Les llenges del mn.

Carme Junyent Figueras, Empries editorial,

Barcelona, 1989.
M. Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 1955) s doctora en Filologia
Romnica i professora titular de lingstica general a la Universitat de
Barcelona. s autora, entre d'altres, dels llibres: Les llenges d'frica
(1986), Les llenges del mn (1989), Vida i mort de les llenges
(1992) i Contra la planificaci (1996).
El volum que ressenyar, Les llenges del mn, s un estudi de les
llenges del mn des de diversos punts de vista. Haurem de tenir en
compte la mancana de tradici destudis daquesta mena en
espanyol. Si b, al llibre lautora analitza distints problemes que
delimiten les llenges, aix com les diverses formes de classificar-les
o b la visi de lestat actual daquestes llenges al mapa lingstic.
Lany 1990, Juan Carlos Moreno Cabrera, amic de Carme Junyent, va
redactar un breu llibre anomenat Lenguas del mundo, en qu, per
primera vegada dins la lingstica hispnica, sencarreg ladaptar a
lespanyol els noms dun gran nombre de llenges. Aquesta ha sigut
una tasca de normalitzaci que Carme Junyent ha tingut en compte
per al seu projecte.
Lanlisi de les dificultats de delimitaci de les llenges tant en lespai
com en el temps encapala la primera part. Aquestes delimitacions
ens impedeixen saber, per exemple, quantes llenges es parlen al
mn, ja que el nombre de llenges sobrepassa desmesuradament el
nombre destats. Les llenges majoritries estan substituint les
minoritries en tot el planeta, i si no hi ha un canvi en aquest sentit,
milers de comunitats hauran sigut expropiades de la seua llengua.
Lautora,

mitjanant

dades

especfiques

ens

explica

quan

van

comenar a diferenciar-se les llenges. Tamb ens queda clar que

arribar a demostrar el parentiu de totes les llenges potser siga
impossible. Aix mateix, ens consciencia que el canvi lingstic s
natural i que no suposa una degradaci de la llengua sin,

simplement, un canvi. El segon bloc t com objectiu classificar les

llenges de dues maneres: genticament i tipolgica. La classificaci
gentica ens permet saber qu llenges tenen un origen com i, per
tant, agrupar-les en famlies. La classificaci tipolgica atn a
diverses caracterstiques de les llenges al marge del seu origen
gentic.
La tercera part est dedicada a lanlisi del mapa lingstic actual des
de la perspectiva de la difusi versus la substituci de les llenges.
Citar, duna banda, les grans llenges del mn segons el seu
nombre de parlants i, daltra banda, les llenges amenaades a causa
de

la

pressi

daltres

llenges.

Una

llengua

amenaada

pot

desaparixer en el cas dextermini de tots els seus parlants. S b,

una llengua mor quan els seus parlants la deixen de parlar o
substitueixen.
Al llarg del llibre, es fan servir taules molt visuals i grfics per
exposar les dades en que es sustenten les idees. Es fa referncia a
elements fonolgics i fontics, aix com dels trets morfosintctics de
les llenges estudiades, comparant-los.
A tall de cloenda, furgarem noms un poquet ms en la idea que
desenvolupa en la tercera part quan parla de les grans llenges del
mn. Lautora explica els diversos factors (que per suposat, depenen
del context) perqu una llengua arribe a ser de prestigi. Per estic
convenuda que tota persona culta, i ms si s parlant exclusiva de
llenges majoritries, hauria de prendre conscincia de les llenges
poc esteses en el mn. I considerar que els seus parlants poden tenir
una vida millor utilitzant-les, i la resta del mn treure profit d'aquesta
riquesa. Pot sorprendre al lector que lautora utilitze expressions del
tipus mort duna llengua o b respecte de llenges amb qu es
personifica dalguna manera les llenges. Ens fa veure la importncia
sobre el carcter identitari duna llengua.

Maria Gmez Tortosa

Lingstica General I