Necessitats Formació X Sector Turístic

Informe sobre les necessitats formatives
del sector turstic
Ponent
Elena Donate
Director
Xavier Riudor
Gestora
Marta Olivella
Autors
Cristina Boada
Eva Miarro
Marta Olivella
Xavier Riudor
Suport tcnic per a lelaboraci de lenquesta, treball de camp i explotaci de dades
Block de Ideas Institut DEP
Membres del grup de treball:
Merc Garau, Maria Dolors Giner, Jess Lodeiro, Francesc Mozo, Antnia Pascual, Francesc Santamaria i Jos Martn Vives
Experts convidats en sessi de treball:
Iaki Gorostiaga
Dami Serrano
Per a lelaboraci de la recerca quantitativa, el CTESC ha comptat amb el suport econmic del
Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya
NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC
Generalitat de Catalunya
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya
Diputaci, 284
08009 Barcelona
Tel. 93 270 17 80
Adreces a Internet:
www.ctesc.cat
http://bloc.ctesc.cat/
www.observatori-ctesc.cat
A/e: ctesc@gencat.cat
Barcelona, octubre de 2012
NDEX
ndex
0.
Resum executiu ....................................................................................................................... 5
1.
Introducci i metodologia ....................................................................................................... 24
2.
3.
1.1.
Plantejament de lestudi .................................................................................................. 24
1.2.
Metodologia .................................................................................................................... 27
1.3.
El turisme a Catalunya .................................................................................................... 28
Mapa de les ocupacions del sector turstic ............................................................................. 35

2.1.
Caracterstiques de locupaci ........................................................................................ 35
2.2.
Mapa de les ocupacions ................................................................................................. 40
2.2.1.
rea transversal....................................................................................................... 41
2.2.2.
rea dallotjament i restauraci ................................................................................ 45
2.2.3.
rea dintermediaci i acompanyament turstic ........................................................ 51
2.2.4.
Altres ....................................................................................................................... 57
Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme .................................................................. 58

3.1.
Formaci universitria..................................................................................................... 59
3.1.1.
Formaci universitria de grau................................................................................. 60
3.1.2.
Msters universitaris oficials i doctorats ................................................................... 63
3.1.3.
Cursos dextensi universitria ................................................................................ 66
3.2.
Formaci professional reglada ........................................................................................ 69
3.3.
Formaci professional per a locupaci ........................................................................... 74
3.3.1. Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones

treballadores en situaci datur .............................................................................................. 75
3.3.2. Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones
treballadores ocupades .......................................................................................................... 78
3.4.
4.
Altres accions formatives ................................................................................................ 82
Demanda de formaci de les empreses del sector turstic ..................................................... 87

4.1.
Metodologia .................................................................................................................... 87
4.2.
Planificaci de la formaci .............................................................................................. 91
4.3.
Preferncies de la formaci ............................................................................................ 98

3
5.
4.4.
Valoraci de la formaci ............................................................................................... 101
4.5.
Valoraci de loferta formativa ....................................................................................... 104
4.6.
Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme .............................................. 111
Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda................................................................ 116

5.1.
El punt de partida: el paper de la formaci a les empreses del sector turstic ............... 117
5.2.
Oferta i demanda de formaci. Anlisi per categoria ocupacional ................................. 123
5.2.1.
Una aproximaci comparativa................................................................................ 123
5.2.2.
Fitxes docupacions turstiques .............................................................................. 130
5.3. Apunts per a una oferta formativa adaptada a les necessitats de les empreses del sector
turstic ..................................................................................................................................... 168
6.
Consideracions i recomanacions ......................................................................................... 175
7.
Annex: qestionari de lenquesta ......................................................................................... 183
8.
Bibliografia ........................................................................................................................... 190
RESUM EXECUTIU
0.
Resum executiu
1.
Introducci i metodologia
1.1.
Plantejament de lestudi
El present estudi semmarca en els treballs de renovaci del Pla Estratgic de Turisme de Catalunya 2005-2010 i respon a la demanda del Departament dEmpresa i Ocupaci danalitzar la importncia de la formaci en el sector turstic, focalitzant-se en la perspectiva de la demanda de formaci per part de les empreses del sector.
Per delimitar lmbit material destudi, s a dir, qu entenem pel sector turstic, es parteix
laplicaci de la definici de turisme de lOrganitzaci Mundial del Turisme en linforme Estimaci
del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques 2005-2008 i que comporta incloure nicament
les activitats conegudes com a especfiques turstiques, s a dir, aquelles que sense la demanda
turstica quedarien tpicament i sensiblement disminudes: allotjament i restauraci, transports
(martim i terrestre), agncies de viatges, i oci i entreteniment.
Aix doncs, lobjectiu de lestudi s una anlisi del valor que atorguen les empreses turstiques a la
formaci de qu disposen les persones que treballen en aquest sector i que comprn les activitats
de restauraci, allotjament, transport, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
1.2.
Metodologia
La metodologia seguida per elaborar els captols daquest estudi, construda sobre la base de les
tcniques dinvestigaci social, sestructura en diversos nivells i varia en funci de lapartat de
lestudi.
El captol 2 Mapa de les ocupacions del sector turstic sha elaborat a partir de lanlisi de les
dades estadstiques existents (apartat primer) i a partir de la gesti documental de la bibliografia
existent i la Classificaci Catalana dOcupacions aprovada el 2011 (apartat segon, que cont prpiament el mapa de les ocupacions).
El captol 3, Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme, presenta una aproximaci a
loferta formativa del sector turstic pel curs 2010-2011 a partir de la recerca a les pgines web de
les diferents institucions educatives i de la comanda de dades especfica tramitada al Servei
dOcupaci de Catalunya (SOC) pel que fa a la formaci professional per a locupaci.
El captol 4, titulat Demanda de formaci de les empreses del sector turstic, analitza els resultats de lenquesta feta ad hoc per linforme amb la finalitat de conixer el valor i la demanda de
formaci per la banda de les empreses turstiques. Lenquesta sha dut a terme per telfon assistida per ordinador a una mostra representativa de responsables de formaci dempreses que depenen econmicament del turisme. Per fer lanlisi estadstica i interpretar els resultats, la mostra
sha ponderat en funci del pes real que t cada sector turstic i cada dimensi dempresa. 1
El captol 5, Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formativa, respon a la fusi de la
informaci continguda en els captols 3 i 4 del present informe, mentre que el darrer captol, Consideracions i recomanacions, recull les aportacions finals dels membres del Consell de Treball
Econmic i Social de Catalunya.
Daltra banda, linforme en general i sobretot el darrer captol han estat complementats amb les reflexions del debat que va tenir lloc en una sessi de treball amb experts en lmbit de la formaci
1
Vegeu lapartat 4.1 Metodologia del captol 4. Demanda de formaci de les empreses del sector turstic.
en el sector del turisme, membres del CTESC, representants del Departament dEmpresa i Ocupaci, del SOC i de lInstitut DEP, organitzada amb la finalitat de debatre sobre lencaix de loferta
formativa amb les necessitats requerides per les empreses.
1.3.
El turisme a Catalunya
El turisme a Catalunya s un dels principals motors de leconomia catalana ats que lany 2011
representa l11,1% del PIB catal i l11,6% de les persones ocupades a Catalunya. En aquest sentit, sha constitut com la primera destinaci estatal receptora de turisme estranger i de pernoctacions de lEstat espanyol.
Tot i la crisi econmica, lany 2011 es caracteritza, igual que el 2010, per la recuperaci del sector
turstic, ats que la majoria dindicadors registren creixements respecte lany anterior. Aquesta
evoluci positiva en un context dinestabilitat financera i atur elevat, pot semblar paradoxal, per
reflecteix com el turisme ha esdevingut una necessitat essencial en els pasos industrialitzats, sobretot en el cas dels turistes que viatgen per oci.
Daltra banda, i des duna perspectiva de futur, cal tenir en compte alguns factors que tenen una
clara influncia en levoluci del model turstic, com ara la demografia i els efectes de laugment de
lesperana de vida de la poblaci; els canvis en lestil de vida de la societat, tant pel que fa a les
unitats familiars, les demandes dels consumidors com el major inters per la salut; lentrada de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) en la gesti i autoorganitzaci dels viatges; la
necessitat de garantir un desenvolupament sostenible dels recursos; la influncia geopoltica en la
demanda de les destinacions; limpacte en el sector de la normativa, ja sigui especfica com transversal (com ara la prohibici de fumar); i la conjuntura econmica internacional, ats que el turisme s sensible a levoluci dels preus de lenergia, la poltica financera i econmica dels estats i la
demanda procedent deconomies emergents, com ara la russa i la xinesa, entre daltres.
2.
2.1.
Mapa de les ocupacions del sector turstic

Caracterstiques de locupaci
La poblaci ocupada en el sector turstic a Catalunya s especialment rellevant, ats que lany
2011 representa el 16,1% de la poblaci ocupada en el sector serveis i l11,6% del total de persones ocupades a Catalunya.
En general, el sector es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les relacions laborals, ats que inclou un ventall molt ampli docupacions, tant directament vinculades amb
el turisme, com indirectament. La majoria de les activitats turstiques tenen un component estacional, concentrat bsicament en el segon i tercer trimestre de lany, fet que comporta que moltes de
les relacions laborals siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no noms en termes
destacionalitat anual, sin tamb dins despais ms curts, com la setmana o incls el dia. Aquesta
flexibilitat est lligada amb les condicions de treball, caracteritzades per horaris de feina freqentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en perodes de vacances.
Aquesta situaci fa que sovint, el sector sigui percebut com a poc estable des del punt de vista laboral, la qual cosa pot dificultar latracci de talent per part de les empreses turstiques, aix com
desincentivar la inversi de recursos en formaci.
Les dades estadstiques analitzades confirmen aquestes consideracions. 2 Lany 2011 la poblaci
ocupada s el 88,5% de la poblaci activa del sector turstic, sent la majoria assalariats, el 78,9%,
2
Les dades shan extret de lexplotaci de les dades referents a Catalunya de lEnquesta de Poblaci Activa (INE) que duu a terme
lInstitut dEstudis Turstics, organisme dependent del Ministeri dIndstria, Comer i Turisme, aix com les dades de la Direcci General
de Turisme, a partir de les dades de la Secretaria dOcupaci i Relacions Laborals pel que fa a lanlisi de les dades sobre els treballa-
RESUM EXECUTIU
i el 21,1% restant, autnoms. Les dades dafiliaci a la Seguretat Social reflecteixen una distribuci semblant: el rgim general concentra el 71,2% de lafiliaci del sector i el rgim especial de
treballadors autnoms, el 28,8% restant.
Lestacionalitat del sector es reflecteix en la temporalitat dels contractes de les persones assalariades: el 27,2% de mitjana (el 12,1% ms que lany 2010), si b el tercer trimestre de lany aquesta
s superior (30,7%). Alhora, la temporalitat del sector turstic s superior a la taxa de temporalitat
mitjana de Catalunya, que ha estat del 20,1% el 2011.
Lestacionalitat tamb es reflecteix en la taxa datur del sector: ha estat del el 11,5% de mitjana
lany 2011, el 9,7% menys que lany anterior (quan va ser del 12,9% de mitjana). Tot i aix, la taxa
datur del sector turstic s superior a la taxa datur del sector serveis (8,7%), per clarament inferior a la total (19,2%).
Pel que fa al nivell de formaci no es disposa de dades desagregades a nivell de Catalunya. A nivell estatal el 61,7% de la poblaci activa del sector disposa destudis secundaris, el 24,1%,
destudis postsecundaris i la resta, el 14,1%, noms disposa destudis primaris.
2.2.
Mapa de les ocupacions
Lobjectiu daquest apartat s elaborar un mapa docupacions per tal de reflectir de manera senzilla, per completa la constellaci docupacions que es poden identificar en el sector turstic, i alhora ser leina a partir de la qual shan detectat les necessitats formatives de les empreses del sector, principal objectiu daquest estudi, i que sanalitza en el captol 4.
El punt de partida sn les activitats que shan detallat en el captol 1 com a incloses en el sector
turstic (allotjament, restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment), si b no totes les ocupacions de les empreses i/o organitzacions que es dediquen a aquestes activitats poden ser qualificades de turstiques, ats que algunes no tenen una relaci directa
amb els clients turistes i daltres perqu no sn especfiques duna empresa turstica i poden
identificar-se tamb en empreses daltres sectors. 3
El mapa sha construt a partir de la Classificaci Catalana dOcupacions 2011 (CCO 2011) i sha
complementat amb la informaci publicada per lInstitut Catal de les Qualificacions Professionals
(ICQP) relativa al sector analitzat, aix com altres fonts documentals. Amb aquesta informaci,
shan creat dotze categories ocupacionals, repartides en tres rees, ms una categoria residual,
per incloure aquelles ocupacions no classificades en altres categories (anomenada Altres).
dors del sector turstics afiliats a la Seguretat Social i lEnquesta de Conjuntura Laboral, elaborada pel Ministeri de Treball i Immigraci,
pel que fa a les dades sobre jornada laboral.
3
Lexcepci s el personal de manteniment i neteja. Si b la seva tasca s necessria en prcticament totes les empreses, i per tant
shaurien dexcloure, en el sector turstic tenen una importncia fonamental (sobretot dallotjament i de restauraci), ats que condicionen en gran mesura lexperincia del client turista i la seva percepci de la qualitat del servei utilitzat.
TAULA-1.
Mapa de les ocupacions del sector turstic, per rea professional
REA
OCUPACIONS
Direcci i gerncia d'organitzacions turstiques
Transversals
Comercialitzaci i mrqueting
Manteniment i neteja
Xefs i cuiners/es
Matres i cambrers/es
Allotjament i restauraci
Auxiliars de cuina i sala

Recepci
Animaci turstica
Guiatge turstic
Intermediaci i acompanyament turstic
Agents dintermediaci
Organitzaci d'esdeveniments
Assistncia turstica
Font: elaboraci prpia.
3.
Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme
En aquest apartat es descriu loferta formativa existent a Catalunya relacionada especficament

amb les ocupacions i activitats del sector turstic, unes accions formatives que generalment
setiqueten en el subsector hoteleria i turisme, i que inclouen les activitats de restauraci, intermediaci turstica i organitzaci desdeveniments. Per tant, no shan analitzat les accions formatives de carcter ms transversal per que tamb poden anar dirigides als professionals del sector,
com ara la direcci i gerncia o els idiomes, a no ser que estiguessin configurades com a especfiques pel sector.
Lmbit temporal danlisi ha estat el curs 2010-2011, amb alguna referncia al curs 2011-2012,
fruit de la constat evoluci de loferta formativa.
Ats que loferta formativa s complexa i variada, lanlisi sestructura al voltant de quatre categories formatives que la taula segent resumeix.
TAULA-2.
Categories formatives emprades en lanlisi de loferta formativa

Graus
Formaci universitria
Msters universitaris oficials i doctorats

Cursos d'extensi universitria
Programes de qualificaci professional inicial
Formaci professional reglada
Cicles formatius de grau mitj

1
Cicles formatius de grau superior

Formaci professional per a l'ocupaci
Altres accions formatives
Formaci d'oferta
Formaci de demanda
Cursos no inclosos en les categories formatives anteriors
(1) Cal tenir en compte que els CFGS integren leducaci superior, juntament amb els ensenyaments universitaris, si b aqu es classifiquen conjuntament amb els CFGM.
Tanca lapartat una reflexi continguda en la darrera edici de linforme MoniTUR sobre loferta
formativa del sector a Catalunya, que coincideix amb les conclusions que sobtenen en captols
posteriors: si b Catalunya disposa dun bon sistema educatiu de base combinat amb universitats i
escoles de negoci reconegudes, el sector empresarial (a excepci de les empreses de la restauraci) no ha explotat en tota la seva dimensi aquests recursos educatius.
8
RESUM EXECUTIU
3.1.
Graus
Els graus oficials en Turisme i relacionats sestructuren en 240 crdits ECTS (que equivalen a
6.000 hores) i sassignen a la branca de coneixement de Cincies Socials i Jurdiques, ats el seu
contingut marcadament pluridisciplinar.
El curs 2010-2011 les universitats catalanes van oferir onze graus en Turisme i sis graus relacionats amb el sector, tres dells orientats a la direcci hotelera, dos a la relaci entre el turisme i loci
i un sobre ordenaci del territori. Aquesta oferta es concentra en les comarques properes a Barcelona i va dirigida principalment a les categories ocupacionals que requereixen un major nivell de
qualificaci (direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, agents
dintermediaci i organitzaci desdeveniments).
Els plans destudis analitzats preveuen la realitzaci de prctiques (la majoria en empreses i/o institucions externes del sector turstic) i de durada variable (entre 12 i 30 crdits ECTS), aix com
laprenentatge de llenges estrangeres, ja sigui mitjanant assignatures (obligatries i/o optatives)
com impartint docncia ntegrament en una llengua estrangera (langls).

El curs 2010-2011 es van oferir onze msters universitaris i dos doctorats, comptant la majoria
dels msters amb 60 crdits ECTS (que equivalen a 1.500 hores). A diferncia dels graus, aquesta oferta no es distribueix de manera tan propera a la capital catalana, per igual que aquests, va
dirigida a les categories ocupacionals que demanden un major nivell de qualificacions i en tractarse de formaci universitria de segon i tercer cicle, estan enfocats a proporcionar una qualificaci
dalt nivell i unes competncies ms especfiques. En aquest sentit, cinc dels onze msters analitzats sestructuren en itineraris formatius per assolir aquesta especialitzaci.
Tamb igual que els graus, els msters universitaris preveuen la realitzaci de prctiques (de menor durada que en els graus) i un treball de fi de mster. A diferncia dels graus, no es preveu
laprenentatge especfic de llenges estrangeres, ats que s un coneixement que es pressuposa
a lalumne.
Cursos dextensi universitria

Sota aquesta categoria shan analitzat les titulacions oferides per les universitats catalanes que
requerien tenir una titulaci universitria per accedir-hi, per no es consideren ensenyaments universitaris oficials. Aquestes accions formatives varien significativament entre elles, tant pel que fa
a la duraci com la temtica. La duraci daquests cursos oscilla entre els 30 i els 60 crdits
ECTS (per tant, entre 750 i 1.500 hores), ats que si b es tracten de ttols propis, lorganitzaci i
lestructura de la majoria daquests segueix els criteris oficials.
Atesa la distribuci territorial daquestes titulacions, es pot afirmar que si b, igual que en el cas
dels graus i els msters universitaris, molts dells sofereixen en centres universitaris de la capital
catalana o propers a aquesta, s tamb significatiu el nombre de cursos impartits a distncia o en
lnia, fet que en facilita laccs a persones de la resta del territori catal.
De nou, les categories ocupacionals que demanen un major nivell formatiu sn les principals destinatries daquestes accions i algunes delles tamb sestructuren en itineraris, per tal de proporcionar una formaci ms especialitzada, o preveuen la possibilitat de cursar de manera independent determinades assignatures que integren titulacions preestablertes.
Igual que els msters universitaris oficials, els plans destudi analitzats preveuen la realitzaci de
prctiques i un treball de fi de mster. Tampoc es preveu laprenentatge especfic de llenges estrangeres, ats que s un coneixement que es pressuposa a lalumne.
3.2.
La formaci professional (FP) reglada forma part del sistema educatiu i per tant la seva estructura i
finalitat ltimes van lligades al desenvolupament de lalumne tant des duna perspectiva professional com personal i social, si b s la branca de lensenyament reglat amb una major vocaci professionalitzadora.
El curs 2010-2011 loferta formativa dFP relacionada amb el sector turstic 4 va incloure quatre
PQPI, cinc CFGM i sis CFGS. Cal tenir en compte que el curs 2011-2012 aquesta oferta samplia
amb dues titulacions ms de grau superior (Direcci de cuina i Direcci de serveis de restauraci),
mentre que el cicle Restauraci (tamb de grau superior) es declara a extingir. De cara al curs
2012-2013 es preveu tamb la implantaci de noves titulacions.
Des dun punt de vista territorial, loferta es concentra a les comarques properes a Barcelona, si b
cal tenir en compte que aquestes concentren un major percentatge de la poblaci catalana.
Els estudis analitzats estan vinculats a algunes categories ocupacionals concurrents amb les de
loferta formativa universitria (agents dintermediaci, lorganitzaci desdeveniments i el guiatge
turstics) 5 i que per tant poden donar lloc a certs solapaments, per tamb amb daltres que no
shan mencionat en lapartat anterior: xefs i cuiners/es; matres i cambrers/es; auxiliars de sala i
cuina; manteniment i neteja; animaci turstica; i assistncia turstica.
La durada de lFP varia en funci del nivell: els PQPI generalment duren un curs acadmic (860890 hores), mentre que la majoria dels CFGM i els CFGS duren dos cursos acadmics i suposen
la realitzaci dentre 1.800 i 2.000 hores.
Els plans destudi analitzats dels CFGM i dels CFGS preveuen la realitzaci dun perode de prctiques en empreses i daprenentatge especfic de llenges estrangeres.
3.3.
Formaci professional per a locupaci
La finalitat de lFP per a locupaci s adequar-se a les necessitats tant de les empreses com dels
treballadors ocupats i desocupats, partint de la importncia de la formaci al llarg de la vida i de la
concepci de la formaci com un element clau per la productivitat i competitivitat de les empreses.
Pel que fa a la formaci doferta dirigida prioritriament a persones treballadores en situaci
datur, segons les dades facilitades pel SOC, lany 2010 les accions formatives doferta de la famlia professional dhoteleria i turisme van rebre el 4,37% del total previst pel SOC (100,45 milions
deuros), xifra inferior al 20,4% del total que es va assignar a la famlia dadministraci i gesti o
del 12,1% de sanitat.
Lany 2010 es van realitzar 567 accions formatives doferta estructurades en 22 cursos, corresponent les tres quartes parts a lrea de lallotjament i la restauraci (428 accions formatives) i la resta, a lacompanyament i la intermediaci turstica (139). Ms de la meitat de les accions formatives
analitzades sha realitzat a la zona de Barcelona i comarques properes, si b cal tenir en compte
les accions formatives en lnia del Programa e-formaci (UOC SOC).
4
A diferncia de lanlisi de la formaci universitria, shan analitzat les titulacions classificades tant en la famlia professional
dhoteleria i turisme com les que hi estan directament relacionades i que pertanyen a altres famlies professionals (indstries alimentries i/o activitats fsiques i esportives).
5
Cal afegir tenir en compte tamb els dos nous cicles implementats el curs 2011-2012 (Direcci de cuina i Direcci de serveis de restauraci), que estan dirigits a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques.
10
RESUM EXECUTIU
Predominen les accions formatives enfocades a les categories ocupacionals que demanden una
qualificaci menor (auxiliars de cuina i sala, cuiners/es i cambrers/es), si b hi ha oferta associada
a totes les categories ocupacionals excepte la direcci i gerncia i la comercialitzaci i mrqueting.
Les accions formatives realitzades tenen una durada mitjana de 109,1 hores, malgrat haver una
certa disparitat de la durada dels cursos en funci del programa.
Daltra banda, lany 2010 shan realitzat 72 cursos diferents de formaci doferta dirigida prioritriament a persones treballadores ocupades i gestionada pel Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya. Gaireb la meitat daquests cursos shan impartit a les comarques properes a
Barcelona.
Igual que les accions formatives doferta dirigides prioritriament a persones treballadores en situaci datur, les dirigides a persones treballadores ocupades van enfocades a les ocupacions que
demanden menor nivell formatiu (totes elles de lrea dallotjament i restauraci): xefs i cuiners/es
(el 59,7% de les accions analitzades), matres i cambrers/es (el 15,3%) i auxiliars de cuina i sala
(12,5%).
La formaci professional per a locupaci inclou tamb la formaci de demanda que t per finalitat respondre a les necessitats especfiques de formaci plantejades per les empreses i els seus
treballadors. La informaci disponible s escassa, 6 per permet constatar el predomini gaireb absolut de la formaci en lrea de lallotjament i la restauraci (amb el 96,6% de les empreses i el
97,4% dels participants), sent residual el pes de la dintermediaci i acompanyament turstic.
Igualment, destaca el pes de lrea de restauraci, amb el 80,5% de les empreses formadores i el
73,9% dels participants formats.
Daltra banda, destaca la poca participaci del personal directiu (sn el 3,1% del total) i tcnic
(6,9%).
3.4.
Sinclouen en aquesta categoria totes aquelles accions formatives organitzades o impartides per
centres de formaci de tot tipus que ofereixen formaci en algun mbit relacionat amb el sector turstic. Shan excls les accions formatives de temtica transversal, com ara laprenentatge de llenges estrangeres, que si b t una importncia cabdal en el sector, ampliava en excs lobjecte
destudi. 7
Loferta analitzada comprn 166 cursos, tamb la majoria oferts a la capital catalana i les comarques properes. Destaca laparent escs nombre daccions formatives en lnia identificades (18), fet
que probablement sexplica per la importncia de la formaci presencial i experiencial en el sector del turisme, la qual cosa en dificulta lensenyament a distncia i/o en lnia.
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a les diferents accions formatives destaca la
categoria de xefs i cuiners/es, que concentra 51 cursos, seguida a distncia de la de matres i
cambrers/es (29 cursos), comercialitzaci i mrqueting (24) i direcci i gerncia dorganitzacions
turstiques (21).
A diferncia de les accions formatives analitzades anteriorment, cal destacar lelevat nombre
daccions formatives que sassocien a la categoria ocupacional de comercialitzaci i mrqueting,
6
Dades publicades a la pgina web de la Fundacin Tripartita para la Formacin en el Empleo.

Tant els centres universitaris, els centres deducaci secundria, com una mplia gamma de centres de formaci ofereixen diferents
cursos didiomes (des dels ms tradicionalment estudiats com ara langls, el francs o lalemany) a altres enfocats cap a les noves
economies emergents (i per tant amb clients potencials del sector turstic catal), com ara el rus i el xins, entre molts daltres. Aquests
cursos sofereixen al llarg del territori, en una important varietat de modalitats (presencial, semipresencial, en lnia) i focalitzats en molts
aspectes diferents.
7
11
fet que contribueix a presentar-la com una categoria amb important projecci i demanda per part
de les empreses, en lnia amb les conclusions daltres informes i estudis de tendncia.
Les competncies que es desenvolupen en aquestes accions formatives sn concretes i responen
a necessitats puntuals dels treballadors i les empreses. La seva durada menor (des de dues fins a
300 hores) les pot configurar com a cursos despecialitzaci altament adaptats a les demandes del
mercat de treball.
Fruit daquesta major permeabilitat a les demandes de les empreses i pel seu carcter residual
(per definici amb les altres categories formatives emprades a lestudi), les altres accions formatives inclouen tamb la formaci enfocada a altres ocupacions del sector, emergents, com ara els
experts en desenvolupament turstic o els arquitectes i dissenyadors dhotels.
4.
Demanda de formaci de les empreses del sector turstic
Lobjectiu daquest apartat s analitzar les necessitats formatives de les empreses del sector turstic, i en concret, observar les diferncies existents per subsectors, grandria de lempresa i zona
turstica. Com sha comentat anteriorment, per assolir aquest objectiu, sha dut a terme un enquesta dirigida a les empreses del sector. La mostra, representativa del sector turstic, ha estat de 430
entrevistes vlides. Les persones entrevistades han estat directors o gerents, propietaris o responsables de recursos humans i formaci.
4.1.
Planificaci de la formaci
En general, el sector turstic inverteix poc en formaci, una de cada tres empreses turstiques no
ha fet ni far formaci, percentatge que seleva entre les empreses del transport turstic i restauraci.
La majoria de les empreses opinen que la responsabilitat de planificar la formaci ha de ser compartida entre lempresa i el personal, sobretot les mitjanes i grans empreses i el sector de la intermediaci turstica que s el que ha fet i preveu fer ms formaci. Tanmateix, la formaci ha estat
organitzada majoritriament per iniciativa de lempresa, especialment a la microempresa i a la restauraci. En general, les prioritats de formaci es concentren en els mbit de les llenges estrangeres, la cuina i relacionats, els viatges, la cultura i els museus, i les competncies en informtica i
noves tecnologies.
4.2.
Preferncies de formaci
Les empreses turstiques prefereixen fer la formaci a la prpia empresa, sobretot les de restauraci. La formaci en un centre extern s lescollida pels allotjaments. La modalitat de formaci preferida s la presencial, especialment en els sectors del transport turstic i de lallotjament, i al litoral, per moltes empreses de linterior rural opten per un model mixt que combini la formaci presencial i a distncia.
Les temporades preferides dinici de la formaci sn la dhivern (gener, febrer i mar), especialment a lallotjament i la restauraci, i la de tardor (octubre, novembre i desembre), a la intermediaci turstica, amb els mesos de gener i novembre al capdavant. Els obstacles principals per organitzar la formaci sn la manca de temps a la microempresa, la dificultat per compaginar horaris a
la resta dempreses, i els desplaaments a linterior rural.
12
RESUM EXECUTIU
4.3.
Valoraci de la formaci
La importncia que la formaci t per a la competitivitat de lempresa s essencial i notable, 8,2 de

mitjana en una escala de 0 a 10. Les empreses mitjanes i grans, el sector de la intermediaci turstica i la ciutat de Barcelona eleven aquesta puntuaci al 8,7 o ms.
4.4.
Valoraci de loferta formativa
Les empreses del sector turstic estan bastant satisfetes amb loferta formativa, el 6,5 de mitjana
en una escala de 0 a 10, sobretot amb la universitria i la formaci professional que s la que ms
coneixen. La meitat de les empreses la troben adequada a les necessitats, tret de les empreses
mitjanes i grans, de la intermediaci turstica i de lrea de Barcelona que la consideren escassa,
sobretot pel que fa a loferta ms especialitzada per cobrir necessitats concretes. Tamb hi ha un
percentatge significatiu dempreses que la valora com a massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
Els mbits en que es troba a faltar oferta formativa s el de les llenges estrangeres, destinacions
i relacionats, i atenci al client a la microempresa. Daltra banda, noms una quarta part de les
empreses coneixen i citen un centre de formaci de referncia.
4.5.
Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme
Lincrement de loferta formativa, de les prctiques durant la formaci, i de la qualitat i professionalitat daquesta, especialment en les microempreses de lallotjament i la restauraci, sn les possibles millores en lmbit de la formaci turstica expressades per les persones entrevistades.
Per acabar, segons les persones entrevistades, les ocupacions amb ms potencial de creixement
sn les relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, el turisme rural i cmping, i el turisme mitjanant les TIC, Internet i noves tecnologies, aix com els assessors en viatges i activitats
personalitzades. Tot i aix, cal dir que el 53% de la mostra no ha respost aquesta pregunta.
5.
Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formativa
En aquest captol sha comparat loferta formativa amb la demanda de formaci per part de les
empreses i lencaix entre ambdues. Per fer aquesta anlisi shan tingut en compte, duna banda,
les diferncies per grandria, sector i territori entre les empreses, i de laltra, les diferncies entre
les diverses categories docupacions.
A banda dels apartats que a continuaci es resumeixen, el captol 5 inclou les dotze fitxes de les
ocupacions del sector turstic elaborades amb tota la informaci que cont lestudi. Aquestes fitxes
agrupen en una sola categoria les ocupacions duna famlia, s a dir, les ocupacions que comparteixen funcions, competncies, oferta formativa o caracterstiques semblants. Les fitxes
docupacions shan distribut en tres rees en coherncia amb el mapa de les ocupacions dels
sector turstic daquesta recerca: transversal, allotjament i restauraci, i intermediaci i acompanyament turstic.
5.1.
Anlisi per categoria ocupacional
En general, el nivell mnim destudis que les empreses requereixen a les persones que ocupen o
han docupar llocs de treball turstics, tal com lestudi els defineix, s baix (cap estudi, primria,
secundria o cicles formatius de grau mitj). Les empreses del sector turstic consideren que per
exercir la professi, lexperincia s ms important que la formaci. Tanmateix, a lhora de selec13
cionar els professionals de les diverses ocupacions turstiques, la formaci es considera, en general, bastant important.
Duna banda, les ocupacions en qu els requeriments de formaci sn ms alts (batxillerat, cicles
formatius de grau superior o estudis universitaris), i la formaci t valor i es t en compte en els
processos de selecci de personal, sn les de lrea dintermediaci i acompanyament turstic,
com ara, les ocupacions de les categories dagents dintermediaci (empleats dagncies de viatges i agents de compravenda telemtica), assistncia turstica (auxiliars de vol, cambrers davi,
vaixell i tren, i hostesses de terra), i guiatge turstic (empleats dinformaci a lusuari en oficines de
turisme o similar, acompanyants turstics, i guies de turisme).
Les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic tenen lndex de satisfacci
amb loferta formativa ms baix la proporci daccions formatives no reglades s baixa, ja que hi
ha poques accions formatives classificades com a altres accions formatives, que en general solen ser accions ms especfiques i flexibles quant als continguts i la durada- i, en general, en les
ocupacions daquesta rea es detecten ms mancances de formaci.
Loferta de formaci destinada a les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic
s en general coneguda, sobretot loferta de formaci professional, ats que es tracta duna formaci molt especfica, per tamb la universitria de grau, que complementa la seva transversalitat amb lespecialitat que proporcionen els msters oficials i els cursos dextensi universitria.
Lexcepci de lrea dintermediaci i acompanyament turstic s el desconeixement de loferta
formativa destinada als agents dintermediaci i al personal dorganitzaci desdeveniments (organitzadors de conferncies i esdeveniments).
Tot i que el dficit de competncies de les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament
turstic s el ms baix de tots, les ocupacions de la categoria de guies turstics i agents
dintermediaci sn les ms difcils de cobrir per manca de formaci i professionals.
Daltra banda, les ocupacions en qu el nivell mnim destudis requerits s baix (cap estudi, primria, secundria, cicle formatiu de grau mitj), i la formaci t menys valor, sn les de lrea
dallotjament i restauraci. En els processos de selecci de les ocupacions daquestes categories
lexperincia s un valor, i no pas la formaci, sobretot en les categories dauxiliar de cuina i sala
(ajudants de cuina, marmitons, ajudants de rebosteria, netejador de plats, i preparadors de menjar
rpid), i matres i cambrers/es (matres i sommeliers, cambrers/es propietaris de bars i cafeteries,
cambrers/es assalariats).
Tot i aix, la formaci es considera important en les ocupacions de la categoria de xefs i cuiners/es, que sn les ms difcils de cobrir per manca de professionals i formaci.
Loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci es coneix bastant. Una gran part de les accions formatives analitzades van dirigides a les ocupacions daquesta
rea.
En general, lndex de satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions daquesta rea
s elevat i no es detecten necessitats de formaci, tret de la categoria dauxiliars de cuina i sala en
qu sobserven dficits importants dhabilitats, coneixements i actituds. No obstant aix, el dficit
de competncies ms alts per a desenvolupar de manera idnia les tasques prpies de la categoria ocupacional sobserven en lrea dallotjament i restauraci, concretament en les categories
ocupacionals dauxiliars de cuina i sala, i xefs i cuiners/es. Cal tenir en compte que la formaci no
sempre pot suplir les mancances detectades en les competncies genriques, ats que refereixen
a habilitats i/o aptituds en les quals la formaci no hi t incidncia.
Tamb es detecten dficits competencials en les ocupacions de lrea transversal direcci i gerncia, comercialitzaci i mrqueting, i personal de manteniment i neteja- sobretot en les de la ca14
RESUM EXECUTIU
tegoria de comercialitzaci i mrqueting, 8 possiblement per la manca doferta especfica, la necessitat de potenciar el turisme en lnia, la tecnologia, la imatge i la marca dempresa, aix com
ladaptaci a mercats nous.
Cal tenir en compte que les empreses requereixen un nivell destudis alts per les categories de direcci i gerncia 9 i comercialitzaci i mrqueting. No obstant aix, les mancances formatives en la
categoria ocupacional de direcci i gerncia sn remarcables.
5.2.
Apunts per a una oferta formativa adaptada a les necessitats de les empreses del sector turstic
Els dficits en competncies genriques ms grans, s a dir, en habilitats, coneixements i actituds

que les persones han de tenir per desenvolupar les tasques prpies de la categoria ocupacional,
sobserven en les categories de lrea transversal direcci i gerncia, comercialitzaci i mrqueting, i manteniment i neteja- possiblement per manca doferta especfica, per tamb en la categoria dauxiliar de cuina i sala.
Cal tenir en compte que en les ocupacions relacionades amb la direcci i gerncia i la comercialitzaci i mrqueting es detecten necessitats de formaci, sobretot a la microempresa, relacionades
amb les llenges estrangeres, malgrat que tots els estudis de grau inclouen assignatures obligatries i/o optatives didiomes. Daltra banda, es demana especialitzaci de loferta de formaci destinada a la categoria de direcci i gerncia, i ms oferta relacionada amb les aplicacions informtiques, la recerca dinformaci i les comunitats en lnia destinada a les ocupacions incloses en la categoria de comercialitzaci i mrqueting.
Destaquen els dficits en competncies relacionades amb els idiomes, la gesti de conflictes i resoluci de problemes, la iniciativa i creativitat, i la planificaci, organitzaci i control.
Quant a les competncies especfiques, o capacitats que han de tenir les persones per fer la feina
de la categoria ocupacional de manera idnia, lrea dallotjament i restauraci s la que presenta
la manca defectivitat, professionalitat i qualitat de servei ms importants.
Aix, en les categories dauxiliars de cuina i sala i xefs i cuiners/es (caps de cuina, cuiners propietaris de restaurants i cuiners assalariats) sobserven dficits importants relacionats amb factors de
competitivitat com ara la professionalitat, la qualitat del servei, latenci al client, i el domini de
llenges estrangeres. Cal tenir en compte que les ocupacions relacionades amb la cuina tenen potencial de creixement.
Des de sectors com ara lallotjament, la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments es demanda que loferta de formaci sigui ms innovadora, flexible i prctica.
Per acabar, cal tenir en compte alguns obstacles a lhora dorganitzar la formaci destinada a la
microempresa i al sector de lallotjament, la restauraci i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments que tenen a veure amb la manca de temps per formar-se, la dificultat de compaginar els horaris de formaci amb els laborals, i els desplaaments en les empreses de linterior rural.
Professionals de la publicitat i la comercialitzaci, com ara els constructors de marca, els gestors estratgics de vendes, el gestors de
canals web i meditics o de comunitats en lnia i xarxes socials.
9
Directors i gerents dhotels, altres empreses de serveis dallotjament, restaurants, bars, cafeteries i similars, empreses de serveis
dpats i altres empreses de restauraci, empreses dactivitats recreatives, culturals i esportives, empreses de serveis, i treballadors
propietaris de petits allotjaments.
15
6.
Consideracions i recomanacions
Context
Amb una slida i llarga trajectria com a dest turstic, en els darrers anys Catalunya sha consolidat com un referent turstic internacional de primer ordre. Segons les dades de lObservatori
dEmpresa i Ocupaci (2011), Catalunya s una de les principals destinacions turstiques lders a
escala mundial i europea aix com de lEstat espanyol.
Alhora, el turisme s un dels principals motors de leconomia catalana, en representar lany 2011
l11,1% del PIB catal i ocupar l11,6% del total de persones ocupades a Catalunya. En lactual
context de prdua docupaci i crisi econmica, s significatiu que aquests percentatges incrementin respecte lany anterior (van ser l11% en ambds casos), fet que contribueix a presentar el sector com un pol de creixement.
Malgrat aix, el sector es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les relacions laborals, combinada amb una demanda de condicions de treball flexibles (jornada, temps de
treball, estacionalitat, etc.). Aquesta situaci comporta que de vegades es percebi com un sector
poc estable des del punt de vista laboral, fet que pot dificultar latracci de talent i alhora desincentivar la inversi en formaci.
En aquest sentit, el CTESC recomana:
1.
Impulsar accions de revaloritzaci del sector entre la poblaci, per tal datreure i retenir el talent. Cal
que les persones percebin que s un sector amb futur i amb carrera professional ats que les oportunitats de promoci i carrera professional influeixen positivament en la predisposici de les persones a
formar-se.
2.
En aquest sentit, com ja sha subratllat en altres informes del CTESC, s fonamental potenciar els
serveis dorientaci acadmica i professional tant a lensenyament reglat com en els serveis
docupaci, per poder donar informaci acurada sobre el potencial del sector turstic i sobre les possibilitats formatives existents. Una eina com la Xarxa Integrada dOrientaci apuntada en lEstratgia
Catalana per a lOcupaci pot ser un molt bon punt de partida.
3.
Un dels principals collectius que caldria atreure cap al sector s el jovent, tenint en compte que molts
dells shi vinculen noms temporalment i per necessitat, sense intenci de promocionar-se i fer-hi
carrera, fet que pot dificultar la reposici del personal ocupat quan aquest es jubili.
4.
Cal prestigiar les ocupacions del sector. Una via seria la promoci dacords mitjanant el dileg social
que millorin lestabilitat i les condicions de les relacions laborals del sector. Cal fer un esfor per fidelitzar i incrementar el comproms dels treballadors del sector.
5.
Tal com ja va proposar el Consell Econmic i Social de Barcelona (2010) i amb lobjectiu de donar
ms valor a la formaci, caldria promocionar un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capacitaci i productivitat, aix com crear un certificat similar a lISO que assenyali empreses i establiments
que apostin per la qualitat i la professionalitat del treballador.
Daltra banda, i relacionat amb les dificultats per identificar els subsectors que sengloben en el
concepte sector turstic hi ha un ventall molt ampli docupacions que shi poden incloure, ja siguin
directament vinculades al turisme com indirectament. En aquest sentit, el mapa docupacions descrit en lestudi empra el concepte de categoria ocupacional per incloure-hi diverses ocupacions
que es poden trobar en empreses turstiques, pertanyents aquestes als subsectors dallotjament,
restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Categoritzar la realitat comporta sovint simplificar-la, la qual cosa pot comportar excloure de
lanlisi alguna ocupaci destacada o emergent difcil dencabir en una de les dotze categories es-
16
RESUM EXECUTIU
tablertes. De tota manera, al llarg del text sha intentat fer referncia a les ocupacions emergents o
difcils de classificar, atesa la seva projecci de futur i el seu potencial de creixement.
En aquest sentit, lestudi identifica els segents mbits amb ms projecci: la cuina, el turisme
domstic i local, el turisme rural i de cmping i el turisme a internet. Daltra banda, shan identificat
les rees amb ms potencial de creixement com la de la intermediaci turstica (sobretot els serveis dassessorament personalitzat) i lorganitzaci desdeveniments, coincidint amb altres fonts
documentals (SOC, 2012). 10 Per ltim, tres ocupacions difcils de cobrir: xefs i cuiners/es, els/les
guies turstics/ques especialitzats i els/les agents dintermediaci. 11
Davant aquest escenari, el CTESC recomana que:
6.
LObservatori dEmpresa i Ocupaci ha de ser proactiu i ha de dur a terme una tasca de prospectiva
complerta del sector per tal de traslladar-la a tots els agents interessats i en especial a les administracions responsables de la planificaci de les oferta dFP inicial i dFP per a locupaci. Caldria disposar
de dades i informaci, mitjanant una eina estadstica estable sobre els segents aspectes:
- La qualificaci professional de les persones treballadores del sector (per grups dedat, subsectors i territoris), i sobre locupabilitat de les persones amb formaci especfica en aquest sector en relaci a aquelles persones que no en tenen.
- A curt i mig termini, les projeccions docupaci del sector, les necessitats de reposici de les persones
treballadores, els perfils professionals que es demandaran i la quantificaci de les diferents ofertes formatives que es necessitaran.
Loferta formativa i les necessitats formatives del sector turstic

Amb carcter previ, cal tenir en compte que les caracterstiques de locupaci i de la gesti de les
empreses turstiques no poden canviar-se noms amb una millora de loferta formativa. Tal com
evidencia lestudi, en el sector turstic treballen moltes persones sense formaci especfica, segurament fruit del predomini de les microempreses, en general poc proclius a treballar en xarxa, amb
una activitat molt subjecta a lestacionalitat de la demanda i que acostumen a seleccionar el personal de manera informal i exigint poca formaci. Moltes de les persones ocupades no han tingut
abans contacte amb el sector i tenen poques expectatives de continuar-hi. Daltra banda, a lestudi
shan identificat mancances en competncies transversals vinculades a actituds i/o habilitats que
no es poden resoldre noms amb accions formatives. Tot i aix, hi ha un marge significatiu de millora de loferta formativa per millorar la seva incidncia en el sector.
Pel que fa a loferta formativa analitzada, en primer lloc es pot constatar que aquesta s mplia,
fet que contrasta amb la dificultat de les empreses entrevistades per identificar centres formatius
de referncia del sector (a excepci de les empreses del sector de la intermediaci).
10
Altres ocupacions considerades emergents o amb potencial de creixement sn: en la categoria de comercialitzaci i mrqueting,
comparadors de preus i experts en portals davaluaci hotelera; en la dallotjament i restauraci els preparadors de cterings; en la
danimaci turstica, els monitors esportius acreditats i els animadors infantils; i els experts en planificaci, gesti i desenvolupament de
destinacions turstiques i els tcnics de qualitat i gesti mediambiental.
11
El SOC afegeix a aquest llistat com a ocupacions de difcil cobertura els caps de recepci, gerents amb coneixements de mrqueting
hoteler i el personal de manteniment i neteja (SOC, 2012).
17
En aquest sentit, el CTESC recomana que...

7.
Per millorar la capacitat datracci de loferta formativa, s important que lObservatori dEmpresa i
Ocupaci investigui sobre la relaci entre formaci i competitivitat.
8.
s fonamental millorar la informaci, promoci i difusi de tota loferta formativa a les empreses, tant
la universitria com la de formaci professional i els certificats de professionalitat, ats que moltes
ocupacions no requereixen disposar de titulaci universitria per exercir-les. En aquest sentit, el
CTESC recomana que ladministraci posi a disposici de les empreses i de les persones usuries un
instrument dinformaci en lnia, aix com que endegui diferents estratgies de comunicaci, com ara
campanyes publicitries per reforar el vincle entre formaci, qualitat i competitivitat del sector o trobades entre els centres formatius i les empreses del sector, per fomentar la valoraci i contractaci de
personal format i qualificat.
9.
Incidir tamb en millorar la informaci a les empreses de la possibilitat dorganitzar formaci de demanda, aix com informar dels ajuts, subvencions o bonificacions a que poden acollir-se per dita formaci.
10. Buscar maneres ms atractives per vehicular la formaci a les empreses del sector turstic. Una possibilitat seria oferir plans de viabilitat de negoci on es detectessin les necessitats formatives de
lempresa.
En segon lloc, loferta formativa en lmbit del turisme es pot qualificar de completa, ats que va
dirigida a totes les categories ocupacionals identificades, si b es pot considerar insuficient per determinades categories (comercialitzaci i mrqueting i determinades ocupacions dintermediaci
turstica) i subsectors (transport turstic, allotjament, activitats doci i organitzaci
desdeveniments).
11. Malgrat aix, el CTESC recomana adequar loferta de places de cicles formatius de grau mitj i superior de les titulacions relacionades amb el sector turstic a la demanda existent.
12. El CTESC recomana disposar de dades sobre la demanda daquestes titulacions, ats que levoluci
de lalumnat que les cursa presenta una evoluci positiva (CTESC, 2011 i 2012).
Daltra banda, lestudi recull que malgrat la valoraci positiva general que rep loferta formativa,
una tercera part de les empreses (el 32%) la consideren poc especialitzada per cobrir necessitats
concretes, massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
Davant aquestes crtiques, el CTESC recomana:
13. Una via per millorar lexperincia prctica que proporciona la formaci, i que seria convenient que recolls el III Pla de formaci professional, s implantar en el sector turstic la formaci professional dual. El CTESC valora positivament la signatura del conveni de collaboraci amb Foment de Terrassa
S.A. per implantar el curs 2012-2013 de lFP dual pels cicles formatius de grau mitj de Cuina i gastronomia i de Serveis en restauraci a lInstitut Cavall Bernat de Terrassa.
14. Fomentar altres programes mixtos de formaci i treball que combinin processos formatius amb
laprenentatge dun ofici.
15. Amb la finalitat dactualitzar i adaptar els plans destudi a les necessitats reals del mercat, el CTESC
recomana fomentar el dileg entre el sector i leducaci formal.
16. Cal potenciar les prctiques formatives i les beques de formaci. En aquest sentit, el CTESC recomana flexibilitzar els procediments per a realitzar les prctiques, per tal que es puguin fer en els moments que realment hi ha ms demanda del sector (per exemple, els caps de setmana), millorar-les
per fer que realment lalumne esdevingui lombra del seu tutor/a, preveure beneficis per aquelles
empreses que contractin laboralment a alumnes que han tingut en prctiques, etc. Ara b, cal tamb
fer didctica entre les empreses perqu aquestes entenguin la finalitat i el concepte de les prctiques,
no poden confondre les prctiques i la borsa de treball.
18
RESUM EXECUTIU
17. Aix mateix, caldria fomentar la flexibilitat dels ttols, com fan altres pasos (com ara Holanda), potenciant els creuaments de titulacions. En aquesta lnia, el CTESC valora positivament la possibilitat que
ofereixen alguns centres dobtenir la doble titulaci dels segents cicles formatius: Cuina i gastronomia i Serveis en restauraci (Escola Joviat, CETT i Via Magna) i Direcci de cuina i Direcci de serveis de restauraci (CETT).
18. Cal incidir tamb en la qualitat del professorat de la formaci turstica, millorant els processos de selecci i introduir mecanismes de formaci permanent i davaluaci continuada del professorat, amb la
finalitat darrera de captar els/les professionals ms competents.
Des del punt de vista territorial, loferta formativa es concentra al voltant de la ciutat de Barcelona
i comarques properes, fet que pot suposar un impediment per accedir-hi per determinades empreses i persones del sector, sobretot les procedents de la zona interior rural. La formaci en lnia o
no presencial, que permetria resoldre aquesta dificultat daccs territorial (i alhora de costos), s
de difcil desenvolupament massiu en el sector, atesa la importncia de lelement presencial i experiencial en aquest tipus de formaci.
19. Tenint en compte la distribuci territorial de les ofertes formatives i les potencialitats de la tecnologia i
la web 2.0, el CTESC recomana, sempre que sigui possible, potenciar i desenvolupar formules mixtes
de formaci presencial i en lnia per tal que aquesta formaci sigui accessible al major nombre
dempreses i persones arreu del territori.
20. Daltra banda, es podria optar tamb per lespecialitzaci temtica en funci del territori (turisme rural,
esports daventura...). Un exemple pot ser ladaptaci curricular que sha fet en el cicle formatiu de
grau mitj Conducci d'activitats fsico-esportives al medi natural, especialista en estacions de muntanya, implantat per primera vegada el curs 2011-2012 a lIES Pont de Suert.
21. Un element cabdal per afavorir la mobilitat de les persones cap als centres de formaci especialitzats
sn les beques de mobilitat, que el CTESC recomana potenciar.
Per ltim, de lanlisi de loferta formativa es pot desprendre una certa especialitzaci en funci
de la categoria ocupacional per nivell educatiu. Aix les categories de direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, recepci, agents dintermediaci, organitzaci desdeveniments, guiatge i animaci turstica sn les principals destinatries de leducaci
superior, sobretot la universitria i en menor grau, els cicles formatius de grau superior. En canvi,
les categories que dauxiliars de cuina i sala, xefs i cuiners/es, matres i cambrers/es, manteniment
i neteja i assistncia turstica, sn les principals destinatries de la formaci professional reglada i
per a locupaci.
Cal tenir en compte per, que es poden produir certs solapaments en determinats casos, com ara
per la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, ats que s una sortida professional per tots els graus en turisme, molts msters oficials i cursos dextensi universitria, i alhora
per dos cicles formatius de grau superior, fet que pot dificultar lorientaci acadmica i professional
de persones interessades en incorporar-se al sector i exercir aquesta ocupaci.
Aquesta situaci contrasta amb la daltres comunitats autnomes, on aquestes titulacions estan
orientades a categories ocupacionals diferents. Aquest fet afecta la concepci de les empreses
sobre cada ttol, i pot explicar perqu per determinades categories ocupacionals es considera que
sn necessaris nivells mnims destudis diferents.
22. El CTESC recomana millorar la coordinaci entre les administracions competents en les diferents
ofertes formatives per evitar, en alguns casos, solapaments i accions formatives redundants.
Pel que fa a la demanda de formaci per part de les empreses del sector, cal tenir en compte
que la informaci prov de lenquesta feta ad hoc i dirigida als gerents i responsables de formaci
de les empreses turstiques entrevistades, en compliment de la demanda del Departament
19
dEmpresa i Ocupaci danalitzar la importncia de la formaci en el sector turstic, focalitzant-se

en la perspectiva empresarial.
Aix, lestudi mostra com en general es demana un nivell destudis mnim baix, sinverteix poc
en la formaci del personal i no es preveu fer-ne en el curt termini, malgrat la importncia que
atorguen aquestes empreses a la formaci com a element per afavorir la seva competitivitat.
Lexperincia continua sent ms valorada en els processos de selecci que el nivell formatiu de la
persona.
Davant aquesta situaci, el CTESC recomana:
23. Incentivar la inversi de recursos en formaci, com ara, els recursos en noves tecnologies.
24. Cal una reflexi sobre quines actuacions afavoririen que tant les empreses com les persones treballadores assumissin la importncia de la formaci en el sector.
25. s fonamental que les empreses planifiquin a curt i mitj termini les seves necessitats formatives i
que per fer-ho, comptin amb la participaci de les persones treballadores, ja sigui directament o a travs dels seus representants legals. Cal garantir una interlocuci veritable amb les persones treballadores en lelaboraci del Pla de formaci aix com el consens en la utilitzaci dels crdits de formaci
i el temps de formaci invertit, entre daltres aspectes. De tota manera, el CTESC considera que
lorganitzaci de la formaci no ha de ser obligatriament corresponsabilitat de lempresa i el seu personal.
26. La manca de planificaci de la formaci per part de les empreses afecta negativament la planificaci
de loferta formativa dels centres de formaci.
27. Els acords collectius de sector o dempresa han de ser el marc de referncia en matria de formaci i
han de poder-se adaptar a les necessitats del territori.
28. Per garantir una millor detecci de les necessitats formatives del sector turstic, el CTESC recomana
que les persones que hi treballen participin en aquesta detecci, a travs de les seves organitzacions
sindicals ms representatives. La via adient per garantir aquesta participaci s incorporar aquestes
organitzacions a la Taula de Turisme, concebuda com a plataforma de participaci entre els agents
pblics i privats amb incidncia en el sector turstic, i que t com a funci especfica, entre daltres, la
de fer recomanacions i proposar actuacions en l'mbit de la formaci en turisme.
29. Pel que fa a les microempreses i petites empreses, s important que incrementin la seva participaci
en xarxes per crear formaci conjunta, educaci i activitats de reclutament. En aquest sentit, el
CTESC recomana que les institucions pbliques posin en marxa iniciatives per crear aquests tipus de
xarxes, a ms dafavorir un punt de trobada entre loferta i la demanda formativa.
Les categories ocupacionals on es demana un nivell formatiu ms elevat sn la direcci i gerncia

dorganitzacions turstiques, la comercialitzaci i mrqueting, els/les agents dintermediaci, el guiatge turstic i lorganitzaci desdeveniments.
30. Tot i aix, el CTESC recomana establir mecanismes dactuaci davant la sobrequalificaci i subocupaci en el sector turstic.
31. Daltra banda, cal tenir en compte que pel que fa a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions
turstiques, les habilitats directives de lalta gerncia sn diferents de les dels petits empresaris (amb
perfil emprenedor). El CTESC recomana tenir en compte aquesta diferncia, ats que s important
per la planificaci de loferta formativa dirigida a aquesta categoria ocupacional.
Els principals impediments apuntats per les empreses entrevistades per no fer formaci i sobre
els que caldria treballar per superar sn la manca de temps del personal, la dificultat de compaginar els horaris de la formaci amb els laborals i personals, els desplaaments fins els centres formatius i, en les empreses mitjanes i grans i del sector de lallotjament, la manca de motivaci dels
treballadors.
20
RESUM EXECUTIU
32. Per tal dafavorir la disposici de les persones treballadores a fer formaci, el CTESC recomana que
les empreses facilitin la formaci efectiva del personal.
33. Tal com indica el Servei dOcupaci de Catalunya, el CTESC recomana que cal incorporar la formaci
a les empreses de menor dimensi, moltes de les quals no disposen duna gesti planificada de recursos humans i que en molts casos vinculen fer formaci a un increment del risc de perdre el treballador/a per una ocupaci millor.
En general, lempresa s qui acostuma a organitzar les accions formatives, dirigides a cobrir les
principals mancances formatives:
-
Pel que fa a les competncies transversals: laprenentatge de llenges estrangeres, la gesti

dels conflictes i la resoluci de problemes, la iniciativa i la creativitat, la planificaci, organitzaci i control.
Pel que fa a les competncies especfiques destaca: la cuina, els viatges, la cultura i els museus, i les competncies en informtica i noves tecnologies aplicades a la comercialitzaci i
mrqueting dels productes i empreses.
Tot i existir una mplia oferta formativa didiomes, de forma presencial i en lnia, no sassoleix
un nivell competencial satisfactori.
Davant aquestes mancances formatives, el CTESC recomana:
34. Reforar les competncies transversals en els currculums, especialment importants en aquest sector.
35. La demanda creixent de persones amb domini didiomes dels mercats emergents (com ara el xins, el
rus i el japons), fa necessari fomentar laprenentatge daquests idiomes duna banda, i de laltra, emprendre accions dorientaci, formaci i/o requalificaci cap al sector turstic destinades als segments
de poblaci segents:
- Lalumnat que t com a llengua materna algun dels idiomes emergents, com ara el xins, el rus, el japons ...
- La poblaci en situaci datur o en processos de requalificaci que t com a llengua materna algun
daquests idiomes emergents.
36. Per a millorar les competncies en idiomes, a ms de limprescindible i insubstituble esfor individual,
les administracions tenen la responsabilitat de posar les bases per millorar els resultats en aquesta
rea, incidint tant en els recursos i les metodologies aplicades a la formaci com en el foment daltres
mecanismes que han mostrat la seva eficcia en laprenentatge didiomes (la generalitzaci de les
versions originals en els mitjans audiovisuals, les estades a lestranger, etc.).
37. Tot i que molts dels programes formatius incorporen continguts en TIC, els resultats indiquen que cal
seguir reforant el currculum de formaci turstica en tot el que fa referncia a les TIC, aplicades tant
a la comercialitzaci i el mrqueting com al suport dexperincies turstiques ms gratificants.
38. Pel que fa a les competncies de gesti de conflictes i resoluci de problemes, iniciativa i creativitat i
planificaci, organitzaci i control, el CTESC recomana abordatges complementaris al recurs de la
formaci i que passen per la combinaci de diferents poltiques que cada cop estan ms i millor implantades a les empreses:
- Supervisi personal i directa que permeti detectar les conductes i els procediments que sn susceptibles
de millora i instruir els canvis pertinents;
- Implantaci de sistemes de gesti i control de la qualitat;
- Instauraci dincentius vinculats a lexecuci eficient i de qualitat.
39. Com indica el CEDEFOP (2010), en un entorn cada vegada ms globalitzat, no noms els clients de
21
les empreses turstiques procedeixen de diferents pasos sin tamb el personal que hi treballa. Per
tant, el CTESC recomana potenciar el desenvolupament de les competncies interculturals entre el
personal ocupat al sector.
40. Una altra competncia transversal que cal desenvolupar s la sostenibilitat aplicada tant a la gesti
dels establiments com a la configuraci dels productes i paquets turstics.
41. Daltra banda, el CTESC recomana fomentar lesperit emprenedor, incrementant els coneixements
sobre elaboraci dun pla dempresa, el finanament i lestratgia de consolidaci.
Pel que fa a les categories ocupacionals o rees: atenci al client en el cas dauxiliars de cuina
i sala i xefs i cuiner/es; coneixements sobre nous mercats i novetats turstiques en el personal
dorganitzaci desdeveniments; gesti de cases rurals i de cmpings al personal de lrea
dallotjament; i formaci en direcci i gerncia en el cas de les microempreses.
42. Incidir en laprenentatge dmbits clau que configuren una experincia turstica positiva com s
latenci al client. Els reptes per al sector sn lacollida i lhospitalitat. Si volem distingir-nos clarament
daltres destins, la qualitat del servei s vital.
43. Satisfer una demanda significativa de formaci en gesti turstica, sobretot en lmbit de la formaci
continuada, clarament manifestada per les empreses ms petites.
44. Adequar loferta formativa a les noves necessitats de multi-skilling que requereixen determinades
categories ocupacionals, i a la necessitat creixent de flexibilitat que demana el sector, amb un pes
important en competncies interdisciplinries.
Cal tenir en compte per, que probablement degut al mtode seguit per obtenir aquesta informaci per part de les empreses, 12 combinat amb una situaci present delevada inestabilitat
econmica, les mancances formatives detectades sn en general poc innovadores i amb poca projecci de futur. s a dir, estan molt centrades en el funcionament diari de les empreses i
reflecteixen poca anticipaci als canvis. En aquest sentit la demanda turstica s sensible a
una pluralitat de factors, com ara la conjuntura econmica nacional i internacional, la demografia i els efectes de laugment de lesperana de vida de la poblaci, els canvis en lestil de vida
de la societat, les noves tecnologies, la necessitat de garantir un desenvolupament sostenible
dels recursos, etc
Tot i limpacte de la crisi actual i els canvis de les tendncies de consum de la poblaci pel que
fa als productes turstics i la demanda turstica, el sector turstic es troba davant de noves
oportunitats. El CTESC recomana:
45. Potenciar continguts formatius adreats directament a un turisme ms especialitzat: familiar, cultural,
gastronmic, enolgic, doci, rural, de gent gran, esportiu, de benestar, etc., mitjanant, per exemple,
noves combinacions de cursos i especialitzacions, afavorint un model hbrid de continguts, com ara
vincular habilitats tradicionals de lhostaleria amb la salut o amb lesport.
Per ltim, pel que fa al format de les accions formatives, lestudi demostra que en general les
empreses opten:
-
Principalment per la formaci en un centre extern, a excepci del subsector del transport i de
la restauraci, que es decanten per organitzar-la a la prpia empresa.
12
Tal com sha explicat abastament al captol 4 lenquesta sha fet telefnicament en base a un qestionari molt complet, la qual cosa
podia comportar un cert cansament en la persona entrevistada i poca predisposici a fer projeccions de futur.
22
RESUM EXECUTIU
Per la formaci presencial les empreses dallotjament i transport, mentre que les del subsector
de la restauraci, la intermediaci turstica i les situades a linterior rural del pas es decanten
per un model mixt, que combini la formaci presencial i la formaci en lnia o a distncia.
Iniciar el curs a lhivern per les empreses de lallotjament i la restauraci, estiguin a linterior rural o al litoral, i a la tardor les dedicades a la intermediaci turstica i les situades a la capital.

46. Assessorar a les empreses turstiques sobre la planificaci de la formaci, per fer-la coincidir en els
perodes de ms baixa ocupaci i al mateix temps, adequar loferta formativa a aquests perodes.
47. En un sector molt heterogeni pel que fa a horaris i jornada de treball, s imprescindible dissenyar accions formatives que puguin adaptar-se als requeriments de les empreses. En aquest sentit un recurs
interessant s la formaci semipresencial i en lnia.
48. Daltra banda, i sobretot pel que fa a la formaci professional per a locupaci, el CTESC recomana
definir eines que facilitin que els alumnes finalitzin els processos formatius encara que la seva situaci laboral canvi.
49. Fer un esfor per innovar el format de les accions formatives. Aix per exemple, podria ser interessant
el foment destades formatives a altres empreses daltres pasos, intercanvis entre persones treballadores de diferents empreses o laplicaci de tcniques de coaching i mentoring.
Com a reflexi final, cal tenir en compte que les consideracions anteriors shan fet adoptant una
perspectiva generalista, que s susceptible de ser desagregada en funci del sector dactivitat de
lempresa, la seva dimensi i ubicaci territorial, tal com sha fet al llarg de lestudi.
23
1.
1.1.
Introducci i metodologia
Plantejament de lestudi
El present estudi selabora en compliment de la demanda inicialment efectuada per lHonorable

Josep Huguet i Biosca, Conseller dInnovaci, Universitats i Empresa, i confirmada amb posterioritat al canvi de Govern de finals de lany 2010, pel Departament dEmpresa i Ocupaci. Lestudi
semmarca en els treballs de renovaci del Pla Estratgic de Turisme de Catalunya 2005-2010.
Atesa la importncia estratgica, tant en termes econmics com docupaci, del sector del turisme
a Catalunya i atesos els canvis que shan donat en el sector els darrers anys, la formaci de les
persones que hi treballen esdev un element clau per superar amb xit els reptes als que ha de
fer front.
Els canvis estructurals que est afrontant el sector (demanda de major qualitat, sostenibilitat ambiental i social, recerca de la identitat prpia de cada territori, individualitzaci dels serveis, preus
competitius, etc) obliguen a les empreses del sector a adaptar-se i a buscar solucions que alhora
demanen noves capacitats a les persones que en formen part. Aquestes noves capacitats poden
obtenir-se, en gran part, a partir daccions formatives de diferent estructura i contingut.
Des daquesta perspectiva, la demanda del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa
sestructura en quatre eixos:
a) Configuraci dun mapa docupacions de les activitats turstiques.
b) Descripci i anlisi de loferta de formaci sectorial per a la famlia de lhostaleria i el turisme
en la formaci professional (tant la reglada com la formaci per a locupaci) i la formaci universitria.
c) Valoraci de la formaci per part de les empreses, amb especial incs en la importncia que
satorga a la formaci en els processos de selecci inicial i de promoci interna.
d) Detecci i anlisi de les mancances de tipus formatiu i doferta territorial en matria de turisme.
Malgrat aquests quatre eixos danlisi, es demana al Consell que lestudi es focalitzi en la perspectiva de la demanda de formaci per part de les empreses. s a dir, en el valor que atorguen les
empreses a la formaci que disposen les persones que treballen en activitats turstiques. Aquest
valor es projecta tant en la importncia que satorga a la formaci en els processos de selecci i
de promoci professional, com en el valor afegit que proporcionen les diferents titulacions obtingudes en activitats formatives.
El present estudi parteix del concepte de petita empresa establert en la Recomanaci
2003/361/CE de la Comissi, de 6 de maig de 2003, sobre la definici de microempreses, petites i
mitjanes empreses, 13 que es determina en funci del personal i del volum de negocis o del balan
general anual. 14
Daltra banda, en aquest apartat introductori cal tamb determinar quines activitats es consideren
incloses en el concepte genric i transversal de sector turstic, ats que moltes empreses, de di13
DOUE L 124, de 20.5.2003.

Aix, es considera que una empresa s mitjana si ocupa a menys de 250 persones i t un volum de negocis anual que no supera els
50 milions deuros o t un balan general anual que no supera els 43 milions deuros.
Es defineix a una empresa petita com aquella que ocupa a menys de 50 persones i t un volum de negocis anual o un balan general
anual inferior als 10 milions de euros.
Finalment, es defineix a una microempresa com una empresa que ocupa a menys de 10 persones i t un volum de negocis anual o un
balan general anual que no supera els 2 milions deuros.
14
24
INTRODUCCI I METODOLOGIA
ferents branques dactivitat, participen en loferta de serveis als turistes, i a la vegada produeixen
altres bns o ofereixen altres serveis que no relacionats amb lactivitat turstica (Consell de Treball,
Econmic i Social de Catalunya [CTESC], 2007).
La majoria dinformes sobre aquest sector concreten conceptualment lmbit material destudi. Cal
tenir en compte per, que el Pla estratgic del turisme a Catalunya 2005-2010 no fa una delimitaci clara ni inicial de quines activitats sinclouen sota el sector del turisme, si b al llarg del document pot entendres que parteix dun concepte ampli, en referir a una varietat considerable
dactivitats: restauraci, allotjament turstic, agncies de viatge i, amb carcter general, activitats
datenci i suport als turistes (Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, 2006).
La delimitaci de les activitats que sinclouen en el sector turstic facilita loperabilitat de lanlisi, si
b inevitablement implica ometre determinada informaci que pot resultar rellevant. En el present
estudi sadopta una perspectiva mplia, ats que forma part dels treballs preparatoris dun nou Pla
estratgic del sector, si b no omnicomprensiva.
El punt de partida s la definici de turisme de lOrganitzaci Mundial del Turisme (OMT): Conjunt
dactivitats que desenvolupen les persones durant els seus viatges i les estades en llocs diferents
del seu entorn habitual, durant un temps consecutiu inferior a un any, amb finalitat doci, negocis i
altres motius i sense dur a terme una activitat remunerada des del lloc visitat(citada a Institut Cerd, 2006).
A partir daquesta definici linforme Estimaci del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques 2005-2008 (Duro et al., 2010) inclou sota el concepte sector turstic les activitats conegudes
com a especfiques turstiques, s a dir, aquelles que sense la demanda turstica quedarien tpicament i sensiblement disminudes: allotjament i restauraci, transports (martim i terrestre), agncies de viatges i oci i entreteniment. Aix, no sataca lestimaci de la producci vinculada a altres
activitats demandades pels turistes i que, de fet, afectarien transversalment gaireb tots els sectors econmics de la zona (Duro et al., 2009).
En concret les activitats a analitzar sn les segents: allotjament, restauraci, transport, activitats
doci i dentreteniment, agncies de viatge (o intermediaci turstica en general) i transport. Aquesta tria comporta excloure altres subsectors (com ara el comer al detall o la construcci) lactivitat
de les quals est influda pel turisme, per que shan excls per considerar que aquesta activitat
no est dirigida principalment a satisfer la demanda turstica. 15
Seguint amb lestudi dirigit per Duro et al. (2010), cal tenir en compte que tres dels cinc subsectors
identificats com a representatius del sector turstic representen el 97% del PIB turstic global: restauraci i allotjament (69,7%), transports (14,4%) i activitats doci i recreatives (13,4%).
La taula segent concreta els codis CCAE 93 que empra lestudi de Duro, estableix les equivalncies amb els codis de la CCAE 2009 i agrupa les activitats en els cinc subsectors ja enunciats. Una avantatge que aporta la classificaci dactivitats del 2009 s que permet millorar la delimitaci i precisi de les activitats considerades turstiques. Aix, per exemple, permet excloure el
transport de mercaderies en la branca de transport, tal com apareix reflectit en la taula segent.
15
La mateixa opci metodolgica sha seguit en altres estudis. Vegeu tamb: Duro, J. A. et al. (2010) i Observatori del Treball de les
Illes Balears (2010).
25
TAULA-1.
Activitats incloses en el concepte sector del turisme, per epgrafs de la CCAE

2009 (i correspondncies amb la CCAE 93)
CCAE 93
Equivalncies CCAE 2009

Allotjament
551 Hotels i allotjaments similars
551 Hotels i establiments hotelers
559 Altres tipus d'allotjaments
552 Allotjaments turstics i altres allotjaments de curta durada
552 Cmpings i altres tipus d'allotjament de curta durada
553 Cmpings
Restauraci
553 Restaurants
561 Restaurants i establiments de menjar
554 Establiments de begudes
563 Establiments de begudes
562 Provisi de menjars preparats per a celebracions i al555 Menjadors collectius i provisi de menjars preparats
tres serveis de menjars
Transports
491 Transport interurb de passatgers per ferrocarril
601 Transport per ferrocarril
492 Transport de mercaderies per ferrocarril
493 Altres tipus de transport terrestre de passatgers
602 Altres tipus de transport terrestre
494 Transport de mercaderies per carretera i servei de
mudances
501 Transport martim de passatgers
611 Transport martim
502 Transport martim de mercaderies
503 Transport de passatgers per vies de navegaci interiors
612 Transport per vies de navegaci interiors
504 Transport de mercaderies per vies de navegaci interiors
511 Transport aeri de passatgers
62 Transport aeri i espacial
512 Transport aeri de mercaderies i transport espacial
Intermediaci
791 Activitats de les agncies de viatges i operadors tu633 Activitats d'agncies de viatges, majoristes i minoristes rstics
del turisme i altres activitats d'ajut al sector turstic
799 Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacionen
711 Lloguer d'autombils
771 Lloguer de vehicles de motor
Activitats d'oci i entreteniment
799 Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacionen
855 Altres activitats d'educaci (inclou educaci relacio923 Activitats artstiques i d'espectacles
nada amb l'esport i les activitats recreatives)
900 Activitats de creaci, artstiques i d'espectacles
932 Altres activitats recreatives i d'entreteniment
925 Activitats de biblioteques arxius, museus i altres insti910 Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres actucions culturals
tivitats culturals
855 Altres activitats d'educaci (inclou educaci relacionada amb l'esport i les activitats recreatives)
926 Activitats esportives
931 Activitats esportives
920 Activitats relacionades amb els jocs d'atzar i les
apostes
927 Activitats recreatives diverses
Nota: Taula de correspondncies CCAE-93 i CCAE 2009: Idescat. Les caselles en gris corresponen a activitats de la CCAE-2009 que
corresponen a les de la CCAE-93 englobades dins el sector turstic, per que sexclouen per la seva manca de relaci directa amb el
turisme.
26
Es descarten doncs, altres criteris ms restringits seguits en altres estudis, com lelaborat pel
CTESC (2007) que no va analitzar els transports, o linforme de la Comissi Europea que nicament analitza el sector de lhoteleria i la restauraci (Comissi Europea, 2009). 16
En sntesi, lobjectiu de lestudi s una anlisi del valor que atorguen les empreses turstiques a la
formaci de qu disposen les persones que treballen en aquest sector i que comprn, com ja sha
dit, les activitats de restauraci, allotjament, transport, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Amb aquesta finalitat, lestudi sestructura en set captols i un annex, que inclouen aquest primer
de Plantejament i metodologia i el set, titulat Bibliografia i documentaci.
El captol 2, titulat Mapa de les ocupacions del sector turstic, sestructura en dos grans apartats: el primer que analitza les caracterstiques de locupaci en el sector i el segon, que cont
prpiament el mapa de les ocupacions turstiques, presenta agrupades en dotze categories, el
conjunt docupacions que es poden identificar en el sector, tal com sha definit en aquest primer
captol.
A continuaci, el captol 3, Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme, descriu loferta
existent a Catalunya relacionada amb les ocupacions i les activitats del sector turstic, intentant fer
especial referncia a les competncies que es desenvolupen en aquestes accions formatives.
El captol 4, titulat Demanda de formaci de les empreses del sector turstic, presenta els resultats de lenquesta feta ad hoc per la realitzaci de lestudi amb la finalitat danalitzar les necessitats
formatives de les empreses del sector turstic, i en concret, observar les diferncies pel que fa a la
valoraci de la formaci i les mancances formatives per subsectors, grandria de lempresa i zona
turstica. Lannex 1 cont el qestionari emprat per fer les entrevistes de lenquesta.
La combinaci de la informaci continguda en els captols 3 i 4 es recull all captol 5, Aproximaci
a lencaix entre loferta i la demanda formativa en el sector turstic, que tracta sobre el paper de la
formaci en les empreses turstiques, analitza lencaix de loferta i la demanda per cada categoria
ocupacional identificada (shan elaborat dotze fitxes, una per cada categoria) i recull un seguit de
propostes a partir de lenquesta sobre com millorar ladaptaci de loferta formativa a les necessitats de les empreses.
Per ltim, el captol 6, Consideracions i recomanacions, cont aquelles consideracions de
lestudi que els membres del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya volen emfasitzar i
que alhora permeten emmarcar les recomanacions del Consell al Govern.
1.2.
Metodologia
La metodologia seguida per elaborar els captols daquest estudi, construda sobre la base de les
tcniques dinvestigaci social, sestructura en diversos nivells i varia en funci de lapartat de
lestudi.
Els dos apartats que formen el captol 2 Mapa de les ocupacions del sector turstic responen a
metodologies diferents. Lapartat primer analitza les caracterstiques de locupaci del sector turstic a partir de les dades estadstiques existents, mentre que el segon proposa un mapa
docupacions del sector elaborat a partir de la bibliografia existent i basat en la Classificaci Catalana dOcupacions aprovada el 2011.
16
Lestudi associa sector turstic a lhoteleria i la restauraci perqu ambdues activitats suposen el 70% del sector turstic a la UE, si b
els subsectors hoteler i restauraci tenen una vinculaci ms alta amb el turisme que el servei de catering i cantines.
27
El captol 3, Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme, presenta una aproximaci a
loferta formativa del sector turstic pel curs 2010-2011 (si b tamb sha complementat amb alguna referncia al curs 2011-2012). La informaci sha obtingut principalment a partir de la recerca a
les pgines web de les diferents institucions educatives i de la comanda de dades especfica tramitada al Servei dOcupaci de Catalunya pel que fa a la formaci professional per a locupaci.
Per elaborar el captol 4, titulat Demanda de formaci de les empreses del sector turstic, i amb
la finalitat de conixer el valor i la demanda de formaci per la banda de les empreses turstiques,
sha dut a terme una enquesta per telfon assistida per ordinador a una mostra representativa de
responsables de formaci dempreses que depenen econmicament del turisme. Litinerari de
lentrevista telefnica sha adaptat als professionals autoocupats.
Shan fet 430 entrevistes vlides mitjanant un mostreig aleatori estratificat, sense assignaci proporcional i distribuint la mostra de manera equilibrada per grandria de lempresa, sector i territori.
El marge derror per al conjunt de la mostra ha estat de 4,8. Per fer lanlisi estadstica i interpretar els resultats, la mostra sha ponderat en funci del pes real que t cada sector turstic i cada
dimensi dempresa. 17
El captol 5, Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formativa en el sector turstic,
respon a la fusi de la informaci continguda en els captols 3 i 4 del present informe, mentre que
el darrer captol, Consideracions i recomanacions, recull les aportacions finals dels membres del
Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya.
Daltra banda, i amb la finalitat de proporcionar als membres del grup de treball i membres de les
organitzacions presents al CTESC una visi completa de les necessitats formatives presents i futures de les empreses del sector turstic, sha realitzat una sessi de treball amb experts en lmbit
de la formaci en el sector del turisme per tal de debatre sobre lencaix de loferta formativa amb
les necessitats requerides per les empreses i alhora apuntar possibles recomanacions.
En aquesta sessi van assistir com a experts, el senyor Iaki Gorostiaga, director dEscola Superior dHostaleria de Barcelona (ESHOB) i el senyor Dami Serrano, director del Laboratori de Turisme de la Diputaci de Barcelona, aix com membres del CTESC, representants del Departament dEmpresa i Ocupaci, del SOC i de lInstitut DEP.
En aquesta sessi de treball es van debatre els primers resultats de lenquesta elaborada ad hoc
per aquest informe (i que sanalitza amb detall al captol 4). Les reflexions dels assistents, i sobretot dels experts, shan tingut en compte al llarg de linforme i en especial, al captol de Consideracions i recomanacions.
1.3.
El turisme a Catalunya
El turisme a Catalunya s un dels principals motors de leconomia catalana ats que, lany 2011
representa l11,1% del PIB catal i l11,6% de les persones ocupades a Catalunya (Duro i Rodrguez, 2011). En aquest sentit, sha constitut com la primera destinaci estatal receptora de turisme estranger i de pernoctacions de lEstat espanyol. Tot i que Frana i els Estats Units lideren la
posici a nivell mundial, cal mencionar que, Catalunya tamb t pes en aquest mbit, ja que rep
una quota propera al 2% dels fluxos turstics internacionals. No obstant aix, el procs de globalitzaci ha incrementat la competncia a escala global, la qual cosa ha donat pas a la progressiva
consolidaci de noves destinacions emergents, com sia i frica, aix com de nous perfils turstics.
Segons les dades de lObservatori dEmpresa i Ocupaci (2011) el 88% del turisme estranger de
primera destinaci prov dEuropa i, en concret, han estat Frana, el Regne Unit, Itlia, Alemanya,
els Pasos Baixos i els Pasos Nrdics els que han generat la fracci principal del turisme estran17
Vegeu lapartat 4.1 Metodologia del captol 4 Demanda de formaci de les empreses del sector turstic.
28
ger que ha rebut Catalunya. Cal destacar el significatiu increment interanual, tant en termes absoluts com relatius, del turisme rus i neerlands (el 43,3% i 29,3%, respectivament).
El turisme de la resta de lEstat que ha visitat Catalunya ha crescut tamb respecte lany anterior
(el 12,3%), si b el nombre de viatges que fan els turistes espanyols de la resta de lEstat a Catalunya ha davallat el 2,7%, tal com reflecteix el grfic de la pgina segent. Les persones residents
a la Comunitat de Madrid, Arag i la Comunitat valenciana han estat les que ms han viatjat a Catalunya, exceptuant-ne el turisme autcton. Daltra banda, cal destacar que de les deu marques turstiques catalanes, les que tenen ms pes en leconomia del territori sn la Vall dAran i la Costa
Brava, tal i com es pot observar a la figura segent (Duro et al., 2010).
FIGURA-1.
PIB turstic especfic al PIB global pels territoris de cada marca turstica (2010)
Font: Duro i Rodrguez (2011).
Tot i la crisi econmica, lany 2011 es caracteritza, igual que el 2010, per la recuperaci del sector
turstic, tal i com es pot observar als grfics segents i com es desprn dalguns estudis (Institut
dEstudis Turstics, 2012), fet que presenta el sector turstic com un dels escassos factors de creixement leconomia espanyola i catalana.
Aquest creixement del sector en un context marcat per la crisi econmica, la inestabilitat financera
i lelevat atur, reflecteix com el turisme ha esdevingut cada vegada ms una necessitat essencial
en els pasos industrialitzats, sobretot en el cas dels turistes que viatgen per oci. 18 En aquest sentit, lany 2011 el 79,6% del turisme estranger de primera destinaci i el 44,9% del turisme de la
resta de lEstat, van venir a Catalunya per motius doci i vacances (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2012). 19
Lenquesta de lEurobarmetre sobre les actituds dels europeus envers del turisme (Comissi Europea, 2011) tamb posa de manifest la tendncia a lala dels viatges motivats per plaer, ats
que aquests representen el 36% sobre el total de raons que condueixen a viatjar. Aquest context,
juntament amb altres factors que seran analitzats a continuaci, est fent aflorar noves necessitats
en el sector turstic, noves formes turstiques i nous hbits de consum.
18
Cal tenir en compte per, que els principals increments es registren entre els turistes estrangers (tant pel que fa a viatgers com a
despesa), mentre que el turisme domstic redueix les sortides a lestranger i la despesa (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2012).
19
Cal tenir en compte per, que en el turisme procedent de la resta de lEstat aquest percentatge ha davallat respecte el 2010.
29
Als grfics segents es mostren quatre indicadors que mostren levoluci turstica del sector en els
darrers anys. En relaci amb el grfic del creixement del PIB turstic especfic en relaci amb el
PIB global de leconomia catalana, extret de linforme Estimaci del PIB turstic per Catalunya,
marques i comarques 2005-2010 (Duro i Rodrguez, 2011), val a dir que shan considerat com a
activitats especfiques aquelles que recomana lOrganitzaci Mundial del Turisme, tal com estableix el primer apartat daquest estudi.
GRFIC-1.
Indicadors del turisme. Catalunya 2005-2011
1. Creixement del PIB turstic especfic en relaci amb el PIB total de leconomia catalana
462
7,3%
3,3%
3,9%
434
3,7%
1,8%
2006
471
440
472
2007
0,2%
2008
-1,8%
397
402
352
345
356
28
32
35
49
52
46
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2009
-4,1%
Ocupada
PIB turstic especf ic
401
437
1,5%
0,3%
2005
2. Evoluci de la poblaci activa
Aturada
Total activa
PIB global
Unitats: percentatges.
Font: Duro i Rodrguez (2011).
Unitat: milers de persones.

Font: elaboraci prpia a partir de lObservatori dEmpresa i
Ocupaci.
3. Turistes estrangers a Catalunya
4. Viatges dels turistes de la resta de lEstat a

Catalunya
15.810
15.892
5.830
15.027
14.969
5.491
4.884
5.025
4.574
4.449
2010
2011
14.207
13.597
2006
2007
2008
2009
2010
2011

Nota: Les dades inclouen viatges de 1a i 2a destinaci.
Font: elaboraci prpia a partir de lObservatori dEmpresa i Ocupaci i lInstitut dEstudis Turstics.
2006
2007
2008
2009

Font: elaboraci prpia a partir de lObservatori dEmpresa i
Ocupaci i lInstitut dEstudis Turstics.
Tal i com recull el Pla Estratgic de Turisme de Catalunya 2005-2010, podem afirmar que Catalunya s una destinaci turstica madura, amb un territori molt divers i ofereix una gran riquesa cultural, histrica i natural, la qual cosa es tradueix en una diversitat datractius i recursos turstics, aix
com en una identitat prpia. Malgrat aquestes caracterstiques, el turisme catal sha concentrat,
tradicionalment, en segments altament vinculats a lestacionalitat, entre els quals destaca el turisme de sol i platja i el turisme de muntanya. Aquesta concentraci ha generat algunes dificultats,
com ara les congestions, les massificacions i diversos problemes en la gesti dels serveis turstics.
30
Tot i aquest panorama, des de finals dels anys noranta, la tendncia del sector turstic apunta cada vegada ms cap a la diversificaci i es detecten noves exigncies de la demanda turstica, que
incorporen elements com la sostenibilitat, la qualitat, el coneixement i la innovaci, necessaris per
a fomentar el creixement i la competitivitat del sector en una economia global. Daltra banda, atesa
la conjuntura actual, les noves tendncies shan de conjugar amb lassoliment dels reptes del sector, basats en la disminuci del turisme lligat a lestacionalitat, limpuls de la diversificaci de productes i segments de mercat i el manteniment del turisme emissor actual.
Cal tenir en compte alguns factors que tenen una clara influncia en levoluci del model turstic:
Demografia
Canvi en lestil de vida de la societat
Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC)
Sostenibilitat ambiental
Influncia geopoltica
Activitat legislativa
Conjuntura econmica internacional
Pel que fa a la demografia, davant laugment progressiu de lesperana de vida de la poblaci

ms enll dels 65 anys, creix la demanda turstica dun segment de la poblaci en edat avanada
en disposici de fer turisme fora de temporada i durant perodes ms llargs. Fruit daquest fet, es
detecten noves necessitats en el sector turstic, com ara serveis accessibles, facilitat de transport
o atenci mdica, entre daltres. Els elements claus del canvi demogrfic que tenen incidncia sobre el turisme sn lenvelliment progressiu de la poblaci mundial, els moviments migratoris i les
noves estructures familiars, entre daltres (European Travel Comission, 2010). Lestudi assenyala
que, en el cas dEuropa, s previsible, de cara a lany 2030, un creixement notable de la poblaci
de ms de 50 anys, la qual cosa pot ser una oportunitat per al desenvolupament i la desestacionalitzaci del turisme en aquest sector de la poblaci, ats el seu poder adquisitiu i la seva major
disponibilitat de temps lliure.
Els canvis en lestil de vida de la societat han comportat, entre daltres conseqncies, la reducci de la dimensi de les unitats familiars, un major inters per la salut i la recerca
dexperincies innovadores, en les quals es valora lautenticitat de les destinacions. Tamb des
del punt de vista de la demanda turstica, els consumidors cada vegada sn ms formats i ms
exigents, la qual cosa fa que emergeixin noves destinacions turstiques i, en aquest sentit, la competncia sigui ms gran. Tot i laparici de nous perfils turstics, en el context de la diversificaci
turstica, aquests coexisteixen amb la tendncia dominant a Catalunya des dels anys 50, caracteritzada pel turisme de masses (Llagostera, 2009).
En relaci amb aquesta idea, la Comissi Europea (2009) identifica els principals factors de canvi
del sector turstic i, a partir daqu, construeix quatre escenaris possibles de cara a lany 2020, amb
les seves implicacions en les competncies i perfils professionals de les persones treballadores
del sector, tal i com es pot observar a la taula segent.
31

Creixement econmic continuat i globalitzaci
ESCENARI "BODY SHOP"
ESCENARI "MARCO POLO"

Forta individualitzaci pel que fa a la demanda del client.
Ms possibilitats despecialitzaci.
Increment de serveis i experincies fets a mida.

La salut reemplaa el benestar: voluntariat, comer just i menjar
orgnic.
Benestar personal i confort.

Resorts sostenibles i restaurants.
Polaritzaci i segmentaci del mercat: luxe versus descompte.
Desaparici dels termes mitjans.
Estil de vida saludable i vacances.
Ms empreses multinacionals, tot i que tamb predominen les petites
i mitjanes empreses especialitzades.
Espiritualitat diferents tipus de luxe.
Alt creixement del turisme provinent deconomies emergents, com les
de Xina i ndia.
Increment mitj dels viatges internacionals i intercontinentals.
Alta especialitzaci i segmentaci del mercat amb ms petites i
mitjanes empreses i algunes multinacionals.
Molts ms europeus trien experincies i vacances fora dEuropa.
Competncies requerides: personal especialitzat amb competncies,
no tant tcniques, sin relacionades amb el comportament personal i
la comunicaci, amb la finalitat datendre les necessitats especfiques Competncies requerides: competncies culturals i socials per tal de
i innovadores dels clients.
poder individualitzar la qualitat del servei.
Puritanisme
Escapisme
ESCENARI SOL I PLATJA
ESCENARI ASCETISME
Serveis i experincies produts en massa.
Vida simple.
Alta competitivitat en els preus: es cerquen millors experincies a
preu redut.
Turisme a prop de casa decrement dels viatges internacionals.
Conformisme poca especialitzaci.
Vacances bsiques: no luxe no confort.
Confort per no luxe.
Menjar: vegetari, orgnic i productes locals.
Increment de viatges a nivell regional.

Cerca dexperincies sanes, sostenibles i barates.
Vacances a destinacions barates, entre les quals destaquen els nous
Estats membres com a destinaci.
Domini de les petites i mitjanes empreses. Molt poques multinacionals.
Economies descala, poques petites i mitjanes empreses.
Competncies requerides: coneixements sobre salut i medi ambient.
Competncies requerides: ms administratives i de gesti.
Recessi econmica i nacionalisme
Daltra banda, la societat est immersa en una revoluci tecnolgica i ls cada vegada ms freqent de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) modifica la relaci entre la indstria turstica i els seus clients. Aquest fenomen reverteix en un augment de lautoorganitzaci
dels viatges per part dels turistes, en detriment de la contractaci de paquets turstics, 20 atesa
lampliaci dels canals de distribuci turstica.
Fruit de la importncia daquest factor, el Pla per la recerca i la innovaci 2010-2013 fa menci,
per primera vegada, al sector turstic amb lobjectiu dincorporar les noves tecnologies, tot mantenint i preservant els principis de sostenibilitat territorial, econmica i identitria. En lmbit estatal,
el Pla Nacional i Integrat de Turisme 2012-2015 situa les TIC com la base per innovar en el sector,
especialment en la gesti dels destins madurs. Es considera fonamental aprofitar les oportunitats
que ofereix Internet i les xarxes socials, treballar en xarxa per poder afrontar els reptes del sector
turstic i impulsar la transformaci dels processos de comercialitzaci, mitjanant ladaptaci als
nous entorns i espais relacionals creats per les TIC.
Tanmateix, cal tenir en compte que levoluci de la interacci humana amb el territori ha fet que el
consum de recursos hagi augmentat significativament, la qual cosa tamb ha repercutit en la degradaci de lentorn. En aquest sentit, els problemes ambientals de carcter global com ara
lafebliment de la capa doz, el canvi climtic, els processos de contaminaci de les grans ciutats,
la prdua de part de la biodiversitat i la gran dependncia de les fonts energtiques externes com
s el cas del petroli, tenen incidncia en el sector. Aix es treballa en la implantaci dun model de
desenvolupament sostenible, que ha de conjugar la preservaci del territori i la seva identitat, la
viabilitat de les activitats econmiques que shi duguin a terme i ls ptim dels recursos ambientals, ats que sn un element fonamental per al desenvolupament turstic.
Catalunya t un territori divers i atractiu, aix com una posici estratgica a nivell mundial. Lactual
moment econmic atorga al turisme una gran rellevncia econmica, i s en aquest context, quan
resulta ms necessari implementar els criteris de sostenibilitat ambiental a lactivitat turstica i
20
No obstant aix, a nivell estatal destaca lincrement del 12,2% respecte el 2010 de ls del paquet turstic per part dels turistes estrangers, fet que pot estar influt per la inestabilitat poltica en determinats pasos durant lany 2011, com ara el nord dfrica (Institut
dEstudis Turstics, 2012). En canvi, a Catalunya creix el percentatge del turisme estranger que viatja sense paquet turstic, en passar
del 79,2% el 2010 al 83,2% el 2011.
32
aprofitar al mxim les potencialitats que ofereix el territori. Aquesta necessitat va acompanyada
duna tendncia cap al canvi dactitud envers el turisme, tant per part dels usuaris com de les empreses, cada vegada ms conscients de la preservaci del territori i del medi ambient i de la necessria eficincia econmica de les activitats turstiques. Impulsar el turisme sostenible a Catalunya suposaria incorporar nous valors de natura i territori, conciliar els interessos turstics i ls sostenible, aix com aplicar mesures decoeficincia a les installacions (Mayol et al., 2010).
Un element important a tenir en compte en levoluci del turisme s la influncia geopoltica, que
pot condicionar la demanda turstica dalgunes destinacions. Aix doncs, les revoltes que van tenir
lloc a Egipte i a Tunsia el 2011, per exemple, han afectat favorablement Espanya com a destinaci turstica. Com a conseqncia daquesta conjuntura, tamb es poden observar alguns canvis
de tendncies, com ara la consolidaci de viatges organitzats, atesa la manca de capacitat doferir
viatges per part de les destinacions del nord dfrica, i laugment de les reserves anticipades, que
contrasta amb el pes de les reserves fetes a ltima hora en temporades anteriors (Institut de Turisme dEspanya, 2011). Daltra banda, tamb es constata que en aquestes situacions el preu deixa de ser un factor determinant i els turistes tendeixen a triar destinacions que els aportin seguretat.
Tanmateix, tamb hi ha factors de canvi relacionats amb lactivitat legislativa en matries transversals al turisme per amb una incidncia clara, com ara la prohibici de fumar, la normativa referent a la higiene i seguretat alimentria, la prevenci de riscos laborals i socials, la responsabilitat
social i ambiental i la protecci dels consumidors, entre daltres. Lacompliment daquesta normativa va adreada a oferir productes turstics competitius i segurs, i, en aquest sentit, s un element
que contribueix a garantir latractiu turstic dels establiments. Tot i aix s necessari trobar un equilibri entre la normativa i els impactes econmics que aquesta suposa per als establiments turstics
ja que aquest factor tamb s determinant a lhora dimplantar negocis (Snchez et al., 2008). En
matria de normativa tamb cal destacar la voluntat de les administracions pbliques dagilitzar i
simplificar els procediments i trmits, com ara la substituci de lautoritzaci administrativa per la
declaraci responsable per tal diniciar lactivitat turstica.
Igualment, no es pot obviar la conjuntura econmica internacional i nacional, que est condicionada per levoluci dels preus de lenergia, el comportament dels tipus dinters i el tipus de canvi
de leuro amb el dlar, entre daltres. A ms, cal assenyalar la influncia de la crisi econmica sobre el turisme de tal manera que, es demanden viatges de ms curta durada i es constata una
competncia creixent entre les agncies de viatges, tant presencials com virtuals. Aix mateix, les
dades demostren que si b en general no es renuncia a viatjar, si ha canviat el comportament de
la poblaci: creixen els viatges de proximitat i es redueixen les estades a lestranger, a ms de davallar la despesa turstica. 21
Per afrontar la creixent diversitat dinteressos dels turistes i el nombre cada vegada ms elevat de
competidors, la majoria destudis apunten a que cal potenciar els punts forts del turisme a Catalunya, com lenoturisme i el turisme gastronmic, el paisatge, el senderisme i el cicloturisme,
lecoturisme, laccessibilitat al patrimoni cultural, aix com reorientar del model turstic de sol i platja
per tal de dinamitzar el sector.
Ats el context de canvi, cal tamb que el sector sadeqi a les noves necessitats i, per fer-ho, no
es pot obviar un element cabdal, la formaci, que est estretament relacionada amb la situaci del
mercat de treball del sector. En aquest sentit, cal tenir en compte la situaci de locupaci i les
condicions de treball del sector, analitzades a lapartat 2.2. daquest estudi, ja que tenen relaci
amb el model turstic que ha imperat en els darrers anys, el de sol i platja. Aix doncs, lelevada estacionalitat comporta que hi hagi un ndex elevat de treball temporal que atrau persones joves, sobretot en perodes curts dalta demanda del turisme. Tamb hi ha un gran nombre de persones
21
Lany 2011creixen els viatges del turisme catal tant dins el territori catal (el 74%) com a la resta de lEstat (2,1%), mentre que davallen els viatges a lestranger (el 2,6%) (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2011).
33
treballadores a temps parcial, sobretot dones. Pel que fa a les condicions de treball, destaquen els
horaris llargs i la necessitat de realitzar hores extraordinries, sobretot en perodes de puntes de
feina. Daltra banda, el sector es caracteritza per un ndex elevat de rotaci del personal treballador.
Aquest context repercuteix negativament en la motivaci de cara a la formaci, tant per part de les
persones treballadores com de les empreses. Els nous reptes turstics requereixen noves capacitats professionals per part de les empreses i persones treballadores del sector. s per aix que
esdev necessari detectar les necessitats formatives del sector, aix com els punts de millora de
lencaix entre loferta i la demanda de formaci, la qual cosa s objecte del present estudi.
34
MAPA DOCUPACIONS DEL SECTOR TURSTIC
2.
2.1.
Mapa de les ocupacions del sector turstic

Caracterstiques de locupaci
A nivell internacional el sector turstic s un dels sectors que els darrers anys ha experimentat un
creixement ms rpid i que lany 2010 representa ms dun ter del total del comer mundial de
serveis i ocupa el 8% del nmero total docupats (Organitzaci Internacional del Treball [OIT],
2010). En el cas de Catalunya, la poblaci ocupada en el sector turstic s especialment rellevant,
ats que lany 2011 representa el 16,1% de la poblaci ocupada en el sector serveis i l11,6% del
total de persones ocupades a Catalunya (Observatori dEmpresa i Ocupaci, 2012).
El sector, en general, es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les relacions laborals, ats que inclou un ventall molt ampli docupacions, tant directament vinculades amb
el turisme, com indirectament. La majoria de les activitats turstiques tenen un component estacional, concentrat bsicament en el segon i tercer trimestre de lany, la qual cosa fa que moltes de les
relacions laborals del sector siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no noms en
termes destacionalitat anual, sin tamb dins despais ms curts, com la setmana o incls el dia.
Aquesta flexibilitat est lligada amb les condicions de treball, caracteritzades per horaris de feina
freqentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en perodes de vacances.
Lestacionalitat del sector, generada com a conseqncia de la concentraci de la demanda en
determinats perodes, s un dels factors que fa que el sector sigui percebut com a poc estable des
del punt de vista laboral, la qual cosa pot dificultar latracci de talent per part de les empreses turstiques, aix com desincentivar la inversi de recursos en formaci. En aquest sentit, cal tenir en
compte que, segons lltima edici del Monitor de competitivitat turstica relativa de les comunitats
autnomes espanyoles (Exceltur, 2010), Catalunya t un bon sistema educatiu de base i destaca
per latractiu de loferta formativa universitria, situant-se en segon lloc respecte de les altres comunitats autnomes. Tot i aix, linforme constata que aquests condicionants de base no han tingut
un impacte suficientment rellevant per tal dassolir una millora en lestabilitat de locupaci del sector turstic.
Prviament a lanlisi de les dades de locupaci en el sector turstic de Catalunya, cal posar de
manifest que aquestes shan extret de lexplotaci de les dades referents a Catalunya de
lEnquesta de Poblaci Activa (INE) que duu a terme lInstitut dEstudis Turstics, organisme dependent del Ministeri dIndstria, Energia i Turisme. Tamb sha emprat com a font la Direcci General de Turisme, a partir de les dades de la Secretaria dOcupaci i Relacions Laborals pel que fa
a lanlisi de les dades sobre els treballadors del sector turstics afiliats a la Seguretat Social i
lEnquesta de Conjuntura Laboral, elaborada pel Ministeri dOcupaci i Seguretat Social, pel que fa
a les dades sobre jornada laboral.
A les taules segents es presenta un resum sobre levoluci de les principals magnituds relacionades amb el sector turstic, aix com de lafiliaci dels treballadors/es turstics a la Seguretat Social.
35
TAULA-2.
Principals magnituds de locupaci del sector turstic. Catalunya, 2011

2011
Taxa de variaci interanual 2010-2011
Taxa de creixement anual acumulativa

(2001-2011)
Sector turstic
Sector
serveis
Total activitats
Sector turstic
Sector
serveis
Total activitats
Sector turstic
Sector serveis
Total activitats
Poblaci activa
402.809
2.426.375
3.813.551
1,6
2,0
0,0
1,0
3,0
2,1
Poblaci ocupada
356.513
2.216.401
3.079.563
3,3
1,3
-1,8
0,7
3,0
0,9
Poblaci aturada
46.296
209.974
733.988
-9,7
10,0
8,4
3,5
3,2
10,6
Persones assalariades
281.138
1.860.700
2.593.961
2,2
0,9
-1,5
1,3
3,4
1,1
Persones autnomes
75.375
355.398
485.300
7,2
3,9
-3,2
-1,1
1,5
-0,3
Persones assalariades amb

contracte temporal
76.522
391.299
521.090
12,1
11,2
9,8
0,2
1,4
-1,4
27,2
21,0
20,1
9,7
9,9
11,7
-1,1
-1,9
-2,4
Taxa de temporalitat
Unitats: nombre de persones i taxes en percentatges.

Font: elaboraci prpia a partir de lInstitut dEstudis Turstics.
GRFIC-2.
Evoluci de lafiliaci a la Seguretat Social en el sector turstic. Catalunya, 2001-2011
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
Unitats: nombre de persones.

Nota: Aquestes dades inclouen les branques dactivitat segents: serveis dallotjament, serveis de menjars i begudes i agncies de viatges i operadors turstics (CNAE 2009).
36
Pel que fa a la poblaci activa en el sector, les dades mostren que, com a mitjana anual el 2011,
aquesta s de 402.809 persones, un 1,6% ms que lany anterior, trencant aix la tendncia decreixent registrada en anys anteriors, 22 fet que presenta el sector turstic com atractiu en termes
docupaci, ats el comportament anticclic que ha registrat el darrer any, tal com es constatar a
continuaci. Daltra banda, cal tenir en compte que la poblaci activa del sector turstic representa
el 16,6% de la poblaci activa en el sector serveis i el 10,6% del total de la poblaci activa a Catalunya. Lany 2010 aquests percentatges van ser lleugerament inferiors, del 16,4% i 10,4% respectivament.
Quant a la poblaci ocupada, ha estat de 356.513 persones de mitjana anual el 2011, dada que
representa el 88,5% de la poblaci activa del sector turstic. Partint daquestes dades, cal assenyalar que la indstria turstica ha generat l11,6% del total de persones ocupades de Catalunya i
el 16,1% de locupaci al sector serveis de Catalunya. Respecte el 2010, la poblaci ocupada ha
incrementat el 3,3%, trencant de nou la tendncia decreixent dels darrers anys, i creixent per sobre del creixement registrat en el sector serveis (1,3%). Aquests increments contrasten amb la davallada general de la poblaci ocupada a Catalunya (de l1,8%, tal com cont la taula anterior)
GRFIC-3.
Distribuci de la poblaci activa i ocupada per sectors econmics. Catalunya, 2011

Poblaci ocupada
Poblaci activa
Construcci
; 7,7
No
classif icabl
es; 10,9
Construcci
; 7,7
Turisme;
10,6
Indstria;
18,4
Indstria;
16,1
Agricultura;
1,9
Agricultura
; 1,7
Turisme;
11,6
Altres
serveis;
53,1
Altres
serveis;
60,4
Font: elaboraci prpia a partir dIdescat i de lInstitut dEstudis Turstics.
Del total de la poblaci ocupada, ms de tres quartes parts (el 78,9%) sn assalariats i la resta autnoms (el 21,1%). Lany 2011 Catalunya ha estat la Comunitat autnoma amb ms volum mitj
dassalariats en activitats de la indstria turstica (16,7% del total), seguida de la Comunitat de
Madrid (amb 16,3%) i alhora la Comunitat autnoma amb ms volum mitj dautnoms (17% del
total), seguida dAndalusia (15,9%).
En el sector hi ha gaireb el mateix nombre dhomes que dones assalariats, si b els primers sn
una mica ms de la meitat (el 52,1%). Amb alguna fluctuaci, els darrers anys sobserva un augment de la presncia de les dones entre la poblaci assalariada, ats que han passat de representar el 41,6% lany 2008 al 47,9% ja citat el 2011.
Pel que fa a levoluci interanual de la poblaci assalariada, el 2011 es trenca la tendncia decreixent observada des de lany 2008 23 i creix el 2,2% respecte el 2010. En canvi, lany 2010 el nom-
22
23
La poblaci activa en el sector turstic va decrixer l1,1% lany 2010 respecte el 2009, i el 15,1% el 2009 respecte el 2008.
Lany 2009 va davallar el 19% respecte el 2008 i el 2010 el 2,5% respecte el 2009.
37
bre de treballadors autnoms ja va crixer lleugerament i el 2011 sintensifica aquest creixement,

en registrar una variaci positiva del 7,2%.
De total de treballadors/es assalariats, el 27,2% tenen contracte temporal, el 12,1% ms que lany
anterior. Respecte els anys anteriors el pes de la contractaci temporal sobre el total de la poblaci assalariada ha crescut (va ser el 24,8% el 2010 i el 23,7% el 2009). Aquesta temporalitat t
una clara relaci amb lestacionalitat que caracteritza el sector turstic. Aix, si sanalitza la taxa de
temporalitat per trimestres, es constata que al tercer trimestre de lany aquesta t un valor superior
(30,7%) que al primer trimestre (23,7%), al segon trimestre (28,9%) i al quart trimestre (25%).
Aquestes dades posen de manifest que la taxa de temporalitat del sector turstic s superior a la
taxa de temporalitat mitjana a Catalunya, la qual ha estat del 20,1% lany 2011.
GRFIC-4.
Indicadors docupaci al sector turstic, sector serveis i el total dactivitats. Catalunya,

2006-2011
Evoluci de la poblaci activa
Evoluci de la poblaci ocupada

4.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
3.000.000
2.000.000
2.000.000
1.000.000
1.000.000
2006
2007
Sector turstic
2008
2009
Sector serveis
2010
2011
Total activitats
Unitats: persones.
Evoluci de la poblaci aturada
2006
Sector turstic
2007 2008 2009

Sector serveis
2010 2011
Total activitats
Unitats: persones.
Evoluci de la taxa de temporalitat
800.000
31,5
600.000
26,4
400.000
26,4
29,2
25,6
23,7
22,8
21,2
20,6
200.000
23,7
24,8
18,0
18,0
18,3
19,1
2009
2010
27,2
20,1
21,0
0
2006
Sector turstic
2007
2008
2009
Sector serveis
2010
2011
Total activitats
Unitats: persones.
2006
2007
Sector turstic
2008
Sector serveis
2011
Total activitats
Lany 2011 hi ha hagut 46.296 persones en situaci datur (el 11,5% del total de la poblaci activa), el 9,7% menys que lany anterior. Aquesta reducci de la poblaci aturada en el sector turstic
contrasta amb lincrement registrat en la poblaci aturada del sector serveis (10%) i del total de la
poblaci aturada (8,4%). Tot i aix, la taxa datur del sector turstic s superior a la taxa datur del
sector serveis (que s del 8,7%) per clarament inferior a la total (19,2%). En relaci amb la taxa
datur del total de lEstat (21,6%), la de Catalunya ha estat 2,4 punts percentuals inferior.
38
Pel que fa al nivell de formaci de les persones treballadores del sector turstic no es disposa de
dades desagregades a nivell de Catalunya. No obstant aix, de lanlisi de les dades a nivell estatal es constata que el 61,7% de la poblaci activa del sector disposa destudis secundaris, el
24,1%, destudis postsecundaris i la resta, el 14,1%, noms disposa destudis primaris. La taxa de
variaci interanual indica que els collectius que han augmentat han estat el de persones amb estudis postsecundaris (el 5,1% ms que lany anterior) i el de persones amb estudis secundaris
(0,9%), mentre que les persones amb estudis primaris han davallat el 6,1% respecte el 2010.
Quant a la poblaci ocupada i la poblaci aturada, els percentatges referents al nivell formatiu segueixen la mateixa dinmica.
La jornada laboral mitjana de les persones treballadores del sector turstic ha estat de 1.520,9
hores anuals, el 2,7% menys que a lany 2010. En relaci amb la jornada laboral del conjunt de
lEstat, a Catalunya ha estat 18,3 hores superior. Pel que fa a la resta de comunitats autnomes,
Catalunya ocupa la cinquena posici. Les comunitats amb una jornada laboral mitjana ms elevada sn, per aquest ordre, les Illes Canries (1.609,3 hores), la Comunitat de Madrid (1.571,7 hores), les Illes Balears (1.569 hores), Andalusia (1.529,5 hores) i Catalunya.
Les dades sobre les persones treballadores afiliades a la Seguretat Social apunten una situaci no tant optimista en termes docupaci com la reflectida per les dades de lEPA.
De mitjana anual, lany 2011 Catalunya ha registrat 386.500 persones afiliades a la Seguretat Social, el 0,2% ms que lany anterior. El rgim general (en endavant, RGSS) ha representat el
71,2% de lafiliaci total, el 0,9% ms que lany anterior, i el rgim dels treballadors autnoms (en
endavant, RETA), el 28,8% restant, amb un decrement interanual de l1,6%. Per trimestres,
lafiliaci de treballadors al RGSS ha mostrat valors interanuals de creixement continu, mentre que
lafiliaci al RETA ha evolucionat en sentit contrari. Pel que fa a lestacionalitzaci, Catalunya ha
registrat una evoluci estacional dels treballadors/es afiliats a la Seguretat Social, si b lafiliaci al
RETA ha estat una mica ms desestacionalitzada.
Ms del 80% de les persones afiliades a la Seguretat Social treballen al litoral catal (en concret,a
les marques turstiques de la Costa Brava, la Costa Daurada, la Costa del Garraf i Barcelona, aix
com la marca Catalunya Central).
Pel que fa a levoluci interanual, gaireb totes les marques turstiques han tingut resultats
dafiliaci a la Seguretat Social de sentit negatiu, excepte les marques Barcelona (2,2%) i Costa de
Garraf (0,6%). Cal destacar que Barcelona ha estat la nica marca que ha registrat una evoluci
trimestral creixent.
No obstant aix, si sanalitza lafiliaci segons el rgim saprecien lleugeres diferncies: la quota
dafiliaci al RGSS ha estat negativa a tot el territori catal, excepte a les marques Barcelona i
Costa del Garraf, on ha crescut el 3,5% i l1,6%, respectivament. En canvi, el RETA ha obtingut
valors dafiliaci negatius respecte de lany anterior en totes les marques, sobretot a les Terres de
lEbre, que ha registrat el decrement ms intens (-2,7%).
TAULA-3.
Persones afiliades a la Seguretat Social segons rgim dafiliaci i marca turstica. Catalunya, 2011
Afiliats RGSS
Variaci 20102011
Afiliats al RETA
Variaci 2010-2011
Costa Brava
28,8
-0,6
10,0
-0,7
Costa Daurada
24,5
-1,5
8,2
-1,3
Pirineus
5,9
-2,4
3,6
-1,0
Catalunya Central
32,8
-2,6
24,1
-1,2
39
Costa de Garraf
35,5
1,6
15,9
-1,6
Costa de Barcelona - Maresme
11,3
-0,4
6,4
-2,2
Terres de Lleida
8,0
-0,7
4,7
-1,3
123,5
3,5
34,8
-1,9
Terres de l'Ebre
3,3
-7,0
2,7
-2,7
Val d'Aran
1,4
-15,3
0,4
-1,1
Catalunya
275,1
0,9
111,4
-1,6
Barcelona
Unitats: milers de persones i taxes en percentatges.

Font: elaboraci prpia a partir del Departament dEmpresa i Ocupaci.
Daquesta breu anlisi del mercat de treball del sector es desprn que el sector turstic presenta
un comportament diferenciat de la resta de sectors, en registrar creixement de la poblaci ocupada i descens de la poblaci en situaci datur; tot i que continua sent un sector estacional, la qual
cosa es veu reflectida en les fluctuacions trimestrals de determinades variables. Daltra banda,
ateses les noves tendncies turstiques observades a lapartat primer daquest estudi, la majoria
destudis posen de manifest que el nou panorama representa una oportunitat de cara a laparici
de noves ocupacions i la possible desestacionalitzaci duna part del sector.
2.2.
Mapa de les ocupacions
Lobjectiu daquest apartat s reflectir de manera senzilla, per alhora completa la constellaci
docupacions que es poden identificar en el sector del turisme. Per tal que aquest mapa no sigui
excessivament ampli (i per tant inoperatiu), per tampoc massa restrictiu (i per tant, amb mancances significatives), cal tenir en compte una srie de consideracions prvies.
El punt de partida sn les activitats que shan detallat en el captol 1 com a incloses en el sector
turstic: allotjament, restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Ara b, no totes les ocupacions de les empreses i/o organitzacions que es dediquen a aquestes
activitats poden ser qualificades de turstiques, ats que algunes no tenen una relaci directa
amb els clients turistes (com ara loficial de mquines dun creuer o lactor duna obra de teatre) i
daltres perqu no sn especfiques duna empresa turstica i poden identificar-se tamb en empreses daltres sectors (com ara un director financer duna empresa gran).
Lexcepci s el personal de neteja i manteniment. Si b la seva tasca s necessria en prcticament totes les empreses (si no totes), i per tant shaurien dexcloure seguint el criteri anterior, en el
sector turstic tenen una importncia fonamental (sobretot dallotjament i de restauraci), ats que
condicionen en gran mesura lexperincia del client turista i la seva percepci de la qualitat del
servei utilitzat.
Daltra banda, hi ha determinades ocupacions que tot i pertnyer a un sector especfic sintenten
incloure en una de les categories ocupacionals identificades a lestudi, per tal devitar un excessiu
nombre docupacions. Un exemple s els monitors desports daventura i altres activitats esportives (senderisme, cicloturisme, barranquisme, monitors desqu...) que es poden considerar inclosos en la categoria danimaci turstica, en vincular-los a locupaci de monitors de temps lliure o
guies dactivitats daventura.
El mapa docupacions elaborat t una doble finalitat: duna banda, reflectir com ja sha dit, les ocupacions ms significatives del sector turstic i de laltra, ser leina a partir de la qual shan detectat
les necessitats formatives de les empreses del sector, principal objectiu daquest estudi, i que
sanalitza en el captol 4.
40
El mapa sha construt a partir de la Classificaci Catalana dOcupacions 2011 (CCO 2011) i sha
complementat amb la informaci publicada per lInstitut Catal de les Qualificacions Professionals
(ICQP) 24 relativa al sector analitzat, aix com altres fonts documentals. 25 Amb aquesta informaci,
shan creat onze categories ocupacionals, repartides en tres rees, ms una categoria residual,
per incloure aquelles ocupacions no classificades en altres categories (anomenada Altres).
TAULA-4.
Mapa de les ocupacions del sector turstic, per rea professional
REA
OCUPACIONS
Transversals
Xefs i cuiners/es
Recepci
Animaci turstica
Guiatge turstic
Assistncia turstica
A continuaci es descriuen les categories ocupacionals ja enunciades, seguint el segent esquema:

1. Descripci general de la categoria ocupacional
2. Competncies (transversals i tcniques) 26
3. Principals funcions
4. Formaci necessria per exercir-la / vinculada
5. Ocupacions incloses en la categoria ocupacional
2.2.1.
rea transversal
Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques

Persones que planifiquen, dirigeixen i coordinen les activitats dhotels, restaurants, allotjaments rurals i altres empreses o organitzacions que presten serveis relacionats amb el turisme, siguin o no
de la seva propietat.
24
En lapartat Serveis i Productes de la plana web de lICQP, el subapartat Serveis de Qualificaci-Ocupaci cont, per a totes les
famlies professionals, la relaci entre llocs de treball, unitats de competncia i nivell daquestes unitats.
25
Principalment: Comissi Europea (2009), Altia Consultores (2009); Observatorio ocupacional (2005); i la informaci per ocupacions
de la plana web Careeronestop Pathways to career success (http://www.acinet.org/)
26
Les competncies tcniques poden definir-se com aquelles prpies i exclusives duna determinada ocupaci, que sovint requereixen
una formaci especfica per poder-les realitzar. En canvi, les competncies transversals sn, a sensu contrario, genriques i exportables a qualsevol altra ocupaci.
41
2. Competncies (transversals i tcniques)

Transversals
Directives i de lideratge.
Gesti de personal i coordinaci dequips.
Comunicatives (oral i escrites), persuasives i de relacions pbliques.
Gesti de conflictes i resoluci de problemes.
Iniciativa i creativitat.
Atenci i servei orientat al client.
Idiomes.
s daplicacions informtiques i recerca dinformaci.
Tcniques
Direcci i organitzaci dempreses.
Gesti comercial i de mrqueting.
Gesti de compres, aprovisionament i logstica.
Gesti de recursos humans
Gesti pressupostria, comptable, financera i estadstica.
Dirigir i gestionar una unitat de producci en allotjament/restauraci/altres.
Dissenyar i comercialitzar ofertes, serveis i productes
Fer la gesti econmico-financera de lestabliment
Fer la gesti de qualitat ambiental i de seguretat
Assegurar el manteniment i les condicions ds despais, installacions i dotacions en els establiments.
4. Formaci necessria per exercir-la
Formaci especfica relacionada amb la direcci destabliments turstics, mrqueting, administraci dempreses, distribuci i venda de productes i serveis, etc.
42
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions dels subgrups 14, 15 i 58 de la CCO
2011, com ara les segents:
1411 directors i gerents dhotels 1419 directors i gerents daltres empreses dallotjament
(com ara motels i albergs juvenils; 1421 directors i gerents de restaurants; 1422 directors i
gerents de bars, cafeteries i similars; 1429 directors i gerents d'empreses de servei d'pats i
altres empreses de restauraci.
1501 directors i gerents dempreses dactivitats recreatives, culturals i esportives (com ara
parcs datraccions); 1509 directors i gerents daltres empreses de serveis (com ara agncies
de viatges i centres de conferncies).
5840 treballadors propietaris de petits allotjaments.
Daltra banda, cal tenir en compte que sexclouen daquesta categoria els directors de recursos
humans, els directors financers, els directors de logstica i aprovisionament, etc., de grans empreses, ats que com ja sha comentat, no es poden considerar ocupacions especficament turstiques, tot i pertnyer a una empresa o organitzaci del sector.
Persones que treballen en lrea tradicional de mrqueting, per que desenvolupen ocupacions
que recentment han adquirit una importncia decisiva en el posicionament de lempresa turstica
en el sector. Sinclouen aquelles ocupacions relacionades amb internet i les xarxes socials, que
tamb es podrien anomenar ocupacions 2.0.
Transversals
Comunicatives (orals i escrites), persuasives i de relacions pbliques.
Idiomes.
Orientaci envers la qualitat.
Tcniques
Gesti comercial i de mrqueting.
Capacitat analtica i de sntesi.
43
s daplicacions informtiques, recerca dinformaci i xarxes socials (blogs, RSS, Twitter, Facebook, etc), web 2.0, etc.
Community manager: crear, mantenir i promoure la marca i identitat digital de lestabliment, en

lnia amb els objectius estratgics de lempresa. Recollir i canalitzar lopini del client/usuari.
Revenue manager: optimitzar resultats, taxes docupaci i de preu mitj de lestabliment.
Director comercial i de mrqueting: gestionar i supervisar el funcionament de les activitats de

mrqueting de lempresa, aix com la comunicaci externa i les relacions amb la premsa i els
mitjans de comunicaci.
Formaci especfica relacionada amb el mrqueting, ladministraci dempreses, la distribuci i

venda de productes i serveis, etc.
Formaci relacionada amb les noves tecnologies, internet, xarxes socials, etc.

Aquesta categoria no t un subgrup concret de la CCO 2011, tot i que es podrien considerar professionals de la publicitat i la comercialitzaci (2651) i incloure llocs de treball com ara el constructor de marca (branding), la persona responsable de mrqueting comercial i relacions pbliques,
gestor estratgic de vendes (revenue manager), gestor de canals webs i meditics (channel manager) i gestor de comunitats en lnia o de xarxes socials (community manager).
Persones responsables de la neteja i posada a punt de les installacions dempreses o organitzacions turstiques (habitacions, zones nobles, zones comunes, sala de menjador, etc), i a la vegada
del manteniment de la roba de lestabliment i dels usuaris (realitzen les funcions de rentar, planxar
i arreglar la roba), aplicant les normes de seguretat i higiene establertes en el sector.
Transversals
Actitud cap a la neteja i lordre.
Normes de seguretat i higiene.
Treball en equip.
Orientaci envers a la qualitat.
44
Governants dhoteleria: planificaci, organitzaci i control; gesti de personal i coordinaci

dequips; gesti del temps.
Tcniques
Serveis personals i protocol (atenci a les necessitats del client, assolir els requisits de qualitat
establerts, avaluaci de la satisfacci del client).
Tcniques de neteja.
Conserges: gesti i s de les installacions, maquinria i equips; seguretat de les installacions,

del personal.
Supervisors/es i governants/es dhoteleria: planificar, organitzar, dirigir i supervisar les activitats de neteja i manteniment dutes a terme en les plantes, habitacions, rees de serveis i rees pbliques. Atenci de queixes i reclamacions i resoluci daquestes. Planificaci de torns de
treball.
Resta del personal de neteja: fer la neteja i posada a punt de les habitacions, rees comunes
de les plantes, vigilant que les installacions i el mobiliari estiguin en bon estat; mantenir la roba de lestabliment i dels usuaris tenint en compte les normes de seguretat i higiene del sector.
Personal de manteniment i consergeria: posar a punt les installacions dempreses o organitzacions turstiques; satisfer seguint les normes de qualitat de lestabliment, les necessitats del
client pel que fa a assistncia i informaci; supervisar i garantir el correcte manteniment de les
zones comunes.

Generalment no sexigeix formaci especfica.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions dels subgrups 58 i 92 de la CCO 2011,
com ara les segents:
5831 persones supervisores de manteniment i neteja doficines (que inclou els/les governants/es dhoteleria); 5833 els conserges dedificis i similars.
9210 personal de neteja doficines, hotels (cambrers/es de planta) i altres establiments similars; 9221 netejadors de vehicles (avions, trens, autobusos), finestres i personal similar.
2.2.2.
rea dallotjament i restauraci
Xefs i cuiners/es
Persones que dissenyen mens, creen plats i supervisen lorganitzaci (xefs i caps de cuina),
lelaboraci, la cocci, la presentaci i la conservaci daquests mens i plats (per part dels cui-
45
ners) en hotels, restaurants i altres establiments pblics on se serveix menjar, aix com en bucs i
trens, respectant les normes i prctiques de seguretat i higiene en la manipulaci alimentria.

Transversals
Treball en equip.
Flexibilitat funcional.
Gesti del temps.
Xefs / caps de cuina: directives i de lideratge; planificaci, organitzaci i control; iniciativa i creativitat; gesti de personal i coordinaci dequips.
Cuiners: escolta activa.
Tcniques
Tcniques delaboraci, manipulaci, presentaci, conservaci i regeneraci daliments.
Xefs / caps de cuina: organitzar i supervisar els processos daprovisionament, els processos
de preparaci i presentaci delaboracions culinries complexes; degustar aliments per la seva
selecci i s; dissenyar i comercialitzar ofertes gastronmiques, tradicionals, de cuina creativa
i dautor.
Cuiners / pastissers: preparar, condimentar i presentar plats, postres i altres menjars; supervisar la neteja de la cuina i dels utensilis; conservar i envasar determinats aliments; collaborar
en la planificaci de mens i cartes; controlar laprovisionament; rebre i controlar la qualitat
dels aliments rebuts.

s imprescindible tenir el carnet de manipulador daliments.
Per cuiners dun determinat nivell sexigeix formaci especfica, sobretot per xefs i caps de cuina.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions dels subgrups 37, 50 i 51 de la CCO
2011, com ara les segents:
3734 caps de cuina i xefs (xefs executis, xefs pastissers, xefs salsers, segons de cuina).
5000 cuiners propietaris de restaurants.
46
5110 cuiners assalariats (cuiners de menjadors dempresa, cuiners de restaurants, rebosters

pastissers, pizzers).
Complementen aquest llistat les ocupacions de cap de cambra freda i salser.
Persones que serveixen menjar i beguda als clients de restaurants, bars, clubs i altres establiments similars, aix com en institucions i a bord de bucs i trens. Tamb poden servir directament
begudes alcohliques i no alcohliques als clients directament en la barra o a travs de cambrers
de taules.
Transversals
Idiomes.
Treball en equip.
Matres / caps de sala: directives i de lideratge; planificaci, organitzaci i control; iniciativa i

creativitat; gesti de personal i coordinaci dequips.
Tcniques
Normes de protocol en restauraci.
Oferta gastronmica i elaboraci dels aliments.
Matres / caps de sala: direcci, planificaci, supervisi i control de sala i del personal; disseny
de mens i cartes;
Sommeliers: vins i altres begudes analcohliques i alcohliques diferents a vins.
Fer la posta a punt del menjador restaurant / cafeteria bar.
Ajudar en la confecci de la carta o anlegs, collaborant amb el personal de cuina.
Atendre i servir als clients.
Informar sobre loferta i assessorar sobre plats i vi, si se li demana.

47
Facturar i cobrar.
Matres / caps de sala: dirigir, gestionar i supervisar una unitat de producci en restauraci;
supervisar la neteja del menjador, utensilis i parament; fer la gesti econmico-financera dun
establiment de restauraci; fer la gesti de qualitat ambiental i de seguretat; dissenyar i comercialitzar ofertes de restauraci; assessorar als clients sobre els plats i les begudes; atendre
queixes.
Sommeliers: tastar vins i altres begudes analcohliques i alcohliques diferents a vins; dissenyar ofertes de vins i altres begudes; fer anlisis sensorials de productes selectes propis de
sommelieria i dissenyar les seves ofertes; gestionar el bon funcionament de bodegues de conservaci i maduraci de vins per a restauraci; assessorar al client en la tria de les begudes
tenint en compte el menjar escollit.

s imprescindible tenir el carnet de manipulador daliments.
Per cambrers dun determinat nivell sexigeix formaci especfica, sobretot per matres, caps de
sala i sommeliers.
5000 cambrers propietaris de bars i cafeteries.
5120 cambrers assalariats (matres, sommeliers, caps de menjador, cambrers de barra i de

taula).
Complementen aquest llistat les ocupacions de cap de bar, brman i consultor de begudes
(aquesta darrera pot ser considerada com una ocupaci emergent).

Persones que en establiments grans duen a terme les tasques bsiques de suport a la cuina i la
sala. Els auxiliars de cuina preparen i emmagatzemen els aliments, netegen els utensilis i assisteixen els cuiners en all que necessitin; mentre que els auxiliars de sala duen a terme les activitats
prvies al servei, al postservei i als serveis simples de taula i barra, collaborant amb tcnics de
ms nivell de qualificaci.
Transversals
Treball en equip.

48
Auxiliar de sala: atenci i servei orientat al client.
Tcniques
Operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci daliments i

begudes
Auxiliars de cuina: preelaborar aliments, preparar i presentar elaboracions culinries senzilles i

assistir en la preparaci delaboracions ms complexes, aplicant operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci daliments i begudes.
Auxiliars de sala: assistir en el servei, preparar i presentar begudes senzilles i menjars rpids,
aplicant operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci
daliments i begudes.

Cal tenir el carnet de manipulador daliments.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions del subgrup 93 de la CCO 2011, com
ara les segents:
9310 ajudants de cuina (marmitons, ajudants de rebosteria i neteja plats); 9320 preparadors de menjar rpid (com ara hamburgueses, sandvitxos, pizzes, kebabs).
Complementen aquest llistat les ocupacions dajudant de pastisseria i ajudant de cambrer.
Recepci
Persones que treballen en el departament de recepci dun hotel o destabliment dallotjament,
desenvolupant i garantint la correcta acollida i atenci al client, aix com la correcta presentaci i
informaci dels serveis de lestabliment.
Transversals
Idiomes.
49
Orientaci envers la qualitat.
Caps de recepci: directives i de lideratge; planificaci, organitzaci i control; iniciativa i creativitat; gesti de personal i coordinaci dequips; gesti de conflictes i resoluci de problemes.
Tcniques
s daplicacions informtiques: ofimtica, gesti de reserves, facturaci i canvi de divises.
Comptabilitat i administraci bsica.
Informaci turstica i serveis locals.
Comercialitzaci i de mrqueting.
Caps de recepci i recepcionistes: coneixements sobre ls de sistemes informtics (sistemes

de gesti de reserves, cobrament de factures, canvi de divises); comptabilitat i administraci
bsica.
Cap de recepci: planificar, organitzar i supervisar la tasca del departament de recepci en hotels i altres establiments dallotjament; atendre i solucionar les demandes i queixes produdes
en el tracte amb el client.
Recepcionistes dhotel: rebre i registrar als clients en hotels i altres establiments dallotjament,
assignar-los habitaci, lliurar les claus; subministrar informaci sobre els serveis de
lestabliment; reservar habitacions; mantenir un registre de les habitacions disponibles; fer la
factura als clients que abandonen lestabliment i cobrar el seu import.
Grums, mossos: transportar lequipatge i maletes dels clients de lhotel o establiment

dallotjament, en estacions de tren, aeroports i similars.

Caps de recepci i recepcionistes: generalment sexigeix formaci especfica de lmbit turstic i
idiomes.
Grums, mossos: no sexigeix cap mena de formaci especfica.
4422 recepcionistes dhotel.
9431 ordenances i grums; 9432 mosso dequipatges i similars.
Complementa aquest llistat locupaci de cap de recepci.
50
2.2.3.
rea dintermediaci i acompanyament turstic
Animaci turstica
Persones que organitzen i dinamitzen activitats de temps lliure aplicant tcniques especfiques
danimaci grupal, amb la finalitat dentretenir els clients adults i/o infantils dun establiment mitjanant el desenvolupament dactivitats doci i esportives (jocs, concursos, festes, etc.).
Transversals
Planificaci, organitzaci i control.
Idiomes.
Comercialitzaci i mrqueting.
Tcniques
Psicologia de grups (comportament hum, diferncies en les capacitats de cada persona, personalitat i interessos, dinmica de grups, etc).
Meteorologia, seguretat i primers auxilis.
Organitzar festes i altres esdeveniments ldics dentreteniment.
Executar i dinamitzar jocs i activitats fsiques i recreatives, aix com activitats danimaci cultural.
Planificar (hora, lloc, desenvolupament de lactivitat...) i fer el seguiment de resultats de les activitats realitzades.

Generalment no sexigeix formaci especfica.
ara les segents:
51
3724 monitors dactivitats recreatives i similars. Inclou els animadors socioculturals i

dentreteniment, animadors turstics, monitors de temps lliure, guies dactivitats daventura.
Complementen aquest llistat les ocupacions de caps danimaci, animador de vetllades i espectacles, animador turstic infantil, animador dhotel, monitors desports i dactivitats daventura.
Guiatge turstic
Persones que informen i interpreten el patrimoni, els bns dinters cultural i natural i la resta de
recursos turstics de lmbit especfic dactuaci a turistes i visitants, de manera atractiva, interactuant amb ells i despertant el seu inters. Tamb promocionen i comercialitzen destins turstics locals, gestionant serveis dinformaci turstica i participant en la creaci, comercialitzaci i gesti de
productes i serveis turstics de lentorn local.
Transversals
Gesti de personal i coordinaci dequips.
Idiomes.
Tcniques
Disseny ditineraris turstics.
Patrimoni, bns dinters cultural i la resta dactius dun determinat lloc.
Interpretar el patrimoni i bns dinters cultural, espais naturals i altres bns duna determinada
zona a turistes i visitants.
Comunicar-se en angls, i/o altres llenges estrangeres, a nivell dusuari competent en els
serveis turstics de guia i informaci.
52
Guies turstics: Prestar serveis dacompanyament i assistncia a turistes i visitants i dissenyar

itineraris turstics.

Formaci de guia i informador turstic.
4411 empleats/ades dinformaci a lusuari en oficines de turisme o similar.
5823 acompanyants turstics (com ara guies acompanyants de viatge turstic, assistents/es
acompanyants de grup turstic, tour leaders, guies de ruta turstica); 5825 guies de turisme
(com ara guia local de turisme, guia de museu o guia de parc natural).
Complementa aquest llistat les segents ocupacions: agent de desenvolupament turstic local, cap
doficina dinformaci turstica, guia intrpret del patrimoni, transferista, coordinador/a dactivitats
en installacions aqutiques dempreses turstiques, tcnic/a en empreses i activitats turstiques,
gestor turstic cultural i dinamitzador de turisme cultural.
Persones que creen i organitzen viatges combinats o productes similars i/o es dediquen a la venda
daquests productes i daltres serveis turstics, faciliten informaci sobre aquests i desenvolupen la
gesti econmicoadmnistrativa inherent a aquesta activitat, amb independncia de si aquesta activitat es realitza de manera presencial o telemtic.
Transversals
Idiomes.
Tcniques
s daplicacions informtiques: gesti de reserves, facturaci, bases de dades, recerca

dinformaci...
53
Productes i serveis de loferta turstica.
Comercialitzaci i mrqueting, promoci i venda.
Coneixements de geografia, histria i cultura.
Gesti pressupostria, comptable i estadstica.
Gestionar unitats dinformaci i distribuci de serveis turstics.
Elaborar i organitzar viatges combinats, excursions, desplaaments...
Gestionar esdeveniments.
Vendre serveis turstics i viatges.
Desenvolupar la gesti econmicoadministrativa dagncies de viatges.

Formaci especfica en turisme.
ara les segents:
4421 empleats/ades dagncies de viatges (s a dir, tcnics/ques de venda en agncia de

viatges, tcnics/ques de productes en agncia de viatges, empleats/ades de viatges en una
companyia aria.
Complementen aquest llistat les ocupacions dagent de compravenda telemtica (aquesta pot ser
considerada una ocupaci emergent) i cap de reserves.
Organitzaci desdeveniments
Persones que sencarreguen dorganitzar i coordinar serveis per a conferncies, esdeveniments,
funcions, banquets i seminaris.
Transversals
54
Idiomes.
Tcniques
Productes i serveis desdeveniments i actes pblics.
Protocol en esdeveniments i actes pblics.
Promoure conferncies, convencions i fires comercials a clients potencials.
Organitzar i coordinar serveis com ara els relatius a les installacions de conferncies, restauraci, expositors, equips audiovisuals i informtics, allotjament, transport i esdeveniments socials per als participants, aix com prestacions logstiques per als exhibidors.

No sexigeix formaci especfica.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions del subgrup 35 de la CNO 2011, com
ara les segents:
3532 organitzadors de conferncies i esdeveniments.
Sinclou en aquesta categoria locupaci de cap del departament de congressos, incentius, grups i
organitzaci desdeveniments.
Assistncia turstica
Els auxiliars de vol i altres mitjans de transport (trens, bucs) vetllen per la comoditat i la seguretat
dels passatgers, serveixen menjar i begudes, generalment en aeronaus, trens i a bord de bucs;
poden planificar i coordinar la cura de les installacions i les activitats socials en bucs.
Els auxiliars de congressos, hostes i hostesses de terra fan activitats dacompanyament, orientaci, assistncia, facturaci, informaci, assessorament a lusuari o client del servei.
55

Transversals
Idiomes.
Treball en equip.
s daplicacions informtiques.
Tcniques
Gesti demergncies, salvament i primers auxilis.
Caracterstiques especfiques dels mitjans de transport.
Acollir, rebre i acomiadar el client usuari.
Informar al client usuari dels diferents serveis de qu disposa.
Fer la facturaci de passatgers, equipatges, mercaderies i correu.
Fer operacions dembarcament i desembarcament de passatgers, i solucionar els problemes

que puguin tenir els passatgers en trnsit i altres incidncies del viatge.
Combinar i servir aliments preparats i begudes.
Auxiliars de vol i altres mitjans de transport: acollir els passatgers, comprovar el bitllet o targeta
dembarcament i conduir-los al seu seient o camarot; anunciar, explicar i fer demostracions
dels procediments de seguretat i emergncia; orientar i ajudar als passatgers i seguir els procediments prescrits en cas demergncia; prestar primers auxilis als passatgers que ho necessitin.
Auxiliars de congressos, hostes i hostesses de terra: registrar lassistncia dels participants en

un esdeveniment; assistir als clients usuaris en els possibles desplaaments
4. Formaci necessria per exercir-la / vinculada

No sexigeix formaci especfica.
Sota aquesta categoria sinclouen un seguit docupacions del subgrup 58 de la CNO 2011, com
ara les segents:
5821 auxiliars de vol i cambrers/es davi, vaixell i tren.
56
5824 hostesses de terra (com ara hostes i hostesses en fires i congressos i auxiliars de congressos i exposicions).
2.2.4.
Altres
Experts en planificaci del desenvolupament turstic.

Experts en anlisi de repercussions ambientals.
Experts en patrimoni alimentari i gastronmic.
Consultors.
Docents.
57
3.
Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme
Lobjectiu daquest apartat s descriure loferta formativa existent a Catalunya relacionada amb les
ocupacions i activitats del sector turstic, fent especial referncia (si s possible) a les competncies que es desenvolupen aix com a la duraci daquestes accions formatives.
En primer lloc, cal concretar els subsectors inclosos en el sector del turisme. Si b en altres apartats sha optat per un concepte ampli i omnicomprensiu de les activitats relacionades amb el sector, en analitzar loferta formativa sha aplicat un criteri ms restrictiu, referint a les accions formatives etiquetades generalment en el subsector hoteleria i turisme i incloent les activitats de restauraci, intermediaci turstica i organitzaci desdeveniments. Per tant, no shan analitzat les accions formatives relacionades amb la direcci i gerncia dempreses, els idiomes, la informtica,
etc., si b sen far una breu pinzellada puntualment. Aquesta exclusi admet excepcions, en incloure aquelles accions formatives daquests mbits per especfiques pel sector del turisme, com
ara la gesti hotelera, i aquelles accions formatives que estan relacionades amb determinades
ocupacions que en aquest estudi shan considerat turstiques. Un exemple el trobem en lmbit
de la formaci professional reglada, en els cicles professionals de la famlia dactivitats fsiques i
esportives, que capaciten a lalumne per exercir com a monitor desports, guia de turisme eqestre
o guia de turisme en bicicleta (per exemple), ocupacions incloses en la categoria ocupacional
animaci turstica i guiatge turstic (respectivament).
En segon lloc, cal tenir en compte que loferta formativa en lactualitat s complexa i variada. Per
facilitar la redacci daquesta anlisi i amb la finalitat de sistematitzar la informaci obtinguda mitjanant lenquesta elaborada ad hoc per aquest informe, shan establert les categories formatives
que resumeix la taula segent i que ms endavant es descriuen.
TAULA-5.
Categories formatives emprades en lanlisi de loferta formativa

Graus

Programes de qualificaci professional inicial
Cicles formatius de grau mitj

1
Cicles formatius de grau superior

Formaci professional per a l'ocupaci
Formaci d'oferta
Formaci de demanda
Cursos no inclosos en les categories formatives anteriors
(1) Cal tenir en compte que els CFGS integren leducaci superior, juntament amb els ensenyaments universitaris, si b aqu es classifiquen conjuntament amb els CFGM.
En tercer lloc, cal tamb precisar que lanlisi de loferta formativa sha basat en la recerca bsicament en lnia, a travs de les pgines web de les diferents institucions educatives, a ms
dalguna consulta telefnica directament amb els centres formatius, aix com en la comanda de
dades especfica tramitada al Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) pel que fa a la formaci professional per a locupaci. Sanalitzen les accions formatives previstes o dutes a terme al llarg del
curs 2010-2011 (formaci universitria, formaci professional reglada i altres accions formatives) i
lany 2010 (formaci professional per a locupaci). Cal tenir en compte que loferta formativa evoluciona constantment i que malgrat haver fet una recerca inicial exhaustiva, en determinats casos,
quan sha buscat informaci addicional, aquesta no sha pogut trobar (per desaparici del curs) i
sha complementat amb accions formatives oferides en el moment de la recerca i finalitzaci de
58
ANLISI DE LOFERTA FORMATIVA EN LMBIT DEL TURISME
lapartat, 27 sobretot pel que fa a les altres accions formatives, doferta altament variable, subjecta
a la demanda i no estructurada en cursos acadmics.
Amb carcter previ a aquesta anlisi, cal fer una reflexi sobre la importncia de la formaci de les
persones que treballen en el sector turstic per la seva competitivitat. En aquest sentit, cal destacar
linforme MoniTUR que t per objectiu mesurar (de manera aproximada) la posici competitiva relativa de loferta turstica de les disset comunitats autnomes. Lestudi parteix de lanlisi de la cadena de valor dels serveis pblics i privats de qu disposa cada comunitat, i alhora valora les estratgies, les poltiques i les accions dissenyades pels seus governs per a potenciar latractiu turstic, la competitivitat empresarial i els resultats finals obtinguts (Exceltur, 2010 i 2011).
Lestudi configura una cadena de valor sobre set pilars de competitivitat, entre els que cal destacar, a efectes del present estudi, el cinqu, centrat en latracci de talent, la formaci i leficincia
dels recursos humans. Aquest pilar analitza la productivitat dels treballadors, la dotaci de capital
hum, lestabilitat en locupaci i la qualitat del sistema formatiu. Pel que fa a aquest darrer mbit,
es tenen en compte tres indicadors que resulten interessants de comentar en aquest apartat:
latractiu de loferta universitria turstica, la qualitat de lFP reglada i el suport a la formaci contnua.
Tant en ledici del 2009 com la del 2010, Catalunya ocupa la tercera posici en el rnquing general dels indicadors (darrera del Pas Basc i la Comunitat de Madrid), si b en el pilar 5 passa
docupar la tercera posici el 2009 a la desena el 2010. Aquesta davallada ve motivada per una
menor valoraci dels empresaris del sector turstic de loferta dFP reglada i del suport que rep la
formaci contnua, 28 mentre que latractiu de loferta formativa universitria es mant en el segon
lloc.
En la darrera edici del MoniTUR, sinclou un comentari a la situaci catalana, que a tall de reflexi, es interessant reproduir, en el sentit que si b els tems que analitza el pilar de competitivitat
cinqu sn difcils de mesurar, les comunitats de Madrid i Pas Basc, en primer lloc i les de Castella Lle, Navarra i La Rioja en segon, combinen un bon sistema educatiu de base amb universitats
i escoles de negoci reconegudes i un sector empresarial actiu que ha utilitzat aquests centres
educatius per acumular capital hum. Lestudi destaca que Catalunya compta amb aquestes mateixes condicions, per no shan explotat en tota la seva dimensi per part de les empreses turstiques, a excepci del subsector de la restauraci.
3.1.
Tal com indica la taula 5, en aquesta categoria sinclouen els graus, els msters universitaris i doctorats, i els cursos dextensi universitria.
Les dues primeres subcategories empren la denominaci adoptada per lEstat espanyol per adaptar lestructura del educaci universitria a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES), 29 i que
substitueix lanterior denominaci, llicenciatures i diplomatures, en el cas dels graus i els msters,
postgraus i doctorats, en el cas dels msters universitaris i els doctorats.
A efectes daquest informe cal destacar que un dels canvis importants que ha suposat ladaptaci
a lEEES s la implantaci dels crdits europeus (ECTS) com a unitat de mesura per reflectir els
resultats de laprenentatge dels estudiants i el volum de treball realitzat per tal dassolir els objectius establerts en el pla destudis. Aix, en el cas dels graus, el Reial decret 1393/2007 estableix
27
Desembre de 2011 i gener de 2012.

En el primer cas passa del set lloc al nov i en el segon, del nov a lonz. Per davant t altres comunitats, com ara el Pas Basc,
Castella La Manxa, la Comunitat Valenciana i Mrcia. La informaci per elaborar aquests indicadors sobt de lEnquesta de Clima turstic empresarial que elabora trimestralment Exceltur.
29
Llei orgnica 4/2007, de 12 dabril, de modificaci de la Llei orgnica 6/2001, de 31 de desembre, duniversitats, desenvolupada pel
Reial decret 1393/2007, de 29 doctubre.
28
59
que lestudiant ha dassolir 240 crdits europeus 30 i pel que fa als msters universitaris, estableix
que aquests han de tenir entre 60 i 120 crdits. 31
Daltra banda, shan incls sota la denominaci cursos dextensi universitria aquelles accions
formatives dutes a terme per les universitats que no es consideren ensenyaments universitaris oficials, segons el Reial decret 1393/2007, per que exigeixen tenir una titulaci universitria per accedir-hi. 32 Aquest ha estat lnic criteri en com identificat, ats que varien significativament entre
elles tant pel que fa la duraci (de cursos de tres hores a cursos de ms de 1.000, estructurats o
no en crdits ECTS) i la temtica (ms enfocada a la teoria o a la prctica).
3.1.1.
Formaci universitria de grau
Amb carcter general, els graus oficials en Turisme i relacionats sestructuren en 240 crdits
ECTS i sassignen a la branca de coneixement de Cincies Socials i Jurdiques, ats el seu contingut marcadament pluridisciplinar.
El curs 2010-2011 les universitats catalanes van oferir onze graus en Turisme (10 dells oficials i
un ttol propi) 33 i sis graus relacionats amb el sector (quatre oficials i dos ttols propis), tres dells
orientats a la direcci hotelera, dos a la relaci entre el turisme i loci i un sobre ordenaci del territori. La taula segent cont aquesta informaci pels ttols oficials.
TAULA-6.
Ttol del grau
Turisme
Gesti turstica i hotelera
Oferta formativa dels graus oficials a Catalunya en lmbit del turisme.

Curs 2010-2011
Centre
Universitat Oberta de Catalunya
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de Barcelona - Universitat de Barcelona
Escola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera - Universitat Autnoma de Barcelona
Universitat Rovira i Virgili
Universitat de Girona
Escola Universitria de Turisme Euroaula - Universitat de Girona
Escola d'Estudis Superiors i Universitaris Formatic Barna - Universitat de Girona
Escola Universitria de Turisme Mediterrani - Universitat de Girona
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme Sant Pol de Mar - Universitat de Girona
Universitat de Lleida
UNED
Universitat Ramon Llull
Turisme i gesti de l'oci

Grau conjunt Turisme i
Administraci i Direcci
d'empreses
Geografia i ordenaci del
2
territori
Escola Universitria del Maresme - Universitat Pompeu Fabra
(1) En aquesta taula no sinclou el nombre destudiants que cursen aquests graus, ats que s una dada noms disponible per algunes
de les universitats (UdG i URV). Font: portal Uneix.
(2) Cursant un curs addicional s'obt el grau en Turisme.
30
Article 12.2. Daquests 240 crdits com a mnim 60 han de proporcionar formaci bsica a lestudiant, una formaci que es concreta
en el pla destudis en lestabliment dassignatures vinculades a la branca de coneixement en qu sadscrigui el ttol en concret (i que
sn: Arts i Humanitats, Cincies, Cincies de la Salut, Cincies Socials i Jurdiques, Enginyeria i Arquitectura). Daltra banda, el Reial
decret prescriu lobligaci de lestudiant de realitzar un treball de fi de grau que ha de suposar entre 6 i 30 crdits.
31
Article 15.2. En cas dels msters universitaris, el Reial decret nicament concreta que la formaci impartida ha de ser tant terica
com prctica i lobligaci, igual que en els graus, de lestudiant delaborar un treball de fi de mster dentre 6 i 30 crdits.
32
La resta daccions formatives organitzades per les universitats i que no exigeixen un ttol universitari per accedir-hi shan analitzat en
el darrer lapartat, relatiu a altres accions formatives.
33
Cal afegir el grau en turisme impartit per la UNED, que si b no s una universitat amb seu a Catalunya, compta amb centres de suport en el territori catal i tamb amb estudiants catalans.
60
Cal tenir en compte tamb que algunes universitats ofereixen els darrers cursos de la diplomatura
en turisme per aquells estudiants que shi van matricular, si b es tracten destudis a extingir. 34
Daltres, ofereixen cursos pont a aquests estudiants per obtenir en un curs acadmic la titulaci
equivalent al grau en turisme. 35
Lanlisi de la distribuci territorial de loferta formativa de grau relacionada amb el sector turstic
(i tamb la de la resta de lapartat) es basa en les tres zones categoritzades ad hoc per lenquesta
elaborada en el marc del present informe i que agrupa les diferents marques turstiques. 36
Des daquesta perspectiva, la zona de la capital ciutat (Barcelona) compta amb 7 dels ttols descrits (cinc graus en turisme i dos relacionats), el litoral amb sis (tres en turisme i tres relacionats) i
linterior amb tres (dos en turisme i un relacionat). Tot i que a priori es podria considerar que
aquesta oferta presenta una distribuci dels estudis arreu del territori, cal tenir en compte que tres
dels ttols inclosos en la zona del litoral simparteixen a la comarca del Maresme i dos dels inclosos a linterior rural a la UAB, que pertany al Valls Occidental, sent aquestes dues comarques
molt properes a Barcelona, i que per tant reforcen la centralitat de loferta formativa al voltant de la
capital catalana.
Daltra banda, cal tenir en compte els dos graus en turisme impartits en lnia (UOC) i a distncia
(UNED).
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a aquestes titulacions, de lanlisi dels objectius i del pla destudis es constata com estan ms enfocats a les categories que requereixen un
major nivell de qualificaci, en les tres rees identificades: 37 direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, agents dintermediaci i organitzaci desdeveniments. Altres ocupacions relacionades sn: experts en planificaci del desenvolupament turstic, experts en
anlisis de les repercussions ambientals del turisme, la consultoria i la docncia.
Cal tenir en compte que la finalitat dels ensenyaments de grau s que lestudiant obtingui una formaci general orientada a la preparaci per a lexercici dactivitats de carcter professional. Pel
que fa a les competncies que han dassolir els i les estudiants i que es detallen en els plans
destudis, sha constatat que coincideixen entre un 80 i un 90% aproximadament amb les identificades per aquestes categories ocupacionals a lapartat 2.2 daquest estudi (mapa ocupacional), si
b sen detallen daltres que conv destacar:
a) Competncies transversals: capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi; tcniques de negociaci i
comunicaci; visi de negoci, captant les necessitats no cobertes i avanant-se a les possibles
transformacions; networking; capacitat dautoaprenentatge i dautoavaluaci; reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat; i visi tica, social i mediambiental en la direcci dempreses (RSE).
b) Competncies tcniques: visi internacional; marc legal que regula les activitats turstiques;
anlisi dels impactes generats pel turisme; funcionament de les destinacions, estructures turstiques i els sectors empresarials dmbit mundial; detecci de les necessitats per a la planificaci tcnica dinfraestructures i installacions turstiques; objectius, estratgies i poltiques en turisme; i avaluar els potencials turstics i lanlisi prospectiva de la seva explotaci.
Aix mateix, tots els plans destudis dels graus analitzats preveuen la realitzaci de prctiques per
part dels estudiants, la majoria en empreses i/o institucions externes del sector turstic, de diferent
34
Entre daltres: la UOC, la UAB, la URV, la UdL, lEscola universitria de turisme Euroaula (centre adscrit a UdG), Formatic Barna
(escola universitria tamb adscrita a UdG) i la UNED.
35
Com ara lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB i lEscola Universitria del Maresme de la UPF.
36
Aix, sidentifiquen tres zones turstiques: litoral (que inclou les marques turstiques de la Costa Brava, Costa Daurada, Costa del
Garraf i Costa de Barcelona Maresme); interior rural (que comprn les marques dels Pirineus, Catalunya Central, Terres de Lleida,
Terres de lEbre i Val dAran); i capital ciutat (que nicament inclou la marca de Barcelona).
37
Transversal, allotjament i restauraci i intermediaci i acompanyament turstic.
61
duraci segons lestudi i la universitat que limparteix. En la majoria dels graus en turisme les assignatures prctiques oscillen entre els 12 i els 30 crdits ECTS.
La importncia del coneixement i domini duna o ms llenges estrangeres s inqestionable en
aquest sector, de tal manera que tots els estudis de grau analitzats inclouen assignatures obligatries i/o optatives destudi dun o ms idiomes. El nombre mnim de crdits ECTS destinats als idiomes s de 24, si b la majoria de graus en preveuen 36. 38
TAULA-7.
Resum de lanlisi de loferta formativa dels graus (oficials i ttols propis)

en lmbit del turisme. Catalunya, curs 2010-2011
Turisme
12
Relacionats
Capital - ciutat
Interior rural
Litoral
En lnia / a distncia
Graus
Distribuci
territorial
Estructura
plans d'estudis (crdits ECTS)
Crdits totals
Prctiques
12 - 30
Idiomes
24-60
Transversal
Categories
ocupacionals
240
Acompanyament i intermediaci turstica

Altres
Adequaci amb el
2
mapa
Addicionals:

Experts en planificaci del desenvolupament turstic, experts en anlisis
de les repercussions ambientals del turisme, la consultoria i la docncia
80 % - 90%
Capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi
Capacitat dautoaprenentatge i dautoavaluaci
Competncies
a) Transversals
Reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat

Visi tica, social i mediambiental en la direcci dempreses (RSE)
Marc legal
b) Tcniques
Anlisi dels impactes generats pel turisme

Objectius, estratgies i poltiques en turisme
Planificaci tcnica dinfraestructures i installacions turstiques
(1) Cal tenir en compte que la direcci i gerncia pot exercir-se tant en organitzacions que pertanyen a lrea dallotjament i restauraci
com a la dintermediaci i acompanyament turstic, si b la dallotjament i restauraci no apareix expressament en la taula.
(2) Aquesta dada refereix a la coincidncia entre les competncies descrites en el mapa ocupacional elaborat a lapartat 2.2 i les competncies associades als ttols acadmics analitzats.
38
Dentre els graus analitzats destaquen: en primer lloc, el grau de turisme de lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de
la UAB que preveu 60 crdits ECTS; en segon lloc, el grau en Gesti turstica i hotelera de la URL que a banda de 32 crdits ECTS dedicats a les llenges estrangeres imparteix la docncia dels dos darrers cursos del grau ntegrament en angls; i en tercer i darrer lloc,
el ttol propi en Turisme i direcci hotelera impartit per ESERP que dedica 44 crdits als idiomes i imparteix la docncia del darrer curs
ntegrament en angls.
62
3.1.2.
Com ja sha dit anteriorment, els ensenyaments universitaris conduents a lobtenci de ttols de carcter oficial sestructuren en tres cicles: grau, mster i doctorat. Ara b, cal constatar que loferta
formativa de les universitats i escoles universitries catalanes combina aquests estudis de segon i
tercer cicle amb altres titulacions que tamb es denominen msters i postgraus, fet que pot generar una certa confusi a lhora danalitzar-los i sistematitzar-los, per diferent motius.
En primer lloc, cal tenir en compte que la normativa anterior 39 estructurava els ensenyaments universitaris entre els de grau (primer cicle) i postgrau, incloent en aquest darrer els msters (segon
cicle) i doctorats (tercer cicle). En segon lloc cal tamb tenir en compte que el Reial decret
1393/2007 (vigent actualment) estableix que per accedir als ensenyaments universitaris oficials de
mster s necessari disposar, amb carcter general, dun ttol universitari oficial (de grau), fet que
motiva que generalment aquest ensenyaments sanomenin de postgrau. Per ltim, moltes titulacions universitries oferides per les universitats empren les denominacions mster, postgrau o
diplomatura de postgrau per no sn oficials, sin que sn ttols propis.
Aquestes darreres titulacions sanalitzen en lapartat segent (cursos dextensi universitria). En
aquest sanalitza loferta formativa dels estudis de segon i tercer cicle de carcter oficial: els msters universitaris oficials (de duraci entre 60 i 120 crdits ECTS) 40 i els programes de doctorat que
shi vinculen. 41
El curs 2010-2011 es van oferir onze msters universitaris i dos doctorats, comptant la majoria
dels msters amb 60 crdits ECTS (noms un en tenia 120). 42 La taula segent llista aquestes titulacions.
TAULA-8.
Oferta formativa dels msters universitaris oficials i doctorats a Catalunya en lmbit

del turisme. Curs 2010-2011
Ttol del Mster universitari oficial
Centre
Direcci hotelera i de restauraci

Gesti estratgica d'empreses turstiques
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de Barcelona - Universitat de Barcelona
Innovaci de la gesti turstica

Hospitality management (hotels & restaurants)
Innovative hospitality management
Gesti de destinacions i equipaments d'oci i
turisme
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme Sant Pol de Mar - Universitat de Girona

Escola de Turisme Sant Ignasi - Universitat Ramon Llull
Erasmus Mundus Mster en Gesti del turisme

Direcci i planificaci del turisme
Turisme cultural
Tcniques d'anlisi i innovaci turstica
Gesti cultural

Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Girona i Universitat de les Illes Balears
39
Reials decrets nms. 55 i 56 de lany 2005, ambds de 21 de gener, pels que sestableix lestructura dels ensenyaments universitaris
i es regulen els estudis universitaris de Grau (RD 55/2005) i pel que se regulen els estudis universitaris oficials de Postgrau (RD
56/2005).
40
Art. 15.2 del Reial decret 1393/2007.
41
Regulats amb carcter general als articles 18 i segents del citat Reial decret.
42
LErasmus Mundus Mster en gesti del turisme, que s un exemple de mster internacional, organitzat conjuntament per universitats de diferents estats membres. En aquest cas, la Universitat de Ljubljana (Eslovnia) i la Universitat de Southern Denmark (Dinamarca). Es preveu que lalumnat faci una estada semestral a cada universitat i destini el darrer trimestre a elaborar el projecte de fi de mster (de 30 crdits ECTS).
63
Doctorats
Turisme i oci
Turisme, dret i empresa
Centre
Pel que fa a la distribuci territorial dels msters universitaris, saprecia una diferncia respecte
els graus, ats que no es distribueixen de manera tan propera a la capital catalana: se nofereixen
quatre a Barcelona, sis a la zona litoral i un sofereix ntegrament en lnia. Cal destacar que a
linterior rural no hi ha cap oferta formativa daquest nivell. Pel que fa als doctorats, tots dos
sofereixen en universitats incloses en la zona litoral (URV i UdG).
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a aquestes titulacions, de nou es constata
com es focalitzen en les que necessiten un major nivell de qualificacions, igual que en el cas dels
graus. Quatre msters estan principalment enfocats a les ocupacions que en aquest estudi es
consideren transversals (direcci i gerncia dorganitzacions turstiques principalment privades -,
i comercialitzaci i mrqueting); quatre a les de lrea dacompanyament i intermediaci turstica
(agents dintermediaci i guies turstics) 43; un a la consultoria i docncia; i per ltim, dos msters
ms omnicomprensius, que inclourien totes les categories ocupacionals ja comentades. Altres
ocupacions a les que senfoquen els msters analitzats sn: direcci del departament de qualitat i
medi ambient; direcci i gesti de destinacions culturals; expert en desenvolupament turstic, planificaci territorial i disseny dequipaments doci i turstics; experts en patrimoni culinari i gastronmic; etc.
Cinc dels msters analitzats sestructuren en itineraris formatius, 44 per tal de proporcionar una especialitzaci ms gran als estudiants, en lmbit que aquests optin.
Pel que fa als doctorats, i atesa la seva naturalesa i concepci, recordar que aquests van enfocats
a aquelles ocupacions relacionades amb la docncia i la consultoria.
La finalitat dels ensenyaments de mster s ladquisici duna formaci avanada, de carcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a lespecialitzaci acadmica o professional, o b a promoure la iniciaci en tasques investigadores; mentre que la dels doctorats s la formaci avanada de lestudiant en les tcniques dinvestigaci. 45 Per tant, en buscar una especialitzaci ms elevada que els graus, les competncies que han de desenvolupar els estudiants dels msters i
doctorats sn tamb ms especfiques, i coincideixen en menor mesura amb les identificades en
el mapa de les categories ocupacionals descrit a lapartat 2.2 del present estudi.
Ara b, del llistat segent es pot observar les competncies no recollides en el mapa ocupacional
(apartat 2.2) coincideixen en gran mesura amb les destacades amb la mateixa finalitat en lanlisi
dels graus (apartat anterior):
a) Competncies transversals: treball en equip; capacitat per a lautoaprenentatge i
lautoavaluaci; capacitat per a emprendre i innovar; capacitat per a lanlisi crtica i la sntesi.
b) Competncies tcniques: marc legal; visi tica, social i mediambiental en la direcci
dempreses; reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat; desenvolupament
de projectes dinvestigaci; metodologies dinvestigaci pluridisciplinar.
43
Cal recordar que aquesta categoria ocupacional inclou dinamitzadors de turisme cultural, guies despais culturals, informadors turstics, etc.
44
Per exemple, el mster en Direcci Hotelera i Restauraci (impartit pel CETT UB) t dos itineraris, un dirigit a la direcci i gerncia
dempreses hoteleres i laltre a les empreses de restauraci. Igualment, el mster en innovaci de la gesti turstica (tamb impartit pel
CETT UB), sestructura en tres itineraris: la gesti turstica de les destinacions, la gesti turstica del patrimoni cultural i natural i la
gesti del patrimoni culinari i gastronmic.
45
Articles 10.1 i 11.1 del Reial decret 1393/2007.
64
Pel que fa al nombre de crdits destinats a les prctiques en la majoria de casos sn inferiors a
10 (a excepci del mster internacional de la UdG ja citat que en preveu 30, dels 120 en que
sestructura).
Obligatriament tots els msters oficials preveuen la realitzaci dun treball de fi de mster que
de nou pot suposar una crrega de treball diferent en funci de la universitat: entre 6 i 30 crdits
ECTS, si b majoria oscillen entre els 10 i els 20 crdits.
Per ltim, i a diferncia del que ocorre amb els graus, els plans destudis dels msters universitaris
no preveuen assignatures especfiques per laprenentatge de llenges estrangeres, sin que s
un coneixement que ja es pressuposa a lalumne. En alguns casos hi ha un determinat percentatge de la docncia que simparteix en angls i nicament en dos msters, aquest percentatge arriba al 100%, s a dir, la seva docncia s ntegrament en angls. 46
Cal tenir en compte que els doctorats sestructuren en dos perodes, un formatiu i laltre en que
sha de realitzar un projecte dinvestigaci (tesi). El primer coincideix amb el mster universitari, ttol que cal obtenir amb carcter previ a linici del perode dinvestigaci. Per tant no es pot reproduir aquesta anlisi dels plans destudis en el cas dels doctorats.
TAULA-9.
Resum de lanlisi de loferta formativa dels msters universitaris i doctorats en

lmbit del turisme. Catalunya, curs 2010-2011
Msters universitaris oficials
11
Doctorats
Distribuci
territorial
Capital - ciutat
Interior rural
Litoral
En lnia
Crdits totals
Estructura
plans d'estudis dels msters (crdits
ECTS)
60 (excepte un mster amb 120 crdits)
Prctiques
10-30
Treball fi de
mster
6 -30 (la majoria entre 10-20 crdits)
Idiomes
Transversal
No hi ha assignatures especfiques, sin que la docncia s total i/o parcialment en angls en determinats casos
Categories
ocupacionals
Altres
Competncies
Adequaci amb
1
el mapa
Addicionals:
Guiatge turstic (inclou: dinamitzadors de turisme cultural, guies despais culturals, informadors turstics)
Consultoria i la docncia; direcci del departament de qualitat i medi ambient;
direcci i gesti de destinacions culturals; expert en desenvolupament turstic,
planificaci territorial i disseny dequipaments doci i turstics; experts en patrimoni culinari i gastronmic
50-80%
Treball en equip
46
LErasmus Mundus Mster en gesti del turisme de la UdG i el Master in innovative hospitality management, de lEscola de Turisme
Sant Ignasi (URL).
65
a) Transversals

Capacitat per a emprendre i innovar
Marc legal
b) Tcniques
Reconixer, acceptar i gestionar la diversitat i la multiculturalitat

Desenvolupament de projectes dinvestigaci
Metodologies dinvestigaci pluridisciplinar
(1) Refereix a la coincidncia entres les competncies descrites en el mapa ocupacional elaborat a lapartat 2.2 i les competncies associades als ttols acadmics analitzats.
3.1.3.
Cursos dextensi universitria
Lobjectiu daquest apartat s analitzar les titulacions oferides per les universitats catalanes el curs
2010-2011 que requerien estar en possessi duna titulaci universitria per accedir-hi (diplomatura, llicenciatura o grau). 47 Sha optat per categoritzar aquests titulacions com a cursos dextensi
universitria per diferenciar-los clarament dels cursos universitaris ja analitzats, ats que molts
dells sanomenen msters, postgraus, diplomatures de postgrau, etc., fet que pot produir certa
confusi.
La taula segent llista aquests cursos, un total de 27, als que caldria afegir tres cursos ms que
estava previst realitzar per finalment, per diferents motius (econmics, manca dalumnes inscrits,
etc.) no es van dur a terme. La durada daquests cursos oscilla entre els 30 i els 60 crdits
ECTS, 48 ats que si b es tracten de ttols propis, lorganitzaci i lestructura de la majoria
daquests segueix els criteris oficials.
TAULA-10.
Oferta formativa dels cursos dextensi universitria en lmbit del turisme. Catalunya, curs 2010-2011
Ttol del curs
Centre
Turisme cultural
Alta gesti en poltica i estratgia de les destinacions turstiques
Direcci i mrqueting d'empreses turstiques

Universitat Oberta de Catalunya i Universitat de les Illes Balears
Diplomatura de postgrau Paisatges turstics i noves

tecnologies: teoria esttica i gesti del patrimoni
cultural
Diplomatura de postgrau Tcniques en gesti i assessorament a les agncies de viatges
Escola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera - Universitat Autnoma de Barcelona
Mster MBA en gesti hotelera

Mster en gesti i organitzaci d'esdeveniments. Turisme de negocis
Diplomatura de postgrau Planificaci turstica
Diplomatura de postgrau Innovaci de les destinaci-
47
Alguns dells permeten accedir-hi a persones sense titulaci universitria prvia, per amb experincia professional en aquest mbit,
si b en finalitzar el curs obtenen un certificat dhaver-lo cursat, no la titulaci de mster. Daltra banda, hi ha algun mster que es pot
realitzar de manera progressiva, fent els diferents mduls en que es descomposa (i obtenint el corresponent certificat).
48
Els cursos que es denominen diplomatures (8 dells) acostumen a tenir 30 crdits ECTS (que correspon a una crrega de treball
per lalumne dunes 750 hores), mentre que els denominats msters (14 dels 28) comporten la realitzaci de 60 crdits ECTS (1.500
hores).
66
ons turstiques
Mster en Destinacions turstiques
Mster en Direcci i gesti d'allotjaments turstics
Mster en Mrqueting turstic i e-commerce
Escola Universitria de Turisme Euroaula

Fundaci Universitat de Girona - Escola Universitria de Turisme Euroaula
MBA - Turisme
Mster en Direcci d'empreses turstiques
ESERP - School of Business and Social Sciences
Mster en Protocol empresarial, protocol oficial i organitzaci d'esdeveniments

Mster en Direcci estratgica d'empreses turstiques
Fundaci Universitat de Girona - Escola Universitria de Turisme Mediterrani
Mster en Promoci i Publicitat turstiques

Mster en Planificaci i organitzaci de congressos
Mster en Comunicaci, relacions pbliques i organitzaci d'esdeveniments
Mster interuniversitari Planificaci i gesti de turisme enolgic
Direcci de negocis turstics i hotelers
Fundaci Universitat de Girona - Escola Universitria CETA

Fundaci Universitat de Girona - Escola d'estudis superiors
universitaris Formatic Barna
Fundaci Universitat Rovira i Virgili
Fundaci Universitat Politcnica de Catalunya
Mster en Direcci i gesti d'hotels i empreses de

restauraci
Mster en Comunicaci, organitzaci
desdeveniments i protocol
Mster en Direcci i consultoria turstica
Direcci i gesti d'empreses turstiques (especialitat
agncies viatges)
ESDEN - Escuela Superior de Negocios y Tecnologas
FUNIBER - Fundacin Universitaria Iberoamericana - Universitat Autnoma de Barcelona

Universitat Politcnica de Catalunya
Aquests 27 cursos es distribueixen territorialment de la segent manera: set simparteixen a la

zona de la capital catalana, cinc dells a la zona interior (tots de la UAB), un al litoral, vuit en lnia,
dos semipresencials, un a distncia i tres combinen les classes presencials i en lnia (dels quals
dos dells ofereixen les classes presencials a Barcelona i un a la zona litoral). Atesa aquesta distribuci, es pot afirmar que si b, igual que en els apartats anteriors, molts dells sofereixen en centres universitaris de la capital catalana o propers a aquesta, s tamb significatiu el nombre de
cursos impartits a distncia o en lnia, fet que en facilita laccs a persones de la resta del territori
catal.
Aqu cal repetir el comentari de les anlisis anteriors pel que fa a les categories ocupacionals relacionades amb aquestes titulacions, ats que tamb senfoquen a les que demanen un major nivell formatiu. Aix, en lrea transversal, hi ha 16 cursos dirigits a direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques privades (tres genriques, set de lmbit de lallotjament i la restauraci i les altres vuit a lrea de la intermediaci i lacompanyament turstic). Cal destacar tamb dos
titulacions especfiques per la direcci i gerncia dorganitzacions turstiques pbliques, 49 dues
ms dirigides tant a la direcci com a la comunicaci i el mrqueting i una ms especfica centrada
en aquesta darrera categoria.
Daltra banda, hi ha tamb titulacions centrades en la intermediaci i lacompanyament turstic,
dues de generals, una pels guies turstics, una pels agents dintermediaci i tres per lorganitzaci
49
La diplomatura de postgrau Planificaci turstica (impartida per lEscola Universitria del Maresme - Universitat Pompeu Fabra) i el
curs Alta gesti en poltica i estratgia de les destinacions turstiques (de la UOC).
67
desdeveniments. Altres ocupacions relacionades amb les titulacions analitzades sn la de dinamitzador de destinacions turstiques massificades o desenvolupades, experts en desenvolupament
turstic, planificaci territorial i disseny dequipaments doci, experts en patrimoni culinari i gastronmic i consultors.
Aix mateix, alguns ttols sestructuren en itineraris, per tal de proporcionar una formaci ms especialitzada i centrada en determinats mbits professionals, 50 mentre que daltres universitats ofereixen la possibilitat de cursar de manera independent al mster determinades assignatures que
integren titulacions preestablertes, com ara lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera,
adscrita a la Universitat Autnoma de Barcelona pel que fa al MBA en Gesti hotelera, 51 al MBA in
Hotel Management 52 i a la diplomatura en Gesti i organitzaci desdeveniments Turisme de negocis. 53
Igual que en el cas dels msters universitaris oficials, les competncies que han de desenvolupar
els i les estudiants daquests cursos sn ms especfiques que les dels graus. En comparaci amb
les identificades en el mapa de les categories ocupacionals (apartat 2.2), caldria afegir, a banda
de les competncies transversals ja llistades en lanlisi dels msters universitaris oficials, 54 les
segents competncies tcniques: avaluaci de potencials turstics i anlisi prospectiva de
lexplotaci; innovaci en la presentaci i difusi de la cultura; i poltica i estratgia en la gesti de
les destinacions turstiques.
Els plans destudis analitzats preveuen en la majoria de casos la realitzaci de prctiques externes obligatries (la majoria) de diferent duraci: des dels cinc o sis crdits ECTS als 20. Tamb
molts dells obliguen a lalumne a elaborar un treball de fi de mster (duns deu crdits ECTS),
que sovint consisteix en lelaboraci dun pla dempresa.
Igual que en el cas dels msters universitaris oficials i doctorats, no es preveu un aprenentatge
especfic de llenges estrangeres, sin que s un coneixement que ja es pressuposa que t
lalumne. Cal destacar que tres de les titulacions analitzades ofereixen part de la seva docncia en
angls, i en un dells, ofereixen el mster tant en la catal, castell i angls com de manera ntegra
en angls. 55
TAULA-11.
Resum de lanlisi de loferta formativa dels cursos dextensi universitria en lmbit

del turisme. Catalunya, curs 2010-2011
Nombre de cursos
Distribuci
territorial
27
Capital - ciutat
Interior rural
Litoral
En lnia
Altres
2 semipresencials, 1 a distncia i 3 mixtos (presencials/en lnia)
50
Com a exemple es pot citar el Mster en Direcci estratgica dempreses turstiques (Fundaci UdG Escola Universitria de Turisme Mediterrani) que preveu quatre especialitzacions (Direcci estratgica de creuers; Direcci de mrqueting i e-commerce; Direcci
desdeveniments i congressos; i Direcci dempreses dallotjament), i el Mster en Direcci i mrqueting dempreses turstiques (UOC i
UIB), dirigit a la direcci estratgica turstica o a la direcci de mrqueting turstic.
51
Sofereixen cursos de 5 crdits ECTS, com ara el curs en Direcci doperacions, qualitat i sistemes dinformaci, el curs en Direcci
de recursos humans i el curs en Direcci estratgica, entre daltres.
52
Sofereixen cursos dentre 5 i 10 crdits ECTS centrats en la Direcci financera, la Gesti de recursos humans i el Mrqueting, per
exemple.
53
Sofereixen cursos de 5 crdits ECTS, com ara el curs en Mrqueting i direcci desdeveniments, en Organitzaci desdeveniments
corporatius i de comunicaci i en Organitzaci desdeveniments socials, entre daltres.
54
Treball en equip, capacitat per a lautoaprenentatge i lautoavaluaci; capacitat per a emprendre i innovar i capacitat per a lanlisi
crtica i la sntesi.
55
s el cas del Mster MBA en gesti hotelera de lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera - Universitat Autnoma de Barcelona.
68
Estructura
plans d'estudis dels msters (crdits
ECTS)
Crdits totals
30 - 60
Prctiques
5 - 20
Treball fi de mster
Idiomes
Transversal
Categories
ocupacionals
Altres
10 - 15
No hi ha assignatures especfiques, sin que la docncia s total i parcialment en angls en determinats casos
Guiatge turstic
Dinamitzador de destinacions turstiques massificades o desenvolupades, experts en desenvolupament turstic, planificaci territorial i disseny
dequipaments doci, experts en patrimoni culinari i gastronmic i consultors
Adequaci amb el
1
mapa
50-80%
Addicionals:
Competncies
a) Transversals
b) Especfiques
Treball en equip
Avaluaci de potencials turstics i anlisi prospectiva de lexplotaci
Innovaci en la presentaci i difusi de la cultura
Poltica i estratgia en la gesti de les destinacions turstiques
(1) Refereix a la coincidncia entres les competncies descrites en el mapa ocupacional elaborat a lapartat 2.2 i les competncies associades als ttols acadmics analitzats.
3.2.
La finalitat de la formaci professional reglada (en endavant, FP) s preparar a lalumnat per a
lactivitat en un camp professional i facilitar la seva adaptaci a les diferents exigncies professionals que puguin tenir al llarg de la seva vida, aix com contribuir al seu desenvolupament personal
i a lexercici duna ciutadania democrtica. s important tenir en compte que lFP forma part del
sistema educatiu i en conseqncia la seva estructura i finalitat ltimes van lligades al desenvolupament de lalumne tant des duna perspectiva professional com personal i social.
Ara b, cal destacar que s la branca de lensenyament reglat amb una major vocaci professionalitzadora. En aquest sentit, els darrers anys shan introdut canvis en la seva configuraci per tal
daproximar-la al mxim a les necessitats de lentorn productiu i a les prpies necessitats professionals de lalumnat, dotant-la duna major flexibilitat en lestructura i en laccs.
Lltima modificaci de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (LOE) que afecta lFP ha
estat introduda per la Llei 2/2011, de 4 de mar, deconomia sostenible, 56 que inclou els mduls
professionals especfics dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI) 57 en el concepte
ms ampli de formaci professional del sistema educatiu, juntament amb els cicles formatius de
grau mitj (CFGM) i de grau superior (CFGS).
Conseqncia daquesta modificaci legal, lanlisi de loferta formativa en FP que cont aquest
apartat inclou tamb els PQPI. Cal recordar que els PQPI tenen com a objectiu afavorir la inserci
educativa i laboral dels alumnes que els cursen (generalment en situaci de risc de fracs escolar), en proporcionar-los les competncies prpies dels perfils professionals corresponents al nivell
56
BOE nm. 55, de 05.03.2011.

Els PQPI sestructuren en mduls obligatoris i voluntaris. Entre els primers, cal distingir els mduls A (especfics) i els B (formatius de
carcter general). Els mduls voluntaris (o mduls C) sn els conduents a lobtenci del graduat en educaci secundria obligatria. A
partir de la LES es considera que els mduls especfics (A) integren la formaci professional reglada.
57
69
1 de qualificaci professional i, complementriament, donar-los opcions de continuar la formaci

acadmica per mitj de l'obtenci del ttol de graduat o graduada en educaci secundria obligatria. 58
A diferncia de lanlisi de la formaci universitria, lanlisi segent inclou aquelles titulacions
classificades tant en la famlia professional dhoteleria i turisme, com altres que hi estan directament relacionades i que pertanyen a altres famlies professionals (indstries alimentries i/o activitats fsiques i esportives). No shan tingut en compte per, titulacions de carcter ms transversal,
com ara les incloses en la famlia professional dadministraci i gesti, que capaciten a la persona
per treballar en aquest mbit per en una pluralitat de sectors.
La taula segent resumeix loferta existent pel curs 2010-2011 (amb alguna referncia destacable
pel curs segent, tal com es comenta ms endavant).
TAULA-12.
Oferta formativa de formaci professional reglada a Catalunya, curs 2010-2011
Famlia professional
Durada
Nombre
centres
Categoria professional
Alumnat
Variaci de
lalumnat
curs anterior
759
12,6
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL

Auxiliar de cuina
Auxiliar d'establiments hotelers
Hoteleria i turisme
Auxiliar d'hoteleria:
cuina i serveis de restauraci
Auxiliar de pastisseria
i fleca
Indstries
alimentries
1 curs acadmic (859

hores)
Auxiliar de cuina i sala
1 curs acadmic (875

hores)
1 curs acadmic (889

hores)
21
1 curs acadmic (854

hores)

(ajudant de pastisser)
n.d.
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ

Cuina i gastronomia
Serveis en restauraci
Forneria, pastisseria i
confiteria
Conducci d'activitats
fisicoesportives en el
medi natural
Conducci d'activitats
fisicoesportives en el
medi natural (explotaci d'estacions
d'esqu)
Hoteleria i turisme
24
2 cursos
acadmics
(2.000 hores)
Indstries
alimentries
Activitats fsiques i esportives
1 curs acadmic (1.400

hores)
2 cursos
acadmics
(1.800 hores)
Xefs i cuiners/es
2.353
15
14
Xefs i cuiners/es
32
Guiatge turstic
n.d.
7,4
1.301
3,5
1.659
1,4
Animaci turstica
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

Agncies de viatges i
2 cursos
gesti d'esdeveniHoteleria i tuacadmics
ments
risme
(2.000 hores)
Guia, informaci i as-
16
17
Agents d'intermediaci
Guiatge turstic
58
Els PQPI estan regulats a larticle 30 de la LOE; larticle 60 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, deducaci (LEC), els articles 11 i segents del Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel que sestableix lordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu i els articles 8 i segents del Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els PQPI.
70
sistncia turstiques
Assistncia turstica
Direcci i gerncia d'empreses turstiques
Gesti d'allotjaments
turstics
11
Recepci
Animaci turstica
1 curs acadmic (1.400

hores)
Restauraci
2 cursos
acadmics
(1.600 hores)
Direcci de cuina
Activitats fsiques i esportives
2 cursos
acadmics
(2.000 hores)
Animaci turstica
Xefs i cuiners/es
14
13
Direcci de serveis
2
de restauraci
Animaci d'activitats
fsiques i esportives
32
Xefs i cuiners/es (director/a de cuina)

(matre, cap de sala,
sommelier)
Animaci turstica
2.449
12,3
(1) Dada no disponible: no s possible concretar el nombre dalumnes per aquest ttol ats que les dades disponibles agrupen per famlia professional i inclouen altres titulacions a banda daquesta.
(2) Noves titulacions a partir del curs 2011-2012.
Aix doncs, el curs 2010-2011 loferta formativa dFP relacionada amb el sector turstic va incloure quatre PQPI, cinc CFGM i sis CFGS. Cal tenir en compte que el curs 2011-2012 aquesta oferta
samplia amb dues titulacions ms de grau superior (Direcci de cuina i Direcci de serveis de restauraci), mentre que el cicle Restauraci (tamb de grau superior) es declara a extingir. 59
Pel que fa a la distribuci territorial, les 216 accions formatives (34 PQPI, 86 CFGM i 96 CFGS)
es distribueixen segons recull la taula 13: 64 a la zona litoral, 68 a linterior rural i 84 a la zona
identificada en aquest estudi com capital ciutat (s a dir, Barcelona).
De nou saprecia un major nombre daccions formatives al voltant de la capital catalana, concentraci que saccentua en constatar que les marques turstiques Costa de Barcelona i Catalunya
Central (ambdues molt properes a la ciutat de Barcelona) compten tamb amb un nombre significatiu de cursos. 60 Ara b, cal tenir en compte que les comarques que conformen aquestes marques turstiques sn tamb les que concentren un major percentatge de la poblaci catalana. 61
Pel que fa als cursos de la famlia professional dhoteleria i turisme, tant els PQPI com els CFGS
ms de la meitat sn impartits a la zona del Barcelons, mentre que en la famlia professional
59
Daltra banda, cal tamb tenir en compte dos nous perfils professionals dels PQPI establerts amb carcter experimental: auxiliar
dhoteleria: cuina i ctering i auxiliar dhoteleria: cuina i serveis de restaurant i bar, ambds relacionats amb les categories ocupacionals dauxiliar de cuina i sala. La durada inicialment prevista dels dos s de 650 hores, tal i com estableix la Resoluci ENS/102/2011,
de 4 de gener, per la qual s'estableixen amb carcter experimental diversos perfils professionals dels programes de qualificaci professional inicial (DOGC nm. 5804, de 26.01.2011).
Igualment, cal tenir en compte el nou ttol de tcnic superior en animaci sociocultural i turstica (aprovat pel Reial decret 1684/2011, de
18 de novembre, i previst que simplanti el curs 2012-2013), i que substitueix els ttols fins ara vigents en animaci sociocultural i en
animaci turstica (ambds de grau superior), aix com el de tcnics especialista en activitats socioculturals i el de tcnic especialista en
agncies de viatge. Aquest nou ttol sadscriu a la famlia professional de serveis socioculturals i a la comunitat i es preveu que tingui
una durada de 2.000 hores. La competncia general del ttol s programar, organitzar, implementar i avaluar intervencions en animaci
sociocultural i turstica, promovent la participaci activa de les persones i grups destinataris, i coordinant les actuacions dels professionals i voluntaris sota el seu crrec.
60
La marca turstica Costa de Barcelona aglutina 34 dels 64 cursos oferts en la zona litoral (el 53,1%) i la marca de la Catalunya Central, 29 dels 68 cursos oferts en la zona de linterior rural (el 42,6%).
61
La Costa de Barcelona concentra el 19,7% de la poblaci catalana lany 2010 (segons Idescat) i la Catalunya Central el 23,2%. La
comarca del Barcelons (identificada a lestudi com la zona de la capital ciutat), concentra el 30% de la poblaci catalana.
71
dactivitats fsiques i esportives, linterior rural concentra, comparativament un major percentatge

de cursos, fet que sembla apuntar a una certa especialitzaci segons el territori i la famlia professional: el litoral i la capital catalana amb els cursos de lhoteleria i turisme i linterior rural pels cursos inclosos en la famlia dactivitats fsiques i esportives (si b en aquest darrer cas, la capital catalana tamb concentra un nombre significatiu de cursos de GS).
Els estudis analitzats en aquest apartat estan vinculats a algunes categories ocupacionals concurrents amb les de loferta formativa universitria (com ara els agents dintermediaci,
lorganitzaci desdeveniments i el guiatge turstics), per tamb amb daltres que no shan mencionat en lapartat anterior, especialment de lrea dallotjament i restauraci (xefs i cuiners/es; matres i cambrers/es; auxiliars de sala i cuina), i alhora altres transversals (personal de manteniment i
neteja) aix com pertanyents a lrea dacompanyament i intermediaci turstica (animaci turstica
i assistncia turstica).
Una menci especial mereix la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, que tal
com es pot observar en la taula segent, noms sha vinculat al CFGS de Gesti dallotjaments turstics, ats que aquest cicle capacita lalumnat per coordinar els serveis propis dels establiments
d'allotjament turstic, organitzar-hi esdeveniments, controlar i supervisar el departament de recepci i assegurar l'atenci a la clientela amb els nivells de qualitat establerts. Cal tenir en compte que
els CFGS es consideren educaci superior, juntament amb la universitria, i que per tant aquesta
titulaci es desmarca de la resta i saproxima, en certa manera, als graus universitaris que capaciten per la direcci i gerncia daquestes organitzacions.
En aquest mateix sentit, cal citar els dos nous cicles implementats el curs 2011-2012 (Direcci de
cuina i Direcci de serveis de restauraci), que doten duna major especialitat el cicle de Restauraci (a extingir) i alhora un enfocament ms centrat en les ocupacions de carcter directiu que
shi relacionen.
Com ja sha dit, les competncies que desenvolupen en lalumnat els diferents estudis professionalitzadors van encaminades tant al desenvolupament professional daquests com al personal i
social, si b aquest apartat focalitza la seva atenci en les primeres. En general, saprecia un elevat grau de coincidncia entre les competncies que shan detectat en configurar el mapa ocupacional (apartat 2.2) i les que es preveu desenvolupar a nivell educatiu: prcticament total en el cas
dels PQPI i al voltant del 80-90 % en el cas dels cicles formatius. Ara b, cal destacar algunes
competncies no relacionades anteriorment:
a) PQPI:
No shan detectat competncies transversals addicionals.
Pel que fa a les competncies tcniques: manipulaci daliments; envasament i empaquetatge

de productes alimentaris; arranjament dhabitacions i zones comunes en allotjaments.
b) CFGM
Pel que fa a les competncies transversals: capacitat per a emprendre i innovar; idiomes; organitzaci i gesti dempreses.
Pel que fa a les competncies tcniques: conducci de grups en bicicletes, a cavall...; fonaments de lactivitat fsica (en general i de persones amb discapacitat). 62
c) CFGS
62
Cal destacar que les competncies tcniques no relacionades en el mapa ocupacional de lapartat 2.2 refereixen bsicament a les
ocupacions incloses en la categoria danimaci i guies turstics, sobretot relacionades amb la prctica de lesport.
72
Pel que fa a les competncies transversals: capacitat per a emprendre i innovar; organitzaci i
gesti dempreses; estructura del mercat turstic.
Pel que fa a les competncies tcniques: gesti administrativa i comercial; gastronomia i nutrici; protocol i relacions pbliques; processos de guia i assistncia turstica.
Daltra banda, la durada dels ensenyaments professionalitzadors varia de manera significativa: els
PQPI duren un curs acadmic (al voltant de les 860-890 hores; si b la normativa reguladora preveu que poden durar fins a 1.100 hores); mentre que els CFGM i els CFGS duren, la majoria, dos
cursos acadmics, i suposen la realitzaci dentre 1.800 i 2.000 hores. Noms un cas en els
CFGM 63 i un en els CFGS 64 dura un curs acadmic (fet que comporta que lalumnat realitzi menys
hores: 1.400).
Aix mateix, tant els plans destudi dels CFGM com dels CFGS preveuen la realitzaci de formaci
en centres de treball (s a dir, un perode de prctiques en empreses), que oscilla entre el 20 i el
30% del total dhores del curs.
Un altre aspecte que cal destacar dels plans destudis analitzats s la importncia en termes
dhores lectives assignada als idiomes (principalment langls, per tamb una segona llengua
estrangera). En alguns CFGM el temps dedicat als idiomes oscilla entre les 100 i les 230 hores,
mentre que en daltres no sen preveu; 65 i en els CFGS shi dediquen entre les 70 i les 260 hores. 66
TAULA-13.
Nombre de ttols
Distribuci
territorial
Resum de lanlisi de loferta formativa de la formaci professional reglada. Catalunya, curs 2010-2011
PQPI
CFGM
CFGS
6 (+2)
Capital - ciutat
84
Interior rural
68
Litoral
64
PQPI
Durada estudis
CFGM
CFGS
Estructura
plans d'estudis
PQPI
1 curs acadmic (860-890 hores)

2 cursos acadmics (1.800-2.000 hores); excepte un d'un curs acadmic
(1.400 h)
2 cursos acadmics (2.000 hores); excepte un d'un curs acadmic (1.400 hores)
2
Mduls A (50%) - Mduls B (25%) - Mduls C (voluntaris)
CFGM
CFGS
Transversal
Categories
ocupacionals
Acompanyament
i intermediaci
turstica
70-80% hores lectives i 30-20% hores de prctiques

Manteniment i neteja (inclou: governant/a dhotel)
Direcci i gerncia d'empreses turstiques
Animaci turstica (inclou: monitors/es desports)
Guiatge turstic (inclou: guia de turisme eqestre, guia itineraris en bicicleta;
acompanyador/a muntanya)
Assistncia turstica
63
Conducci dactivitats fsicoesportives en el medi natural.

Animaci turstica.
65
En els cicles de Cuina i gastronomia i de Forneria, pastisseria i confiteria shi dediquen 100 hores, en el de Serveis de restauraci,
230, i en canvi, en els cicles de la famlia professional dactivitats fsiques i esportives, no es preveuen mduls formatius en idiomes.
66
Aix, per exemple, en el cicle Direcci de cuina es destinen 70 hores a langls, mentre que a Direcci de serveis de restauraci i
Guia, informaci i assistncia turstiques, 140 hores i a la Gesti dallotjaments turstics, 264 hores.
64
73
Adequaci amb
3
el mapa
PQPI: un 90-95% i els CFGM i els CFGS: 80-90%
Addicionals:
CFGM
a) Transversals
CFGS
Competncies
PQPI
b) Tcniques
CFGM
CFGS
Idiomes
Organitzaci i gesti d'empreses
Estructura del mercat turstic
Organitzaci i gesti d'empreses
Idiomes
Arranjament d'habitacions i zones comunes en allotjaments
Manipulaci daliments
Envasament i empaquetatge de productes alimentaris
Conducci de grups en bicicletes, a cavall
Fonaments de l'activitat fsica (tamb per a discapacitats)
Gesti administrativa i comercial
Gastronomia i nutrici
Protocol i relacions pbliques
Processos de guia i assistncia turstica
(1) El curs 2010-2011 es van incloure 6 ttols en loferta formativa dels CFGS relacionats amb el sector turstic, si b cal afegir-ne dos
ms el segent curs (2011-2012).
(2) Els PQPI sestructuren en mduls obligatoris (mduls A i B) i mduls voluntaris (mduls C). Els mduls A comporten la realitzaci
dFP especfica (de nivell 1 del Catleg de qualificacions professionals, aix com formaci prctica en empreses i un projecte integrat);
els mduls B, formaci de carcter general ( com ara desenvolupament i recursos personals, coneixement de lentorn social i professional, aprenentatges instrumentals bsics i tutoria); i els mduls C, voluntaris, permeten obtenir el graduat en educaci secundria,
sempre que es tinguin aprovats els mduls obligatoris.
3.3.
La finalitat de la formaci professional per a locupaci s adequar-se a les necessitats tant de les
empreses com dels treballadors ocupats i desocupats, partint de la importncia de la formaci al
llarg de la vida i de la concepci de la formaci com un element clau per la productivitat i competitivitat de les empreses. La normativa de regulaci daquesta modalitat dFP 67 divideix el subsistema de lFP per a locupaci en diferents iniciatives formatives: la formaci de demanda, la formaci
doferta, la formaci en alternana amb locupaci i les accions de suport i acompanyament a la
formaci. 68
Lanlisi que segueix sha realitzat a partir de les dades sobre formaci doferta realitzada durant
lany 2010, en base a la informaci proporcionada pel SOC, 69 aix com la informaci sobre la formaci de demanda publicada per la Fundacin Tripartita para la Formacin en el Empleo (FTFE).
En primer lloc, sanalitza la formaci doferta 70 finanada pel SOC relativa a la famlia professional
dhoteleria i turisme i dirigida a persones treballadores en situaci datur, i a continuaci la gestionada pel Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya i dirigida principalment a persones treballadores ocupades.
67
Principalment, el Reial decret 395/2007, de 23 de mar, pel que es regula el subsistema dFP per a locupaci (BOE nm. 87,
d11.04.2007).
68
Article 4 del Reial decret 395/2007.
69
En particular, agram la collaboraci de les senyores Nria Tuset i Clelia Colombo.
70
La formaci doferta t per objecte facilitar a les persones treballadores, ja siguin ocupades o aturades, una formaci ajustada a les
necessitats del mercat de treball i que atengui als requeriments de competitivitat de les empreses i satisfaci al mateix temps les aspiracions de promoci professional i desenvolupament personal dels treballadors/es.
74
3.3.1.
Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones treballadores en situaci datur
Cal tenir en compte, amb carcter general, la importncia relativa del finanament de les accions
formatives de la famlia professional dhoteleria i turisme sobre el total previst pel SOC a la formaci doferta dirigida prioritriament a persones treballadores en situaci datur. Aix, segons les dades facilitades pel SOC, les accions formatives doferta de la famlia professional dhoteleria i turisme realitzades lany 2010 van rebre el 4,37% del total previst pel SOC amb aquesta finalitat
(100,45 milions deuros), xifra inferior al 20,4% del total que es va assignar a la famlia
dadministraci i gesti, del 12,1% de sanitat i del 8,4% destinat als serveis socioculturals i a la
comunitat (CTESC, 2011).
Les dades que cont la taula segent corresponen a quatre programes diferents de formaci
doferta: en primer i segon lloc, les accions formatives adreades prioritriament a treballadors/es
en situaci datur demandants docupaci (com a mnim el 60% de lalumnat que inici lacci formativa), sens perjudici de la participaci de treballadors en actiu, ja siguin accions organitzades
per les entitats locals 71 com per les organitzacions empresarials i sindicals i entitats vinculades
amb aquests i centres o entitats de formaci (pblics o privats, degudament acreditats). 72
En tercer lloc, inclou els PQPI finanats pel SOC i que sn realitzats per centres i entitats de formaci inscrits en el Registre de centres i entitats de formaci del SOC i prviament autoritzats pel
Departament dEnsenyament per impartir aquests PQPI. 73 En quart i darrer lloc, les dades inclouen
tamb les accions formatives realitzades en el marc del programa Forma i Contracta, la finalitat del
qual s aconseguir la inserci o la reinserci laboral de persones en situaci datur mitjanant la
realitzaci duna formaci professional per requalificar-les per al desenvolupament duna ocupaci
concreta, i preveu compromisos de contractaci per part de les empreses participants i beneficiries de la subvenci. 74
Tal i com sobserva a la taula segent, lany 2010 es van realitzar 567 accions formatives doferta
estructurades en 22 cursos, corresponent les tres quartes parts a lrea de lallotjament i la restauraci (428 accions formatives) i la resta, a lacompanyament i la intermediaci turstica (139). El
nombre de persones treballadores en situaci datur que van participar-hi va ser 9.829.
TAULA-14.
rea
Formaci doferta finanada pel SOC. Famlia professional: hoteleria i turisme. Catalunya, 2010
Denominaci del curs
Operacions bsiques de
pisos d'allotjaments
Gesti de pisos i neteja
Convocatria
Nombre
Mitjana
accions
hores /
formatives
curs
AF persones prioritriament en situaci datur- Subv. ens locals
16
52,5
AF persones prioritriament en situaci datur - Subvencions agents

socials i centres formaci
13
50,8
29
51,7
40,0
TOTAL
AF persones prioritriament en situaci datur Subv. ens locals
Categorial professional vinculada
71
Subvencions regulades i convocades mitjanant lOrdre TRE/563/2009, de 22 de desembre (DOGC nm. 5536, de 30.12.2009).
La Resoluci TRE/3705/2009, de 23 de desembre va obrir la convocatria daquestes subvencions per lany 2010 (DOGC nm.
5537, de 31.12.2009).
73
Aquestes subvencions estan regulades i convocades per lOrdre TRE/371/2010, de 28 de juny (DOGC nm. 5665, de 7.7.2010) i corresponen a accions formatives dutes a terme al llarg del curs 2010-2011.
74
Convocatria per lany 2010: Resoluci TRE/357/2010, de 12 de febrer (DOGC nm. 5570, de 18.2.2010).
72
75
en allotjaments

TOTAL
Recepci en allotjaments
Llencer/a, bugader/a,
planxador/a
cuina
catering
Cuina
Serveis de bar i cafeteria
Serveis de restaurant
Auxiliar de cuina
Aux. d'hoteleria: cuina i

serveis rest.
Mestre-sala, matre
Sommelier
Ajudant/a de cuina

TOTAL
AF pers. priorit. en situaci datur Programa Forma i Contracta
TOTAL
TOTAL
TOTAL
Subvencions PQPI
TOTAL
Subvencions PQPI
TOTAL
10
56,0
13
52,3
43,3
24
55,4
27
54,1
32
115,9
52,5
210,0
105,0
60,0
39
61,5
33
67
14
67,1
47
67,0
63,3
60,0
10
5
61,0
859,0
696,0
797,9
12
889,0
75,0
62,0
415,0
63,3
12
92,1
67
95,8
331,7
116
101,8
Recepci
Xefs i cuiners/es
76
TOTAL
TOTAL
Hostessa, auxiliar de
congressos
Creaci i gesti de viatges combinats i esdeveniments
Venda de productes i
serveis turstics
Intermediaci i acompanyament turstics
Tcnic/a en informaci
turstica

TOTAL
Agent de desenvolupament turstic
Animador/a turstic/a
107,0
428
123,3
55,0
Assistncia turstica
70,0
67,5
31
59,0
70,0
16
67,5
25
70,8
41
69,5
73
Guia de ruta
Promoci turstica local i
informaci al visitant
189

TOTAL
TOTAL
TOTAL
Guiatge turstic
18
70,3
23
70,9
Guiatge turstic
19
58,7
Animaci turstica
139
65,3
567
109,1
Nota: la sigla AF significa acci formativa.

Font: elaboraci prpia a partir del SOC.
Pel que fa a la distribuci territorial de la formaci doferta, lanlisi efectuada permet constatar
que una mica ms de la meitat de les accions formatives analitzades sha realitzat a la zona de
Barcelona (el 51,8%), mentre que la zona litoral concentra el 29,5% de les accions formatives i
linterior rural, el 18,7%. Ara b, la centralitat de loferta formativa incrementa en tenir en compte
les marques turstiques ms properes a la capital catalana, ats que a la Costa de Barcelona
shan realitzat 109 de les 167 accions formatives de la zona litoral (el 65,3%) i a la Catalunya central shan realitzat 72 dels 106 cursos de la zona interior rural (fet que suposa el 68% del total de la
zona).
La distribuci de les accions formatives segons la zona territorial tant de lmbit de lallotjament i
restauraci com en lmbit de la intermediaci i lacompanyament turstic segueix el patr descrit
amb carcter general.
Per establir la correspondncia entre els diferents cursos organitzats i les categories ocupacionals amb les quals es treballa en el present estudi, sha tingut en compte les ocupacions o llocs de
treball que vinculen els certificats de professionalitat associats a cada acci formativa (i que relacionen les ordres i resolucions ja mencionades). La taula anterior cont aquestes equivalncies.
Tal com es pot observar, les accions formatives sassocien a totes les categories ocupacionals excepte la direcci i gerncia i la comercialitzaci i mrqueting. Aix mateix, predominen les accions
formatives enfocades a les categories ocupacionals que demanden una qualificaci menor (auxiliars de cuina i sala, cuiners/es i cambrers/es).
77
La relaci entre les competncies que desenvolupen les persones participants (partint dels certificats de professionalitat associats a les accions formatives) i les competncies per categories
ocupacionals de lapartat 2.2 s de coincidncia absoluta. s a dir, les competncies (tant transversals com tcniques) que shan associat a cada categoria ocupacional de lapartat 2.2 coincideixen amb les unitats de competncia que els diferents certificats de professionalitat associen a cada ocupaci.
Les accions formatives realitzades tenen una durada mitjana de 109,1 hores, si b els cursos que
corresponen a lrea dallotjament i restauraci van ser ms llargs que els de lrea dintermediaci
i acompanyament turstic (123,3 hores i 65,3 hores de mitjana, respectivament).
Daltra banda, saprecia una certa disparitat de la durada dels cursos en funci del programa. Aix,
les accions formatives destinades prioritriament a persones desocupades duren entre les 40 i les
75 hores, mentre que les incloses en el programa Forma i Contracta i els PQPI sn clarament superiors (entre 200 i 400 les primeres i de 696 a 860 les segones).
Cal tamb tenir en compte el Programa e-formaci (UOC-SOC). Loferta per lany 2010 incloa
cursos de 25 hores de durada centrats en el desenvolupament de les competncies lingstiques
de les persones (sobretot idiomes, per tamb estratgies i tcniques de millora de la comunicaci); en les competncies en gesti de la informaci i la comunicaci (gesti de comunitats / community manager, competncies TIC en turisme i un curs sobre destinacions turstiques); i les competncies prpies de lmbit del turisme, amb dos cursos: un sobre lecoturisme i laltre sobre la
gesti dallotjaments.
3.3.2.
Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones treballadores ocupades
La taula segent cont les dades corresponents a les accions formatives doferta gestionades pel
Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya durant lany i que van dirigides prioritriament a
persones treballadores ocupades, si b es preveu tamb la participaci de treballadors en situaci
datur i treballadors afectats per expedients de regulaci docupaci. 75 Lany 2010 shan format un
total de 1.548 persones ocupades en les accions formatives gestionades pel Consorci.
TAULA-15.
Formaci doferta gestionada pel Consorci de la Formaci Contnua. Famlia professional dhostaleria i turisme. Catalunya, 2010
rea
Denominaci curs
Persones Hores del

formades
curs
Direcci de restaurants I: com dissenyar l'oferta i

vendre ms
50
60
La governanta professional
140
100
Regidoria de pisos - governanta executiva
30
36
Cambrer/a de pis (I)
43
Hoteleria: atenci en pisos I - Distncia
43
125
Cuina
55
21
40 mens pel dia a dia del restaurant
50
20
Cuina bsica
20
45
Categoria professional
vinculada
Xefs i cuiners/es
75
Regulades per lOrdre TRE/230/2008, de 6 de maig (DOGC nm. 5135, de 21.5.2008) i les ordres posteriors de modificaci
daquesta.
78
Cuina centroeuropea
13
20
Cuina creativa
132
20-40
Cuina d'hivern
16
20
Cuina i conservaci al buit
19
24
Cuina japonesa avui
14
15
Cuina mediterrnia
14
18
Cuina nacional i regional
32
40
Cuina regional
13
21
Curs de pizzes i pans
19
16
Esmorzars de ganivet i forquilla
21
20
Guarnicions i decoracions modernes
20
20
Masses dolces i salades
14
20
Els mens per bodes i banquets
21
12
Entrants freds i calents
15
20
Hoteleria: cuina - Distncia
125
Hoteleria: cuina creativa I
32
38
Pastisseria tradicional
11
30
Preparaci d'aperitius i canaps
50
25
Presentaci de buffets
29
30-50
Productes novedosos a la carta de la fleca 2: pastisseria
37
10
Rebosteria - pastisseria
92
20-60
Tapes i entremesos
15
24
Tcniques culinries
20
Tcniques culinries - Nivell II
34
38
Tcniques culinries: Sector hostaleria
13
24
Cocteleria
109
15-20
El tast del vi
18
15
Enologia: presentaci de vins - sommelier I
17
38
Enologia: presentaci de vins - sommelier II
14
38
Presentaci de vins i begudes
59
16-40
Tast de vins I
12
15
Ajudant de cuina
34
40
Elaboracions bsiques i plats elementals amb

hortalisses,llegums secs, pastes, arrossos i ous
17
70

peixos,crustacis i molluscs
16
60

carns, aus i cacera
15
70
Elaboracions bsiques de rebosteria i postres

elementals
18
40
Elaboraci culinria bsica
52
20-45
79
Intermediaci i
acompanyament
turstic
Desenvolupament i dinamitzaci de l'mbit rural
32
40
Agent d'intermediaci
Font: elaboraci prpia a partir del SOC Consorci de la Formaci Contnua de Catalunya.
Lany 2010 shan realitzat 47 cursos diferents per ats que algun dells (13 en concret) sha fet en
ms dun municipi, en realitat shan realitzat 72 accions formatives.
Pel que fa a la distribuci territorial daquestes accions, i a diferncia de la resta de nivells formatius analitzats, en aquest cas es constata com la zona de linterior rural concentra el major
nombre de cursos realitzats (30 de 72), seguida de la zona litoral (amb 26 cursos) i la capital (16).
Ara b, en afegir a la zona de la capital catalana les accions formatives realitzades en les marques
turstiques ms properes (Costa de Barcelona i Catalunya central), 76 aquesta zona passa a concentrar prcticament la meitat dels cursos duts a terme (el 48,6%).
Tal i com sobserva a la taula anterior, lrea dallotjament i restauraci aglutina la clara majoria de
cursos (noms el 2,8% de les accions pertanyen a lrea dintermediaci i acompanyament turstic). Aix mateix, ms de la meitat de les accions formatives (el 59,7%) van dirigides a la categoria
ocupacional de xefs i cuiners/es, seguida a distncia per la formaci enfocada a matres i cambrers/es (el 15,3%) i auxiliars de cuina i sala (el 12,5%). Amb carcter residual shan organitzat
cursos per a la direcci i gerncia dorganitzacions turstiques i per als agents dintermediaci.
Cal tenir en compte per, que lassociaci entre les accions formatives i les categories professionals ha estat intutiva, ats que en aquest cas ni lOrdre reguladora daquestes accions ni la Resoluci de convocatria 77 inclou la relaci entre sectors, formaci i competncies a desenvolupar.
Per la qual cosa, en aquest cas tampoc s possible una anlisi de les competncies desenvolupades en les diferents accions formatives, tal com sha fet en la resta dapartats.
Si b sha tractat de manera separada la formaci doferta en funci del collectiu prioritriament
destinatari daquesta, pot ser til tamb presentar, com fa la taula segent, de manera conjunta tota la formaci doferta realitzada a Catalunya durant el 2010.
TAULA-16.
Resum de loferta formativa dFP doferta. Famlia professional dhoteleria i turisme.

Catalunya, 2010
AF finanades pel SOC
AF finanades pel Consorci FC
Total
567
72
639
9.829
1.548
11.377
Capital ciutat
293
577
870
Interior rural
106
579
685
Litoral
167
392
559
109
39
Accions formatives
Alumnat
Distribuci
territorial
Durada mitjana
Categories
ocupacionals
Transversal
Allotjament i
76
77
Recepci

Xefs i cuiners/es
Amb 9 i 10 cursos respectivament.

Resoluci TRE/1145/2010, d1 dabril (DOGC nm. 5610, de 19.4.2010).
80
restauraci
Acompanyament
i intermediaci
turstica
Guiatge turstic
Animaci turstica
Assistents/es
(1) Cal afegir a aquest nombre dalumnes els 1.056 que han participat en cursos de-formaci organitzats pel SOC i els 237 de la formaci no presencial gestionada pel Consorci per la Formaci Contnua de Catalunya.
Per ltim, cal tamb tenir en compte la formaci de demanda, que inclou tant les accions formatives de les empreses com els permisos individuals de formaci (finanats totalment o parcialment
amb fons pblics) per respondre a les necessitats especfiques de formaci plantejades per les
empreses i els seus treballadors. Aquesta formaci est gestionada per la Fundaci Tripartita per
a la Formaci per a lOcupaci.
La taula segent cont les dades publicades al web daquest organisme, desagregades per sectors dactivitat. Ara b, a diferncia de les altres dades analitzades en aquest apartat, no es disposa del detall dels cursos organitzats i per tant, no es poden analitzar les competncies desenvolupades i les categories ocupacionals associades a cada curs.
TAULA-17.
Accions de formaci de demanda a les empreses. Catalunya, 2010

Allotjament Restauraci
Empreses formadores
Total
992
4.953
206
6.151
8.856
27.911
980
37.747
546
560
51
1.157
1.619
2.601
129
4.349
769
1.643
181
2.593
Treballadors qualificats
4.185
11.605
549
16.339
Treballadors no qualificats
1.737
11.502
70
13.309
Participants formats
Directius
Comandaments intermedis
Tcnics
Nota: sha establert la segent correspondncia entre les dades sectorials publicades per la FTFE i les rees amb les que es treballa
en el present estudi: allotjament inclou les activitats relatives als serveis dallotjament, restauraci els serveis daliments i begudes, i
intermediaci turstica les activitats de les agncies de viatges, operadors turstics, serveis de reserves i activitats relacionades amb
aquests.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de la FTFE.
De la taula anterior destaca en primer lloc el predomini gaireb absolut de la formaci de demanda
en lrea de lallotjament i restauraci (amb el 96,6% de les empreses i el 97,4% dels participants),
sent residual el pes de la dintermediaci i acompanyament turstic. Igualment, destaca el pes de
lrea de restauraci, amb el 80,5% de les empreses formadores i el 73,9% dels participants formats.
Pel que fa a la categoria professional de les persones formades, en les tres rees destaca la poca
participaci dels directius (sn el 3,1% del total) i dels tcnics (6,9%), mentre que s significativa la
importncia relativa dels treballadors qualificats (43,3% del total) i dels no qualificats (35,3%), sobretot en aquest darrer cas en lrea de restauraci (ats que concentren el 41,2% del total de participants en les accions formatives). Aquesta distribuci segons categories professionals respon en
gran part a les caracterstiques prpies de locupaci en aquest sector.
81
3.4.
Sinclouen en aquesta categoria totes aquelles accions formatives organitzades o impartides per
centres de formaci de tot tipus (pblics o privats, especfics de lmbit turstic o ms genrics)
que ofereixen formaci en algun mbit relacionat amb el sector turstic.
Cal tenir en compte per, com ja sha dit anteriorment, que determinats mbits formatius sn
transversals i per tant, necessaris en altres sectors, com ara la gesti i administraci, els recursos
humans, latenci al client, els idiomes, etc. Lanlisi de loferta formativa que realitza aquest captol no ha estudiat aquestes accions formatives de temtica transversal (a excepci daquelles clarament enfocades al sector turstic), fet que no significa que siguin menys importants.
Un exemple clar daquest tipus daccions excloses s laprenentatge de llenges estrangeres. Tant
els centres universitaris consultats, els centres deducaci secundria, com una mplia gamma de
centres de formaci (tant pblics com privats), ofereixen diferents cursos didiomes (des dels ms
tradicionalment estudiats com ara langls, el francs o lalemany) a altres enfocats cap a les noves economies emergents (i per tant amb clients potencials del sector turstic catal), com ara el
rus i el xins, entre molts daltres. Aquests cursos sofereixen al llarg del territori, en una important
varietat de modalitats (presencial, semipresencial, en lnia) i focalitzats en molts aspectes diferents. 78
Aix doncs sense nims dexhausitivitat, i tenint en compte les mancances apuntades i lelevada
variabilitat a la que se sotmet loferta formativa, la taula segent presenta un resum daquelles accions formatives de lmbit del turisme proporcionades per diferents centres de formaci a Catalunya i que no es corresponen a cap de les accions ja analitzades en els anteriors apartats.
Atesa lelevada casustica, i a diferncia de la resta de formaci analitzada en els apartats anteriors, els cursos shan agrupat tenint en compte la categoria ocupacional i el centre que els imparteix. Alhora sha afegit un llistat dels principals temes abordats en aquests, tenint en compte la categoria ocupacional a la que es vinculen.
TAULA-18.
Transversals
rea
Categoria professional vinculada
Direcci i gerncia
d'organitzacions turstiques
Comercialitzaci i
mrqueting
78
Altra oferta formativa en lmbit del turisme. Catalunya, 2010-2011

Centres
Nombre
de cursos
Temtica
Gesti de la qualitat
Finances
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de

Barcelona (CETT) - Universitat Barcelona
Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme
Sant Pol de Mar - Universitat de Girona
6
2
Anlisi i resoluci de
conflictes
Gesti d'equips i persones
Lideratge
Escola Universitria de Turisme Bettatur Universitat Rovira i Virgili
Responsabilitat social
corporativa
Euroaulaonline
Turisme sostenible
Planificaci turstica
Consultoria turstica
Comunicaci corporativa
Construcci de la marca
Gramtica; conversa formal i informal, en directe o mitjanant telfon; redacci de textos, danuncis, de correus electrnics, etc.
82
Turisme 2.0
Revenue management
E-business
Euroaulaonline
HOTEL-LO
Institut catal d'ensenyament industrial

Creaci i comercialitzaci de projectes turstics

Gesti de clients
Direcci estratgica del
mrqueting
Gesti del departament
de pisos
Gesti del manteniment
hoteler
Cambrer/a pisos
Xefs i cuiners/es
Auxiliars de cuina i
sala

Creativitat

Manipulaci d'aliments
Escola Universitria de Turisme i Direcci

Hotelera - Universitat Autnoma Barcelona
12

Escola superior de turisme Sant Ignasi Universitat Ramon Llull

Escola superior d'hostaleria de Barcelona
Aula Chocovic- Chocolate Academy
Seguretat alimentria
1
2
3
Higiene alimentria
Direcci de cuina
Escola de cuina Terra d'Escudella
Coquus escola de cuina
13
Escola d'Hostaleria de Castelldefels
Jesutes Sarri - Sant Ignasi
Escola de cuina Mey Hoffmann

Tcniques de servei de
restaurant

10
Protocol

Universitat Internacional de Catalunya
Escola superior d'hostaleria de Barcelona
Escola d'Hostaleria de Castelldefels
Jesutes Sarri - Sant Ignasi

1
1
Maridatge
Escola de cuina Terra d'Escudella
Ajudant cambrer/a
Elaboraci d'aliments de
diferent tipus
Pastisseria
Cambrer/a de banquet,
cafeteria i bar
Direcci de sala
Sommelieria
83
Animaci turstica

Universitat Autnoma de Barcelona + Fundaci Prat + Escola Universitria d'Hoteleria
i Turisme de Barcelona (CETT)
Formatic Barna
Escola Universitria de Turisme Mediterrani
Animaci turstica
1
1
10
1
1
1
3
Disseny d'itineraris turstics
Gesti d'eines i canals

electrnics per a la comercialitzaci de destins turstics
Protocol
Organitzaci de congressos, fires i banquets
Organitzaci de casaments
Hostessa de vol
Assistncia turstica
Altres
Formatic Barna
Experts en planificaci del desenvolupament turstic

Experts en anlisi de Escola Universitria d'Hoteleria i Turisme de
repercussions ambi- Barcelona (CETT) - Universitat de Barceloentals
na
Arquitectes i dissenyadors
Agent de trfic de passatgers

Agent d'operacions de
vol
Planificaci del desenvolupament turstic
Gesti patrimoni cultural

Gesti de la sostenibilitat
Projectes arquitectnics
per a l'hoteleria
Loferta formativa analitzada comprn 166 cursos, amb la segent distribuci territorial: 74
sofereixen a la zona de la capital (44,6% del total), 39 a la zona dinterior rural, 35 al litoral i 18 en
lnia. De nou, en considerar les marques turstiques properes a Barcelona (Costa de Barcelona i
Catalunya Central), es constata lelevat nombre daccions formatives oferides en aquestes rees:
28 a la Costa de Barcelona i 35 a la Catalunya Central (en aquest darrer totes impartides per
lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB a Cerdanyola del Valls).
Daltra banda, cal fer una menci especfica al criteri emprat per identificar els centres formatius:
ats que la recerca ha estat fonamentalment en lnia, sha seguit el llistat de centres formatius que
ofereix el portal Educaweb per al sector de lhoteleria i el turisme. Aix mateix, sha fet una consulta especfica als responsables 79 del citat portal sobre quins sn els centres amb major demanda
que ofereixen formaci en lnia en aquest mbit (alguns dells ja shan tingut en compte en els
apartats anteriors). 80 Ara b, el nombre daccions formatives en lnia obtingut (18) pot semblar relativament escs en comparaci amb altres mbits, per cal tenir en compte la importncia de la
formaci presencial i experiencial en el sector del turisme, fet que en dificulta lensenyament no
presencial.
Pel que fa a les categories ocupacionals vinculades a les diferents accions formatives la taula
anterior permet constatar com la majoria es relacionen amb lrea de lallotjament i la restauraci
(81 accions formatives), seguida per lrea transversal (57) i la dintermediaci i acompanyament
79
Agram la collaboraci dels senyors Josep Llus Seg i Xavier Aspas.

Entre daltres: educaciOnline, ESERP, Euroaula, Euroaulaonline, Hotel-lo (Hotel Management Solutions), Universitat Oberta de Catalunya, Campus universitari de la Mediterrnia, E-logos (Escuela de cursos de postgrado), Unigis Girona, etc.
80
84
turstic (28). Dins aquestes rees, destaca la categoria de xefs i cuiners/es, que concentra 51 cursos, seguida a distncia de la de matres i cambrers/es (amb 29 cursos), comercialitzaci i mrqueting (24) i direcci i gerncia dorganitzacions turstiques (21).
En comparaci amb loferta formativa analitzada en els apartats precedents, cal destacar lelevat
nombre daccions formatives que sassocien a la categoria ocupacional de comercialitzaci i mrqueting, 81 fet que contribueix a presentar-la com una categoria amb important projecci i demanda
per part de les empreses, en lnia amb les conclusions daltres informes i estudis de tendncia.
Ats que la durada daquestes accions formatives s menor a la dels altres apartats, es pot considerar que es configuren com a cursos despecialitzaci altament adaptats a les demandes del
mercat de treball.
En conseqncia, les competncies que es desenvolupen en aquestes accions formatives sn
molt concretes i responen a necessitats puntuals dels treballadors i les empreses. Lanlisi comparatiu de les competncies requerides per les diferents categories ocupacionals (apartat 2.2) i les
desenvolupades per aquests cursos mostra les principals diferncies en les categories tcniques, i
alhora concretes per determinades ocupacions. Aix:
Pel que fa a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, les principals competncies tcniques desenvolupades pels cursos analitzats refereixen a laplicaci de les TIC
en qualsevol punt de la cadena de valor de les activitats turstiques; al marc legal que regula
determinades activitats (com ara els aspectes mediambientals); el mrqueting gastronmic; el
finanament de municipis a travs del desenvolupament de productes turstics; la visi tica,
social i mediambiental en la direcci dempreses (RSE); etc.
Pel que fa a la categoria de comercialitzaci i mrqueting, destaca el desenvolupament de les

competncies relacionades tamb amb laplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena
de valor de les activitats turstiques; la presa de decisions enfocada a la perspectiva comercial
i de satisfacci i fidelitzaci del client; el domini de les eines per crear relacions amb els pblic i
els clients; la recerca, monitoritzaci i gesti de la reputaci en lnia; el mrqueting gastronmic; entre daltres.
En la categoria dagents dintermediaci turstica, es desenvolupen competncies especfiques

per determinats productes (com ara els trens turstics) o aplicacions informtiques (programa
de reserves Amadeus), aix com el marc legal, laplicaci de les TIC i el disseny de nous productes turstics.
Cal destacar per la categoria dassistncia turstica, generalment poc present en la resta de
loferta formativa, els cursos centrats en el marc legal (com ara el dret aeri), el transport de
mercaderies perilloses i coneixements bsics sobre aviaci, entre daltres.
Com ja sha dit, la categoria daltres accions formatives s complementria a les anteriors, per la
qual cosa, tamb recull la formaci enfocada a les noves ocupacions del sector, com ara els experts en desenvolupament turstic o els arquitectes i dissenyadors dhotels, tal com recull la taula
anterior, i per tant, desenvolupa competncies molt especfiques daquests collectius.
Per ltim, cal tenir en compte que la majoria daccions formatives analitzades presenten una elevada variabilitat pel que fa a la seva durada. Aix, hi ha cursos de dos o quatre hores (com ara els
impartits per lescola de cuina Coquus o lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la
UAB sobre ls del programa Amadeus); de 20 a 40 hores (Escola superior dhostaleria de Barcelona i lEscola Universitria d'Hoteleria i Turisme de Barcelona CETT) i de ms de 300 (com
81
I que contrasta amb labsncia doferta formativa especfica per aquesta categoria en altres modalitats formatives, com ara lFP reglada o lFP per a locupaci.
85
ara els impartits per FUNIBER, lEscola superior de turisme Sant Ignasi i l Escola Universitria de
Turisme i Direcci Hotelera de la UAB).
TAULA-19.
Resum de lanlisi de loferta formativa categoritzada com altres accions formatives.

Catalunya, 2010-2011
Nombre d'accions formatives
Distribuci territorial
166
Capital - ciutat
74
Interior rural
39
Litoral
35
En lnia
18
Durada
2,5 hores a 400 o ms (un o dos anys acadmics)

Transversals
Categories ocupacionals
Altres
Adequaci amb el
1
mapa
Addicionals
Tcniques:
a) Direcci i gerncia
d'organitzacions turstiques
Competncies
b) Comercialitzaci i
mrqueting
c) Agents d'intermediaci
d) Assistncia turstica

Xefs i cuiners/es
Animaci turstica
Assistncia turstica
Experts/es en planificaci del desenvolupament turstic; experts/es
en anlisi de repercussions ambientals; arquitectes i dissenyadors.
65-75%
Aplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena de valor de les
activitats turstiques
Marc legal de determinades activitats
Mrqueting gastronmic
Finanament de municipis a travs del desenvolupament de productes turstics
Aplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena de valor de les
activitats turstiques
Mrqueting gastronmic
Presa de decisions enfocada a la perspectiva comercial i de satisfacci i fidelitzaci del client
Domini de les eines per crear relacions amb els pblic i els clients
Recerca, monitoritzaci i gesti de la reputaci en lnia
Competncies especfiques per determinats productes (trens turstics) o aplicacions informtiques ("Amadeus),
Disseny de nous productes turstics
Transport de mercaderies perilloses
Coneixements bsics sobre aviaci
86
DEMANDA DE FORMACI DE LES EMPRESES DEL SECTOR TURSTIC
4.
Demanda de formaci de les empreses del sector turstic
Lobjectiu general daquest captol s analitzar les necessitats formatives de les empreses del sector turstic, i en concret, observar les diferncies pel que fa a la valoraci de la formaci i les mancances formatives per subsectors, grandria de lempresa i zona turstica.
Per conixer la demanda de formaci de les empreses turstiques sha dut a terme una enquesta 82
dirigida a les empreses del sector amb els objectius especfics segents:
1. Analitzar les necessitats de formaci del sector en el marc del model turstic actual.
2. Analitzar el valor que el sector turstic atorga a la formaci per a la competitivitat de lempresa i
en els processos de selecci i promoci del personal.
3. Detectar els punts de millora de lencaix entre loferta i la demanda de formaci per orientar les
empreses i els ens pblic i privats de lmbit del turisme de Catalunya.
Els resultats de lenquesta complementen el captol 2 daquest informe Mapa de les ocupacions
del sector turstic i el captol 3 Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme. La seva descripci sestructura en cinc grans apartats: 4.1. Metodologia, 4.2. Planificaci de la formaci,
4.3. Preferncies de la formaci, 4.4. Valoraci de la formaci, 4.5. Valoraci de loferta formativa i 4.6. Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme.
Lanlisi de les habilitats i la valoraci de la formaci per ocupacions saborda en el captol 5
Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda de formaci i en detall, mitjanant les fitxes de
categories ocupacionals.
4.1.
Metodologia
Fitxa tcnica
Empresa que ha dut a terme el treball de camp
Block de ideas - Institut DEP.
Dates de realitzaci del treball de camp
Del 2 al 30 de novembre de 2011.
Horari de realitzaci de les trucades
Les trucades telefniques shan realitzat entre les 9 i les 21 hores.
mbit geogrfic
Catalunya.
Univers o poblaci
42.611 empreses del sector turstic, la facturaci de les quals depn en ms de la meitat del tu-
82
Aquesta enquesta ha estat finanada pel Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat de Catalunya.
87
risme, i amb activitat exclusiva o principal classificada en els codis de CNAE segents:
Transport (noms de passatgers): 491, 493, 501, 503, 511.
Hostaleria. Allotjament: 551, 552, 553, 559. Restauraci: 561 i 563.
Activitats administratives i serveis auxiliars. Intermediaci: 771, 791, 799.
Activitats artstiques, recreatives i dentreteniment.

desdeveniments: 823, 900, 9910, 932.
Activitats
doci
organitzaci
Aquest univers que inicialment i segons les dades del DIRCE-2011 era de 67.361 empreses,
sha estimat en 42.611 empreses a partir de les dades obtingudes durant el treball de camp, tal
com sobserva a la taula segent.
TAULA-20.
Distribuci corregida de les empreses turstiques de Catalunya, per sectors i grandria
Activitat principal
Micro < 10
Petita 10-49
Mitjana / gran 50
Total
Nombre
Nombre
Nombre
Nombre
Transport turstic
4.921
11,55%
69
0,16%
19
0,05%
5.009
11,76%
Allotjament
2.819
6,62%
410
0,96%
126
0,29%
3.355
7,87%
Restauraci
26.666
62,58%
873
2,05%
64
0,15%
27.603
64,78%
Intermediaci turstica
1.748
4,10%
72
0,17%
21
0,05%
1.840
4,32%
Oci i esdeveniments *
4.483
10,52%
284
0,67%
37
0,09%
4.804
11,27%
Total
40.636
95,37%
1.708
4,01%
267
0,63%
42.611
100,00%
(CNAE 2011)
Unitats: valors absoluts i percentatges.

* El sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments inclou tamb els casinos i les empreses desports daventura estimades a partir de les dades del DIRCE.
Font: elaboraci prpia a partir del DIRCE (INE).
Mtode de recollida de la informaci

Entrevistes telefniques assistides per ordinador (CATI). El qestionari de lentrevista es pot
consultar a lannex 1 de lestudi.
Fonts dinformaci
Directori Central dEmpreses de lInstitut Nacional dEstadstica (DIRCE), Cambres de Catalunya
(CAMERDATA), i llistat dels establiments turstics de la Generalitat de Catalunya (Observatori
dEmpresa i Ocupaci).
Mostreig o disseny mostral
Aleatori estratificat.
Assignaci de la mostra
Assignaci no proporcional.
Unitat de mostra
88
Directors, gerents, responsables de recursos humans i/o formaci dorganitzacions turstiques. 83

Grandria i distribuci de la mostra
430 entrevistes vlides distribudes per quotes de la manera segent:
Cincs grans sectors dactivitat econmica relacionats amb el turisme, s a dir: transport de
passatgers, allotjament, restauraci, intermediaci turstica i activitats doci i organitzaci
desdeveniments.
Tres dimensions de lempresa: microempresa (menys de 10 persones assalariades), petita

empresa (entre 10 i 49), mitjana i gran empresa (50 i ms).
Tres zones i deu marques turstiques: zona litoral que inclou les marques turstiques de Costa Brava, Costa Daurada, Costa del Garraf i Costa de Barcelona Maresme; zona interior
rural que inclou les marques turstiques de Pirineus, Catalunya Central, Terres de Lleida,
Terres de lEbre i Val dAran. Zona capital ciutat que inclou la marca turstica de Barcelona.
En aquest sentit, la distribuci de la mostra per sectors i grandria dempresa ha estat la segent:
TAULA-21.
Distribuci de la mostra dempreses, per sectors dactivitat econmica i grandria
Activitat principal (Mostra)
Micro < 10
Petita 10-49
Mitjana / gran 50
Total
Nombre
Nombre
Nombre
Nombre
Transport turstic
41
9,5%
12
2,8%
11
2,6%
64
14,88%
Allotjament
34
7,9%
38
8,8%
34
7,9%
106
24,65%
Restauraci
32
7,4%
36
8,4%
26
6,1%
94
21,86%
42
9,8%
32
7,4%
11
2,7%
85
19,77%
Oci i esdeveniments*
37
8,6%
29
6,7%
15
3,5%
81
18,84%
Total
186
43,3%
147
34,2%
97
22,6%
430
100,00%
Unitats: valors absoluts i percentatges.

Com sobserva a la taula anterior, per comparar els diversos grups, la mostra dempreses turstiques de lestudi shan distribut de manera equilibrada per sector dactivitat econmica: transport (15%), allotjament (24%), restauraci (22%), intermediaci turstica (20%) i activitats doci i
organitzaci desdeveniments (19%); grandria: microempresa (43%), petita (34%) i mitjana/gran (23%); i zona turstica: litoral (38%), capital ciutat (32%) i interior rural (30%).
Daltra banda, els professionals autoocupats o autnoms han tingut un tractament diferenciat
de la resta de microempreses, ats que litinerari de lentrevista telefnica sha adaptat a aquest
collectiu. 84 En aquest sentit, la mostra de microempreses (el 43%) est constituda per professionals autoocupats (el 15%) i microempreses que tenen entre 1 i 9 persones assalariades (el
28%).
Marges derror
El marge derror per al conjunt de la mostra ha estat de 4,8 si es considera el nivell de confian-
83
84
Vegeu el subapartat de perfil de la persona entrevistada.

Vegeu el qestionari de lannex 1.
89
a del 95,5% i el supsit de probabilitat ms desfavorable o de mxima indeterminaci p=q=0,5.

No obstant aix, el marge derror per sector dactivitat econmica s el de la taula segent.
TAULA-22.
Activitat principal
Marges derror per sectors turstics
Univers
Entrevistes vlides
Marge derror
Transport turstic
5.009
64
12,42
Allotjament
3.355
106
9,56
Restauraci
27.603
94
10,30
1.840
85
10,60
4.804
81
11,02
I el marge derror per grandria de lempresa s el segent.

TAULA-23.
Grandria
Marges derror per grandria de lempresa
Univers
Entrevistes vlides
Marge derror
Micro (<10)
40.636
186
7,32
Petita (10-49)
1.708
147
7,89
267
97
8,12
Mitjana/Gran (50)
Anlisi de dades: mostra real i mostra ponderada

Ats que lassignaci de la mostra no ha estat proporcional, la mostra sha ponderat en funci
del pes real que t cada sector turstic i dimensi dempresa, amb la finalitat que els resultats siguin representatius.
Aix, per al conjunt dempreses turstiques, la facturaci de les qual depn en ms de la
meitat del turisme, shan aplicat els coeficients de ponderaci de la taula segent.
TAULA-24.
Coeficients de ponderaci que permeten analitzar les dades del conjunt de la mostra
Micro < 10
Petita 10-49
Mitjana / gran 50
Transport turstic
1,903066151
0,090965098
0,027855341
Allotjament
0,593666959
0,077274137
0,026472815
Restauraci
7,509807233
0,218458092
0,022342305
0,505057681
0,027329427
0,022632465
1,398680045
0,113142312
0,028513037
Activitat principal
Unitats: valors absoluts.

En aquesta lnia, quant a lanlisi de les dades per sectors dactivitat turstica shan aplicat els
coeficients de ponderaci de la taula segent.
90
TAULA-25.
Coeficients de ponderaci que permeten analitzar les dades per sector dactivitat
Grandria de
lempresa
Transports
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i esdeveniments
Micro (<10)
1,533499829
2,619718310
2,837771690
1,922011731
2,042789682
Petita (10-49)
0,073300113
0,340993328
0,082549947
0,104002929
0,165245761
Mitjana/Gran (50)
0,022445967
0,116818558
0,008442608
0,086128504
0,041643646

I en lanlisi de dades per grandria de lempresa shan aplicat els coeficients de ponderaci
que es concreten a continuaci.
TAULA-26.
Coeficients de ponderaci que permeten analitzar les dades per grandria de

lempresa
Micro < 10
Petita 10-49
Mitjana / gran 50
Transport turstic
0,549372618
0,493804496
0,638147257
Allotjament
0,379476112
0,928844150
1,342891700
Restauraci
3,814245345
2,086484168
0,900548505
0,190461726
0,193804732
0,677326220
0,554548413
0,843554721
0,897147521
Activitat principal

Quant a lanlisi de dades que es desenvolupa en els apartats posteriors, la base fa referncia a
la mostra real de persones entrevistades que han respost lentrevista o la pregunta concreta de
lentrevista, i els percentatges o puntuaci, fan referncia a la mostra ponderada, s a dir corregida en funci del pes real que tenen les empreses turstiques en el conjunt dempreses del
sector, els cinc sectors dactivitat turstica, el tres tipus de dimensi dempresa i les tres zones turstiques.
4.2.
Planificaci de la formaci
85
1.
Tot i que la majoria de persones entrevistades opina que la responsabilitat de planificar la formaci ha
de ser compartida entre lempresa i el personal, lorganitzaci de la formaci a les empreses ha estat
iniciativa de laquesta, especialment, a la microempresa i al sector de la restauraci.
2.
En general, el sector turstic inverteix poc en formaci, ats que noms la meitat de les empreses han
fet formaci els darrers cinc anys, i noms el 41% preveuen fer-ne els propers dos anys.
3.
Ms duna de cada tres empreses turstiques no ha fet ni preveu fer formaci, el 36%. Aquest percentatge s significativament ms alt entre les empreses del transport turstic (el 48%).
4.
La majoria dempreses que no han fet ni preveuen fer formaci sn persones autoocupades i microempreses dentre dos i deu persones assalariades que han de consolidar la posici actual i facturen
menys de 100.000 euros lany.
5.
Gaireb una de cada tres empreses turstiques ha fet i preveu fer formaci, el 31%. Aquest percen-
85
Els resultats en percentatges daquest apartat shan ponderat per sector i grandria de lempresa amb la finalitat de donar-los el pes
real que els correspon. No obstant aix, les bases corresponen a la mostra real dentrevistes realitzades sense ponderar.
91
tatge s significativament ms alt entre les empreses de la intermediaci turstica (el 48%).
6.
Les empreses que han fet i preveuen fer formaci sn les que tenen ms de 10 persones assalariades, i majoritriament, les mitjanes i grans empreses de 50 i ms treballadors/es amb una orientaci
de negoci innovadora en productes i serveis.
7.
Les competncies en llenges estrangeres sn prioritries, sobretot en el sector del transport turstic.
Els temes de cuina i relacionats sn dinters a la restauraci i a les empreses de linterior rural. Els
temes sobre viatges, cultura i museus sn dinters en la intermediaci turstica i les activitats doci i
organitzaci desdeveniments, i les competncies en informtica i noves tecnologies sn prioritries a
lallotjament, i a zona litoral.
Responsabilitat de planificar la formaci86

En opini de la meitat dels responsables de formaci i/o directors dempreses turstiques de dos o
ms treballadors/es, la responsabilitat de planificar la formaci ha de ser compartida entre
lempresa i el personal. No obstant aix hi ha diferncies significatives entre les empreses per
sector dactivitat.
Aix, el 71% de les persones responsables de la formaci entrevistades del sector de la intermediaci turstica comparteixen lopini que la planificaci de la formaci ha de ser compartida entre lempresa i el personal.
En canvi, s rellevant que el 30% de les persones entrevistades del sector de loci i lorganitzaci
desdeveniments opinin que la responsabilitat ha de ser del personal. La temporalitat ms gran
de la plantilla de les empreses daquest sector podria explicar que per a les empreses dactivitats
doci i organitzaci desdeveniments la planificaci de la formaci per part de lempresa presenti
ms dificultats.
Daltra banda, el 38% de les persones entrevistades del sector del transport, i de lallotjament
opinen que la responsabilitat ha de ser de lempresa.
GRFIC-5.
Responsabilitat de planificar la formaci a lempresa, per sectors dactivitat
0%
7%
7%
14%
9%
13%
48%
46%
53%
0%
12%
3%
5%
30%
16%
71%
Ns i Nc
Personal
53%
55%
38%
Transport
(Base 36 )
38%
27%
17%
13%
Meitat i meitat
Empresa
26%
Allotjament Restauraci Intermediaci Oci i esdev.

Total
(Base 95)
(Base 92)
(Base 68)
(Base 73) (Base 364)
Nota: empreses amb treballadors/es. Les persones autoocupades (66) no estan incloses en aquesta anlisi.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de Ideas - Institut DEP.
Empreses que han fet formaci en els darrers cinc anys (2007-2011)87
Noms la meitat (el 50%) de les empreses han fet alguna acci formativa en els darrers cinc
anys.
86
87
Empreses amb treballadors/es (Base 364)

Persones autoocupades i empreses de 2 i ms treballadors/es (Base 430).
92
Les empreses que han fet ms formaci en els darrers anys sn les que tenen 10 o ms treballadors/es, concretament, la totalitat de les empreses mitjanes i grans (el 96%), amb plantilles de
50 o ms persones assalariades, i quatre de cada cinc (el 84%) empreses petites dentre 10 i 49
treballadors/es.
Les diferncies respecte de la microempresa sn significatives, ats que la meitat (el 47%) de les
microempreses no ha fet formaci, sobretot entre les persones autoocupades (el 69%).
Sobserva que les persones autoocupades que han fet formaci, el 29%, tenen ms presncia
en el sector de la intermediaci turstica i de lallotjament. Aix, entre les empreses
dintermediaci turstica sobserva el percentatge ms gran i significatiu dempreses que han
fet formaci, el 72%, seguit de les empreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments, el
65%.
Una possible explicaci daquesta aposta per la formaci en el sector de la intermediaci i de loci i
organitzaci desdeveniments s que aquestes empreses tenen el potencial de creixement ms alt
i necessiten cobrir llocs de treball i perfils professionals nous, aix com una formaci ms flexible.
En canvi, en el sector del transport turstic sobserva el percentatge ms baix significatiu
dempreses que han fet formaci, el 28%.
GRFIC-6.
Empreses que han fet formaci (2007-2011), per sectors dactivitat i grandria
Per sector dactivitat
Transport (Base 64 )
Allotjament (Base 106)
Restauraci (Base 94)
28%
Total
(Base 430)
39%
51%
46%
72%
Oci i esdev. (Base 81)
65%
48%
No
Micro (Base 186)
50%
47%
3%
3%
16% 0%
84%
Petita ( Base 147)
3%
28% 0%
32%
50%
Si
0%
72%
59%
Intermediaci (Base 85)
Per grandria
3% 1%
96%
Mitjana/Gran (Base 97)
3%
2%
Total (Base 430)
Ns i Nc
50%
S
48%
No
2%
Ns/Nc
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades.
Empreses que preveuen fer formaci en els propers dos anys (2012-2013) 88
Tal com es constata al grfic segent, hi ha poca predisposici de les empreses turstiques per invertir en formaci, ats que noms el 41% de les empreses preveuen fer-ne.
En general, el tipus dempresa que preveu fer formaci est orientada a la innovaci de productes i serveis i factura ms de 100.000 euros lany i les empreses que no preveuen fer formaci
sn empreses amb una orientaci de negoci de consolidaci de la posici actual i que facturen en
el tram ms baix, de menys de 100.000 euros.
De fet, si es comparen els diversos sectors turstics, sevidencia que el percentatge dempreses
dintermediaci turstica que preveu fer formaci (el 58%) s significatiu i contrasta amb el
88
Persones autoocupades i empreses de 2 i ms treballadors/es (Base 430).
93
percentatge dempreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments que no sap si en far els propers dos anys (el 16%).
GRFIC-7.
Empreses que preveuen fer formaci (2012-2013), per sector dactivitat i grandria
Per sector dactivitat
Transport (Base 64 )
44%
Allotjament (Base 106)
43%
Restauraci (Base 94)

Intermediaci (Base 85)
Oci i esdev. (Base 81)
Total
(Base 430)
38%
Per grandria
53%
43%
13%
55%
6%
58%
40%
41%
Si
3%
42%
44%
52%
No
0%
Micro (Base 186)

Petita ( Base 147)
39%
67%
7,5%
25%
9%
84%
Mitjana/Gran (Base 97)
7%
54%
7%
16%
7%
Total (Base 430)
Ns i Nc
52%
41%
S
No
7%
Ns/Nc
Quant a la previsi de la formaci, tamb sobserva una diferncia significativa entre, duna banda,
les petites i les mitjanes/grans empreses, i de laltra, les microempreses.
Sn tamb les empreses mitjanes i grans, de 50 i ms treballadors/es, les que preveuen fer alguna acci formativa els propers dos anys (el 96%), seguit de les empreses petites dentre 10 i
49 persones ocupades (el 84%). La previsi que les persones autoocupades facin formaci en el
futur (2012-2013) s noms duna de cada tres (el 31%).
El fet que noms dos de cada cinc empreses prevegin fer formaci a curt termini pot dificultar la
planificaci de la formaci de les escoles de turisme i els centres de formaci del sector.
Aquesta manca de previsi es pot explicar per diverses variables, com ara, lelevat nombre de
persones autoocupades i dempreses que han de consolidar la posici actual en el mercat, o
lelevada rotaci de personal en alguns dels sectors, com ara el de les activitats doci i organitzaci
desdeveniments i el de lallotjament, que desincentiva les empreses a invertir en formaci.
Ms duna de cada tres empreses (el 36%) no ha fet ni preveu fer formaci. Aquest percentatge s significativament ms alt entre les empreses del transport turstic (el 48%) i de la restauraci (el 39%), i entre les microempreses (el 37%).
94
TAULA-27.
Empreses i formaci, per sectors
Transports Allotjament Restauraci Intermediaci Oci i esdev. GENERAL
Han fet formaci i preveuen fer-ne
22%
30%
33%
48%
29%
31%
Han fet formaci i no preveuen fer-ne
5%
20%
13%
24%
28%
14%
Han fet formaci i ns/nc si en faran
0%
8%
6%
0%
9%
5%
No han fet formaci i preveuen fer-ne
22%
13%
6%
9%
11%
10%
No han fet formaci i no preveuen fer-ne
48%
24%
39%
19%
16%
36%
No han fet formaci i ns/nc si en faran
3%
3%
0%
0%
5%
1%
No saben i no contesten
0%
3%
3%
0%
2%
2%
Unitats: percentatge dempreses sobre el total del sector i del conjunt.

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades (Base 430).
TAULA-28.
Empreses i formaci, per grandria i zona turstica

Per grandria
Per zona turstica

GENERAL
Micro Petita
Mitjana i Gran
BCN
Interior
Litoral
Han fet formaci i preveuen fer-ne
30%
63%
83%
23%
36%
27%
31%
Han fet formaci i no preveuen fer-ne
15%
16%
6%
17%
11%
18%
14%
Han fet formaci i ns/nc si en faran
5%
5%
7%
5%
7%
2%
5%
No han fet formaci i preveuen fer-ne
9%
4%
1%
20%
5%
14%
10%
No han fet formaci i no preveuen fer-ne
37%
10%
2%
31%
38%
35%
36%
No han fet formaci i ns/nc si en faran
1%
2%
0%
2%
0%
3%
1%
No saben i no contesten
3%
0%
1%
2%
4%
1%
2%
Unitats: percentatge dempreses sobre el total del sector i del conjunt.

Menys duna de cada tres empreses (el 31%) ha fet formaci i preveu fer-ne. Tal com es
constata a la taula anterior el percentatge dempreses de la intermediaci turstica (el 48%) sobresurt de manera significativa, aix com els percentatges de mitjanes i grans empreses (el 83%),
petites empreses (el 63%), i empreses de linterior rural (el 36%).
Daltra banda, algunes empreses que han participat en accions formatives en el passat semblen
desvincular-se de la formaci del personal en el futur, ats que el percentatge dempreses que ha
fet formaci en els darrers cinc anys i no preveu fer-ne en els propers dos anys s el 14%, i
significativament ms alt entre les empreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments (el
28%).
El sector del transport turstic es diferencia de la resta perqu els percentatges dempreses que
no ha fet formaci per s preveu fer-ne s ms alt i significatiu (el 22%) que el del conjunt
(10%).
95
Organitzaci de la formaci89
En aquest subapartat sanalitza com han organitzat la formaci les empreses que han fet alguna
acci formativa durant el perode 2007-2011, el 77% de les empreses amb treballadors/es.
Aix, la majoria de les accions formatives fetes per les empreses en els darrers cinc anys
(2007-2011) han estat organitzades per iniciativa exclusiva de lempresa (el 73%), si b, en
general, ms de la meitat (el 53%) de les persones entrevistades opina que la responsabilitat de
planificar la formaci hauria de ser compartida entre lempresa i el personal.
Aquest percentatge s significativament ms gran en el cas de les microempreses (el 75%) i les
empreses de restauraci (el 81%) i contrasta amb que noms el 26% de les microempreses i el
27% del sector de la restauraci considera que la responsabilitat hauria de ser de lempresa.
Tamb hi ha diferncies significatives entre el sector de la restauraci i el de lallotjament, ja que
a lallotjament el 14% de les empreses afirmen que la formaci feta a lempresa sha organitzat en
resposta a peticions o demandes dels treballadors/es, mentre que noms el 9% de les persones
entrevistades opinen que la responsabilitat ha de ser del personal.
GRFIC-8.
Organitzaci de la formaci a les empreses del sector turstic, per sectors i grandria
Per sectors dactivitat turstica
52%
75%
53%
Transport
(Base 23 )
53%
81%
34%
25%
Per grandria de lempresa (>2)
14%
Iniciativa
empresa
75%
Iniciativa
ambds
47%
47%
19%

(Base 52)
(Base 57)
(Base 76)
(Base 73)
Petici del
personal
58%
45%
73%
54%
38%
24%
1%
Micro
(Base 69)
4%
1%
26%
1%
Petita
Mitjana/Gran
Total
(Base 119) (Base 93) (Base 281)
Nota: empreses amb treballadors/es que han fet formaci. Les persones autoocupades que han fet formaci (28) no estan incloses en
aquesta anlisi.
En aquest sentit, tamb sobserven diferncies significatives en el cas de la mitjana i gran empresa de 50 treballadors/es i ms respecte de la microempresa, ats que ms de la meitat de les
mitjanes i grans empreses (el 54%) han organitzat la formaci per iniciativa dambdues parts.
Temes dinters per a les empreses que preveuen fer formaci 90

Quan a les empreses sels ha preguntat sobre quins temes preveien fer la formaci, els mbits
ms freqents han estat, per ordre, els segents: idiomes; cuina i relacionats; informtica i noves
tecnologies; turisme (viatges, cultura, museus ...); vendes, gesti comercial i mrqueting; restauraci i hoteleria; prevenci de riscos laborals i seguretat, i atenci al client.
La formaci en idiomes s prioritria. No obstant aix, sobserven diferncies entre les empreses segons la grandria o el sector en qu desenvolupen lactivitat turstica.
89
Empreses amb treballadors/es que han fet formaci (Base 281). Les persones autoocupades i les empreses que no han fet accions
formatives shan excls de lanlisi.
90
Empreses que preveuen fer formaci els propers dos anys (Base 255).
96
Aix, la formaci en idiomes que, en general, forma part de les previsions de les empreses pel que
fa als temes de formaci, passen a segon o tercer lloc, o fins i tot desapareixen com a prioritat en
els sectors de lallotjament, la restauraci, la intermediaci turstica o les activitats doci i organitzaci desdeveniments respectivament; i en canvi, la informtica i les noves tecnologies esdevenen importants en les microempreses i mitjanes/grans empreses daquests sectors.
s significatiu el nombre dempreses del sector del transport que prioritza els idiomes (33%), aix
com el dempreses de la restauraci que demanen cursos relacionats amb la cuina (21%) o el
dempreses dintermediaci turstica que demanen formaci en lmbit del turisme, s a dir, viatges, cultura, museus, entre altres (el 22%), tal com sobserva a la figura segent.
FIGURA-2.
mbits prioritaris de formaci, per sector dactivitat i grandria

Per grandria (Base 255)
Per sectors (Base 255)
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i
esdeveniments
Idiomes
Turisme (viatges, cultura, museus ...)
Vendes, gesti comercial i mrqueting
Informtica i noves tecnologies
Idiomes
Direcci , gesti d'empreses i finances
Cuina i relacionats
Idiomes
Autoocupats i
Micro <10
Petita 10-49

Idiomes
Prevenci de riscos laborals i seguretat
Mitjana i Gran
50
Idiomes
Cuina i relacionats
Restauraci i hoteleria
Idiomes
Atenci al client
Cuina i relacionats
Treball en equip i lideratge
Idiomes
Atenci al client
Nota: empreses que preveuen fer formaci en els propers dos anys (Base 255).
Tamb hi ha diferncies entre les empreses del la ciutat de Barcelona, les de linterior rural i les
del litoral. Aix, tot i que la preferncia per la formaci en idiomes se situa en primer lloc, la segona
opci s diferent.
FIGURA-3.
Ciutat
mbits prioritaris de formaci per zona turstica
Idiomes
Turisme (viatges, cultura, museus ) Interior
Idiomes
Cuina i relacionats
Litoral
Idiomes
Nota: empreses que preveuen fer formaci en els propers dos anys (Base 255).
Per acabar, sobserven altres prioritats com ara: la cuina i relacionats en les microempreses i petites empreses de la restauraci i linterior rural; el turisme (viatges, cultura i museus...) en les microempreses de la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments de
Barcelona ciutat; la direcci i gesti dempreses en les empreses dallotjament; les vendes, gesti
comercial i mrqueting en les microempreses i mitjanes/grans empreses del sector del transport;
la prevenci de riscos i seguretat en les petites i mitjanes/grans empreses del sector de loci i
lorganitzaci desdeveniments; i la informtica i noves tecnologies a les empreses del litoral.
97
4.3.
Preferncies de la formaci
91
1.
Les empreses prefereixen fer la formaci a la prpia empresa, sobretot les del sector de la restauraci. No obstant aix, els allotjaments i en menor grau les empreses dactivitats doci i organitzaci
desdeveniments prefereixen fer la formaci en un centre extern.
2.
La modalitat de formaci preferida s la presencial, especialment en el transport turstic i lallotjament,

i en les empreses situades a la zona litoral. Tot i que una modalitat mixta que combina la formaci
presencial i la formaci a distncia (en lnia, des de casa) s preferida, majoritriament, per la restauraci i la intermediaci turstica, i a la zona de linterior rural.
3.
El mes preferit dinici de la formaci s el gener, s a dir, la temporada dhivern (gener, febrer i mar),
sobretot pels allotjaments i la restauraci, i a la zona del litoral i de linterior rural. El segon mes de
preferncia s el mes de novembre, s a dir, la tardor (octubre, novembre, desembre), sobretot per
les empreses dintermediaci turstica i de lrea de Barcelona.
4.
Els obstacles principals per organitzar la formaci sn la manca de temps a la microempresa i la dificultat per compaginar horaris a la resta dempreses. El poc inters del personal s important tamb
als allotjaments i a les empreses mitjanes i grans, i el preu de la formaci al transport turstic, a la intermediaci i a les activitats doci i organitzaci desdeveniments, i a les mitjanes i grans empreses.
Finalment, els desplaaments sn un obstacle important a la restauraci, i a la micro i petita empresa.
Tipus de formaci (a lempresa / externa)

Les preferncies quant a la formaci entre les empreses que tenen previst fer formaci els propers
dos anys (el 41%) depenen del sector dactivitat concret dins del turisme.
En aquest sentit, quan sha preguntat a les persones responsables de la formaci per les opcions
de formaci de preferncia: in company (realitzada a la prpia empresa) o externa (realitzada en
un centre de formaci), la resposta majoritria ha estat la formaci a lempresa. No obstant aix, en lallotjament i la restauraci shan observat diferncies significatives. Les diferncies
entre empreses per grandria no sn significatives.
Al grfic segent sobserva que gaireb tres de cada cinc empreses de la restauraci (el 58%)
prefereixen la formaci a lempresa.
GRFIC-9.
38%
Tipus de formaci de preferncia (in company / externa), per sector dactivitat
25%
56%
17%
15%
46%
24%
50%
31%
A l'empresa
17%
58%
35%
Externa
Indiferent
31%
26%
21%
Transport
(Base 25 )
39%
33%
51%

Total
(Base 64)
(Base 57)
(Base 40)
Nota: empreses amb treballadors/es que tenen previst fer formaci. Les persones autoocupades que han fet formaci (28) no estan incloses en aquesta anlisi.
91
real que els correspon. Les bases corresponen a la mostra real dentrevistes realitzades sense ponderar.
98
En canvi, passa tot el contrari al sector de lallotjament, ats que tres de cada cinc allotjaments (el
56%) prefereixen la formaci externa, en un centre de formaci, per sobre de la mitjana de les
dades globals.
Modalitat de formaci (presencial / mixta / a distncia)

La modalitat de formaci preferida per ms de la meitat de les empreses, incloses les persones autoocupades (el 54%), s la formaci presencial, sobretot per les empreses del transport
turstic i lallotjament.
No obstant aix, dos de cada cinc empreses de la restauraci (el 42%) i la intermediaci turstica (el 41%) opten tamb per un model mixt entre la formaci presencial i la formaci a distncia
(en lnia, des de casa), tal com sobserva al grfic segent.
GRFIC-10.
0%
11%
21%
68%
Transport
(Base 35 )
Modalitat de formaci preferida (presencial / mixt / a distncia), per sector dactivitat

7%
11%
20%
63%
Allotjament
(Base 69)
1%
0%
8%
0%
12%
0%
13%
10%
Indiferent / Ns
42%
41%
29%
35%
A distncia
50%
47%
Restauraci
(Base 57)
Intermediaci
(Base 49)
Mixt
Presencial
58%
54%
Oci i esdev.
(Base 45)
Total (Base
255)
Nota: persones autoocupades i empreses amb treballadors/es que tenen previst fer formaci.
Daltra banda, tamb sobserven diferncies en funci de la zona turstica on subica lempresa.
Aix, hi ha diferncies significatives entre les empreses situades a la zona litoral i les de
linterior rural, ats que les primeres prefereixen la formaci presencial (el 70%) i en les de
linterior rural un model mixt que combini la formaci presencial i la formaci a distncia (en lnia,
des de casa) s mpliament acceptat (el 43%), tal com sobserva al grfic segent.
GRFIC-11.
Modalitat de formaci preferida (presencial / mixt / a distncia), per zona turstica

1%
4%
14%
21%
61%
14%
30%
43%
Indiferent / Ns
35%
A distncia
Mixt
70%
44%
10%
Presencial
54%
Ciutat BCN Interior

Litoral
Total
(Base 78) (Base 71) (Base 106) (Base 255)
99
Mes dinici de la formaci

Daltra banda, pel que fa al mes de lany preferit per iniciar la formaci, la resposta ms freqent ha estat el mes de gener (el 32%), seguit del mes de novembre (el 14%).
Dos de cada cinc empreses (el 42%), incloses les persones autoocupades, prefereixen els mesos
dhivern (gener, febrer i mar), sobretot les empreses de restauraci i allotjament, de linterior
rural o el litoral amb una estacionalitat ms elevada, i una de cada cinc (el 23%) els mesos de
tardor (octubre, novembre i desembre), especialment les dintermediaci turstica i les de la
lrea de Barcelona.
GRFIC-12.
Hivern
42%
Estaci de lany preferida per iniciar la formaci
Tardor
23%
Indiferent
16%
Estiu
12%
Ns/Nc
1%
Primavera
5%
Unitats: percentatges (Base 255).
Obstacles a lhora dorganitzar la formaci

Quan a les empreses sels ha preguntat pels obstacles a lhora dorganitzar o incentivar la
formaci, la majoria han respost la manca de temps (el 23%), la dificultat per compaginar horaris (el 16%), els desplaaments (el 13%) i la manca dinters del personal (el 10%).
No obstant aix, sobserven diferncies en funci del sector dactivitat turstica, la grandria de
lempresa i la zona turstica on est situada lempresa.
100
FIGURA-4.
Obstacles a lhora dincentivar i organitzar la formaci, per sector i grandria

Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i
esdeveniments
Manca de temps
Preu de la formaci
Dificultat per compaginar horaris
Autoocupats i
Micro <10

Manca de temps
Poc inters del personal
Manca de temps
Els desplaaments
Manca de temps
Els desplaaments
Els desplaaments
Manca de temps
Petita 10-49
Manca de temps
Preu de la formaci
No hi ha oferta formativa
Manca de temps
Preus de la formaci
Mitjana i Gran
50

Manca de temps
Preu de la formaci

Aix, el primer obstacle a les microempreses s la manca de temps, i a la resta dempreses, la

dificultat per compaginar horaris. A mesura que augmenta la grandria de lempresa, i sobretot
a lallotjament i al litoral, el poc inters del personal passa a ser lobstacle ms important.
Els desplaaments sn el primer obstacle per a la restauraci i la zona interior rural, i el tercer
o quart per a la micro i la petita empresa, respectivament.
El preu de la formaci es considera el segon o tercer obstacle per a les empreses de transport
turstic, intermediaci turstica, i activitats doci i organitzaci desdeveniments, i el quart per
a les empreses mitjanes i grans.
Per acabar, la manca doferta formativa s el tercer obstacle per a la intermediaci turstica, i
el fet que el personal no domini la llengua catalana o castellana s el tercer obstacle per a les
empreses de lrea de Barcelona.
4.4.
Valoraci de la formaci
92
1.
La importncia que la formaci t per a la competitivitat de les empreses s de 8,2 de mitjana en una
escala de 0 a 10. Les puntuacions ms altes les atorguen les empreses mitjanes i grans (8,9), les de
la intermediaci turstica (8,8), i les situades a la ciutat de Barcelona (8,7).
2.
Entre els motius que fonamenten una puntuaci entre el 6 i el 10 estan, per ordre de freqncia, els
segents: s la base (transport, allotjament, oci i esdeveniments), sha destar al dia (restauraci i intermediaci), donar una millor qualitat i servei (transport turstic i allotjament), professionalitat i qualificaci del personal (microempreses, restauraci, intermediaci i oci i esdeveniments), i millor posicionament competitiu de lempresa (empreses petites, mitjanes i grans, i de Barcelona).
92
101
Importncia de la formaci per a la competitivitat de les empreses

En primer lloc, la majoria de les persones entrevistades han considerat que la formaci s un factor important per a la competitivitat de les empreses turstiques amb una puntuaci de 8,2 de
mitjana. 93
Les raons que han motivat aquesta valoraci sn diverses, tal com sobserva a la figura segent.
FIGURA-5.
Formaci i competitivitat. Motius de la importncia en el sector turstic
Imprescindible
Augmenta
Base
Actualitzaci
Adaptaci
Qualificaci
Qualitat i
servei al client professionalitzaci
Important + altres factors

Productivitat
Posicionament
Nombre de clients
Valor afegit
Innovaci i
creativitat
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que han atorgat importncia a la formaci entre 6 i 10 (Base 398).
En aquest sentit, els motius expressats per les persones entrevistades i que han condicionat la
puntuaci sn que la formaci s la base necessria (20%), sha destar al dia i no estancarse (18%), procura una millor qualitat i servei al client (13%), les persones que treballen estan ms
qualificades i sn ms professionals (12%), millora la posici de lempresa en un entorn competitiu
(11%), s imprescindible, aporta valor afegit, s important conjuntament amb altres factors, possibilita la innovaci i la creativitat, augmenta la productivitat, possibilita la captaci de ms clients i
facilita ladaptaci a necessitats noves.
Daltra banda, la importncia que li atorguen a la formaci com a factor de competitivitat del negoci
varia en funci del sector i la dimensi de lempresa.
Tal com sobserva al grfic segent, el sector que ms valora la formaci per a la competitivitat de lempresa s el de la intermediaci turstica seguit del de les activitats doci i organitzaci
desdeveniments.
93
En una escala de 0 (gens important) a 10 (totalment important).
102
GRFIC-13.
Valoraci de la importncia de la formaci per a la competitivitat, per sectors turstics
impotncia per a la
competitivitat (0-10)
8,8
8,4
8,3
8
8,2
8,1
8,0
7
Transport
(N= 61 )

(N= 73)
(N= 101)
(N= 94)
(N= 85)
Total
(N= 419)
Unitats: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).

La dimensi de lempresa i la zona turstica on subica sn dues variables que tamb incideixen en
la valoraci que el sector turstic fa de la formaci com a factor de competitivitat empresarial. Es
poden observar algunes diferncies a continuaci.
GRFIC-14.
Valoraci de la importncia de la formaci per a la competitivitat, per grandria i zona
impotncia per a la
competitivitat (010)
10
10
8,9
8,4
8,4
8,7
8,2
8
7
8,1
8,2
8,2
Litoral
(N= 129)
Total
(N= 419)
7
Micro
(N= 171 )
Petita
(N= 142)
Mitjana/Gran
(N= 91)
Total
(N= 419)
Ciutat BCN Interior

(N= 61)
(N= 230)
Unitats: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).

En aquest sentit, les empreses mitjanes i grans de la ciutat de Barcelona (Barcelons) sn les
que en fan una valoraci ms alta. Els motius que hi ha al darrera daquesta valoraci tamb
canvien dordre en funci del sector dactivitat econmica i de la grandria de lempresa.
Com sobserva a la figura segent, la importncia de la formaci com a factor de qualitat i millora del servei als clients s un dels motius de competitivitat per a les mitjanes i grans empreses, i per als sectors del transport i lallotjament. En el sector del transport turstic tamb es considera que la formaci aporta valor afegit. En les activitats doci i organitzaci desdeveniments,
la intermediaci, la restauraci, les microempreses, i al litoral, es valora laportaci que la
formaci fa a la qualificaci i professionalitzaci del personal.
103
FIGURA-6.
Formaci i competitivitat. Motius de la importncia, per sector i grandria

Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
s necessari, s la base
Donar millor servei i qualitat
Aporta valor afegit
Pero amb altres factors: experincia
Estar al dia i no estancar-se
Personal qualificat i professional
Autoocupats i
Micro <10
Ser ms competitiu
Petita 10-49

Oci i
esdeveniments Pero amb altres factors: experincia
Mitjana i Gran
50

Ser ms competitiu
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que han atorgat importncia a la formaci entre 6 i 10 (Base 398).
Els motius principals de valoraci de les microempreses coincideixen amb els que expressen les
persones entrevistades de la zona interior rural, i els de les petites empreses amb els expressats
per les persones entrevistades de la zona ciutat de Barcelona. Per acabar, la incidncia de la
formaci en el posicionament de lempresa en un entorn competitiu s important, sobretot,
per a les petites empreses de Barcelona per tamb per a les mitjanes i grans.
4.5.
Valoraci de loferta formativa
94
1.
El grau de satisfacci amb loferta formativa del sector turstic s de 6,5 de mitjana, gaireb dos punts
inferior a la importncia que satorga a la formaci com a factor de competitivitat per a les empreses.
Les empreses ms satisfetes amb loferta formativa sn les empreses mitjanes i grans i les dactivitats
doci i organitzaci desdeveniments.
2.
Loferta formativa ms ben valorada s la universitria i la formaci professional, que s la ms coneguda, i la pitjor valorada s la formaci per a locupaci destinada a persones en situaci datur, que
s la menys coneguda.
3.
Loferta formativa sadequa a les necessitats de la meitat de les empreses del sector turstic, per un
percentatge alt dempreses considera que loferta s escassa, sobretot loferta especfica per cobrir
les necessitats prpies (intermediaci turstica, transport turstic, mitjanes i grans empreses, empreses de Barcelona). Tamb hi ha un percentatge alt dempreses que considera que s massa acadmica, repetitiva i poc prctica (intermediaci turstica, oci i esdeveniments, i petita i mitjana / gran empresa).
4.
En general, es troba a faltar oferta formativa en llenges estrangeres, sobre destinacions i relacionats, i en atenci al client.
5.
Quant als centres de formaci de referncia en lmbit del turisme, noms el 26% de les persones entrevistades nhan citat algun. Entre els centres citats hi ha representaci de tots els mbits territorials
(Barcelona, Baix Camp, Girona, Bages, Osona, Baix Ebre, Valls), i sobretot, de la formaci universitria, formaci professional, i en menor grau, de la formaci per a locupaci destinada a ocupats/des.
94
104
Grau de coneixement de loferta formativa 95

En general, el coneixement que les persones entrevistades tenen de loferta formativa varia per
sector dactivitat econmica i grandria.
TAULA-29.
Grau de coneixement de loferta formativa, per tipus i sector dactivitat

Universitria
FP
FO Ocupats
FO Aturats
Reciclatge
GENERAL
Transports
51%
51%
42%
41%
37%
75%
Allotjament
62%
62%
70%
43%
55%
74%
Restauraci
69%
75%
81%
65%
68%
82%
Intermediaci
63%
65%
61%
36%
57%
81%
Oci i esdeveniments
55%
42%
37%
39%
32%
72%
TOTAL
63%
65%
66%
55%
57%
73%
Unitats: percentatge de resposta sobre el total del sector.

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que han valorat els diversos tipus doferta formativa (Base 430).
Loferta formativa menys coneguda s la formaci per a locupaci destinada a persones en situaci datur, excepte en el sector del transport turstic i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments que s loferta formativa de reciclatge.
Grau de satisfacci amb loferta formativa

El grau de satisfacci amb loferta formativa del sector turstic s ms baix que la importncia
que atorguen els responsables de les empreses a la formaci com a factor de competitivitat, concretament, 6,5 de mitjana, 96 gaireb dos punts per sota.
Loferta formativa millor valorada s la universitria (7) i la formaci professional (7), sobretot a les empreses mitjanes i grans i a linterior rural, i la pitjor valorada, locupacional per a
persones aturades (5,8), sobretot al litoral. 97 No obstant aix hi ha diferncies per sectors.
En general, tal com sobserva al grfic segent, les persones ms satisfetes amb loferta formativa sn les del sector dactivitats doci i organitzaci desdeveniments (7,3), dempreses mitjanes i grans (7), i de la zona interior rural (6,7), sobretot amb la formaci universitria (7,1, 7,4 i
7,2 respectivament).
95
El grau de coneixement sha inferit mitjanant la relaci entre el nombre de persones que han respost a la pregunta sobre el grau de
satisfacci amb loferta formativa per tipus de formaci (universitria, formaci professional, formaci per a locupaci destinada a persones ocupades, formaci per a locupaci destinada a persones aturades, formaci de reciclatge) i la mostra ponderada per sectors i
grandria de lempresa.
96
En una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (totalment satisfet).
97
La formaci per a locupaci destinada a persones aturades s la que t una resposta ms baixa (N=235), seguida daltres tipus de
formaci de reciclatge no subvencionades (N=243).
105
GRFIC-15.
Grau de satisfacci amb loferta formativa, per sector i tipus de formaci
8
7
6
5
7,3
6,0
6,5
6,4
6,5
6,1
Transports
(N= 48)
Allotjament
(N= 78)
Restauraci Intermediaci Oci i esdev.

(N= 77)
(N= 68)
(N= 58)
Total (N=
313)
Satisfacci (N= 313)
6,0
6,5
6,4
6,1
7,3
6,5
Universitaria (N= 271)
6,6
7,0
7,1
6,8
7,1
7,0
FP (N= 279)
6,5
6,8
7,1
6,7
7,0
7,0
FO ocupats (N= 285)
6,3
5,9
6,1
5,7
6,6
6,1
FO aturats (N= 235)
5,4
5,7
5,7
5,9
6,5
5,8
Reciclatge (N= 243)
6,3
6,0
5,9
6,3
6,4
6,0
Unitat: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (totalment satisfet).

Les empreses menys satisfetes sn les del sector del transport turstic (6) i del litoral (6), sobretot amb la formaci per a locupaci destinada a les persones en situaci datur. (5,4).
Destaca la satisfacci del sector de la restauraci amb loferta formativa universitria (7,1) i la formaci professional (7,1).
En aquesta lnia, sobserven tamb diferncies en funci de la dimensi de lempresa. Aix, les
persones entrevistades de les empreses turstiques mitjanes i grans estan ms satisfetes (7)
que les de les microempreses (6,5), sobretot pel que fa a la formaci per a locupaci destinada a
les persones en situaci datur (5,8).
GRFIC-16.
Grau de satisfacci amb loferta formativa, per grandria i tipus de formaci

8
6,9
7,0
Micro
(N= 135)
Petita
(N= 127)
Mitjana/Gran
(N= 74)
Total
(N= 313)
Satisfacci (N= 313)
6,5
6,9
7,0
6,5
Universitaria (N= 271)
7,1
7,1
7,4
7,0
FP (N= 279)
7,1
7,2
7,1
7,0
FO ocupats (N= 285)
6,0
6,6
6,7
6,1
FO aturats (N= 235)
5,8
6,0
6,1
5,8
Reciclatge (N= 243)
5,9
6,7
6,8
6,0
7
6
5
6,5
6,5
Unitat: puntuaci mitjana en una escala de 0 (gens satisfet) a 10 (totalment satisfet).

Quant a la zona turstica on subica lempresa, sobserva que les persones entrevistades
dempreses del litoral sn les que valoren pitjor loferta formativa vinculada a la formaci per a
locupaci subvencionada de persones en situaci datur (5,5). En canvi, les empreses situades a linterior rural valoren pitjor la formaci per a locupaci subvencionada de persones
ocupades (5,8) i les accions formatives no subvencionades de reciclatge professional (6).
106
Adequaci de loferta formativa a les necessitats de lempresa

Quant a ladequaci de loferta formativa a les necessitats de les empreses en general, gaireb la meitat (el 48%) de les persones entrevistades respon que loferta formativa sadequa a les
necessitats de lempresa, per una de cada tres (el 33%) considera que no sadequa, i gaireb
una de cada cinc (el 19%) no ho sap.
Sobserven diferncies entre sectors dactivitat econmica, dimensi i zona turstica. Aix, el percentatge dempreses que considera que loferta formativa sadequa a les necessitats del negoci se
situa per sobre de la mitjana general, en el sector de la restauraci (el 53%) i les activitats
doci i organitzaci desdeveniments (52%), i per sota, en la intermediaci turstica (el 37%) i
el transport turstic (el 30%). En aquest sentit, s significatiu el nombre dempreses turstiques
del sector del transport turstic i de les activitats doci i organitzaci desdeveniments que no saben
si loferta formativa sadequa a les seves necessitats.
GRFIC-17.
Adequaci de loferta formativa a les necessitats de les empreses, per sectors
26%
36%
25%
13%
34%
34%
50%
30%
Transport
(Base 64 )
53%
19%
26%
20%
45%
22%
31%
52%
51%
37%

(Base 85)
(Base 81)
Ns i nc
No
S
Total
(Base 430)
Tamb sobserva que loferta formativa sadequa ms a la petita empresa dentre 10 i 49 persones empleades (el 61%) que a la resta, i en menor grau, a les empreses del litoral (51%).
GRFIC-18.
18%
33%
49%
Adequaci de loferta formativa a les necessitats, per grandria i zona turstica
10%
26%
63%
14%
18%
Ns i nc
45%
31%
No
41%
51%
28%
34%
Micro
Petita
Mitjana/Gran
Total
(Base 186 ) (Base 147) (Base 97) (Base 430)
38%
21%
13%
18%
30%
36%
31%
49%
51%
51%
Ciutat BCN Interior rural

Litoral
Total
(Base 64) (Base 231) (Base 134) (Base 430)
El percentatge de mitjanes i grans empreses que no troba una oferta formativa adequada s molt
alt (el 45%) i tamb s molt alt el percentatge dempreses de Barcelona, sobretot del sector del
transport turstic i de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, que no saben si loferta
formativa sadequa a les seves necessitats.
107
Motius de la no adequaci de loferta formativa a les necessitats de lempresa

Els motius de la falta dadequaci de loferta formativa sn diversos tal com sobserva a la figura
segent.
FIGURA-7.
Oferta
general
Motius de la NO adequaci de loferta formativa
Oferta
especfica
Poc o poca
M assa o elevat
Terica
Professional
Centralitzada
Informaci
Preu
Oferta gratuta
Adequaci horaris
En general, els motius expressats pels quals loferta formativa no sadequa a les necessitats de
lempresa sn, per ordre de freqncia, la poca oferta especfica i especialitzada (20%), la poca oferta general (18%), el preu elevat i la manca doferta gratuta (13%), loferta massa acadmica, repetitiva i poc prctica (12%) i centralitzada a les grans ciutats (12%), la manca
dinformaci, la poca professionalitat, la incompatibilitat de mesos i horaris i el poc inters del personal, per aquest ordre.
Tal com sobserva a la figura segent, els motius de la manca dadequaci de loferta turstica varien en funci del sector turstic i de la dimensi i zona turstica de les empreses.
FIGURA-8.
Motius de la no adequaci de loferta formativa, per sector i grandria
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Poca oferta de cursos especfics

Poca oferta de cursos en general
Organitzadors poc professionals
Acadmica , repetitiva i poc prctica
Mesos i horaris incompatibles
Cara, no hi ha oferta gratuta
Centralitzada a les grans ciutats
Autoocupats i
Micro <10

Poca oferta de cursos especfcics
Petita 10-49

Acadmica, repetitiva i poc prctica

Falta d'informaci
Oci i
esdeveniments Poca oferta de cursos especfcics

Poca oferta de cursos especfcics
Centralitzada a les grans ciutats
Mitjana i Gran
50

Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que troben que la formaci no sadequa (Base 143).
108
Aix, les persones entrevistades dempreses mitjanes i grans, i dels sectors del transport turstic i
de la intermediaci turstica, consideren que hi ha poca oferta de cursos especfics (el 41 i 32%
respectivament). En canvi, les persones entrevistades dempreses dactivitats doci i organitzaci
desdeveniments i de lallotjament consideren que loferta s massa acadmica, repetitiva i poc
prctica (el 32 i el 21% respectivament).
Daltra banda, les persones entrevistades de la zona interior rural, i tamb les de microempreses,
sn les que troben loferta formativa centralitzada a les grans ciutats i, conjuntament amb les empreses del litoral, el preu elevat de loferta formativa o la manca de formaci gratuta.
Les entrevistes tamb recullen lopini dun percentatge considerable de persones dempreses del
litoral que manifesta que els mesos i horaris de loferta formativa no sadeqen a les seves
necessitats.
Els motius de la no adequaci a les empreses petites sn diversos, hi ha una gran dispersi,
per els ms freqents sn loferta massa acadmica, repetitiva i poc prctica i la manca
despecificitat.
Oferta formativa que es considera que manca

Quant al tipus doferta formativa que es troba a faltar, en general, la majoria de persones entrevistades opina que falta oferta formativa didiomes (31%), coneixement de les destinacions
(12%) i atenci al client (10%), entre moltes altres temtiques, tal com sobserva a la figura segent.
FIGURA-9.
Mancana doferta formativa en el sector turstic
Gesti d'empresa
Nous mercats
Oferta especfica
Informtica i TIC
Prctiques
Motivaci
Atenci al client
Mrqueting
Idiomes
Sala i menjador
Cuina
Neteja i
manteniment
Destinacions
Gesti cases rurals i cmpings
Guies
Animaci
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que troben a faltar algun tipus de formaci (Base 184).
Tot i que la manca doferta formativa en idiomes s la opini majoritria de les persones entrevistades, hi ha diferncies per grandria i zona turstica. En aquest sentit, els idiomes no ocupen el primer lloc ni a la petita empresa, ni a la zona turstica interior rural.
Aix, tal com sobserva a la figura segent, la petita empresa troba a faltar oferta formativa en
atenci al client, i les empreses del litoral, sobretot les microempreses, oferta formativa en
destinacions turstiques, geografia i entorn.
109
FIGURA-10.
Mancances doferta formativa. Per sectors turstics i grandria
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Idiomes
Atenci al client
Destins turstics, geografia i entorn
Idiomes
Atenci al client
Gesti de cases rurals i cmpings
Idiomes
Atenci al client
Idiomes
Atenci al client
Gesti d'empresa
Autoocupats i
Micro <10
Atenci al client
Idiomes
Prctiques
Destins turstics, geografia i
entorn
Petita 10-49
Idiomes
Atenci al client
Idiomes
Nous mercats i novetats turstiques
Oci i
esdeveniments Mrqueting i vendes
Idiomes
Atenci al client
Informtica, sistemes, TIC,
Prctiques
Mitjana i Gran
50
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades que troben a faltar algun tipus de formaci (Base 184).
Les microempreses i les petites empreses del litoral tamb troben a faltar oferta formativa en gesti empresarial.
Quant als sectors, sobserva que la dispersi en la resposta s molt alta en les activitats doci
i organitzaci desdeveniments, tot i que sobresurt la manca doferta formativa en nous
mercats i novetats turstiques.
A lallotjament tamb sobserva una certa demanda especfica en gesti de cases rurals i cmpings.
Centres de formaci de referncia en lmbit del turisme

Per acabar, noms una de cada quatre persones entrevistades (el 26%) ha citat algun centre
de formaci de referncia. La taula segent relaciona els centres citats amb ms freqncia (5%
o ms).
TAULA-30.
Llistat de centres de referncia, per sector i grandria
Centre
Escola Universitria dHoteleria i Turisme de Barcelona

(CETT - UB)
Institut Escola dHoteleria i Turisme (Cambrils)
IES Escola dHoteleria i Serveis Sant Narcs (Girona)
Sector
Grandria
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i esdeveniments
Microempresa (<10)
Petita (10-49)
Mitjana i gran (50)
Restauraci
Microempresa (<10)
Transport
Restauraci
Intermediaci
Oci i esdeveniments
Microempresa (<10)
Petita (10-49)
Mitjana i gran (50)
110
Centre
Sector
Grandria
Escola Joviat (Bages)
Transport
Restauraci
Microempresa (<10)
Escola Universitria dHoteleria i Turisme de Sant Pol de

Mar (UdG)
Restauraci
Microempresa (<10)
Petita (10-49)
Mitjana i gran (50)
Escola dHostaleria dOsona
Restauraci
Microempresa (<10)
Via Magna (Internacional School of Hospitality and Tourism)

(Baix Ebre)
Restauraci
Microempresa (<10)
Federaci Espanyola dHostaleria (FEHR)
Restauraci
Microempresa (<10)
Escola Universitria de Turisme i Direcci hotelera (UAB)
Restauraci
Microempresa (<10)
Nota: centres citats amb freqncia igual o superior al 5%. Sectors dactivitat econmica i grandria de lempresa on el centre sha citat
amb ms freqncia.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de Ideas - Institut DEP
Altres centres citats amb percentatges inferiors al 5% han estat els segents: Barcelona Guide Bureau (BGB), Universitat de Girona (UdG), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Patronat de turisme
Costa Brava (Girona), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Escola dhostaleria Alt Empord,
Escola dhoteleria i turisme de Lleida, Sant Ignasi - Sarri / Jesutes Sarri Sant Ignasi, Escola
universitria de turisme Euroaula (adscrita a la UdG), Turisme Sant Ignasi (ESADE i Companyia
de Jess), Universitat de Vic, Escola dostaleria Les - Val dAran, Escola superior dhostaleria de
Barcelona (ESHOB), Escola universitria del Maresme (adscrita a la UPF), Escola de capacitaci
nauticopesquera de Catalunya (lAmetlla de Mar), Escola Universitria de Turisme Mediterrani
(adscrita a la UdG), Federaci dhostaleria de Lleida, Escola de cuina Hoffman, Escola Universitria de Turisme Bettatur (adscrita a la URV), Escola Universitria de Turisme i Oci (URV), i altres
fora de lEstat espanyol. 98
Tot i la dispersi en la resposta en funci del sector turstic i la dimensi de lempresa, sobserven
les segents pautes en la resposta. LEscola Universitria dHoteleria i Turisme de Barcelona
(CETT) s el referent principal de tots els sectors turstics i de tot tipus dempresa (micro, petita i
mitjana i gran).
Tot i que noms el 26% de les persones entrevistades t algun centre de formaci de referncia
en lmbit del turisme, les empreses que tenen un coneixement per sobre de la mitjana sn les del
sector de la intermediaci turstica (42%), la restauraci (29%) i les activitat doci i organitzaci
desdeveniments (28%), i sobretot les mitjanes i grans empreses de 50 treballadors/es i ms
(41%) i les petites dentre 10 i 49 persones ocupades (31%).
4.6.
Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme

1.
99
Pel que fa a les possibles millores en lmbit de la formaci turstica, el 30% de les persones entrevistades no tenen opini, especialment les empreses del sector de lallotjament. Les propostes de millora
que han expressat el 70% de les persones entrevistades amb opini tenen a veure amb lincrement
de loferta formativa (transport, allotjament i oci i esdeveniments), de les prctiques (restauraci, intermediaci turstica i oci i esdeveniments), i de la qualitat i la professionalitat (microempreses, allotjament i restauraci) entre daltres.
98
Altres centres de formaci en lmbit del turisme citats amb percentatges molt baixos han estat: Educatur, IESE, Academia Adams,
Associaci dhoteleria i turisme de Catalunya, Institut escola dhoteleria i turisme de Barcelona (Barcelons), Actibus (Centre de formaci dels professionals del transport), Escola Pineda (Barcelons), Patronat del comer de Girona, Publimedia, altres dEspanya i altres
de fora dEspanya.
99
111
2.
Pel que fa a les ocupacions amb ms potencial de creixement, el 53% no t opini, sobretot les microempreses i les empreses de transport turstic i restauraci. Les persones entrevistades que tenen
opini, el 43%, han esmentat les segents ocupacions: cuina i relacionats (microempresa), turisme
domstic i local (restauraci i microempreses), turisme rural i cmping (oci i esdeveniments i microempreses), turisme per Internet, en lnia i noves tecnologies (intermediaci turstica, oci i esdeveniments, allotjament, empreses petites i mitjanes/grans) i assessor en viatges i activitats personalitzats
(oci i esdeveniments).
Propostes per millorar la formaci

En primer lloc, cal destacar que gaireb una de cada tres persones entrevistades (el 30%) 100 no
t opini. Entre la resta de persones que tenen opini, el 70%, les propostes sn diverses.
Les propostes de les persones entrevistades per millorar la formaci en lmbit del turisme ms
freqents sn les que fan referncia lincrement de loferta formativa, les prctiques, la qualitat i la professionalitat de la formaci, laccessibilitat a la formaci, loferta de formaci en idiomes, i la informaci sobre aquesta formaci entre daltres.
FIGURA-11.
Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme a Catalunya
Oferta en Idiomes
Informaci
Oferta
formativa
Accessiblitat
Qualitat
professionalitat
Subvencions
Flexibilitat d'horaris
Millorar o ms
Actualitzaci
Prctiques
Especificitat
Obligatorietat
formaci
Relaci formaci - empresa
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades (Base 430 -131 ns/nc).
Laugment de loferta de cursos s important en el sector del transport turstic, lallotjament i

les activitats doci i organitzaci desdeveniments, tal com sobserva a la figura segent.
100
131 persones entrevistades no saben o no contesten.
112
FIGURA-12.
Propostes de millora de la formaci turstica a Catalunya. Per sectors i grandria
Per sectors (Base 430, 131 ns/nc)
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Oci i
esdeveniments
Per grandria (Base 430, 131 ns/nc)
Ms oferta de cursos
Ms oferta d'idiomes
Ms formaci gratuita
Ms professionalitat i qualitat
Ms oferta de cursos
Ms oferta d'idiomes
Ms prctiques
Ms accessibilitat als cursos
Autoocupats i
Micro <10
Ms prctiques
Ms oferta de cursos
Ms formaci gratuita
Ms flexibilitat d'horaris
Petita 10-49
Actualitzaci de continguts i del Sist. Edu.

Ms oferta d'idiomes
Ms prctiques
Ms oferta d'idiomes
Ms oferta de cursos
Ms informaci sobre els cursos
Ms oferta de cursos
Ms prctiques
Ms accessibilitat als cursos
Mitjana i Gran
50
Ms oferta de cursos
Ms cursos d'idiomes
Ms prctiques
Ms formaci subvencionada
Lincrement de les prctiques s la proposta majoritria en el sector de la restauraci, la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments.
Laugment de la qualitat i la professionalitat de la formaci s proposat, sobretot, per les microempreses de lallotjament i la restauraci.
Laccessibilitat a la formaci s important per les microempreses del sector de la restauraci,
mentre que laugment de loferta formativa en idiomes ho s per a les petites, mitjanes i grans
empreses dels sectors del transport turstic, lallotjament, la intermediaci turstica i les activitats
doci i organitzaci desdeveniments.
Per acabar, lincrement de la informaci sobre cursos s la proposta de millora majoritria de les
microempreses del sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, i
lactualitzaci del sistema educatiu i la millora dels continguts que simparteixen ho s del sector de la intermediaci turstica.
Ocupacions amb ms potencial de creixement

En segon lloc, cal destacar tamb que quan a les persones responsables de formaci, gerents o
similars, sels ha preguntat per les ocupacions amb potencial de creixement i rellevants daqu
cinc o deu anys, noms han respost el 43% de les persones entrevistades i les respostes han estat diverses.
113
TAULA-31.
Ocupacions de futur en lmbit del turisme daqu cinc a deu anys a Catalunya
Ocupacions de futur
Cuina i relacionats
10
Ofertes doci i animaci
Turisme domstic i local
11
Turisme rural i de cmping
12
Comunnity managers i experts en xarxes socials
Turisme per Internet, en lnia i TIC
13
Turisme ecolgic i natural
Guies turstics especialitzats
14
Mrqueting
Turisme desport
15
Turisme per empreses
Mercats nous: xins i rus
16
Turisme tercera edat
Assessor de viatges i activitats personalitzat
17
Relacions publiques
Turisme termal i dSpa
18
Altres
Nota: totes les empreses incloses les persones autoocupades (Base 430 -245 ns/nc i 27 cal potenciar el que hi ha).
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de Ideas - Institut DEP
En aquest sentit, les ocupacions relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, el turisme rural i de cmpings, el turisme per Internet i TIC i els guies turstics especialitzats han
estat les ocupacions de futur ms esmentades. No obstant aix, hi ha diferncies en funci del
sector.
Aix, les ocupacions relacionades amb la cuina i amb el turisme domstic i local sn les ocupacions de futur en el sector de la restauraci, sobretot de les microempreses, tot i que la cuina
tamb ho s a la resta dempreses.
Les ocupacions relacionades amb el turisme rural i el cmping sn les de futur en el sector de
les microempreses dactivitats doci i organitzaci desdeveniments, per tamb a la restauraci.
Les ocupacions vinculades al turisme per Internet i les noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci sn importants per les petites, mitjanes i grans empreses dels sectors de la intermediaci turstica, per tamb per la restauraci i lallotjament.
Els guies turstics especialitzats sn ocupacions de futur per al sector de la intermediaci turstica, de manera significativa, per tamb per les activitats doci i organitzaci desdeveniments i
lallotjament.
I les ocupacions relacionades amb lassessorament, la personalitzaci de les activitats i els viatges sn les ocupacions de futur per als sector de les activitats doci i organitzaci
desdeveniments, de manera significativa, per tamb per la intermediaci turstica, tal com
sobserva a la figura segent.
114
FIGURA-13.
Ocupacions de futur a Catalunya (5-10 anys). Per sectors i grandria
Per sectors (Base 430, 245 ns/nc)
Transport
Allotjament
Restauraci
Intermediaci
Per grandria (Base 430, 245 ns/nc )
Cal potenciar el que hi ha

Mercat rus i xins
Altres
Turisme ecolgic i natural
Turisme per Internet i TIC
Autoocupats i
Micro <10
Turisme per Intenet i TIC

Potenciar les que hi ha
Ocupacions de cuina
Community manager i xarxes socials
Petita 10-49

Viatges i activitats personalitzades

Viatges i activitats personalitzats
Oci i
esdeveniments Guies turstics especialitzats
Ocupacions de cuina
Mitjana i Gran
50

Community manager i xarxes socials
Ocupacions de cuina
Per acabar, el 6% de persones entrevistades considera que cal potenciar les ocupacions que hi ha
i entre les persones que no tenen cap opini (el 53,5%) sobserva un percentatge ms alt que la
mitjana en les empreses de transport turstic (66%) i restauraci (55%) i entre la microempresa
(54%).
115
5.
Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda
Les dades de lenquesta evidencien que el sector turstic inverteix poc en formaci, sobretot, les
empreses de transport turstic i de la restauraci, possiblement perqu sn sectors que tenen una
proporci elevada de persones autoocupades i de microempreses. Cal tenir en compte que noms
una de cada tres empreses ha fet formaci els darrers cinc anys i preveu fer-ne els propers dos
anys. En aquest sentit, i pel que fa a les ocupacions turstiques en conjunt, la meitat de les empreses valoren ms lexperincia que no pas la formaci.
Empreses i ocupacions en les qu la formaci t ms valor
1.
Les empreses ms compromeses amb la formaci i les que ms la valoren sn les del sector de la intermediaci turstica (agncies de viatge, operadors turstics, serveis de reserves i activitats relacionades, i lloguer de vehicles de motor) i les empreses mitjanes i grans amb una orientaci de negoci
innovadora.
2.
La formaci s tamb un valor en els processos de selecci de personal de les ocupacions de lrea
dintermediaci i acompanyament turstic, com ara, les dagents dintermediaci, assistncia i guiatge
101
turstics.
3.
Les ocupacions de guiatge turstic i agent dintermediaci (rea dintermediaci i acompanyament turstic) sn les ms difcil de cobrir per manca de formaci i de professionals.
4.
En general, les empreses del sector de la intermediaci turstica sn de les que coneixen millor
loferta formativa. En aquesta lnia, s remarcable el coneixement de loferta formativa destinada a les
ocupacions de la categoria danimaci turstica.
5.
En general, les empreses del sector de la intermediaci turstica i del transport turstic tenen els ndexs de satisfacci amb loferta formativa ms baixos. Precisament, les ocupacions en qu lndex de
satisfacci amb loferta formativa s ms baix i en qu es detecten ms mancances formatives sn
les de lrea dintermediaci i acompanyament turstic.
6.
De tota manera, les mancances de formaci i la satisfacci ms baixa amb loferta formativa de les
ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic no queden reflectides en lanlisi de
competncies. El dficit de competncies de les ocupacions daquesta rea s de mitjana el ms baix
de tots (0,33).
7.
Aquest fet convida a pensar que algunes habilitats vinculades a aquestes ocupacions no han estat
valorades.
Empreses i ocupacions en les qu la formaci t menys valor
101
1.
Les empreses menys compromeses amb la formaci i que menys la valoren sn les del sector del
transport turstic, la restauraci, i, en menor grau, lallotjament; aix com les microempreses que han
de consolidar la posici actual.
2.
Desprs de les empreses del sector de la intermediaci turstica, les empreses del sector de la restauraci sn les que coneixen millor loferta formativa. Lexperincia, i no pas la formaci, s un valor
en els processos de selecci de personal de lrea dallotjament i restauraci, sobretot en les ocupacions dauxiliar de cuina i sala i de matres i cambrers/es. No obstant aix, les ocupacions de la categoria de xefs i cuiners/es sn les ms difcils de cobrir per manca de professionals i formaci.
3.
En general, el sector de la restauraci manifesta satisfacci amb loferta formativa i opina que aquesta sadequa a les necessitats del negoci. Les ocupacions en qu lndex de satisfacci amb loferta
formativa s ms elevat sn precisament les de lrea dallotjament i restauraci, tret de la categoria
dauxiliars de cuina i sala.
4.
En les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci gaireb no es detecten necessitats de formaci, tret de la categoria dauxiliars de cuina i sala. No obstant aix, el dficit de competncies de les
ocupacions de lrea dallotjament i restauraci s de mitjana el ms alt de tots (0,81).
Vegeu lapartat 5.2. Fitxes docupacions turstiques daquest captol 5.
116
APROXIMACI A LENCAIX ENTRE LOFERTA I LA DEMANDA DE FORMACI
Dficits en competncies transversals i tcniques.
5.1.
102
1.
Pel que fa a les capacitats que les persones han de tenir per desenvolupar les tasques prpies de la
categoria ocupacional, les ocupacions de lrea transversal (direcci i gerncia, comercialitzaci i
mrqueting i manteniment i neteja) sn les que presenten els dficits competencials ms grans, sobretot les de la categoria comercialitzaci i mrqueting. Possiblement per la manca doferta especfica
i la necessitat de potenciar el turisme per Internet, en lnia, i mitjanant les TIC i les xarxes socials, aix com ladaptaci a nous mercats.
2.
En segon lloc, sobserven dficits importants dhabilitats, coneixements i actituds en lrea

dallotjament i restauraci, sobretot en les categories dauxiliars de cuina i sala, i, en menor grau, de
xefs i cuiners/es, en qu es detecten dficits en competncies tcniques importants.
3.
Els dficits importants en les categories dauxiliar de cuina i sala i xefs i cuiners/es es deuen possiblement a mancances en lmbit de la professionalitat i qualitat, latenci al client i les llenges estrangeres. Cal tenir en compte que les empreses consideren que les ocupacions relacionades amb la
cuina tenen potencial de creixement.
El punt de partida: el paper de la formaci a les empreses

del sector turstic
La importncia que el sector turstic dna a la formaci com a factor per competir amb xit en el
mercat s notable, 103 sobretot per a les empreses amb cinquanta o ms persones assalariades
(mitjanes i grans), les empreses de la ciutat de Barcelona, i les de la intermediaci turstica. Per a
les empreses turstiques, la formaci est relacionada amb factors de competitivitat nous, com ara,
la qualitat del servei, el servei postvenda, la tecnologia, la imatge i la marca de lempresa. En definitiva, en certa manera es considera que leficcia i leficincia del servei depn de la formaci del
personal.
Importncia de la formaci contra lexperincia a les empreses turstiques

La formaci es considera important en categories docupacions com les de recepci, agents
dintermediaci, xefs i cuiners/es i assistncia turstica, per aquest ordre; i conjuntament amb
lexperincia, en les categories de comercialitzaci i mrqueting, guiatge turstic i direcci i gerncia dorganitzacions turstiques. 104
Lexperincia s ms important que la formaci, especialment en les categories de manteniment i
neteja, animaci turstica, auxiliars de cuina i sala, organitzaci desdeveniments, i matres i cambrers/es, tal com sobserva al grfic segent.
102

De 8,2 de mitjana en una escala del 0 (gens important) a 10 (molt important).
104
103
117
GRFIC-19.
Importncia de la formaci contra experincia per categories docupacions
80%
Mant./Neteja
70%
Auxiliars
Animaci
Experincia
60% Organitzadors
51%
50%
Cambrers
Cuiners
Direcci
40%
Guies
Agents
d'intermediaci
Assistents
Recepci
30%
20%
Comercials
10%
Ambdues (formaci i experincia)
7%
0%
-10%
-5%
0%
5%
10%
15%
20%
Formaci
25%
30%
35%
40%
Nota: el dimetre () representa la freqncia de la resposta ambdues.

Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de ideas Institut DEP.
Nivell mnim destudis requerit al personal de les empreses turstiques

El nivell mnim de formaci que les empreses requereixen a les persones que ocupen o han
docupar llocs de treball del sector turstic s baix en general: el 29% de les empreses no requereix cap estudi o noms estudis primaris. Tanmateix, el 19% de les empreses requereixen estudis
universitaris.
GRFIC-20.
80%
Nivell mnim destudis requerit per les empreses turstiques, per categories
docupaci
Transversals
Intermediaci i acompanyament
70%
60%
50%
40%
30%
20%
41%
31%
20%
10%
Cap, 1aris o ESO (BAIX)
CFGM i Batxillerat (MITJ)
Assistents
Organitzaci
Agents
Guies
Animaci
Recepci
Auxiliars
Cambrers
Cuiners
Mant./Neteja
Comercials
Direcci
Mitjana ( )
0%
CFGS i Universitat (ALT)
Unitats: freqncia en percentatges.

118
Els requeriments de formaci ms alts sn els de les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic i de lrea transversal, tret de la categoria de manteniment i neteja; i els requeriment de formaci ms baixos sn els de lrea dallotjament i restauraci.
Tal com sobserva al grfic, les empreses turstiques requereixen un nivell destudis alt, s a dir,
formaci professional de grau superior (CFGS) o estudis universitaris, en percentatges que superen la mitjana (el 31%), als agents dintermediaci, guies turstics/ques, directors i gerents, assistents/es, personal de comercialitzaci i mrqueting, organitzaci desdeveniments i personal de
recepci, per aquest odre. En general, per exercir la professi es necessita formaci superior en
les categories de direcci i gerncia, i comercialitzaci i mrqueting; i de turisme i idiomes en les
dagents dintermediaci, guies i informadors/es turstics/ques, i caps de recepci.
Les empreses no requereixen cap tipus de formaci o un nivell destudis baix, s a dir, estudis
primaris o secundaris obligatoris (ESO), en percentatges que superen la mitjana (41%), al personal de manteniment i neteja, matres i cambrers/es, auxiliars de cuina i sala, xefs i cuiners/es i personal danimaci turstica, per aquest ordre. Cal tenir en compte que el carnet de manipulador/a
daliments s necessari en les categories de cuiners/es, matres i cambrers/es i auxiliars de cuina i
sala; i que per exercir la professi es necessita formaci especfica en la de xefs i caps de cuina
dun determinat nivell.
Per acabar, algunes empreses turstiques requereixen un nivell destudis mitj, s a dir, estudis
de batxillerat o formaci professional de grau mitj (CFGM), en percentatges que superen a la mitjana (20%), al personal de recepci, auxiliars de cuina i sala, personal de comercialitzaci i mrqueting, organitzaci desdeveniments, personal de manteniment i neteja, direcci i gerncia, i
animaci turstica, per aquest ordre. En general, per exercir la professi es necessita formaci de
nivell mitj en les categories de manteniment i neteja, concretament, els supervisors i governants/es dhotel.
Importncia de la formaci en la selecci de personal dempreses turstiques

En general, a lhora de seleccionar els professionals docupacions turstiques, la formaci s bastant important, 105 malgrat que les empreses consideren que per exercir la professi, lexperincia
s ms important que la formaci. No obstant aix, hi ha diferncies en funci de la categoria ocupacional de qu es tracti.
Aix, la formaci s molt important en els processos de selecci docupacions de lrea
dintermediaci i acompanyament turstic, com ara la de guiatge i assistncia turstics, per tamb
en les transversals de direcci i gerncia i comercialitzaci i mrqueting; i en les dallotjament i
restauraci de xef i cuiner/es; totes elles, categories en qu la formaci conjuntament amb
lexperincia s important, i, en les quals les empreses requereixen un nivell destudis alt o mitj,
tret dels xefs i cuiners/es en qu el nivell destudis requerit s baix.
La categoria en qu es valora ms la formaci a lhora de seleccionar personal s la de guiatge turstic. La necessitat dhabilitaci especfica i didiomes com langls, per tamb del turisme emergent com el rus o el xins, en podrien ser les causes.
La categoria en qu es valora menys la formaci a lhora de seleccionar personal s la dauxiliar
de cuina i sala, tal com sobserva al grfic segent, en sintonia amb el nivell destudis baix o mitj
requerit per les empreses turstiques per exercir aquestes ocupacions i la valoraci de
lexperincia per damunt de la formaci.
105
El 7,7 en una escala de 0 (gens) a 10 (totalment).
119
GRFIC-21.
10
Importncia de la formaci en la selecci, per categories docupaci
Transversals
9
8
8,8
8,3
8,7
8,2
8,1
7,9
7,7
7,5
7,1
8,1
7,7
7,3
6,8
6,8
6
5
4,6
Importncia
Allotjament i restauraci ( )
Auxiliars
Cambrers
Recepci
Cuiners
Animaci
Agents
Organitzaci
Assistents
Guies
Mant./Neteja
Comercials
Direcci
Mitjana ( )
Mitjana ( )
Intermediaci i acompanyament ( )
Unitats: valor absolut en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).

La formaci s bastant important en els processos de selecci del personal dallotjament i restauraci de la categoria ocupacional de personal de recepci, i dintermediaci i acompanyament turstic, com ara el personal dorganitzaci desdeveniments i els agents dintermediaci; categories
en qu es requereix un nivell alt o mitj de formaci i es valora la importncia de la formaci, tret
de la categoria dorganitzaci desdeveniments en la qual lexperincia s ms important.
En les categories danimaci turstica, personal de manteniment i neteja, i matres i cambrers/es,
lexperincia s ms important que la formaci i les empreses noms requereixen un nivell
destudis baix o mitj. No obstant aix, les empreses valoren positivament la formaci en els processos de selecci de personal daquestes categories.
Dificultats de cobrir els llocs de treball turstics a causa de la manca de qualificaci

Una de cada quatre empreses manifesten tenir dificultat per cobrir les vacants de determinades
ocupacions turstiques, per en funci de la categoria ocupacional de qu es tracti sobserven diferncies. En general, les causes daquesta dificultat de cobertura sn la manca de formaci i de
professionals, els horaris de treball i la temporalitat, i la dificultat de trobar un perfil especfic, per
aquest ordre.
Si posem en relaci la dificultat de cobertura de vacants amb la causa principal daquesta dificultat
la manca de formaci i de professionals- sobserva que hi ha un grup docupacions que tenen dificultats importants per sobre de la mitjana del 26%- per cobrir les vacants a causa de no trobar
persones qualificades en percentatges per sobre de la mitjana de 28,5% - per manca de formaci
o professionalitat. Les ocupacions de la categoria de xefs i cuiners/es de lrea dallotjament i restauraci, i les categories dagents dintermediaci i guies turstics de lrea dintermediaci i acompanyament turstic formen part daquest grup, tal com sobserva al grfic segent.
120
GRFIC-22.
Dificultat de cobertura de vacants per manca de qualificaci, per categories

docupaci
Manca de qualificaci professional
80%
Cuiners
Comercials
60%
Agents
Recepci
40%
Guies
29%
Direcci
20%
Mant./Neteja
Cambrers
0%
-20%
n.d
Auxiliars
Organitzaci
Animaci
26%
-40%
-10%
Assistents
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
Dificultat de cobertura
Unitats: freqncia en percentatge.
En el pol oposat, dificultat baixa per cobrir vacants per causes diferents a la manca de persones
qualificades com per exemple, els horaris de treball i la temporalitat, se situen les ocupacions de
manteniment i neteja de lrea transversal; i en menor grau, ats que la dificultat de cobertura s
semblant a la mitjana del 26%, les ocupacions de matres i cambrers/es de lrea dallotjament i
restauraci, 106 i de direcci i gerncia de lrea transversal. 107
Hi ha un tercer grup docupacions que no sn difcils de cobrir per sota de la mitjana del 26%- per en cas de ser-ho, la causa principal t a veure amb la manca de qualificaci professional en
percentatges per sobre de la mitjana del 28,5%- com per exemple, les de la categoria de comercialitzaci i mrqueting de lrea transversal, i de recepci de lrea dallotjament i restauraci.
En contraposici amb aquest grup, les ocupacions relacionades amb la categoria dauxiliars de
cuina i sala de lrea dallotjament i restauraci sn les ms difcils de cobrir a causa dels horaris
de treball i de la temporalitat.
Per acabar, hi ha un darrer grup de lrea dintermediaci i acompanyament turstic, i que agrupa
les ocupacions danimaci turstica, organitzaci desdeveniments i assistncia turstica, amb dificultats de cobertura a lentorn de la mitjana, per que per motius mostrals, no es proporciona informaci sobre les causes daquesta dificultat.
Les empreses que han fet i faran formaci, i que la valoren per ser competitives
Si les empreses valoren la formaci com a factor de competitivitat en els mercats, llavors, molt
probablement organitzaran accions formatives, o participaran en cursos de formaci. En aquest
sentit, les empreses ms compromeses amb la formaci sn les que facturen per sobre del llindar
dels cent mil euros i estan orientades a la innovaci de productes i serveis. Tenint en compte
106
Les causes de la dificultat de cobertura de la categoria de matres i cambrers/es sn la manca de comproms amb la feina, i els horaris de treball i la temporalitat. Vegeu a lapartat 5.2. Oferta i demanda de formaci: anlisi per categoria ocupacional daquest captol, la fitxa nmero 5 de Matres i cambrers/es.
107
Les causes de la dificultat de cobertura de la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques sn lespecialitzaci del
perfil, els motius econmics i salarials o la manca dadaptaci a la filosofia de lempresa. Vegeu a lapartat 5.2. Oferta i demanda de
formaci: anlisi per categoria ocupacional daquest captol, la fitxa nmero 1 de Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques.
121
aquest comproms amb la formaci, les empreses, prviament classificades per sector, grandria i
zona, es poden separar en tres grans grups.
El primer s el grup dempreses compromeses amb la formaci que ha fet formaci els darrers
cinc anys, preveu fer-ne els propers anys i la valora considerablement per tal de millorar la competitivitat. En aquest grup hi ha les empreses mitjanes i grans (de 50 i ms persones empleades), petites (dentre 10 i 49 persones empleades), i les empreses dintermediaci turstica, s a dir, les
agncies de viatge, els operadors turstics, els serveis de reserves i activitats relacionades, i les
empreses de lloguer de vehicles de motor.
En laltre extrem, hi ha el grup dempreses no compromeses amb la formaci. En aquest quadrant,
no hi ha gaire empreses per hi trobem, parcialment, les empreses de transport turstic.
GRFIC-23.
Empreses turstiques que inverteixen en formaci i la valoren, per sector i grandria
100%
Preveuen fer formaci 2012-2013
90%
Mitjana/Gran
80%
70%
Petita
60%
Intermediaci
Allotjament
50%
41%
40%
Transport
Ciutat
Interior
Litoral
Oci i esdev.
Micro
30%
Restauraci
20%
10%
50%
0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Valoraci
de la formaci
70%
90%
80%
100% 110%
Han fet formaci 2007-2011

Nota: el dimetre () representa la importncia de la formaci per a la competitivitat de lempresa, en una escala de 0 (gens important)
a 10 (molt important).
Per acabar, el tercer grup s el de les empreses compromeses a mitges amb la formaci. Les microempreses del sector de la restauraci se situen en aquesta posici central, amb un percentatge
alt dempreses que no han fet formaci ni preveuen fer-ne, i, en menor grau, lallotjament, les activitats doci i entreteniment, com ara les activitats desport, culturals i recreatives, i les empreses de
linterior rural, una mica ms compromeses amb la formaci. Les empreses de Barcelona ciutat i el
litoral, tot i que atorguen importncia a la formaci, tamb sagrupen a lentorn daquests valors
centrals.
Tal com sobserva al grfic segent, les empreses que donen ms importncia a la formaci com
a factor de competitivitat, modernitzaci, millora de la qualitat del servei al client, i qualificaci i
professionalitzaci del personal, sn les empreses mitjanes i grans (de 50 i ms persones treballadores), del sector de la intermediaci turstica, i situades a la ciutat de Barcelona.
122
GRFIC-24.
Importncia de la formaci per a la competitivat de les empreses
Sectors
Grandria
Zones
9,0
8,9
8,8
8,8
8,7
8,6
8,4
8,2
8,4
8,4
8,4
8,3
8,2
8,2
8,1
8,0
8,1
8,0
7,8
7,6
Importncia
Interior
Litoral
Ciutat
Petita
Micro
Mitjana/Gran
Transport
Restauraci
Allotjament
Oci i ent.
Intermediaci
Mitjana ( )
7,4
Mitjana ( )
Unitats: valor absolut en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important).

5.2.
Oferta i demanda de formaci. Anlisi per categoria ocupacional
A continuaci sanalitza el coneixement de loferta de formaci per categoria docupaci, aix com
el grau de satisfacci amb aquesta oferta i lexistncia de mancances formatives. Tret dalgunes
excepcions, en general, com ms es coneix loferta formativa duna categoria ocupacional, menys
satisfet sest amb aquesta oferta, i ms necessitats formatives es detecten.
5.2.1. Una aproximaci comparativa

En general, loferta de formaci ms coneguda s la de les ocupacions de lrea dintermediaci i
acompanyament turstic (el 61% de mitjana), concretament, la de les categories danimaci turstica, assistncia i guiatge turstic, per aquest ordre. Cal tenir en compte que sn les empreses del
sector de la intermediaci turstica les que, en general, millor coneixen loferta, sobretot la de formaci professional i universitria. 108
Probablement aquest major coneixement de loferta s degut al fet que aquesta s especfica per
aquestes categories ocupacionals, s a dir, la seva finalitat s capacitar professionalment a les
persones per realitzar les tasques prpies de cada ocupaci. En aquest sentit, els mateixos ttols
dels estudis dFP reglada reflecteixen aquesta especificitat (i per tant ms facilitat dassociar formaci a ocupaci). 109 Daltra banda, pel que fa a la formaci universitria, els graus en turisme,
degut al seu carcter ms general, perden especificitat, si b aquesta queda compensada per
108
Vegeu lapartat 4.5. Valoraci de loferta formativa en el sector turstic del captol 4. Demanda de formaci de les empreses del
sector turstic de Catalunya
109
Els CFGS dAgncies de viatges i organitzaci desdeveniments, el de Guia, informaci i assistncia turstiques i el dAnimaci turstica en sn un clar exemple.
123
lexistncia de msters oficials i cursos dextensi universitria clarament enfocats a aquestes

ocupacions. 110
Pel que fa al grau de coneixement de loferta formativa, les empreses de lrea dallotjament i restauraci ocupen el segon lloc. En general, tres de cada cinc persones entrevistades coneixen bastant b loferta formativa de les ocupacions daquesta rea, sobretot loferta destinada a xefs i cuiners/es, auxiliars de cuina i sala, i, matres i cambrers/es, per aquest ordre, en sintonia amb el coneixement general que el sectors de la restauraci i de lallotjament, en menor grau, tenen de
loferta formativa.
Cal tenir en compte que des dun punt de vista quantitatiu, les accions formatives dirigides a lrea
dallotjament i restauraci representen la meitat (el 50,2%) del total de les accions analitzades en
el captol 3.
Per acabar, loferta formativa de les categories ocupacionals de lrea transversal s la menys coneguda, sobretot la destinada al personal de manteniment i neteja -incls el personal supervisor i
governants/es- 111 i, en menor grau, la destinada a la direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, tal com sobserva al grfic segent.
GRFIC-25.
Coneixement de loferta formativa per rees i categories ocupacionals
Coneixement
de l'oferta
Transversals
90%
80%
70%
60%
57%
50%
40%
30%
20%
Mant./Neteja
Direcci
Comercials
Recepci
Cambrers
Auxiliars
Cuiners
Agents
Organitzaci
Guies
Assistents
Mitjana ( )
0%
Animaci
10%

Pel que fa a les necessitats formatives, les mancances de formaci ms grans es detecten en les
ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic (el 54% de les empreses), sobretot
en les categories dassistncia, guiatge turstic i animaci turstica, per aquest ordre. Tamb es
remarcable les mancances de formaci en la categoria ocupacional de direcci i gerncia.
En general, no es detecten mancances de formaci en les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci. De fet, noms una tercera part de les empreses han detectat mancances de formaci, i si
110
Com ara el mster oficial en Turisme cultural (UdG, UOC), la diplomatura de postgrau Tcniques en gesti i assessorament en les
agncies de viatges i el Mster en gesti i organitzaci desdeveniments (ambds organitzats per lEscola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera de la UAB); entre daltres.
111
Tot i que al captol 3, i tal com recull la fitxa daquesta categoria ocupacional, shan identificat 101 accions formatives dirigides a
aquestes ocupacions, el gruix de les quals es concentra en formaci professional per a locupaci doferta dirigida a persones en situaci datur (74 accions formatives) orientada a les ocupacions de menor qualificaci (neteja de pisos, bugader/a, planxador/a).
124
ho han fet ha estat, sobretot, en les ocupacions dauxiliars de cuina i sala, tal com sobserva al
grfic segent.
GRFIC-26.
Detecci de mancances de formaci per rees i categories ocupacionals
Mancances
formatives
Intermediaci i acompanyament Transversals
70%
60%
50%
40%
40%
30%
20%
Cuiners
Recepci
Cambrers
Auxiliars
Mant./Neteja
Direcci
Organitzaci
Agents
Animaci
Guies
Assistents
Mitjana ( )
0%
Comercials
10%

La satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea transversal s bastant
alta (7,0): direcci i gerncia, comercialitzaci i mrqueting, i personal de manteniment i neteja.
Les necessitats de formaci s detecten, sobretot, en les categories de direcci i gerncia, i comercialitzaci i mrqueting, s a dir, en les ocupacions en les qu loferta formativa es coneix ms.
La satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci s bastant alta (6,7). La ms baixa sobserva en les ocupacions de la categoria dauxiliar de
cuina i sala. Les ocupacions amb ms potencial de creixement en aquesta rea sn les relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, el turisme rural i de cmping, i el turisme per Internet
i les TIC.
La satisfacci amb loferta formativa de les ocupacions de lrea dintermediaci i allotjament s la
ms baixa (el 6,2 de mitjana), en sintonia amb el grau baix de satisfacci amb loferta formativa
general de les empreses del sector de la intermediaci turstica i lalt percentatge dempreses del
sector que consideren que loferta de formaci no sadequa a les necessitats del negoci, per manca doferta (tant general com especfica) i per ser massa acadmica i poc prctica.
De lanlisi de loferta formativa feta al captol 3 daquest informe, es pot concloure que si b les
accions formatives dirigides a les categories ocupacionals de lrea de la intermediaci i assistncia turstiques concentren el 30,5% del total de les accions analitzades, des dun punt de vista
qualitatiu sobserva una major presncia de la formaci reglada o oficial (ja sigui universitria o
FP) i un menor pes de les accions aqu categoritzades com altres i que corresponen a les impartides per tot tipus de centres de formaci, amb elevada variabilitat de temtiques i durada.
Per tant, el menor grau de satisfacci detectat pot respondre a les tradicionals crtiques que acostuma a rebre la formaci reglada: terica en excs, marcada per un programa i una estructura ms
fixes i menys flexibles, en comparaci amb la formaci no reglada, ms permeable a les necessitats puntuals dempreses i treballadors, tant pel que fa als continguts com la durada.
125
Precisament, la satisfacci amb loferta de formaci ms baixa sobserva en la categoria

danimaci turstica. 112 Cal tenir en compte que en el sector de la intermediaci turstica i en el de
les activitats doci i organitzaci desdeveniments hi han les ocupacions amb el potencial de creixement ms alt, com ara les ocupacions vinculades al turisme per Internet i les noves tecnologies
de la informaci i la comunicaci (TIC), el guiatge turstic especialitzat, i lassessorament i la personalitzaci dactivitats.
No obstant aix, la satisfacci amb loferta formativa destinada als assistents/es i, en menor grau,
al personal dorganitzaci desdeveniments, s bastant alta, en sintonia amb la satisfacci general
que les empreses del sector dactivitats doci i organitzaci desdeveniments mostren amb loferta
formativa, sobretot amb la universitria i la professional. De fet, la categoria dassistncia turstica
s una de les excepcions en qu es coneix loferta de formaci, sobserven mancances formatives,
per la satisfacci amb loferta formativa s alta en lloc de baixa.
GRFIC-27.
Satisfacci
8,0
Satisfacci amb loferta formativa per rees i categories ocupacionals
Transversals
7,5
7,5
7,1
7,0
6,5
Allotjament i restauraci Intermediaci i acompanyament
7,2
7,1
6,8
6,6
7,0
7,2
6,8
6,6
6,5
6,1
6,0
6,2
5,6
5,5
5,0
4,8
Animaci
Agents
Guies
Organitzaci
Assistents
Recepci
Cuiners
Cambrers
Mant./Neteja
Direcci
Comercials
Mitjana ( )
4,0
Auxiliars
4,5
Unitats: valor absolut en una escala de 0 (gens important) a 10 (molt important) i percentatges.
Competncies que shan de cobrir en els plans de formaci del sector turstic
Les categories docupaci amb ms deficincies pel que fa a les capacitats per desenvolupar la
feina de manera idnia (transversals i tcniques conjuntament) sn les dauxiliars de cuina i sala i
xefs i cuiners/es de lrea dallotjament i restauraci; i les de comercialitzaci i mrqueting, manteniment i neteja i direcci i gerncia de lrea transversal.
Pel que fa a les competncies transversals, s a dir, les habilitats, coneixements i actituds que
les persones han de tenir per desenvolupar les tasques prpies de la categoria ocupacional, lrea
transversal s la que presenta els dficits competencials ms grans.
Les ocupacions daquesta rea en qu la diferncia entre la importncia que satorga a les competncies i el grau dhabilitat real s ms gran, sn les de les categories segents: personal de manteniment i neteja (supervisors i governantes), direcci i gerncia, i comercialitzaci i mrqueting,
112
Per veure loferta formativa dirigida a aquesta categoria ocupacional, vegeu la corresponent fitxa ms endavant, si b cal tenir en
compte que el ttol dAnimaci turstica (CFGS) ser substitut a partir del curs 2012-2013 pel dAnimaci sociocultural i turstica (adscrit
a la famlia professional de serveis socioculturals i a la comunitat).
126
per aquest ordre. Una explicaci possible s la manca doferta especfica en aquestes categories, 113 i la necessitat de potenciar el turisme per Internet, en lnia i mitjanant les TIC de la categoria
comercialitzaci i mrqueting.
Tal com sobserva al grfic segent, les diferncies tamb sn grans en les ocupacions de la categoria dauxiliar de cuina i sala de lrea dallotjament i restauraci, una explicaci possible s la
reiterada manca de qualitat i professionalitat expressada.
GRFIC-28.
Competncies transversals: importncia i grau real de competncia, per ocupacions

Transversals
9,4
9,5
Importncia
Grau real
9,0
9,0
8,6
8,6
8,4
8,5
8,4
8,5
8,5
8,5
8,5
8,4
8,9
8,1
Assistents
8,1
Guies
8,0
Animaci
8,0
Organitzaci
8,1
Agents
Recepci
7,8
Auxiliars
Mant./Neteja
Mitjana ( )
7,5
8,1
7,9
7,9
Comercials
7,9
Cambrers
8,1
Cuiners
8,7
Direcci
8,0
8,6
8,5
A les fitxes docupacions es poden consultar les competncies transversals concretes en qu es

detecten les diferncies ms grans. No obstant aix, a continuaci sen concreten algunes:
rea transversal. Manteniment i neteja (supervisors i governantes): gesti del temps i planificaci, organitzaci i control. Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques: gesti de conflictes i resoluci de problemes; iniciativa i creativitat. Comercialitzaci i mrqueting: idiomes; iniciativa i creativitat.
rea dallotjament i restauraci. Auxiliars de cuina i sala: normes de seguretat i higiene; actitud cap a la neteja i lordre. Caps de recepci: gesti de conflictes i resoluci de problemes;
gesti de personal i coordinaci dequips. Xefs i caps de cuina: direcci i lideratge; iniciativa i
creativitat; planificaci, organitzaci i control. Matres i cambrers/es: idiomes.
rea dintermediaci i acompanyament turstic. Agents dintermediaci: idiomes. Organitzaci desdeveniments: gesti de conflictes i resoluci de problemes; iniciativa i creativitat.
Animaci turstica: comunicaci, persuasi i relacions pbliques. Guiatge turstic: idiomes.
Sobserva que els idiomes, la gesti de conflictes i la resoluci de problemes, la iniciativa i creativitat, i la planificaci, organitzaci i control, conformen el conjunt de competncies transversals
113
Tal com es constata en la fitxa del personal de manteniment i neteja, hi ha molt poca formaci especfica per a persones supervisores o governants/es (algun curs de formaci professional per a locupaci), mentre que pel que fa a la categoria de direcci i gerncia,
loferta formativa s elevada, fet que potser reflecteix un cert grau de desconeixement daquesta tant per part de les empreses i com
dels potencials destinataris. En canvi, pel que fa a la comercialitzaci i mrqueting, degut a ser una de les ocupacions en creixement i
alta demanda de coneixements especfics, loferta existent pot resultar insuficient (s significatiu que la major part de les accions formatives dirigides a aquests professionals es classifiquin en la categoria dAltres accions formatives, tal com es constata en la fitxa 2).
127
compartides que requereixen ms atenci, en sintonia amb el tipus doferta formativa general que
es troba a faltar: els idiomes, i que es proposa millorar: la formaci en idiomes, i la qualitat i la professionalitat.
Tal com ja sha comentat anteriorment, loferta formativa en idiomes no ha estat objecte danlisi
en aquest informe, ats que el seu marcat carcter transversal (sn necessaris en la majoria de
sectors dactivitat) ampliava enormement lobjecte destudi. Aix mateix, cal tenir en compte que
molts centres de formaci (pblics i privats) ofereixen diferents cursos daprenentatge de llenges
estrangeres (ja siguin ms tradicionals, com langls o el francs, o ms enfocats a les economies
emergents, com el xins i el rus), en una mplia varietat de modalitats.
Daltra banda, cal tenir en compte que el coneixement duna o ms llenges estrangeres t un pes
significatiu en els plans destudis analitzats, ja sigui mitjanant assignatures especfiques de llengua estrangera (en els graus i els CFGM i CFGS) com amb la docncia en llengua estrangera de
determinades assignatures o cursos acadmics complerts (en el cas de la formaci universitria,
sobretot els msters i altres cursos dextensi universitria).
Ara b, la reiterada constataci per part de les empreses de les mancances en idiomes de les persones treballadores obliga a qestionar, tal com ja sha apuntat, si aquesta oferta formativa s suficient i per tant, cal replantejar-la.
Daltra banda, cal tenir en compte el potencial de creixement de les ocupacions relacionades amb
el turisme rural, els guies turstics especialitzats, i els mercats nous com ara el xins i el rus, en
qu aquestes competncies sn necessries.
Quant a les competncies tcniques o capacitats que han de tenir les persones per fer la feina
de la categoria ocupacional de manera idnia, lrea dallotjament i restauraci s la que presenta
els dficits ms grans, sobretot la categoria ocupacional dauxiliars de cuina i sala, seguida de la
de xefs i cuiners/es. En general, la professionalitzaci i la qualitat shan de millorar en el sector de
la restauraci i lallotjament, aix com latenci al client i els idiomes. Cal tenir present que tot i que
presenta dficits en competncies importants, moltes empreses han considerat les ocupacions relacionades amb la cuina de futur daqu cinc a deu anys.
Les diferncies entre la importncia que satorga a les competncies tcniques i el grau dhabilitat
real tamb s gran a lrea transversal, concretament en les ocupacions de la categoria comercialitzaci i mrqueting, i direcci i gerncia, en concordana amb la necessitat de reforar les vendes mitjanant el turisme per Internet, en lnia, les TIC, les xarxes socials, i els nous mercats, com
ara el xins i el rus, entre daltres, tal com sobserva al grfic anterior.
128
GRFIC-29.
Competncies tcniques: importncia i grau real de competncia, per ocupacions

Transversals
9,6
10,0
9,3
9,5
8,7
8,7
8,6
8,2
8,5
9,5
8,9
8,6
8,6
8,4
8,2
8,3
9,2
8,8
8,6
8,0
8,0
Mant./Neteja
Auxiliars
8,3
8,1
8,3
8,2
7,8
7,8
Organitzaci
8,0
7,5
Grau
Agents
9,0
7,5
7,0
7,2
Assistents
Animaci
Guies
Cambrers
Recepci
Cuiners
Direcci
Comercials
Mitjana ( )
6,5
A les fitxes docupacions es poden consultar les competncies tcniques concretes en qu la diferncia s ms gran. No obstant aix, a continuaci sen destaquen algunes:
rea transversal. Direcci i gerncia dorganitzacions turstiques: gesti comercial i de mrqueting. Comercialitzaci i mrqueting: s daplicacions informtiques, recerca dinformaci i
xarxes socials (blogs, RSS, Twitter, Facebook, web 2.0, etc.). Manteniment (supervisors): gesti dinstallacions, maquinria i equips. Personal de neteja: serveis personals i protocol.
rea dallotjament i restauraci. Auxiliars de cuina i sala: operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci, conservaci i presentaci daliments i begudes. Xefs i cuiners/es: normes de seguretat alimentria i higiene tcniques delaboraci, manipulaci, preparaci, regeneraci i presentaci daliments. Recepci: comercialitzaci i mrqueting. Matres,
sommeliers i caps de sala: direcci, planificaci, i supervisi de la sala i el personal. Cambrers/es: normes de protocol i restauraci.
rea dintermediaci i acompanyament turstic. Agents dintermediaci: gesti comercial i

mrqueting, promoci i venda, gesti pressupostria, comptable i estadstica. Organitzaci
desdeveniments: productes i serveis desdeveniments i actes pblics.
En les categories dallotjament i restauraci sobserven dficits en les capacitats per fer la feina de
manera idnia, per tant, manca defectivitat, professionalitat i qualitat del servei, la qual cosa t relaci amb la proposta per millorar la formaci turstica general en lmbit de la qualitat i la professionalitat del servei.
Daltra banda, en les categories transversals i dintermediaci i acompanyament turstic sobserva
un dficit en habilitats i coneixements relacionats amb la venda i el mrqueting i els nous canals
de comercialitzaci en sintonia amb les propostes de millora relacionades amb el turisme per Internet, en lnia o les noves tecnologies.
129
5.2.2. Fitxes docupacions turstiques

Les fitxes docupacions turstiques agrupen en una sola categoria les ocupacions duna famlia, s
a dir, les ocupacions que comparteixen funcions, competncies, oferta formativa o caracterstiques
semblants. Les fitxes docupacions shan distribut en tres rees en coherncia amb el mapa de
les ocupacions dels sector turstic daquesta recerca: 114 transversal, allotjament i restauraci, i intermediaci i acompanyament turstic, tal com es concreta a continuaci.
Categories docupacions transversals

1. Categoria ocupacional de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques
2. Categoria ocupacional de comercialitzaci i mrqueting
3. Categoria ocupacional de manteniment i neteja
Categories docupacions dallotjament i restauraci

4.
5.
6.
7.
Categoria ocupacional de xefs i cuiners/es

Categoria ocupacional de matres i cambrers/es
Categoria ocupacional dauxiliars de cuina i sala
Categoria ocupacional de recepci
Categories docupacions dintermediaci i acompanyament turstic

8. Categoria ocupacional danimaci turstica
9. Categoria ocupacional de guiatge turstic
10. Categoria ocupacional dagents dintermediaci
11. Categoria ocupacional dorganitzaci desdeveniments
12. Categoria ocupacional dassistncia turstica
Guia de lectura dels grfics de les fitxes docupacions turstiques

En lesquema segent es presenta la guia de lectura de la informaci que contenen els grfics de
les fitxes docupacions turstiques.
114
Vegeu lapartat 2.2. Ocupacions de les activitats turstiques del captol 2. Mapa de les ocupacions de les activitats turstiques
daquest estudi.
130
Cercle exterior
Categoria ocupacional concreta
Ns %
%
S %
%
Cercle interior
Conjunt de categories
Ns %
CFGS %
ESO %
Cap o
Primria
%
Variables i
percentatges (%)
No %
1 columna: categoria
ocupacional concreta
Variable A (%)
80%
60%
5
Percentatge
categoria
40%
CFGS %
Batx. %
CFGM %
Variables i
percentatges (%)
ESO %
Cap o
Primria
%
2a columna: conjunt
d'ocupacions (total)
10
Puntuaci
mitjana total
Percentatge
mitj total
Variable B (0-10)
Puntuaci
categoria
100%
Ns %
Univ. %
Causes ms freqents
Categoria (%) | Total (%)
o
Variacions del percentatge de
la categoria en funci de la
grandria de l'empresa
En les fitxes es descriuen categories

d'ocupacions concretes . Les grfiques
serveixen per comparar el resultat de la
categoria ocupacional concreta, per
exemple: xefs i cuiners, amb la mitjana
del conjunt de categories d'ocupacions
turstiques (total categories).
20%
Esquerra: categoria
ocupacional concreta
Dreta: conjunt de
categories (total)
CFGS
Msters
Grau
Per a ocupats
CFGM
Universitat
Extensi
FP reglada
PQPI
FP per a
Altres
accions
formatives
l'ocupaci
Per a aturats
El dimetre de la circumferncia () representa l'oferta formativa de cada tipus de formaci, des del punt de vista
quantitatiu, i les subdivisions dins de cada circumferncia, els diversos subtipus. Aix, la proporci de la circumferncia
o de les diverses zones d'aquesta reflecteix el nombre de cursos del tipus de formaci, la quantitat, per no altres
variables qualitatives, com ara, el nombre d'hores, la diversistat de cursos, la distribuci territorial, o el percentatge de
formaci prctica, entre d'altres. La diversitat de temtiques d'una banda, i la distribuci territorial de l'altra es concreten
a les taules sobre l'oferta formativa de cadascuna de les fitxes de categoria ocupacional.
131
1. DIRECCI I GERNCIA DORGANITZACIONS TURSTIQUES

Transversal
Ocupacions incloses (CCO 2011): directors i gerents dhotel (1411) i directors i gerents daltres empreses
de serveis dallotjament (1419), com ara motels i albergs juvenils; directors i gerents de restaurants (1421);
directors i gerents de bars, cafeteries i similars (1422), directors i gerents dempreses de serveis dpats i altres empreses de restauraci (1429); directors i gerents dempreses dactivitats recreatives, culturals i esportives (1501), com ara parcs datraccions; directors i gerents daltres empreses de serveis (1509) com per
exemple agncies de viatges i centres de conferncies; treballadors propietaris de petits allotjaments (5840).
Descripci General
Funcions
Dirigir i gestionar una unitat de producci en allotjament, restauraci, activitat recreativa, agncia de viatges
o similar. Dissenyar i comercialitzar ofertes, serveis i productes. Gestionar econmicament i financera
lestabliment. Gestionar la qualitat ambiental i la seguretat. Assegurar el manteniment i les condicions ds
despais, installacions i dotacions en els establiments.
Competncies transversals
Direcci i gerncia
Atenci i servei orientat al client
Iniciativa i creativitat
Direcci i lideratge
Comunicaci, persuasi i relacions pbliques
Idiomes
s d'aplicacions informtiques i recerca d'informaci
Gesti de personal i coordinaci d'equips
Gesti de conflictes i resoluci de problemes
Competncies tcniques
Direcci i gerncia
Direcci i organitzaci d'empreses
Gesti comercial i mrqueting
Gesti pressupostria, comptable, financera i estadstica
Gesti de compres, aprovisionament i logstica
Gesti de recursos humans
Sectors amb la categoria ocupacional
Empreses (%)
100%
75%
50%
25%
Intermediaci
Restauraci 84%
80%
Allotjament
Activitats
72%
d'oci
64%
Transport
54%
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
Mitjana Moda Mitjana Moda mitjanes
0,3
0,0
9,1 10,0
8,8 10,0
0,8
0,0
8,6
8,0
7,7
8,0
0,4
2,0
8,5 10,0
8,1
8,0
0,5
2,0
8,3 10,0
7,8
8,0
0,6
1,0
8,3 10,0
7,7
9,0
0,6
2,0
8,3 10,0
7,6
8,0
0,4
0,0
8,2
8,0
7,8
8,0
1,0
2,0
8,2 10,0
7,2
8,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,7
2,0
8,7 10,0
8,1
8,0
1,1
2,0
8,2 10,0
7,1
8,0
0,7
0,0
8,2
8,0
7,5
8,0
0,3
0,0
8,0
8,0
7,8
8,0
0,7
0,0
7,7
8,0
7,0
8,0
Dificultat de cobertura i causes

Direcci i gerncia
Ns 3%
5%
S 27%
26%
Total
No 69%
1- Perfl molt especialitzat i difcil

de trobar (23%) | Total (10%)
2- Motius econmics i salaris alts
(21,5%) | Total (8%)
3- Manca d'adaptaci a la filosofia de
l'empresa (21%) | Total (5%)
69%
Sectors d'activitat
Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades

ats que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa,
noms sha considerat lactivitat professional principal que desenvolupen. El dimetre representa la mitjana de llocs de treball.
Categoria ocupacional present a tots els sectors,

sobretot, a la intermediaci turstica, la restauraci i
lallotjament. El percentatge s inferior en el transport per la proporci ms gran dautnoms.
La dificultat de cobertura s semblant a la mitjana

del conjunt de les categories, noms una de cada
quatre empreses consideren que s un lloc de treball
difcil de cobrir, i de manera significativa al litoral.
Les causes daquesta dificultat sn que el perfil s
molt especialitzat i difcil de trobar, que els salaris
sn alts o leconomia no ho permet o que les persones no sadapten a la filosofia de lempresa.
132
Formaci
Demanda
Oferta
Nivell mnim destudis requerit

Ns 7%
Ns 5%
Univ. 19%
Univ. 47%
CFGS 9%
Batx. 11%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
CFGM 12%
ESO 9%
Primria 8%
Cap o
Primria
29%
Direcci i gerncia
Total ocupacions
Els requeriments mnims de formaci per la meitat

de les empreses (47%) sn els de formaci universitria. Els de laltra meitat es distribueixen de manera equitativa entre els nivells de formaci inferiors. Per exercir la professi es necessita formaci
en direcci destabliments turstics, mrqueting,
administraci dempreses, i distribuci i venda de
productes i serveis.
Oferta Formativa
Loferta formativa en aquesta categoria ocupacional es
concentra en la formaci universitria, amb predomini
dels cursos dextensi universitria, i en les altres accions formatives. Pel que fa a la formaci universitria,
cal recordar que els ensenyaments de grau estan orientats a la formaci general de preparaci per a lexercici
de la direcci. En canvi, els msters ofereixen una especialitzaci ms elevada, i els cursos dextensi universitria estan ms centrats en les empreses turstiques. En ser una categoria de caire transversal, que
requereix nivells de qualificaci elevats, la formaci professional, tant reglada com per a locupaci s residual.
Msters
FP reglada
FP per a
Grau
l'ocupaci
Universitat
CFGS
Per a aturats
Altres accions
formatives
Extensi
Coneixement i satisfacci amb loferta

80%
10
7,1
60%
6,6
57%
51%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
Direcci i gerncia Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa per a la direcci i gerncia de lmbit del turisme s del 51%, inferior a la mitjana del conjunt de categories ocupacionals, per la valoraci de loferta formativa assoleix el notable i s superior al total del les ocupacions (7,1).
Quant a la distribuci territorial, loferta es concentra

bsicament a la capital ciutat (29), seguida del litoral
(24) i de linterior rural (11). Tot i que a priori pugui
semblar que loferta est distribuda arreu del territori,
cal assenyalar que la major part dels ttols del litoral
pertanyen al Maresme i pel que fa a linterior rural, pertanyen al Valls, ambdues comarques molt properes a
Barcelona. Pel que fa a la formaci universitria hi ha
cursos en lnia (10), a distncia (2), la majoria combinant formules semipresencials o mixtes.
Graus
Temtica
7 capital - ciutat
5 litoral
3 interior rural
1 en lnia
1 a distncia
Turisme
Gesti de la innovaci
Direcci hotelera
Importncia (0-10)
Importncia de la formaci en la selecci

10
8,3
7,7
Temtica
Direcci hotelera
Gesti estratgica
3 capital - ciutat
5 litoral
Hospitality management
0
Direcci i gerncia
Total ocupacions
La importncia que satorga a la formaci en els

processos de selecci s notable (8,3), per sobre
de la mitjana del conjunt de categories ocupacionals (7,7).
Planificaci turisme
Temtica
Direcci i gesti allotjaments
7 capital - ciutat
Direcci i gesti restauraci
2 litoral
Gesti turisme enolgic
3 interior rural
Gesti agncies de viatge
5 en lnia
Gesti esdeveniments
1 a distncia
133
Formaci respecte de lexperincia

Ambdues
48%
Exper.
47%
Cicles formatius de grau superior (CFGS)

Temtica
Gesti allotjaments turstics
6 capital - ciutat
3 litoral
2 interior rural
Ambdues
39%
Exper.
51%
No hi ha programes de qualificaci professional inicial ni cicles formatius de grau mitj per a la categoria de direcci i gerncia.
Formaci
7%
Direcci i gerncia
Total ocupacions
En gaireb la meitat de les empreses (el 48%) es valora tant la formaci com lexperincia, per sobre de
la mitjana del conjunt de categories ocupacionals.
Per gaireb laltra meitat (el 47%), valora ms
lexperincia que la formaci, tot i que per sota de la
mitjana del total docupacions.
Detecci de mancances formatives
Direcci i gerncia
Ns 4%
S 57%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
59%
44%
40%

FP per a locupaci destinada a ocupats
Temtica
Direcci de restaurants (disseny 1 capital - ciutat
oferta)
No hi ha cursos de formaci professional dirigits a

persones en situaci datur per a la categoria de direcci i gerncia.
7% 40%
No 38%
Total
52%
Tres de cada cinc empreses detecten mancances de

formaci entre els directors i gerents que sn significatives a la microempresa (el 59%), en comparaci
amb lempresa mitjana i gran (el 40%).

Temtica
Gesti qualitat
5 capital - ciutat
Finances
9 litoral
Anlisi i resoluci de conflictes
3 interior rural
Gesti d'equips i persones
4 en lnia
Lideratge
Turisme sostenible
RSC
Altra informaci rellevant

La categoria ocupacional de direcci i gerncia es troba en tots els sectors, tot i que en el transport i en les
activitats doci i organitzaci desdeveniments s menys freqent, com a conseqncia duna autoocupaci i
polivalncia ms grans. La distncia entre la importncia de les competncies en gesti comercial i mrqueting i en gesti de conflictes i resoluci de problemes, i el grau en qu la direcci i gerncia les t assolides
s considerable. Tot i que la dificultat de cobertura noms afecta una de cada quatre empreses, sobretot del
litoral, en sn les causes principals lespecialitzaci del perfil, els sous alts i la manca dadaptaci a la filosofia de les empreses. La importncia de la formaci en els processos de selecci s alta i la satisfacci amb
loferta formativa tamb. La meitat de les empreses valoren tant la formaci com lexperincia o requereixen
a aquests professionals un mnim de formaci universitria; per laltra meitat, valoren ms lexperincia que
la formaci, no requereixen el mnim de formaci universitria, o desconeixen loferta formativa. Es detecten
mancances de formaci sobretot a les microempreses (1 a 9 assalariats).
Pel que fa a loferta, tal com sha comentat anteriorment, predomina la formaci universitria, la qual cosa s
coherent amb els nivells alts de formaci requerits per a aquesta categoria. En relaci amb els idiomes, que
tenen una importncia del 8,3 per a les empreses, cal assenyalar que tots els estudis de grau analitzats inclouen assignatures obligatries i/o optatives destudi dun o ms idiomes i, pel que fa als estudis de segon
cicle, es pressuposa el coneixement didiomes. Pel que fa a la formaci professional, es pot observar que hi
ha un Cicle formatiu de grau superior de gesti dallotjaments turstics. En aquest sentit, cal tenir en compte
que els CFGS es consideren educaci superior, juntament amb leducaci universitria i, per tant, aquesta titulaci saproxima als graus universitaris que capaciten per a la direcci i gerncia de les organitzacions, fet
que pot produir certs solapaments.
134
2. COMERCIALITZACI I MRQUETING
Transversal
Ocupacions incloses (CCO 2011): aquesta categoria no t un subgrup concret tot i que es podrien considerar professionals de la publicitat i la comercialitzaci (2651) i inclourien llocs de treball com ara els constructors de marca (branding), les persones responsables de mrqueting comercial i relacions pbliques, de
la gesti estratgica de vendes (revenue manager), la gesti dels canals web i meditics (channel manager)
o la gesti de comunitats en lnia o de xarxes socials (community manager).
Descripci General
Funcions
Desenvolupar les activitats de lrea tradicional de mrqueting i les relacionades amb el posicionament de
lempresa en el sector turstic, incloses les activitats relacionades amb Internet i les comunitats en lnia (ocupacions 2.0). Gesti de comunitats en lnia: crear, mantenir i promoure la marca i identitat digital de
lestabliment dacord amb els objectius estratgics de lempresa i recollir i canalitzar lopini del client o usuari. Gesti estratgica de vendes: optimitzar els resultats, locupaci turstica i el preu mitj de
lestabliment. Direcci comercial i de mrqueting: gestionar i supervisar les activitats de mrqueting de
lempresa, la comunicaci externa i les relacions amb la premsa i els mitjans de comunicaci.
Orientaci en vers la qualitat
Idiomes
Direcci i lideratge
Gesti comercial i mrqueting
s d'aplicacions informtiques, recerca d informaci i xarxes socials (blogs, RSS, Twitter, Facebook, web 2.0...)
Capacitat analtica i de sntesi
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,5
0,0
9,0 10,0
8,5 10,0
0,4
2,0
8,7 10,0
8,3
8,0
0,6
2,0
8,6 10,0
8,0
8,0
0,7
2,0
8,5 10,0
7,8
8,0
0,7
3,0
8,2 10,0
7,5
7,0
0,6
2,0
8,2 10,0
7,6
8,0
0,4
2,0
8,1 10,0
7,7
8,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,9
2,0
8,4 10,0
7,5
8,0
8,3
8,0
10,0
10,0
7,1
6,9
6,0
6,0
1,3
1,1
4,0
4,0
50%
Empreses (%)
Direcci i gerncia
25%
0%
Intermediaci
31% Activitats
d'oci
29%
Transport
31%
Allotjament
23%
Restauraci
14%
Ns 25% S 18%
5%
26%
1- Manca de professionals i
formaci (54%) | Total (28,5%)
2- Manca d'adaptaci a la filosofia de
l'empresa (21,5%) | Total (5%)
Total
No 56% 69%
Sectors d'activitat

Categoria ocupacional que comparteixen tots els

sectors, per que s ms freqent a la intermediaci
i el transport turstic, i a les activitats d'oci i l'organitzaci d'esdeveniments.
La dificultat de cobertura (18%) dels comercials i

personal de mrqueting s inferior a la mitjana del
conjunt de les categories (26%), i s significativa a
la ciutat de Barcelona en comparaci amb linterior
rural. Les causes daquesta dificultat sn la manca
de professionals i de formaci, i la manca d'adaptaci a la filosofia de lempresa, entre altres.
135
Formaci
Demanda
Oferta

Ns 7%
Univ. 41%
CFGS 10%
Batx. 11%
Univ. 19%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
Primria
22%
ESO 13%
Cap o
Primria
29%
Comercials
Total ocupacions
CFGM 16%
Dos de cada cinc empreses (41%) requereixen formaci mnima universitria, per sobre de la mitjana
del total docupacions. Per nhi ha que noms requereixen primria (22%), formaci professional
(26%) o batxillerat (11%). Per exercir la professi es
necessita formaci en mrqueting, administraci
dempreses, distribuci i venda de productes i serveis, o amb les tecnologies noves, com ara Internet
i comunitats en lnia.
Oferta Formativa
concentra en la formaci universitria, amb predomini
dels graus, i en les altres accions formatives. De la mateixa manera que en el cas de la direcci i gerncia, en
la formaci universitria els graus tenen caire ms genric i les temtiques coincideixen amb les de la categoria de direcci i gerncia. Pel que fa als msters universitaris oficials sn ms especialitzats, tot i que la
temtica tamb coincideix prcticament amb la de direcci. En canvi, els cursos dextensi universitria i les
altres accions formatives i estan ms centrats en el
mrqueting, aix com en les aplicacions de turisme 2.0.
Extensi
Universitat
Grau
Altres accions
formatives
Msters

80%
60%
10
7,1
60%
6,6
57%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
0
Comercialitzaci i Total ocupacions
mrqueting
El coneixement de loferta formativa per a comercials i personal de mrqueting (60%) supera la mitjana del coneixement de loferta del conjunt
docupacions turstiques (57%) i la satisfacci amb
loferta formativa (7,1) tamb.
Importncia (0-10)
Quant a la distribuci territorial, loferta es concentra

bsicament a la capital ciutat (18), amb una menor
representaci daccions formatives al litoral (12) i a
linterior rural (4). Destaca lelevat nombre daccions
formatives (universitries i altres) en lnia (12).
10
8,2
Graus
Temtica
Turisme
Direcci hotelera
Gesti de la innovaci
6 capital - ciutat
4 litoral
2 interior rural
1 en lnia

Temtica
Direcci hotelera
1 capital - ciutat
Planificaci turisme
2 litoral
Innovative Hospitality
7,7

Temtica
Gesti hotelera
4 capital- ciutat
e-commerce
1 interior rural
Promoci i publicitat turstiques
1 en lnia
0
Comercials
Total ocupacions

processos de selecci s notable (8,2), per sobre
de la mitjana del conjunt de categories ocupacionals (7,7).
136
Ambdues
63%
Exper.
32%
No hi ha cursos de formaci professional reglada

adreats a la categoria ocupacional de comercialitzaci i mrqueting.
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
6%
Formaci
7%
Comercials
Total ocupacions
No hi ha cursos de formaci professional per a

locupaci adreats a la categoria ocupacional de
comercialitzaci i mrqueting.
En la majoria de les empreses (el 63%) es valora

tant la formaci com lexperincia, ambdues sn
igual dimportants, 14 punts percentuals per sobre de
la mitjana del conjunt de categories ocupacionals.
Comercials i mrqueting
Ns 15% S 49%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
50%
49%
29%
7% 40%
No 36%

Temtica
7 capital - ciutat
Construcci de la marca
1 interior rural
Turisme 2.0
6 litoral
Revenue management
10 en lnia
e - business
Creaci i comercialitzaci productes turstics
Gesti de clients
Direcci estratgica de mrqueting
Total
52%
La meitat de les empreses detecten mancances de

formaci entre els comercials i personal de mrqueting que sn significativament menors a la mitjana i
gran empresa (29%). El desconeixement de les
mancances formatives s significatiu al litoral.

La categoria de comercials i mrqueting s una de les que presenta diferncies ms grans entre la importncia que satorga a determinades competncies, transversals i tcniques, com ara ls daplicacions informtiques, la recerca dinformaci i les comunitats virtuals (blogs, RSS, Twitter, Facebook, web 2.0), i el grau
dhabilitat real de les persones que hi treballen. La categoria est present en tots els sectors, tot i que s poc
freqent a la restauraci, i no presenta dificultats de cobertura, excepte a la ciutat de Barcelona on sembla
que s ms difcil trobar professionals formats o que sadaptin a la filosofia de lempresa. La formaci es valora notablement en el procs de selecci i moltes empreses requereixen un mnim de formaci universitria
perqu consideren que la formaci i lexperincia sn igual dimportants. Tres de cada cinc empreses coneixen loferta formativa i la valoren de manera satisfactria amb un notable. Les mancances formatives sn
menors a les mitjanes i grans empreses i desconegudes en algunes empreses del litoral.
Tal com sha comentat anteriorment, la formaci en aquesta categoria ocupacional es concentra en la formaci universitria i les altres accions formatives i no hi ha presncia de la formaci professional reglada ni
de la formaci professional per a locupaci. Cal destacar lelevat nombre daltres accions formatives que
sassocien a aquesta categoria, les quals es configuren com a cursos despecialitzaci que treballen competncies relacionades amb laplicaci de les TIC en qualsevol punt de la cadena de valor de les activitats turstiques; la presa de decisions enfocada a la perspectiva comercial i de satisfacci i fidelitzaci del client; el
domini de les eines per crear relacions amb els clients; la recerca, monitoritzaci i gesti de la reputaci en
lnia i el mrqueting gastronmic, entre daltres. Aquestes competncies semblen adaptar-se a les demandes que posen de manifest les empreses.
137
3. MANTENIMENT I NETEJA
Transversal
Ocupacions incloses (CCO 2011): aquesta categoria inclou les persones supervisores de manteniment i
neteja dhotels i oficines (5831) per tant, els /les governants/es dhoteleria; els conserges dedificis i similars
(5833); el personal de neteja doficines, hotels (cambrers de planta) i altres establiments similars (9210); i els
netejadors de vehicles (avions, trens, autobusos), finestres i personal similar (922).
Descripci General
Funcions
Personal de neteja: fer la neteja i posar a punt les habitacions i les rees comunes de planta; vigilar que les
installacions i el mobiliari estiguin en bon estat; mantenir la roba de lestabliment i dels usuaris tenint en
compte les normes de seguretat i higiene del sector. Personal de manteniment i consergeria: posar a
punt les installacions dempreses i organitzacions turstiques; satisfer les necessitats del client pel que fa a
lassistncia i la informaci i aplicar les normes de qualitat de lestabliment; supervisar i garantir el correcte
manteniment de les zones comunes. Supervisi i governants/es dhoteleria: planificar, organitzar, dirigir i
supervisar les activitats de neteja i manteniment de les plantes, habitacions, rees de serveis i pbliques;
atendre les queixes i reclamacions i resoldre-les; i planificar els torns de treball.
Supervisors i governants/es d'hoteleria
Gesti del temps
Planificaci, organitzaci i control
Gesti del personal i coordinaci d'equips
Resta de personal de manteniment i neteja
Actitud cap a la neteja i l'ordre
Normes de seguretat i higiene
Orientaci en vers la qualitat
Treball en equip
Personal de neteja
Tcniques de neteja
Serveis personals i protocol
Personal de manteniment i consergeria
Seguretat de les installacions i del personal
Gesti d'installacions, maquinria i equips
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
1,1
1,0
8,9
9,0
7,8
8,0
1,1
1,0
8,2
9,0
7,1
8,0
0,6
0,0
7,8
8,0
7,2
8,0
9,1
8,9
8,9
8,8
8,5
10,0
9,0
9,0
9,0
8,0
8,5
8,3
8,5
8,0
8,1
9,0
9,0
8,0
8,0
8,0
0,6
0,6
0,4
0,7
0,5
1,0
0,0
1,0
1,0
0,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,4
2,0
8,7 10,0
8,3
8,0
0,7
2,0
7,9
9,0
7,3
7,0
9,1
8,6
9,0
9,0
8,6
7,8
9,0
7,0
0,5
0,9
0,0
2,0
100%
Empreses (%)
Neteja i manteniment
50%
Restauraci
60%
Allotjament
49%
Transport
17%
0%
Intermediaci
12%
Ns 1%
S 7%
5%
Activitats
d'oci
22%
No 91%
26%
1- Horaris de treball i temporalitat

(75%) | Total (21%)
2- Manca de professionals i formaci
(14%) | Total (28,5%)
Total
69%
Sectors d'activitat

Categoria que comparteixen tots els sectors, per

que s ms freqent a la restauraci i a l'allotjament, que s el sector amb la mitjana dassalariats
ms alta.
Gaireb no hi ha dificultat per cobrir els llocs de treball

de personal de manteniment i neteja (7%). I en les
poques empreses on hi ha dificultat per cobrir-los, les
causes ms freqents sn els horaris de treball i la
temporalitat, tres vegades superior a la mitjana del
conjunt de categories ocupacionals.
138
Formaci
Demanda
Oferta

Ns 6%
Ns 7%
Batx. 5%
CFGM 21%
Univ. 19%
ESO 17%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
Cap o
Primria
50%
ESO 13%
Total ocupacions
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci,
dirigida a les persones en situaci datur i va dirigida
bsicament al personal de neteja. En canvi, pel que fa
a la formaci per a locupaci destinada a persones
ocupades i les altres accions formatives, la temtica
dels cursos est ms orientada als supervisors/es i governants/es dhoteleria.
Cap o
Primria
29%
Per a ocupats
80%
6,8
60%
6,6
57%
40%
30%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
La meitat de les empreses no requereixen cap tipus

CFGS
FP per a
de formaci o noms formaci primria, sobretot pel
PQPI
l'ocupaci
personal de neteja, el doble de la mitjana del con Altres accions
FP reglada
formatives
junt de categories. Al personal de supervisi i governants/es dhotel sels requereix la formaci
Per a aturats
dESO, formaci professional de grau mitj o batxillerat.
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concentra bsicament a la capital ciutat (82), sent minoritria
a la zona del litoral (13) i de linterior rural (4). Tamb hi
100%
10
ha 5 cursos en lnia.
0
Manteniment i
neteja
Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa per al personal

de neteja i manteniment (30%) s inferior a la mitjana del total docupacions (57%), mentre que la
satisfacci amb loferta formativa (6,8) s semblant
a la mitjana del conjunt de categories (6,6).
Importncia (0-10)

10
7,1
7,7
No hi ha formaci universitria per al personal de manteniment i neteja.
Programes de qualificaci professional inicial (PQPI)
Temtica
Auxiliar d'establiments hotelers
1 capital - ciutat
1 interior rural
Temtica
Gesti d'allotjaments turstics
6 capital ciutat
3 litoral
2 interior rural
No hi ha cicles formatius de grau mitj per a personal

de manteniment i neteja.
0
Manteniment i neteja Total ocupacions

processos de selecci del personal de manteniment i neteja s inferior (7,1) a la mitjana del conjunt de categories ocupacionals (7,7) i s dna en
els supervisors i governants/es dhotel.
139

Ambdues
22%
Exper.
72%
FP per a locupaci destinada a aturats

Temtica
Operacions bsiques de pisos
d'allotjaments
70 capital - ciutat
Gesti de pisos i neteja en
4 litoral
allotjaments
Llencer/a, bugader/a, planxador/a
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
5%
Formaci
7%
Total ocupacions
La majoria dels responsables de formaci o recursos

humans de les empreses opinen que lexperincia s
ms important que la formaci (el 72%) en aquesta
categoria, tot i que gaireb una quarta part (el 22%)
afirmen que ambdues sn igual dimportants.
Ns 7% S 32%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
32%
36%
38%

Temtica
Governanta professional
3 capital - ciutat
Regidoria de pisos
1 litoral
Cambrer/a de pisos
1 interior rural
Atenci en pisos

Temtica
Gesti del departament de pi2 capital - ciutat
sos
Gesti del manteniment hoteler 5 litoral
Cambrer/a de pisos
5 en lnia
7% 40%
No 61%
Total
52%
Les necessitats formatives detectades en aquesta

categoria sn inferiors a la mitjana del total
docupacions, i si es detecten, sn ms freqents entre els supervisors i governants/es dhoteleria.

En la categoria de manteniment i neteja es detecten petites diferncies entre la importncia que satorga a
determinades competncies i el grau de competncia del personal, sobretot en les competncies prpies del
personal supervisor i els governants/es dhotel, i en les competncies relacionades amb la qualitat, el protocol i la gesti de les installacions, maquinria i equips del personal de manteniment. No sn llocs de treball
difcils de cobrir i no hi ha requeriments de formaci ja que lexperincia t molta ms importncia que la
formaci; i si els hi ha, fins i tot en els processos de selecci de personal, se centren en les ocupacions de
supervisi.
Tal com sha pogut observar, el nombre ms elevat de cursos es troba en la categoria de la formaci per a
locupaci dirigida a persones en situaci datur, tot i que aquesta va adreada al personal de neteja. Tamb
hi ha un cicle formatiu de grau superior, orientat a la gesti i supervisi. Els cursos de formaci professional
per a locupaci per a persones ocupades i les altres accions formatives tamb se centren ms en la figura
dels supervisors/es i governants/es que no pas en la del personal de manteniment i conserges.
140
4. XEFS I CUINERS/ES
Ocupacions incloses (CNO 2011): caps de cuina xefs- (3734): xefs executius, xefs pastissers, xefs salsers, segons de cuina; cuiners/es propietaris/es de restaurants (5000); cuiners/es assalariats/ades (5110):
cuiners/es de menjadors dempresa, cuiners/es de restaurants, rebosters/es pastissers/es, pizzers/eres,
caps de cambra freda i salsers/es.
Descripci General
Funcions
Preparar, condimentar i presentar plats, postres i altres menjars; supervisar la neteja de la cuina i dels utensilis; conservar i envasar aliments; collaborar en la planificaci de mens i cartes; rebre i controlar la qualitat
dels aliments rebuts; controlar laprovisionament. Xefs i caps de cuina: organitzar i supervisar
laprovisionament, preparar i presentar elaboracions culinries complexes; degustar aliments per la seva selecci i s; dissenyar i comercialitzar ofertes gastronmiques, tradicionals, de cuina creativa i dautor.
Xefs i/o caps de cuina
Direcci i lideratge
Xefs i cuiners/es
Flexibilitat funcional
Escolta activa
Treball en equip
Gesti del temps
Xefs i cuiners/es
Normes de seguretat alimentria i higiene
Tcniques d'elaboraci, manipulaci, ..., daliments
Empreses (%)
100%
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,6
2,0
9,1 10,0
8,5
8,0
0,6
2,0
9,1 10,0
8,5
8,0
0,4
2,0
8,8 10,0
8,3
8,0
0,6
0,0
8,8
8,0
8,2
8,0
8,5
8,4
8,3
8,1
8,1
9,0
10,0
9,0
9,0
10,0
8,2
7,9
7,8
7,9
7,7
9,0
8,0
8,0
9,0
7,0
0,3
0,5
0,5
0,2
0,4
0,0
2,0
1,0
0,0
3,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,7
0,0
9,4 10,0
8,7 10,0
0,7
2,0
9,1 10,0
8,4
8,0

Xefs i cuiners/es
Restauraci
67%
Ns 6%
S 40%
5%
50%
Allotjament
28%
26%
Total
1- Manca de professionals i de
2- Horaris de treball i
temporalitat (31%) | Total (21%)
69%
No 55%
0%
Sectors d'activitat
Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades ats que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa, noms sha considerat lactivitat professional principal que desenvolupen. El dimetre representa la mitjana
de llocs de treball.
Categoria ocupacional especfica del sector

de la restauraci i en menor grau de l'allotjament.
La dificultat de cobertura s superior a la mitjana del

conjunt de les ocupacions dallotjament i restauraci
(38%) i del total (26%).Les causes principals daquesta
dificultat de cobertura, semblants a les del conjunt de les
ocupacions, sn la manca de professionals i de formaci, els horaris i la temporalitat, i se situen per sobre de
la mitjana del total docupacions
141
Formaci
Demanda
Oferta
Oferta Formativa
Loferta formativa en aquesta categoria ocupacional
es concentra quantitativament en la formaci professional per a locupaci, principalment la dirigida a les
persones aturades, seguida de les altres accions
formatives i la formaci professional reglada.
Sorienta fonamentalment a lelaboraci daliments de
diferents tipus i a les tcniques culinries.
Ns 7%
Ns 10%
Univ. 5%
Univ. 19%
CFGS 20%
CFGM 16%
ESO 14%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
Cap o
Primria
35%
Cap o
Primria
29%
Xefs i cuiners/es
Total ocupacions
Per a ocupats
Als xefs i cuiners/es sels requereix formaci professional (36%) amb ms freqncia que al conjunt de
les categories ocupacionals agrupades, sobretot FP
de grau superior (20%), tot i que el percentatge de
noms estudis primaris o cap estudi tamb s alt
(35%). Cal tenir en compte que per exercir les ocupacions daquesta categoria es necessita com a mnim el carnet de manipulador/a daliments, i formaci especfica, per a xefs i caps de cuina dun determinat nivell.
10
80%
7,5
60%
60%
6,6
57%
40%
0
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
Xefs i cuiners/es Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa per a xefs i cuiners/es s semblant a la mitjana de la categoria

dallotjament i restauraci i a la de totes les categories agrupades. Tanmateix, la satisfacci amb
loferta formativa s ms alta (0,7 i 0,9 punts respectivament).
Importncia (0-10)
10
8,1
7,7
CFGS
FP
reglada
FP per a
l'ocupaci
Altres
accions
formatives
CFGM
Per a aturats
La distribuci territorial de les accions formatives s

bastant equilibrada en el territori, a diferncia de la
resta de categories. Aix, linterior rural concentra 68
accions formatives, seguit de la zona litoral, que en
concentra 57 i la capital, amb 51 accions formatives.
No hi ha formaci universitria destinada a xefs i cuiners/es.
Cicles formatius de grau mitj (CFGM)
Temtica
Cuina i gastronomia
8 capital - ciutat
Forneria, pastisseria i confiteria
15 interior rural
15 litoral
Temtica
Restauraci (a extingir)
5 capital - ciutat
Direcci de cuina (nova 2011-12) 3 interior rural
6 litoral
No hi ha programes de qualificaci professional inicial per a xefs i cuiners/es.
0
Xefs i cuiners/es Total ocupacions
La importncia de la formaci en els processos de

selecci de xefs i cuiners/es est 1,3 punts per sobre de la mitjana de la categoria dallotjament i restauraci i 0,4 punts per sobre de la del conjunt de
les ocupacions turstiques.

Temtica
Elaboraci d'aliments
8 capital - ciutat
Rebosteria - pastisseria
15 interior rural
Tcniques culinries
12 litoral
142

Ambdues
40%

Temtica
Cuina
22 interior rural
17 litoral
Ambdues
39%
Exper.
50%

Exper.
51%
Formaci
10%
Formaci
7%
Xefs i cuiners/es
Total ocupacions
La importncia de la formaci respecte de

lexperincia en els xefs i cuiners/es s molt semblant a la de totes les ocupacions turstiques agregades. Tot i que en els xefs i cuiners/es es valora
molt lexperincia, la formaci, conjuntament amb
lexperincia, tamb s important.

Temtica
Creativitat
30 capital - ciutat
7 litoral
Seguretat alimentria
13 interior rural
Higiene alimentria
1 en lnia
Direcci de cuina
Elaboraci d'aliments
Pastisseria

Xefs i cuiners/es
Ns 10%
S 27%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
25%
54%
53%
7% 40%
Total
52%
No 64%
Les empreses detecten menys mancances formatives en xefs i cuiners/es que en el conjunt de la categoria dallotjament i restauraci (36%) i
docupacions turstiques (40%), sobretot, les microempreses i el litoral. No obstant aix, ms de la
meitat de les empreses de ms de 10 persones treballadores si que en detecten (el 54% de les petites
empreses i el 53% de les mitjanes i grans).

Algunes empreses tenen dificultats per cobrir la categoria ocupacional de xefs i cuiners/es per manca de
professionals i formaci. La formaci s important en els processos de selecci de xefs i cuiners/es i es
coneix i es valora positivament loferta formativa. Cal tenir en compte, que la formaci professional de grau
mitj, i sobretot, de grau superior s un requisit per a una tercera part de les empreses, i, en general, les
empreses consideren la formaci molt important en els processos de selecci de xefs i cuiners/es, conjuntament amb lexperincia, especialment les empreses petites (10-49) i mitjanes grans ( 50) de la ciutat de
Barcelona o de linterior rural.
No obstant aix, s ms abundant loferta formativa en matria de formaci per a locupaci que reglada.
Cal destacar la implantaci el curs 2011-2012 del nou CFGS de Direcci de cuina.
143
5. MATRES I CAMBRERS/ES
Ocupacions incloses (CCO 2011): cambrers/es propietaris/ries de bars i cafeteries (5000); cambrers/es
assalariats/ades (5120): matres i sommeliers, caps de menjador, cambrers/es de barra i taula; caps de bar,
brmans i consultors/es de begudes.
Descripci General
Funcions
Posar a punt la sala, confeccionar mens, atendre clients, informar i assessorar sobre loferta i facturar i cobrar. Matres i caps de sala: dirigir, gestionar i supervisar la sala, gestionar econmicament, financera i
ambiental i dissenyar, comercialitzar i assessorar sobre loferta. Sommeliers: tastar vins i begudes, dissenyar i assessorar sobre loferta de vins i begudes, gestionar bodegues i fer anlisis sensorials de productes
selectes.
Matres, sommeliers i caps de sala
Direcci i lideratge
Atenci i servei oriental al client
Treball en equip
Idiomes
Matres, sommeliers i caps de sala
Direcci, planificaci, supervisi de sala i personal
Enologia, vins i altres begudes alcohliques o no
Disseny de mens i cartes
Oferta gastronmica i elaboraci d'aliments
Normes de protocol i restauraci
9,1
8,9
8,8
8,7
8,6
8,4
8,1
10,0
10,0
9,0
8,0
10,0
8,0
9,0
Importncia
Mitjana Moda
8,9
8,5
8,2
8,4
8,2
8,2
7,2
10,0
8,0
8,0
8,0
8,0
8,0
6,0
0,2
0,4
0,5
0,3
0,4
0,1
1,0
0,0
2,0
1,0
0,0
2,0
0,0
3,0
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
Mitjana Moda mitjanes
8,8
8,5
8,3
8,0
10,0
8,0
8,2
8,1
8,0
8,0
8,0
8,0
0,5
0,4
0,3
0,0
2,0
0,0
8,9
8,5
10,0
9,0
8,5
8,0
10,0
7,0
0,4
0,5
0,0
2,0

Matres i cambrers
100%
Empreses (%)
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,6
0,0
8,4
8,0
7,8
8,0
0,5
0,0
8,4
8,0
7,9
8,0
0,3
0,0
8,2
8,0
7,9
8,0
0,4
3,0
8,2
10,0
7,8
7,0
Ns 6%
S 26%
Restauraci
55%
50%
Allotjament
23%
5%
26%
Total
69%
1- Manca de comproms amb la

feina (36%) | Total (9%)
(21%) | Total (21%)
formaci (5,5%) | Total (28,5%)
No 68%
0%
Sectors d'activitat

Categoria ocupacional especfica del sector de la

restauraci i en menor grau de l'allotjament.
La dificultat de cobertura s inferior a la mitjana de les

ocupacions dallotjament i restauraci (38%) i molt
semblant a la del conjunt de les ocupacions, per hi
ha diferncies quant a les causes, aix, la manca de
comproms amb la feina s la causa ms freqent i
ms diferenciada respecte del conjunt de les ocupacions.
144
Formaci
Demanda
Oferta
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci
destinada a les persones aturades. A ms distncia hi
ha les altres accions formatives i la formaci professional reglada Sorienta fonamentalment al servei i direcci en restauraci i a qestions ms especfiques
com lenologia i la sommelieria.
Ns 7%
Ns 18%
Univ. 19%
CFGS 12%
ESO 12%
Cap o
Primria
55%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
Cap o
Primria
29%
Matres i cambrers
Per a ocupats
Total ocupacions
Quant als matres i cambrers/es, el ms freqent

s que no es requereixi cap estudi o noms primaris. Algunes persones entrevistades demanen
lESO, o b els Cicles formatius de grau superior o
similar per a matres, sommeliers i caps de sala en
empreses de ms de 10 treballadors. Cal tenir en
compte que per exercir les ocupacions daquesta
categoria es necessita com a mnim el carnet de
manipulador/a daliments.
80%
60%
10
7,2
68%
6,6
5
57%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
Matres i cambrers Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa destinada a

matres i cambrers supera el coneixement de
loferta formativa de la categoria dallotjament i
restauraci (59%) i de totes les categories agrupades (57%). En aquest sentit, la satisfacci tamb s ms alta (0,4 i 0,6 punts respectivament).
Importncia (0-10)

10
6,8
CFGS
FP reglada
FP per a
l'ocupaci
Altres
accions
formatives
CFGM
Per a aturats
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concentrada bsicament prop de Barcelona (57 accions formatives) i, en proporci menor, al litoral (43) i linterior
rural (37).
No hi ha formaci universitria destinada a matres i
cambrers/es.
Temtica
Serveis en restauraci
6 capital - ciutat
3 interior rural
6 litoral

Temtica
Restauraci
5 capital - ciutat
Direcci de serveis de restauraci 3 interior rural
6 litoral
7,7
No hi ha programes de qualificaci professional inicial

per a matres i cambrers/es.
0
Matres i cambrers Total ocupacions

selecci de matres i cambrers/es s igual a la mitjana de la categoria dallotjament i restauraci, i
est gaireb 1 punt per sota de la del conjunt de
les ocupacions turstiques.

Temtica
Serveis de bar i cafeteria
28 capital ciutat
Serveis de restaurant
16 interior rural
Mestre sala - matre
26 litoral
145

Temtica
Cocteleria
4 capital - ciutat
Tast de vi
3 interior rural
Presentaci de vins i begudes
2 litoral
Ajudant de cuina
Elaboraci culinria bsica
Ns 6%
Cap 6%
Ambdues
32%
Exper.
56%
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
7%
Matres i cambrers
Total ocupacions
En els matres i cambrers/es es valora ms

lexperincia que la formaci, respecte del total de
les categories ocupacionals.

Temtica
Tcniques de servei de restaurant 14 capital - ciutat
Direcci de sala
12 interior rural
Sommelieria
3 litoral
Maridatge

Matres i cambrers
Ns 12% S 27%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
25%
58%
54%
7% 40%
Total
52%
No 61%
Les empreses detecten menys mancances formatives en matres i cambrers/es que en el conjunt de
categories dallotjament i restauraci (36%) i del total docupacions (40%). Per hi ha diferncies significatives entre les microempreses i les empreses
ms grans (>10), ja que la petita (58%), i mitjana i
gran empresa (54%) detecta ms mancances formatives que la microempresa.

Locupaci de matres i cambrers/es no s de difcil cobertura, i cal posar de manifest, tal com es desprn
del resultat de lenquesta, que ms de la meitat de les empreses (el 55%) consideren que les ocupacions de
la categoria no requereixen cap estudi o noms estudis primaris per exercir la professi.
En canvi, loferta formativa existent per aquesta categoria ocupacional cont un nombre considerable
daccions formatives de formaci professional per a locupaci (70), en menor grau de formaci professional
reglada (29), aix com un nombre elevat daltres accions formatives (29). Cal tenir en compte per, que la
durada i el contingut curricular dels cicles de FP inicial sn ms amplis que les accions formatives dFP per a
locupaci.
No obstant aix, la categoria de matres i cambrers/es s molt heterognia i ms duna de cada 10 empreses demanen un nivell mnim de cicle formatiu de grau superior. Pel que fa a la valoraci i requeriments de
formaci i a la detecci de mancances formatives, sobserven diferncies entre les ocupacions de cambrers/es duna banda, i les de matres (caps de sala) i sommeliers de laltra, aix com, entre les microempreses, i les empreses de ms de 10 treballadors, ats que ms de la meitat de les empreses ms grans (>10
treballadors) si detecten necessitats de formaci.
146
6. AUXILIARS DE CUINA I SALA

Ocupacions incloses (CCO 2011): ajudants de cuina (9310); marmitons, ajudants de rebosteria i neteja
plats; preparadors/es de menjar rpid (9320), com ara hamburgueses, sandvitxos, pizzes i kebabs.
Descripci General
Funcions
Auxiliars de cuina: preelaborar aliments, preparar i presentar elaboracions culinries senzilles i assistir en
la preparaci delaboracions ms complexes, aplicant operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci daliments i begudes. Auxiliar de sala: assistir en el servei, preparar i presentar begudes senzilles i menjars rpids, aplicar operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci daliments i begudes.
Treball en equip
Operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci d'aliments i begudes
Importncia
Mitjana Moda
9,6
10,0
9,0
10,0
9,6
10,0
9,5
10,0
9,6
10,0
9,3
9,0
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,4
0,0
9,2
10,0
0,4
2,0
8,6
8,0
0,7
0,0
8,9
10,0
0,7
0,0
8,8
10,0
1,0
0,0
8,6
10,0
1,0
3,0
8,3
6,0
Importncia
Mitjana Moda
9,6
10,0
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
1,6
2,0
8,0
8,0

Empreses (%)
100%
Ns 0%
S 65%
No 35%
50%
0%
5% 26%

(51%) | Total (21%)
2- Motius econmics (24%) | Total
(8%)
69% Total
Allotjament
6%
Restauraci
10%
-50%
Sectors d'activitat
Nota:les freqncies observades sn inferiors a les esperades

Categoria ocupacional poc freqent i absorbida per

altres categories com ara els cuiners/es o cambrers/es. Les ocupacions de la categoria sn especfiques del sector de la restauraci i en menor
grau de l'allotjament.
La dificultat de cobertura s 12 punts percentuals superior a la mitjana de les ocupacions de la categoria

dallotjament i restauraci, i dos vegades i mitja superior a la del conjunt de les ocupacions. La causes
principals daquesta dificultat de cobertura sn: els horaris de treball i la temporalitat (en percentatges que
doblen el conjunt de les ocupacions) i, a ms distncia, els motius econmics i els salaris alts (en percentatges que tripliquen la mitjana de les categories ocupacionals agregades).
147
Formaci
Demanda
Oferta

Ns 0,9%
Oferta Formativa
es concentra en la formaci professional per a
1
locupaci, principalment la dirigida a les persones
treballadores en situaci datur. Pel que fa a la formaci professional reglada, noms shan identificat programes de qualificaci professional inicial.
Ns 7%
CFGM 32%
Univ. 19%
ESO 31%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
Cap o
Primria
36%
Cap o
Primria
29%
Total ocupacions
Per a ocupats
PQPI
Als auxiliars de cuina i sala sels requereix com a

mxim el nivell de formaci professional de grau
mitj. El ms freqent s que no sels requereixi
cap tipus de formaci o estudis primaris, per una
de cada tres empreses requereix una formaci mnima dESO o formaci professional de grau mitj
(CFGM). Per exercir les ocupacions daquesta categoria es necessita com a mnim el carnet de manipulador/a daliments.
FP
reglada
(1)
FP per a
l'ocupaci
Per a aturats (1)
Altres
accions
formatives
Ats lelevat nombre de cursos de formaci per a locupaci

(224), la proporci de lesfera corresponent a aquest tipus de
formaci no s exacta amb el nombre de cursos.
100%
10
80%
6,6
60%
5,6
64%
57%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
0
Aux cuina i sala Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa per a auxiliars

de cuina i sala (64%) s superior a la mitjana de la
categoria dallotjament i restauraci (59%) i a la de
totes les categories agrupades (57%). La satisfacci amb loferta formativa supera laprovat per se
situa 1,2 punts per sota de la mitjana de la categoria dallotjament i restauraci, i 1 punt per sota de
la mitjana del total docupacions.
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta formativa

es concentra a Barcelona (101) i al litoral (96), tot i
que a linterior rural tamb hi ha un nombre considerable de cursos (60), els quals es concentren en la
formaci professional per a locupaci dirigida a les
persones en situaci datur.
No hi ha formaci universitria destinada a auxiliars
de cuina i sala.
Programes de qualificaci professional inicial (PQPI)
Temtica
Auxiliar cuina i serveis restauraci 17 capital - ciutat
6 interior rural
9 litoral
No hi ha cicles formatius de grau mitj ni de grau superior per a la categoria dauxiliars de cuina i sala.
Importncia (0-10)
10
7,7
5
4,6
0
Auxiliars cuina i sala Total ocupacions

selecci s molt baixa, no supera el 5 i se situa 2,2
punts per sota de la categoria dallotjament i restauraci (6,8), i 3,1 punts per sota del total.

Temtica
Operacions bsiques de cuina
83 capital - ciutat
52 interior rural
82 litoral
Temtica
Operacions bsiques de cuina
2 interior rural
Ajudant de cuina
5 litoral
148

Ns 31%
Ambdues
4%
Exper.
65%
Formaci
0,2%
Auxiliars cuina i sala

Temtica
Ajudant cambrer
1 capital - ciutat
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
7%
Total ocupacions
Lexperincia s ms valorada que la formaci en les

ocupacions de la categoria dauxiliars de cuina i sala,
per sobre de la mitjana de totes les ocupacions turstiques agregades. La formaci no es considera gaire
important. Destaca que una de cada tres empreses no
saben que s ms important si lexperincia o la formaci.
Ns 0,3%
S 64%
No 36%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
67%
36%
50%
7% 40%
Total
52%
Les empreses detecten ms mancances de formaci

en els auxiliars de cuina i sala que en la mitjana de la
categoria docupacions dallotjament i restauraci
(36%) i la del conjunt docupacions turstiques, concretament, les microempreses, per significativament al
litoral (89%),en comparaci amb linterior rural (50%).

La dificultat de cobertura s ms alta que en altres ocupacions dallotjament i restauraci. Algunes empreses
requereixen un nivell destudis mnim deducaci secundria obligatria o cicle formatiu de grau mitj, probablement als auxiliars de cuina, ja que a la majoria dels cambrers no sels demana cap nivell de formaci o
noms primria, i conseqentment, als auxiliars de sala tampoc. Cal tenir en compte que satorga molt poca
importncia a la formaci en els processos de selecci, el 4,6 de mitjana en una escala que va de del 0 al
10, molt per sota de la importncia atorgada als cambrers (6,6) i als cuiners (8,1). Sobserva una contradicci entre la detecci de necessitats formatives (el 64%), la importncia que satorga a la formaci en els processos de selecci (4,6), i la importncia que t lexperincia (65%) i la formaci (0,2%).
Loferta formativa existent en aquesta categoria tamb es concentra en nivells destudis baixos, i una dada
remarcable s lelevat nombre de cursos dirigits a persones en situaci datur, la qual cosa contrasta amb la
poca importncia atorgada a la formaci que han posat de manifest les empreses enquestades
149
7. RECEPCI
Ocupacions incloses (CCO 2011): caps de recepci; recepcionistes dhotel (4422), allotjament o establiment que garanteixen la correcta acollida i atenci al client, aix com la presentaci i la informaci dels serveis de lestabliment; ordenances i grums (9431) i mossos dequipatge i similars(9432).
Descripci General
Funcions
Grums i mossos: transportar lequipatge i les maletes dels clients, a lhotel, les estacions de tren, els aeroports i similars. Recepcionistes: rebre i registrar els clients en hotels i allotjaments, assignar-los habitaci,
lliurar les claus; informar sobre els serveis de lestabliment; reservar habitacions; mantenir un registre de les
habitacions disponibles; fer la factura i cobrar als clients. Caps de recepci: planificar, organitzar i supervisar la tasca de la recepci en hotels i allotjaments; atendre i solucionar les demandes i queixes dels clients.
Caps de recepci
Direcci i lideratge
Personal de recepci
Orientaci envers la qualitat
Idiomes
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,7
1,0
8,6
8,0
7,9
7,0
0,7
0,0
8,6
8,0
7,8
8,0
0,6
0,0
8,5
8,0
7,9
8,0
0,5
0,0
8,5
8,0
8,0
8,0
0,2
0,0
8,1
8,0
8,0
8,0
0,5
0,0
8,1
8,0
7,7
8,0
8,8
8,7
8,5
7,9
8,0
9,0
8,0
8,0
8,4
8,3
7,9
7,4
8,0
8,0
8,0
8,0
0,4
0,4
0,6
0,5
0,0
1,0
0,0
0,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
Caps i personal de recepci
0,4
1,0
s de sist. informtics: reserves, facturaci, divises, ofimt.
8,8
9,0
8,4
8,0
0,4
0,0
Comptabilitat i administraci bsica
8,6
8,0
8,2
8,0
1,0
0,0
8,5
8,0
7,5
8,0
0,1
-1,0
Informaci turstica i serveis locals
9,0
9,0
9,0 10,0
Personal de recepci
100%
Empreses (%)

Ns 0%
S 21%
50%
0%
Allotjament
40% Restauraci
28% Activitats
d'oci
Transport
8%
17%
-50%
Sectors d'activitat

Categoria ocupacional del sector de l'allotjament i

la restauraci, i en menor grau, de les activitats
d'oci i organitzaci d'esdeveniments, i el transport.
5%
1- Manca de formaci i professionals

(46%) | Total (28,5%)
2- Perfil especialitzat i difcil de trobar
(45%) | Total (10%)
26%
Total
69%
No 78%
La dificultat de cobertura s la ms baixa del conjunt

de la categoria dallotjament i restauraci i inferior a
mitjana de la categoria (38%) i del total (26%). Les
causes daquesta dificultat, sobretot a linterior rural,
sn: la manca de formaci i professionals en percentatges que doblen el total docupacions- i la dificultat
per trobar un perfil especialitzat concret en percentatges que multipliquen per cinc el del total de les
ocupacions- tal com sobserva al grfic.
150
Formaci
Demanda
Oferta

Univ. 18%
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci
dirigida a persones en situaci datur i la seva temtica
versa sobre recepci en allotjaments. Tamb hi ha un
cicle formatiu de grau superior sobre gesti
dallotjaments turstics.
Ns 7%
Univ. 19%
CFGS 21%
Batx. 31,0%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
ESO 22%
Cap o
Primria
29%
Recepci
Total ocupacions
FP reglada
Al personal de recepci sels requereix com a mnim, Educaci Secundria Obligatria (ESO), i com
a mxim, estudis universitaris. El ms freqent s
que sels requereixi batxillerat (el 31%), per tamb
ESO, formaci professional de grau superior
(CFGS) o estudis universitaris, Per exercir de cap
de recepci i recepcionista sexigeix, en general,
formaci especfica de lmbit turstic i idiomes.
10
100%
80%
7,0
60%
40%
46%
6,6
57%
20%
0
Personal de recepci Total ocupacions

de recepci s inferior a la mitjana de la categoria
dallotjament i restauraci (59%) i a la de totes les
categories agrupades. No obstant aix, els que la
coneixen, gaireb la meitat, la valoren positivament
amb un notable (7), per sobre de la mitjana de la
categoria (6,8) i del total docupacions (6,6).
Importncia (0-10)

10
7,7
CFGS
Per a aturats
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta est concentrada a la capital ciutat (29). A la zona del litoral
noms shan detectat 7 accions formatives i a linterior
rural, dues.
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
FP per a
l'ocupaci
7,7
No hi ha formaci universitria destinada al personal

de recepci.
Temtica
Gesti d'allotjaments turstics
6 capital - ciutat
3 litoral
2 interior rural

ni cicles formatius de grau mitj per al personal de recepci.
Temtica
Recepci en allotjaments
23 capital - ciutat
4 litoral
No hi ha cursos FP per a locupaci destinats a persones ocupades.
0
Personal de recepci Total ocupacions

selecci del personal de recepci es superior a la
mitjana de la categoria dallotjament i restauraci
(6,8) i igual a la mitjana de totes les ocupacions.
151

Ns 9%
Ambdues
34%
Exper.
22%
Formaci
35%
No shan detectat cursos dirigits a personal de recepci en la categoria daltres accions formatives.
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
7%
Personal de recepci
Total ocupacions
Al contrari que en la resta docupacions

dallotjament i restauraci, la formaci del personal
de recepci s ms valorada que lexperincia (el
35%), ms d1/4 part per sobre de la mitjana de totes les ocupacions turstiques. El percentatge de
persones entrevistades que valoren ambdues per
igual (el 34%), s semblant al del total de les categories ocupacionals (el 39%).
Personal de recepci
Ns 1%
S 27%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
26%
38%
46%
7% 40%
Total
52%
No 72%
Les empreses detecten menys mancances de formaci en el personal de recepci que en el conjunt
docupacions turstiques de lallotjament i la restauraci (36%) i del total (40%). Les empreses que
detecten ms mancances de formaci sn les mitjanes i grans empreses, gaireb la meitat (el 46%).

A diferncia daltres categories ocupacionals de lallotjament i la restauraci, aquesta categoria es troba
tamb, per en menor grau, en el sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments i en el del
transport turstic. Els requeriments de formaci sn de ms nivell: el nivell de formaci universitria o de
formaci professional de grau superior s requerit en llocs de treball de caps de recepci i recepcionistes, ja
que als grums i mossos no sels exigeix cap formaci especfica. Sobserva que les mancances formatives
sn inferiors al conjunt docupacions i es concentren en les empreses de ms de 10 treballadors i les dificultats de cobertura tamb i es concentren a linterior rural.
Malgrat els requeriments de formaci per part de les empreses, en lanlisi de loferta formativa daquesta
categoria ocupacional no shan detectat cursos de formaci universitria especfica, a banda del grau de turisme, i noms sha detectat un cicle formatiu de grau superior impartit per 12 centres. El gruix ms important daccions formatives es troba, tal com es pot observar a lanlisi anterior, a la formaci per a locupaci
dirigida a persones en situaci datur.
152
8. ANIMACI TURSTICA
Ocupacions incloses (CCO 2011): monitors dactivitats recreatives i dentreteniment i similars (3724); empleats dagncies de viatges (4421). Inclou els animadors socioculturals i dentreteniment, animadors turstics, monitors de temps lliure, guies dactivitats daventura. I tamb, caps danimaci, animadors de vetllades
i espectacles, animadors turstics infantils, animadors dhotel, monitors desports i dactivitats daventura.
Descripci General
Funcions
Organitzar festes i altres esdeveniments ldics dentreteniment. Executar i dinamitzar jocs i activitats fsiques
i recreatives, aix com activitats danimaci cultural. Planificar (hora, lloc i desenvolupament de lactivitat, entre altres) i fer el seguiment de resultats de les activitats realitzades.
Animaci turstica
Direcci i lideratge
Idiomes
Importncia
Grau real
Mitjana Moda Mitjana Moda
8,9
10,0
8,4
8,0
8,9
10,0
8,6
7,0
8,8
9,0
8,6
8,0
8,6
10,0
8,4
8,0
8,5
8,0
8,0
8,0
8,2
10,0
7,9
8,0
7,3
10,0
6,7
8,0
Animaci turstica
Psicologia de grups (dinmica de grups, comport. hum...)
Meteorologia, seguretat i primers auxilis
Diferncia
modes
2,0
3,0
1,0
2,0
0,0
2,0
2,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,2
0,0
9,5 10,0
9,4 10,0
0,3
0,0
9,4 10,0
9,1 10,0

Personal d'animaci turstica
100%
Empreses (%)
Diferncia
mitjanes
0,6
0,3
0,2
0,2
0,5
0,3
0,5
Ns 0%
S 20%
50%
0%
5%
Activitats
d'oci
Allotjament
22%
6% Restauraci
0,3%
-50%
Sectors d'activitat
Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades ats
que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa, noms sha
considerat lactivitat professional principal que desenvolupen. El dimetre representa la mitjana de llocs de treball.
26%
Total
69%
No 80%
La dificultat de cobertura (el 20%) s inferior a la

mitjana de la categoria dintermediaci i acompanyament turstic (el 33%) i 6 punts percentuals
inferior a la mitjana del total de les categories
ocupacionals turstiques (el 26%).
Categoria ocupacional prpia de les activitats doci i organitzaci desdeveniments per que comparteix en
menor grau el sector de l'allotjament, i en alguns casos,
la restauraci.
153
Formaci
Demanda
Oferta

Univ. 13%
CFGS 17%
Oferta Formativa
concentra en els cicles formatius de grau superior i en
lFP per a locupaci dirigida a persones en situaci
datur. La temtica va orientada a lanimaci turstica i
a la conducci dactivitats fisicoesportives en el medi
natural.
Ns 7%
Univ. 19%
CFGS 12%
CFGM 20%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 26%
ESO 13%
Cap o
Primria
22%
Cap o
Primria
29%
Animaci turstica
Total ocupacions
CFGS
FP
reglada
Per a aturats
FP
ocupacional
Altres
accions
formatives
80%
82%
6,6
60%
4,8
57%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
Una quarta part de empreses requereixen com a

mnim formaci en ESO, el doble que la requerida
CFGM
per al conjunt de les categories ocupacionals. La
formaci professional de grau superior, i sobretot, la
de grau mitj, es demana en percentatges que tamb superen el conjunt. Tanmateix, hi ha algunes
Pel que fa a la distribuci territorial, la majoria de les
empreses que requereixen, o b estudis universita- accions formatives es concentren a la zona del litoral
ris, o b cap o primaris.
(24) i a linterior rural (22). A la capital se nhan detectat
13.
100%
10
Animaci turstica Total ocupacions

danimaci turstica s superior a la mitjana de la
categoria dintermediaci (61%) i a la de totes les
ocupacions. No obstant aix, la valoraci no arriba
a laprovat (4,8) i se situa per sota de la mitjana del
grup (6,2) i del total de categories (6,6).
Importncia (0-10)
No hi ha formaci universitria destinada a lanimaci

turstica.
Temtica
Animaci turstica
9 interior rural
Animaci activitats fisicoesporti9 litoral
ves
8 capital ciutat

Temtica
Conducci activitats fisicoesportives medi natural
1 interior rural
10
7,3
7,7

destinats a la categoria danimaci turstica.

0
Animaci turstica
Total ocupacions

selecci del personal danimaci turstica se situa
una mica per sota de la mitjana de les ocupacions
del grup dintermediaci i acompanyament turstic
(8,0) i de la de totes les ocupacions turstiques
agrupades (7,7).

Temtica
Animaci turstica
14 litoral
5 capital ciutat

Temtica
Animaci turstica
1 interior rural
154

Ambdues
27%
Exper.
68%
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
5%
Formaci
7%
Personal de recepci
Total ocupacions
En dos de cada tres empreses (el 68%), es valora

ms lexperincia dhaver treballat en animaci turstica que la formaci. I en gaireb una de cada
tres empreses (el 27%) ambdues, lexperincia i la
formaci.
Animaci turstica
Ns 13%
S 58%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
50%
44%
44%
7% 40%
No 29%
Total
52%
Tres de cada cinc empreses detecten mancances

de formaci. Les empreses detecten ms mancances de formaci en el personal danimaci turstica
que en el conjunt docupacions del grup
dintermediaci i acompanyament turstic (54%) i el
total docupacions turstiques (58%).

Tot i que loferta formativa per al personal danimaci turstica es coneix b, la valoraci no s positiva, no
assoleix laprovat i es detecten mancances formatives. La formaci es valora amb un 7,3 sobre 10 en els
processos de selecci, per sota del 8 de mitjana del grup docupacions dintermediaci i acompanyament turstic. De fet, la meitat de les empreses requereixen un mnim de formaci professional (el 37%) o universitria (el 13%); no obstant aix, valoren ms lexperincia que la formaci en aquesta categoria ocupacional,
per sobre del conjunt de les ocupacions.
Tal com sha pogut observar, loferta formativa es concentra en els cicles formatius de grau superior. En relaci amb aquests, cal assenyalar que durant el curs 2012-2013 est previst que simplanti un nou ttol de
tcnic superior en animaci sociocultural i turstica, el qual substitueix els ttols fins ara vigents en animaci
sociocultural i en animaci turstica
155
9. GUIATGE TURSTIC
Ocupacions incloses (CCO 2011): empleats dinformaci a lusuari en oficines de turisme o similar (4411);
acompanyants turstics (5823), com ara, acompanyants de viatge turstic, assistents/es acompanyants de
grup turstic, tour leaders i guies de ruta turstica; guies de turisme (5825), com per exemple, guies locals de
turisme, guies de museu, o guies de parc natural.
Descripci General
Funcions
Interpretar el patrimoni i bns dinters cultural, espais naturals i altres recursos turstics duna determinada
zona a turistes i visitants. Comercialitzar productes, serveis i destins turstics locals. Comunicar-se en angls
i/o altres llenges estrangeres a nivell dusuari competent en els serveis dinformaci i guia turstic.
Guies turstics/ques: prestar i gestionar serveis dacompanyament i assistncia a turistes i visitants i dissenyar itineraris turstics.
Guiatge turstic
Idiomes
Direcci i lideratge
Guiatge turstic
Disseny d'itineraris turstics
Patrimoni i bns d'inters cultural duna zona turstica
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,3
0,0
8,9 10,0
8,6 10,0
0,9
0,0
8,8 10,0
7,9 10,0
0,2
1,0
8,8 10,0
8,6
9,0
0,2
0,0
8,5
9,0
8,3
9,0
-0,2
0,0
8,4
8,0
8,6
8,0
0,0
0,0
8,3
9,0
8,4
9,0
0,0
-2,0
8,0
8,0
8,0 10,0
0,6
0,0
8,0 10,0
7,4 10,0
0,3
-1,0
7,7
9,0
7,5 10,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,2
0,0
8,7 10,0
8,5 10,0
0,4
0,0
8,4
8,0
8,1
8,0

Guies turstics
100%
Empreses (%)
Ns 2%
S 60%
50%
0%
-50%
Intermediaci
17%
Activitats
Transport
d'oci
8%
10%
Sectors d'activitat

Categoria ocupacional freqent al sector de la intermediaci turstica, per tamb a les activitats
doci i organitzaci desdeveniments i en percentatge inferior, al sector del transport turstic.
5% 26%
No 39%
Total

(40,5%) | Total (21,2%)
2- Manca de formaci i professionals
(36%) | Total (28,5%)
3- Manca d'experincia i prctica
(18%) | Total (4,3%)
69%
La dificultat de cobertura dobla la mitjana de les ocupacions dintermediaci turstica (33%), i amb escreix,
la del total de les categories ocupacionals. Les causes
principals sn, en primer lloc, la temporalitat i els horaris de treball, el doble que la mitjana del conjunt de les
categories, i en segon lloc, la manca de formaci i professionals. Cal tenir en compte que el 58% dels guies
turstics sn professionals autoocupats.
156
Formaci
Demanda
Oferta
Oferta Formativa
es concentra en termes quantitatius en la formaci
professional per a locupaci, principalment la dirigida
a les persones en situaci datur, seguida de la formaci professional reglada. Pel que fa a la formaci
universitria, no shan detectat graus destinats als/les
guies turstics/es, tot i que si shan identificat dos
msters i dos cursos dextensi universitria.
Ns 7%
Univ. 43%
Univ. 19%
CFGS 18%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
Batx. 5%
Cap o
Primria
33%
Cap o
Primria
29%
Guies turstics
Total ocupacions
El 43% de les empreses requereixen un mnim de

formaci universitria i el 18% FP de grau superior.
No obstant, una de cada tres empreses no requereixen formaci o noms primria, possiblement pels
llocs dinformaci. Destacar que es necessita formaci de guia i informador turstic.
Per a aturats
CFGS
Msters
FP reglada
Extensi
FP per a
l'ocupaci
Universitat
CFGM

10
80%
60%
6,5
6,6
61%
57%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concentra a la capital ciutat (87), seguida de linterior rural i a la zona litoral (ambds casos amb 33 accions
formatives). En aquesta categoria ocupacional shan
identificat tres cursos en lnia, en lmbit de la educaci universitria.
Guies turstics/ques Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa per als guies turstics/ques s igual a la mitjana del grup
docupacions dintermediaci i acompanyament turstic, i una mica superior a la del conjunt
docupacions turstiques. La valoraci de loferta
formativa per a guies turstics supera laprovat amb
el 6,5, i se situa per sobre de la nota mitjana del grup
dintermediaci (6,2) i gaireb al mateix nivell que la
del total docupacions (6,6).
Importncia (0-10)

10
8,8
7,7
0
Guies turstics/ques
Total ocupacions
La importncia que satorga a la formaci en els processos de selecci s molt alta, de gaireb 9 sobre
10, la ms alta del conjunt de categories ocupacionals incloses en lrea dintermediaci i acompanyament turstic i supera la mitjana del grup (8,0) i
de totes les ocupacions turstiques agrupades (7,7).

Temtica
Gesti de destinacions i equi1 capital ciutat
paments d'oci i turisme
1 litoral
Turisme cultural
1 en lnia
Temtica
Turisme cultural
1 interior rural
Paisatges turstics i noves tecno- 2 en lnia
logies

Temtica
Conducci dactivitats fsicoes5 capital ciutat
portives medi natural
19 interior rural
8 litoral
Temtica
Guia, informaci turstica i assis10 capital ciutat
tncia turstica
4 litoral
3 interior rural
157
Ambdues
55%
Exper.
38%
No hi ha programes de qualificaci professional inicial per a guies turstics.
Ambdues
39%

Temtica
Guia de ruta
71 capital ciutat
Promoci turstica local i infor10 interior rural
maci al visitant
20 litoral
Exper.
51%
Formaci
6%
Formaci
7%
Guies turstics/ques
Total ocupacions
En ms de la meitat de les empreses o professionals

(el 55%) es valora la combinaci de la formaci amb
lexperincia, per sobre de la mitjana del conjunt de
categories ocupacionals. De totes maneres,
lexperincia s ms valorada que la formaci en
gaireb 2 de cada 5 empreses (el 38%), possiblement per cobrir llocs de treball dinformador/a en
empreses que no requereixen nivells alts de formaci (batxillerat, CFGS o universitria).
No hi ha cursos daltres accions formatives dins

daquesta categoria ocupacional.

Guies turstics
Ns 2%
S 60%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
67%
25%
50%
7% 40%
No 39%
Total
52%
Dues de cada tres empreses detecten mancances

de formaci entre els guies turstics/ques, sobretot,
els guies turstics que treballen per compte propi i
les microempreses de menys de 10 persones empleades de linterior rural i el litoral.

Ms de la meitat dels guies turstics sn persones autoocupades, i possiblement han sobrevalorat el grau de
competncia en alguns mbits, ja que sembla que estiguin sobrequalificats en algunes competncies, com
ara les de coordinaci, iniciativa i comercials. De fet, s la categoria ocupacional on la formaci en els processos de selecci s ms important i on els requeriments destudis universitaris o de formaci professional
superen la mitjana, tot i que en els processos de selecci es valora tant la formaci com lexperincia, i on la
prctica i lexperincia tenen molta importncia. Les dificultats de cobertura estan relacionades amb la temporalitat i la preparaci. Cal recordar que la categoria de guiatge inclou tamb els dinamitzadors de turisme
cultural, els guies despais culturals i els informadors turstics.
En aquesta categoria sha identificat accions formatives dmbit universitari (2 msters i 2 cursos dextensi
universitria), la qual cosa s coherent amb els requeriments manifestats per les empreses. Tanmateix,
tamb es considerable el nombre de cursos pertanyents a la formaci professional reglada, si b hi ha un
nombre ms considerable pel que fa a la formaci per a locupaci dirigida a persones en situaci datur
158
10. AGENTS DINTERMEDIACI

Ocupacions incloses (CCO 2011): empleats dagncies de viatges (4421), s a dir, tcnics/ques de venda
en agncia de viatges, tcnics/ques de productes en agncia de viatges, empleats de viatges en una companyia aria. Complementen aquesta categoria, les ocupacions dagents de compravenda telemtica, que
es poden considerar ocupacions emergents, i els caps de reserves.
Descripci General
Funcions
Gestionar unitats dinformaci i distribuci de serveis turstics; elaborar i organitzar viatges combinats, excursions i desplaaments, o productes similars; gestionar esdeveniments; vendre productes, serveis turstics
i viatges i facilitar informaci sobre aquests; desenvolupar la gesti econmica i administrativa, presencial i
telemtica, de les agncies de viatges.
Polivalncia
Idiomes
Coneixement de geografia, histria i cultura
Productes i serveis de l'oferta turstica
Gesti comercial i mrqueting, promoci i venda
Gesti pressupostria, comptable i estadstica
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,4
0,0
9,0
9,0
8,6
9,0
0,6
1,0
8,8
9,0
8,2
8,0
0,6
0,0
8,6
8,0
8,0
8,0
0,5
0,0
8,6
8,0
8,1
8,0
0,4
0,0
8,6
8,0
8,2
8,0
0,8
1,0
7,8 10,0
7,0
9,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,6
1,0
8,7
9,0
8,1
8,0
0,3
1,0
8,7
9,0
8,4
8,0
0,8
0,0
8,7
8,0
7,9
8,0
0,6
2,0
8,0
8,0
7,3
6,0
0,4
0,0
7,8
8,0
7,3
8,0

100%
Empreses (%)
Ns 0%
S 43%
Intermediaci
70%
5% 26%
50%
Total
No 57%
Transport
23%
0%
2- Manca d'experincia i prctica
(23%) | Total (4%)
3-Horaris de treball i temporalitat
(10%) | Total (21%)
69%
Activitats
d'oci
16%
Sectors d'activitat

Categoria ocupacional molt freqent al sector de la

intermediaci turstica, i en percentatge inferior, al
sector del transport turstic, seguit del sector
dactivitats doci i organitzaci desdeveniments, tot
i que ocupa ms persones que el transport turstic.
La dificultat de cobertura s superior a la mitjana de la

categoria dintermediaci i acompanyament turstic
(33%) i a la del total docupacions. Les causes principals sn, en primer lloc, la manca de professionals i
de formaci; en segon lloc, la manca dexperincia i
prctica, que multiplica per sis la mitjana del conjunt
docupacions; i, en tercer lloc, els horaris de treball i la
temporalitat, per en percentatge inferior a la mitjana
del conjunt de categories ocupacionals.
159
Formaci
Demanda
Oferta
Oferta Formativa
concentra en la formaci professional per a locupaci,
dirigida a les persones en situaci datur. La formaci
universitria, la formaci professional reglada i les altres
accions formatives tenen un nombre de cursos similar.
Ns 7%
Univ. 21%
Univ. 19%
CFGS 43%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
Batx. 9%
CFGM 9%
Cap o
Primria
15%
FP reglada
Extensi
Total ocupacions
FP per a Altres accions

formatives
l'ocupaci
Per a aturats
Universitat
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta es concentra

bsicament a la capital ciutat (54), sobretot pel que fa
als cursos de formaci professional dirigits a persones
en situaci datur. A linterior rural i al litoral shan detectat 16 accions formatives en ambds casos, aix com
shan identificat dues accions formatives a distncia i
una en lnia.
80%
6,1
60%
6,6
57%
45%
40%
20%
Satisfacci (0-10)
10
100%
Agents d'intermediaci Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa destinada als

agents dintermediaci no supera el 50% i s inferior a la mitjana del grup dintermediaci i acompanyament turstic (61%) i a la total. La valoraci
de loferta formativa, tot i que supera laprovat
(6,1) sassembla a la del grup (6,2) i s inferior a
la del total del les ocupacions turstiques (6,6).
Importncia (0-10)
CFGS
Grau
Dues de cada cinc empreses requereixen un mnim

de FP de grau superior (el 43%), quatre vegades
ms que la mitjana del conjunt de categories ocupacionals. I, una de cada cinc, requereixen formaci universitria (el 21%). Per aquesta categoria cal
formaci especfica en turisme.
Coneixement (%)
Per a ocupats
Msters
Cap o
Primria
29%
10
7,5
7,7
Graus
Temtica
Turisme
6 capital - ciutat
1 interior rural
4 litoral
1 en lnia
1 a distncia

Temtica
Innovaci de la gesti turstica
1 capital - ciutat
Gesti de destinacions
2 litoral
Turisme cultural
Temtica
Gesti i assessorament agncies
4 capital ciutat
de viatge
Destinacions
1 interior rural
1 a distncia

0
Agents
d'intermediaci
Total ocupacions

processos de selecci s notable, una mica inferior a la mitjana del conjunt de categories ocupacionals incloses en lrea dintermediaci i acompanyament turstic (8,0) per semblant a la mitjana
de totes les categories ocupacionals (7,7).

Temtica
Agncies de viatges i gesti d'es9 capital - ciutat
deveniments
3 interior rural
4 litoral
No hi ha programes de qualificaci professional inicial ni

cicles formatius de grau mitj per a agents
dintermediaci.
160

Ambdues
33%
Exper.
56%
Formaci
12%

Temtica
Creaci i gesti viatges combinats i esdeveniments
31 capital - ciutat
Venda de productes i serveis
5 litoral
turstics
Agent desenvolupament turstic
Ambdues
39%
Exper.
51%
Formaci
7%
Total ocupacions
Ms de la meitat de les empreses (el 56%) valora

ms lexperincia que la formaci, per sobre de la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals. Tot i
aix, la formaci s ms important que lexperincia
per al 12% de les empreses, per sobre de la mitjana
del total de categories ocupacionals (7%).
Ns 15% S 51%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran

Temtica
Desenvolupament i dinamitza1 interior rural
ci mbit rural

Temtica
Disseny itineraris turstics
3 capital - ciutat
Eines i canals electrnics
10 interior rural
1 litoral
50%
40%
62%
7% 40%
No 35%
Total
52%
La meitat de les empreses detecten mancances de

formaci entre els agents dintermediaci, per sota
de la mitjana del grup dintermediaci (54%) i per sobre de la mitjana del total docupacions turstiques,
sobretot en els que treballen en empreses mitjanes i
grans, i de manera significativa, en les empreses situades a la capital ciutat, s a dir, a lrea de Barcelona (el 82%), en contraposici amb linterior rural
on gaireb no sen detecten (el 29%).

Les dificultats de cobertura de la categoria dagents dintermediaci sn per manca de professionals i formaci, i de prctica i experincia. De fet, la formaci es considera important en els processos de selecci, tot i
que per sota de la mitjana de les ocupacions dintermediaci i acompanyament turstic. Tot i que la valoraci
de la formaci supera la mitjana del total docupacions, en ms de la meitat de les empreses lexperincia es
considera ms important. En general, la formaci mnima requerida s lFP de grau superior i els estudis
universitaris, per hi ha cert desconeixement de loferta formativa per als agents dintermediaci. Es detecten mancances formatives a les empreses mitjanes i grans de Barcelona.
Pel que fa a loferta formativa, destaquen els cursos adreats a persones en situaci datur, tot i que tamb
hi ha formaci universitria, formaci professional reglada i altres accions formatives. Pel que fa a la formaci professional reglada, est prevista la implantaci dun nou ttol de cara al curs 2012-2013 de tcnic especialista en agncies de viatge. Daltra banda, tamb cal destacar que el cicle formatiu de grau superior
dagncies de viatges i gesti d esdeveniments i el curs de formaci professional per locupaci de creaci
de viatges combinats i esdeveniments t com a destinataris tant els agents dintermediaci com els organitzadors desdeveniments. Per ltim, assenyalar que als cursos de la categoria altres accions formatives es
desenvolupen competncies especfiques per a determinats productes (com els trens turstics) o aplicacions
informtiques.
161
11. ORGANITZACI DESDEVENIMENTS

Ocupacions incloses (CCO 2011): organitzadors de conferncies i esdeveniments (3532), s a dir, persones que sencarreguen dorganitzar i coordinar conferncies i esdeveniments, com ara seminaris, funcions i
banquets; i planificadors de conferncies. Tamb sinclou en aquesta categoria locupaci de cap del departament de congressos, incentius, grups i organitzaci desdeveniments.
Descripci General
Funcions
Promoure conferncies, convencions i fires comercials a clients potencials. Organitzar i coordinar els serveis, com ara, els relacionats amb les installacions de les conferncies, els expositors, els equips audiovisuals i informtics, la restauraci, lallotjament, el transport, les activitats socials per als participants i les
prestacions logstiques per als exhibidors.
Organitzadors/es desdeveniments
Polivalncia
Idiomes
Organitzadors/es d'esdeveniments
Productes i serveis d'esdeveniments i actes pblics
Protocol en esdeveniments i actes pblics
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,5
0,0
8,7 10,0
8,3 10,0
0,7
1,0
8,7 10,0
8,0
9,0
-0,2
0,0
8,7 10,0
8,8 10,0
0,5
0,0
8,6 10,0
8,1 10,0
0,2
0,0
8,6 10,0
8,4 10,0
0,6
3,0
8,5 10,0
7,9
7,0
0,5
3,0
8,4 10,0
7,9
7,0
1,3
3,0
8,4 10,0
7,1
7,0
0,4
-2,0
8,0
8,0
7,7 10,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,6
2,0
8,4 10,0
7,8
8,0
0,3
3,0
8,2 10,0
7,8
7,0

Organitzadors d'esdeveniments
100%
Empreses (%)
Ns 1%
50%
0%
Intermediaci
9%
S 17%
Activitats
d'oci
27%
5% 26%
No 83%
Total
69%
-50%
Sectors d'activitat
Nota: les freqncies observades sn inferiors a les esperades ats

que en els perfils polivalents, sobretot a la microempresa, noms sha
considerat lactivitat professional principal que desenvolupen. El dimetre representa la mitjana de llocs de treball.
Categoria ocupacional prpia del sector de les activitats

d'oci i organitzaci d'esdeveniments (27%), i, en menor
grau, del sector de la intermediaci (9%), tot i que la intermediaci turstica ocupa ms persones de mitjana.
Aquesta categoria ocupacional no s difcil de

cobrir. La dificultat de cobertura dels llocs de treball relacionats amb el personal dorganitzaci
desdeveniments s inferior a la mitjana de les
categories del grup dintermediaci i acompanyament turstic (33%) i a la mitjana del conjunt
de les categories ocupacionals.
162
Formaci
Demanda
Oferta

Univ. 16%
Oferta Formativa
Loferta formativa amb ms cursos en aquesta categoria
ocupacional s la universitria, seguida de la formaci
professional reglada. Dins de la formaci universitria,
la temtica dels graus s de caire ms transversal, si b
els msters universitaris i els cursos dextensi universitria es focalitzen ms en competncies prpies dels
organitzadors/es desdeveniments, com ara, la planificaci i organitzaci, la comunicaci i el protocol.
Ns 7%
Univ. 19%
CFGS 24%
Batx. 4%
CFGM 22%
CFGS 12%
Batx. 8%
CFGM 13%
ESO 13%
ESO 21%
Cap o
Primria
11%
Organitzadors
d'esdeveniments
Cap o
Primria
29%
Msters
Total ocupacions
Grau
Els requeriments mnims de formaci sn fora heterogenis, els percentatges dempreses que requereix formaci professional de grau superior (24%),
grau mitj (22%) o ESO (21%) sn superiors a la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals.
80%
10
6,6
60%
53%
6,6
5
57%
40%
20%
0
Organitzadors
d'esdeveniments
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
Total ocupacions
El coneixement de loferta formativa per al personal organitzador desdeveniments s una mica inferior a la mitjana del conjunt de categories
dintermediaci i acompanyament turstic (61%) i a
la del total docupacions, per la valoraci de
loferta formativa supera la del grup (6,2) i iguala a
la del total docupacions (6,6).
Importncia (0-10)

10
7,9
7,7
Organitzadors
d'esdeveniments
Total ocupacions
CFGS
Universitat
Per a aturats
FP reglada
FP per a
l'ocupaci
Altres accions
formatives
Extensi
Pel que fa a la distribuci territorial, loferta est concentrada principalment a la zona de la capital ciutat (29),
seguida del litoral (12) i, en darrer lloc, linterior rural (5).
Tamb sha detectat quatre accions formatives en lnia i
una a distncia.
Graus
Temtica
Turisme
Gesti de l'oci
6 capital - ciutat
1 interior rural
4 litoral

Temtica
Gesti i organitzaci esdeveni1 litoral
ments
Elaboraci de projectes d'oci innovadors
Temtica
Gesti i organitzaci esdeveniments
4 capital - ciutat
Planificaci i organitzaci congressos
1 interior rural
Comunicaci
4 en lnia
Relacions pbliques
1 a distncia
Protocol
Direcci i consultoria turstica

processos de selecci s notable i semblant a la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals incloses en lrea dintermediaci i acompanyament
turstic (8) i una mica superior a la mitjana de totes
les categories ocupacionals (7,7).
163

Ambdues
39%
Ambdues
39%
Exper.
60%
Exper.
51%

Temtica
Agncies de viatges i gesti
9 capital - ciutat
d'esdeveniments
3 interior rural
4 litoral
Formaci
7%
Organitzadors
d'esdeveniments
Total ocupacions

ni cicles formatius de grau mitj per a organitzadors
desdeveniments.
En tres de cada cinc empreses (el 60%), es valora

ms lexperincia que la formaci, per sobre de la
mitjana del conjunt de categories ocupacionals. No
obstant aix dos de cada cinc empreses (el 39%)
opinen que tan la formaci com lexperincia sn
igual dimportants.
Organitzadors d'esdeveniments
Ns 1%
S 40%
7% 40%
No 59%
Microempreses
Petita
Mitjana i gran
40%
62%
33%
Total

Temtica
Creaci i gesti de viatges com9 capital - ciutat
binats i esdeveniments

Temtica
Organitzaci de congressos, fi1 capital - ciutat
res i banquets
Organitzaci de casaments
3 litoral
52%
Les mancances de formaci detectades sn inferiors a la mitjana de les categories dintermediaci i

acompanyament turstic i semblants a la del conjunt
de categories ocupacionals. Dos de cada cinc empreses (el 40%) detecten mancances de formaci
entre el personal organitzador desdeveniments,
sobretot en el personal dempreses petites (10-49
persones assalariades).

La distncia entre la importncia i el grau dassoliment de les competncies prpies dels organitzadors/es
desdeveniments s considerable, sobretot quant a la gesti de conflictes i la resoluci de problemes. Les
ocupacions de la categoria no sn difcils de cobrir. La formaci mnima requerida s heterognia per destaca la formaci professional de grau superior, grau mitj i lESO. La importncia que satorga a la formaci
en els processos de selecci s notable per, en general, es valora ms lexperincia, i les mancances formatives sn inferiors a la mitjana del grup dintermediaci i acompanyament turstic, i del total docupacions.
Tot i que noms el 16% de les empreses requereixen estudis universitaris, loferta formativa ms abundant
s la universitria. Alguns dels cursos dextensi universitria identificats formen part dun mster i la universitat ofereix la possibilitat de cursar determinades assignatures que integren titulacions preestablertes. Per
exemple, en el cas de la diplomatura en Gesti i organitzaci desdeveniments - Turisme de negocis, impartit per lescola Universitria de Turisme i Direcci Hotelera (adscrita a la UAB), sofereixen cursos de 5 crdits ECTS (European Credit Transfer System), com ara, el curs en organitzaci desdeveniments corporatius
i de comunicaci, i en organitzaci desdeveniments socials. Pel que fa a la formaci professional, cal assenyalar que el cicle formatiu de grau superior dagncies de viatges i gesti desdeveniments, i el curs de
formaci professional per a locupaci de creaci de viatges combinats i esdeveniments, tenen com a destinataris tant els organitzadors desdeveniments com els agents dintermediaci.
164
12. ASSISTNCIA TURSTICA

Ocupacions incloses (CCO 2011): auxiliars de vol i cambrers d'avi, vaixell i tren (5821), s a dir, personal
que atn passatgers aix com els caps de cabina de passatgers i els majordoms de vaixell; hostesses de terra (5824), com ara, hostes i hostesses en fires i congressos i auxiliars de congressos i exposicions.
Descripci General
Funcions
Acollir, rebre i acomiadar el client o usuari; informar el client o usuari dels serveis dels quals disposa; facturar els passatgers, els equipatges, les mercaderies i el correu; fer operacions dembarcament i desembarcament de passatgers i solucionar els problemes dels passatgers en trnsit i altres incidncies de viatge.
Combinar i servir aliments preparats i begudes. Auxiliars de vol i altres mitjans de transport: acollir el
passatge, comprovar el bitllet o targeta dembarcament i conduir-lo al seient o camarot; anunciar, explicar i
fer demostracions de seguretat i emergncia; orientar i ajudar el passatge i seguir els procediments
demergncia i prestar primers auxilis als passatges. Auxiliars de congressos i hostes/ses de terra: registrar lassistncia dels participants en esdeveniments i assistir clients o usuaris en els desplaaments.
Assistncia turstica
Treball en equip
Idiomes
Assistncia turstica
Gesti d'emergncies, salvament i primers auxilis
Caracterstiques especfiques dels mitjans de transport
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,2
0,0
9,5 10,0
9,3 10,0
0,1
0,0
9,3 10,0
9,2 10,0
0,1
0,0
9,2
9,0
9,1
9,0
0,1
0,0
9,0 10,0
8,9 10,0
0,2
0,0
8,8
9,0
8,7
9,0
0,2
-3,0
8,4
7,0
8,1 10,0
Importncia
Grau real
Diferncia Diferncia
modes
0,2
0,0
9,2 10,0
9,0 10,0
0,1
0,0
8,6 10,0
8,5 10,0

Assistents/es
Empreses (%)
100%
Ns 0%
S 26%
5%
50%
Activitats
Transport
8% Intermediaci d'oci
6%
4%
0%
-50%
Sectors d'activitat

No 74%
26%
Total
69%
Aquesta categoria ocupacional no s difcil de cobrir.

La dificultat de cobertura dels llocs de treball relacionats amb la categoria dassistncia turstica situa per
sota de la mitjana de les categories dintermediaci i
acompanyament turstic (33%) i es igual a la mitjana
del conjunt de les categories ocupacionals (26%).
Categoria ocupacional que comparteixen el sector

del transport, les activitats d'oci i organitzaci d'esdeveniments, i la intermediaci turstica en menor
grau, tot i que amb ms persones ocupades de mitjana.
165
Formaci
Demanda
Oferta
Oferta Formativa
Loferta formativa en la categoria ocupacional
Univ. 19%
dassistncia turstica s escassa, a nivell general. El
Ns 36%
nombre ms abundant de cursos lostenta la formaci
CFGS 12%
Batx. 8%
professional reglada, amb 17 cursos, tots ells pertaUniv. 27%
CFGM 13%
nyents al cicle formatiu de grau superior de guia, inforESO 13%
maci turstica i assistncia turstica (que s tant per
CFGS 26%
Cap o
guies turstics/es com per assistents/es).
Primria
El curs identificat a la formaci professional per a
Batx. 9%
29%
locupaci, dirigit a persones en situaci datur, i els
Assistents/es
Total ocupacions
cursos pertanyents a les altres accions formatives sn
Els requeriments mnims de formaci sn de forma- de contingut ms especfic per a la categoria dels/les
ci universitria (27%) o de formaci professional
assistents/es (tant auxiliars de vol com hostesses).
de grau superior (26%) per sobre de la mitjana del
conjunt de categories ocupacionals.
Ns 7%

CFGS
10
80%
7,2
60%
6,6
62%
57%
Assistents/es
Total ocupacions
40%
20%
Satisfacci (0-10)
Coneixement (%)
100%
El coneixement de loferta formativa per als assistents i assistentes s una mica ms alt que el coneixement promig del conjunt de les categories
dintermediaci i acompanyament turstic (61%) i
del total docupacions (57%). La valoraci de
loferta formativa supera la mitjana del grup (6,2) i
la del total de les ocupacions (6,6).
Importncia (0-10)

10
8,7
7,7
0
Assistents/es
Total ocupacions
FP reglada
Per a aturats
FP per a
l'ocupaci
Altres
accions
formatives
Pel que fa a la distribuci territorial, la majoria de cursos simparteixen a la capital ciutat (14), seguits de
linterior rural (9) i, per ltim, el litoral (4).
No hi ha formaci universitria destinada a assistents/
es.
Temtica
Guia, informaci turstica i assis10 capital - ciutat
tncia turstica
3 interior rural
4 litoral

ni cicles formatius de grau mitj per assistents/es.

processos de selecci dassistents/es s molt alta
(8,7) i supera la mitjana del conjunt de categories
ocupacionals incloses en lrea dintermediaci i
acompanyament turstic (8,0) i la mitjana del conjunt de categories ocupacionals (7,7).
166

Ambdues
53%
Ambdues
39%
Exper.
37%
Exper.
51%
Formaci
10%
Formaci
7%
Assistents/es
Total ocupacions

Temtica
Hostessa, auxiliar de congres6 interior rural
sos

Temtica
Hostessa de vol
4 capital - ciutat
Agent de trfic de passatgers
Agent operacions de vol
En ms de la meitat de les empreses (el 53%) es

valora la formaci i lexperincia conjuntament. La
formaci es valora per sobre de la mitjana del conjunt de categories ocupacionals.
Assistents/es
Ns 1%
S 62%
7%
No 38%
40%
Total
52%
Les mancances de formaci detectades sn superiors a la mitjana de les categories dintermediaci i

acompanyament turstic (54%) i a la del conjunt de
categories ocupacionals (40%) per la mostra s
petita per poder fer ms afirmacions.

La distncia entre la importncia dassolir determinades competncies per exercir les ocupacions de la categoria dassistncia turstica i el grau dassoliment real s molt reduda. Les ocupacions no sn difcils de cobrir i la formaci mnima requerida s de cicle formatiu de grau superior o universitria, tot i que no hi ha
formaci universitria especfica destinada a assistents/es. En els processos de selecci satorga molta importncia a la formaci, conjuntament amb lexperincia.
Pel que fa a loferta formativa, tal com sha comentat anteriorment, no sha detectat formaci universitria i,
quant als cicles formatius de grau superior, se nha detectat un, si b el contingut no s especfic per als assistents/es ja que tamb est destinat als/les guies turstics/es. Pel que fa les altres accions formatives, en
els cursos es treballen competncies ms especfiques per als assistents/es, com per exemple, el dret aeri,
el transport de mercaderies i els coneixements bsics sobre aviaci.
167
5.3.
Apunts per a una oferta formativa adaptada a les necessitats de les empreses del sector turstic
A continuaci es presenten els aspectes ms rellevants sorgits de lanlisi feta a linforme, especialment de lenquesta feta a les empreses del sector turstic.
Apunts generals
1. Es detecta la necessitat dincrementar loferta formativa adreada al sector del transport turstic, lallotjament i les activitats doci i organitzaci desdeveniments.
2. Es demana una formaci ms prctica en sectors com ara la restauraci, la intermediaci turstica i les activitats doci i dorganitzaci desdeveniments.
3. En general, es troba a faltar oferta formativa en idiomes. I en concret, per a la petita empresa,
oferta formativa en atenci al client; per a les microempreses del litoral, oferta en destinacions
turstiques, geografia i entorn, i en gesti empresarial.
Per sectors, es troba a faltar oferta en nous mercats i novetats turstiques al sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, i en gesti de cases rurals i cmpings al sector de
lallotjament.
4. Shauria de millorar el coneixement de loferta formativa dels centres de formaci en lmbit del
turisme, sobretot de la dels centres de formaci per a locupaci. Poques empreses, una de
cada quatre, citen un centre de formaci de referncia en lmbit del turisme.
5. Pel que fa a la categoria ocupacional de matres i cambrers/es, una oferta formativa mplia
contrasta amb uns requeriments de formaci molt bsics per part de les empreses, sobretot en
relaci amb els cambrers/es. s una realitat que mereix una reflexi per part dels principals actors del sector.
6. Loferta formativa de les ocupacions de lrea transversal s la menys coneguda, sobretot la
destinada al personal de manteniment i neteja, incls el personal supervisor, i el de direcci i
gerncia.
7. La microempresa t moltes mancances de formaci en les ocupacions de la categoria de direcci i gerncia.
8. Tot i que es demanda especialitzaci turstica en les ocupacions de la categoria de comercialitzaci i mrqueting, hi ha moltes accions formatives (atomitzaci) i cursos despecialitzaci no
reglat que, en principi, sadapten a les necessitats de les empreses turstiques.
Tamb hi ha molta oferta formativa universitria destinada a les ocupacions dorganitzaci
desdeveniments, per poques empreses turstiques requereixen estudis universitaris en
aquesta categoria, ms aviat opten per la formaci professional de grau superior o grau mitj i
lESO.
Ocupacions amb ms potencial de creixement

1. En general els sectors de la intermediaci turstica, i de loci i lorganitzaci desdeveniments,
tenen el potencial de creixement ms alt i necessitaran cobrir llocs de treball amb perfils professionals nous, com ara, els perfils dagent dintermediaci que domini b les noves eines i
tecnologies de la informaci i la comunicaci, Internet i les xarxes socials entre daltres, ats
168
APROXIMACI A LENCAIX ENTRE LOFERTA I LA DEMANDA
que les ocupacions daquesta categoria sn les ms difcils de cobrir per manca de formaci i
de professionals, i tamb els perfils de guia turstic especialitzat.
2. Altres ocupacions que en opini de les microempreses tenen potencial de creixement sn les
relacionades amb la cuina, el turisme domstic i local, i el turisme rural i de cmping.
3. Per acabar, en el sector de les activitats doci i organitzaci desdeveniments, les ocupacions
que tenen ms potencial sn les relacionades amb lassessorament i personalitzaci dels viatges i les activitats doci.
Preferncies de la formaci en el sector turstic

Tipus de formaci
1. Les empreses de transport turstic i del sector de la restauraci prefereixen formar el personal
a la prpia empresa. No obstant aix, cal tenir en compte que gaireb la meitat de les empreses del transport turstic, i dues de cada cinc empreses del sector de la restauraci, no han fet
ni preveuen fer formaci.
2. Les empreses del sector de lallotjament, activitats doci i organitzaci desdeveniments, i intermediaci turstica prefereixen fer la formaci en un centre extern. Aquesta dada t inters
perqu gaireb la meitat de les empreses del sector de la intermediaci turstica han fet i preveuen fer formaci i consideren que la planificaci daquesta ha de ser compartida entre
lempresa i el personal.
Modalitat de formaci
1. Les empreses del transport turstic i del sector de lallotjament, aix com les empreses del litoral prefereixen la modalitat de formaci presencial.
2. Les empreses del sector de la restauraci i de la intermediaci turstica, aix com les empreses
de linterior rural prefereixen la modalitat de formaci mixta que combina la formaci presencial
amb la formaci a distncia (des de casa i en lnia). Sha de tenir en compte que hi ha ocupacions concretes, com ara les de la categoria de matres i cambrers/es, auxiliars de cuina i sala,
per tamb les de direcci i gerncia, amb dificultats quant a la formaci a causa dels horaris
de treball i la temporalitat, la qual cosa pot incidir en la modalitat de formaci.
Mes dinici de la formaci
1. Les empreses dels sectors de lallotjament i la restauraci, tan del litoral com de linterior rural,
prefereixen iniciar la formaci del personal durant lhivern, s a dir, els mesos de gener, febrer i
mar.
2. Les empreses dels sectors de la intermediaci turstica i de lrea de Barcelona, prefereixen
iniciar la formaci a la tardor, s a dir, els mesos doctubre, novembre, i desembre.
Nivells de formaci
1. En general, el nivell de formaci requerit s baix, sobretot en lrea dallotjament i restauraci, i
concretament en les ocupacions de matres i cambrers/es, auxiliars de cuina i sala i xefs i cuiners/es, per tamb en les transversals de manteniment i neteja. En el procs de selecci de
personal daquestes ocupacions es valora lexperincia per damunt de la formaci, tret de les
de xefs i cuiners/es dun determinat nivell en qu la formaci conjuntament amb lexperincia
s important.
169
2. Els requeriments ms alts de formaci es donen en les ocupacions de lrea dintermediaci i

acompanyament turstic, concretament en les ocupacions dagents dintermediaci, guies turstics i organitzaci desdeveniments. Per tamb en les ocupacions de lrea transversal de direcci i gerncia, i de comercialitzaci i mrqueting. En el procs de selecci del personal
daquestes ocupacions, sobretot en els guies i assistents, la formaci s molt important.
Obstacles a lhora dorganitzar la formaci
1. La manca de temps, sobretot a la microempresa.
2. La dificultat de compaginar horaris, sobretot en sectors amb una rotaci de personal ms elevada, com ara el sector de lallotjament, la restauraci i les activitats doci i organitzaci
desdeveniments.
3. Els desplaaments al sector de la restauraci, sobretot a linterior rural.
4. Les empreses mitjanes i grans i el sector de lallotjament han fet referncia a la poca motivaci
per a la formaci del personal.
Actualitzaci dels currculums quant a competncies
1. En general, les ocupacions de lrea transversal, sobretot les de la categoria de comercialitzaci i mrqueting sn les que tenen els dficits en competncies ms grans, per la manca
doferta especfica, i la necessitat de potenciar el turisme mitjanant les TIC i les xarxes socials, i dadaptar-se a mercats nous.
2. Tamb sobserven dficits competencials importants en lrea dallotjament i restauraci, sobretot, en les ocupacions dauxiliar de cuina i sala i, en menor grau de xefs i cuiners/es, que
repercuteixen en la manca de professionalitat i qualitat, latenci al client i les llenges estrangeres.
3. Pel que fa a les competncies transversals, en general cal desenvolupar les capacitats relacionades amb els idiomes, la gesti de conflictes i resoluci de problemes, la iniciativa i creativitat, i la planificaci, organitzaci i control.
Sobserven dficits en les competncies en llenges estrangeres en el sector del transport turstic i les competncies en informtica i noves tecnologies en lallotjament turstic, sobretot al
litoral.
Concretament, sobserven dficits en les competncies segents: gesti comercial i mrqueting i gesti de conflictes i resoluci de problemes (direcci i gerncia, organitzaci
desdeveniments), s daplicacions informtiques, la recerca dinformaci i les comunitats en
lnia (comercialitzaci i mrqueting), idiomes (matres i cambrers/es, guies turstics, agents
dintermediaci), actitud cap a la neteja i lordre i normes de seguretat i higiene (auxiliars de
cuina i sala), iniciativa i creativitat (organitzaci desdeveniments).
4. Pel que fa a les competncies tcniques, lrea dallotjament i restauraci s la que presenta
els dficits ms grans per desenvolupar amb professionalitat, qualitat i efectivitat el servei, sobretot en les ocupacions dauxiliar de cuina i sala i xefs i cuiners/es, seguida de lrea transversal, concretament de les ocupacions de comercialitzaci i mrqueting i de direcci i gerncia, que reforarien les vendes mitjanant nous canals de comercialitzaci, les noves tecnologies i les xarxes socials i permetrien accedir a mercats nous.
170
Sobserven dficits en les competncies tcniques de cuina i relacionats en el sector de la restauraci, sobretot a linterior rural, aix com amb les relacionades amb els viatges, la cultura i
els museus en la intermediaci turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments.
Concretament, en les competncies segents: gesti comercial i mrqueting, promoci i venda
(direcci i gerncia, agents dintermediaci, personal de recepci), qualitat i protocol (governants/es dhotel), gesti de les installacions, maquinria i equips (supervisors de manteniment), operacions tcniques i normes bsiques de manipulaci, preparaci i conservaci
daliments i begudes (auxiliars de cuina i sala).
Ampliaci de loferta formativa
1. Loferta formativa, sobretot lespecfica per a cobrir les necessitats prpies de les empreses
hauria de ser ms mplia en les mitjanes i grans empreses, els sectors del transport i la intermediaci turstica, i a lrea de Barcelona.
2. Es detecten necessitats de formaci en les categories de direcci i gerncia, i comercial i mrqueting, en les ocupacions en qu loferta formativa es coneix ms. En idiomes en les ocupacions de direcci i gerncia, tot i que els estudis de grau inclouen assignatures obligatries i/o
optatives dun o ms idiomes. En aplicacions informtiques, recerca dinformaci i comunitats
en lnia en la categoria de comercial i mrqueting, sobretot a la ciutat de Barcelona.
3. Les empreses del sector turstic demanden especialitzaci en loferta formativa de les categories de direcci i gerncia.
4. Loferta formativa destinada als agents dintermediaci, sobretot la professional, sha de donar
a conixer i sha de reforar a lrea de Barcelona, sobretot la destinada a les empreses mitjanes i grans.
Metodologies
1. Les empreses de ms de 10 persones ocupades dels sectors de lallotjament, la intermediaci
turstica i les activitats doci i organitzaci desdeveniments consideren que la formaci s repetitiva i poc prctica.
171
TAULA-32.
Per grandria
Elements diferencials de la valoraci de la demanda i loferta de formaci de les empreses turstiques per grandria, sector i territori
Microempresa
1.
2.
3.
4.
Per sectors
Inverteix poc en formaci, sobretot si t una orientaci de negoci de consolidaci de la posici actual.
La que inverteix en formaci, lorganitza a iniciativa prpia.
Pel que fa a la microempresa ms compromesa amb la formaci, la valora perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.
Detecta mancances de formaci en les ocupacions de la categoria de direcci i gerncia.
Petita empresa
1.
2.
3.
4.
Inverteix bastant en formaci, sobretot si t una orientaci de negoci innovadora de producte o servei.
La que inverteix en formaci, lorganitza freqentment de manera compartida entre lempresa i el personal.
Considera que la formaci s important perqu incideix en el posicionament de les empreses en un entorn competitiu.
Considera que loferta formativa sadequa bastant a les necessitats de les empreses, per de vegades s massa repetitiva, poc prctica i especfica.
Mitjana i gran empresa
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Inverteix molt en formaci, sobretot si t una orientaci de negoci innovadora de producte o servei.
La que inverteix en formaci, lorganitza freqentment de manera compartida entre lempresa i el personal.
Valora la formaci perqu aporta qualitat i millora el servei al client.
s la ms satisfeta amb loferta formativa.
Tot i aix, gaireb la meitat no troba que loferta formativa sadeqi a les necessitats del negoci.
Considera que loferta de formaci especfica per cobrir les necessitats de lempresa s escassa i que hi ha poca oferta de cursos especfics.
Transport turstic
1.
2.
3.
4.
5.
Inverteix poc en formaci, ja que la proporci de persones autoocupades i de microempreses s alta.

Lempresa compromesa amb la formaci, la valora perqu millora la qualitat del servei als clients i aporta valor afegit.
s el sector menys satisfet amb loferta formativa, sobretot amb la formaci per a locupaci destinada a les persones
en situaci datur.
Considera que loferta formativa no sadequa a les necessitats del negoci.
Considera que loferta especfica per cobrir les necessitats del sector s escassa.
Restauraci
1.
2.
3.
4.
5.
Inverteix poc en formaci, ats que hi ha una proporci elevada de microempreses i persones autoocupades.
Lempresa que inverteix en formaci, lorganitza a iniciativa prpia.
Lempresa compromesa amb la formaci, la valora perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.
Coneix loferta formativa i nest bastant satisfet, sobretot amb la formaci universitria i professional.
Considera que loferta formativa sadequa a les necessitats del negoci, per sobre de la mitjana general.
Allotjament
1.
2.
Valora la formaci perqu millora la qualitat i el servei al client.

Considera que loferta formativa s massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
172
Ocupacions de lrea
dallotjament i restauraci
3.
Valora ms la formaci que lexperincia en el personal de recepci.
1.
2.
El dficit de competncies ms alt sobserva en les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci.

En els processos de selecci de les ocupacions de lrea es valora ms lexperincia que la formaci, tret del personal
de recepci, sobretot en les categories de matres i cambrers/es i auxiliars de cuina i sala.
En la categoria de xefs i cuiners/es, la formaci es valora una mica ms que en la resta de categories de cuina i sala.
Les ocupacions de la categoria de xefs i cuiners/es sn les ms difcils de cobrir per manca de professionals i formaci.
Loferta formativa destinada a la categoria de xefs i cuiners/es es concentra majoritriament en la formaci per a
locupaci de les persones aturades i ocupades.
La importncia que satorga a la formaci en els processos de selecci de les ocupacions de lrea dallotjament i restauraci s la ms baixa de totes, sobretot en la categoria dauxiliars de cuina i sala.
Tret de la categoria dauxiliars de cuina i sala, la detecci de mancances formatives en les ocupacions de lrea
dallotjament i restauraci s la ms baixa de totes.
3.
4.
5.
6.
7.
1.
2.
3.
4.
5.
Activitats doci i organitzaci desdeveniments
1.
2.
3.
4.
Valora la formaci perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.

Lempresa que inverteix en formaci, lorganitza de manera compartida entre lempresa i el personal.
s el sector ms satisfet amb loferta formativa, sobretot la universitria i la professional.
Considera que loferta formativa sadequa a les necessitats del negoci, per sobre de la mitjana general, sobretot
loferta destinada a les ocupacions de la categoria dassistents/es i dorganitzaci desdeveniments.
Ocupacions de lrea
dintermediaci i acompanyament turstic
1.
El grau de satisfacci amb loferta formativa destinada a les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic s el ms baix de tots.
La detecci de mancances de formaci en les ocupacions de lrea s la ms alta de totes.
En els processos de selecci de les ocupacions de lrea es valora la formaci, sobretot en les categories de guies turstics, assistents/es i dorganitzaci desdeveniments.
Les ocupacions de lrea dintermediaci i acompanyament turstic, concretament, les de la categoria de guies turstics
i agents dintermediaci sn les ms difcils de cobrir per manca de formaci i professionals.
2.
3.
4.
Per territori
s el que inverteix ms en formaci.

Lempresa que inverteix en formaci, lorganitza majoritriament de manera compartida entre lempresa i el personal.
Atorga importncia a la formaci com a factor de competitivitat perqu aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.
No considera que loferta formativa sadeqi a les necessitats del negoci.
Considera que loferta especfica per cobrir les necessitats prpies de les empreses del sector s escassa.
Capital ciutat
1.
2.
Valora la formaci com a factor de posicionament i competitivitat de les empreses turstiques.

Considera que loferta especfica per cobrir les necessitats prpies de les empreses s escassa.
173
Litoral
Interior rural
1.
2.
3.
Considera que la formaci aporta qualificaci i professionalitzaci al personal.

La satisfacci amb loferta de formaci s ms baixa que en altres territoris, concretament amb loferta de formaci per
a locupaci subvencionada de persones aturades.
Manifesta que loferta formativa t un preu massa elevat i que manca formaci gratuta en el territori.
1.
2.
3.
4.
Valora poc la formaci per a locupaci destinada a les persones ocupades.

Manifesta desacord amb la centralitzaci de la formaci a les grans ciutats.
Considera que loferta de formaci t un preu massa elevat i que manca formaci gratuta.
Manifesta que els mesos i horaris de loferta de formaci no sadeqen a les necessitats.
Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lenquesta realitzada per Block de ideas- Institut DEP.
174
CONSIDERACIONS I RECOMANACIONS
6.
Consideracions i recomanacions
Context
Amb una slida i llarga trajectria com a dest turstic, en els darrers anys Catalunya sha consolidat com un referent turstic internacional de primer ordre. Segons les dades de lObservatori
dEmpresa i Ocupaci (2011), Catalunya s una de les principals destinacions turstiques lders a
escala mundial i europea aix com de lEstat espanyol.
Alhora, el turisme s un dels principals motors de leconomia catalana, en representar lany 2011
l11,1% del PIB catal i ocupar l11,6% del total de persones ocupades a Catalunya. En lactual
context de prdua docupaci i crisi econmica, s significatiu que aquests percentatges incrementin respecte lany anterior (van ser l11% en ambds casos), fet que contribueix a presentar el sector com un pol de creixement.
Malgrat aix, el sector es caracteritza per la diversitat, la complexitat i la fragmentaci de les relacions laborals, combinada amb una demanda de condicions de treball flexibles (jornada, temps de
treball, estacionalitat, etc.). Aquesta situaci comporta que de vegades es percebi com un sector
poc estable des del punt de vista laboral, fet que pot dificultar latracci de talent i alhora desincentivar la inversi en formaci.
1.
Impulsar accions de revaloritzaci del sector entre la poblaci, per tal datreure i retenir el talent. Cal
que les persones percebin que s un sector amb futur i amb carrera professional ats que les oportunitats de promoci i carrera professional influeixen positivament en la predisposici de les persones a
formar-se.
2.
En aquest sentit, com ja sha subratllat en altres informes del CTESC, s fonamental potenciar els
serveis dorientaci acadmica i professional tant a lensenyament reglat com en els serveis
docupaci, per poder donar informaci acurada sobre el potencial del sector turstic i sobre les possibilitats formatives existents. Una eina com la Xarxa Integrada dOrientaci apuntada en lEstratgia
Catalana per a lOcupaci pot ser un molt bon punt de partida.
3.
Un dels principals collectius que caldria atreure cap al sector s el jovent, tenint en compte que molts
dells shi vinculen noms temporalment i per necessitat, sense intenci de promocionar-se i fer-hi
carrera, fet que pot dificultar la reposici del personal ocupat quan aquest es jubili.
4.
Cal prestigiar les ocupacions del sector. Una via seria la promoci dacords mitjanant el dileg social
que millorin lestabilitat i les condicions de les relacions laborals del sector. Cal fer un esfor per fidelitzar i incrementar el comproms dels treballadors del sector.
5.
Tal com ja va proposar el Consell Econmic i Social de Barcelona (2010) i amb lobjectiu de donar
ms valor a la formaci, caldria promocionar un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capacitaci i productivitat, aix com crear un certificat similar a lISO que assenyali empreses i establiments
que apostin per la qualitat i la professionalitat del treballador.
Daltra banda, i relacionat amb les dificultats per identificar els subsectors que sengloben en el
concepte sector turstic hi ha un ventall molt ampli docupacions que shi poden incloure, ja siguin
directament vinculades al turisme com indirectament. En aquest sentit, el mapa docupacions descrit en lestudi empra el concepte de categoria ocupacional per incloure-hi diverses ocupacions
que es poden trobar en empreses turstiques, pertanyents aquestes als subsectors dallotjament,
restauraci, transports, intermediaci turstica i activitats doci i entreteniment.
Categoritzar la realitat comporta sovint simplificar-la, la qual cosa pot comportar excloure de
lanlisi alguna ocupaci destacada o emergent difcil dencabir en una de les dotze categories es-
175
tablertes. De tota manera, al llarg del text sha intentat fer referncia a les ocupacions emergents o
difcils de classificar, atesa la seva projecci de futur i el seu potencial de creixement.
En aquest sentit, lestudi identifica els segents mbits amb ms projecci: la cuina, el turisme
domstic i local, el turisme rural i de cmping i el turisme a internet. Daltra banda, shan identificat
les rees amb ms potencial de creixement com la de la intermediaci turstica (sobretot els serveis dassessorament personalitzat) i lorganitzaci desdeveniments, coincidint amb altres fonts
documentals (SOC, 2012). 115 Per ltim, tres ocupacions difcils de cobrir: xefs i cuiners/es, els/les
guies turstics/ques especialitzats i els/les agents dintermediaci. 116
Davant aquest escenari, el CTESC recomana que:
6.
LObservatori dEmpresa i Ocupaci ha de ser proactiu i ha de dur a terme una tasca de prospectiva
complerta del sector per tal de traslladar-la a tots els agents interessats i en especial a les administracions responsables de la planificaci de les oferta dFP inicial i dFP per a locupaci. Caldria disposar
de dades i informaci, mitjanant una eina estadstica estable sobre els segents aspectes:
- La qualificaci professional de les persones treballadores del sector (per grups dedat, subsectors i territoris), i sobre locupabilitat de les persones amb formaci especfica en aquest sector en relaci a aquelles persones que no en tenen.
- A curt i mig termini, les projeccions docupaci del sector, les necessitats de reposici de les persones
treballadores, els perfils professionals que es demandaran i la quantificaci de les diferents ofertes formatives que es necessitaran.
Loferta formativa i les necessitats formatives del sector turstic

Amb carcter previ, cal tenir en compte que les caracterstiques de locupaci i de la gesti de les
empreses turstiques no poden canviar-se noms amb una millora de loferta formativa. Tal com
evidencia lestudi, en el sector turstic treballen moltes persones sense formaci especfica, segurament fruit del predomini de les microempreses, en general poc proclius a treballar en xarxa, amb
una activitat molt subjecta a lestacionalitat de la demanda i que acostumen a seleccionar el personal de manera informal i exigint poca formaci. Moltes de les persones ocupades no han tingut
abans contacte amb el sector i tenen poques expectatives de continuar-hi. Daltra banda, a lestudi
shan identificat mancances en competncies transversals vinculades a actituds i/o habilitats que
no es poden resoldre noms amb accions formatives. Tot i aix, hi ha un marge significatiu de millora de loferta formativa per millorar la seva incidncia en el sector.
Pel que fa a loferta formativa analitzada, en primer lloc es pot constatar que aquesta s mplia,
fet que contrasta amb la dificultat de les empreses entrevistades per identificar centres formatius
de referncia del sector (a excepci de les empreses del sector de la intermediaci).
En aquest sentit, el CTESC recomana que...
7.
Per millorar la capacitat datracci de loferta formativa, s important que lObservatori dEmpresa i
Ocupaci investigui sobre la relaci entre formaci i competitivitat.
8.
s fonamental millorar la informaci, promoci i difusi de tota loferta formativa a les empreses, tant
la universitria com la de formaci professional i els certificats de professionalitat, ats que moltes
ocupacions no requereixen disposar de titulaci universitria per exercir-les. En aquest sentit, el
115
Altres ocupacions considerades emergents o amb potencial de creixement sn: en la categoria de comercialitzaci i mrqueting,
comparadors de preus i experts en portals davaluaci hotelera; en la dallotjament i restauraci els preparadors de cterings; en la
danimaci turstica, els monitors esportius acreditats i els animadors infantils; i els experts en planificaci, gesti i desenvolupament de
destinacions turstiques i els tcnics de qualitat i gesti mediambiental.
116
El SOC afegeix a aquest llistat com a ocupacions de difcil cobertura els caps de recepci, gerents amb coneixements de mrqueting hoteler i el personal de manteniment i neteja (SOC, 2012).
176
CTESC recomana que ladministraci posi a disposici de les empreses i de les persones usuries un
instrument dinformaci en lnia, aix com que endegui diferents estratgies de comunicaci, com ara
campanyes publicitries per reforar el vincle entre formaci, qualitat i competitivitat del sector o trobades entre els centres formatius i les empreses del sector, per fomentar la valoraci i contractaci de
personal format i qualificat.
9.
Incidir tamb en millorar la informaci a les empreses de la possibilitat dorganitzar formaci de demanda, aix com informar dels ajuts, subvencions o bonificacions a que poden acollir-se per dita formaci.
10. Buscar maneres ms atractives per vehicular la formaci a les empreses del sector turstic. Una possibilitat seria oferir plans de viabilitat de negoci on es detectessin les necessitats formatives de
lempresa.
En segon lloc, loferta formativa en lmbit del turisme es pot qualificar de completa, ats que va
dirigida a totes les categories ocupacionals identificades, si b es pot considerar insuficient per determinades categories (comercialitzaci i mrqueting i determinades ocupacions dintermediaci
turstica) i subsectors (transport turstic, allotjament, activitats doci i organitzaci
desdeveniments).
11. Malgrat aix, el CTESC recomana adequar loferta de places de cicles formatius de grau mitj i superior de les titulacions relacionades amb el sector turstic a la demanda existent.
12. El CTESC recomana disposar de dades sobre la demanda daquestes titulacions, ats que levoluci
de lalumnat que les cursa presenta una evoluci positiva (CTESC, 2011 i 2012).
Daltra banda, lestudi recull que malgrat la valoraci positiva general que rep loferta formativa,
una tercera part de les empreses (el 32%) la consideren poc especialitzada per cobrir necessitats
concretes, massa acadmica, repetitiva i poc prctica.
Davant aquestes crtiques, el CTESC recomana:
13. Una via per millorar lexperincia prctica que proporciona la formaci, i que seria convenient que recolls el III Pla de formaci professional, s implantar en el sector turstic la formaci professional dual. El CTESC valora positivament la signatura del conveni de collaboraci amb Foment de Terrassa
S.A. per implantar el curs 2012-2013 de lFP dual pels cicles formatius de grau mitj de Cuina i gastronomia i de Serveis en restauraci a lInstitut Cavall Bernat de Terrassa.
14. Fomentar altres programes mixtos de formaci i treball que combinin processos formatius amb
laprenentatge dun ofici.
15. Amb la finalitat dactualitzar i adaptar els plans destudi a les necessitats reals del mercat, el CTESC
recomana fomentar el dileg entre el sector i leducaci formal.
16. Cal potenciar les prctiques formatives i les beques de formaci. En aquest sentit, el CTESC recomana flexibilitzar els procediments per a realitzar les prctiques, per tal que es puguin fer en els moments que realment hi ha ms demanda del sector (per exemple, els caps de setmana), millorar-les
per fer que realment lalumne esdevingui lombra del seu tutor/a, preveure beneficis per aquelles
empreses que contractin laboralment a alumnes que han tingut en prctiques, etc. Ara b, cal tamb
fer didctica entre les empreses perqu aquestes entenguin la finalitat i el concepte de les prctiques,
no poden confondre les prctiques i la borsa de treball.
17. Aix mateix, caldria fomentar la flexibilitat dels ttols, com fan altres pasos (com ara Holanda), potenciant els creuaments de titulacions. En aquesta lnia, el CTESC valora positivament la possibilitat que
ofereixen alguns centres dobtenir la doble titulaci dels segents cicles formatius: Cuina i gastronomia i Serveis en restauraci (Escola Joviat, CETT i Via Magna) i Direcci de cuina i Direcci de serveis de restauraci (CETT).
18. Cal incidir tamb en la qualitat del professorat de la formaci turstica, millorant els processos de selecci i introduir mecanismes de formaci permanent i davaluaci continuada del professorat, amb la
finalitat darrera de captar els/les professionals ms competents.
177
Des del punt de vista territorial, loferta formativa es concentra al voltant de la ciutat de Barcelona
i comarques properes, fet que pot suposar un impediment per accedir-hi per determinades empreses i persones del sector, sobretot les procedents de la zona interior rural. La formaci en lnia o
no presencial, que permetria resoldre aquesta dificultat daccs territorial (i alhora de costos), s
de difcil desenvolupament massiu en el sector, atesa la importncia de lelement presencial i experiencial en aquest tipus de formaci.
19. Tenint en compte la distribuci territorial de les ofertes formatives i les potencialitats de la tecnologia i
la web 2.0, el CTESC recomana, sempre que sigui possible, potenciar i desenvolupar formules mixtes
de formaci presencial i en lnia per tal que aquesta formaci sigui accessible al major nombre
dempreses i persones arreu del territori.
20. Daltra banda, es podria optar tamb per lespecialitzaci temtica en funci del territori (turisme rural,
esports daventura...). Un exemple pot ser ladaptaci curricular que sha fet en el cicle formatiu de
grau mitj Conducci d'activitats fsico-esportives al medi natural, especialista en estacions de muntanya, implantat per primera vegada el curs 2011-2012 a lIES Pont de Suert.
21. Un element cabdal per afavorir la mobilitat de les persones cap als centres de formaci especialitzats
sn les beques de mobilitat, que el CTESC recomana potenciar.
Per ltim, de lanlisi de loferta formativa es pot desprendre una certa especialitzaci en funci
de la categoria ocupacional per nivell educatiu. Aix les categories de direcci i gerncia
dorganitzacions turstiques, comercialitzaci i mrqueting, recepci, agents dintermediaci, organitzaci desdeveniments, guiatge i animaci turstica sn les principals destinatries de leducaci
superior, sobretot la universitria i en menor grau, els cicles formatius de grau superior. En canvi,
les categories que dauxiliars de cuina i sala, xefs i cuiners/es, matres i cambrers/es, manteniment
i neteja i assistncia turstica, sn les principals destinatries de la formaci professional reglada i
per a locupaci.
Cal tenir en compte per, que es poden produir certs solapaments en determinats casos, com ara
per la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions turstiques, ats que s una sortida professional per tots els graus en turisme, molts msters oficials i cursos dextensi universitria, i alhora
per dos cicles formatius de grau superior, fet que pot dificultar lorientaci acadmica i professional
de persones interessades en incorporar-se al sector i exercir aquesta ocupaci.
Aquesta situaci contrasta amb la daltres comunitats autnomes, on aquestes titulacions estan
orientades a categories ocupacionals diferents. Aquest fet afecta la concepci de les empreses
sobre cada ttol, i pot explicar perqu per determinades categories ocupacionals es considera que
sn necessaris nivells mnims destudis diferents.
22. El CTESC recomana millorar la coordinaci entre les administracions competents en les diferents
ofertes formatives per evitar, en alguns casos, solapaments i accions formatives redundants.
Pel que fa a la demanda de formaci per part de les empreses del sector, cal tenir en compte
que la informaci prov de lenquesta feta ad hoc i dirigida als gerents i responsables de formaci
de les empreses turstiques entrevistades, en compliment de la demanda del Departament
dEmpresa i Ocupaci danalitzar la importncia de la formaci en el sector turstic, focalitzant-se
en la perspectiva empresarial.
Aix, lestudi mostra com en general es demana un nivell destudis mnim baix, sinverteix poc
en la formaci del personal i no es preveu fer-ne en el curt termini, malgrat la importncia que
atorguen aquestes empreses a la formaci com a element per afavorir la seva competitivitat.
Lexperincia continua sent ms valorada en els processos de selecci que el nivell formatiu de la
persona.
178
Davant aquesta situaci, el CTESC recomana:

23. Incentivar la inversi de recursos en formaci, com ara, els recursos en noves tecnologies.
24. Cal una reflexi sobre quines actuacions afavoririen que tant les empreses com les persones treballadores assumissin la importncia de la formaci en el sector.
25. s fonamental que les empreses planifiquin a curt i mitj termini les seves necessitats formatives i
que per fer-ho, comptin amb la participaci de les persones treballadores, ja sigui directament o a travs dels seus representants legals. Cal garantir una interlocuci veritable amb les persones treballadores en lelaboraci del Pla de formaci aix com el consens en la utilitzaci dels crdits de formaci
i el temps de formaci invertit, entre daltres aspectes. De tota manera, el CTESC considera que
lorganitzaci de la formaci no ha de ser obligatriament corresponsabilitat de lempresa i el seu personal.
26. La manca de planificaci de la formaci per part de les empreses afecta negativament la planificaci
de loferta formativa dels centres de formaci.
27. Els acords collectius de sector o dempresa han de ser el marc de referncia en matria de formaci i
han de poder-se adaptar a les necessitats del territori.
28. Per garantir una millor detecci de les necessitats formatives del sector turstic, el CTESC recomana
que les persones que hi treballen participin en aquesta detecci, a travs de les seves organitzacions
sindicals ms representatives. La via adient per garantir aquesta participaci s incorporar aquestes
organitzacions a la Taula de Turisme, concebuda com a plataforma de participaci entre els agents
pblics i privats amb incidncia en el sector turstic, i que t com a funci especfica, entre daltres, la
de fer recomanacions i proposar actuacions en l'mbit de la formaci en turisme.
29. Pel que fa a les microempreses i petites empreses, s important que incrementin la seva participaci
en xarxes per crear formaci conjunta, educaci i activitats de reclutament. En aquest sentit, el
CTESC recomana que les institucions pbliques posin en marxa iniciatives per crear aquests tipus de
xarxes, a ms dafavorir un punt de trobada entre loferta i la demanda formativa.
Les categories ocupacionals on es demana un nivell formatiu ms elevat sn la direcci i gerncia

dorganitzacions turstiques, la comercialitzaci i mrqueting, els/les agents dintermediaci, el guiatge turstic i lorganitzaci desdeveniments.
30. Tot i aix, el CTESC recomana establir mecanismes dactuaci davant la sobrequalificaci i subocupaci en el sector turstic.
31. Daltra banda, cal tenir en compte que pel que fa a la categoria de direcci i gerncia dorganitzacions
turstiques, les habilitats directives de lalta gerncia sn diferents de les dels petits empresaris (amb
perfil emprenedor). El CTESC recomana tenir en compte aquesta diferncia, ats que s important
per la planificaci de loferta formativa dirigida a aquesta categoria ocupacional.
Els principals impediments apuntats per les empreses entrevistades per no fer formaci i sobre
els que caldria treballar per superar sn la manca de temps del personal, la dificultat de compaginar els horaris de la formaci amb els laborals i personals, els desplaaments fins els centres formatius i, en les empreses mitjanes i grans i del sector de lallotjament, la manca de motivaci dels
treballadors.
32. Per tal dafavorir la disposici de les persones treballadores a fer formaci, el CTESC recomana que
les empreses facilitin la formaci efectiva del personal.
33. Tal com indica el Servei dOcupaci de Catalunya, el CTESC recomana que cal incorporar la formaci
a les empreses de menor dimensi, moltes de les quals no disposen duna gesti planificada de recursos humans i que en molts casos vinculen fer formaci a un increment del risc de perdre el treballador/a per una ocupaci millor.
179
En general, lempresa s qui acostuma a organitzar les accions formatives, dirigides a cobrir les
principals mancances formatives:
-
Pel que fa a les competncies transversals: laprenentatge de llenges estrangeres, la gesti

dels conflictes i la resoluci de problemes, la iniciativa i la creativitat, la planificaci, organitzaci i control.
Pel que fa a les competncies especfiques destaca: la cuina, els viatges, la cultura i els museus, i les competncies en informtica i noves tecnologies aplicades a la comercialitzaci i
mrqueting dels productes i empreses.
Tot i existir una mplia oferta formativa didiomes, de forma presencial i en lnia, no sassoleix
un nivell competencial satisfactori.
34. Reforar les competncies transversals en els currculums, especialment importants en aquest sector.
35. La demanda creixent de persones amb domini didiomes dels mercats emergents (com ara el xins, el
rus i el japons), fa necessari fomentar laprenentatge daquests idiomes duna banda, i de laltra, emprendre accions dorientaci, formaci i/o requalificaci cap al sector turstic destinades als segments
de poblaci segents:
- Lalumnat que t com a llengua materna algun dels idiomes emergents, com ara el xins, el rus, el japons ...
- La poblaci en situaci datur o en processos de requalificaci que t com a llengua materna algun
daquests idiomes emergents.
36. Per a millorar les competncies en idiomes, a ms de limprescindible i insubstituble esfor individual,
les administracions tenen la responsabilitat de posar les bases per millorar els resultats en aquesta
rea, incidint tant en els recursos i les metodologies aplicades a la formaci com en el foment daltres
mecanismes que han mostrat la seva eficcia en laprenentatge didiomes (la generalitzaci de les
versions originals en els mitjans audiovisuals, les estades a lestranger, etc.).
37. Tot i que molts dels programes formatius incorporen continguts en TIC, els resultats indiquen que cal
seguir reforant el currculum de formaci turstica en tot el que fa referncia a les TIC, aplicades tant
a la comercialitzaci i el mrqueting com al suport dexperincies turstiques ms gratificants.
38. Pel que fa a les competncies de gesti de conflictes i resoluci de problemes, iniciativa i creativitat i
planificaci, organitzaci i control, el CTESC recomana abordatges complementaris al recurs de la
formaci i que passen per la combinaci de diferents poltiques que cada cop estan ms i millor implantades a les empreses:
- Supervisi personal i directa que permeti detectar les conductes i els procediments que sn susceptibles
de millora i instruir els canvis pertinents;
- Implantaci de sistemes de gesti i control de la qualitat;
- Instauraci dincentius vinculats a lexecuci eficient i de qualitat.
39. Com indica el CEDEFOP (2010), en un entorn cada vegada ms globalitzat, no noms els clients de
les empreses turstiques procedeixen de diferents pasos sin tamb el personal que hi treballa. Per
tant, el CTESC recomana potenciar el desenvolupament de les competncies interculturals entre el
personal ocupat al sector.
40. Una altra competncia transversal que cal desenvolupar s la sostenibilitat aplicada tant a la gesti
dels establiments com a la configuraci dels productes i paquets turstics.
180
41. Daltra banda, el CTESC recomana fomentar lesperit emprenedor, incrementant els coneixements
sobre elaboraci dun pla dempresa, el finanament i lestratgia de consolidaci.
Pel que fa a les categories ocupacionals o rees: atenci al client en el cas dauxiliars de cuina
i sala i xefs i cuiner/es; coneixements sobre nous mercats i novetats turstiques en el personal
dorganitzaci desdeveniments; gesti de cases rurals i de cmpings al personal de lrea
dallotjament; i formaci en direcci i gerncia en el cas de les microempreses.
42. Incidir en laprenentatge dmbits clau que configuren una experincia turstica positiva com s
latenci al client. Els reptes per al sector sn lacollida i lhospitalitat. Si volem distingir-nos clarament
daltres destins, la qualitat del servei s vital.
43. Satisfer una demanda significativa de formaci en gesti turstica, sobretot en lmbit de la formaci
continuada, clarament manifestada per les empreses ms petites.
44. Adequar loferta formativa a les noves necessitats de multi-skilling que requereixen determinades
categories ocupacionals, i a la necessitat creixent de flexibilitat que demana el sector, amb un pes
important en competncies interdisciplinries.
Cal tenir en compte per, que probablement degut al mtode seguit per obtenir aquesta informaci per part de les empreses,117 combinat amb una situaci present delevada inestabilitat
econmica, les mancances formatives detectades sn en general poc innovadores i amb poca projecci de futur. s a dir, estan molt centrades en el funcionament diari de les empreses i
reflecteixen poca anticipaci als canvis. En aquest sentit la demanda turstica s sensible a
una pluralitat de factors, com ara la conjuntura econmica nacional i internacional, la demografia i els efectes de laugment de lesperana de vida de la poblaci, els canvis en lestil de vida
de la societat, les noves tecnologies, la necessitat de garantir un desenvolupament sostenible
dels recursos, etc
Tot i limpacte de la crisi actual i els canvis de les tendncies de consum de la poblaci pel que
fa als productes turstics i la demanda turstica, el sector turstic es troba davant de noves
oportunitats. El CTESC recomana:
45. Potenciar continguts formatius adreats directament a un turisme ms especialitzat: familiar, cultural,
gastronmic, enolgic, doci, rural, de gent gran, esportiu, de benestar, etc., mitjanant, per exemple,
noves combinacions de cursos i especialitzacions, afavorint un model hbrid de continguts, com ara
vincular habilitats tradicionals de lhostaleria amb la salut o amb lesport.
Per ltim, pel que fa al format de les accions formatives, lestudi demostra que en general les
empreses opten:
-
Principalment per la formaci en un centre extern, a excepci del subsector del transport i de
la restauraci, que es decanten per organitzar-la a la prpia empresa.
Per la formaci presencial les empreses dallotjament i transport, mentre que les del subsector
de la restauraci, la intermediaci turstica i les situades a linterior rural del pas es decanten
per un model mixt, que combini la formaci presencial i la formaci en lnia o a distncia.
Iniciar el curs a lhivern per les empreses de lallotjament i la restauraci, estiguin a linterior rural o al litoral, i a la tardor les dedicades a la intermediaci turstica i les situades a la capital.
117
Tal com sha explicat abastament al captol 4 lenquesta sha fet telefnicament en base a un qestionari molt complet, la qual cosa
podia comportar un cert cansament en la persona entrevistada i poca predisposici a fer projeccions de futur.
181

46. Assessorar a les empreses turstiques sobre la planificaci de la formaci, per fer-la coincidir en els
perodes de ms baixa ocupaci i al mateix temps, adequar loferta formativa a aquests perodes.
47. En un sector molt heterogeni pel que fa a horaris i jornada de treball, s imprescindible dissenyar accions formatives que puguin adaptar-se als requeriments de les empreses. En aquest sentit un recurs
interessant s la formaci semipresencial i en lnia.
48. Daltra banda, i sobretot pel que fa a la formaci professional per a locupaci, el CTESC recomana
definir eines que facilitin que els alumnes finalitzin els processos formatius encara que la seva situaci laboral canvi.
49. Fer un esfor per innovar el format de les accions formatives. Aix per exemple, podria ser interessant
el foment destades formatives a altres empreses daltres pasos, intercanvis entre persones treballadores de diferents empreses o laplicaci de tcniques de coaching i mentoring.
Com a reflexi final, cal tenir en compte que les consideracions anteriors shan fet adoptant una
perspectiva generalista, que s susceptible de ser desagregada en funci del sector dactivitat de
lempresa, la seva dimensi i ubicaci territorial, tal com sha fet al llarg de lestudi.
182
7. Annex: qestionari de lenquesta
183
Octubre de 2011
15.2227_Necessitats formatives del sector turstic
Nm. qestionari (ID): __ __ __
DADES PERSONA ENTREVISTADA
Nom de lempresa:
Telfon:
Quota 3. Zona turstica:
Quota 1. Grandria de lempresa:
Quota 2. Sector dactivitat:
Litoral ................................... 1
Micro (< 10) .................................. 1
Transports......................................... 1
Interior-rural.......................... 2
Petita (10-49) ................................ 2
Allotjament ....................................... 2
Capital-ciutat ......................... 3
Restauraci ....................................... 3
Mitjana i gran (> 50)....................... 3
Intermediaci .................................... 4
Activ. oci i org. esdeveniments ............ 5
Nom:
Data:
DADES ENTREVISTADOR
Hora inici:
Hora final:
Argumentari per lentrevistador per fer la captaci telefnica

BON DIA/ BONA TARDA. Em podrien dir si tenen algun responsable de recursos humans o de formaci a lempresa?
S ..................................................................................................... 1 > Sollicitar per parlar amb aquesta persona
No, perqu RRHH est en una altra seu de lempresa ............................. 2 > Sollicitar les dades de contacte i fi de lentrevista
No, perqu no tenim persona especfica responsable de RRHH ................. 3 > Podria parlar amb el/la Directora/a o el/la Gerent?
BON DIA/BONA TARDA. Sc entrevistador/a de Block de ideas i li truco de part del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya
(CTESC). Actualment, estem realitzant un estudi sobre les necessitats de formaci en el sector turstic catal. En aquest sentit, seria tan
amable de respondre una srie de preguntes sobre aquesta temtica? Spiga que Block de ideas es compromet, seguint el Codi Internacional CCI/ESOMAR per a la Prctica de la Investigaci Social i de Mercat, a qu tota la informaci que ens faciliti ser tractada de manera confidencial i exclusivament amb finalitats estadstiques. MOLTES GRCIES PER LA SEVA COLLABORACI!
0. En quin idioma prefereix que li faci lentrevista?
Catal .................................. 1
Castell ............................... 2
Indiferent/Ns/Nc ................... 99 Continua en catal
FILTRES
1. (QUOTA 1. Grandria) En primer lloc, em pot dir quantes
persones treballen a lempresa, incloent-lo a vost?
_____ _____ ______
s un professional autnom o
autoempleat sense assalariats
(la clau s que no tingui assalariats) .......... 95
Ns/Nc ..................................................... 99 Fi de lentrevista
2. (QUOTA 2. Sector dactivitat) A quina de les segents activitats es dedica principalment lempresa/vost? (llegir)
Transports ............................................................................. 1
Allotjament ........................................................................... 2
Restauraci ........................................................................... 3
Intermediaci turstica (inclou agncies de
viatges, portals de reserves, lloguer de vehicles, i
guies turstics) ....................................................................... 4
Activitats doci i organitzaci desdeveniments
(inclou activitats culturals, artstiques i esportives) ..................... 5
Ns/Nc ....................................................... 99 Fi de lentrevista
3. (QUOTA 3. Zona turstica) A quin municipi es troba ubicada
lempresa? (escollir opci del llistat)
_____ _____ ______
Ns/Nc ........................... 99 Fi de lentrevista
4. Actualment, diria que ms de la meitat de la facturaci del
negoci depn del turisme, domstic o estranger?
S .............................. 1
No ............................. 2 Fi de lentrevista
Ns/Nc ........................ 99 Fi de lentrevista
BLOC APROXIMACI A LORGANITZACI

A continuaci ens interessaria conixer algunes caracterstiques de
lempresa i lactivitat que desenvolupa.
5. Podria dir-me quin s lany de creaci del negoci?
_____ ______ _____ ____
Ns .................. 98
Nc .................. 99
184

6. El capital del negoci s majoritriament...? (llegir)
Catal ............................................ 1
De la resta de lEstat espanyol ........... 2
Estranger ........................................ 3
Ns ................................................ 98
Nc ................................................ 99
7. Principalment a quin tipus de turisme est orientat el negoci? (llegir)
Turisme domstic de Catalunya ...................................1
Turisme domstic de la resta de lEstat espanyol............2
Turisme estranger ......................................................3
Ns .......................................................................... 98
Nc .......................................................................... 99
8. Em podria dir quina de les segents opcions descriu millor
lorientaci estratgica actual del negoci? (llegir)
Consolidar la posici actual .................................................... 1
Ampliar-la a segments de mercat nous .................................... 2
Innovar amb productes i serveis ............................................. 3
Ns ..................................................................................... 98
Nc ..................................................................................... 99
9. En lltim any (2010), en quin dels trams de facturaci anual
es va situar el negoci? (llegir)
Menys de 100.000 euros ........................................................ 1
Entre 100.001 i 500.000 euros ............................................... 2
Entre 500.001 i 1 mili deuros ............................................... 3
Entre 1 i 5 milions deuros ...................................................... 4
Ms de 5 milions deuros ........................................................ 5
Ns ..................................................................................... 98
Nc ..................................................................................... 99
[Si P1 = 95 Passa a P11. La resta passa a P10]
10. Ens podria dir quins mesos de lany lempresa est oberta
al pblic? (llegir)
Tot lany ........................1 Passa a P13
Temporada destiu ........................... 2
(Especificar mesos__________) Passa a P13
Temporada dhivern ......................... 3
Altres ............................................. 4
Ns ............................... 98 Passa a P13
Nc ............................... 99 Passa a P13
185

11. Ens podria dir quins mesos de lany treballa com a professional del sector turstic? (llegir)
Tot lany ......................................... 1
Temporada destiu ........................... 2
(Especificar mesos__________)
Temporada dhivern ......................... 3
Altres ............................................. 4
Ns ................................................ 98
Nc ................................................ 99
BLOC PERFIL DE LAUTNOM/AUTOEMPLEAT
12. Dels segents perfils ocupacionals, em podria dir quin encaixa millor amb el seu? (llegir)
Direcci i gerncia ............................................................. 1
Comercialitzaci i mrqueting aplicat
al sector turstic ............................................................... 2
Animaci turstica* ............................................................ 3
Guia turstic/a ................................................................... 4
Agent dintermediaci turstica** ........................................ 5
Organitzador/a desdeveniments ......................................... 6
Assistent/a*** .................................................................. 7
Xef o cuiner/a ................................................................... 8
Auxiliar de cuina o de sala .................................................. 9
Matre, sommelier o cambrer/a ........................................... 10
Manteniment i neteja en el sector turstic ............................. 11
Personal de recepci .......................................................... 12
Altres (Anotar__________________) .................................. 13
Ns ................................................................................... 98
Nc ................................................................................... 99
*Inclou professionals i monitors dactivitats doci i desports
**Inclou agent de viatges i/o de reserva de productes turstics (lloguer de vehicles, dallotjament, etc.)
***Inclou host/essa de viatges o desdeveniments
[Passen tots a P15 i sels pregunta noms pel perfil ocupacional que
hagin assenyalat a la P12]
BLOC PERFIL DE LA PLANTILLA
Seguidament voldrem demanar-li pel perfil professional de la plantilla
de lempresa en el moment de mxima activitat del negoci al llarg de
lany. Si hi ha perfils polivalents, respongui en funci de lactivitat
principal que desenvolupa.
[Si
[Si
[Si
[Si
P2= 1 passar a P13_v1]Transports

P2= 2, 3 passar a P13_v2]Allotjament i Restauraci
P2=4 passar a P13_v3]Intermediaci
P2=5 passar a P13_v4]Activitats doci i esports
13_v1. Dels perfils ocupacionals que li llegir a continuaci, em

pot dir si lempresa compta amb treballadors/es daquest perfil
(incloent-lo a vost) i, si s el cas, quants sn? (llegir)
S No Quants Ns Nc
a. Direcci i gerncia .................................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
b. Comercialitzaci i mrqueting .................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
c. Manteniment i neteja .............................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
d. Xefs i cuiners/es .................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
e. Matres, sommeliers i cambrers/es ........... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
f. Auxiliars de cuina i sala ........................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
g. Personal de recepci ............................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
h. Guies turstics/ques ................................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
i. Agents dintermediaci* ........................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
j. Assistents/es** ...................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
k. Altres
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
*Inclou agents de viatges i/o de reserva de productes turstics (lloguer
de vehicles, dallotjament, etc.)
**Inclou hostes/esses de viatges o desdeveniments)
[Passa a P14]

S No Quants Ns Nc
d. Xefs i cuiners/es ..................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
e. Matres, sommeliers i cambrers/es ........... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
f. Auxiliars de cuina i sala............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
h. Animaci turstica* ................................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
i. Altres
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
[Passa a P14]
S No Quants Ns Nc
d. Guies turstics/ques ................................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
e Agents dintermediaci* ........................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
f. Organitzaci desdeveniments ................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
g. Assistents/es** ...................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
h. Altres
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
*Inclou agents de viatges i/o de reserva de productes turstics (lloguer
**Inclou hostes/esses de viatges o desdeveniments)
[Passa a P14]
S No Quants Ns Nc
d. Personal de recepci ............................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
e. Animaci turstica* ................................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
f. Guies turstics/ques ................................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
g. Agents dintermediaci** ........................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
h. Organitzaci desdeveniments .................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
i. Assistents/es*** ..................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
j. Altres
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
**Inclou agents de viatges i/o de reserva de productes turstics (lloguer
***Inclou hostes/esses de viatges o desdeveniments
14A_c. Ha assenyalat que lempresa t personal de manteniment i neteja, em podria dir si compten especficament amb:
S
No
Ns Nc
a) Personal de manteniment i/o conserges ................ 1 ... 2 ... 98 .... 99
b) Governants/es dhoteleria ................................... 1 ... 2 ... 98 .... 99
c) Personal de neteja .............................................. 1 ... 2 ... 98 .... 99
14A_d. Ha assenyalat que lempresa t xefs i cuines, em podria
dir si compten especficament amb:
S
No
Ns Nc
a) Xefs i/o caps de cuina ......................................... 1 ... 2 ... 98 .... 99
b) Cuiners/es......................................................... 1 ... 2 ... 98 .... 99
14A_e. Ha assenyalat que lempresa t matres i cambrers, em
podria dir si compten especficament amb:
S
No
Ns Nc
a) Matres oi/o caps de sala ..................................... 1 ... 2 ... 98 .... 99
b) Sommeliers ....................................................... 1 ... 2 ... 98 .... 99
c) Cambrers/es ...................................................... 1 ... 2 ... 98 .... 99
[Passa a P14B]
186

14B. Per modalitats contractuals, em podria dir, aproximadament quin percentatge de la plantilla s... (llegir) (la suma de categories ha de sumar 100%)
Personal fix ............................................
Personal fix-discontinu .............................
Personal temporal ...................................
Altre personal .........................................
Ns ................................................. 98
Nc ................................................. 99
___
___
___
___
(anotar)
(anotar)
(anotar)
(anotar)
P1<>95
...el grau dhabilitat real, en una escala del 0 cap habilitat a 10
habilitat total del/s (segons resposta v13: personal de direcci i gerncia) en:
P1=95
...el seu grau dhabilitat real, en una escala del 0 cap habilitat a
10 habilitat total en:
BLOC HABILITATS I VALORACI DE LA FORMACI PER PERFILS

PROFESSIONALS
Versi Direcci i Gerncia
[Si P1 = 95 Passa a Intro_blocv2. La resta passa a Intro_blocv1]
Intro_. Seguidament voldrem conixer com valora
dhabilitats segons perfil ocupacional. Aix doncs...
18_v1. En aquest sentit, quin diria que s...
una
srie
Ns Nc
a) Direcci i lideratge........................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) Iniciativa i creativitat....................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gesti de personal
i coordinaci dequips.....................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gesti de conflictes i resoluci
de problemes....................................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Comunicatives, persuasives
i de relacions pbliques..................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
f) Idiomes.......................................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
g) Atenci i servei orientat al client......0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
h) s daplicacions informtiques
i recerca dinformaci.....................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
En una escala on 0 vol dir gens i 10 totalment, valori, en primer

lloc, el grau dimportncia que tenen les habilitats tcniques que li
llegir a continuaci per al personal de (grup docupacions pregunta
13), i en segon lloc, el grau de domini o coneixement real del
personal
de
(grup
docupacions
pregunta
13)
de
lempresa. IMPORTNCIA / DOMINI.
[Nota: tot el bloc dhabilitats es repetir tantes vegades com perfils

professionals diferents tingui lempresa. En cas dels autnoms, respondran noms segons el seu perfil]
19_v1. Actualment, en relaci amb els perfils que es dediquen

a (segons resposta v13: la direcci i gerncia), quin s el nivell mnim destudis requerit? (llegir)
15_v1. La importncia que t, en una escala del 0 gens al 10

totalment, que es tinguin adquirides les habilitats especfiques que li assenyalar a continuaci:
Ns Nc
a) Direcci i organitzaci dempreses....0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

b) Gesti comercial i de mrqueting.....0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gesti de compres, aprovisionament
i logstica...........................................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gesti de recursos humans.............0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

e) Gesti pressupostaria, comptable,
financera i estadstica..........................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
16_v1. Actualment quin diria que s...

P1<>95
...el grau dhabilitat real, en una escala del 0 cap habilitat a 10
habilitat total del/s (segons resposta v13: personal de direcci i gerncia) en:
P1=95
...el seu grau dhabilitat real, en una escala del 0 cap habilitat a
10 habilitat total en:
Ns Nc
a) Direcci i organitzaci dempreses....0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99

b) Gesti comercial i de mrqueting.... 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gesti de compres, aprovisionament
i logstica...........................................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gesti de recursos humans.............0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Gesti pressupostaria, comptable,
financera i estadstica..........................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
En una escala on 0 vol dir gens i 10 totalment, valori, en primer lloc,

el grau dimportncia que tenen les habilitats genriques que li llegir
a continuaci per al personal de (grup docupacions pregunta 13), i en
segon lloc, el grau de domini o coneixement real del personal de
(grup docupacions pregunta 13) de lempresa. IMPORTNCIA / DOMINI.
17_v1. En relaci amb les habilitats genriques que li assenyalar a continuaci, em pot dir la importncia que t, en una escala del 0 gens al 10 totalment, que es tinguin adquirides:
Ns Nc
a) Direcci i lideratge........................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) Iniciativa i creativitat.....................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) Gesti de personal
i coordinaci dequips.....................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) Gesti de conflictes i resoluci
de problemes................................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) Comunicatives, persuasives
i de relacions pbliques.................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
f) Idiomes.......................................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
g) Atenci i servei orientat al client.....0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
h) s daplicacions informtiques
i recerca dinformaci....................0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
Cap/Primria ...................................................... 1
ESO (EGB, graduat escolar o similar) .................... 2
CFGM (FP-1 o similar) .......................................... 3
Batxillerat (BUP, COU o similar) ............................ 4
CFGS (FP-2 o similar) .......................................... 5
Universitaris ....................................................... 6
Ns ..................................................................... 98
Nc ..................................................................... 99
20_v1. Valori en una escala del 0 al 10, on 0 equival a gens i
10 equival a totalment la importncia que t la formaci a
lhora de seleccionar professionals (segons resposta v13: la direcci i gerncia):
0 1 2 3 4 5 6 7
Ns ........................... 98
Nc ........................... 99
10
21_v1. Per a desenvolupar les tasques de (segons resposta v13:

la direcci i gerncia), qu considera ms important, la formaci
o lexperincia?
La formaci ...................................................... 1
Lexperincia .................................................... 2
Sn iguals dimportants ..................................... 3 (no llegir)
Cap de les dues coses ........................................ 4 (no llegir)
Ns ................................................................... 98 (no llegir)
Nc ................................................................... 99 (no llegir)
[Si P1 = 95 Passa a P26v2. La resta passa a P22]
22_v1. Existeixen mancances formatives en aquest perfil professional tenint en compte les tasques que habitualment desenvolupen a lempresa?
S .................................................................... 1
No ................................................................... 2
Ns ................................................................... 98
Nc ................................................................... 99
23_v1. Actualment, (segons resposta v13: la direcci i gerncia) s
una ocupaci de difcil cobertura per lempresa?
S .................................... 1
No ................................... 2 Passa a segent perfil o P25
Ns ................................... 98 Passa a segent perfil o P25
Nc ................................... 99 Passa a segent perfil o P25
24_v1. Em podria dir els motius pels quals considera que
aquesta ocupaci s de difcil cobertura? ESPONTNIA, MLTIPLE, MXIM 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns ........................................................... 98
Nc ........................................................... 99
[Passa a segent perfil o P25]
187

BLOC REALITZACI DE FORMACI I PREFERNCIES
25. En la seva opini, la responsabilitat de planificar la formaci dels treballadors/es ha de ser... (llegir)
Principalment de lempresa .............. 1
Meitat i meitat ................................ 2
Principalment del treballador ............ 3
Ns ................................................. 98
Nc ................................................. 99
[Si P1 = 95 Passa a P26v2. La resta passa a P26v1]
26v1. A lempresa sha organitzat algun curs de formaci durant els darrers 5 anys?
S .......................................... 1
No......................................... 2
Ns ......................................... 98
Nc ......................................... 99
26v2. Vost ha realitzat algun curs de formaci durant els darrers 5 anys?
S .......................................... 1 Passa a P28v2
No......................................... 2 Passa a P28v2
Ns ......................................... 98 Passa a P28v2
Nc ......................................... 99 Passa a P28v2
[Si P26v1 = 1 passa a P27, la resta passa a P28]
27. En general, la formaci realitzada a lempresa sha organitzat... (llegir)
En resposta a peticions o demandes
dels treballadors/es ..................................... 1
Per iniciativa exclusiva de lempresa ................. 2
Per iniciativa dambdues parts ......................... 3
Ns ............................................................... 98
Nc ............................................................... 99
28v1. De cara als propers 2 anys (2012-2013), des de la direcci de lempresa o dels responsables de formaci sha planejat
organitzar o incentivar al personal perqu faci algun tipus de
formaci?
S ............................................................ 1 Passa a P29
No ............................................................ 2 Passa P33
Ns ............................................................ 98 Passa P33
Nc ............................................................ 99 Passa P33
28v2. De cara als propers 2 anys (2012-2013), sha plantejat
fer algun tipus de formaci?
S ............................................................ 1 Passa a P29
No ............................................................ 2 Passa P33
Ns ............................................................ 98 Passa P33
Nc ............................................................ 99 Passa P33
29. Sobre quina/es temtica/ques? (ESPONTNIA i MLTIPLE)
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns ............................................................98
Nc ............................................................99
30. En general, quina de les segents opcions preferiria o seria
ms adient tenint en compte la realitat del seu negoci? (llegir)
Formaci in company (realitzada a la prpia empresa) ..............1
Formaci externa (feta en un centre de formaci) ....................2
Indiferent (no llegir) .............................................................3
Ns ......................................................................................98
Nc ......................................................................................99
31. I pel que fa el format, preferiria o seria ms adient? (llegir)
Formaci presencial ........................................................... 1
Formaci a distncia (online, des de casa)............................ 2
Un model mixt entre presencial i a distncia ......................... 3
Indiferent (no llegir) .......................................................... 4
Ns ................................................................................... 98
Nc ................................................................................... 99
32. I respecte el mes de lany, preferiria o seria ms adient comenar la formaci el mes de... (escollir opci del llistat)
____ _____ _____
Indiferent (no llegir) ....... 97
Ns ................................ 98
Nc ................................ 99
33. Quins sn per vost els principals obstacles a lhora
dorganitzar o incentivar a la formaci als professionals del
sector turstic? ESPONTNIA, MLTIPLE, MXIM 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns ........................................................... 98
Nc ........................................................... 99
BLOC VALORACI DE LOFERTA FORMATIVA CATALANA RELACIONADA AMB LES OCUPACIONS DEL TURISME
Ara voldrem conixer la seva opini pel que fa loferta formativa relacionada amb les ocupacions del turisme que actualment existeix a Catalunya.
34v1. Dels segents perfils ocupacionals, coneix, encara que
noms sigui de manera general, quins estudis o cursos relacionats es poden fer a Catalunya? En cas de conixer-los, em podria dir el seu grau de satisfacci amb aquesta oferta formativa. Per aix utilitzarem una escala del 0 al 10, on 0 equival a
totalment insatisfet/a i 10 a totalment satisfet/a.
[Nota: noms apareixeran les ocupacions que lempresa hagi manifestat tenir en plantilla.]
Coneix
S No Grau Ns
Nc
d. Matres, sommeliers i cambrers/es ........... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
e. Xefs i cuiners/es ..................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
i. Guies turstics/ques ................................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
j. Agents dintermediaci** ......................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
k. Organitzaci desdeveniments .................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
l. Assistents/es*** ..................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
m. Altres
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
34v2. Ens agradaria que ens digus si coneix, encara que sigui
de manera general, quins estudis o cursos es poden fer a Catalunya relacionats amb el/la/l (segons resposta P12: NOM OCUPACI). En cas de conixer-los, em podria dir el seu grau de satisfacci amb aquesta oferta formativa? Per aix utilitzarem una
escala del 0 al 10, on 0 equival a totalment insatisfet/a i 10 a
totalment satisfet/a.
Coneix
S No Grau Ns
Nc
d. Matres, sommeliers i cambrers/es ........... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
e. Xefs i cuiners/es ..................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
i. Guies turstics/ques ................................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
j. Agents dintermediaci** ......................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
k. Organitzaci desdeveniments .................. 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
l. Assistents/es*** ..................................... 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
m. Altres
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
(Anotar__________) ............................ 1 ... 2 _____ 98 ....... 99
Pensant en el conjunt de loferta formativa relacionada amb les ocupacions turstiques existent a Catalunya...
188

35. En una escala del 0 al 10, on 0 significa gens i el 10 totalment, fins a quin punt considera que la formaci s important per a la competitivitat del negoci en el sector turstic?
Ns
0
10
98
Nc
99
35B. Per quins motius li dna a la formaci aquesta importncia, quant a la competitivitat del negoci? ESPONTNIA, MLTIPLE, MXIM 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns .......................................................... 98
Nc .......................................................... 99
36. En una escala del 0 al 10, on 0 equival a gens satisfet/a i
10 a totalment satisfet/a, em podria valorar el seu grau de satisfacci general amb loferta formativa relacionada amb les
ocupacions del turisme present a Catalunya?
Ns Nc
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
37. A continuaci, en una escala del 0 al 10, on 0 equival a
gens satisfet/a i 10 a totalment satisfet/a, podria valorar el
seu grau de satisfacci amb loferta formativa relacionada amb
les ocupacions del turisme en lmbit...
Ns Nc
a) De la formaci universitria.......... 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
b) Dels Cicles Formatius
de Formaci Professional................... 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
c) De la formaci per a locupaci destinada a
persones aturades............... 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
d) De la formaci contnua i reciclatge
professional subvencionat..............0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
e) De la formaci contnua i reciclatge
professional no subvencionat..........0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98 99
38v1. En lnies generals, diria que loferta formativa relacionada amb les ocupacions del turisme present a Catalunya respon
a les necessitats de lempresa?
S ............................................................ 1 Passa a P40
No ............................................................ 2 Passa a P39
Ns ............................................................ 98 Passa a P40
Nc ............................................................ 99 Passa a P40
38v2. En lnies generals, diria que loferta formativa relacionada amb les ocupacions del turisme present a Catalunya respon
a les seves necessitats?
S ............................................................ 1 Passa a P40
No ............................................................ 2 Passa a P39
Ns ............................................................ 98 Passa a P40
Nc ............................................................ 99 Passa a P40
39. Em podria dir per quins motius considera que loferta formativa no sadequa a aquestes necessitats? ESPONTNIA,
MLTIPLE, MXIM 3 RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns .......................................................... 98
Nc .......................................................... 99
40. Troba a faltar algun tipus de formaci en lmbit del turisme? ESPONTNIA, MLTIPLE, MXIM 3 RESPOSTES
S ............................................................ 1
Quins? ESPONTNIA. MXIM 3 RESPOSTES
Anotar_________________
Anotar_________________
Anotar_________________
No ............................................................ 2
Ns ............................................................ 98
Nc ............................................................ 99
41. Qu recomanaria de cara a millorar la formaci en lmbit

del turisme a Catalunya? ESPONTNIA, MLTIPLE, MXIM 3
RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns .......................................................... 98
Nc .......................................................... 99
42. Pensant en els propers 5-10 anys, dintre del sector turstic
podria destacar alguna ocupaci, tradicional o nova, que tingui
potencial de creixement? ESPONTNIA, MLTIPLE, MXIM 3
RESPOSTES
1. ______________________________
2. ______________________________
3. ______________________________
Ns .......................................................... 98
Nc .......................................................... 99
43. Actualment, hi ha algun centre de formaci
per vost sigui un referent?
S .......................................................................
Quin/s? _________________
________________________
________________________
No .......................................................................
Ns .......................................................................
Nc .......................................................................
turstica que
1
2
98
99
CARACTERSTIQUES DE LENTREVISTAT/DA
Ja per acabar...
44. Sexe [no preguntar]
Dona ............................................. 1
Home ............................................ 2
Ns ................................................. 98
Nc ................................................. 99
45. Em podria dir la seva edat?
_____ _____ _____ _____
Ns .................. 98
Nc .................. 99
46. Vost s originari de... (llegir)
Catalunya o la resta de lEstat espanyol ................. 1
Dun altre pas. Quin? _________________
Ns ..................................................................... 98
Nc ..................................................................... 99
47. Quin s el seu nivell destudis mxim assolit... (llegir)
Sense estudis/primaris ......................................... 1
ESO (EGB, graduat escolar o similar) .................... 2
CFGM (FP-1 o similar) .......................................... 3
Batxillerat (BUP, COU o similar) ............................ 4
CFGS (FP-2 o similar) .......................................... 5
Universitaris ....................................................... 6
Ns ..................................................................... 98
Nc ..................................................................... 99
48. Em podria dir quin crrec ocupa actualment a lempresa?

Propietari ........................................................... 1
Director/a o gerent .............................................. 2
Responsable de personal/RRHH/formaci ............... 3
Altres. Quin? __________________________
Ns ..................................................................... 98
Nc ..................................................................... 99
Moltes grcies per la seva collaboraci!
BLOC PROPOSTES DE FUTUR

Per ltim voldrem comptar amb la seva opini de cara al futur.
189
8.
Bibliografia
Altia Consultores (2009). Deteccin de necesidades formativas en hostelera y turismo. Gobierno

de La Rioja, Servicio Riojano de Empleo.
CEDEFOP (2010). Skills supply and demand in Europe: medium term forecast up to 2020.
Comissi Europea (2009). Comprehensive setoral analysis of emerging competencies and economic activities in the European Union. Lot 12: Hotels and restaurants. Comissi Europea, Direcci General dOcupaci, Afers Socials i Igualtat doportunitats.
Comissi Europea (2011). Survey on the attitudes of Europeans towards tourism.
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (2007). Informe sobre el sector del turisme,
loci i la cultura a Catalunya. Barcelona: el Consell.
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (2011). Memria socioeconmica i laboral de
Catalunya 2010. Barcelona, el Consell.
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (2012). Memria socioeconmica i laboral de
Catalunya 2011. Barcelona, el Consell.
Departament dInnovaci, Universitats i Empresa (2006). Pla estratgic del turisme a Catalunya
2005-2010. Proposta. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dInnovaci, Universitats
i Empresa.
Duro, J. A. et al. (2009). Estimaci del PIB turstic de les Terres de lEbre per al perode 20032007. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Duro, J. A. et al. (2010). Estimaci del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques 20052008. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Duro, J. A., Rodrguez, D. (2011). Estimaci del PIB turstic per Catalunya, marques i comarques
2005-2010. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
European Travel Comission (2010). Demographic Change and Tourism. Madrid: Organitzaci
Mundial del Turisme.
Exceltur (2010). Monitur 2009, monitor de competitividad turstica relativa de las comunidades
autnomas espaolas.
Exceltur (2011). Monitur 2010, monitor de competitividad turstica relativa de las comunidades
autnomas espaolas.
Institut Cerd (2010). QSR. Turisme de qualitat. Turisme sostenible. Turisme responsable. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Direcci General de Turisme.
Institut dEstudis Turstics (2012). Balan del turisme. Resultats de lactivitat turstica a Espanya.
Ministeri dIndstria, Turisme i Comer.
Institut de Turisme dEspanya (2011). Informe de conjuntura turstica- Estiu 2011. Madrid: Ministeri
dIndstria, Turisme i Comer.
190
Llagostera, C. (2009). Bases per a lelaboraci del nou pla estratgic del turisme a Catalunya. Barcelona.
Mayol, X. et al. (2010). Anlisi de la situaci i propostes de planificaci estratgica del turisme sostenible a Catalunya. Sabadell: Generalitat de Catalunya, Observatori del Turisme de Catalunya.
Ministeri dIndstria, Energia i Turisme (2012). Pla Nacional i Integrat de Turisme 2012-2015. Versi per la tramitaci en el Consell de Ministres. Madrid: el Ministeri.
Observatori del Treball de les Illes Balears (2010). El mercat de treball en el sector turstic a les
Illes Balears. Palma: Conselleria de Treball i Formaci. Direcci General de Planificaci Estratgica.
Observatori dEmpresa i Ocupaci (2012). Balan turstic anual. Any 2011. Generalitat de Catalunya, Departament dEmpresa i Ocupaci.
Observatorio ocupacional (2005). Ocupaciones generadoras de empleo y sus perfiles ocupacionales en la actividad de hostelera. Madrid: Servei Pblic dOcupaci Estatal INEM.
Organitzaci Internacional del Treball (2010). Cambios y desafos en el sector de la hostelera y el
turismo. Documento temtico para el debate en el Foro de dilogo mundial para el sector de la
hostelera, la restauracin y el turismo (23-24 de noviembre de 2010). Ginebra: lOrganitzaci.
Snchez, M. V. et al. (2008). Repercussi econmica de la normativa sobre competitivitat del sector hoteler. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, Parc cientfic i tecnolgic Turisme i Oci.
Servei dOcupaci de Catalunya (2012). Recull de les Matrius de necessitats formatives per famlies i rees formatives. Barcelona: el Servei.
Webgrafia
Careeronestop Pathways to career success
Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya (CTESC).
Direcci General de Turisme. Departament dEmpresa i Ocupaci. Generalitat de Catalunya
Educaweb.
Fundaci Tripartita per a la Formaci per a lOcupaci.
Institut Catal de les Qualificacions Professionals (ICQP). Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.
Institut dEstadstica de Catalunya (Idescat). Departament dEconomia i Coneixement. Generalitat
de Catalunya.
Institut dEstudis Turstics (IET). Ministeri dIndstria, Energia i Turisme.
191

Necessitats Formació X Sector Turístic

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Necessitats Formació X Sector Turístic

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Informe sobre les necessitats formatives

del sector turstic

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC

Barcelona, octubre de 2012

Resum executiu ....................................................................................................................... 5

Introducci i metodologia ....................................................................................................... 24

Plantejament de lestudi .................................................................................................. 24

El turisme a Catalunya .................................................................................................... 28

Mapa de les ocupacions del sector turstic ............................................................................. 35

Caracterstiques de locupaci ........................................................................................ 35

Mapa de les ocupacions ................................................................................................. 40

rea dallotjament i restauraci ................................................................................ 45

rea dintermediaci i acompanyament turstic ........................................................ 51

Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme .................................................................. 58

Formaci universitria de grau................................................................................. 60

Msters universitaris oficials i doctorats ................................................................... 63

Cursos dextensi universitria ................................................................................ 66

Formaci professional reglada ........................................................................................ 69

Formaci professional per a locupaci ........................................................................... 74

3.3.1. Formaci professional per a locupaci dirigida prioritriament a persones

Altres accions formatives ................................................................................................ 82

Demanda de formaci de les empreses del sector turstic ..................................................... 87

Planificaci de la formaci .............................................................................................. 91

Preferncies de la formaci ............................................................................................ 98

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC

Valoraci de la formaci ............................................................................................... 101

Valoraci de loferta formativa ....................................................................................... 104

Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme .............................................. 111

Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda................................................................ 116

Oferta i demanda de formaci. Anlisi per categoria ocupacional ................................. 123

Una aproximaci comparativa................................................................................ 123

Fitxes docupacions turstiques .............................................................................. 130

Consideracions i recomanacions ......................................................................................... 175

Annex: qestionari de lenquesta ......................................................................................... 183

Bibliografia ........................................................................................................................... 190

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC

Mapa de les ocupacions del sector turstic

Mapa de les ocupacions

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC

Mapa de les ocupacions del sector turstic, per rea professional

Auxiliars de cuina i sala

Font: elaboraci prpia.

Anlisi de loferta formativa en lmbit del turisme

En aquest apartat es descriu loferta formativa existent a Catalunya relacionada especficament

Categories formatives emprades en lanlisi de loferta formativa

Msters universitaris oficials i doctorats

Formaci professional reglada

Cicles formatius de grau mitj

Cicles formatius de grau superior

Msters universitaris oficials i doctorats

Cursos dextensi universitria

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC

Formaci professional reglada

Formaci professional per a locupaci

Altres accions formatives

Dades publicades a la pgina web de la Fundacin Tripartita para la Formacin en el Empleo.

NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR TURSTIC

Demanda de formaci de les empreses del sector turstic

La importncia que la formaci t per a la competitivitat de lempresa s essencial i notable, 8,2 de

Valoraci de loferta formativa

Propostes per millorar la formaci en lmbit del turisme

Aproximaci a lencaix entre loferta i la demanda formativa

Anlisi per categoria ocupacional