Planificaci lingstica

1. El concepte de planificaci lingstica

Estudiarem el metallenguatge de lassignatura. Glocalitzaci: terme global que sutilitza
a nivell local, la creaci de ponts entre all global i all local. Tres conceptes que hem
de distingir:
Normalitzaci lingstica, terme estrella. Un procs poltic que comena i
acaba com, per exemple, lhebreu al segle XX. s una macrodecisi que
implica estatus Planning i corpus Planning, lesquema de Hauguen.
Poltica lingstica, terme dinmic, no acaba mai, implica una planificaci,
saplica amb una planificaci, per aix, comena sempre amb una planificaci
lingstica. Planificar contnuament una llengua. Depn de les percepcions
lingstiques de lestat les que determinen les accions de les planificacions,
decisions terminolgiques... Ex.
La Constituci espanyola, mitjans de
comunicaci en castell, administraci en castell...
Planificaci lingstica, entra en competncia dels dos altres conceptes,
deriva de laltre. No acaba mai. s lacci de la planificaci de la poltica
lingstica (Fase delaboraci de la normalitzaci) Tothom planifica, perqu
tenen una poltica lingstica.
Web de llengua catalana de la Generalitat Histrica de les campanyes de
foment de la llengua, de normalitzaci lingstica: macrodecisions com:

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.7146237d0006f0e7a129d410b0c0e1a0/?
vgnextoid=327027a2ff89c110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=327027a2ff89c110VgnVC
M1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

1982, la Norma: La

campanya tenia com a objectiu principal

conscienciar la societat sobre la situaci sociolingstica i la necessitat

de resoldre-la. Aix doncs, es proposava fomentar ls del catal per
part dels qui el sabien parlar, sempre que els seus interlocutors
lentenguessin encara que no poguessin emprar-lo o pels motius que
siguin no volguessin fer-ho i, en general, laugment de la presncia
del catal en tots els mbits pblics Com qualsevol macrodecisi
implica tots els agents poltics superiors, i lelement que fa referencia
a la funci lingstica s a la recuperaci de la llengua, i a la
lingstica a nivell social s leslgan. Aquesta
campanya sadrea sobretot a les catalanoparlants.
A les segents campanyes tamb es fa mfasi als immigrants
i la convivncia de diferents comunitats lingstiques.
2009-10 Encomana el catal. Dirigit als catalanoparlants, amb mostres de
diferents cultures.
consciencia

Quadre de Hauguen, 196 (els dos primers sn status planning (voluntat poltica), els
dos darrers sn corpus planning):
Publica
un
llibre Seleccionar
sobre la norma que
Vehicular
ha
servit
de Codificaci
referncia fins a
Elaboraci
lactualitat i quan
parla
de
normalitzaci, ho fa de la planificaci del corpus a travs de 4 fases:
1

Planificaci lingstica
a. Selecci de la norma: de tota la realitat lingstica que existeix que ha de ser la
bsica. Quina o quines varietats han de ser model. Implica tria de varietat per tal
destandarditzar-la, la vehiculaci s locupaci daquesta varietat estndard a tots
els mbits ds de la societat
a. Codificaci: Establir les normes descriptura, morfologia sempre a part de la
varietat seleccionada a la qual se li fan determinades modificacions. Donar
normes a la llengua:
i. Grafitzaci (Normes descriptura de la llengua, lletra que se li dona a cada
so)
ii. Gramatitzaci. (Fixaci de les normes gramaticals, sobretot fent referncia a
la morfologia i a la sintaxis)
iii. Lexicaci. (Tria de les unitats lxiques que formen la llengua Diccionari)
Ex. Com escriure un so palatal/nasal? [ny]. Es fa una tria amb uns criteris
que se solen combinar amb altres i a vegades poden esdevenir
contradictoris entre ells.
b. Implantaci: La posada en prctica, generalment a travs de lescola sensenya
el codi.
Un cop implantat, si es comprova qu no funciona, qu no cobreix les necessitats,
es tracta danar posant al dia el codi.
c. Elaboraci: Fase que no acaba mai, ja que al llarg del temps va canviant, es va
actualitzant a travs de modificacions i adaptacions de nous termes.

Normalitzaci Lingstica
El valenci Aracil (1965) defineix la normalitzaci com una veritable macrodecisi
que, com per exemple les macrodecisions econmiques, tendeix a orientar el futur
duna comunitat i suposa lexercici dun cert poder
Aracil (1965), tot avanant-se als nord-americans, proposa el terme normalitzaci
lingstica. Les condicions socials i poltiques sn bsiques en el procs de
recuperaci duna comunitat lingstica (macro deficions poltiques):
La normalitzaci mostra com les dues funcions lingstiques fonamentals la
conscincia i el control operen de manera concomitant i complementria. Per
consegent, una veritable normalitzaci no pot limitar-se mai als aspectes purament
lingstics, sin que ha de tenir en compte al mateix temps un munt de factors
clarament socials, dhuc essencialment poltics (). Conscincia social. SELECCI
La normalitzaci s una veritable macrodecisi que, com per exemple les
macrodecisions econmiques, tendeix a orientar el futur duna comunitat i suposa
lexercici dun cert poder. Es comprn perqu la normalitzaci efica exigeix, o b la
plena independncia poltica (=sobirania), o almenys un grau substancial de selfgovernment de la comunitat lingstica interessada Ex. Al gallec li falta sobirania ().
La planificaci lingstica s avanar i afecta fonamentament a lestatus planning, a
les decisions poltiques, perqu se suposa que la resta ja camina, per en relaci a
decisios poltiques, la vehiculaci consisteix a ocupar tots els mbits amb un corpus.
EXEMPLE. El brillant ressorgiment de lhebreu a Israel confirma sense cap mena de
dubte que la normalitzaci lingstica s viable fins i tot quan es tracta de ressuscitar un
idioma, sempre que no manquin pas les condicions socials i poltiques indispensables (1982:
31-32). Es parla hebreu i rab, els israelians parlen hebreu i angls i els palestins parlen rab.
Ideologia sionista dels llibres de text, la bblia era lnic lloc on lhebreu encara s trobava e estat
pur... La llengua servia com a smbol i com a eina per mitja de la qual discutien i negociaven

Planificaci lingstica
aquestes identitats, per aix les ideologies i les poltiques lingstiques no es creen del no res,
es un pas fundat sota ideologies de gent dispersa. Lhebreu esdev nova llengua per alguns
jueus de lEuropa de lest i sadopta com a smbol nacional, per aix tots els immigrants que
arriben a Palestina i que feien servir un gran nombre de llenges territorials o diverses llenges
jueves, varen ser forats a aprendre lhebreu i a utilitzar-lo tant pblicament com dins els mbits
privats de la famlia i la llar. Aquesta ideologia noms saplica als immigrants jueus, com que no
eren sionistes.
Sionisme: Moviment poltic i religis encaminat a lestabliment dun estat jueu a Palestina i a la
seva consolidaci.
Macrodecisi poltica, es tria lhebreu i en 20 anys es du terme una planificaci lingstica a
favor de lhebreu:

Ells fan una selecci una varietat de la llengua, en aquest cas, el de la bblia,
nica varietat ds comuna. Lhebreu queda com a llengua vernacle en un
mbit ds del ramad concebuda com a nova llengua dalguns hebreus de
lEuropa de lEst i sadopta com a smbol nacional i llengua comuna per la
creaci de la societat collectiva i cohesionada, tots els immigrants arribats a
Palestina varen ser forats a aprendre i utilitzar lhebreu, no hi tenien cabuda
les altres llenges i els habitants passen de ser multilinges i poliglots a donar
pas a una primera generaci monolinge en hebreu perqu era obligatori a les
escoles i a la llar. Els rabs varen utilitzar lrab estndard modern perqu
tenien una altra religi com la llengua vehicular a les escoles, a casa i a la
comunitat.
o Monolingisme territorial en una comunitat lingstica. Capacitat de
poder parlar una sola llengua en tots els mbits ds. Planificaci de
normalitzaci lingstica duna llengua que ocupa tots els mbits ds
duna comunitat lingstica. Aquelles persones tenen capacitat dusar
aquella llengua en tots els mbits ds i tenen ple dret de usar lidioma
del territori. Els catalans no som monolinges perqu la nostra llengua
no ocupa tots els mbits ds. s la comunitat lingista que ha de ser
monolinge i ha de tenir garantir si una normalitzaci ha comenat i
acabat tots els mbits ds en la llengua del pas i el territori. No s el
nostre cas, 302 lleis de prohibici dmbits ds del catal.
o Multilinge s aquell parlant amb capacitat de fer ds de ms duna
llengua.
Desprs comena la codificaci de la varietat estndard.
Fan una vehiculaci de la llengua que volen difondre a travs dels llibres de
text i a lescola. Les llenges es difonen quan es fa normalitzaci lingstica,
amb discurs poltics, mitjans de comunicaci i llibres de text. Tres grans potes
de la difusi duna llengua. Ha de funcionar en els mbits ds.
Elaboraci

Semi-parlant: un que no t eines per expressar en la seva llengua tot el que voldria
o li falten eines per expressar tot all que voldria.
Definicions dautors

NORMALITZACI LINGSTICA

Mar (1999: 97) exposa, pel que fa al cas catal, que cal sobirania poltica per tal de
fer possible la normalitzaci: Necessitem un estat sobir que consideri que el
3

Planificaci lingstica
catal s una llengua prpia seva, sense subordinacions a qualsevol altra
Monolingisme territorial no est en contraposici a multilingisme.

Bibiloni (1990) entn la normalitzaci depenent de tres fets:

1. Primera: la normalitzaci dun idioma subordinat a un altre s un procs de substituci
(de lidioma dominant pel dominat, s clar), no s un procs dagregaci. Com el txec
va substituir lalemany, o el noruec va substituir el dans, o el fins va substituir el suec.
Qualsevol plantejament bilingista no porta ms que a confirmar la
llengua
subordinada com a complement dispensable i com a llengua subordinada. Amb el cam
obert cap a lextinci.
2. Segona: Normalitzar un idioma significa convertir-lo en lnic necessari per a viure,
treballar i relacionar-se, i aix s una acci poltica. Fa angoixa veure com illustres
patricis van repetint la suprema estupidesa que un idioma no es normalitza a cops de
lleis i de decrets () Cal comenar dient i recalcant que lactual ordenament legal
espanyol en matria lingstica, comenant per la constituci, s absolutament
incompatible amb una normalitzaci real del catal. Cal canviar-lo.
3. Tercera: Normalitzar un idioma significa convertir-lo en el mxim instrument dintegraci
simblica al voltant duna idea de naci, per la qual cosa difcilment s concebible
aquesta normalitzaci si no s un procs lligat i parallel de construir un pas, una naci,
amb lorganitzaci poltica i amb un univers de referents culturals que sassegurin la
cohesi

Albert Bastardas (1996: 152-153): Anomenarem, aix, normalitzaci lingstica el

macroprocs social intencional que, a partir duna situaci de subordinaci
lingstica, pretn la plena recuperaci de funcions i de parlants per al codi
subordinat X, amb lobjectiu dimpedir, daturar o de reinvertir la substituci
lingstica i dassegurar plenament lestabilitat i la continutat futures de la comunitat
cultural X. Incloem, aix, els grans trets de molts processos contemporanis
semblants, que, com definia una comissi nomenada pel governs irlands,
pretenen, per exemple, que la llengua (irlandesa) hauria de tornar a ser un mitj
normal de conversa i comunicaci entre els irlandesos (Macnamara, 1971: 76) o,
en paraules del 1965 de Pierre Laporte, fer del francs la llengua prioritria del
Quebec (Corbeil, 1980: 38). Per aconseguir-ho, com assenyala Hobsbawm, el
nacionalisme lingstic ha estat i s centrat essencialment sobre la llengua de
leducaci pblica i de ls oficial, s a dir, la de les comunicacions
institucionalitzades. Se centra sobre ladministraci i lescola continua
lhistoriador com els polonesos, txecs i eslovens no es van cansar mai de repetir
ja el 1848. Sobre () la llengua dels signes de les carreteres i dels noms dels
carrers; sobre els ajuts pblics per a un canal de televisi en galls; sobre la
llengua en qu tenen lloc els debats en els diferents organismes i shi redacten les
actes; sobre la llengua dels formularis de sollicitud del perms de conduir o la de
les factures de lelectricitat () (1991: 96). Resum de diversos corrents de
definici

Planificaci lingstica
La normalitzaci lingstica. Exemple impur en el cas catal. Ls del terme a
Catalunya.
Ls daquest terme ha tingut un xit considerable a la sociolingstica catalana, i a
altres llenges minoritzades. No ha tengut xit perqu no ha acabat: per raons
poltiques, socials i histriques. Va comenar a lescola amb un Decret de Mnims.
Entre totes les definicions sembla que hi ha acord a entendre la normalitzaci
lingstica com un canvi de les normes de comportament social. La diversitat
dinterpretacions est en la definici de normalitat que en donen els diversos autors.
Alguns pensen que la normalitat implica igualar pel que fa a privilegis legals el catal i
el castell; i evitar el conflicte lingstic, llegirem ara diversos fragments de les nostres
justificacions:
i.

El fet de plantejar, sense reserves, aquest programa de plena normalitzaci lingstica

del catal no est pas en contradicci i aix cal subratllar-ho amb vigor amb la
presncia de la llengua castellana a Catalunya (Vallverd 1986: 171). Opini de quan
comena la Normalitzaci lingstica, igualar privilegis legals entre castell o catal no ha
funcionat.

ii.

Avui, en canvi, els contactes tant pot ser que sinicin en castell com en catal. Per
seria exagerat creure que aquest progrs del catal implica un conflicte lingstic. s cert
que la defensa del catal t implicacions poltiques i que els partits nacionalistes fan
daquesta defensa un dels objectius principals dels seus programes. Per no existeix un
moviment parallel de sentit contrari, sin ms aviat un ample consens que explica que la
Llei de normalitzaci del catal fos votada per unanimitat de tots els partits poltics, un
consens que t un reflex institucional; lexistncia, com a Brusselles, de dos sistemes
escolars des del parvulari fins a la Universitat seria impensable a Catalunya. Les quatre
universitats localitzades a Barcelona declaren que la seva llengua principal s el catal, per
a totes quatre una part important de la docncia utilitza del castell.
No es tracta, per tant, de dues poblacions diferenciades i cohesionades per la llengua
(Siguan 1996: 102)
La majoria dautors pensen que la normalitzaci s el procs invers a la substituci; i, per
tant, parlar dequiparaci implica renunciar al sentit mateix de la normalitzaci: cf. Boix/Vila
(1998: 317); Sol (1989: 107-119); Bibiloni (1997: 56-59); Moll/Viana (1991: 106); Ninyoles
(1969); Joan (1996: 11-33) Artigues (1989), Parts/Rafanell/Rossich (1991); Bastardas (1996:
149:162); Pitarch (1999: 73-87), (Moll/Viana 1991: 116-117),

i.

Perqu desenganyem-nos: no es pot pensar en la normalitzaci del catal si no

preveiem una desnormalitzaci de lespanyol als Pasos Catalans. (el catal ha docupar tots
els mbits ds, el castell pot quedar a lescola i ser una llengua daprenentatge tamb,
per sha de treure dels mbits ds) I que no ens diguin utpics o insolidaris; noms
demanem per al catal el mateix tracte legal que t lespanyol: que sigui lnica llengua
oficial en el seu territori (Prats/Rafanell/Rossich 1991: 67) Veim diferents opinions
contrastades.

ii.

La normalitzaci lingstica, entesa com a fenomen global, ocorre en un marc geogrfic

determinat. () Es pot parlar de la normalitzaci del suec a Sucia, per sha de parlar de la
substituci del suec a Finlndia. s en aquest sentit que cal distingir el concepte de
comunitat lingstica dels conceptes de comunitat nacional, estatal, territorial semblants.

La normalitzaci lingstica consisteix en la cohesi duna comunitat lingstica, que

s tamb un grup de gent que viu en una rea geogrfica determinada: la
5

Planificaci lingstica
normalitzaci de lhebreu modern a Israel, del neerlands a Flandes o del fins a
Finlndia, posem per cas.
Contemplada aix, la normalitzaci implica lestabliment del que sanomena
monolingisme territorial, cosa que representa lestabliment de fronteres lingstiques i,
ben sovint, de legislaci sobre drets lingstics en aquell territori. La cohesi territorial
entesa com a superaci de la discontinutat de lespai lingstic ( en el cas catal
Espanya Frana, Andorra i Itlia) s una altra conseqncia lgica del procs de
normalitzaci (Moll/Viana 1991: 116).
La normalitzaci catalana comena amb la intenci de trobar la igualtat entre el
castell i el catal, aix s impossible perqu la normalitzaci lingista suposa tots els
mbits ds i la superaci de la discontinutat lingstica.
Un corrent que justifica la possibilitat dall impossible (Aracil)
Desinflar el procs de normalitzaci i emparant-se en el concepte de llibertat es diu
que es la gent que ha de triar la llengua, com per exemple en el nostre govern actual
que diuen que donen llibertat de llengua, o el TIL. Ara adapten la llibertat amb
imposici.
Concepte dimmersi lingstica, si no hi ha un 70% de gent que parla en castell,
no cal immersi, parlarem descola en catal. Perqu una llengua sigui normal darrera
hi ha dhaver un concepte de naci, un procs parallel, no pot haver-hi un procs de
normalitzaci quan hi ha bilingisme perqu la llengua dominant sempre ocupa els
mbits ds de la llengua dominada, ha de ser habitual usar-la i finalment, hi ha dhaver
una naci darrera, un estat, unes institucions potents que la permetin.
La normalitzaci pretn doncs recuperar les funcions dels parlants i objectiu dimpedir
la substituci lingstica de la llengua subordinada. Ex Catal, Irlanda, Gales, Quebec,
etc. En el cas del Quebec Frana t un doble discurs hipcrita, perqu a lestat no
defensa la igualtat per a Canad si que vol igualtat de llenges. Igualment Espanya
ho fa a sud-americ defensant el castell per damunt les altres llenges.
Shan fet campanyes per frenar els atacs en contra de la llengua per eliminar autoodi
cap una llengua, i adquirir lleialtat lingstica i conscincia collectiva perduda sobretot
al franquisme. Hi ha diferents models que es defensen: catal light convivncia
igualitria castell-catal... recuperaci total o pastelatjar? Sn poltiques actives a
favor de la normalitzaci lingstica. Es necessari que hi hagi sobretot un estat naci i
Institucions potents.
Si no hi hagus poltiques actives a la Universitat el percentatge de castell seria molt
ms elevat, la balana sintenta equilibrar. Necessitat de crear una discriminaci
positiva a favor duna llengua que ha estat arraconada. Hi ha dos discurs sociopoltics:
1. Tot i no tenir normalitzaci, per les dues llenges poden compartir mbits ds.
El corrent light diu que el catal es possible que convisqui amb el castell, per
altres creuen que no, que hi ha dhaver una independncia poltica, institucional
i econmica, un estat darrera que doni cobertura a un procs de normalitzaci
total. El procs de substituci lingstica seria a la inversa. Quan hi ha un estat
independent hi ha una cohesi lingstica com el cas dIsrael, Flandes... per
tant, la normalitzaci lingstica a Catalunya necessita dun procs que permeti
6

Planificaci lingstica
que el catal ocupi tots els mbits ds. Altres pensen que no, que es possible
una normalitzaci total i la convivncia de les dues llenges es possible.
2. Catal a tots els mbits ds i Castell com a vehicular a lescola ben igual que
ho podria ser langls.
El concepte independncia entra en joc quan hi ah hagut decisions poltiques en
contra les llibertats catalanes i aix sumat a una situaci econmica desfavorable i
amb espoli fiscal. La lluita per la normalitzaci del catal passa per un procs poltic.
Balears si tingussim poltiques actives que sempre tingus un procs cap a la
normalitzaci no anirem avant i enrere. Sagafen a coartada de les modalitats per
amagar un procs que afecten a la psicologia del parlant i anar cap a la substituci
lingstica del catal.
Conseqncies
lingstica

de

la

Tecnocratitzaci

del

terme

normalitzaci

Per a Lamuela (1987: 64-65) la sociolingstica tecnocrtica que Moll/Palanca

(1987: 18) defineixen com aquella sociolingstica dinspiraci bsicament americana
(): avan conceptual, experimentaci, directivisme, tecnicisme, pretesa neutralitat,
etc. (), interessada en la simptomatologia ms que no pas en la patologia o la
fisiologia: sectorial, pretesament asptica; enfront duna sociolingstica que,
allunyada dorgens tecnicistes, naix de la voluntat de solucionar problemes concrets i
reals. Arrelada en el moment histric que la provoca, no intenta presentar-se com a
ungent mgic, sin com a instrument per a la reflexi i lacci social, ha desfet el
sentit original del terme normalitzaci, tal com el definia Aracil. Lamuela proposa
dusar el terme planificaci lingstica com a sinnim de normalitzaci perqu com
que no ha acabat i dura tant en el cas catal ho acabam identificant:
Com que la normalitzaci lingstica representa un canvi de les normes de
comportament social, s coherent que es concebi primerament a partir de la incidncia
en els processos de socialitzaci. Ara, el factor decisiu de socialitzaci s la mateixa
activitat social i, en conseqncia, s mancat de sentit un suposat pla de normalitzaci
lingstica que es limiti a incidir en lescolaritzaci i en una petita part dels mitjans de
massa, com a factors visibles de socialitzaci, i que renunci a operar canvis eficients
en les normes ds establertes perqu aquest terreny, com a decisiu que s, es revela
conflictiu.
Ls del terme normalitzaci per a referir-se al procs que he caracteritzat s
possible que tingui linconvenient de suggerir un objectiu final, que se situaria en
un hipottic estat de normalitat. s evident que la definici dAracil es refereix a un
objectiu dinmic determinat per la interacci dels termes que comprn: funcions
socials de la llengua i funcions lingstiques de la societat. Tanmateix, el mal s del
terme a qu he alludit al comenament ens pot fer agrair que nexisteixi un
sinnim net de connotacions: planificaci lingstica language planning, en la
bibliografia anglo-saxona (Cobarrubias, 1983). Cf. Fishman (1991); Junyent (1995:
46).
Tecnocratitzaci (de tecnocrcia)
Teoritzar a travs dexemples dels EEUU, intenten analitzar la situaci sociolingstica
daltres pasos i aportar-hi solucions des de la distncia. Es preocupen pels smptomes
7

Planificaci lingstica
per no per la malaltia, Intenten establir una srie de solucions que passarien tamb
per la seva collaboraci.
Lamuela va proposar que el terme planificaci lingstica fos un sinnim de
normalitzaci lingstica, potser que sigui una causa-efecte, per la planificaci
persegueix la noralitat total duna llengua i en aquest sentit diu que la normalitzaci no
noms sha de basar simplement laspecte linguisti, una llengua no sols son paraules o
textos, no es pot aturar a lescolaritzaci, mitjans de comunicaci a utilitzar el catal,
sha danar ms enll i hem darribar a un procs de socialitzaci, sha de guanyar al
carrer. A Catalunya el catal no era al carrer i per aix es vol fer el referndum per
crear un estat i utilitzar la paraula independncia. No sols persegueix la normalitzaci
sin tamb de les relacions de tots els mbits ds de totes les persones que ocupen i
formen part dun estat. Direm que entenem com a planificaci la transformaci de la
realitat sociolingstica, duna situaci que pareix clarament duna degradaci del catl
a diverses inttuciisn si mbits ds, fins i tot de recuperar la sea presncia a nivells
formals. La planificaci fa que duna banda es recuperin els mbits ds i sintenta
potencionar de manera cohesionada les modalitats lingstiques que pertanyen als
territoris de parla catalana, per aix es varen decantar pel model estandar
composicional, per renuir totes les expressions de modalitats prpies diferents.
En aquest sentit parlam de 2 conceptes:
Poltica Lingstica, Planificaci Lingstica

Boix/Vila (1998: 274-275) en el llibre de sociolingstica catalana matisen

segons Eastman (1983: 6), Cooper (1989: 183) i Christian (1989: 197) aquests
dos termes:

proposem dentendre per poltica lingstica la determinaci del paper (amb lleis)
que han de jugar les varietats lingstiques en la competici si cal en una comunitat
donada. Molt sovint una poltica es caracteritza per labsncia de decisions o
dintervencions explcites; aquesta inhibici sol afavorir alguna de les parts implicades
(). El govern espanyol, per exemple. Opta per no afavorir lestandarditzaci
coordinada de la llengua catalana i atorga la mateixa legitimitat als defensors de la
unitat de la llengua catalana que als qui la neguen. Daquesta manera afavoreix la
dialectalitzaci del catal i el seu retrocs (). Ex. El Govern Bauz diu que vol
llibertat de llengua
Entenem per planificaci lingstica el cicle format per lorganitzaci, la posada en
prctica i lavaluaci dun conjunt coherent dactuacions de poltica lingstica adreat a
acomplir uns objectius explcits de transformar la realitat sociolingstica, aix com la
disciplina que estudia aquestes prctiques. Ex. El Govern Bauz elimina el decret de
mnims.
El capital simblic s el capa de referenciar simblicament la llengua i aix implica
socialitzar-la a travs de canals difusos, aquests sn: legislaci, discurs poltic,
administraci i escola, mitjans de comunicaci. Tot aix ens falta per tenir una
normalitzaci, no tenim les eines del capital simblic

Isidor Mar (1999: 94) defineix la planificaci lingstica com, qualsevol

intervenci conscient i sistemtica en un marc social determinat (un municipi, una
8

Planificaci lingstica

empresa, un despatx) respecte a la forma o les funcions de les varietats

lingstiques (quines llenges shan dusar en cada cas, amb quin estil i quines
caracterstiques).
Cabrer (1999: 295) argumenta la necessitat de la planificaci terminolgica de les
llenges ja normalitzades per tal de garantir-ne la presncia al mn. Aquesta
planificaci diu Cabrer no pot ser noms gramatical, sin que ha de tenir en
compte els aspectes psicolgics i socials de la llengua (cf. Pitarch 1997: 40-44).

Planificaci lingstica i poltica lingstica. Sn sinnims, per parlam de manera

ms tecncrata si utilitzam planificaci, perqu va adreada palliar el noseque dun
sistema, els smptomes i la poltica esta relacionada en curar la malaltia Es vol crear
un marc on sinicis un procs de recuperaci duna llengua i els seus mbits ds, en
canvi, la poltica lingstica incidiria en el dia dia i sobretot en fer que lentorn dun
parlant, percebes que aquella llengua que utilitza es necessria perqu des de les
institucions es crea la necessitat. Si no hi ha poltica lingstica o hi ha normalitzaci
lingstica, i no hi pot haver planificaci si no hi ha una poltica lingstica activa. A
Balears hi ha una bona planificaci lingstica per no hi ha voluntat poltica, saplica la
repressi basada en la llibertat. Una poltica lingstica es molt ms incident i important
que la planificaci, a ms dun poder econmic.
Hi ha poltica, planificaci, normalitzaci lingstica i la passa prvia que s la
normativitzaci. Intenta crear amb un estndard una conscincia collectiva nica.
Aquests sn els conceptes que hem de recordar.
Es possible normalitzar una llengua amb un bilingisme? Assolir una
autonomia superior? Segurament no, perqu hi hagi un procs que permeti aquesta
normalitat cal una poltica activa, sin tot queda en un calaix. Tots els experts que en
parlen diuen que es necessari que hi hagi un pacte entre tcnics i una classe poltica
amb una for econmica poderosa darrera. Si no es t una poltica activa i un poder
econmic darrera es camina cap a la substituci lingstica. El catal s un requisit per
obtenir feina per poltica lingstica, fins lany que ve.
Les poltiques neoliberals de la comunicaci a travs dels mots
Els mots matisen, modifiquen, trasbalsen el seu significat en la mesura que els ho
exigeix la societat. Un mot no deixa de ser una parcella de la realitat pactada entre
uns individus que comparteixen venatge, mitjans de comunicaci, discursos poltics;
comptat i debatut, que comparteixen cultura. Lentrada danglicismes en els mbits
ds meditic de les llenges romniques, en ms o menys mesura, respon al fet de
compartir amb la cultura anglosaxona per imposici simblica- un mbit o diversos
mbits de cultura: sigui de recursos visuals, digitals, tecnolgics; de punts de vista de
discurs de la normalitat social, de modes musicals, de maneres de compartimentar la
realitat. Parem atenci als mots segents: ciutat dormitori, pres poltic,
dping/dopatge. El primer compost sintagmtic esmentat ciutat dormitori- descriu
aquella ciutat mancada de llocs de treball, una ciutat residencial en qu els individus
es desplacen per anar a fer feina (cf. DIEC2). Un nou concepte per a una nova realitat
social. Una nova ciutat per a un sistema econmic global. Dels tallers familiars a les
oficines urbanes.

Planificaci lingstica
El diccionari no recull poble dormitori, tot i que hi ha molts pobles que shi han
convertit. Per qu un t entrada al diccionari i laltre no? La resposta s en lentorn, en
el venatge. La diferncia rau en la percepci de lentorn. Hom percep un poble com un
fragment d'histria: hi trobam casals, associacions... Una ciutat dormitori indica, ms
enll de la significaci, un lloc per viure-hi, sense tenir-hi en compte la socialitzaci
primria, el venatge histric.
Els mots sn ms que fragments gramaticals, els mots sn percepci cultural, trossos
de la psique collectiva.
Un exemple daquesta psique i de les diverses influncies que hi conflueixen sn les
paraules del cap del Departament de Programes dAprenentatge (Incidncia Social) de
Televisi de Catalunya, en una conferncia pronunciada a lInstitut dEstudis Catalans
el 27 de novembre de 2009.1 En parlar del paper del mitjans de comunicaci pblics,
es basava en el fet que aquests han destar al servei de la cohesi social: Si nosaltres
no incidim en la societat afirmava- 'no tenim ra de ser. En aquesta incidncia hi
aplicava com a prioritat defensar la llengua catalana. Emper hi afegia un altre
element: Laltra lnia dincidncia pedaggica dels mitjans pblics catalans s la
promoci de la llengua anglesa, a travs de la televisi pblica. I tanmateix, ms enll
d'aquestes premisses, establia un seguit d'entrebancs a l'hora de parlar del catal
meditic. I ho feia precisament amb una adaptaci de compost sintagmtic de l'angls
al catal. Expressava que hi havia hagut una mena de topada de criteris entre els
serveis de correcci lingstica i els periodistes de Televisi de Catalunya. I tot per un
sintagma nominal! Aparentment per un sintagma, perqu en realitat la discussi es feia
en termes dadaptaci a la psique collectiva. Ladaptaci dun element gramatical
extern a una fora cultural singular, en aquest el catal.
El compost en qesti: sweet dreams; i la diferncia de criteri: com traduir-lo. La
proposta dels periodistes, la traducci literal dolos somnis. La proposta dels serveis
lingstics del mitj, fer-ne una traducci cultural com s ara 'somiar amb els angelets'.
Adduen que els somnis catalans no havien estat mai qualificats amb el desig de
'dolos'. La ra els sobrava. La soluci, difcil, ats que el sintagma formava part d'una
lletra d'una can. rem davant un mot gran que reflectia un univers extern al
pensament catal, fins ara. Perqu els mots sadapten a noves realitats i a nous punts
de vista, externs o no.
Els mots petits i els mots grans cltics, compostos, compostos sintagmtics-, ms
enll dindicar, dassenyalar i denotar, suggereixen i signifiquen, connoten realitats
culturals normalitzades per pressi meditica. Els somnis, en catal, seran ms dolos
a mesura que la cultura anglosaxona vagi entrant dins lespai cultural catal, sigui a
travs dels mitjans de comunicaci o sigui a travs del discurs dun referent social.
Al cap i a la fi, les llenges es manlleven mots, es manlleven pensaments. Nhi ha que
en manlleven constantment i nhi ha que en creen. I entre aquests dos extrems, nhi ha
que es protegeixen i cerquen lequilibri entre una fora i laltra a lhora de fer de la seva
llengua una eina adaptada al temps i al moment present. Aquest equilibri mai no s

1 A taller.iec.cat/catedra2/Programa.asp.
10

Planificaci lingstica
natural. De fet, poca cosa s natural en el mn cultural. La cultura implica un pacte
explcit, o no, entre els individus que la conformen.
Els mots duna llengua hi llegim, cultura- sn tamb convenis socials, maneres
dentendres de forma convinguda. Les paraules duna llengua tenen voluntat poltica;
s a dir, sn maneres de conduir un afer. Passen de moda, o no; sn marcades i
qualificades positivament, o no, segons la voluntat imposada en una determinada
comunitat lingstica, en un moment histric concret. Aix, el mot home negre va
passar a ser home de color, com si els altres homes no tinguessin color; de moment
el blanc encara s un color. Tot i que sabem per conveni cultural que la ra no era
negar el color a lhome blanc, sin no atribuir el color negre a un home. Els motius:
raons histriques, poltiques, socials... Raons culturals.
Les paraules duna cultura se substitueixen, es matisen o es reciclen talment com el
vidre, el plstic o qualsevol material ds de la collectivitat. Les paraules poden ser
veritables eines de protecci i de contenci cap a altres cultures, o no. El francs
meditic es protegeix de lentrada danglicismes Llei Toubon, 1994-. Lespanyol
modern no t catalanismes. El catal modern cont una allau dhispanismes. Comptat i
debatut, qestions deines de protecci i de contenci o no- al si duna comunitat
lingstica: maneres de portar un afer. Res a veure amb el mot concret. Posem-hi un
exemple. Actualment hem passat dels carros de trabuc als camions de trabuc.
Daquesta manera, bona part del vocabulari bsic duna llengua, per voluntat i pressi
social, no mor, sin que sadapta a la realitat nova i canviant per tal de preservar-ne la
identitat collectiva. El reciclatge compareix en posar nom al nou mitj de transport, en
aquest cas el cami, provet duna caixa giratria que hom pot trabucar i buidar-la,
talment com ho feia abans un carro.
Ara b, en catal es produeix un fenomen de proliferaci de significants en algunes
paraules dadaptaci. Aquest fet no s present en una llengua vena com lespanyol.
Anem a pams, tot seguint dos diccionaris: Diccionari de lEnciclopdia (GDLC,
www.enciclopedia.cat) i Diccionario de la Lengua Espaola (DRAE a drae.rae.es). El
diccionari catal a lentrada carro de trabuc ens suggereix que en diguem
simplement trabuc; a cami de trabuc ens suggereix simplement bolquet. Ha
comparegut un significant que t fora semblana amb el mot espanyol volquete.
Cercam al diccionari el mot bolquet: hi diu vehicle de trabuc. I qu hi fa bolquet?
Qu hi aporta? Per qu no hi s, lentrada carro de bolquet? A nivell prctic bolquet
hi fa nosa, amb el benents que no s necessari ni per significant ni per significat.
Lnic que connota s un ajustament cap a lespanyol. Qesti de mots? No, maneres
de portar un afer. De cap manera les entrades al diccionari sn, noms, solucions
lingstiques, sin culturals: s a dir, poltiques. En espanyol no han de menester
incorporar cap mot que els aproximi al catal. El diccionari espanyol a lentrada
volquete recull, carro usado en la obras... formado por un cajn que se puede vaciar; i
el significat reciclat, vehculo automvil con dispositivo mecnico para volcar la carga
transportada. No res de trabuco, evidentment. Trabuco, de trabucar. Arma de fuego,
revuelta.
Si hom vol saber quina poltica t una naci, noms cal fer un cop dull als mots
reciclats i als mots que circulen per lentorn de comunicaci social. I aquests mots,

11

Planificaci lingstica
triats ben a posta, seran els que marcaran les lnies de pensament de la comunitat
lingstica afectada.
Mn globalitzaci queda relacionat amb la normalitzaci lingstica. Les llenges
romniques han dincorporat la realitat social i la imposici de mots anglfons, quan
incorporem un manlleu estem ocupant una nova realitat: dping, ciutat dormitori...
intenten adaptar-se a una nova realitat social que fa 100 anys no existia. A Mallorca
feim servir poble dormitori, la diferncia s la socialitzaci, a una ciutat dormitori no
nhi ha, a un poble sense nhi ha.
Novembre de 2009 lIEC fa una conferncia dels mitjans de comunicaci i les seves
funcions a la societat: cohesionar socialment a la societat a la qual informa. Es va
establir que la prioritat ha de ser defensar la llengua catalana, per, hi va haver una
altra lnia i es va postular un vessant pedaggic per promocionar la llengua anglesa a
travs de la televisi pblica. Quan els mitjans de comunicaci han dincorporar una
teoritzaci hi ha discussions entre el periodista i els correctors per una qesti
dadequaci. Darrera cada expressi hi ha una manera dentendre el mn i sn
referents culturals. Els mots connoten realitats culturals, per tant, els somnis catalans
seran ms dolos a mesura que la cultura anglosaxona tengui presncia (sweet
dreams). Quan manllevam un mot tamb manllevam una realitat cultural. Sha
destablir una relaci entre la realitat del carrer i les expressions correctes o
adequades. Ex. Botelln-botellot, hortera, batido... cal fer un exercici deloqncia
entre el carrer i lacadmia.
Per tant, seguint amb aquesta incorporaci de lxic, el catal s una llengua molt
receptora de noves expressions i poc productiva. . Lacadmia de la llengua castellana
va decidir adaptar la realitat tecnolgica del carrer amb tiutear, googlear... en catal no,
pensen que s una moda que acabar. Altres Ex. Carro de trabuc, la realitat s cami
de trabuc. [bolquet, tombarell, volquete (es), dumping lorry, tipcart (en)] mAUT I TRANSP Vehicle
(cami, carro, vag, etc.) provet duna caixa giratria que hom pot trabucar per a buidar-la,
emprat per al transport de materials en orri.

En catal tenim aquests suggeriments, com bolquet. Per tant, amb aix deim que la
realitat lingstica i el que surt al diccionari no
noms s una realitat lingstica, tamb s
cultural. Si anam al diccionari en castell i cercam
bolquete surt una descripci que no remet a cap
altre realitat, el castell no t la necessitat de
mirar-se en el catal, el catal si, perqu la seva
societat lingstica est bilinguitzada. Per tant, el
diccionari catal, ens mostra quina s la poltica
que t una naci, no sols recull paraules, recull
una realitat sociolingstica que mostra si una
societat s independent o necessita mirar-se a
altres comunitats lingstiques com en el nostre
cas. Les poltiques neoliberals lingstiques
actuals a ms dhaver dincorporar paraules en
angls hem de recrrer al vist i plau de la
traducci castellana.
12

Planificaci lingstica
Blgica s un estat multilinge amb parlants monolinges, els funcionaris parlen tots
els idiomes, ladministraci garanteix que es pugui xerrar amb totes les llenges de
lestat. 3 escoles: neerlandesa, francs i alemany, primer escola, desprs discurs
poltic. Poden ser monolinges.
Uns tenen capital simblic i els altres no. Dues comunitats lingstiques que es donen
lesquena perqu una ha usurpat mbits a laltra. A Valona tamb sestudia neerlands
a escola, tot i que la llengua de comunicaci i relaci s el francs. A Flandes les
capes baixes parlen neerlands i la part burgesa parlava francs o alemany, per
aquestes llenges varen perdre terreny.
Violncia simblica: a travs delements que conformen limaginari collectiu com
estndard, canons, escola, cinema...
Diferncia entre llengua materna , llengua familiar (la que parla la famlia) llengua de
context (la llengua de lentorn).

2. La planificaci del corpus

3. La planificaci de lestatus
4. Poltica lingstica internacional i experincies de planificaci de
ls lingstic

13