ELS TEIXITS CELLULARS

1
U.D. 1. LORGANITZACI DEL COS HUM. 3r ESO

U.D. 1 LORGANITZACI DEL COS HUM

3. ELS TEIXITS
- QU SN ELS TEIXITS?
- COM SN ELS TEIXITS?
- LA MATRIU EXTRACELLULAR
- TIPUS DE TEIXITS
* T. EPITELIAL
- DE REVESTIMENT
- GLANDULAR
*T. CONJUNTIU
*T. MUSCULAR
*T. NERVIS

QU SN ELS TEIXITS?

En biologia, lagrupaci de
cllules que tenen la mateixa
forma i estan especialitzades
en la mateixa funci sanomena
teixit.
Aquestes cllules tamb tenen
un origen embrionari com:
Els teixits es formen a partir de les
cllules mares embrionries, que han
patit un procs de diferenciaci
cellular (les cllules sespecialitzen
en una determinada funci).
La branca de la biologia que t com a
objecte destudi els teixits cellulars
sanomena histologia.

COM SN ELS TEIXITS?

Els teixits estan formats per les cllules i la matriu extracellular

produda per elles.
La matriu extracellular (tamb se lanomena lquid intersticial) s
una subtncia de naturalesa aquosa que es disposa en lespai
intercellular.
La composici i quantitat de
matriu extracellular varia en
funci del tipus de teixit.
La matriu extracellular s
gaireb inexistent en alguns
teixits, mentre que en altres s
abundant i cont estructures i
molcules importants des del
punt de vista estructural i
funcional.

LESPAI ENTRE CLLULES: LA MATRIU EXTRACELLULAR

La matriu extracellular s un producte de secreci de les cllules

que s'acumula ms enll de la membrana plasmtica.
Es troba entre les clules de quasi tots els teixits animals (excepte
el teixit epitelial) i actua com a nexe d'uni, omplint els espais
intercellulars, i donant consistncia als teixits i rgans.
5

TIPUS DE TEIXIT CELLULAR

Existeixen quatre tipus de teixits bsics:

TEIXIT EPITELIAL
s un teixit format per cllules molt juntes entre si, sense espai entre
elles i amb escassa matriu extracellular.
T com a funci recobrir i protegir les superfcies externes i internes
de les cavitats i rgans del cos i segregar substncies qumiques.

Se'n distingeix:
- el teixit epitelial de
revestiment, amb
funci protectora ,
-i el teixit glandular,
amb funci secretora.

TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT

LOCALITZACI:
- a la pell (recobreix la superfcie
del cos)
- a les mucoses (recobreixen
conductes o cavitats de linterior
del cos).
FUNCIONS:
T funcions de protecci (com
la pell), filtraci (epiteli renal)
o absorci (epiteli de lintest).

Una part del teixit es troba en contacte amb l'aire o amb els lquids interns;
l'altra, unida al teixit conjuntiu, que ser l'encarregat de nodrir l'epiteli (que no
est vascularitzat). Entre ambds teixits hi ha una fina capa anomenada
8
membrana basal.

TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR

Est format per cllules que elaboren substncies en gran quantitat

destinades per a l'exportaci. Els productes secretats sn molt
diversos: enzims (suor, saliva...), hormones, mucus, llet, greix, etc.
De vegades es troben allades,
per normalment s'agrupen en
unes estructures pluricellulars
anomenades glndules.
Segons el medi al qual aboquen el
seu contingut es classifiquen en :
- glndules exocrines: aboquen el
seu contingut a lexterior (com ara
la suor), o dins el tub digestiu
(saliva)
- glndules endocrines: aboquen el
seu contingut a la sang. Els seus
productes sn hormones.
9

TEIXIT EPITELIAL ... AL MICROSCOPI

10

TEIXIT CONJUNTIU
LOCALITZACI:

s el teixit ms abundant i ms
amplament distribut de
lorganisme. Es distingeixen
diversos tipus de teixits
conjuntius que es localitzen per
tot el cos.
ESTRUCTURA DEL T. CONECTIU

FUNCIONS:

- s un suport mecnic:
resistncia i elasticitat.
- Protegeix davant les
infeccions i alla els rgans
interns.
- T un paper important en la
nutrici daltres teixits.
- Emmagatzema energia.

Estan formats per cllules poc o

molt especialitzades, depenent del
tipus de teixit conectiu i amb una
abundant matriu extracellular,
que cont fibres proteniques
(colagen i fibres elstiques).
La majoria d'ells estan molt
vascularitzats.

11

TIPUS DE TEIXIT CONJUNTIU

1. Teixit conjuntiu embrionari.
2. Teixit conjuntiu propi:
Segons si les fibres estan
entrellaades de manera laxa o
densa, s a dir, poc abundant o
molt abundant, es distingeix:
- El teixit conjuntiu lax o poc
dens, que es troba en zones on
la mobilitat s avantatjosa,
com el teixit elstic i el
reticular.
- El teixit conjuntiu dens, que
es troba en capes inferiors de
la pell, tendons i lligaments.
3. Teixit conjuntiu especialitzat:
Constitueix el teixit adips, el teixit cartilagins, el teixit ossi i el teixit
hematopotic (la sang).

12

TEIXIT CONJUNTIU ... AL MICROSCOPI

TEIXIT OSSI

TEIXIT ADIPS

TEIXIT CARTILAGINS

CLLULES DE LA SANG

13

+ TEIXIT CONJUNTIU

TEIXIT CONJUNTIU LAX

es veuen les fibres elstiques

TEIXIT CONJUNTIU RETICULAR

TEIXIT CONJUNTIU DENS

14

TEIXIT MUSCULAR
El teixit muscular est constitut per cllules
molt especialitzades, les fibres musculars o
micits, que presenten la propietat de
contraure's: s'escurcen en rebre un estmul
nervis i es relaxen (tornen a la seua posici
anterior) en cessar l'estmul.
La capacitat de contraure's s deguda a
l'existncia , en el seu citoplasma, d'una srie
de protenes contrctils: l'actina i la miosina.
LOCALITZACI:
El teixt muscular constitueix els msculs,
responsables juntament amb lesquelet del moviment
del cos.
Tamb constituiex les parets dels rgans i visceres.
15

TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR

Segons les caracterstiques de la contracci i la morfologia cellular,
es possible distingir tres tipus de teixit muscular:
LLIS : cllules fusiformes amb un nucli central. Contracci
lenta i involuntria.
Paret dalguns rgans i visceres
ESTRIAT: cllules molt llargues, cilndriques, amb
nombrosos nuclis. Contracci rpida i voluntria.
Forma els msculs que s'insereixen als ossos i que
mouen l'esquelet.

CARDAC: Cllules estriades mononuclars (nuclis en

posici central), ramificades i unides entre elles
formant una malla. Contracci rpida i involuntria.
Constitueix la massa muscular del cor.

16

TEIXIT MUSCULAR ... AL MICROSCOPI

ESTRIAT

LLIS

CARDAC

ESTRIAT
17

TEIXIT NERVIS
Forma el sistema nervis que coordina tots els organs i aparells que formen el
cos. La funci del sistema nervis s, tamb, la de rebre i donar la resposta
escaient als estmuls procedents de l'exterior o de l'interior del propi
organisme.
El teixit nervis est contituit per dos tipus de cllules:

Les neurones.
La neurona s la unitat
funcional i estructural del
sistema nervis.
Sn cllules especialitzades en
la transmissi de l'impuls
nervis.
Cllules glials
Es troben localitzades entre les neurones i sencarreguen de protegir i
nodrir-les .
Est formada per una srie de cllules d'aspecte estrellat , disperses pel
sistema nervis i amb funci de sosteniment i nutrici de les neurones.

18

TEIXIT NERVIS ... AL MICROSCOPI

19

IMATGES
http://escuela.med.puc.cl/paginas/cursos/segundo/histologia/histologiaweb/in
diceGeneral.html
http://webs.uvigo.es/mmegias/inicio.html
http://www.virtual.unal.edu.co/unvPortal/index.do
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/
http://www.infermeravirtual.com/ca-es/home.html
Presentaci diapositives histologia humana

20