L'ensenyament de L'església A La Ciutat de Barcelona

LENSENYAMENT DE
LESGLSIA A LA CIUTAT
DE BARCELONA.
DIRECTORI ESTADSTIC.
TESI DOCTORAL
VOLUM II
MANUEL GARCA GARGALLO

DIRECTOR DE TESI: BUENAVENTURA DELGADO CRIADO
UNIVERSITAT DE BARCELONA
FACULTAT DE HISTORIA
DEPARTAMENT DHISTRIA CONTEMPORNIA
PROGRAMA DE DOCTORAT
EL MON CONTEMPORANI. ESPAI EUROPEU I ATLNTIC
(1997-1999)
284
4-CENTRES MASCULINS CLASSIFICATS PER BARRIS

BARRI GTIC
Convent de la Mare de Du de la Merc (1218-1835). Plaa de la Merc - Ample

- Sim Oller - Passeig de Colom - Boltres. Mercedaris.
Convent sense collegi ni ensenyament. En 1835 lEsglsia fou convertida en
Parrquia, el Convent convertit en Capitania General i posteriorment reconstrut del
tot. Des de 1265 el Convent va ser dplice, albergant tamb la comunitat de Monges
Mercedries.
Escola gratuta del Convent de la Mare de Du de la Merc (1816?-1821?).

Plaa de la Merc - Ample - Sim Oller - Passeig de Colom - Boltres. Mercedaris.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Mercedaris, que fins llavors mai
havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir
escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal.
Convent de Santa Caterina (1219-1835). Plaa de Santa Caterina - Freixures Sant Pere ms Baix - Mestres Casals i Martorell (abans Claveguera) - Fonollar Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.
Convent de grans dimensions, sense collegi ni ensenyament. Establerts des de 1223
en aquest emplaament, fou acabat de construir cap a 1268. En 1835 el convent fou
incendiat i poc desprs totalment enderrocat. Part de la finca fou utilitzada per
traar diversos carrers, i la resta locupa lactual Mercat de Santa Caterina.
Escola gratuta del Convent de Santa Caterina (1816?-1821?). Plaa de Santa

Caterina - Freixures - Sant Pere ms Baix - Mestres Casals i Martorell (abans
Claveguera) - Fonollar - Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Dominics, que fins llavors mai
Convent de Sant Francesc (1567-1835). Plaa Portal de la Pau - Josep Anselm

Clav (abans Dormitori de Sant Francesc) - Passatge Dormitori de Sant
Francesc - Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Franciscans Observants.
Convent fundat en 1229 pels Franciscans Conventuals, en 1567 fou entregat als
Observants.
Escola gratuta del Convent de Sant Francesc (1816?-1821?). Plaa Portal de

la Pau - Josep Anselm Clav (abans Dormitori de Sant Francesc) - Passatge
Dormitori de Sant Francesc - Passeig de Colom (abans Muralla de Mar).
Franciscans Observants.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Franciscans, que fins llavors mai
Convent de la Santssima Trinitat (1529-1835). Ferran - Trinitat - Lleona - Beat

Sim. Trinitaris.
285
Convent sense collegi ni ensenyament. Originat en una Esglsia oberta en 1394 i

ocupat desprs per altres religioses, en 1529 fou ocupat pels Trinitaris. En 1835
lEsglsia es convert en lactual Parrquia de Sant Jaume, el Convent en Caserna
de la Gurdia Civil i posteriorment enderrocat.
Escola gratuta del Convent de la Santssima Trinitat (1816?-1821?). Ferran Trinitat - Lleona - Beat Sim. Trinitaris.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Trinitaris, que fins llavors mai
Convent de Sant Francesc de Paula (1573-1835). Jonqueres - Ramon Mas - Sant

Francesc de Paola - Sant Pere ms Alt - Hort den Fav (desapareguda) Muralla (ara Plaa Urquinaona - Trafalgar). Mnims.
Convent de clausura, on no havia inicialment cap ensenyament. Establerts a Sant
Beltran (1573) passaren en 1589 a ladrea esmentada. Amb lExclaustraci de 1835
els religiosos sn expulsats, el Convent convertit en fbrica (actualment hi ha el
Palau de la Msica) i lEsglsia convertida en parrquia.
Escola gratuta de Sant Francesc de Paula (1816?-1821?). Jonqueres - Ramon

Mas - Sant Francesc de Paola - Sant Pere ms Alt - Hort den Fav
(desapareguda) - Muralla (ara Plaa Urquinaona - Trafalgar). Mnims.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Mnims, que fins llavors mai
Convent de lEsperit Sant (1685-1719). Adrea desconeguda. Caracciolins.
Primer emplaament dels Caracciolins a Barcelona. Segons sembla, van tenir ms
duna casa durant aquest periode. La manca de dades daquesta Orde impedeix
precisar ms. No tenien ensenyament.
Convent de Sant Sebasti (1719-1835). Plaa Antonio Lpez (abans Plaa de

Sant Sebasti - Consolat del Mar - Campmany - Passeig dIsabel II).
Caracciolins.
Trasllat de lemplaament anterior, igualment sense ensenyament. Primerament va
existir lEsglsia del mateix nom (1507-09), i dos segles desprs els Caracciolins sen
van fer crrec dElla (1719), i construren el seu Convent annexe. Dedicats noms a
la seva vida de comunitat, durant el Segle XVIII van voler obrir una escola gratuta
per fills de militars, que finalment no va produir-se. En 1835 tant lEsglsia com el
Convent sn comprats per la Junta de Comer de Catalunya, fins el seu
enderrocament amb lapertura de la Via Laietana.
Escola gratuta del Convent de Sant Sebasti (1816?-1820). Plaa Antonio

Lpez (abans Plaa de Sant Sebasti - Consolat del Mar - Campmany - Passeig
dIsabel II). Caracciolins.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Caracciolins, que fins llavors mai
escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer amb linici del Trienni Liberal.
Escola de la Junta de Damas (1872-1873). Beates, 2 2. Fills Sagrada Famlia.
286
Escola gratuta, finanada per aquesta entitat de dones i portada pels religiosos. A
finals de 1873, a causa de linestabilitat del moment i enfermetat dels religiosos,
abandonen lempresa i abandonen la ciutat. No tornen fins 1876.
Escola de Sant Josep de les Conferencias de San Vicente de Pal (1879-1884).

Pont de la Parra, 3 bis. La Salle.
La primera escola fundada per La Salle a Barcelona, gratuta i patrocinada per
lassociaci del mateix nom. Constava duna casa particular de 2 pisos i terrat i la
regentaven tres germans. Desapareix als pocs anys.
Collegi Comercial de Sant Josep (1880-1880). Pont de la Parra, 4. La Salle.
Per poder sostenir les fundacions abans dites es funda un Collegi Externat de
pagament enfront de lescola gratuta de Pont de la Parra. Des dAbril fins Octubre
estigu en aquesta casa. 1 ensenyana i Comer. Amb 150 alumnes.
dem (1880-1890). Montcada, 19. La Salle.
Trasllat de la casa anterior.
dem - Collegi Comtal (1890-1906). Comtal, 35. La Salle.
Per poder sostenir les fundacions abans dites es funda un Collegi Externat de
pagament enfront de lescola gratuta de Pont de la Parra. Des dAbril fins Octubre
estigu en aquesta casa, on just abans havien estat les Religioses del Servei Domstic.
1 ensenyana i Comer. Amb 150 alumnes.
dem - La Salle Comtal (1906). Amadeu Vives, 6-8 (abans Passatge Cameros,
s/n). La Salle.
En 1905 sadquir una parcella per construir de nova planta un nou collegi que va ser
acabat en 1906. Ara simparteix la 1 i 2 ensenyana, i estudis de Comer. No
apareix cap escola gratuta. Alumnes: 550 (1908); 384 (1909); 480 (1910); 802
(1928). Religiosos: 30 (1927); 34 (1928).
Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1887-1889). Lled, 4. Fills

Sagrada Famlia.
Escoles gratutes portades per lassociaci del mateix nom. Molt aviat es trasllad a
Riera Alta, 21 en el Raval.
Casa dEnsenyana (1889-1890?). Canuda, 31. Fills Sagrada Famlia.
Segurament es tracta de lemplaament inicial de la casa segent.
Casa densenyana (1890-1901). Sant Pere Ms Baix, 55. Fills Sagrada Famlia.
Possible trasllat de la casa anterior.
Escola Pia Calassncia (abans Centre Calassanci) (1893). Ample, 28 (abans

Ancha / General Primo de Rivera). Escolapis.
Collegi-escola Externat gratut i de pagament, establert al antic Palau Sessa-Larrard
(1772-78). 1, 2 ensenyana, i Comercial. Establert a una antiga finca senyorial que
fou llogada Fou obert com a sucursal del Collegi de Sant Antoni, per limpossibilitat
de donar cabuda a tots els externs a un sol edifici. En aquest cas, els alumnes de
pagament superaven en proporci als de pagament. En 1899 deix de dependre de
287
Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi ms. Alumnes: 338 (1908); 380
(1909). Religiosos: 14 (1927).
Secci Filial n 1 de lInstitut Mil i Fontanals- Collegi Calassanci (1969?1974). General Primo de Rivera, 28. Escolapis.
Casa (-1895?-). Comtal. Hospitalaris Sant Joan de Du.

Hospital-escola de nens, sucursal de la casa de Les Corts. Nombrada una nica
vegada, no hi han ms detalls.
Collegi de Sant Miquel (1895-1898). Duran i Bas, 9 (abans Gobernador).

Missioners del Sagrat Cor.
Establiment obert en 1868 per un sacerdot francs, Miquel Clergue. No depenia de
cap Orde religiosa. Collegi de pagament de 1 i 2 ensenyana, tant per interns com
externs. Cap a 1892 mor el seu fundador i el seu successor, veient-se incapa de
continuar, ho posa en venda. Es llavors quan, en 1895, els Missioners del Sagrat Cor
el compren i inaguren la seva dedicaci a lensenyament. Als pocs anys decideixen
traslladar-ho a ledifici que servia de Seminari, propi (aqust emplaament era de
lloguer), ms ampli i retirat a Rossell, 175 en lEsquera de lEixample.
Escolania de lEsglsia de la Merc (1897-1904). Ample. Fills Sagrada Famlia.
Escolania per a nens amb ensenyament de msica. Ams, ensenyana elemental
gratuta a crrec dels religiosos a la mateixa Escolania. 70 alumnes de 5 a 12 anys.
Escoles Parroquials de Santa Maria del Mar (1897-?). Argenteria, 65 (abans

Plateria). Pis. La Salle.
Escola gratuta de nois, oberta grcies a Dorotea de Chopitea per regentada ja
anteriorment per seglars. 1 ensenyana des de 6 anys. Alumnes: 150 (1900). Adrea
esmentada en 1901. En 1914 els religiosos deixen lescola, encara que es segueix
anomenant fins 1922.
dem (?-1901?). Mirallers, 9 pral. La Salle.
Trasllat de la casa anterior. Adrea esmentada des de 1908, quan el trasllat ja shavia
produt.
dem (1901?-1907). Basea, 41 (ara Plaa Jacint Revents - Argenteria). La Salle.
dem (1907-1914). Montcada, 18. La Salle.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 115 (1908); 128 (1910).
Acadmia Champagnat (1904-1905). Rambla Caputxins, 7. Pis. Germans

Maristes.
Ensenyament dIdiomes i Comer, amb documentaci acreditativa de la seva apertura
en 1904. Per manca despai es trasllada immediatament.
Escoles del Crculo Obrero de San Pedro Apstol (1907-1924). Trafalgar, 48.
Germans Maristes.
Fundat en 1891, la seva secci escolar no apareix esmentada fins 1908 amb escoles
gratutes per a nens, nenes i prvul. Els Maristes sencarregaren de la secci de nens
288
en 1910 amb 1 ensenyana. La seva comunitat depn de Llria, 38. Des de 1920
tamb hi ha ensenyament de comer. En data indefinida el Centre es trasllada.
Alumnes: 90 (1910); 100 (1914). Religiosos: 2 (1936).
dem (1924-1936). Sant Pere ms Alt, 25. Germans Maristes.
Escola Parroquial de Sant Pere Apstol (1913-1915?). Llus el Piats, 1 - Plaa

de Sant Pere. Pis. Germans Maristes.
Escola Parroquial gratuta de nens. Vinculada a la Parrquia de Sant Pere de les
Puelles, en el pis duna finca propera a lEsglsia. 1 ensenyana. Alumnes: 130
(1914). Va durar molt poc, perqu lescola apareix nombrada fins 1920 per des de
1915 no sesmenta als Maristes com a encarregats.
Escola de loratori (1966-1979). Plaa Sant Felip Neri, 6 (abans 2). Felipons.
Fundada en 1966 annexa a lOratori, en 1979 els Felipons es van desvincular de
lEscola, i aquesta ha seguit funcionant fins lactualitat. Amb Parvulari i EGB.
El Barri Gtic s la primera zona de la ciutat en ser atesa per les Ordes i
Congregacions masculines, pel fet obvi de ser el primer nucli urb nascut de la ciutat
actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorvits tenien molt poca importncia.
Per tant, durant segles ha tingut un pes demogrfic evident.
Lestabliment de comunitats masculines a la ciutat es va donar des del Segle IX. Els
primers en arribar van ser Canonges Regulars: els Aquisgranesos (878-1592), i molt
ms tard els del Sant Sepulcre (1141-1421), i Agustinians o Lateranencs (1155-1423).
No fou fins el Segle XII que van arribar altres comunitats diferents: lOrde militar
dels Templers (1134-1312) i lhospitaler dels Santjoanistes (1205-1699). Totes
aquestes comunitats van desaparixer al cap duns segles, i mai van dur a terme cap
activitat docent.
A principis del Segle XIII hi ha un canvi. Des de llavors hi ha un domini gaireb total
de les Ordes mendicants, que serien les que desenvoluparien fonamentalment la tasca
docent a posteriori. Aix van aparixer els Mercedaris (1218, inicialment Orde
militar), Dominics (1219), i Franciscans (1229). Totes elles van fundar CollegisConvent durant el Segle XVII. Apart dels Frares del Sac (1260-74), que foren molt
breus.
Els Segles XIV i XV sn gaireb indits, arribant tant sols els Celestins (1408-50) i
els Antonians (1434-1787), que mai van tenir cap ensenyament.
Al Segle XVI comena una nova etapa dimplantacions: els Trinitaris (1529), Mnims
(1573), Caputxins (1578), Agustins Recollectes (1618) i Trinitaris Descalos (1632),
i Caracciolins (1685). La seva aportaci posterior a lensenyament va ser molt minsa i
puntual. Llavors tamb va arribar lnic Orde monstic al barri, els Cistercencs
(1670), per traslladant-se des del Raval on eren des del Segle XIV. Com a Ordes
religioses de concepci ms novedosa trobem els Teatins (1632), i els Camils (1662).
Des de llavors, fins lExclaustraci de 1835 no va haver cap ms implantaci al Barri
Gtic. Les implantacions de convents al Barri Gtic havien sigut constants fins al
Segle XVII; per poc a poc el Raval va anar guanyant importncia. No noms amb
els Collegis-Convent, on el Raval va tenir un domini absolut, sin tamb amb els
289
Convents sense tasca educativa. Amb el pas del temps, la manca despai per construir
nous convents va dificultar molt aquesta activitat.
Desprs de les Guerres napoleniques (1808-14), tots els Convents de la ciutat
tornaren a la seva vida normal, i no va haver cap comunitat que desaparegus
totalment de la ciutat durant aquesta etapa. Llavors es va donar un fet que va canviar
totalment lactitud de les Ordes a la ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (Novembre
de 1815), demanant lapertura descoles gratutes de nois a tots els convents del
Regne. El Decret no obligava, sin que convidava o insinuava la seva creaci com
fora positiva. Per tant, cada Orde (i incls cada Convent, per separat) la podia
interpretar a la seva manera, com aix va ser.
Daquesta manera van sorgir algunes escoles a diversos convents del Barri Gtic, fins
llavors totalment tancats a la vida exterior: els Mercedaris, Dominics, Franciscans,
Trinitaris, Mnims, i Caracciolins van obrir escoles. En canvi, no en van fer cas els
Cistercencs, Jernims, Caputxins, Agustins Recollectes, Trinitaris Descalos,
Teatins, i Camils. Per tant, el seguiment fou de poc menys de la meitat: de les 13
comunitats ubicades al barri, 6 ho van fer, i 7 no. Aix van sorgir cap a 1816, per
primera vegada a la histria de la ciutat, tot un entramat descoles gratutes per tot el
casc urb (ms cinc al Raval, i els seus sis Collegis-Convent), aparentment sense cap
discriminaci de categoria social. Per amb larribada del rgim liberal (1820), es va
arribar a una sopressi legal de totes les Ordes masculines (excepte els Escolapis),
afectant aix a tots els Convents, i per tant a les joves escoles obertes, que van tenir
que desaparixer. En 1820 tot va ser arrasat.
En 1823 va tornar la normalitat legal per totes les comunitats masculines, que tornen
als seus convents. Novament, totes van sobreviure i cap Orde va desaparixer de la
ciutat.
LExclaustraci de 1835 va ser mortal per totes els Ordes religiosos masculines. Tots
els Convents van desaparixer, el seu personal dispersat, i els seus bns expropiats.
Noms es van salvar els Escolapis al Raval, grcies a la seva dedicaci a
lensenyana gratuta per a tothom, sent aquesta lnica casa densenyament per nois
que hagu en la ciutat durant dcades, situaci que es va mantenir fins 1871 quan els
Claretians fundaren a Grcia. I fins 1875 no sorg cap ms dintre de lantic recinte
emmurallat de Barcelona.
Durant 40 anys lactivitat fou nulla. No fou fins 1860 que van comenar a arribar
algunes comunitats: Claretians (1860), i Hospitalaris de Sant Joan de Du (1867);
per no al Barri Gtic. No va ser fins larribada dels Fills de la Sagrada Famlia
(1872), que van fundar una escola al Barri Gtic (1872), res ms arribar; per van
abandonar la ciutat a lany segent.
Finalment, la Restauraci Borbnica va suposar una llarga etapa destabilitat en qu
tot tipus de comunitats religioses sestabliren al Barri Gtic. En un primer moment
noms van ser els Germans de La Salle, amb una escola (1879-84). Ms tard
retornaren els Fills de la Sagrada Famlia, amb tres escoles gratutes (1887-89, 18891901, 1897-1904). Cap delles eren prpiament fundacions, sin escoles ja existents,
en mans dassociacions catliques que posaven en mans de religiosos la seva secci
escolar. Totes van ser molt breus.
290
Apart de les escoles gratutes tamb van sorgir diversos collegis, que van ser les
cases densenyament ms representatives al barri, i a la vegada les ms perdurables:
el Collegis de La Salle (1880), fou el primer. El dels Escolapis (1893) era, en realitat,
una sucursal de Sant Antoni, al Raval, que desprs esdevingu autnoma. Amb
aquests dos Collegis ja quedava consolidat el panorama educatiu de pagament al
Barri Gtic, que sha mantingut inamovible fins els nostres dies. Posteriorment una
nova comunitat, els Missioners del Sagrat Cor, van tenir el seu Collegi (1895-98),
per poc desprs el van traslladar a lEsquerra de lEixample. Tamb els Germans
Maristes van fundar una Acadmia (1904-05), igualment traslladada, a la Dreta de
lEixample, lany segent. Aquests fets anunciaven la clara perdua de pes especfic
del barri en favor del nou Eixample (i que es va fer molt ms patent en la vessant
femenina).
Des de 1895 les fundacions sn noms escoles gratutes. Els Germans de La Salle
sen fan crrec de lEscola Parroquial de Santa Maria del Mar (1897-1914). Desprs
els Germans Maristes sen fan crrec duna Escola de Patronat (1907-36), que va ser
lnica casa gratuta que va aconseguir certa llarga durada al barri; i tamb sen van
fer crrec de lEscola Parroquial de Sant Pere (1913-15?). Tamb destacar una
Escola-Hospital (-1895?-), a crrec dels Hospitalaris de Sant Joan de Du, de molt
curta vida.
A partir de 1915 lactivitat fundacional va cessar totalment. Noms sobrevivien els
dos Collegis de pagament de La Salle i Escolapis, i lEscola de Patronat dels
Maristes. Amb la Guerra Civil va ser destrut el Patronat, quedant tan sols els
Collegis en peu. Aix ha sigut durant dcades en qu el Barri Gtic ha quedat
postergat com lloc de dest per totes les comunitats masculines. Noms en 1966 es
funda una Escola a crrec dels Oratorians (1966-79), annexa al seu Oratori. Per als
pocs anys els religiosos la van deixar. Lestancament s patent, i fins ara en cap
moment han hagut indicis de redreament.
Daquestes dades es desprn que el Barri Gtic va ser secularment un territori molt
poc propici per fundacions de tipus docent, ja que el Raval sempre va ser un lloc
preferit per aquesta activitat durant segles, primer amb els Collegis-Convent, i
desprs amb els Escolapis. No va haver cap, fins lapertura de les escoles gratutes en
1816-20; per no es va aconseguir apropar-se al nivell del Raval, que encara el
doblava. Malgrat una certa llunyania del barri, el Raval donava un servei suficient en
funci de la demanda existent que feia innecesries fundacions noves al mateix Barri
Gtic. Quan el Raval ja no donava ms de s, des de 1860 aproximadament el relleu
ho va prendre el naixent Eixample. En aquest cas no soferia noms un ampli espai,
sin que va acabar per convertir-se en el nou centre neurlgic de la ciutat, desbancant
al Barri Gtic. Finalment, a finals de Segle XIX, la zona alta (Sarri, Sant Gervasi) va
acabar de substraure al Barri Gtic lalumnat potencial.
Amb aquestes circumstncies, els Collegis de La Salle i Escolapis van ser ms que
suficients per capitalitzar lalumnat disponible. Per tenint en compte el pes
demogrfic i social de la zona, sn molt poques. Tanmateix, les escoles gratutes eren
molt precries, i prcticament noms el Patronat dels Maristes va tenir un paper
important. Tampoc les Escoles parroquials van durar massa. El barri perdia lideratge i
dinamisme en el conjunt de la la ciutat, per encara tenia un pes especfic propi i les
classes populars no tenien la predominncia que tenien en el Raval. Noms en el
periode 1895-1900, fou momentniament el barri amb ms cases densenyament de
291
tota la ciutat, amb cinc cases. Des de llavors es va estancar, mentres altres barris
creixien, ligualaven, i incls el superaven.
RAVAL
Collegi de Betlem i Cordelles - Imperial i Reial Seminari de Nobles (15531767). Xucl - Plaa Bonsuccs - Bonsuccs - Les Rambles, 107-119 (abans
Rambla dels Estudis) - Carme, 2. Jesutes.
Els Jesutes fundaren el Collegi de Betlem per primeres lletres (1553) i posteriorment
van afegir-ne Cordelles, Instituci promoguda per la famlia del mateix nom en 1530
com Collegi per nobles, que funcionava en un gran edifici annex a Betlem, i que en
1635 va ser posada sota la direcci dels Jesutes. Daquesta menera es va afegir la 2
ensenyana, per mantenint-se noms per nobles. Ms tard (1662), tot el conjunt
dedificacions passaren a ser propietat legal de la Companyia, formant un nic
Collegi. Posteriorment es va construir lEsglsia (1681-1729), lunic edifici que
queda de tot el conjunt. Desprs de lexpulsi en 1767, Cordelles es convert en
Seminari Dioces (1771-1868) i posteriorment fou enderrocat. Mai fou recuperat,
malgrat el seu retorn en 1815. Actualment noms queda lEsglsia de Betlem, com a
Parrquia des de 1835.
Betlem fou la primera escola de nens fundada per una comunitat religiosa masculina.
Collegi-Convent de Sant Guillem dAquitnia (1587-1835). Elisabets, 10-14.

Agustins.
Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Era de petites dimensions, i es
trobava adosat a les dependncies de la Casa Municipal de Misericrdia. Durant
locupaci napolenica, la comunitat va fugir (1808-14). Degut a la seva petitesa, no
va sofrir desperfectes durant la Crema de Convents de 1835; tamb la proximitat a la
Casa de Misericrdia ho va impedir. S fou afectat per lExclaustraci i la
Desamortitzaci, quedant buit fins ser integrat en 1844 a les dependncies de la Casa
de Misericrdia. Poc desprs es va ubicar la Casa-Hospital dInfants Orfes, a crrec
de les Filles de la Caritat (1846-75), i posteriorment de les Carmelites de la Caritat
(1875).
Collegi-Convent del Sant ngel Mrtir (1593-1835). Rambles, 43 (abans

Rambla de Caputxins, 24). Carmelites Calats.
Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Installats inicialment a la Capella
de Montserrat (Portaferrissa), molt poc temps desprs es traslladaren a aquest
emplaament on construiren el seu Collegi-convent en 1593. Al costat es va construir
el Collegi-Convent dels Franciscans, amb el qual compartirien una rivalitat
acadmica constant. Pel seu estat ruins i per obrir el Carrer Nou de la Rambla fou
enderrocat i refet del tot, a la vegada que salineava amb el nou traat de les Rambles
(1790). Durant locupaci napolenica el Collegi fou desallotjat cap a 1809-10,
funcionant com oficines, fonda, i cavallerissa, passant la comunitat al Convent del
Carme. Reocupat en 1814, amb el Trienni Liberal fou desallotjat de nou (1821-24)
funcionant com Caserna de batallons, Acadmia, i Collegi de Farmecutics. La
Crema de Convents de 1835 no el va afectar perqu al costat es trobava lantic
Collegi-Convent de Franciscans, que des de 1834 era Cuartell de Policia; per
lExclaustraci i la Desamortitzaci el van suprimir. Desprs de diversos usos, des de
1844 va funcionar com a Cuartell de la Guardia Civil. Excepcionalment ledifici no
292
ha sigut enderrocat i encara subsisteix actualment com a Cuartell, ara de la Gurdia

Urbana.
Collegi-Convent de Sant Bonaventura (1628-1834). Rambles, 45 (abans

Rambla Caputxins, 22) - Uni. Franciscans Observants.
Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Dintre dels Collegis-Convent de
lpoca, el dels Franciscans gaudia duna gran reputaci a la ciutat com a centre
intellectualment molt selecte, ams de ser de gran tamany; i amb certa rivalitat
acadmica amb el dels Carmelites Calats, establert abans al mateix costat. Fou
ampliat en 1799 amb motiu de la rectificaci del traat de les Rambles. Durant
locupaci napolenica van ser expulsats (1810-14). En 1821 els religiosos van ser
expulsats, i es van unir a la comunitat del Convent de Sant Francesc. Ledifici fou
enderrocat en 1823, i amb la Restauraci els religiosos el van reconstruir (1824).
Finalment, van ser expulsats definitivament en 1834 per establir un Cuartell de
Policia: aix el va salvar de la Crema de Convents a lany segent. Desprs es va
establir el Caf Orient, fins ser enderrocat.
Collegi-Convent de Sant Pere Nolasc (1668-1825). Les Rambles, 25 (abans

Rambla de Santa Mnica, 2) - Arc del Teatre (abans Trentaclaus). Mercedaris.
Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Fou utilitzat com a Comissaria de
Policia durant locupaci napolenica (1808-14) i durant el Trienni Liberal (182023), passant la comunitat a residir al Convent de la Merc durant aquests periodes. El
Collegi fou retornat en ambdues ocasions; per la segona vegada (1824),
possiblement pel mal estat de ledifici, els Religiosos van decidir traslladar el Collegi
a Tarragona. Poc desprs ledifici fou enderrocat (1827), i la mateixa Orde va
construir-hi cases al solar que desprs va vendre.
Collegi-Convent de Sant Vicen i Sant Raimn (1668-1758). Tallers - Plaa

Universitat. Dominics.
Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Establert a unes cases cedides als
dominics per una vdua, properes a la muralla.
dem (1758-1835). Sant Pau, 74 - Cadena. Dominics.
Trasllat de la casa anterior, establert en unes dependncies prou modestes i redudes
comparat amb la resta de Collegis-convent contemporanis. Durant locupaci
napolenica fou desallotjat en data imprecisa, i reocupat en 1814. En 1835, durant la
Crema de Convents fou incendiat, la comunitat exclaustrada, i la propietat
desamortitzada. Desprs de diversos usos i quedar buit, fou habilitat en 1845 com
Convent per les Agustines-Penedides, fins ser enderrocat definitivament en 1868.
Monestir de Sant Pau del Camp (914-1808; 1814-1820; 1823-1835). Sant Pau,
101. Benedictins.
Fundat en 914, no est clar si seguia la Regla Benedictina, fet molt probable, ja que
en aquella poca la fundaci de monestirs a Catalunya seguien ntegrament aquesta
Regla. Desprs va desaparixer (segurament en 985, amb la rzzia dAlmanzor que
va destruir Barcelona), i refet posteriorment. En 1117 ja hi ha constncia
documental de la seva presncia.
Collegi del Monestir de Sant Pau del Camp (1672-1808; 1814-1820; 18241833). Sant Pau, 101. Benedictins.
293
Convent fundat en 914 i refet en 1117. Molt desprs va incorporar Noviciat i Collegi,
que havien sigut fundats en 1592 a Lleida i ms tard traslladats a Cervera, i que es
traslladaren definitivament a Sant Pau en 1672. Entre 1808-14 tot el Convent fou
utilitzat com a Hospital Militar, i fou evacuat de nou durant el Trienni Liberal (182023). Ja retornats, el Collegi no va obrir fins 1824 perqu funcionava com a Caserna
de les Tropes reialistes. En 1833 el Collegi tanc, i poc desprs els Benedictins
tamb van abandonar el Convent a causa de lExclaustraci. Des de 1842 els edificis
de lantic Collegi foren utilitzats com a escoles, i des de 1845 fins 1890 com a
Casernes. Ms tard sels va voler tornar a donar una funci educativa, per el seu mal
estat va aconsellar la seva demolici en 1927 per construir el Grup Escolar Collasso i
Gil. Derrut tamb el Convent, actualment noms queda lEsglsia a mode de
Parrquia.
Collegi-Convent de la Santssima Trinitat (1675-1835). ngels, 1 - Peu de la

Creu. Trinitaris.
Collegi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Es va establir en una modesta casa
amb hortet, que un particular va llegar en testament als Trinitaris en propietat en
1660; per no en usufructe, motiu que va retardar lapertura del Collegi fins la mort
de lusufructuria en 1674. Habilitat en 1675 per la comunitat Trinitria, diverses
dificultats van impedir lapertura com a Collegi fins 1685. Durant el Trieni Liberal la
casa va ser expropiada (1821). Retornada en 1824, lExclaustraci i la
Desamortitzaci va acabar definitivament amb el Collegi-Convent. Llogat i venut
posteriorment a propietaris particulars (1844), el seu lloc locupa actualment el Grup
Escolar Mil i Fontanals, bastit en 1929.
Escola Pia de Sant Antoni (1815). Ronda de Sant Pau, 70-72 (abans 54-60).
Escolapis.
Collegi-escola gratut i de pagament. El Convent de Sant Antoni Abat fou fundat en
1157 per lOrde dels Antonians. Degut a lextinci daquesta Orde fou traspassat als
Escolapis en 1806, per les circumstncies poltiques van impedir el perms de les
autoritats pertinents i ni tan sols van poder prendre possessi. Per fi, el perms es
produ en 1815 i a finals dany ja comenaren les classes. Des de bon principi la casa
va funcionar com a Escola Externat gratuta i Internat de pagament, per fou en 1827
quan lInternat sestabl com a tal amb un funcionament separat. Funcion aqu fins
1894, que es trasllad a la sucursal construda a Sarri.
En 1846-47 senderroc lantic Convent i es constru un nou edifici, ampliat en 1862
aprofitant lenderrocament de les muralles de la ciutat. Basats en lensenyament
gratut, els Interns noms pagaven la pensi. En 1849 ya figura la 2 ensenyana.
Per manca despai sobre una sucursal de lExternat al carrer Ample (1893), i una
altra per lInternat a Sarri (1894).
Incendiat i destrut en 1909, es reconstru totalment i fou reobert en Abril de 1910,
malgrat que la reconstrucci encara dur uns anys. En 1914 encara sn gratuts 2/3
parts del total dels alumnes. Alumnes: 700 (1836 i 1840); 800 (1842); 963 (1908);
207 (1910); 1038 (1914). Religiosos: 20 (1914); 19 (1927).
Convent del Carme (1292-1835). Carme - ngels - Elisabets. Carmelites Calats.
Primer convent dels Carmelites a la ciutat, sense ensenyament. Fou destrut durant la
Crema de Convents de 1835.
294
Escola gratuta del Convent del Carme (1816?-1821?). Carme - ngels Elisabets. Carmelites Calats.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Calats, que fins
llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran
VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del
Trienni Liberal.
Convent de Sant Agust (1309-1835). Plaa de Sant Agust (abans de la Igualtat)

- Arc de Sant Agust - Sant Pau - Robador - Hospital. Agustins.
Convent sense collegi ni ensenyament. Fundat en 1309, el Convent va tenir diversos
emplaaments fins que sestabliren aqu en 1728, acabant-se de construir en 1750.
En 1835 fou incendiat, lEsglsia convertida en Parrquia, i el Convent derrut per
construir-hi cases.
Escola gratuta del Convent de Sant Agust (1816?-1821?). Plaa de Sant

Agust (abans de la Igualtat) - Arc de Sant Agust - Sant Pau - Robador - Hospital.
Agustins.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Agustins, que fins llavors mai
Convent del Bonsuccs (1576-1835). Plaa Bonsuccs - Plaa Vicen Martorell.

Servites.
Convent sense collegi ni ensenyament. Establerts definitivament en aquest edifici en
1636 desprs de diversos establiments provisionals, i tampc propis. Amb
lExclaustraci de 1835 els religiosos sn expulsats i el Convent convertit en
Caserna militar. Ja no han tornat a la ciutat.
Escola gratuta del Convent del Bonsuccs (1816?-1821?). Plaa Bonsuccs Plaa Vicen Martorell. Servites.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Servites, que fins llavors mai
Convent de Sant Josep (1586-1835). Rambla Sant Josep, 101 - Passatge Colom Jerusalem - Passatge de la Virrena. Carmelites Descalos.
Convent sense ensenyana. En 1835 tant lEsglsia com el Convent foren incendiats i
posteriorment enderrocats, situant-se lactual Mercat de la Boqueria.
Escola gratuta del Convent de Sant Josep (1816?-1821?). Rambla Sant Josep,
101 - Passatge Colom - Jerusalem - Passatge de la Virrena. Carmelites Descalos.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Descalos, que fins
llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran
VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del
Trienni Liberal.
Escoles de la Junta Diocesana de Enseanza (1876-1880). Ponent ,18 1 (ara

Joaqun Costa). Fills Sagrada Famlia.
Retornats a la ciutat, els religiosos tornen a fer-se crrec dunes Escoles finanades
per una associaci caritativa.
295
Escola de Sant Josep de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1880-1887).

Ferlandina, 45. La Salle.
Escola gratuta muntada com a secci escolar de la associaci obrera del mateix nom.
Arrib a tenir fins 500 alumnes.
Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (18811901?). Nou de la Rambla, 69 (abans Conde del Asalto). Fills Sagrada Famlia.
Escola gratuta finanada per lassociaci caritativa del mateix nom, fundada en 1869
i fent-se crrec els Religiosos de la seva gesti des de 1881.
Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (18811901?). Sant Oleguer, 17 1. Fills Sagrada Famlia.
Escola gratuta de carcter similar i mateixes caracterstiques.
Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (1901?1909). Riereta, 28. Fills Sagrada Famlia.
Escola gratuta de nens, i part de pagament. Escola oberta com a resultat de la
reunificaci de les dues escoles anteriors. Dirna i nocturna. Alumnes: 255 dirns i
95 nocturns (1901). Lescola desapareix en 1909, per segons algunes fonts sembla
que els religiosos mantenen la casa fins els anys 20.
Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1887-1889). Ferlandina, 45.

Fills Sagrada Famlia.
Escoles gratutes portades per la Congregaci del mateix nom i els GG. de La Salle
fins 1887, que passa a ser portada pels Fills de la Sagrada Famlia. Es trasllada a
Riera Alta, 21.
Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1889-1906). Riera Alta, 21.

Fills Sagrada Famlia.
Escoles gratutes, dirnes i dominicals. Obertes en 1889, es tracta del trasllat de la
casa anterior (i la de Lled, 4 del Barri Gtic) a un local molt ms espais, ara
portades amb ajuda de Las Conferencias de San Vicente de Pal. Nens obrers de 3-14
anys. Alumnes: 294 dirns (1898). Religiosos: 3 (1901). Igualment desapareguda
amb la Setmana Trgica.
dem (1906-1909). Sant Gil, 3 1. Fills Sagrada Famlia.
Trasllat de la casa anterior, i s probable que des de 1907 tamb absorvs la casa de
Riereta, 28. En tot cas, tot va desaparixer amb la Setmana Trgica. Fins 1912 tamb
apareix com pertanyent als PP. Religiosos de la Caritat Cristiana (Orde illocalitzada),
per es pot tractar duna transcripci errnia de la Congregaci. Tamb surt una
escola dominical de la Asociacin de los Amigos de los Pobres des de 1907 i fins
1915 com a mnim, per potser fossin entitats diferents a la mateixa finca. Alumnes:
50 (1914).
Escola Parroquial de Sant Raimn de Penyafort (1904-1906). Sant Pau.

Tercera Orde Seglar dels Dominics.
Escoles regentades pels Terciaris Dominics, a lempar de la propera Esglsia
parroquial que els Dominics tenien al seu crrec des de 1889, malgrat que la
residncia dels religiosos corresponia a Bailn, 10. Elemental nocturna per nens.
296
Alumnes: 70-80 (1914). No foren incendiades en 1909. Nomenades en 1914, 1920 i

1922.
dem (1906-1910?). Gurdia. Tercera Orde Seglar dels Dominics.
Trasllat de la casa anterior. Cap a 1910 es trasllada a Rambles, 22 en el Barri Gtic,
fins desaparixer cap a 1922.
dem - Esglsia de Sant Josep i Santa Mnica (1910?-1922?). Les Rambles, 9

(abans Rambla Santa Mnica, 22). Tercera Orde Seglar dels Dominics.
Trasllat de la casa anterior, ara establerta a les dependncies de la Parrquia de Sant
Josep i Santa Mnica, regentada pels Dominics. Des de 1922 ja no hi ha referncia
alguna a lescola. Religiosos: 12 (1927).
Escoles del Centro Obrero Calasancio (1905-1914?). Ronda de Sant Antoni, 2-4.
Escolapis.
Al costat de Sant Antoni sinstalla lensenyana nocturna dobrers des de 12 anys.
Alumnes: 200 (1914). No hi han ms noticies des de 1914. Possiblement desaparegu
amb la Setmana Trgica.
Escoles del Patronato Obrero de San Jos (1906-1936). Sant Oleguer, 10.
Germans Maristes.
Funcionant des de 1879, el Patronato no pose escoles gratutes de 1 ensenyana fins
1906. La de nens s regentada pels Maristes, la de nenes i prvuls no sespecifiquen.
Alumnes: 390 (1908); 470 (1910); 250 dirns i 100 nocturns (1914). Oscilaci en
torn als 400 alumnes. Religiosos: 6 (1936).
Sembla que lescola va crixer fins formar local i residncia prpia, ja que els
religiosos vivien al costat de lescola: el nou Collegi de Sant Olegari. El collegi s
saquejat en 1936 per no cremat, per no propagar el foc a vivendes collindants.
Malgrat aix, no tornen.
Casa dEnsenyana (1909-12?). Sant Gil, s/n. Escolapis.
Casa densenyament, possible substitutria temporal del Collegi de Sant Antoni,
incendiat en 1909 i temporalment inhbil. Ocupa una finca abandonada pels Fills de
la Sagrada Famlia arran dels mateixos fets. Alumnes: 300 (1909).
Escola Sant Joaquim - Escoles Parroquials del Carme (1928-1936). Carme Passatge del Bisbe Laguarda. La Salle.
Desapareguda amb la Guerra Civil, en 1941 es van intentar reobrir per no va reeixir.
El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urb de la ciutat,
per que aviat va tenir un paper destacat en lubicaci de diverses comunitats, buscant
un lloc ms ampli i a la vegada ms enretirat del casc urb. Tamb fou clau pel
creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt qu en 1775 va quedar
totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat.
Les primeres comunitats ubicades al Raval van fonamentalment Ordes monstics: els
Benedictins (1117), la primera Orde ubicada a la ciutat desprs dels Canonges
Aquisgranesos; i ms tard els Cistercencs (1311), que van completar el panorama
dOrdes monacals al barri. Des de finals del Segle XIII el domini de les Ordes
mendicants fou gaireb absolut: els Carmelites (1292), Agustins (1309), Trinitaris
297
(1529), Servites (1576), Carmelites Descalos (1586), i Trinitaris Descalos (1632).

Cap delles es va dedicar a lensenyament inicialment en aquests convents. Totes
elles van desaparixer amb lExclaustraci de 1835, i malgrat que gaireb totes van
retornar desprs a la ciutat, ja no ho van fer al mateix Raval.
Respecte al Barri Gtic, es pot veure que hi ha una progressiva equiparaci entre
ambdues zones al llarg dels segles. Amb el pas del temps, el Raval va anar guanyant
pes respecte al Barri Gtic com lloc predilecte per fundar qualsevol tipus de casa
religiosa, per ser aprop i a la vegada prou lluny del bullici del nucli urb, i sobretot
pels amplis espais buits que encara quedaven a la seva rea. Al Segle XVI ja va haver
una igualaci, i finalment al Segle XVII hi ha un domini major del Raval, bsicament
grcies als Collegis-Convent que van ser patrimoni exclusiu daquest barri.
Un fet decisiu va ser larribada dels Jesutes a la ciutat (1545), que poc desprs van
fundar un Collegi (1553). Va ser el primer establiment educatiu per nois obert a la
ciutat, i que a llarg termini fou un model per la resta dOrdes. Per diverses
circumstncies, les principals Ordes de la ciutat van fundar Collegis-Convent, tots
ubicats al Raval: en una primera etapa van fundar els Agustins (1587), Carmelites
Calats (1593), i Franciscans (1628). En una segona etapa, molt ms breu, van ser els
Dominics (1668), Mercedaris (1668), Benedictins (1672), i Trinitaris (1675) qui en
van fundar. Excepte en el cas dels Benedictins, tots els Collegis eren convents nous. I
tots, sense excepci, van nixer al Raval.
El Segle XVIII ofereix molta menys activitat. Noms arriben els Pals (1704-1833),
que mai shan dedicat a lensenyament. Per important s la desaparici del Collegi
dels Jesutes (1767), arran de la seva expulsi de tot el Regne. Amb la marxa dels
Jesutes, el seu Collegi tamb va acabar desapareixent.
Desprs de les Guerres napoleniques (1808-14), tots els Convents de la ciutat tornen
a la seva vida normal, sense que cap comunitat desaparegus totalment. Ams, va
arribar una Orde totalment nova: els Escolapis, que van obrir una Escola (1815). La
seva concepci terica de lensenyament era ms propera als Jesutes que no pas als
Collegis-Convent vigents, ja que per ells lensenyament tenia un paper primordial, i
amb una major versatilitat de matries; per a la vegada van obrir-se a tots els
estaments socials, imposant la gratutat, sent aquest un tret distintiu nic respecte a
tots.
Llavors es va donar un altre fet que va canviar totalment lactitud de les Ordes a la
ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (Novembre de 1815), demanant lapertura
descoles gratutes de nois a tots els convents del Regne. El Decret no obligava, sin
que convidava o insinuava la seva creaci com fora positiva. Per tant, cada Orde (i
incls cada Convent, per separat) la podia interpretar a la seva manera, com aix va
ser. Al igual que al Barri Gtic, linterpretaci va ser desigual. En van fer cas els
Carmelites Calats, Agustins, Servites, i Carmelites Descalos. En canvi, no ho van
fer els Trinitaris Calats, Trinitaris Descalos, i Pals. Dels set convents del Raval
sense cap tasca docent quatre ho adoptaren, i tres no: ms que al Barri Gtic, on ho
van fer menys de la meitat. Per altra banda totes es van obrir als Convents, mentres
els Collegis-Convent van seguir funcionant amb el seu format anterior, sense obrir
cap escola annexa a cadascun dels Collegis. Daquesta manera va sorgir cap a 1816,
per primera vegada a la histria de la ciutat, tot un entramat descoles gratutes per tot
el Raval (ms cinc al Barri Gtic), aparentment sense cap discriminaci de categoria
social.
298
Amb el nou rgim liberal a Espanya (1820), es va arribar a una sopressi legal de
totes les Ordes masculines (excepte els Escolapis), afectant aix a tots els Convents, i
per tant a les joves escoles obertes, que van tenir que desaparixer. En 1820 tot va
desaparixer, tant els Collegis-Convent, com les escoles.
En 1823 la situaci va tornar la normalitat legal a totes les Ordes, recuperant la seva
activitat, i tampoc va haver cap Orde que desapareixs del Raval arran del Trienni
Liberal. Per tots els fets adversos viscuts durant el Segle XIX havien fet que algunes
Ordes quedessin molt malmeses, redunt la seva presncia a la ciutat. Totes van
preferir mantenir els Convents, en detriment dels Collegis-Convent: aix van
desaparixer els Collegis-Convent dels Mercedaris (1825), dels Benedictins (1833), i
dels Franciscans (1834).
LExclaustraci de 1835 va ser mortal per totes els Ordes religiosos masculines. Tots
els Convents i Collegis-Convent van desaparixer, el seu personal dispersat, i els
seus bns expropiats. Noms es van salvar els Escolapis ubicats al Raval, grcies a la
seva dedicaci a lensenyana gratuta per a tothom, sent aquesta lnica casa
densenyament per nois que hagu en la ciutat durant dcades, situaci que es va
mantenir fins 1871 quan els Claretians fundaren a Grcia. I fins 1875 no sorg cap
ms dintre de lantic recinte emmurallat de Barcelona.
Durant 40 anys lactivitat fou nulla. No fou fins 1860 que van comenar a arribar
algunes comunitats: els Claretians (1860), els Hospitalaris de Sant Joan de Du
(1867), i els Fills de la Sagrada Famlia (1872-73) que van abandonar la ciutat a lany
segent.
Amb la Restauraci Borbnica sinicia una llarga etapa destabilitat caracteritzada per
lapertura dun gran nombre de cases densenyament, totes gratutes, a crrec de
poques comunitats, i generalment molt breus. La comunitat ms activa va ser els Fills
de la sagrada Famlia, que arriben al barri (i a la ciutat) en 1876, fent-se crrec de fins
a sis escoles dassociacions catliques (1876-80, 1881-1901?, 1881-1901?, 1887-89,
1889-1909, 1901?-09). Totes eren seccions escolars de diverses associacions
catliques. Malgrat linestabilitat general dels assentaments, el Raval augmenta
lentament les seves cases densenyament fins arribar a 6 en 1909. Tamb van estar
presents breument els Germans de La Salle amb una Escola (1880-1887), igualment
duna associaci catlica.
A principis del Segle XX partir de 1900 sacceleraren les implantacions. Arribaren els
Terciaris Dominics, obrint lEscola Parroquial de Sant Raimon de Penyafort (19041922?). Els Escolapis obren una Escola dobrers, annexa al seu Col-legi de Sant
Antoni (1905-1914?). Els Germans Maristes sen fan crrec duna Escola de Patronat
(1906-1936), convertint-se en lnica escola mnimament estable del barri apart dels
Escolapis de Sant Antoni. En 1906 el Raval tenia 6 escoles, i pot dir-se que la
presncia de religiosos al barri era fora alta, amb possibilitats de seguir augmentant.
El fluxe de fundacions, malgrat que en bona part eren cases breus, mostrava un gran
dinamisme.
Per amb la Setmana Trgica (1909) es va tallar aquest lent augment, arribant-se a
una etapa destancament total. Van desaparixer les dues escoles dels Fills de la
Sagrada Famlia, que van marxar del barri. Tamb ho van fer lEscola per obrers dels
Escolapis cap a 1914, i lEscola Parroquial dels Terciaris Dominics cap a 1922. Al
Raval noms quedaven els Escolapis i els Maristes, amb un Collegi i una Escola de
Patronat respectivament. Noms es va obrir una casa ms, a crrec dels Germans de
La Salle que tornaven al barri: les Escoles Parroquials del Carme (1928-36).
299
La Guerra Civil fou fatal pel barri, ja que van desaparixer que va veure com
desapareixien les cases dels Germans Maristes, i de nou els Germans de La Salle. Des
de llavors el Collegi dels Escolapis ha sigut lnica casa densenyament del barri, i
no ha hagut cap ms fundaci nova. Com en el Barri Gtic, en cap moment ha hagut
cap indici de redreament en el teixit educatiu del barri. Laband s total.
El Raval ha tingut dos moments clarament diferenciats: abans i desprs de
lExclaustraci de 1835. Fins llavors, la zona havia estat escassament urbanitzada i
possea les condicions idnies per ubicar qualsevol tipus de casa religiosa: amplitud,
tranquilitat, i escassa distncia respecte a la ciutat. Aix, diverses Ordes van decidir
establir-se directament al Raval; per totes, sense excepci, el van escollir per obrir
els seus Collegis-Convent. Destaquen els Jesutes, que van obrir la primera casa
densenyament a crrec duna comunitat religiosa masculina a la ciutat (1553). Els
Collegis-Convent van deixar de sorgir en 1675, i com no es van fundar de nous a cap
altra zona de la ciutat pot dir-se que les necessitats del moment quedaven prou
cobertes, i que el deturament no es devia a una prdua de qualitat de la zona.
Quan el Raval va incloures dins el recinte emmurallat (1775), quedava clar que el
seu nivell durbanitzaci ja era fora alt, i per tant les seves avantatges shavien
perdut en gran part. Laparici dels Escolapis (1815) fou un fet allat, per
fonamental per la ciutat malgrat trobar-se a un extrem del Raval, i molt lluny del casc
urb. Les tres escoles gratutes obertes entre 1816 i 1820 sembla que van ser
suficients per atendre al barri, comparades amb les cinc del Barri Gtic, i tenint en
compte la diferent densitat poblacional dambdues zones. En tot cas, es pot dir que el
Raval va tenir en escoles una atenci similar que el Barri Gtic.
LExclaustraci va crear un barri nou, elliminant tots els Collegis-Convent. Va
mantenir els Escolapis, i ams era lnica Escola de la ciutat; per el seu carcter,
creixentment dens i obrer, ja no era el dabans ni tan propici, i generava unes altres
necessitats molt diferents. Quan en 1875 comena una nova etapa de fundacions a la
ciutat, el Raval va rebre cases totalment diferents: escoles gratutes, petites, i
generalment de curta vida. No va crear-se cap Collegi. Aquesta etapa fora activa es
va trencar totalment amb la Setmana Trgica. Des de llavors, el Raval ha quedat
abandonat, amb un marginament que ha durat fins lactualitat. Com ha sigut des de fa
dos segles, noms li queda el Collegi dels Escolapis; per fa temps que aquest
Collegi mira ms cap a altres barris, desprs de la desaparici de lantiga muralla i
haver-se urbanitzat tota la zona immediatament exterior.
BARCELONETA
Escoles de la Junta Diocesana de Enseanza (1876-1880). Sant Ferran, 33 1

(ara de la Maquinista). Fills Sagrada Famlia.
Retornats a la ciutat, els religiosos tornen a fer-se crrec dunes Escoles finanades
per una associaci caritativa.
Escola de Sant Josep (1890-1936). Mediterrani, 1 (abans Hernn Corts). La

Salle.
Escola gratuta de nens, oberta grcies a Dorotea de Chopitea. 1 ensenyana des dels
6 anys. Des de 1914 acull tamb els prvuls sortints de lAsil de Sant Joan Baptista de
300
les Filles de la Caritat, en la Barceloneta. Alumnes: 215 (1900); 250 (1908); 240
(1910); 225 (1914); 200 (1928). Religiosos: 3 (1927); 5 (1928).
La Salle-Barceloneta (1957). Balboa, 18-20. La Salle.
Secci Filial n 2 de lInstitut Ausias March- La Salle-Barceloneta (196185). Balboa, 18-20. Barceloneta.
El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins
desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment desprs de la Guerra
de Successi en 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La prdua de
poblaci que pat la ciutat arran del conflicte bllic no va fer imprescindible ni urgent
la seva construcci, per el posterior creixement demogrfic va rescatar el pla fins
fer-lo realitat tal com avui el coneixem.
Els primers religiosos en arribar a la Barceloneta van ser els Fills de la Sagrada
Famlia (1876), que es van fer crrec de lescola duna associaci catlica; no va
durar gaire, tancant-se en 1880. Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, en
dues etapes diferents. Primer van fundar una Escola gratuta (1890), que funcion fins
ser destruda en 1936 amb la Guerra Civil. El segon periode sinici en 1957, quan
van fundar una nova casa densenyana al mateix emplaament de lanterior. Desprs
no han hagut ms incorporacions ni novetats.
Per tant, els Germans de La Salle han monopolitzat lensenyament mascul del barri
mariner durant dcades, sense cap ms competncia.
BESS
Escola Pia Mina-Pekn. Castell de les Quatre Torres. Camp de la Bota (19631972). Bess.
Escola situada al Camp de la Bota, en concret al barri coster i marginal de Pekn. En
1972 van-se traslladar al barri de la Mina, a la mateixa zona per al terme municipal
de Sant Adri del Bess, dedicats especialment a la promoci del mn Gitano.
Collegi Sant Gabriel (1969). Gran Via, 1196 - Bernat Metge, 5 (abans s/n).
Gabrielistes.
El Bess s un polgon residencial construt fonamentalment entre 1959 i 1960 per

allotjar la poblaci immigrada (gaireb tots del Sud dEspanya), basat en grans blocs
dhabitatges, i mancat des del principi dels serveis ms elementals, entre ells els
educatius. Dintre de la seva rea tamb sinclou el barri del Maresme, construt abans
(1956), per de dimensions ms petites i annex al barri del Bess. Tamb queda
incls lantic barri de barraques del Camp de la Bota (tamb dit Somorrostro i
antigament barri de Pekn), existent des de principis del Segle XX i actualment
desaparegut.
301
La primera presncia al barri del Bess va ser dels Escolapis, que es van installar al
Camp de la Bota en 1963. En 1972 es va traslladar dins la mateixa zona, per dintre
del terme municipal de Sant Adri del Bess, i ms centrats en el nou polgon
residencial de la Mina. La segona casa fundada al barri ha sigut la dels Gabrielistes
(1969), que van establir un Collegi en ple cor del polgon residencial del Bess i ha
acabat per ser el Collegi ms important del barri.
Per tant, els Gabrielistes sn el principal centre docent de tot el barri (tant Bess com
Maresme), per van arribar desprs de gaireb deu anys sense cap altre casa
densenyament al barri.
BON PASTOR
Escola lEsperana (-1970?-). Quito, 1. Gabrielistes.
Escola situada al polgon de Bar de Viver, depenent del Patronat Parroquial de
Nostra Senyora de lEsperana. Sembla que els Gabrielistes van tenir una vinculaci
molt breu i potser de simples promotors. Sembla que els Gabrielistes van tenir una
vinculaci molt breu i potser de simples promotors: noms hi ha una referncia i pot
ser errnia.
Collegi Parroquial del Bon Pastor (1970?-77). Sant Adri, 134. Marianistes.
El Bon Pastor va ser un barri construt entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes
expulsats de Montjuc, reurbanitzat amb motiu de lExposici Universal de 1929.
Posteriorment va continuar creixent a costa de limmigraci.
Noms ha hagut una casa densenyament de religiosos: lEscola Parroquial del Bon
Pastor, que durant una anys va estar dirigida pels Marianistes (1970?-77). Apart,
tamb hi ha una Escola a crrec dels Gabrielistes (-1970?-) a la mateixa poca, per
que duraria molt poc temps.
Van passar 40 anys perqu arribs alguna comunitat al barri, i fes front a les
necessitats educatives del barri. En conjunt, totes dues incursiona (Marianistes i
Gabrielistes) ha sigut molt breus. Apart daix, lEscola Parroquial va continuar
funcionant sense ells.
CAMP DE LARPA
Escola Professional de Sant Josep de Calassan (1963-1969). Sant Quint, 5.

Camp de lArpa.
Escola annexa a la Parrquia del mateix nom, regida pels Escolapis des de 1953 i sota
la qual nasqu aquesta casa.
dem (1969-1980). Indstria, 268 6 2. Escolapis.
302
El Camp de lArpa va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents
barriades de poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de
Provenals, amb motiu de la seva creixent industrialitzaci.
Lnica presncia al barri ha sigut molt breu i tardana: una Escola professional dels
Escolapis (1963-80), annexa a la parrquia del barri (que els mateixos Escolapis han
regit sempre) dacord amb el carcter obrer i empleat del barri. Va acabar
desapareixent alguns anys desprs.
El barri no ha tingut cap ms presncia de religiosos durant el seu segle i mig
dexistncia.
CLOT
Escola Tcnica Professional del Clot (abans Centro de Nuestra Seora del
Carmen i San Pedro Claver) (1899-1932; 1940). Valncia, 680 (abans Carretera
del Clot, 210). Jesutes.
Trasllat del centre de Valncia-Passeig de Sant Joan, fundat en 1891. Establert al Clot
en 1893 rep el nou nom de Centro de Nuestra Seora del Carmen i San Pedro
Claver. Dut per la Congregacin de la Inmaculada i San Luis Gonzaga, des de 1899
ja fou dirigit pels Jesutes que finalment el poseiran des de 1930. Simpartia 1
ensenyana de nens i ensenyament tcnic, motiu que la va fer coneguda tamb com a
Escuela de Aprendices. Incendiat en 1909, fou reobert a lAgost del mateix any i les
classes comenaren en Septembre amb normalitat. Requisat en 1932. Reobert en
1948, des de 1955 comen a dir-se amb el nom actual. Alumnes: 321 (1908); 380
(1909); 325, 82 gratuts (1951).
Secci Filial n 3 de lInstitut Ausias March- ETP Clot (1961). Valncia,

680. Jesutes.
Incorporaci de la 2 ensenyanca a la casa abans citada.
El Clot tamb va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci.
El barri ha tingut una nica presncia, i des de molt aviat. Es tracta duna Escola
professional dels Jesutes (1899), dedicada a lensenyana darts i oficis, dacord amb
el carcter proletari del barri. Per resulta lextraordinria duraci que ha tingut el
centre: per una part, els Jesutes exigien una espartana disciplina i el compliment
estricte de totes les prctiques religioses, tant de lalumnat com dels pares en
nombroses ocasions. Emmotllar-se al seu estricte pensament era condici
indispensable per rebre el seu ensenyament. Per altra banda, el Clot era un barri obrer,
inestable, i on les idees anticlericals havien calat molt. El centre fou destrut en la
Setmana Trgica, per es va refer. No sofr danys en 1936 grcies a lexpulsi dels
Jesutes dEspanya anys abans. Des de 1940 ha funcionat fins lactualitat. No shan
fundat ms cases al barri.
Resulta de difcil explicaci la pervivncia duna casa de pensament tan estricte en un
ambient tan poc propici, malgrat lexistncia de sectors adeptes que eren, en tot cas,
molt minoritaris.
303
CONGRS
La Salle-Congrs (1959-1960). Felip II, s/n. La Salle.
Casa oberta amb motiu de la construcci del nou barri del Congrs, construt a un
costat del centre del nou barri, la Parrquia de Pius X.
dem (1960). Cardenal Tedeschini, 50. La Salle.
Com el seu nom indica, el barri fou construt ntegrament a principis dels anys 50
amb motiu del Congrs Eucarstic Internacional (1953), fet que oblig a desallotjar
multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on succeien els principals
events, i allotjar-los al nou barri.
Lnica casa densenyament que ha hagut al barri s un Collegi dels Germans de La
Salle (1959), que ha durat fins lactualitat. No ha hagut cap ms novetat des de
llavors.
DRETA EIXAMPLE
Collegi del Sagrat Cor de Jess - Casp (1881-1932; 1939). Llria, 13 (abans
21) - Caspe, 25 - Pau Clars, 18 (abans 22). Jesutes.
Col. legi Externat de pagament amb 1 i 2 enseana, i estudis de Comer. Retornats
a Barcelona en 1876, ben aviat els Jesutes miraren de tenir una casa prpia a la ciutat
on poguessin treballar amb amplitud. Escollits els terrenys, es van comprar a tres
propietaris diferents (1879-80), i ledifici es va financiar grcies als generosos crdits
del banquer Manuel Girona i a una donaci igualment cuantiosa de Dorotea Chopitea.
Primer sacab ledifici del costat de Llria (1880-81), acabant-se posteriorment el
costat de Pau Clars, i finalment lEsglsia cap a 1887. No fou incendiat en 1909. Fou
requisat en 1932 i convertit en Grup Escolar per la Repblica, evitant-se aix danys en
1936. Des de 1939 funciona amb normalitat, i incls dins seu es va originar lEscola
de Sant Estanislau de Kostka. Alumnes: 420 (1908); 390 (1910?), dels quals 50 eren
gratuts (1914). Religiosos: 61 (1927).
Collegi de la Immaculada (1900-1900). Plaa Urquinaona, 2 pral. Germans

Maristes.
La primera fundaci escolar a Barcelona dels Maristes: Sant Andreu quedava molt
lluny, i possiblement encara no donaven classes. La docncia era al principi molt
heterognia, per aviat predomina la 1 ensenyana. Noms dur de Mar a
Septembre, que es trasllad.
dem (1900-1936). Roger de Llria, 38-40. Germans Maristes.
Trasllat de la casa anterior. Collegi Externat de pagament, per nens. Amb 1 i 2
ensenyana. Inicialment sestabl noms al nmero 38; per tal fou lxit que el
Collegi adquireix cap a 1906 la finca collindant (nmero 40) del mateix carrer. Ms
tard afegeix Comer, i per manca despai torna a ampliar-se i trasllad Secundria i
304
Indstria a Llria, 58. La casa tenia la seva escola gratuta vinculada a la Parrquia de
la Concepci. Durant la guerra sorganitz una altra escola en ledifici. Fou saquejat, i
encara que no fou incendiat els Maristes ja no van tornar en 1939. Alumnes: 293
(1909); 340 (1910). Religiosos: 17 (1909); 20 (1910); 23 (1927); 11 (1936).
Collegi de la Immaculada - Sucursal (1919-1936; 1939-1946). Roger de Llria,

58. Germans Maristes.
En 1909 la seu provincial ocupa un pis daquesta finca fins 1919, en qu els Maristes
ocupen tota la finca traslladant la 2 ensenyana i Indstria des de Llria, 38. Edifici
amb Capella, menjador, Biblioteca i museus, per sense Esglsia. Fou saquejat en
1936, per no pas incendiat perqu en la planta baixa havien tendes i fou requisat per
la Generalitat. Aix ledifici es va conservar en condicions. Religiosos: 15 (1927); 14
(1936).
En 1939 fou residncia i escola de 1 ensenyana i Comer, per aviat es pens en un
trasllat a un altre edifici ms espais. Abandonat definitivament en 1946 al traslladarse a Valncia, 370 (Sagrada Famlia).
Escola Parroquial de la Concepci (1901-1909). Claustres de lEsglsia.

Germans Maristes.
Escolas parroquials fundades en 1882 pel Rector. En 1901 els Maristes sencarreguen
della com a sucursal gratuta del Collegi de Llria, 38. Alumnes: 75 (1901). Des
dels 6 anys. Per manca de lloc sn traslladats a un altre local.
dem (1909-1914). Carrer del Mercat. Germans Maristes.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 140 (1910).
dem (1914-1936). Passatge de lEsglsia, 2. Germans Maristes.
Trasllat a un local ms espais. Va desaparixer amb la Guerra Civil. Alumnes: 160
(1914). Religiosos: 3 (1936).
Acadmia Champagnat (1905-1916). Rambla Catalunya, 63-65 - Arag.

Germans Maristes.
Trasllat de la casa fundada a la Rambla Caputxins, 7 (1904), per ara afegeix la 1
ensenyana. Desprs no hi han ms notcies i la casa apareix com a residncia marista
entre 1909 fins 1915, sense aclarir-ne ls. Noms en 1915 apareix explcitament com
establiment densenyament i aquest any deixa desmentar-se. En 1916 es trasllada a
Arag, 268 (al mateix barri) i canvia el seu nom per Escola Sant Josep.
Escola Sant Josep / Residncia (1912?-1916). Diputaci, 274. Germans

Maristes.
Esmentada entre 1912 i 1914 com casa dels Maristes, sense especificar-ne s. Podria
tractar-se de la residncia dels religiosos de la Acadmia Champagnat, i no sembla
clar que tingus activitat docent. Va tancar en 1916 integrant-se en la casa segent.
Escola Sant Josep (1916-1925). Arag, 268. Germans Maristes.
Trasllat de lAcadmia Champagnat amb un nom diferent, rebent a la vegada a la
Residncia de Diputaci, 274. Esmentada explcitament des de 1917, a la vegada que
es deixen desmentar les dues cases precedents. Desapareix en 1925, i segurament la
comunitat va tenir continuitat amb lEscola Parroquial de Sant Josep Oriol de
Villarroel, 91 a lEsquerra de lEixample.
305
Escola Pia de Nostra Senyora (1909-1910). Passeig de Grcia, 7. Escolapis.

Obert com allotjament provisional de lalumnat del Collegi de Sant Antoni, cremat i
destrut en la Setmana Trgica. Alumnes: 300 (1910). A lany segent es trasllada a
una finca definitiva, ja com a Collegi nou i independent de Sant Antoni.
dem (1910). Diputaci, 277. Escolapis.
Trasllat de la casa anterior. Nombrada des de 1913. La 2 ensenyana i Comer ja sn
nombrats en 1920. En 1915 encara apareix com a sucursal de Sant Antoni.
Religiosos: 22 (1927).
Collegi Claret (1909-1912). Passeig de Sant Joan, 82. Claretians.
Trasllat provisional del Collegi de Sant Antoni Maria Claret, 45-49 del barri de
Grcia incendiat i destrut durant la Setmana Trgica. En 1912 van retornar al seu lloc
dorigen.
Acadmia Lourdes - Capella Francesa (1908-1974). Bruc, 94. Pares Maristes.
Nascuda en 1908, aquesta casa reuneix als refugiats de les cases de Grcia i Diputaci
de la mateixa Congregaci a causa de la seva destrucci en 1909. Des de 1915
apareix com a centre de 1 ensenyana, sense especificar ms. En 1918 i 1922
sespecifica com a centre de 2 ensenyana: la Academia Lourdes dIdiomes,
especialment el francs, llenga verncula dels religiosos. Des de llavors noms
apareixen com capella per la colnia francesa resident a Barcelona, tasca que
segurament portaren a terme des de bon principi. Es trasllad a Sarri en 1974.
Collegi de Nostra Senyora del Carme i Sant Joan de la Creu (1921-1971).

Roger de Llria, 151-153. Carmelites Descalos.
Va nixer com a Escolania pels escolans de lEsglsia del Convent dels Carmelites
(situat a Av. Diagonal 424, molt aprop de ledifici), i desprs es va ampliar com a
collegi per un alumnat ms extens. Malgrat el que diuen algunes fonts, no fou Escola
Parroquial. Va tancar i fou enderrocat.
Institut Comercial de la Immaculada (1927-1932; 1939-1952). Rossell, 223225. Jesutes.

Centre densenyament destudis superiors de Comer.
Escola de Sant Estanislau de Kostka (SEK) (1939-1984). Roger de Llria, 1315 4. Jesutes.
Escola fundada pels escolans i cantors de lEsglsia del Sagrat Cor del Collegi de
Casp, a mode dEscolania. Se situ en el mateix edifici Collegi de Casp, per apart
del Collegi. Alumnes: 40, tots gratuts (1951). Arrib a tenir 320 alumnes. A
principis dels 60 el Concili Vatic II propici que els escolans i cantors ja no fossin
imprescindibles, fent que lEscola-Escolania perds sentit. No obstant, es manten
fins 1984 en que es trasllad a Antequera, 2 (Vallcarca). Per amb una vinculaci
amb els Jesutes ja molt indirecta.
Collegi Sagrats Cors (1940-1975). Diputaci, 250. Pis. Sagrats Cors.
Collegi Externat. 1 i 2 ensenyana. Establert en un gran pis Principal. En 1961 la 2
ensenyana es trasllad a la nova casa de lAvinguda de Vallvidrera, 8-10 en Sarri.
306
Tancat el Collegi en 1975, encara va fer-ne s una comunitat fins marxar

definitivament en 1981.
Alumnes: 170 (1940); 300 (1960); 200 (1970); 120 (1974); 70 (1975). Religiosos: 7-8
(1960); 3-4 (1970).
Collegi Sagrada Famlia (1955-1965). Avinguda Diagonal, 351. Sagrada

Famlia de Belley.
Trasllat de la casa de Crsega, 335 en el barri de Grcia. A principis de 1953 es va
comprar un antic Hotel abandonat, comenant les obres a finals de lany. Ledifici fou
prcticament refet, afegint varis pisos. En 1954-55, i mentres duraven les obres, es va
fer el trasllat progressiu de les classes consumant-se el trasllat aquell mateix curs.
Aqu funcion el Collegi durant 10 anys. Amb 1 i 2 ensenyana. Novament, per
manca despai fou clausurat i totes les seves dependncies foren traslladades al
Collegi de Peris Mencheta, 26-46 (Horta), nascut com a sucursal i que ara es
convertia en casa central dels religiosos a la ciutat. Alumnes: 500 (1955); 600 (1965).
La Dreta de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd

(1860), com a ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien
impedit el seu creixement durant segles. Poc a poc, la zona que avui es coneix com la
Dreta va anar diferenciant-se de la resta del nou Eixample, convertint-se
progressivament en el nou centre neurlgic de la ciutat i concentrant les capes altes i
mitges de la societat barcelonina que deixaven lantic casc urb buscant un mbit de
residncia molt ms nou i ampli. Aix tamb es va notar dintre del camp educatiu, ja
que la Dreta es va poblar de nombroses cases densenyament especficament
dedicades a aquests selectes estrats socials que el poblaven.
La primera comunitat en installar-se al barri sn els Jesutes (1881), amb un Collegi
Externat. Tamb tenien ensenyament gratut, per separat de la resta.
La segent presncia al barri fou dels Germans Maristes, que a la llarga van ser la
comunitat masculina ms activa al barri fins la Guerra Civil. Primer van obrir un
Collegi Externat (1900-46), poc desprs es van encarregar de lEscola Parroquial de
la Concepci (1901-36), ms tard van obrir una Acadmia (1905-25), i finalment van
habilitar una sucursal del Collegi Externat (1919-36). Van ser els ms actius en
aquest barri, cobrint tots els tipus densenyament, i oferint una alternativa als Jesutes.
Tamb van mantenir les diferncies segons pagament o gratutat, en aquest cas en
ubicacions diferents. En total, la metat de les fundacions docents de la zona sn
seves.
Posteriorment arriben els Pares Maristes, que van obrir circumstancialment una
Acadmia didiomes (1908-22?). El seu paper s molt redut, durant pocs anys, i
supeditat a la seva tasca de ministeris per la colnia francesa del barri.
Els Escolapis es van installar arran dels incidents de la Setmana Trgica (1909), que
els va obligar a traslladar el Collegi de Sant Antoni (Raval), de manera provisional, a
aquest barri. sn dels ltims en arribar. Va prosperar, i finalment es va mantenir com
a Collegi independent.
Desprs duna dcada sense activitat (1910-1920), sestableixen els Carmelites
Calats amb una Escolania que desprs es va reconvertir en Collegi (1921-71), i que
van ser la darrera comunitat docent establerta al barri abans de la Guerra Civil.
307
Ams, els Jesutes van fundar una altra casa: lInstitut Comercial (1927-52), i
daquesta manera tenien dues cases al barri, sent les ms prestigioses i cotitzades del
barri.
Com a contrapartida, als anys 20 desapareixien les dues acadmies del barri, primer la
dels Pares Maristes (cap a 1922), i desprs la dels Germans Maristes (1925).
En total, el barri mantenia 7 cases densenyament en 1930 i era (juntament amb
Grcia) el barri millor ats de la ciutat, amb gran diferncia sobre la resta (cap no
tenia ms de tres). Llavors, la supressi dels Jesutes (1932) fou un fet trascendental:
va suposar el confiscament de les dues cases que tenien al barri, i que van ser
transformades en escoles pbliques. En principi, lstatus quo escolar no havia de
canviar; per lalumnat va canviar substncialment, ja que molts pares van refusar la
nova situaci, retirant als seus fills, i portant-los a acadmies que regiren els Jesutes
sota una frmula exteriorment laica. Per tant, la supressi fou un aconteixement que
va trasbalsar substncialment al barri.
La Guerra Civil va afectar sobretot als Maristes, que van perdre lEscola Parroquial i
una de les dues finques del seu Collegi; laltra finca va acabar deixant-se en 1946 i
fou traslladada al barri de la Sagrada Famlia, per tocant al barri de la Dreta. Els
Jesutes van recuperar les dues cases expropiades en 1932, i ams van obrir una
Escola-Escolania al mateix Collegi de Casp (1939-84), diversificant encara ms
lensenyament ofert a la zona. Els Escolapis tamb van obrir sense problemes.
Als anys 40 i 50 la zona seguia sent molt atractiva per fer noves fundacions, i aix van
arribar noves comunitats: arribaren als religiosos dels Sagrats Cors amb un Collegi
(1940-75), i els Germans de la Sagrada Famlia de Belley amb un altre (1955-65).
Com a contrapartida, la ja dita desaparici dels Germans Maristes (1946), i el
tancament de lInstitut Comercial dels Jesutes (1952).
La Dreta de lEixample es va estabilitzar amb un mxim de 6 cases densenyament
durant un temps, fins que des de 1965 comenaren a desaparixer la majoria de cases:
Sagrada Famlia de Belley (1965), Carmelites Calats (1971), Sagrats Cors (1975), i
lEscola dels Jesutes (1984), que fou traslladada a un altre barri. Des de llavors tan
sols han quedat dos collegis, els dels Jesutes i Escolapis.
A priori podria semblar que la Dreta de lEixample, com a zona paradigmtica de les
classes mitjanes i altes de la ciutat i nou centre emergent de la ciutat, hauria tingut un
gran nombre de fundacions: s aix, per no des dun principi. El barri s un dels que
ms fundacions va tenir, per va trigar bastant en marcar aquestes distncies. En
principi la diferncia fou, principalment, qualitativa: les cases fundades no eren
moltes i en general no eren de grans dimensions, per suficients pel barri i que feien
innecesries noves apertures. En el seu conjunt gaireb totes eren cases de pagament,
demostrant una clara homogenetat. Posteriorment la diferencia ja fou tant
quantitativa com qualitativa, i llavors s va ser abrumadorament superior a altres
barris, com a priori cabria esperar. Durant tot el Segle XX el barri mostra prou
regularitat en el seu procs de creixement, amb fundacions espaiades i generalment
duraderes. Igualment, el decreixement ha sigut fora paulat, i sense arribar a ser
catastrfic pel barri.
Aix, curiosament en 1900 noms havia un Collegi a tot el barri, malgrat que bona
part del barri de la Dreta ja estava prou urbanitzat, i lxode social des del Barri Gtic
ja feia temps que shavia iniciat. Aix podria explicar-se pel pes que manteniren
durant cert temps els dos collegis externats del Barri Gtic a crrec dels Germans de
308
La Salle i els Escolapis, i en menor grau per la naixent competncia dels Internats de
la zona alta (Sarri i Sant Gervasi).
Per en 1909 el panorama ja era totalment diferent: ja havien tres collegis (Jesutes,
Germans Maristes, Escolapis), dues acadmies (Germans i Pares Maristes), i una
escola gratuta (Germans Maristes). Excepte els Jesutes, els edificis no eran de gran
tamany, i les acadmies es reduen a un simple pis. En tot cas, sembla clar que foren
els Jesutes els que van capitalitzar gran part de la demanda escolar molt aviat i amb
grans mitjans, deixant pocs resquicis a les comunitats segents. Lensenyana gratuta
era molt minoritria, dacord amb la composici social del barri, i est
convenientement separada de la de pagament.
A partir de 1920 i fins els anys 50 es va entrar en una etapa de creixement i a la
vegada de substituci, fent-se fundacions de major tamany a la vegada que
desapareixen les cases ms petites (principalment les acadmies i lEscola
Parroquial).
Finalment, des dels anys 60 es va entrar en un procs de contracci constant, causat
per una redistribuci general dels recursos educatius destinant-los a barris de la ciutat
molt ms mancats, per la creixent manca de recursos humans de cadascuna de les
comunitats, i perqu el barri tenia una demanda descendent a causa del descens de la
natalitat.
Des dels anys 80 el barri sha estabilitzat amb noms dos collegis, sense que hagi cap
indici de cap desaparici ms.
ESQUERRA EIXAMPLE
Asil de la Immaculada Concepci (1867-1881). Rossell, 175. Hospitalaris Sant

Joan de Du.
Hospital-escola infantil. Installats en una caseta al xamfr, van fer una ampliaci de
ledifici que va concloure en 1875. Ja dedicats a guarir i educar als nens ingressats.
Buscant un lloc ms ampli i retirat, es traslladen a Les Corts i van vendre la finca als
Missioners del Sagrat Cor.
Collegi de Sant Miquel (1898). Rossell, 175 (abans 45). Missioners Sagrat
Cor.
Convent, Esglsia i Internat de pagament. En 1882 fou comprat aquest Hospital als
Hospitalaris de Sant Joan de Du per utilitzar-lo com a Residncia i Seminari de
formaci de religiosos; per sense cap activitat docent. Ja en 1887 apareix referit per
primera vegada en aquesta direcci com a convent, sense assenyalar cap tipus
densenyament. En el costat de Muntaner sinstalla el Collegi, mentres al costat de
Rossell sinstallen les dependncies dels religiosos. Al xamfr havia lEsglsia. En
1901 gaireb desapareix per manca dalumnat degut al seu trasllat, per pocs anys
desprs arriba als 200 alumnes. Es mantenen els ensenyaments abans impartits, i des
de 1918 aproximadament ja apareixen estudis de Comer. Fou incendiat en 1909 i
destrut en 1936, reconstruint-se tal com avui el coneixem. No est clara com fou la
transici de lInternat al Externat. Alumnes: 218 (1910); 500 (1930); 1000 (1959).
Religiosos: 14 (1927).
Collegi Comercial (1905-1918). Provena, 187-193. La Salle.
Ja exist un collegi de noies a la mateixa adrea, documentat de 1902 a 1905.
Ledifici fou inagurat en 1905 com a Colegio Comercial, segons els documents
309
dapertura. Apart de Comer, des de 1906 simparteix 1 ensenyana per nens externs.
Alumnes: 220 (1908); 234 (1910). No hi ha escola gratuta.
Escoles de Nostra Senyora del Roser de lAssociaci de Nostra Senyora de

Pompeia (1915-1920). Aribau, 62. Caputxins.
Escoles de nois, noies i obrers que funcionven des de 1912 a Grcia. Des de 1915 la
secci femenina lescola de noies se separa de la resta, i es situa en aquesta adrea.
No sesmenta la participaci directa dels Caputxins en les actividats docents: en
aquest cas, sen feien crrec une senyoretes integrants de lAssociaci. No tornen a
esmentar-se des-de 1920.
Escola Parroquial de Sant Josep Oriol (1925-1936). Villarroel, 83 (abans 91).

Germans Maristes.
Escola Parroquial de nens. Tamb sesmenta una Esglsia i collegi, que deu ser el
mateix. 1 ensenyana. No saclareix la seva gratutat. Religiosos: 17 (1936).
Escoles Antonianes (1940-1944). Mallorca, 154 1 2. Franciscans Conventuals.
Trasllat de la residncia de Trafalgar, 58 en el Barri Gtic, per que ara incorpora
lensenyament. Establert en un pis de lloguer. Als pocs anys es trasllada a Elisa 1921, en el barri de Sant Gervasi. Alumnes: 18 (1940); 180 (1943).
Patronat Social Obrer de Les Corts - Escola nocturna (1951-1955). Entena,

206. La Salle.
Escola nocturna per obrers originada en lassociaci del mateix nom, formada per
antics alumnes de La Salle i amb seu en el Collegi de Les Corts. Fundada en 1905,
va ser una activitat complementria daquest collegi durant anys fins el seu trasllat a
aquests locals. Documentat des de 1951, segurament ja hi era abans; com a mnim,
des de la desaparici del Collegi (1948).
Collegi Parroquial de Sant Josep Oriol (1953-1976) Villarroel, 83.

Gabrielistes.
El Collegi continu funcionant en 1976, malgrat que els Gabrielistes el deixessin.
LEsquerra de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd

impedit el seu creixement durant segles. Progressivament, la zona actualment
coneguda com a Esquerra va anar adquirint un carcter social mitj-baix, urbanitzantse lentament i duna manera poc ordenada. Degut al carcter social bsicament
menestral i modest que lanava poblant, i a la vegada al seu creixement dispers,
lEsquerra va rebre una atenci educativa fora reduda.
La primera comunitat en arribar al barri ho va fer molt aviat: van ser els Hospitalaris
de Sant Joan de Du, amb una Escola-Hospital de nens (1867), que en 1881 va ser
traslladada a Les Corts buscant un millor emplaament. Fou una casa planificada per
funcionar lluny de la ciutat, quan la zona estava prcticament buida. Quan aix
comenava a canviar, es mudaren.
La segent comunitat en arribar van ser els Missioners del Sagrat Cor, que van portar
a lEsquerra un Collegi Internat (1898), provinent del Barri Gtic. Ha sigut lnica
casa densenyament de gran durada al barri, i que encara es mant.
310
Posteriorment, els Germans de La Salle va fundar un Collegi Comercial (1905), per

de vida molt breu, ja que va desaparixer en 1918.
Finalment, van arribar els Germans Maristes, fent-se crrec de lEscola Parroquial de
Sant Josep Oriol (1925-36).
La Guerra Civil va suposar la desaparici de lEscola Parroquial dels Maristes. A
comenaments dels anys 50 van haver noves fundacions: els Franciscans
Conventuals, amb una Escola (1940-44); els Germans de La Salle, amb una Escola
Nocturna per obrers (1951-55); i els Gabrielistes, amb lEscola Parroquial de Sant
Josep Oriol (1953-76).
Totes aquestes cases van tenir, novament, una durada molt breu (exceptuant lEscola
Parroquial, que va aguantar uns anys ms), i lEsquerra es va tornar a quedar amb la
casa de sempre: el Collegi dels Missioners del Sagrat Cor.
Malgrat que han hagut fins a 7 fundacions al llarg de gaireb un Segle, lEsquerra de
lEixample ha sigut un barri profundament desats. Mai ha tingut ms duna o dues
cases funcionant simultniament (excepte entre 1953-55); per pot dir-se que, a la
prctica, al barri noms ha funcionat un Internat fundat en 1898, posteriorment
convertit en Externat, i una Escola Parroquial entre dues poques. LEscola-Hospital
inicial (1867-81) duia a terme tasques ms sanitries que no pas docents, i com a tal
tenir un funcionament tancat. Desprs lInternat (1898), com a tal, tamb havia de
tenir un funcionament allat i recollit, i per aix tampoc va repercutir positivament al
seu entorn ms immediat. El Collegi Comercial (1905-18) estava especficament
destinat a estudis de Comer, i com a tal no estava destinat a altres estudis ms bsics.
I tamb va durar molt poc.
Per tant, no fou fins lapertura de lEscola Parroquial (1925), que va nixer una casa
densenyament realment activa dins el barri, intentant paliar una carncia total; per
va desaparixer amb la Guerra Civil, quedant de nou el barri totalment abandonat.
LEscola franciscana (1940-44), i lEscola per obrers (1951-55) van ser testimonials i
sense una mnima rellevncia. Refeta lEscola Parroquial (1953), de nou van oferir un
servei que ning ms hi donava fins la seva desaparici en 1976. Llavors, el
panorama educatiu ja havia canviat fora i no era tan precari. Ams, lantic Internat ja
shavia transformat en Externat, i per tant la seva aportaci al barri era molt ms
destacada.
FORT PIUS
El Fort Pius forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a
ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu
creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de lEixample,
la Ciutadella, i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt
lentament, sense cap nucli poblacional definit, i rebent una poblaci bsicament
obrera i menestral.
Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.
GRCIA
311
Collegi Claret (abans Collegi i Escoles del Cor de Maria) (1871-1909; 1912).
Npols, 344-350 - Sant Antoni Maria Claret, 45-49 (abans Coello, 255) - Siclia,
323-333. Claretians.
Collegi de pagament i Escola gratuta amb classes dirnes i nocturnes. En 1860 els
Claretians fundaren lanomenat Convent Nou a un modest edifici rodejat de
conreus a les afores de la llavors Vila de Grcia; per no fou fins 1871 que
comenaren les activitats educatives. Aquest edifici inicial es trobava a la cantonada
de Claret-Npols, per malgrat no estar alineat amb lEixample Cerd (que fou
aprovat en el mateix 1860), casualment en coincidia i aix el va salvar fora anys.
Sembla que lEscola gratuta fou establerta algun temps a Travessera de Grcia, 260264 en un antic Collegi Politcnic (1895-1909 aproximadament), i devia ser un
annexe molt proper a ledifici. En 1904 fou construda lactual Esglsia al Carrer
Claret i que es convert posteriorment en leix central del complexe educatiu.
Incendiat en 1909, es traslladaren provisionalment fins que ledifici de Npols fou
reconstrut totalment en 1912 (i ja coincidint totalment amb la quadrcula Cerd).
Degut a la demanda, es constru un nou edifici (1926-29) a la cantonada ClaretSiclia, quedant lEsglsia centrada entre els dos edificis del Collegi. Amb 1
ensenyana, cap a 1920 ja apareixen la 2 ensenyana i Comer.
En 1936 lEsglsia fou incendiada, i encara que el Collegi no ho fou va ser saquejat i
va quedar inservible. Torn a obrir-se en 1940. En 1960, i amb motiu del centenari de
la fundaci safegiren nous pisos i les installacions esportives. Finalment, en 1997
senderroca ledifici de Claret-Npols (edificat en 1909-12, i ja molt malms), i es
substitu per un de nou.
Alumnes: 165, 65 gratuts (1910); 140, 40 gratuts (1914). Religiosos: 20 (1914); 30
(1927).
Casa Municipal de Correcci - Escola de Reforma (1884-1890). Travessera de

Grcia, costat mar (abans Travesera Solar, 91). Sant Pere ad Vncula.
La Casa de Correcci Municipal fou inagurada en el Convent de las Agustines-Beates
Magdalenas del Carrer de Jonqueres, en 1834. Va ser habilitada per lensenyana i
correcci dhomes i dones de menys de 20 anys, per separats internament. Fou
enderrocat en 1854 durant el bienni progresista, i al acabar es va plantejar la seva
restauraci. Aix, en 1856 es reobr en lantic Convent de les Mnimes (Carme, 44)
fins que en 1875 retornaren les monges i la Casa fou recollocada en una antiga
fbrica de fundici de metalls a Grcia. Com els reclusos augmentaven, la secci
femenina es separ en 1880 entregant-la a les Religioses del Bon Pastor. En 1883
havien 93 reclusos i en 1887 ja eren 141: urgia trobar un nou local.
En 1884 es confi la seva direcci als RR. de Sant Pere ad Vncula, Orde
especialitzada en la gesti destabliments de correcci de la juventud. La titularitat de
la casa seguia sent de lAjuntament, que es reservava una quota dassignaci
dingressats, per poc a poc els Religiosos es van fer amb tot. Van reduir ledat
dingrs de 8 a 15 anys, per encara no donaven abast. Ingresaven joves per desig
patern, que pagaven la seva plaa.
Escola de Sant Joan Baptista de La Salle (1892-1936). Esglsia, 2-4. La Salle.
Escola gratuta de nens. 1 ensenyana des dels 6 anys. Alumnes: 212 (1900 i 1914);
150 (1908); 200 (1910); 270 (1928). Religiosos: 3 (1927); 6 (1928). Incendiat en
1936.
312
Collegi La Salle-Grcia (1940-1971). Sant Salvador, 44. La Salle.

Continuaci de la casa anterior en un emplaament diferent, per molt proper. En
1967 va rebre lalumnat de La Salle-Josepets (1912-67), dintre del mateix barri.
dem (1971). Plaa del Nord, 14 (abans 6, s/n). La Salle.
Continuaci de la casa anterior, juntament amb les dues seccions filials.
Secci Filial n 3 de lInstitut Menndez Pelayo- La Salle-Grcia (1963).

Sant Salvador, 36-50. La Salle.
Secci Filial n 4 de lInstitut Menndez Pelayo- La Salle-Grcia (1966).
Sant Salvador, 44. La Salle.
Escola Pia Balmes (1899-1912). Passeig de Grcia, 114. Escolapis.

Collegi Externat de pagament. Originat en lAcadmia Balmes de 2 ensenyana,
fundada per un Mossn, Francesc Gal. En 1899 els Escolapis sen fan crrec de
lAcadmia, incorporant la 1 ensenyana. Primer centre escolapi sense ensenyament
gratut. Alumnes: 230 (1900); 300 (1908); 400 (1909). En 1912 es trasllada, encara
que es continua esmenant aquesta adrea fins 1918.
dem (1912-1930). Crsega, 327. Escolapis.
Trasllat de la casa anterior. Es mantenen la 1 i 2 ensenyana.
dem (1930). Balmes, 208 (abans 230-232). Escolapis.
Escola de Sant Josep del Centro Moral Instructivo de Gracia (1903-1914). Ros
de Olano, 7-9 (abans Las Gracias). La Salle.
El Centro Moral, fundat en 1869, t entre altres la seva secci escolar per obrers.
Escoles gratutes, dirnes per nens i nocturnes per adults. Des de 1903 els GG. de La
Salle sen encarreguen de la dirna, de 1 ensenyana. Alumnes: 200 (1899); 300
(1908); 200 (1909); 60 (1910); 200 (1914). Fins 1922 segueixen esmentant-se les
escoles, per sense La Salle.
Escoles de Nostra Senyora del Roser de lAssociaci de Nostra Senyora de

Pompeia (1912-1912). Avinguda Diagonal, 450. Caputxins.
Dintre del Convent de la Mare de Du del Roser de Pompeia, inagurat en 1908, es va
promoure la creaci de lAssociaci de Nostra Senyora de Pompeia en 1910, amb
diversos serveis socials per a la poblaci de Grcia. Entre aquests es trobava
lorganitzaci dunes Escoles Gratutes. Els Caputxins van tenir una intervenci
directa, malgrat no ser la seva finalitat principal. Dirnes per a nois i noies, nocturnes
per obrers, i dominicals per serventes. Van comenar a funcionar en 1912 i es van
organitzar al mateix convent, per per manca despai aviat es va decicir traslladar-les
a un nou local ms ampli el mateix any.
dem (1912-1926). Travessera de Grcia, 8 prop Gran de Grcia- Antic Teatre

Coliseu. Caputxins.
Trasllat de les escoles a un local ms ampli, en lAntic Teatre Coliseu i amb dues
finques collindants. En 1911 tenen 127 alumnes; en 1914 tenen 273 nens i 140 nenes
dirns, i 460 obrers nocturns. En 1915 la secci femenina es trasllada a Aribau, 62.
313
dem (1926-1972). Riera de Sant Miquel, 1 bis. Caputxins.

Trasllat de la casa anterior a un nou edifici ms espais, construt en terrenys annexes
al Convent dels Caputxins.
La Salle-Josepets (abans Collegi de Nostra Senyora de Grcia) (1912-1967).

Marqus de Santa Anna, 5-7 (abans Santa Ana). La Salle.
Anomenat de dues formes: Colegio de Nuestra Seora de Gracia (1913), o Colegio
de San Juan Bautista de La Salle (1920). Fundat al costat de lEsglsia dels Josepets
de Grcia en 1912, possiblement va substituir a unes Escoles Parroquials annexes a
lEsglsia dels Josepets (1909-12) al nmero 3 del mateix carrer. Es tracta dun
Collegi perqu no hi ha referncia alguna a carcter benfic o caritatiu. 1
ensenyana. Religiosos: 10 (1927).
Collegi del Sagrat Cor de Jess (1925-1932; 1939-1984). Torrent de les Flors Encarnaci, 49. Jesutes.
Continuaci de lempesa anterior, per amb majors objectius. Ara es tracta duna
Escola, igualment portada per la Congregacin del Apostolado de la Oracin del
Sagrado Corazn de Jess, i vinculada a la Companyia. En aquest cas la participaci
dels Jesutes sembla que fou molt escassa, fet que la permet sobreviure a la
dissoluci de 1932 i funcionar fins 1936. Desprs de 1939 limplicaci dels Jesutes
fou major. En 1948 el centre pateix una profunda reforma i ampliaci i incorpor una
Escola Professional Textil, per la perd en 1961. Poc desprs afeg la 2 ensenyana.
En 1984 va desaparixer. Alumnes: 50 (1939).
Escola de la Santssima Trinitat (1928-1965). Torrent den Vidalet, 1-3.

Trinitaris.
Escola pels escolanets de lEsglsia dels Trinitaris, fundada entre 10 i 15 anys abans
de la guerra. Segurament fundada per un Capell a ttol personal, desprs fou dirigida
pels religiosos quan aquests arribaren a la ciutat. Molt petita i poc representativa dins
el barri. Alumnes: 15.
Collegi Sagrada Famlia (1950-1955). Crsega, 335 1. Sagrada Famlia de

Belley.
Establert en un pis de lloguer, donat el gran ritme de creixement aviat es va pensar en
un nou emplaament. Des de 1954 sinici el trasllat de les dependncies a la nova
casa dAvinguda Diagonal, 351 a la Dreta de lEixample i va ser tancat
definitivament a principis de 1955. Alumnes: 13 (1950); 215 (1953).
A lactual zona de Grcia, quan la Vila ni tan sols existia, ja van sorgir alguns
Convents situats a les afores de la ciutat: el Convent de Santa Maria de Jess (14271835), dels Franciscans Observants; el Convent del Montcalvari (1578-1714), a
crrec dels Caputxins. I fonamentalment s important el de Santa Maria de Grcia
(1626-1835), fundat pels Carmelites Descalos, ja que entorn daquest darrer va
nixer la posterior Vila de Grcia. Cap dells va tenir cap tasca docent. Desprs de la
Desamortitzaci van desaparixer tots, quedant noms lEsglsia del Convent dels
Carmelites Descalos, coneguda posteriorment com dels Josepets fins lactualitat.
Entorn dell va crixer un important nucli de poblaci, arribant a ser el ms important
de tots els del pla de Barcelona en el Segle XIX.
314
La Vila de Grcia va estar tradicionalment ben assortida de centres masculins, i fou la

ms ben atesa entre els municipis agregats a la ciutat. No es poden definir periodes,
doncs les fundacions foren bastant escalonades. I totes les cases, en conjunt, mostren
un gran equilibri entre lensenyament gratut i el de pagament.
La primera comunitat en arribar a la Vila foren els Claretians (1860), que ms
endavant van fundar un Collegi i Escola (1871), per molt retirats del nucli gracienc
original. Destaca molt que aquesta va ser la primera comunitat religiosa arribada a
Barcelona i municipis del voltant des de la Desamortitzaci de 1835, escollint Grcia
per ubicar-se. Igualment, la seva va ser la primera casa densenyament oberta des de
llavors.
Els segents en arribar van ser els Pares de Sant Pere ad Vncula, fent-se crrec de la
secci masculina de la Casa de Correcci Municipal (1884). Per les caracterstiques
de lentitat, varen tenir un funcionament allunyat de la Vila. Posteriorment es
traslladaren a un nou edifici en lactual barri de Sant Gervasi (1890), per tocant als
lmits del barri i, en realitat, geogrficament ms propers a Grcia que a Sant Gervasi.
Desprs van arribar els Germans de La Salle, que foren els ms fecunds fundant tres
cases ben diferents. Primer van fundar una Escola gratuta (1892); van fer-se crrec
de lEscola duna associaci (1903-14); i van fundar un Collegi de pagament als
Josepets (1912-67).
Posteriorment van ser els Escolapis en arribar, que van assumir la direcci dun
Collegi que va acabar sent seu (1899).
Desprs, els Caputxins van obrir una Escola annexa al seu Convent (1912-72).
A posteriori van arribar els Jesutes amb una Escola (1925-84), que en realitat no
depenia delOrde, sin duna de les seves Congregacions Marianes.
I finalment els Trinitaris, que tornaven a la ciutat amb una petita Escola (1928-65),
sent els darrers en arribar abans de lesclat de la Guerra Civil.
En total es van fundar tres collegis de pagament, cinc escoles gratutes, i un
correccional. Exceptuant el Correccional pel seu carcter de reclusi, totes estaven
molt lligades a la vida del municipi gracienc, atenent a lalumnat de la prpia Vila: ni
tan sols hi ha cap Internat. Un panorama docent molt divers i equilibrat, protagonitzat
per moltes comunitats (noms La Salle tingu un pes superior a la resta), que pot
considerar-se consolidat a 1928 amb un mxim de 7 cases densenyament al barri.
Des de llavors no hi han prcticament fundacions, per tampoc desaparicions
(exceptuant una de les Escoles de La Salle en 1914). Lestabilitat s un punt molt
destacable del barri.
Desprs de la Guerra Civil no va desaparixer cap casa, mantenint-se lestabilitat fins
als anys 60. Incls va haver una darrera incorporaci amb dels Germans de la Sagrada
Famlia de Belley, obrint un Collegi (1950-55), que fou molt breu i aviat es va
traslladar a un altre barri.
A partir dels anys 60 va comenar una lenta contracci, tancant-se les cases dels
Trinitaris (1965), La Salle de Josepets (1967), Caputxins (1972), i els Jesutes (1984).
Desprs darribar a un mxim de 8 cases obertes en el periode 1950-55, el constant
decliu ho va deixar en noms 3 cases (1985). Queden obrerts els Collegis dels
Claretians, La Salle i Escolapis; curiosament, sn les cases ms antigues les que
perduren fins ara.
315
Com pot veures, lensenyana en mans de comunitats masculines sha trobat

tradicionalment fermament arragada a Grcia. No era la nica, per s tenia un paper
destacat. Curiosament, durant la Setmana Trgica bona part de les cases existents van
ser cremades; per no va desaparixer cap i van continuar les implantacions. Lactiu
associacionisme popular que Grcia sempre ha desenvolupat fa que, malgrat aquest
gran desplegament, els religiosos no tinguin un paper omnipresent ni dominant, ja
que havien altres alternatives i ideologies docents igualment presents i actives a la
Vila. Per tant, lacceptaci dels religiosos educadors a la barriada fou total, per no
unnime. A jutjar pel resultat, es pot concloure que Grcia demostrava un cert
pensament tradicional i conservador en matria educativa que arriba a ser fins i tot
sorprenent. La Setmana Trgica fou un gran estrall, per podria haver sigut provocat
per una minoria molt poc representativa del barri.
GUINARD
Germans Maristes del Guinard (?-1909). Germans Maristes.
Convent incendiat en 1909. I desaparegut, perqu no van haver ms notcies sobre ell.
Es desconeix si era escola, cosa molt probable en cada fundaci marista.
Tamb podria ser una confusi de lpoca que confondria els Maristas amb el
Convent dels Mnims.
Collegi Sagrat Cor (abans Centro Salud Canisio) (1950-78). Plaa Can Bar,
1-3. Jesutes.
Fundat abans de la Guerra com a Centre Catequstic, desprs de 1939 va ser dut per
una de les Congregacions Marianes de la Companyia, la Congregacin de la
Purificacin i San Francisco de Borja. Amb la compra del local en 1945 i
linaguraci de les classes en 1950 va rebre el nom de Escuela del Centro de Nuestra
Seora de la Salud i San Pedro Canisio (popularment dit Centro Salud Canisio), amb
direcci dels mateixos Jesutes. Per obrers i empleats. Alumnes: 150, 38 gratuts
(1951). Des de 1968 tamb collaboren les Religioses del Sagrat Cor, i s llavors quan
canvia el seu nom pel de Collegi Sagrat Cor. Funcionant com a entitat privada
independent des de 1978, no reeix i va desaparixer en 1984.
Collegi Sagrat Cor (1976-78). Molist, 17. Jesutes.
Ampliaci de la casa anterior, amb una finca al mateix barri per separada de
lanterior. Al marxar els Jesutes va poder seguir funcionant independentment fins
1993 aproximadament
Secci Filial n 11 de lInstitut Ausias March - Congregacin de la

Purificacin i San Francisco de Borja (1969?-74). Plaa Can Bar, 1-5. Jesutes.
Incorporaci de la 2 ensenyana a la casa anterior.
Convent de Sant Joaquim - Escola Apostlica (1901). Oblit, 22 (abans 3).

Mnims.
Seminari, Noviciat i Convent. Incendiat en 1909, fou reobert en Abril de 1910. La
seva Escola funcion des de 1971 fins 1984. Religiosos: 5 (1927).
316
El Guinard era, fins finals del Segle XIX, una zona bsicament agrria de lantic
municipi de Sant Mart de Provenals sense cap tipus durbanitzaci, llevat dalguns
masos. Durant la primera meitat del Segle XX es va convertir en un barri residencial
de classe mitjana-baixa i segona residncia de classes modestes. A partir dels anys 60
es va urbanitzar molt densament, sent totalment engolit per la trama urbana de la
ciutat.
La primera fundaci al barri va ser un Convent dels Germans Maristes que va durar
molt pocs anys i que va desaparixer amb els incidents de la Setmana Trgica (1909);
tampoc est clar si va existir realment, i si va tenir escola.
Fins desprs de la Guerra Civil no torna a obrir-se cap altre casa, quan el barri ja
estava fora poblat i urbanitzat. En aquest cas, els Jesutes arriben amb un Collegi
(1950-1978) a crrec duna de les seves Congregacions Marianes. Aquesta va ser el
centre educatiu del barri durant gaireb tres dcades.
Per altra banda, el Convent dels Mnims (fundat en 1901) tamb va dedicar-se a la
docncia en un breu periode (1971-84).
Amb la desaparici de les cases dels Jesutes (1978) i dels Mnims (1984), el barri ha
quedat buit de collegis de religiosos. Lescola fundada pels Jesutes va continuar
oberta durant un temps. Mentres, els Mnims continuen al barri; per dedicats noms
a la seva vida comunitria.
HORTA
Collegi de Sant Joaquim i Escoles Parroquials Verdaguer (desprs La SalleHorta) (1912-1985). Chap, 74 (abans Combinacin, 82). La Salle.
Escoles parroquials dHorta, preses per La Salle a instncia del Bisbe de la ciutat en
1912 i documentades fins la guerra. Simparteix 1 ensenyana i, al contrari del que s
habitual en les escoles parroquials, s de pagament. Alumnes: 100 (1914). Des de
1920 apareix el nom de Colegio de San Joaqun, segurament nascut a lescalfor de las
escoles parroquials. possible oferta gratuta i de pagament per separat.
Posteriorment sampli amb la construcci de la casa dHedilla 66, situada al mateix
barri, passant all la seu del Collegi en 1966. Encara va acollir diverses dependncies
fins a la seva desaparici.
La Salle-Horta (abans La Salle-Hedilla) (1963). Dr. Letamendi, 63-65 (abans

Hedilla, 66). La Salle.
Collegi fundat inicialment com a ampliaci de la casa de Chap, 74 al mateix barri.
Posteriorment, al desaparixer aquella casa aquesta passa a concentrar tots els serveis
docents dins el barri i adopta el nom actual, ms genric.
Secci Filial n 2 de lInstitut Menndez Pelayo- La Salle-Hedilla (1962).

Hedilla, 66. La Salle.
Collegi Sagrada Famlia-Horta (abans Collegi Sant Josep) (1956). Peris i

Mencheta, 26-46. Sagrada Famlia de Belley.
Nascut com a sucursal de la casa dAvinguda Diagonal, 351 de la Dreta de
lEixample. Preveient-se que el Collegi de Diagonal no podria donar a abast en un
futur, es van fer gestions per adquirir una propietat ms mplia. Finalment es fixaren
317
en Can Carabassa, tamb dita Maryland, Torre senyorial destil neoclsic amb
espaiosos jardins. Fou comprada en 1956 i desprs dalguns arranjaments
provisionals va comenar a funcionar com a Collegi aquell mateix any. Inicialment
dit Collegi Sant Josep, va funcionar com a sucursal de Diagonal fins 1960 i
posteriorment, en 1965, va absorvir-lo i adopt el seu nom. Amb aquesta integraci la
Torre era insuficient, per els amplssims jardins havien perms ampliar el Collegi
amb 4 pabellons bessons (1965). Posteriorment, un pavell nou (1974-75) i el
progressiu arranjament de tota la finca amb patis i jardins va donar la fesomia actual
al Collegi. Alumnes: 132 (1957); 989 (1965); 1500 (1970); 1954 (1990). Religiosos:
10 (1960); 22 (1964).
Horta va ser municipi independent fins 1904, en qu fou agregat a Barcelona, resistint
un pocs anys ms a lagregaci a la que foren subjectes la resta de municipis del Pla
(excepte Sarri). Englobava el que actualment sn els barris dHorta, Vall dHebron, i
Vallcarca.
Durant molts anys, lnica casa densenyament que va funcionar a Horta va ser
lEscola Parroquial, a crrec dels Germans de La Salle (1912-85), que
excepcionalment foren de pagament quan normalment eren gratutes.
Desprs de la Guerra Civil el barri va tenir una millor atenci, grcies a dues cases
fundades gaireb consecutivament: un Collegi dels Germans de la Sagrada Famlia
(1956), i un altre dels Germans de La Salle (1962), com a ampliaci de lantiga
Escola Parroquial que tamb es va convertir en Collegi. En 1985 va desaparixer
lantiga Escola Parroquial, quedant els dos collegis fundats a posteri fins lactualitat.
HOSTAFRANCS
Escola (-1902?-). Constituci, 116. Salesians.
En 1902 apareix lescola regida pels Salesians amb 111 nens, i incls subvencionada
pel Ajuntament. Al any segent desapareix la referncia als Salesians i a la mateixa
escola.
Escola del Centre Montserrat-Xavier (1904-32; 1939-1984). Ermengarda, 1125. Jesutes.

T el seu origen al Centro de Nuestra Seora de Montserrat i San Francisco Javier,
fundat en 1904 per la mateixa Congregaci que fund la casa del Clot. Dit per
abreviar Montserrat-Xavier. Des del principi fou dirigit pels Jesutes. Escola
elemental. Fou requisat en 1932 i convertit en escola de la Generalitat. En 1936,
durant la Guerra, hi construiren un nou edifici per a la 1 ensenyana. En 1941
sincorpor lEscola Tcnica Professional i en 1956 la 2 ensenyana, per amb una
reorganitzaci del Centre ambds estudis passaren a laltre seu del Centre en 1971.
Els Jesutes marxaren en 1984 i la casa subsisteix com a Escola Montserrat-Xavier,
regida per la Fundaci Cultural dHostafrancs.
dem - Ateneu dHostafrancs (1919-1932; 1939-1984). Torre de Damians, 6 Consell de Cent, 14. Jesutes.
En 1919, per manca despai, lEscola del Centre sampli amb aquest altre edifici,
lAteneu dHostafrancs. En 1971 la 2 ensenyana i lensenyament Professional es
318
traslladaren a aquest edifici, mentres a laltre seu es mantenien els estudis de caire
ms elemental. Incls ledifici fou enderrocat i bastit un molt ms gran. Els Jesutes
marxaren en 1984 i la casa subsisteix com a entitat independent amb el nom de
Centre i Ateneu Montserrat, desprs dit Escola Joan Pelegr.
Secci Filial n 5 de lInstitut Ausias March- Congregaci Mariana de

Professionals - San Miquel i ETP Hostafrancs (1956-84). Ermengarda, 11-25.
Jesutes.
Incorporaci de la 2 ensenyana a la primera casa abans citada. Desprs es va
traslladar a Torre de Damians, 6.
portada per la Fundaci Cultural dHostafrancs.
Obra Max Bembo. Asil de Desamparats (-1907?-). Cortes, 18 (actualment Gran

Via, 388- esq. Llan). Salesians.
Asil de nens vinculat als Salesians, amb 12 religiosos al seu crrec. La seva missi s
lasil de nens i nenes obrers fins que poden valdres per s mateixos. Contaven amb
100 nens i 70 nenes. Segurament els Salesians sencarregaven de les classes, deixant
lobra assistencial a altres persones, ja que la finalitat dels Salesians no sinclou els
asils dorfes o pobres.
lobra no torna a ser referida fins 1912, per llavors els Salesians ja estaven
desvinculats. Des de 1917 es traslladen a 26 de Gener, 36, fins la seva desaparici en
1925.
Escoles del Centro Anglico de Hostafrancs (-1915?-). Sant Roc, 27. Germans
Maristes.
Patronat obrer fundat pel Rector de Sants en 1882 i vinculado a la parrquia, s
societat obrera des de 1905. Cap el 1915 comencen a donar classes dominicals els
Maristes, fins data desconeguda.
Hostafrancs va nixer a principis del Segle XIX com un petit suburbi del municipi de
Sants, de carcter inicialment comercial al trobar-se tocant a la Carretera de Sants,
per gradualment va anar adoptant un carcter creixentment obrer degut als
establiments industrials que shi allotjaven. Des de 1839 va pertnyer a Barcelona.
En general, el barri ha tingut diversos intents dimplantament que no han tingut xit.
En primer lloc, una Escola (-1902?-) i un Asil (-1907?-) a crrec dels Salesians, per
datribuci molt dubtosa, i en tot cas molt breus. Tamb els Germans Maristes van
arribar al barri, encarregar-se de lEscola dun Centre Obrer (-1915?-), per
igualment va tenir una durada molt minsa.
Els nics que han aconseguit reeixir al barri han sigut els Jesutes, amb una Escola
gratuta (1904), a crrec duna de les seves Congregacions Marianes. Va aconseguir
mantenir-se, i incls van obrir una sucursal (1919). Aquest centre es va convertir en el
principal centre docent del barri durant dcades.
Posteriorment el barri ha continuat augmentant demogrficament, amb un
espectacular creixement, especialment en els anys 20. Per malgrat aix, no ha tingut
cap ms fundaci. Els Jesutes marxaren en 1984, per el centre que van fundar ha
continuat funcionant fins lactualitat
319
LES CORTS
Escoles de lAsil de Sant Joan de Du (1881-1969). Deu i Mata, 57 (abans San

Francisco / Carmelo / Gelabert Coscoll, 30) - Av. Diagonal, 565 (abans 14 de
Abril / Av. Generalsimo, 635). Hospitalaris de Sant Joan de Du.
Trasllat de la casa anterior. Ams dHospital-Escola, s un Asil Internat gratut per
nens malalts i cecs. Reben ensenyament elemental i doficis, adequat a les seves
possibilidats fins curar-se. De 5 a 15 anys. En 1969 es trasllada a Esplugues,
transformant-se en Hospital i perdent tota activitat educativa. Interns: 200 (1895); 240
(1900); 204 (1914). Religiosos: 18 (1905); 22 (1927).
Escola de Sant Josep (1887-1939; 1940-1946). Carretera de Sarri, 4. La Salle.
Escola gratuta de nens, oberta grcies al mecenatge de Dorotea de Chopitea. 1
ensenyana des dels 6 anys. Tamb apareixen esmentades classes de dibuix i francs.
Una congregaci dona classes nocturnes per obrers. Alumnes: 212 (1900); 210
(1910); 108 (1928). Religiosos: 3 (1914 i 1927). Incendiat en 1909, fou reobert en
Octubre del mateix any.
dem (1946-1965). Joan Gamper, 16-20. La Salle.
Collegi Pare Manyanet (abans Collegi -Taller del Nen Jess i Collegi
Sagrada Famlia) (1892). Taqugraf Garriga, 129 (abans San Carlos, 49 /
Castellbisbal / Carmelo) - Entena, 301 (abans Riera de Magria) - Prat Rull Travessera de les Corts, 331 (abans 3-5). Fills Sagrada Famlia / Teatins.
Colllegi-Taller per a fills dobrers de Les Corts. Fundat per un sacerdot en 1883, en
1892 sen fan crrec els religiosos. 1 ensenyana i oficis manuals, de 5-14 anys. De
pagament, part gratut. Incendiat en 1909, fou reobert en Septembre. Des de 1918
lEscolasticat de Filosofia i Teologia es trasllada a aquesta casa, i sembla que el
Taller no tanca malgrat no ser nombrada durant uns anys aunque. Apareix
documentat el Taller fins 1932 amb la Casa generalcia. Des de 1929
aproximadament canvia la seva denominaci per Sagrada Famlia.
En 1964 hi hagu una profunda renovaci amb la construcci dun nou edifici que s
el que hi ha en lactualitat i adoptant la denominaci actual. Alumnes: 126 en total, 36
gratuts (1899); 61, ? gratuts (1914). Religiosos: 5 (1927).
Collegi Maristes-Les Corts (1967). Vallespir, 160. Germans Maristes.
Collegi Santssim Redemptor (-1970?-). Montnegre, s/n. Fills Sagrada Famlia.

Noms van donar catequesi. No va ser mai un centre depenent, i ams el vincle va ser
molt breu.
Les Corts va sorgir com a suburbi lluny del municipi de Sarri, aconseguint la seva
independncia definitiva en 1836. Va ser un municipi bsicament agrari durant fora
temps, fins que a finals del Segle XIX va comenar a predominar el carcter obrer,
per a la perifria del seu terme. Malgrat aix, la densitat de poblaci no va crixer
realment fins la dcada dels anys 20 del Segle XX, mantenint aix el seu carcter
eminentment rural.
320
Al continuar sent un municipi poc poblat, per a la vegada proper a la ciutat, va

propiciar larribada de la primera comunitat: els Hospitalaris de Sant Joan de Du,
amb un Hospital-Escola de nens (1881-1969), traslladat des de lEsquerra de
lEixample. Sestabliren buscant un lloc sa, retirat i tranquil, no pel desig de dur a
terma cap tasca docent dins el municipi, com aix van fer fins a la seva desaparici.
Les segents cases s que van tenir un objectiu descolaritzaci a les Corts, a causa
dun constant augment demogrfic basat fonamentalment en el proletariat. A la classe
obrera anaven destinades les noves cases: els Germans de La Salle, amb una Escola
gratuta (1887-1965). I els Fills de la Sagrada Famlia (1892), que es fan crrec duna
Escola-Taller per obrers. Daquesta manera es cobriren els nivells densenyament
ms adequats a la zona. nicament va faltar un Collegi de pagament, que degut a la
mancana duna lit social slida al municipi no va sorgir.
La Setmana Trgica (1909) crem una de les cases (lEscola-Taller), per totes dues
van sobreviure. Malgrat el creixement de la poblaci i laugment de la proletaritzaci
no va haver cap fundaci ms durant dcades, segurament per lintensa activitat
associativa i cultural des de principis del Segle XX que va generar focus educatius
alternatius, molt sovint laics o incls anticlericals, i que va restar possibilitats
dexpansi.
Desprs de la Guerra Civil no van haver canvis a curt termini. Als anys 60 sinsinua
una tendncia a la baixa amb el tancament del Collegi de La Salle (1965); per poc
desprs, els Germans Maristes obriren un altre Collegi (1967), compensant
rpidament la prdua anterior. Posteriorment tamb van marxar els Hospitalaris
(1969), traslladant-se a Esplugues; per com la seva tasca era bsicament sanitria,
pot dir-se que la situaci va quedar exactament igual i que el barri ha sortit molt ben
parat de la crisi iniciada als anys 60, que va provocar la desaparici de moltes cases
densenyament per tota la ciutat. Incls en plena etapa de crisi i retrocs les Corts va
rebre una fundaci nova, fita poc habitual en aquella poca.
En general, les Corts ha tingut unes fundacions docents de llarga durada i molt
estables, tant si han acabat desapareixent com si es mantenen actualment. Pot dir-se
que el seu principal centre docent ha sigut el Collegi dels Fills de la Sagrada Famlia,
molt ms situat en el nucli original de les Corts. La Salle estava ms retirat en un
extrem del barri (als anys 40 es trasllad al cor del barri, per ja molt tard), i els
Maristes han arribat molt ms recentment.
MONTJUC
Montjuc s una petita muntanya propera a lantic casc urb medieval de la ciutat.
Durant segles els assentaments a la muntanya han sigut molt petits, adquirint
importncia des de 1870, amb barris de barraques dels treballadors de les pedreres
que havien a la muntanya per la construcci de la ciutat.
La poblaci augment molt ms des dels anys 20 als anys 50, amb multitud de zones
de barraques: Jess i Maria, Can Valero, Las Banderas, Tres Pins, Sobre la Fossa, i
incls dins lEstadi Municipal (desprs Olmpic). Des de llavors es van construir
grups de cases barates per allotjarlos a la part Nord-Oest de la mateixa Muntanya: El
Polvor, Can Clos, la Vinya, i al barri del Port (aquests dos darrers dins el barri de
Zona Franca). Aix es van fer desaparixer les barraques a mitjans dels anys 70.
321
PEDRALBES
Pedralbes ha sigut durant segles una ampli espai vinculat a Sarri amb finalitats
fonamentalment agrries, gaireb totalment despoblat, i amb una poblaci reduda a
un Monestir de Clarisses (1321), al costat del qual es va formar un petit nucli a
mitjans del Segle XIX que es va mantenir gaireb inamovible durant gaireb un Segle
com un petit nucli vinculat a Sarri. Aix va romandre fins molt tard, fins que des dels
anys 50 fou rpidament urbanitzat com una zona exclusiva per classe social alta i
molt alta.
POBLENOU
Escoles del Patronato Obrero de San Jos (1906-1909). Wad-Ras, 206 Llacuna, 8. Germans Maristes.
Centre Obrer. Financiat pel Marqus de Comillas, fou fundat en 1906 adquirint un
local gran que anteriorment fou fbrica. Els Maristes dirigeixen la seva escola gratuta
de nens, sense indicar si la resta del Patronato estava sota la seva direcci. En 1908
saconsegueix un nou local, segurament contigu, que amplia la cabuda de lanterior.
La residncia dels Maristes estava en Llacuna, separada del Patronat de Wad-Ras per
un pont. Fou incendiat en 1909. El Centre Obrer fou reobert en 1910, per sense la
presncia dels Maristes. Alumnes: 179 (1905).
Centro Catlico Obrero (1910?-1912?). Rambla Poblenou, 53 (Abans Passeig

del Triomf). Germans Maristes.
Alumnes: 65 nens i 80 nenes (1910). Probable continuaci de la casa anterior, per
en qualsevol cas no apareixen els Maristes.
Asilo de Proteccin a la Infancia - Proteccin de menores (1949-1951). WadRas, 98. Escolapis.
Asilo de Proteccin a la Infancia - Proteccin de Menores (1951-1966). WadRas, 89. Camilians.

Fundaci excepcional, ja que els religiosos es dedicaven fonamentalment a disminuts
psquics i malalts. Possiblement van substituir als Escolapis (1949-51), i a la vegada
ho van ser pels Amigonians (1972-83).
Escoles Professionals de Nostra Senyora de lEsperana (1972-1974). WadRas, 85. Amigonians.
dem (1974-1983). Wad-Ras, 98. Amigonians.

322
El Poblenou va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, el Poblenou va ser el que
major expansi va tenir. Des dels seus orgens va ser un barri essencialment obrer i de
rpid creixement, a la vegada que es desenvolupava un pensament poc procliu a
acceptar el mn clerical.
Daquesta manera era impossible establir cap casa densenyament, i fins principis del
Segle XX no nhagu cap. Els primers en arribar van ser els Germans Maristes, que
es van fer crrec de la direcci dun Patronat Obrer i, lgicament, de les seves escoles
(1906). Amb la seva arribada es podria haver iniciat un procs de noves arribades;
per la Setmana Trgica ho va tallar totalment (1909), incendiant el Patronat i
obligant a marxar als Maristes.
Les diferncies entre el proletariat del Poblenou i el clergat docent eren tan
insalvables, que el barri va ser descartat com a dest i, des de llavors, cap altra
comunitat es va asomar pel barri. Afortunadament, lintens associanisme obrer i la
dinmica vida cultural existents barri van suplir la seva abscncia, i van actuar duna
manera ms ajustada a la idiosincrsia del barri.
No va ser fins desprs de la Guerra Civil (40 anys desprs) que va tornar a haver
personal religis actuant a la zona. I no va ser al barri prpiament dit, sin al Asilo de
Proteccin a la Infancia, entitat municipal de reclusi que no tenia cap contacte amb
el barri. Dins la secci dedicada a la reeducaci de joves, sen van encarregar en
diversos periodes els Escolapis (1949-51), els Camilians (1951-66), i els Amigonians
(1972-83).
En definitiva, la presncia de comunitats masculines densenyament al Poblenou ha
sigut prcticament nulla. El pensament secular i incls anticlerical, tan arraigat al
barri, ha fet impossible obtenir cap resposta positiva. Les comunitats no donaven
resposta a les necessitats bsiques de la poblaci.
POBLE SEC
Escola de Santa Madrona (1890-1934). Blai, 34 (abans 42). La Salle.
Escola gratuta de nens, oberta a travs duna Junta de Senyores de la que formava
part Dorotea de Chopitea. 1 ensenyana gratuta des dels 6 anys. Cap a 1920
canviaren de nom, dint-se Nostra Senyora del Carme. Alumnes: 200 (1900); 90
(1908); 150/250 (1910); 250 (1928). Incendiada en 1909, en 1910 es reobr i els
alumnes hagueren de pagar per reconstruir-la. Religiosos: 4 (1927); 5 (1928).
Collegi Sant Pere Claver (1950). Vila i Vil, 14 - Puig i Xoriguer, 31. Jesutes.
Els orgens de la casa es troben en un local del Apostolado de Seoras para la
Preservacin de la Fe al xamfr de Vila i Vil, 14-16 - Puig i Xoriguer, 31-35. All,
cap a 1912 es va obrir una escola gratuta per nens de 1 ensenyana que surt
esmentada fins a 1922 aproximadament. Desprs de la guerra fou habilitat com a
nova Parrquia del Poble Sec (1945), i que posada sota el govern dun Jesuta en
1948 comen a crear un complexe assistencial al barri. La finca es divid en dos
grans equipaments: un Dispensari (Vila i Vil, 16 - Puigxoriquer, 33-35), obert en
1949. I als extrems del xamfr el Collegi San Pedro Claver per nois (1950), i
323
lEscola-Taller Stella Matutina (1955) per noies que es fongueren en un Collegi

mixte nic (1975). El vincle del centre amb els Jesutes sempre ha vingut a travs del
Rector Parroquial, ms moral que legal, per sempre vigent. Alumnes: 150, tots
gratuts (1951).
Secci Filial n 1 de lInstitut Ausias March- Sant Pere Claver (1959-76).

Vila i Vil, 14-16. Jesutes.
Incorporaci de la 2 ensenyanca a la casa abans citada.
El Poble Sec va nixer a mitjans del Segle XIX com a barri proper a lantic Raval de
la ciutat i en certa manera era la seva perllongaci com a barri obrer i dimmigraci.
Al igual que altres barriades proletries, va mantenir un esperit fora indomable i
beligerant amb les comunitats religioses.
nicament una comunitat religiosa es va atrevir a establir-se al barri, els Germans de
La Salle, amb una Escola (1890-1934), que es convert en el centre neurlgic docent
del barri, situada just al seu centre geogrfic. Lescola es va mantenir en part perqu
lactivitat associativa i cultural del barri era molt minsa, insuficient per oferir
alternatives. LEscola va ser incendiada durant la Setmana Trgica (1909), per va
poder ressorgir. Finalment, va tancar-se en 1934.
Desprs de la Guerra Civil, el Poble Sec estava totalment abandonat, fins la creaci
duna Escola a crrec dels Jesutes (1950), en uns locals on antigament hagu una
Escola duna associaci catlica de senyores cap a 1915. Amb la desaparici de
lEscola de La Salle, aquesta nova Escola es va convertir en el nou nucli docent
mascul del barri fins lactualitat.
PORT DE BARCELONA
Asilo Naval Espaol. Corbeta Tornado (1897-1899). Moll dEspanya. Fills

Sagrada Famlia.
Asil de nois fundat en 1877 i que dur ms enll de 1939 installat a diversos vaixells,
especialmente a Corbetes. Els religiosos sen encarregaren noms un parell danys.
Per orfes de marins desitjosos de aprendre lofici de mariner. De 10-16 anys. Amb
places de pagament i gratutes. Asilats: 70-100 (1895); 70 (1901).
El Moll de Barcelona no s prpiament un barri, per resulta ser de difcil

classificaci donades les caracterstiques de la fundaci: es tracta duna Corbeta
usada com a Asil de nois formant-los per ser mariners, que va funcionar durant
diverses dcades amb aquesta tasca. Fundat en 1877, durant uns anys (1897-99), sen
van fer crrec els Fills de la Sagrada Famlia. La seva menci s ms anecdtica
degut a les seves peculiars caracterstiques, ja que la seva importncia real fou
mnima a causa de la seva brevetat.
Per aquest fet demostra la tendncia dorganismes tant privats com pblics dacci
caritativa a entregar la seva direcci a religiosos, malgrat que aquests sapiguessin poc
o res de la instituci i dels continguts, com era aquest cas. s difcil imaginar-se quins
coneixements podien tenir els religiosos de les Cincies del Mar, o navegaci.
324
SAGRADA FAMLIA
Collegi Sagrada Famlia (1904-1932; 1939-1979). Sardenya, 339-345 (abans

335-337). Jesutes.
Escola portada per una de les Congregacions Marianes de la Companyia amb el nom
de Escola del Patronat de la Sagrada Famlia i Sant Ignasi de Loiola, amb
collaboraci dels mateixos Jesutes. Per obrers i empleats. 2 ensenyana. Els antics
locals van ser substituts per una moderna construcci (1975-78), per per inviabilitat
econmica la Companyia va tenir que cedir-lo a ladministraci pblica en 1979,
funcionant com a tal fins lactualitat. Alumnes: 250, 68 gratuts (1951).
Collegi Maristes - la Immaculada (1943). Valncia, 370 - Passeig de Sant Joan,

88. Germans Maristes.
Actual emplaament dels dos Collegis de Llria (nums. 38 i 58). Es tracta de lantic
convent de les monges Saleses que el posen en venda degut al seu mal estat. Els
Maristes el compren en i 1940 el restauren. Des de 1943 simparteix 2 ensenyana, i
des de 1946 la 1 ensenyana i Comer que simpartien en Llria, 58.
El barri de la Sagrada Famlia pren el nom del mateix temple, en construcci des de
1882. Inicialment la zona es va denominar barri de Poblet, fins que va generalitzar-se
la denominaci actual. quan es va planificar lEixample de Cerd (1860) la zona
pertanyia al antic municipi de Sant Mart de Provenals i estava prcticament buida,
sense cap nucli de poblaci concret. Durant dcades ha tingut una urbanitzaci molt
discontnua i la seva evoluci ha estat supeditada al creixement de la Dreta de
lEixample per un costat, i el suburbi obrer del Camp de lArpa per un altre. En
general, el seu carcter ha sigut obrer fins poques recents.
Els primers en situar-se al barri van ser els Jesutes amb una Escola (1904-79), a
crrec duna de les seves Congregacions Marianes. Aquesta ha sigut lEscola
fonamental del barri durant dcades, fins que va continuar funcionant assumida per
ladministraci pblica.
Posteriorment van arribar els Germans Maristes amb un Collegi establert a lantic
Internat de les Saleses (1943). No era prpiament una fundaci, sin un trasllat des de
la Dreta de lEixample. Ams, es van situar a la frontera del barri, tocant a la Dreta, i
en realitat pertany a la realitat social daquell barri.
Per tant, es pot dir que la Sagrada Famlia ha tingut en lEscola dels Jesutes el seu
centre docent principal durant dcades, adaptat al carcter obrer que el barri ha
mantingut fins dates molt recents. Els Germans Maristes han tingut un funcionament
apart.
SAGRERA
Escola Sant Joan Bosco. Obra Social de la Caja de Ahorros i Monte de Piedad
(1966-1984). Plaa Ferran Reyes, 2-3 (abans Indstria, 563-573). Salesians.
325
La Sagrera va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, la Sagrera va ser el nucli
poblacional ms petit. Amb el temps ha quedat prcticament vinculat a Sant Andreu,
al nixer molt aprop daquest i posteriorment units per continutat urbana.
Tradicionalment ha sigut una barriada molt petita, i cap comunitat masculina es va
establir a la zona. No fou fins mitjans del Segle XX que la Sagrera va comenar a
rebre una fort creixement demogrfic, i llavors s va rebre algun tipus datenci. Van
ser els Salesians, amb una Escola (1966-1984). Desprs de la seva desaparici,
novament no hi ha ning al barri.
SANT ANDREU
Colegio de nias de los RR. Dominicos (1920?-1922?). Hostal, 13 (ara Malats).

Tercera Orde Seglar dels Dominics.
Segurament es tracti duna errata: lensenyament de noies no podia ser competncia
seva. Per al estar integrat dintre dun llistat descoles de noies, podria ser que
exists de veritat. Potser es tracts duna casa de Religioses Dominiques de
lAnunciata, ja presents al barri; per no els hi consta aquesta fundaci. Esmentada
en 1920 i 1922.
Collegi de Jess, Maria i Josep (1877-1877). Tramontana, 18. Fills Sagrada

Famlia.
Fundaci provisional del Collegi a una casa anomenada Can Sal, que pocs mesos
desprs fou traslladat a un lloc millor, cedint ledifici pel Noviciat de les Religioses
de la Sagrada Famlia de Natzaret, branca femenina de la Congregaci.
dem (1877). Sant Sebasti, 55. Fills Sagrada Famlia / Teatins.
Trasllat de la casa anterior a una casa anomenada Torre Llobet.Collegi de pagament i
Casa generalcia. 1 i 2 ensenyana, aquesta darrera ressenyada des de 1884. En 1887
apareix el seu emplaament especificat per primera vegada. Incendiat en 1909, fou
reobert un mes desprs. Alumnes: 320 (1908); 200 (1909). Religiosos: 19 (1927).
Jess, Maria i Jos (1909?-1915?). Gran de Sant Andreu, 335. Fills Sagrada
Famlia / Teatins.
Escola de 1 ensenyana. No indica Orde que el porti, per pot tractar-se dun
trasllat temporal del collegi del mateix nom obert a causa de lincendi de ledifici
original en 1909. s nombrat fins 1915, i coincideix casualment amb lpoca que la
comunitat fou absorvida pels Teatins. Alumnes: 95 (1909).
Collegi (1908-1909). Valls - Les Monges, 27 - Torrent Parellada. Germans

Maristes.
En 1897 els Maristes compren el Collegi de les Religioses de Jess-Maria al barri de
Sant Andreu, amb Convent i Esglsia. En 1898 establiren la Seu Provincial i el
Noviciat, ams de linfermeria de religiosos grans. En 1908 sobriren unes escoles per
a nens, dirnes i nocturnes, al mateix edifici. Centenars dalumnes, segons algunes
fonts. La casa fou incendiada en 1909, i ja no va ser reconstruda pel seu elevat cost.
326
Collegi Sagrat Cor (1909-1909). Casanovas, 90 (desprs Gran de Sant Andreu).

Germans Maristes.
Aquest deu ser el local definitiu de lescola de 1 ensenyana que shavia establert a
la Seu Provincial, o una possible ampliaci donada la gran demanda que es parlava.
No va poder arribar a funcionar, ja que segurament fou destruda durant la Setmana
Trgica. Lunica referncia que hi ha sobre ella s la documentaci per la seva
apertura aquell mateix any.
Sant Andreu del Palomar t el seu orgen en un petit nucli de poblacio ja esmentat el
Segle X, que es va convertir amb el temps en un dels diversos municipis existents al
pla de Barcelona. Fins el primer ter del Segle XIX era un poble bsicament agrari,
augmentant des de llavors el seu carcter obrer, i amb un gran creixement
demogrfic. Fou agregat a Barcelona en 1897, al igual que altres municipis.
Malgrat el seu creixement, Sant Andreu tan sols ha tingut una casa densenyament
fixa al barri: es tracta dels Fills de la Sagrada Famlia, que varen fundar un Collegi
Externat de pagament (1877) que ha sobreviscut fins lactualitat.
Posteriorment va haver una segona fundaci, que podria haver augmentat loferta del
barri, amb els Germans Maristes i una Escola gratuta (1908-09). Fou molt breu.
Daquesta manera van funcionar dues cases al barri, una de pagament i una gratuta;
per poc desprs la Setmana Trgica (1909) fou funesta, ja que van ser incendiades
totes dues cases. Aix va suposar una greu fractura entre els religiosos i la poblaci,
ja que els Germans Maristes van marxar per no tornar. Per altra banda, els Fills de la
Sagrada Famlia van aconseguir reconstruir el seu Collegi; per desprs de varios
anys de provisionalitat. Tampoc van haver notcies densenyament gratut. Sembla
que des de llavors lensenyana es va limitar a aquells sectors socials ms afins, que
solien ser de pagament (per tant, el creixent proletariat quedaria excls).
Des de llavors ning ms sha establert al barri. Cap altre comunitat ha intentat
ubicar-se en un barri molt proletaritzat i ams anticlericalitzant, renunciant a la zona.
La situaci posterior a la Guerra Civil tampoc va oferir canvis.
SANT ANTONI
Escoles de Sant Josep - Institut Salesi (desprs Collegi de Sant Josep)

(1890). Rocafort, 42 - Floridablanca, 41. Salesians.
Escola gratuta de nens i obrers. Fundat grcies a Dorotea de Chopitea, que tamb
ajud a fundar la casa dels Salesians de Sarri. Soferia 1 ensenyana, amb classes
dirnes i nocturnes i espordicament de prvuls. Annexa es va construir lEsglsia, ja
que no havia cap al barri (1907-14). Fou incendiat en 1909, per obr en 1910 encara
que molt precriament. En 1936 lEsglsia fou incendiada i destruda. Mentres, el
Collegi fou incendiat en part i va servir com a Grup Escolar i Caserna durant la
Guerra, quedant molt malms. Va tornar a funcionar des de 1939, per precriament
ja que la restauraci total del centre no es va assolir fins 1958. Posteriorment es va fer
el Pavell esportiu (1989-91), i una mplia remodelaci del centre (1990-93).
327
Alumnes: 400 (1890); 650 en total (1901); 450 (1908); 350 (1909); 410 (1910?); 500
(1914). Religiosos: 12 (1901); 9 (1927).
Sant Antoni va nixer com a fruit del desplegament de lEixample Cerd, entre lantic
Raval i el naixent nucli del Poble Sec. Va comenar a urbanitzar-se a la segona meitat
del Segle XIX, i al tractar-se duna zona intermitja entre dos nuclis de poblaci obrera
i menestral, va adoptar rpidament aquesta mateixa identitat. Fins lactualitat ha
mantingut una identitat social fonamentalment mitja-baixa.
Quan la zona comenava a tenir una mnima poblaci dispersa per tota la quadrcula,
va rebre la que seria la seva casa fonamental: lEscola dels Salesians (1890), que des
del seu naixement ha sigut el centre educatiu fonamental del barri. Collocat
estratgicament en en el cor dun naixent barri menestral (per no mser), va tenir una
bona acceptaci grcies al tracte ms familiar i igualitari que van practicar els
Salesians. Malgrat que el centre fiu destrut amb la Setmana Trgica (1909) i amb
lesclat de la Guerra Civil (1936), en totes dues ocasions es va refer i ha aconseguit
durar fins lactualitat.
Cap centre ms sha obert al barri. Incls el seu equivalent femen, les Salesianes, han
protagonitzat un cas similar al barri.
SANT GERVASI
Collegi de la Sagrada Famlia i Sant Gervasi (1870-1873). Passeig Bonanova,

5-7. Jesutes.
Van marxar per culpa de linestabilitat poltica del moment, i foren substituts per les
Filles de la Caritat que reobriren el Collegi com a Obrador de noies.
Escola Parroquial de Sant Joan Baptista de La Salle (1889-1958). Passeig de

la Bonanova, 6. La Salle.
Escola gratuta per nens, vinculada a la Parrquia de la Bonanova. Depenent i
costejada pel Collegi adjacent, no es pot considerar com a fundaci apart. Foren
inagurades a uns locals provisionals prefabricats just abans del Collegi de pagament,
que hi era just al costat. Comen amb 25 alumnes, per als pocs anys ja nhi tenia
200. En 1935 sinaguraren uns nous locals, per sempre apart del Collegi. En 1958
lEscola desapareix, agregant-se al Collegi i ledifici passa a ser destudis superiors
de Telecomunicacions. Alumnes: 110 (1900); 185 (1914). Religiosos: 46 (1927).
Collegi La Salle-Bonanova (abans Collegi de Nostra Senyora de la

Bonanova) (1889). Passeig de la Bonanova, 8-12. La Salle.
Collegi Internat de pagament. 1 ensenyana, i des de 1916 2 ensenyana. A
principis de 1889 es compr la Finca Muntadas, que constava duna Torre i espaiosos
terrenys, al costat de lEsglsia de la Bonanova. Al mateix any sinagur el Collegi
de pagament, situat a la Torre senyorial.
A la vegada, a mitjans daquell any es comena a construir ledifici actual que
sinagur en 1892, planificat per 400 interns. La Capella, construcci apart, sacab
en 1901.
328
En 1933 pass legalment a dependre de LAIPSA i sanomen Collegi

Verdaguer, dacord amb una secularitzaci forada per la nova legislaci. En 1936
fou incendiat en part, convertit en Caserna (1936-37), Escola popular (1937-39), i des
de 1938 tamb fou Hospital de guerra. Des de 1939 torn al seu tarann anterior. En
1951 senderroc lantiga Torre Muntadas i comencen unes obres dampliaci que
finalitzen en 1954, donant com a resultat ledifici actual. Alumnes: 400 (1895); 360
(1909).
En total (Escola i Collegi), 350 alumnes i 32 religiosos (1906); 760 alumnes i 65
religiosos (1923); 907 alumnes i 70 religiosos (1928).
Asil Toribi Durn-Escola de Reforma (1890-1943). Granada del Peneds, 42

(abans Granada i Llus Antnez) - Tuset, 1 - Travessera de Grcia. Sant Pere ad
Vncula.
Com ledifici antic ja no era suficient, els religiosos decidiren construir-ne un de nou i
propi. Arrib un prohom, Toribi Durn, que lleg tota la seva fortuna per comprar un
terreny i construir-lo, i aix el problema va quedar solucionat.
L edifici fou acabat a finals de 1890 i el seu arquitecte fou Josep Pellicer. Ocupava
tota lilla de Travesera de Grcia-Tuset-Riera den Malla (desprs Balmes)-Granada.
Des de llavors la casa port el nom del seu mecenas, i substitu el concepte de
correcci pel de reforma. La potestat municipal ja quedava molt minvada: 2/3 parts
dels Internats eren enviats pel Ajuntament, per el funcionament intern escapava a la
seva jurisdicci i ledifici tampoc era seu. 1895: 230 asilats; 1902, 271; 1914, uns
300.
Les places designades per la municipalitat eren pagades pel Ajuntament; la resta eren
pagades, per les famlies dels Internats.
En 1909 sobr una granja agrcola en una caseta annexa a ledifici, que lobertura del
carrer Balmes enderroc cap a 1928. En 1936 fou incendiat, quedant inservible pel
seu s. Restaurat a dures penes, es proced a buscar un nou lloc.
dem. Torre Vilana (1943-1977). Vilana, 12 (abans 10). Sant Pere ad Vncula.
Escola Toribio Durn (1977-1990). Vilana, 12. Sant Pere ad Vncula.
Transformaci de la casa anterior en una nova frmula educativa que no reeix.
Escola Gratuta (1914-1922?). Calaf, 16 - Santal, 80. Franciscans Observants.
Casa fundada en 1904, amb una escola de msica gratuta per nens que funciona des
de 1914 aproximadament. Es nombra entre 1914 i 1922, i no hi han notcies daltres
ensenyaments o reformes posteriors. Religiosos: 14 (1927).
Escoles Antonianes (1944-1945; 1946-1963). Elisa, 19-21 (ara 23-25).

Franciscans Conventuals.
Trasllat de la casa de Mallorca, 154 en lEsquerra de lEixample. Casa on havien estat
anteriorment les Filles de Santa Anna, dedicades a la sanitat, fins 1936. En 1942
sinstall la residncia, i dos anys desprs el Collegi. Establert en dues velles cases
de planta baixa, una profunda reforma (1949-50) les afeg dos pisos i un solar enfront
de les Escoles (Elisa, 28-30), va servir de pati des de 1950. Amb Prvuls i 1
ensenyana, des de 1947 va incorporar la 2 ensenyana. Tots externs. Cap a 1960 els
locals i mitjans ja eren insuficients, fins acabar en la clausura del Collegi. La
329
comunitat continu vivint aqu fins 1964. Religiosos: 7 (1950); 9 (1960). Alumnes:
70-80 (1954); 110-120 (1962).
Parvulari de les Escoles Antonianes (1961-1963). Bertran, 14. Franciscans

Conventuals.
Establert fins llavors a la casa anterior, es trasllada per manca despai. Desapareix
juntament amb la seva casa dorigen. Posteriorment fou enderrocada per construir la
Residncia de religiosos que continua vigent en lactualitat.
Collegi Sant Pere Apstol (1966-1993). Planella, 40. Sant Pere ad Vncula.
Collegi annex a ledifici de lAsil Duran, obert per atendre a un tipus de alumnat
menys problemtic.
Sant Gervasi de Cassoles va nixer cap al Segle X, sent durant segles una poblaci
molt petita en relaci a la resta de municipis del Pla, i fins mitjans del Segle XIX
encara era una poblaci molt reduda. Va ser municipi independent fins 1897, en qu
fou annexionat a Barcelona.
La primera comunitat establerta a la poblaci van ser els Jesutes amb un Collegi
(1870-73), que va ser molt breu i va desaparixer a causa de linestabilitat poltica del
moment. Pot considerar-se que va ser una fundaci prematura i allada, ja que res t
que veure amb un procs fundacional iniciat a tota la ciutat a partir de la Restauraci
Borbnica (1874).
Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, que van obrir una Escola
Parroquial (1889-1958), la qual va poder donar cabuda a la poblaci escolar del
municipi. Per el ms important fou la simultnia fundaci de lInternat (1889), que
aviat es va convertir en un dels ms importants de Barcelona. Degut al seu carcter
dInternat selecte per famlies de la ciutat, la seva vinculaci amb la poblaci fou
molt reduda.
Poc desprs van arribar els Pares de Sant Pere ad Vncula, amb el seu Correccional de
joves (1890-1977), traslladat desde Grcia; per malgrat trobar-se dins lactual rea
de Sant Gervasi, es localitzava geogrficament molt ms proper al nucli urb
gracienc. En 1943 es va inagurar un nou edifici que, ara s, senclavava plenament
dintre del barri. Tanmateix, el seu carcter dInternat per la reforma de joves li
conferia un aire tancat, que res aportava al barri.
Finalment, al Convent dels Franciscans Observants es va obrir una Escolania (191422?), bsicament encaminada a lensenyana de cant, i sense poder saber-se si havia
altres matries afegides. Al ser molt breu, tampoc tingu gaire impacte en la poblaci.
Pot dirse que, fins la Guerra Civil, la casa densenyament ms activa dins el barri va
ser lEscola Parroquial de La Salle. La resta de cases (un Internat, un Correccional,
una Escolania) es dedicaven a linternament, o (en el cas de lEscolania) van durar
molt poc.
Desprs de la Guerra Civil es van fundar noves cases, en aquesta ocasi ms
integrades en la vida social del barri. En primer lloc, els Franciscans Conventuals van
obrir un Collegi (1944-63) traslladat des de lEsquerra de lEixample. De petites
dimensions, va durar 20 anys.
330
Anys desprs va desaparixer lEscola Parroquial de La Salle (1958), per lapertura

de lInternat a alumnes externs va paliar en part la seva desaparici.
Aquestes dues desaparicions tamb van ser suplides al barri pels Pares de Sant Pere
ad Vncula, que van obrir un Collegi (1966-93), annex al seu Correccional. Ms tard,
tamb van reconvertir el seu Reformatori en Escola (1977-90), mantenint els antics
objectius, per sense reclusi. Cap de les frmules va tenir xit, tancant-se lEscola
(1990) i el Collegi (1993).
Des de 1993 tan sols ha quedat el Collegi de La Salle.
Sant Gervasi pertany a lanomenada zona alta de la ciutat, caracteritzada per estar
fora allunyada del casc urb i gaudir de gran tranquilitat degut al carcter social del
seu municipi, bsicament botiguer i menestral. La poblaci obrera era prcticament
inexistent. Grcies a aix, la poblaci va ser ideal durant dcades per ubicar cases
dinternament, tant en la vessant de collegi com de reformatori, i relativament
apartades del nucli poblacional. Daqu li va venir la fama a Sant Gervasi de ser barri
de centres docents de grans dimensions i alta categoria, encara que aix es correspon
amb la realitat noms en part: de totes les cases masculines fundades, noms una va
ser un collegi Internat. La reputaci li ha vingut sobretot per la vessant femenina, on
quantitativament s va haver una afluncia enorme.
En realitat no era el municipi de Sant Gervasi el que va rebre, sin lrea de la
Bonanova, repartida a mitges entre Sant Gervasi i Sarri. Incls Sarri va acumular
geogrficament els centres masculins, mentres Sant Gervasi ho feia amb els femenins.
Daqu que en el pla mascul Sant Gervasi tingui un bagatge tan escs, per en
general mantingui aquesta seva fama intacte.
El Correccional s un cas apart: no va ser inicialment una presncia anmala, ja que
es trobava molt lluny de lantic nucli de Sant Gervasi i es trobava ms lligat a Grcia.
El seu trasllat a la Bonanova, en canvi, s es pot qualificar de sorprenent.
Durant molt de temps lnic benefici directe per a la poblaci de Sant Gervasi fou
lEscola Parroquial, i els collegis oberts desprs de la Guerra Civil. El Collegi de La
Salle no ho va ser fins dates ms recents, fent innecesari la presncia daltres
collegis. Daqu que sigui lnic Collegi existent al barri avui en dia.
SANTS
Escola Parroquial de Sants (1907-1936). Esglsia parroquial. Germans

Maristes.
Oberta a instncia del Rector de Santa Maria de Sants per mancana dun local docent
daquestes caracterstiques al barri. Alumnes: 200 dirns i 170 nocturns (1914). Tots
gratuts.
Collegi Maristes - Sants (abans Collegi Sagrat Cor) (1907). Antoni de

Capmany, 80 (abans va frria) - Fernndez Duro, 1 (abans 33) - Olzinelles, 10-12
(abans Mina, 6-8). Germans Maristes.
Collegi Externat de pagament. Oberta lEscola Parroquial, parallelament es constru
el collegi enfront de la Parrquia. Alumnes: 211 (1910) de 1 ensenyana. Cap a
1920 ja ofereix 2 ensenyana. Entre 1928 i 1929 es va construir ledifici actual a la
mateixa finca. Incendiat i destrut en 1936, fou reconstrut poc desprs tal com era
331
durant la mateixa guerra. Aquesta ha sigut lnica casa dels Maristes que va
sobreviure a la guerra fins els nostres dies. Religiosos: 7 (1927); 11 (1936).
Escoles del Centro Catlico de Sants (-1914?-). Fernndez Duro, 35. Germans
Maristes.
Escola gratuta per obrers. En 1914 els Maristes donaven classes nocturnes per obrers
en el centre, contigu al edifici del Collegi del Sagrat Cor. Les escoles sesmenten fins
1922, per els Maristes noms apareixen en 1914.
Dedicat a activitats agrcoles durant segles, Sants va desenvolupar el seu carcter

industrial molt aviat, sent ja a mitjans del Segle XIX un barri amb pes industrial, i
generant una gran quantitat de poblaci obrera, principalment immigrada. Va ser
municipi independent fins 1897, en qu va ser agregat a Barcelona.
Lensenyament mascul a Sants s fcilment resumible a travs duna nica comunitat
religiosa: els Germans Maristes, que han sigut els nics en establir-se al barri. En
primer lloc van obrir una Escola Parroquial (1907-36), i immediatament desprs un
Collegi Externat de pagament (1907). Amb aquestes dues cases van funcionar fins la
Guerra Civil.
Apart, van tenir al seu crrec lEscola gratuta dun Centre obrer (-1914?-), sembla
que durant un temps molt curt.
Amb la Guerra Civil va desaparixer lEscola Parroquial, reduint-se a la seva tasca al
Collegi. No ha hagut cap ms modificaci des de llavors.
Malgrat lomnipresncia dels Germans Maristes en el barri, les seves fundacions van
tenir un pes real bastant relatiu: en total, la presncia de les seves cases
densenyament a Sants s inferior al tamany reial del barri. Sha de tenir en compte
que la seva arribada (1907) es va donar en un barri ja prou crescut, i que durant
dcades no havia estat present cap comunitat educativa. Ams, durant el primer ter
del Segle XX Sants va tenir un creixement demogrfic igualment fort, i aix tampoc
es va veure corresps amb noves fundacions, tampoc desprs de la Guerra Civil.
Daqu es pot deduir que els Maristes van arribar per donar un servei docent noms
als sectors socials adictes, amb ensenyament de pagament, i amb el gratut totalment
per separat. Sants era un barri principalment obrer, bastant desafecte al tema clerical, i
lactiu associacionisme del barri va completar la mancana de serveis educatius amb
un ensenyament propi i alternatiu, sovint combinat amb lanticlericalisme existent. La
breu experincia docent dels Maristes al Centre Obrer aix ho demostra.
SARRI
Escoles Professionals Salesianes (abans Escoles Salesianes dArts i Oficis)

(1884). Passeig Sant Joan Bosco, 42 (abans Carretera de Sarri / Don Bosco, 4).
Salesians.
Collegi-Taller Internat i Externat darts i oficis. Fundat grcies a Dorotea Chopitea,
dona dedicada a promocionar obres de caritat arreu de la ciutat, que buscava la
creaci dun centre densenyament darts i oficis per fills dobrers que haguessin
acabat lensenyament elemental i que fins llavors mancava. Al conixer la feina dels
332
Salesians, els convida a establir-se a la ciutat. En 1883 compra la casa de Can Prats, i
ladecua per a les activitats que portarien a terme els religiosos. Aquests arriben en
1884, i des de llavors shan anat obrint les ms diverses especialitats: sastreria,
fusteria, i enquadernaci (1884), impremta (1885), tipografia (1887), manyeria
(1890), mecnica (1920), electricitat (1940), electrnica (1965), i informtica (1981).
Tant per nois interns com externs, de 12-17 anys. LEsglsia pblica sinagur en
1901, i amb aquesta obra sacab una primera etapa dexpansions successives.
Als anys 50 i 60 el centre es reestructura i pateix una profunda ampliaci i renovaci,
amb noves construccions. lInternat desaparegu en 1974. Alumnes: 400 interns i 100
externs (1895, Tallers+Collegi?); 390, 145 gratuts (1900, Tallers+Collegi?); 200
(1914). Religiosos (Tallers+Collegi): 45 en total (1900); 12, i 32 auxiliars (1914); 58
(1927).
Collegi del Sant ngel de la Guarda (1891). Passeig Sant Joan Bosco, 74
(abans Don Bosco, 4). Salesians.
El Collegi-Escola fou fundat com a complement als Tallers, per proporcionar 1 i 2
ensenyana als alumnes que no tinguessin edat suficient per accedir als Tallers.
Igualment, tenia tant alumnes interns com externs. Per nens de 7-12 anys. Funcionant
al unson amb els Tallers, des de 1964 ambdues cases tenen un funcionament
independent. Combinava el pagament i la gratutat. Alumnes: 150 (1914).
de 7-12 anys. Alumnes: 150 (1914). Combina el pagament i la gratutat.
Collegi Sant Ignasi (1892-1914; 1927-1932; 1939). Carrasco i Formiguera, 32

(abans Campmany, 12 / Doctor Amigant, 14/31). Jesutes.
Col. legi Internat de pagament. 1, 2 ensenyana, i des de 1905 Comer. En realitat es
tracta de lantic Collegi de Manresa, establert a un edifici municipal llogat i que, per
manca dentesa entre lAjuntament i els Jesutes, es va haver de desallotjar. En 1892
es compr la finca Gardenyes, que constava de Casa i extensos jardins. Es va
construir un edifici annex, i al mateix any comenaren les classes. Mentres, entre
1893 i 1896 es constru el magne edifici actual que fou inagurat en 1895 sense acabar
i san completant entre 1915 i 1926. Cap a 1905 es comencen a incorporar alumnes
migpensionistes i externs. En 1914 el Collegi es tanc per traslladar-hi les facultats
de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Collegi Mxim), per el Collegi torna a
obrir-se en 1927. Llavors, els interns ja eren una minoria.
Fou requisat en 1932, establint-se diversos centres educatius pblics que van
continuar funcionant fins lacabament de la guerra. Reobert en 1939, va continuar
funcionant amb normalitat i creixement constant. La marxa de les facultats en 1949
ho demostrava. Lensenyament gratut noms va existir des de 1939 fins mitjans dels
anys 50 i en proporcions gaireb testimonials, per no eren atesos apart. Alumnes:
217 (1892); 669 (1940); 1066 (1953). Religiosos: 30 (1892); 229 (1927).
Escola Pia de Sarri (1894). Immaculada, 25-35 (abans Nova de Santa Eullia,
s/n). Escolapis.
Collegi Internat de pagament. 1, 2 ensenyana, i Mercantil. Trasllat de lInternat ja
existent a Sant Antoni, i que a causa del constant augment dels externs van obligar a
buscar un emplaament nou dels interns, apartat i que permets major cabuda. En
1890 es compraren els terrenys, i es constru un edifici de nova planta (1892-94).
Durant les obres, en 1893 es compraren la resta dels terrenys que conformaren la
finca quadrangular actual. Ja inagurat, havia dacollir entre 140 i 160 interns de Sant
Antoni; per la demanda va fer que des del principi es superessin aquestes xifres. En
333
1899, lInternat deix de dependre de Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi
ms. Des de 1923 hi han alumnes migpensionistes i des de 1927 nhi han tamb
dexterns.
En 1933 es transform en Mtua Escolar Josep Gispert, per adaptar-se a les noves
circumstncies jurdiques en matria deducaci a lEstat. En 1936 fou assumit per la
Generalitat com a Residncia escolar de nens, per al poc temps es convert en Escola
Popular de Guerra per formaci militar durant la Guerra Civil. Des de 1939 va
recuperar el seu tarann habitual. Alumnes: 200 (1895). Religiosos: 37 (1927).
Collegi Sagrats Cors (1961). Avinguda de Vallvidrera, 8-10. Sagrats Cors.
Collegi Externat. Inagurat per paliar la manca despai que es sofria al Collegi de
Diputaci, portant-se la 2 ensenyana. Ocuparen un gran xalet amb uns extensos
terrenys que serviren per construir el Collegi actual, inagurat en 1966. En 1979 es va
agregar el Collegi de les Religioses dels Sagrats Cors del Passeig de Reina Elisenda,
18 al mateix barri de Sarri. En 1985 la uni va quedar consumada quan tota la 2
ensenyana va passar a Reina Elisenda, i igualment tota la 1 ensenyana de les dues
cases es va agrupar en aquest edifici.
Alumnes: 158 (1961); 320 (1966); 1232 (1978); 1737 (fusi dels dos collegis, 1979).
Religiosos: 13 (1961); 15 (1966); 18 (1978); 5 (1995).
Collegi Sagrats Cors -Sucursal (abans Collegi Adoraci Perptua) (1979).

Passeig Reina Elisenda, 18 bis (abans 14). Sagrats Cors.
Collegi Externat. Es tracta del Collegi fundat per les Religioses dels Sagrats Cors,
que va ser incorporat a la casa anterior. Al mateix 1979 les religioses abandonaren la
seva titularitat, deixant-ho tot en mans dels religiosos, encara que algunes continuaren
treballant com a professores. No es pot considerar una nova fundaci, ja que des de
1985 tots dos edificis funcionaven com una sola casa.
Collegi Sagrat Cor (1963). Eduard Conde, 17-23. Germans Coristes.
Collegi de 1 i 2 ensenyana. En 1963 els religiosos, provinents del Pas Basc,
compren uns terrenys amb una caseta de jardiner en la qual installen les primeres
classes aquell mateix any. En 1967 es van construir diversos pabellons prefabricats
per solventar la gran demanda existent. Per fi, entre 1971 i 1973 es va construir el
gran edifici actual i les installacions adjacents, enderrocant totes les construccions
provisionals. Alumnes: 29 (1963); 85 (1964); 250 (1967); 895 (1986). Religiosos: 4
(1963); 12 (1988).
Collegi del Reial Monestir de Santa Isabel (1993). Rocabert, 12 (abans

Montserrat, 7). Legionaris de Crist.
Convent de clausura, originriament ubicat a la cantonada Elisabets-Xucl, al Raval.
Fundat en 1554 com a alberg de dones, en 1564 es convert en Convent de Monges
Clarisses i sense ensenyana en cap moment. Expulsades en 1835, retornen en 1849;
per al trobar-se ledifici en estat ruins sestableixen en una caseta a Sarri (1878),
mentres es construa el nou convent que inaguraren en 1880. nicament de clausura,
en 1946 es fund el Collegi del Reial Monestir de Santa Isabel, de caire dioces, per
donar viabilitat econmica a ledifici. Les monges romangueren totalment apart del
seu funcionament, i es traslladaren definitivament en 1990. El centre docent ha
continuat vigent com a entitat diocesana dirigit pel seu fundador, fins que poc desprs
de la mort daquest (1992) sen feren crrec del centre els Legionaris de Crist.
334
Sarri va nixer cap al Segle X, sent sempre un municipi molt petit respecte als altres
(Sants, Grcia, Sant Andreu). Va tenir un creixement demogrfic molt lent,
composant-se socialment de pagesos, botiguers i menestrals. Al Segle XIX va
augmentar lleugerament grcies a una immigraci bsicament burgesa de la ciutat,
que shi va installar. La classe obrera era prcticament inexistent. Tot aix va
mantenir Sarri com un municipi tranquil, fora conservador, i sense cap conflicte
social. Va ser el darrer terme municipal en ser annexionat a Barcelona, ja que va
resistir independent fins 1921.
El primer establiment religis al terme fou el Convent dels Caputxins (1578-1835),
desaparegut amb la Desamortitzaci de 1835. No va tenir cap tipus de tasca
educativa. Desprs dels Caputxins, no hagu cap ms fundaci al poble fins tres
segles ms tard.
La primera comunitat docent en arribar a Sarri van ser els Salesians, que van fundar
primer una Escola dArts i Oficis (1884), i ms tard un Collegi annex (1891), que
normalment han funcionat com una nica casa. Totes dues cases eren tant Internat
com Externat, i tant gratut com de pagament, i sense establir diferncies segons
categoria. El seu tracte obert i comproms amb les classes populars, poc donat a
tancar-se en s mateixos, els va fer molt estimats a Sarri i foren els que ms
directament van servir a lalumnat sarrianenc de classe modesta.
La segent comunitat arribada van ser els Jesutes, amb un Internat (1892) traslladat
de Manresa. Va ser un Internat daltssima categoria pels estaments privilegiats de la
ciutat, despart funcionament i molt alt nivell dexigncia acedmic, ja propi dels
Jesutes. Degut al seu carcter dInternat i a tenir un mode de viure i pensar apart de
la resta del mn, totalment tancats, la poblaci sarrianenca amb prou feines sen
benefici de la seva presncia. Linclusi dalumnes externs des de 1905 tampoc va
canviar aquesta tendncia. Fou tancat temporalment entre 1914 i 1927, per ubicar les
Facultats de formaci de nous Jesutes.
Poc desprs arribaren els Escolapis, fundant un Internat (1894) fundat inicialment
com a sucursal del Collegi de Sant Antoni del Raval, i fou Collegi independent en
1899. Des de 1927 tamb fou Externat. Sent un centre desncia gratuta, el seu
alumnat hauria hagut de ser bastant divers socialment; per la seva ubicaci a la zona
el va convertir en un Collegi dlit, al igual que altres centres de la zona. No van ser
tan impermeables com els Jesutes, per el seu emplaament en un lloc llavors molt
apartat els va aillar totalment.
Aquests tres collegis han des de llavors la columna vertebral educativa del barri, sent
els de ms gran afluncia i tamany. Noms sha de remarcar el tancament del Collegi
dels Jesutes entre 1914 i 1927, per raons internes de la Companyia. La seva
incidncia dins lalumnat potencial de Sarri fou desigual: molt els Salesians, menys
els Escolapis, i molt poc els Jesutes. Excepte els Salesians, es van nodrir bsicament
dalumnats provinents de la ciutat i de categoria social mitja-alta.
En 1932 van ser expulsats els Jesutes, i el seu Collegi fou convertit en Escola
Pblica de la Generalitat. Lalumnat canvi molt, ja que els Jesutes tenien un pblic
molt fidel, i molts alumnes van continuar amb Ells a travs duna Acadmia que els
Jesutes van fundar, i on van continuar les seves activitats educatives sota un
revestiment legalment laic.
335
Desprs de la Guerra Civil van ser reoberts tots tres Collegis, mantenint-se la situaci
anterior a la Repblica i la Guerra. Sha de destacar que poc desprs va nixer al
Reial Monestir de Santa Isabel un Collegi (1946), a crrec dun sacerdot, que al igual
que els Salesians va tenir un paper destacat en lalumnat sarrianenc.
A partir dels anys 60 es van fer noves fundacions: van arribar els Pares dels Sagrats
Cors, amb un Collegi (1961), que ms tard va ser ampliat amb el que posseen les
Religioses dels Sagrats cors (1979). Poc desprs van arribar els Germans Coristes,
amb un altre Collegi (1963). Finalment, i duna manera molt tardana, els Legionaris
de Crist es van fer crrec del Collegi del Reial Monestir de Santa Isabel (1993).
Totes aquestes fundacions posteriors a la Guerra destaquen tamb per ser de
dimensions grans, per sense arribar a les enormes proporcions de les anteriors.
Ams, lelitisme social ja no est tan accentuat, per en general encara continua
predominant lafluncia dalumnat provinent daltres zones de la ciutat.
s molt destacable que, de la mitja dotzena de Collegis fundats a Sarri durant
gaireb un Segle, cap dells ha desaparegut: tots han demostrat una gran longevitat,
apart de ser de importants dimensions i gran demanda en el conjunt de la ciutat.
Curiosament, en el procs iniciat als anys 70 que va suposar el tancament de molts
collegis per tota la ciutat (principalment en aquells barris millor atesos) i que va
suposar la seva millor redistribuci per tota la ciutat, Sarri va ser una destacada
excepci. No noms no va perdre, sin que va augmentar, i des de 1975 sha convertit
en el barri amb ms centres masculins de tota la ciutat. Actualment Sarri t sis
Collegis, molt per davant de la resta de barris (qui ms t s Grcia, amb tres).
Sarri ha acollit els ms importants Internats de tota la ciutat, dirigits per les
comunitats masculines ms presents a la ciutat: Salesians, Jesutes i Escolapis, totes
de grans dimensions i concurregudes pels principals estaments de la ciutat, i que
desprs de la Guerra es van mantenir i van saber adaptar-se a les noves poques. No
noms aix, sin qu posteriorment van fundar-se tres Collegis ms. Sarri ha
demostrat tenir un funcionament totalment diferent de la resta de la ciutat: cap dels
seus collegis ha desaparegut, no ha patit etapes de crisi ni descens, i incls ha
continuat augmentant quan altres barris perdien pes. Malgrat la voluntat de les
comunitats masculines de reubicar-se per tota la ciutat a partir dels anys 70 i la
sobrada oferta existent, ning sha atrevit a marxar del barri.
Sarri ha continuat funcionant com un cas apart fins lactualitat, i mant la seva fama
de ser un barri eminentment de collegis, tant en la vessant masculina com en la
femenina, per destacant la masculina per la seva regularitat.
VALL DHEBRON
Collegi Sant Joan Bosco (abans Fundacin Plans) (1941). Passeig Vall
dHebron, 258 (abans s/n). Salesians.
Hogares Ana G. de Mundet (1957-1982). Passeig Vall dHebron, s/n. Salesians.

Orfanat de nois i noies. Els Salesians donaven classe als nois.
La Vall dHebron fou durant molt de temps una zona pertanyent al terme municipal
dHorta, fins la seva agregaci a la ciutat. A la seva zona va existir el Monestir dels
336
Jernims (1393-1835), desaparegut amb lExclaustraci, i que va ser lnica casa

religiosa existent a la zona durant segles. No va tenir cap tasca educativa. Fins el
Segle XX estava prcticament despoblat, existint noms el petit nucli de Sant Gens
dels Agudells, ja existent al segle X i de molt escs creixement fins els anys 50, qu
va construir-se massivament per albergar poblaci immigrada i de barraques. Tamb
llavors va nixer el barri de Montbau, construt als anys 50 per les mateixes raons.
Des de llavors sha anat urbanitzant massivament, de manera tan rpida com catica, i
creant-se multitud de barris ja sense cap vinculaci amb Horta, per units pel Passeig
que porta el seu nom.
Lnica comunitat establerta a la zona han sigut els Salesians, fundant un Collegi
(1941). Aquesta casa ha sigut suficient per atendre a tota la zona. Posteriorment, els
mateixos religiosos es van fer crrec de lensenyament dels orfes de les Llars Mundet
(1957-82).
Fins desprs de la Guerra Civil no es va fundar cap casa, per abscncia de poblaci a
la zona. Ni tan sols van existir Internats o correccionals, cases tancades que no
necessitaven cap nucli urb a la vora. S que es va donar en el cas femen.
VALLCARCA
Collegi Parroquial Mare de Du del Coll (1949). Santuari, 28-30. MM. Sagrats
Cors.
Els religiosos establiren una residncia en 1928 i porten la parrquia, per fins 1949
no porten a terme lobertura, molt precria, dun Collegi vinculat a la mateixa
parrquia i al servei del barri.
Collegi Crist-Rei (1958-1985). Passeig Vall dHebron, 28-34 (abans Azucena,

2). Companyia Crist-Rei.
Collegi de nois. Des de 1985 fins 1986 fou Dioces, passant desprs a ser una entitat
privada independent que va plegar definitivamente el 2000.
Secci Filial n 10 de lInstitut Ausias March (1969?). Azucena, 2.

Companyia Crist-Rei.
Incorporaci de la 2 ensenyana al projecte educatiu.
Vallcarca va nixer com un petit nucli incls al terme municipal dHorta, per
geogrficament molt ms proper a Grcia, amb el qual ha acabat tenint molta ms
vinculaci. Bsicament va crixer com un barri destiueig i segona residncia de
menestrals i de la classe mitja-baixa de la ciutat. Parallelament va nixer el petit barri
del Coll, de carcter ms suburbial i pobre.
La primera comunitat arrribada van ser els Missioners dels Sagrats Cors, obrint un
Collegi (1948) annex a la seva Parrquia oberta en 1928. Malgrat estar insert dintre
de Vallcarca, en realitat el Collegi es troba en lextrem Est del barri i mira cap als
barris del Coll (pertanyent a Vallcarca) i del Carmel (pertanyent a Horta), suburbi de
barraques dHorta, molt ms necessitats.
337
Posteriorment va arribar la Companyia de Crist-Rei, fundant un Collegi (1969-85).

Igualment, el seu objectiu tampoc s el nucli del barri de Vallcarca, ja que es va situar
en lextrem Nord del barri, per atendre al barri de Penitents.
Vallcarca ha rebut dues cases densenyament fora tardanes, ja que el barri ja estava
prou format a principis del Segle XX, i aquestes es van fundar molt tardanament. En
tot cas, podrien semblar suficients. Per totes dues es dedicaren a atendre petites
zones perifriques del barri: el Coll, el Carmel, i Penitents, molt ms marginals i
necessitades. Per tant, el nucli urb prpiament dit de Vallcarca sha quedat sense cap
casa densenyament de cap comunitat religiosa masculina.
VALLVIDRERA
Ciudad de los Muchachos. Casa Puig (1963-1977). Carretera de lArrabassada,

s/n. La Salle.
Casa dacolliment de nens. Es tracta duna sucursal de lAsil Municipal del barri del
Port (Zona Franca), que un any abans havia estat posat sota la direcci dels religiosos,
i que va escollir aquest emplaament per ampliar els seus serveis. Noms classes per
interns.
Escolania del Temple del Tibidabo. Casa de Formaci (1980-96). Santuari del
Tibidabo, s/n. Salesians.
Establerts al cim del Tibidabo des de 1912, havia una Escolania per a aspirants a
integrar-se dins dels Salesians. No hi han referncies de lEscolania fins 1980 amb 1
ensenyana, i tampoc queda clar si sobren les portes a tot tipus dalumnat.
Collegi de l Esperana. Reeducaci (1983-1995). Carretera de Vallvidrera al

Tibidabo, s/n. Amigonians.
Trasllat de la casa de Wad-Ras, 98 en el Poblenou. Dedicats a lensenyament de joves
mitjanant la reeducaci i prevenci. Internament, ensenyament i cura.
Vallvidrera va ser un terme municipal independent fins 1892, en qu fou absorvit per
Sarri. A la seva vegada, es va integrar a Barcelona en 1921, quan Sarri va ser
agregat a la ciutat. Localitzat a la Serra de Collserola, s de carcter muntanys i
sempre molt poc poblat. Ni tan sols al Segle XX, quan va adquirir protagonisme com
a lloc destiueig, va tenir un gran creixement demogrfic, per s va millorar la seva
comunicaci amb la ciutat
Els primers que arriben sn els Germans de La Salle, amb una Asil dacollida de nens
i joves (1963-77). Posteriorment arriben els Amigonians amb una Collegi
dacolliment i reeducaci de joves (1983-95), traslladada des del Poblenou. I,
finalment, els Salesians van obrir una Escolania (1980-96) al Temple del Tibidabo,
dedicada a formar futurs Salesians.
Totes aquestes cases han desaparegut actualment, de manera que ja no queda cap casa
densenyament al barri.
Degut a la seva petitesa, cap comunitat masculina sinstalla a la poblaci fins a dates
molt recents. Ams, les cases fundades sn molt tardanes i tampoc sn prpiament
338
collegis, sin cases de carcter tancat i reeducatiu. Aix tamb sha degut a la seva
proximitat a Sarri, barri amb una oferta educativa sobrada que feia innecesria (i poc
prctica) qualsevol fundaci a un nucli urb tan petit. Per tant, la poblaci escolar de
Vallvidrera no ha sigut atesa realment per cap comunitat, ja que les poques presents
han tingut una activitat apart de la possible poblaci escolar del barri.
VERNEDA
La Verneda forma part de lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, i en
aquest cas abarca una zona en qu no va haver cap nucli urb nascut a causa de la
creixent industrialitzaci del municipi. En realitat es tracta de lantic nucli urb de
Sant Mart i els seus voltants, demogrficament molt redut comparat amb els nuclis
obrers nascuts posteriorment (Clot, Camp de lArpa, Poblenou). Fins els anys 50 la
Verneda fou una zona eminentment agrria, i des de llavors es construren diveros
grups residencials. Primer sallotjaren barraquistes expulsats de Pedralbes amb motiu
del Congrs Eucarstic (1953), i desprs molts altres grups de blocs de vivendes per
obrers i immigrants, fins configurar el barri actual. Tamb als anys 70 sorg el barri
de barraques de la Perona, erradicat a finals dels 80.
VILAPICINA
Vilapicina va nixer durant el Segle XIX com un petit nucli urb a cavall de les
llavors poblacions independents dHorta i Sant Andreu del Palomar, i integrat dintre
aquest darrer municipi. Mai va ser de gran tamany ni extensi, i el seu creixement es
va donar des dels anys 40 i 50 amb la desproporcionada construcci a la zona
limtrofa de Nou Barris.
ZONA FRANCA
Collegi Nostra Senyora del Pilar de la Factora SEAT (1956-1977). Vivendes

Seat. Passeig de la Zona Franca (abans Paseo Puerto Franco). Marianistes.
La Salle-Port (abans Hogar La Salle-Nostra Senyora del Port) (1962-1977).

Passeig Zona Franca, 56 (abans Paseo Puerto Franco). La Salle.
Aquesta casa t el seu origen en lAsil Municipal de Nostra Senyora del Port, dedicat
inicialmenta lacolliment de vagabunds, pobres i alcohlics, i la reforma de dones,
tasca que fou a les Esclaves de Maria Immaculada des de 1929. A posteriori es va
fundar una sucursal a un edifici apart, dedicada a lasilament i reforma per nois, que
en 1963 va ser cedida als religiosos fins que va acabar-se quan lAjuntament va tancar
les installacions. Llar i classes pels interns. No havien classes per externs.
Escola dEducaci Especial Nostra Senyora de Montserrat (1980). Energia,

17-19 (abans s/n). Marianistes.
339
Fins el primer terc del Segle XX, a lactual barri de la Zona Franca noms havien
dues petites barriades. Per una banda el barri del Port, nascut al voltant de la Carretera
del mateix nom que vorejava la Muntanya de Monjuc per Ponent, a mig cam entre
lactual Gran via i el mar. I per altra banda Can Tunis, un petit barri de pescadors
nascut a principis del Segle XIX tocant a la costa de Barcelona, en la falda de
Montjuc, i estretament vinculat al Port. Tots dos eren nuclis molt petits, fins que als
anys 20 a causa de limmigraci massiva van comenar a crixer a gran escala fins
convertir-se en suburbis marginals.
La Zona Franca t el seu origen en una gran porci de terreny pertanyent a
lHospitalet de Llobregat, que a principis dels anys 30 fou annexionada a Barcelona
per establir all una gran zona industrial. Projectada durant la Repblica, el projecte
fou abandonat a causa de la Guerra Civil, i no es va dur a terme (substancialment
modificat) fins els anys 50 i 60. Com a conseqencia, van nixer nous polgons de
vivendes adjacents per allotjar als seus treballadors, com van els polgons de vivendes
SEAT i Eduard Auns construts als anys 50.
En tota lrea no va haver cap presncia de comunitats masculines, mentres existiren
nicament els petits nuclis del Port i Can Tunis, malgrat la seva marginalitat. Fou
amb la construcci i la consequent immigraci massiva dels nous polgons
residencials que varen comenar a arribar alguns religiosos.
Els primers en arribar van ser els Marianistes amb un Collegi (1956-77),
especficament obert per atendre al alumnat de les vivendes SEAT.
Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, establint-se al barri del Port. Per
es tracta de la secci masculina de lasil Municipal (1962-77), i per tant no va tenir
cap incidncia directa en el barri.
En 1977 la Zona Franca va quedar sense cap activitat, quan les dues comunitats van
cessar les seves activitats. Noms sha obert una Escola Especial per deficients i
discapacitats a crrec dels Marianistes (1980), amb la limitaci que aix suposa.
Tamb est ubicada a les vivendes SEAT.
Per tant, es pot concloure que el Barri del Port, malgrat rebre als Germans de La
Salle, no sen va beneficiar, ja que aquests van treballar en un organisme pblic de
reclusi. Tampoc Can Tunis ha tingut cap presncia, i ha estat totalment abandonat.
Noms la zona dels nous polgons de vivendes adjacents a la Zona Franca van tenir
un Collegi dels Marianistes que va acabar desapareixent.
NOU BARRIS
Tota aquesta zona pertanyia a lantic terme municipal de Sant Andreu, de la qual van
sorgir des dels anys 50 multitud de barris destinats a barraquistes i poblaci
immigrada de la resta dEspanya. En general, tots aquests barris sn de vida molt
recent (entre 30 i 60 anys), van ser construts molt rpidament i amb grans
deficincies i mancances, per una classe social baixa immigrada, i amb endmics
problemes estructurals.
Cap comunitat masculina sha establert en cap dels diversos barris que conformen
aquesta rea.
340
5-CENTRES FEMENINS CLASSIFICATS PER BARRIS

BARRI GTIC
Beateri (1522-1803). Plaa de les Beates. Beates Dominiques.
Casa de vida en comunitat. Agrupa diverses dones que viuen compartint una gran
devoci cristiana, per sense categoria de monges ni Institut religis. Per mantenir-se
es dediquen a lensenyament gratut de nenes, dirigit ms a les labors que als estudis
de lletres o nmeros. No est documentat amb exactitud des de quan es van dedicar a
aquesta activitat, per si van fer-ho des del principi serien la primera comunitat en
termes absoluts a la ciutat.
Convent de Nostra Senyora del Roser (1803-1884). Plaa de les Beates, 3.

Beates Dominiques - Dominiques de lEnsenyana.
Continuaci de la casa anterior, possiblement al mateix emplaament. Entre 1798 i
1803 es constru una Esglsia, cosa que supos aconseguir la categoria de Convent.
Lensenyament ja s present amb absoluta seguretat; prova daix s la seva
pervivncia en 1835 grcies a aquesta activitat, ja que amb una simple vida en
comunitat aix no era possible. En 1884 es trasllad a un nou edifici a Mallorca, 349 Roger de Flor, 220 dins la Dreta de lEixample.
Convent-Escola de Nostra Senyora de lEnsenyana (1650-1655). Cucurulla, 6

- Arcs, 5. Companyia de Maria.
Convent de clausura i Escola gratuta de nenes, tant per internes com externes.
Inicialment, i per manca dun espai ms adient, es van allotjar en el Palau Joss
(actual Real Crculo Artstico), on rpidament van iniciar les seves tasques docents.
Lensenyament constava nicament daquelles tasques prpies de la dona a la llar, i
posteriorment es van afegir lensenyana de lectura, escriptura i nmeros.
dem (1655-1840; 1845-1875). Aviny - Call - Baixada de Sant Miquel - Pas de

lEnsenyana. Companyia de Maria.
Trasllat de la casa anterior installant-se al Palau de lArquebisbe, edifici molt ms
gran i prctic per les seves activitats. Degut a la seva tasca docent van ser sempre
respectades en aquelles poques ms dures: Guerra de Successi, ocupaci
napolenica, Trieni Liberal, Crema de Convents i Exclaustraci de 1835, i
Desamortitzaci de 1837. Noms en linterval de 1840-45 es van traslladar
forosament a altres recintes, a instncies de lAjuntament. Retornades en 1845, les
Monges van continuar la seva tasca fins que lenrunament de ledifici va obligar-les a
traslladar-se a un nou edifici a la Dreta de lEixample en 1875. Alumnes: 859 (1836),
400-500 externes (1842).
dem (1840-1842). Plaa Sant Pere, 1. Companyia de Maria.
Trasllat de la casa anterior allotjant-se a lantic Monestir de Sant Pere de les Puelles
de Monges Benedictines, que des de lExclaustraci de 1835 i fins llavors havia servit
dallotjament per famlies de militars pobres i retirats. Al poc temps reiniciaren les
tasques docents fins 1842, que lAjuntament va decidir convertir-lo en Pres, i les
Religioses van ser traslladades de nou a lantic Monestir de Sant Maties de Monges
Jernimes, al barri del Raval.
341
Collegi de Nostra Senyora de Loreto (1845-1865?). Plaa Santa Anna (ara

Avinguda Portal de lngel, entre Cucurulla-Archs i Comtal-Santa Anna). Pis.
Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
Collegi i Internat de pagament per noies. 1 ensenyana. Desprs duna estncia
dunes setmanes a un pis prop de Santa Maria del Mar, sense ensenyament, lloguen
un pis a una finca del Marqus de Cerdanyola, i ja obren el Collegi a finals de 1845.
No sha pogut saber exactament quan es van traslladar, per s molt probable que ho
fessin amb motiu dels enderrocs per la connexi del Portal de lngel i el Passeig de
Grcia cap a 1865.
dem (1865?-1880). Plaa Cucurulla. Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
dem (1880-1884). Riera de Sant Joan, 6 Pral. Sagrada Famlia de BordeusLoreto.

Trasllat de la casa anterior, al Palau del Marqus de Sentmenat. Establertes de
lloguer. s possible que desprs de 1884 aquesta casa funcions ms temps, o dons
cabuda a alguna activitat congregacional de lInstitut. Posteriorment, el Palau va
acollir el Collegi de les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell des de 1897. En tot
cas, lapertura de la Via Laietana en 1909 va acabar amb lenderroc daquesta finca.
dem (1884-1895?). Rambla dels Estudis. Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
Trasllat de la casa anterior. Aquesta casa podria tractar-se de la mateixa finca que fa
cantonada amb Portaferrissa; per tant es tractaria del mateix emplaament que ve a
continuaci. Surt anomenada amb aquesta adrea entre 1884 i 1888.
dem (1895?-1924). Portaferrissa, 7-9. Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
Trasllat de la casa anterior. Collegi Externat de pagament, no est clar si es tracta
duna finca contigua a lanterior o un simple canvi dadrea. En tot cas, el collegi
apareix localitzat a Portaferrissa clarament des de 1895. Es tracta duna finca dels
Marquesos dAitona i Despl, i en aquest cas les Religioses no lloguen un pis sin tot
ledifici. No consta escola ni places gratutes, per les alumnes daquest Institut
formaven molt sovint congregacions que organitzaven activitats dajuda i caritat en
altres lugars. Incendiat en 1909, fou reobert en Septembre de 1911. En 1924 fou
traslladat a Mallorca, 274 dins la Dreta de lEixample, seguint la tendncia imperant a
lpoca. Alumnes: 100 (1908).
Escola de Beneficncia de la Mare de Du de la Merc (1854-1884?). Merc,

30 - Plaa de Sant Just, 11. Carmelites de la Caritat.
Escola gratuta per a noies obreres. De 5 a 12 anys.
dem (1884?-1896?). Merc, 16. Carmelites de la Caritat.
dem (1896?-1922?). Ample, 15. Carmelites de la Caritat.
Trasllat de la casa anterior. Des de 1915 la casa subsisteix, per ja no sindiquen les
religioses ni la finalitat.
Alumnes: 100 (1899); 120 (1910). Religioses: 10 (1899).
342
Collegi de Sant Rafael - Asil de Serventes (1857-1993). Lled, 11. Carmelites

de la Caritat.
Collegi Internat de pagament establert al Palau Mercader, edifici de principis del
segle XVIII. Amb algunes places gratutes (10 en 1899). Alumnes: 150 (1908); 125
(1910). Ams, tamb fa dAsil gratut de Serventes sense casa. Places: 63 (1899); 65
(1912). Tamb hi han classes dominicals per les mateixes serventes. Tamb fa de Seu
Provincial, almenys des de la desaparici de la casa de Ample. Religioses: 30 (1927).
Collegi de les Germanes Andari (1857-1858). Aviny, 23. Escolpies.
Collegi familiar, traspassat a les Escolpies. Internat i Externat. Alumnes: 160.
Collegi (1858-1867). Aviny, 20. Escolpies.
Trasllat de la casa anterior. Es tracta dun altre Collegi, portat per Josefa Espins des
de la seva fundaci en 1824, i que a la seva mort fou traspassat a les religioses.
Segurament devia de ser de dimensions ms espaioses i funcionals.
Collegi (1867-1873). Pi, 5. Escolpies.
Trasllat de la casa anterior. Situada a la Casa del Bar de Mald, que desprs fou
ocupada pel Fomento de la Produccin Nacional. En 1873 fou traslladat a la Dreta de
lEixample, a Arag 304 i Llria 64.
Collegi de lInfant Jess (1860-1861). Portal de Lngel, 10. Dames Negres.
Collegi Externat de pagament per noies. Establertes les monges en 1860, obren
lescola a lany segent en el mateix lloc. Situada a lalada de lactual Plaa de Pi i
Sunyer. En 1861 van traslladar el Collegi a una casa de Grcia.
dem (1863-1865). Plaa Santa Anna. Dames Negres.
Desprs dun breu trasllat a Grcia (1861-63), tornen al Barri Gtic. Per en 1865 es
traslladen definitivament a Sant Gervasi (Travessera de Grcia, 55-65), transformant
el Collegi en Internat.
Asil de noies joves (1861-1865). Portal de lngel, 10. Adoratrius.
Casa-Asil de noies joves per reformar. Establertes de manera provisional, sallotjaren
amb les Dames Negres que havien arribat un any abans. Amb motiu de les obres per
connectar el Portal de lngel fins el Passeig de Grcia, la finca s enderrocada i les
religioses es veuen obligades a abandonar la finca.
dem (1865-1865). Portaferrissa, 13. Adoratrius.
Trasllat de la casa anterior. Establertes provisionalment a la Casa Malgarola, propietat
de la Marquesa de Moya i destacada mecenes de lInstitut, mentres preparaven el
trasllat a la casa de Travessera de Grcia, 1 a la Vila de Grcia.
dem (-1865?-). Pont de la Parra. Adoratrius.
Possible trasllat de la casa anterior. En algunes fonts sesmenta aquesta adrea,
mentres lInstitut no la reconeix i noms esmenta la de Portaferrissa. No hi han ms
dades.
Collegi de les Germanes Llopart (1862-1863). Bou de la Plassa Nova.

Caputxines Divina Pastora.
Primera casa a Barcelona, fent-se crrec dun Collegi familiar.
343
Collegi Divina Pastora (1863-1865). Sant Pere ms Alt, 3. Pis. Caputxines

Divina Pastora.
Trasllat de la casa anterior. Es tracta dun pis, que aviat queda estret i imposa un nou
trasllat.
dem (1865-1877). Torrent de Jonqueres, 1 - Plaa de Jonqueres (ara Bilbao).

Trasllat de la casa anterior. Finalment es trasllada definitivament a un edifici nou, a
Bailn 38-40 a la Dreta de lEixample.
Convent de Montsi (1351-1835; 1846-1868; 1875-1888). Plaa de Santa Anna,

17. Dominiques.
Convent de clausura. Exclaustrades en 1835, fou installat el Liceu de Msica fins
1846, en qu les monges van tornar. Novament expulsades en 1868, va funcionar com
a Cuartell fins el seu retorn en 1875. El mal estat de ledifici les va obligar a
traslladar-se.
dem (1888-1947). Rambla de Catalunya, 115 - Rossell. Dominiques.
Trasllat de la casa anterior fins 1947, en qu fou traslladat a Esplugues fins
lactualitat.
Escola del Convent de Montsi (-1863?-). Plaa de Santa Anna, 17.

Dominiques.
En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en
aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparixer cap ms senyal i sense ms
detalls.
Convent de Santa Teresa (1588-1835; 1846-1936). Mare de Du, 2 - Canuda,

12. Carmelites Descalces.
Convent de clasura. Exclaustrades en 1835, van retornar en 1846. Desprs de la
Guerra Civil el Convent es va traslladar a Sarri fins lactualitat.
Escola del Convent de Santa Teresa (-1863?-). Mare de Du, 2 - Canuda, 12.
Carmelites Descalces.
detalls.
Escola Parroquial de Santa Anna (1863-1917). Plaa de Santa Anna, 14.

Dames Negres.
Escola Parroquial gratuta per noies. Segons dades de lInstitut, en 1863 sobre una
escola que amb seguretat es tracta de lEscola Parroquial que all ja subsistia abans.
Tamb sesmenta una escola apart a la mateixa plaa, que segurament degu ser una
ampliaci daquella. Fins 1914 es diuen explcitament a les Dames Negres, per
lescola segueix sortint fins 1922. Alumnes: 49 (1908); 30 (1910).
Reial Monestir de (Sant Antn i) Santa Clara (1233-1713). La Ciutadella.

Benedictines.
344
Fundat en 1233, sense ensenyament. En 1713 fou destrut per culpa de la Guerra de
Successi, i la construcci de la fortificaci de la Ciutadella va impedir que fou
reconstrut. Anys desprs es va traslladar a lemplaament segent.
dem (1716-1835; 1854-1868; 1872-1936). Comtes, 6-8 (abans 1) - Plaa del

Rei, 19. Benedictines.
Trasllat de la casa anterior. Expulsades en 1835, va passar a ser seu de lArxiu de la
Corona dArag. Van tornar en 1854, encara que part de ledifici va continuar
funcionant com amb lArxiu. En 1868 les religioses foren desallotjades de nou,
retornant definitivament en 1872. Des de llavors el Monestir va fer una vida
tranquila fins la Guerra Civil, que fou traslladat a Sant Gervasi i desprs a Ripollet
fins la seva desaparici (1952).
Escola gratuta del Monestir de (Sant Antn i) Santa Clara (1864?-1868;

1872-1877?). Comtes, 6-8 (abans 1) - Plaa del Rei, 19. Benedictines.
Es parla densenyana gratuta de nenes en 1864 i 1877, a crrec de les religioses.
Desprs del desallotjament (1868-72), sembla que al tornar van reemprendre
lactivitat, i s imprecisable quan deixaren dexercir.
Collegi-Obrador de la Sagrada Famlia (1866-67). Corrbia, 15 (actualment

Avinguda de la Catedral - Tapineria). Filles de la Caritat-Franceses.
Casa fundada especficament per noies de famlies de bona posici vingudes a menys,
a qui sels feia impossible costejar un Collegi de pagament i a la vegada anar a
Escoles gratutes de beneficncia. Tamb comptava amb places gratutes per noies de
classe modesta, sense les circumstncies abans dites. Per manca despai degut a les
demandes, es van traslladar a Casp, 75 al barri del Fort Pius.
Residncia (1869-1875). Montcada, 25. Filipenses.
A causa de la Revoluci de 1868, les Filipenses perden totes les seves possessions a
Matar, casa mare i fundacional fins llavors. LInstitut gaireb es dissol, per la
fundadora i dues religioses ms decideixen establir-se a Barcelona a la Casa Puig
Oriol. Es tracta dun simple refugi donada la seva situaci, sense establir
ensenyament. No se sap si van marxar poc desprs, o van esperar a millorar la seva
situaci per fundar una casa ms estable. En tot cas, lestabliment fou provisional i
sense cap activitat.
Casa dEnsenyana (1875-1880). Pont de la Parra, 1. Filipenses.
Probable trasllat de la casa anterior, a una finca que acabaven de deixar lliure les
Adoratrius. La comunitat ja sestableix formada com a tal, i incorporant la docncia.
Sobren classes gratutes per a noies del barri de Santa Maria del Mar, i classes
dominicals per a serventes. En 1880 es traslladaren a la nova Casa Mare de Via
Augusta, 75 al municipi de Sant Gervasi.
Casa (1875-1876). Sant Pere Mitj. Pis. Dominiques de lAnunciata.
Fundaci inicial de lInstitut dins el casc urb de la ciutat, sense ensenyament. Van
installar-se buscant un local ms espais per dedicar-se a lensenyament.
Casa dEnsenyana (1876-1876). Comtal. Pis. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior. Lloc ms espais, on va obrir classes dirnes i nocturnes.
Per al poc temps els locals es quedaren petits i es tornen a traslladar.
345
Casa dEnsenyana i Pensionat de Senyores (1876-1884?). Sant Pere ms Alt.

Pis. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior. Un gran pis, molt ms espais, que s oferia condicions
ms adequades. Continuen les classes dirnes i nocturnes. Des de 1880 incorporen
una Residncia de senyores grans. Malgrat el costs lloguer, les religioses aguantaren
i noms van marxar a causa del soroll duna fbrica situada a la mateixa finca.
Casa densenyana de Dominiques (1884?-1887?). Riera de Sant Joan, 19, 1.

Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior. Augmenta el nombre de senyores acollides, per
disminueixen les alumnes. Casa esmentada en 1884 i 1887 en aquesta adrea com a
Casa dEnsenyana de Dominiques, que sembla amb tota seguretat que s aquesta.
Collegi Santa Catalina de Siena i Asil del Salvador dels Prvuls (1887?1909). Mercaders, 21 1. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior al pis dun antic palau. Continua la seva funci com a
Collegi de pagament per noies. Des de 1896 fins 1901 funcion un Asil de noies
anomenat del Salvador dels Prvuls. A causa de lapertura de la Via Laietana va
tenir que traslladar-se. Alumnes: 25 (1902).
dem (1909-1936). Trafalgar, 50-52. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior, llogant diversos pisos de la finca. El Collegi prsper, i en
1917 incls va llogar un altre pis de la finca. Amb 1 ensenyana, en 1917 el centre ja
tenia 2 ensenyana i incls de Magisteri. Alumnes: 60 (1908 i 1910). Religioses: 16
(1927).
Collegi (1877-1884?). Palma de Sant Just, 1 1. Mercedries.
Primera fundaci de lInstitut al casc urb de la ciutat, amb religioses provinents de la
Casa Mare de Sant Gervasi, encarregant-se del Collegi duna mestra laica que el va
traspassar. Degut a la manca de mitjans i a la necessitat de trobar locals ms amplis
degut a la gran demanda, la casa va patir constants moviments posteriors.
dem (1884?-1887?). Rosich, 3. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyada en 1884 i 1887.
dem (1887?-1895?). Banys Vells / Princesa. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. En aquest periode estigu a dues direccions, sense que se
spiga quan va ser el trasllat.
dem (1895?-1902). Montcada, 1. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyada en 1895 i 1896.
dem (1902-1905). Riera de Sant Joan, 20-22. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyat entre 1912 i 1922, segurament podia tenir altres
usos.
dem (1905-1906). Nova de Sant Francesc. Mercedries.
346
Trasllat de la casa anterior. Segons algunes fonts, les Mercedries passaren

directament de Rosich a Cucurulla; per tant, el pas per les anteriors direccions fou
molt efmer.
dem (1906-1911). Cucurulla, 9. Mercedries.
Collegi Mare de Du de la Merc i Sant Pere Nolasc (1911-1919). Plaa Reial,

12. Mercedries.
Emplaament gaireb definitiu. En aquesta etapa ja queda clar que es tracta dun
Collegi de pagament. Apart, una escola dominical per obreres i serventes regida per
ex-alumnes com obra post-escolar. Ensenyana i moralitzaci. Cap a 1920 es
trasllada a Provena, 283 a la Dreta de lEixample.
Collegi de la Presentaci de la Santssima Verge (1878-1887?). Carders, 15.

Dominiques de la Presentaci.
Fundaci inicial de la casa densenyament ms antiga de lInstitut, de la qual hi han
noms dues referncies en 1884 i 1887, i es va traslladar en data indeterminada.
dem (1887?-1895?). Cucurulla, 4. Dominiques de la Presentaci.
dem (1895?). Bellafila, 4 - Palma de Sant Just. Dominiques de la Presentaci.
Trasllat de la casa anterior. Collegi de pagament per noies, ja establertes en un edifici
construt per elles que ha sigut definitiu. Esmentat per primera vegada en 1895. 1
ensenyanca. Alumnes: 200 (1908). Religioses: 15 (1927).
Secci filial n 2 de lInstitut Montserrat (1967-73). Bellafila, 4. Dominiques

de la Presentaci.
Casa dEnsenyana (1878-1879). Gruny, 5. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa de Peu de la Creu, 3 del Raval. Al poc temps torna a traslladar-se,
ara fora del casc urb, al Passeig de Sant Joan 209-211 en la Dreta de lEixample.
Casa densenyana (1880-1880). Freneria, 14. Teresianes.
Trasllat de la casa inicial de les Teresianes a la ciutat. Ja es van donar algunes classes,
per a molt poques alumnes i sense ser formalitzar-se com a Collegi. Va
desaparixer al tralladar-se tota la comunitat a la casa de Travessera de Grcia, 260.
Collegi de Jess-Maria (1881-1884?). Canuda. Jess-Maria.
Collegi Externat de pagament. Aquesta casa densenyament t el seu origen en un
Collegi privat anterior, portat per una senyoreta anomenada Loreta Feliu. Quan
aquesta va ingressar dintre de lInstitut, el Collegi es va incorporar automticament a
la xarxa docent de les religioses. Aviat es va traslladar.
dem (1884?-1887?). Sant Pere ms Baix, 35. Jess-Maria.
Trasllat de la casa anterior. Entre 1884 i 1887 apareix ressenyada aquesta casa
densenyana.
dem (1887?-1890). Riera de Sant Joan. Jess-Maria.
347
Trasllat de la casa anterior. Va durar molt poc, ja que mentres es construa el nou
edifici a Casp 50-52, dins la Dreta de lEixample.
Collegi del Sagrat Cor (1881-1894). Mercaders, 36 pral. Filipenses.
Collegi i Residncia de noies. La primera fundaci realitzada tenint com a centre
neurlgic a Sant Gervasi.
Collegi de Jonqueres (1882-1895?). Arc de Jonqueres, 1 - Riera de Sant Joan,

45. Teresianes.
Collegi Externat de pagament per noies. 1 ensenyana. Pertanyent a la germana dun
sacerdot amic de lInstitut, que el cedeix gratutament. Posteriorment la mateixa finca
podria haver sigut de les Germanes de la Sagrada Famlia de Natzaret, per s noms
una hiptesi.
dem (1895?-1902). Riera de Sant Joan, 22 1. Teresianes.
Trasllat de la casa anterior, molt aprop de la vella finca: gaireb enfront. s segur que
va estar en aquest lloc, per no hi han ms detalls.
Collegi Teresi de Jess, Maria i Josep (1902-1921). Bilbao, 199 (ara Via
Laietana, entre Comtal i Fontanella). Teresianes.
Trasllat de la casa anterior. Ara ja t nom especfic. Alumnes: 100 (1908); 155
(1910). Religiosas: 12 (1927).
Casa de Beneficncia (1883-1884). Comtal. Carmelites Missioneres.
Dedicada a la vetlla i atenci de malalts. Per motius de supervivncia,va derivar en
la casa segent.
Casa dEnsenyana i Beneficncia (1884-1895?). Abaixadors, 2. Carmelites

Missioneres.
Fusi de les cases obertes en 1883 en els carrers Ferlandina, en el Raval (dedicada a
lensenyament), i Comtal (dedicada a lassistncia sanitria), donant com a resultat
una casa nica densenyament i de vetlla de malalts dacord amb lesperit de
lInstitut.
Casa de Beneficncia (1895?-1896?). Basea, 31. Carmelites Missioneres.
Possible trasllat de la casa anterior, a una antiga casa senyorial del Segle XVI dita
Can Serrallonga. Apareix referida en 1895 i 1896 com a Casa de Beneficncia a
crrec de les Carmelitas Terciarias Descalzas, el nom habitual que rebien llavors
aquestes religioses i difcilment podria tractar-se dun altre Institut de Carmelites. Ni
el mateix Institut lesmenta; per tant, va ser un emplaament brevssim. La finca va
desaparixer cap a 1909 amb lobertura de la Via Laietana i es trobava a lalada dels
nmeros 11-12; per en tot cas, cap a 1900 ja es va produir el trasllat a lestabliment
segent.
Escola de Beneficncia de Santa Maria del Mar (1896?-1975). Banys Vells, 9

1 (abans 3). Carmelites Missioneres.
Trasllat de la casa anterior. Esmentada des de 1901. Ms tard apareix com a Escola
Parroquial gratuta de noies, adscrita a les escoles parroquials de Santa Maria del
Mar. Alumnes: 60 (1908); 65 (1910). Religioses: 10 (1901).
348
Casa dEnsenyana (1884?-1885). Gigns, 41. Filipenses.

Una de les moltes fundacions de les religioses de petites dimensons i escassos
mitjans, de la qual no hi ha ms constncia que la seva existncia en un moment
concret.
Escoles Parroquials Purssima Concepci. Plaa de Santa Anna, 14 / Parrquia

de Santa Anna. Sagrada Famlia de Natzaret.
Escoles parroquials de nois i noies, atribudes amb ms fiabilitat a les Dames
Negres. s possible que passs a Elles, mentres les Dames Negres tindrien una casa
propera; pero no est comprovat. En tot cas, les Escoles Parroquials van
desaparixer en 1917.
Collegi de Sant Josep (1884-1906). Santa Anna, 10. Pis. Sagrada Famlia de
Natzaret.
Oberta com a simple comunitat, en 1886 adquireixen un altre pis de la finca i obren
una Residncia de senyores; i poc ms tard comencen les classes de 1 ensenyana per
noies externes. En 1898 es tanca la Residncia, deixant la casa nicament com a
Collegi.
dem (1908-1914). Arc de Jonqueres, 8 1 (ara Via Laietana, 52-54). Sagrada

Famlia de Natzaret.
Desprs duna breu estncia a Girona, 64 a la Dreta de lEixample la casa torna al
Barri Gtic. Collegi de pagament per noies. Un Collegi ja s esmentat en 1902 sense
les religioses, i aquestes noms apareixen mencionades explcitament des de 1908. Va
sobreviure a lapertura de la Via Laietana. Alumnes: 15 (1908); 18 (1910).
dem (1914-1986). Josep Anselm Clav, 27 - Nou de Sant Francesc, 16. Sagrada
Famlia de Natzaret.
Trasllat de la casa anterior. Ensenyana elemental. Desprs fou reconvertit en
Parvulari. Religioses: 14 (1927).
Collegi pel Servei Domstic (1888-1890). Comtal, 35 2. RR. del Servei

Domstic.
Primer emplaament a la ciutat, de lloguer. Ja est documentat lensenyament per
serventes. Van ser desallotjades, i tota la finca va ser llogada als Germans de La Salle
on establiren el Collegi Comtal.
dem (1890-96). Comtal, 9 2. RR. del Servei Domstic.
Trasllat de la casa anterior, igualment de lloguer. Per ms petit, donada la seva
precarietat i la precipitaci amb la que van tenir que marxar de lemplaament
anterior. Posteriorment semplaaren a Mallorca, 393-397 a la Dreta de lEixample.
Asil-Cuna del Nen Jess (1889-1903). Riera de Sant Joan, 22 Pral. Franciscanes
dels Sagrats Cors.
Casa fundada per una Junta de Senyores de la Tercera Orde Franciscana en 1887, ara
passa a dependre de les religioses i satenen tant nens i nenes com nadons. En canvi,
desapareixen les notcies referents al Taller de noies obreres. Tamb hi han classes
nocturnes i dominicals per noies i obreres. Atesos: 200 (1895); 314 (1901). Alumnes:
126 (1901). Religioses: 15 (1901).
349
dem (1903-1908). Montcada, 25. Franciscanes dels Sagrats Cors.

Trasllat de la casa anterior, causat per la manca despai. El trasllat s ms ampli per
provisional, mentres es prepara la casa segent.
dem - Guarderia-Cuna i Escoles del Nen Jess (1908). Montcada, 18.

Franciscanes dels Sagrats Cors.
Trasllat de la casa anterior a una gran casa, mplia i acondicionada. No hi han
notcies respecte als successos de la Setmana Trgica. Continuen les mateixes
activitats, amb lafegit dalgunes noies internes. Acollits: 330 (1910); 290 nens i 40
nadons (1921). Religioses: 9 (1914); 10 (1927).
Escoles Catliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada (1892-1893). Portal

Nou, 31. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Escola gratuta de noies. Escoles dominicals fundades pel un sacerdot de la Parrquia
de Sant Pere de les Puelles, i que des del principi foren regides per Filles de la Caritat
provinents de lobrador dArc de Sant Agust, 8 en el Raval. Des dels 3 anys. En
principi les escoles es situen a la mateixa parrquia, mentres aquesta casa noms feia
de residncia. Per degut a la demanda rebuda van tenir que traslladar-se a un altre
lloc, que ams de residncia serva dEscola. Aquesta casa fa noms de residncia, ja
que les religioses tamb anaven a altres barris a fer altres activitats educatives.
dem (1893-1895). Sant Pere ms Baix, 26. Pis. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. Poc desprs es traslladaren al nmero 7 del mateix carrer,
i el pis va ser ocupat per les Filipenses.
dem (1895-1911). Sant Pere ms Baix, 55 1. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. Ara tamb hi ha ensenyament en aquesta casa.
Ensenyana de prvuls mixta; elemental i 1 ensenyana per noies. Alumnes (1899):
135 prvuls mixtes (3-7 anys), 90 noies dirnes (7-15), i 160 joves nocturnes (des de
11). 385 en total. Ams, 200 dominicals (des de 7). En 1908, 300 en total. Religioses:
9 (1899). al Fort Pius (Girona, 35), o Poblenou (Badajoz, 34-38).
dem (1911-1918). Sant Pere ms Baix, 7. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 270 (1908); 260 (1910). En 1914 havien 110
prvules, 100 delemental, 60 joves, i 125 dominicals. Religioses: 8 (1914). En 1918
es van traslladar fora del barri, a un edifici de Provena, 193 situat en lEsquerra de
lEixample.
Collegi de Nostra Senyora de Lourdes (1892-1907). Fontanella, 34 1 (abans

18). Filipenses.
1 ensenyana de noies. Amb 3 alules, va ser en el seu moment el Collegi ms gran
de les religioses apart del de Sant Gervasi.
Residncia del Sagrat Cor de Jess (1893-1936). Sant Pere ms Baix, 26.
Filipenses.
Residncia de noies i senyores grans. Van ocupar una casa de les Filles de la Caritat.
Referida com a escola des de 1895 fins a 1919 aproximadament com a Collegi, en
realitat noms feia de Residncia. Des de 1919 apareix referida com a Casa
dExercicis i Pupilatge.
350
dem (1939-1952). Roger de Llria, 102. Dreta Eixample.

Trasllat de la casa anterior, com a resultat de la Guerra. Va continuar amb les
mateixes finalitats.
Collegi Sagrada Famlia (1894-1897). Escudillers, 19 Pral. Sagrada Famlia

dUrgell.
Trasllat de la casa fundada un any abans en Salv, 32 al barri del Poble Sec. Collegi
de pagament per noies. 1 ensenyana. Degut a la precipitaci del trasllat, els locals
eren bastant petits i inapropiats. Establertes de lloguer. Alumnes: 3 (1894).
dem (1897-1909). Riera de Sant Joan, 6 Pral. Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat de la casa anterior, al Palau del Marqus de Sentmenat. Establertes de
lloguer. Anteriorment el Palau tamb havia acollit el Collegi de les Religioses de
Loreto (1880-84). Alumnes: 5 (1897).
dem (1909-1932; 1939). Aviny, 20. Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat de la casa anterior a una propietat de la famlia del banquer Manuel Girona.
Inicialment establertes de lloguer, en 1921 es va comprar tota la casa. Des de 1919
sincorpor una Residncia de noies i en 1924 la Seu Provincial de lInstitut.
Alumnes: 140 (1909). Religioses: 19 (1927).
dem - Colegio Barcelons (1932-1936). Portaferrissa, 22. Sagrada Famlia

dUrgell.
Trasllat de la casa anterior. A causa de la secularitzaci forosa amb la Repblica, les
religioses es veuen obligades a establir el seu Collegi en un nou emplaament,
canviant-li el nom i acatant totes les formalitats pertinents (laicitzaci aparent,
abscncia dhbit, etc). Desapareix amb la Guerra.
Casa (1894-1895). Duran i Bas (abans Gobernador). Oblates.
Emplaament inicial de les religioses a la ciutat, molt petit. s molt probable que ja
comencessin les seves activitats, per no est comprovat.
Asil (1895-1895). Basea, 31. Oblates.
Trasllat de la casa anterior. Finca amb jard de lloguer, on s es va poder obrir-se un
Asil per noies. Degut a la precarietat i la poca tranquilitat del lloc, van decidir marxar
i la finca va passar a les Carmelites Missioneres, que van obrir una casa de
Beneficncia. En tot cas, la finca va desaparixer amb lapertura de la Via Laietana,
corresponent-se aproximadament amb lalada dels nmeros 11-12 daquest carrer, i
es van traslladar al Carrer Bellesguard de Sant Gervasi.
Tallers i Residncia (1894?-1899?). Montcada, 10. Trinitries.
Escola tcnica gratuta per noies internes i externes. Alumnes: 60 (1898?). Va
fondres amb la casa de Casp, a la Dreta de lEixample.
Escoles del Centro Catlico de Nuestra Seora de Montserrat de San Pedro

Apstol (1895-1901?). Trafalgar, 40 1. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Secci escolar del Centre, posada a crrec de les Religioses. Escola de nois. De 5 a 12
anys. dirna. Elemental. Alumnes: 100 (1901). Religioses: 2 (1901). Desprs de 1901
no torna a aparixer.
351
Collegi Purssim Cor de Maria (1895-1897). Montcada, 18. Pis. MM. Cor de
Maria.
Collegi de pagament per noies. 1 ensenyana. De 3 a 15 anys. Degut a la petitesa del
pis, condicions higiniques, i soroll es va decidir traslladar els locals. Alumnes: 20
(1895).
dem (1897-1970). Sant Pere ms Alt, 27 1. MM. Cor de Maria.
Trasllat de la casa anterior a la finca de la Marquesa de Moragas, llogant un dels seus
pisos. Posteriorment ocuparan un altre pis com a residncia de les religioses.
Alumnes: 100 de pagament, amb 10 gratutes (1900). Quota del 10%: una gratuta per
cada deu.
Collegi Filles del Sagrat Cor de Maria (1897-1915). Hrcules, 3. MM. Cor de
Maria.
Collegi de pagament. De 3 a 15 anys. Igualment, 10% de gratutat. Documentada
amb seguretat fins 1914 encara surt esmentada en 1920 i 1922, per sembla que ja es
va traslladar abans a Diputaci, 280 a la Dreta de lEixample.
Collegi de la Purssima Concepci - Escoles del Montepo de Santa Madrona

para obreras (1900-1977). Montcada, 19. Franciscanes Missioneres.
Escola dominical per noies establerta en el Palau Meca, construt en el Segle XVIII.
Amb 1 ensenyana, les religioses sen encarregaven de la secci escolar daquest
centre obrer. Actualment shi troba el Museu Picasso. Alumnes: 40 (1908); 47 (1910).
Religioses: 8 (1927).
Collegi Sagrada Famlia (1902?-1920?). Claveguera, 26. Sagrada Famlia

dUrgell.
No s segur que pertanys a les Religioses, malgrat el nom de lescola. 1
ensenyana.
Escola dObrers (1905-1907?). Passeig de Pujades, 4. Dames Catequistes.
Escola dobrers adults. Alumnes: 400-450. Probablement es va traslladar a les
installacions del Centre Catlic Obrer del Poblenou, al Passatge Venero, 4.
Escola (1902?-1907). Basea, 15 (ara Sots-tinent Navarro - Plaa Emili

Vilanova). Filles de la Caritat-Franceses.
Escola de nens. Noms sostinguda per Yetano. Destruda per lobertura de la Via
Laietana, possiblement es va traslladar a ladrea segent.
Escola de la Immaculada (1907-1914?). Correu Vell, 6 pral. Filles de la Caritat.
Escola gratuta de noies. Dirna. Fundada en 1907, la participaci de les Religioses
apareix noms en 1914 per s possible que es tracti de la casa anterior. Alumnes: 50
(1910); 70 (1914). Religioses: 3 (1914). Des de 1914 tampoc hi han ms referncies a
lescola.
Collegi (1924-1936). Arcs, 5. Teresianes.
Casa documentada tan sols pel propi Institut, sense ms referncies. Segurament obert
per suplir la demanda del Collegi de Bilbao, 199, tancat en 1921.
Pupilaje para obreras (1931-1932?). Aviny, 7 bis-15. Serventes del Sagrat Cor.
352
Casa dacolliment per a joves obreres, tamb oberta amb ra de la proclamaci de la

Repblica i acollir a les religioses de les altres comunitats de lInstitut si nhagus
calgut. Al poc temps, per manca despai fou clausurada. En tot cas, no va haver cap
tipus densenyament.
Centre de larc del Triomf per Obrers (1940-1945). Passeig Llus Companys,
18 (abans Salon de Vctor Pradera). Dames Catequistes.
Establert a installacions del Grup Escolar Pere Vila (1940-42), albergant classes per
obrers i obreres del Parque?. Posteriorment passa a Arc del Triomf? i es va vincular
amb el centre de Roger de Flor, 291 a Grcia: les dones van passar all, mentres els
homes continuaven aqu. Posteriorment, per manca despai els homes tamb van ser
traslladats a Grcia i aquest centre fou clausurat. Obrers: 300; Obreres: 400 (1942).
Institut Social per a la Dona (1951-1959). Capellans, 2. Xaverianes.
Ensenyament darts i oficis per joves obreres.
dem - Escola Tcnica-Professional Xavier (1959). Francesc Camb, 12 2

(abans Avinguda de la Catedral). Xaverianes.
Trasllat de la casa anterior, que cap a 1999 va canviar el seu nom per lactual.
Ensenyament de Formaci Professional.
Secci Filial n 2 de lInstitut Femen Infanta Isabel de Aragn (1971?-74).

Francesc Camb, 12. Xaverianes.
Breu docncia de 2 ensenyana.
Escola annexa a lEscola Parroquial de Sant Sever (1969-1984). Sant Sever,

12. Auxiliars Parroquials.
Escola de Prvuls i escolans. Conveni amb lEscola de lEsglsia del mateix nom, on
les religioses collaboraven.
Llar Infantil. Casa de Famlia (1977). Trafalgar, 32 pral. Jess-Maria.
Casa dacollida de noies rfenes o amb diversos problemes familiars. No passen de
ser unes 10 ingressades. Ensenyament elemental i professional, per lobjectiu
principal s lacolliment.
El Barri Gtic s la primera zona de la ciutat en ser atesa per les comunitats
femenines de vida religiosa, pel fet obvi de ser el primer nucli urb nascut de la ciutat
actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorvits tenien molt poca importncia.
Per tant, durant segles ha tingut un pes demogrfic evident.
Lestabliment de comunitats femenines al primitiu casc urb es va donar des del
Segle X. Totes tenien el seu equivalent mascul en dels diferents Ordes monstics i
mendicants, que en la seva vessant femenina (i fos quina fos la finalitat especfica de
lOrde masculina) sempre es convertien en cases de vida contemplativa i clausura
total. Les primeres en arribar van ser lOrde monstic de les Benedictines (945-1936),
amb gran anticipaci respecte a la resta.
Posteriorment va arribar fonamentalment la branca femenina de les principals Ordes
Mendicants de lpoca, totes ja presents a la ciutat en la seva categoria masculina: les
Clarisses (1233-1513), les Mercedries (1261-1835), les Agustines (1372-1877), les
353
Dominiques (1549-1888), i les Carmelites Descalces (1588-1936). Totes es van

dedicar a lensenyament, de manera molt puntual i breu; excepte les Clarisses, que
noms ho van fer al Raval, i de manera ms continuada. I les Mercedries, que van
desaparixer molt abans per culpa de lExclaustraci, al tenir una vida molt lligada als
Mercedaris.
Apart de les Ordes mendicants, tamb van arribar altre tipus de comunitats: lOrde
militar de les Comendadores de Santiago (1269-1808), que foren les niques que van
arribar sense lOrde masculina a la ciutat; lOrde Hospitaler de les Santjoanistes
(1699-1880), que van substituir als homes al arribar; i les Canongeses Regulars de
Letran (1362-1593), nic cas de canongia femenina a la ciutat. Excepte les
Santjoanistes, cap delles es va dedicar mai a lensenyament.
La majoria daquestes comunitats es van traslladar a altres barris durant els Segles
XIX i XX buscant millor ubicaci, i per tant continuen presents a la ciutat.
Fins al Segle XVI, les comunitats femenines havien escollit per majoria el Barri Gtic
per establir-shi. Des del Segle XVII aquest fluxe desapareix degut a la manca despai
al permetre emmurallat de la ciutat, sent el Raval on subicaren les noves arribades, o
on es fundaven els nous convents dOrdes ja presents. Daquesta manera, als Segles
XVII i XVIII gaireb no van nixer convents nous al Barri Gtic.
Lensenyament a la ciutat sorgeix amb la frmula dels Beateris; concretament, amb
lEscola de les Beates Dominiques (1522-1884). Aquesta fou la primera casa
densenyament al Barri Gtic a crrec duna comunitat de vida religiosa i, per
extensi, de tota la ciutat. Fou lnica existent durant ms dun Segle, fins que va
arribar a la ciutat la Companyia de Maria, fundant una Escola gratuta de noies (16501875). Ams de ser la primera Orde en dedicar-se a leducaci a la ciutat, ho va fer
com a activitat exclusiva i compatible amb la clausura. La seva Escola era de grans
dimensions en lpoca, permetent aix un major camp dacci, amb el consequent
benefici per la ciutat. Durant gaireb dos segles aquestes foren les niques cases
densenyament presents a la ciutat, que van ser molt duraderes, sobrevisquent a tot
tipus daconteixements poltics i socials: Guerres Napoleniques, Trienni Liberal, la
crema de convents i Exclaustraci, successos que per la resta dOrdes van ser
funestos.
Fins el primer ter del Segle XIX, gaireb totes les comunitats femenines del Barri
Gtic eren Ordes nicament contemplatives, i on lactivitat educativa no tenia ra de
ser. El Beateri Dominic i la Companyia de Maria eren lexcepci. La
Desamortitzaci no va afectar a les comunitats femenines; per s lExclaustraci del
mateix any, feta amb un criteri de pragmaticitat, i que volia mantenir aquells convents
amb alguna utilitat per la ciutat. Aix, les dues escoles van ser les niques cases del
barri que no van ser elliminades, grcias a la seva tasca jutjada com a til per
lautoritat municipal, i loferta educativa es va mantenir. Noms en un breu periode la
Companyia de Maria va abandonar la zona (1842-45), traslladant-se al Raval de
manera forosa; per poc desprs van retornar.
Des de 1845 comen una nova etapa a la ciutat i al Barri Gtic, caracteritzada per
una actitud molt ms permissiva amb la presncia de comunitats femenines a la ciutat.
Per una banda, les antigues Ordes femenines van comenar a retornar a la ciutat, i la
majoria va aconseguir recuperar els seus antics convents. Entre 1845 i 1846 la gran
majoria dOrdes exclaustrades es referen, i inicialment es va reprendre lstatus quo
354
precedent. Per altra banda, tamb comencen a arribar des de 1845 comunitats noves;
per no es tractaven dOrdes contemplatives, sin de Congregacions amb finalitats
ms actives, com era lensenyana. Des de llavors comena a canviar la situaci: de
les dues comunitats dedicades a lensenyament en 1844, a 10 en 1865. En gran part s
la seva finalitat nica, si no primordial o combinada amb activitats. En menys de 20
anys arriben tres vegades ms comunitats dedicades a lensenyana que en els dos
segles anteriors:
Le Religioses de Loreto, amb un Collegi Externat (1845), que temporalment tamb
fou Internat. Molt ms tard es va traslladar a la Dreta de lEixample.
Les Carmelites de la Caritat, amb una Escola gratuta (1854).
Les Escolpies, amb un Collegi en un pis (1856), desprs traslladat a la Dreta de
lEixample.
Les Carmelites de la Caritat, amb un Collegi (1857-1993).
Les Dames Negres, amb un Collegi (1860-61 i 1863-65) en dues etapes, traslladat
momentniament a Grcia i desprs definitivament a la Dreta de lEixample.
Les Adoratrius, amb un Correccional de noies joves (1861), desprs traslladat a
Grcia i finalment a lEsquerra de lEixample.
Les Caputxines de la Divina Pastora, amb un Collegi (1862), desprs traslladat a la
Dreta de lEixample.
Les Dames Negres, amb una Escola Parroquial (1863-1917).
La majoria centraven la seva oferta (i supervivncia) en lensenyana de pagament.
La seva arribada va ser prcticament sempre molt precria, ubicant-se en pisos, i
sovint havien de canviar demplaament. Ams, la seva consolidaci definitiva no es
va donar al barri, sin posteriorment al Eixample.
En 1863 apareixen documentades diverses escoles gratutes per noies, ubicades en
convents dels antics Ordes femenins per tota la ciutat. En el cas del Barri Gtic, van
nixer dues als convents de les Dominiques i les Carmelites Descalces, dedicats fins
llavors nicament a la vida de clausura. Tot indica que van tenir un impuls prou
escs, ja que no tornen a ser esmentades mai ms. Tamb sen parla duna altra
Escola gratuta oberta al Convent de les Benedictines cap a 1864, per en aquest cas
la seva activitat va tenir continutat, i sesment espordicament fins 1877.
Entre 1865 i 1875 es produeix un estancament, segurament produt per linestabilitat
poltica i social del moment. Prcticament no arriben comunitats noves, ni fan
fundacions les ja existents. En aquesta poca noms arriben dues comunitats, per
sense cap impacte:
Les Filles de la Caritat, amb un Collegi-Obrador (1866-67) traslladat al Fort Pius poc
desprs.
I les Filipenses (1869), per sense cap activitat docent fins 1875.
En canvi, sinicia un procs per part de les comunitats arribades fins el moment, que
abandonen la zona per traslladar-se a la Dreta de lEixample: Dames Negres (1867),
Escolpies (1873), Companyia de Maria (1875), i Divina Pastora (1877). Per la seva
diferent tasca, les Adoratrius van seguir un cam diferent: primer van marxar a Grcia
(1865), i desprs a lEsquerra de lEixample (1875). s a dir, de les comunitats
arribades des de 1845 al Barri Gtic, tan sols es van mantenir les Religioses de Loreto
(que es van traslladar molt ms tard, en 1924), i les Carmelites de la Caritat (que mai
es van traslladar fins desaparixer). Desprs duns primers anys en qu Grcia
semblava el dest preferit, s indubtable latracci que oferia el nou Eixample, ms
espais, salubre i barat. Tamb mostra el rpid grau dacceptaci que totes aquestes
comunitats ensenyants havien arribat a aconseguir en poc temps, arreplegant els
355
recursos suficients per poder construir edificis nous i propis (excepte les Dames
Negres, que es van mudar massa prematurament, i noms sallotjaren en un pis).
Aquest procs es troba a cavall de lpoca inestable del Sexeni Democrtic i els
primers anys de la Restauraci; per es situa clarament dintre de la primera etapa, ja
que va ser aquesta situaci la que va decidir a les comunitats a buscar un
emplaament ms tranquil, i malgrat que en la meitat de casos es va culminar ja fora
daquest periode.
En unos casos deixen el barri del tot, i en altres funden Escoles gratutes que romanen
a la zona mentres els Collegis marxen. Se segueix satisfent la demanda de les capes
mitges i altes prpies del barri, a la vegada que es comena a atendre a les ms
modestes. Per es comena a confirmar una segregaci tant en locals com en zones
geogrfiques diferents.
Des de 1875 fins 1885 es torna a viure una etapa de plena expansi, concentrada en
els Collegis de pagament. Amb lestabilitzaci de la vida poltica del pas arriba una
nova onada d Instituts que compensen la fuga de cases a lEixample:
Les Filipenses, amb una Escola (1875-80), desprs traslladada a Sant Gervasi.
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Collegi (1876-1936).
Les Mercedries, amb un Collegi (1877-1919), desprs traslladat a la Dreta de
lEixample.
Les Dominiques de la Presentaci, amb un Collegi (1878).
Les Carmelites Tereses, amb una Escola gratuta (1878-79), molt breu, al poc temps
traslladada a la Dreta de lEixample i definitivament Grcia.
Les Religioses de Jess-Maria, amb un Collegi (1881-90), desprs traslladat a la
Dreta de lEixample.
Les Filipenses, amb un Collegi (1881-94).
Les Teresianes, amb un Collegi (1882-1921), desprs duna breu presncia en 1880.
Les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuta (1883-1975).
Les Filipenses, amb una Escola (1884?-85), desapareguda al poc temps.
Les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret, amb un Collegi (1884-1986).
Les Religioses del Servei Domstic, amb una Escola gratuta per serventes (1888-96),
desprs traslladada a la Dreta de lEixample.
Les Franciscanes Sagrats Cors, amb una Guarderia-Escola (1889).
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1892-1918), traslladada
posteriorment a lEsquerra de lEixample.
Les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, amb un Collegi (1894) vingut del
Poble Sec.
Les Trinitries, amb una Escola-Taller (1894?-1899?).
Les Oblates, amb un Correccional de noies joves (1894-95), poc desprs traslladat a
Sant Gervasi.
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1895-1901?).
Les Misioneres del Cor de Maria, amb un Collegi (1895-1970), i un altre Collegi
(1897-1915) traslladat a la Dreta de lEixample.
Les Franciscanes Missioneres, amb un Collegi (1900-77).
Similarment a la primera onada (1845-65), aquestes comunitats funden les seves
cases en precries condicions que pateixen continus trasllats. La majoria va optar per
ubicar-se dintre del barri. En aquesta etapa, el trasllat a altres barris de la ciutat va ser
menor, per ms repartit: les Filipenses (1880) i les Oblates (1895) van anar a parar a
Sant Gervasi (1880); i Jess-Maria (1890), a la Dreta de lEixample. Tamb ho va fer
356
lantic Beateri de les Beates Dominiques (1884), a la Dreta. Aix indicaria que
lensenyana de les capes ms altes daquells barris estava momentniament prou
coberta. Per altra banda, aquestes comunitats ja no sn nouvingudes a la ciutat, ja que
la casa oberta al barri no s la primera que sobre a la ciutat, demostrant que aquesta
zona ha deixat de ser lobjectiu principal de les comunitats. I algunes de les cases van
tenir curta vida, fet que abans no passava.
En aquesta poca el Barri Gtic va viure una expansi enorme, i de les de 8 cases
existents en 1875 es va passar a 19 en 1900. Per qualitativament ja havia perdut el
lloc de privilegi per fundar les millors cases densenyana, en favor daltres barris: la
Dreta de lEixample acollia els externats, i Sarri i Sant Gervasi els Internats. El
trasllat cap a aquests barris no va ser aclaparador, ja que moltes de les cases van
preferir quedar-se al barri; per el Barri Gtic continuave sent lloc de pas per bastir-hi
collegis, mentres creixien les cases dedicades a lensenyament gratut pels sectors
ms modestos de la zona. Com una obra accesria i assistencial apareixen escoles
gratutes dependents dels Instituts o dalguna parrquia o patronat, i en ocasions a
mode dobra postescolar per lalumnat de pagament: caritat amb els pobres. Aquestes
fundacions sn absolutament heterognies en els seus plantejaments i venen daltres
zones de la ciutat. El Barri Gtic ja s un dest secundari, amb poca demanda per
cobrir.
Des de 1900 fins 1915 les implantacions al barri van ser molt escasses,
caracteritzades per ser escoles gratutes, i fetes per comunitats ja presents a la ciutat:
Les Dames Catequistes, amb una Escola dobrers (1905-07)
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1907-14?).
Per tant, en 15 anys tan sols van haver dues cases noves i que ams van desaparixer
als pocs anys, senyal dun total estancament.
Desprs darribar-se a un punt lgid amb 20 cases obertes en 1905, des de la Setmana
Trgica el barri prcticament no rep fundacions. Es dona una estabilizaci entorn a 17
cases i no hi ha gaireb cap fundaci nova. Les que es produeixen sn bsicament
Escoles gratutes, tant parroquials com de patronats, un tipus densenyament que es
vertebra i estructura principalment en aquesta poca. Aix, pot dir-se que ara est
present tot tipus densenyana. Tots els sectors socials estan atesos i a la vegada
segregats. La Setmana Trgica no va modificar el panorama per res: malgrat lincendi
dalgunes escoles no va desaparixer ni una sola casa.
Des de 1915 sentra en una etapa de decadncia, amb un continu decreixement de
cases. Ja no hi havien cases noves, ni arribaven comunitats noves: des de 1895 aix
no es produa. nicament es funda un Collegi, a crrec de les Teresianes (1924-36), i
que en realitat venia a substituir el Collegi desaparegut en 1921. En canvi, les
desaparicions eren constants: lEscola Parroquial de les Dames Negres (1917), i
lEscola gratuta de les Carmelites de la Caritat (1922?). Apart, continuaven les
mudances a lEixample: es van traslladar les Missioneres del Cor de Maria (1915), les
Mercedries (1919), i les Religioses de Loreto (1924), a la Dreta. I les Filles de la
Caritat (1918), a lEsquerra.
Desapareixen especialment els Collegis, que en realitat no desapareixen sin que es
traslladen. Mentrestant, les cases dorientaci ms benfica i caritativa mantenen la
seva presncia. Com es pot veure, la composici social del Barri Gtic ja ha canviat
sensiblement. Daquesta manera, de les 17 cases existents en 1915 es pass a 11 cases
de 1935.
357
La Guerra Civil suposa la desaparici dels collegis de les Dominiques de lAnunciata

i les Teresianes, passant-se de 11 a 9 cases en 1939, i accentuant encara ms laire
creixentment decadent del barri. Des de llavors la situaci sestabilitza, i incls
arriben algunes comunitats:
Les Dames Catequistes, amb una escola per obrers (1940-45)
Les Xaverianes, amb una Escola professional (1951).
Les Auxiliars Parroquials, amb una Escola Parroquial (1969-84).
Sn cases dedicades al mn obrer, de petit tamany, i amb molt pocs recursos, que
deixen patent que el barri ha perdut totalment la seva antiga categoria social.
Als anys 70 va comenar un lent procs de desaparicions, i el barri es va enfonsar fins
quedar noms 4 cases obertes en 1993: van desaparixer les Missioneres del Cor de
Maria (1970), Carmelites Missioneres (1975), Franciscanes Missioneres (1977),
Auxiliars Parroquials (1984), Sagrada Famlia de Natzaret (1986), i Carmelites de la
Caritat (1993). Aquesta decadncia va portar al Barri gtic a tenir gaireb tan poques
cases com el Raval, fruit duna dinmica decadent ja comuna.
Actualment tan sols queden 4 cases: Dominiques de la Presentaci, Sagrada Famlia
dUrgell, Franciscanes dels Sagrats Cors, i Xaverianes. Molt poques cases per un
barri tan poblat i dens, que ams ha arribat a tenir quatre vegades ms cases obertes.
RAVAL
Convent-Escola de la Immaculada Concepci (1705-1979). Hospital, 23.

Beates Agustines - Agustines Missioneres.
Casa fundada inicialment com a Beateri, agrupant dones devotes. Inicialment fundat
en 1678 per la fundadora en solitari desprs denviduar, progressivament se li van
anar afegint altres membres fins que en 1697 ja hagu una comunitat prou nombrosa.
En 1705 obriren lescola per noies pobres, dedicant-se a lensenyana de labors. La
seva dedicaci afavor que en 1835 no foren exclaustrades i tamb es van salvar de la
crema de convents. Ms tard es transforma en Convent amb capella. En 1959
sintegr dintre de lInstitut de les Agustines Missioneres fins que el 1979 lEscola
fou tancada i ledifici fou clausurat per ruins. Finalment, es bast un nou edifici
(1994) dedicat a residncia de noies universitries.
Convent de Nostra Senyora de la Misericrdia (1696-1920). Elisabets, 8-10

(abans 4). Clarisses.
Hospici fundat en 1593, dedicat a lacollida i ensenyana de noies rfenes per una
banda, i asil dancianes per una altra. Des de 1696 acull a les Clarisses, prenent al seu
crrec totes les actividats del Hospici. A difrencia daltres cases de lOrde, no foren
expulsades en 1835 grcies a aquestes activitats, jutjades com a profitoses. Les
ensenyances es limiten a llegir, escriure, labors i aritmtica.
Arribaren a haver fins a 700 asilades, entre noies i ancianes. Ms tard es moderen les
xifres: 320 albergades (1864); 300 (1884); 300-350 (1901). Sen fan crrec unes 2530 germanes. En 1920 abandonen la casa i sn substitudes per les Filles de la Caritat.
Casa Provincial de Caritat (1829-1880). Montalegre, 5. Carmelites de la Caritat.
Organisme creat en 1802 pel Ajuntament, fou gestionat per una Junta que crid a les
Carmelites per portar el funcionament intern de la Casa. Estigueren ms de 50 anys,
358
fins que una decisi de la Junta Gestora va imposar un relleu: portaren les Filles de la
Caritat en 1879 i provoc la marxa de les Carmelites lany segent.
Convent de Jess-Maria (1623-1638). Hospital. Mnimes.
Convent de clausura, sense referncies a cap tipus densenyament.
dem (1638-1653). Tallers. Mnimes.
dem (1653-1835; 1846-1908). Carme, 44. Mnimes.
Trasllat de la casa anterior. Exclaustrades en 1835, van continuar fent vida en com
al mateix edifici del Convent, per sense clausura. En 1846 van empendre de nou la
seva vida formalment com a Orde religiosa fins el seu trasllat a Horta (1908), vigent
fins lactualitat.
Escola del Convent de Jess-Maria (1835-1846; -1863?-). Carme, 44. Mnimes.
Escola oberta de mode transitori, ja que les monges es dedicaren a donar classes per
noies mentres durava la seva Exclaustraci des de 1835. Seguien vivint al seu
convent, per amb lEsglsia tancada i sense vida de clausura. No sindica quan
deixaren lactivitat docent; per segurament fou en 1846, quan van poder rependre la
seva vida monstica amb normalitat. Desprs apareix documentada puntualment en
1863 una Escola particular per a noies, sense que posteriorment torni a aparixer cap
ms senyal i sense ms detalls.
Convent-Escola de Nostra Senyora de lEnsenyana (1842-1845). Sant Antoni

Abat, 8 (Abans 2) - Plaa del Padr. Companyia de Maria.
Trasllat del Convent dedicat a lensenyana, fundat al Barri Gtic en 1650, i que
breument (1840-42) es va traslladar a lantic Monestir de Sant Pere de les Puelles de
Monges Benedictines. En 1842 es van allotjar a lantic Monestir de Sant Maties de
Monges Jernimes, que des de lExclaustraci de 1835 havia quedat buit.
Immediatament comenaren les classes i van romandre tres anys, fins que van poder
retornar al seu antic Convent.
Casa-Hospital dInfants Orfes (1846-1875). Plaa dels ngels, 3. Filles de la

Caritat.
Orfanat mixte fundat en 1370 per un particular. Des de 1846 les Filles de la Caritat es
fan crrec dell, fins que en 1875 les Carmelites de la Caritat les suceeixen fins
lactualitat. Amb la separaci no se sap si fou regit per les espanyoles o les franceses.
Asil dExpsits (1853-1884). Ramalleres, 7-17. Filles de la Caritat-Espanyoles.
La secci dorfes de lHospital de la Santa Creu havia quedat del tot insuficient, i s
per aix que en 1853 es van traslladar a unes altres dependncies. Aquestes formaven
part de la Casa de Misericrdia, i es van segregar per installar lAsil dOrfes.
Ledifici tenia tres seccions: lactncia de nadons, acolliment dorfes, i Dispensari de
nens externs que rebien atencions tant sanitries com docents. Al Hospital de la Santa
Creu noms quedava la Maternitat. Aquell mateix any van arribar les Filles de la
Caritat per fer-se crrec del seu funcionament. Ja en 1863 es va comenar a pensar en
un trasllat degut a la reiterada manca despai, per de moment es van tenir que
conformar amb el lloguer de finques collindants. Lorganisme estava gestionat per
una Junta de Senyores, mentres les Filles de la Caritat sen feien crrec de tot el
359
funcionament intern. Progressivament, la secci dOrfes fou traslladada a la

Travessera de les Corts: els nens (1884), i les nenes (1885). Ms tard anaren els
nadons lactants (1892). Aquell mateix any reb la Maternitat des de lHospital de la
Santa Creu, per tamb va anar a Les Corts en 1920. A Ramalleres noms quedaren
les oficines i el Dispensari per nens, que funcionren fins el seu tancament definitiu en
1948.
Acollits: 3000-3500 en total (1884); 829+4848 nadons i 5677 orfes (1914).
Collegi Immaculada Concepci (1860-1892). Carme, 11 1. Concepcionistes.
Casa densenyament que funciona mentres es construeix el nou edifici pel seu trasllat
a Valncia, 252 en la Dreta de lEixample; per per diverses circumstncies
continuen funcionant al barri fins 1892.
Sales dAsil per prvuls del Sagrat Cor (1861-1873). Lluna. Filles de la CaritatEspanyoles.
Lassociaci dita Junta de Seoras planej crear diversos parvularis gratuts per fills
dobrers, fins un total de tres. Aquest fou el primer. Locals dedicats a lacollida
dirna mentres els seus pares treballaven: en ells rebien atencions, alimentaci i
ensenyana gratuta, sempre a crrec de les Filles de la Caritat. Els locals sn mixtes.
Edat: 2-7 anys. 34 prvuls acollits. Per manca despai es constru un edifici propi i
ms gran a Aldana, 1 a lesquerra de lEixample.
Monestir de Santa Maria de Jerusalem (1494-1835; 1845-1868). Jerusalem, 6.

Clarisses.
Monestir de clausura. Exclaustrades en 1835, fou utilitzat com a Cuartell i desprs
com a Caserna fins que les monges van tornar en 1846. En 1868 ledifici va ser
enderrocat per lAjuntament pel seu estat ruins. Des de llavors, les religioses han
passat per diversos emplaaments fins lactualitat, i van tornar a tenir ensenyament
de manera puntual a Sant Gervasi (1901).
Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1863?-). Jerusalem, 7.

Clarisses.
detalls. Apareix ubicada a Jerusalem, 7; per deu tractar-se duna errata.
Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (1564-1878). Elisabets, 1 - Xucl.

Clarisses.
Convent de clausura. En 1554 es fund inicialment com alberg de dones, que en 1564
es convert legalment en Convent de clausura. Exclaustrades en 1835, ledifici va
allotjar una casa densenyament: el Colegio Barcelons, per sense cap vincle
amb les Clarisses. Les monges van tornar en 1849, reprenent la seva vida en
comunitat. El progressiu enrunament de ledifici va imposar un canvi de residncia, i
en 1878 es van traslladar a Sarri. Posteriorment ho van fer a Lavern-Subirats
(1990), on continua existint actualment.
Escola del Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (-1863?-). Elisabets, 1 Xucl. Clarisses.
360

detalls.
Convent Mare de Du dels ngels i Peu de la Creu (1549-1835; 1846-1926?).

Plaa dels ngels, 1. Dominiques.
Convent de clausura. Exclaustrades en 1835, van retornar en 1846 fins que cap a
1926 es van traslladar a un nou Convent a Pedralbes i finalment a Sant Cugat del
Valls (1977), on subsisteix actualment.
Escola del Convent de Mare de Du dels ngels i Peu de la Creu (-1863?-).

Plaa dels ngels, 1. Dominiques.
detalls.
Convent de San Maties (1475-1835; 1846-1913). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) Plaa del Padr. Jernimes.
Convent de clausura, que va mantenir tamb tasques sanitries fins temps indefinit.
Van ser exclaustrades en 1835, i van tornar en 1846. Durant aquest interval, el
Convent va allotjar la Companyia de Maria i el seu Convent de lEnsenyana (184245). Les religioses es van traslladar a Sarri en 1913, i a lantic edifici es va establir
lEscola Parroquial del Carme, que des de 1928 van funcionar a crrec de les Filles
de la Caritat. Les Jernimes ja no van tenir participaci alguna.
Escola del Convent de Sant Maties (-1863?-). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) Plaa del Padr. Jernimes.
detalls.
Escoles de la Immaculada Concepci (1874-1875). Nou de la Rambla (abans

Conde del Asalto). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Escola gratuta de noies. Dirna per filles dobrers. Sostinguda per la Congregacin
de Hijas de Mara del Sagrado Corazn i administrat per les Filles de la Caritat. Per
manca despai es trasllada a lany segent.
dem (1875-1879). Santa Margarida / Carme. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. Segons unes fonts, al carrer de Santa Margarida; segons
altres, al carrer del Carme. En quallsevol cas, dins el mateix barri. A lescola dirna
sincorporen les classes nocturnes per obreres. Novament, per manca de lloc es
traslladen.
Escoles-Asil de la Immaculada Concepci i Obrador del Sagrat Cor de Jess

(1879-1936). Arc de Sant Agust, 8. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. Fou installada en part de lantic convent de Sant Agust
cedides pel Cura. En aquest nou lloc la casa torna a ampliar el seu servei, i ja
contempla tres seccions:
-Escoles de la Immaculada per noies obreres. Classes dirnes, nocturnes i dominicals.
Des dels 7 anys. Alumnes: 136+150+? (1901); 156+58+? (1914).
361
-Asil de la Immaculada Concepci per noies rfenes, admeses de 2-10 anys.

-Obrador del Sagrat Cor, per noies de lAsil amb 12 anys per aprendre un ofici.
Alumnes (Asil i Obrador): 40 (1899); 100 (1908); 150 (1910). Religioses (en total): 3
(1901); 4 (1914); 9 (1927).
Foren incendiades en 1936, i com a conseqncia van quedar totalment destrudes.
Per aix, al tornar les religioses van buscar un nou local.
Escola Immaculada Concepci (1940-1957). Hospital, 110 Principal. Filles de

la Caritat-Espanyoles.
Continuaci de la casa anterior. Degut a la manca de mitjans es triga ms dun any en
reobrir lEscola, i ams noms en un pis llogat. Classes per nois i noies dirnes, i
nocturnes per noies joves. La Congregacin de Hijas de Mara del Sagrado Corazn
continua vinculada a lobra, fins que des de 1943 la Caixa de Pensions sen fa crrec
del seu sosteniment i compra el pis.
dem (1957-93). Avinguda de les Drassanes, 3-5 (abans Avenida Garca Morato,
s/n - Portal de Santa Madrona). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Continuaci de la casa anterior. 1 ensenyana i Comer dirn, i classes nocturnes de
labors i confecci per obreres. La 2 ensenyana va arribar ms tard, per desapareix
amb la reforma educativa de 1969. La collaboraci de La Caixa de Pensions es mant
sota diverses iniciatives educatives. Va desaparixer en 1993. Religioses: 5 (1977).
Casa-Hospital dInfants Orfes (desprs Vedruna-ngels) (1875). Plaa dels

ngels, 3. Carmelites de la Caritat.
Hospici mixte dorfes pobres de la Dicesi de Barcelona, fundat en 1370. Asumit
quan s deixat per les Filles de la Caritat. Simparteix ensenyana elemental, i desprs
ofici o labors.
Internos: 6+18 (1884); 11+22 (1899); 11+20 (1914), 7+19 gratuitas. Religiosas: 6
(1884); 7 (1899); 8 (1914 i 27).
Collegi Nostra Senyora del Roser (1875-1972). Elisabets, 19. Dominiques de

lAnunciata.
Collegi de pagament per noies i Seu Provincial. En aquest cas no sesmenten
activitats sanitries. Religioses: 22 (1927).
dem (1972-1987). ngels, 18. Dominiques de lAnunciata.
Casa dEnsenyana (1877-1878). Emplaament desconegut. Carmelites Tereses

de Sant Josep.
Escola per a noies pobres, oberta quan lInstitut encara no havia sigut aprovat
oficialment. Primer emplaament de lInstitut en la ciutat. Establerta en la Parroquia
de Nostra Senyora del Carme, ha sigut impossible localitzar-la exactament.
Casa dEnsenyana (1878-1878). Peu de la Creu, 3. Carmelites Tereses de Sant

Josep.
Trasllat de la casa anterior. Al poc temps es trasllada a Gruny, 5 en el Barri Gtic.
Casa Provincial de Caritat (1879-1957). Montalegre, 5. Raval. Filles de la

Caritat-Franceses.
362
Hospici fundat en 1802 per a nens orfes o pobres, disminuts fsics i pobres de totes
les edats. Des de 1879 les Filles de la Caritat sen fan crrec del seu funcionamient.
La part dedicada als nens t cinc seccions: prvuls, elemental, dibuix, msica i
gimnstica. Les classes sn tant pels interns, com per externs gratuts. En 1957 es
trasllasa a la Vall dHebron. Alumnes: 665 interns i 369 externs (1899); 490 i 308
(1902). Religioses: 67 (1899); 70 (1914); 79 (1927).
Casa dEnsenyana (1879-1879). Nou de la Rambla, 40 2 (abans Conde del

Asalto). Carmelites Missioneres.
Casa densenyana oberta en el Raval, que no va durar ms que uns pocs mesos. Fou
obert per dues novicies, per donar ajuda econmoca al Noviciat de Vallcarca. Per
una ho va deixar, i laltra el va voler continuar independentment com a seglar. Va
fracassar i tanc de seguida.
Casa dEnsenyana (1883-1884). Ferlandina. Carmelites Missioneres.
Dedicada a lensenyament. Per motius de supervivncia, es fusion amb la casa del
carrer Comtal, oberta el mateix any i dedicada a lassistncia sanitria, formant una
comunitat nica al carrer Abaixadors, 2 en el Barri Gtic.
Collegi de Nostra Senyora dels Dolors (1883-1893). Xucl, 15 2. Filipenses.
dem (1893-1905). Carme, 31. Filipenses.

dem (1905-1908). Pintor Fortuny. Filipenses.
Trasllat de la casa anterior, molt breu i desapareixent sense deixar rastre.
Definitivament, les religioses decideixen abandonar el barri i traslladar-se a la nova
fundaci de Consell de Cent, 321 en la Dreta de lEixample. O com a mxim, seria
destruda durant la Setmana Trgica
Casa de Lactncia i Cuna - Sales dAsil (1896-1913). Hospital, 67 (abans 127).

Josefines de la Caritat.
La Casa de Lactncia i Cuna era una associaci fundada en 1888 per atendre nadons i
nens. En 1896 sollicit a les Josefines els seus serveis per atendre la fundaci, que
sen encarregaren de de llavors. Guarderia gratuta mixta per fills dobrers, fins a 5
anys. sn esmentades fins 1914, quan van ser substituides per les Carmelites de Sant
Josep. Atesos: 416 (1900); 300 (1914). Religioses: 7 (1900).
Casa dEnsenyana (1902?-1920?). Nou de la Rambla, 52 (abans Conde del

Asalto). Filipenses.
Casa densenyament per noies que no sha pogut comprobar que pertanys al
Institut. 1 ensenyana. Alumnes: 60 (1908).
Escoles de Nostra Senyora de Montserrat (1902?-1922?). Junta de Comer, 1620 (abans Mendizbal). Franciscanes Missioneres.
Escoles gratutes per noies, dependents de la Real associacion de las Escuelas
Dominicales. Existents anteriorment, eren mixtes fins que sen fan crrec les
Religioses; segurament, des de llavors noms per noies. Lescola sesmenta des de
1902, per les religioses no apareixen fins 1912. Alumnes: 40 nois i 18 noies (1908 i
1910); 160 alumnes (1914). Des de 1922 no hi han notcies.
363
Casa de Lactncia i Cuna (1913-1929?). Hospital, 67 (abans 127). Carmelites

de Sant Josep.
Inicialment atesa per les Josefines de la Caritat (1896-1913), desprs les substituren
per raons desconegudes. Guarderia gratuta mixta per fills dobrers, fins a 5 anys.
Simparteix lensenyament similar. Des de 1913 ja s segur que les Religioses
socupaven de la casa. Assistits: 80 (1909). Religioses: 7 (1927).
dem (1929?-1936). Hospital, 54 bis. Carmelites de Sant Josep.
Trasllat de la casa anterior. Ara tamb sesmenta la vetlla de malalts.
Centre del Parallel per Obrers (1914?-1936?). Parallel-Raval. Dames

Catequistes.
Escoles gratutes per obrers adults, segurament establertes annexes a una fbrica de
localitzaci desconeguda. Esmentades en 1914-15, s molt probable que continuessin
fins la Guerra Civil.
dem (1939-1967). Sant Pau, 109. Dames Catequistes.
Establert a installacions del Grup Escolar Collaso i Gil, destinat a atendre als obrers
del barri que ja havien sigut atesos abans de la Guerra (segurament pel centre de
Mendizbal, 19 al mateix barri). Obrers: 100 (1939); 170 (1940). Des de 1942 va
incorporar lensenyament per dones. Va funcionar fins 1967, que les seves
dependncies foren integrades dins del centre de Grcia.
Casa densenyana (-1917?-). Junta de Comer, 19 (abans Mendizbal). Dames

Catequistes.
Noms mencionat en 1917 com a Escola subvencionada pel Ajuntament, s molt
probable que continus funcionant fins 1936, ja que segons lInstitut el centre obert
en 1939 al mateix barri va dirigir-se als obrers atesos abans de la Guerra.
Casa de Misericrdia (desprs Escola Laboure) (1920). Elisabets, 8-10. Raval.

Filles de la Caritat-Espanyoles.
Quan marxen les Clarisses, les Filles de la Caritat agafen el relleu i igualment agafen
tant la seva secci dAsil com la dinstrucci de les noies internes.
Collegi de noies (-1920?-). Sant Pau, 75 1. Carmelites de la Caritat.
Collegi de noies. No demostrat totalment que sigui de les Carmelites. 1 ensenyana.
Alumnes: 40 (1908); 47 (1910).
Escoles Parroquials del Carme (1932). Sant Antoni Abat, 10 - Bisbe Laguarda,
1-3. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Desprs de ser totalment destruda arran de la Setmana Trgica, es va construir una
nova Esglsia i centre parroquial (1910-14). Des de 1932, les Escoles Parroquials han
estat confiades a les Filles de la Caritat.
Guardera Municipal n 2 (1945-1981). Floristes de la Rambla, 1 (abans 3)

(abans Cervell, s/n). Carmelites de Sant Josep.
Collegi (1962-1964). La Paloma, 12. Dames Catequistes.

Possible extensi del Centre del Parallel, per no va reeixir.
364
El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urb de la ciutat,
per que aviat va tenir un paper destacat en lubicaci de diverses comunitats, buscant
un lloc ms ampli i a la vegada ms enretirat del casc urb. Tamb fou clau pel
creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt qu en 1775 va quedar
totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat.
La primera comunitat femenina ubicada al Raval van ser les Cistercenques (12371913), seguides per les Jernimes (1475-1913), les Caputxines (1599-1880), i les
Mnimes (1623-1908), i les Carmelites Calades (1649-1884). Tamb van arribar
altres Ordes que ja havien fundat abans al Barri Gtic: les Clarisses (1426-1920), les
Dominiques (1549-1926?), i les Agustines (1567-1863). Totes eren Ordes monstics.
En una etapa posterior van arribar altres comunitats de carcter lleugerament diferent:
les Beates Agustines (1678-1979); les Darderes (1731), associaci de laiques
convertida desprs en Congregaci religiosa; i la Casa de lEsperana (1769-1936),
tamb una mena de Beateri.
La majoria daquestes comunitats es van traslladar a altres barris durant els Segles
XIX i XX buscant millor ubicaci, i per tant continuen presents a la ciutat.
Fins el Segle XVI, al Raval noms arriben aquelles Ordes que buscaven un entorn
allat, apartat del casc urb. Aquell mateix Segle es pot veure que comencen a fundarse Convents dOrdes ja presents amb anterioritat al Barri Gtic, i des del Segle XVII
el predomini del Raval respecte al Barri Gtic ja era gaireb total. El Raval atreia
primer per la seva proximitat al casc urb, i a la vegada perqu permitia lallament
del mn, requisit propi i imprescindible per algunes regles de vida monstica
femenina. Posteriorment, la disponibilitat de amplis espais lliures (a la vegada que
sesgotaven al Barri Gtic) va fer decantar definitivament la balana en favor del
Raval durant els Segles XVII i XVIII.
Durant Segles el Raval va tenir un carcter suburbial, propi duna zona dextramurs
durant segles, sempre supeditada al casc urb. Aix no va canviar durant molt de
temps, amb grans edificis com lHospital de la Santa Creu (1401), la Casa de
Misericrdia (1593), o la Casa de la Caritat (1802), amb un remarcat paper caritatiu i
assistencial.
Aquest carcter va originar la primera casa densenyament a la zona: van ser les
Clarisses, que es van fer crrec de lEscola pels orfes de la Casa de Misericrdia
(1696). Molt poc desprs aparegu lEscola gratuta de les Beates Agustines (17051979), Beateri fundat poc abans.
Fins principis del Segle XIX, gaireb totes les comunitats femenines al Raval eren
Ordes nicament contemplatives, i on altres activitats no tenien ra de ser. Llavors
van arribar les Carmelites de la Caritat (1829-80), que es van fer crrec de la Casa de
Caritat, amb les seves corresponents tasques docents. Per la situaci comenava a
canviar: era la primera comunitat de la ciutat sense clausura, i amb un modus vivendi
obligatriament actiu. Fins llavors, les Clarisses de la Casa de Misericrdia i el
Beateri Agustini havien sigut les niques cases densenyament al Raval.
La Desamortitzaci no va afectar a les comunitats femenines; per s lExclaustraci
del mateix any, feta amb un criteri de pragmaticitat, i que volia mantenir aquells
365
convents amb alguna utilitat per la ciutat. Aix, les dues escoles van ser les niques
cases del barri que no van ser elliminades, grcias a la seva tasca jutjada com a til
per lautoritat municipal, i loferta educativa es va mantenir. De manera breu tamb
safegiren dues escoles ms: la de les Mnimes (1835-46), religioses que mentres
durava lExclaustraci es van dedicar a lensenyament per sobreviure. I la Companyia
de Maria (1842-45), que van tenir que traslladar transitriament el seu Convent de
lEnsenyana del Barri Gtic a instncies de lAjuntament.
Des de 1845 va comenar una nova etapa a la ciutat, caracteritzada per una actitud
molt ms permissiva amb la presncia de comunitats femenines a la ciutat. Per una
banda, les antigues Ordes femenines van comenar a retornar, i la majoria van
aconseguir recuperar els seus antics convents, tamb al Raval: entre 1845 i 1846 la
gran majoria dOrdes exclaustrades es referen, i inicialment es va recuperar lstatus
quo precedent. Tanmateix, aix va suposar la desaparici de la breu Escola de les
Mnimes (1846).
Per altra banda, van comenar a arribar comunitats noves a la ciutat i que no eren
Ordes contemplatives, sin Congregacions amb finalitats ms actives, com
lensenyana. Per aquest fet va tenir molt poca repercusi al Raval, ja que la majoria
sinstallaren al Barri Gtic, aprop duna demanda econmicament ms capa de
pagar els seus serveis. s per aix que des de llavors es van donar molt poques
fundacions al Raval, i sempre de carcter marginal i subsidiari respecte al Barri Gtic.
Aix, lnica comunitat nova arribada al barri van ser les Filles de la Caritat, que per
la seva dedicaci exclusiva als pobres van fer-se crrec de dos organismes de tipus
caritatiu del barri: la Casa dInfants Orfes (1846-75), i la Casa de Maternitat i
Expsits (1853-84), entitats ms o menys vinculades al poder municipal i que
tractaven doferir un servei pblic, confirmant la tendncia de confiar a religiosos
ladministraci daquests grans equipaments pblics dassistncia.
A principi dels anys 60 hi ha una lleugera revifalla del barri, amb la fundaci
dalgunes cases:
Van arribar les Concepcionistes, amb un Collegi (1860-92). Fou una fundaci
excepcional: durant molts anys (1835-75), fou el primer i nic Collegi del barri. I
lnica casa que no era de les Filles de la Caritat.
Les Filles de la Caritat es van fer crrec duna Guarderia amb el suport duna
Associaci catlica (1861-73), desprs traslladada a Sant Antoni, a tocar del barri.
Ams, cap a 1863 va aparixer una breu xarxa descoles gratutes a la ciutat,
generalment obertes en convents de les Ordes de clausura. En el cas del Raval, aix
es va traduir en lapertura de sis escoles als convents de les Clarisses de Jerusalem,
Clarisses de Elisabets, Dominiques, Agustines-Penedides, Jernimes, i Mnimes. Va
ser un fet absolutament puntual a la ciutat i totes desaparegueren al cap de poc temps,
potser al cap duns mesos. s probable que les Agustines continuessin amb la tasca,
per aquell mateix any es van traslladar a Grcia i, per tant, ho farien fora del barri.
En aquesta breu etapa, les fundacions ja no sn cases de gran tamany, lligades ms o
menys al poder pblic: sn cases ms petites, que en majoria mantenen el seu carcter
gratut i dedicades a lensenyana de les classes desvalgudes, excepte les
Concepcionistes. Per no va tenir continutat, i durant una dcada (1864-74) el Raval
va estar indit, sense que hagus cap ms moviment.
A partir de 1874, amb lestabilitzaci de la vida social i poltica de lEstat i la ciutat,
es produeix una etapa en qu arriben nombroses comunitats al barri, malgrat que el
366
predomini de les Filles de la Caritat continua sent indiscutible. I no noms aix, sin
que ams les finalitats de les cases obertes deixen de ser exclusivament caritatives,
aconseguint-se una lleugera diversificaci. Sembla que el Raval comenava a ser un
emplaament ms propici:
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1874-1993).
Les Carmelites de la Caritat amb un Orfanat (1875), que en realitat no s cap casa
nova, sin que van substituir a les Filles de la Caritat.
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Collegi de pagament (1875-1987).
Les Carmelites Tereses, amb una Escola Gratuta (1877-78), traslladada al poc temps
al Barri Gtic.
Les Filles de la Caritat, a la Casa de Caritat (1879-1957), traslladada molt desprs a la
Vall dHebron.
Les Carmelites Missioneres, amb dues escoles gratutes (1879-79 i 1883-84),
totalment anecdtiques, ja que van desaparixer al poc temps.
Les Filipenses, amb un Collegi (1883-1908). Desprs es va traslladar a la Dreta de
lEixample.
Aquest impuls va tenir escasses consequncies, ja que part de les cases obertes van
desaparixer al cap de poc temps.
Desprs daquest fluxe, el paper dominant de les Filles de la Caritat al Raval es va
mantenir: malgrat traslladar la Guarderia a Sant Antoni (1873), deixar lOrfanat a les
Carmelites de la Caritat (1875), i traslladar-se la Casa de Maternitat a les Corts
(1884). Al fer-se crrec duna Escola i de la Casa de la Caritat va deixar el seu domini
prcticament igual a la zona.
Acabat aquest procs, en 1885 ens trobem un equilibri gaireb sorprenent: desprs de
la fundaci dels collegis de les Dominiques de lAnunciata i de les Filipenses,
juntament amb el de les Concepcionistes feien que haguessin fins a tres collegis al
Raval, fet gaireb inslit. Juntament amb quatre cases de plantejament caritatiu (dues
escoles gratutes, i les cases de Caritat i Misericrdia), que completaven el panorama.
Tamb destacar que part de les comunitats arribades al barri en aquest periode van
marxar al cap de pocs anys, preferint expandir-se en altres llocs, principalment al
Barri Gtic. En total, 7 cases funcionant en 1885.
Des de llavors la fundaci de nous establiments va ser molt espaiada i totes de
carcter caritatiu, a locals generalment petits. Per a crrec de comunitats noves al
barri:
Les Josefines de la Caritat, amb una Guarderia (1896-1913), sent desprs substitudes
per una altra comunitat.
Les Franciscanes Missioneres, amb una Escola gratuta (1902?-1922?).
Les Carmelites de Sant Josep, amb una Guarderia (1913-36). No s cap casa nova,
sin que van substituir a les Josefines de la Caritat que sen feien crrec fins
aleshores.
Les Dames Catequistes, amb una Escola per obrers (1914?-1967).
Les Filles de la Caritat es fan crrec de la Casa de Misericrdia (1920), substitunt a
les Clarisses.
Les Filles de la Caritat obren una Escola Parroquial (1932).
A la vegada, van desaparixer el Collegis de les Concepcionistes (1892) i Filipenses
(1908), tots dos traslladats a la Dreta de lEixample.
Durant tota aquesta etapa es trenca lequilibri existent anteriorment: tot aquest procs
de fundacions i desaparicions acaben per definir clarament la personalitat prpia del
367
barri: escoles gratutes a crrec dassociacions caritatives, i cases de beneficncia,

prpies duna poblaci de classe baixa. Ams, la fundaci de Collegis era habitual al
Barri Gtic, augmentant les diferncies i consagrant-se la segregaci social. Les Filles
de la Caritat, seguien sent amb diferncia la comunitat ms present en el barri,
mentres la resta tenien una presncia molt ms modesta; i en alguns casos tenien una
casa densenyament de pagament en altres zones de la ciutat, mostrant-se lhabitual
comportament dual segons lorigen social de lalumnat.
La Guerra Civil va suposar la desaparici de tres cases: la Guarderia de les Carmelites
de Sant Josep, i les Escoles de les Dames Catequistes i de les Filles de la Caritat. Per
aquestes dues darreres es van reobrir en emplaaments diferents dins del mateix barri,
la primera en 1939 i la segona en 1940. Apart daix desprs de la Guerra noms van
haver dues incorporacions:
Les Carmelites de Sant Josep, que van retornar al barri fent-se crrec duna Guarderia
municipal (1945-81).
Les Dames Catequistes, amb un Collegi (1962-64), molt breu, i que segurament seria
sucursal de lEscola dobrers que ja tenien al barri.
El barri aconsegueix mantenir-se amb 9 cases obertes fins 1957; per des de llavors hi
ha una lent descens, motivat no noms per ser un fet generalitzat a tota la ciutat, sin
tamb per limparable degradaci soferta pel barri en el seu conjunt. Aix va fer que
el procs de desaparicions es mantingus prcticament fins lactualitat. Van
desaparixer la Casa de Caritat (1957), Dames Catequistes (1967), Agustines (1979),
Carmelites de Sant Josep (1981), Dominiques de lAnunciata (1987), i lEscola de les
Filles de la Caritat (1993).
En total, de les 9 cases existents, tan sols quedaven 3 en 1994: dues de les Filles de la
Caritat i una de les Carmelites de la Caritat, justament les primeres comunitats
arribades al barri (desprs de les Ordes monstiques), i a la vegada les ms fidels per
sobre de les circumstncies.
Durant tota la seva histria, les comunitats religioses femenines han tingut un escs
arrelament al Raval, malgrat ser la zona ms populosa de la ciutat desprs del Barri
Gtic durant molt de temps. Mai va perdre el seu carcter marginal en cap moment,
primer respecte al Barri gtic, i desprs respecte al nou Eixample de la ciutat. Moltes
de les comunitats arribades a la ciutat no hi van ser mai, o van ser duna manera
gaireb testimonial. El carcter del barri, bsicament modest i tamb obrer, podria
explicar cert anticlericalisme cap a les religioses; per el nombre de cases presents al
barri, sempre constant i fora numers, ho descartaria. Els fets de la Setmana Trgica
ho confirmaria, ja que no va suposar cap desaparici immediata.
Malgrat aquest carcter subsidiari, fins 1857 el Raval encara tenia ms cases obertes
que el Barri Gtic: 5 cases en funcionament, per 4 del Barri Gtic. Per des de llavors
el Barri Gtic va iniciar un imparable ascens (amb un mxim de 20 cases en 1905),
mentres el Raval tan sols aconseguia un lleuger augment. El seu nombre de cases fou
molt regular: entre 7 i 8 cases presents, mitjana prcticament inamovible entre 1860 i
1955, i el procs de fundacions i desaparicions ha sigut constant i simultani, amb
etapes de major o menor activitat.
Levoluci social del barri es trasllueix en aquest procs: primer, un efmer equilibri
qualitatiu entre cases de pagament i les gratutes o de beneficncia aconseguit al
darrer quart del Segle XIX, i que reflexaria certa diversitat social a determinades
zones del barri. Aquest equilibri es va anar trencant a principis del Segle XX, al
368
mateix temps que el Barri Gtic tamb perdia pes especfic. El procs iniciat als anys
50 del Segle XX tamb sn reflexe de la greu decadncia soferta per aquest barri.
BARCELONETA
Sales dAsil per Prvuls de Sant Joan Baptista (1872-1887). Andrea Dria
(abans Alegra). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Segona Guarderia fundada per la Junta de Seoras, desprs dAldana (1861).
Inagurada a la Barceloneta, es trasllada a un edifici ms gran en 1887 a la mateixa
barriada.
dem (1887). Balboa, 19-27 (abans 47) - Mediterrnia. Filles de la CaritatEspanyoles.

Trasllat del local anterior. Mixte, 3-7 anys. Desprs els nois passen a escoles de La
Salle i les noies continuen amb classe de Labors. Acollits: 500 (1899, 1908 i 1910).
Religioses: 12 (1899 i 1927)
Casa densenyament (1939-40). Sant Miquel, 3. Pis. Filles de la CaritatEspanyoles.

Trasllat provisional de la casa anterior, molt malmesa, fins la seva mnima adecuaci
de nou com a Escola.
Secci Filial n 6 de lInstitut Maragall (1966-74). Balboa, 19-27. Filles de la

Caritat.
Escoles de Sant Vicen de Pal (1890-1936?). Sevilla, 45-49. Filles de la

Caritat-Franceses.
Escola per noies pobres del barri. Places gratutes i de pagament. Des de 5 anys.
Patrocinat per una Junta de Senyores. Fundat segons algunes fonts en 1898, encara
que la primera notcia s de 1895. Referides en 1922 per darrer cop. Alumnes: 120 en
total, 58 gratutes (1901); 170 (1908); 170 (1910); 250 en total, 60 gratutes (1912).
Religioses: 5 (1901); 3 (1912).
Escoles del Centre de Nostra Senyora de Montserrat (1890-1928). Baluard, 92

(abans 96) - Sevilla, 45-49. Filles de la Caritat-Franceses.
Contgua a lanterior, i fins a cert punt interdependents. Escola per a nois pobres del
barri, fills dobrers. Patrocinada per les Conferencias de San Vicente de Pal. De
pagament per tots, excepte per fills de socis de les Conferencias. Oficialment fundada
en 1912 segons algunes fonts, per des de 1901 ja hi han notcies. Ensenyament de
prvuls i elemental. Tamb hi han classes nocturnes. Alumnes: 170 prvuls, 137
elementals, 49 nocturns (1901); 170, 130 i 60 (1914). En total: 244 (1902); 290
(1908); 285 (1910). Religioses: 5 (1901 i 1914); 8 (1927). En 1928 les escoles es
traslladen, per sense sortir de la Barceloneta.
dem (1928-1974). Sant Carles, 33 - Santa Llusa de Marillac, 9 (abans

Tormenta). Filles de la Caritat-Franceses.
Trasllat del centre anterior. No hi han variacions aparents.
369
Escola de Sant Vicen de Pal (1897-1905). Santa Eullia, 8/24 1. (Actualment

Meer). Filles de la Caritat.
Escola de noies. Des de 6 anys. Amb instrucci anomenada com a variada.
Organitzades per una Junta de Senyores, i posades sota la direcci de les Religioses.
Alumnes: 120, 45 gratutes (1899). Religioses: 2 (1899). Desprs de 1901 no torna a
aparixer.
Guarderia Infantil (-1963?-). Sant Miquel, 83-85. Sant ngel Custodi.
Noms hi ha una referncia, i per aix degu ser molt breu.
Hogar Maria Nia (1970-1971). Rector Bruguera, 4. Esclaves Sagrat Cor.
Intent fracassat destablir una escola de Primria al barri. Pel seu nom, possiblement
es tracti duna sucursal de lescola de Mallorca, 234 de la Dreta de lEixample.
El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins
desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment desprs de la Guerra
de Successi en 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La prdua de
poblaci que pat la ciutat arran del conflicte bllic no va fer imprescindible ni urgent
la seva construcci, per el posterior creixement demogrfic va rescatar el pla fins
fer-lo realitat tal com avui el coneixem.
La comunitat protagonista al barri van ser les Filles de la Caritat, que durant molt de
temps han sigut les niques religioses presents al barri, i amb moltes fundacions.
Totes es van obrir amb el suport dAssociacions caritatives, que van ajudar a les
religioses a expandir-se.
La primera casa fou una Guarderia (1872), i que ha sigut la nica que ha perviscut
fins lactualitat.
Seguidament es van fundar dues Escoles simultnies: una Escola per noies (18901936), i una Escola per nois (1890-1974). Desprs de la Guerra Civil es van fondre en
una nica casa.
Una quarta casa fou una Escola de noies (1897-1905), que va tenir curta vida.
Amb aquestes tres fundacions es va formar el teixit educatiu de la Barceloneta, amb
ensenyana gratuta per ambds sexes (aix s, en locals separats), i financiat per
sectors socials alts, de fora del barri, per amb vinculacions de tipus econmic.
Desprs de la Guerra Civil les tres cases aconsegueixen reobrir-se amb fora
dificultats. En teoria va desaparixer una, quan realment les dues escoles del carrer
Sevilla es van unificar en una sola. Molt ms tard van haver dues fundacions, molt
poc importants i breus:
Una Guarderia del Sant ngel Custodi existent puntualment cap a 1963, i una Escola
de les Esclaves del Sagrat Cor (1970-71). Totes dues no van tenir cap tipus de
trascendncia.
Durant dcades les dues Escoles de les Filles de la Caritat van ser fonamentals en el
barri, fins la desaparici duna delles en 1974. Laltra es mant sense problemes com
lnic centre educatiu del barri mariner a crrec duna comunitat femenina.
BESS
370
Collegi Externat (1963-1967). Maestro Alfonso, 35-37. Sagrat Cor.
Collegi Sagrat Cor-Bess (1967). Llus Borrass, 16-18. Sagrat Cor.

Apostolat catequstic i Ensenyana (1963-1966). Barriada Sud-Oest del Bess,

Casa C, n 3, 4 4. Missioneres Croades.
Collegi i Centre de Formaci Professional Santa Maria dels Apstols (1966).

Pere IV, 560-562. Missioneres Croades.
Trasllat i ampliaci de la casa anterior.
Secci Filial n 1 de lInstitut Femen Maragall (1964-1969). Cristfol de

Moura, 223. Missioneres Seculars.
Trasllat duna casa anterior radicada a Pere IV, 398 en el Poblenou.
Casa dEnsenyana (1967-1974). Camp de la Bota. Franciscanes MM. de Maria.
Classes pels nens del barri, a la parrquia. En 1974 es van traslladar a la Mina, ja
dintre del terme municipal de Sant adri del Bess.
Guardera los ngeles (1979-1988). Camp de la Bota, s/n. Filles de la Caritat.
El Bess s un polgon residencial construt fonamentalment entre 1959 i 1960 per

allotjar la poblaci immigrada (gaireb tots del Sud dEspanya), basat en grans blocs
dhabitatges, i mancat des del principi dels serveis ms elementals, entre ells els
educatius. Dintre de la seva rea tamb sinclou el barri del Maresme, construt abans
(1956), per de dimensions ms petites i annex al barri del Bess. Tamb queda
incls lantic barri de barraques del Camp de la Bota (tamb dit Somorrostro i
antigament barri de Pekn), existent des de principis del Segle XX i actualment
desaparegut.
El barri t dues cases fonamentals, que van nixer i consolidar-se de manera
simultnia:
Les Religioses del Sagrat Cor, que van fundar el seu Collegi de manera provisional
(1963), construint el seu edifici definitiu en 1967. I per altra banda les Missioneres
Croades, que van comenar en un pis (1963), i que desprs van poder construir un
nou Collegi en 1966, especialitzat en ensenyament professional.
Posteriorment, va ser el suburbi de barraques del Camp de la Bota el que va rebre la
corresponent atenci. Primer van ser les Franciscanes Missioneres de Maria, amb una
Escola al suburbi del Camp de la Bota (1967-74), que no va desaparixer al cap duns
anys, sin que va traslladar-se al nou polgon residencial de la Mina, dintre del terme
municipal de Sant Adri del Bess, al costat de les barraques. I desprs van ser les
Filles de la Caritat, amb una Guarderia tamb al Camp de la Bota (1979-88), i que es
va mantenir en funcionament fins la desaparici fsica daquest barri marginal de
barraques.
371
El Barri del Bess va ser ats duna manera prou rpida, noms uns pocs anys desprs
de ser construt, i ams amb dos collegis construts ex profeso per aquesta tasca, que
van ser suficients per atendre tot el polgon de vivendes. El Camp de la Bota ja existia
des de feia dcades, i va ser ats molt tard amb cases de dimensions i recursos molt
ms reduts.
BON PASTOR
Escola Parroquial del Bon Pastor (1966). Estadella, 63-65 - Sant Adri, 134.
Dames Negres.
Abans dita Escuela Padre Nicols Barr.
El Bon Pastor va ser un barri construt entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes
expulsats de Montjuc, reurbanitzat amb motiu de lExposici Universal de 1929.
Posteriorment va continuar creixent a costa de limmigraci.
El barri va tenir que esperar gaireb quatre dcades per rebre la seva primera (i nica)
casa densenyament a crrec dalguna comunitat femenina. Van ser les Dames
Negres, que van actuar a travs de lEscola Parroquial (1966), i que sha mantngut
fins lactualitat. No ha hagut cap ms fundaci.
CAMP DE LARPA
Collegi Calassan (1861). Joan de Peguera, 42 (abans 24) - Muntanya.

Escolpies.
Collegi Internat de pagament, fins 1919 tamb fou Noviciat. En principi conegut com
a Colegio de las Escorialesas para seoritas. Fins 1904 no va tenir ensenyament
gratut, amb una escola nocturna per obreres (50 alumnes en 1914), i una dominical.
Incendiat en 1909, fou reobert en 1910. Alumnes: 85 (1908); 80 (1910). Religiosas:
15 (1927). I 15 novcies.
Collegi de Santa Teresa de Jess (desprs Obra Benfico-social Nio Dios)

(1892). Mallorca, 509 (abans 505). Franciscanes Sagrats Cors.
Obra escolar nascuda com a complement del Hospital del Nen Du.
Asil de la Sagrada Famlia (1894-1899?). Muntanya, 2. Pis. Filles de la CaritatEspanyoles.

Guarderia gratuta de nenes filles dobrers. Es procuraven cuidats i instrucci mentres
els seus pares treballaven. Com no donaven a bast, es constru un edifici nou i propi.
dem (1899?-1979). Mallorca, 593-595 (abans 333) - Muntanya, 39-41. Filles de

Trasllat de la casa anterior. Es bast un nou edifici, documentat per primera vegada en
1901. Ara els seus serveis es divideixen bsicament en dues facetes: Sales dAsil.
Guarderia mixta des de 2 mesos fins a 5 anys. Recollits tot el dia. Acollits: 227
(nadons) i 101 (prvuls) (1914).
372
Ara safegeixen escoles gratutes per noies: ensenyana elemental i religiosa (podien
haver nens); escola nocturna de joves; i escola dominical. En 1979 no va tancar, sin
que es va convertir en lEscola Pblica de primria Dovella.
Alumnes: 250 gratutes+56 de pagament (1899); 300 (1909); 230 (1910); 154 dirnes
+ 66 nocturnes + 80 dominicals (1914). Incendiat i destrut en 1909, fou reedificat i
obert en Juliol de 1910. Religioses: 8 (1899 i 1914); 9 (1927).
Casa (1928?-1929). Consell de Cent, 596. Caputxines Divina Pastora.
En 1929 sesmenta per primera i nica vegada aquesta casa, sense aclarir el seu s.
El Camp de lArpa va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents
barriades de poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de
Provenals, amb motiu de la seva creixent industrialitzaci.
La primera comunitat del barri van ser les Escolpies, amb un Collegi (1861), primer
Internat i desprs Externat, destinat a la petita lit acomodada del barri.
Posteriorment, el Collegi va incorporar una Escola gratuta (1904). La casa fou
incendiada durant la Setmana Trgica, per es va mantenir. Sempre ha sigut lnica
casa prpiament docent del barri, ubicada al centre del Camp de lArpa.
Tres dcades desprs, van arribar de manera quasi consecutiva la resta de comunitats
del barri:
Les Franciscanes dels Sagrats Cors, amb una Escola annexa al Hospital Infantil de les
mateixes religioses (1892), per molt allunyada del nucli original del Camp de
lArpa. I les Filles de la Caritat, amb una Guarderia per filles dobrers (1894-1979),
en el cor del barri. Totes dues cases responen a un carcter ms assistencial que no
pas docent.
Desprs daquestes fundacions, no va haver cap ms: mai han hagut Escoles gratutes
prpiament dites, ms apropiades al carcter obrer del barri; amb excepci de
lEscola gratuta de les Escolpies, supeditada al seu Collegi.
Passada la Guerra Civil, tampoc ha hagut cap ms incorporaci. En canvi, les Filles
de la Caritat van deixar el seu centre (1979) per manca de viabilitat; per va continuar
obert com Escola pblica. Mentres, lEscola del Hospital Infantil de les Franciscanes
ha sabut reconvertir-se en Collegi, adaptant-se als nous temps.
Es pot resumir que el Camp de lArpa ha tingut Collegi i Escola units amb la casa de
les Escolpies. La resta van ser una Guarderia i un Hospital Infantil allunyat del barri.
CLOT
Collegi Divina Pastora (1896-1923). Ter, 5. Caputxines Divina Pastora.
Escola per noies de classe modesta, sembla que gratuta. 1 ensenyana. Lescola va
desaparixer en 1923, per sembla que es va mantenir una comunitat almenys fins
1927. Religioses: 11 (1927).
373
El Clot tamb va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
motiu de la seva creixent industrialitzaci.
Al barri noms sha establert una casa de les Caputxines de la Divina Pastora (18961923), quan el barri estava en ple creixement. No est gaire clara la funci daquesta
casa, ja que totes les fundades per aquesta comunitat duien el mateix nom, i a barris
molt dispars. s molt probable que es tracts dun Collegi de pagament per la petita
lit del barri: cases similars van haver a altres suburbis de Sant Mart: Camp de
lArpa i Poblenou, i a crrec daltres Congregacions. Ams, les Caputxines sempre
fundaren cases de pagament. Possiblement tingus Escola gratuta annexa.
Desprs de la desaparici daquesta casa no es va obrir cap ms, i el barri sha quedat
indit durant gaireb 70 anys fins lactualitat. Lalumnat potencial del barri ha tingut
que acudir als centres dels barris propers del Camp de lArpa, Sagrera, o Sagrada
Famlia. El carcter social del Clot com a barriada eminentment obrera de gran
agitaci i un sentiment anticlerical fora arraigat, va impedor altres fundacions
posteriors.
CONGRS
Collegi Mares Franciscanes Divina Pastora (1950-1988). Passeig Maragall,

162-164 (abans s/n). Franciscanes Pastores.
En 1988 es van traslladar al Centre Escolar Valldaura, del Barri de la Prosperitat.
Escola Arrels (abans Grup Escolar Pius X) (1958). Cardenal Tedeschini, 70.
Instituci Teresiana.
Casa densenyament fundada expressament per atendre al alumnat femen del nou
barri del Congrs. En 1960 se li afegeix la Residncia Santa Teresa, per joves
treballadores, que es trasllad en 1968. Situat a un costat del centre del barri, la
Parrquia de Pius X. En 1980 adquireix la seva denominaci actual.
Secci Filial n 10 de lInstitut Maragall - Seglares al Servicio de la Iglesia

(1968-71). Cardenal Tedeschini, s/n. Instituci Teresiana.
Incorporaci de la 2 ensenyana.
Com el seu nom indica, el barri fou construt ntegrament a principis dels anys 50
amb motiu del Congrs Eucarstic Internacional (1953), fet que oblig a desallotjar
multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on succeien els principals
events, i allotjar-los al nou barri.
El barri va tenir aviat presncia, per amb matitzacions. La primera presncia va ser
el Collegi de les Franciscanes Pastores (1950-88). No es pot considerar que el
Collegi fos propi del Congrs, ja que es va bastir just abans de la construcci del
barri, es troba en un dels seus extrems geogrfics, i mirava ms cap al barri del
Guinard. Aix s, la seva proximitat el va fer molt til als primers anys de vida del
barri, quan no havia cap ms oferta educativa.
374
En canvi, s s plenament prpia del barri lEscola de la Instituci Teresiana (1958),

emplaada al cor del barri, i que sha mantingut fins lactualitat. La desaparici del
Collegi de les Franciscanes Pastores (1988) encara ha accentuat ms el seu carcter
dEscola central del barri.
DRETA EIXAMPLE
Collegi de lInfant Jess (1867-1925). Passeig de Grcia, 33. Pis. Dames

Negres.
Collegi Externat de pagament, obert en un ampli pis. Desprs de traslladar-se a Sant
Gervasi per obrir lInternat, la manca de lExternat comen a notar-se i les
Religioses van tenir que fundar un nou collegi daquestes caracterstiques per cobrir
aquest forat. Alumnes: 130 (1908); 55 (1910). Tancat en 1925, malgrat que segueix
esmentant-se fins 1929.
Collegi Mare de Du de les Escoles Pies (1873-1936; 1950). Arag, 302 (abans
362) - Llria, 64 (abans 100). Escolpies.
Traslladat del Collegi de Pi, 5 en el Barri Gtic. Collegi Externat de pagament, amb
part dalumnes gratutes. Les religioses compraren aquest terreny en 1871, comenant
ledificaci del nou Collegi a lany segent. Per la lentitud de les obres va fer que
no es pogus inagurarar fins 1876. Edifici molt complet, amb Collegi, Convent i
Esglsia. En 1934 es transform en Acadmia Motserrat, per adaptar-se a les
circumstncies vigents a la Repblica. Destrut totalment en 1936, per manca de
mitjans no es va poder reconstruir i obrir fins 1950. Alumnes: 100 (1908); 300
(1910). Religioses: 41 (1927).
dem (1944-50). Ausias March, 37. Escolpies.
Desprs de la Guerra, les Escolpies intenten reobrir el Collegi dArag-Llria. Per
degut a les destrosses han de llogar varios pisos dins daquesta finca per poder
recomenar les classes amb el seu antic alumnat. Es va tancar quan el Collegi va
estar en bones condicions.
Convent-Escola de Nostra Senyora de lEnsenyana - Collegi Lestonnac

(1875). Pau Clars, 131 (abans 53) - Arag, 284 (abans 328 i 338-340).
Companyia de Maria.
Trasllat del Convent-Escola de lEnsenyana, fins llavors situat al Barri Gtic, a un
edifici de nova planta, construt en 1874-75 mitjanant el conveni amb una empresa
que constru el nou edifici, a canvi de rebre lantic com a pagament. Aix es va fer, i
les religioses es traslladaren en 1875 mantenint-se la 1 ensenyana i lensenyament
de labors, gratuts per internes i externes, des dels 5 anys. El principi de gratutat es
va mantenir inamovible fins 1950, a la vegada que es va transformar lOrde en una
Congregaci sense clausura. Alumnes: 500-600 (1901); 400+450 (1908);
Institut Tcnic Lestonnac (1976). Arag, 284. Companyia de Maria.
Ampliaci de loferta educativa amb la formaci tcnica, a la mateixa finca.
Collegi Divina Pastora (1877). Bailn, 38-40 (abans 48). Caputxines Divina
Pastora.
375
Collegi Externat de noies. Ensenyana de prvuls i elemental. Trasllat definitiu del

Collegi situat a diverses cases del Barri Gtic. Tamb hi han classes dominicals per
serventes i obreres. Trasllat definitiu de la casa anterior en un edifici de nova planta,
exprs per lInstitut. Amb capella interior (1884). Tamb hi han associacions de
beneficncia, com les Escoles Dominicals de la VOT per a serventes, fundades pels
Pares Caputxins en 1906 i integrades com a servei afegit del Collegi. O el Ropero de
pobres del Rosario. Alumnes: 146 (1910); 194 dominicals (1914). Religioses: 40
(1927).
Collegi Immaculada Concepci (1879). Valncia, 252 (abans 320).

Concepcionistes.
Collegi Externat de pagament per noies, i Seu Provincial. Amb Esglsia. 1
ensenyana. Incendiat en 1909, sobr provisionalment en Arag, 235 en Octubre del
mateix any. En 1915 ja tornen a estar en Valncia. Estava comunicat amb ledifici
cremat fins que es restaur del tot. Alumnes: 20 (1908); 40 (1910). Religioses: 42
(1927).
Escola (1879-1879). Passeig de Sant Joan, 209-211 (ara 27-29 aproximadament).

Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa de Gruny, 5 en el Barri Gtic. Juntament amb lEscola, es planteja
fundar un Asil de noies pobres com a afegit de les seves activitats i per aix surten del
casc antic de la ciutat on fins ara sempre havien estat donant classes. Per liniciativa
qued sense suport i va fracassar, traslladant-se al carrer Verdi, 95 a Grcia.
Escoles Parroquials del Nen Jess (1881-1913). Bailn, 93-95. Teresianes.
Escoles gratutes de la Parrquia de la Concepci. Fundades per les Conferencias de
San Vicente de Pal, per traspassades enterament a les Teresianes. Classes de
prvuls (mixta), i noies. Alumnes: 175 (1900). Religioses: 4 (1900).
Collegi (1881-1882). Bruch, 103 2. Teresianes.
Alumnes: 20 (1881).
dem (1882-1884). Girona, 33. Teresianes.
Trasllat de la casa anterior. A la vegada funcion com a Casa de Formaci de
Religioses.
dem (1884-1901). Passatge Mndez Vigo, 6. Teresianes.
Casa dEnsenyana (1901-1909). Diputaci, 264. Teresianes.
Per coincidncia cronolgica podria tractar-se de la continuaci de la casa anterior.
Desaparegut durant la Setmana Trgica. Alumnes: 40 nois i 50 noies.
Escola de Nostra Senyora del Roser (1884). Mallorca, 349 (abans 447) - Roger
de Flor, 220. Beates Dominiques - Dominiques de lEnsenyana.
Escuela gratuta de noies. Trasllat de la casa existent a la Plaa de les Beates, al Barri
Gtic, exercint igualment la seva activitat docent. Incendiat en 1909, no acaben la
seva restauraci fins 1914; per en 1910 ja fou obert. En 1961 el Beateri fou integrat
dins lInstitut de Dominiques de lEnsenyament de lImmaculada Concepci.
376
Monestir de la Visitaci de Santa Maria (1884-1942). Passeig de Sant Joan, 88

(abans 222). Saleses.
Trasllat de la casa anterior, situada a Grcia. Convent, Esglsia i Internat,
expressament construts per les Saleses. Un edifici s Convent, laltre Internat, i
lEsglsia al centre. L Internat es mant, malgrat lhermetisme de dades, fins 1928
com a mnim. Incendiat en 1936, lensenyana desapareix i ledifici passa als
Germans Maristes. Les Religioses passen a la Vall dHebron. Religioses: 36 (1927).
Escoles Parroquials del Nen Jess (1887-1915?). Bailn 67, baixos. Teresianes.
Escoles gratutes de la Parrquia de la Concepci. Classes de prvuls (mixta), i
elemental i superior per noies. Igualment fundades per les Conferencias de San
Vicente de Pal. Alumnes: 30 prvuls i 60 noies (1908); 60 i 40 (1910); 80 i 60
(1911). Religioses: 4 (1914).
Collegi del Sagrat Cor (1888). Diputaci, 326 (abans 436) - Bailn, 58-60.
Sagrat Cor.
Collegi Externat de pagament. 1 ensenyana des dels 6 anys. Edifici rehabilitat com
Convent i Collegi, que samplia definitivament en 1892. Sobre com a Collegi de
pagament i Escola nocturna gratuta. Alumnes: 12 (1888); 200 (1908); 320 (1910).
Ams, 250 alumnes gratutes (1901 i 1914). Religioses: 8 (1888, 1901 i 1914); 62
(1927).
Secci Filial n 9 de lInstitut Maragall (1969?-1982). Diputaci, 326. Sagrat

Cor.
Collegi de Jess-Maria (1890-1973). Casp, 50-52 - Bruc, 29. Jess-Maria.

Trasllat definitiu de la casa de Riera de Sant Joan en el Barri Gtic, aquesta vegada a
un edifici nou i ja definitiu. Collegi Externat de pagament i Ensenyana elemental.
Escoles del Apostolado de la Oracin (1892-1901). Pau Clars, 49 baixos. Dreta

Eixample. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Segona collaboraci amb la mateixa Congregaci. Classes dirnes, nocturnes i
dominicals. Les dirnes van a crrec de les religioses, provinents des de la casa de
Sant Pere ms Baix, 7 del Barri Gtic. Apareixen en aquest lloc per darrer cop en
1901, traslladant-se llavors a Santa Llcia-Cervantes, al barri de Grcia.
Orfelinat de Sant Josep (1893-1897). Arag, 345. Sagrada Famlia de BordeusSant Josep.
Asil de noies. Portat per les Germanes de Sant Josep, la branca de lInstitut dedicada
a linfncia desvalguda. Funden lAsil a una casa particular, fins trasladar-se en 1897
a un edifici propi en Provena, 388-Roger de Flor, 224 al barri de la Sagrada Famlia.
Asil-Tallers de la Santssima Trinitat (1894-1896). Arag, 406. Trinitries.
Escola tcnica gratuta per noies internes i externes. Ensenyana doficis manuals.
Primera casa de lInstitut d la ciutat, que va sofrir diversos trasllats. En 1896 es
trasllada a Rossell, 66 a lEsquerra de lEixample.
377
Escola Tcnica-Professional Lpez Vicua (abans Refugi i Escoles de Maria

Immaculada pel Servei Domstic - Acadmia Maria Immaculada) (1896).
Consell de Cent, 393-397 (abans 403) - Girona, 75. RR. del Servei Domstic.
Trasllat de la casa de Comtal, 9 en el Barri Gtic. La finca fou comprada en 1890,
comenant les obres del nou edifici el mateix any. Poc desprs fou inagurada.
Inicialment noms comprenia el nmero 393, comprant-se el xamfr de Consell de
Cent 395-397 - Girona, 75 poc abans de la Guerra per manca despai. No fou
incendiat en 1909, i durant la Guerra la casa va funcionar com Hospital i no pat
destrosses. El xamfr afegit fou enderrocat per construir una ampliaci ms capa,
sent inagurada en 1970 i donant-li la fesomia actual.
La casa ja apareix dedicada a latenci de Serventes en tots els sentits. Es
proporcionava allotjament temporal, servei de collocaci a cases dignes, i
ensenyament adequat al seu coms. Classes nocturnes (elemental i labors prpies del
seu ofici), i dominicals (urbanitat), tant per serventes allotjades o no. Tot gratut.
Actualment el centre subsisteix amb objectius similars, adaptant-se als nous temps:
Escola Professional de noies i Residncia destudiants. Alumnes: 800 (1899); ms de
1000 (1911). Religioses: 41 (1928).
Escoles Nocturnes de lInstitut de Maria Reparadora (desprs Adoraci del

Santssim Sagrament) (1900?-1914?). Casp, 49-51 (abans 81) - Girona, 32.
Reparadores.
Trasllat de la casa de Comtal, 35 al Barri Gtic, igualment dedicada a ladoraci.
Inagurada en 1889, com a activitat suplementria es donaren classes nocturnes i
dominicals per obreres. Almenys en 1900 i 1914 aquesta activitat sesmenta. No fou
incendiat en 1909, perqu van aconseguir defensar ledifici. Desprs no hi ha cap ms
notcia densenyament, fins el seu tancament en 1988. Alumnes: 150 (1901 i 1914).
Collegi de la Presentaci (1903-1905). Passatge Concepci, 8-10. Dominiques

de la Presentaci.
Collegi de pagament per noies. 1 ensenyana.
dem (1905-1958). Rossell, 240. Dominiques de la Presentaci.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 130 (1908); 123 (1910). Religioses: 15 (1927).
Collegi de la Purssima per sordmudes i cegues (1903-1942; 1946-1950).

Passatge Mndez Vigo, 6-10 - Roger de Llria, 61. Franciscanes Imm. Concepci.
Ensenyament de sordmudes, i desprs tamb de cegues. Alumnes: 30 (1908); 34
(1909). Apart tamb hi ha una Escola per noies pobres. Alumnes: 23 de pagament i
16 gratutes (1914).
dem (1942-1946). Roger de Llria, 66. Franciscanes Imm. Concepci.
Trasllat temporal de la casa anterior. En 1946 es traslladen momentniment totes dues
cases fora del barri, a Arag 100 a lEsquerra de lEixample.
dem (1950-1978). Passeig de Sant Joan, 108 (abans General Mola, 8).
Franciscanes Imm. Concepci.
Unificaci de les dues cases anteriors en una de sola.
378
Collegi de Santa Eullia (1903-1905). Passatge Mndez Vigo, 4. Sant Josep de

Cluny.
Collegi Externat. Inicialment es dediquen noms a donar llions de francs, llengua
originria de la comunitat de religioses.
dem (1905-1912). Roger de Llria, 112. Sant Josep de Cluny.
Trasllat de la casa anterior. Dedicades a lensenyament, cap a 1907 amplien les seves
activitats docents i donen ms matries apart del Francs.
dem (1912-1931). Bruc, 131. Sant Josep de Cluny.
Trasllat de la casa anterior. Se segueixen dedicant a lensenyament, per ara tamb
inclouen noies internes. Religioses: 32 (1927).
Collegi de Isabel la Catlica (1904-1909?). Arag, 285 (abans 341). Sagrada

Famlia de Bordeus-Loreto.
Collegi existent des de 1864 amb el mateix nom, en 1904 s assumit per les
Religioses. Per tan sols sha trobat la documentaci del seu trasps, sense ms
notcies. Com a molt tard, s possible que desapareixs arran dels successos de 1909.
Collegi (1905-1908). Rambla Catalunya, 40. Filipenses.
Collegi de 1 ensenyana. Es tracta dun Collegi que ja existia mencionat des de
1902, mixte fins 1905 i que no torna a esmentar-se des de 1907. Al encarregar-sen
les Filipenses passa a ser noms de noies. Les Filipenses sn anomenades des de
1912, per llavors ja no hi han referncies a lescola que desapareix al aparixer la
casa de Consell de Cent, 321.
Collegi (1908-1910). Consell de Cent, 321. Filipenses.
Fusi dels Collegis existents a la ciutat, en concret dels de Pintor Fortuny (Raval) i
Rambla Catalunya en el mateix barri. Malgrat la concentraci de mitjans, tampoc va
aconseguir tenir continutat i va desaparixer al poc temps.
Collegi de Sant Josep (1906-1908). Girona, 64 1. Sagrada Famlia de Natzaret.
Trasllat de la casa de Santa Anna, 10 del Barri Gtic. Aquest nou emplaament no va
acabar de prosperar, i als dos anys marxen al carrer Arc de Jonqueres, 8 dintre del
mateix casc antic. Tot indica que les religioses sestabliren aqu mentres buscaven un
nou lloc dintre del mateix Barri Gtic.
Institut Teresi dEstudis Superiors - Collegi Teresi de Maria Immaculada

(1908-1969). Rambla Catalunya, 126. Teresianes.
Collegi de pagament mixte. Es va comprar un gran edifici-xalet, obra de Puig i
Cadafalch, i que va destacar per oferir els ms diversos ensenyaments: 1 i 2
ensenyana, Comerc, i Magisteri, i altres clases de adorno. Ams, tenia tant nois com
noies. Alumnes: 30 nois i 20 noies. Religioses: 19 (1927).
Culte del Santssim Sagrament i Collegi Sagrat Cor de Jess (desprs

Collegi-Hogar de Mara Nia) (1913-1928; 1961-1976). Mallorca, 234.
Esclaves Sagrat Cor.
Trasllat de la casa de Gran Via, 533 a lEsquerra de lEixample. Casa que acull les
antigues comunitats de Poble Sec i lesquerra de lEixample, es dedica al Culte i
379
funda un collegi. En 1961 es torna a fundar un Collegi, que dur fins 1976 quan va
ser transformat en Residncia destudiants. Tamb fou Noviciat i Seu Provincial.
Collegi Sagrat Cor de Jess (desprs Shalom) (1928). Rambla Catalunya, 83.
Esclaves Sagrat Cor.
Collegi femen de pagament. Es tracta del Collegi fundat a la finca de Mallorca en
1913. En 1928 sadquireix aquesta finca (a la mateixa illa, i comunicada interiorment
amb Mallorca), i se situa el Collegi. Aix justifica que el mateix Institut no el
reconegui fins 1928. Religioses: 62 (1927).
Collegi Cor de Maria (1915-1919). Diputaci, 280 Pral. MM. Cor de Maria.
Esmentada des de 1916 fins 1919, possiblement es tracti del trasllat del Collegi de
Hrcules, 3 en el Barri Gtic. Inicialment es volia comprar la finca, per noms es va
poder llogar un pis. Posteriorment, la venda de la finca va obligar al trasllat.
dem (1919-1970). Girona, 66. MM. Cor de Maria.
Continuaci de la casa anterior en el pis Principal, i de lloguer. Segurament, a
posteriori es va estendre a altres pisos de la finca.
Collegi de Nostra Senyora de la Consolaci (1916-1981). Passatge Concepci,

8 (abans 4). Germanes de la Consolaci.
Trasllat de la casa de Puig-Reig, 9 a Sant Gervasi. Establertes de lloguer en el xalet
del banquer Arns, en 1916 compren la finca com a prpia. Collegi de pagament per
noies, amb 1 Ensenyana. Religioses: 8 (1927). En 1981 es va transformar en
Residncia Universitria.
Collegi Mare de Du de la Merc (1919). Provena, 283. Mercedries.
Trasllat definitiu del collegi situat a nombroses cases del Barri Gtic, des de la seva
fundaci en 1877. Es va comprar un terreny i es constru ledifici, aconseguint-se per
fi tenir-lo en propietat. Totes dues adreces apareixen simultniament en 1920; per tant
degu ser lany del trasllat. Segueix sent Collegi de pagament. Durant la Guerra el
Collegi va continuar funcionant com a casa densenyament, sent retocat i millorat i
no va patir destrosses. Posteriorment reformat i ampliat (1952-53), la casa presenta
laspecte actual. Alumnes: 450 (1970).
Collegi de Nostra Senyora de Loreto (1924-1964). Mallorca, 274 - Pau Clars,

164 (abans 90). Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
Trasllat de la casa de Portaferrrissa, 7-9 en el Barri Gtic. Finca prpia, al contrari de
lanterior que noms era llogada. Durant la Repblica fou rebatejat com a Mtua
Escolar Lesseps, i adquir una imatge laica acord amb els temps. Religioses: 30
(1927).
Collegi Femen (1940-1970). Passatge Mercader, 13-15. Instituci Teresiana.
La casa es va obrir en 1929, i com a trasllat duna Residncia de noies oberta en 1918
a una altre finca del mateix carrer. Per no fou fins fins 1940 que se li va afegir un
carcter docent. En 1968 va traslladar part de lensenyament a Via Augusta, 300 en
Sarri. Per va desaparixer gaireb al mateix temps que aquesta casa.
Collegi Re-Vir-Cien (1940-1946?). Gran Via, 627. Pis. Dreta Eixample.
380
Collegi de primria i Batxillerat. El seu nom vol dir Religi, Virtut i Cincia.
Fundat res ms arribar a la ciutat, no est clar quan va desaparixer; per s possible
que la comunitat passs a ensenyar a lEscola Social per Obreres, al barri de Grcia.
La Dreta de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd

impedit el seu creixement durant segles. Poc a poc, la zona que avui es coneix com la
Dreta va anar diferenciant-se de la resta del nou Eixample, convertint-se
progressivament en el nou centre neurlgic de la ciutat i concentrant les capes altes i
mitges de la societat barcelonina que deixaven lantic casc urb buscant un mbit de
residncia molt ms nou i ampli. Aix tamb es va notar dintre del camp educatiu, ja
que la Dreta es va poblar de nombroses cases densenyament especficament
dedicades a aquests selectes estrats socials que el poblaven.
La primera comunitat arribada a la Dreta van ser les Dames Negres, obrint un Collegi
a un pis (1867-1925), com a complement de lInternat que tenien a Sant Gervasi. Al
contrari del que seria habitual desprs, no construeixen cap edifici nou. La seva
arribada s molt prematura, i no es correspon amb la tendncia immediatament
posterior.
Una primera etapa dactivitat fundacional es va donar aproximadament entre 1873 i
1890, en qu es dona un hiperdesenvolupament del teixit educatiu del barri partint del
no res, amb una enorme profussi de Collegis de pagament:
Les Escolpies traslladen el seu Collegi des dun pis del Barri Gtic a un nou edifici
(1873), construt per a tal efecte i molt ms espais.
La Companyia de Maria trasllada el seu gran Collegi-Convent gratut des del Barri
Gtic a un nou edifici (1875), igualment construt per tal efecte, i de dimensions
gaireb descomunals.
Les Caputxines de la Divina Pastora es traslladen des dun pis del Barri Gtic a un
nou edifici (1877), tamb construt per elles.
Les Concepcionistes funden un Collegi (1879), en un edifici nou.
Les Teresianes, amb un Collegi (1881-1909). En aquest cas sinstallen de manera
ms discreta, primer en un pis i desprs en una finca ja existent.
Les Beates Dominiques es traslladaren des de lantic Beateri del Segle XVI del Barri
Gtic a un nou edifici (1884).
Les Saleses es van traslladar des duna Torre de Grcia a un nou edifici (1884-1936),
que en aquest cas s un Internat.
Les Religioses del Sagrat Cor, que funden un Collegi a un nou edifici (1888).
Les Religioses de Jess-Maria, que tamb es traslladaren des dun pis del Barri Gtic
(1890-1973).
Es pot comprovar com totes les cases sn externats de pagament, i majoritriament no
sn fundacions sin trasllats, fets sempre per millorar les condicions dhabitabilitat
anteriors. Els trasllats es van fer amb cases ubicades al Barri Gtic, installant-se en
edificis construts ex profeso per la mateixa comunitat. Totes venien de petits pisos
(excepte la Companyia de Maria i les Beates Dominiques), aconseguint-se una
sensible millora. Dintre del procs tenim lexcepci de les Dames Negres, arribades
molt abans amb una precarietat de mitjans poc usual amb la resta, arribades a un
381
simple pis. I les Saleses, que no venien del Barri Gtic, sin de Grcia, i amb un
Internat.
En general, es construren esplndids edificis de grans dimensions, i amb totes les
comodidats i serveis necessaris per un centre educatiu de lpoca. Destaca el de la
Companyia de Maria, per la seves dimensions. I lInternat de les Saleses, igualment
gran i especialment sumptus.
No trobem cap comunitat que sestableixi a la Dreta, sent la seva primera casa a la
ciutat: sempre havia estat abans a la ciutat, o a alguns dels municipis llavors
independents.
La majoria de comunitats subicaren en la zona ms cntrica del barri, propera al
Passeig de Grcia, leix principal del barri i tamb de lemergent nova ciutat.
Lexcepci sn les Saleses, que per la seva condici dInternat va buscar una zona
llavors ms retirada per a la vegada accessible i propera; i les Beates Dominiques,
amb un Collegi ms dedicat a classes modestes i per aix enretirat del privilegiat
centre del barri.
Des de 1880, algunes de les comunitats establertes ja no havien estat abans al Barri
Gtic (Teresianes, Saleses, Sagrat Cor), i fundaren directament els seus externats en
la Dreta. Senyal inequvoca de qu la Dreta ja estava substitunt al Barri Gtic com a
nou centre vital de la ciutat, i deixava de ser un pas indispensable pel
desenvolupament de qualsevol comunitat educativa.
Apart dels Collegis, noms es van fundar dues Escoles: de carcter parroquial, a
crrec de les Teresianes (1881-1913 i 1887-1915?). Es van fundar per fills i filles de
porters, un sector social habitual al barri. Per van tenir una vida no massa llarga.
En total, de no haver cap casa en 1865, es va passar a onze en 1890: una mitjana
duna fundaci cada 2 anys.
Entre 1890 i 1900 sobre una nova etapa al barri: sestableixen comunitats amb altres
objectius i plantejaments gaireb oposats a les Congregacions arribades fins llavors.
Com a resultat, es produeix una diversificaci dusos dirigida a atendre a uns sectors
minoritaris al barri; per aleshores totalment mancats datenci al barri. I com fins
llavors, el ritme fundacional es mantingu:
Les Filles de la Caritat es fan crrec duna Escola de Patronat (1892-1901), que poc
desprs es va traslladar a Grcia, a tocar del barri.
Les Religioses de Loreto-Esperana van obrir un Orfanat de nens (1893-97), que als
pocs anys es va traslladar al barri de la Sagrada Famlia, aprop daquesta ubicaci.
Les Trinitries van fundar una Escola-Taller per obreres (1894-96), poc desprs
traslladada al barri ve de lEsquerra de lEixample.
Les Monges del Servei Domstic, provinents del Barri Gtic, i construnt un nou
edifici (1896). En aquest cas, van arribar amb uns mitjans superiors, i es van
mantenir.
I les Reparadores, amb una Escola gratuta (1900?-14?), que no va tenir massa
duraci i va desaparixer.
La majoria de cases van ser molt breus: les tres primeres no van tancar (senyal duna
demanda consolidada), sin que es van traslladar a altres barris propers. Aix
demostra que la composici social del barri cristalitzava duna manera socialment
molt homognia i a la vegada jerarquitzada, i les escoles per segons quins sectors
382
socials van acabar per ser expulsades a zones ms adients, com eren les dedicades
al proletariat i amb carcter caritatiu; o van desaparixer molt aviat. Noms van
sobreviure les Monges del Servei Domstic, dedicades a un sector nascut a lombra
dun barri burgs: les serventes. Per aix van obtenir els mitjans i suports necessaris
per ubicar-se i mantenir-se al barri.
En letapa segent de 1900-09 prevaleix de nou la fundaci de Collegis de pagament:
Les Dominiques de la Presentaci, amb un Collegi (1903-58).
Les Franciscanes de la Immaculada Concepci, amb un Collegi per sordmudes i
cegues (1903-78), i que apart tenia una Escola gratuta.
Sant Josep de Cluny, amb un Collegi (1903-31). Inicialment noms donaven classes
de Francs, per desprs diversifiquen matries.
Les Religioses de Loreto, amb un Collegi (1904-09?). s la seva segona fundaci al
barri.
Les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret amb un Collegi (1906-08), vingut
del Barri Gtic. En realitat va ser un trasllat temporal, ja que al poc temps hi tornaren.
Les Teresianes funden un segon Collegi (1908-69).
En aquesta etapa prcticament totes les cases sn noves, i noms es va traslladar una
des del Barri Gtic de manera temporal. Les fundacions tenien un carcter ms
modest, amb menys mitjans i dimensions, per de manera contnua. I en bona part,
van tenir una vida curta. Segueixen sent cases a crrec de comunitats noves en el
barri, excepte dues: les Teresianes, que ja tenien un Collegi i dues escoles
parroquials; i les Religioses de Loreto, que havien estat breument amb un Orfanat.
Destaca tamb la casa fundada per les Franciscanes de lImmaculada Concepci,
dedicades a sordmudes i cegues, i amb lnica Escola gratuta fundada en tota la
dcada.
En 1905 es va arribar a un mxim de 18 cases densenyament al barri, fundades en
quatre dcades. La mitjana continua establerta en una fundaci nova cada dos anys.
La Setmana Trgica (1909) va suposar un fre total. Van ser incendiades vries cases,
per noms va tancar-se dos collegis: un Collegi de les Teresianes, i el de les
Religioses de Loreto. Poc desprs van marxar les Filipenses (1910), per no es pot
assegurar que sigui per aquest motiu. Des de llavors el nombre total de cases al barri
no va tornar a augmentar, estancant-se entre 15 i 17 fins la Guerra Civil. Es molt
probable que cap a 1909 la demanda educativa dels sectors mitjans i alts presents al
barri ja estigus prou coberta, i la Setmana Trgica no fou per s mateixa el detonant
daquest estancament; per s s molt probable que aquest fet provoqus de retruc un
progressiu abandonament dels sectors socials ms modestos del barri: des de 1909 no
es va obrir cap Escola gratuta al barri, i incls van anar desapareixent les ja existents:
les dues Escoles parroquials de les Teresianes (1913 i 1915), i lEscola de les
Reparadores (1914?). Noms va quedar la casa dedicada a les serventes, i lEscola del
Collegi per sordmudes i cegues.
Ams, desprs duns anys destancament, es va reanudar larribada de comunitats al
barri: .
Les Esclaves del Sagrat Cor obren un Collegi (1913).
Les Missioneres del Cor de Maria traslladen el seu Collegi del Barri Gtic (1915-70).
383
Les Germanes de la Consolaci traslladen el seu Collegi des de Sant Gervasi (191681).
Les Mercedries traslladen el seu Collegi des del Barri Gtic (1919).
Tot es resumeix en nous Collegis de pagament, que suposen una consolidaci dun
carcter social mitj-alt. En aquesta nova etapa dimplantaci destaca que es reprn la
tendncia a traslladar Collegis ja existents al Barri Gtic, de redudes dimensions,
confirmant laband definitiu del Barri Gtic per part de les principals comunitats
femenines dedicades a lensenyana de pagament a la ciutat. A la Dreta es trobava
aleshores el nucli de la seva demanda, i all es traslladen abandonant la ciutat antiga.
El fluxe de noves comunitats no suposa cap creixement en loferta general al barri, a
causa de la desaparici de cases ja existents. Per s es dona supos un procs de
substituci, que refor el carcter de classe mitjana i alta del barri, ja que en bona
part aquestes comunitats van substituir les fundacions de tipus benfic i gratut que
van desaparixer entre 1913 i 1915.
Com a resultat daix, els sectors socials ms modestos del barri van tenir van acabar
amotllant-se a aquestes estructures educatives dlit, i incls van ser valorades per ells
mateixos com un garant de prestigi social, i un factor de certa integraci davant les
classes ms poderoses del barri. Saccept integrar-se dins una estructura docent
clasista, conservadora, diferenciadora entre alumnat ric i pobre, i sense gaireb
oposici. La desaparici de les cases benfiques es va convertir en permanent,
refusades pels seus propis usuaris potencials, que tenien el referent dun ensenyament
al qual se sotmetien.
Es pot dir que, des de 1920, el procs dexpansi i creixement de cases docents al
barri es dona per finalitzat: des de llavors noms arriben les Religioses de Loreto, que
traslladen el seu Collegi des del Barri Gtic (1924-64). Apart daix, no hi ha cap
comunitat ni fundaci nova al barri fins la Guerra. El nombre de cases presents al
barri es mant ente 15 i 16, ja que noms van tancar dues cases: el Collegi de les
Dames Negres (1925), i de Sant Josep de Cluny (1931). El barri es trobava en una
etapa de plena consolidaci.
En total, en poc ms de mig segle (1867-1919), fins a 25 comunitats femenines
dedicades a lensenyana van passar pel barri.
La Guerra Civil va suposar un mnim descens: unicament va desaparixer lInternat
de les Saleses, i temporalment lExternat de les Escolpies, que es reobr en 1950. La
resta de centres van acabar per obrir, amb ms o menys dificultats. En canvi, tant
larribada de noves comunitats com de nous centres s prcticament testimonial.
Noms es van fundar dos centres:
LInstituci Teresiana, amb un Collegi (1940-70).
I la Companyia del Salvador, amb un Collegi a un pis (1940-46?), que fou molt breu.
Totes dues comunitats van arribar poc desprs dacabar la Guerra. Des de llavors
noms va nixer, un Institut Politcnic de la Companyia de Maria (1976); per dintre
del Collegi ja existent, i que no compta com a fundaci nova.
Daquesta manera, de les 14 cases que van reobrir en 1939, ens trobem novament 16
cases en 1950, mantenint-se quantitativament el mateix nivell des de la Setmana
Trgica. Durant uns 30 anys (1939-69) lstatus del barri es va mantenir absolutament
inamovible, molt estable, i tan sols van desaparixer algunes cases del barri: els
Collegis de la Companyia del Salvador (1946?), de les Dominiques de la Presentaci
384
(1958), i de les Religioses de Loreto (1964), que en realitat no desapareixia, sin que
es traslladava a Sarri.
Per no fou fins 1969 que va comenar un veritable procs de desaparicions, provocat
segurament per la dura reconversi que imposava la nova Llei dEducaci. Des de
llavors comencen a tancar cases: desapareixen els Collegis de les Teresianes (1969),
Missioneres del Cor de Maria (1970), Instituci Teresiana (1970), Jess-Maria
(1973), Franciscanes de la Immaculada Concepci (1978), i les Germanes de la
Consolaci (1981). En noms 12 anys (1969-81), el barri va perdre gaireb la meitat
de les cases existents, passant de 15 a 9 collegis. Des de principis dels anys 80 sha
estabilitzat la situaci, pot dir-se que sha acabat letapa de reajustament, i no han
hagut ms desaparicions.
ESQUERRA EIXAMPLE
Collegi-Obrador de la Sagrada Famlia - Granja Experimental (1870).

Comte dUrgell, 262 (abans Coello / Londres, 45 / Granja Experimental, 1). Filles
de la Caritat-Franceses.
Una de les fundadores de lObrador va llogar una de les seves propietats a les afores
de la ciutat. En 1872 les Religioses es quedaren sense la Junta patrocinadora, per
sobreviuen i incls en 1877 poden permetres comprar la propietat. Immediatament es
va aixecar un nou edifici que, amb diverses modificacions, s el que subsisteix en
lactualitat. El traat del carrer Londres va partir en dues meitats la finca, i la va
reduir prcticament a ledifici actual. En 1967 es va portar a terme una ampliaci del
centre, donant-li la fesomia actual. En tot cas, de la finca tan sols queda ledifici (que
coincideix tot just amb el xamfr dUrgell-Londres), i els camps han desaparegut del
tot.
El Collegi-Obrador ja sestructura internament. Per una banda funcionava lInternat
femen de pagament, especfic per les noies de famlies de bona posici vingudes a
menys, per tamb comptava amb algunes places gratutes. Per altra banda havia
lescola gratuta per externes pobres, totalment separades de las internes. En total
simpartia lensenyana elemental, ms els oficis artesanals al Obrador. Des dels 7
anys. Incendiat en 1909, prcticament va quedar destrut; per ja fou reobert en 1910.
Alumnes: 60-70 internes i 150-200 externes (1914). Abans de lincendi de 1909
encara havien ms externes. Religioses: 9 (1927).
Ladrea era molt variable, tenint en compte que es tractava dun territori sense
urbanitzar i on la quadrcula de lEixample va imposar-se tard. El centre fou conegut
com La Granja, ja que es trobava a la vora de la La Granja Model, fundada en 1854
com a Escola dAgricultura Municipal per nois, abarcant 6 hectrees de terreny amb
les seves corresponents installacions. No est clara la vinculaci que existia entre la
Granja i lObrador.
Casa (1874-1876). Provena. Franciscanes Missioneres.
Primera fundaci a la ciutat daquest Institut. No est clara la docncia, per es molt
possible ja que les religioses es posaven en marxa res ms arribar en totes les seves
fundacions prvies.
385
Casa (1876-1895?). Enric Granados, 3 (abans Universitat). Franciscanes

Missioneres.
Trasllat de la casa anterior. En data indeterminada es trasllad a Gran Via, 192.
Casa (1895?-1896?). Cortes, 186-192 (desprs Gran Via, 590 aproximadament).

Franciscanes Missioneres.
Trasllat de la casa anterior i la de Rull, 2 del Barri Gtic. Dita com a Casa de Mares
Franciscanes, no especifica de quin Institut es tracta; per tot indica que van ser
aquestes religioses: segons lInstitut, el nmero 192; segons altres fonts, el 186. Per
queda molt clar que era una finca molt propera i a la mateixa illa de la casa actual.
Noms hi han referncies en 1895 i 1896, i tampoc es parla densenyana.
Collegi Sant Francesc dAsss (1896?). Plaa Universitat, 2. Franciscanes

Missioneres.
Trasllat definitiu de la casa anterior. Collegi de pagament i Seu Provincial. Apareix
nomenat, almenys, des de 1902. Amb 1 ensenyana, des de 1920 tamb apareix la 2
ensenyana i incls estudis de Comer. Alumnes: 74 (1908); 94 (1910). Religioses:
13 (1927).
Collegi de la Mare de Du del Roser (abans Casa-Refugi i Escola de la Mare

de Du dels Desamparats) (1875). Consell de Cent, 214 - Casanova, 65 (abans
79). Adoratrius.
Trasllat de la casa de Travessera de Grcia, 1 a la Vila de Grcia. En 1871 es van
adquirir els terrenys, per degut a linestabilitat viscuda aquells anys no es va poder
inagurar fins 1875. Establiment definitiu amb un edifici nou que comprn Convent,
Correccional, Escoles i Esglsia.
En un principi, la casa funciona com a lAsil-Correccional de joves dingrs
voluntari. De 15 a 25 anys, fins que es poden collocar. Internes: 79 (1899); 80
(1914).
Per altra banda, des de 1900 sobre una escola gratuta per noies externes. Alumnes:
76, 116 matriculades (1914). No fou incendiat en 1909: aconseguiren defendres.
Per fou cremat i totalment destrut en 1936. Religioses: 30 (1899); 34 (1927).
Convent de Santa Maria Magdalena - Penedides (1872-1936). Arag, 121.

Agustines-Penedides.
Trasllat del Convent fundat al Raval (1567) a un nou edifici, desprs daltres
emplaaments provisionals. Construt en 1867-70 amb destacada participaci
econmica de lAjuntament per que no es va poder ocupar immediatament perqu
fou utilitzat com a Hospital a causa duna epidmia de Tifus. Incendiat en 1909, fou
reobert en Abril del segent any fins ser incendiat amb la Guerra Civil. No fou
retornat a les religioses, sin que fou expropiat per fundar un Grup Escolar pblic.
Ha funcionat com entitat pblica densenyament fins lactualitat. Les religioses es
van ubicar en un local contigu i desprs a Sant Gervasi, fins desaparixer en 1952.
Escola del Convent de Santa Maria Magdalena - Penedides (1877?-1895?).

Arag, 121. Agustines-Penedides.
Dintre del Convent va existir una Escola gratuta per noies, de la qual es parla de
manera intermitent en 1877, 1884 i 1895. Segurament va tenir continutat durant
aquest periode, i s impossible esbrinar quan va deixar de funcionar. Al Segle XX ja
no sen torna a parlar ms.
386
Asil-Tallers de la Santssima Trinitat (1896-1897). Rossell, 66. Trinitries.

Breu trasllat de la casa dArag, 406. A lany segent se situa a Casp 80, al Fort Pius.
Collegi de la Presentaci de la Santssima Verge - Nostra Senyora del Roser

(1903-1972). Gran Via, 491 (abans Cortes) - Viladomat. Dominiques de la
Presentaci.
Collegi de pagament per noies. Establert a la modernista Casa Golferichs, construda
en 1901 i on poc desprs sestabliren les religioses. Desprs del tancament del collegi
en 1972 les religioses vengueren la casa, i actualment es propietat de lajuntament. s
Centre Cvic, i seu de la fundaci Carles Pi i Sunyer. 1 ensenyana. Alumnes: 80
(1908); 86 (1910). Religioses: 8 (1927).
Casa densenyana (1908-1913). Gran Via, 533 (abans Corts). Esclaves Sagrat
Cor.
Segona de les dues fundacions simultnies de lInstitut. A causa de la Setmana
Trgica, aquesta casa acull les Religioses de la casa del Poble Sec. Ms tard, per
manca despai la comunitat busca un nou assentament i es traslladen a Mallorca, 234
a la Dreta de lEixample.
Escoles Catliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada (1918-1930).

Provena, 193. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa de Sant Pere ms Baix, 7 del Barri Gtic. Establertes en lantic
Collegi Comercial dels Germans de La Salle quan va tancar-se en rgim de lloguer.
dem (1930-1992). Enric Granados, 87. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. En aquest cas es tracta dun edifici venut en propietat a
lAssociaci. Classes dirnes per noies i nocturnes per obreres. En 1936 fou convertit
en el Centre de les Joventuts Llibertries (1936-37), i Quartell de Motoristes (193739). En 1939 reprenen les activitats.
Escola del Patronat de Jess Natzar i de la Verge Milagrosa (1930-1992).

Avinguda de Roma, 21 (abans Diagonal del Ferrocarril). Filles de la CaritatEspanyoles.
Fundaci originada en la voluntat de donar assistncia als fills de presos de la Pres
Model, situada a escassos metres. Apart de les activitats assistencials organitzades pel
Patronat, existien les escoles gratutes. Uns seminaristes sencarregaven dels nois, i
les religioses de les noies. Classes dirnes i dominicals.
Les escoles foren saquejades en 1936, per lantic edifici (molt obsolet) fou
enderrocat per construir un Grup Escolar ms apte. A principis dels anys 40 es
compra el pati interior i la finca de Provena, 24. Daquesta manera el Patronat dobla
la seva extensi, abarcant la part central de tota lilla. Entre 1975 i 1981 lEscola es
trasllad a la casa dHostafrancs, 13 per refer totalment les edificacions. En 1981 les
classes tornen, fins a la clausura del centre en 1992 que va passar a ser Residncia de
religioses (cant Avinguda de Roma) i Seu Provincial (cant Provena).
Secci Filial n 4 de lInstitut Maragall (1966-1973). Avinguda de Roma, 21.

Filles de la Caritat.
387
Collegi de la Purssima per sordmudes i cegues (1946-1950). Arag, 100.

Franciscanes Imm. Concepci.
Subseu de la casa de Mndez Vigo, 6-10 a la Dreta de lEixample. En 1950
desapareix, i es trasllada al Passeig de Sant Joan, 108 igualment en la Dreta.
Collegi annexe a lEscola de Magisteri de lEsglsia del Sagrat Cor (19591964). Rossell, 156 Principal. Auxiliars Parroquials.
Escola de Prvuls i formaci descolans.
LEsquerra de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd

impedit el seu creixement durant segles. Progressivament, la zona actualment
coneguda com a Esquerra va anar adquirint un carcter social mitj-baix, urbanitzantse lentament i duna manera poc ordenada. Degut al carcter social bsicament
menestral i modest que lanava poblant, i a la vegada al seu creixement dispers,
lEsquerra va rebre una atenci educativa fora reduda.
Curiosament, letapa de creixement ms intens que va viure lEsquerra es va donar
entre 1870 i 1875, en plena etapa dinestabilitat poltica, i quan la zona estava encara
prcticament buida. Les Filles de la Caritat van establir un Collegi-Obrador (1870),
vingut dHostafrancs i de carcter semigratut. Es trobava tocant a la Granja
Experimental de la Diputaci.
Les Agustines-Penedides, amb una Escola gratuta (1872-1936?), traslladant-se des
de Grcia. El seu carcter de Convent de Clausura va afavorir que sestabls aqu,
apartat de la ciutat.
Les Franciscanes Missioneres, amb un Collegi (1874) realment molt proper a lantic
casc urb, ja que es trobava tocant al Raval.
Les Adoratrius, amb un Correccional de noies joves (1875). El seu carcter tancat
afavor la seva ubicaci a una zona llavors buida. Des de 1900 va incorporar una
Escola gratuta.
Desprs daquest procs, en 1875 lEsquerra tenia 4 cases en funcionament, i incls
superava a la Dreta, que noms tenia 2 obertes. Principalment es tractava de cases que
buscaven llocs enretirats de la ciutat (amb poca previsi de futur, ja que en poques
dcades la zona es va urbanitzar completament), i cap delles es va situar per satisfer
la demanda del barri, ja que lEsquerra com a tal prcticament no existia com a barri.
Les altres dues fundacions sn ms adequades amb el barri, portades per dos Instituts
ms compromesos amb les classes modestes. Aix s: es plantegen com a Collegis de
pagament, evitant tenir un caire caritatiu o de beneficncia. Aix demostrava certa
personalitat del barri, amb una conscincia de ser un punt intermig entre els
privilegiats de la Dreta i els msers del Poble Sec i el Raval.
Des de 1875 es produeix un estancament, i el progressiu poblament de la zona no
comportava lapertura de noves cases. Noms es va produir la presncia fuga de les
Trinitries (1896-97), vingudes des de la Dreta de lEixample i poc desprs anades al
Fort Pius. En total, en 1900 el barri tenia exactament les mateixes 4 cases de 1875.
Des de 1900 comencen a haver fundacions, de manera molt espaiada, per constant:
arriben les Dominiques de la Presentaci, amb un Collegi de pagament (1903-72); i
388
les Esclaves del Sagrat Cor, amb una Escola (1908-13). La Setmana Trgica va tallar
momentniament aquesta tendncia, que es va rependre poc desprs amb una Escola
gratuta de les Filles de la Caritat (1918-92), traslladada des del Barri Gtic; i un altra
(1930-92), de la mateixa comunitat per atendre fills de presos de la Model.
Daquesta manera, el barri arribava a un mxim de 7 cases obertes en 1930,
mantenint-se aix fins 1936. Aleshores el barri tenia cases molt heterognies: tres
escoles gratutes, dos collegis, un Obrador semigratut, i un Correccional.
Amb la Guerra Civil va desaparixer lEscola de les Agustines, mantenint-se les
dems cases. En aquesta poca tan sols van haver dues fundacions, i molt breus: la
Sucursal del Collegi de sord-mudes de les Franciscanes de la Immaculada Concepci
(1946-50), de la Dreta de lEixample, i que va durar poc temps. I el Parvulari i
Escolania de les Auxiliars Parroquials (1959-64), igualment breu.
Daquesta manera, el barri tornava a tenir 7 cases obertes en dos intrvals dels anys
40 i 60, per tan sols fou un miratge: des de llavors, el barri noms va tenir prdues.
Van desaparixer les Auxiliars Parroquials (1964), les Dominiques de la Presentaci
(1972), i les Filles de la Caritat en dues ocasions (1992 i 1993). En general van
desaparixer les cases de dimensions ms petites, i van sobreviure les ms grans
(excepte les Dominiques de la Presentaci).
Actualment, noms queden obertes tres cases: lantic Obrador de les Filles de la
Caritat i lantic Correccional de les Adoratrius, tots dos reconvertits en Collegis
actualment; i el Collegi de les Franciscanes Missioneres. A la vegada, es tracta de les
cases ms antigues del barri.
Malgrat la seva extensi i el progressiu creixement demogrfic del barri, lEsquerra
va tenir un creixement molt irregular. Curiosament, lestructura fonamental del barri
(vigent fins els nostres dies) es va forjar en pocs anys (1870-75), quan el barri estava
prcticament despoblat, i amb ms implantacions que durant els 70 anys segents,
ams de ser les ms duraderes. Totes les cases posteriors han desaparegut o van tenir
curta vida, i quant ms tard es fundaven pitjor sort corrien. El barri ha presentat una
personalitat molt heterognia, amb cases igualment diferents entre elles.
FORT PIUS
Collegi-Obrador de la Sagrada Famlia (1867-69). Casp, 75. Filles de la

Caritat-Franceses.
Trasllat de la casa de Corrbia, 15 en el Barri Gtic. En aquest cas ja es tracta duna
finca complerta. Lassociaci de Senyores que patrocinava el projecte es va retirar,
entrant les Conferncies de Sant Vicen de Pal. Com els locals van quedar petits de
nou, es van tornar a traslladar a Vista Alegre, 1 en el barri dHostafrancs.
Asil-Tallers de la Santssima Trinitat (1897-1911). Casp, 80 (abans 98-100) Bailn, 27 (abans 41). Trinitries.
Trasllat de la breu casa anterior de Rossell, 66 a lEsquerra de lEixample.
Ensenyana de labors i oficis. Alumnes internes i externes, amb places gratutes o de
pagament. De 12 a 22 anys. Tamb funciona una escola dominical obligatria per
totes, ams daltres exteriors. En 1911 es trasllada a Via Augusta, 130 a Sant Gervasi.
389
Escoles del Apostolado de la Oracin (1903-1914?). Girona, 35 (abans 47).

Tercera escola gratuta a crrec de la Congregaci del mateix nom. Les escoles foren
fundades a instncia del Rector de Sant Pere de les Puelles, i fetes per filles dels
ferroviaris que treballaven molt aprop dall. No sindica si sn mixtes o femenines.
Classes dirnes, nocturnes i dominicals. Les dirnes van a crrec de les religioses,
provinents des de la casa de Sant Pere ms Baix, 7 del Barri Gtic. Van ser
incendiades en 1909, per van continuar obertes uns pocs anys ms. En tot cas, les
religioses i les escoles apareixen esmentades per darrer cop en 1914.
Escola Parroquial del Sagrat Cor de Jess (abans Nostra Senyora del Roser)
(1939). Carretera de Ribes, 65 (abans 41). Serventes Sagrat Cor.
El Fort Pius forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a
ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu
creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de lEixample,
la Ciutadella, i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt
lentament, sense cap nucli poblacional definit, i rebent una poblaci bsicament
obrera i menestral.
La primera presncia va ser de les Filles de la Caritat, amb un Collegi-Obrador
provinent del Barri Gtic (1867-69). Posteriorment es va traslladar a Hostafrancs. Es
va obrir quan el barri no existia com a tal, i al servei de la poblaci del Barri Gtic.
En tot cas, la seva presncia fou totalment anecdtica.
La segent comunitat del barri van ser les Trinitries, amb uns Tallers doficis tcnics
i manuals traslladats des de lEsquerra de lEixample (1897-1911). Establerta quan el
barri ja tenia certa poblaci, va durar uns 15 anys i desprs es va traslladar a Sant
Gervasi.
Posteriorment van retornar les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (19031914?) sostinguda per una associaci catlica. Van sobreviure a la Setmana Trgica,
per no van durar ms duna dcada.
El carcter netament obrer del barri va afavorir lapertura de dues cases adeqades a
aquest context social: una Escola gratuta i una Escola- Taller, a cavall dels Segles
XIX i XX, quan el barri estava en plena formaci. Per la poblaci del barri devia ser
fora beligerant amb lestament eclesial, ja que la Setmana Trgica es va fer notar. No
noms va retreure possibles noves fundacions, sin qu a la llarga el barri va quedar
totalment abandonat al traslladar-se el Taller (1911) i desaparixer lEscola (1914?).
Fins la Guerra Civil no va haver cap ms actuaci.
Immediatament desprs de acabar la Guerra es va obrir una Escola Parroquial,
portada per les Serventes del Sagrat Cor (1939), que va tancar 25 anys daband del
barri. Des de llavors aquesta ha sigut la principal casa de tot el barri, ja que no han
hagut ms intents de fundaci, i lEscola sha mantingut en funcinament fins els
nostres dies a crrec de les Religioses.
GRCIA
390
Collegi de la Divina Providncia (1847-1936). Verdi, 95-97 (abans Ancha).

Clarisses Divina Providncia.
Convent de clausura. Dedicat a lensenyana de noies pobres de Grcia. De 8 a 16
anys. Amb places gratutes i de pagament. Des de 1864 apareix ressenyada la
docncia, fins 1922. El Convent sesmenta fins 1932 i fou destrut en 1936, sent
resituat fins 1966 a tra. Sra. del Coll, 21 a Vallcarca mantenint la seva activitat
docent. Alumnes: 120, 90 eren gratutes (1901); 150 (1902); 200 (1914). Religioses:
40 (1877); 34 (1927).
Collegi de les Concepcionistes (1851-1869). Gran de Grcia, 196-208.

Concepcionistes.
Primer asentament de les Religioses, establertes a la Torre Trilla. No confondre amb
el Collegi de les Carmelites de la Caritat, que fundaren el seu Collegi a Gran de
Grcia, 236 (1862).
Collegi de lInfant Jess (1861-1863). Adrea desconeguda. Dames Negres.
Trasllat de la casa del Portal de lngel, 10 al Barri Gtic buscant un lloc ms
tranquil i apartat. Per degut a la distncia que les Alumnes de Barcelona havien de
recrrer diriament, van decidir tornar al casc urb i es van resituar de nou al Barri
Gtic, a la Plaa de Santa Anna.
Collegi de Sant Josep (desprs Vedruna-Grcia) (1862). Gran de Grcia, 236

(abans Salmern) - Betlem, 15. Carmelites de la Caritat.
Collegi de pagament. No indica cap escola gratuta. 1 ensenyana. Alumnes: 80
(1908); 180 (1910). Religioses: 9 (1927).
Convent de Santa Maria Magdalena (1863-1872). Maignon, 3 (abans

Bonavista). Agustines-Penedides.
Trasllat provisional de la casa original de Sant Pau, 74 al Raval mentres construien
un nou edifici a Arag, 121 a lEsquerra de lEixample. All s van tenir
ensenyament. Aqu no consta cap activitat docent.
Asil de noies joves (1865-1875). Travessera de Grcia, 39-43 (abans 1 / 63).

Adoratrius.
Trasllat de la casa de Portaferrissa, 13 del Barri Gtic a una monumental Torre dita
Can Moya, obtinguda grcies a la Marquesa del mateix nom que la va cedir en
testament, ams de llegar quantiosos mitjans econmics que ajudaren a comprar els
terrenys de la casa posterior. En 1868 sobr el Noviciat. Va ser assaltat en 1873, per
les Religioses mai van abandonar la casa. Incls en 1869 van acollir a les Agustines,
que s havien sigut expulsades del seu Convent. En 1875 es traslladaren a la nova
construcci de Casanova, 65 en lEsquerra de lEixample.
Sucursal de lObrador de la Sagrada Famlia - Escoles de Sant Vicen de

Pal (1874-1881). Passeig de Grcia. Filles de la Caritat-Franceses.
Casa oberta com a sucursal de la casa dUrgell, 262 (Esquerra Eixample), i no massa
lluny daquest centre. Les peticions dingrs van obligar a obrir aquest nou local a la
Casa de la Marquesa, luxs immoble llogat a les acaballes del Passeig de Grcia.
Inicialment el seu funcionament fou similar al de lobrador, amb un Internat de 30
noies de posici social mitjana. Per poc desprs safegiren classes per externes i
391
classes nocturnes per obreres. En 1878 va passar a ser entitat autnoma de lObrador
dUrgell, i poc desprs la propietria de la casa va obligar a desallotjar-la.
Escoles de Sant Vicen de Pal (1881-1992). Les Carolines, 10 (abans San

Gervasio, 18-20). Filles de la Caritat-Franceses.
Trasllat de la casa anterior. A una casa que, a diferncia de lanterior, va comprar-se
en propietat. Per al ser de caracterstiques ms modestes va permetre que les noies
fossin de condici ms diversa i humil. La casa mant lInternat i les Escoles gratutes
per noies pobres. Dirnes de noies i nocturnes per a joves. 1 ensenyana i labors. Des
dels 4 anys. En 1895 es parla dun obrador, per no torna a aparixer ms. Als anys
10 sincorporen les ensenyances de Comer, 2 ensenyana, i Magisteri. En 1916 la
casa passa a ser definitivament propietat de les religioses.
Durant la Guerra va ser convertit en Txeca, sofrint diversos danys i prdues. Va poder
tornar a funcionar en 1939, per en condicions molt penoses durant anys. Alumnes:
120+70 (1901); 250 en total (1909); 100+? (1914); 30 internes (1936). Religioses: 10
(1901); 13 (1927); 13 (1979).
Monestir de la Visitaci de Santa Maria (1874-1884). Travessera de Dalt, 86.

Saleses.
Convent de clausura i Internat de pagament per noies. Aquesta faceta docent apareix
expressament des de la seva fundaci. Establertes en una Torre de Grcia, propietat
del poltic Ramon Mart dEixal. Al morir, la seva vdua i les seves tres filles
entraren a la comunitat, afegint la Torre com a Convent de la comunitat. En 1884 es
traslladen a un luxs edifici a Passeig de Sant Joan, 88 a la Dreta de lEixample
Sales dAsil de les Escoles de Sant Vicen de Pal (1877-1896). Riego, s/n (ara
Bretn de los Herreros). Filles de la Caritat-Franceses.
Parvulari de nois i noies ja existent des de 1858, fundat per una particular. En 1877
van ser posades sota el control de les Filles de la Caritat, per depenents de les
Escoles de Les Carolines, 18-20 (Grcia). En 1896 la Junta de Senyores va decidir
substituir-les per les Dominiques de la Presentaci i es van traslladar a Torrijos, 62 a
la mateixa barriada de Grcia, fins a la seva desaparici. Alumnes: 200 nois i noies.
Religioses: 2.
dem (1894?-1896). Domnech, 8. Filles de la Caritat-Franceses.
Sucursal de la casa anterior, de la qual hi han molt poques referncies. Segurament
oberta degut a la manca despai i les nombrose peticions. Va ser molt breu, i al igual
que la casa anterior totes dues van anar a parar a la nova seu de Torrijos, 62 i ja sota
les Dominiques de la Presentaci.
Collegi de Sant Josep (1879-1891). Gran de Grcia, 243. Carmelites

Missioneres.
Casa fundada segons el pensament de lInstitut: combinant tarees densenyament amb
tasques sanitries. Creada amb el suport de la Congregacin de la Caridad Cristiana.
Com que des de 1885 tamb exerc les funcions de Casa Mare, Noviciat i Casa de
Formaci (desprs del tancament de la casa inicial de Vallcarca), simposava buscar
un lloc ms funcional. Als pocs anys es traslladaren a un edifici construt per elles.
dem (1891). Montseny, 31-39 (abans Angel, 55). Carmelites Missioneres.
392
Trasllat de la casa anterior. En 1889 es compren uns terrenys al carrer ngel, 53 i 55,
on al cap de dos anys comencen les obres de construcci del nou edifici. Aquest
sacaba en 1891, sent ampliat en 1900-01. Ensenyana de noies i assistncia de
malalts les 24 hores. Amb classes dirnes, nocturnes i dominicals. Incendiat en 1909,
fou reobert el mateix mes dAgost. Tamb fou incendiat en 1936.
Alumnes: 40 dirnes, 37 nocturnes, 20 dominicals (1891); 90 (1908); 90 (1910).
Religioses: 21 (1901); 34 (1927).
Escola (1879-1880). Verdi, 95 (abans Ample). Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa de Passeig de Sant Joan, 209-211 de la Dreta de lEixample. Per
primera vegada, les religioses sestableixen a Grcia i ja no sen mouran ms del
barri, malgrat canviar demplaament encara vries vegades. Aquesta adrea es
correspon amb el Convent de les Clarisses de la Divina Providncia, i s possible que
sallotgessin all per manca de mitjans a la Vila de Grcia fins trobar una casa prpia.
Escola (1880-1881). Sant Pere Mrtir, 1. Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa anterior. Sen encarreguen de les Escoles Domnech, per tan sols
aconsegueixen mantenir-se un curs.
Collegi de Nostra Senyora del Carme i Santa Teresa de Jess (1881-1883).

Sant Mart, 101. Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa anterior, a la zona del Camp den Grassot.
dem (1883-1885). Camlies, 21. Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa anterior a una Casa-Torre, mentres es construa el nou edifici del
carrer Verntallat.
Asil i Escola de Sant Josep i Santa Teresa de Jess (1885-1994). Verntallat, 1

(abans Olivo) - Rub, 17. Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa anterior. En 1881 sadquireixen uns terrenys, comenant la
construcci dun nou edifici en 1883. La nova installaci, ja definitiva, fou inagurada
en 1885. Fou plantejat com a Asil de nenes internes, filles de militars, i Escola
dalumnes externes. De 3 a 14 anys. Places gratutes en gran part. Tamb es parla de
Sales dAsil en algun cas, per sembla part de lEscola. Des de 1926 el Centre acull
principalment noies pobres, rfenes o no, i joves obreres. La casa no fou atacada ni
incendiada en 1909, ni en 1936. Des de 1973 lAsil desapareix, quedant el centre com
a Collegi dexternes fins a la seva clausura. Ledifici fou enderrocat, sent substitut
per una residncia de religioses grans del mateix Institut. Internes: 19 (1885); 43
(1899); 48 (1908); 52 (1910 i 1914); 200 (1945). Alumnes: 157 (1885). Religioses:
21 (1885 i 1927).
Asil de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor (1880-1880). Passeig de

Grcia, 118 (abans 28). RR. Bon Pastor.
Res ms arribar a la ciutat, les religioses sencarreguen de la secci femenina de la
Casa de Correcci Municipal, que es separa de lantic edifici i sestableix en una de
les cases de Salamanca sites en el Passeig de Grcia, amb unes 30 internes. Per al
cap dun mes es traslladen de nou, a Sant Gervasi.
Collegi Teresi de Sant Josep (1880). Npols, 359 - Travessera de Grcia, 260 Grassot, 146. Teresianes.
393
Collegi de pagament per noies. 1 ensenyana. Casa portada per lArchicofradia

Teresiana i patrocinades pel Centro Moral Instructivo de Gracia, que foren
traspassades a les Teresianes. Classes dirnes i nocturnes, i des de 1881 dominicals.
Escola (1887-1887?). Encarnaci, 62-64. Carmelites Tereses de Sant Josep.
Escola per noies pobres. Va durar molt poc.
Asil de Sant Josep (1888?-1895). Sant Salvador, 72. Mares dels Desamparats.
Trasllat de la casa de la Torre Putxet, a Sant Gervasi. Establertes de nou de lloguer,
les asilades augmenten fins a 40 rfenes. Al acabar el lloguer de cinc anys, el
propietari ven la finca i les religioses han de comenar buscar un nou emplaament.
Finalment, sestableixen a la zona de Vallcarca tocant al barri.
Asil dOrfes de la Asociacin de Amigos de los Pobres (1890-1989). Gran de

Grcia, 190-192 (abans Salmern). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Dintre de les molt diverses actividats benfiques de la Asociacin de Amigos de los
Pobres es troba lAsil dorfes. La Asociacin fou fundada en 1865, i lOrfanat degu
ser fundat aproximadament llavors. Les Filles de la Caritat sen fan crrec en 1890.
Orfanat gratut per nens (orfes parcials en la seva gran majoria). Amb escola
elemental i obrador per aprendre un ofici des dels 14-16 anys. Tot lensenyament s
nicament pels interns. Interns: 20-25 (1884); 25 (1901 i 1914). Religioses: 5 (1927).
Escoles del Apostolado de la Oracin (1892-1932?). Siracusa, 53 (abans Santa

Llcia / Voltaire, 35-41) - Mil i Fontanals, 47 (abans Cervantes). Filles de la
Caritat-Espanyoles.
Primera collaboraci amb la mateixa Congregaci. Escola gratuta per a noies.
Religioses: 5 (1927). Apareixen esmentades per darrer cop en 1932, i sempre amb les
religioses. Desprs de la Guerra lescola fou reoberta als anys 40 per la Companyia
del Salvador.
Escola (1894-1894?). Carmelites Tereses de Sant Josep.
Escola per noies pobres. Va durar molt poc.
Casa dEnsenyana (1894?-1895?). San Cristfol. Josefines de la Caritat.
Escola gratuta per noies, qualificada com Collegi benfic a crrec de les Josefines.
Esmentada en 1894 i 1895, possiblement es tracti duna errata i es refers a les
Teresianes. Si no, rpidament fou traspassada a aquestes i poc desprs a les
Escolpies. Es tractaria dun primer intent de fundaci fracassat, sense documentar
per la mateixa comunitat.
Ensenyana (1895?-1902). Sant Cristfol, 8-12 1. Teresianes.
Escola possiblement fundada i traspassada per les Josefines cap a 1894-95.
Lensenyana a crrec de les Teresianes es menciona noms en 1895. s possible que
mantinguessin una residncia perqu sesmenta la casa fins 1928, per en tot cas
lensenyana passaria a les Escolpies en 1902. Alumnes: 140 (1908).
Sales dAsil de la Presentaci de la Santssima Verge (1896-1903). Torrijos,

46. Dominiques de la Presentaci.
Parvulari gratut mixte. De 3 a 12 anys. Fundat en 1858 per una particular, estava al
carrer Riego (ara Bretn de los Herreros), i havia sigut encomanat a les Filles de la
394
Caritat en 1877 fins que la Junta de Senyores va decidir substituir-les en 1896.

Establert en un pis, per fills i filles de pares obrers pobres. Simparteix ensenyana
elemental (nois), i labors (noies). Tot lany, excepte Agost. Ams, en el local es
troben les escoles del Patronato de Jvenes amb 120 alumnes nocturnes i dominicals.
dem (1903-1989). Torrijos, 62 - Sant Llus, 1. Dominiques de la Presentaci.
Trasllat de la casa anterior a un edifici ms ampli. Atesos: 250 (1901); 425 (1908);
395 (1910); 325 (1914). Religioses: 5 (1901).
Collegi Sagrada Famlia (1897-1902). Gran de Grcia, 61. Pis. Escolpies.
Casa fundada en un pis, que per la seva petitesa es trasllada.
dem (1902-1958). Travessera de Grcia, 117 - Sant Cristfol, 10-12 (abans 8).
Escolpies.
Trasllat de la casa anterior a un edifici nou, possiblement pertanyent a les Teresianes
que tamb hi donaven classes. Ensenyament gratut, sense ms detalls. 1 ensenyana.
En 1958 shabilit com a residncia universitria, fins desaparixer en 1972.
Escoles del Apostolado de la Oracin (1901-1909). Santa Llcia-Cervantes.

Trasllat de la casa de Pau Clars, 49 (1892) en la Dreta de lEixample. Segona
collaboraci amb la mateixa Congregaci. Segurament desaparegudes durant la
Semana Trgica, perqu des de llavors no es tornen a esmentar.
Jess-Maria Grcia (1901-1903). Bonavista, 2. Jess-Maria.
Efmera fundaci de la que es conserva tant la documentaci dapertura com la de la
seva clausura. No va ser viable.
Collegi de la Immaculada (desprs Collegi del Santssim Sagrament) - Culte

Perpetu al Santssim Sagrament (1902-1976). Encarnaci, 62-64. MM.
Santssim Sagrament.
Collegi de pagament per noies. Apart es dediquen a la seva activitat principal,
ladoraci.
Escola Parroquial (-1914?-). Plaa de la Virrena (abans de San Juan).

Concepcionistes.
Escola Parroquial per noies. Es parla de les Missioneres de la Immaculada Concepci
de Maria, fent pensar que es tracta de les Concepcionistes. En tot cas duraren molt
poc, perqu noms va haber una referncia. Alumnes: 100.
Centre de Grcia (1914-1936?). Roger de Flor, 291. Dames Catequistes.
La primera pedra es va collocar el 1914, i s molt probable que comencs a funcionar
aquell mateix any. Tampoc est comprovat a quin lloc de Grcia es trobava, per s
probable que estigus al mateix lloc que va estar desprs de la Guerra Civil.
Guarderia-Preescolar (abans Guarderia Municipal n 3) (1927-1994). Llorer,

9-11. Franciscanes MM. de Maria.
395
Casa fundada com a Escola per nens pobres del barri del Carmel, en 1960 afeg la
Guarderia. Als anys 80 va desaparixer lescola, mantenint-se la Guarderia fins 1994.
Actualment noms serveix de residncia de religioses.
Collegi de Maria Immaculada - Hospederia del Sagrat Cor de Maria, Refugi

de serventes i empleades (1940?-1970). Matilde, 10 (abans 8) - Plaa Rius i
Taulet, 14. Claretianes.
Casa portada per les Josefines de la Caritat fins 1926 com a allotjament de serventes,
amb les Claretianes mant els seus objectius. Poc desprs de la Guerra es van obrir les
classes i ms tard fou reconvertit ntegrament en establiment densenyana. Aix va
continuar, fins que cap a 1965 va desaparixer la 1 ensenyana i en 1970 el
Parvulari. Noms va quedar la comunitat, fins desaparixer definitivament en 1976.
Collegi de Mares Concepcionistes de lEnsenyana (1940-1962). Travessera

de Dalt, 50. Concepcionistes Missioneres.
Posteriorment fou traslladat a La Torre, 19 a Sant Gervasi.
dem - Obra Social i Cultural Sopea (OSCUS) - Escola Professional (abans

Centre de Grcia per obreres) (1941-1997). Roger de Flor, 291. Dames
Catequistes.
Centre obert inicialment noms per obreres, posteriorment absorveix les classes per
obrers del centre de lArc de Triomf al Barri Gtic (1945), obre el Parvulari Dolores
Sopea (1948), i una Escola Nocturna (1951). Ams, en data indeterminada es van
aconseguir els locals en propietat. En 1965 es va enderrocar ledifici, per grcies a
un conveni amb la Constructora al nou bloc construt tres pisos seguiren fent la
mateixa funci dabans fins la clausura del centre. En 1967 tamb va absorvir les
dependncies del centre del Raval. Actualment noms queda la residncia de
religioses.
Residncia i Escoles Parroquials Madre Ana Mogas (1944-1971). Travessera

de Dalt, 82 (abans 138) - Cardoner, 27. Franciscanes Pastores.
Collegi Santa Maria de Gracia (1945-1980). Av. Mare de Du de Montserrat,

16-18 (abans 50). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Casa originada en una escola gratuta per noies pobres patrocinada per la Caja de
Ahorros i Monte de Piedad, a la zona suburbial de Can Bar, oberta poc desprs de
acabar la Guerra Civil. Davant la manca de resultats es resol construir un nou edifici
i entregar la direcci a les religioses. Aix va funcionar el centre fins que les religioses
decideixen deixarlo; llavors es convert en el centre escolar pblic Guinard.
Alumnes: 450.
Escola Social per Obreres (1946?-1951). Mil i Fontanals, 47 (abans Cervantes)

- Siracusa, 53 (abans Santa Llcia / Voltaire, 41). Companyia del Salvador.
Escola per obreres, situada a uns antics locals del Apostolado de la Oracin on les
Filles de la Caritat ja havien portat una escola. Al deixar-la sen van encarregar de
lEscola les Jesutines, portant el nom de Escola Sagrat Cor.
Collegi Sagrat Cor (1951-1996). Mil i Fontanals, 47 (abans Cervantes) Siracusa, 53 (abans Santa Llcia / Voltaire, 41). Jesutines.
396
Les religioses no lobren, sin que prenen el relleu de la Companyia del Salvador que
lhavia portat fins ara.
A lactual zona de Grcia, quan la Vila ni tan sols existia, ja van sorgir alguns
Convents masculins situats a les afores de la ciutat. Important s el de Santa Maria de
Grcia (1626-1835), fundat pels Carmelites Descalos, ja que entorn daquest darrer
va nixer la posterior Vila de Grcia. Desprs de la Desamortitzaci noms va quedar
lEsglsia del Convent, coneguda posteriorment com dels Josepets fins lactualitat.
Entorn dell va crixer un important nucli de poblaci, arribant a ser el ms important
de tots els del pla de Barcelona en el Segle XIX.
La primera casa educativa fundada a la Vila de Grcia va arribar immediatament
desprs de la normalitzaci de la vida religiosa a Barcelona i els seus voltants,
desprs de lExclaustraci (1835-45). Va ser una Escola de les Clarisses de la Divina
Providencia (1847-1936), Convent de Clarisses que va incorporar lensenyana per
poder fundar-se, donat que en aquella poca encara era molt difcil fundar un Convent
dedicat nicament a la vida contemplativa. Per van mantenir aquesta dedicaci quan
la situaci es va normalitzar, i durant moltes dcades ms. Aquesta fou l Escola
gratuta ms representativa de Grcia durant vries dcades, fins laparici daltres
cases anys desprs.
Poc desprs es va fundar la primera casa de pagament: un Collegi, de les
Concepcionistes (1851-69), establertes a una Torre.
Amb aquestes dues cases, gaireb simultnies, es pot dir que quedava coberta
lensenyana gratuta i de pagament respectivament. Aquesta situaci es va mantenir
durant els anys 50.
Entre 1860 i 1865 es va donar una primera etapa de gran intensitat findacional a la
Vila, ja que en un interval de pocs anys van arribar quatre comunitats:
Les Dames Negres, amb un Collegi Externat (1861-1863), provinent del Barri Gtic.
Per al cap de pocs anys torn al casc urb barcelon.
Les Carmelites de la Caritat, amb un Collegi Externat (1862). Aquesta va ser lnica
fundaci daquesta poca que va tenir llarga vida; i a la llarga ha sigut sempre el
Collegi de pagament ms representatiu de la Vila fins lactualitat, ubicat al seu
centre.
Les Agustines-Penedides, amb el seu Convent traslladat del Raval (1863-1872). No
sesmenta cap Escola en aquesta poca al convent, per s molt probable, ja que al
Raval ja la tenia, i al traslladar-se desprs a lEsquerra de lEixample tamb surt
esmentada.
Finalment, les Adoratrius amb un Correccional de joves (1865-1875), provinents del
Barri Gtic, presents mentres construen el seu nou Correccional en lEsquerra de
lEixample.
Excepte les Carmelites, aquestes fundacions van ser molt breus ja que en realitat no
desapareixien, sin que escollien Grcia com un lloc de pas i transitori. Totes venien
del casc urb barcelon, buscant una ubicaci propera i a la vegada tranquila, i a
lespera daconseguir un establiment ms perdurable, com aix van aconseguir.
Entre 1865 i 1875 es va donar una etapa totalment oposada: no va arribar ning, a la
vegada que van desaparixer la meitat de cases fundades fins al moment. Primer les
Dames Negres (1863) van tornar a Barcelona. Les Concepcionistes (1869), que van
397
tancar el seu Collegi, i que fou lnica casa realment suprimida. Posteriorment, les
Agustines (1872), i les Adoratrius (1875) es van traslladar a noves installacions molt
ms funcionals.
Linestabilitat poltica i social, que va estar tan present a Grcia, va tenir una
incidncia al convertir Grcia en una zona poc atractiva per les comunitats; per no
justifica totes les desaparicions, ja que la majoria van ser trasllats planificats
davantm. S que els aconteixements van retardar els trasllats, que finalment es van
dur a terme tal com estaven previstos. En total, en 1875 noms quedaven dues cases
de les sis existents en 1863: quedaven lEscola de les Clarisses de la Divina
Providncia i el Collegi de les Carmelites, que a la vegada tamb han sigut les ms
representatives de la poblaci en el seu paper durant molt temps.
Lestabilitzaci de la vida quotidiana aconseguida des de 1874 amb la Restauraci
Borbnica va tenir un efecte immediat a Grcia: immediatament comenaren noves
arribades a la poblaci, que es caracteritzen per ser de tot tipus i condici. Prova
daix sn les primeres dues comunitats arribades a Grcia en 1874:
Les Filles de la Caritat, amb dues cases: una Escola gratuta (1874-1992); i un
Parvulari (1877-96), sucursal de la primera casa, i que fou traspassat a les
I les Saleses, que van fundar un Internat molt selecte a una Torre (1874-84). Al cap
duna dcada es va traslladar a la Dreta de lEixample a un luxs edifici.
Des de finals dels anys 70, es va donar tota una allau de noves cases:
Les Carmelites Tereses, amb una Escola gratuta (1879-1994) vinguda de la Dreta de
lEixample. Va tenir molts emplaaments, tots molt precaris, fins estabilitzar-se 1885
afegint-ne tamb la dedicaci dOrfanat.
Les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuta (1879). Tamb amb tasques
sanitries.
Les Teresianes, amb un Collegi Externat de pagament (1880).
Les Mares dels Desamparats amb un Orfanat (1888-1895), vingut de Sant Gervasi, i
al poc temps traslladat a Vallcarca.
Les Filles de la Caritat obren una tercera casa a Grcia, fent-se crrec dun Orfanat
(1890-1989), i poc desprs duna Escola gratuta (1892-1932?) desapareguda amb la
Guerra Civil, i oberta anys desprs a crrec duna altra comunitat. Totes dues
sostingudes per les seves respectives Associacions caritatives.
Les Josefines de la Caritat, amb Escola gratuta (1894?-95?), molt breu i de dubtosa
atribuci.
Les Dominiques de la Presentaci, amb una Guarderia per fills dobrers (1896-1994).
No s una fundaci, sin que venia traspassada de les Filles de la Caritat.
Les Escolpies, amb una Escola gratuta (1897-1958).
Les Religioses de Jess-Maria (1901-03), amb una casa de carcter indefinit molt
breu.
Les Missioneres del Santssim Sagrament, amb un Collegi (1902-76).
En total, en gaireb tres dcades (1874-1902) van fundar-se un Internat, 2 Collegis, 5
Escoles gratutes, una Guarderia, i tres orfanats: una mitjana de gaireb una fundaci
cada dos anys, i on les cases desaparegudes o traslladades a altres barris van ser molt
poques. Un cas apart respecte a la resta sn les Filles de la Caritat, amb quatre cases, i
que fan que laugment encara sigui ms espectacular: de les tres cases existents en
1873, es va arribar a 14 cases obertes en 1902. s especialment remarcable lalta
proporci dorfanats, un cas indit en tota la ciutat. Fins 1880, els establiments
398
gratuts i de pagament conservaven cert equilibri; des de llavors, la fundaci de cases

gratutes i de beneficncia s gaireb total.
Des de 1902 fins la Guerra Civil es dona una etapa de consolidaci. El ritme
fundacional passa a ser molt escs i espaiat:
Les Concepcionistes, amb una Escola Parroquial (-1914?-), que fou molt breu.
Les Dames Catequistes, amb una Escola per obreres (1914-36?). La Guerra Civil la
va destruir, i es va reobrir en 1941.
Les Franciscanes Missioneres de Maria, amb una Escola gratuta (1927-94), dedicada
especficament per nens del suburbi del Carmel.
A la vegada, les desaparicions van ser molt poques: noms van desaparixer les
Religioses de Jess-Maria (1903), i amb una presncia testimonial de noms dos
anys. El creixement de cases obertes al barri va ser noms de 11 a 13 fins la Guerra
Civil.
La Guerra Civil va tenir un gran impacte a curt termini, ja que van desaparixer tres
cases: lEscola de les Clarisses de la Divina Providncia, lEscola per obreres de les
Dames Catequistes, i lEscola de les Filles de la Caritat fundada en 1892 (que potser
va desaparixer poc abans). Per realment, limpacte no fou tant: la primera Escola es
va traslladar a Vallcarca, reobrint-se en 1939; la segona es va reobrir en 1941 al
mateix lloc; i la tercera va continuar funcionant, i sen va fer crrec una altra
comunitat cap a 1946. Per tant, realment noms desapareix una caomunitat del barri:
les Clarisses, que en realitat es van mudar a una zona propera. Es mantenen les 12
cases del barri.
En canvi, continuen arribant noves comunitats:
Les Claretianes, amb una Escola per serventes (1940?-70), a una casa que ja
funcionava abans amb altres tasques assistencials.
Les Concepcionistes Missioneres, amb un Collegi (1940-62), posteriorment traslladat
a Sant Gervasi, on continua funcionant.
Les Dames Catequistes, que reobren la seva Escola per obreres (1941-97).
Les Franciscanes Pastores, amb una Escola Parroquial (1944-71).
La Companyia del Salvador, fent-se crrec duna Escola gratuta (1946?-51). En
realitat es tracta de lEscola que van deixar les Filles de la Caritat poc abans de la
Guerra.
I les Jesutines (1951-96), que van substituir a la comuinitat anterior a la mateixa
casa. A posteriori es va transformar en Collegi.
El ritme dapertures es concentra a la primera metat dels anys 40, per no es pot
parlar prpiament de noves fundacions ni incorporacions. Bsicament es tracta de
cases ja existents abans de la Guerra que es reobren amb cert retard; i restaurades per
la comunitat religiosa que les dirigia, o per una altra de nova. Les niques novetats
reals sn un Collegi de les Concepcionistes Missioneres, i lEscola Parroquial de les
Franciscanes Pastores.
En tot cas, aix fa arribar al barri a un punt lgid, amb 16 cases densenyament entre
els anys 40 i 50, i igualant a un barri amb tanta tradici com era la Dreta de
lEixample.
Per des de finals dels anys 50 es va entrar en un imparable procs de descens, que ha
acabat per fer desaparixer gaireb totes les cases del barri. Inicialment va
desaparixer la Companyia del Salvador (1951) com a fet allat i poc influent, ja que
399
van ser substitudes per les Jesutines al centre que portaven; per desprs sinicia un
procs imparable de desaparicions: Escolpies (1958), Concepcionistes Missioneres
(1962), Claretianes (1970), Franciscanes Pastores (1971), Missioneres del Santssim
Sagrament (1976), les Filles de la Caritat amb les tres cases que tenien (1980, 1989 i
1994), Dominiques de la Presentaci (1994), Carmelites Tereses (1994), Franciscanes
Missioneres de Maria (1994), Jesutines (1996), i Dames Catequistes (1997). El
procs ha sigut especialment dur als anys 90, una poca en qu molts barris de la
ciutat ja shavien estabilitzat frenant la seva caiguda (generalitzada a tota la ciutat);
per a Grcia es va aguditzar encara ms.
Aix ha suposat que Grcia ha passat de ser un dels barris ms ben coberts amb
diferncia per centres densenyament de lEsglsia, a ser un barri ms de la ciutat, i
incls per la seva populositat poc ats. Desprs de aquest terrabastall, tan sols queden
3 cases obertes al barri: els Collegis de les Carmelites de la Caritat, Carmelites
Missioneres, i Teresianes. No es pot descartar que encara desaparegui alguna casa
ms, ja que el procs de desaparicions s encara molt recent i no es pot dir que hagi
finalitzat.
GUINARD
Asilo Amparo de Santa Luca per cegues (1902-1909). Buena Suerte (actualment
Ronda del Guinard, entre Lepant i Cartagena). Guinard.
Trasllat de lAsil Internat de dones i noies cegues pobres, installat a la Verneda, a un
edifici nou grcies a les gestions dels Germans Maristes. Posteriorment es torna a
traslladar a lAvinguda Tibidabo, 8 en el barri de Sant Gervasi.
Collegi (1924-1934). Rambla Volart. Dominiques de lAnunciata.
Oberta com a sucursal del Collegi de Vilapicina, que a lany segent va passar a
dependre del Collegi dHorta i en 1928 sestabl com a casa independent i la seva
comunitat va passar a residir a la mateixa casa. Sallotjava a la Villa Vicenta, casa
molt semblant a les caracterstiques generals del barri: classe mitjana i retirat del casc
urb.
Collegi-Escola Parroquial del Guinard (1934-1936). Avinguda Mare de Du

de Montserrat, 144. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior. El Sacerdot de la Parrquia del Guinard va fer construir
un nou edifici destinat a Escoles Parroquials, i el va oferir a les religioses per
installar-shi. Aix ho van fer poc desprs, afegint un nou alumnat al ja existent
anteriorment grcies als espaiosos locals. Va desaparixer en 1936, quan la manca de
recursos va obligar a les religioses a mantenir-se noms als Collegis propis. En certa
manera van ser substituides a la Parrquia per les Missioneres Cor de Maria (194167).
Escola Parroquial del Guinard (1941-1967). Avinguda Mare de Du de

Montserrat, 144 - Varsvia, s/n. MM. Cor de Maria.
Escola Parroquial, on les religioses van substituir a les Dominiques de lAnunciata
(1934-36).
Collegi Cardenal Spinola (1953). Avinguda Mare de Du de Montserrat, 86-98

(abans 112). Esclaves Div Cor.
400
Collegi Dames de la Pau (1957-1973). Jos Milln Gonzlez, 2. Apostolat de

Jess.
Collegi Luz Casanova (1961-1992). Polnia, 14 (abans 12). Dames

Apostliques.
Escola Sagrat Cor (1968-1980). Plaa Can Bar, 1-3. Sagrat Cor.
Casa oberta en collaboraci amb les Congregacions Marianes dels Jesutes i antigues
alumnes. Malgrat deixar lEscola en 1980, segueix oberta.
Guarderia Mare Teresa (1973). Llobet i Vall-llosera, 14 (abans Valls, 6).

Serventes de la Passi.
Guarderia pels nadons de les mares solteres allotjades a lAsil annexe a aquesta
Guarderia (Llobet i Vall-llosera, 12).
El Guinard era, fins finals del Segle XIX, una zona bsicament agrria de lantic
municipi de Sant Mart de Provenals sense cap tipus durbanitzaci, llevat dalguns
masos. Durant la primera meitat del Segle XX es va convertir en un barri residencial
de classe mitjana-baixa i segona residncia de classes modestes. A partir dels anys 60
es va urbanitzar molt densament, sent totalment engolit per la trama urbana de la
ciutat.
La primera casa del barri fou un Asil per cegues de les Carmelites Missioneres,
vingut des de la Verneda (1902-09), que posteriorment es va tornar a traslladar al
Sant Gervasi. Es va establir breument, quan a la zona no existia cap nucli de poblaci.
Quan la zona ja tenia cert grau de poblament, va aparixer la primera casa estable: el
Collegi parroquial de les Dominiques de lAnunciata (1924-36). El barri no estava
massa urbanitzat, i aquesta casa fou suficient per cobrir-lo, per va desaparixer amb
la Guerra Civil.
Desprs de la Guerra es va tornar a obrir lEscola Parroquial al mateix lloc (1941-67),
per ara regides per les Missioneres del Cor de Maria.
El posterior i continu creixement de la zona va obligar a la fundaci de noves cases
als anys 50 i 60. En menys duna dcada sen van fundar tres, que van ser suficients
pel barri:
Les Esclaves del Div Cor, amb un Collegi (1953).
LApostolat de Jess, amb un Collegi (1957-73).
Les Dames Apostliques, amb un Collegi (1961-92).
De manera ms allada van arribar les Serventes de la Passi, amb una Guarderia
(1973).
A partir dels anys 60 va comenar la davallada. Les Missioneres del Cor de Maria es
van retirar de lEscola Parroquial (1967), que va seguir funcionant sense elles. I duna
manera ms espaiada van desaparixer els Collegis de lApostolat de Jess (1973), i
de les Dames Apostliques (1992). Per la xarxa pblica densenyament ja estava
prou estesa per absorvir les possibles mancances generades.
401
HORTA
Collegi Santa Caterina de Siena (1875). Campoamor, 49 (abans 63) (abans

Cortada). Dominiques de lAnunciata.
Collegi de pagament per noies, combinat amb lassistncia sanitria. Convent amb
Esglsia (1903). Incendiat en 1909, no es torn a obrir fins Decembre de 1913.
Asil i Collegi Casa de la Santa Creu (1939-2000). Passeig de Valldaura, s/n

(abans Carretera Gomis). Hospitalries de la Santa Creu.
Casa fundada en 1916, establerta en lantiga Granja de Sant Gens. Inicialment amb
tarees exclusivament assistencials de malalts vinguts del Manicomi de Sant andreu,
molt proper i tamb assistit per les mateixes religioses. Amb la Guerra es va acabar
aquesta tarea, i ledifici fou aprofitat per obrir un Orfanat de noies i el Noviciat.
Posteriorment, en 1942 es va obrir una Escola gratuta externa, donada la manca de
places que hi havia al barri. Tamb va obrir-se un Parvulari. Cap a 1945 es van
construir noves dependncies aprofitant els espaiosos jardins de la finca, mentres
lantiga Granja continuava servint dOrfanat. Posteriorment es van fer successives
ampliacions, en proporci a laugment dalumnes. A la vegada, lOrfanat es va tancar
en 1956. La casa va funcionar com a centre assistencial del barri, afegint la Clnica
Infantil Stauros. Als darrers anys, degut al descens continuat dalumnat, es va decidir
tancar el Collegi en el 2000. rfenes: 30-40 (1940). Alumnes: 30 (1942); 418 (1973).
Collegi Immaculada Concepci (1951). Granollers, 28 (abans 7). Monges

Blaves.
Collegi Providncia del Sagrat Cor de Jess (1960). Scala Dei, 5. Verge dels
Dolors.
Inicialment funcionava noms com a residncia de les religioses des de 1955,
arribades a la ciutat poc abans. En 1960 s habilitada com a Collegi.
Collegi Santa Rosa de Lima (1962-1986). Chap, 71 (abans 91). Dominiques de

lAnunciata.
Collegi Regina Carmeli (1963). Eduard Toda, 37. Carmelites de Sant Josep.
Guarderia (1971). Santuari, 94. Mercedries de la Caritat.
Juana Mara (1978). Rectoria, 34. Esclaves de Maria Immaculada.

Guarderia.
Horta va ser municipi independent fins 1904, en qu fou agregat a Barcelona, resistint
un pocs anys ms a lagregaci a la que foren subjectes la resta de municipis del Pla
(excepte Sarri). Englobava el que actualment sn els barris dHorta, Vall dHebron, i
Vallcarca.
Al contrari daltres nuclis de poblaci dels voltants de Barcelona, Horta va tenir molt
poca importncia per les comunitats femenines durant molt de temps. La primera casa
402
fundada a la poblaci va ser un Collegi de pagament de les Dominiques de

lAnunciata (1875), que aix va ser la principal casa densenyament de la poblaci
duranrt dcades i fins lactualitat. No est comprobat que tingus classes gratutes.
Aquesta situaci es va mantenir sense canvis fins la Guerra Civil, i des de llavors la
situaci va comenar a canviar amb les Hospitalries de la Santa Creu, que van
installar un Orfanat (1939-56), i poc desprs una Escola (1942-2000).
A partir dels anys 50 i 60 va canviar totalment la situaci, amb un desmesurat ritme
de fundacions a tot el barri:
Les Monges Blaves, amb un Collegi (1951).
Les Filles de la Verge dels Dolors, amb un Collegi (1960).
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Collegi (1962-86).
Les Carmelites de Sant Josep, amb un Collegi (1963).
Totes les cases van ser collegis i es van concentrar al Nord i Est de lantic nucli del
barri, principalment a lEixample dHorta. Una excepci va ser una Guarderia de les
Mercedries de la Caritat (1971), oberta al suburbi del Carmel. Posteriorment, una
Guarderia de les Esclaves de Maria (1978), novament al nucli dHorta, va acabar de
configurar un panorama educatiu molt ms optimista en termes generals. La
desaparici de dues cases (1986, 2000), fou molt espaiada, i no impedeix veure la
situaci com a positiva.
La situaci dHorta va ser durant gaireb cent anys molt anmala, amb un nic
Collegi durant gaireb un Segle, i que tan sols va remontar des dels anys 50. Com a
contrapartida, la tendncia generalitzada de tancament de cases densenyament a tota
la ciutat es va donar a Horta duna manera ms lleu i molt tardana.
HOSTAFRANCS
Collegi-Obrador de la Sagrada Famlia (1869-70). Vista Alegre, 1 (ara

Viladecans). Filles de la Caritat-Franceses.
Trasllat de la casa de Casp, 75 del Fort Pius. En aquest cas el local ja s una gran
casa, situada als afores de la ciutat i amb extensos camps. Per els propietaris
decideixen vendre-la, i lObrador sha de tornar a desplaar a Urgell, 262 a lEsquerra
de lEixample en un emplaament que ja seria definitiu.
Escola de la Sagrada Famlia (1876-1881). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Escola gratuta per a noies dirna. Inicialment oberta com una sucursal de lescola de
la Immaculada Concepci (1874), fundada per la Congregacin de Hijas de la
Sagrada Familia i igualment regida per les Filles de la Caritat. Situada en un local de
Hostafrancs encara illocalitzat, es trasllada a ladrea segent.
Escoles de lasil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicen de Pal (18811936; 1942). Hostafrancs, 13 (abans Tetun, 22-24 / Tetun, 18 / Tetun, 17) Leiva, 31 (abans San Jos, 37 / Lamote, 37) - liga (abans guila). Filles de la
Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. En 1879 es rep la donaci dun terreny per a construir un
edifici propi als carrers Hostafrancs-Leiva-liga (llavors Tetun-San Jos-guila).
En 1881 ledifici est acabat i lEscola de la Sagrada Famlia es trasllada. Per ara la
403
casa amplia les seves dependncies, convertint-se en tot un complexe educatiu i

assistencial pel barrio de Hostafrancs, amb diverses seccions:
-Sales dAsil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicen de Pal. Parvulari mixte que
ja funciona en 1884. Encarat al carrer Tetun.
-Orfanat de Nostra Senyora del Carme per noies. 300 internes (1910?)
-Orfanat de Jess per nois. Funciona desde 1899 aproximadament.
-Escola de Jess per a nois (1908). Ensenyana elemental i primria. Alumnes: 109
(1910); 325 (1914).
-Escoles de la Sagrada Famlia per noies. Encarat a Tetun, 18. Amb diverses
seccions. Dirnes de prvules amb 160 Alumnes (1914). dirnes de noies amb 209
Alumnes (1899); 100 (1909); 214 (1914). Nocturnes per noies joves, incorporades en
1891. Alumnes: 44 (1914). I dominicals (segurament catequesi).
Alumnat total: 500 noies i joves (1899); 469 (1914).
Ams, la casa t altres seccions: Sopa de pobres, Asil de Sant Vicen de Pal per
ancians (Tetun, 22), regularitzaci de matrimonis, assistncia sanitria...
Cap a 1920 la casa es denomina, genricament, Asil de Nostra Senyora del Carme i
Sant Vicen de Pal. En 1936 fou saquejat, incendiat i totalment destrut. Religioses:
5 (1901 i 1914); 25 (1927).
dem (1939-1942). Consell de Cent, 23. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Reapertura provisional de la casa anterior, totalment destruda durant la Guerra Civil.
Alumnes: 300.
Asil de San Jos de Nuestra Seora de las Mercedes (1909-1910). Consell de

Cent, 12 1 1. Josefines Bonaerenses.
Obert inicialment com a establiment dassistncia per a noies gitanes del barri.
Posteriorment es va obrir lEscola dirna, a la qual van anar concorrent ms noies
pobres del barri i menys gitanes.
dem (1910-1910). Creu Coberta, 27. Josefines Bonaerenses.
Trasllat de la casa anterior. Establertes en una finca de planta baixa, i amb aix
guanyen una mica despai per desenvolupar les seves activitats. Ams, obren tamb
una Escola Nocturna per a obreres. Sembla que lEscola dirna continuava funcionant
en part a la casa anterior; en tot cas, aviat les dues escoles es van traslladar a
lemplaament segent.
Escoles de la Institucin Catlico-Social para Obreras de Hostafranchs (19101915). Vint-i-sis de Gener, 25 (abans Dos de Maig). Josefines Bonaerenses.
Trasllat de la casa anterior. Escoles gratutes per noies i obreres. Instituci fundada en
1910 en un ampli edifici, sembla que la seva secci escolar la porten les Religioses
des del principi. Aqu centralitzaren totes les seves activitats abans dites.
Alumnes: 80 (1909); 70 noies dirnes i 280-300 obreres nocturnes (1914). Lempresa
no va acabar de funcionar, i en 1915 foren substitudes per les Franciscanes
Missioneres de Maria.
Escoles de la Institucin Catlico-Social para obreras de Hostafranchs (19151932). Vint-i-sis de Gener, 25 (abans Dos de Maig). Franciscanes Missioneres de
Maria.
404
Escoles gratutes per noies i obreres. Instituci fundada en 1910, la seva secci
escolar la porten les Religioses des de 1915 desprs de la marxa de les Josefines
Bonaerenses. Religioses: 12 (1927).
Centre de Sants per Obrers (1943-1972?). Plaa dEspanya, 5. Dames

Catequistes.
Trasllat de la casa de Canalejas, 107 (Sants), establint-se al Grup Escolar Espaa (ara
Francesc Maci). Des de 1953 tamb s per obrers. En 1955 va celebrar les noces
dor del centre. Posteriorment fou traslladat a un altre local a la mateixa zona, que al
ser enderrocat oblig a tancar el centre. A la vegada, per substituir-lo es va traslladar
el centre de lHospitalet a Sants (actual OSCUS). Obreres: 175 (1943); 350 (1950);
550 (1955).
Escola Parroquial (1971?-1973). Leiva, 41-43 (abans Leyva). Sant ngel

Custodi.
Anomenada com Escuela Graduada de nias de la Parroquia. Casa molt breu que
no va reeixir, segurament degut a que les Religioses es dediquen principalment a
activitats sanitries.
Hostafrancs va nixer a principis del Segle XIX com un petit suburbi del municipi de
Sants, de carcter inicialment comercial al trobar-se tocant a la Carretera de Sants,
per gradualment va anar adoptant un carcter creixentment obrer degut als
establiments industrials que shi allotjaven. Des de 1839 va pertnyer a Barcelona.
La primera casa oberta al barri va ser molt puntual: un Collegi-Obrador de les Filles
de la Caritat provinent del Fort Pius (1869-70), i que al poc temps es va traslladar
definitivament a lEsquerra de lEixample.
La segent casa va tenir molta ms importancia: van ser de nou les Filles de la Caritat
(1876), amb tot un complexe assistencial que es va convertir en el centre neurlgic
del barri amb una Guarderia, Escola Gratuta i Orfanat. Tamb va tenir altres
aplicacions de tipus sanitari i caritatiu. Amb diverses adaptacions al llarg del temps,
aquesta casa ha anat funcionant fins lactualitat com el principal centre docent del
barri.
Les cases segents no es van obrir fins 30 anys ms tard, i a cavall de la Setmana
Trgica:
Una Escola per gitanes de les Josefines Bonaerenses (1909-10), molt breu.
I un Centre catlic per obreres fundat en 1910, que va cedir la seva Escola gratuta
per noies i obreres a les mateixes Josefines Bonaerenses (1910-15), i desprs a les
Franciscanes Missioneres de Maria (1915-32).
Desprs de la Guerra Civil es va fundar una Escola per obrers i obreres a crrec de les
Dames Catequistes (1943-72?), traslladada des de Sants. La seva desaparici es va
veure compensada per un centre similar a Sants, a tocar del barri.
Puntualment, les Religioses del Sant ngel Custodi van obrir una Escola Parroquial
(1971?-73), que no va tenir futur.
Pot dir-se que Hostafrancs ha estat fonamentalment ats pel centre de les Filles de la
Caritat, mentres la resta de cases han tingut una duraci molt ms breu i menys
405
repercusi. Noms el centre de les Dames Catequistes va tenir certa durada, per amb
mitjans molt limitats. El carcter fonamentalment obrer i modest que sempre ha tingut
el barri ha impedit lestabliment daltre tipus de fundacions. Tamb la proximitat a
Sants ho ha fet innecesari en bona part.
LES CORTS
Collegi de Nostra Senyora de Loreto (1863-1936). Carretera de Sarri, 5 (ara

Avinguda de Sarri, 63). Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
Collegi i Internat de pagament. Es va adquirir una propietat pertanyent als Agustins,
constant de Torre i terrenys. Era una enorme finca compresa entre la Plaa Doctor
Ignasi Barraquer, Avinguda de Sarri, Avinguda Josep Tarradellas, Gelabert, Bordeus
i la Travessera de Les Corts. Seguidament es va construir un monumental edifici de
nova planta, convertit expressament en un selecte Colegio de seoritas. Tampoc t
escola ni places gratutes, per igualment les seves alumnes i ex-alumnes duen a
terme la caritat com a part de la seva formaci al exterior. Incendiat en 1909, fou
reobert en 1911. Construt a les afores de Les Corts, progressivament fou absorvit por
la seva trama urbana i incls engolit per la ciutat, fent-li perdre part del seu atractiu
inicial... i vei apropar-se lhostilitat de les creixents barriades obreres del voltant. I
aix va ser: fou incendiat i destrut en 1936. No es reconstru, i es va vendre la finca
en 1940.
Asil - Collegi de Nostra Senyora del Bon Consell (1864-1870). Plaa de Comas
- Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Gell.
Adoratrius.
Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Fel on sobre lAsil en rgim de
lloguer, portat per les religioses i gestionat per una Junta de Senyores. En 1870 les
religioses el deixen, passant la seva gesti a les Dominiques de la Presentaci.
Asil - Collegi de Nostra Senyora del Bon Consell (1870-1936). Plaa de Comas
- Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Gell.
Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Fel, on des de 1864 ja existia lAsil en
rgim de lloguer, portat per les Adoratrius i gestionat per una Junta de Senyores. En
1870 les religioses sen fan crrec, i incls la casa fou comprada definitivament en
1886.
Estava distribuida en tres departaments:
-Collegi de pagament per noies. Alumnes: 100 (1901); 140 (1908); 190 (1910).
-Orfanat de noies. 9-21 anys. Internes: 60 (1901).
-Asil de joves. 14-25 anys. Internes: 40 (1901).
Les tres parts estaven totalment diferenciades. No fou incendiat en 1909 perqu van
poder-se defensar. No fou destrut en 1936, per fou requisat i utilitzat com a Pres
de Dones durant la Guerra i amb la Dictadura fins 1955. Per fi, en 1963 les religioses
van poder disposar novament de ledifici i lenderrocaren per construir un nou
Collegi. Per fruit de lespeculaci immobiliria va ser venut i la Masia enderrocada
406
en 1965. Actualment, al seu lloc hi ha el Corte Ingls de Diagonal, aixecat en 1974.

En algunes fonts entre 1877 i 1888, lAsil apareix portat per les Germanes de la
Sagrada Famlia i Sagrat Cor de Jess. No es tracta ms que duna errata, originada
en una Guia de Barcelona de 1877 i copiada reiteradament per Guies posteriors. Mai
va existir aquest Institut, ni pot tractar-se dalgun altre amb un nom semblant.
Casa Provincial de Maternitat i Asil dExpsits (1884-1994). Travessera de les

Corts, 131 (abans 19-21). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa de Ramelleres, 7-17 del Raval. En 1878 la Junta gestora de lAsil
dExpsits compra els terrenys del Mas caball, al terme municipal de Les Corts. En
principi la Torre i els terrenys es van utilitzar noms per excursions i esbarjos
diversos dels asilats; per poc desprs van comenar a construir-se la nova Maternitat
i Asil dOrfes. Amb els diversos pabellons construts es van poder traslladar tots els
orfes asilats: els nens (1884), i les nenes (1885). La criana dels orfes acollits incloa
la seva educaci a crrec de les mateixes germanes, per separats fisicament. Ms
tard van arribar els nadons lactants (1892), i la Maternitat (1920). Tamb es van
construir posteriorment altres pabellons per diverses dependncies assistencials, que
no sn objectiu daquest treball. Els orfes, al complir els 7 anys passaven a la Casa de
la Caritat i des de 1957 a les Llars Mundet, igualment portades per les Religioses.
Fins 1969 el funcionament intern depen nicament de les religioses. A partir de
llavors, el personal laic va penetrant paulatinament i les installacions van
reestructurant-se paulatinament fins a la marxa de la comunitat en 1994.
Hospital-Asil de Sant Rafael (1889-1963). Cabestany, 1 (abans San Benito) Vallespir, 191. Hospitalries Sagrat Cor.
Hospital per noies escrofulosas i dementes, fins que curen. De 3 a 12 anys. Al local
es proporciona instrucci i ocupacions adequades al seu estat. En 1963 fou traslladat a
la Vall dHebron. Internes: 88 (1900); 102 (1914). Religioses: 20 (1900); 24 (1927).
Traslladat al Vall dHebron en 1963.
Collegi del Patronat Parroquial de Collblanc (despus Collegi Sant Ramon

Nonat) (1928). Carretera de Collblanc, 86 (abans General Primo de Rivera, s/n).
Serventes Sagrat Cor.
Escoles del Patronat a crrec de les Religioses.
Collegi Santa Teresita (abans Sagrada Famlia) (1941). Deu i Mata, 67.
Per suplir la presncia de lInternat, es va obrir una petita Escola en diverses
dependncies llogades a un Convent de Carmelites descalces situat al mateix barri. Al
contrari del carcter selecte i allat de lantic Internat, aquesta escola es va obrir per
un alumnat modest, del mateix barri, i amb un carcter ms social. Aix va sobreviure,
fins que la reurbanitzaci de tota la zona (LIlla Diagonal) oblig al seu
enderrocament total en 1990. En 1992 sinaguraren les noves dependncies, situades
al mateix lloc que ocupava lantiga casa.
Secci Filial n 2 de lInstitut Femen Maragall (1961). Sagrada Famlia de

Bordeus-Loreto.
407
Incorporaci de la 2 ensenyana a la casa anterior.
Escola Mare de Du de la Merc (1942-1942). Numncia, 149-151 (abans Mas

Pujol, 35). Filles de la Caritat-Espanyoles.
s possible que es tracti duna Escola oberta al Sanatori-Clnica del mateix nom. Ms
tard les religioses sen feren crrec del seu funcionament general (1947-1975), per
s possible que arribessin en aquest breu periode anterior per ocupar-se de
lensenyament i assistncia dels infants ingressats.
Collegi Parroquial (1944-1965). Nostra Senyora dels Desamparats, 65.

Carmelites de la Caritat.
Collegi de noies.
Les Corts va sorgir com a suburbi lluny del municipi de Sarri, aconseguint la seva
independncia definitiva en 1836. Va ser un municipi bsicament agrari durant fora
temps, fins que a finals del Segle XIX va comenar a predominar el carcter obrer,
per a la perifria del seu terme. Malgrat aix, la densitat de poblaci no va crixer
realment fins la dcada dels anys 20 del Segle XX, mantenint aix el seu carcter
eminentment rural.
Donada la petitesa del seu nucli urb durant molts anys, les Corts fou objectiu de
fundacions que buscaven un lloc enretirat de la ciutat, en les afores del municipi,
aprofitant les grans extensions de terreny buit, la seva relativa proximitat a la ciutat, i
la bona accesibilitat; per sense interacci amb el municipi.
La primera casa en obrir-se fou lInternat construt per les Religioses de Loreto
(1863-1936), de carcter molt selecte i per noies de Barcelona. Va viure totalment
allat de la poblaci, a una zona llavors totalment inhspita i posteriorment absorvida
per lurbanitzaci del pla. El seu carcter selecte, creixentment envoltat per trama
urbana de carcter obrer, va fer que fos incendiat amb la Setmana Trgica, i tamb en
1936. aix va suposar la seva desaparici.
Posteriorment es va obrir un Correccional de noies, portat per les Adoratrius (186470), i posteriorment per les Dominiques de la Presentaci (1870-1936), que van
afegir-li un Externat i un Orfanat.
Desprs es va traslladar la Casa Provincial de Maternitat i Expsits des del Raval de
Barcelona, regida per les Filles de la Caritat (1884-1994), i amb atenci per nadons i
orfes.
Finalment, les Hospitlaries del Sagrat Cor van obrir un Hospital-Escola infantil
(1888-1963), posteriorment traslladat a la Vall dHebron.
De totes aquestes cases, noms les Dominiques van tenir un vincle amb la poblaci de
Les Corts grcies al Externat que van obrir annexe al Correccional; per al ser un
Collegi de pagament, tindria un abast limitat. La resta de cases (un Internat, la
Maternitat, i un Hospital-Escola) van tenir un funcionament molt tancat i ms enfocat
a les necessitats del casc urb barcelon. Les Corts prcticament no sen va beneficiar.
Durant quatre dcades no va haver cap ms moviment, malgrat la progressiva
urbanitzaci de la zona, i el conseqent creixement demogrfic. No fou fins 1928, que
les Serventes del Sagrat Cor van fundar una Escola Parroquial. I no fou prpiament a
408
les Corts, sin al llavors naixent petit nucli de Collblanc, nascut i rpidament crescut
arran dels preparatius de lExposici Universal, i ms prxim a lHospitalet.
La Guerra Civil va acabar amb la destrucci de lInternat de Loreto i amb lExternat
de les Dominiques, amb lagreujant de qu aquesta darrera era lnica casa que
mantenia certa interacci amb la poblaci. Noms van sobreviure la Maternitat i
lHospital-Escola, fet que suposava que les Corts quedava absolutament mancat de
cases densenyament pel barri (excepte Collblanc, nucli molt ms apartat).
Quan pitjor estava la situaci, les Religioses de Loreto van retornar al barri amb una
casa absolutament diferent a lInternat: una Escola destinada al alumnat del barri
(1941). I poc desprs, les Carmelites de la Caritat sencarregaren duna Escola
Parroquial (1944-65). Amb aquestes dues cases, el barri va gaudir de certa
suficincia. LEscola de les Filles de la Caritat (1942-42), fou brevssima.
Desprs, la gran massificaci urbana del barri posterior no sha vist acompanyada per
noves fundacions, i incls les Carmelites van marxar (1965). Actualment el barri t
com a principal centre educatiu el Collegi de les Religioses de Loreto, mentres
Collblanc mant la seva Escola Parroquial.
MONTJUC
Guarderia. Barriada del Polvor (1959-1976). Mare de Du del Port, s/n.

Mercedries.
dem (1976-1978). Segura, s/n. Mercedries.

Centre del Nen Jess de Praga. Barriada de les Banderes (1959-1962).

Carmelites Tereses de San Josep.
Collegi Nen Jess. Barriada de les Banderes (1961-1970). Teresianes.

Obra datenci social en aquest barri de barraques.
Montjuc s una petita muntanya propera a lantic casc urb medieval de la ciutat.
Durant segles els assentaments a la muntanya han sigut molt petits, adquirint
importncia des de 1870, amb barris de barraques dels treballadors de les pedreres
que havien a la muntanya per la construcci de la ciutat.
La poblaci augment molt ms des dels anys 20 als anys 50, amb multitud de zones
de barraques: Jess i Maria, Can Valero, Las Banderas, Tres Pins, Sobre la Fossa, i
incls dins lEstadi Municipal (desprs Olmpic). Des de llavors es van construir
grups de cases barates per allotjarlos a la part Nord-Oest de la mateixa Muntanya: El
Polvor, Can Clos, la Vinya, i al barri del Port (aquests dos darrers dins el barri de
Zona Franca). Aix es van fer desaparixer les barraques a mitjans dels anys 70.
La presncia de comunitats femenines als barris marginals de Montjuc va ser molt
tardana, ja que fins els anys 50 no va haver cap casa oberta. En canvi, en un interval
de dos anys (1959-61), van arribar tres comunitats:
409
Guarderia de les Mercedries, a Grup de vivendes del Polvor (1959-78). Tocant al

barri del Port-Zona Franca, per dedicada al Polvor.
Carmelites Tereses de Sant Josep, al barri de barraques de les Banderes (1959-62). Va
durar molt poc temps, van ser substituides per les Teresianes.
Collegi de les Teresianes, al barri de barraques de les Banderes (1961-70). Va
desaparixer quan les barraques es van suprimir.
Realment, la intervenci als barris de barraques va ser molt puntual perqu noms es
va donar a un: al barri de les Banderes, primer amb les Carmelites Tereses (1959-62),
i desprs amb les Teresianes (1961-70), que van marxar quan aquest barri de
barraques va desaparixer. La resta de suburbis de barraques no van tenir cap
presncia.
Pel que fa als grups residencials construts a la mateixa muntanya pels barraquistes, es
va fundar una Guarderia al barri del Polvor al poc temps de ser construt, i que va
durar uns 20 anys. Can Clos no va rebre a ning.
PEDRALBES
Hospital-Escola Natzaret (1923-1943). Carretera dEsplugues, 42 (abans

Carretera de Cornell, s/n). Pedralbes. Filles de la Caritat-Franceses.
Orfanat mixte, fundat por unes particulars i ms tard portat amb collaboraci de les
Filles de la Caritat. En 1943 s cedit a les Hospitalries de la Santa Creu.
Orfanat de Natzaret (1943-1966). Carretera dEsplugues, 42. Hospitalries de la

Santa Creu.
Deixat per les Filles de la Caritat, les Hospitalries prenen el relleu en aquest Orfanat.
Asilo Municipal de nias (1943-1948). Cardenal Vives i Tut, 19. Esclaves de

Maria Immaculada.
Nova fundaci, sucursal de la casa de Mare Du del Port, 179-183 a la Zona Franca.
Com la casa del Port no donava a labast, a lany segent sobr un nou establiment
dacolliment de nenes. Amb 200 asilades. Posteriorment, sacaba integrant en la casa
del Port i passen a formar una casa nica.
Collegi Assumpci de Nostra Senyora - Torre Girona (1946-1975). Dulcet, 12

(abans 7). Assumpcionistes.
Trasllat de la casa de Escoles Pes, 105 de Sarri. Adquisici de la Torre Girona en
1945 amb els seus amplis terrenys col-lindants per installar-ne el Collegi. Gran part
de lalumnat continua sent intern, per sacceptaven algunes externes. Alumnes: 260
(1947). Des de llavors es van afegir noves construccions per lInternat, Capella, i
altres dependncies.
Des de 1973 es pens en tancar el Collegi, davant les exigncies de la nova legislaci
educativa. Es van llogar part de les dependncies per lEscola Universitria
dEnginyeria i en 1975 es ven tota la finca a la nascuda Universitat Politcnica de
Catalunya, tancant-se el Collegi. Les religioses romangueren en unes dependncies
properes fins 1977 amb diverses activitats.
Escola-Llar Professional Santssima Trinitat (1963). Carretera dEsplugues,

62-70. Trinitries.
410
Trasllat definitiu de la casa de Via Augusta, 130 en Sant Gervasi. Escola Professional
i Residncia de noies.
Orfanat de Natzaret. Casa de Famlia (1966). Carretera dEsplugues, 42. JessMaria.

Orfanat de noies. Portat des de 1943 per les Hospitalries de la Santa Creu, a partir
dara passa a estar sota la seva gesti fins lactualitat.
Collegi de Nostra Senyora de Loreto (1969-1981). Avinguda Pearson, 22-26.

Trasllat definitiu del collegi provisional dAngl, 58 en Sarri, ja acabat el nou
edifici. En 1981 el Collegi no desapareix, sin que s traspassat a la Fundaci Abat
Oliba.
Pedralbes ha sigut durant segles una ampli espai vinculat a Sarri amb finalitats
fonamentalment agrries, gaireb totalment despoblat, i amb una poblaci reduda a
un Monestir de Clarisses (1321), al costat del qual es va formar un petit nucli a
mitjans del Segle XIX que es va mantenir gaireb inamovible durant gaireb un Segle
com un petit nucli vinculat a Sarri. Aix va romandre fins molt tard, fins que des dels
anys 50 fou rpidament urbanitzat com una zona exclusiva per classe social alta i
molt alta.
Durant molt de temps Pedralbes no va acollir cap altre fundaci, ja que la petitesa del
seu nucli urb ho va impedir. Tampoc la seva accesibilitat, absolutament mancada
durant molt de temps de vies de comunicaci adequades, va afavorir lestabliment de
cases de cap tipus. A principis del Segle XX es van comenar a traar les seves vies
de comunicaci fonamentals, sense que aix comports cap creixement demogrfic;
per s va afavorir lestabliment dalgunes cases de carcter tancat, prpies de
paratges poc poblats per ben comunicats.
La primera casa fundada a la zona fou lOrfanat de Natzaret (1923), obert en mans
dunes particulars. Va tenir fins a tres comunitats diferents: les Filles de la Caritat
(1923-43), les Hospitalries de la Santa Creu (1943-66), i les Religioses de JessMaria des de 1966 fins lactualitat. No va repercutir directament en el barri, que com
a tal encara no existia.
La segent casa va ser una Sucursal de lAsil Municipal del barri del Port-Zona
Franca per noies, a crrec de les Esclaves de Maria Immaculada (1943-48). Sobr de
manera circumstancial a causa de les destrosses sofertes amb la Guerra Civil, i per la
manca despai. Als pocs anys es va tancar, tornant al barri del Port.
La segent casa de Pedralbes va ser un Internat, a crrec de les Assumpcionistes
(1946-75), traslladat des de Sarri. Inicialment fou un Internat, aprofitant la buidor de
la zona; progressivament es va anar transformant en Externat, a mesura que el barri
anava poblant-se.
Fins ara, al barri noms shavien fundat cases de funcionament tancat: dos Asils i un
Internat, adeqats per una zona tranquila i retirada. Progressivament, acabada la
urbanitzaci daltres zones de la ciutat, Pedralbes comena tamb a urbanitzar-se a
partir dels anys 50 i 60, adoptant aviat un carcter residencial de classes altes.
411
Simultniament, algunes cases densenyana ja existents a la ciutat es van traslladar

al naixent barri, buscant un emplaament ms espais i durader. Van arribar dues
comunitats:
Les Trinitries, que estableixen la seva antiga Escola-Taller transformada en Escola
Professional (1963), procedent de Sant Gervasi. Tamb amb Residncia per noies.
Les Religioses de Loreto, amb el seu antic Collegi Externat (1969-81), ubicat al Barri
Gtic, Dreta de lEixample, i breument per Sarri.
Des dels anys 70 Pedralbes no va rebre cap ms casa densenyana, malgrat que el
seu creixement continuava sent imparable. Aix es va deure a diversos motius:
primer, la seva definitiva caracteritzaci com zona residencial de categoria social
molt alta, la ms selecta de tota la ciutat, frenant lestabliment de noves cases degut
als altssims costos que aix suposava. Ams, la proximitat del barri de Sarri, ben
assortit de centres educatius, tamb va fer innecesaries noves cases. I Pedralbes es va
poblar aviat per molts altres centres educatius (fonamentalment collegis privats laics
dlit), ajustats a les necessitats dun venat selecte.
Incls llavors es va entrar en una etapa de contracci, ja que les Assumpcionistes van
tancar el seu Collegi en 1977, i les Religioses de Loreto van traspassar el seu a una
entitat privada en 1981. Des de llavors no han hagut ms desaparicions.
Actualment noms queden lOrfanat de les Religioses de Jess-Maria, i lEscola
Professional de les Trinitries. No es pot descartar la desaparici de la primera
daquestes cases a mans de la voracitat urbanitzadora encara existent a la zona.
POBLENOU
Collegi Assumpci de Nostra Senyora (1876-1889). Rambla Poblenou, 107

(abans Passeig del Triomf). Franciscanes Missioneres.
Collegi de pagament i escoles gratutes per noies. Installades en una casa de lloguer,
ms tard es comena a construir un nou edifici en propietat.
dem (1889). Rambla Poblenou, 94-96 (abans Passeig del Triomf, 74-76).
Franciscanes Missioneres.
Trasllat de la casa anterior. En el Collegi, alumnes: 190 (1890); 93 prvules i 143
delemental (1902); 130 elem. (1908); 150 elem. (1910). A les escoles gratutes,
alumnes: 35 dirnes (des de 3 anys), 306 nocturnes (des de 10) i 95 dominicals (des
de 8) (1914). Incendiat en 1909, fou reobert en Octubre del mateix any. Religioses: 9
(1890); 12 (1914); 18 (1927).
Escola de la Milagrosa (1908-1919). Badajoz, 34-38 baixos (abans

Independncia). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Escola gratuta de noies. 1 ensenyana i dirna. Sostinguda per una Junta de
Senyores. Lescola apareix documentada des de 1902 fins 1922, per la participaci
de les Religioses noms apareix ressenyada amb seguretat entre 1908 i 1915, i
possiblement continuarien fins 1919. Funcionava amb religioses vingudes de la
comunitat resident a Sant Pere ms Baix, 7 (Barri Gtic). En 1917 figura com a
Escoles Parroquials del Poble Nou per noies. Alumnes: 80 (1908); 100 (1909 i 1910);
120 (1914).
412
Centre Catlic Obrer (1909-1909). Passatge Venero, 4. Dames Catequistes.

Possible trasllat de lEscola dObrers del Passeig de Pujades, 4 al Barri Gtic.
Presents en el Centre Obrer des de 1909, fou incendiat durant la Setmana Trgica i
reobert a finals del mateix any. Com no tornen a aparixer esmentades s molt
possible que desprs de la Setmana Trgica anullessin la seva collaboraci.
Asilo de Proteccin a la Infancia - Proteccin de Menores (1916-1928; 19391970). Wad-Ras, 89. Sagrada Famlia dUrgell.
En 1898 les religioses es van fer crrec del funcionament del Asilo Municipal del
Parque (actual Torre de les Aiges - Wellington, 48), establiment municipal destinat
a lacolliment de pobres i indigents adults. Posteriorment, lAjuntament va decidir
obrir un organisme parallel noms per infants, tant per nois com noies, i que tamb
va ser ofert a les religioses. Labandonaren en 1928, desprs que les noies foren
traslladades; per van tornar desprs de la Guerra. Posteriorment va rebre tamb el
nom de Institucin Ramon Alb. Asilats: 1000 (1939). Religioses: 20 (1927).
Escoles Parroquials (1925-1936). Ramon Turr, 128 (abans Enna). Companyia

de Maria.
Escoles Parroquials del Poble Nou per noies que sn adoptades per les religioses.
Naturalment, pel carcter gratut de lInstitut i les caracterstiques del barri, no hi ha
dubte de que es tracta duna Escola gratuta. Segurament van quedar desmantellades
en 1936 amb lesclat de la Guerra Civil.
Secci Filial n 1 de lInstitut Femen Maragall (1957-1964). Pere IV, 398.

Missioneres Seculars.
Posteriorment es van traslladar a Cristfol de Moura, 223, al barri del Bess.
El Poblenou va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, el Poblenou va ser el que
major expansi va tenir. Des dels seus orgens va ser un barri essencialment obrer i de
rpid creixement, a la vegada que es desenvolupava un pensament poc procliu a
acceptar el mn clerical.
Malgrat el seu constant creixement demogrfic, el Poblenou no va ser gaireb ats per
les comunitats femenines. Lactivisme obrer, prou anticlerical, i lintensa vida
associativa i cultural existent al barri van fer gaireb impossible linserci de
lensenyament de lEsglsia.
La primera comunitat establerta al barri van ser les Franciscanes Missioneres (1876),
amb un Collegi de pagament, quan el barri era encara un suburbi molt petit. Aquesta
casa es va obrir per la reduda lit social del barri, i des de la seva fundaci va ser el
centre educatiu fonamental del Poblenou: sempre ha funcionat, sobrevisquent a la
Setmana Trgica (malgrat ser incendiat). Ms tard va incorporar lensenyana
gratuta, amb la corresponent segregaci respecte a les alumnes de pagament, i ha
funcionat fins lactualitat.
La resta diniciatives al barri han sigut molt breus, i molt menys importants. A
principis del Segle XX, el creixement del barri semblava que venia acompanyat per
noves fundacions, de carcter benfic i dacord amb el carcter obrer del barri:
413
Primer van ser les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1908-19). I a lany
segent van ser les Dames Catequistes, que es van fer crrec de lEscola dun Centre
Obrer (1909-09). Per la Setmana Trgica, que fou especialment virulenta en el
Poblenou, va destruir la casa de les Dames Catequistes, i a la vegada va tallar de
socarrel possibles noves vingudes.
Ms tard van arribar les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, que es van fer
crrec de la secco infantil del Asilo Municipal del Parque (1916-28), i per tant no
van tenir incidncia real dins el barri.
La desaparici de la casa de les Filles de la Caritat (1919) va deixar el barri sense cap
ms Escola gratuta. Per aquesta mancana va ser coberta novament grcies a la
Companyia de Maria, amb una Escola Parroquial per noies en el centre del barri
(1925-36), i per tant inserta de ple en la realitat social del Poblenou.
Amb la Guerra Civil va desaparixer lEscola de la Companyia de Maria. El retorn de
les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell al Asilo Municipal del Parque (193970) va ser com la primera etapa: funcionava desquenes al barri. En aquesta etapa
noms ha hagut la breu novetat de les Missioneres Seculars, que van obrir una filial
dInstitut de segona ensenyana (1957-64), desprs traslladada al proper barri del
Bess. No ha hagut res ms.
En tot moment, el Collegi inicial de les Franciscanes ha sigut el principal centre
densenyament de lEsglsia al barri. Queda patent que aquesta nica casa fou
insuficient per la poblaci; i encara ms sabent la diferncia respecte al Poblenou de
fa 125 anys, quan es va fundar. De totes maneres, el barri del Poblenou s dun
pensament fora anticlerical, desenvolupant altres frmules per aconseguir la
instrucci de la seva poblaci, a travs daltres camins.
POBLE SEC
Casa de Dominiques de lAnunciata (1887-1890). Blasco de Garay. Dominiques

de lAnunciata.
Podria ser una errata, ja que apareix en una nic font. Si no, sera una casa fundada
por aquestes religioses i que als pocs anys passaria a les Franciscanes Missioneres
fins lactualitat.
Collegi Nostra Senyora de la Consolaci (1890). Blasco de Garay, 52-58 /

Plaa Blasco de Garay, 9. Franciscanes Missioneres.
Collegi de pagament per noies, amb places gratutes. Casa fundada en 1887 per les
Dominiques de lAnunciata, que al poc temps les va ser traspassada. 1 ensenyana, i
des de 1920 tamb surt la 2 ensenyana. Fou incendiat en 1909, i posteriorment
reconstrut. Alumnes: 58, i 25 gratutes (1908); 100 (1910); 98 (1914). Ams, escoles
nocturnes: 160 (1899); 140 (1914). I dominicals: 250 (1899); 278 (1914). Religioses:
10 (1899); 9 (1914); 13 (1927).
Secci Filial n 3 de lInstitut Femen Verdaguer (1963-82). Blasco de

Garay, 52. Franciscanes Missioneres.
Collegi Sagrada Famlia (1893-1894). Salv, 32. Sagrada Famlia dUrgell.
414
Collegi de pagament per noies. 1 ensenyana. Establert de lloguer a tres casetes,

propietat de la vdua dun antic amic de la fundadora de lInstitut. Poc desprs es
veuen obligades a evacuar la finca i es traslladaren a Escudillers, 19 al Barri Gtic.
Alumnes: 7 (1893).
Casa densenyana (1908-1909). Grases - Remei, 51. Esclaves Sagrat Cor.
Una de les dues fundacions simultnies de lInstitut, dedicat al culte i possiblement a
lensenyana. Incendiada durant la Setmana Trgica, les Religioses abandonen el
barri i suneixen a las de Gran Via, 533 a lEsquerra de lEixample.
Centre de Nostra Senyora de Montserrat i Sant Pere Claver (1920). Tamarit,

80. Jess-Maria.
Centre portat per la Congregaci Mariana de Jess-Maria, amb ex-alumnes de
lInstitut casades. Guarderia i 1 ensenyana. Les Religioses estaven vinculades des
del principi segons es reflexa en la documentaci dapertura. Fins 1946 no fou
totalment dependent de lInstitut.
El Poble Sec va nixer a mitjans del Segle XIX com a barri proper a lantic Raval de
la ciutat i en certa manera era la seva perllongaci com a barri obrer i dimmigraci.
Al igual que altres barriades proletries, va mantenir un esperit fora indomable i
beligerant enfront les comunitats religioses.
La primera fundaci a crrec de les Dominiques de lAnunciata (1887-90), est
pendent de confirmaci. Tampoc est clar si realment es dedicaren a lensenyament.
En tot cas, la primera casa oberta al barri amb seguretat va ser un Collegi de
pagament, a crrec de les Franciscanes Missioneres (1890), ubicat al centre del barri, i
que des de la seva fundaci sha convertit en el principal centre densenyament de tot
el Poble Sec. Es va fundar per la petita lit de barri, i apart tamb va tenir
ensenyament gratut.
Posteriorment, van haver vries fundacions molt transitries:
Les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell van fundar un Collegi de pagament
(1893-94), que al poc temps es va traslladar al Barri Gtic, zona ms adient per una
casa daquesta mena.
I les Esclaves del Sagrat Cor, amb una casa possiblement dedicada a lensenyament
(1908-09), i que va desaparixer amb la Setmana Trgica.
Amb el Collegi de les Franciscanes Missioneres i lEscola de les Esclaves del Sagrat
Cor, semblava que es formava una estructura bsica densenyament al barri. Per amb
la Setmana Trgica es van incendiar totes dues cases, i es produ un fre total.
Des de llavors noms es va fundar una Escola a crrec duna Congregaci dexalumnes de les Religioses de Jess-Maria (1920), posteriorment agregada a la
comunitat, i que s va aconseguir subsistir fins lactualitat; per es va situar a un
extrem del barri, ms enfocada cap al barri de Sant Antoni, i fora allunyada del nucli
del barri. Des de llavors no ha hagut absolutament res ms.
Lobrerisme del barri, marcat per cert anticlericalisme fet pals amb la Setmana
Trgica, va frenar la presncia de ms comunitats a un barri molt necessitat. Apart,
lambient associatiu i cultural del barri, menys vigors comparat amb altres barris de
415
similar idiosincrsia, va fer que aquesta mancana fos encara ms greu. Noms els
sectors millor situats del barri van tenir latenci debuda, amb el Collegi de
pagament.
SAGRADA FAMLIA
Alberg de Sant Antoni (1883-1969). Roger de Flor, 153 (abans 259). Filles de la
Caritat-Franceses.
Orfanat de noies. Entre 5-20 anys. Places gratutes i de pagament. 1 Ensenyana i
Labors. Internes: 60 (1895); 70 (1899); 65 (1914). Ams, classes nocturnes i
dominicals per obreres. Alumnes: 60 (1914). I altres usos: sopa de pobres i visita de
malalts. Religioses: 10 (1927)
Sales dAsil de Sant Rafael (1888). Roger de Flor, 98 (abans 170-172). Filles de
Tercera i darrera Guarderia fundada per la Junta de Seoras, desprs de les del Sagrat
Cor (1861), i Sant Joan Baptista (1872). Com les altres, s mixta i de 3 a 7 anys.
Tamb hi ha elemental gratuta per noies; els nois passen a escoles de La Salle.
Acollits: 300 (1899). Religioses: 9 (1899).
Orfelinat de Sant Josep (1897-1960). Provena, 388 - Roger de Flor, 224 (abans
288-290). Sagrada Famlia de Bordeus-Sant Josep.
Trasllat de la casa dArag, 345. Noies de 5 a 21 anys. Dedicades tant a la cura com
lensenyament de labors. Incendiat en 1909, va ser reobert el mateix any. Asilades: 50
(1901); 30 (1908); 56 (1910); 75 (1914). Religioses: 10 (1901); 19 (1927).
Escoles del Patronato Social Escolar de Obreras de Poblet (1907-1910).

Valncia, 379. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Entitat fundada en 1906 per un sacerdot com a escola dominical per noies del barri,
establerta de lloguer al local duna antiga fbrica. A lany segent afeg classes
dirnes de les que sen encarregaren les religioses, vingudes a diari de les Escoles
Catliques.
dem (1910). Provena, 389. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. En 1909 es va comprar el terreny per aixecar un nou
edifici, que fou inagurat parcialment en 1910 i acabat en 1919. Les religioses ja
resideixen a la casa com nova fundaci. El Patronat fou fundat per obreres de totes les
edats i per diverses activitats, inclosa lescola gratuta de noies. En 1936 fou saquejat
i devastat, per fou reconstrut i peridicament ampliat amb noves construccions.
Alumnes: 300 dirnes, 350 nocturnes, i 200 dominicals (h. 1910); 65 prvuls, 520
noies, 387 adultes, 350 dominicals (1956).
Patronato de la Inmaculada Concepcin i San Ignacio de Loyola (desprs

Collegi de la Immaculada) (1928). Dos de Maig, 247-251 - Mallorca, 516.
Carmelites de la Caritat.
Escoles del Patronat del mateix nom, que a la llarga van ser totalment dirigides per les
Carmelites fins lactualitat.
416
El barri de la Sagrada Famlia pren el nom del mateix temple, en construcci des de
1882. Inicialment la zona es va denominar barri de Poblet, fins que va generalitzar-se
la denominaci actual. quan es va planificar lEixample de Cerd (1860) la zona
pertanyia al antic municipi de Sant Mart de Provenals i estava prcticament buida,
sense cap nucli de poblaci concret. Durant dcades ha tingut una urbanitzaci molt
discontnua i la seva evoluci ha estat supeditada al creixement de la Dreta de
lEixample per un costat, i el suburbi obrer del Camp de lArpa per un altre. En
general, el seu carcter ha sigut obrer fins poques recents.
La presncia de comunitats religioses al barri es va donar quan aquest estava encara
molt despoblat, i no existia cap nucli de poblaci com a tal:
La comunitat ms activa a la zona van ser les Filles de la Caritat. Van ser les primeres
en arribar, amb un Orfanat (1883-1969), que tamb tenia Escola gratuta i altres
serveis de tipus caritatiu per pobres. Posteriorment van obrir una Guarderia (1888). I
finalment, es van fer crrec de lEscola dun Patronat obrer (1907).
Les Religioses de Loreto-Esperana van traslladar el seu Orfanat des de la Dreta de
lEixample (1897-1960). En realitat el desplaament va ser molt curt, per canviant
de barri.
Totes aquestes cases es trobaven al lmit Oest del barri, tocant a la Dreta de
lEixample, i per tant realitzaven una tarea assistencial molt supeditada a aquest barri.
Llavors es va frenar el procs de fundacions, que no va ser parallel al creixement
demogrfic del barri. La Setmana Trgica podria tenir alguna cosa que veure. Tan
sols en una etapa molt posterior, van arribar les Carmelites de la Caritat amb una
Escola de Patronat (1928), que posteriorment va passar a ser prpia de la comunitat.
Aquesta casa es va fundar en lextrem oposat del barri, tocant al Camp de lArpa, i
per atendre a aquest barri.
En total, al barri es van obrir una Guarderia, dues Escoles de patronat, i dos Orfanats:
cases de carcter caritatiu. Cap delles es va obrir en funci de cap nucli poblacional,
ja que com a tal no existia, sin en funci dels barris collindants. Els Orfanats tenien
un carcter tancat, i la resta de cases es van fundar per la poblaci modesta ubicada a
la Dreta de lEixample, i lobrera dispersa pel barri i del Camp de lArpa.
Fins ben entrat el Segle XX, no es pot dir que la zona sigui prpiament un barri, sin
una zona de transici entre lEixample i Sant Mart. Curiosament, quan major ha sigut
el seu creixement i estructuraci, fou aleshores quan es va deturar el procs de
fundacions. Tampoc en una etapa posterior, en qu el barri ha sofert una gran
transformaci convertint-se en zona residencial mitja-baixa, han hagut cases noves. S
que sha notat el canvi en les cases existents, al desaparixer els dos orfanats (1960 i
1969), mentres la resta de cases shan reconvertit encertadament en Collegis i
mantenint-se oberts fins lactualitat.
SAGRERA
Escoles gratutes del Apostolado de Seoras para la Preservacin de la Fe Collegi i Escola de Nostra Senyora dels ngels (1898). Sagrera, 68-72 (abans
10-12). Sagrada Famlia de Natzaret.
417
Escola gratuta de noies. 1 ensenyana. Aquesta s una de les mltiples escoles que
el Apostolado obr a la ciutat, i que en aquest cas concret foren dirigides per les
Religioses. Cap a 1917 lescola ja pren el nom de Nostra Senyora dels ngels, i
segurament ja serian propietat de lInstitut. Alumnes: 145 (1908). Religioses: 10
(1927).
Secci Filial n 3 de lInstitut Femen Infanta Isabel de Aragn (1969?).

Sagrera, 68-72. Sagrada Famlia de Natzaret.
Filial Nostra Senyora dels ngels (desprs Collegi Natzaret) (1971-1981).

Mart i Molins, 68. Sagrada Famlia de Natzaret.
Trasllat de la casa de Tor, 6 en la Verneda, desprs convertida en casa autnoma.
La Sagrera va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, la Sagrera va ser el nucli
poblacional ms petit. Amb el temps ha quedat prcticament vinculat a Sant Andreu,
al nixer molt aprop daquest i posteriorment units per continutat urbana.
Lensenyament de la Sagrera ha estat sempre concentrat en un nic centre de les
Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret (1898), inicialment obert com una
Escola gratuta duna associaci catlica. Amb el temps lEscola va passar a ser
propietat de la comunitat, i sha mantingut fins lactualitat. Aquest ha sigut sempre el
principal centre docent del barri, i gaireb sempre lnic: noms transitriament va
funcionar una Secci Filial dInstitut pblic a crrec de les mateixes religioses (197181).
Barriada sempre molt limitada geogrficament entre Sant Andreu i el Clot per una
altra, a la Sagrera no shan obert ms cases densenyament, donada la proximitat de
les cases dels barris dits i la petitesa del mateix barri.
SANT ANDREU
Casa dEnsenyana (1850-1857). Gran de Sant Andreu, 358. Jess-Maria.
Establiment original a una casa anomenada Casal del Sal.
Collegi i Pensionat (1857-1894). Valls - Les Monges, 27 - Torrent Parellada.

Jess-Maria.
Collegi Internat de pagament per noies. Trasllat de la casa anterior a un edifici propi,
construnt la nova Esglsia en 1881. Mai van ser molestades durant el Sexenni
Democrtic, demostrant la bona fama i apreci de la que gaudien. Amb tota seguretat
existien classes gratutes externes per les obreres del barri, perqu al traslladar
lInternat sels deman que mantinguessin alguna casa oberta, como aix van fer.
En 1894 l Internat es trasllad a Sant Gervasi, a causa del creixement que shavia
produt al municipi, i amb una creixent agitaci obrera. Ledifici fou venut als
Germans Maristes.
418
Escoles de Sant Josep (1894-1898). Plaa de les Palmeres (abans Plaa

Parellada) - Sant Jaume. Jess-Maria.
Escola gratuta per noies i obreres. Traslladades desprs de tancar lInternat.
Escoles Obreres de Jess-Maria (1898-1907). Santa Eugnia, 67. Jess-Maria.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 400 (1901).
dem - Jess-Maria Sant Andreu (1907). Avinguda Meridiana, 392-400 Passeig de Fabra i Puig, 126 (abans Rambla de Santa Eullia, 120-122). JessMaria.
Trasllat definitiu de les Escoles per a obreres a un edifici propi i ms espais.
Alumnes: 60 (1908); 160 (1910), segurament dirnes; 100-150 noies dirnes, 500600 obreres nocturnes, i dominicals (1914). Incendiat en 1909, fou reobert en Juny de
1910. Religioses: 26 (1914); 25 (1927). Tamb es va organitzar una congregaci,
activa en diverses activitats en el barri.
Secci Filial n 1, Concepcin Arenal de lInstitut Femen Verdaguer

(1958). Passeig de Fabra i Puig, 108-112. Jess-Maria.
Batxillerat dirn.
Secci Filial n 2 de lInstitut Femen Verdaguer (1963-67). Passeig de

Fabra i Puig, s/n. Jess-Maria.
Batxillerat nocturn. Cap a 1967 es trasllada a Badalona.
Collegi Nostra Senyora de les Mercs (desprs Mare de Du de la Merc)

(1863). Ramon Batlle, 39-41 (abans San Pablo / Aristteles). Dominiques de
lAnunciata.
Collegi de pagament per noies. Establertes primer a una casa de lloguer dimprecisa
localitzaci, es traslladaren a un edifici propi. L ensenyana sanomena des de 1895.
Collegi -Asil Sagrada Famlia (1879). Arqumedes, 60-68 (abans 56-62).

Sagrada Famlia dUrgell.
Incorporaci de lensenyament al Asil dancians, aixecant-se a un edifici annexe per
enfocat a un carrer diferent. Per una banda, el Collegi de pagament per noies
externes; per altra banda, un Asil infantil des de 3 anys que fou molt poc concorregut
(noms 3 nens i 3 nenes en 1914), amb el seu ensenyament corresponent. Durant la
Guerra fou dedicat a Escoles Graduades, i per tant poc danyat. Fins 1972 ladrea es
correspon amb la de lAsil dancians, diferenciant-se des de llavors. Alumnes: 100
(1908 i 1910). Religioses: 9 (1914); 12 (1927).
Secci Filial n 8 de lInstitut Maragall (1969?-72). Agust Mil, 78. Sagrada

Famlia dUrgell.
Collegi (1879-1880). Gran de Sant Andreu (abans Casas Novas) - Pare Manyanet
(abans Riera dHorta) - Sant Sebasti. Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat duna casa anterior al mateix municipi (Tramuntana, 18) a una nova
anomenada Can Querido. Fins llavors noms Residncia de senyores i Noviciat, al
ser de majors dimensions va afegir lensenyana per internes i externes. A diferncia
de les anteriors, aquesta casa fou de propietat. Situada enfront del Collegi dels Fills
419
de la Sagrada Famlia, que les volien convertir en la seva branca femenina. Molt breu,
fou clausurada per inviabilitat i a causa duna crisi interna de lInstitut.
Patronat de Nostra Senyora de la Soledat (1924-1936). Segre, 35 (abans

Torroja, 1). Dominiques de lAnunciata.
Escola dirna i nocturna de noies i adultes. Patronat promogut per un Sacerdot,
consistent en una Escuela Popular Catlica gratuta per a nois i noies. Ja existent cap
a 1910, les Dominiques sen encarreguen de lensenyana de les noies des de 1924.
La casa continu patrocinada i financiada pel Patronat, i les Religioses noms hi
participaven com a mestres. Sucursal del Collegi de Sant Andreu, tamb la van
deixar amb la Guerra. Molt ms tard (1950), van ser substitudes per les Salesianes.
Alumnes: 160 (1910).
Collegi Mare de Du de la Soledat (abans Patronat de Nostra Senyora de la

Soledat) (1950). Segre, 35 (abans Torroja, 1). Salesianes.
1 ensenyana de nois. Escola Popular Catlica sostinguda per un Patronat ja existent
des de 1910 aproximadament i on ja van estar les Dominiques de lAnunciata (192436). Alumnes: 160 (1909).
Llar Claudina. Casa de Famlia (1982). Concepcin Arenal, 219 entresol. JessMaria.
Casa dacollida de noies rfenes o amb diversos problemes familiars. Establerta en
dos pisos, tampoc t moltes acollides. Ensenyament elemental i professional, per
lobjectiu principal s lacolliment.
Sant Andreu del Palomar t el seu orgen en un petit nucli de poblacio ja esmentat el
Segle X, que es va convertir amb el temps en un dels diversos municipis existents al
pla de Barcelona. Fins el primer ter del Segle XIX era un poble bsicament agrari,
augmentant des de llavors el seu carcter obrer, i amb un gran creixement
demogrfic. Fou agregat a Barcelona en 1897, al igual que altres municipis.
El municipi va rebre atenci docent molt aviat, noms desprs de Sarri (1846) i
Grcia (1847). Les primeres cases del barri van ser noms cases de pagament:
Les primeres van ser les Religioses de Jess-Maria, amb un Internat (1850-94).
Posteriorment van traslladar lInternat a Sant Andreu, per es van mantenir al barri
amb altres sases.
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Externat (1863).
Les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell van obrir un Externat i un Asil de noies
(1879). Tamb van obrir una segona casa simultnia (1879-80), que va tancar aviat.
Amb aquests cases, lensenyana de pagament a Sant Andreu va quedar prou cobert.
Per altra banda, lensenyament gratut no va aparixer fins 1894 amb les Religioses
de Jess-Maria, quan van substituir el seu Internat per una Escola gratuta. Malgrat
ser incendiat durant la Setmana Trgica, va tornar a obrir-se.
Des de llavors, Sant Andreu no ha sofert gaires modificacions. Tan sols sha de
destacar una Escola de Patronat, primer regida per les Dominiques de lAnunciata
(1924-36), i que la van convertir en sucursal gratuta del seu Collegi. La van
abandonar per culpa de la Guerra Civil, i posteriorment les Salesianes sen van fer
crrec (1950), convertint-lo en Collegi propi.
420
Sant Andreu ha tingut, en total, noms quatre cases en funcionament; per totes molt
duraderes, ja que shan mantingut fins els nostres dies amb diverses formes i
transformacions. Sba de destacar la ms que sobrada ensenyana de pagament,
mentres la gratuta quedava molt ms endarrerida cronolgicament i en oferta total.
Sha de destacar que els Collegis es van establir quan la proletaritzaci encara era
molt minsa; desprs, quan el carcter obrer de Sant Andreu va ser majoritari, noms
les Religioses de Jess-Maria es van adaptar a aquesta faceta (i que paradjicament
van ser les niques afectades per la Setmana Trgica), mentres la resta continuava
amb els seus Collegis i ni tan sols hi ha notcies densenyament gratut apart en
aquestes cases. En tot cas, lintens associacionisme popular de Sant Andreu taparia
aquestes necessitats educatives.
SANT ANTONI
Sales dAsil per prvuls del Sagrat Cor - Escola Sagrat Cor (1873). Aldana, 13. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa de la Lluna, al Raval, per manca despai a un edifici de planta i 2
pisos construt ex profeso per la Junta de Seoras. Es mant el servei de prvuls mixt
i safegeix ensenyana elemental i de labors per a noies. Per altra banda, quan
compleixen ledat els nois passen a les escoles de La Salle. Incendiat en 1909, fou
reobert en Setembre de 1910. Incendiat de nou en 1936. Acollits: 650 (1895, 1899 i
1909). Germanes: 15 (1901); 10 (1927).
Collegi de Maria Auxiliadora (abans Escoles) (1896-1909; 1927). Seplveda,

65 (abans 85). Salesianes.
Escoles gratutes per noies pobres. Van nixer com a complement de lEscola oberta
pels Salesians al mateix barri, i aix atendre tant a nois com a les noies de la zona. 1
ensenyana, amb classes dirnes, nocturnes, i dominicals. Va ser incendiat en 1909,
quedant prcticament destrut, i per culpa daix no es va poder obrir fins 1927
malgrat que algunes fonts el mencionen durant aquest periode. Fou saquejat en 1936,
per no pas incendiat per trobar-se adosat a altres blocs de vivendes. Des de 1939 ha
vingut funcionant normalment. Alumnes: 239 dirnes, 70 nocturnes i 425 dominicals;
de totes elles, 392 gratutes (1899); 200+100+100 (1909);156+84+123 (1914).
Religioses: 4 (1896); 7 (1900); 9 (1927).
Ensenyana i atenci de malalts (1929-1975). Calbria, 12. Dames

Apostliques.
Escola gratuta, de carcter benfic.
Sant Antoni va nixer com a fruit del desplegament de lEixample Cerd, entre lantic
Raval i el naixent nucli del Poble Sec. Va comenant a urbanitzar-se a la segona
meitat del Segle XIX, i al tractar-se duna zona intermitja entre dos nuclis de poblaci
obrera i menestral, va adoptar rpidament aquesta mateixa identitat. Fins lactualitat
ha mantingut una identitat social fonamentalment mitja-baixa.
La primera casa oberta al barri va ser una Escola de les Filles de la Caritat (1873), que
en realitat es va obrir per la poblaci modesta del Raval, ja que aleshores Sant Antoni
421
prcticament no existia com a nucli de poblaci. Posteriorment, lurbanitzaci de Sant

Antoni tamb la va fer til pel barri.
Va ser la segent comunitat, quan la zona ja tenia una mnima poblaci dispersa per
tota la quadrcula, la que va fundar la casa ms important del barri. Foren les
Salesianes, amb un Collegi de pagament (1896), obert a la part nord del barri.
Malgrat ser de pagament, era apte per les classes socials modestes, i acondicionat a
les circumstncies del barri. Va ser destruda amb la Setmana Trgica i no es va poder
reobrir fins 1927, per es mant en lactualitat.
La Setmana Trgica va deixar el barri sense cap casa oberta durant gaireb 20 anys.
Desprs de la reapertura del collegi de les Salesianes (1927), poc desprs es va
fundar una Escola a crrec de les Dames Apostliques (1929-75), que per la seva
ubicaci al extrem Sud del barri devia tenir un enfocament dual, tant per Sant Antoni
com pel Poble Sec.
Des de aleshores, no ha hagut cap ms fundaci. Les cases anteriors es van mantenir
fins la desaparici de lEscola de les Dames Apostliques (1975). Les Salesianes
cobreixen principalment la meitat central i Nord del barri, mentres les Filles de la
Caritat ho fan amb la meitat Sud, per tamb i a cavall del Raval i Poble Sec.
Degut a la manca dun nucli de poblaci definit, Sant antoni ha vist com la majoria de
cases obertes a la seva zona ho feien als extrems del barri, en funci daltres zones de
la ciutat. Noms les Salesianes han tingut un enfocament centrat plenament en el
barri.
SANT GERVASI
Collegi Mare de Du de la Merc (1860). Sant Gervasi de Cassoles, 66.

Mercedries.
A mitjans de 1859 Nolasc Tenas adquireix una Casa-Torre amb jard en el municipi
de Sant Gervasi. Seguidament sarregl i condicion per convertir-se en el primer
convent del futur Institut de les Mercedries, encara en formaci. A mitjans de 1860
s ocupada, i poc desprs es va fer la fundaci oficial de lInstitut. La casa es plantej
com a Collegi dexternes i internes, Escola gratuta per noies obreres, i classes
dominicals. 1 ensenyana. Tamb funcion com a Noviciat i Seu Provincial, des don
partirien les religioses de totes les fundacions posteriors. En un terreny afegit es
constru lEsglsia actual (1886-1890). Principalment es va dedicar a lensenyana de
noies de la poblaci. Durant la Guerra la casa va servir dHospital de sang, sent
retornada de nou en 1939. En 1974 es va tancar el Collegi, per les activitats docents
es van mantenir amb el Parvulari. Alumnes: 70 (1908); 55 (1910). Religioses: 43
(1927).
Collegi de lInfant Jess (1865-67). Dames Negres.
Collegi Internat de pagament per noies. 1 ensenyana. Poc desprs de tornar de
Grcia i establir-se de nou al Barri Gtic, es va pensar de nou en establir-se fora de la
ciutat per creant un Internat que evits problemes de transport. Daquesta manera, es
traslladen a una caseta de Sant Gervasi i fundaren lInternat.
dem (1867-1933?; 1939). Avenir, 19 (abans 27) - Travessera de Grcia, 55-65

(abans Travesera Solar, 78). Dames Negres.
422
Al poc temps destablir-se a Grcia, les Religioses pensen de fer una fundaci ms
estable i viable. Aviat compraren uns terrenys, en els que van comenar a bastir un
nou edifici (1866-67). En 1867 es va inagurar el nou Collegi, amb grans jardins al
seu voltant que progressivament van ser considerablement reduts a causa de
lurbanitzaci dels voltants, llavors totalment despoblats. Posteriorment saccepten
externes de pagament, i sobr una escola gratuta apart per externes pobres. A la
vegada, sobr un Externat de pagament al Passeig de Grcia, 33 en la Dreta de
lEixample (1867).
Incendiat en 1909, fou reobert en Octubre del mateix any. Des de llavors, el
creixement poblacional i els plans urbanstics van dificultar lexpansi del centre: la
perllongaci dAribau i Santa Peronella, i leixamplament de la Travessera van reduir
ostensiblement la superfcie original. En 1914-16, 1931 i 1940 es construeixen nous
edificis, mentres lantic fou enderrocat desprs de la perllongaci dAribau durant la
Guerra. Per les tensions sorgides per aquests problemes van forar a la comunitat a
marxar cap a 1933.
En 1936 ledifici fou utilitzat com a Escuela Garca Lorca, depenent de
lAjuntament, i Farmcia Militar (Capella). Des de 1939 es retorn a la dinmica
habitual, i cap a 1960 lalumnat gratut deixa destar apart integrant-se dins el
Collegi.
Alumnes: 54 internes, 18 externes i 35 gratutes (1885); 150 (1908); 70 (1910); 80
gratutes (1914). Aproximadament devien ser 70 de pagament i 80 gratutes.
Religioses: 14 (1885); 68 (1927).
dem (1933?-1936). Via Augusta, 202 (abans Carril, 134). Dames Negres.
Trasllat temporal de la casa anterior. Degut a les tensions sorgides amb el nou rgim
republic i els creixents problemes dels plans urbanstics, les religioses abandonen el
seu Collegi i lloguen una Torre anomenada Los Pinos, propietat dels Comtes de
Fgols. All van estar fins a la Guerra sota una imatge secularitzada, aconsellable i
obligada degut a la legislaci vigent. El Collegi es va posar a nom duna Societat
Annima, Educaci Femenina SA, per evitar la seva expropiaci.
Collegi-Obrador Santa Eullia (1873-1981). Passeig de la Bonanova, 7 - Sant

Delf, 2 (abans 1). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Collegi-Obrador femen gratut i de pagament. En 1873 les religioses obtenen una
finca anomenada Mas Mandri, comprenent la casa dita i terrenys adjacents. Eren
propietat dels Caputxins, que la cediren gratutament, i a la vegada afegiren ledifici
del que havia sigut fins llavors Collegi dels Jesutes (1870-73).
El centre tenia tres parts. En primer lloc lEsglsia (antic Collegi dels Jesutes), que
donava al Passeig de la Bonanova. annexe a aquest edifici havia lObrador de noies
joves, amb ensenyana tcnica per unes 70 alumnes internes i algunes externes. I
apart havia el Mas Mandri com a Escola gratuta elemental per noies pobres, amb
unes 250 alumnes. Posteriorment, al obrir-se el carrer Bigai van enderrocar-se el Mas
Mandri. Ams, en 1928-29 seixampl el Passeig de la Bonanova retallant 4 metres
de la faana principal de lEsglsia. Amb aquestes reduccions, ledifici es reorganitz
i lObrador es transform en Collegi de 1 ensenyana per externes. No sesmenta la
gratutat.
Durant la Guerra passa continua com a establiment densenyament, dint-se Grup
Escolar Aristtil. Les religioses reprenen lactivitat en 1940, retornant lInternat i
afegint lensenyament de Comer. En 1968-69 es constru una ampliaci fins el carrer
Bigai per poder incloure la 2 ensenyana, quedant el conjunt tal com s en
423
lactualitat. En 1981 el Collegi tanca i es transforma en la Escola Horitz, que

malgrat el seu nom no ha tingut tasques densenyament sin dinvestigaci.
Alumnes: 50 (1908); 35 (1910). Religioses: 7 (1872); 8 (1940).
Secci Filial n 1 de lInstitut Femen Montserrat. (1966-76). Passeig de la

Bonanova, 7. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Incorporaci de la 2 ensenyana a la casa abans citada.
Collegi de Nostra Senyora de Lourdes (1879). Via Augusta, 73-75 (abans

Espaa / Lincoln, 10). Filipenses.
Collegi Internat de pagament. Tamb va fer de Seu Provincial i Noviciat fins 1915, i
residncia de senyores. 1 ensenyana. Es compraren en 1879 uns amplis terrenys
amb casa dita Can Regs, edifici ruins de planta i pis, el qual fou restaurat i se li
afeg un segon pis. Es va fer amb el clar convenciment destablir una Casa Mare
prpia a la ciutat i el seu Collegi principal, des don es planificarien les posteriors
fundacions a la ciutat, i per substituir les dues petites cases de Pont de la Parra al
Barri Gtic. En 1880 ja devia estar en funcionament. Sespecifica que s un CollegiInternat para seoritas, per apart tamb va existir lEscola Gratuta Santa
Teresita, sita al mateix edifici i que va funcionar fins els anys 50. Tamb tenia
Esglsia pblica, fins el naixement de la nova Esglsia Parroquial, quan es va
convertir en privada. Sembla que en 1909 no va ser atacat, i al 1936 segurament fou
saquejat. Desprs de la Guerra safeg el Parvulari (mixte), i la 2 ensenyana. Des de
1972 s un centre mixte. Alumnes: 20 (1908); 25 (1910). Ams, 60 noies gratutes
(1914). Religioses: 12 (1927).
Asil de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor (1880-1892). Guillem Tell
(abans Sant Josep). RR. Bon Pastor.
Res ms arribar a la ciutat, sencarreguen de la secci femenina de la Casa de
Correcci Municipal, que es separa de lantic edifici i sestableix en una casa del
Passeig de Grcia, 28 amb unes 30 internes. Per al cap dun mes es traslladen de nou
a Sant Gervasi, a una adrea encara desconeguda. Ms tard es traslladen a un edifici
construt per tal s.
dem (1892-1947). Aribau, 203 - Travessera de Grcia costat mar (abans 95) Bon Pastor (abans Buenos Aires, 2). RR. Bon Pastor.
Trasllat definitiu a un edifici construt ex profeso per tal finalitat. Ensenyana
elemental i doficis. Acolliment de noies joves portades pel Ajuntament, o per desig
propi. Havien tres seccions: Per preservar (sense viciar), desamparades
(recuperables), i extraviades (ja perdudes). No fou incendiat en 1909. En 1947 es
trasllada a lantic Manicomi de Nova Beln.
Internes: 54 (1883); 200 (1895); 272 (1899); 112+67+64 (1901); ?+203+250 (1910).
100 places pagades pel Ajuntament; la resta gratutes. Religioses: 16 (1895); 27
(1927).
dem. Asil per Doncellas i nenes (1947-1975). Cster, 36 (abans Nova Beln,
30). RR. Bon Pastor.
Trasllat de la casa anterior. Posteriorment lAsil desapareix, transformat en un
Collegi i una Escola Professional per acollides.
Collegi Maria Reina - Preservaci (1975-1992). Cster, 58-62. RR. Bon Pastor.
424
Reforma de la casa anterior, que no va prosperar i acab per tancar.
Escoles Professionals Pelletier - Reeducaci (1975-1988). Cster, 36. RR. Bon

Pastor.
Reforma de la casa anterior, que tampoc va aconseguir sortir-sen.
Collegi i Casa dEstudis (1886-1890). Sant Eles, 4. Teresianes.
Collegi Internat de pagament. A la vegada, funcionava com a Casa de Formaci de
les noves Religioses i Seu Provincial. En rgim de lloguer, cap a 1888 es vei
linsuficincia dels locals i es comen a planificar lemplaament posterior.
Alumnes: 100 (1886).
Collegi Teresianes de Ganduxer (1890). Ganduxer, 85-105 (abans 41).

Teresianes.
Collegi Internat, Seu Provincial i Noviciat. En 1888 es compr uns extensos terrenys,
defcil accs per trobar-se aprop del Ferrocarril de Sarri a Barcelona. A finals dany
es comen a bastir el nou edifici, acabant-se totalment a mitjans de 1890. En tot
moment no es disposava de pressupost, per es van aconseguir els diners de manera
gaireb inverosmil. Ledifici va ser encomanat a un arquitecte actualment
desconegut; per poc desprs de comenar-lo es va posar sota la direcci dAntoni
Gaud que li va donar el seu esplendor arquitectnic actual. Posteriorment se li va
afegir lala esquerra, de menor qualitat. Alumnes: 50 (1908); 38 (1910). Religioses:
60 (1927).
Asil de Sant Josep (1887-1888?). Mares dels Desamparats.
Trasllat de la residncia dAtalf, 12 en el Barri Gtic que encara no tenia cap funci
ms. Establertes de lloguer a una Torre anomenada el Putxet, ja gaudeixen de
mitjans i espai per obrir lOrfanat de noies. En principi amb 20 rfenes, aviat no
poden atendre les demandes i es pens en traslladar-se de nou a un altre lloc ms
funcional a Sant Salvador, 72 en Grcia.
Jess-Maria Sant Gervasi (1894). Passeig de Sant Gervasi, 15 (abans 23). JessMaria.
Collegi-Internat de noies. 1 ensenyana, i a la vegada ha anat fent funcions de
Noviciat (1895-1972) i Seu Provincial (1896). Les religioses adquireixen la finca
Moragas i sinstallen a lantic Hotel Tibidabo, per sense traslladar encara lInternat.
El mateix any comencen les obres, per shan de paralitzar en 1894 per manca de
fons a la vegada que sinagurava el nou Internat. Noms van quedar per fer el Sal
dActes (1904), i la Capella (1918-20), fins conformar ledifici actual. En 1907
shavien obert dues escoles gratutes: la de Sant Josep, i la de la Sagrada Famlia per
serventes(dominical). Cap a 1920 saccepten alumnes externes, i des de 1922
funciona la 2 ensenyana. Tenien congregacions de acci caritativa extramurs:
escoles dominicals, cosir, assistncia en lHospital de la Santa Creu.
La Repblica no canvia la situaci ms que exteriorment, per ajustar-se al nou marc
jurdic (1933). Per va obligar a traslladar el 2 ensenyament a una Torre apart de
ledifici. En 1936 el Collegi va servir com a Sanatori i Clnica Psiquitrica
Municipal, i des de 1938 tamb fou Hospital de Guerra. No va patir desperfectes molt
greus, i des de 1939 va tornar a funcionar. Les escoles gratutes no es reobren fins
1948, fonent-se posteriorment amb la resta del Collegi. Des de 1965 lInternat
comena a desaparixer. En 1983 comena lensenyament mixte.
425
Alumnes: 70 (1894); 80 (1908); 110 (1910); 238 (1934); 500 (1940); 1000 (1970);
1614 (1985). Religioses: 96 (1927).
Acadmia Tibidabo (1933-36). Avinguda Tibidabo (abans Avinguda Doctor

Andreu). Jess-Maria.
Apndix de la casa anterior. Degut a les exigncies legals imposades per la
Repblica, la 2 ensenyana es trasllad a aquesta casa. Lalumnat i professorat era el
mateix que abans del trasllat, per amb laparena secularitzada que era de rigor.
Tanc amb la Guerra.
Asil de Desamparades de Sant Alfons de Ligori (1895-1992). Bellesguard, 30

(abans Cam del Cementiri, 15 / Arrabal, 50 / Sant Joan de La Salle, 50). Oblates.
Trasllat de la casa de Basea, 31 en el Barri Gtic. Les religioses compraren una
propietat consistent en amplis terrenys i una casa. Als terrenys hi va estar lantic
palau de Bellesguard, antiga residncia destiueig dels reis de la Corona dArag,
redut llavors a runes. Precisament els seus fonaments van servir per construir el nou
edifici, amb una monumental Esglsia (lnic que sobreviu actualment de ledifici
original) i mplies dependncies per les acollides que va ser acabat en 1926 en un
estil modernista-goticista.
La casa era un Correccional de noies joves, vingudes generalment del mon marginal.
LIngrs era voluntari i el temps que es desitjava. Rebudes des de 18 anys, desprs de
1939 sacceptaven tamb des de 10 anys. Tot gratut. Des de 1984 sanomenava
Residncia de noies, per el seu carcter no va canviar. Noms va afegir
lacolliment de noies de famlies problemtiques. En 1992 es va vendre, i actualment
s la Seu de diverses facultats de la Fundaci Abat Oliba. Internes: 48 (1901); 70
(1914).
Collegi Immaculada Concepci (1900-1992). Passeig de la Bonanova, 35

(abans 47). Concepcionistes.
Collegi Internat de pagament per noies, i Noviciat. Installat a la finca senyorial de
Can Altimira, que lInstitut va comprar en subhasta. Alumnes: 35 (1909). Religioses:
20 (1927), i 26 novcies.
Monestir de Santa Maria de Jerusalem (1884-1936; 1945-1970). Sant Eles, 21.

Clarisses.
Convent de clausura, fundat al Raval (1494) i traslladat a aquest nou edifici. Fou
incendiat en 1909, i en Octubre del mateix any va tornar a obrir-se. Amb la Guerra
Civil ledifici va quedar molt malms, i la comunitat sinstall en diversos llocs fins
tornar en 1945. Finalment es va traslladar a Sarri (1970), on continua actualment.
Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1901?-). Sant Eles, 21.
Clarisses.
Escola gratuta per noies, portada per les mateixes religioses. Escola i catequesi.
Sesmenta puntualment en 1901, i ja no torna a parlar-se densenyament des de
llavors. Alummnes: 30 (1901).
Reial Monestir de Sant Joan de Jerusalem (1880-1936; 1941-1976).

Santjoanistes, 6-8 (abans Victria / Farr) - Saragossa, 60 (abans Sant Felip).
Santjoanistes.
426
Convent de clausura. Trasllat del Convent existent al Barri Gtic des de 1699, i que
degut a les exclaustracions de 1835 i 1869 havia quedat en molt mal estat. En 1880
les Religioses van comprar una casa i terrenys a Sant Gervasi, i es van establir a la
vegada que construen un edifici inagurat en 1882. Durant la Guerra Civil fou
convertit en Txeca, i des de 1939 en seu de la Direccin General de Propaganda.
Desprs fou retornat a les religioses (1941), que van rependre la seva activitat
habitual. Posteriorment el Convent fou traslladat a Valldoreix (Sant Cugat) en 1976,
on continua ubicat actualment. Alumnes: 30 (1901). Religioses: 28 (1927).
Escola del Reial Monestir de Sant Joan de Jerusalem (-1901?-; 1959-1969).

Santjoanistes, 6-8 (abans Victria / Farr) - Saragossa, 60 (abans Sant Felip).
Santjoanistes.
En 1901 apareix una Escola gratuta de noies, per no torna a esmentar-se a
posteriori. Amb escola i catequesi. Molt ms endavant es va obrir una nova casa
densenyament (1959-69): un Parvulari i un Collegi densenyana elemental per nois
i noies de 3 a 8 anys, per per separat. Era de pagament, per amb preus gaireb
testimonials, i fou oberta a una caseta annexa al mateix convent. Tot fou portat per les
mateixes religioses. Alumnes: poc ms de 100.
Asilo Amparo de Santa Luca per cegues (1909-1968). Avinguda del Tibidabo, 8
(abans Avinguda del Doctor Andreu, s/n). Carmelites Missioneres.
Trasllat de lAsil de Buena Suerte, en el barri del Guinard. En 1905 les religioses
van rebre el donatiu dun terreny a lAvinguda Tibidabo, on van construir un gran
edifici. Des de 1920 van rebre el patrocini de la Caixa de Pensions per sostenir lobra.
Internes: 44 (1910). Religioses: 11 (1914); 10 (1927).
dem (1968-1977). Teodor Roviralta, 55. Carmelites Missioneres.
Asil-Tallers de la Santssima Trinitat (1911-1963). Va Augusta, 130 (abans

Carril, 2). Trinitries.
Trasllat de la casa de Casp, 80 del Fort Pius. Igualment, Alumnes internes i externes.
Religioses: 16 (1914); 20 (1927).
Casa dEnsenyana (1912-1913). Saragossa (abans Sant Felip). GG. de la

Consolaci.
Casa de lloguer amb Prvuls i 1 ensenyana de noies.
Casa dEnsenyana (1913-1916). Puig-reig, 9 (abans Santa Teresa). GG. de la

Consolaci.
Trasllat de la casa anterior. Posteriorment es traslladen al Pge. Concepci, 4 a la
Dreta de lEixample. La casa va seguir allotjant a comunitats religioses, com la inicial
presncia a la ciutat de les Serventes de Jess Sagramentat (1919-27), i les Adoratrius
Perptues del Santssim Sagrament (1927-36).
Asil del Salvador dels Prvuls (1913-1936). Modolell, 43. GG. de la

Consolaci.
Orfanat per nois i noies de 3-15 anys. Originat en el Institut del Salvador dels
Prvuls, entitat existent des de 1894 i a crrec duna Junta de Senyores, es va
construir un nou edifici inagurat aproximadament quan les religioses sen van fer
427
crrec de la Instituci. Els nois al sortir anaven als Salesians i les noies a les Filles de
la Caritat-Espanyoles. Va desaparixer amb la Guerra Civil. Asilats: 31 nois i 40
noies (1900); 62+14 (1907).
Collegi Mare Anna Maria Ravell (1920-1991). Santal, 33-35 - Mari Cub,
171. Franciscanes Missioneres.
Collegi Internat de pagament per noies. Noms apareix des de 1929, per sobr en
1920. Des de 1977 tamb fa funcions de Collegi Major, i aquesta ser la seva nica
activitat des de 1991.
Collegi dels Sants ngels Custodis (1929-1936). Descartes, 3. Sants ngels

Custodis.
Internat de noies i joves, installat en rgim de lloguer en un antic Hotel. A diferncia
daltres Internats en aquest cas ho era de carcter benfic, per noies de condici
modesta i problemtica. 1 ensenyana. Quan projectaven llogar una casa ms gran
esclat la Guerra Civil. Al acabarse el conflicte en 1939 van intentar refer-sen, per
fou impossible i abandonaren la ciutat.
Collegi Nria (1930-1932?). Ferran Puig, 34. Sagrada Famlia de Natzaret.
Al poc temps s traslladat a Av. Repblica Argentina, 19 en Vallcarca. Per molt
aprop del lloc originari.
Hogar de Santa Teresita (1930-1936). Laforja, 86. Nostra Senyora - Alemanyes.
Casa de carcter benfic, dedicada a leducaci i preservaci de noies dorigen
alemany. Establerta a una antiga casa de vetlla de malalts de les Serventes de la
Passi. Tamb va servir com a Residncia de dones alemanyes que treballaven a
Barcelona. Religioses: 3 (1930); 5 (1934).
Collegi de la Companyia de Maria (1939-1955). Muntaner, 408. Companyia de

Maria.
dem (1955-1976). Avinguda Tibidabo, 37-39. Companyia de Maria.

Trasllat de la casa anterior. Establert a una gran casa en propietat, va tenir que tancarse a causa de les obres del II Cintur. Finalment no va quedar afectada, per el
tancament del Collegi ja fou irreparable. Va quedar com a residncia de religioses,
fins tancar-se pocs anys desprs.
Collegi Santa Elisabeth (1939-1947). Laforja, 23 (abans 41) Alemanyes.
Primer emplaament de les Alemanyes a la ciutat, on directament van obrir el
Collegi.
dem - Collegi Benaventurada Verge Maria (abans Collegi Santa Elisabeth)

(1947). Coprnic, 55-59 (abans 10-12 / 52-58). Alemanyes.
Trasllat de la casa anterior, ocupant el lloc de lantic Convent de Sant Antn i Santa
Clara de les Benedictines. La finca era propietat duna famlia alemanya, que ajud a
les religioses cedint-les part de la seva possessi. Inicialment es va establir tant la
comunitat com el Collegi a la finca que ocupava els nmeros 57-59 del carrer; per
poc desprs es va construir un edifici annexe pel Collegi (1949), i que ha funcionat
fins lactualitat al nmero 55 del mateix carrer.
428
Collegi i Noviciat (1940-1944). Arrabal, 44. Claretianes.

Malgrat aparixer com a tal en algunes fonts, no va ser collegi: noms fou Noviciat.
En 1944 es trasllada a Sarri, per continua limitant-se a feines de Noviciat.
Collegi Pensionat de Crist-Rei (1940-1941). Via Augusta, 202 (abans Carril,

134). Missioneres de Crist-Rei.
Collegi de pagament per noies. Trasllat del Collegi dIradier, 15 de Sarri. Installat
a una monumental finca anomenada Los Pinos, llogada als Comtes de Fgols. Poc
desprs torna a Sarri, en Angl 82-84.
Escola de Puericultura de Barcelona (1945-1960). Muntaner, 544. Monges

Blaves.
Collegi Cardenal Spinola (1947-1970). Avinguda Tibidabo, 16. Esclaves Div

Cor.
Collegi Nostra Senyora de la Salut (abans Colegio-Patronato) (1951-1987).

Elisa, 14-22 (abans 16). Hospitalries de la Santa Creu.
Collegi obert per gent del barri amb pocs mitjans econmics, donat que els centres
existents a la zona eren de fora categoria social i bastant cars. Inicialment obert per
una particular, les religioses sen feren crrec poc despres. Compost primer duna sola
aula, cresqu rpidament i es va poder construir posteriorment un nou edifici molt
ms ampli. Amb el pas del temps el Collegi va anar perdent alumnat i es resolgu
tancar-lo, quedant ledifici com a residncia de religioses. Alumnes: 25 (1951); 273
(1975).
Culte a Jess Sagramentat - Escola Nocturna (1953-1984). Aribau, 290 Madrazo, 99. Zeladores.
Trasllat del convent anterior en 1929, conservant els mateixos fins. Des de 1953
incorporen a la seves activitats una escola densenyana elemental, i tamb de tall i
confecci per a noies joves i senyores als vespres. Tamb hi ha catequesi. La
docncia anava a crrec de les religioses juntament amb senyores laiques, i tot era
gratut. Tancades en 1984, les religioses han mantingut les seves activitats originals
fins lactualitat.
Hogar el Pinar. Delegacin Prov. de Auxilio Social (1958-1961). Avinguda

Tibidabo, s/n. RR. Sagrats Cors.
Desprs es trasllada a Mare de Du del Coll, 41 en Vallcarca.
Collegi Puresa de Maria (1960-1974). Ballester, 59-61. RR. de la Puresa.
En 1960 siniciaren les tasques docents amb un Parvulari a la cantonada de Ferran
puig, 2. Ms tard, en 1963 sadquir una casa contgua per obrir la 1 ensenyana,
construint-se un nou pabell i iniciant-se les classes en 1965. Posteriorment safeg la
2 ensenyana.
En 1972 es va comenar a planificar el trasllat del Collegi a Sant Cugat, i es va
traslladar all al acabar el nou edifici en 1974, on continua funcionant actualment. A
lany segent tamb es va traslladar la comunitat.
Collegi de Mares Concepcionistes de lEnsenyana (1962). La Torre, 19.

Concepcionistes Missioneres.
429
Trasllat de la casa de Travessera de Dalt, 50 de Grcia.

Parvulari Estela (1965). Saragossa, 101. Instituci Filipense.
Trasllat de la casa de Nostra Senyora del Port, 207 del barri de la Zona Franca, des
don la Instituci es va traslladar en 1965 per establir la seva residncia. Ams, la van
reformar i ampliar per convertir-la en un Parvulari privat. Actualment el centre
continua funcionant. Alumnes: 75-80 (1968).
Ensenyana de monges (1909-1912?). Santal, 55 baixos.
Escola de noies, portada per monges. 1 Ensenyana. Alumnes: 60 (1909).
Sant Gervasi de Cassoles va nixer cap al Segle X, sent durant segles una poblaci
molt petita en relaci a la resta de municipis del Pla, i fins mitjans del Segle XIX
encara era una poblaci molt reduda. Va ser municipi independent fins 1897, en qu
fou annexionat a Barcelona.
La primera comunitat establerta a la poblaci van ser les Mercedries, amb un
Internat i Externat (1860), especficament obert per noies de la poblaci. Tamb
tenien una Escola gratuta apart, ja en funcionament a finals del Segle XIX. Ubicada
al centre de la poblaci i cobrint totes les modalitats densenyament (Internat,
Externat, escola), aquesta casa fou suficient per atendre a un nucli poblacional que
fou molt petit durant dcades.
Amb aquesta demanda bsica coberta, la prioritat va ser la fundaci dInternats per tot
el terme municipal, acollint bsicament un alumnat dafora del municipi, i de carcter
ms o menys selecte segons cada cas. Tamb van haver alguns externats. Larribada
de comunitats va ser constant i ininterrompuda:
Les Dames Negres, amb un Internat (1866) en un edifici construt per Elles.
Les Filipenses, amb un Internat (1879) en una casa ja existent i ampliada.
Les Teresianes, amb un Internat (1886). Des de 1890 es van allotjar en un edifici nou
de grandssim tamany, construt ex profeso per les religioses, i de gran valor artstic.
Les Religioses de Jess-Maria, amb un Internat (1894), traslladat de Sant Andreu.
Van construir un edifici de enormes dimensions, igualment de fora valor artstic.
Les Concepcionistes, amb un Internat (1900-92). No van construir cap edifici nou, tal
com van fer la resta, sin que van comprar una monumental finca senyorial.
Les Germanes de la Consolaci, amb un Externat (1912-16) poc desprs traslladat a
la Dreta de lEixample.
Les Franciscanes Missioneres, amb un Internat (1920-91) en un edifici nou. Desprs
es va reconvertir en Collegi Major.
Les Germanes dels Sants ngels Custodis, amb un Internat (1929-36). En aquest cas
puntual, fundat principalment per noies de classe modesta. La Guerra Civil el va fer
desaparixer.
Les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret, amb un Externat (1930-32?). Al
poc temps es va traslladar a un emplaament proper, per dintre del barri de
Vallcarca.
No hi ha cap dubte de qu a Sant Gervasi han tingut un gran pes els Internats, no
noms pel seu nombre, sin en relaci a qualsevol altra tipus de fundaci. Tots ells es
van establir en les afores del casc urb de la poblaci, buscant un ambient retirat i
tranquil, per a la vegada aprop de les principals vies de comunicaci amb el centre
430
de Barcelona, don es nodrien les seves aules. Una excepci fou lInternat de les
Mercedries (el primer creat), que es dedicava principalment a noies de la poblaci
quan aquesta encara no havia rebut massivament poblaci de classe mitja i alta. I el
de les Germanes dels Sants ngels Custodis, dedicat expressament a noies modestes,
i desaparegut al poc temps (curiosament, fou lnic en desaparixer amb la Guerra
Civil). La majoria van bastir edificis nous per ubicar-se, i alguns dells van ser
denormes dimensions.
Per altra banda, els externats van ser sorprenentment pocs, comparats amb els
Internats. Pel seu carcter obert van fundar-se per consum del mateix barri. Tan sols
van haver tres: el de les Mercedries, combinat amb lInternat; i els altres dos van
durar molt poc a Sant Gervasi, sent traslladats a altres barris al poc temps. Per tant, no
es pot parlar de cap Externat mnimament representatiu.
En total es van fundar set Internats, dos externats, i una casa mixta Internat-Externat.
Un tema tamb sorprenent s el de les escoles gratutes, que tenen una presncia a
Sant Gervasi practicament nulla. Noms van nixer dues, i van aparixer a convents
de clausura dantigues Ordes monstiques, com a activitat secundria, i amb un
carcter molt breu: les Santjoanistes, traslladades des del Barri Gtic en 1880. I les
Clarisses, traslladades des del Raval en 1884. Totes dues escoles apareixen
esmentades nicament a principis del Segle XX (cap a 1901), sense que desprs hagi
cap ms rastre, i ams es trobaven molt apartades del nucli urb on tericament es
trobaria la seva demanda. No van tenir cap incidncia a la poblaci.
En aquest punt tamb podria tenir molt de pes la concienciaci de la poblaci de
barri, que es considerava bsicament menestral, de botiguers i petitburgesos, i
necessitaven diferenciar-se de capes socials inferiors, provocant aix que totes
aquelles cases densenyament basades en termes benfics i caritatius no obtinguin la
demanda esperada, i no prosperin. Aix, les escoles gratutes serien propies dobreres
i serventes. s ms, aquelles comunitats dedicades a activitats ms caritatives i
assistencials que van aconseguir mantenir-se al barri van canviar la seva frmula
habitual, dissimulant el seu carcter exclusivament piats i caritatiu:
Les Filles de la Caritat van obrir un Collegi-Obrador Internat i Externat (1873-1981),
amb ensenyament professional i tcnic, i tant gratut com de pagament. Aquest s un
cas gaireb excepcional dintre de les Filles de la Caritat, que sempre obrien cases
gratutes a la ciutat.
Les Trinitries van establir el seu Taller-Escola Internat i Externat (1911-63),
traslladat des del barri del Fort Pius. Es trobava molt allunyada del casc urb de la
poblaci.
Aquestes cases combinaven la gratutat i el pagament, aconseguint una imatge ms
acceptable dins el context social de la poblaci, i salvant-se duna rpida desaparici.
Aix tamb evitava dependre nicament de la poblaci del barri, amb un Internat que
allotgs alumnes daltres zones. En tot cas, van ser molt escasses comparades amb les
cases de pagament.
En total, dues escoles gratutes (anecdtiques), un Obrador, i una Escola-Taller.
Els establiments de carcter totalment caritatiu i assistencial s van tenir un paper ms
actiu al barri, encara que desigual en cada cas:
Les Mares dels Desamparats, amb un Orfanat de noies (1887-88) que als pocs mesos
es va traslladar a Grcia.
431
Les Carmelites Missioneres, amb un Asil de cegues (1909-78), provinent del

Guinard. Curiosament, malgrat la seva finalitat, es trobava ubicat en una rea dalt
nivell residencial com era lAvinguda del Tibidabo.
Les Religioses del Bon Pastor, amb un Correccional de noies joves (1880-1975),
bsicament en dos emplaaments diferents, per sempre en edificis de grans
dimensions.
Les Oblates, amb un Correccional (1895-1992) traslladades des del Barri Gtic a un
edifici de dimensions enormes i cert valor artstic. Es dedicaven primordialment a
joves caigudes dintre de la prostituci.
Les Germanes de la Consolaci amb un Orfanat de nens i nenes (1913-36), que fou
destrut amb la Guerra Civil.
Les Germanes de Nostra Senyora-Alemanyes (1930-1936), amb una EscolaCorreccional dedicada especficament a noies dorigen alemany. Degut a la seva
especifitat, tan restringidora del seu camp dacci, va desaparixer amb la Guerra
Civil.
En aquest apartat caritatiu destaquen els dos Correccionals de noies, que van ser les
cases ms duraderes i de ms grans dimensions. LEscola-Correccional per noies
alemanyes va tenir poca vida. Dels dos orfanats noms un dells va tenir certa
vigncia i va desaparixer amb la Guerra. Un cas apart l Collegi-Asil de cegues, una
de les poques cases dedicades a lensenyament per dismunuts fsics a tota la ciutat.
En general, aquestes cases es situaven a les afores del nucli urb, en llocs molt retirats
i ben comunicats.
En total, tres correccionals, dos orfanats, i un Asil-Escola de cegues.
Fins la Guerra Civil, lensenyana de pagament predomina i ams imprimeix un
segell inconfusible al barri com a zona de gran categoria, malgrat que la majoria de
cases eren Internats que no tenien massa vnculs amb la poblaci autctona de Sant
Gervasi. El seu gran creixement demogrfic, accentuat des de finals del Segle XIX,
va imprimir a Sant Gervasi un carcter de zona social mitjana i burgesa encara ms
accentuat, a la vegada va fer que els Internats no tinguessin una demanda gaireb
exclusivament externa a la poblaci. Aquest cert aburgesament va provocar que
lensenyament gratut quedi totalment bandejat, provocant a les comptades
comunitats que duen a terme aquestes activitats al barri adoptar una frmula
intermitja que els aproxims al carcter del barri.
Els correccionals sn les niques cases de carcter assistencial que es mantenen, per
al igual que els Internats vivien apart del barri i geogrficament allunyats. Els orfanats
no van sobreviure.
La Guerra Civil va suposar la desaparici de tres cases: lInternat de les Germanes
dels Sants ngels Custodis, lOrfanat de les Religioses de la Consolaci, i lEscolaCorreccional de les Religioses de Nostra Senyora-Alemanyes. Totes eren cases de
carcter benfic, ja que lInternat desaparegut era precisament lnic dedicat a noies
de classe modesta. Malgrat aix, a Sant Gervasi encara quedaven 15 cases
densenyament.
Desprs de la Guerra no noms va haver cap estancament o disminuci, sin que es
va encetar una nova etapa de creixement i redoblant el ritme de fundacions, que en
aquesta poca es va concentrar gaireb ntegrament en la fundaci dexternats. Van
arribar moltes comunitats:
La Companyia de Maria, amb un Collegi (1939-76).
432
Les Alemanyes, amb un Collegi (1939).

Les Missioneres de Crist-Rei, amb un Collegi (1940-41), vingut de Sarri i retornat
poc desprs. Va ser molt breu.
Les Monges Blaves, fent-se crrec de lEscola Municipal de Puericultura (1945-60).
Les Esclaves del Div Cor, amb un Collegi (1947-70).
Les Hospitalries de la Santa Creu, amb un Collegi per alumnat socialment modest
(1951-87).
Les Zeladores, amb una Escola elemental i de confecci (1953-84).
Les Religioses dels Sagrats Cors, amb un Asil de nenes (1958-61), al poc temps
traslladat a Vallcarca.
Les Santjoanistes, amb un Parvulari i Collegi (1959-69), obert al seu Convent de
clausura.
Les Religioses de la Puresa, amb un Collegi (1960-74), posteriorment traslladat a
Sant Cugat del Valls.
Les Concepcionistes Missioneres, amb un Collegi (1962) provinent de Grcia.
LInstituci Filipense, amb un Parvulari (1965) traslladat des del barri del Port-Zona
Franca.
En aquesta poca la fundaci dInternats decreix totalment, donada la gran profussi
habuda anteriorment, i a que prcticament tots els existents havien sobreviscut a la
Guerra. Tamb desapareix la fundaci de cases de tipus caritatiu, tant orfanats com
correccionals. S destaca laparici dalgunes Escoles o Collegis dirigits
especficament als estaments modestos de la poblaci, fet indit fins aleshores, i on la
seva qualitat de gratutat o pagament ja es troba ms difusa. Per aquesta poca ve
protagonitzada per la gran profusi dexternats, que sn la majoria de cases fundades
en aquesta poca.
Totes les cases fundades tenien unes dimensions en conjunt ms petites, comparades
les de varis dels antics Internats i correccionals, i en general van tenir una posici
secundria respecte a les cases fundades abans de 1936. Aix va fer que, a llarg
termini, la majoria desapareguessin mentres les cases ms antigues es mantenien: de
la dotzena de cases obertes des de 1939, actualment noms es mantenen tres delles.
Cap a 1960 es va arribar a un moment culminant, amb 21 cases funcionant al barri.
Des de llavors es va iniciar un paulat descens als anys 60 i 70 que, no obstant, va ser
bastant moderat. Salvant la prematura desaparici de les Missioneres de Crist-Rei
(1941), van desaparixer les Monges Blaves (1960), Religioses dels Sagrats Cors
(1961), Trinitries (1963), Santjoanistes (1969), Esclaves del Div Cor (1970),
Religioses de la Puresa (1974), Religioses del Bon Pastor (1975), la Companyia de
Maria (1976), Carmelites Missioneres (1977), Filles de la Caritat (1981), Zeladores
(1984), Hospitalries de la Santa Creu (1987), Franciscanes Missioneres (1991), i
Oblates (1992). Totes les cases shavien fundat desprs de 1939, o eren de carcter
semigratut i assistencial. No hi ha cap dels antics Internats. La majoria van
desaparixer, mentres algunes es van traslladar a altres barris (Sagrats Cors,
Trinitries), afora de la ciutat (RR. de la Puresa), o van canviar dusos (Franciscanes
Missioneres).
Aquest descens sha perllongat fins a dates molt recents, quedant tan sols 8 cases en
lactualitat: s a dir, noms un ter de les cases existents en 1960. La majoria sn
hereves dels antics Internats fundats al Segle XIX, i la resta sn externats fundats
desprs de la Guerra. Totes funcionen actualment com Collegis.
433
Sant Gervasi va tenir un creixement lent, per inexorable i desacostumadament

continu fins la Guerra. A principis dels anys 30 es va convertir en el barri amb ms
cases (18), superant a la Dreta de lEixample en aquesta fita, i degut a que altres
barris ja havien detingut el seu creixement. Un factor decisiu havia sigut la Setmana
Trgica, que a Sant Gervasi va tenir una repercusi prcticament nulla. Tamb tingu
molta incidncia la seva composici social, gens proletaritzada, i amb una
conscincia de classe molt acusada que va provocar lacceptaci de lensenyament de
pagament sense oposici (i malgrat que aix suposs rebre un tractament diferent
entre alumnes de pagament i gratutes als Collegis), fent fracassar qualsevol
iniciativa densenyament gratut. Desprs de la Guerra el barri va seguir en
creixement, tenint desprs un descens tan pronunciat com havia sigut el seu ascens
immediatament anterior.
Malgrat el descens patit recentment, Sant Gervasi segueix sent un dels barris amb ms
cases densenyament de tota la ciutat desprs de la Dreta de lEixample. Ha sigut el
barri dels Internats femenins per excelncia, i lambient de barri propi de collegis
encara es mant avui en dia. Per sempre ha estat per sota de Sarri, sempre amb
menys cases que Sant Gervasi, per ms duraderes i de major tamany, i on no es
donava lenorme desequilibri numric entre cases masculines i femenines que sempre
ha tingut Sant Gervasi.
SANTS
Collegi Sagrada Famlia (1880-1881). Jocs Florals, 47 (abans Sant Josep).

Sants. Sagrada Famlia dUrgell.
Fundaci inicial, que per manca despai es va traslladar al establiment segent.
dem (1881-1929). Carretera de Sans, 71 (ara Carrer de Sants) - Sant Crist, 70.
Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat de la casa anterior. Installades a una casa dita Torre Cros, amb doble sortida
tant a Santo Cristo com a la Carretera de Sants. 1 ensenyana de noies. Establertes de
lloguer, funcionen per una banda lescola gratuta (Carretera de Sants) i per laltra el
collegi de pagament (Sant Crist). Des de 1920 aproximadament sincorpora la 2
ensenyana en Sant Crist i des de 1922 desapareixen les referncies de ladrea de
Carretera de Sants. A causa de lestat ruins de ledifici i la voluntat del propietari de
vendre-la, les religioses busquen un nou lloc. Alumnes: 200 i 25 (1908); 180 i 15
(1910). Religioses: 16 (1927).
dem (1929). Guadiana, 13-15. Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat de la casa anterior a una casa adquirida en propietat i que ha continuat
funcionant fins lactualitat.
Collegi Josep Tous (abans Divina Pastora) (1892). Begur, 12-20 (abans
Doncellas). Caputxines Divina Pastora.
Collegi de pagament per noies. El seu origen es situa en una casa comprada per una
particular per fundar un Convent de Carmelites Descalces (Begur, 12). Per van anar
marxant totes, i la senyora decid obrir un Collegi de noies i posteriorment ingressa a
la Congregaci de Caputxines incloent la casa com a dot. El Collegi es mant,
afegint-se el Noviciat (1893-1907), que desprs va passar a Sarri. No van patir
destrosses en 1909. Amb 1 ensenyanca, cap a 1920 ja havia incorporat la 2
434
ensenyana. Les classes eren dirnes per nenes de bona posici del barri, i les
nocturnes per les noies treballadores. Per aquestes darreres es va fundar un Patronat
de senyores que ajudaven a les classes. En 1936 no fou incendiat, per si saquejat i va
servir com a Escola durant la Guerra. Molt malms, fou reobert en 1939 amb certa
precarietat, funcionant ja a lany segent amb tota normalitat. Des de 1946
sincorpor la secci de prvuls. Als anys 60 desapareix la separaci de classes de
pagament i de patronat (1961), es va renovar totalment el centre (1965), i safegiren
noves construccions (Begur, 14-20, 1968) que perfilaren el centre tal com s ara.
Lincorporaci destudis professionals (1971) completaren loferta educativa, i en
1976 el centre adopt la seva denominaci actual. Alumnes: 20+100 (1908); 130
(1910). 1 ensenyana. Religioses: 17 (1927).
Secci Filial n 6 de lInstitut Femen Infanta Isabel de Aragn (1970-76).

Begur, 12-20. Caputxines Divina Pastora.
Collegi Divina Pastora (1913?-1929). Jocs Florals, 33 (abans Sant Josep).

Possible ampliaci de la casa anterior. Escola dominical per serventes. Ja funcionava
abans com escola de nois, apareixent aix fins 1915, i sense adscripci a cap institut
religis (possiblement estiguessin vinculades al Centro Catlico de Sants). En 1913
apareix vinculada a les Caputxines, i en 1920 ja surt com a Collegi Divina Pastora
per noies. Segurament funcions com ampliaci de les escoles nocturnes del Patronat
de la casa de Begur, que per manca despai es reforarien amb aquest local ja existent
abans.
Escoles del Patronat Obrer de Sants (1905-1936?). Retir, 10. Dames

Catequistes.
Escola gratuta de noies i obreres, secci escolar femenina del Patronat. Prvuls i
elemental. De carcter mixte, tenia 50 nois i 200 noies en 1909. Les Catequistes
donen classe des de 1905, i segurament portaven les noies. Des de 1922 ja no tornen a
aparixer esmentades per s molt probable que la seva activitat continus fins la
Guerra Civil, ja que immediatament desprs reprenen les activitats al barri. Alumnes:
200-300 (1914).
Patronato del Obrero de Sants (1898-1909?). Ross, 54. Carmelites Missioneres.
El Patronat fou creat grcies al Marqus de Comillas, tenint la seva secci sanitria
a crrec de les religioses. La part densenyament es va incorporar posteriorment,
per sembla que no va trigar gaire i es va fer desprs del trasllat.
dem (desprs Collegi de Santa Teresa de Jess) (1909?-1958). Puiggar, 2

(abans Jess) - Vallespir, 50. Carmelites Missioneres.
Trasllat de la casa anterior. Es va adquirir un local nou, on es va establir lescola i que
va afavorir la supervivncia de la casa, fins llavors molt precria i a punt de
desaparixer. Ensenyana gratuta de noies i assistncia de malalts. Lescola apareix
esmentada des de 1909. Alumnes: 40 (1909); 200-250 (1930). Religioses: 5 (1901); 7
(1927).
dem (1958-1992). Puiggar, 1-7 - Vallespir, 74. Carmelites Missioneres.
435
Centre de Sants per Obreres (1939-1943). Canalejas, 107. Dames Catequistes.

Establert al Grup Escolar Luis Vives. Possible continuaci de la casa de Retiro, 10.
Postriorment es va traslladar al Grup Escolar Espaa (ara Francesc Maci), a la Plaa
dEspanya, 5 dintre del barri dHostafrancs.
Escola Professional OSCUS (1972). Violant dHongria, 45-47 (abans 123).

Dames Catequistes.
Trasllat de lEscola que funcionava a lHospitalet, on ja portava funcionant fora
anys. Es comen a construir en 1969 a uns terrenys de la Parrquia de Santa Tecla,
sent inagurat en 1972. Va servir per substituir el centre de Plaa dEspanya, 5
(Hostafrancs) que funcionava fins llavors, per a locals prestats i ms reduts. 1
ensenyana i professional per noies, i posteriorment mixte.
Dedicat a activitats agrcoles durant segles, Sants va desenvolupar el seu carcter

industrial molt aviat, sent ja a mitjans del Segle XIX un barri amb pes industrial, i
generant una gran quantitat de poblaci obrera, principalment immigrada. Va ser
municipi independent fins 1897, en qu va ser agregat a Barcelona.
Latenci que Sants va rebre fou relativament tardana, en relaci a altres municipis
del voltant, i la poblaci santsenca. Les primeres cases obertes al barri van ser
Collegis de pagament, destinats a les classes socials ms afavorides de la poblaci:
La primera comunitat va ser les Religioses de la Sagrada Famlia de Urgell, amb un
Collegi (1880), que desprs va obrir una Escola gratuta annexa al mateix Collegi.
Posteriorment van ser les Caputxines de la Divina Pastora, amb un altre Collegi
(1892), que desprs va obrir una sucursal gratuta (1913?-29).
Totes dues cases es situaren dintre del nucli poblacional, cadascuna ubicada en un
extrem de la poblaci, i que al cap dun temps es desdoblaren en respectives escoles
gratutes posteriors.
Amb lensenyament de pagament consolidat, en una etapa posterior van aparixer
vries escoles gratutes destinades als estaments ms baixos del barri:
Les primeres van ser les Dames Catequistes, amb lEscola dun Patronat Obrer (190536?), amb classes per noies i obreres.
Posteriorment van ser les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuta (1909?92), oberta en una casa que ja funcionava amb tarees sanitries a crrec de les
mateixes religioses.
I desprs es va obrir una sucursal del Collegi de les Caputxines de la Divina Pastora
com a Escola (1913?-29).
Aquestes cases es van situar allunyades del centre del municipi, a les afores del barri.
En total, 2 collegis de pagament i 3 escoles gratutes que semblen ser suficients pel
barri, encara que com era habitual en lpoca van ser els dos collegis les primeres
cases en aparixer. Amb el temps, les cases gratutes van anar desapareixent dacord
amb la seva precarietat comparades amb les cases de pagament. Totes les cases es van
poder mantenir fins la Guerra Civil, excepte lEscola-sucursal de les les Caputxines,
desapareguda en 1929.
Desprs de la Guerra Civil va ser destruda lEscola de les Dames Catequistes, i
malgrat que va aconseguir renixer en una ubicaci diferent (1939-43), va acabar
436
traslladant-se al barri dHostafrancs. Dintre de les antigues escoles, noms les

Carmelites Missioneres van poder mantenir-se en peu, fins el seu tancament en 1992.
Lnica incorporaci al barri desprs de la Guerra va ser justament amb el retorn de
les Dames Catequistes a Sants amb una Escola professional (1972), traslladada des de
lHospitalet per substituir el centre desaparegut del barri ve dHostafrancs; per ara
ja ho van fer amb un edifici propi i ms recursos per mantenir-se.
Mentrestant, els Collegis shan anat adaptant als nous temps, i shan mantingut fins
lactualitat sense problemes.
SARRI
Collegi del Sagrat Cor (1846). Sagrat Cor, 25 (abans Santa Madrona, 13).
Sagrat Cor.
Collegi Internat de pagament. Arribades a Sarri en 1845, obren a lany segent el
collegi a uns locals provisionals a la Maison Sans, casa i terrenys propietat duna
particular que havia entrat com a religiosa dins lInstitut. Ella cedeix la possessi a
lInstitut (1871), i des de llavors en van ser propietries definitivament. En 1856 es
construeix el primer edifici definitiu de nova planta, i des de llavors es veuran
constants ampliacions culminar-ho amb la monumental Esglsia actual (1867-69). Els
afegits posteriors no foren massa importants ni modificaren lestructura vigent fins
ara.
Des del principi el centre es caracteritz per allotjar noies de bona famlia de
Barcelona en rgim dInternat. Des de 1888 ja sinclou alumnat extern, i poc desprs
sobre una Escola nocturna gratuta. Fou absorvit per la trama urbana de Sarri, per
el tranquil carcter de la Vila sarrianenca, apartat del casc urb barcelon, li evit
qualsevol dany o violncia en 1909.
En 1933 es transforma en Acadmia Sagrat Cor, dacord amb la nova legislaci
vigent. Amb lesclat de la Guerra Civil en 1936 ledifici fou el Cuartel Vorochilof,
sense que pateixi destrosses de consideraci. En 1939 torna a obrir sense problemes.
En 1955 sincorporen els estudis professionals, i en 1965 el Collegi de pagament i
lEscola gratuta es fonen en una sola casa. En 1967 desapareix lInternat. Des de
1978 el centre s mixte. Alumnes: 30 (1846); 307 (1861); 360 gratutes (4-16 anys)
(1901 i 1904); 460 (1946); 1807 (1996). Religioses: 8 (1901 i 1914).
Parvulari, Escola Professional i 2 Ensenyana (1961-1978). Hort de la Vila,

46 (abans Pi i Margall) - Demestre, 1. Sagrat Cor.
Continuaci del Pensionat de Normalistes que funcionava des de 1925, per amb
altres fins. A partir dara serveix dapndix del Collegi de Sarri. El Pensionat es va
transformar en Collegi Major (1965). Tamb hi va haver una Guarderia (1961-69),
lEscola Professional (1965-76), i 2 ensenyana (1966-78), tot traslladat des de la
casa de Sagrat Cor, 25 i all hi va tornar tot al cap duns anys. Actualment, tan sols
queda el Collegi Major.
Collegi de Santa Dorotea (1886). Passeig de Sant Joan Bosco, 24 (abans

Carretera de Barcelona a Sarri, 8 / Passeig del Venerable Don Bosco, 5-6).
Salesianes.
Collegi Internat de pagament i Externat gratut de noies pobres. Des de 6 anys.
Alumnes: 55 internes (36 gratutes), 40 externes i 200 dominicals (1900); 60 (30
gratutes), 150, ? (1913). Religioses: 32 (1900 i 1914); 28 (1927).
437
Collegi Divina Pastora (1898-1936). Passeig de la Bonanova, 96 (abans Bisbe

Morgades, 2) - Carrasco i Formiguera, 2 (abans Capmany, 1). Caputxines Divina
Pastora.
Collegi Internat de pagament. Ams, Seu Provincial i Noviciat. Hi han dades que
afirmen que les seves dependncies eren cedides per donar apart classes gratutes a
noies de la Vila de Sarri, a crrec daltres organitzacions. No sofr danys en 1909,
per fou incendiat i destrut en 1936. En 1939 el solar va ser venut i ja no tornaren.
Religioses: 36 (1927), i 19 novcies.
Escoles del Patronat de la Divina Pastora - Patronat dobreres de Sarri i

Taller de Puntaires (1912-1917). Mayor, 47. Salesianes.
Escoles gratutes per a noies i obreres. Escola dirna, nocturna i dominical. Parvulari,
elemental i tcnica. Alumnes: 250. Adrea esmentada en 1916. Patrocinat per un
particular, tamb t algn contacte amb les Caputxines de la Divina Pastora, per la
casa apareix vinculada a les Salesianes.
dem (1917-1936). Ma i Flaquer, 24 (abans 16). Salesianes.
Trasllat de la casa anterior. La collaboraci de les Salesianes sacaba amb la Guerra
Civil, per el Patronat continua funcionant sota diverses formes docents fins a 1993.
Tamb acoll les Escoles Parroquials de Sarri.
Collegi Montserrat (1926-1965). Avinguda de Vallvidrera, 37 (abans s/n).

Sagrada Famlia de Natzaret.
Collegi Internat de pagament per noies. 1 ensenyana.
dem (1965). Avinguda de Vallvidrera, 68. Sagrada Famlia de Natzaret.
Trasllat de la casa anterior a un nou edifici, a laltra banda del carrer per una mica
ms amunt, pujant a la muntanya del Tibidabo.
Collegi Sagrada Famlia - Ideal Pavillon (1929-1936). Avinguda de

Vallvidrera. Sagrada Famlia dUrgell.
Collegi-Internat de noies, establert en un gran edifici anomenat Hotel Ideal Pavillon,
situat a la falda del Tibidabo i fins llavors dedicat a Hotel. Durant la Guerra fou
convertit en Sanatori per tuberculosos i tot el mobiliari escolar va desaparixer. Per
aix i altres inconvenients van fer que, malgrat recuperar ledifici en 1939,
sabandons lempresa.
Asilo Municipal - Hogar de Nuestra Seora del Port (1939-1942). Passeig de

Sant Joan Bosco, 86. Esclaves de Maria Immaculada.
Establiment provisional de lAsil de Mare de Du del Port, 179-183 a la Zona Franca,
mentres es reconstrua i acondicionava a causa de les destrosses de la guerra.
Continuava amb les mateixes funcions, per sembla que ja va comenar a tenir alguns
nens asilats. En concret, es trobaven en installacions prestades per les Salesianes.
Casa Sant Ignasi - Collegi i Asil de noies (1939-1941). Iradier, 17. Missioneres
de Crist-Rei.
Collegi i Asil de nenes. En 1940 el Collegi es trasllad a Via Augusta, 202 en el
barri de Sant Gervasi. En 1941 lAsil de noies va anar a Avinguda de Vallvidrera, 4.
438
Casa Sant Ignasi - Asil de nois (1940-1941). Pomaret, 15. Missioneres de CristRei.
Ampliaci de la casa anterior amb un Asil de nens, que a lany segent es trasllada a
Avinguda de Vallvidrera, 27 al mateix temps que les nenes i a la mateixa zona.
Collegi Pensionat de Crist-Rei (1941-1942). Angl, 82-84. Missioneres de

Crist-Rei.
Trasllat de la casa de Via Augusta, 202 de Sant Gervasi. Acaba desapareixent sense
deixar rastre.
Comunitat (1941-44). Vidal i Quadras, 2. Missioneres de Crist-Rei.
Residncia de les Religioses que sen encarregaven dels dos Asils de lAvinguda de
Vallvidrera.
Asil de noies (1941-1944). Avinguda de Vallvidrera, 4. Missioneres de Crist-Rei.
Asil de nenes, filles de presos. Installat a una casa anomenada Villa Sofa. Tancat
en condicions molt polmiques. Internes: 30-40 (1941).
Asil de nois (1941-1944). Avinguda de Vallvidrera, 27. Missioneres de Crist-Rei.
Asil de nens, fills de presos. Installat a una casa anomenada Villa Anglica. Tancat
en condicions molt polmiques. Interns: 27 (1941); 250 (1942).
Parvulari - Formaci de linfncia (1941-1960). Sagrat Cor, 3. Missioneres del

Sagrat Cor.
dem - Parvulari Missioneres del Sagrat Cor (1960-1991). Passeig de Santa

Eullia, 2-4-6. Missioneres del Sagrat Cor.
Collegi Assumpci de Nostra Senyora - Torre Vilana (1942-1946). Escoles

Pes, 105. Assumpcionistes.
Lloguer de la Torre del mateix nom, installant-hi un Internat. Alumnes: 60 (1942).
Ms tard es va traslladar a la Torre Girona, a Dulcet 12 (Pedralbes).
Reial Monestir de Santa Isabel (1878-1990). Rocabert, 12 (abans Montserrat,

7). Clarisses.
Trasllat del Convent dElisabets-Xucl, en el Raval. Desprs dun alllotjament
provisional al mateix municipi (1878-80), sestabliren en el nou Monestir. En 1946 es
fund el Collegi del Reial Monestir de Santa Isabel, de caire dioces, per donar
viabilitat econmica a ledifici. Les monges romangueren totalment apart del
funcionament del centre, i labandonaren definitivament en 1990. El centre docent ha
continuat vigent com entitat diocesana, fins que en 1996 va vincular-se als
Legionaris de Crist. Religioses: 30 (1927).
Marymount Internacional School - Collegi per extrangeres i espanyoles

dedat postescolar (1953-1968). Sant Pere Claver, 17-21. Religioses de
Marymount.
Installades a la Torre Santa Margarida. Collegi femen amb alumnat anglosax i
espanyol, de caire molt selecte. Les religioses no van adaptar-se, i tancaren el centre.
Actualment la casa serveix com a Residncia de les Filles de la Caritat.
439
Residncia i Noviciat (1915-1936; 1954). Nena Casas, 37-47 (abans 42-46).

Filipenses.
Trasllat de la Seu Provincial a una monumental Torre del barri residencial de Tres
Torres, provinent de la casa de Via Augusta, 75 a Sant Gervasi. Utilitzada com a
Hospital de Sang durant la Guerra i posteriorment per a malalts de tuberculosi, no
fou retornada a les religioses fins 1954. Llavors serv de nou com a Seu i Noviciat,
per malgrat les seves enormes dimensions i grans possibilitats mai es va utilitzar
com a Collegi.
Escola Gertrudis Castanyer (1954-1961). Nena Casas, 49. Filipenses.
Escola gratuta per noies del barri. Fou oberta a un petit edifici contigu a la
Residncia-Noviciat de les religioses, molt poc desprs que aquestes haguessin
retornat, i com a activitat formativa afegida per a les alumnes del Noviciat. Desprs
de tancar-se ledifici fou venut per construir-hi vivendes, i les alumnes distribudes
pels Collegis de la zona. Alumnes: 15.
Collegi de lAdoraci Perptua (1954-1979). Passeig Reina Elisenda, 18 bis

(abans 14). RR. Sagrats Cors
Collegi Externat. Va estar a crrec de les Religioses, fins que en 1979 va ser agregat
al Collegi dels Pares dels Sagrats Cors (Picpus) de lAvinguda de Vallvidrera, 8-10
al mateix barri de Sarri. En 1985 la uni es va consumar, quan tota la 1 ensenyana
es destin a lAvinguda de Vallvidrera i igualment tota la 2 ensenyana es va
concentrar en aquest edifici. Des de llavors la casa va passar a estar jurdicament en
mans dels Religiosos, encara que algunes religioses encara continuaren amb tasques
docents durant algun temps.
Escola del Patronat de la Parrquia de Sant Joan de la Creu (1958-1971).

Carro, 5. Magdalena Aulina.
Escola per nois i noies modestos del barri. De carcter molt modest i precari,
sostingut amb ajuda de la Parrquia. Alumnes: uns 50. Malgrat les ampliacions i
restauracins, a causa dunes inundacions fou arrasat i va tenir que traslladar-se.
dem (1971-1972). Sant Pere Claver, 2. Magdalena Aulina.
Trasllat de la casa anterior. LEscola es va traslladar a la seu de lInstitut de manera
provisional. Per no van retornar al seu lloc dorigen, sin que a causa de la demanda
de nou alumnat van decidir construir un nou edifici.
Collegi Casa Nostra (1972). Passatge Torras i Bages, 1 - Martorell i Pea, 1-3.
Magdalena Aulina.
Trasllat de la casa anterior al nou edifici, ja transformat formalment en Collegi.
Llar Cor de Maria (1962-1972). Terr, 2-16. Filles Cor de Maria.
Servei dacolliment de noies joves i dones. Al contrari del que indiquen algunes fonts,
mai va haver ensenyament; ni tan sols Guarderia. Donat de baixa com a centre
dacolliment en 1972, les religioses es traslladaren en 1974.
Villa Paz. Formacin i Residencia benfica de jvenes obreras (1963-1981).

Avinguda de Vallvidrera, 32. Esclaves de Maria Immaculada.
440
Collegi de Nostra Senyora de Loreto (1964-69). Angl, 58. Sagrada Famlia de

Bordeus-Loreto.
Trasllat provisional del collegi de Mallorca, 274 en la Dreta de lEixample. En 1964
es vengu el Collegi per traslladar-ho a un nou edifici a Pedralbes, en plena
construcci; per les obres de ledifici saturaren per motius tcnics, obligant a
habilitar uns locals en aquesta casa que fins llavors funcionava com a Residncia de
les religioses de lInstitut. Per fi, en 1969 es traslladen al nou edifici dAvinguda
Pearson, 22-26 a Pedralbes.
Collegi Femen Padre Poveda (1968-1971). Via Augusta, 300. Instituci

Teresiana.
En aquesta adrea es va traslladar la 2 ensenyana del Collegi de Mercader, 13-15.
Es va tancar gaireb simultniament que la seva casa dorigen.
Parvulari Cor de Jess (1968). Immaculada, 19. Filles Div Zel.
Llar-Escola (1971-1972). Sant Pere Claver, 2. Magdalena Aulina.

Casa dacollida de noies i joves, fundada coincidint amb el trasllat de lEscola.
dem (1972-1976). Passatge Torras i Bages, 1 - Martorell i Pea, 1-3. Magdalena

Aulina.
Trasllat de la casa anterior, al mateix edifici que el Collegi. Va desaparixer pocs
anys desprs.
Sarri va nixer cap al Segle X, sent sempre un municipi molt petit respecte als altres
(Sants, Grcia, Sant Andreu). Va tenir un creixement demogrfic molt lent,
composant-se socialment de pagesos, botiguers i menestrals. Al Segle XIX va
augmentar lleugerament grcies a una immigraci bsicament burgesa de la ciutat,
que shi va installar. La classe obrera era prcticament inexistent. Tot aix va
mantenir Sarri com un municipi tranquil, fora conservador, i sense cap conflicte
social. Va ser el darrer terme municipal en ser annexionat a Barcelona, ja que va
resistir independent fins 1921.
La primera casa de religiosos fou el Convent dels Caputxins (1578-1835),
desaparegut amb la Desamortitzaci de 1835. No va tenir cap tipus de tasca
educativa. Tampoc va haver cap casa femenina, fins tres segles ms tard.
La primera comunitat femenina arribada al poble van ser les Religioses del Sagrat
Cor, amb un Internat de pagament (1846), dedicat a noies de classe alta de la llavors
llunyana ciutat de Barcelona. Durant molt de temps fou dun carcter molt selecte,
vivint molt apartat de la poblaci. Posteriorment va incorporar una Escola gratuta,
amb funcionament totalment separat de lInternat, que va possibilitar certa interacci
amb la Vila sarrianenca. La fundaci es va fer buscant un lloc retirat i tranquil de la
ciutat, ben comunicat, i sense conflictivitat. Sarri complia amb totes aquestes
condicions. Aquest fou el primer Internat de tota la ciutat, i a la vegada la primera
casa densenyament femenina existent fora de lantic casc urb barcelon.
No fou fins 40 anys ms tard que va arribar una segona comunitat: les Salesianes,
amb un Internat de pagament i un Externat gratut (1886). El seu concepte era ben
diferent (i nic al municipi), ja que el seu Internat era dun preu desacostumadament
441
asequible, i lExternat pel fet de ser gratut lobria a tot tipus destrats socials.
Daquesta manera, va ser frequentat per poblaci dels immediats voltants i de tota la
Vila de Sarri.
Posteriorment van arribar les Caputxines de la Divina Pastora, que obriren un Internat
de pagament (1898), de classe alta i per noies de tota la ciutat. Tamb va acollir en els
seus locals dues Escoles gratutes, tant per nois com per noies, i que van ser les ms
freqentades pels nois i noies del municipi de classe modesta. En aquestes escoles, les
religioses hi participaven en part. Les Caputxines oferien un ensenyament de
pagament i gratut, per en locals i sistemes totalment diferenciats. La casa fou
destruida amb lesclat de la Guerra Civil, i no es va refer.
Desprs, les Salesianes van afegir una segona casa dins el barri. Es van fer crrec de
lEscola gratuta del Patronat Obrer (1912), en ple centre de la Vila i destinat a les
obreres del municipi. Van romandre fins 1936, per el Patronat va continuar
funcionant.
A finals dels anys 20 es van fundar dos Internats ms, tots dos en una zona de
transici cap a Vallvidrera, a crrec de les Religioses de la Sagrada Famlia de
Natzaret (1926), i de les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell (1929-36). Tots
dos sn de similars caracterstiques als Internats anteriors: per classe social alta i en
una zona tranquila. No sn dunes dimensions comparables als Internats anteriors,
per igualment eren fora grans per lpoca. Tots dos responien a una necessitat dels
sectors socials privilegiats que valoraven Sarri com un entorn ideal que Sarri havia
perdut en part per culpa de la seva creixent urbanitzaci.
Daquesta manera, Sarri tenia 6 cases obertes en 1930. Deixant apart les dues cases
de les Salesianes, de plantejament molt diferent, la resta eren Internats de pagament
molt selectes ubicats a les afores immediates del nucli urb de Sarri. Laparici de
totes aquestes cases fou molt lent i espaiat, per sense cap desaparici. Levoluci de
la Vila de Sarri, que continuava mantenint en 1930 les mateixes virtuts de 1845
(tranquilitat, accesibilitat i pau social), el va convertir en la zona preferida per les
classes selectes de la ciutat com a lloc destiueig, i ms tard com a residncia fixa. Tot
aix feia que sans valoritzant progressivament com barri ideal per cases
densenyament (i no noms Internats), a la vegada que altres barris de la ciutat
perdien punts. Per altre banda, tots els Internats (excepte els oberts als anys 20) van
tenir Escoles gratutes obertes. Les de les Caputxines de la Divina Pastora van ser les
ms incisives dins la poblaci sarrianenca; les Religioses del Sagrat Cor van tenir
menys importncia. I les Salesianes van donar ms mfasi a latenci dobreres amb
el Patronat.
Amb la Guerra Civil van desaparixer la meitat de cases del barri: els Internats de les
Caputxines de la Divina Pastora i de les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, i
lEscola de Patronat de les Salesianes. Noms quedaren els Internats de les Religioses
del Sagrat Cor, Salesianes, i Sagrada Famlia de Natzaret: tres cases al barri. Per el
carcter de Sarri com a barri propi de centres densenyament no es va reduir, sin
que es va anar accentuant amb un procs de fundacions molt ms constant.
En aquesta etapa, varen arribar les segents comunitats:
442
Les Missioneres de Crist-Rei, amb un Collegi (1939-40 i 1941-42), temporalment

traslladat a Sant Gervasi. I amb un Asil de noies (1939-44), i un altre de nois (194044). Totes molt breus.
Les Missioneres del Sagrat Cor, amb un Parvulari (1941-91).
Les Assumpcionistes, amb un Collegi (1942-45), poc desprs traslladat a Pedralbes.
Les Religioses de Marymount, amb un Collegi bilinge castell-angls (1953-68).
Les Filipenses, amb una Escola gratuta (1954-61).
Les Religioses dels Sagrats Cors, amb un Collegi (1954-79). No va desaparixer,
sin que va ser traspassat als Religiosos dels Sagrats Cors-Picpus.
LInstitut Magdalena Aulina, amb una Escola (1958) ubicada a un petit suburbi
muntanys de cam a Vallvidrera. Posteriorment ubicada a Sarri.
Les Religioses del Sagrat Cor, amb un Parvulari (1961-69). No va desaparixer, sin
que fou traslladat a ledifici del Collegi fundat en 1846 al mateix barri.
Les Religioses de Loreto, amb un Collegi (1964-69), provinent de la Dreta de
lEixample, i poc desprs traslladat novament a Pedralbes.
La Instituci Teresiana, amb un Collegi (1968-71). En realitat es tracta duna
sucursal del Collegi ja existent a la Dreta de lEixample.
Les Filles del Div Zel, amb un Parvulari (1968).
En total cinc collegis, dues escoles, i tres parvularis. En lnies generals van ser cases
de menors dimensions i menys consistents, que al poc temps acabaven per traslladarse, o desaparixer. La gran majoria de cases continuaven sent collegis dirigits a un
alumnat de caire mitj i alt, igualment amb un enfocament cap a lalumnat de tota la
ciutat; per en aquesta etapa gaireb desapareixen els Internats, faceta prou coberta
amb les cases supervivents de la Guerra. Per altra banda, noms les Escoles de les
Filipenses i Magdalena Aulina van atendre a un alumnat prioritriament modest,
dedicant-se a la poblaci de la seva zona immediata.
Pel que fa a fundacions de carcter ms benfic i caritatiu, el panorame s molt ms
redut:
Les Esclaves de Maria Immaculada, amb una sucursal de lAsil Municipal del barri
del Port-Zona Franca (1939-42), de caire provisional, i que aviat va tornar al Port.
Les Filles del Cor de Maria, amb una Llar de joves (1962-72).
Novament les Esclaves de Maria Immaculada, amb una casa de formaci dobreres
(1963-81).
Aquestes cases van tenir una vida generalment curta, i en realitat no sintonitzaven
amb un barri creixentment identificat amb els principals Collegis de pagament de
tota la ciutat.
El creixement de fundacions al barri va ser lent per progressiu, fins arribar a un
mxim de 11 cases entre 1965 i 1975. Ja a partir dels anys 60 va haver tot un seguit
de desaparicions o trasllats a altres barris, inagurant una poca dinestablitat durant
tots els anys 70. Des de llavors va haver un rpid descens en pocs anys, fins quedar-se
en 6 cases (1981): gaireb la meitat havien desaparegut, per ho van fer els centres
ms dbils i petits. Des de llavors, el barri porta uns 20 anys absolutament estabilitzat,
sense que cap dels centres actuals perilli. En tot cas, aquest descens fou de breu
duraci i repercusi molt menor comparat amb barris com la Dreta de lEixample,
Grcia, o el Barri Gtic, que aleshores tenien ms cases obertes, i als quals Sarri
supera actualment en nombre.
443
Sarri ha sigut el barri educatiu per excelncia, adquirint aquest rang fa ms dun
Segle, i el seu carcter de barri pels grans collegis de la ciutat no ha perillat en cap
moment. Les seves caracterstiques ideals el van convertir primer en el millor lloc per
establir-hi Internats, i desprs per tot tipus de collegis en general, no noms per haver
mantingut les seves privilegiades condicions favorables, sin tamb per la prdua de
qualitat que han patit altres barris.
VALL DHEBRON
Orfanat Ribas (1928-1971). Passeig Vall dHebron, 93-95 (abans 35). Vall
dHebron. Filles de la Caritat-Franceses.
Orfanat de nois. El Patronat Ribas fou fundat pels germans Ribas i Regordosa en
1917, amb unes escoles obertes a les afores de Rub. Posteriorment lobra es va
ampliar amb un monumental edifici construt de nova planta a tal efecte, davant de la
que llavors era la Carretera de Cornell a Fogas de Tordera en uns terrenys
absolutament inhspits i apartats del nucli urb. Fou un dels edificis ms grans i ben
equipat de lpoca. Incloa terrenys i horta pel consum propi. La Junta del Patronat
sen encarregava de la seva continutat, mentres les Filles de la Caritat es feien crrec
del seu funcionament.
La casa admitia nois orfes, parcials o totals, i tenia capacitat per a 200 interns. No
havien externs. Entraven de 5 a 7 anys fins als 14 anys. 1 ensenyana. Els sortints
que demostraven aptituds ingressaven en una Residncia daprenents vinculada tamb
al Patronat, per continuar estudis de diversos oficis fins els 18 anys.
Les grans dimensions i efica funcionalitat de ledifici va fer que desprs del seu
tancament en 1971 fos comprat per lAjuntament i shabilits com a equipament
educatiu pblic, amb dos Instituts de 2 ensenyana que ocupen respectivament les
dues meitats de ledifici.
Hogares Ana G. de Mundet (1957-1994). Passeig Vall dHebron, 171 (abans

s/n) - Cam de Sant Cipri. Vall dHebron. Filles de la Caritat-Franceses.
Trasllat de la Casa de Caritat de Montalegre, 5 del Raval a la Vall dHebron. Les
Filles de la Caritat donaven classe a les noies, mentres els Salesians donaven classe
als nois.
Guarderia Casa Solaz Infantil (1961). Natzaret, 66-76 (abans San Gens dels
Agudells, s/n). Vall dHebron. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Parvulari Serradell-Trabal (1963-1982). Cam de Sant Cebri, s/n. Vall

dHebron. Filles de la Caritat.
Collegi del Hospital de Sant Rafael (1963-1986). Passeig de la Vall dHebron,

107. Hospitalries del Sagrat Cor.
Trasllat de la casa de Cabestany, 1 situada a Les Corts. Actualment lHospital
existeix, per sense cap tipus densenyament. Internes: 150 (1963).
Escoles Professionals Maria Auxiliadora (1967). Saldes, 2-30. Salesianes.
444
Guarderia Infantil i Noviciat - Casa del Nio (1968-1977). Carretera de Sant

Cugat, Km. 7 (abans Carretera de lArrabassada). Missioneres Benedictines.
Establertes a una casa anomenada Vista Rica, adquiriint part duna propietat dels
Germans de la Caritat i la Santa Creu. Guarderia establerta en una zona molt retirada,
de difcil accs i tampoc massa poblada. Per aix la fundaci no va prosperar, malgrat
la manca destabliments educatius similars a la zona.
La Vall dHebron fou durant molt de temps una zona pertanyent al terme municipal
dHorta, fins la seva agregaci a la ciutat. A la seva zona va existir el Monestir dels
Jernims (1393-1835), desaparegut amb lExclaustraci, i que va ser lnica casa
religiosa existent a la zona durant segles. No va tenir cap tasca educativa. Fins el
Segle XX estava prcticament despoblat, existint noms el petit nucli de Sant Gens
dels Agudells, ja existent al segle X i de molt escs creixement fins els anys 50, qu
va construir-se massivament per albergar poblaci immigrada i de barraques. Tamb
llavors va nixer el barri de Montbau, construt als anys 50 per les mateixes raons.
Des de llavors sha anat urbanitzant massivament, de manera tan rpida com catica, i
creant-se multitud de barris ja sense cap vinculaci amb Horta, per units pel Passeig
que porta el seu nom.
Durant molts anys, tota la zona de la Vall dHebron estava prcticament despoblada i
molt allunyada dels nuclis urbans ms propers, nicament atravessat per una
Carretera (Futures Ronda de Dalt i Passeig de Valldaura) que lunia amb Grcia,
Horta i Sant Andreu. Aquesta situaci es va aprofitar per installar o traslladar
institucions assistencials o sanitries que buscaven amplis espais, o es preferien
installar fora del nucli urb. No fou fins ben entrat el Segle XX que la Vall dHebron
va jugar aquest paper, quan altres rees similars van ser progressivament absorvides
per la trama urbana.
La primera casa oberta a la zona fou un Orfanat a crrec de les Filles de la Caritat
(1928-71). Aquesta fundaci fou molt anterior a la resta, quan la zona encara es veia
com molt llunyana i poc accesible; per demostrava que altres zones ja havien perdut
les condicions que la Vall dHebron oferia.
No fou fins els anys 50 que aquesta tendncia es va confirmar plenament: de nou van
ser les Filles de la Caritat, quan es va traslladar la Casa de Caritat (1957-94), des del
Raval. Posteriorment les Filles de la Caritat van fundar ms cases; per en aquests
casos de petites dimensions, i pels petits nuclis naixents de la zona: es va fundar una
Guarderia (1961), al petit suburbi marginal de Sant Gens dels Agudells. I un
Parvulari (1963-82), al costat del nou barri residencial de Montbau.
Poc desprs, les Hospitalries del Sagrat Cor van traslladar el seu Hospital-Collegi
(1963-86), des del barri de les Corts.
Desprs de vries cases de tipus assistencial, finalment es va obrir vries cases sense
cap finalitat caritativa ni assistencial: un Collegi a crrec de les Salesianes (1967), i
poc desprs una Guarderia de les Missioneres Benedictines (1968-77). Totes dues es
van allotjar pel nucli de Sant Gens dels Agudells, la primera en ple centre del barri, i
la segona en plena Serra de Collserola.
445
A partir dels anys 70, van comenar a desaparixer totes les cases de tipus
assistencial: lOrfanat (1971) i el Parvulari (1982) de les Filles de la Caritat; el
Parvulari de les Missioneres Benedictines (1977); lEscola de les Hospitalries del
Sagrat Cor (1986), per mantenint obert lHospital; i la Casa de Caritat de les Filles
de la Caritat (1994). Noms es mant actualment el Collegi de les Salesianes.
La Vall dHebron ha rebut gran establiments assistencials: un Orfanat, un HospitalEscola, i la Casa de Caritat, tots tocant al Passeig central que creua tota la zona. I com
a contrapartida, petites cases als barris: dues guarderies i un Parvulari, tamb de caire
assistencial. Actualment, totes desaparegudes. A posteriori, la fundaci de cases
prpiament densenyament es va reduir al nucli de Sant Gens dels Agudells, que ha
sigut el nucli de poblaci ms ats amb diferncia de tota la zona. Montbau noms ha
rebut un Parvulari, ja desaparegut, i la resta de la Vall dHebron ha quedat sense
cobrir.
VALLCARCA
Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya (1895). Sant Josep de la

Muntanya, 25 (abans de les Mines). Mares dels Desamparats.
Trasllat de la casa de Sant Salvador, 72 de Grcia. Una devota va regalar a les
religioses un extens terreny amb una petita torre, suficient per traslladar-se per amb
poc espai. Aviat es van comenar les obres dun nou edifici que fes dAsil, Escola,
Convent, amb Esglsia i Capella: un complexe de grans dimensions i amb una
marcada qualitat arquitectnica. Comenat en 1895, sacab dedificar en 1902 per
des de 1896 ja sanaven habilitant les dependncies que eren acabades. Simpariren
educaci i ensenyana com a propis de la dona treballadora. De 4 a 12 anys.
Asilades: 70 (1900); 80 (1914). Religioses: 14 (1900 i 1914).
Cap a 1970 va crear apart un Collegi, per va desaparixer en 1976. Actualment
lAsil es mant, acollint tant a nois com noies.
Collegi Cor de Maria (1904). Avinguda Mare de Du de la Salut, 17-29 (abans

Salud, 5-25). Esclaves Cor de Maria.
Collegi de pagament per noies. Alumnes: 40 (1910). Religioses: 10 (1927).
Collegi de Nostra Senyora del Coll (1930-1936). Santuari, 18. Franciscanes

Filles de la Misericrdia.
Casa densenyana i sanitat.
Collegi Nria (1932?-1936). Avinguda Repblica Argentina, 19. Sagrada

Famlia de Natzaret.
Trasllat de la casa de Ferran Puig, 34 en Sant Gervasi.
Collegi de la Divina Providencia. Vida contemplativa i Ensenyana (19391966). Nostra Senyora del Coll, 21. Clarisses Divina Providncia.
Trasllat de la casa de Verdi, 95-97 situada a Grcia, conservant els mateixos fins
educatius gratuts.
Vida contemplativa (1966-1976). Albigesos, 6 - Mare de Du del Coll, 40.

Clarisses Divina Providncia.
446
Trasllat de la casa anterior, per lensenyana ha desaparegut.
Obra Maternal Infantil. Collegi i senyores retirades (1941-1949). Repblica

Argentina, 250. Carmelites MM. Teresianes.
Casa dedicada bsicament a Residncia dancianes, que espordicament acoll
lensenyana.
Collegi Serventes de Sant Josep (1943-1955). Avinguda Repblica Argentina,

25 (abans 19). Serventes de sant Josep.
Primer emplaament del Collegi actual, que desprs ha sigut ocupat pel Collegi de
Veterinaris.
dem (1955). Avinguda Repblica Argentina, 85-89 (abans 19). Serventes de sant
Josep.
Collegi Sant Francesc dAsss (1944-1993). Plaa de Flandes, 1. Franciscanes

Filles de la Misericrdia.
Fins a cert punt, continuaci de la casa anterior. Almnys es troba al mateix barri,
intentant fer el mateix servei que dantuvi noms amb lensenyament.
Secci Filial n 5 de lInstitut Maragall (1966-1976). Plaa de Flandes, 1.

Franciscanes Filles de la Misericrdia.
Collegi Nostra Senyora del Sagrat Cor (1950-1982). Tici, 40 (abans 30) Passeig de la Vall dHebron (abans Violeta). Filles Pobres de Jess.
Collegi i Noviciat. Establertes a una Torre dita Els Penitents, que van adquirir en
Propietat juntament amb els seus amplis terrenys (nmeros 26-40). Amb 1
ensenyana i Parvulari, i alumnes gratutes. Alumnes: 205 (1975); 400 (1979); 320
(1982). Religioses: 3 (1975).
Collegi (1951). Avinguda Coll del Portell, 69-71 - Sostres, 6-8. Crist-Rei.
Hogar Escolar Nuestra Seora de Montserrat. Delegacin Provincial de

Auxilio Social (1961-1968). Mare de Du del Coll, 41. RR. Sagrats Cors.
Trasllat de la casa dAvinguda Tibidabo s/n de Sant Gervasi.
Acadmia-Collegi ORAC (1962?-1978). Verdi, 301. Creuada Pro Pau.
Casa densenyament oberta en data poc clara, a la mateixa residncia de la comunitat.
La finca fou enderrocada en 1978, fent desaparixer lAcadmia.
Collegi Sant ngel (1963-1978). Avinguda Repblica Argentina, 240. Sant

ngel.
Collegi de 1 i 2 ensenyana i Residncia de seoritas. En 1978 s traslladat a
Pablo Iglesias, 112-114 al barri de la Prosperitat.
Llar Escolar Verge de Montserrat (1970-1981). Nostra Senyora del Coll, 51.
Esclaves Div Cor.
447
Asil dacollida de noies, enviades per la Diputaci. Anaven a altres escoles de la

zona. Possible continuaci de la casa de Avinguda Tibidabo, 16 de Sant Gervasi,
tancada en 1970.
Solc Nou - Escola Professional (1980). Avinguda Hospital Militar, 165. Filles de
la Caritat.
Centre obert en 1958 com Escola femenina dATS. Amb la nova Llei dEducaci de
1969, el centre va encetar un procs de reconversi fins establir-se com Escola de
Formaci Professional en les branques sanitria (1980), i jard dinfncia (1981).
Vallcarca va nixer com un petit nucli incls al terme municipal dHorta, per
geogrficament molt ms proper a Grcia, amb el qual ha acabat tenint molta ms
vinculaci. Bsicament va crixer com un barri destiueig i segona residncia de
menestrals i de la classe mitja-baixa de la ciutat. Parallelament va nixer el petit barri
del Coll, de carcter ms suburbial i pobre.
La primera casa nascuda al barri va ser un Orfanat a crrec de les Mares dels
Desamparats (1896), traslladat des de Grcia. Poc ms tard, les Esclaves del Cor de
Maria van obrir el primer Collegi de pagament (1904), tocant al barri de Grcia, ja
que el barri anava creixent a la seva ombra com a segona residncia de les classes
mitjanes-baixes de la ciutat. Durant dues dcades no van haver cap ms fundaci, fins
que va aparixer una Escola de les Franciscanes Filles de la Misericrdia (1930-36),
situada al petit suburbi del Coll al extrem Nord del barri. I un Collegi de les
Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret (1932?-36), al cor del barri. Tots dos
van desaparixer amb la Guerra Civil.
Desprs de la Guerra Civil, el creixement de fundacions es va disparar
espectacularment en noms una dcada, parallelament al creixement urbanstic del
barri. Apareixen un gran nombre de collegis que van absorvir sobradament les
necessitats del barri:
El Collegi de les Clarisses de la Divina Providncia (1939-66), traslladat des de
Grcia.
El Collegi de les Carmelites Missioneres Teresianes (1941-49), breu i de redudes
dimensions. El Collegi de les Serventes de Sant Josep (1943), vigent fins lactualitat.
Van tornar les Franciscanes Filles de la Misericrdia amb una Escola, de nou al petit
suburbi del Coll (1944-93).
El Collegi de les Filles pobres de Jess (1950-82), insert al petit suburbi dels
Penitents.
I el Collegi de Crist-Rei (1951), al centre del barri.
Des de llavors el creixement es detura, apareixent altres tipus de cases de manera ms
espaiada. Van aparixer dues llars de nens, a crrec de les Religioses dels Sagrats
Cors (1961-68), i de les Esclaves del Div Cor (1970-81), que van desaparixer als
pocs anys. I una Acadmia-Collegi de la Creuada Pro Pau (1962?-78), que tampoc es
va sostenir gaires anys. Ja en plena etapa de contracci general, apareix una Escola
Professional de les Filles de la Caritat (1980), que en realitat es tracta de la
reconversi dun centre existent des de 1958.
448
En total un Orfanat, 8 collegis o escoles, i dues llars de nens. De les dues cases
existents en 1939 es va arribar a les 9 de 1961 en poc ms de dues dcades, encara
que desprs va haver un descens fins les 5 cases de 1993 en qu sha estabilitzat el
barri; de totes maneres, fou un fenmen parallel a tots els barris de la ciutat.
En conjunt, Vallcarca ha pogut tenir una presncia de centres educatius proporcional
al creixement del barri, fet gens usual en barris de caire mitj-baix o baix. El descens
iniciat en 1965 tamb ha deixat un total de centres suficient per tot el barri.
VALLVIDRERA
Vallvidrera va ser un terme municipal independent fins 1892, en qu fou absorvit per
Sarri. A la seva vegada, es va integrar a Barcelona en 1921, quan Sarri va ser
agregat a la ciutat. Localitzat a la Serra de Collserola, s de carcter muntanys i
sempre molt poc poblat. Ni tan sols al Segle XX, quan va adquirir protagonisme com
a lloc destiueig, va tenir un gran creixement demogrfic, per s va millorar la seva
comunicaci amb la ciutat
Mai cap comunitat femenina ha fundat cap casa en aquest barri.
VERNEDA
Asilo Amparo de Santa Luca per cegues (1901-1902). Carmelites Missioneres.
Asil Internat de dones i noies cegues pobres, sense lmit dedat. Installat a un xalet
totalment retirat de qualsevol nucli urb, a mig cam del Clot i la Sagrera, i a escassa
distncia de lEsglsia parroquial de Sant Mart. A lany segent es va traslladar a un
edifici del desaparegut carrer Buena Suerte, al Guinard.
Collegi Adela de Trenquelleon (1957). Guipscoa, 24 (abans 58). Marianistes.
Guarderia (1966-1973). Via Trajana, s/n. Vita et Pax.

Poc desprs destablir-se al barri de La Pau, sencarreguen dun Parvulari depenent
dAuxili social. Les religioses labandonen en 1973, per encara existeix en
lactualitat.
Guarderia la Pau (1973). Empord, 1. Vita et Pax.
Trasllat de la casa anterior. Situada al cor del Polgon de vivendes del mateix nom, al
costat de la parrquia de Sant Ambrs i ja dintre de la ciutat.
Filial Nostra Senyora dels ngels (1968-1971). Tor, 6 (abans Menorca, 45-47).
Sagrada Famlia de Natzaret.
Desprs es trasllad a Mart i Molins, 68 en la Sagrera i ja convertit en Collegi
independent.
Adoraci. Guarderia (1970). Pont del Treball, 13 entresol 4. Reparadores.
Casa fundada en 1970, des de 1977 hi ha una Guarderia.
Obra Assistencial. Residncia (1977-1988). Pont del Treball - Ronda de Sant

Mart, 160-170. Filles de la Caritat.
449
La Verneda forma part de lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, i en

aquest cas abarca una zona en qu no va haver cap nucli urb nascut a causa de la
creixent industrialitzaci del municipi. En realitat es tracta de lantic nucli urb de
Sant Mart i els seus voltants, demogrficament molt redut comparat amb els nuclis
obrers nascuts posteriorment (Clot, Camp de lArpa, Poblenou). Fins els anys 40 la
Verneda fou una zona eminentment agrria; llavors aparegueren les barraques de la
Perona (1947), i des dels anys 50 es construren diversos grups residencials. Primer
sallotjaren barraquistes expulsats de Pedralbes amb motiu del Congrs Eucarstic
(1953), i desprs molts altres grups de blocs de vivendes per obrers i immigrants, fins
configurar el barri actual. Entre tots destaca per les seves dimensions el Polgon de la
Pau, construt en 1963-64 a un extrem del barri tocant a Sant Adri del Bess.
La primera casa present al barri fou lAsil per noies cegues de les Carmelites
Missioneres (1901-02), fundat a la Verneda i traslladat a lany segent. No t cap
rellevncia.
Molt ms endavant es va fundar el Collegi de les Marianistes (1957), arribat quan el
barri estava naixent, i que ha sigut el principal centre densenyament de tot el barri
fins lactualitat. Posteriorment va nixer una Guarderia, a crrec de les Reparadores
(1977), i que per la seva situaci sembla que mira ms a la Pau que a la resta de la
Verneda. Totes dues cases funcionen en lactualitat.
Dintre del cas especfic del Polgon de la Pau, es va fundar la Guarderia de Vita et
Pax (1966), especfica per aquest barri. Poc desprs tamb es va establir una Filial del
Collegi de les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret del barri de la Sagrera
(1968-71), per que va ser molt breu.
Al barri de barraques de la Perona va existir, molt tardanament, lobra assistencial de
les Filles de la Caritat (1977-88), amb mltiples usos, entre altres latenci als petits.
Va funcionar fins la desaparici del barri.
El centre ms important de tota la Verneda s el Collegi de les Marianistes, quedant
les dems cases com secundries, dmbit ms local, o de breu existncia.
VILAPICINA
Collegi Mare de Du del Roser (1876). Amlcar, 10 (abans San Cristbal /

Nacional). Dominiques de lAnunciata.
Casa densenyana, ressenyada des de 1887. Escola dirna de noies, i gratuta per
treballadores. Alumnes: 50 (1909); 80 dirnes (1914).
Les escoles parroquials tamb es troben en ledifici, per no est clara la participaci
de les Monges. Religioses: 6 (1927).
Secci Filial n 4 de lInstitut Femen Verdaguer (1966-1982). Amlcar, 10.

Dominiques de lAnunciata.
Collegi Immaculat Cor de Maria (1954). Sabastida, 12 - Escultor Llimona, 3234. MM. Cor de Maria.
450
Vilapicina va nixer durant el Segle XIX com un petit nucli urb a cavall de les
llavors poblacions independents dHorta i Sant Andreu del Palomar, i integrat dintre
aquest darrer municipi. Mai va ser de gran tamany ni extensi, i el seu creixement es
va donar des dels anys 40 i 50 amb la desproporcionada construcci a la zona
limtrofa de Nou Barris.
Donada la petitesa del nucli, amb noms una casa es va tenir suficient per satisfer les
necessitats educatives de la zona durant dcades, i incls es va fundar quan el nucli
era encara molt petit. Van ser les Dominiques de lAnunciata, amb una casa (1876),
quan Vilapicina encara no era ms que unes poques cases allades. Exercia de
Collegi dirn, i Escola gratuta nocturna. Fou el veritable eix vertebrador de
Vilapicina en laspecte educatiu.
Molt ms tard, les Missioneres del Cor de Maria van obrir un altre Collegi (1954),
dacord amb el gran creixement que havia sofert el barri.
Tots dos collegis continuen en funcionament, inserts en ple centre del barri.
ZONA FRANCA
Escola Cantina de Can Tunis (1920-1972). Flix Maci, 27. Jess-Maria.
Centre organizat en torn de lEsglsia de Jess-Maria, ja existent en 1908. Centre
portat per la Congregaci Mariana de Jess-Maria, amb ex-alumnes solteres. Lentitat
fou creada en 1904 per donar el Catecisme, i fou en 1920 quan es va construir el nou
edifici. Des de llavors ja es van donar classes, amb Guarderia i 1 ensenyana. En
1972 pass a ser portada per les Filles de la Caritat.
Asilo Municipal - Hogar de Nuestra Seora del Port (1929-1936; 1942-1977).

Mare de Du del Port, 179-183 (abans s/n). Esclaves de Maria.
En 1929 lAjuntament va contractar a les Religioses perqu sencarreguessin
daquesta instituci municipal, destinada llavors a lacolliment de vagabunds, pobres i
alcohlics, i la reforma de dones. Amb les destrosses causades per la Guerra fou
traslladada a Sarri (1939-42), i al tornar al aquest emplaament es va incloure
oficialment un nou departament: lacolliment de noies. Principalment nhi havien de
repatriades al acabar la Guerra i que havien perdut les seves famlies, o patien
seriosos problemes familiars. En principi havien unes 50, per amb lintegraci de la
sucursal de Pedralbes va augmentar molt ms. Posteriorment lAsil van incorporar
nens, per van ser assignats als Germans de La Salle a un edifici proper (1963-77).
Aix va continuar, fins que en 1977 es va tancar linstituci i les religioses es van
dedicar a alres activitats. Ledifici ha funcionat com a equipament escolar pblic fins
lactualitat.
Centre de Can Tunis per Obreres (1939-1940). Mare de Du del Port, 209.
Dames Catequistes.
Establert al Grup Escolar de Nostra Senyora del Port, per atendre als habitants del
barri de Can Tunis. Aviat es va traslladar a un lloc ms proper i adient.
dem (1940-1950). Tortosa, s/n. Dames Catequistes.
451
Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Sant Raimon de Penyafort, per atendre a la
poblaci del Grup de vivendes Eduard Auns. En 1943 es va obrir una secci per
homes al mateix lloc, que tanc en 1946. Obreres: 400 (1940). Obrers: 450 (1945).
dem (1950-1963). Dames Catequistes.
Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Auns.
Collegi de Nostra Senyora de Loreto. Vivendes SEAT (1957-1977). Passeig de

la Zona Franca, s/n. Assumpcionistes.
Obert pels fills dels treballadors de la Fbrica SEAT. Al transformar-se lempresa, el
Collegi perd assistncia i les religioses acaben per deixar-ho, per el centre va
continuar com a Escola pblica fins lactualitat.
Guarderia de la Parrquia de Nostra Senyora del Port (1959-65). Avinguda

Mare de Du del Port, 207 - Foc (abans Cam Antic de Valncia). Instituci
Filipense.
Guarderia. La Parrquia va projectar en 1958 una ampliaci dels seus serveis, amb un
Dispensari nou i lafegiment duna Guarderia. Es van construir les noves
dependncies encarades al Carrer del Foc (1958-60), depenents de la Parrquia, i per
encarregar-se de la Guarderia es va fundar la Instituci Filipense. En 1965 es
traslladaren a Saragossa, 101 al barri de Sant Gervasi; per la Guarderia va continuar
funcionant. Actualment sha reconvertit en un centre educatiu pblic, al nmero 209
de lAvinguda i collindant a la Parrquia.
Guarderia de Can Tunis (1969-1972). Emplaament desconegut. Filles de la

Caritat.
Casa dassistncia general, que incorpora dintre dels seus serveis una Guarderia pels
nens del barri. Creada en el barri de Can Tunis en una zona dtnia gitana, totalment
desassistida i abandonada.
dem (1972-1976). Felix Maci, 27. Filles de la Caritat.
Trasllat de la casa anterior. Ocupen uns locals fins llavors utilitzats per les religioses
de Jess-Maria tamb amb una Guarderia.
dem - Guardera los Chavorrillos (1976-1982). Plaa Davant del Cementiri

(abans Antecementerio). Filles de la Caritat.
Trasllat de la casa anterior. Adopta una denominaci prpia del poble gitano.
Guardera los Chavorrillos (1982-1993). Mare de Du del Port, 46. Filles de la

Caritat.
Trasllat de la casa anterior. Des de molt aviat va rebre ajut municipal, i des de 1990
va passar a dir-se Obra Social Montjuc. Des de 1993 la Guarderia continua existint a
diferents emplaaments, per les religioses ja no hi participaven.
Formaci i Promoci de la Joventut Femenina Treballadora (1969-1988).

Mare de Du del Port, 279. Xaverianes.
Fins el primer ter del Segle XX, a lactual barri de la Zona Franca noms havien
dues petites barriades. Per una banda el barri del Port, nascut al voltant de la Carretera
452
del mateix nom que vorejava la Muntanya de Monjuc per Ponent, a mig cam entre
lactual Gran via i el mar. I per altra banda Can Tunis, un petit barri de pescadors
nascut a principis del Segle XIX tocant a la costa de Barcelona, en la falda de
Montjuc, i estretament vinculat al Port. Tots dos eren nuclis molt petits, fins que als
anys 20 a causa de limmigraci massiva van comenar a crixer a gran escala fins
convertir-se en suburbis marginals.
La Zona Franca t el seu origen en una gran porci de terreny pertanyent a
lHospitalet de Llobregat, que a principis dels anys 30 fou annexionada a Barcelona
per establir all una gran zona industrial. Projectada durant la Repblica, el projecte
fou abandonat a causa de la Guerra Civil, i no es va dur a terme (substancialment
modificat) fins els anys 50 i 60. Com a conseqencia, van nixer nous polgons de
vivendes adjacents per allotjar als seus treballadors, com van els polgons de vivendes
SEAT i Eduard Auns construts als anys 50.
Al barri de Can Tunis es va fundar la primera casa de tota lactual Zona Franca. Fou
una Escola-Cantina (1920-72), a crrec duna Congregaci Mariana de les Religioses
de Jess-Maria, i que va ser lnica en atendre tot el barri durant dcades. Tamb
sobr una Guarderia de les Filles de la Caritat (1969-82), desprs traslladada al Port.
Al barri del Port sinstallaren les Esclaves de Maria (1929-77); per no teniren cap
incidncia en el barri, ja que es van fer crrec del funcionament de lAsil Municipal
de noies i dones, de caire tancat i sense contacte amb la poblaci del barri. Desprs de
la Guerra Civil van arribar les Dames Catequistes, amb una Escola per obreres (193950), per atendre a aquest barri i Can Tunis, desprs traslladada al nou Grup de
Vivendes Eduard Auns (1950-63). Posteriorment es va obrir una Guarderia de
lInstituci Filipense (1959-65), annexa a la parrquia, que fou molt breu; una Escola
per treballadores de les Xaverianes (1969-88); i una Guarderia de les Filles de la
Caritat (1982-93), vinguda de Can Tunis.
Desprs de la Guerra Civil es van donar un gran creixement demogrfic, tant als
antics barris (sovint amb barraquisme), i amb la construcci de nous grups
residencials. Dintre de les noves rees residencials va existir lEscola per obrers i
obreres al grup Eduard Auns (1950-63), vinguda del Port; i el Collegi de les
Assumpcionistes al nou grup de vivendes SEAT (1957-77).
Totes les cases han desaparegut en lactualitat, per van ser adeqadament
substitudes per organismes pblics que han fet una tasca similar. No es pot dir que
alguns barris fossin ms ben atesos que altres, ja que sovint les cases obertes atenien a
ms dun nucli de poblaci a la vegada. La seva ubicaci no va ser cap condicionant, i
alguna vegada ms duna casa va canviar de barri sense que aix suposs cap merma
pel barri que deixaven enrera.
NOU BARRIS
Tota aquesta zona pertanyia a lantic terme municipal de Sant Andreu, de la qual van
sorgir des dels anys 50 multitud de barris destinats a barraquistes i poblaci
immigrada de la resta dEspanya. En general, tots aquests barris sn de vida molt
recent (entre 30 i 60 anys), van ser construts molt rpidament i amb grans
deficincies i mancances, per una classe social baixa immigrada, i amb endmics
problemes estructurals resolts amb molta posterioritat.
453
Canyelles
El barri s dels ms joves de la zona, construt des de 1971 per reallotjar expropiats
del barri ve de la Guineueta (lantiga Guineueta Vella) per la construcci del Cintur
de Ronda, i tamb daltres zones de la ciutat per idntics motius.
Cap comunitat sha establert en aquest barri, que en gran part ha estat supeditada al
funcionament dels Collegis de la Guineueta i Verdum.
Ciutat Meridiana
Collegi Maria Alfonsa Cavn (1970). Rasos de Peguera, 108. Concepcionistes.
El barri s de vida molt recent, sent un dels ltims barris de nova planta en construirse a Nou Barris. Fou construt en 1973 i de manera molt rpida, creat per albergar
immigrants, en aquest cas de la darrera onada de principis dels 70. Com era habitual,
la qualitat de les vivendes era molt reduda i lorografia del terreny, molt abrupta, no
fou obstacle per urbanitzar la zona massivament.
En aquest barri es va fundar una nica casa densenyament, un Collegi de les
Concepcionistes (1970). Va ser construt amb molta anticipaci, quan el barri encara
estava en projecte, i tamb per cobrir al prxim barri ja existent de Torre Bar.
Guineueta
Collegi Claudina Thevenet (abans Jess-Maria) (1967). Rambla del Caador,

6-12. Jess-Maria.

Rambla Caador, 6-12. Jess-Maria.
La zona va estar totalment buida fins lestabliment del Manicomi de la Santa Creu a
principis del Segle XX. Als anys 40 es va poblar lleugerament amb algunes cases
disperses (Guineueta Vella), fins qu als anys 60 rpidament va nixer el nou barri
amb grans blocs de vivendes dacolliment pels immigrants. No queda res de lantic
nucli, arrasat per construir el Cintur de Ronda.
Per atendre a lalumnat potencial del barri va ser bastit un collegi a crrec de les
Religioses de Jess-Maria (1967), que ha funcionat al barri fins lactualitat. Va ser
fundat quan el barri ja estava prou avanat en la seva edficaci.
Prosperitat
454
Centre Escolar Valldaura (1968-1988). Santa Engrcia, 110. Filles Cor de

Maria.
Fundat per les Religioses, en 1988 s cedit a les Franciscanes Pastores.
Centre Escolar Valldaura (1988). Santa Engrcia, 110. Franciscanes Pastores.
Escola de barri (1978-1980) Pablo Iglesias, 112-114 Sobretic 2 (abans

Valldaura). Sant ngel.
Trasllat de la casa de Repblica Argentina, 240 del barri de Valcarca. Lescola
sembla que fou inviable i no surt esmentada desprs de 1980, mentres la comunitat
continu oberta fins lactualitat amb altres finalitats.
Fins principis del Segle XX la zona estava prcticament buida, amb algunes masies.
A partir dels anys 20 es va comenar a urbanitzar la seva part oriental, principalment
segones residncies de menestrals de Sant Andreu. Posteriorment va comenar a
aflorar el barraquisme, i des de finals dels anys 50 la construcci desmesurada,
sempre destinada a un tipus de poblaci immigrant.
El barri ha tingut fonamentalment una nica casa: un Collegi fundat en 1968, fundat
per les Filles del Cor de Maria, i que des de 1988 ha estat regit per les Franciscanes
Pastores. El Collegi va nixer fora tard, amb un barri ja prcticament edificat, i ha
continuat funcionant fins lactualitat. Apart va haver una Escola de pis de les
Germanes del Sant ngel de la Guarda, molt breu (1978-80), i merament anecdtica.
Roquetes
Escola Parroquial (1975-1980). Vidal i Guasch, 1-3. Sagrat Cor.
Collaboraci en lEscola Parroquial i activitats de pastoral.
Escola de Suburbi (1975?-1978). Viladrosa, 129. Pis. Franciscanes de Seillon.
Escola molt breu. La seva tasca va anar orientant-se cap a lassistncia social fins
acabar tancant lescola.
Fins els anys 50 la zona estava prcticament buida, estant noms lleugerament
urbanitzada a la seva part oriental amb algunes casetes destiueig de santandreuencs.
Des de llavors limmigraci rebuda ha estat massiva, construnt-se duna manera
anrquica i desproporcionada degut a la seva orografia molt irregular i difcil
acccesibilitat.
Roquetes ha tingut dues presncies fora tardanes, simultnies, i molt breus. En
primer lloc, les Religioses del Sagrat Cor a lEscola Parroquial (1975-80), que no va
tenir massa continutat, i al poc temps labandonaren. Tamb les Franciscanes de
Seillon, amb una Escola de pis (1975?-78), que aviat sencaminaren a tasques de
reinserci i abandonaren el format dEscola. Des de llavors no ha hagut res ms, i el
barri ha deps de les cases fundades als barris vens: Verdum, Prosperitat, i la
Guineueta.
455
Torre Bar
Juntament amb Vallbona, Torre Bar ha sigut lnic barri de la zona que ha nascut
sense cap planificaci ni actuaci urbanstica. Des dels anys 40 sha desenvolupat
com un suburbi vorejant el barraquisme, sense cap planificaci ni control, tocant a
Montcada i molt apartat de la ciutat. A partir dels anys 70 ha viscut lligat al nou barri
de Ciutat Meridiana, construt posteriorment al costat, a la vegada que quedava allat
de Vallbona per lAutopista de la Meridiana.
Cap comunitat sha establert en aquest barri. La casa ms propera s el Collegi de les
Concepcionistes (1970), al contigu barri de Ciutat Meridiana, que de fet atn a tots
dos barris.
Trinitat Nova
El barri va nixer en 1953 amb petites construccions, per poc desprs va comenar
la construcci de grans blocs de vivendes sense cap control, fins acabar tenint una
densitat de poblaci desproporcionada.
Cap comunitat sha establert en aquest barri. De fet, el barri depn de les cases
fundades als barris vens de Prosperitat, Verdum, i Trinitat Vella.
Trinitat Vella
Tots petits - Guarderia (1976-1992). Mare de Du de Lorda, 2. Jesutines.
Patrocinada i propietat de la Caixa de la Sagrada Famlia.
Fins a mitjans del Segle XX, la zona restava totalment buida. El primer edifici
construt fou la Pres de Dones (1954), entorn de la qual van nixer el barri posterior
amb tot tipus de blocs de pisos per immigrants.
El barri no ha tingut presncia de religioses fins molt tard, amb una Guarderia de les
Jesutines (1976-92), entitat que ja funcionava abans i desprs de la presncia de les
religioses.
Tur de la Peira
Collegi Parroquial de San Francisco Javier. Cases Barates (1954-1968).

Amor de Du.
Collegi ubicat al Grup de cases barates Ramon Alb.
Pensionado San Francisco Javier. Cases Barates (1959-1977). Tur de la Peira,

s/n. Escolpies.
Collegi ubicat al Grup de cases Ramon Alb. Primer pensionat i desprs Externat.
Collegi Amor de Du (1963). Teide, s/n. Amor de Du.
456

Teide, s/n. Amor de Du.
A principis del Segle XX la zona estava prcticament buida, sent un petit Tur
limtrof amb les barriades de Vilapicina i Horta. El barri va nixer a finals dels anys
20 al bastir-se un primer barri: el grup de Cases Barates Ramn Alb, entre el Tur i
el Manicomi de la Santa Creu, i al tocar dHorta. Dintre de Nou Barris, aquesta fou la
primera zona en allotjar un grup de vivendes. A partir dels anys 40 va continuar
lurbanitzaci amb varios grups de vivendes, i incls als anys 50 es va urbanitzar tot
el Tur, excepte la cima. Va ser el primer barri en urbanitzar-se massivament, i com
en tots els casos de manera rpida, excessiva, de mala qualitat, i per immigrants.
El Tur de la Peira ha tingut tres cases, i en zones diferents. Les dues primeres es van
fundar al barri de Cases Barates Ramon Alb: primer lEscola Parroquial, a crrec de
les Religioses de lAmor de Du (1954-68); i un Pensionat a crrec de les Escolpies
(1959-77). La ltima va nixer als blocs de vivendes construts a la falda del Tur,
amb un Collegi de les Escolpies (1963), que ha funcionat fins lactualitat. Totes les
cases van nixer quan els barris respectius ja feia molt de temps que existien, sobretot
en el primer cas. Actualment noms sobreviu la darrera fundaci.
Vallbona
Juntament amb Torre Bar, Vallbona ha sigut lnic barri de la zona que ha nascut
sense cap planificaci ni actuaci urbanstica. Des dels anys 40 sha desenvolupat
com un suburbi vorejant el barraquisme, sense cap planificaci ni control, tocant a
Montcada i molt apartat de la ciutat. A partir dels anys 70 Vallbona ha viscut allat de
Torre Bar i la resta de barris, a causa de la construcci de lAutopista de la
Meridiana.
Cap comunitat sha establert en aquest barri. La casa ms propera s el Collegi de les
Concepcionistes (1970), al contigu barri de Ciutat Meridiana, que de fet atn a tots
dos barris malgrat la barrera que suposa lAutopista de la Meridiana.
Verdum
Collegi Luz Casanova (1973). Almansa, 52-54. Dames Apostliques.
A principis del Segle XX la zona encara estava prcticament buida, i als anys 20 es va
comenar a urbanitzar lleugerament, sobretot la zona limtrofa amb Prosperitat, amb
petites segones resincies de santandreuencs. Per lurbanitzaci massiva es va donar
a principis dels anys 50, amb vivendes per barraquistes de Montjuc i la Diagonal
traslladats amb ocasi del Congrs Eucarstic. Posteriorment tamb ha rebut una gran
allau dimmigrants, habitual en aquests barris.
Verdum ha rebut un Collegi, a crrec de les Dames Apostliques (1973), i que
continua vigent en lactualitat. Va arribar amb el barri totalment format, i fora temps
mancat daquest servei
457
6-CONCLUSIONS
Lensenyament a la ciutat a crrec de comunitats religioses es va comenar a gestar a
la primera meitat del Segle XVI, tant en el cas mascul com en el femen. Per larrel
dambdues activitats fou desigual i oposada segons el sexe. En el cas mascul la
primera casa densenyament va nixer amb els Jesutes, primera Orde religiosa que
donava a lensenyament un paper fonamental per la seva tasca de propagaci de la Fe
arreu del mn, i que posava molta cura en la qualitat de lensenyament impartit; per
socialment fou molt estricte, ja que fou plantejat per les classes benestants de la
ciutat. Per altra banda, en el cas femen lensenyana va nixer amb un Beateri
dedicat a lensenyament de tot tipus de noies, per amb unes matries molt ms
bsiques. Aquests punts de partida reflexaven un pensament desigual, culturalment i
socialment, i que marcaren la progressi posterior.
En el cas mascul, no hi ha dubte de que Barcelona era considerada com un centre
cultural-religis de primer ordre: tots els Ordes masculins importants a Espanya
estaven presents a la ciutat, i la majoria obriren Collegis-Convent per formar als seus
futurs membres. Lactivitat educativa dels Ordes masculins va ser molt activa i dun
nivell fora elevat. Per a la vegada va ser molt restrictiva, ja que sembla que la
presncia destudiants laics en aquests convents era minoritria o nulla, segons cada
Orde i poca. Sembla que la seva influncia i benefici en la ciutat foren molt reduts.
Mentres, en el cas femen va haver una activitat oposada, per amb molts matisos.
Les caracterstiques de la vida religiosa femenina de lpoca (vida en clausura) feia
inviable qualsevol iniciativa que suposs un contacte amb la societat. No van ser els
Ordes, sin la frmula dels Beateris, quins primer van dur a terme una tasca
densenyament. i ho van fer amb un plantejament obert a les noies de tota classe i
condici de la ciutat. Per inversament la qualitat de lensenyament impartit fou molt
reduda, limitada a les tasques prpies de la llar, i als rudiments bsics per llegir,
escriure i contar.
Per tant, en una primera poca podem veure que les tasques docents continuaven sent
hereves de la tradici iniciada a lEdat Mitjana. Tancades i closes als convents,
reduint laprenentatge de la cultura als eclesistics, i supeditant-se a la vida religiosa.
Aix era en el cas mascul, mentres en el femen aquesta universalitzaci de
lensenyament era permesa al tractar-se de matries molt limitades i considerades
prpies de la dona.
En realitat, la cultura i lensenyament continuaven sent fets absolutament deslligats de
la societat malgrat la presncia de totes aquestes cases densenyament, i fou un
panorama vigent entre els Segles XVI i XIX. Com a ms avantatjats sobresortien els
Jesutes i les Religioses de la Companyia de Maria pel seu aire renovador, en el sentit
que totes dues comunitats varen fundar Convents amb finalitats expressament
docents, i van donar-li un paper clau en el seu modus vivendi. Totes dues excellien
en aquest aspecte, per no van aconseguir fomentar cap aperturisme: lacci dels
Jesutes fou limitada als estrats socials ms alts, i la Companyia de Maria tamb fou
molt reduda en la qualitat de lensenyament impartit. Amb lexpulsi dels Jesutes
(1767) la situaci encara es va mantenir igual, i durant segles no va canviar.
Durant el Segle XVIII lactivitat del Bisbe Josep Climent, fundant diverses escoles
gratutes a cadascuna de les parrquies barcelonines, va ser el primer intent de crear
una xarxa docent generalitzada a la ciutat. Per aquest intent va ser molt breu, redint-
458
se al mandat del Bisbe (1766-1775). Desprs del seu trasllat, aquest entramat aviat va
desaparixer. Aquesta iniciativa mostrava que les comunitats religioses a Barcelona
encara es trobaven al marge de leducaci del poble, sense cap incidncia sobre ell. A
principis del Segle XIX la situaci encara s la mateixa, i no havien smptomes de
canvi en cap de les comunitats.
Locupaci napolenica (1808-1814) va ser un parntesi, desprs de la qual semblava
que siniciava una poca de continusme. Per aleshores va haver un fet crucial: el
requeriment de Ferran VII fet en 1815 demanant lapertura descoles gratutes als
convents masculins, que fou un fet duna trascendncia descomunal. Tractant-se
Barcelona duna ciutat amb cap tradici educativa amb la poblaci per part de les
comunitats religioses, pot dir-se que el resultat va ser un xit: la meitat dOrdes
masculins de la ciutat en van fer cas, i daquesta manera el periode 1815-1820 va ser
una primera poca de activitat docent generalitzada i dacci directa cap a la poblaci
infantil, partint-se duna situaci oposada en qu els religiosos shavien limitat a
tasques docents exclusivament de rgim intern dins de cada Orde. Cal dir que pel que
fa a la poblaci femenina res va canviar respecte a la situaci anterior, i el Decret de
1815 no va suposar cap empenta. Les comunitats femenines continuaven amb la seva
vida de clausura, i noms el Convent de lEnsenyana i els Beateris oferien classes,
per sense cap interrupci.
El Trienni Liberal va escapar del tot lactivitat educativa dels convents masculins, ja
que totes les escoles van anar desapareixent durant aquest periode. Les causes sn
diverses: linestabilitat poltica i social viscuda a la ciutat, lactitud generalment poc
amistosa del govern municipal amb les comunitats religioses, i la recurrent mala fama
de la qual el clergat era mereixedor en poques de fam, guerres o epidmies, i que
amb tota seguretat retrauria lassistncia a les seves escoles. Tamb els antics
Collegis-Convent van ser clausurats, principalment des de 1822.
La Dcada Ominosa (1823-33) va restablir la situaci anterior; per en aquest cas, la
nova Ordre de Ferran VII demanant escoles als Convents (1824) no va tenir cap
efecte. Pot dir-se que els incidents del Trienni van produir un canvi dactitud dels
religiosos cap a la poblaci, que van renunciar a qualsevol activitat exterior. Si durant
el periode napolenic el francs era lenemic com a tots, durant aquest periode s el
mateix poble barcelon qui apareix com a adversari enfront els religiosos, i daquesta
manera la incipient tasca educativa encetada cap a 1815 es va esfumar totalment.
Amb una visi de lestament eclesial creixentment negativa no s destranyar que,
amb linstauraci del Rgim Liberal (1833), les comunitats religioses sortissin molt
malparades. La crema de convents i lExclaustraci, ambdues de 1835, mostraven a
uns religiosos que vivien desquenes a la societat, extranys, antiquats, i poc tils pel
collectiu social.
LExclaustraci de 1835 no va ser traumtica pel conjunt de la ciutat, ja que des del
punt de vista prctic lincidncia de les comunitats religioses a la poblaci era
prcticament nulla. Dins la vessant masculina, la desaparici duns convents sense
escoles i duns Collegis-Convent limitats a la formaci de nous religiosos no
comportaven cap perjudici per la poblaci potencialment escolaritzable. Dins el cas
femen tamb van desaparixer gaireb tots els convents de la ciutat, tots aquells
ntegrament dedicats a clausura, i igualment sense cap activitat externa.
459
Malgrat els recels generalitzats que poguessin haver cap als religiosos,
lExclaustraci fou portada a terme des dun punt de vista ms pragmtic que no pas
anticlerical, ja que tant en el cas mascul com en el femen van haver excepcions: els
Escolapis, el Convent de lEnsenyana, la Casa de Misericrdia, i els dos Beateris
ensenyants. El seu denominador com era tenir tasques actives i tils per la societat, i
per aix el poder pblic les va salvar. Excepte la Casa de Misericrdia, aquestes cases
es dedicaven prpiament a lensenyament de nois i noies.
Desprs daquesta eliminaci de presncia religiosa a la ciutat, lEstat hauria tingut
que desenvolupar i articular un sistema educatiu pblic i efica, per per manca de
recursos mai es va poder dur a terme. S van haver diverses iniciatives privades
laques (on en general predominava el sistema lancasteri), per van ser molt escasses
i dirigides als sectors socials ms privilegiats. La majoria foren escoles de pis i
petites, descassa envergadura. En total, des de 1835 lensenyament mascul existent a
la ciutat continuava sent molt escs, no va rebre cap impuls, i continuava subjecte a
(escassos) establiments de pagament. Per altra banda, el femen es mantenia
primordialment en les escoles gratutes de religioses, i amb una qualitat i diversitat de
matries molt minsa.
LExclaustraci en s no fou un fracs des del punt de vista cultural i docent, sin per
la manca duna resposta efica per crear un sistema densenyament pblic
mnimament accesible i igualitari. En realitat, lExclaustraci era necessria
nicament des del punt de vista econmic, ja que hauria tingut que servir per generar
els recursos econmics necessaris; per noms fou til per concentraci dels antics
convents en poques mans, degut a la seva mala gesti.
Desprs duns primers anys convulsos, la vida poltica i social de la ciutat es va
tranquilitzar des de 1845, dominada en lnies generals pel moderantisme a tot lEstat.
Aquesta poca va coincidir amb la represa de relacions amb el Vatic, les quals
havien quedat interrompudes a causa de la Desamortitzaci, i que va culminar amb el
Concordat amb la Santa Seu de 1851. Un tercer factor decisiu, tamb a nivell dEstat,
va ser la Llei Moyano dInstrucci Pblica (1857), que va suposar moltes i mplies
facilitats per lensenyament a crrec de religiosos (per exemple, lexempci de
titulaci oficial per poder exercir, fet que s fou obligada amb els laics), i la seva
esncia es va mantenir legislativament durant ms dun Segle.
Grcies a aquestes noves circumstncies, la vida religiosa a la ciutat es va poder anar
normalitzant, malgrat que en un primer moment tan sols amb les comunitats
femenines.
En la vessant femenina, des de 1845 comenaren a retornar les antigues Ordes; per
tamb van arribar noves comunitats de dones, especficament dedicades a
lensenyament, i en un ordre molt definit: primer van ser religioses franceses,
vingudes per ensenyar als sectors ms privilegiats (1845-50); desprs, de comunitats
dorigen catal pels sectors mitjans o inferiors (1850-60); i finalment, de comunitats
tamb darrel catalana pels sectors ms pobres, amb una activitat ms assistencial que
no pas docent (1860-74). Aix, entre 1845 i 1865 es va consolidar lestructura
dinternats femenins a la ciutat i als voltants: Sagrat Cor (Sarri), Loreto (Barcelona i
Les Corts), Jesus Maria (Sant Andreu), Dames Negres (Grcia i Sant Gervasi).
s molt destacable, per la seva brevetat, laparici de vries escoles gratutes de noies
allotjades en diversos convents dantics Ordes femenins cap a 1863. Sembla que
lempresa tan sols va durar uns mesos, i s difcil mesurar fins a quin punt van tenir
460
participaci les mateixes religioses, el poder pblic, o altres organismes. La seva

aparici simultnia fa pensar en algun tipus de conciliaci, ms enll de els Ordes
monstics que van participar.
En canvi, pel que fa a comunitats masculines la situaci no va ser la mateixa: els
antics Ordes no van poder tornar fins molt desprs. De comunitats noves no en van
arribar fins 1860, i de fet no van poder dur a terme activitats docents fins 1870.
Aquesta diferncia de 30 anys entre lactivitat femenina i masculina es deu a les
dificultats que els antics Ordes masculins trobaven per poder refer-se, principalment
per manca defectius humans, materials, i econmics: fins 1860, el personal profs
mascul havia anat descendint imparablement. En el cas femen era similar; en canvi,
limportaci de personal femen de lestranger (principalment de Frana) va afavorir
la seva rpida recuperaci, ams daportar nous conceptes de vda religiosa femenina
ms enll de la vida de clausura. En aquest periode (1845-1868), a la ciutat les
comunitats femenines havien passat de ser 6 a 22, i de 7 cases a 35. Mentres, en el cas
dels homes, havien passat duna a dues comunitats amb altres tantes cases. Una
diferncia abismal.
El Sexenni Democrtic (1868-1874) va suposar un fre generalitzat, una poca
dinestabilitat que va frenar tant les arribades com les fundacions. Linicial
recuperaci de les comunitats masculines, que des de 1870 comenaven a fundar
cases densenyament a la ciutat, es va veure temporalment tallat en sec. Pel que fa al
cas femen larribada de noves comunitats es va reduir, al igual que la fundaci
general de moltes cases; per no va haver un deturament total.
Amb la Restauraci (1874) es va donar una estabilitzaci de la situaci, amb resultats
prcticament instantanis: des del mateix 1874 es va donar una gran salt, amb una
arribada en massa tant de noves comunitats com un creixement general molt sostingut
en termes absoluts. En el cas mascul es va donar una primera onada darribades a la
ciutat, que pel cas femen va ser la segona.
Es trasllueixen tendncies dispars: en el cas mascul comencen a arribar comunitats
franceses, tal com havia succet amb les dones en poques precedents; en canvi, les
religioses daquest pas prcticament deixen darribar. Ams, en el cas mascul no es
dona un contraps de fundacions de comunitats religioses fundades a Catalunya o
Espanya, fet que s es don amb les femenines i amb fora. En total, Frana ser el
pas que ms personal religis haur portat a la ciutat des de 1845 enfront de
lespanyol i incls del catal, tant per la proximitat geogrfica al pas com per la
situaci creixentment incmoda per ensenyar que vivia el clergat daquest pas.
Espanya, al contrari, des de 1845 fou un lloc particularment favorable salvant el
periode del Sexenni.
Des de 1874 fins 1909 es pot apreciar un llarg periode de creixement sostingut sense
fisures ni trasbalsos. En total, de 24 comunitats en 1874 es va arribar a 56 en 1909,
que es tradueix en un creixement total de 36 a 149 cases; es a dir, van quadruplicar la
seva presncia a la ciutat. Cap a 1900 les noves fundacions a la ciutat sn en la seva
majoria directament protagonitzades per les comunitats ja establertes a la ciutat,
mostrant la ciutat certs smptomes de saturaci. Aix no suposa el fre a nou personal,
ja que la Llei de Combes a Frana (1903) provocaria larribada duna nova fornada de
461
personal francs a la ciutat. Per es tracta de personal adscrit a comunitats ja presents

a la ciutat, mentres a la resta dEspanya. Curiosament, no va haver gaireb cap nova
comunitat religiosa establerta a la ciutat arran daquell massiu exili provinent de
Frana, noms una femenina.
En tot cas, les escasses associacions religioses que arribaren fins 1936 a la ciutat es
trobaven amb poc marge de maniobra, i ja creixien molt poc: en 1900 ja sha produt
una certa jerarquitzaci i presa de posicions a la ciutat que fonamentalment sha
mantingut inamovible fins lactualitat. En el cas mascul, ja est prou clara la
predominncia de 5 comunitats, tant numricament com qualitativament: Jesutes,
Escolapis, Salesians, Germans de la Salle, i Germans Maristes. En el cas femen la
predominncia s ms quantitativa que qualitativa, si exceptuem lexcepcional cas
numric de les Filles de la Caritat. En tot cas, el domini femen va estar sempre molt
repartit entre una dotzena de comunitats que seria difcil de jerarquitzar segons
diferents criteris danlisi.
Fins ara, totes les comunitats tenien un desig de cobrir i atendre a tots els sectors
socials de la ciutat amb la seva activitat. La voluntat de servei existeix, amb el desig
de millorar les condicions de vida de la poblaci. Per per altra banda, per portar a
terme els seus objectius calien suports i mitjans. En el fons, el concepte descola
gratuta no va nixer com una finalitat per s mateixa. Lensenyament per pobres
sorgeix generalment com a activitat subordinada a les seves creences i prctiques
catliques, en funci dun pensament religis molt present, i que no podia ser discutit.
En suma, lensenyament i religi anaven ntimament lligats. De resultes de tot aix
sorgia un ensenyament molt ideologitzat i de menys qualitat, amb una tendncia a
inculcar els valors dordre i lestabilitat, fent-lo molt coincident amb els sectors
dominants que, ams, eren els que afavoriren la seva expansi. Inconscientment,
lEsglsia va consagrar una desigualtat social existent, i es converteix en un ens ms
de separaci.
Els religiosos arribats es veieren amb el problema de actuar amb gran precarietat, i
davant la necessitat tenien dues vies de supervivncia. Una via era rebre aportacions i
ajudes, amb el risc de subsidiarietat i obligada reciprocitat amb aquells que ofereixen
la seva ajuda. Acceptar les ajudes suposava assumir una crrega ideolgica afegida
que es transmetia a tota una concepci de la vida i la societat a travs de la seva tasca.
El pensament rebut corresponia al de les classes benestants de la ciutat basat en el
conservadurisme, el manteniment de lordre i la pau social a ultrana en detriment de
la justcia social, i la diferenciaci classista en tots els aspectes de la vida.
Una altra via era implantar lensenyament de pagament per subsistir, fet que per molts
religiosos era incompatible amb el seu ideari; per que no van tenir ms remei que
adoptar per subsistir. En part ho van fer per aquest fet, per tamb per haver assimilat
implcitament el pensament social del pas i considerar el pagament com a habitual en
una ciutat amb una aguda diferenciaci social. Aquesta mena de pacte o mitja
renncia va ajudar a portar a terme els objectius dels religiosos. Acceptant les regles
del joc del pas, els religiosos aconseguiren els mitjans i suports adequats per portar a
terme la seva acci evangelitzadora (=educadora).
Fins aqu es comprn que el principi datenci a les persones de tota classe i condici
suposava certes renncies, per algunes comunitats anaren ms enll. Van aconseguir
uns suports creixentment grans, amb la condici de dedicar ms i millor atenci als
sectors que oferien aquests recursos. Aix suposava que no noms podien subsistir,
462
ara tamb podien oferir un ensenyament ms selecte a gust de qui els apoiava. Com a
resultat, es va refermar un ensenyament de pagament amb gran vitalitat, mitjans i
incls luxe, comparat amb la pobresa de les escoles gratutes. Els recursos no noms
serviren per expandir-se, sin tamb per grans construccions (a vegades molt luxoses)
de costosa factura. La diferncia amb lensenyament gratut quedava marcada. Per un
costat els religiosos aconseguien prosperar, per deformaren ostensiblement els seus
objectius inicials.
El pagament va consagrar la diferncia i es va trencar tot principi datenci
igualitria. El cam estava ja traat, i les comunitats nouvingudes amb posterioritat no
podran fer res per canviar aquestes estructures fermament establertes, sota risc de
quedar molt redut el seu abast dacci. Amb aquest pensament desigualitari es va
consolidar un teixit social basat en la discriminaci social i gestat des dun efica
sistema dissuasori i dadoctrinament combinat amb lensenyament.
A principis de Segle, aquest sistema desigualitari ja estava consolidat. De rebot,
sanava generant un creixent resentiment i frustraci que va acabar esclatant durant
els avalots de la Setmana Trgica, a finals de Juliol de 1909. Destaca que gaireb tots
els edificis cremats durant aquests dies fossin de religiosos, incloent les seves cases
densenyament si les tenien. Per tant, havia un objectiu clar que shavia anat gestant
durant ls anys precedents, i que va esclatar trgicament: com en altres ocasions,
lEsglsia va ser presa com a culpable dels mals de la poblaci, i fou la principal
vctima. Per en aquesta ocasi tamb van rebre els seus establiments educatius,
fossin o no esglsies o convents, reflexant que el sistema docent creat no era del grat
de la majoria de la poblaci. Numricament, les seves conseqncies immediates va
suposar una prdua defectius materials, ja que de 150 cases densenyament en 1909
es va passar a 142 en 1910 (i aix sense comptar els religiosos morts). En 1910 i 1911
la situaci shavia normalitzat del tot, i inicialment tot va tornar a ser com abans.
Per les consequncies a llarg termini s van ser importants. Primer, el ritme
fundacional es va ressentir molt. Aix queda pals en les xifres: en 1925 havien 145
cases a la ciutat, i fins a finals dels anys 20 no es van superar les 150 cases de 1909.
Ams, lestancament tenia arrels ms profundes: cap a 1900 ja shavia cobert la
demanda existent pels sectors socials mitjans i alts; per en canvi, bona part de les
fundacions posteriors als avalots seguien estant dirigides a aquests sectors. I aquest
tmid creixement es va veure compensat per la desaparici daltres cases ms
modestes: als barris pobres les comunitats religioses marxen, o ja no funden cases
(Hostafrancs, Poblenou, Poble Sec, Fort Pius, Clot...). A les noves barriades tampoc
apareixen malgrat la necessitat (Bon Pastor, Montjuc, Can Tunis), especialment per
pert dels homes.
Aix indica un altre punt fonamental: va haver un canvi dactitud de lestament
religis respecte als sectors socials modestos. La situaci lmit viscuda va fer que les
comunitats religioses prenguessin partit a favor dels sectors socials que fins llavors
els havien ajudat i financiat, en detriment dels ms modestos, dels quals es van
distanciar, jutjant-los com a violents i desagrats. No els van abandonar totalment, ja
que van continuar mantenint cases obertes a barris pobres i proletaris; per va haver
un recel pals des de llavors en el sistema dimplantaci de noves cases a la ciutat,
que va variar sensiblement degut al recel ocasionat pels avalots. El trencament entre
part de la societat barcelonina i lEsglsia ja era irreversible.
463
Finalment, tampoc no va haver cap tipus de modificacio dels plantejaments educatius,

que continuaren sent discriminatoris segons categoria social, incidint ms en la
formaci catlica que en la intelectual. En resum, els religiosos es van tancar en les
seves posicions, sent incapaos de fer una lectura constructiva dels avalots, sense
analitzar en profunditat les seves causes i els possibles remeis, redunt-se a fer una
lectura denemics de la religi. El plantejament educatiu i social dels religiosos no va
canviar, bsicament, en res.
Aquesta situaci es va mantenir inamovible durant uns 15 anys, fins que des de 1925
aproximadament hi ha una revitalitzaci. Tant de homes com de dones, comencen a
arribar noves comunitats. Inicialment aquest fenmen respon a raons demogrfiques,
degut a un creixement de poblaci especialment massificat a causa dels preparatius de
lExposici Universal de la ciutat (1929). Com a resultat, uns barris creixen
espectacularment, i tamb sen creen de nous (Bon Pastor, Cases Barates del Tur de
la Peira...). Per lonada darribades tamb respon a lactitud generalitzada des de
1909, en una ciutat on els desequilibris shavien accentuat molt amb zones afines i
molt ben cobertes, generalment de classes altes i mitges, i altres molt abandonades.
La resposta daquests religiosos davant les noves exigncies no va ser suficient (s
difcil dir si havia o no voluntat, o era una questi de manca defectius humans o
materials a nivell general). En qualsevol cas, va caldre afavorir larribada de noves
comunitats amb noves energies i efectius, aconseguint-se una gran resultat,
especialment en el cas femen.
La Segona Repblica (1931) va suposar una paralitzaci del procs anterior, encara
que no va tenir incidncia greu en les comunitats ja presents. Llevat de lexpulsi dels
Jesutes i lutilitzaci de les seves cases com Escoles pbliques, per la resta de
comunitats de la ciutat la nova situaci va ser rpidament assimilada amb diversos
canvis limitats a una modificaci del seu estatus legal i dimatge. Els fonaments del
seu corriculum docent prcticament no van variar, sense canvis de fons. Daqu que,
apart dels Jesutes, no hagus gaireb cap desaparici en aquest periode. En canvi, la
situaci vigent s va provocar que no arribs cap comunitat nova durant els anys 30.
Les niques comunitats docents que arriben durant els anys 30 van ser dues
comunitats femenines alemanyes, fugint del Nazisme.
En total, 26 comunitats masculines i 65 femenines van dur a terme la docncia en
algn moment fins 1936 en alguna de les seves modalidats. Durant aquest llarg
periode de cent anys (1835-1936), lensenyament de lEsglsia no va aconseguir
formar un sistema educatiu igualitari, efica i universal. Apart dels matisos propis de
cada comunitat i dels periodes fluctuants dexpansi i de crisi, genricament els
religiosos no van implantar un sistema educatiu conciliador i homogeni en el conjunt
de la societat. El seu desenvolupament va estar sempre subjecte als desitjos del poder
econmic i social de la ciutat, i sempre van tenir que adaptar-se a les exigncies
subterfgies daquests estaments per poder implantar-se i desenvolupar-se. Daquesta
manera aconseguiren les seves fites, per estructuralment molt mediatitzades per
lestructura social classista.
De totes maneres, linteracci entre societat i Esglsia en el mon educatiu va ser tal,
que s difcil poder dir que les comunitats religioses van cedir als plantejaments
classistes. s a dir, els plantejaments basats en la caritat (deure dels rics) i submissi
(deure dels pobres) van trobar perfecte encaix en el model social espanyol i barcelon,
convertint-se en difussors i dun model social desigual i discriminatori, que ams va
464
trobar en lEsglsia un continuador i legitimador idoni a travs del seu poder

dissuasori. Lensenyament era el millor sistema dinculcaci possible, i un punt de
complicitat perfecte: les comunitats aconseguien expandir-se, i els sectors privilegiats
mantenien el control social. Daquesta manera totes dues parts difonien i mantenien el
seu model de societat, estretament unit en els seus fonaments, a travs de
lensenyament.
Como a resultat, un sistema docent que girava entorn del factor econmic tant per
nixer, desenvolupar-se, i participar-ne. Un sistema que es va mantenir petri, sense
modificacions durant anys (parallelament a les estructures poltiques i socials de
lEstat Liberal i restauracionista), i que va anar quedant progressivament desfasat dins
una societat creixentment secularitzada i moderna. La Segona Repblica fou lnic
intent de reforma, per com sha pogut veure va ser ms polmic en els seus
plantejaments terics, que no pas efectiu en la prctica.
El trasbals que supos la Guerra Civil (1936-39) saconsegueix superar molt aviat,
malgrat les prdues materials i humanes ocasionades. Naturalment, totes les
comunitats van estar inoperants durant el periode bllic, i prcticament totes van
retornar a la ciutat des de 1939. Malgrat les destrosses i dificultats viscudes als
primers anys de la postguerra, no va desaparixer cap comunitat masculina, fos
docent o no. En el cas femen va haver un molt lleuger descens: va desaparixer una
dedicada a lensenyament, i dues amb altres finalitats. Ams, es reincorporaven els
Jesutes recuperant totes les seves cases de 1932.
Les circumstncies tornaren a ser extraordinriament propcies per lEsglsia a partir
de llavors, ja que el rgim Franquista va depositar en les seves mans la responsabilitat
de lensenyament, amb poders gaireb illimitats. Amb un ampli marge de maniobra i
unes lleis molt afavoridores, es va viure un nou procs de gran expansi, malgrat les
precarietats viscudes i les dures condicions de vida. Fou la darrera onada fundacional
viscuda a la ciutat.
Segons sexes, la recuperaci va ser ms o menys rpida. En el cas mascul, els anys
40 encara van ser de lenta represa, i no va ser fins els anys 50 que van comenar
larribada de noves comunitats i la fundaci de noves cases. La presncia dels Jesutes
(absents als anys 30) donen una imatge numricament ms positiva, que pot portar a
engany. Mentres, en el cas femen, des del mateix any 1939 comenaven a arribar
comunitats a la ciutat, i en 1940 ja hi havien ms que en 1936. Per tant, la represa de
la vida religiosa a la ciutat va recuperar la normalitat gaireb immediatament.
En total, una quarantena de noves comunitats van arribar a la ciutat entre 1939 i 1975.
En quant al nombre de cases totals densenyament pot dir-se gaireb el mateix, encara
que la recuperaci va trigar una mica ms. El trasbals de la Guerra va fer desaparixer
relativament poques cases (es va passar de 148 en 1936 a 145 en 1940), per als
primers anys hi ha un cert estancament. No obstant, en 1945 ja es donen smptomes
duna gran recuperaci amb 159, sobrepassant-se mpliament el nivell de 1936.
En aquesta etapa tamb destaca la desaparici definitiva de les velles Ordes religioses
com a docents, tant les monstiques com les mendicants, donant pas a les modernes
congregacions dedicades expressament a leducaci. Al contrari del que passava en
altres ciutats espanyoles, on aquestes Ordes encara mantenien un paper educacional
prou representatiu, a la ciutat van desaparixer totalment grcies a larribada
peridica de noves comunitats ms adients per aquesta finalitat. En aquest sentit,
465
Barcelona sempre ha sigut una ciutat molt moderna grcies al gran nombre de
comunitats rebudes, i a la seva gran varietat.
Fixant-nos en la procedncia geogrfica, el personal arribat a la ciutat s gaireb
exclusivament peninsular, i especialment de la resta dEspanya. Tant podien ser
comunitats nascudes a Espanya de manera recent, com destrangeres ja implantades i
amb personal autcton. Es dona una intensa espanyolitzaci, fet que ja sestava
produint a finals dels anys 20, i que ara sintensifica pel gran nombre de religiosos
arribats i la llarga durada del periode. Tant en el cas femen com en el mascul, el
personal arribat darreu dEspanya fou molt quantis.
Apart del factor numric, que en aquests anys va tenir una continutat molt regular,
tamb pren rellevncia durant aquesta poca el progressiu canvi de mentalitat operat a
lEsglsia. Als anys 40 i part dels 50, el pensament i lacci havien sigut una simple
perllongaci de lanterior a 1936. En general, aquest canvi dactitud a gran escala se
sol atribuir a lmplia corrent renovadora introduda pel Concili Vatic II. No obstant,
el canvi a Barcelona comen a donar-se abans, segurament grcies a linfluncia del
Congrs Eucarstic Internacional (1952). Observant les tendncies en la distribuci
geogrfica de fundacions a la ciutat en aquesta lapse de temps, es pot observar
clarament que als anys 50 les fundacions de cases densenyament es van repartir per
tot tipus de barris, tant en els obrers i proletaris ja existents (i que sovint havien tingut
un grau danticlericalisme molt actiu abans de 1936), com en els nous barris de
barraquistes i immigrants. s a dir, la tendncia discriminatria iniciada amb la
Setmana Trgica se supera i les comunitats densenyament prenen la iniciativa
doferir un servei a tots els estaments socials, independentment de la seva
procedncia, estatus social o pensament. I pel contrari, aquells barris tradicionalment
ben atesos (com la Dreta de lEixample) deixen de crixer i incls van perdent pes en
el conjunt de la ciutat. La redistribuci geogrfica de cases densenyament al llarg de
tota la ciutat s un fet des dels anys 50, aconseguint-se un progressiu reequilibri
territorial molt ms coherent.
Tamb sha de tenir en compte que lanticlericalisme, present fins 1936, havia sigut
totalment desactivat i perseguit, eliminant qualsevol rastre doposici o belligerncia
en tot tipus de barris. Daquesta manera, lEsglsia es trobava un camp dacci molt
ms propici per expandir-se. En poc temps, els progressos realitzats van ser molt ms
apreciables que els dabans de 1936; per de totes maneres, malgrat la gran activitat
desplegada en aquests anys, lescolaritzaci plena no es va produir perqu lestament
pblic continuava totalment inhibit.
Daquesta manera, el creixement va ser constant als anys 50 i 60. Tan sols remarcar
que, en el cas mascul, en la segona meitat dels anys 60 es va produir un estancament
en lexpansi inicialment poc explicable. La ra ms factible serien les conclusions
del Concili Vatic II (1963), que van provocar la renncia de molts membres del
clergat a a seva vida religiosa, limitant les possibilitats de creixement de aquestes
comunitats a la ciutat (en efecte, entre 1963 i 1966 no es va fundar cap casa a la
ciutat, mentres abans i desprs lactivitat expansiva va ser constant).
El punt lgid de creixement es va donar a principis dels anys 70, amb 216 cases
densenyament a tota la ciutat en funcionament (1970). Des de llavors va comenar
un lent decliu, fins les 124 cases del 2000. Aquesta etapa ve indubtablement marcada
466
per la nova Llei dEducaci (1969), que va marcar unes pautes molt ms estrictes
amb la tasca de lEsglsia, i que no podien ser complides amb la facilitat de fins ara.
A la vegada, durant el periode destaca que van desaparixer ms cases femenines que
no pas masculines, ja que les femenines solien tenir ms personal per gaudien en
conjunt de menys recursos. Un fet molt habitual en totes les poques, en que les
dones mostraven amb ms claredat els periodes dala o crisi, amb tendncies
inversament proporcionals molt ms accentuades que amb els homes. Novament, aqu
fou on es van tornar a reflexar les febleses de les cases femenines: les seves
deficincies van quedar paleses en aquests 30 anys, perdent-se ms dun 40 % de les
cases obertes (164 en 1970, a 92 en 2000), fins a 25 comunitats femenines abandonen
les tasques docents, o incls marxen de la ciutat. Aix posava al descobert la
insuficincia dels equipaments escolars femenins, ms quantiosos que els masculins,
per en general ms precaris. Mentrestant, les cases masculines van anar
desapareixent duna manera ms lenta i sense arribar a lmits preocupants (de 52 a
32).
No obstant, malgrat el periode de crisi es va mantenir una actitud prou coherent,
realitzant-se un replegament molt consensuat, i evitant nous desequilibris territorials.
Al contrari del que podria semblar ms fcil de fer, sn els barris de classe mitjana i
alta, amb una demanda ms estable i segura, els que van perdre part de les seves cases
densenyament; mentres, les zones ms necessitades van mantenir o incls veieren
augmentar les presncies als seus barris. No era una tasca facil, ja que tradicionalment
les cases obertes en barris ms modestos eren les que tenien les deficincies
estructurals ms patents, mentres als barris ms acomodats era on existien els edificis
ms cmodes i ben equipats. Per aix es va acabar als anys 50 i 60, incidint-se molt
en crear establiments educatius de qualitat i, sobretot, que eliminessin les abismals
diferncies existents fonamentades en criteris socials i econmics. Aix, un barri com
la Dreta de lEixample va passar de 21 cases (1965) a 11 (1985), tractant-se del barri
estndar de les classes mitjanes i altes de la ciutat, sempre ben ats per les comunitats
docents.
La tendencia descendent va continuar fins lactualitat, passant-se de 216 cases (1970)
a 124 (2000), amb gaireb la meitat de cases densenyament desaparegudes en 30
anys: una mitjana de tres per any. Malgrat que els efectes de la nova Llei dEducaci
shavien fet notar noms als anys 70, posteriorment van entrar altres factors com la
manca de vocacions religioses, el reforament del paper de lensenyament pblic, i el
descens general de la natalitat que ha fomentat que aquest procs de davallada shagi
allargat i agreujat. Sambla que des de mitjans dels anys 90 el procs de davallada es
redueix, i que definitivament els centres que queden tenen ms possibilitats de
mantenir-se que fins ara. Desprs de varis quinquennis que veieren la desaparici de
fins una vintena de cases, entre 1995 i el 2000 la reducci ha sigut nicament de 128
a 124 unitats.
Per a diferncia daltres ciutats espanyoles, aquest descens de lensenyament privat
religis combinat amb el reforament de lensenyament pblic encara no ha suposat
una inversi de papers. En 1970, lensenyament pblic tenia un pes dominant a totes
les provncies espanyoles, excepte Madrid, Biscaia i Barcelona. Per mentres a
Madrid i Biscaia no predominava per molt poc, a Barcelona la seva presncia no
arribava al 30%. Als darrers decennis, malgrat els esforos realitzats, lensenyament
de comunitats religioses segueix tenint un pes cabdal a la ciutat, un cas nic dintre de
les grans ciutats de tota Espanya.
467
En conjunt, lexpansi dels anys 40, 50 i 60 combinada amb la crisi i selecci des
dels 70 ha donat com a resultat un reequilibri territorial dacord amb la nova
configuraci urbana i demogrfica de la ciutat, ams de molt ms repartit i just.
Malgrat que el nombre de cases existents en el 2000 est incls per sota del nivell de
1900, les seves caracterstiques qualitatives sn molt diferents que les de fa cent anys.
Tampoc el sistema docent s el dabans, eliminant la separaci per sexes i segons
pagament o gratutat. En conjunt, lensenyament s ms democrtic, igualitari i
accesible. Ams, el desenvolupament de lensenyament pblic i privat laic ha tret el
protagonisme absolut al ensenyament de lEsglsia, convertint-lo en una oferta ms
per al sector escolar que ha deixat de ser exclusiva i excloent, per que encara
continua sent clarament dominant a la ciutat.
Barcelona segueix reflexant actualment el paradigma de desenvolupament dun
model escolar ntimament lligat a lestament eclesistic hereu dels estats liberal,
restauracionista i franquista, i que sha anat adaptant i desenvolupant segons cada
poca histrica. La seva presncia ha sigut constant desprs dun segle i mig,
transformant-se i renovant-se, i determinant la configuraci urbana i cultural de lurbs
actual.
Totes les grans comunitats catliques densenyament dabast mundial, presents a
Espanya, han tingut Barcelona com a plaa primordial per la seva expansi. Hem
dexceptuar els Marianistes (presents molt tardanament, i amb poc pes), les Ursulines
(semblants a la Companyia de Maria en molts aspectes) i les Monges Irlandeses
(branca germana de les Alemanyes). De la resta totes estan a la ciutat, gaireb cap ha
desaparegut, i mai han tingut un paper redut o marginal.
A Barcelona sempre sha mantingut un gran nombre i una gran varietat de comunitats
ensenyants, en relaci a la resta de ciutats de lEstat, i en totes les poques. La ciutat
antiga i actual sha format tal com s grcies al paper dun total de gaireb 150
comunitats religioses dedicades com a educadores de vries generacions de
barcelonins. Deixant de banda visions favorables o crtiques del seu paper, sense
dubte la seva presncia ha sigut vital per arribar a formar la Barcelona que avui
coneixem.
468
7-BIBLIOGRAFIA
FONTS DORGANISMES ECLESISTICS
Bisbat de Barcelona
(Annualis) Ordo divini Oficii recitandi et Missae celebrandae in civitate

Dioecesique Barcinonensi. Impremta Subirana, Bisbat de Barcelona. Publicat
des de 1791 anualment.
-Guia 1929: Estadstica de las comunidades religiosas establecidas en la Dicesis
(pg. 76-82).
-Guia 1930: rdenes religiosas establecidas en la Dicesis de Barcelona (pg. 82-99).
-Guia 1931: rdenes religiosas establecidas en la Dicesis de Barcelona (pg. 84102).
-Guia 1932: rdenes religiosas establecidas en la Dicesis de Barcelona (pg. 84100).
-Guia 1943: Comunidades religiosas establecidas en la Dicesis de Barcelona (pg.
77-94).
81-98).
85-103).
89-108).
89-111).
90-112).
89-111).
91-114).
113-136).
81-105).
81-106).
81-106).
81-108).
83-110).
85-115).
83-113).
469

83-113).
83-115).
85-117).
84-118).
77-110).
-Guia 1965: Comunidades religiosas establecidas en la Archidicesis de Barcelona
(pg. 78-121).
(pg. 79-122).
(pg. 83-127).
(pg. 53-98).
Gua de la Iglesia en la Archidicesis de Barcelona. Continuaci de la

publicaci anterior.
-Guia 1969: Comunidades de varones y mujeres (pg. 125-51).
-Guia 1973: Familias religiosas de varones y mujeres (pg. 60-74).
-Guia 1977: Famlies religioses masculines i femenines (pg. 62-81).
Butllet Oficial de lArquebisbat de Barcelona. Continuaci de la publicaci

anterior.
-Guia 1984: Instituts de Vida consagrada masculins i femenins (pg. 93-114).
-Guia 1985: Instituts de Vida consagrada i Societats de Vida Apostlica masculins i
femenins (pg. 93-114).
470

Guia de lEsglsia a lArxidicesi de Barcelona. Butllet de lArquebisbat.

Continuaci de la publicaci anterior.
femenins (pg. 75-138; 149-50).
Comunidades Religiosas. Secretara de Cmara y Gobierno del Obispado de

Barcelona. Manuscrit indit. Barcelona, 1902.
Comunidades Religiosas. Secretara de Cmara y Gobierno del Obispado de

Barcelona. Manuscrit indit. Barcelona, cap a 1910.
Conferencia Espaola de Religiosos (CONFER)
Gua de las Comunidades Religiosas Masculinas de Espaa. Conferencia

Espaola de Religiosos (CONFER). Madrid.
-Guia 1963: Comunitats masculines a la provncia de Barcelona (pg. 192-95).
-Guia 1972: Comunitats masculines a Barcelona ciutat (pg. 186-89).
Gua de las Comunidades Religiosas Femeninas de Espaa. Conferencia

Espaola de Religiosos (CONFER). Madrid.
-Guia 1963: Comunitats femenines a Barcelona ciutat (pg. 251-58).
471
Gua de las Comunidades Religiosas de Espaa. Conferencia Espaola de

Religiosos (CONFER). Madrid, 1999. Unificaci de les dues publicacions
anteriors.
Federacin Espaola de Religiosos de la Enseanza (FERE)
Centros Educativos de la Iglesia-Anuario de la Enseanza Primaria.

Secretariado de la Comisin Episcopal de Enseanza. Madrid.
Anuari 1951: Centros del Distrito Universitario de Barcelona (pg. 38-45).
Anuari 1959: Escuelas primarias de la Iglesia de nios (pg. 127-28).
Centros Educativos de la Iglesia- Anuario de la Enseanza Media. Secretariado

de la Comisin Episcopal de Enseanza. Madrid.
Anuari 1954: Colegios masculinos y femeninos (pg. 175-80).
Anuari 1957: Colegios masculinos y femeninos (pg. 145-53).
Gua de Centros de Enseanza Media de la Iglesia. Federacin Espaola de

Religiosos de Enseanza (FERE). Madrid.
Guia 1961: Distrito Universitario de Barcelona-Colegios masculinos y femeninos
(pg. 7-15).
Guia 1964: Distrito Universitario de Barcelona-Colegios masculinos y femeninos
(pg. 9-20), Secciones filiales (218-21).
Guia-Suplement 1965: Distrito Universitario de Barcelona-Colegios masculinos y
femeninos (pg. 11-13).
Guia-Suplement 1966: Distrito Universitario de Barcelona-Colegios masculinos y
femeninos (pg. 7), Secciones filiales (31-32).
-Guia 1967: Distrito Universitario de Barcelona-Colegios masculinos y femeninos
(pg. 11-22), Secciones filiales (228-31), Centros de Bachillerato Tcnico
Administrativo Femenino de la Iglesia (251).
-Guia 1968: Colegios de enseanza media masculinos y femeninos (pg. 15-21).
-Guia 1969: Colegios de enseanza media masculinos y femeninos (pg. 15-21),
Secciones filiales (102-05), Bachilleratos Tcnicos (117-18), Escuelas de Formacin
Profesional de la Iglesia (127-28).
-Guia 1970: Colegios de enseanza media masculinos y femeninos (pg. 16-21).
-Guia 1971: Colegios de enseanza media masculinos y femeninos (pg. 14-19),
Secciones filiales (102-03), Bachilleratos Tcnicos (119-20), Escuelas de Formacin
Profesional de la Iglesia (129-30).
-Guia-Suplement 1972: Colegios de enseanza media-bajas (pg. 7).
Gua de Centros de Enseanza Primaria de la Iglesia. Servicio Estadstico de

Centros Docentes de la Iglesia. Federacin Espaola de Religiosos de Enseanza
(FERE). Madrid, 1970 (Edici provisional, indita). Pg. 25-30.
Gua-Anuario de Centros de Educacin Preescolar, EGB y Educacin Primaria

de la Iglesia. Federacin Espaola de Religiosos de Enseanza (FERE). Madrid,
1972. (Collegis dEGB donats de baixa). Pg. 8-9.
472
Gua de Centros Docentes de la Iglesia. Servicio Estadstico de Centros

Docentes de la Iglesia. Federacin Espaola de Religiosos de Enseanza (FERE).
Continuaci de la Gua de Centros de Enseanza Media de la Iglesia, per ara
abarcant tots els cicles formatius.
-Guia 1973: Centros masculinos y femeninos (pg. 37-49).
Gua de Centros Educativos Catlicos. Consejo General de la Educacin

Catlica. Federacin Espaola de Religiosos de Enseanza (FERE). Continuaci
de la publicaci anterior.
Uni de Religiosos de Catalunya (URC)
Gua de la Uni de Religiosos de Catalunya. Volum I: Qui som, on som. Uni

de Religiosos de Catalunya (URC). Editorial Claret. Barcelona, 1988, 1992 i
1996.
Gua de la Uni de Religiosos de Catalunya. Volum II: Obres i institucions. Qu
fem. Uni de Religiosos de Catalunya (URC). Editorial Claret. Barcelona, 1988 i
1994.
Guia de la Vida religiosa a Catalunya. Qui som, on som, qu fem Uni de
Religiosos de Catalunya (URC). Editorial Claret. Barcelona, 1998 i 2001. (uni
de les dues guies anteriors).
FONTS ESTADSTIQUES
Annuario Pontificio (des de 1943). Tipografia Vaticana. Ciutat del Vatic.

Anuario de la Enseanza Elemental, Tcnica i Superior (1920).
Anuario Eclesistico de Espaa. Impremta Subirana. Barcelona, 1915-1936.
473
-Anuari 1916: Estadstica de rdenes, Institutos y Congregaciones religiosas de

varones (pg. 367-74), de mujeres (374-394).
-Anuari 1918: rdenes, Institutos y Congregaciones religiosas de varones (ressenya
histrica i general) (pg. 3*-183*), estadstica de mujeres (189*-214*).
-Anuari 1926: Dicesis de Barcelona-Organizacin y Estadstica (pg. 92-96)
Anuario Estadstico de la Ciudad de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.

Barcelona, 1902-1920.
-Anuari 1902: Escuelas subvencionadas (pg. 276), Escuelas privadas de primera
enseanza de Barcelona, por calles y distritos (277-81), Gastos generales de
Beneficencia municipal (337-38), Asilos (pg. 339-53).
-Anuari 1904: Establecimientos de beneficencia subvencionados (pg. 369-70),
Asilos (389-401).
-Anuari 1905: Establecimentos de enseanza subvencionados (pg. 236-37), Escuelas
privadas de primera enseanza de la ciudad, por calles y distritos (238-42),
Establecimientos de beneficencia subvencionados (443), Asilos (452-62).
-Anuari 1906: Establecimentos de enseanza subvencionados (pg. 312-13), Escuelas
privadas de primera enseanza de la ciudad, por calles y distritos (314-18),
Establecimientos de beneficencia subvencionados (417), Asilos (424-27).
-Anuari 1907: Escuelas privadas de primera enseanza de la ciudad, por calles y
distritos (pg. 257-61), algunas Escuelas i Colegios importantes a cargo de Institutos
Religiosos (263-67), Establecimientos de beneficencia subvencionados (394-95),
Beneficencia Provincial: Casas de Misericordia-Periodo de Lactancia-Segunda
Infancia, pubertad y adolescencia (399-412).
-Anuari 1908: Colegios y Escuelas particulares de primera enseanza (pg. 182-193).
-Anuari 1909: Colegios y Escuelas particulares de primera enseanza (pg. 194-203),
Beneficencia: Asilos-Cunas, Asilo de hurfanos o desamparados, Instituciones de
preservacin, reforma y rehabilitacin (255-271).
Asociaciones dedicadas a la primera enseanza gratuita (271), Colegios agregados al
Instituto General y Tcnico (289).
Asociaciones dedicadas a la primera enseanza gratuita (227), Establecimientos de
enseanza subvencionados por el Ayuntamiento (229-31), Beneficencia: AsilosCunas, Asilos de hurfanos o desamparados, Instituciones de preservacin, reforma y
rehabilitacin (289-307).
Instituciones religiosas, Ateneos obreros, Patronatos y otras Asociaciones dedicadas a
la primera enseanza gratuita (195-98), Escuelas gratuitas catlicas agrupadas por
parroquias (198-203), Subvenciones de Beneficencia (304-05), Asilos-Cunas, Asilos
de hurfanos o desamparados, Instituciones de preservacin, reforma y rehabilitacin
(322-30), Instituciones de socorro y auxilio a los anormales (331-333), Sntesis de las
Instituciones de Beneficencia de Barcelona (342-46).
474
-Anuari 1913: Instituciones religiosas, Ateneos obreros, Patronatos y otras

Asociaciones dedicadas a la primera enseanza gratuita (pg. 239-42), Escuelas
gratuitas catlicas agrupadas por parroquias (242-47), Colegios agregados al Instituto
General y Tcnico (255-57), Sntesis de las Instituciones de Beneficencia de
Barcelona (329-33).
-Anuari 1914: Relacin de los establecimientos de enseanza subvencionados por el
Ayuntamiento (pg. 287-89), Colegios agregados al Instituto General y Tcnico (31719), Sntesis de las Instituciones de Beneficencia de Barcelona (395-99).
Colegios agregados al Instituto General y Tcnico (233-35), Subvenciones de
Beneficencia (327-28), Sntesis de las Instituciones de Beneficencia de Barcelona
(343-47).
-Anuari 1916: Colegios agregados al Instituto General y Tcnico (233-35).
-Anuari 1917: Colegios agregados al Instituto General y Tcnico (217-19).
-Anuari 1918-19-20: Relaci de les Escoles particulars que hi han actualment a
Barcelona (306-14), Escoles gratuites catliques agrupades per Parroquies (315-17),
Colegios agregados al Instituto en el curso de 1919 a 1920 (323).
Anuario Catlico Espaol. 6 Volums: 1953, 1955, 1958, 1962, 1965 i 1968).
Madrid.
Anuari 1953: Dicesis de Barcelona (pg. 151-160).
Catleg de la srie dobres particulars dels fons documentals dels antics pobles
agregats de Sarri i Vallvidrera (1845-1922). Volum I. Collecci Inventaris i
Catlegs de lArxiu Municipal. Ajuntament de Barcelona, 1992.
Catleg de la srie de llicncies dobres particulars dels fons documentals de
lantic Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles (1850-97). Volum II. Collecci
Inventaris i Catlegs de lArxiu Municipal. Ajuntament de Barcelona, 1993.
Catleg del patrimoni arquitectnic histric-artstic de la ciutat de Barcelona.
rea dUrbanisme i Obres Pbliques. Ajuntament de Barcelona.
Gaceta Municipal de Barcelona: Relacin de las entidades a quien subvenciona
el Ayuntamiento... Any IV, n 26. Barcelona, 1917.
Guia dels instituts i centres privats de Batxillerat de Catalunya. Generalitat de
Catalunya. Departament dEnsenyament. Barcelona, 1982 (Pgs. 19-25).
Gua de la Iglesia en Espaa. 19 Volums (1954, 1955, 1956, 1957, 1959, 1960,
1961, 1963, 1965, 1966, 1967, 1970, 1973?, 1976, 1979, 1985, 1987, 1991 i
1993). Oficina General de Informacin i Estadstica de la Iglesia en Espaa (des
de 1973 Oficina de Sociologa i Estadstica de la Iglesia.). Madrid.
-Guia 1954: Dicesis de Barcelona-Relacin de Religiosos (pg. 303-04), la accin
de la Iglesia en la Enseanza primaria de Espaa (773-776).
-Guia 1955: Colegios de segunda enseanza, de la Iglesia en Espaa (pg. 196-99),
Colegios diocesanos y de Institutos religiosos (255-57), Colegios mayores y
Residencias universitarias de los Institutos religiosos en Espaa-Barcelona (258),
Obras de formacin Profesional para Obreros (163-72).
-Guia 1960: Obispado de Barcelona-Comunidades religiosas (pg. 112-23).
-Guia 1965: Centros de enseanza media de la Iglesia en Espaa (pg. 34-57), centros
de Formacin profesional de la Iglesia (58-61).
475
-Guia 1967: Centros de enseanza media de la Iglesia en Espaa (pg. 46-49), centros
de Formacin profesional de la Iglesia creados o ampliados (50).
-Guia 1970: Colegios masculinos de enseanza media-Barcelona (pg. 38),
femeninos (47). Secciones filiales de Institutos masculinos-Barcelona (60), femeninos
(62).
Institutos seculares en Espaa. Conferencia Espaola de Institutos Seculares.

PPC. Madrid, 1981. 64 Pg.
Les construccions escolars de Barcelona. Recull dels estudis... 2 Ed. Heinrich
i Ca. Ajuntament de Barcelona. Assesoria tcnica de la Comissi de Cultura.
Barcelona, 1922. 413 Pg.
Memoria explicativa de la distribucin de los edificios escolares. Arts
Grfiques. Ajuntament de Barcelona. Assesoria tcnica de la Comissi de
Cultura. Barcelona, 1917. 247 Pg.
Registro de associaciones Religiosas (1902).
OBRES GENERALS
Alb i Mart, Ramn: La caridad. Su accin i organizacin en Barcelona. Impr.

Subirana. Barcelona, 1901. 590 Pg.
dem: Barcelona caritativa, benfica i social. 2 Volums. La Hormiga de Oro.
Barcelona, 1914. 304 i 362 Pg.
Aldea Vaquero, Quintn - Marn Martnez, Toms - Vives Gatell, J.: Diccionario
de Historia Eclesistica de Espaa. 4 Volums. CSIC. Madrid, 1972.
Bada, Joan - Samper, Gens, et altri: Catalnia Religiosa. Atles Histric: dels
orgens als nostres dies. Claret. Barcelona, 1991. 568 Pg.
Barraquer i Roviralta, Cayetano: Las casas de religiosos en Catalua durante el
primer tercio del s. XIX. 2 Volums. Imprenta Alts i Alabart. Barcelona, 1906.
572 i 624 Pg.
dem: Los Religiosos en Catalua durante la primera mitad del s. XIX. 4
Volums. Impr. Alts i Alabart. Barcelona, 1915-1917. 1290, 866, 720 i 796 Pg.
Bastida i Canal, Xavier: La Parrquia de Sant Joan de Grcia i el seu entorn.
Arxiu Dioces de Barcelona. Barcelona, 1992. 500 pg.
Carreras i Candi, Francesc (Dir.): Geografia General de Catalunya. Editorial
Albert Mart. Barcelona, 1913-18. 8 Vol.
Volum II: Ciutat de Barcelona (1915). 1126 Pg.: Moviment Eclesistich (pg. 883954). Llochs urbans en los temps moderns (955-1065).
Delgado Criado, Buenaventura: Historia de la Educacin en Espaa y Amrica.
3 Vol. SM-Morata. Madrid, 1992-1994.
Florensa i Pars, Joan: Lensenyament a Catalunya durant el Trienni Liberal
(1820-1823): el mtode dels Escolapis. Publ. Abadia de Montserrat. Barcelona,
1996.
Fuente, Vicente de la: Historia de las universidades, colegios i dems estructuras
de enseanza en Espaa. Madrid, 1884-89.
Herrera Oria, Enrique: Historia de la educacin espaola desde el
Renacimiento. Madrid, 1941.
Jutglar, Antoni: La enseanza en Barcelona en el Siglo XX. Esquemas para su
Historia. Revista Anales de Sociologa., n 3. Barcelona, 1967.
476
Madoz, Pascual: Diccionario Geogrfico-estadstico-histrico de Espaa i sus

posesiones de ultramar. 16 Vol. Madrid, 1845-50.
Martnez, Bernab Bartolom (Dir.): Historia de la Accin Educadora de la
Iglesia en Espaa. Vol. I: Edat Antiga, Mitjana i Moderna. Madrid, 1995. Vol.
II: Edat Contempornia. Biblioteca de Autores Cristianos. Madrid, 1997. 1036
Pg.
Navarro i Mollev, Inma: Masies de Les Corts. Arxiu Municipal del Districte de
Les Corts. Barcelona, 1994.
Queralt i Tolosa, Pere, et altri: lbum Histrico y Grfico de Gracia. 18501950 Impremta Arolas. Barcelona, 1950. 300 Pg.
Santolaria, Flix: Marginacin i educacin. Ariel. Barcelona, 1997. 354 Pg.
Yetano, Ana: La enseanza religiosa en la Espaa de la Restauracin. (19001920). Anthropos. Barcelona, 1988. 416 Pg.
Dizionario degli Instituti di Perfezione. 9 Volums. Ediciones Paulinas. Roma,
1974-. En curs.
Relacin comprensiva de las Entidades a quienes subvenciona el Ayuntamiento,
aprobada en Consistorio el da 21 de Junio de 1917. Gaceta Municipal de
Barcelona. Any IV, n 26.
Gran Geografa Comarcal de Catalunya. Vol. VIII: el Barcelons. Fundaci
Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1982. Pg. 217-287.
La Rambla. Els seus Convents. La seva Histria. Catleg Monumental de
lArquebisbat de Barcelona. 2 Vol.
OBRES ESPECFIQUES
Ordes i Congregacions masculines
-Benedictins
Vigu, Jordi: El Monestir romnic de Sant Pau del Camp. Artestudi Edicions.
-Dominics
Regla de la Tercera Orden de Penitencia de Santo Domingo de Guzmn.
Vergara. Barcelona, 1902.
-Franciscans Conventuals
Gmez Mateo, Gabriel: Ensayo de la Memoria de la Restauracin de los
Religiosos Franciscanos Menores Conventuales en Espaa. Granollers, 1975. 60
Pg.
Redondo, Valentn: Apuntes para la Restauracin de los Franciscanos Menores
Conventuales en Espaa. Zaragoza, 1982. 140 Pg.
Antena Conventual. Revista de la Provncia Espanyola Franciscana. Madrid.
Ns 34-41 (1995-1996).
-Jesutes
Bangert, William: Historia de la Compaa de Jess. Santander, 1981.
477
Bentez, J. M.: Jesutes i Catalunya: Fets i figures.

Calvet, Agust (Gaziel): Tots els camins duen a Roma. Histria dun dest (18931914). 2 Volums. Aedos. Barcelona,1960/ Ed. 62. Barcelona, 1981.
Carmona, F. J.: La Compaa de Jess i el liderazgo catlico en la Espaa de los
cuarenta. Univ. de Granada, 1994.
Feliu, Ignasi: Sntesi Histrica del Collegi Sant Ignasi des del seu origen a
Manresa fins al seu trasllat a Sarri. Pallas. Barcelona, 1979. 32 Pg.
Revuelta, Manuel: Los colegios de la Compaa de Jess: tres momentos de su
evolucin histrica. Razn i Fe, n 207. 1983. Pg. 363-375.
dem: La Compaa de Jess en la Espaa contempornea. Volum II, 18841906. Santander, 1984 / Madrid, 1991.
dem: Fundacin de colegios de Jesuitas en la Espaa contempornea.
Miscelnea Comillas, n 44. Madrid, 1986. Pg. 175-199.
Monreal, Rosa; Prats, Joan; Corts, Llus: Del Catecisme de la Sagrada Famlia a
les actuals comunitats de vida cristiana. Claret. Barcelona, 1997. 128 Pg.
Nez Gregorio, M Pilar: San Pedro Claver. Historia de un Barrio. Barcelona,
1945-1995. Quadern fotocopiat. Barcelona, 1996. 33 Pg.
Quera, Manuel (SJ): La estela de una institucin centenaria. Indit. Barcelona,
1942.
Vila Despujol, Ignasi: Sant Ignasi (Sarri). Histria dun Collegi centenari.
Novoprint. Barcelona, 1995. 400 Pg.
Villoslada, R. G.: Manual de Historia de la Compaa de Jess. Madrid, 1940.
Centro de Nuestra Seora del Carmen i San Pedro Claver. Resea Histrica.
Tipografa Catlica. Barcelona, 1898. 56 Pg.
Histria de lEscola Sant Estanislau de Kostka. Full intern. Barcelona, 1989. 1
Pg.
Historia del Colegio Sagrado Corazn de Jess en Gracia-Barcelona. Fullet.
ICI. Recull Histric. 1927-1997. Associaci Antics Alumnes. Barcelona, 1998.
208 Pg.
Noces de Plat del Centre Educatiu catal Montserrat Xavier. Diari Avui (20-III1979, Pgina 7). Barcelona.
Reunin convocada (...) que garantice la continuidad de la escuela de Can BarMolist. Barcelona, 1976. 2 Pg.
-Caputxins
Ordal, Juan de: El Santuario de Pompeya de Barcelona. Ed. Franciscana.
-Escolapis
Bau, P. Calasanz: Historia de las Escuelas Pas en Catalua. Barcelona, 1951.
Caballero, V.: Aportaciones pedaggicas de las Escuelas Pas. CSIC. Madrid,
1950.
Giner, Salvador/ Faubell, Vicente, et altri: Escuelas Pas. Ser e historia.
Ediciones Calasancias. Salamanca, 1978.
Pedemonte i Feu, Bonaventura: Tres-cents anys dEscola Pia a Catalunya. Col.
El Gra de Blat, n 48. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1984.
Puig i Reixach, Miquel: LEscola Pia de Sarri (1894-1995). Histria i crnica
duna escola religiosa a la Catalunya contempornia. Gamese. Barcelona, 1998.
592 Pg.
478
Diccionario Enciclopdico Escolapio.

Picanyol, Ll.: Los escolapios en la Archidicesis de Barcelona. Barcelona,
1965.
-Claretians
Izquierdo Gallo, M: Historia sucinta de la Congregacin de los MM. Hijos del
Inmaculado Corazn de Mara (1849-1973). Madrid, 1975.
Quibus, Jess: Historia de la Provincia Claretiana de Catalua. Barcelona,
1971.
dem: Misioneros mrtires Claretianos sacrificados en la persecucin marxista.
1936-1939.
Claret-Grcia (1860-1998). Breus anotacions cronolgiques. Fullet intern.
La Congregacin de Misioneros Hijos del Inmaculado Corazn de Mara en el
75 aniversario de su fundacin. El Iris de Paz. Madrid, 1924. 240 Pg.
-Hospitalaris de Sant Joan de Du
Memoria Histrica. Bodas de diamante de la restauracin de la Orden
Hospitalaria de San Juan de Dios en Espaa, Portugal i Amrica. 1867-1942.
-Fills de la Sagrada Famlia
Blanquet, Josep Maria; Piquer, Jordi: Jos Manyanet. Profeta de la familia.
BAC. Madrid, 1984. 448 Pg.
Los Hijos de la Sagrada Familia, Jess, Mara i Jos. 1864-1901. Full
mecanografiat de circulaci interna de la Congreaci. Barcelona, 1972. 2 Pg.
-La Salle
Flix, C.: Memoria personal del Colegio La Salle Bonanova (1889-1945).
Frre Alban: Histoire de lInstitut des Frres des Ecoles Chretinnes. Expansion
hors France. 1770-1966. Roma, 1968. 850 Pg.
Gabriel, C.: La obra lasalliana en Espaa. Madrid, 1954. 661 Pg.
Gallego, Saturnino: Sembraron con amor. La Salle, Centenario en Espaa.
(1878-1978). San Sebastin, 1978. 980 Pg.
Malagarriga, R.: Apuntes histricos sobre La Salle Bonanova. 1985.
Pablo, A.: Memoria del cincuenta aniversario de la venida de los HH. de las
Escuelas Cristianas a Espaa. Su labor educativa durante medio siglo. 18781928. Madrid, 1928. 392 Pg.
Rigault, G: Histoire generale des Frres des coles Chretiennes. 9 Volums.
Volum 8. Ed. Plon. Pars, 1951. Pg. 296-378.
Seg, J. M. - Santaeulria, J.: Cent anys de La Salle Bonanova. Romargraf.
Seg Roya, Josep M: La Salle, 1892-1992. Centenario de la Provincia de
Catalua. Romargraf. Barcelona, 1992. 362 Pg.
Medio siglo de labor educadora. La Salle en Barcelona. (1878-1928).
Memoria del cincuentenario de la venida de los HH. de las Escuelas Cristianas a
Espaa. 1878-1928. 391 Pg.
Resea histrica de las bodas de plata de La Salle Bonanova (1889-1914).
-Missioners del Sagrat Cor
479
Mejido Daz: Presencia de los Misioneros del Sagrado Corazn en el mundo.

Buenos Aires, 1960.
Sant Miquel. Memria Escolar 1996-97. Revista interna. Barcelona, 1997.
Centenari Collegi Sant Miquel. 1898-1998. Memria Escolar 1997-98. Revista
interna. Barcelona, 1998.
-Salesians
Alberdi, Ramn et altri: Cent anys de presncia salesiana a Barcelona-Sarri.
Edeb. Barcelona, 1984. 100 Pg.
dem: Una ciudad para un santo. Los orgenes de la obra salesiana en
Barcelona. Barcelona, 1966.
dem: La Formacin Profesional en Barcelona. Poltica, pensamiento,
instituciones. Edeb. Barcelona, 1980.
dem: Las Escuelas Profesionales Salesianas de Barcelona-Sarri. Una obra
centenaria (1884-1984). Volum IV. RSS, 1984.
dem: Els Salesians al barri de Sant Antoni. Barcelona, 1890-1990. Casa
Salesiana de Sant Josep. Barcelona, 1994. 368 Pg.
AA.VV.: Don Bosco, cien aos en Espaa. CCS. Madrid, 1980.
-Sant Pere ad Vncula
Roux, Ernesto: Au service de lenfance malheureuse. Le Pre mile Aillaud
(1868-1938). Publiroc. Marsella, 1939. 242 Pg.
dem: Un prtre marsellais au service de lenfance malheureuse: Charles
Fissiaux (1806-1867). Marsella, 1941. 234 Pg.
dem: Un amigo de los jvenes. Biografa del Cannigo Carlos Fissiaux. Imp.
David. Barcelona, 1959. 246 Pg.
Asilo Toribio Durn. Gracia-Barcelona. Escuela de Reforma para jvenes
rebeldes, depravados i delincuentes. Breve noticia de su fundacin, organizacin i
resultados. Impr. Asilo Durn. Barcelona, 1915. 32 Pg.
El Asilo Toribio Durn. Gracia-Barcelona. Escuela de Reforma para jvenes
rebeldes, depravados i delincuentes. Impr. Asilo Durn. Barcelona, 1907. 70
Pg.
La Societ de Saint Pierre-es-liens. Saint-Tronc (Marsella), 1941.
-Germans Maristes
Corredera Gutirrez, Eduardo: Pginas de historia Marista. Espaa.1936-1939.
Grf. Casulleras. Barcelona, 1977. 960 Pg.
dem: Pginas de Historia Marista. Espaa. La Semana Trgica. Luis Vives.
Zaragoza, 1980. 224 Pg.
Coun, M.: Histoire de l Institut des ptits frres de Marie. Saint-Gens, 1947.
Moral Barrio, Juan Jess: Bodas de Oro Maristas la Inmaculada. 50 aos
construyendo comunidad educativa. 1943-1993. Jorvic. Barcelona, 1993.
Parayuelo, F: Los Maristas. Madrid, 1958.
-Religiosos dels Sagrats Cors
Roue, P.: Picpusiani. Tor, 1953.
La Congregation des Religieuses des Sacrs-Coeurs et de ladoration perpetuelle
(Picpus). Paris, 1928.
Carta mecanografiada sobre les fundacions de lInstitut a Barcelona. Barcelona,
1997. 3 Pg.
480
-Missioners dels Sagrats Cors

Zubitegui, Juan: Los Misioneros de los Sagrados Corazones en el Santuari de la
Mare de Du del Coll, Barcelona, 1928-1990. Barcelona, 1990.
-Germans de la Sagrada Famlia
Pascual, Hno. Laureano: Colegio Sagrada Familia de Barcelona. Datos para la
Historia. (1950-2000). Sagrada Familia. Barcelona, 2000. 288 Pg.
-Marianistes
Dorado Soto, M. A.: El pensamiento educativo de la institucin marista. Nau
Llibres. Valencia, 1984.
Gadiou, L. - Martnez, A.: Breve resea histrica de la Compaa de Mara.
Burgos, 1945.
Madueo, Manuel: Fuertes en la Fe. Marianistas. SM. Madrid, 1984. 176 Pg.
Cincuenta aos de labor Marianista en Espaa (1895-1945). Burgos, 1946.
Verrier, J.: Jalons dHistoire sur les traces du P. Chaminade. Roma, 1977-83.
-Companyia Missionera de Crist-Rei
El Fundador de Crist-Rei. Follet informatiu del fundador i el Collegi CristRei. Barcelona, 1991.
-Coristes
Les frres du Sacre Coeur. Histoire de lInstitut. 1921-1956. Roma, 1956.
Memries escolars del Collegi Sagrat Cor. 1974 i 1988.
Memoria Conmemorativa de los 25 aos de los Corazonistas en Barcelona.
1963-1988. Carto-Tec. Barcelona, 1989. 40 Pg.
1821-1921: Un sicle de vie rligieuse et deducation chretienne. Tolosa de
Llenguadoc, 1921.
-Opus Dei
Mller, B.: Dades Informatives sobre lOpus Dei. Prelatura de lOpus Dei a
Catalunya. Barcelona, 2000. 50 Pg.
Ordes i Instituts femenins
-Clarisses
Paul Melndez, Antonio: El Real Monasterio de Santa Isabel de Barcelona
(1564-1964). Barcelona, 1968. 96 Pg.
dem: El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona (14541970). Barcelona, 1970. 100 Pg.
LImpacte pedaggic del Dr. Francesc Ros Vendrell, Fundador del Collegi
Reial Monestir de Santa Isabel. AIG-Lito4. Barcelona, 1992. 136 Pg.
-Agustines
Paul Melndez, Antonio: El Monasterio de Mara Magdalena de las Agustinas o
Arrepentidas. Alts i Alabart. Barcelona, 1942. 112 Pg.
481
-Companya de Maria-Lestonnac
Azcrate Rstori , Isabel de: El origen de las rdenes femeninas de enseanza i la
Compaa de Mara. Edic. Lestonnac. San Sebastin, 1963. 260 Pg.
dem: El Monasterio de la Enseanza en Barcelona. 1645-1876. PPU.
Bouzonnier, P.: Historia de la orden de la Compaa de Mara Nuestra Seora.
San Sebastin, 1964.
-Agustines Missioneres-Beates de Sant Agust
Alonso Vaes, Carlos: Las Agustinas Misioneras. Historia de una Familia
Religiosa (1883-1971). Estudios Agustinianos. Valladolid, 1985.
-Orde Hospitlaria de Sant Joan de Jerusalem

Arolas Joval, Antonio: El Real Monasterio de Religiosas de la Soberana Orden
de San Juan de Jerusaln (o de Malta), de Barcelona. Barcelona, 1942. 28 Pg.
Paul Melndez, Antonio: El Real Monasterio de San Juan de Jerusaln de
Barcelona. Bartres. Barcelona, 1951. 84 Pg.
-Filles de la Caritat
Florido, Isabel: Accin educativa de las Hijas de la Caridad en Espaa (17831893). SM. Madrid, 1988. 168 Pg.
Mas, Nicols: Fundacin de las Hijas de la Caridad en Espaa. Jomagar.
Mstoles (Madrid), 1976. 282 Pg.
dem: Notas para la Historia de las Hijas de la Caridad en Espaa. Volum II:
1800-1850. Ceme. Salamanca, 1988.
Nieto i Asensio, P. Ponciano: Historia de las Hijas de la Caridad desde sus
orgenes hasta el Siglo XX. 2 Volums. Imprenta Regina. Madrid, 1932.
Vargas, Pedro: Historia de las Hijas de la Caridad en Espaa. 12 Volums.
h.1936.
Ressenyes sobre les fundacions de les Filles de la Caritat a Barcelona. Fulls
mecanografiats. Escrites entre 1970 i 1980 aproximadament.
-Carmelites de la Caritat
Alonso Fernndez, Ana Mara: Historia Documental de las Hermanas Carmelitas
de la Caridad. 2 Vol.
Pamplona, Ignacio: Vida i obra de la insigne educadora Santa Joaquina de
Vedruna. Madrid, 1959.
Cien aos al servicio de la educacin. Las Carmelitas de Vedruna en el Colegio i
en la Casa dInfants Orfes. Grafesa. Barcelona, 1976. 48 Pg.
El Instituto de las Carmelitas de la Caridad: Datos histricos i estadsticos.
Resumen de la Historia en cinco periodos. Impr. San Jos. Manresa, 1926.
-Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto
AA.VV.: Viviendo de la misma savia. Sens, 1987.
Fiol, M Antnia: Breve Resea del Colegio de Nuestra Seora de Loreto de
Barcelona. Full mecanografiat de lInstitut. Barcelona, 1999. 1 Pg.
Historia del Colegio de la Revista Punto i Seguido. (interna del Centre). N 1,
Mar 1991. Barcelona. 3 Pg.
482
-Societat del Sagrat Cor

Alcover, Catalina: El Sagrado Corazn. Su espritu i su obra. Ed. Sagrado
Corazn de Jess. Barcelona, 1943.
dem: Cien aos de educacin cristiana. (1846-1946). Las religiosas del Sagrado
Corazn en Espaa. Zaragoza, 1946.
Bescansa, M. J.: La Sociedad del Sagrado Corazn. Ed. SCJ. Madrid, 1989.
Charmot, F.: La Sociedad del Sagrado Corazn de Jess. Pars-Lyon, 1953.
Educando para hacer crecer la vida. Colegio Sagrado Corazn-Sarri. 18461996. Litocian. Utebo (Zaragoza), 1995. 254 Pg.
-Clarisses de la Divina Providncia
Paul Melndez, Antonio: Primer centenario de las Clarisas de la Divina
Providencia (1849-1949). Bartres. Barcelona, 1949. 46 Pg.
-RR. de Jess-Maria
Baranera, Jaime: Memoria de los sucesos ocurridos en San Andrs del Palomar
relacionados con el incendio de las Escuelas Obreras de Jess Mara. Impr.
Pedro Ortega. Barcelona, 1909. 28 Pg.
Fourier Bonnard: La vida de la MM. Mara de San Ignacio Thvenet (17741837). Revista Jess-Mara. Barcelona, 1947.
Viatte, A.: Histoire de la Congregation de Jesus-Marie. Quebec, 1952.
Cent anys sembrant. Centenari del Collegi Jess-Maria de Sant Gervasi. 18941994. Astri. Barcelona, 1994. 160 Pg.
Centenario de Jess-Mara en Espaa. 1850-1950. Palas. Barcelona, 1950.
68 Pg.
Sanz Larrocha, M Antonia: Jess-Mara en Espaa (1850-1950). Jess-Mara.
Las Escuelas Obreras de Jess Mara. Bodas de Plata (1897-1922). Subirana.
Memoria del Incendio de las Escuelas de Jess-Mara de San Andrs.
-Concepcionistes
Primer centenario del Instituto de RR. Misioneras de la Inmaculada
Concepcin. Madrid, 1956.
-Filles de Maria-Escolapies
Resea Histrica del Po Instituto de RR. Hijas de Mara (Escolapias). 159 Pg.
Carta mecanografiada sobre les fundacions de lInstitut a Barcelona. Barcelona,
1997.
Efemrides Histricas (ttulo por confirmar).
-Dames Negres
Historia de la casa de Barcelona. LAvenir. Text mecanografiat de lInstitut.
Histria de lEscola. Text mecanografiat de lInstitut. Barcelona, 1994. 3 Pg.
-Mercedries
483
Cuchi Balada, Mara Teresa: Cien aos de servicio, 1860-1960. Resea histrica
de la Congregacin de RR. Mercedarias de Barcelona (Calle de San Gervasio).
Vilaclara i Blad, M.: Herederas del espritu del cuarto voto. Resea histrica...
Lima, 1969.
HH. Montserrat: Historia de las fundaciones del Instituto. Edici interna.
Barcelona, 1994.
-Adoratrius
Centenario de la llegada de las Religiosas a Espaa. Efemrides Histricas (ttulo
por comprobar).
-Caputxines Divina Pastora
Pijoan i Picas, Maria Isabel: Sants i el Collegi Josep Tous: Histria duna
esperana. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1992.
Ros Leconte, Ernesto: Vida i obra del P. Jos Tous i Soler, fundador de la
Congregacin de las HH. Terciarias Capuchinas de la Madre del Divino Pastor.
Escuela Grfica Salesiana. Barcelona, 1985 (1 Ed., 1952). 408 Pg.
-Carmelites Missioneres
Pacho, Eulogio: Carmelitas Misioneras. Historia. 3 Vol. Ed. Monte Carmelo.
Burgos, 1991 (Vol I, II) i 1999 (Vol. III).
-Dominiques de lAnunciata
Lesmes Alcalde, Fray - Hna. Cronista: Crnicas de la Congregacin de
Hermanas Dominicas Terciarias de la anunciata. 5 Vol, Tomo I. Edita la
Congregacin. Salamanca, 1944.
-Sagrada Famlia dUrgell
Azorn Mateu, Manuela: El Instituto de la Sagrada Familia en el septuagsimo
quinto aniversario de su fundacin. 1859-1934. Ed. Balmes. Barcelona, 1935.
Cien aos en la via del Seor. Album conmemorativo del centenario del
Instituto de la Sagrada Familia de Urgel. 1859-1959. Barcelona, 1963. 416 Pg.
El Instituto de Hermanas de la Sagrada Familia de Urgel en el 125 aniversario de
su fundacin. Resea Histrica del periodo 1959-1984. Barcelona, 1994. 460
Pg.
-Filipenses
Lozano, Juan Manuel: Las Religiosas de San Felipe Neri. Origen, misin i
espritu. Claret. Barcelona, 1970. 258 Pg.
Martn, Julia: Carta mecanografiada de les fundacions de lInstitut a Barcelona.
Madrid, 2000. 2 Pg.
-Franciscanes Missioneres
Bada i Elias, Joan; Vzquez Longares, Matilde: Ana Ravell i Barrera (18191893). Una vida al servicio de todos. Barcelona, 1987. 176 Pg.
-Carmelites Tereses de Sant Josep
Barrios Moneo, Alberto: A merced de Cristo. Anzos. Madrid, 1985. 536 Pg.
484
-RR. Caritat del Bon Pastor

Fundacin de la Congregacin de Nuestra Seora de la Caridad del Buen Pastor
en Barcelona. Fulls mecanografiats de lInstitut. Barcelona, 1997. 3 Pg.
-Teresianes
Alts Alabart, J. B.: Bodas de oro de la Compaa de Santa Teresa de Jess.
Barcelona, 1926.
dem: Plan de estudios i normas para nuestras educadoras. Barcelona, 1947.
dem: Bodas de diamante de la Compaa de Santa Teresa. Barcelona, 1951.
Gonzlez, M.: D. Enrique de Oss o la fuerza del sacerdocio. Barcelona, 1953.
Laveaga, M. C. - Rodrguez Britz, P. - Volpe, G.: Cien aos de la Compaa de
Santa Teresa de Jess. Barcelona, 1983.
La Compaa de Santa Teresa de Jess. 1876-1932. Eds. STJ. Barcelona, 1969.
lbum del centenari del Collegi de les Teresianes de Ganduxer. 1890-1990.
Alts. Barcelona, 1991. 64 Pg.
-Sagrada Famlia de Natzaret
Cros, M Soledad: En el cincuenta aniversario de la MM. Colomina. Barcelona,
1966.
Mas i Casterad, M Pilar: Apuntes histricos del Instituto de RR. Hijas de la
Santa Casa de Nazaret. Barcelona, 1947.
-Salesianes
Capetti, G.: El camino del Instituto a lo largo de un siglo. 3 Volums. Barcelona,
1972-77.
Capetti, G.: Cronohistrica. 5 Volums. Barcelona, 1979-80.
Desramaut, F.: Filles de Marie-Auxiliatrice et Salesins. Lyon, 1952.
-Hospitlaries del Sagrat Cor
Crcel Ort, Vicente: Historia de la Congregacin de Hermanas Hospitalarias del
Sagrado Corazn de Jess. Ciutat del Vatic, 1988.
-Franciscanes dels Sagrats Cors
Maeso Escudero, M de los ngeles: Guardera Cuna del Nio Jess. 100 anys a
Barcelona. Caixa de Catalunya. Barcelona, 1889. 28 Pg.
-Oblates
Felipe, Dionisio de: La venerable M. Antonia de la misericordia o la pedagoga
del amor. Madrid, 1962.
Fuente, Dionisio de la: Ayer i hoy de las Oblatas. 1864-1964. Ed. el Perpetuo
Socorro. Madrid, 1964. 224 Pg.
Pablos Villanueva, A: Vida i obra del Ilustrsimo P. Jos Serra, fundador de las
Oblatas del Santsimo redentor, Obispo de Daulia. Madrid, 1922.
Ayer i hoy de las Oblatas del Santsimo Redentor. Madrid, 1968.
Las Oblatas del Santsimo Redentor. Madrid, 1910. 32 Pg.
-Trinitries
Barrios Moneo, Alberto: Quin es mi prjimo? D. Francisco de Ass Mndez
Casariego, cannigo de Madrid, fundador de las HH. Trinitarias. Madrid, 1981.
1106 Pg.
485
Rojo, T.: El buscador de perlas. Madrid, 1935.

Pereda, Vicente: Sor Mariana, fundadora de la Congregacin de HH.
Trinitarias. Madrid, 1958.
-Missioneres Cor de Maria

Historia de las Hijas del Santsimo e Inmaculado Corazn de Mara. 2 Vol.
-Josefines de la Caritat
Breve Crnica del Instituto de Hermanas Josefinas de la Caridad. Vic, 1935.
-Sant Josep de Cluny
Resumen de las comunidades de Catalua i Navarra. Elaboracin manual.
Madrid, 1997. 176 Pg.
-Germanes Bonaerenses de Sant Josep
Histria de la fundaci de Barcelona. Carta mecanografiada. Buenos Aires, 1999.
1 Pg.
-Germanes de la Consolaci
Casaus Cascn, Maria Esperanza: Historia de las Hermanas de Nuestra Seora
de la Consolacin. 10 Vol. Volum V: La Consolacin en Espaa: 1876-1930.
HH. de Nuestra Seora de la Consolacin. Madrid, 1991. 642 Pg.
Instituto del Salvador de los Prvulos. Estatutos y Reglamento Interior. Jos

Vilamala. Barcelona, 1916.
-Carmelites Missioneres Teresianes

Fundacin de la Casa Provincial de Barcelona. Full mecanografiat. Data
impredible.
-Franciscanes Filles de la Misericrdia
Carta mecanografiada i a m sobre la fundaci de lInstitut a Barcelona. Palma de
Mallorca, 1997. 3 Pg.
-Assumpcionistes
Carta mecanografiada sobre la fundaci de lInstitut a Barcelona. Barcelona,
1998. 2 Pg.
-Xaverianes
La Institucin Javeriana. 16 Pg.
GUIES DE BARCELONA
Algava Marqus, J.: Barcelona a la mano. Centen. Barcelona, 1778.

Diversin de Ciudadanos... Teresa Nadal. Barcelona, 1789. 73 Pg.
Diversin de Ciudadanos... Garriga i Aguasvivas. Barcelona, 1802. 75 Pg.
dem. 1803. 82 Pg.
486
Manual de Forasteros que les guiar... Garriga i Aguasvivas. Barcelona, 1819.

88 Pg.
Gua de Forasteros en Barcelona. Dorca. Barcelona, 1821. 280 Pg.
Manual de Forasteros que les guiar... Garriga i Aguasvivas. 5 Edici.
Roca i Lavedra, F.: El Amigo del Forastero en Barcelona. Rubi. Barcelona,
1831. 64 Pg.
dem. 2 Edici, 1831. 85 Pg.
Sol, Jos: El amigo del Forastero en Barcelona. Espona. Barcelona, 1833. 87
Pg.
Gua estadstica de Barcelona. Manual de forasteros para el ao 1836.
Verdaguer. Barcelona, 1836. 251 Pg.
Patxot, F.: Manual de viajero en Barcelona. Oliva. Barcelona, 1840. 227 Pg.
Sol, Jos: Gua de forasteros en Barcelona. Sol. Barcelona, 1840. 90 Pg.
Gua de forasteros de Barcelona. Saur. Barcelona, 1841. 207 Pg.
Gua de forasteros de Barcelona. Saur. Barcelona, 1842. 144-122 Pg.
Guia de Barcelona para 1847. Fraternidad de J. Pons i Campins. Barcelona,
1847. 122 Pg.
Matas, J.; Saur, M.: Manual histrico-topogrfico, estadstico i administrativo.
Gua General de Barcelona. Saur. Barcelona, 1849. 437 Pg.
dem. 1854. 437 Pg. (Igual que la Guia de 1849)
Pi i Arimon, Andrs Avelino: Barcelona antigua i moderna. 2 Volums. Impr.
Toms Gorchs. Barcelona, 1854.
Gua-almanaque de Barcelona. Ramrez. Barcelona, 1856. 104 Pg.
El Consultor. La Publicidad. Barcelona, 1857. 576 Pg. (Igual que la Guia de
Pi i Arimon)
Matas, J.; Saur, M.: Gua General de Barcelona. Saur. Barcelona, 1860. 190
Pg.
dem. 1863. 190 Pg. (Igual que 1860)
J.A.S.; M.Ll.: El Consultor. Nueva Gua de Barcelona. Ramrez. Barcelona,
1863.
Cornet i Mas, Gaiet: Gua completa del viajero en Barcelona. I. Lpez.
Domnech, Enrique: Biblioteca del viajero. Ramrez. Barcelona, 1866. 248 Pg.
Cornet i Mas, Gaiet: Gua de Barcelona. Barcelona, 1877. 456 Pg.
Roca i Roca, J.: Barcelona en la mano. E. Lpez. Barcelona, 1884. 375 Pg.
Coroleu, J.: Gua del Forastero en Barcelona i sus Alrededores. Seix. Barcelona,
1887.
Valverde, Emilio: Plano i Gua del viajero en Barcelona. Cao, Del Val. Madrid,
1887. 199 Pg.
Fiter Ingls, J.: Gua Cicerone. Casa de Caridad. Barcelona, 1888. 144 Pg.
Gelee-Bertal, A.: Guide Barcelone. Piaget. Barcelona, 1888. 276 Pg.
Mart de Sola, M: Barcelona i su provincia. La Acadmica. Barcelona, 1888.
471 Pg.
Nuevo Plano i Gua de Barcelona. Edicin econmica. Casa de Caridad.
Tasso, Luis: Gua del viajero en Barcelona. Tasso. Barcelona, 1893. 136 Pg.
Travaglia i Mani: Gua de la Villa de Gracia. Miguel. Gracia, 1894. 224 Pg.
Roca i Roca, J.: Barcelona en la mano. E. Lpez. Barcelona, 1895. 1506 Pg.
487
Garca del Real, L.: Barcelona-Gua Diamante. F. Puig. Barcelona, 1896. 400
Pg.
Gelee-Bertal, A.: Guide Barcelone. Piaget. Barcelona, 1896. 276 Pg. (Igual
que la Guia de 1888)
dem. 1897. (Igual que les Guies de 1888 i 1896)
Gua Enciclopdica de Barcelona. Anuario Comercial. Casa de Caridad.
Lux. Gua Mensual de Bolsillo. Ortega. Barcelona, 1896. 255 Pg.
dem. 1897. (Igual que la Guia de 1896)
Artigas i Feiner, J.: Gua Itineraria i Descriptiva de Barcelona. Tip. Catlica.
Barcelona, 1898. 248 Pg. (Igual que la Guia de 1888)
Garca del Real, L.: Barcelona-Gua Diamante. Puig. Barcelona, 1904. 424 Pg.
(Igual que la Guia de 1896)
Gua de Barcelona. Enciclopedia artstica. Oliva. Vilanova i la Geltr, 1908.
464 Pg.
Barcelona Selecta. Gir. Barcelona, 1908. 2 Volums. 464 Pg + 20 Plnols.
Garca del Real, L.: Barcelona-Gua Diamante. Puig. Barcelona, 1909. 448 Pg.
(Igual que 1896 i 1904)
Barcino mecum. Gua prctica del guardia. Heinrich i Ca. Barcelona, 1909.
217 Pg.
dem. 2 Edici, 1912. 279 Pg.
dem. 3 Edici, 1914. 295 Pg.
dem. 4 Edici, 1917. 279 Pg.
dem. 5 Edici, 1920. 271 Pg.
Merino, Jos M: Barcelona. Gua General de la Ciudad (i de Sarri). Heinrich
i Ca. Barcelona, 1910? 359 Pg.
Directorio de Barcelona. Lpez Robert. Barcelona, 1914-15. 367 Pg.
Gua oficial de Sarri. 1916-1917. Alts i Alabart. Sarri, 1917. 87 Pg.
Gua del peregrino en Barcelona. Henrich i Ca. Barcelona, 1918. 127 Pg.
En Barcelona. Gua Prctica de la Ciudad. Barcelona, 1921.
Merino, Jos M (Dir.): Barcelona. Gua General de la Ciudad. Gua de Sarri.
Henrich i Ca. Barcelona, 1922. 354 Pg.
Gua del turista en Barcelona. Hostench. Barcelona, 1922. 56 Pg.
Gua Oficial de Sant Vicens de Sarri. 1920-1922. Centre dAdm. Municipal.
Les construccions escolars de Barcelona. 2 Ed. Heinrich i Ca. Barcelona,
1922. 413 Pg., 54 Lmines, 58 Plnols.
Barcelona. Gua del Turista. Fontana. Barcelona, 1923. 79 Pg.
Merino, Jos M (Dir.): Barcelona. Gua General de la ciudad. Artes Grficas.
Prats Vzquez, J.: Gua de Barcelona. Guas Rpido. Rpido. Barcelona, 1924.
300 Pg.
dem. 1925. 288 Pg.
Barcelona. Espaa Artstica i Monumental. Segu. Barcelona, 1925-28? 128
Pg.
Bellezas de Espaa. Barcelona. La perla del Mediterrneo. David. Barcelona,
1925-28? 52 Pg.
Fernndez de Cuevas i Vives, F.: Novsima Gua de Barcelona. Costa.
488
Gua de la Guardia Urbana. Ayto. Constitucional de Barcelona. Rpido.

Feliu, Elies: Barcelona. Guas Pics. Libreria Catalonia. Barcelona, 1929. 205
Pg.
Gua de la ciudad. Patronato Nacional de Turismo. Sociedad de atraccin de
forasteros. Barcelona, 1929.
Merino, Jos M (Dir.): Gua Merino. Barcelona. F. Sintes. Barcelona, 1939.
322 Pg.
Merino, Jos M (Dir.): Gua Prctica del Guardia Urbano. Typus. Barcelona,
1945. 494 Pg. (Igual que la Guia de 1943)
Merino, Jos M (Dir.): Gua Prctica del Guardia Urbano. Ustrell. Barcelona,
1947. 503 Pg. (Igual que la Guia de 1945)
Gua de Barcelona. Guas Rpido Barcelona, 1950. 264 Pg.
Gua de Barcelona. Nomencltor de las vas pblicas. Ayuntamiento de
Barcelona. Servicio del plano de la ciudad. Barcelona, 1960. 78 Pg.

L'ensenyament de L'església A La Ciutat de Barcelona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'ensenyament de L'església A La Ciutat de Barcelona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LENSENYAMENT DE

MANUEL GARCA GARGALLO

4-CENTRES MASCULINS CLASSIFICATS PER BARRIS

Convent de la Mare de Du de la Merc (1218-1835). Plaa de la Merc - Ample

Escola gratuta del Convent de la Mare de Du de la Merc (1816?-1821?).

Escola gratuta del Convent de Santa Caterina (1816?-1821?). Plaa de Santa

Convent de Sant Francesc (1567-1835). Plaa Portal de la Pau - Josep Anselm

Escola gratuta del Convent de Sant Francesc (1816?-1821?). Plaa Portal de

Convent de la Santssima Trinitat (1529-1835). Ferran - Trinitat - Lleona - Beat

Convent sense collegi ni ensenyament. Originat en una Esglsia oberta en 1394 i

Convent de Sant Francesc de Paula (1573-1835). Jonqueres - Ramon Mas - Sant

Escola gratuta de Sant Francesc de Paula (1816?-1821?). Jonqueres - Ramon

Convent de Sant Sebasti (1719-1835). Plaa Antonio Lpez (abans Plaa de

Escola gratuta del Convent de Sant Sebasti (1816?-1820). Plaa Antonio

Escola de la Junta de Damas (1872-1873). Beates, 2 2. Fills Sagrada Famlia.

Escola de Sant Josep de les Conferencias de San Vicente de Pal (1879-1884).

Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1887-1889). Lled, 4. Fills

Escola Pia Calassncia (abans Centre Calassanci) (1893). Ample, 28 (abans

Casa (-1895?-). Comtal. Hospitalaris Sant Joan de Du.

Collegi de Sant Miquel (1895-1898). Duran i Bas, 9 (abans Gobernador).

Escoles Parroquials de Santa Maria del Mar (1897-?). Argenteria, 65 (abans

Acadmia Champagnat (1904-1905). Rambla Caputxins, 7. Pis. Germans

Escola Parroquial de Sant Pere Apstol (1913-1915?). Llus el Piats, 1 - Plaa

Collegi-Convent de Sant Guillem dAquitnia (1587-1835). Elisabets, 10-14.

Collegi-Convent del Sant ngel Mrtir (1593-1835). Rambles, 43 (abans

ha sigut enderrocat i encara subsisteix actualment com a Cuartell, ara de la Gurdia

Collegi-Convent de Sant Bonaventura (1628-1834). Rambles, 45 (abans

Collegi-Convent de Sant Pere Nolasc (1668-1825). Les Rambles, 25 (abans

Collegi-Convent de Sant Vicen i Sant Raimn (1668-1758). Tallers - Plaa

Collegi-Convent de la Santssima Trinitat (1675-1835). ngels, 1 - Peu de la

Convent de Sant Agust (1309-1835). Plaa de Sant Agust (abans de la Igualtat)

Escola gratuta del Convent de Sant Agust (1816?-1821?). Plaa de Sant

Convent del Bonsuccs (1576-1835). Plaa Bonsuccs - Plaa Vicen Martorell.

Escoles de la Junta Diocesana de Enseanza (1876-1880). Ponent ,18 1 (ara

Escola de Sant Josep de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1880-1887).

Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1887-1889). Ferlandina, 45.

Escoles de la Asociacin de Catlicos de Barcelona (1889-1906). Riera Alta, 21.

Escola Parroquial de Sant Raimn de Penyafort (1904-1906). Sant Pau.

Alumnes: 70-80 (1914). No foren incendiades en 1909. Nomenades en 1914, 1920 i

dem - Esglsia de Sant Josep i Santa Mnica (1910?-1922?). Les Rambles, 9

(1529), Servites (1576), Carmelites Descalos (1586), i Trinitaris Descalos (1632).

Escoles de la Junta Diocesana de Enseanza (1876-1880). Sant Ferran, 33 1

Escola de Sant Josep (1890-1936). Mediterrani, 1 (abans Hernn Corts). La

La Salle-Barceloneta (1957). Balboa, 18-20. La Salle.

El Bess s un polgon residencial construt fonamentalment entre 1959 i 1960 per

Escola Professional de Sant Josep de Calassan (1963-1969). Sant Quint, 5.

Secci Filial n 3 de lInstitut Ausias March- ETP Clot (1961). Valncia,

Collegi de la Immaculada (1900-1900). Plaa Urquinaona, 2 pral. Germans

Collegi de la Immaculada - Sucursal (1919-1936; 1939-1946). Roger de Llria,

Escola Parroquial de la Concepci (1901-1909). Claustres de lEsglsia.

Acadmia Champagnat (1905-1916). Rambla Catalunya, 63-65 - Arag.

Escola Sant Josep / Residncia (1912?-1916). Diputaci, 274. Germans

Escola Pia de Nostra Senyora (1909-1910). Passeig de Grcia, 7. Escolapis.

Collegi de Nostra Senyora del Carme i Sant Joan de la Creu (1921-1971).

Institut Comercial de la Immaculada (1927-1932; 1939-1952). Rossell, 223225. Jesutes.

Tancat el Collegi en 1975, encara va fer-ne s una comunitat fins marxar

Collegi Sagrada Famlia (1955-1965). Avinguda Diagonal, 351. Sagrada

La Dreta de lEixample forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd

Asil de la Immaculada Concepci (1867-1881). Rossell, 175. Hospitalaris Sant

Escoles de Nostra Senyora del Roser de lAssociaci de Nostra Senyora de

Escola Parroquial de Sant Josep Oriol (1925-1936). Villarroel, 83 (abans 91).

Patronat Social Obrer de Les Corts - Escola nocturna (1951-1955). Entena,

Collegi Parroquial de Sant Josep Oriol (1953-1976) Villarroel, 83.