Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Carausius morosus
Fitxa sistemtica

Tipus: Artrpodes
Subtipus: Hexpodes
Classe: Insectes
Ordre: Fasmpters
Famlia: Dixippidae
Gnere: Carausius
Espcie: Carausius morosus Brunner

Caracterstiques generals i morfologia

Els insectes bast o cavalls de faves sn especialment notables per la seva condici crptica
(encara que molts ocells els localitzen perfectament sobre les fulles vegetals). Malgrat la
presncia d'algunes espcies autctones, als laboratoris es cria des de fa ms de 50 anys una
espcie extica, procedent de l'ndia, el Carausius morosus, o b l'insecte bast de
Madagascar, el Sipyloidea sipylus, que resulten molt ms adequats per mantenir-los en
condicions de captivitat.
La simplicitat de la morfologia resulta molt adequada per a l'estudi de l'arquitectura corporal
dels insectes, ja que s molt fcil identificar en un Carausius adult (amb una longitud de 10 cm),
el cap, el trax, l'abdomen, les peces bucals, les antenes... Aquesta espcie presenta unes
caracterstiques taques vermelloses a la cara interna dels fmurs de les potes anteriors. En les
condicions de cria habituals a les nostres latituds noms es presenten femelles.

Manteniment i cria
Qualsevol terrari provet d'alguna paret que permeti l'intercanvi de gasos pot sser adequat,
amb la precauci que l'ajust d'aquestes finestres, o de la tapa, sigui precs, ja que els petits sn
molt vius i s'escaparien amb facilitat.
A l'interior d'aquesta cambra, hi collocarem un tub d'assaig ple d'aigua i tapat amb un cot fluix
(humitejador i abeurador al mateix temps), aix com sorra neta (en forma d'una capa contnua
que entapissi tot el fons) i un flasc de coll estret, ple d'aigua, amb branques tendres -per
fetes- d'heura (Hedera helix), de romaguera (Rubus sp.) o de Tradescantia. Per tal d'evitar que
els cavalls de faves caiguin a l'interior del flasc cal lligar les branques amb cot fluix, taponant
la boca del vial.
L'heura, la romaguera... serviran d'aliment tant a les cries com als adults, per no conv canviar
de planta un cop iniciada la cria d'uns determinats individus.
Un parell de cops a la setmana sha de comprovar la quantitat d'aquest menjar i substituir les
branquetes seques per altres de ms tendres.
La temperatura ms adequada per a la cria s de 15C fins a 25C amb una humitat del 6070%.
Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Figura 1.

A. Ous de Carausius morosus (x7).

B. En sortir de lou, la petita nimfa arrossega tot sovint la closca que queda adherida a lextrem de labdomen o a
les potes posteriors.
C. Carausius morosus adult (x1,5).

Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Figura 2. Esquema de la cambra de cria.

Si no tenim adults, podem comenar el cultiu a partir d'ous acabats de pondre (figura 1A), que
en les condicions esmentades triguen entre 2 i 6 mesos a eclosionar. Durant aquest temps cal
sser pacient i constant en el manteniment de la humitat adequada (se'ls pot polvoritzar amb
aigua destillada diriament). Cal assegurar tamb que en el moment de l'eclosi els petits
disposaran de menjar.
Arribat el moment, els ous eclosionen i apareixen les nimfes, que tot sovint arrosseguen durant
un temps la closca de l'ou (figura 1B) i comencen a menjar rosegant el marge extern de les
fulles d'heura. El creixement s rpid, de lordre d'un centmetre per mes (i per muda).
Per la mida, els ous de Carausius morosus poden ser semblants als grans de sorra del terrari.
En aquests cas, si hom pretn recollectar-los, es pot posar una gasa damunt de la sorra per tal
de poder-los separar amb facilitat. D'aquesta manera els ous queden barrejats noms amb els
excrements i la separaci s molt ms senzilla.
Una altra manera s posar una sorra prou fina al terrari perqu es diferencin directament.
Llavors, quan el netegem, noms cal fer passar la sorra per un colador que no deixi passar els
ous.

Reproducci
Dins el grup dels Fsmids, hi ha espcies que nicament es reprodueixen per partenognesi;
altres nicament per gamognesi, i altres es poden reproduir de qualsevol d'aquestes maneres.
Carausius morosus s una espcie partenogentica en la qual rarament apareixen mascles
atvics (un per cada 1.000 femelles, aproximadament). Aquests mascles, per, no sn
essencials per a la reproducci. s important no confondre aix amb l'hermafroditisme. Tots els
insectes hermafrodites posseeixen parts de mascle i de femella, i es pot donar la uni i la
posterior producci d'ous frtils.

Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Carausius morosus viu aproximadament un any, i transcorreguts uns sis mesos les femelles
sn ja adultes i comencen a reproduir-se. Posen ous d'un color bru fosc, durs i rodons i provets
duna tapadora de color ms clar (opercle). Sn projectats amb violncia des de lextrem de
l'abdomen de manera que poden anar a parar molt lluny de la mare (1-2 metres). La posta t
lloc de forma indiferenciada, en qualsevol moment (mentre lanimal descansa o dorm, mentre
menja...).

Activitat i comportament
Aparentment, el comportament d'aquests animalons s poc engrescador, perqu passen
moltes hores immbils, penjats de les fulles o de les branquetes, amb les potes contra el cos,
les anteriors les del mig cap endavant i les del tercer parell cap enrera. Si sn molestats, es fan
el mort, o fan un caracterstic balanceig o gronxament que pot durar una estona. El fet s, per,
que l'activitat d'aquests insectes s nocturna i hom els pot veure, a hora foscant, que comencen
a caminar lentament i a menjar les vores de les fulles. En silenci, podem sentir la remor de les
mandbules i maxilles al rosegar.
La seva grandria considerable, els moviments lents, aix com alguns trets especfics de la
seva activitat han fet que aquests animals hagin estat molt estudiants i per tant, resultin
illustratius en el laboratori escolar. A continuaci se citen tot un seguit de possibles
observacions tal com clssicament han estat suggerides.

Orientacions per al professorat per a lelaboraci dactivitats didctiques

1. La marxa
La marxa d'aquests animals s lenta, i no acostuma a sser continuada, de manera que
avanats uns quants centmetres l'animal s'atura. El fet s que la mida i la lentitud en la
progressi els fan molt adequats per a l'estudi de la marxa en el mn dels insectes. Es pot
emprar alguna estratagema per marcar les etapes del moviment (mullar-los les potes amb
alguna mena de tinta, fer-los caminar sobre paper tintat amb fum negre...).
Les potes formen dos grups de moviments coordinats (tal com s'explica en la figura 3): els
grups A-B-C i a-b-c. Quan el primer grup sost el pes de l'animal, l'altre s elevat per permetre
la progressi; un cop aquest arriba a terra, s'eleva de nou el primer. De forma que es pot dir
que l'animal es recolza sobre un triangle, integrat per una pota anterior i una de posterior del
mateix costat, i la pota segona del costat oposat.
Essencialment, la pota propulsiva s la posterior (la qual cosa fa que en molts insectes sigui
ms gran). En caminar, el centre de gravetat de l'animal s propulsat cap endavant de manera
que quan cau fora del triangle de sustentaci de les potes, les altres potes venen a substituirles i el nou triangle "recull" el centre de gravetat en la nova posici.
Es pot constatar que dos dels punts de sustentaci de les tres potes del nou triangle se
superposen a dos dels punts dels triangles precedents: A va sobre b, B sobre c; mentre que C
passa cap al davant en un punt no ocupat anteriorment.

Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Figura 3.

1.
2.
3.

La marxa del cavall de faves amb sis potes.

Desplaament progressiu dels successius triangles de sustentaci on s'indiquen -a la dreta- els moments de
superposici dels dos vrtex dels triangles.
Per millorar la interpretaci es representa la progressi dels triangles sobre bandes paralleles.

Clssicament sha estudiat el desplaament amb 5, 4 i 3 potes, ja que s freqent trobar cavalls
de faves que han perdut alguna pota per autotomia. Amb cinc potes sn possibles tres
combinacions (figura 4, A), mentre que amb quatre hi ha nou possibilitats (figura 4, B), i amb
tres potes les combinacions sn 10, ja que l'insecte camina en alguna de les combinacions
formades, per la manca de qualsevol de les tres potes, mentre no siguin totes del mateix costat
(figura 4, C).

Figura 4.
Carausius morosus

A. La marxa amb 5 potes. B. La marxa amb 4 potes. C. La marxa amb 3 potes

5

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Catalpsia
s freqent, en aquests animals, la immobilitzaci reflexa o catalpsia. Queden rgids com un
bast amb les potes aplicades estretament contra el cos quan, per exemple, cauen o els fem
caure (figura 5).

Figura 5. Posici de linsecte bast en lestat catalptic.

s curis el fet que mentre dura aquest estat, es pot fer adoptar a l'animal les posicions ms
curioses, com per exemple, un pont entre dues superfcies, recolzat nicament pels extrems de
les potes. Aquest estat pot durar hores, i l'afavoreixen el fred i un suau moviment de corr
sobre una superfcie plana, mentre que la calor, l'amonac o la pressi sobre determinades
zones del cos (extremitat de l'abdomen) el fan desaparixer.

Sensibilitat a la calor
s reputada com a clssica la segent experincia: es posa en catalpsia un fsmid fent-lo
rodar com un corr amb els dits sobre una superfcie plana. Desprs sel situa sobre la
superfcie d'observaci separant amb cura les antenes per tal que quedin apartades de les
potes anteriors (figura 6).

Figura 6. Disposici de linsecte bast per a lobservaci de la sensibilitat a la calor.

Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Amb una agulla escalfada a la flama per no roent, resseguirem a una distncia segura (1 cm)
l'antena d'un extrem a laltre, ara per sobre ara per sota, fins que en arribar a l'alada de l'article
14 (un ter de la longitud de l'antena si comencem a contar des de la base) aquest apndix fa
un moviment brusc i l'animal es posa a caminar.
L'observaci de l'antena al microscopi binocular demostra un rgan sensible a la calor situat
sobre el dors de l'article 14.

Fototropisme
L'experincia clssica que recullen els manuals consisteix, tal com mostra la figura 7, en la
investigaci del comportament dels fsmids en una cambra fosca en la que hom experimenta
amb dues lmpades (de situaci i intensitat variable en el millor dels casos). Hom comena
l'experincia amb un llum i desprs amb totes dos alhora, i sobserva la direcci dels
moviments de l'animal.

Figura 7. Esquema del muntatge per a lobservaci del fototropisme.

Cripsi
s molt celebrada la forma dels fsmids que sembla imitar (homomorfia) la d'un bastonet.
Tanmateix els ocells els distingeixen perfectament i no sembla, per tant, que sigui un cas
massa funcional d'homomorfia. En canvi, l'homocromia, o cripsi amb el color del fons, s ms
precisa. En una atmosfera clida i humida aquest color s ms clar. Si escollim dos individus de
color semblant (el color del Carausius varia del verd clar al bru) i en posem un a la llum i l'altre
en l'obscuritat, desprs d'unes hores, l'exposat a la llum semblar ms fosc.
Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Si tenim present que l'adaptaci del color corporal amb el del fons t lloc durant la muda,
podem fer experincies d'observaci del color segons la temperatura, humitat i lluminositat
ambiental.
Tamb s clssica l'experincia de fer una lligadura amb un fil, entre el segon i tercer parell de
potes, i repetir l'experincia anterior; en aquest cas, el canvi de color s'observa noms en la
part anterior del cos, fins a la lligadura, la qual cosa demostra aix que el centre de control del
color es troba a la part anterior del cos (glndula ceflica que segrega una hormona que actua
sobre els pigments presents en el tegument).

Autotomia i regeneraci
Com molts altres insectes, els fsmids perden amb molta facilitat les potes si els queden
atrapades, de manera que ells mateixos se les mutilen. Tal com pot sser comprovat amb
facilitat, la ruptura es produeix sempre pel mateix lloc (per la base, entre el trocnter i el fmur),
i deixa anar una goteta d'hemolimfa, de forma que les prdues corporals sn mnimes. En
canvi, si sagafa fermament un fsmid per una pota, sota els efectes de l'ter etlic, no hi ha
autotomia, la qual cosa voldria dir que aquesta facultat est controlada pel sistema nervis.
La capacitat de regeneraci pot seguir-se amb gran facilitat: marcant, per exemple, amb una
mica de pintura un individu al qual li falti una pota i observant-ne la regeneraci amb el pas dels
dies. Aquesta capacitat la perden amb l'edat i s interessant observar l'evoluci de la
regeneraci en individus joves (immadurs) i adults.
Ben curis s el que passa amb les antenes: aix, si l'amputaci es produeix lluny de la base, la
part perduda es regenera sense problemes, mentre que si l'amputaci s prop de la base, i
afecta els primers segments, la regeneraci origina, no una nova antena, sin una pota! En
canvi, si l'amputaci s d'arrel, a nivell de l'article primer no hi ha regeneraci.

Respiraci
Com en altres casos, els fsmids
serveixen tamb per a demostracions en
aquest camp.
Aix, si colloquem uns quants fsmids a
l'interior d'un recipient que permeti el pas
dels gasos, tal com illustra la figura 8, i
al fons d'aquest hi posem una soluci de
KOH, que absorbeix el dixid de carboni
producte de la respiraci, a l'interior del
recipient minvaran els gasos presents.
L'oxigen consumit en la respiraci dels
fsmids surt d'aquella atmosfera, i, com
que no s substitut pel CO2 (absorbit pel
KOH dissolt a l'aigua), provoca un
descens de la pressi a l'interior del
flasc.
Figura 8. Muntatge per a la demostraci del consum d'oxigen per part dels insectes bast

Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Aquesta davallada de la pressi pot fcilment sser registrada si connectem el flasc amb un
manmetre que construirem de forma molt senzilla: un tub en U (a linterior del qual hi posarem
aigua tenyida o b mercuri) collocat sobre una escala graduada.

Creixement
Els cavalls de faves muden aproximadament un cop cada mes i en cada muda creixen, per
terme mitj, un centmetre. El nombre total de mudes s de sis. Un fsmid adult viu uns 6-9
mesos.
El Carausius tamb resulta molt adequat per a lestudi quantitatiu del creixement (correlacions,
allometries, corbes de desenvolupament...).
Si es vol fer aquesta mena d'estudi, cal mesurar a cada muda (mitjanant un peu de rei o un
comps de puntes) la longitud total del cos aix com algunes longituds parcials (del mesotrax i
del metatrax, dels fmurs, de les antenes i de la longitud i lamplada del cap). Tamb a cada
muda sha de pesar els animals (en catalpsia o anestesiats, si cal).
Per obtenir dades significatives, caldr estudiar un nombre relativament abundant d'individus i
obtenir-ne els valors mitjans.
L'estudi de l'evoluci de la longitud del cos demostra que varia de forma discontnua a cada
muda (caracterstica general dels insectes, que no creixen en estat adult).
Tamb resulta interessant l'observaci que les diferents parts del cos no creixen sempre a la
mateixa velocitat, de forma que el que resulta significatiu s la comparaci de la seva variaci
amb la de la longitud total. En general, la longitud d'un rgan (y) s proporcional a la longitud
total (x) segons la segent equaci, en qu alfa i beta sn dues constants caracterstiques de
lrgan:

Y=X

Figura 9.

A. Variaci de la longitud en Carausiu durant el desenvolupament

B. Representaci a escala logartimica que permet comparar el creixement de determinada part del cos/creixement
total en longitud.

Carausius morosus

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Si = 1, vol dir que l'rgan i el cos creixen de forma parallela (s el cas del primer i segon
anells torcics). Direm que hi ha isometria.
Si < 1, vol dir que l'rgan creix ms poc a poc que el cos (s el cas de la longitud i amplada
del cap per al qual = 0,71, o del dimetre de l'ull en qu = 0,48)
Si > 1 vol dir que l'rgan creix ms de pressa que el cos. En aquests dos darrers casos direm
que hi ha allometria.
L'augment de pes, en canvi, segueix una evoluci ben diferent ja que augmenta de forma
continuada en els intervals entre mudes i segueix el ritme d'alimentaci de l'animal. Poc abans
de la muda cessa l'alimentaci i l'animal s'aprima una mica, de forma que no hi torna a haver
augment positiu fins que, passada la muda i endurit el nou tegument, l'insecte torna a menjar.
La figura 10 illustra aquests canvis. Si designem amb P1, P2, P3... els pesos successius
desprs de cada muda (I, II, III...) i amb L1, L2, L3... les longituds corresponents tenim que:
P2/P1 = P3/P2 = ... = P6/P5 = S
i
L2/L1 = L3/L2 = .... = L6/L5 = r
de forma que, en una primera
aproximaci es pot dir que el pes
s proporcional al cub d'una
dimensi lineal, s a dir:
P2 = k (L2)3
P1 = k (L1)3
o dit d'una altra manera
S = r3
S'anomena llei de Dyar.

Figura 10. Augment de pes de Carausius morous

A ms a ms de les observacions quantitatives, l'estudi de les mudes s molt interessant per a

l'observaci a la lupa binocular. Hi apreciarem els estigmes i la conformaci de les diferents
parts del cos.

Carausius morosus

10

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Producci d'ous
Una platina compartimentada i de molt poc pes, muntada sobre un mecanisme de rellotgeria (la
minutera dun rellotge de cuina, per exemple) pot servir, tal com illustra la figura 11, per
investigar quines hores sn les que concentren les postes.
Per aquest motiu cal posar un o ms fasmes adults en una cambra que tingui una reixeta en el
fons quepermeti el pas dels ous. Unes petites separacions entre els compartiments de la
platina permetran saber quins ous han estat posats en cada moment.

Figura 11. Muntatge per a lobservaci de la producci dous

Carausius morosus

11

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.

Centre de Documentaci i Experimentaci en Cincies i Tecnologia

Adreces tils

Bibliografia
FLOYD, D.

Keeping Sytick Insects. British Library Cataloguing-in-Publication Data

available, 1987

GRASS, P.P., POISSON, R.A.; TUZET, O. Zoologia (Vol.1). Barcelona, Toray-Masson, S.A.
1976
SIRE, M.

Carausius morosus

Les lvages des petits animaux (Vol.1). Paris, Editions Paul Lechevalier,
1967.

12

CUELLO, J., FALC,M., MORENO,O.