Balanç Muscular de Les Extremitats Inferiors

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica
TEMA 3: Balan Muscular de les Extremitats Inferiors

ARTICULACI DE MALUC
Encara que la cintura plvica s anloga a la cintura escapular, no poseeix la mateixa mobilitat, aquesta
es composa de 3 articulacions, les quals treballen en conjunt per donar mobilitat i estabilitat al cos.
Larticulaci sacro-ilaca s una anfiartrosi de mobilitat molt reduda i sostinguda per lligaments
molt forts:
Lligament sacro-ilac anterior i posterior.
Lligament interossi.
La sinfisi pbica, punt duni de la pelvis, s una articulaci rgida molt reforada pels lligament
superior i arquejat del pubis, i pel teixit lligaments relacionat amb el disc interpubi.
Larticulaci coxo-femoral t al seu crrec els moviments del maluc, s una enartrosi com
larticulaci com larticulaci gleno-humeral per amb menor amplitud de moviment i de ms estabilitat. Est
formada pel cap del fmur i de lacetbul o cavitat cotiloidea situada a la cara externa de los coxal.
44 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull
Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre
Moviments de larticulaci de maluc

1.
Flexi
- Psoas Ilac
- Recte Anterior
2.
Extensi
3.
Abducci
- Gluti Mig
- Sartori
- Tensor de la Fascia Lata
4.
Adducci
Gluti Major
Bceps Crural
Semitendins
Semimembrans
5.
Rotaci externa
6.
Rotaci interna
7.
Circumducci
Adductor Major
Adductor Menor
Adductor Mig o llarg
Pectini
-
Gluti Major
Obturador Extern
Obturador Intern
Quadrat Crural
Piramidal
Gmini Superior
Gmini Inferior
Gluti Menor
Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________
45
FLEXI DE MALUC
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Psoas - Ilac
ORIGEN
Apfisis transverses
de les 5 vrtebres
lumbars.
INSERCI
INERVACI
Trocnter menor del

fmur.
Borell superior de la
fossa ilaca.
MSCULS
ACCESSORIS
Sartori
Nervi Crural.
Tensor de la Fascia
Lata
Arrels L2-L4
Adductor Major
Adductor Mig
Adductor Menor
Recte Anterior
Espina ilaca anteroinferior.
Base de la rtula.
Tend rotuli a la
tuberositat anterior de
la tibia.
Nervi crural (o
femoral).
Arrels L2, L3 i L4.
BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DE MALUC

Valoraci 3
Psoas-ilac: SD i amb flexi de genoll per inhibir el recte anterior.
Al final de la camilla amb les cames penjant, demanar al pacient que aixequi la cama.
Recte anterior: SD amb les cames estirades.
El mateix que en el cas anterior.
Sartori: t la singularitat danar de fora cap en dins. Flexi,
ABD i rotaci externa de maluc amb flexi de genoll i
rotaci interna de genoll.
SD, rotaci externa i en flexi de genoll, el pacient es
recolza a la llitera i li demanem una flexi de maluc
amb lleugera ABD.
47
Valoraci 4 i 5
Psoas-ilac: SD, fer resistncia amb la nostra m al ter
distal, laltra m ajuda a que el pacient
no vagi cap endarrera.
Recte anterior: DS, aixecar la cama en extensi de
genoll per allar el psoas-ilac. Farem
la resistncia per sobre de la rtula al
ter distal i am laltra m fixarem la
pelvis.
Sartori: SD amb les cames penjant, rotaci externa. Fer
contrapes pel turmell i al ter distal
de la cuixa, s a dir, en sentit contrari
al sartori.
* Segons ledat, farem ms resistncia o menys.
Valoraci 2 (sense gravetat)

DL, la cama a estudiar pot estar amb politges o en
contacte amb la camilla.
Si no hi ha politges subjectar la cama que no sexplora i la
a estudiar a sota, es pot ajudar amb taules de fusta, laltra
m fixar la pelvis.
Ens situarem darrera del pacient.
Psoas ilac: demanarem al pacient que faci una flexi
de genorll i que lapropi cap al seu cap.
Recte anterior: el mateix que en el cas anterior per
amb la cama estirada.
Sartori: (relatiu) DS, calacani sobre la tibia de laltra cama.
Demanar al pacient que tiri la cama cap el cap. El fisio no ha de palapar res, simplement visualitzar si fa
el moviment.
Valoraci 0 1 (Anatomia palpatria)
Psoas-ilac: DS, localitzar crestes ilaques, ens situarem per fora dels rectes abdominals. Demanarem
al pacient que vagi deixant laire poc a poc, daquesta manera podrem anar entrant cada vegada ms endins
perqu la zon abdominal sanir relaxant.
Per valorar 0 i 1, notar alguna vibraci o intent de moviment al flexionar el maluc.
Cara ilaca i fer el mateix exercici.
Es basa en que la lordosi lumbar acosta el psoas dorigen a inserci.
Recte anterior: DS, localitzar EIAS. Es troba aliniat amb la rtula.
Demanar al pacient que faci flexi de maluc amb la cama estirada.
Segons la patologia que tingui el pacient, comenarem a valorar per un grau o per altre. El grau 3 s
lestandaritzat.
Sempre fer valoraci de lextremitat sana, daquesta manera tenim una referncia.
Sartori: SD, rotaci externa amb lleugera ABD i cames penjant.
Lespina ilaca antero-superior s lestructura ssia de referncia, ja que el sartori sorigina en ella.
Es detecta una franja que separa des de cresta ilaca per sota del tubercle.
Aquest mscul es correspon a la massa ms interna de les 2 mases musculars que sobresurten a la part
proximal de la cuixa.
Es millor palpar per dalt i al mig per no confondre amb laltre mscul.
El mscul sartori constitueix el lmit intern de la regi inguinal externa. Tamb constitueix el lmit
extern de la regi inguinal interna o triangle dScarpa.
49
BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DE

MALUC (0 a 125)
Goniometria
-
Posici: pacient en
DS, el fisio sentat al
costat.
Eix: trocnter major.
Bra
fix:
perpendicular
larticulaci i parallela al tronc.

-
Bra
mvil:
parallela
al
eix
longitudinal de la cuixa, seguint el

moviment i buscant el cao del peron.
Amb el genoll flexionat podem fer ms graus per qu
sinhibeix els isquio-tibials, qu sn extensors de maluc.
Passivament, si el pacient sajuda pot arribar a 110 120 iamb flexi de genol 140 - 145.
* La flexibilitat es mesura per 3 components: muscular, articular i lligaments.
51
EXTENSI DE MALUC
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Gluti Major
ORIGEN
Cresta Ilaca.
Regi postero-lateral
del sacre i el cxis.
INSERCI
Tuberositat gltia
entre trocnter major i
lnia spera.
INERVACI
Nervi gluti inferior,

rama del nervi citic
menor.
MSCULS
ACCESSORIS
Adductors (per
estabilitzar maluc)
Arrels L4, L5, S1 i

S2.
Bceps Cural
(pertany als isquiotibials)
Porci llarga:
Tuberositat isquitica.
Apfisi estilodes del

cap del peron.
Porci curta: Llavi

extern de la lnia
spra del fmur.
Tuberositat externa de
la tibia (Tubercle de
Gerdy)
Nervi Citic Major.

Arrels S1, S2 i S3.
Nervi Citic Major.

Arrels L5, S1 i S2.
Semitendins
Tuberositat isqutica.
Pota dnec.
Nervi Citic.
Arrels L5 i S2.
Semimembrans
Cara postero-medial
de la tibia.
Nervi Citic.
Arrels L5 i S2.
BALAN MUSCULAR DE LEXTENSI DE MALUC

Valoraci 3
Gluti major: DP, flexi de genoll per inhibir lacci extensora dels isquio-tibials.
Demanar al pacient que aixequi la cama.
Estabilitzar la pelvis amb labatbra de lexaminador.
Isquio-tibials: el mateix que en el cas anterior per amb
extensi de genoll, s a dir amb la cama estirada.
Valoraci 4 5
Gluti major i isquio-tibials: DP, posarem el punt de
resistncia per sobre del solc popliti i amb laltra m estabilitzarem
la pelvis per evitar que el pacient faci compensacions. Si ho fem
amb flexi de genoll, treballar el gluti major, i si es fa amb la cama
estirada treballaran els isquio-tibials.

Gluti major i isquio-tibials: DL, el tronc aliniat i la
cama a estudia en contacte amb el llit, el fisio soportar la cama
que queda per sobre.
Demanarem al pacient que arrissegui la cama cap
endarrera amb la cama estirada per evaluar els isquios o
doblegant el genoll pel gluti major.
En els 2 casos la posici del fisioteraputa s de cara al
pacient per no interrompre el moviment.
53

Gluti major: DP o DL. Tenir en compte sacre i trocnter major.
Demanarem al pacient que aixequi la cama flexionant el genoll i vigilarem que no hi hagin
compensacions, s a dir, mirarem de que no treballi la regi lumbar.
Isquio-tibials: el mateix exercici que en el cas del gluti major, per amb la cama estirada.
Palpar la part mitja, al ter mig del fmur.
*
s important mantenir al pacient ben a prop nostre per no lesionar-nos.
BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI DE MALUC (0 a 15)

Goniometria
-
Posici: DP, membres inferiors en extensi i peus per fora

de la camilla.
Eix: sobre el trocnter major.
Bra fix: perpendicular a larticulaci i parallela al tronc.
Bra mvil: parallela a leix longitudinal de la cuixa, ens fixarem en el cap del peron.
Estabilitzar firmement la pelvis, controlar que la espina ilaca no saixequi de la llitera al realitzar
lacci. Normalment es fa en extensi de genoll pels msculs agonistes que tiren, com per exemple el
recte anterior. Seria correcte fer-ho amb 90 de flexi de genoll, en aquest cas treballa el gluti major i
sinhibeix els isquitibials.
ABDUCCI DE MALUC
MSUCL MOTOR
PRINCIPAL
Gluti Mig
ORIGEN
Cresta ilaca.
Tensor de la Fascia
Lata
INERVACI
Cara externa del

trocnter major.
Nervi gluti superior.
Espina ilaca anterosuperior i escotadura

immediatament per
sota de lespina.
Cara antero-medial de
la difisi tibial per
sota de la tuberositat.
Nervi crural (o
femoral)
Cara externa de la
cresta ilaca i de
lespina ilaca anterosuperior.
la tibia en la banda
ilio-tibial de la fascia
lata.
Aponeurosi gltia.
Sartori
INSERCI
MSCULS
ACCESSORIS
Gluti menor
Arrels L4, L5 i S1.

Gluti major (fibres
superiors)
Arrels L2 i L3.
Arrels L4, L5 i S1.
55
BALAN MUSCULAR DE LABDUCCI DE MALUC

Valoraci 3
Gluti mig: DL, amb la cama de sota en lleugera flexi i el
membre inferior a evaluar en extensi i aliniat amb el cos.
Estabilitzar la pelvis amb la m del fisio.
Demanar al pacient que aixequi la cama, evitant rotacions, flexi o extensi de maluc.
Tensor de la Fascia Lata: DL, amb el genoll inferior lleugerament flexionat. Flexi de maluc (45) i
rotaci interna.
Estabilitzar la pelvis i demanar que faci lacci delevar la
cama, fins un angle aproximat de 30.
Valoraci 4 5
Gluti menor i Tensor de la fascia lata: en la mateixa
posici que en la valoraci 3, fent resistncia posant la m a la cara
externa del genoll.
Vaolarci 2 (sense gravetat)

Gluti mig: DS, cames estirades. Estabilitzar la pelvis.
Demanar que faci el moviment dABD.
El fisio es collocar al costat contrari.
T.F.L.: DS, aixecar una mica lextremitat inferior que volem evaluar.
Demanar lacci dABD.
Si ho fem en SD sanula una mica el gluti mig.
57
Valoraci 0 -1 (Anatomia palpatria)

Gluti mig: DL, els punts essencials sn el vrtex de lespina ilaca i el vorell superior del trocanter
major. Es detecta quan el pacient fa lacci ABD.
T.F.L.: DL o DS, 2 dits per darrera de lEIAS. Fer una lleugera flexi de maluc i demanar al pacient
que faci lacci dABD.
La linia vertical ficticia que uneix lEIAS amb el trocnter major i que delimita anteriormet la regi
gltia, representa el vorell posterior del m. TFL. Per veure la cintilla ilio-tibial, en lacci dABD es
veur un aplanament.
BALAN ARTICULAR DE LABDUCCI DE MALUC (0 a 45)

-
Posicio: DS, amb les cames estirades.
Eix: 2 dits per sota de lEIAS del membre a evaluar. Tamb es

pot fer partint del la part mitja del cos, juntar EIAS i tornar a fer
la lnia mitja.
Bra fix: parallela a la lnia imaginria que uneix les 2 EIAS o

la columna. Observar que el gonimetre est a 90, llavors
restarem del que ens hagi donat.
Bra mvil: parallela a la lnia mitja de la cuixa.
Estabilitzar la pelvis i realitzar lacci. El fisio tamb pot corregir

lABD.
ADDUCCI DE MALUC
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Adductor Major
(magnus)
ORGENS
INSERCI
Lnia spera i lnia

condlia interna.
INERVACI
Nervi obtuador i rama

del citic major.
Arrels L3 i L4.
Adductor Mig (ADD

llarg = longus)
Recte intern
Psoas-ilac
Obturador extern
Gluti major
Cara anterior del

pubis, immediatament
per sota de la cresta.
Lnia spera, en el
ter mig del fmur.
Adductor Menor
(ADD curt)
Superfcie externa de
la rama inferior del
pubis.
Ter superior de la
lnia spera.
Arrels L3 i L4.
Pectini
Eminncia ilio-pbica
i en el llabi anterior
del conducte
obturador.
Cara lateral del

tubercle del pubis.
Nervi femoral i rama

de lobturador.
Grcil (recte intern)
Pubis.
Pota dnec.
Nervi obturador.
Rama isquitica
MSCULS
ACCESSORIS
Nervi obturador.
Semitendins
Semimenbrans
Arrels L2 i L4.
59
BALAN MUSCULAR DE LADDUCI DE MALUC

Valoraci 3
DL, amb lextremitat a examinar aliniada i recolzada sobre la camilla.
El fisio subjecta la cama sana (cama de sobre) i estabilitza la pelvis.
Demanar al pacient que faci ADD de la cama que es troba en contacte amb la camilla.
Valoraci 4 5
Subjectar extremitat sana i fer resistncia a la part
interna del ter distal del fmur.
El fisio es posar de cara al pacient, daquesta
manera veiem si hi ha dolor o no.

DS, la cama sana penja de la camilla, ja que el que
ens interessa s laltra meitat quan es fa lADD. Tamb es pot fer amb politjes

Per fer aquesta valoraci abans hem dinformar al pacient del que farem, ja que, s una zona delicada.
Pectini: abordatje a la zona plvica, exactament a la snfisi pbica, EIAS, sartori i just al costat es
troba el pectini, la snfisi pbica s una lnia anatmica. Tamb es pot fer amb la cama en flexi. Els nostres dits
notaran quan es faci ADD.
Adductor mig o llarg: just per sota del pectini, quan fem resistncia a lADD el notem, s molt llarg
ja que va des de lrea pbica fins a la tuberositat dels adductors (zona tendinosa).
Adductor major: es troba en un pla ms profund que ladductor llarg o mig, separant grcil (= recte
intern) i a la part mitja del fmur.
Adductor menor: es troba entre pectini i ladductor llarg, sha dentrar profundament, encara que s
una palpaci difusa per qu al fer contracci, tamb ens aixequen els dits el pectini i lADD llarg.
61
BALAN ARTICULAR DE LADDUCCI DE MALUC (0 a 30)

-
Posici: DS, moderada flexi i ABDucci de maluc. el membre a

evaluar ha destar en completa extensi i en posici neutra.
Eix: per sota de lEIAS.
Bra fix: parallel a la lnia imaginria que uneix les dues espines
ilaques antero-superiors.
Bra mvil: parallela a la lnia mitja de la cuixa.
Si es fa en flexi tenir en compte que no xoqui amb el recte anterior de laltra

cama.
Tamb es pot fer penjant la cama.
Compensacions: per oferir una major estabilitat del tronc i evitar inclinacions laterals, el pacient es pot
agafar del vorell de la camilla.
Fixar sempre la pelvis.
ROTACI EXTERNA DE MALUC
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Gluti Major
ORGENS
Cresta Ilaca.
Regi postero-lateral
del sacre i el cxis.
INSERCI
Tuberositat gltia
entre trocnter major
i la lnia spera.
INERVACI
Nervi gluti inferior,

rama del nervi citic
menor.
Arrels L4, L5, S1 i
S2.
MSCULS
ACCESSORIS
Psoas-ilac
Gluti menor
Gluti mig
Superfcie posterior
del coll anatmic del
fmur.
Nervi obturador.
Vorell intern del forat

obturador.
Escotadura citica
menor.
Nervi obturador.
Membrana obturatriu.
Foseta digital del

trocnter major.
Vorell posterior del

trocnter major.
Nervi crural.
Cara anterior del

sacre, lateralment als
forats sacres del 1r al
4t.
Vorell superior del

trocnter major.
Nervi crural.
Gmini Superior
Regi externa de la
espina isquitica.
Trocnter major.
Rama del nervi

obturador intern.
Gmini Inferior
Porci superior de la
tuberositat isquitica.
Trocnter major.
Rama del nervi crural.
Obturador Extern
Vorell extern del forat

obturador.
Membrana obturatriu.
Arrels L3 i L4.
Rama del pubis i de

lsquion.
Obturador Intern
Quadrat Crural
Piramidal
Arrels L5, S1 i S2.
Arrels L4, L5 i S1.
Arrels S1 i S2.
63
BALAN MUSCULAR DE LA ROTACI EXTERNA DE MALUC

Valoraci 3
Es realitza amb paralleles per evitar compensacions.
Tamb es pot fer en SD deixant les cames penjant i ben separades.
Demanar al pacient que puji el peu a la cara. En aquesta acci tamb trevallen els pelvi-trocanteris.
Valoraci 4 i 5
Farem la resistncia posant una m al genoll i laltra al turmell.
Que el pacient sagafia a la camilla i el fisio una mica per
davant.
Valoraci 2
DS amb les cames estirades o amb politges amb el peu recte.
Demanar al pacient que faci la mxima rotaci externa.
Aquesta valoraci s molt relativa.
Valoraci 0 i 1
Sota gluti major trobem piriforme o piramidal.
Piramidal: DP, a la meitat de la lnia que es dibuixa entre trocnter major i sacre. Demanar al
pacient que faci una rotaci externa.
Obturador extern: DS, peus fora el llit. Buscar EIAS i trocnter major en direcci al sacre. El gluti
major ens pot confondre per no tot perqu hi ha fibres que sn accessries per a la rotaci externa.
65
BALAN ARTICULAR DE LA ROTACI EXTERNA DE GENOLL (0 a 45)

-
Posici: SD amb les cames penjant (90). Les mans subjecten el

vorell de la camilla.
Eix: centrat a larticulaci del genoll.
Bra fix: en posici vertical.
Bra mvil: parallela a la lnia mitja de la tibia.
Compensacions: evitar flexi i ADD de maluc o inclinaci del tronc cap el

costat evaluat.
ROTACI INTERNA DE MALUC
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Gluti Menor
ORGENS
Part inferior de la cara

externa de llion, sota
espina ilaca.
INSERCI
Cara anterior
trocnter major
INERVACI
del

Arrels L4, L5 i S1.
MSCULS
ACCESSORIS
Tensor de la Fascia
Lata.
BALAN MUSCULAR I ARTICULAR DE LA ROTACI INTERNA GENOLL (0 a 45)

Les valoracions sn les mateixes que en la rotaci externa per varia el sentit del moviment.
Les EEII necessiten crrega perqu sn de marxa, la EESS sn moviments de precissi.
Gluti menor: DL, es troba entre gluti mig i en direcci a TFL. Trocnter major i EIAS, trobem el
gluti menor quan es fa una rotaci interna.
67
ARTICULACI DE GENOLL
El genoll s larticulaci ms gran i compexa del cos, localitzada entre 2 llargs segments que actuen
com llargs braos de palanca: el fmur i la tibia; aix la fa ms vulnerable a lesions traumtiques perqu est
subjecta a mxima tensi i adems no est protegida per capes de greix o de mscul.
Larticulaci d genoll s una articulaci bicondlea des del punt de vista anatmic, per des del punt de
vista mecnic pot considerar-se com una articulaci troclear o de gnglimo que uneix el fmur a la tibia i a la r
tula.
Els meniscs serveixen per adaptar les superfcies dels cndils femorals a les cavitats glenoidees de la
tibia, per amortir els cops de la marxa, carrera i salt, per prevenir el desgast i permetre els moviments de l
articulaci del genoll.
Externament la tibia sarticula amb el cap del peron. Aquesta articulaci s independent de
larticulaci de genoll per t certes relacions funcionals amb la seva activitat.
A la cara inferior del fmur trobem el solc intertroclear i als costats els 2 epicndils.
Per la part postero-interna est lepicndil medial i el tubercle dels adductors.
A lepicndil lateral, per sota queda el cap del peron. s una zona tendinosa on al Lligament lateral
extern vindr a parar el bceps.
La rtula es troba a nivell medial, palpar el candell superior palpant fins vrtex inferior o trobo el
lligament rotuli i on acabaria la TTA.
Si fem extensi de genoll, a la zona superior de la rtula trobem el tend del qudriceps. Amb una
flexi de genoll i als costats del tend rotuli es troba la interlnia, zona articular entre cndils femorals i tibia.
De TTA als costats estan les mesetes tibials interna i externa. A lexterior trobem el Tubercle de
Gerdy.
69
EXTENSI DE GENOLL
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
QUDRICEPS
CRURAL:
ORGENS
INSERCI
Espina ilaca anteroinferior.
MSCULS
ACCESSORIS
Tensor de la Fascia
Lata.
Base de la rtula.
Recte Anterior
Vast mitj
Cara antero-lateral i
superior de la difisi
femoral.
Vast medial o intern
Tota la longitud de la
lnia aspra i la lnia
supracondlea interna.
Tend rotuli a la
TTA.
Vorell medial de la
rtula i el tend cum
del qudriceps.
Tend rotuli a la
TTA.
Vast lateral
INERVACI
Cara externa de la
lnia intertrocantrea.
Base del trocnter
major.
Meitat superior de la
lnia aspra.
Nervi Crural (o
femoral)
Arrels L2, L3 i L4.
Vorell supero-lateral
de la rtula i el tend
quadricipital.
Tend rotuli a la
TTA.
BALAN MUSCULAR DEL QUDRICEPS

Valoraci 3
El pacient en SD, amb les cames penjant. Es pot subjectar a la camilla per estabilitzar el tronc. El fisio
es situar assegut al costat de la cama afectada.
71
Demanar al pacient que estiri la cama.

Estabilitzar la pelvis sense fer pressi sobre el tend proximal del recte anterior.
Valoraci 4 i 5
Farem la resistncia al 1/3 distal de la tibia i el peron.
Laltra m la posarem sota el fmur, per sobre del genoll per
estabilitzar larticulaci.
Valoraci 2
DL, amb la cama a examina a sota.
El fisio subjecta laltra cama en posici de zafata, per darrera del pacient. Amb laltra m estabilitzo la
pelvis. Tamb es podrien untilitzar politges.
Partint duna flexi de genoll, demanarem al pacient que estiri la cama, lliscant amb la llitera.
Valoraci 0 i 1
Recte anterior: DS, demanarem al pacient que faci flexi de maluc amb la cama estirada.
Vast medial va ms avall que el lateral o extern.
Els vast intern i extern es palpen medial i lateral al recte anterior.
Tots es recullen al tend quadricipital i es palpa a la part superior de la rtula.

Es palpar tot perqu molts cops es nota algo al tend, no al mscul.
BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI DE GENOLL (140 - 130 a 0)

-
Posici: SD amb les cames penjant (90). Les mans subjecten el vorell de la camilla. El fisio es
situar assegut al costat de la cama a evaluar. Tamb es pot posar el DP, per per veure si existeix un bon
moviment articular (no muscular).
-
Eix: epicndil extern.
Bra fix: cara lateral de fmur en direcci al maluc.
Bra mvil: aliniat al peron buscant el punt fix al malel extern.
El 0 s la cama recta.
Per anotar a la histria clnica que no est 0 es posa que la posici inicial del pacient s de 10 -10.
FLEXI DE GENOLL
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Bceps Crural
Semitendins
ORGENS
INSERCI
Porci llarga:
Apfisi estiloides del

cap del peron.
Porci curta: llabi

extern de la lnia
spra del fmur.
la tibia.
INERVACI
Nervi citic major.
Cara antero-interna de
la tibia a lextrem
superior de la difisi,
continu al Sartori.
Impresi superoexterna de la
Cara posterior de la
tuberositat interna de
la tibia.
Popliti.
Arrels S1, S2 i S3.

Nervi citic major.
Arrels L5, S1 i S2.
Impressi inferointerna de la
tuberositat isquitica,
per un tend com al
bceps crural
MSCULS
ACCESSORIS
Grcil o recte intern.

Plantar prim.
Gastrocnemis.
Nervi citic major.

Semimembrans
Arrels L5, S1 i S2.
moviment sn
relaitzats pels
Cara postero-interna
del cndil extern del
fmur.
Sartori
Espina ilaca anterosuperior i escotadura

immediatament per
sota de lespina.
Cara antero-medial de
la difisi tibial per
sota de la tuberositat.
Els primers graus de
gastrocnemis i el
plantar prim.
Nervi crural (o
femoral)
Arrels L2 i L3.
73
BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DE GENOLL

Valoraci 3
DP, estabilitzar la pelvis amb lavant-bra. Tamb s pot valorar amb paralleles, demanat que faci una
flexi de genoll en BP.
El 3 pur en aquest cas s fins 90, perqu a partir de llavors actua el pes.
El fisio es collocar homolateral a la cama a avaluar.
Bceps femoral: demanar que faci la flexi amb rotaci externa.
Semimebrans i semitenidns: demanar que faci la flexi amb rotaci interna.
Valoraci 4 i 5
Resistncia al ter inferior de la cama per sobre del tal.
M al ter distal del fmur per estabilitazar.
Valoraci 2
DL, demanarem que faci lacci lliscant a cama amb la
llitera.
El fisio subjecta la cama que queda amunt.
Estabilitzar la pelvis per evitar lextensi de maluc.
Valoraci 0 i 1
DP, Localitzar el cap del peron ja que s on anir a parar el tend del bceps femoral.
Al fer una flexi resistida es veu una lnia que augmenta de volum, s el bceps femoral, el tend que es
veu ms extern s el del bceps i a la part proxima distingim entre porci curta i porci llarga.
A la cara interna del genoll es veu el semitendins i just per sota es palpa el tend del semimembrans i
ms interior es palpa el membrans.
75
BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DE GENOLL (0 a 130 - 140)

-
Posici: DP, cames estirades i peus fora de la llitera.
Eix: epicndil extern.
Bra fix: cara lateral de fmur en direcci al maluc.
Bra mvil: aliniat al peron buscant el punt fix al malel
extern.
Estabilitzar la pelvis amb lavant-bra.
El DP s til en persones que ho tolerin com per exemple joves o esportistes, sin tamb es podria fer
en DL.
ARTICULACI DE TURMELL I DE PEU

El peu no est dissenyat pe moviments amplis i delicats, s realment un rgan de suport i propulsi.
Trasmet el pes del cos durant la marxa.
El peu est format per 26 ossos i 33 articulacions:
-
7 ossos tarsians: astrgal, calcani, escafoides, cuboides i 3 ossos en forma de cua anomenats
cuneiformes.
5 ossos metatarsians, numerats de dins cap enfora.
14 falanges, 3 per a cada dit excepte, el 1r dit que en t 2.
1. Articulaci tibio-tarsiana: articulaci en bisagra formada per lextrem inferior de la tibia i del
peron (articulaci tibio-peroneal inferior), i lastrgal (articulaci tibio-astragalina).
2. Articulacions intertarsianes: sn les articulacions situades entre els 7 ossos del tars.
a. Articulaci subastragalina, formada per la cara inferior de lastrgal i la cara superior del
calcani.
b. Atriculaci astrgalo-escafoidea, guarda relaci amb la subastragalina, est formada per la
cara posterior de lastrgal, que encaixa amb la cavitat cncava posterior de lescafoides.
c. Articulaci calcani-cuboidea, constituda per la superfcie anterior del calcani i la careta
posterior del cuboides.
Les articulacions astrgalo-escafoidea i calcani-cuboidea formen una articulaci ms amplia anomenada
articulaci mig-tarsiana o de Chopart, constituda per 2 parts: la interlnia astrgalo-escafoidea, cncava cap
endarrera (part interna) i la lnia calcani-cuboidea, cncava cap endavant (part externa), de manera que la
interlnia de Chopart vista des de dalt t forma de S itlica.
3. Articulacions tarso-metatarsianes: presenta, a la part interna els 3 cuneiformes i a la part externa
el cuboides, aquests sarticulen amb la base de cada meta fins los del tars corresponent i cap a la base dels metas
vens.
4. Articulacions metatarso-falngiques: corresponen als caps dels 5 metas que sarticulen amb les
bases de les 5 falanges proximals, respectivament.
5. Articulacions interfalngiques: sn les articulacions existents entre les falanges proximals, mitjes i
distals dels dits.
Moviments del peu
1.
Flexi plantar __________________________ Gastrocemis intern i extern (Bessons i Soli)
2.
Dorsiflexi / Inversi ____________________ Tibial Anterior
3.
Eversi / Flexi plantar __________________ Peroneu lateral llarg / Peroneu lateral curt
4.
Inversi _______________________________ Tibial Posterior
5.
Flexi MTF 1r dit ______________________ Flexor curt del 1r dit
6.
Flexi MTF 2n 5 dit __________________ Lumbricals plantars
7.
Flexi IFP i IFD dels dits ________________ F.Com llarg / F.C.dels dits / F.Llarg 1r dit
8.
Extensi MTF dels dits __________________ E.C.Llarg / Pedi o E.C.dels dits / E.Llarg del 1r
dit
77
FLEXI PLANTAR
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
GASTROCNEMIS
O BESSONS:
Gastrocemi intern
ORGENS
Cara posterior del

cndil intern del
fmur.
Gastrocnemi extern
Cara postero-lateral
del condil extern.
Soli
Ter postero-superior
de la difisi del
peron.
Lnia popltia i ter
mig del vorell intern
de la tibia.
INSERCI
INERVACI
MSCULS
ACCESSORIS
Tibial posterior
Tend dAquiles, el
qual sinserta a la part
mitja de la cara
posterior del calcani.
Nervi citic popliti

intern.
Peroneu lateral llarg i

curt.
Arrels L5, S1 i S2.
Plantar prim.
Cara posterior del

calcani, juntament
amb els bessons al
tend dAquiles.
Nervi citic popliti

intern i tibial
posterior.
Arrels L5, S1 i S2.
BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI PLANTAR

Valoraci 3
DP, peus fora de la camilla. Tamb es pot fer en DS.
Demanar que faci el moviment.
Soli: la mateixa acci per amb una flexi de genoll de 90. La flexi de genoll durant lavaluaci
del soli permet la relaxaci parcial dels bessons, degut a que sapropen els punts dorigen i inserci, per tant
disminueix la seva acci mecnica.
Valoraci 4 i 5
Fer la resistncia a la planta del peu, a la
zona dels metas.
El fisio assegut de cara als peus.
Com que per fer el 5 es necessita molt de pes,
el fisio pot fer la resistncia amb les espatlles.
Valoraci 2
DL, amb la cama a avaluar en contacte amb la llitera.
El genoll en extensi si vull valorar els bessons o en flexi pel soli.
Estabilitzar per sobre del turmell (cara anterior).
Valoraci 0 i 1
Bessons: localitzar vast intern i extern i demano flexi plantar.
Soli: en el moment que conflueixen els 2 vastos i mobro als costats, faig flexi plantar i noms
estar tocant soli. Es palpa millor al ter inferior de la cama.
79
BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI PLANTAR (0 a 45 - 50)

-
Posici: DS o SD, amb el peu en posici neutre.
Eix: cara interna o medial de larticulaci del turmell, a 2cm per sota del
malel intern.
-
Bra fix: parallel a leix longitudinal de la cama.
Bra mvil: parallel a leix longitudinal del 1r meta.
Estabilitzar per sobre del coll del peu i realitzar lacci.
FLEXI DORSAL
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Tibial Anterior
ORGENS
la tibia (tubrcle de
Gerdy)
INSERCI
Cares dorsal del 1r

cuneiforme.
INERVACI
N.Tibial anterior.
Arrels L4, L5 i S1.
Cara dorsal de la base

del primer meta.
MSCULS
ACCESSORIS
Extensor llarg del 1r
dit.
Extensor com dels
dits.
BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DORSAL

Valoraci 3
SD, amb les cames penjant i el coll del peu en posici neutra.
Estabilitzar en la cara posterior, amb un m per sobre del coll del peu i amb laltra es flexiona
passivament els dits, per inhibir lacci de lELDG i de lECD.
Valoraci 4 i 5
Resistncia fixant amb la m el dors del peu, laltre estabilitza
amb la m al calcani.
El pacient es pot agafar a la llitera.
Valoraci 2
DL, la cama a avaluar en contacte amb la camilla.
81
Valoraci 0 i 1
DS, es pot palpar el vtex anterior de la tibia a la 1 cunya quan demanem una flexi dorsal.
Com el Tibial Anterior t el seu origen al cap del peron, posarem una m a la part superior i laltra
sobre el turmell.
BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DORSAL (0 a 25 - 30)

-
Eix: 1 cm per sota del maleol peroneal.
Bra fix: en direcci al cap del peron.
Bra mvil: 3r meta.
El fisio es situar per davant de gonimetre.

El tal no pot tocar la camilla.
Situacions de moviments excntrics o concntrics
En relev:
Concntric en cadena tancada (gastrocnemis).

Isomtric quan es vol aixecar el pes i no pot.
Excntric baixar el relev poc a poc aguantant un pes.
Tibial Anterior: Excntric DS, flexi dorsal, resistncia al peu i el pacient es deixa guanyar.
INVERSI
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Tibial Posteior
ORGENS
2 teros de la cara
postero-interna del
peron.
Ter proximal de la
membrana interssia.
INSERCI
Tuberositat inferior de
lescafoides.
INERVACI
MSCULS
ACCESSORIS
N.Tibial Posterior.
Tibial Anterior
Arrels L5 i S1.
Gmin intern
1a cunya, amb
expansions per la 2a i
3a cunyes, calcani,
cuboides i les bases
del 2n, 3r i 4t metas.
BALAN MUSCULAR DE LA INVERSI DE PEU

Valoraci 3
DL, amb el peu a avaluar a sota.
Valoraci 4 i 5
Resistncia a la cara dorsal, vorell intern del peu, fent la
fora en direcci contrria a la de lacci.
Estabilitzar per sobre del coll del peu, cara externa, evitant fer pressi sobre el tend distal del tibial
posterior.
Valoraci 2
83
DS o amb politjes.
Valoraci 0 i 1
Trobem la part tendinosa distal entre escafoides i malel intern posteriorment.
Buscar amb 2 dits la part posterior de la tibia.
BALAN ARTICULAR DE LA INVERSI DE PEU (0 a 30 - 40)

-
Posici: DS, posarem un foli a la planta del peu en posici neutre ajudant-nos amb una carpeta.
Traarem una lnia recta.
Demanar la inversi o eversi poc a poc i marcar langle que fa.
Mirar el que dna amb el gonimetre.
Amb la carpeta es respecten totes les estructures del peu.
EVERSI
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Peroneu Lateral
Llarg
ORGENS
INSERCI
Als 2 teros superiors

de la cara externa del
peron.
El tend va per
darrere del melel
extern, es dirigeix
diagonalment cap a
linferior del
cuboides, creua la
planta del peu i arriba
a la base del 1r meta i
la 1a cunya.
la Tibia.
Peroneu Lateral
Curt
Als 2 teros inferiors

de la cara etxerna del
peron (per sota del
Proneu Lateral Llarg).
INERVACI
MSCULS
ACCESSORIS
Extensor com del s
dits
Peroneu anterior
Nervi mscul-cutani.
Arrels L4, L5 i S1.
Tamb passa per

darrere del malel
extern i sinserta a
lextrem proximal de
la tuberositat externa
de la base del 5
meta.
85
BALAN MUSCULAR DE LA EVERSI DE PEU

Valoraci 3
DL, amb el membre a evaluar a la part superior.
Demanar que porti el peu cap enfora.
Peroneu lateral llarg: aplicarem una resistncia a la cara plantar del cap del 1r meta cap a munt i en
dins.
Peroneu lateral curt: resistncia al vorell extern del peu cap a baix i en dins sobre la superfcie
dorsal del 5 meta.
Valoraci 4 i 5
Farem la resistncia amb la m al calcani i a la part lateral del peu.
Valoraci 2
DS, recolzant el tal o amb politjes.
Valoraci 0 i 1
Els peroneus es troben entre Soli i Tibial anterior. El tend busca el melel extern al tubercle dels
peroneus.
El peroneu lateral llarg va per sota el peu
fins buscar la 1 cunya.
El peroneu lateral curt sinserta a lapfisi
estiloides del 5 meta.
BALAN ARTICULAR DE LA EVERSI DE PEU (0 a 15 - 20)

La valoraci es fa igual que en la inversi, per varia el sentit del moviment.
FLEXI METATARSOFALNGIQUES
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Lumbricals
Flexor Curt del 1r

dit
ORGENS
INSERCI
Angle de separaci
dels tendons del ECD.
Es dirigeixen cap
endavant pel vorell
tibial dels ltims 4
metas i dits, sinserten
a les expansions
tendinoses de lECD a
la cara dorsal de les
falanges proximals
Primer lumbrical:
N.Plantar intern.
Arrels L4 i L5.
El tend es divideix
en 2 porcions, les
quals sinserten a cada
costat de la falange
proximal del 1r dit.
N.Plantar intern.
Arrels L4, L5 i S1.
Part interna de la
superfcie inferior del
cuboides.
INERVACI
2n, 3r i 4t lumbricals:
N.Plantar extern.
Arrels S2 i S2.
MSCULS
ACCESSORIS
Interssis dorsals i
plantars
FC 5 dit
FLCD
F.Curt Plantar
FLDG
87
BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI MATATARSOFALNGICA

Valoraci 3 i 2
Veure si el pacient pot fer flexi. Tamb es pot fer el 2 en DL.
Valoraci 4 i 5
Resistncia als cndils distals dels metas.
Valoraci 0 i 1
Els msculs lumbricals i el FCDG, es troben en plans
profunds, el qual limita la seva palapaci.
Palparem els cndils.
BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI METATARSOFALNIGICA (0 a 35 - 40)

Sutilitza un Gonimetre especial per dits.
-
Eix: cara lateral de larticulaci del 1r meta.
Bra fix: parallel a leix longitudinal del 1r meta.
Bra mvil: parallel a leix longitudinal de la 1a falange.
Estabilitzar firmement a nivell dels metas i realitzar lacci de totes les articulacions
metatarsofalngiques.
FLEXI DE LES ARTICULACIONS INTERFALNGIQUES
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
Flexor Curt del Dits
Flexi interfalngica
proximal dels 4 ltims
dits.
ORGENS
INSERCI
Apfisi interna de la
tuberositat del calcani
i aponeurosi plantar.
Donada per 4 tendons

que es divideixen en 2
bandes i sinserten a
cada costat de la
segona falange dels
ltims 4 dits.
INERVACI
N.Plantar intern.
Arrels L4 i L5.
MSCULS
ACCESSORIS
Interssis dorsals i
plantars
Flexor Llarg Com

dels Dits
Flexi interfalngica
distal dels 4 ltims
dits.
Flexor Llarg del Dit
Gros
Cara posterior de la
difisi tibial, per sota
de la lnia popltia i
aponeurosi que
cobreix el tibial
posterior.
Basesd e les falanges

distals dels ltims 4
dits.
Nervi citic popliti

intern.
Als 2 teros inferiors

de la superfcie
posterior del peron i
la porci inferior de la
membrana interssia.
Base de la falange
distal del 1r dit.
N.Tibial Posterior.
Arrels L5 i S1.
Arrels L5, S1 i S2.
89
BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI INTERFALNGICA

Valoraci 3
DS, el peu en posici neutre.
Demanar lacci estabilitzant la filera proximal d les falanges del 4 ltims dits.
Valoraci 4 i 5
Resistncia a la cara plantar de la 2, 3 falanges segons el que volem
valorar o dels 4 ltims dits, o de la falange proximal en cas del dit
gros.
Hiperextendre lleugerament larticulaci metatarsofalngica del dit
gros per inhibir lacci del dit gros.
Valoraci 2
DL, coll del peu neutre.
Valoraci 0 i 1
Els msculs FCD i FLCD es troben en plans profunds, lo qual limita la seva palpaci.
El tend distal del FLDG es pot palpar a la cara plantar de la falange proximal.
91
BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI INTERFALNGICA (0 a 50 - 80)
Eix: sobre larticulaci que es mesura.
Bra fix: sobre el meta.
Bra mvil: sobre el dit que sest velorant, a la part dorsal.
EXTENSI METATARSOFALNGICA I INTERFALNGICA
MSCULS
MOTORS
PRINCIPALS
ORGENS
INSERCI
Extensior Com del

Dits
la Tibia.
N.Tibial Anterior.
Extensi de les
articulacions
metatarsofalngiques
3/4 antero-superiors
de la difisi del
peron.
A la cara dorsal de la
2 i 3 falange del
ltims 4 dits.
Pedi (o extensor curt

dels dits)
Cara anterior i
superior del calcani.
Acaba en 4 tendons:
el ms intern a la base
dorsal de la falange
proximal del 1r dit;
els altres 3 sinserten
als tendons de lECD
del 2n, 3r i 4t dits.
N.Tibial Anterior.
2/4 parts mitjes de la

cara anterior del
peron.
Cara dorsal, a la base

de la falange distal del
1r dit.
N.Tibial Anterior.
Extensi de les
articulacions
metatarsofalngiques
Extensor Llarg del

1r Dit
Extensi de les
articulacions
interfalngiques
INERVACI
MSCULS
ACCESSORIS
Arrels L4, L5 i S1.
Arrels L5 i S1.
Arrels L4, L5 i S1.
Membrana interssia.
93
BALAN MUSCULAR DE LEXTENSI METATARSOFALNGICA I INTERFALNGICA

Valoraci 3
SD. Estabilitzar firmement els metas per la cara plantar.
Valoraci 4 i 5
Fer la resistncia a les falanges proximals .
Valoraci 2
DL, estabilitzant el smetas per la cara plantar.
Valoraci 0 i 1
ECD: els tendons distals es palpen i observen a la cara dorsal dels metas al realitzar lextensi.
Resistncia als 4 ltims dits.
Pedi: el trobem a la cara dorsal i externa del peu, per sota de la lnia articular del turmell. T
prolongacions que van del 2n al 4t dit.
ELDG: es palpa fcilment a la cara dorsal de la falange proximal i sobre le 1r meta.
FCD: resistncia a totes les falanges
BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI METATARSOFALNGICA (0 a 80) I

INTERFALNGICA ( 80 - 50 a 0)
-
Eix:
cara
plantar
de
larticulaci
metatarsofalngica
interfalngica.
-
Bra fix: parallel a leix longitudinal del 1r meta .
Bra mvil: parallel a leix longitudinal de la 1a falange.
Estabilitzar firmement a nivell dels metas i realitzar lacci.
95
A la planta del peu hi trobem:

-
Fexor Curt 5 dit
ABDuctor 5 dit
Sota laponeurosi est :

-
Flexor Curt dels Dits
Sota el quadrat plantar estan els tendons del Flexor Llarg dels dits.
No es poden palpar, si laponeurosi i algun moviment dels adductors.

En el balan muscular es valora a ull i comparant amb el cant sa.
ABD i ADD s respecte la lnia mitja que est al 3r dit.
Una altra opci s posar el gonimetre al perfil del peu o per sobre del dors del peu.
En ADD i ABD es marca el peu amb tinta per marcar la petjada en un foli, un en posici inicial i un
altre en ABD ADD, seguidament es medeix amb el gonimetre.
INNERVACI I VASCULARITZACI EXTREMITAT INFERIOR
Artria femoral: DS, ens posem sobre el pectini, entrem una mica i notem un polze. Aquesta artria
s a de ms dimetre del cos hum.
Nervi Crural: cama flexionada, buscar ladductor prop del pectini. Al intentar entrar i separar
notarem el nervi. El pacient t sensaci de rampa (s profund, sha demtrar-hi).
Nervi citic popliti intern: DL, cama flexionada la que queda sota. Buscar semitendins i
semimenbrans flexionant ms o no. Entre aquests hi ha una corda que llisca entre ells. Tamb es pot palpar en
DP i una flexi de genoll de 90.
Nervi citic popliti extern: situar-nos just per sota del tend del bceps com si ans a buscar el cap
del peron (per darrera del genoll zona popltia).

DL, cama flexionada externa, just per sota del bceps es demana contracci de la cama no ms de 90,
palpar per sota. Tamb es pot palpar en DP, no crepita per s tou, sensaci de rampa. Part interna del bceps
femoral, enganxat a aquest.
Nervi cutani dorsal lateral: DP, valorar a nivell del dors del peu cap el 5 meta. demanar flexi
plantar i inversi, es veu pel dors passant per sobre del malel peroneal.
Polze pedi: es situa al malel extern, entre tibial anterior i flexor dels dits.
97

Balanç Muscular de Les Extremitats Inferiors

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Balanç Muscular de Les Extremitats Inferiors

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

TEMA 3: Balan Muscular de les Extremitats Inferiors

Lligament sacro-ilac anterior i posterior.

44 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

Moviments de larticulaci de maluc

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

Trocnter menor del

Espina ilaca anteroinferior.

46 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

BALAN MUSCULAR DE LA FLEXI DE MALUC

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

Valoraci 2 (sense gravetat)

Valoraci 0 1 (Anatomia palpatria)

48 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

50 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

BALAN ARTICULAR DE LA FLEXI DE

Eix: trocnter major.

larticulaci i parallela al tronc.

longitudinal de la cuixa, seguint el

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

Nervi gluti inferior,

Arrels L4, L5, S1 i

Apfisi estilodes del

Porci curta: Llavi

Nervi Citic Major.

Nervi Citic Major.

52 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

BALAN MUSCULAR DE LEXTENSI DE MALUC

Valoraci 2 (sense gravetat)

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

Valoraci 0 1 (Anatomia palpatria)

s important mantenir al pacient ben a prop nostre per no lesionar-nos.

54 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

BALAN ARTICULAR DE LEXTENSI DE MALUC (0 a 15)

Posici: DP, membres inferiors en extensi i peus per fora

Eix: sobre el trocnter major.

Bra fix: perpendicular a larticulaci i parallela al tronc.

Cara externa del

Nervi gluti superior.

Espina ilaca anterosuperior i escotadura

Nervi gluti superior.

Arrels L4, L5 i S1.

Arrels L4, L5 i S1.

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

56 ______________________________________________________________________________ Blanquerna Universitat Ramn Llull

Prctica Clnica __________________________________________________________________________ Fisioterpia I 2n Quadrimestre

BALAN MUSCULAR DE LABDUCCI DE MALUC

Vaolarci 2 (sense gravetat)

Blanquerna Universitat Ramn Llull ______________________________________________________________________________

Fisioterpia I 2n Quadrimestre __________________________________________________________________________ Prctica Clnica

Valoraci 0 -1 (Anatomia palpatria)