Rdc.

2. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LABIALS I PALATALS

1. La b i la v

És acceptable, fins i tot en nivells formals, la neutralització dels sons /b/ i /v/,

ja que aquesta és la pronúncia habitual en una gran part del domini

lingüístic. Però, s’ha d’evitar traslladar les referències gràfiques del castellà

al català, que en aquest punt presenten les divergències següents:

Català amb V Castellà amb b Català amb v Castellà amb b

advocat abogado gavany gabán
alcova alcoba gavardina gabardina
almadrava almadraba gavarra gabarra
almívar almíbar gavatx gabacho
Anvers Amberes gleva gleba
arravatar arrebatar govern gobierno
arrova arroba gravar garbar
avall abajo Havana, l’ Habana, la
avarca abarca haver haber
avet abeto javelina jabalina
avi abuelo llavi labio
avorrir aburrir núvol nube
avortar abortar pavelló pabellón
bava baba prevere presbítero
bevem bebemos provar probar
canvi cambio raval arrabal
caravel·la carabela rave rábano
cascavell cascabel savi sabio
cavalcar cabalgar savina sabina
cavall caballo Savoia Saboya
cervell cerebro serva serba (fruit del
civada cebada sèver server)
covard cobarde sivella acíbar
Còrdova Córdoba tàvec hebilla
crivellar acribillar tovera tábano
devem debemos travar tobera
endívia endibia trèvol trabar
envestir embestir vaixell trébol
espavilar espabilar vedell barco
escovilló escobillón vermell becerro
escrivim escribimos vernís bermejo
Esteve Estebán voga barniz
esvelt esbelto volta boga
fava haba voltor bóveda
buitre

1
Rdc.

Català amb Castellà amb Català amb B Castellà amb V

B V
Àlaba Àlava biga viga
baf vaho Biscaia Vizcaya
baró varón bivac vivaque
basc vasco bolcar volcar
beina vaina boleiar voltear
bena venda calb calvo
berruga verruga comboi convoy
besllum vislumbre corb cuervo
debanar devanar paborde pavorde
desimbolt desenvuelto rebentar reventar
mòbil móvil rebolcar revolcar
Nerbion Nervión saba savia
oblidar olvidar trobador trovador

2. Les palatals

j/ g/ tj/ tg En valencià cal pronunciar exactament igual les grafies simples i

les dobles: pujar /púdƷar/; vegeu /vedƷéu/; platja /pládƷa/;
metge /médƷe/
-jecc- /-ject- Cal pronunciar /dƷ/, i no amb /i/, els mots cultes formats amb
aquests infixos: injecció, objecte, projectil, subjectar,
trajectòria…
jo i ja Poden pronunciar-se /ió/ i /iá/, respectivament.
g Cal evitar la pronunciació velar de la g com ara distingir
/distindƷír/ i no */distingír/, extingir /ekstindƷír/ i no */ekstingír/
j Cal evitar l’ensordiment: jove / dƷóve/ i no */t∫óve/

2
Rdc.

3. Els sons de la ‘x’

La lletra x és la més polivalent dins del nostre sistema ortogràfic, ja

que se li atribueix gran diversitat de sons:

• En posició inicial i després de consonant, cal pronunciar /t∫/:

xafardejar, xeringa, panxa, bolxevic
• Paraules d’altres idiomes: si estan adaptades gràficament, cal aplicar
les mateixes regles de lectura. Així, s’han de pronunciar amb /t∫/
x inicial: xampany, xandall, xantatge, xampú, xarcuteria, xassís, xef,
xeic, xèrif, xíling, xofer.
• En alguns topònims es realitza com a fricativa: /∫/: Xàbia, Xàtiva,
Xeraco, Xeresa, Xixona.
• Els pocs antropònims que comencen amb x, cal llegir-los amb /∫/:
Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena
• En valencià, és preferible la pronuncia de la /i/ que precedeix la /∫/:
caixa, peix.
ix • En mots adaptats d’altres idiomes és preferible llegir-lo com a /∫/:
Khruixtxov, beixamel, haixix. Tot i que és acceptable la pronuncia de
la /i/
ux • Cal pronunciar-la /∫/: disbauxa, rauxa.
• Sempre que va en posició intervocàlica: axioma, fixar, flexible, lèxic,
luxe, màxim. Mèxic, sexe, taxi. Excepcions: enguixar, pixar, ixes.
• En final absolut de mot, darrere de vocal: lax, Sax, annex, complex,
perplex, fènix, fix, prolix, heterodox, ortodox, dux, influx. Excepcions:
/KS/ guix, haixix, ix o mix.
• Alguns mots d’origen culte, en què la x va en posició final absoluta
precedida de n: esfinx, larinx, linx.
• Cal pronunciar /ks/ mots com: excursió, exclusió, expansió,
experiment, exterior, extorsió.
• Cal evitar la lectura /ks/ de mots com: esplaiar-se, esplanada, espoliar,
estendre, estrany, estranger.
• Mots començats amb ex- o inex- seguits de vocal, h o consonant
sonora: exacte, examen, exemple, exercici, èxode, exhaurir, exhibir,
/gz/ exhortar, exhumar, exdiputat, exministre, inexistent, inexorable
• Cal evitar la palatalització de la x en aquests mots: executar
*/ei∫ecutár/, exemple */ei∫emple/.

3
 Rdc.

EXERCICIS
1. En alguns casos la b i la v tenen un caràcter diferenciador del
significat. Relaciona cada paraula amb el seu significat.

• Sacerdotessa de Bacus 1. bacil·lar

• 3a persona del plural del present d’indicatiu d’anar 2. vacil·lar
• Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una autoritat 3. bisar
• Acció d’avisar; l’efecte; paraules, escrit, etc. Amb què s’avisa 4. visar
• Paratge humit on creix la boga 5. bogar
• Verificar un document i posar-hi la conformitat perquè tinga 6. vogar
validesa
• Repetir l’execució d’una peça musical 7. bacant
• Mancat de finor, de delicadesa, de poliment 8. vacant
• Crit del bestiar de llana i del cabrum 9. besar
• Avesar, acostumar, habituar 10. vesar
• Una cosa, tocar suaument, una altra cosa 11. beta
• De gran extensió 12. veta
• Causat per la presència de bacils 13. bisó
• Tros de roba destinat a tapar una cosa que no es vol que estiga 14. visó
exposada a les mirades
• Una cosa, moure’s lleugerament d’ací d’allà, tremolar, per manca 15. abís
d’estabilitat
• Moure els rems per tal de propulsar la nau 16. avís
• Nom de la segona lletra de l’alfabet grec 17. ban
• Mamífer carnívor fissípede de la família dels mustèlids 18. van
• Que vaca, que no està ocupat 19. bast
• Abisme 20. vast
• Mamífer bòvid de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós 21. bel
a l’esquena
• Teixit en forma de cinta, de lli o cotó 22. vel

4
Rdc.

1. Omple els buits amb les grafies corresponents b/v:

• Han investigat les funcions superiors del cer____ell i les relacions

amb les lesions cere____rals.

• La policia va a_____ortar les pràctiques a_____ortives de la clínica.

• L’escri_____a assegut podia continuar escri_____int durant dies.

• Les consonants bila____ials necessiten els dos lla____is per a ser

pronunciades.

• El telèfon mò____il permet tenir més llibertat de mo____iments.

• No és pro_____able que avui puguem fer les pro____es amb el

cotxe.

• El dè_____it del balanç no recull els diners que de____em.

2. Ompli els espais buits de les frases següents amb les

grafies b o v. Utilitza, si cal, el diccionari.

—El __esu__i no ha entrat en erupció des del 1944.

—L’autobús va __olcar en entrar a la cor__a.

—Mai no he tro__at cap trè__ol de la sort.

—En la collita d’enguany hem tret molt poques arro__es.

—El dia 22 de maig les campanes __olejaran anunciant la festa.

—No t’oblides la ga__ardina, està nú__ol i sembla que plourà.

5
Rdc.

—’__aró’ és un títol nobiliari situat jeràrquicament per sota del

__escomte.

—Tot el pa__elló va xiular els dos equips. Havia estat un partit

a__orridíssim.

—L’equip __iscaí és l’equip __asc menys golejat.

—Han programat un viatge pel sud de la península i no han

inclòs Còrdo__a.

—La sa__a circula a través del teixit vascular de les plantes.

—Aquesta ferida s’ha de protegir amb una __ena.

—Sembla un __oltor, sempre pendent de l’agonia de la seua

presa.

—He fet constar que la __iga que suporta tota la construcció està

en pèssimes condicions.

—M’importa un ra__e el que puga pensar la gent, jo sóc feliç així.

—Si no vols fer tard al concert, espa__ila’t.

—Hem re__entat una roda i hem en__estit un __edell que peixia

vora el camí.

—Desem__eina l’espasa, si tens valor!

—La situació és greu i no hi __esllumem cap solució.

—Passejant pel jardí botànic hem vist una __erbena preciosa.

—Almadra__a, cara__el·la, ga__arra i __aixell són mots que

pertanyen al lèxic mariner.

—Qui li ha posat el casca__ell al gat?

—Aquestes festes de Nadal s’ha fet un fart de menjar préssecs

en almí__ar.

6
Rdc.

—Amb un oratge tan fred i humit és lògic que ací dins hi haja

__af.

—Passa hores i hores bevent a la ta__erna del costat.

3. Agrupa els mots de l’exercici anterior segons

s’escriguen amb b o amb v.

-B: __________, __________, __________, __________, __________,

_________, __________, __________, __________, __________,

__________, _________, __________, __________, __________,

__________.

-V: __________, __________, __________, __________, __________,

_________, __________, __________, __________, __________,

__________, _________, __________, __________, __________,

__________, __________, _________, __________, __________,

__________, __________.

4. Ompli els espais buits de les frases següents amb la

forma corresponent de cada parella.

(boga/voga)

7
Rdc.

—El costum d’eixir els dijous a la nit és un costum que està

molt en ____________.

—S’ha adormit assegut a una cadira de ____________.

—____________ i _____________, però la barca no avança.

(bol/vol)

—No consent a beure’s el ____________ de cafè amb llet.

—Al teu fill li encanta atrapar les mosques al ____________.

(boleien/voletegen)

—Els voltors ja ______________ al voltant de la seua presa.

—Les campanes ______________ en senyal de festa.

(sabina/savina)

—En aquest bosc no hem vist cap exemplar de ______________.

—Una ______________ ens passejà per tota la ciutat.

(beure/veure)

—Ni menjar sense ______________ ni firmar sense _____________.

8
Rdc.

1. Escriu la grafia que falta en els buits dels mots següents i

després classifica’ls en la graella segons la pronúncia.

G/J IX/X TG/TJ TX/IG

Gui____, me____icà, ____imnàs, in_____ecció, plu_____a, è____ode, ____avier,

bate____ar, te____t, ____arop, ____irafa, _____ueu, reconè_____er, tra____ecte,

daltaba____, que____a, ____àtiva, ____ocolate, ____a, e____haurir, haixi____,

be____amel, bol____evic, ____imena, ____arxa, du_____, esfin____, mi____,

pi____ar, ha____ix, e___torsió, e___ercici, e____èrcit, e____emple, ____o, e-

____ili, e____cedir, fi____,

9
Rdc.

/dƷ/ /i/ /∫/ /t∫/ /ks/ /gz/

2. Ompli els espais buits de le frases següents amb g, j,

tg o tj.

—Joan Fuster era un gran assa__ista.

—Encara no saben quin dia bate__aran el xiquet.

—Com vols anar a la pla__a, amb aquesta plu__a!

—Pretenien bombarde__ar i, posteriorment, asse__ar la ciutat.

—S’ha enu__at perquè no esperava que el porter rebu__ara la

pilota.

—No és un rello__e nou, només li he canviat la corre__a.

—Nete__eu la ximeneia, la teniu plena de su__a.

—Desi__em que passeu un feliç cap de setmana.

—Seguint aquestes pe__ades de cavall, trobareu el camí.

—Cridava desesperadament, semblava una bo__a.

—Tornaré d’ací mi__a hora.

10
Rdc.

—La porta del gara__e és massa menuda per al cotxe nou.

—A Pere li han de fer un trasplantament de fe__e.

—Aquest bosc s’ha de nete__ar de bo__a.

—Aquests costums que teniu són molt lle__os, espere que els

corregiu aviat.

3. Busca mots derivats dels termes següents.

VOCAL + IG CONSONANT + IG

assaig __________ desig __________

bateig __________ mig __________

bombardeig __________

boig __________

Observa i completa

—Dels mots anteriors els que acaben amb vocal + ig, formen

derivats sense t, els que acaben amb consonant + ig, formen

derivats amb t.

En serien excepcions ________, d’enuig; ________, de

rebuig; i ________, de lleig.

—Els acabats en -etge, -atge i els seus derivats s’escriuen

amb t, per tant _______ (de setge) hi manté la t.

11
Rdc.

4. Ompli els espais buits dels mots següents amb x, ix, tx,

ig, g, j, tg, o tj . Cal tenir en compte—i completar— els

contextos que et presentem a la part inferior.

__ocat, __aloc, __ecoslovàquia, __amfrà, a__ò,

__est, __eroglífic, garbu__, __ar__a, __ibrell,

ar__iu, El__, safare__os, ra__ava, bi__est,

__irafa, rau__ós, madu__es, Stòi__kov,

__arampió, gu__, col·le__i, __alet,

llebe__, mi__er, carto__à, mira__e, __àbia,

gava__os, pante__ar, __opades, __àvega, correge__es.

indes__ifrable,

—Als llavadors municipals els _______ anaven massa plens i les dones

acabaven sempre _________.

—Pere viu en una casa que dóna a tres carrers diferents, que fa

_________.

—Va anar al zoo a fotografiar una ________ per al treball del

_________.

—Han ________dos turismes en eixir de la corba, per _________ s'ha

produït aquest __________ de cotxes.

—Despectivament anomenem _________ els francesos.

—_________ és el vent dels sud-oest i _________, el del sud-est.

—L'any ________, també s'anomena anys de traspàs.

12
Rdc.

—Calma't i parla més a poc a poc, només fas que ________ i no

t'entenc res.

—A Xavier el vam vacunar contra el _________ quan va fer els divuit

mesos.

—Quan lleves taula, posa els plats bruts dins el ________.

—Una _______és una ________ de cànem per a portar palla.

—Anant pel desert va tindre un _______: una font de la qual _______

un aigua fresquíssima.

—S'ha comprat un ________ al camp per viure-hi tot l'any.

—Pel camí vam veure un monestir _________ i ens vam apropar, però

estava deshabitat.

—És un ________, tot ho fa per caprici.

—Rosa ha comprat _________ per a menjar-se-les a les postres.

—Aquest text és ________; sembla un __________, de complicat que és.

—Els documents dels segle XIII els trobaràs a l'_______ Històric.

—Mai no he visitat __________, però tampoc m'agradaria anar-hi tan

lluny en viatge organitzat.

—Normalment estiueja a ________; però enguany vol visitar alguns

pobles de la Marina, per exemple, _________.

—Si no ________ aquest vici de fer tard a l'entrenament, no seràs mai

un bon atleta.

—A l'arbitre no li va agradar el ________ de ________ i el va expulsar

per comportament antisocial.

—Amb aquest ________ que deixa tanta pols, odie escriure a la

pissarra.

13
Rdc.

—Tinc un hort que fa marge _________ amb el de Josep.

3. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES ALVEOLARS

1. Les fricatives alveolars ‘s’, ‘z’, i els sons de la ‘tz’

Cal mantenir clarament diferenciats els sons de la /s/ i de la /z/ en

l’estàndard oral. Així doncs, fent un repàs de les normes ortogràfiques, pot
establir-se la pronúncia adequada:

1.a Les fricatives alveolars ‘s’ i ‘z’

EXEMPLES PRONÚNCIA
• La grafia s en qualsevol posició altra que intervocàlica:
sal, sol, festa, cansar, cos, pes. /s/
• Excepcionalment, la s en posició intervocàlica quan
segueix determinats prefixos: asimetria, antesignatura,
S antisemita, bisexual, contrasenya, homosexualitat, /s/
O
multisecular, sobresou, suprasensible, tetrasíl·lab.
R

D
• El grup ss: passeig, tossir, transsexual, transsiberià. /s/
E
S • La c davant de les vocals e, i: cel, cendra, cinc, cirera. /s/
• La ç en qualsevol posició: força, Moçambic, capaç. /s/
• El grup sc: piscina, consciència, ascens. /s/
• La grafia z en qualsevol posició: zero, bronze, ozó /z/

S • La grafia s quan va entre dues vocals: casa, desembre

O (excepte en els prefixos del punt 2)
N • La s es manté sonora quan forma part del mateix prefix: /z/

O desacostumar, desequilibri, diseconomia…

• La s en mots formats amb els grups fons, dins i trans,
R
seguits de vocal o de consonant sonora: enfonsar, /z/
E
endinsar, transatlàntic, trànsit, transbord.
S
• Quan precedeix una consonant sonora: esbirro,

14
Rdc.

esdevenir, esgotar, eslau, esllomar, esmenar, esvelt. /z/

1.b Els sons de la tz

EXEMPLES
PRONÚNCIA
• S’ha de pronunciar necessàriament africada en mots
TZ
com dotze, tretze, setze, i en alguns topònims com
l’Atzúvia o Atzeneta. /dz/

• També convé pronunciar-la africada en mots com

atzar, atzavara, atzembla, atzucac, etzibar, guitza,
horitzó, Llàtzer, zitzània…
-ITZAR • Autoritzar, organització, realitzador, /dz/
i /z/
derivat
s

EXERCICIS

1. A continuació tens una relació de paraules que normalment

pronunciem malament, intenta pronunciar-les bé, però abans

hauràs d’escriure les grafies que hi manquen:

Exce____iu Pai____atge
Ca_____os
Pre____ió Ga____a
Emi_____ora
____ona Cerve____a
Eivi_____a
Mi____ió Epi____odi
Na____al
____ebra Paï____os
Et____ètera
Transmi____or Me____ies
Discu____ió
Expre____ió Parà____it
Deci____ió
Impre____ió Ga____os
Persua____ió
Repre____ió Divi____or
Di____oldre

15
Rdc.

Entu____iasme Comi____ió Anestè____ia

A____il Agre____ió

2. Omple el text amb les grafies que hi falten.

Al llarg de tota la co____ta valenciana i, po___iblement, de la mediterrània

també, el co___tum de pe___car eri____ons i menjar-ne està

for____a e___tés. L’eri___ó és un animalet marí de forma globular

aplatada i té les clo____ques eri____ades de pues, les quals es

po____en perpendiculars quan qual___evol tipus de perill els

amena_____a, per al qual acte omplin d’aire el seu aparell digestiu i

s’unflen.

La dita popular referix que hom pot menjar eri___ons de mar, anomenats

també garotes, tots els me____os que porten la lletra erra, però

els ente____os sols els pe____quen al llarg de de____embre i

gener, perquè diuen, i tenen raó, que és quan més plens podem

trobar-los. El pe____cador tradi____ional els treu de la mar

utili____ant una canya llarga amb dos ferros a un e____trem i que

fan de ganxo; aquells que pe____quen per fer-ne nego____i i

empren el sistema de po____ar-se el vestit de goma i les ulleres i

bu_____ant fan les captures que després, al mercat venen a

do___enes i a un preu que compen____a de l’esfor____ de navegar

sota l’aigua.

Bernat Capó, Costumari català

16
Rdc.

3. Omple cada buit amb la grafia corresponent (ç / c / ss / z)

abade_____a uni____exual trape___i

emi____ió llo____a belle____a

anti___emitisme ____inquanta pre____il·làbic

enyoran____a contra____enya cal____e

di____eny fo____a metamorfo____i

____el xa____ís esqui____ofrènic

enfon_____ar ca____alot premi____a

sal_____a dot____e ____ero

entre____òl le____ió topa____i

____avi a___imetria pol____e

al____ina agre____or col·li____ió

met____ina cohe___ió oa____i

4. Ompli els espais buits de les frases següents amb les grafies

corresponents —totes

representen el so /s/.

—Avui la mar està arri__ada: no podrem __alpar fins demà.

—La sèquia anava plena a ve__ar.

17
Rdc.

—Si continua plovent així, l’estat de la gespa afavorirà l’equip que jugue

amb més for__a.

—A mi no m’agrada el ma__apà, compra’m torró.

—És una carro__a impre__ionant, tota atapeïda de gent disfre__ada.

—Josep ja ha perdut el rellotge de quar__ que li regalà son pare.

—És una qüestió tan complicada que l’haurem d’agafar amb pin__es.

—Era bijuteria i semblava or ma__ís.

—El dilluns compra llu__.

—Joan és tan to__ut que no el podràs convèn__er fà__ilment.

—No t’arrimes a la porta, tot just acabe d’enverni__ar-la.

—La fa__ana d’aquesta església s’ha de restaurar.

—Sembla una mi__ió molt perillosa, no cal que us arrisqueu!

—De barnu__os amb ratlles grogues, roges i verdes, crec que no en trobaràs

enlloc.

—Si l’arregles amb una simple pe__a de fusta, el més probable és que se’t

trenque a tro__os.

—Pensa a comprar __afrà i __ucre.

—Els carni__ers i els pasti__ers són els únics que no han secundat la vaga.

—Gran nombre dels mots anteriors amb /s/ tenen en castellà el so /ϑ/. D’ells

solament __________, ____________, ____________, ____________, ____________,

___________ i ____________ s’escriuen amb c o ç, la resta s’escriuen amb __ o

__.

5. Fixa’t en el grup de substantius que et presentem i canvia’n el

nombre.

pas ________ interès ________ cos ________

cas ________ cabàs ________ vernís ________

18
Rdc.

pis ________ arròs ________ tros ________

congrés ________ esbós ________ país ________

vas ________ calabós ________ nas ________

gos ________ tapís ________ tramús ________

progrés ________ anís ________ canyís ________

nus ________ ós ________ capatàs ________

tamís ________ pastís ________

6. Ara, canvia el gènere dels mots següents.

confós bellugadís boirós

aranès terròs fonedís

exclòs gros anglès

malaltís fabulós difós

vanitós trencadís refós

blanquinós xinès enyoradís

aquós admès rigorós

enfiladís ros llis

Completa

—Pronunciem /s/ i escrivim ___ al plural d’una sèrie de substantius acabats

en as, es, is,

os, us accentuats a l’____________ síl·laba. En serien excepcions: ____, de

cas; _____,

de país; _____, de pis; _____, de vas; i _____, de nus.

Completa

19
Rdc.

—Pronunciem /z/ i escrivim ___ als derivats (femení i plural) d’adjectius i

participis

formats amb els sufixos tònics -os i -es. No és el cas de ______, de ros ni de

_______, de gros en què -os no és sufix.

—En canvi, pronunciem /s/ i escrivim ___ en els derivats (femení i plural)

dels adjectius formats amb el sufix -ís. No és el cas de _______, de llis, en

què -is no és sufix.

7. Els mots que et presentem a continuació s’han de pronunciar

amb essa sorda. Ompli els espais buits amb s, ss, c o ç. Cal tenir en
compte que en la primera columna hi ha 9 de les 15 paraules amb
ss; que dels 6 topònims, només 2 no s’escriuen amb s; que a la
darrera columna hi ha 4 paraules amb c; i que hi ha 4 paraules
acabades amb ç.
absci__a cabe__a esquin__ar ge__amí

arre__erat pon__ella ter__ llu__

eri__ó cal__er Cadi__ dan__ar

Bru__el·les me__ies matí__ et__ètera

__arabanda en__isam ro__í tapí__

pe__a __otsobrar estra__a estru__

suc__edani premi__a __ucaina fronti__a

compromi__ar ma__oneria __agal exce__iu

i discu__ió avan__em Tuni__ ru__a

dis__ertar di__ort indi__oluble Mo__ambic

ressus__itar me__quita __entinella Vinarò__

velo__itat vari__es fal__ (eina) llan__a

20
Rdc.

SS

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________.

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________, _________.

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________.

_________, _________, _________, _________, _________, _________, _________,

_________, _________, _________, _________.

8. Relaciona els prefixos de la columna de l’esquerra amb els mots

començats amb s, de la dreta. Seguidament, ompli els espais buits

al costat de les definicions de la part inferior, amb el terme

corresponent —que se’n derive dels enllaços anteriors.

A (=NO) SALT

A (S) SELLA

ANTI SENSIBLE

BI SENYALAR

21
Rdc.

DI (=NO) SÈPAL

DI (S) SÈPSIA

ENTRE SÍL·LAB

PARA SIMÈTRIC

SOBRE SÍNTESI

SUPRA SEMBLANT

TELE SOLC

UNI SON

__________ Emoció produïda per una sensació sobtada.

__________ Pràctica terapèutica per a combatre i prevenir les infeccions.

__________ Formació de mots per composició i derivació alhora.

__________ Que no és simètric.

__________ Que té dues síl·labes.

__________ Dit del calze que té dos sèpals.

__________ Espai entre solc i solc.

__________ Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.

__________ Que està per damunt de la realitat sensible.

__________ Dit de dos sons que tenen el mateix to.

__________ Telefèric els vehicles del qual són simples seients.

__________ Que no és semblant.

Completa

—Generalment els derivats per prefix s'escriuen amb ___ entre vocals, per

bé

que la pronunciem amb el so de la essa ______.

22
Rdc.

Amb tot, els prefixos ____ i ____ quan no són el privatiu i el duplicatiu

respectivament, s'escriuen amb ___.

9.Ompli els espais buits amb una s o una z; seguidament agrupa els

mots segons

s’escriguen amb una o altra grafia; i, finalment, classifica’ls segons

els apartats que et proposem a la part inferior. Utilitza, si cal, el

diccionari.

__elador, centè__im, at__avara, mu__a, Su__anna, ama__ona, mi__antrop,

a__ot, a__alea, paràfra__i, __ig-__ag, ba__alt, dot__e, cori__a, enfon__ar, o__ó,

et__ibar, ri__òfag, ti__i, paleo__oic, divi__or, aran__el, magnè__ia,

esqui__ofrènia, confu__ió, tran__istor, Al__ira, __èfir, re__idu, endin__ar,

medu__a, At_eneta, cerve__a, agut__il.

Z
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________, _________, ________.
S
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________, _________, ________, ________, _________, ________,
_________, _________.

23
Rdc.

El so /z/ s'escriu z
—A principi de mot: _________, _________, _________.
—Entre consonant i vocal: ________, _________, ________, _________, _________,
________, _________.
—En alguns mots d'origen grec, entre vocals: _________, _________, _________,
_________, _________, _________,
_________, _________.

El so /z/ s'escriu s
—Entre vocals: _________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________, _________, _________,
_________, _________, _________.
—En derivats o compostos de trans, fons i dins: _________, _________,
_________.

24