Professional Documents
Culture Documents
L'ensenyament de L'església A La Ciutat de Barcelona
L'ensenyament de L'església A La Ciutat de Barcelona
LESGLSIA A LA CIUTAT
DE BARCELONA.
DIRECTORI ESTADSTIC.
TESI DOCTORAL
VOLUM II
284
Convent de Santa Caterina (1219-1835). Plaa de Santa Caterina - Freixures Sant Pere ms Baix - Mestres Casals i Martorell (abans Claveguera) - Fonollar Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.
Convent de grans dimensions, sense collegi ni ensenyament. Establerts des de 1223
en aquest emplaament, fou acabat de construir cap a 1268. En 1835 el convent fou
incendiat i poc desprs totalment enderrocat. Part de la finca fou utilitzada per
traar diversos carrers, i la resta locupa lactual Mercat de Santa Caterina.
285
Escola gratuta del Convent de la Santssima Trinitat (1816?-1821?). Ferran Trinitat - Lleona - Beat Sim. Trinitaris.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Trinitaris, que fins llavors mai
havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir
escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal.
286
Escola gratuta, finanada per aquesta entitat de dones i portada pels religiosos. A
finals de 1873, a causa de linestabilitat del moment i enfermetat dels religiosos,
abandonen lempresa i abandonen la ciutat. No tornen fins 1876.
dem - La Salle Comtal (1906). Amadeu Vives, 6-8 (abans Passatge Cameros,
s/n). La Salle.
En 1905 sadquir una parcella per construir de nova planta un nou collegi que va ser
acabat en 1906. Ara simparteix la 1 i 2 ensenyana, i estudis de Comer. No
apareix cap escola gratuta. Alumnes: 550 (1908); 384 (1909); 480 (1910); 802
(1928). Religiosos: 30 (1927); 34 (1928).
287
Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi ms. Alumnes: 338 (1908); 380
(1909). Religiosos: 14 (1927).
Secci Filial n 1 de lInstitut Mil i Fontanals- Collegi Calassanci (1969?1974). General Primo de Rivera, 28. Escolapis.
Escoles del Crculo Obrero de San Pedro Apstol (1907-1924). Trafalgar, 48.
Germans Maristes.
Fundat en 1891, la seva secci escolar no apareix esmentada fins 1908 amb escoles
gratutes per a nens, nenes i prvul. Els Maristes sencarregaren de la secci de nens
288
en 1910 amb 1 ensenyana. La seva comunitat depn de Llria, 38. Des de 1920
tamb hi ha ensenyament de comer. En data indefinida el Centre es trasllada.
Alumnes: 90 (1910); 100 (1914). Religiosos: 2 (1936).
dem (1924-1936). Sant Pere ms Alt, 25. Germans Maristes.
Trasllat de la casa anterior.
El Barri Gtic s la primera zona de la ciutat en ser atesa per les Ordes i
Congregacions masculines, pel fet obvi de ser el primer nucli urb nascut de la ciutat
actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorvits tenien molt poca importncia.
Per tant, durant segles ha tingut un pes demogrfic evident.
Lestabliment de comunitats masculines a la ciutat es va donar des del Segle IX. Els
primers en arribar van ser Canonges Regulars: els Aquisgranesos (878-1592), i molt
ms tard els del Sant Sepulcre (1141-1421), i Agustinians o Lateranencs (1155-1423).
No fou fins el Segle XII que van arribar altres comunitats diferents: lOrde militar
dels Templers (1134-1312) i lhospitaler dels Santjoanistes (1205-1699). Totes
aquestes comunitats van desaparixer al cap duns segles, i mai van dur a terme cap
activitat docent.
A principis del Segle XIII hi ha un canvi. Des de llavors hi ha un domini gaireb total
de les Ordes mendicants, que serien les que desenvoluparien fonamentalment la tasca
docent a posteriori. Aix van aparixer els Mercedaris (1218, inicialment Orde
militar), Dominics (1219), i Franciscans (1229). Totes elles van fundar CollegisConvent durant el Segle XVII. Apart dels Frares del Sac (1260-74), que foren molt
breus.
Els Segles XIV i XV sn gaireb indits, arribant tant sols els Celestins (1408-50) i
els Antonians (1434-1787), que mai van tenir cap ensenyament.
Al Segle XVI comena una nova etapa dimplantacions: els Trinitaris (1529), Mnims
(1573), Caputxins (1578), Agustins Recollectes (1618) i Trinitaris Descalos (1632),
i Caracciolins (1685). La seva aportaci posterior a lensenyament va ser molt minsa i
puntual. Llavors tamb va arribar lnic Orde monstic al barri, els Cistercencs
(1670), per traslladant-se des del Raval on eren des del Segle XIV. Com a Ordes
religioses de concepci ms novedosa trobem els Teatins (1632), i els Camils (1662).
Des de llavors, fins lExclaustraci de 1835 no va haver cap ms implantaci al Barri
Gtic. Les implantacions de convents al Barri Gtic havien sigut constants fins al
Segle XVII; per poc a poc el Raval va anar guanyant importncia. No noms amb
els Collegis-Convent, on el Raval va tenir un domini absolut, sin tamb amb els
289
Convents sense tasca educativa. Amb el pas del temps, la manca despai per construir
nous convents va dificultar molt aquesta activitat.
Desprs de les Guerres napoleniques (1808-14), tots els Convents de la ciutat
tornaren a la seva vida normal, i no va haver cap comunitat que desaparegus
totalment de la ciutat durant aquesta etapa. Llavors es va donar un fet que va canviar
totalment lactitud de les Ordes a la ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (Novembre
de 1815), demanant lapertura descoles gratutes de nois a tots els convents del
Regne. El Decret no obligava, sin que convidava o insinuava la seva creaci com
fora positiva. Per tant, cada Orde (i incls cada Convent, per separat) la podia
interpretar a la seva manera, com aix va ser.
Daquesta manera van sorgir algunes escoles a diversos convents del Barri Gtic, fins
llavors totalment tancats a la vida exterior: els Mercedaris, Dominics, Franciscans,
Trinitaris, Mnims, i Caracciolins van obrir escoles. En canvi, no en van fer cas els
Cistercencs, Jernims, Caputxins, Agustins Recollectes, Trinitaris Descalos,
Teatins, i Camils. Per tant, el seguiment fou de poc menys de la meitat: de les 13
comunitats ubicades al barri, 6 ho van fer, i 7 no. Aix van sorgir cap a 1816, per
primera vegada a la histria de la ciutat, tot un entramat descoles gratutes per tot el
casc urb (ms cinc al Raval, i els seus sis Collegis-Convent), aparentment sense cap
discriminaci de categoria social. Per amb larribada del rgim liberal (1820), es va
arribar a una sopressi legal de totes les Ordes masculines (excepte els Escolapis),
afectant aix a tots els Convents, i per tant a les joves escoles obertes, que van tenir
que desaparixer. En 1820 tot va ser arrasat.
En 1823 va tornar la normalitat legal per totes les comunitats masculines, que tornen
als seus convents. Novament, totes van sobreviure i cap Orde va desaparixer de la
ciutat.
LExclaustraci de 1835 va ser mortal per totes els Ordes religiosos masculines. Tots
els Convents van desaparixer, el seu personal dispersat, i els seus bns expropiats.
Noms es van salvar els Escolapis al Raval, grcies a la seva dedicaci a
lensenyana gratuta per a tothom, sent aquesta lnica casa densenyament per nois
que hagu en la ciutat durant dcades, situaci que es va mantenir fins 1871 quan els
Claretians fundaren a Grcia. I fins 1875 no sorg cap ms dintre de lantic recinte
emmurallat de Barcelona.
Durant 40 anys lactivitat fou nulla. No fou fins 1860 que van comenar a arribar
algunes comunitats: Claretians (1860), i Hospitalaris de Sant Joan de Du (1867);
per no al Barri Gtic. No va ser fins larribada dels Fills de la Sagrada Famlia
(1872), que van fundar una escola al Barri Gtic (1872), res ms arribar; per van
abandonar la ciutat a lany segent.
Finalment, la Restauraci Borbnica va suposar una llarga etapa destabilitat en qu
tot tipus de comunitats religioses sestabliren al Barri Gtic. En un primer moment
noms van ser els Germans de La Salle, amb una escola (1879-84). Ms tard
retornaren els Fills de la Sagrada Famlia, amb tres escoles gratutes (1887-89, 18891901, 1897-1904). Cap delles eren prpiament fundacions, sin escoles ja existents,
en mans dassociacions catliques que posaven en mans de religiosos la seva secci
escolar. Totes van ser molt breus.
290
Apart de les escoles gratutes tamb van sorgir diversos collegis, que van ser les
cases densenyament ms representatives al barri, i a la vegada les ms perdurables:
el Collegis de La Salle (1880), fou el primer. El dels Escolapis (1893) era, en realitat,
una sucursal de Sant Antoni, al Raval, que desprs esdevingu autnoma. Amb
aquests dos Collegis ja quedava consolidat el panorama educatiu de pagament al
Barri Gtic, que sha mantingut inamovible fins els nostres dies. Posteriorment una
nova comunitat, els Missioners del Sagrat Cor, van tenir el seu Collegi (1895-98),
per poc desprs el van traslladar a lEsquerra de lEixample. Tamb els Germans
Maristes van fundar una Acadmia (1904-05), igualment traslladada, a la Dreta de
lEixample, lany segent. Aquests fets anunciaven la clara perdua de pes especfic
del barri en favor del nou Eixample (i que es va fer molt ms patent en la vessant
femenina).
Des de 1895 les fundacions sn noms escoles gratutes. Els Germans de La Salle
sen fan crrec de lEscola Parroquial de Santa Maria del Mar (1897-1914). Desprs
els Germans Maristes sen fan crrec duna Escola de Patronat (1907-36), que va ser
lnica casa gratuta que va aconseguir certa llarga durada al barri; i tamb sen van
fer crrec de lEscola Parroquial de Sant Pere (1913-15?). Tamb destacar una
Escola-Hospital (-1895?-), a crrec dels Hospitalaris de Sant Joan de Du, de molt
curta vida.
A partir de 1915 lactivitat fundacional va cessar totalment. Noms sobrevivien els
dos Collegis de pagament de La Salle i Escolapis, i lEscola de Patronat dels
Maristes. Amb la Guerra Civil va ser destrut el Patronat, quedant tan sols els
Collegis en peu. Aix ha sigut durant dcades en qu el Barri Gtic ha quedat
postergat com lloc de dest per totes les comunitats masculines. Noms en 1966 es
funda una Escola a crrec dels Oratorians (1966-79), annexa al seu Oratori. Per als
pocs anys els religiosos la van deixar. Lestancament s patent, i fins ara en cap
moment han hagut indicis de redreament.
Daquestes dades es desprn que el Barri Gtic va ser secularment un territori molt
poc propici per fundacions de tipus docent, ja que el Raval sempre va ser un lloc
preferit per aquesta activitat durant segles, primer amb els Collegis-Convent, i
desprs amb els Escolapis. No va haver cap, fins lapertura de les escoles gratutes en
1816-20; per no es va aconseguir apropar-se al nivell del Raval, que encara el
doblava. Malgrat una certa llunyania del barri, el Raval donava un servei suficient en
funci de la demanda existent que feia innecesries fundacions noves al mateix Barri
Gtic. Quan el Raval ja no donava ms de s, des de 1860 aproximadament el relleu
ho va prendre el naixent Eixample. En aquest cas no soferia noms un ampli espai,
sin que va acabar per convertir-se en el nou centre neurlgic de la ciutat, desbancant
al Barri Gtic. Finalment, a finals de Segle XIX, la zona alta (Sarri, Sant Gervasi) va
acabar de substraure al Barri Gtic lalumnat potencial.
Amb aquestes circumstncies, els Collegis de La Salle i Escolapis van ser ms que
suficients per capitalitzar lalumnat disponible. Per tenint en compte el pes
demogrfic i social de la zona, sn molt poques. Tanmateix, les escoles gratutes eren
molt precries, i prcticament noms el Patronat dels Maristes va tenir un paper
important. Tampoc les Escoles parroquials van durar massa. El barri perdia lideratge i
dinamisme en el conjunt de la la ciutat, per encara tenia un pes especfic propi i les
classes populars no tenien la predominncia que tenien en el Raval. Noms en el
periode 1895-1900, fou momentniament el barri amb ms cases densenyament de
291
tota la ciutat, amb cinc cases. Des de llavors es va estancar, mentres altres barris
creixien, ligualaven, i incls el superaven.
RAVAL
Collegi de Betlem i Cordelles - Imperial i Reial Seminari de Nobles (15531767). Xucl - Plaa Bonsuccs - Bonsuccs - Les Rambles, 107-119 (abans
Rambla dels Estudis) - Carme, 2. Jesutes.
Els Jesutes fundaren el Collegi de Betlem per primeres lletres (1553) i posteriorment
van afegir-ne Cordelles, Instituci promoguda per la famlia del mateix nom en 1530
com Collegi per nobles, que funcionava en un gran edifici annex a Betlem, i que en
1635 va ser posada sota la direcci dels Jesutes. Daquesta menera es va afegir la 2
ensenyana, per mantenint-se noms per nobles. Ms tard (1662), tot el conjunt
dedificacions passaren a ser propietat legal de la Companyia, formant un nic
Collegi. Posteriorment es va construir lEsglsia (1681-1729), lunic edifici que
queda de tot el conjunt. Desprs de lexpulsi en 1767, Cordelles es convert en
Seminari Dioces (1771-1868) i posteriorment fou enderrocat. Mai fou recuperat,
malgrat el seu retorn en 1815. Actualment noms queda lEsglsia de Betlem, com a
Parrquia des de 1835.
Betlem fou la primera escola de nens fundada per una comunitat religiosa masculina.
292
Monestir de Sant Pau del Camp (914-1808; 1814-1820; 1823-1835). Sant Pau,
101. Benedictins.
Fundat en 914, no est clar si seguia la Regla Benedictina, fet molt probable, ja que
en aquella poca la fundaci de monestirs a Catalunya seguien ntegrament aquesta
Regla. Desprs va desaparixer (segurament en 985, amb la rzzia dAlmanzor que
va destruir Barcelona), i refet posteriorment. En 1117 ja hi ha constncia
documental de la seva presncia.
Collegi del Monestir de Sant Pau del Camp (1672-1808; 1814-1820; 18241833). Sant Pau, 101. Benedictins.
293
Convent fundat en 914 i refet en 1117. Molt desprs va incorporar Noviciat i Collegi,
que havien sigut fundats en 1592 a Lleida i ms tard traslladats a Cervera, i que es
traslladaren definitivament a Sant Pau en 1672. Entre 1808-14 tot el Convent fou
utilitzat com a Hospital Militar, i fou evacuat de nou durant el Trienni Liberal (182023). Ja retornats, el Collegi no va obrir fins 1824 perqu funcionava com a Caserna
de les Tropes reialistes. En 1833 el Collegi tanc, i poc desprs els Benedictins
tamb van abandonar el Convent a causa de lExclaustraci. Des de 1842 els edificis
de lantic Collegi foren utilitzats com a escoles, i des de 1845 fins 1890 com a
Casernes. Ms tard sels va voler tornar a donar una funci educativa, per el seu mal
estat va aconsellar la seva demolici en 1927 per construir el Grup Escolar Collasso i
Gil. Derrut tamb el Convent, actualment noms queda lEsglsia a mode de
Parrquia.
Escola Pia de Sant Antoni (1815). Ronda de Sant Pau, 70-72 (abans 54-60).
Escolapis.
Collegi-escola gratut i de pagament. El Convent de Sant Antoni Abat fou fundat en
1157 per lOrde dels Antonians. Degut a lextinci daquesta Orde fou traspassat als
Escolapis en 1806, per les circumstncies poltiques van impedir el perms de les
autoritats pertinents i ni tan sols van poder prendre possessi. Per fi, el perms es
produ en 1815 i a finals dany ja comenaren les classes. Des de bon principi la casa
va funcionar com a Escola Externat gratuta i Internat de pagament, per fou en 1827
quan lInternat sestabl com a tal amb un funcionament separat. Funcion aqu fins
1894, que es trasllad a la sucursal construda a Sarri.
En 1846-47 senderroc lantic Convent i es constru un nou edifici, ampliat en 1862
aprofitant lenderrocament de les muralles de la ciutat. Basats en lensenyament
gratut, els Interns noms pagaven la pensi. En 1849 ya figura la 2 ensenyana.
Per manca despai sobre una sucursal de lExternat al carrer Ample (1893), i una
altra per lInternat a Sarri (1894).
Incendiat i destrut en 1909, es reconstru totalment i fou reobert en Abril de 1910,
malgrat que la reconstrucci encara dur uns anys. En 1914 encara sn gratuts 2/3
parts del total dels alumnes. Alumnes: 700 (1836 i 1840); 800 (1842); 963 (1908);
207 (1910); 1038 (1914). Religiosos: 20 (1914); 19 (1927).
Convent del Carme (1292-1835). Carme - ngels - Elisabets. Carmelites Calats.
Primer convent dels Carmelites a la ciutat, sense ensenyament. Fou destrut durant la
Crema de Convents de 1835.
294
Escola gratuta del Convent del Carme (1816?-1821?). Carme - ngels Elisabets. Carmelites Calats.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Calats, que fins
llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran
VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del
Trienni Liberal.
Escola gratuta del Convent del Bonsuccs (1816?-1821?). Plaa Bonsuccs Plaa Vicen Martorell. Servites.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Servites, que fins llavors mai
havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran VII dobrir
escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del Trienni Liberal.
Convent de Sant Josep (1586-1835). Rambla Sant Josep, 101 - Passatge Colom Jerusalem - Passatge de la Virrena. Carmelites Descalos.
Convent sense ensenyana. En 1835 tant lEsglsia com el Convent foren incendiats i
posteriorment enderrocats, situant-se lactual Mercat de la Boqueria.
Escola gratuta del Convent de Sant Josep (1816?-1821?). Rambla Sant Josep,
101 - Passatge Colom - Jerusalem - Passatge de la Virrena. Carmelites Descalos.
Escola gratuta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Descalos, que fins
llavors mai havia tingut cap tipus densenyament. Oberta arran la petici de Ferran
VII dobrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparixer en el decurs del
Trienni Liberal.
295
Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (18811901?). Nou de la Rambla, 69 (abans Conde del Asalto). Fills Sagrada Famlia.
Escola gratuta finanada per lassociaci caritativa del mateix nom, fundada en 1869
i fent-se crrec els Religiosos de la seva gesti des de 1881.
Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (18811901?). Sant Oleguer, 17 1. Fills Sagrada Famlia.
Escola gratuta de carcter similar i mateixes caracterstiques.
Escola Catlica de Sant Josep de la Juventud Catlica de Barcelona (1901?1909). Riereta, 28. Fills Sagrada Famlia.
Escola gratuta de nens, i part de pagament. Escola oberta com a resultat de la
reunificaci de les dues escoles anteriors. Dirna i nocturna. Alumnes: 255 dirns i
95 nocturns (1901). Lescola desapareix en 1909, per segons algunes fonts sembla
que els religiosos mantenen la casa fins els anys 20.
296
Escoles del Centro Obrero Calasancio (1905-1914?). Ronda de Sant Antoni, 2-4.
Escolapis.
Al costat de Sant Antoni sinstalla lensenyana nocturna dobrers des de 12 anys.
Alumnes: 200 (1914). No hi han ms noticies des de 1914. Possiblement desaparegu
amb la Setmana Trgica.
Escoles del Patronato Obrero de San Jos (1906-1936). Sant Oleguer, 10.
Germans Maristes.
Funcionant des de 1879, el Patronato no pose escoles gratutes de 1 ensenyana fins
1906. La de nens s regentada pels Maristes, la de nenes i prvuls no sespecifiquen.
Alumnes: 390 (1908); 470 (1910); 250 dirns i 100 nocturns (1914). Oscilaci en
torn als 400 alumnes. Religiosos: 6 (1936).
Sembla que lescola va crixer fins formar local i residncia prpia, ja que els
religiosos vivien al costat de lescola: el nou Collegi de Sant Olegari. El collegi s
saquejat en 1936 per no cremat, per no propagar el foc a vivendes collindants.
Malgrat aix, no tornen.
Casa dEnsenyana (1909-12?). Sant Gil, s/n. Escolapis.
Casa densenyament, possible substitutria temporal del Collegi de Sant Antoni,
incendiat en 1909 i temporalment inhbil. Ocupa una finca abandonada pels Fills de
la Sagrada Famlia arran dels mateixos fets. Alumnes: 300 (1909).
Escola Sant Joaquim - Escoles Parroquials del Carme (1928-1936). Carme Passatge del Bisbe Laguarda. La Salle.
Desapareguda amb la Guerra Civil, en 1941 es van intentar reobrir per no va reeixir.
El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urb de la ciutat,
per que aviat va tenir un paper destacat en lubicaci de diverses comunitats, buscant
un lloc ms ampli i a la vegada ms enretirat del casc urb. Tamb fou clau pel
creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt qu en 1775 va quedar
totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat.
Les primeres comunitats ubicades al Raval van fonamentalment Ordes monstics: els
Benedictins (1117), la primera Orde ubicada a la ciutat desprs dels Canonges
Aquisgranesos; i ms tard els Cistercencs (1311), que van completar el panorama
dOrdes monacals al barri. Des de finals del Segle XIII el domini de les Ordes
mendicants fou gaireb absolut: els Carmelites (1292), Agustins (1309), Trinitaris
297
298
Amb el nou rgim liberal a Espanya (1820), es va arribar a una sopressi legal de
totes les Ordes masculines (excepte els Escolapis), afectant aix a tots els Convents, i
per tant a les joves escoles obertes, que van tenir que desaparixer. En 1820 tot va
desaparixer, tant els Collegis-Convent, com les escoles.
En 1823 la situaci va tornar la normalitat legal a totes les Ordes, recuperant la seva
activitat, i tampoc va haver cap Orde que desapareixs del Raval arran del Trienni
Liberal. Per tots els fets adversos viscuts durant el Segle XIX havien fet que algunes
Ordes quedessin molt malmeses, redunt la seva presncia a la ciutat. Totes van
preferir mantenir els Convents, en detriment dels Collegis-Convent: aix van
desaparixer els Collegis-Convent dels Mercedaris (1825), dels Benedictins (1833), i
dels Franciscans (1834).
LExclaustraci de 1835 va ser mortal per totes els Ordes religiosos masculines. Tots
els Convents i Collegis-Convent van desaparixer, el seu personal dispersat, i els
seus bns expropiats. Noms es van salvar els Escolapis ubicats al Raval, grcies a la
seva dedicaci a lensenyana gratuta per a tothom, sent aquesta lnica casa
densenyament per nois que hagu en la ciutat durant dcades, situaci que es va
mantenir fins 1871 quan els Claretians fundaren a Grcia. I fins 1875 no sorg cap
ms dintre de lantic recinte emmurallat de Barcelona.
Durant 40 anys lactivitat fou nulla. No fou fins 1860 que van comenar a arribar
algunes comunitats: els Claretians (1860), els Hospitalaris de Sant Joan de Du
(1867), i els Fills de la Sagrada Famlia (1872-73) que van abandonar la ciutat a lany
segent.
Amb la Restauraci Borbnica sinicia una llarga etapa destabilitat caracteritzada per
lapertura dun gran nombre de cases densenyament, totes gratutes, a crrec de
poques comunitats, i generalment molt breus. La comunitat ms activa va ser els Fills
de la sagrada Famlia, que arriben al barri (i a la ciutat) en 1876, fent-se crrec de fins
a sis escoles dassociacions catliques (1876-80, 1881-1901?, 1881-1901?, 1887-89,
1889-1909, 1901?-09). Totes eren seccions escolars de diverses associacions
catliques. Malgrat linestabilitat general dels assentaments, el Raval augmenta
lentament les seves cases densenyament fins arribar a 6 en 1909. Tamb van estar
presents breument els Germans de La Salle amb una Escola (1880-1887), igualment
duna associaci catlica.
A principis del Segle XX partir de 1900 sacceleraren les implantacions. Arribaren els
Terciaris Dominics, obrint lEscola Parroquial de Sant Raimon de Penyafort (19041922?). Els Escolapis obren una Escola dobrers, annexa al seu Col-legi de Sant
Antoni (1905-1914?). Els Germans Maristes sen fan crrec duna Escola de Patronat
(1906-1936), convertint-se en lnica escola mnimament estable del barri apart dels
Escolapis de Sant Antoni. En 1906 el Raval tenia 6 escoles, i pot dir-se que la
presncia de religiosos al barri era fora alta, amb possibilitats de seguir augmentant.
El fluxe de fundacions, malgrat que en bona part eren cases breus, mostrava un gran
dinamisme.
Per amb la Setmana Trgica (1909) es va tallar aquest lent augment, arribant-se a
una etapa destancament total. Van desaparixer les dues escoles dels Fills de la
Sagrada Famlia, que van marxar del barri. Tamb ho van fer lEscola per obrers dels
Escolapis cap a 1914, i lEscola Parroquial dels Terciaris Dominics cap a 1922. Al
Raval noms quedaven els Escolapis i els Maristes, amb un Collegi i una Escola de
Patronat respectivament. Noms es va obrir una casa ms, a crrec dels Germans de
La Salle que tornaven al barri: les Escoles Parroquials del Carme (1928-36).
299
La Guerra Civil fou fatal pel barri, ja que van desaparixer que va veure com
desapareixien les cases dels Germans Maristes, i de nou els Germans de La Salle. Des
de llavors el Collegi dels Escolapis ha sigut lnica casa densenyament del barri, i
no ha hagut cap ms fundaci nova. Com en el Barri Gtic, en cap moment ha hagut
cap indici de redreament en el teixit educatiu del barri. Laband s total.
El Raval ha tingut dos moments clarament diferenciats: abans i desprs de
lExclaustraci de 1835. Fins llavors, la zona havia estat escassament urbanitzada i
possea les condicions idnies per ubicar qualsevol tipus de casa religiosa: amplitud,
tranquilitat, i escassa distncia respecte a la ciutat. Aix, diverses Ordes van decidir
establir-se directament al Raval; per totes, sense excepci, el van escollir per obrir
els seus Collegis-Convent. Destaquen els Jesutes, que van obrir la primera casa
densenyament a crrec duna comunitat religiosa masculina a la ciutat (1553). Els
Collegis-Convent van deixar de sorgir en 1675, i com no es van fundar de nous a cap
altra zona de la ciutat pot dir-se que les necessitats del moment quedaven prou
cobertes, i que el deturament no es devia a una prdua de qualitat de la zona.
Quan el Raval va incloures dins el recinte emmurallat (1775), quedava clar que el
seu nivell durbanitzaci ja era fora alt, i per tant les seves avantatges shavien
perdut en gran part. Laparici dels Escolapis (1815) fou un fet allat, per
fonamental per la ciutat malgrat trobar-se a un extrem del Raval, i molt lluny del casc
urb. Les tres escoles gratutes obertes entre 1816 i 1820 sembla que van ser
suficients per atendre al barri, comparades amb les cinc del Barri Gtic, i tenint en
compte la diferent densitat poblacional dambdues zones. En tot cas, es pot dir que el
Raval va tenir en escoles una atenci similar que el Barri Gtic.
LExclaustraci va crear un barri nou, elliminant tots els Collegis-Convent. Va
mantenir els Escolapis, i ams era lnica Escola de la ciutat; per el seu carcter,
creixentment dens i obrer, ja no era el dabans ni tan propici, i generava unes altres
necessitats molt diferents. Quan en 1875 comena una nova etapa de fundacions a la
ciutat, el Raval va rebre cases totalment diferents: escoles gratutes, petites, i
generalment de curta vida. No va crear-se cap Collegi. Aquesta etapa fora activa es
va trencar totalment amb la Setmana Trgica. Des de llavors, el Raval ha quedat
abandonat, amb un marginament que ha durat fins lactualitat. Com ha sigut des de fa
dos segles, noms li queda el Collegi dels Escolapis; per fa temps que aquest
Collegi mira ms cap a altres barris, desprs de la desaparici de lantiga muralla i
haver-se urbanitzat tota la zona immediatament exterior.
BARCELONETA
300
les Filles de la Caritat, en la Barceloneta. Alumnes: 215 (1900); 250 (1908); 240
(1910); 225 (1914); 200 (1928). Religiosos: 3 (1927); 5 (1928).
Secci Filial n 2 de lInstitut Ausias March- La Salle-Barceloneta (196185). Balboa, 18-20. Barceloneta.
El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins
desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment desprs de la Guerra
de Successi en 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La prdua de
poblaci que pat la ciutat arran del conflicte bllic no va fer imprescindible ni urgent
la seva construcci, per el posterior creixement demogrfic va rescatar el pla fins
fer-lo realitat tal com avui el coneixem.
Els primers religiosos en arribar a la Barceloneta van ser els Fills de la Sagrada
Famlia (1876), que es van fer crrec de lescola duna associaci catlica; no va
durar gaire, tancant-se en 1880. Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, en
dues etapes diferents. Primer van fundar una Escola gratuta (1890), que funcion fins
ser destruda en 1936 amb la Guerra Civil. El segon periode sinici en 1957, quan
van fundar una nova casa densenyana al mateix emplaament de lanterior. Desprs
no han hagut ms incorporacions ni novetats.
Per tant, els Germans de La Salle han monopolitzat lensenyament mascul del barri
mariner durant dcades, sense cap ms competncia.
BESS
Escola Pia Mina-Pekn. Castell de les Quatre Torres. Camp de la Bota (19631972). Bess.
Escola situada al Camp de la Bota, en concret al barri coster i marginal de Pekn. En
1972 van-se traslladar al barri de la Mina, a la mateixa zona per al terme municipal
de Sant Adri del Bess, dedicats especialment a la promoci del mn Gitano.
Collegi Sant Gabriel (1969). Gran Via, 1196 - Bernat Metge, 5 (abans s/n).
Gabrielistes.
301
La primera presncia al barri del Bess va ser dels Escolapis, que es van installar al
Camp de la Bota en 1963. En 1972 es va traslladar dins la mateixa zona, per dintre
del terme municipal de Sant Adri del Bess, i ms centrats en el nou polgon
residencial de la Mina. La segona casa fundada al barri ha sigut la dels Gabrielistes
(1969), que van establir un Collegi en ple cor del polgon residencial del Bess i ha
acabat per ser el Collegi ms important del barri.
Per tant, els Gabrielistes sn el principal centre docent de tot el barri (tant Bess com
Maresme), per van arribar desprs de gaireb deu anys sense cap altre casa
densenyament al barri.
BON PASTOR
Escola lEsperana (-1970?-). Quito, 1. Gabrielistes.
Escola situada al polgon de Bar de Viver, depenent del Patronat Parroquial de
Nostra Senyora de lEsperana. Sembla que els Gabrielistes van tenir una vinculaci
molt breu i potser de simples promotors. Sembla que els Gabrielistes van tenir una
vinculaci molt breu i potser de simples promotors: noms hi ha una referncia i pot
ser errnia.
Collegi Parroquial del Bon Pastor (1970?-77). Sant Adri, 134. Marianistes.
El Bon Pastor va ser un barri construt entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes
expulsats de Montjuc, reurbanitzat amb motiu de lExposici Universal de 1929.
Posteriorment va continuar creixent a costa de limmigraci.
Noms ha hagut una casa densenyament de religiosos: lEscola Parroquial del Bon
Pastor, que durant una anys va estar dirigida pels Marianistes (1970?-77). Apart,
tamb hi ha una Escola a crrec dels Gabrielistes (-1970?-) a la mateixa poca, per
que duraria molt poc temps.
Van passar 40 anys perqu arribs alguna comunitat al barri, i fes front a les
necessitats educatives del barri. En conjunt, totes dues incursiona (Marianistes i
Gabrielistes) ha sigut molt breus. Apart daix, lEscola Parroquial va continuar
funcionant sense ells.
CAMP DE LARPA
302
El Camp de lArpa va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents
barriades de poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de
Provenals, amb motiu de la seva creixent industrialitzaci.
Lnica presncia al barri ha sigut molt breu i tardana: una Escola professional dels
Escolapis (1963-80), annexa a la parrquia del barri (que els mateixos Escolapis han
regit sempre) dacord amb el carcter obrer i empleat del barri. Va acabar
desapareixent alguns anys desprs.
El barri no ha tingut cap ms presncia de religiosos durant el seu segle i mig
dexistncia.
CLOT
Escola Tcnica Professional del Clot (abans Centro de Nuestra Seora del
Carmen i San Pedro Claver) (1899-1932; 1940). Valncia, 680 (abans Carretera
del Clot, 210). Jesutes.
Trasllat del centre de Valncia-Passeig de Sant Joan, fundat en 1891. Establert al Clot
en 1893 rep el nou nom de Centro de Nuestra Seora del Carmen i San Pedro
Claver. Dut per la Congregacin de la Inmaculada i San Luis Gonzaga, des de 1899
ja fou dirigit pels Jesutes que finalment el poseiran des de 1930. Simpartia 1
ensenyana de nens i ensenyament tcnic, motiu que la va fer coneguda tamb com a
Escuela de Aprendices. Incendiat en 1909, fou reobert a lAgost del mateix any i les
classes comenaren en Septembre amb normalitat. Requisat en 1932. Reobert en
1948, des de 1955 comen a dir-se amb el nom actual. Alumnes: 321 (1908); 380
(1909); 325, 82 gratuts (1951).
El Clot tamb va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci.
El barri ha tingut una nica presncia, i des de molt aviat. Es tracta duna Escola
professional dels Jesutes (1899), dedicada a lensenyana darts i oficis, dacord amb
el carcter proletari del barri. Per resulta lextraordinria duraci que ha tingut el
centre: per una part, els Jesutes exigien una espartana disciplina i el compliment
estricte de totes les prctiques religioses, tant de lalumnat com dels pares en
nombroses ocasions. Emmotllar-se al seu estricte pensament era condici
indispensable per rebre el seu ensenyament. Per altra banda, el Clot era un barri obrer,
inestable, i on les idees anticlericals havien calat molt. El centre fou destrut en la
Setmana Trgica, per es va refer. No sofr danys en 1936 grcies a lexpulsi dels
Jesutes dEspanya anys abans. Des de 1940 ha funcionat fins lactualitat. No shan
fundat ms cases al barri.
Resulta de difcil explicaci la pervivncia duna casa de pensament tan estricte en un
ambient tan poc propici, malgrat lexistncia de sectors adeptes que eren, en tot cas,
molt minoritaris.
303
CONGRS
La Salle-Congrs (1959-1960). Felip II, s/n. La Salle.
Casa oberta amb motiu de la construcci del nou barri del Congrs, construt a un
costat del centre del nou barri, la Parrquia de Pius X.
dem (1960). Cardenal Tedeschini, 50. La Salle.
Trasllat de la casa anterior.
Com el seu nom indica, el barri fou construt ntegrament a principis dels anys 50
amb motiu del Congrs Eucarstic Internacional (1953), fet que oblig a desallotjar
multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on succeien els principals
events, i allotjar-los al nou barri.
Lnica casa densenyament que ha hagut al barri s un Collegi dels Germans de La
Salle (1959), que ha durat fins lactualitat. No ha hagut cap ms novetat des de
llavors.
DRETA EIXAMPLE
Collegi del Sagrat Cor de Jess - Casp (1881-1932; 1939). Llria, 13 (abans
21) - Caspe, 25 - Pau Clars, 18 (abans 22). Jesutes.
Col. legi Externat de pagament amb 1 i 2 enseana, i estudis de Comer. Retornats
a Barcelona en 1876, ben aviat els Jesutes miraren de tenir una casa prpia a la ciutat
on poguessin treballar amb amplitud. Escollits els terrenys, es van comprar a tres
propietaris diferents (1879-80), i ledifici es va financiar grcies als generosos crdits
del banquer Manuel Girona i a una donaci igualment cuantiosa de Dorotea Chopitea.
Primer sacab ledifici del costat de Llria (1880-81), acabant-se posteriorment el
costat de Pau Clars, i finalment lEsglsia cap a 1887. No fou incendiat en 1909. Fou
requisat en 1932 i convertit en Grup Escolar per la Repblica, evitant-se aix danys en
1936. Des de 1939 funciona amb normalitat, i incls dins seu es va originar lEscola
de Sant Estanislau de Kostka. Alumnes: 420 (1908); 390 (1910?), dels quals 50 eren
gratuts (1914). Religiosos: 61 (1927).
304
Indstria a Llria, 58. La casa tenia la seva escola gratuta vinculada a la Parrquia de
la Concepci. Durant la guerra sorganitz una altra escola en ledifici. Fou saquejat, i
encara que no fou incendiat els Maristes ja no van tornar en 1939. Alumnes: 293
(1909); 340 (1910). Religiosos: 17 (1909); 20 (1910); 23 (1927); 11 (1936).
305
Escola de Sant Estanislau de Kostka (SEK) (1939-1984). Roger de Llria, 1315 4. Jesutes.
Escola fundada pels escolans i cantors de lEsglsia del Sagrat Cor del Collegi de
Casp, a mode dEscolania. Se situ en el mateix edifici Collegi de Casp, per apart
del Collegi. Alumnes: 40, tots gratuts (1951). Arrib a tenir 320 alumnes. A
principis dels 60 el Concili Vatic II propici que els escolans i cantors ja no fossin
imprescindibles, fent que lEscola-Escolania perds sentit. No obstant, es manten
fins 1984 en que es trasllad a Antequera, 2 (Vallcarca). Per amb una vinculaci
amb els Jesutes ja molt indirecta.
Collegi Sagrats Cors (1940-1975). Diputaci, 250. Pis. Sagrats Cors.
Collegi Externat. 1 i 2 ensenyana. Establert en un gran pis Principal. En 1961 la 2
ensenyana es trasllad a la nova casa de lAvinguda de Vallvidrera, 8-10 en Sarri.
306
307
Ams, els Jesutes van fundar una altra casa: lInstitut Comercial (1927-52), i
daquesta manera tenien dues cases al barri, sent les ms prestigioses i cotitzades del
barri.
Com a contrapartida, als anys 20 desapareixien les dues acadmies del barri, primer la
dels Pares Maristes (cap a 1922), i desprs la dels Germans Maristes (1925).
En total, el barri mantenia 7 cases densenyament en 1930 i era (juntament amb
Grcia) el barri millor ats de la ciutat, amb gran diferncia sobre la resta (cap no
tenia ms de tres). Llavors, la supressi dels Jesutes (1932) fou un fet trascendental:
va suposar el confiscament de les dues cases que tenien al barri, i que van ser
transformades en escoles pbliques. En principi, lstatus quo escolar no havia de
canviar; per lalumnat va canviar substncialment, ja que molts pares van refusar la
nova situaci, retirant als seus fills, i portant-los a acadmies que regiren els Jesutes
sota una frmula exteriorment laica. Per tant, la supressi fou un aconteixement que
va trasbalsar substncialment al barri.
La Guerra Civil va afectar sobretot als Maristes, que van perdre lEscola Parroquial i
una de les dues finques del seu Collegi; laltra finca va acabar deixant-se en 1946 i
fou traslladada al barri de la Sagrada Famlia, per tocant al barri de la Dreta. Els
Jesutes van recuperar les dues cases expropiades en 1932, i ams van obrir una
Escola-Escolania al mateix Collegi de Casp (1939-84), diversificant encara ms
lensenyament ofert a la zona. Els Escolapis tamb van obrir sense problemes.
Als anys 40 i 50 la zona seguia sent molt atractiva per fer noves fundacions, i aix van
arribar noves comunitats: arribaren als religiosos dels Sagrats Cors amb un Collegi
(1940-75), i els Germans de la Sagrada Famlia de Belley amb un altre (1955-65).
Com a contrapartida, la ja dita desaparici dels Germans Maristes (1946), i el
tancament de lInstitut Comercial dels Jesutes (1952).
La Dreta de lEixample es va estabilitzar amb un mxim de 6 cases densenyament
durant un temps, fins que des de 1965 comenaren a desaparixer la majoria de cases:
Sagrada Famlia de Belley (1965), Carmelites Calats (1971), Sagrats Cors (1975), i
lEscola dels Jesutes (1984), que fou traslladada a un altre barri. Des de llavors tan
sols han quedat dos collegis, els dels Jesutes i Escolapis.
A priori podria semblar que la Dreta de lEixample, com a zona paradigmtica de les
classes mitjanes i altes de la ciutat i nou centre emergent de la ciutat, hauria tingut un
gran nombre de fundacions: s aix, per no des dun principi. El barri s un dels que
ms fundacions va tenir, per va trigar bastant en marcar aquestes distncies. En
principi la diferncia fou, principalment, qualitativa: les cases fundades no eren
moltes i en general no eren de grans dimensions, per suficients pel barri i que feien
innecesries noves apertures. En el seu conjunt gaireb totes eren cases de pagament,
demostrant una clara homogenetat. Posteriorment la diferencia ja fou tant
quantitativa com qualitativa, i llavors s va ser abrumadorament superior a altres
barris, com a priori cabria esperar. Durant tot el Segle XX el barri mostra prou
regularitat en el seu procs de creixement, amb fundacions espaiades i generalment
duraderes. Igualment, el decreixement ha sigut fora paulat, i sense arribar a ser
catastrfic pel barri.
Aix, curiosament en 1900 noms havia un Collegi a tot el barri, malgrat que bona
part del barri de la Dreta ja estava prou urbanitzat, i lxode social des del Barri Gtic
ja feia temps que shavia iniciat. Aix podria explicar-se pel pes que manteniren
durant cert temps els dos collegis externats del Barri Gtic a crrec dels Germans de
308
La Salle i els Escolapis, i en menor grau per la naixent competncia dels Internats de
la zona alta (Sarri i Sant Gervasi).
Per en 1909 el panorama ja era totalment diferent: ja havien tres collegis (Jesutes,
Germans Maristes, Escolapis), dues acadmies (Germans i Pares Maristes), i una
escola gratuta (Germans Maristes). Excepte els Jesutes, els edificis no eran de gran
tamany, i les acadmies es reduen a un simple pis. En tot cas, sembla clar que foren
els Jesutes els que van capitalitzar gran part de la demanda escolar molt aviat i amb
grans mitjans, deixant pocs resquicis a les comunitats segents. Lensenyana gratuta
era molt minoritria, dacord amb la composici social del barri, i est
convenientement separada de la de pagament.
A partir de 1920 i fins els anys 50 es va entrar en una etapa de creixement i a la
vegada de substituci, fent-se fundacions de major tamany a la vegada que
desapareixen les cases ms petites (principalment les acadmies i lEscola
Parroquial).
Finalment, des dels anys 60 es va entrar en un procs de contracci constant, causat
per una redistribuci general dels recursos educatius destinant-los a barris de la ciutat
molt ms mancats, per la creixent manca de recursos humans de cadascuna de les
comunitats, i perqu el barri tenia una demanda descendent a causa del descens de la
natalitat.
Des dels anys 80 el barri sha estabilitzat amb noms dos collegis, sense que hagi cap
indici de cap desaparici ms.
ESQUERRA EIXAMPLE
Collegi de Sant Miquel (1898). Rossell, 175 (abans 45). Missioners Sagrat
Cor.
Convent, Esglsia i Internat de pagament. En 1882 fou comprat aquest Hospital als
Hospitalaris de Sant Joan de Du per utilitzar-lo com a Residncia i Seminari de
formaci de religiosos; per sense cap activitat docent. Ja en 1887 apareix referit per
primera vegada en aquesta direcci com a convent, sense assenyalar cap tipus
densenyament. En el costat de Muntaner sinstalla el Collegi, mentres al costat de
Rossell sinstallen les dependncies dels religiosos. Al xamfr havia lEsglsia. En
1901 gaireb desapareix per manca dalumnat degut al seu trasllat, per pocs anys
desprs arriba als 200 alumnes. Es mantenen els ensenyaments abans impartits, i des
de 1918 aproximadament ja apareixen estudis de Comer. Fou incendiat en 1909 i
destrut en 1936, reconstruint-se tal com avui el coneixem. No est clara com fou la
transici de lInternat al Externat. Alumnes: 218 (1910); 500 (1930); 1000 (1959).
Religiosos: 14 (1927).
Collegi Comercial (1905-1918). Provena, 187-193. La Salle.
Ja exist un collegi de noies a la mateixa adrea, documentat de 1902 a 1905.
Ledifici fou inagurat en 1905 com a Colegio Comercial, segons els documents
309
dapertura. Apart de Comer, des de 1906 simparteix 1 ensenyana per nens externs.
Alumnes: 220 (1908); 234 (1910). No hi ha escola gratuta.
310
FORT PIUS
El Fort Pius forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a
ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu
creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de lEixample,
la Ciutadella, i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt
lentament, sense cap nucli poblacional definit, i rebent una poblaci bsicament
obrera i menestral.
Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.
GRCIA
311
Collegi Claret (abans Collegi i Escoles del Cor de Maria) (1871-1909; 1912).
Npols, 344-350 - Sant Antoni Maria Claret, 45-49 (abans Coello, 255) - Siclia,
323-333. Claretians.
Collegi de pagament i Escola gratuta amb classes dirnes i nocturnes. En 1860 els
Claretians fundaren lanomenat Convent Nou a un modest edifici rodejat de
conreus a les afores de la llavors Vila de Grcia; per no fou fins 1871 que
comenaren les activitats educatives. Aquest edifici inicial es trobava a la cantonada
de Claret-Npols, per malgrat no estar alineat amb lEixample Cerd (que fou
aprovat en el mateix 1860), casualment en coincidia i aix el va salvar fora anys.
Sembla que lEscola gratuta fou establerta algun temps a Travessera de Grcia, 260264 en un antic Collegi Politcnic (1895-1909 aproximadament), i devia ser un
annexe molt proper a ledifici. En 1904 fou construda lactual Esglsia al Carrer
Claret i que es convert posteriorment en leix central del complexe educatiu.
Incendiat en 1909, es traslladaren provisionalment fins que ledifici de Npols fou
reconstrut totalment en 1912 (i ja coincidint totalment amb la quadrcula Cerd).
Degut a la demanda, es constru un nou edifici (1926-29) a la cantonada ClaretSiclia, quedant lEsglsia centrada entre els dos edificis del Collegi. Amb 1
ensenyana, cap a 1920 ja apareixen la 2 ensenyana i Comer.
En 1936 lEsglsia fou incendiada, i encara que el Collegi no ho fou va ser saquejat i
va quedar inservible. Torn a obrir-se en 1940. En 1960, i amb motiu del centenari de
la fundaci safegiren nous pisos i les installacions esportives. Finalment, en 1997
senderroca ledifici de Claret-Npols (edificat en 1909-12, i ja molt malms), i es
substitu per un de nou.
Alumnes: 165, 65 gratuts (1910); 140, 40 gratuts (1914). Religiosos: 20 (1914); 30
(1927).
312
Escola de Sant Josep del Centro Moral Instructivo de Gracia (1903-1914). Ros
de Olano, 7-9 (abans Las Gracias). La Salle.
El Centro Moral, fundat en 1869, t entre altres la seva secci escolar per obrers.
Escoles gratutes, dirnes per nens i nocturnes per adults. Des de 1903 els GG. de La
Salle sen encarreguen de la dirna, de 1 ensenyana. Alumnes: 200 (1899); 300
(1908); 200 (1909); 60 (1910); 200 (1914). Fins 1922 segueixen esmentant-se les
escoles, per sense La Salle.
313
Collegi del Sagrat Cor de Jess (1925-1932; 1939-1984). Torrent de les Flors Encarnaci, 49. Jesutes.
Continuaci de lempesa anterior, per amb majors objectius. Ara es tracta duna
Escola, igualment portada per la Congregacin del Apostolado de la Oracin del
Sagrado Corazn de Jess, i vinculada a la Companyia. En aquest cas la participaci
dels Jesutes sembla que fou molt escassa, fet que la permet sobreviure a la
dissoluci de 1932 i funcionar fins 1936. Desprs de 1939 limplicaci dels Jesutes
fou major. En 1948 el centre pateix una profunda reforma i ampliaci i incorpor una
Escola Professional Textil, per la perd en 1961. Poc desprs afeg la 2 ensenyana.
En 1984 va desaparixer. Alumnes: 50 (1939).
A lactual zona de Grcia, quan la Vila ni tan sols existia, ja van sorgir alguns
Convents situats a les afores de la ciutat: el Convent de Santa Maria de Jess (14271835), dels Franciscans Observants; el Convent del Montcalvari (1578-1714), a
crrec dels Caputxins. I fonamentalment s important el de Santa Maria de Grcia
(1626-1835), fundat pels Carmelites Descalos, ja que entorn daquest darrer va
nixer la posterior Vila de Grcia. Cap dells va tenir cap tasca docent. Desprs de la
Desamortitzaci van desaparixer tots, quedant noms lEsglsia del Convent dels
Carmelites Descalos, coneguda posteriorment com dels Josepets fins lactualitat.
Entorn dell va crixer un important nucli de poblaci, arribant a ser el ms important
de tots els del pla de Barcelona en el Segle XIX.
314
315
GUINARD
Germans Maristes del Guinard (?-1909). Germans Maristes.
Convent incendiat en 1909. I desaparegut, perqu no van haver ms notcies sobre ell.
Es desconeix si era escola, cosa molt probable en cada fundaci marista.
Tamb podria ser una confusi de lpoca que confondria els Maristas amb el
Convent dels Mnims.
Collegi Sagrat Cor (abans Centro Salud Canisio) (1950-78). Plaa Can Bar,
1-3. Jesutes.
Fundat abans de la Guerra com a Centre Catequstic, desprs de 1939 va ser dut per
una de les Congregacions Marianes de la Companyia, la Congregacin de la
Purificacin i San Francisco de Borja. Amb la compra del local en 1945 i
linaguraci de les classes en 1950 va rebre el nom de Escuela del Centro de Nuestra
Seora de la Salud i San Pedro Canisio (popularment dit Centro Salud Canisio), amb
direcci dels mateixos Jesutes. Per obrers i empleats. Alumnes: 150, 38 gratuts
(1951). Des de 1968 tamb collaboren les Religioses del Sagrat Cor, i s llavors quan
canvia el seu nom pel de Collegi Sagrat Cor. Funcionant com a entitat privada
independent des de 1978, no reeix i va desaparixer en 1984.
Collegi Sagrat Cor (1976-78). Molist, 17. Jesutes.
Ampliaci de la casa anterior, amb una finca al mateix barri per separada de
lanterior. Al marxar els Jesutes va poder seguir funcionant independentment fins
1993 aproximadament
316
El Guinard era, fins finals del Segle XIX, una zona bsicament agrria de lantic
municipi de Sant Mart de Provenals sense cap tipus durbanitzaci, llevat dalguns
masos. Durant la primera meitat del Segle XX es va convertir en un barri residencial
de classe mitjana-baixa i segona residncia de classes modestes. A partir dels anys 60
es va urbanitzar molt densament, sent totalment engolit per la trama urbana de la
ciutat.
La primera fundaci al barri va ser un Convent dels Germans Maristes que va durar
molt pocs anys i que va desaparixer amb els incidents de la Setmana Trgica (1909);
tampoc est clar si va existir realment, i si va tenir escola.
Fins desprs de la Guerra Civil no torna a obrir-se cap altre casa, quan el barri ja
estava fora poblat i urbanitzat. En aquest cas, els Jesutes arriben amb un Collegi
(1950-1978) a crrec duna de les seves Congregacions Marianes. Aquesta va ser el
centre educatiu del barri durant gaireb tres dcades.
Per altra banda, el Convent dels Mnims (fundat en 1901) tamb va dedicar-se a la
docncia en un breu periode (1971-84).
Amb la desaparici de les cases dels Jesutes (1978) i dels Mnims (1984), el barri ha
quedat buit de collegis de religiosos. Lescola fundada pels Jesutes va continuar
oberta durant un temps. Mentres, els Mnims continuen al barri; per dedicats noms
a la seva vida comunitria.
HORTA
Collegi de Sant Joaquim i Escoles Parroquials Verdaguer (desprs La SalleHorta) (1912-1985). Chap, 74 (abans Combinacin, 82). La Salle.
Escoles parroquials dHorta, preses per La Salle a instncia del Bisbe de la ciutat en
1912 i documentades fins la guerra. Simparteix 1 ensenyana i, al contrari del que s
habitual en les escoles parroquials, s de pagament. Alumnes: 100 (1914). Des de
1920 apareix el nom de Colegio de San Joaqun, segurament nascut a lescalfor de las
escoles parroquials. possible oferta gratuta i de pagament per separat.
Posteriorment sampli amb la construcci de la casa dHedilla 66, situada al mateix
barri, passant all la seu del Collegi en 1966. Encara va acollir diverses dependncies
fins a la seva desaparici.
317
en Can Carabassa, tamb dita Maryland, Torre senyorial destil neoclsic amb
espaiosos jardins. Fou comprada en 1956 i desprs dalguns arranjaments
provisionals va comenar a funcionar com a Collegi aquell mateix any. Inicialment
dit Collegi Sant Josep, va funcionar com a sucursal de Diagonal fins 1960 i
posteriorment, en 1965, va absorvir-lo i adopt el seu nom. Amb aquesta integraci la
Torre era insuficient, per els amplssims jardins havien perms ampliar el Collegi
amb 4 pabellons bessons (1965). Posteriorment, un pavell nou (1974-75) i el
progressiu arranjament de tota la finca amb patis i jardins va donar la fesomia actual
al Collegi. Alumnes: 132 (1957); 989 (1965); 1500 (1970); 1954 (1990). Religiosos:
10 (1960); 22 (1964).
Horta va ser municipi independent fins 1904, en qu fou agregat a Barcelona, resistint
un pocs anys ms a lagregaci a la que foren subjectes la resta de municipis del Pla
(excepte Sarri). Englobava el que actualment sn els barris dHorta, Vall dHebron, i
Vallcarca.
Durant molts anys, lnica casa densenyament que va funcionar a Horta va ser
lEscola Parroquial, a crrec dels Germans de La Salle (1912-85), que
excepcionalment foren de pagament quan normalment eren gratutes.
Desprs de la Guerra Civil el barri va tenir una millor atenci, grcies a dues cases
fundades gaireb consecutivament: un Collegi dels Germans de la Sagrada Famlia
(1956), i un altre dels Germans de La Salle (1962), com a ampliaci de lantiga
Escola Parroquial que tamb es va convertir en Collegi. En 1985 va desaparixer
lantiga Escola Parroquial, quedant els dos collegis fundats a posteri fins lactualitat.
HOSTAFRANCS
Escola (-1902?-). Constituci, 116. Salesians.
En 1902 apareix lescola regida pels Salesians amb 111 nens, i incls subvencionada
pel Ajuntament. Al any segent desapareix la referncia als Salesians i a la mateixa
escola.
dem - Ateneu dHostafrancs (1919-1932; 1939-1984). Torre de Damians, 6 Consell de Cent, 14. Jesutes.
En 1919, per manca despai, lEscola del Centre sampli amb aquest altre edifici,
lAteneu dHostafrancs. En 1971 la 2 ensenyana i lensenyament Professional es
318
traslladaren a aquest edifici, mentres a laltre seu es mantenien els estudis de caire
ms elemental. Incls ledifici fou enderrocat i bastit un molt ms gran. Els Jesutes
marxaren en 1984 i la casa subsisteix com a entitat independent amb el nom de
Centre i Ateneu Montserrat, desprs dit Escola Joan Pelegr.
Escoles del Centro Anglico de Hostafrancs (-1915?-). Sant Roc, 27. Germans
Maristes.
Patronat obrer fundat pel Rector de Sants en 1882 i vinculado a la parrquia, s
societat obrera des de 1905. Cap el 1915 comencen a donar classes dominicals els
Maristes, fins data desconeguda.
Hostafrancs va nixer a principis del Segle XIX com un petit suburbi del municipi de
Sants, de carcter inicialment comercial al trobar-se tocant a la Carretera de Sants,
per gradualment va anar adoptant un carcter creixentment obrer degut als
establiments industrials que shi allotjaven. Des de 1839 va pertnyer a Barcelona.
En general, el barri ha tingut diversos intents dimplantament que no han tingut xit.
En primer lloc, una Escola (-1902?-) i un Asil (-1907?-) a crrec dels Salesians, per
datribuci molt dubtosa, i en tot cas molt breus. Tamb els Germans Maristes van
arribar al barri, encarregar-se de lEscola dun Centre Obrer (-1915?-), per
igualment va tenir una durada molt minsa.
Els nics que han aconseguit reeixir al barri han sigut els Jesutes, amb una Escola
gratuta (1904), a crrec duna de les seves Congregacions Marianes. Va aconseguir
mantenir-se, i incls van obrir una sucursal (1919). Aquest centre es va convertir en el
principal centre docent del barri durant dcades.
Posteriorment el barri ha continuat augmentant demogrficament, amb un
espectacular creixement, especialment en els anys 20. Per malgrat aix, no ha tingut
cap ms fundaci. Els Jesutes marxaren en 1984, per el centre que van fundar ha
continuat funcionant fins lactualitat
319
LES CORTS
Collegi Pare Manyanet (abans Collegi -Taller del Nen Jess i Collegi
Sagrada Famlia) (1892). Taqugraf Garriga, 129 (abans San Carlos, 49 /
Castellbisbal / Carmelo) - Entena, 301 (abans Riera de Magria) - Prat Rull Travessera de les Corts, 331 (abans 3-5). Fills Sagrada Famlia / Teatins.
Colllegi-Taller per a fills dobrers de Les Corts. Fundat per un sacerdot en 1883, en
1892 sen fan crrec els religiosos. 1 ensenyana i oficis manuals, de 5-14 anys. De
pagament, part gratut. Incendiat en 1909, fou reobert en Septembre. Des de 1918
lEscolasticat de Filosofia i Teologia es trasllada a aquesta casa, i sembla que el
Taller no tanca malgrat no ser nombrada durant uns anys aunque. Apareix
documentat el Taller fins 1932 amb la Casa generalcia. Des de 1929
aproximadament canvia la seva denominaci per Sagrada Famlia.
En 1964 hi hagu una profunda renovaci amb la construcci dun nou edifici que s
el que hi ha en lactualitat i adoptant la denominaci actual. Alumnes: 126 en total, 36
gratuts (1899); 61, ? gratuts (1914). Religiosos: 5 (1927).
Les Corts va sorgir com a suburbi lluny del municipi de Sarri, aconseguint la seva
independncia definitiva en 1836. Va ser un municipi bsicament agrari durant fora
temps, fins que a finals del Segle XIX va comenar a predominar el carcter obrer,
per a la perifria del seu terme. Malgrat aix, la densitat de poblaci no va crixer
realment fins la dcada dels anys 20 del Segle XX, mantenint aix el seu carcter
eminentment rural.
320
MONTJUC
Montjuc s una petita muntanya propera a lantic casc urb medieval de la ciutat.
Durant segles els assentaments a la muntanya han sigut molt petits, adquirint
importncia des de 1870, amb barris de barraques dels treballadors de les pedreres
que havien a la muntanya per la construcci de la ciutat.
La poblaci augment molt ms des dels anys 20 als anys 50, amb multitud de zones
de barraques: Jess i Maria, Can Valero, Las Banderas, Tres Pins, Sobre la Fossa, i
incls dins lEstadi Municipal (desprs Olmpic). Des de llavors es van construir
grups de cases barates per allotjarlos a la part Nord-Oest de la mateixa Muntanya: El
Polvor, Can Clos, la Vinya, i al barri del Port (aquests dos darrers dins el barri de
Zona Franca). Aix es van fer desaparixer les barraques a mitjans dels anys 70.
321
PEDRALBES
Pedralbes ha sigut durant segles una ampli espai vinculat a Sarri amb finalitats
fonamentalment agrries, gaireb totalment despoblat, i amb una poblaci reduda a
un Monestir de Clarisses (1321), al costat del qual es va formar un petit nucli a
mitjans del Segle XIX que es va mantenir gaireb inamovible durant gaireb un Segle
com un petit nucli vinculat a Sarri. Aix va romandre fins molt tard, fins que des dels
anys 50 fou rpidament urbanitzat com una zona exclusiva per classe social alta i
molt alta.
Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.
POBLENOU
Escoles del Patronato Obrero de San Jos (1906-1909). Wad-Ras, 206 Llacuna, 8. Germans Maristes.
Centre Obrer. Financiat pel Marqus de Comillas, fou fundat en 1906 adquirint un
local gran que anteriorment fou fbrica. Els Maristes dirigeixen la seva escola gratuta
de nens, sense indicar si la resta del Patronato estava sota la seva direcci. En 1908
saconsegueix un nou local, segurament contigu, que amplia la cabuda de lanterior.
La residncia dels Maristes estava en Llacuna, separada del Patronat de Wad-Ras per
un pont. Fou incendiat en 1909. El Centre Obrer fou reobert en 1910, per sense la
presncia dels Maristes. Alumnes: 179 (1905).
322
El Poblenou va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, el Poblenou va ser el que
major expansi va tenir. Des dels seus orgens va ser un barri essencialment obrer i de
rpid creixement, a la vegada que es desenvolupava un pensament poc procliu a
acceptar el mn clerical.
Daquesta manera era impossible establir cap casa densenyament, i fins principis del
Segle XX no nhagu cap. Els primers en arribar van ser els Germans Maristes, que
es van fer crrec de la direcci dun Patronat Obrer i, lgicament, de les seves escoles
(1906). Amb la seva arribada es podria haver iniciat un procs de noves arribades;
per la Setmana Trgica ho va tallar totalment (1909), incendiant el Patronat i
obligant a marxar als Maristes.
Les diferncies entre el proletariat del Poblenou i el clergat docent eren tan
insalvables, que el barri va ser descartat com a dest i, des de llavors, cap altra
comunitat es va asomar pel barri. Afortunadament, lintens associanisme obrer i la
dinmica vida cultural existents barri van suplir la seva abscncia, i van actuar duna
manera ms ajustada a la idiosincrsia del barri.
No va ser fins desprs de la Guerra Civil (40 anys desprs) que va tornar a haver
personal religis actuant a la zona. I no va ser al barri prpiament dit, sin al Asilo de
Proteccin a la Infancia, entitat municipal de reclusi que no tenia cap contacte amb
el barri. Dins la secci dedicada a la reeducaci de joves, sen van encarregar en
diversos periodes els Escolapis (1949-51), els Camilians (1951-66), i els Amigonians
(1972-83).
En definitiva, la presncia de comunitats masculines densenyament al Poblenou ha
sigut prcticament nulla. El pensament secular i incls anticlerical, tan arraigat al
barri, ha fet impossible obtenir cap resposta positiva. Les comunitats no donaven
resposta a les necessitats bsiques de la poblaci.
POBLE SEC
Escola de Santa Madrona (1890-1934). Blai, 34 (abans 42). La Salle.
Escola gratuta de nens, oberta a travs duna Junta de Senyores de la que formava
part Dorotea de Chopitea. 1 ensenyana gratuta des dels 6 anys. Cap a 1920
canviaren de nom, dint-se Nostra Senyora del Carme. Alumnes: 200 (1900); 90
(1908); 150/250 (1910); 250 (1928). Incendiada en 1909, en 1910 es reobr i els
alumnes hagueren de pagar per reconstruir-la. Religiosos: 4 (1927); 5 (1928).
Collegi Sant Pere Claver (1950). Vila i Vil, 14 - Puig i Xoriguer, 31. Jesutes.
Els orgens de la casa es troben en un local del Apostolado de Seoras para la
Preservacin de la Fe al xamfr de Vila i Vil, 14-16 - Puig i Xoriguer, 31-35. All,
cap a 1912 es va obrir una escola gratuta per nens de 1 ensenyana que surt
esmentada fins a 1922 aproximadament. Desprs de la guerra fou habilitat com a
nova Parrquia del Poble Sec (1945), i que posada sota el govern dun Jesuta en
1948 comen a crear un complexe assistencial al barri. La finca es divid en dos
grans equipaments: un Dispensari (Vila i Vil, 16 - Puigxoriquer, 33-35), obert en
1949. I als extrems del xamfr el Collegi San Pedro Claver per nois (1950), i
323
El Poble Sec va nixer a mitjans del Segle XIX com a barri proper a lantic Raval de
la ciutat i en certa manera era la seva perllongaci com a barri obrer i dimmigraci.
Al igual que altres barriades proletries, va mantenir un esperit fora indomable i
beligerant amb les comunitats religioses.
nicament una comunitat religiosa es va atrevir a establir-se al barri, els Germans de
La Salle, amb una Escola (1890-1934), que es convert en el centre neurlgic docent
del barri, situada just al seu centre geogrfic. Lescola es va mantenir en part perqu
lactivitat associativa i cultural del barri era molt minsa, insuficient per oferir
alternatives. LEscola va ser incendiada durant la Setmana Trgica (1909), per va
poder ressorgir. Finalment, va tancar-se en 1934.
Desprs de la Guerra Civil, el Poble Sec estava totalment abandonat, fins la creaci
duna Escola a crrec dels Jesutes (1950), en uns locals on antigament hagu una
Escola duna associaci catlica de senyores cap a 1915. Amb la desaparici de
lEscola de La Salle, aquesta nova Escola es va convertir en el nou nucli docent
mascul del barri fins lactualitat.
PORT DE BARCELONA
324
SAGRADA FAMLIA
El barri de la Sagrada Famlia pren el nom del mateix temple, en construcci des de
1882. Inicialment la zona es va denominar barri de Poblet, fins que va generalitzar-se
la denominaci actual. quan es va planificar lEixample de Cerd (1860) la zona
pertanyia al antic municipi de Sant Mart de Provenals i estava prcticament buida,
sense cap nucli de poblaci concret. Durant dcades ha tingut una urbanitzaci molt
discontnua i la seva evoluci ha estat supeditada al creixement de la Dreta de
lEixample per un costat, i el suburbi obrer del Camp de lArpa per un altre. En
general, el seu carcter ha sigut obrer fins poques recents.
Els primers en situar-se al barri van ser els Jesutes amb una Escola (1904-79), a
crrec duna de les seves Congregacions Marianes. Aquesta ha sigut lEscola
fonamental del barri durant dcades, fins que va continuar funcionant assumida per
ladministraci pblica.
Posteriorment van arribar els Germans Maristes amb un Collegi establert a lantic
Internat de les Saleses (1943). No era prpiament una fundaci, sin un trasllat des de
la Dreta de lEixample. Ams, es van situar a la frontera del barri, tocant a la Dreta, i
en realitat pertany a la realitat social daquell barri.
Per tant, es pot dir que la Sagrada Famlia ha tingut en lEscola dels Jesutes el seu
centre docent principal durant dcades, adaptat al carcter obrer que el barri ha
mantingut fins dates molt recents. Els Germans Maristes han tingut un funcionament
apart.
SAGRERA
Escola Sant Joan Bosco. Obra Social de la Caja de Ahorros i Monte de Piedad
(1966-1984). Plaa Ferran Reyes, 2-3 (abans Indstria, 563-573). Salesians.
325
La Sagrera va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, la Sagrera va ser el nucli
poblacional ms petit. Amb el temps ha quedat prcticament vinculat a Sant Andreu,
al nixer molt aprop daquest i posteriorment units per continutat urbana.
Tradicionalment ha sigut una barriada molt petita, i cap comunitat masculina es va
establir a la zona. No fou fins mitjans del Segle XX que la Sagrera va comenar a
rebre una fort creixement demogrfic, i llavors s va rebre algun tipus datenci. Van
ser els Salesians, amb una Escola (1966-1984). Desprs de la seva desaparici,
novament no hi ha ning al barri.
SANT ANDREU
Jess, Maria i Jos (1909?-1915?). Gran de Sant Andreu, 335. Fills Sagrada
Famlia / Teatins.
Escola de 1 ensenyana. No indica Orde que el porti, per pot tractar-se dun
trasllat temporal del collegi del mateix nom obert a causa de lincendi de ledifici
original en 1909. s nombrat fins 1915, i coincideix casualment amb lpoca que la
comunitat fou absorvida pels Teatins. Alumnes: 95 (1909).
326
Sant Andreu del Palomar t el seu orgen en un petit nucli de poblacio ja esmentat el
Segle X, que es va convertir amb el temps en un dels diversos municipis existents al
pla de Barcelona. Fins el primer ter del Segle XIX era un poble bsicament agrari,
augmentant des de llavors el seu carcter obrer, i amb un gran creixement
demogrfic. Fou agregat a Barcelona en 1897, al igual que altres municipis.
Malgrat el seu creixement, Sant Andreu tan sols ha tingut una casa densenyament
fixa al barri: es tracta dels Fills de la Sagrada Famlia, que varen fundar un Collegi
Externat de pagament (1877) que ha sobreviscut fins lactualitat.
Posteriorment va haver una segona fundaci, que podria haver augmentat loferta del
barri, amb els Germans Maristes i una Escola gratuta (1908-09). Fou molt breu.
Daquesta manera van funcionar dues cases al barri, una de pagament i una gratuta;
per poc desprs la Setmana Trgica (1909) fou funesta, ja que van ser incendiades
totes dues cases. Aix va suposar una greu fractura entre els religiosos i la poblaci,
ja que els Germans Maristes van marxar per no tornar. Per altra banda, els Fills de la
Sagrada Famlia van aconseguir reconstruir el seu Collegi; per desprs de varios
anys de provisionalitat. Tampoc van haver notcies densenyament gratut. Sembla
que des de llavors lensenyana es va limitar a aquells sectors socials ms afins, que
solien ser de pagament (per tant, el creixent proletariat quedaria excls).
Des de llavors ning ms sha establert al barri. Cap altre comunitat ha intentat
ubicar-se en un barri molt proletaritzat i ams anticlericalitzant, renunciant a la zona.
La situaci posterior a la Guerra Civil tampoc va oferir canvis.
SANT ANTONI
327
Alumnes: 400 (1890); 650 en total (1901); 450 (1908); 350 (1909); 410 (1910?); 500
(1914). Religiosos: 12 (1901); 9 (1927).
Sant Antoni va nixer com a fruit del desplegament de lEixample Cerd, entre lantic
Raval i el naixent nucli del Poble Sec. Va comenar a urbanitzar-se a la segona meitat
del Segle XIX, i al tractar-se duna zona intermitja entre dos nuclis de poblaci obrera
i menestral, va adoptar rpidament aquesta mateixa identitat. Fins lactualitat ha
mantingut una identitat social fonamentalment mitja-baixa.
Quan la zona comenava a tenir una mnima poblaci dispersa per tota la quadrcula,
va rebre la que seria la seva casa fonamental: lEscola dels Salesians (1890), que des
del seu naixement ha sigut el centre educatiu fonamental del barri. Collocat
estratgicament en en el cor dun naixent barri menestral (per no mser), va tenir una
bona acceptaci grcies al tracte ms familiar i igualitari que van practicar els
Salesians. Malgrat que el centre fiu destrut amb la Setmana Trgica (1909) i amb
lesclat de la Guerra Civil (1936), en totes dues ocasions es va refer i ha aconseguit
durar fins lactualitat.
Cap centre ms sha obert al barri. Incls el seu equivalent femen, les Salesianes, han
protagonitzat un cas similar al barri.
SANT GERVASI
328
329
comunitat continu vivint aqu fins 1964. Religiosos: 7 (1950); 9 (1960). Alumnes:
70-80 (1954); 110-120 (1962).
Sant Gervasi de Cassoles va nixer cap al Segle X, sent durant segles una poblaci
molt petita en relaci a la resta de municipis del Pla, i fins mitjans del Segle XIX
encara era una poblaci molt reduda. Va ser municipi independent fins 1897, en qu
fou annexionat a Barcelona.
La primera comunitat establerta a la poblaci van ser els Jesutes amb un Collegi
(1870-73), que va ser molt breu i va desaparixer a causa de linestabilitat poltica del
moment. Pot considerar-se que va ser una fundaci prematura i allada, ja que res t
que veure amb un procs fundacional iniciat a tota la ciutat a partir de la Restauraci
Borbnica (1874).
Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, que van obrir una Escola
Parroquial (1889-1958), la qual va poder donar cabuda a la poblaci escolar del
municipi. Per el ms important fou la simultnia fundaci de lInternat (1889), que
aviat es va convertir en un dels ms importants de Barcelona. Degut al seu carcter
dInternat selecte per famlies de la ciutat, la seva vinculaci amb la poblaci fou
molt reduda.
Poc desprs van arribar els Pares de Sant Pere ad Vncula, amb el seu Correccional de
joves (1890-1977), traslladat desde Grcia; per malgrat trobar-se dins lactual rea
de Sant Gervasi, es localitzava geogrficament molt ms proper al nucli urb
gracienc. En 1943 es va inagurar un nou edifici que, ara s, senclavava plenament
dintre del barri. Tanmateix, el seu carcter dInternat per la reforma de joves li
conferia un aire tancat, que res aportava al barri.
Finalment, al Convent dels Franciscans Observants es va obrir una Escolania (191422?), bsicament encaminada a lensenyana de cant, i sense poder saber-se si havia
altres matries afegides. Al ser molt breu, tampoc tingu gaire impacte en la poblaci.
Pot dirse que, fins la Guerra Civil, la casa densenyament ms activa dins el barri va
ser lEscola Parroquial de La Salle. La resta de cases (un Internat, un Correccional,
una Escolania) es dedicaven a linternament, o (en el cas de lEscolania) van durar
molt poc.
Desprs de la Guerra Civil es van fundar noves cases, en aquesta ocasi ms
integrades en la vida social del barri. En primer lloc, els Franciscans Conventuals van
obrir un Collegi (1944-63) traslladat des de lEsquerra de lEixample. De petites
dimensions, va durar 20 anys.
330
SANTS
331
durant la mateixa guerra. Aquesta ha sigut lnica casa dels Maristes que va
sobreviure a la guerra fins els nostres dies. Religiosos: 7 (1927); 11 (1936).
Escoles del Centro Catlico de Sants (-1914?-). Fernndez Duro, 35. Germans
Maristes.
Escola gratuta per obrers. En 1914 els Maristes donaven classes nocturnes per obrers
en el centre, contigu al edifici del Collegi del Sagrat Cor. Les escoles sesmenten fins
1922, per els Maristes noms apareixen en 1914.
SARRI
332
Salesians, els convida a establir-se a la ciutat. En 1883 compra la casa de Can Prats, i
ladecua per a les activitats que portarien a terme els religiosos. Aquests arriben en
1884, i des de llavors shan anat obrint les ms diverses especialitats: sastreria,
fusteria, i enquadernaci (1884), impremta (1885), tipografia (1887), manyeria
(1890), mecnica (1920), electricitat (1940), electrnica (1965), i informtica (1981).
Tant per nois interns com externs, de 12-17 anys. LEsglsia pblica sinagur en
1901, i amb aquesta obra sacab una primera etapa dexpansions successives.
Als anys 50 i 60 el centre es reestructura i pateix una profunda ampliaci i renovaci,
amb noves construccions. lInternat desaparegu en 1974. Alumnes: 400 interns i 100
externs (1895, Tallers+Collegi?); 390, 145 gratuts (1900, Tallers+Collegi?); 200
(1914). Religiosos (Tallers+Collegi): 45 en total (1900); 12, i 32 auxiliars (1914); 58
(1927).
Collegi del Sant ngel de la Guarda (1891). Passeig Sant Joan Bosco, 74
(abans Don Bosco, 4). Salesians.
El Collegi-Escola fou fundat com a complement als Tallers, per proporcionar 1 i 2
ensenyana als alumnes que no tinguessin edat suficient per accedir als Tallers.
Igualment, tenia tant alumnes interns com externs. Per nens de 7-12 anys. Funcionant
al unson amb els Tallers, des de 1964 ambdues cases tenen un funcionament
independent. Combinava el pagament i la gratutat. Alumnes: 150 (1914).
de 7-12 anys. Alumnes: 150 (1914). Combina el pagament i la gratutat.
Escola Pia de Sarri (1894). Immaculada, 25-35 (abans Nova de Santa Eullia,
s/n). Escolapis.
Collegi Internat de pagament. 1, 2 ensenyana, i Mercantil. Trasllat de lInternat ja
existent a Sant Antoni, i que a causa del constant augment dels externs van obligar a
buscar un emplaament nou dels interns, apartat i que permets major cabuda. En
1890 es compraren els terrenys, i es constru un edifici de nova planta (1892-94).
Durant les obres, en 1893 es compraren la resta dels terrenys que conformaren la
finca quadrangular actual. Ja inagurat, havia dacollir entre 140 i 160 interns de Sant
Antoni; per la demanda va fer que des del principi es superessin aquestes xifres. En
333
1899, lInternat deix de dependre de Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi
ms. Des de 1923 hi han alumnes migpensionistes i des de 1927 nhi han tamb
dexterns.
En 1933 es transform en Mtua Escolar Josep Gispert, per adaptar-se a les noves
circumstncies jurdiques en matria deducaci a lEstat. En 1936 fou assumit per la
Generalitat com a Residncia escolar de nens, per al poc temps es convert en Escola
Popular de Guerra per formaci militar durant la Guerra Civil. Des de 1939 va
recuperar el seu tarann habitual. Alumnes: 200 (1895). Religiosos: 37 (1927).
Collegi Sagrats Cors (1961). Avinguda de Vallvidrera, 8-10. Sagrats Cors.
Collegi Externat. Inagurat per paliar la manca despai que es sofria al Collegi de
Diputaci, portant-se la 2 ensenyana. Ocuparen un gran xalet amb uns extensos
terrenys que serviren per construir el Collegi actual, inagurat en 1966. En 1979 es va
agregar el Collegi de les Religioses dels Sagrats Cors del Passeig de Reina Elisenda,
18 al mateix barri de Sarri. En 1985 la uni va quedar consumada quan tota la 2
ensenyana va passar a Reina Elisenda, i igualment tota la 1 ensenyana de les dues
cases es va agrupar en aquest edifici.
Alumnes: 158 (1961); 320 (1966); 1232 (1978); 1737 (fusi dels dos collegis, 1979).
Religiosos: 13 (1961); 15 (1966); 18 (1978); 5 (1995).
334
Sarri va nixer cap al Segle X, sent sempre un municipi molt petit respecte als altres
(Sants, Grcia, Sant Andreu). Va tenir un creixement demogrfic molt lent,
composant-se socialment de pagesos, botiguers i menestrals. Al Segle XIX va
augmentar lleugerament grcies a una immigraci bsicament burgesa de la ciutat,
que shi va installar. La classe obrera era prcticament inexistent. Tot aix va
mantenir Sarri com un municipi tranquil, fora conservador, i sense cap conflicte
social. Va ser el darrer terme municipal en ser annexionat a Barcelona, ja que va
resistir independent fins 1921.
El primer establiment religis al terme fou el Convent dels Caputxins (1578-1835),
desaparegut amb la Desamortitzaci de 1835. No va tenir cap tipus de tasca
educativa. Desprs dels Caputxins, no hagu cap ms fundaci al poble fins tres
segles ms tard.
La primera comunitat docent en arribar a Sarri van ser els Salesians, que van fundar
primer una Escola dArts i Oficis (1884), i ms tard un Collegi annex (1891), que
normalment han funcionat com una nica casa. Totes dues cases eren tant Internat
com Externat, i tant gratut com de pagament, i sense establir diferncies segons
categoria. El seu tracte obert i comproms amb les classes populars, poc donat a
tancar-se en s mateixos, els va fer molt estimats a Sarri i foren els que ms
directament van servir a lalumnat sarrianenc de classe modesta.
La segent comunitat arribada van ser els Jesutes, amb un Internat (1892) traslladat
de Manresa. Va ser un Internat daltssima categoria pels estaments privilegiats de la
ciutat, despart funcionament i molt alt nivell dexigncia acedmic, ja propi dels
Jesutes. Degut al seu carcter dInternat i a tenir un mode de viure i pensar apart de
la resta del mn, totalment tancats, la poblaci sarrianenca amb prou feines sen
benefici de la seva presncia. Linclusi dalumnes externs des de 1905 tampoc va
canviar aquesta tendncia. Fou tancat temporalment entre 1914 i 1927, per ubicar les
Facultats de formaci de nous Jesutes.
Poc desprs arribaren els Escolapis, fundant un Internat (1894) fundat inicialment
com a sucursal del Collegi de Sant Antoni del Raval, i fou Collegi independent en
1899. Des de 1927 tamb fou Externat. Sent un centre desncia gratuta, el seu
alumnat hauria hagut de ser bastant divers socialment; per la seva ubicaci a la zona
el va convertir en un Collegi dlit, al igual que altres centres de la zona. No van ser
tan impermeables com els Jesutes, per el seu emplaament en un lloc llavors molt
apartat els va aillar totalment.
Aquests tres collegis han des de llavors la columna vertebral educativa del barri, sent
els de ms gran afluncia i tamany. Noms sha de remarcar el tancament del Collegi
dels Jesutes entre 1914 i 1927, per raons internes de la Companyia. La seva
incidncia dins lalumnat potencial de Sarri fou desigual: molt els Salesians, menys
els Escolapis, i molt poc els Jesutes. Excepte els Salesians, es van nodrir bsicament
dalumnats provinents de la ciutat i de categoria social mitja-alta.
En 1932 van ser expulsats els Jesutes, i el seu Collegi fou convertit en Escola
Pblica de la Generalitat. Lalumnat canvi molt, ja que els Jesutes tenien un pblic
molt fidel, i molts alumnes van continuar amb Ells a travs duna Acadmia que els
Jesutes van fundar, i on van continuar les seves activitats educatives sota un
revestiment legalment laic.
335
Desprs de la Guerra Civil van ser reoberts tots tres Collegis, mantenint-se la situaci
anterior a la Repblica i la Guerra. Sha de destacar que poc desprs va nixer al
Reial Monestir de Santa Isabel un Collegi (1946), a crrec dun sacerdot, que al igual
que els Salesians va tenir un paper destacat en lalumnat sarrianenc.
A partir dels anys 60 es van fer noves fundacions: van arribar els Pares dels Sagrats
Cors, amb un Collegi (1961), que ms tard va ser ampliat amb el que posseen les
Religioses dels Sagrats cors (1979). Poc desprs van arribar els Germans Coristes,
amb un altre Collegi (1963). Finalment, i duna manera molt tardana, els Legionaris
de Crist es van fer crrec del Collegi del Reial Monestir de Santa Isabel (1993).
Totes aquestes fundacions posteriors a la Guerra destaquen tamb per ser de
dimensions grans, per sense arribar a les enormes proporcions de les anteriors.
Ams, lelitisme social ja no est tan accentuat, per en general encara continua
predominant lafluncia dalumnat provinent daltres zones de la ciutat.
s molt destacable que, de la mitja dotzena de Collegis fundats a Sarri durant
gaireb un Segle, cap dells ha desaparegut: tots han demostrat una gran longevitat,
apart de ser de importants dimensions i gran demanda en el conjunt de la ciutat.
Curiosament, en el procs iniciat als anys 70 que va suposar el tancament de molts
collegis per tota la ciutat (principalment en aquells barris millor atesos) i que va
suposar la seva millor redistribuci per tota la ciutat, Sarri va ser una destacada
excepci. No noms no va perdre, sin que va augmentar, i des de 1975 sha convertit
en el barri amb ms centres masculins de tota la ciutat. Actualment Sarri t sis
Collegis, molt per davant de la resta de barris (qui ms t s Grcia, amb tres).
Sarri ha acollit els ms importants Internats de tota la ciutat, dirigits per les
comunitats masculines ms presents a la ciutat: Salesians, Jesutes i Escolapis, totes
de grans dimensions i concurregudes pels principals estaments de la ciutat, i que
desprs de la Guerra es van mantenir i van saber adaptar-se a les noves poques. No
noms aix, sin qu posteriorment van fundar-se tres Collegis ms. Sarri ha
demostrat tenir un funcionament totalment diferent de la resta de la ciutat: cap dels
seus collegis ha desaparegut, no ha patit etapes de crisi ni descens, i incls ha
continuat augmentant quan altres barris perdien pes. Malgrat la voluntat de les
comunitats masculines de reubicar-se per tota la ciutat a partir dels anys 70 i la
sobrada oferta existent, ning sha atrevit a marxar del barri.
Sarri ha continuat funcionant com un cas apart fins lactualitat, i mant la seva fama
de ser un barri eminentment de collegis, tant en la vessant masculina com en la
femenina, per destacant la masculina per la seva regularitat.
VALL DHEBRON
Collegi Sant Joan Bosco (abans Fundacin Plans) (1941). Passeig Vall
dHebron, 258 (abans s/n). Salesians.
La Vall dHebron fou durant molt de temps una zona pertanyent al terme municipal
dHorta, fins la seva agregaci a la ciutat. A la seva zona va existir el Monestir dels
336
VALLCARCA
Collegi Parroquial Mare de Du del Coll (1949). Santuari, 28-30. MM. Sagrats
Cors.
Els religiosos establiren una residncia en 1928 i porten la parrquia, per fins 1949
no porten a terme lobertura, molt precria, dun Collegi vinculat a la mateixa
parrquia i al servei del barri.
Vallcarca va nixer com un petit nucli incls al terme municipal dHorta, per
geogrficament molt ms proper a Grcia, amb el qual ha acabat tenint molta ms
vinculaci. Bsicament va crixer com un barri destiueig i segona residncia de
menestrals i de la classe mitja-baixa de la ciutat. Parallelament va nixer el petit barri
del Coll, de carcter ms suburbial i pobre.
La primera comunitat arrribada van ser els Missioners dels Sagrats Cors, obrint un
Collegi (1948) annex a la seva Parrquia oberta en 1928. Malgrat estar insert dintre
de Vallcarca, en realitat el Collegi es troba en lextrem Est del barri i mira cap als
barris del Coll (pertanyent a Vallcarca) i del Carmel (pertanyent a Horta), suburbi de
barraques dHorta, molt ms necessitats.
337
VALLVIDRERA
Escolania del Temple del Tibidabo. Casa de Formaci (1980-96). Santuari del
Tibidabo, s/n. Salesians.
Establerts al cim del Tibidabo des de 1912, havia una Escolania per a aspirants a
integrar-se dins dels Salesians. No hi han referncies de lEscolania fins 1980 amb 1
ensenyana, i tampoc queda clar si sobren les portes a tot tipus dalumnat.
Vallvidrera va ser un terme municipal independent fins 1892, en qu fou absorvit per
Sarri. A la seva vegada, es va integrar a Barcelona en 1921, quan Sarri va ser
agregat a la ciutat. Localitzat a la Serra de Collserola, s de carcter muntanys i
sempre molt poc poblat. Ni tan sols al Segle XX, quan va adquirir protagonisme com
a lloc destiueig, va tenir un gran creixement demogrfic, per s va millorar la seva
comunicaci amb la ciutat
Els primers que arriben sn els Germans de La Salle, amb una Asil dacollida de nens
i joves (1963-77). Posteriorment arriben els Amigonians amb una Collegi
dacolliment i reeducaci de joves (1983-95), traslladada des del Poblenou. I,
finalment, els Salesians van obrir una Escolania (1980-96) al Temple del Tibidabo,
dedicada a formar futurs Salesians.
Totes aquestes cases han desaparegut actualment, de manera que ja no queda cap casa
densenyament al barri.
Degut a la seva petitesa, cap comunitat masculina sinstalla a la poblaci fins a dates
molt recents. Ams, les cases fundades sn molt tardanes i tampoc sn prpiament
338
collegis, sin cases de carcter tancat i reeducatiu. Aix tamb sha degut a la seva
proximitat a Sarri, barri amb una oferta educativa sobrada que feia innecesria (i poc
prctica) qualsevol fundaci a un nucli urb tan petit. Per tant, la poblaci escolar de
Vallvidrera no ha sigut atesa realment per cap comunitat, ja que les poques presents
han tingut una activitat apart de la possible poblaci escolar del barri.
VERNEDA
La Verneda forma part de lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, i en
aquest cas abarca una zona en qu no va haver cap nucli urb nascut a causa de la
creixent industrialitzaci del municipi. En realitat es tracta de lantic nucli urb de
Sant Mart i els seus voltants, demogrficament molt redut comparat amb els nuclis
obrers nascuts posteriorment (Clot, Camp de lArpa, Poblenou). Fins els anys 50 la
Verneda fou una zona eminentment agrria, i des de llavors es construren diveros
grups residencials. Primer sallotjaren barraquistes expulsats de Pedralbes amb motiu
del Congrs Eucarstic (1953), i desprs molts altres grups de blocs de vivendes per
obrers i immigrants, fins configurar el barri actual. Tamb als anys 70 sorg el barri
de barraques de la Perona, erradicat a finals dels 80.
Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.
VILAPICINA
Vilapicina va nixer durant el Segle XIX com un petit nucli urb a cavall de les
llavors poblacions independents dHorta i Sant Andreu del Palomar, i integrat dintre
aquest darrer municipi. Mai va ser de gran tamany ni extensi, i el seu creixement es
va donar des dels anys 40 i 50 amb la desproporcionada construcci a la zona
limtrofa de Nou Barris.
Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.
ZONA FRANCA
339
Fins el primer terc del Segle XX, a lactual barri de la Zona Franca noms havien
dues petites barriades. Per una banda el barri del Port, nascut al voltant de la Carretera
del mateix nom que vorejava la Muntanya de Monjuc per Ponent, a mig cam entre
lactual Gran via i el mar. I per altra banda Can Tunis, un petit barri de pescadors
nascut a principis del Segle XIX tocant a la costa de Barcelona, en la falda de
Montjuc, i estretament vinculat al Port. Tots dos eren nuclis molt petits, fins que als
anys 20 a causa de limmigraci massiva van comenar a crixer a gran escala fins
convertir-se en suburbis marginals.
La Zona Franca t el seu origen en una gran porci de terreny pertanyent a
lHospitalet de Llobregat, que a principis dels anys 30 fou annexionada a Barcelona
per establir all una gran zona industrial. Projectada durant la Repblica, el projecte
fou abandonat a causa de la Guerra Civil, i no es va dur a terme (substancialment
modificat) fins els anys 50 i 60. Com a conseqencia, van nixer nous polgons de
vivendes adjacents per allotjar als seus treballadors, com van els polgons de vivendes
SEAT i Eduard Auns construts als anys 50.
En tota lrea no va haver cap presncia de comunitats masculines, mentres existiren
nicament els petits nuclis del Port i Can Tunis, malgrat la seva marginalitat. Fou
amb la construcci i la consequent immigraci massiva dels nous polgons
residencials que varen comenar a arribar alguns religiosos.
Els primers en arribar van ser els Marianistes amb un Collegi (1956-77),
especficament obert per atendre al alumnat de les vivendes SEAT.
Posteriorment van arribar els Germans de La Salle, establint-se al barri del Port. Per
es tracta de la secci masculina de lasil Municipal (1962-77), i per tant no va tenir
cap incidncia directa en el barri.
En 1977 la Zona Franca va quedar sense cap activitat, quan les dues comunitats van
cessar les seves activitats. Noms sha obert una Escola Especial per deficients i
discapacitats a crrec dels Marianistes (1980), amb la limitaci que aix suposa.
Tamb est ubicada a les vivendes SEAT.
Per tant, es pot concloure que el Barri del Port, malgrat rebre als Germans de La
Salle, no sen va beneficiar, ja que aquests van treballar en un organisme pblic de
reclusi. Tampoc Can Tunis ha tingut cap presncia, i ha estat totalment abandonat.
Noms la zona dels nous polgons de vivendes adjacents a la Zona Franca van tenir
un Collegi dels Marianistes que va acabar desapareixent.
NOU BARRIS
Tota aquesta zona pertanyia a lantic terme municipal de Sant Andreu, de la qual van
sorgir des dels anys 50 multitud de barris destinats a barraquistes i poblaci
immigrada de la resta dEspanya. En general, tots aquests barris sn de vida molt
recent (entre 30 i 60 anys), van ser construts molt rpidament i amb grans
deficincies i mancances, per una classe social baixa immigrada, i amb endmics
problemes estructurals.
Cap comunitat masculina sha establert en cap dels diversos barris que conformen
aquesta rea.
340
341
342
343
Escola del Convent de Santa Teresa (-1863?-). Mare de Du, 2 - Canuda, 12.
Carmelites Descalces.
En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en
aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparixer cap ms senyal i sense ms
detalls.
344
Fundat en 1233, sense ensenyament. En 1713 fou destrut per culpa de la Guerra de
Successi, i la construcci de la fortificaci de la Ciutadella va impedir que fou
reconstrut. Anys desprs es va traslladar a lemplaament segent.
345
Collegi Santa Catalina de Siena i Asil del Salvador dels Prvuls (1887?1909). Mercaders, 21 1. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior al pis dun antic palau. Continua la seva funci com a
Collegi de pagament per noies. Des de 1896 fins 1901 funcion un Asil de noies
anomenat del Salvador dels Prvuls. A causa de lapertura de la Via Laietana va
tenir que traslladar-se. Alumnes: 25 (1902).
dem (1909-1936). Trafalgar, 50-52. Dominiques de lAnunciata.
Trasllat de la casa anterior, llogant diversos pisos de la finca. El Collegi prsper, i en
1917 incls va llogar un altre pis de la finca. Amb 1 ensenyana, en 1917 el centre ja
tenia 2 ensenyana i incls de Magisteri. Alumnes: 60 (1908 i 1910). Religioses: 16
(1927).
Collegi (1877-1884?). Palma de Sant Just, 1 1. Mercedries.
Primera fundaci de lInstitut al casc urb de la ciutat, amb religioses provinents de la
Casa Mare de Sant Gervasi, encarregant-se del Collegi duna mestra laica que el va
traspassar. Degut a la manca de mitjans i a la necessitat de trobar locals ms amplis
degut a la gran demanda, la casa va patir constants moviments posteriors.
dem (1884?-1887?). Rosich, 3. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyada en 1884 i 1887.
dem (1887?-1895?). Banys Vells / Princesa. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. En aquest periode estigu a dues direccions, sense que se
spiga quan va ser el trasllat.
dem (1895?-1902). Montcada, 1. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyada en 1895 i 1896.
dem (1902-1905). Riera de Sant Joan, 20-22. Mercedries.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyat entre 1912 i 1922, segurament podia tenir altres
usos.
346
347
Trasllat de la casa anterior. Va durar molt poc, ja que mentres es construa el nou
edifici a Casp 50-52, dins la Dreta de lEixample.
Collegi del Sagrat Cor (1881-1894). Mercaders, 36 pral. Filipenses.
Collegi i Residncia de noies. La primera fundaci realitzada tenint com a centre
neurlgic a Sant Gervasi.
Collegi Teresi de Jess, Maria i Josep (1902-1921). Bilbao, 199 (ara Via
Laietana, entre Comtal i Fontanella). Teresianes.
Trasllat de la casa anterior. Ara ja t nom especfic. Alumnes: 100 (1908); 155
(1910). Religiosas: 12 (1927).
Casa de Beneficncia (1883-1884). Comtal. Carmelites Missioneres.
Dedicada a la vetlla i atenci de malalts. Per motius de supervivncia,va derivar en
la casa segent.
348
Collegi de Sant Josep (1884-1906). Santa Anna, 10. Pis. Sagrada Famlia de
Natzaret.
Oberta com a simple comunitat, en 1886 adquireixen un altre pis de la finca i obren
una Residncia de senyores; i poc ms tard comencen les classes de 1 ensenyana per
noies externes. En 1898 es tanca la Residncia, deixant la casa nicament com a
Collegi.
dem (1914-1986). Josep Anselm Clav, 27 - Nou de Sant Francesc, 16. Sagrada
Famlia de Natzaret.
Trasllat de la casa anterior. Ensenyana elemental. Desprs fou reconvertit en
Parvulari. Religioses: 14 (1927).
Asil-Cuna del Nen Jess (1889-1903). Riera de Sant Joan, 22 Pral. Franciscanes
dels Sagrats Cors.
Casa fundada per una Junta de Senyores de la Tercera Orde Franciscana en 1887, ara
passa a dependre de les religioses i satenen tant nens i nenes com nadons. En canvi,
desapareixen les notcies referents al Taller de noies obreres. Tamb hi han classes
nocturnes i dominicals per noies i obreres. Atesos: 200 (1895); 314 (1901). Alumnes:
126 (1901). Religioses: 15 (1901).
349
Residncia del Sagrat Cor de Jess (1893-1936). Sant Pere ms Baix, 26.
Filipenses.
Residncia de noies i senyores grans. Van ocupar una casa de les Filles de la Caritat.
Referida com a escola des de 1895 fins a 1919 aproximadament com a Collegi, en
realitat noms feia de Residncia. Des de 1919 apareix referida com a Casa
dExercicis i Pupilatge.
350
351
Collegi Purssim Cor de Maria (1895-1897). Montcada, 18. Pis. MM. Cor de
Maria.
Collegi de pagament per noies. 1 ensenyana. De 3 a 15 anys. Degut a la petitesa del
pis, condicions higiniques, i soroll es va decidir traslladar els locals. Alumnes: 20
(1895).
dem (1897-1970). Sant Pere ms Alt, 27 1. MM. Cor de Maria.
Trasllat de la casa anterior a la finca de la Marquesa de Moragas, llogant un dels seus
pisos. Posteriorment ocuparan un altre pis com a residncia de les religioses.
Alumnes: 100 de pagament, amb 10 gratutes (1900). Quota del 10%: una gratuta per
cada deu.
Collegi Filles del Sagrat Cor de Maria (1897-1915). Hrcules, 3. MM. Cor de
Maria.
Collegi de pagament. De 3 a 15 anys. Igualment, 10% de gratutat. Documentada
amb seguretat fins 1914 encara surt esmentada en 1920 i 1922, per sembla que ja es
va traslladar abans a Diputaci, 280 a la Dreta de lEixample.
Pupilaje para obreras (1931-1932?). Aviny, 7 bis-15. Serventes del Sagrat Cor.
352
Centre de larc del Triomf per Obrers (1940-1945). Passeig Llus Companys,
18 (abans Salon de Vctor Pradera). Dames Catequistes.
Establert a installacions del Grup Escolar Pere Vila (1940-42), albergant classes per
obrers i obreres del Parque?. Posteriorment passa a Arc del Triomf? i es va vincular
amb el centre de Roger de Flor, 291 a Grcia: les dones van passar all, mentres els
homes continuaven aqu. Posteriorment, per manca despai els homes tamb van ser
traslladats a Grcia i aquest centre fou clausurat. Obrers: 300; Obreres: 400 (1942).
Institut Social per a la Dona (1951-1959). Capellans, 2. Xaverianes.
Ensenyament darts i oficis per joves obreres.
El Barri Gtic s la primera zona de la ciutat en ser atesa per les comunitats
femenines de vida religiosa, pel fet obvi de ser el primer nucli urb nascut de la ciutat
actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorvits tenien molt poca importncia.
Per tant, durant segles ha tingut un pes demogrfic evident.
Lestabliment de comunitats femenines al primitiu casc urb es va donar des del
Segle X. Totes tenien el seu equivalent mascul en dels diferents Ordes monstics i
mendicants, que en la seva vessant femenina (i fos quina fos la finalitat especfica de
lOrde masculina) sempre es convertien en cases de vida contemplativa i clausura
total. Les primeres en arribar van ser lOrde monstic de les Benedictines (945-1936),
amb gran anticipaci respecte a la resta.
Posteriorment va arribar fonamentalment la branca femenina de les principals Ordes
Mendicants de lpoca, totes ja presents a la ciutat en la seva categoria masculina: les
Clarisses (1233-1513), les Mercedries (1261-1835), les Agustines (1372-1877), les
353
354
precedent. Per altra banda, tamb comencen a arribar des de 1845 comunitats noves;
per no es tractaven dOrdes contemplatives, sin de Congregacions amb finalitats
ms actives, com era lensenyana. Des de llavors comena a canviar la situaci: de
les dues comunitats dedicades a lensenyament en 1844, a 10 en 1865. En gran part s
la seva finalitat nica, si no primordial o combinada amb activitats. En menys de 20
anys arriben tres vegades ms comunitats dedicades a lensenyana que en els dos
segles anteriors:
Le Religioses de Loreto, amb un Collegi Externat (1845), que temporalment tamb
fou Internat. Molt ms tard es va traslladar a la Dreta de lEixample.
Les Carmelites de la Caritat, amb una Escola gratuta (1854).
Les Escolpies, amb un Collegi en un pis (1856), desprs traslladat a la Dreta de
lEixample.
Les Carmelites de la Caritat, amb un Collegi (1857-1993).
Les Dames Negres, amb un Collegi (1860-61 i 1863-65) en dues etapes, traslladat
momentniament a Grcia i desprs definitivament a la Dreta de lEixample.
Les Adoratrius, amb un Correccional de noies joves (1861), desprs traslladat a
Grcia i finalment a lEsquerra de lEixample.
Les Caputxines de la Divina Pastora, amb un Collegi (1862), desprs traslladat a la
Dreta de lEixample.
Les Dames Negres, amb una Escola Parroquial (1863-1917).
La majoria centraven la seva oferta (i supervivncia) en lensenyana de pagament.
La seva arribada va ser prcticament sempre molt precria, ubicant-se en pisos, i
sovint havien de canviar demplaament. Ams, la seva consolidaci definitiva no es
va donar al barri, sin posteriorment al Eixample.
En 1863 apareixen documentades diverses escoles gratutes per noies, ubicades en
convents dels antics Ordes femenins per tota la ciutat. En el cas del Barri Gtic, van
nixer dues als convents de les Dominiques i les Carmelites Descalces, dedicats fins
llavors nicament a la vida de clausura. Tot indica que van tenir un impuls prou
escs, ja que no tornen a ser esmentades mai ms. Tamb sen parla duna altra
Escola gratuta oberta al Convent de les Benedictines cap a 1864, per en aquest cas
la seva activitat va tenir continutat, i sesment espordicament fins 1877.
Entre 1865 i 1875 es produeix un estancament, segurament produt per linestabilitat
poltica i social del moment. Prcticament no arriben comunitats noves, ni fan
fundacions les ja existents. En aquesta poca noms arriben dues comunitats, per
sense cap impacte:
Les Filles de la Caritat, amb un Collegi-Obrador (1866-67) traslladat al Fort Pius poc
desprs.
I les Filipenses (1869), per sense cap activitat docent fins 1875.
En canvi, sinicia un procs per part de les comunitats arribades fins el moment, que
abandonen la zona per traslladar-se a la Dreta de lEixample: Dames Negres (1867),
Escolpies (1873), Companyia de Maria (1875), i Divina Pastora (1877). Per la seva
diferent tasca, les Adoratrius van seguir un cam diferent: primer van marxar a Grcia
(1865), i desprs a lEsquerra de lEixample (1875). s a dir, de les comunitats
arribades des de 1845 al Barri Gtic, tan sols es van mantenir les Religioses de Loreto
(que es van traslladar molt ms tard, en 1924), i les Carmelites de la Caritat (que mai
es van traslladar fins desaparixer). Desprs duns primers anys en qu Grcia
semblava el dest preferit, s indubtable latracci que oferia el nou Eixample, ms
espais, salubre i barat. Tamb mostra el rpid grau dacceptaci que totes aquestes
comunitats ensenyants havien arribat a aconseguir en poc temps, arreplegant els
355
recursos suficients per poder construir edificis nous i propis (excepte les Dames
Negres, que es van mudar massa prematurament, i noms sallotjaren en un pis).
Aquest procs es troba a cavall de lpoca inestable del Sexeni Democrtic i els
primers anys de la Restauraci; per es situa clarament dintre de la primera etapa, ja
que va ser aquesta situaci la que va decidir a les comunitats a buscar un
emplaament ms tranquil, i malgrat que en la meitat de casos es va culminar ja fora
daquest periode.
En unos casos deixen el barri del tot, i en altres funden Escoles gratutes que romanen
a la zona mentres els Collegis marxen. Se segueix satisfent la demanda de les capes
mitges i altes prpies del barri, a la vegada que es comena a atendre a les ms
modestes. Per es comena a confirmar una segregaci tant en locals com en zones
geogrfiques diferents.
Des de 1875 fins 1885 es torna a viure una etapa de plena expansi, concentrada en
els Collegis de pagament. Amb lestabilitzaci de la vida poltica del pas arriba una
nova onada d Instituts que compensen la fuga de cases a lEixample:
Les Filipenses, amb una Escola (1875-80), desprs traslladada a Sant Gervasi.
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Collegi (1876-1936).
Les Mercedries, amb un Collegi (1877-1919), desprs traslladat a la Dreta de
lEixample.
Les Dominiques de la Presentaci, amb un Collegi (1878).
Les Carmelites Tereses, amb una Escola gratuta (1878-79), molt breu, al poc temps
traslladada a la Dreta de lEixample i definitivament Grcia.
Les Religioses de Jess-Maria, amb un Collegi (1881-90), desprs traslladat a la
Dreta de lEixample.
Les Filipenses, amb un Collegi (1881-94).
Les Teresianes, amb un Collegi (1882-1921), desprs duna breu presncia en 1880.
Les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuta (1883-1975).
Les Filipenses, amb una Escola (1884?-85), desapareguda al poc temps.
Les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret, amb un Collegi (1884-1986).
Les Religioses del Servei Domstic, amb una Escola gratuta per serventes (1888-96),
desprs traslladada a la Dreta de lEixample.
Les Franciscanes Sagrats Cors, amb una Guarderia-Escola (1889).
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1892-1918), traslladada
posteriorment a lEsquerra de lEixample.
Les Filipenses, amb un Collegi (1892-1907).
Les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, amb un Collegi (1894) vingut del
Poble Sec.
Les Trinitries, amb una Escola-Taller (1894?-1899?).
Les Oblates, amb un Correccional de noies joves (1894-95), poc desprs traslladat a
Sant Gervasi.
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1895-1901?).
Les Misioneres del Cor de Maria, amb un Collegi (1895-1970), i un altre Collegi
(1897-1915) traslladat a la Dreta de lEixample.
Les Franciscanes Missioneres, amb un Collegi (1900-77).
Similarment a la primera onada (1845-65), aquestes comunitats funden les seves
cases en precries condicions que pateixen continus trasllats. La majoria va optar per
ubicar-se dintre del barri. En aquesta etapa, el trasllat a altres barris de la ciutat va ser
menor, per ms repartit: les Filipenses (1880) i les Oblates (1895) van anar a parar a
Sant Gervasi (1880); i Jess-Maria (1890), a la Dreta de lEixample. Tamb ho va fer
356
lantic Beateri de les Beates Dominiques (1884), a la Dreta. Aix indicaria que
lensenyana de les capes ms altes daquells barris estava momentniament prou
coberta. Per altra banda, aquestes comunitats ja no sn nouvingudes a la ciutat, ja que
la casa oberta al barri no s la primera que sobre a la ciutat, demostrant que aquesta
zona ha deixat de ser lobjectiu principal de les comunitats. I algunes de les cases van
tenir curta vida, fet que abans no passava.
En aquesta poca el Barri Gtic va viure una expansi enorme, i de les de 8 cases
existents en 1875 es va passar a 19 en 1900. Per qualitativament ja havia perdut el
lloc de privilegi per fundar les millors cases densenyana, en favor daltres barris: la
Dreta de lEixample acollia els externats, i Sarri i Sant Gervasi els Internats. El
trasllat cap a aquests barris no va ser aclaparador, ja que moltes de les cases van
preferir quedar-se al barri; per el Barri Gtic continuave sent lloc de pas per bastir-hi
collegis, mentres creixien les cases dedicades a lensenyament gratut pels sectors
ms modestos de la zona. Com una obra accesria i assistencial apareixen escoles
gratutes dependents dels Instituts o dalguna parrquia o patronat, i en ocasions a
mode dobra postescolar per lalumnat de pagament: caritat amb els pobres. Aquestes
fundacions sn absolutament heterognies en els seus plantejaments i venen daltres
zones de la ciutat. El Barri Gtic ja s un dest secundari, amb poca demanda per
cobrir.
Des de 1900 fins 1915 les implantacions al barri van ser molt escasses,
caracteritzades per ser escoles gratutes, i fetes per comunitats ja presents a la ciutat:
Les Dames Catequistes, amb una Escola dobrers (1905-07)
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1907-14?).
Per tant, en 15 anys tan sols van haver dues cases noves i que ams van desaparixer
als pocs anys, senyal dun total estancament.
Desprs darribar-se a un punt lgid amb 20 cases obertes en 1905, des de la Setmana
Trgica el barri prcticament no rep fundacions. Es dona una estabilizaci entorn a 17
cases i no hi ha gaireb cap fundaci nova. Les que es produeixen sn bsicament
Escoles gratutes, tant parroquials com de patronats, un tipus densenyament que es
vertebra i estructura principalment en aquesta poca. Aix, pot dir-se que ara est
present tot tipus densenyana. Tots els sectors socials estan atesos i a la vegada
segregats. La Setmana Trgica no va modificar el panorama per res: malgrat lincendi
dalgunes escoles no va desaparixer ni una sola casa.
Des de 1915 sentra en una etapa de decadncia, amb un continu decreixement de
cases. Ja no hi havien cases noves, ni arribaven comunitats noves: des de 1895 aix
no es produa. nicament es funda un Collegi, a crrec de les Teresianes (1924-36), i
que en realitat venia a substituir el Collegi desaparegut en 1921. En canvi, les
desaparicions eren constants: lEscola Parroquial de les Dames Negres (1917), i
lEscola gratuta de les Carmelites de la Caritat (1922?). Apart, continuaven les
mudances a lEixample: es van traslladar les Missioneres del Cor de Maria (1915), les
Mercedries (1919), i les Religioses de Loreto (1924), a la Dreta. I les Filles de la
Caritat (1918), a lEsquerra.
Desapareixen especialment els Collegis, que en realitat no desapareixen sin que es
traslladen. Mentrestant, les cases dorientaci ms benfica i caritativa mantenen la
seva presncia. Com es pot veure, la composici social del Barri Gtic ja ha canviat
sensiblement. Daquesta manera, de les 17 cases existents en 1915 es pass a 11 cases
de 1935.
357
RAVAL
358
fins que una decisi de la Junta Gestora va imposar un relleu: portaren les Filles de la
Caritat en 1879 i provoc la marxa de les Carmelites lany segent.
Convent de Jess-Maria (1623-1638). Hospital. Mnimes.
Convent de clausura, sense referncies a cap tipus densenyament.
dem (1638-1653). Tallers. Mnimes.
Trasllat de la casa anterior.
dem (1653-1835; 1846-1908). Carme, 44. Mnimes.
Trasllat de la casa anterior. Exclaustrades en 1835, van continuar fent vida en com
al mateix edifici del Convent, per sense clausura. En 1846 van empendre de nou la
seva vida formalment com a Orde religiosa fins el seu trasllat a Horta (1908), vigent
fins lactualitat.
Escola del Convent de Jess-Maria (1835-1846; -1863?-). Carme, 44. Mnimes.
Escola oberta de mode transitori, ja que les monges es dedicaren a donar classes per
noies mentres durava la seva Exclaustraci des de 1835. Seguien vivint al seu
convent, per amb lEsglsia tancada i sense vida de clausura. No sindica quan
deixaren lactivitat docent; per segurament fou en 1846, quan van poder rependre la
seva vida monstica amb normalitat. Desprs apareix documentada puntualment en
1863 una Escola particular per a noies, sense que posteriorment torni a aparixer cap
ms senyal i sense ms detalls.
359
Sales dAsil per prvuls del Sagrat Cor (1861-1873). Lluna. Filles de la CaritatEspanyoles.
Lassociaci dita Junta de Seoras planej crear diversos parvularis gratuts per fills
dobrers, fins un total de tres. Aquest fou el primer. Locals dedicats a lacollida
dirna mentres els seus pares treballaven: en ells rebien atencions, alimentaci i
ensenyana gratuta, sempre a crrec de les Filles de la Caritat. Els locals sn mixtes.
Edat: 2-7 anys. 34 prvuls acollits. Per manca despai es constru un edifici propi i
ms gran a Aldana, 1 a lesquerra de lEixample.
Escola del Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (-1863?-). Elisabets, 1 Xucl. Clarisses.
360
Convent de San Maties (1475-1835; 1846-1913). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) Plaa del Padr. Jernimes.
Convent de clausura, que va mantenir tamb tasques sanitries fins temps indefinit.
Van ser exclaustrades en 1835, i van tornar en 1846. Durant aquest interval, el
Convent va allotjar la Companyia de Maria i el seu Convent de lEnsenyana (184245). Les religioses es van traslladar a Sarri en 1913, i a lantic edifici es va establir
lEscola Parroquial del Carme, que des de 1928 van funcionar a crrec de les Filles
de la Caritat. Les Jernimes ja no van tenir participaci alguna.
Escola del Convent de Sant Maties (-1863?-). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) Plaa del Padr. Jernimes.
En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en
aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparixer cap ms senyal i sense ms
detalls.
361
dem (1957-93). Avinguda de les Drassanes, 3-5 (abans Avenida Garca Morato,
s/n - Portal de Santa Madrona). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Continuaci de la casa anterior. 1 ensenyana i Comer dirn, i classes nocturnes de
labors i confecci per obreres. La 2 ensenyana va arribar ms tard, per desapareix
amb la reforma educativa de 1969. La collaboraci de La Caixa de Pensions es mant
sota diverses iniciatives educatives. Va desaparixer en 1993. Religioses: 5 (1977).
362
Hospici fundat en 1802 per a nens orfes o pobres, disminuts fsics i pobres de totes
les edats. Des de 1879 les Filles de la Caritat sen fan crrec del seu funcionamient.
La part dedicada als nens t cinc seccions: prvuls, elemental, dibuix, msica i
gimnstica. Les classes sn tant pels interns, com per externs gratuts. En 1957 es
trasllasa a la Vall dHebron. Alumnes: 665 interns i 369 externs (1899); 490 i 308
(1902). Religioses: 67 (1899); 70 (1914); 79 (1927).
Escoles de Nostra Senyora de Montserrat (1902?-1922?). Junta de Comer, 1620 (abans Mendizbal). Franciscanes Missioneres.
Escoles gratutes per noies, dependents de la Real associacion de las Escuelas
Dominicales. Existents anteriorment, eren mixtes fins que sen fan crrec les
Religioses; segurament, des de llavors noms per noies. Lescola sesmenta des de
1902, per les religioses no apareixen fins 1912. Alumnes: 40 nois i 18 noies (1908 i
1910); 160 alumnes (1914). Des de 1922 no hi han notcies.
363
Escoles Parroquials del Carme (1932). Sant Antoni Abat, 10 - Bisbe Laguarda,
1-3. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Desprs de ser totalment destruda arran de la Setmana Trgica, es va construir una
nova Esglsia i centre parroquial (1910-14). Des de 1932, les Escoles Parroquials han
estat confiades a les Filles de la Caritat.
364
El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urb de la ciutat,
per que aviat va tenir un paper destacat en lubicaci de diverses comunitats, buscant
un lloc ms ampli i a la vegada ms enretirat del casc urb. Tamb fou clau pel
creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt qu en 1775 va quedar
totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat.
La primera comunitat femenina ubicada al Raval van ser les Cistercenques (12371913), seguides per les Jernimes (1475-1913), les Caputxines (1599-1880), i les
Mnimes (1623-1908), i les Carmelites Calades (1649-1884). Tamb van arribar
altres Ordes que ja havien fundat abans al Barri Gtic: les Clarisses (1426-1920), les
Dominiques (1549-1926?), i les Agustines (1567-1863). Totes eren Ordes monstics.
En una etapa posterior van arribar altres comunitats de carcter lleugerament diferent:
les Beates Agustines (1678-1979); les Darderes (1731), associaci de laiques
convertida desprs en Congregaci religiosa; i la Casa de lEsperana (1769-1936),
tamb una mena de Beateri.
La majoria daquestes comunitats es van traslladar a altres barris durant els Segles
XIX i XX buscant millor ubicaci, i per tant continuen presents a la ciutat.
Fins el Segle XVI, al Raval noms arriben aquelles Ordes que buscaven un entorn
allat, apartat del casc urb. Aquell mateix Segle es pot veure que comencen a fundarse Convents dOrdes ja presents amb anterioritat al Barri Gtic, i des del Segle XVII
el predomini del Raval respecte al Barri Gtic ja era gaireb total. El Raval atreia
primer per la seva proximitat al casc urb, i a la vegada perqu permitia lallament
del mn, requisit propi i imprescindible per algunes regles de vida monstica
femenina. Posteriorment, la disponibilitat de amplis espais lliures (a la vegada que
sesgotaven al Barri Gtic) va fer decantar definitivament la balana en favor del
Raval durant els Segles XVII i XVIII.
Durant Segles el Raval va tenir un carcter suburbial, propi duna zona dextramurs
durant segles, sempre supeditada al casc urb. Aix no va canviar durant molt de
temps, amb grans edificis com lHospital de la Santa Creu (1401), la Casa de
Misericrdia (1593), o la Casa de la Caritat (1802), amb un remarcat paper caritatiu i
assistencial.
Aquest carcter va originar la primera casa densenyament a la zona: van ser les
Clarisses, que es van fer crrec de lEscola pels orfes de la Casa de Misericrdia
(1696). Molt poc desprs aparegu lEscola gratuta de les Beates Agustines (17051979), Beateri fundat poc abans.
Fins principis del Segle XIX, gaireb totes les comunitats femenines al Raval eren
Ordes nicament contemplatives, i on altres activitats no tenien ra de ser. Llavors
van arribar les Carmelites de la Caritat (1829-80), que es van fer crrec de la Casa de
Caritat, amb les seves corresponents tasques docents. Per la situaci comenava a
canviar: era la primera comunitat de la ciutat sense clausura, i amb un modus vivendi
obligatriament actiu. Fins llavors, les Clarisses de la Casa de Misericrdia i el
Beateri Agustini havien sigut les niques cases densenyament al Raval.
La Desamortitzaci no va afectar a les comunitats femenines; per s lExclaustraci
del mateix any, feta amb un criteri de pragmaticitat, i que volia mantenir aquells
365
convents amb alguna utilitat per la ciutat. Aix, les dues escoles van ser les niques
cases del barri que no van ser elliminades, grcias a la seva tasca jutjada com a til
per lautoritat municipal, i loferta educativa es va mantenir. De manera breu tamb
safegiren dues escoles ms: la de les Mnimes (1835-46), religioses que mentres
durava lExclaustraci es van dedicar a lensenyament per sobreviure. I la Companyia
de Maria (1842-45), que van tenir que traslladar transitriament el seu Convent de
lEnsenyana del Barri Gtic a instncies de lAjuntament.
Des de 1845 va comenar una nova etapa a la ciutat, caracteritzada per una actitud
molt ms permissiva amb la presncia de comunitats femenines a la ciutat. Per una
banda, les antigues Ordes femenines van comenar a retornar, i la majoria van
aconseguir recuperar els seus antics convents, tamb al Raval: entre 1845 i 1846 la
gran majoria dOrdes exclaustrades es referen, i inicialment es va recuperar lstatus
quo precedent. Tanmateix, aix va suposar la desaparici de la breu Escola de les
Mnimes (1846).
Per altra banda, van comenar a arribar comunitats noves a la ciutat i que no eren
Ordes contemplatives, sin Congregacions amb finalitats ms actives, com
lensenyana. Per aquest fet va tenir molt poca repercusi al Raval, ja que la majoria
sinstallaren al Barri Gtic, aprop duna demanda econmicament ms capa de
pagar els seus serveis. s per aix que des de llavors es van donar molt poques
fundacions al Raval, i sempre de carcter marginal i subsidiari respecte al Barri Gtic.
Aix, lnica comunitat nova arribada al barri van ser les Filles de la Caritat, que per
la seva dedicaci exclusiva als pobres van fer-se crrec de dos organismes de tipus
caritatiu del barri: la Casa dInfants Orfes (1846-75), i la Casa de Maternitat i
Expsits (1853-84), entitats ms o menys vinculades al poder municipal i que
tractaven doferir un servei pblic, confirmant la tendncia de confiar a religiosos
ladministraci daquests grans equipaments pblics dassistncia.
A principi dels anys 60 hi ha una lleugera revifalla del barri, amb la fundaci
dalgunes cases:
Van arribar les Concepcionistes, amb un Collegi (1860-92). Fou una fundaci
excepcional: durant molts anys (1835-75), fou el primer i nic Collegi del barri. I
lnica casa que no era de les Filles de la Caritat.
Les Filles de la Caritat es van fer crrec duna Guarderia amb el suport duna
Associaci catlica (1861-73), desprs traslladada a Sant Antoni, a tocar del barri.
Ams, cap a 1863 va aparixer una breu xarxa descoles gratutes a la ciutat,
generalment obertes en convents de les Ordes de clausura. En el cas del Raval, aix
es va traduir en lapertura de sis escoles als convents de les Clarisses de Jerusalem,
Clarisses de Elisabets, Dominiques, Agustines-Penedides, Jernimes, i Mnimes. Va
ser un fet absolutament puntual a la ciutat i totes desaparegueren al cap de poc temps,
potser al cap duns mesos. s probable que les Agustines continuessin amb la tasca,
per aquell mateix any es van traslladar a Grcia i, per tant, ho farien fora del barri.
En aquesta breu etapa, les fundacions ja no sn cases de gran tamany, lligades ms o
menys al poder pblic: sn cases ms petites, que en majoria mantenen el seu carcter
gratut i dedicades a lensenyana de les classes desvalgudes, excepte les
Concepcionistes. Per no va tenir continutat, i durant una dcada (1864-74) el Raval
va estar indit, sense que hagus cap ms moviment.
A partir de 1874, amb lestabilitzaci de la vida social i poltica de lEstat i la ciutat,
es produeix una etapa en qu arriben nombroses comunitats al barri, malgrat que el
366
predomini de les Filles de la Caritat continua sent indiscutible. I no noms aix, sin
que ams les finalitats de les cases obertes deixen de ser exclusivament caritatives,
aconseguint-se una lleugera diversificaci. Sembla que el Raval comenava a ser un
emplaament ms propici:
Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1874-1993).
Les Carmelites de la Caritat amb un Orfanat (1875), que en realitat no s cap casa
nova, sin que van substituir a les Filles de la Caritat.
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Collegi de pagament (1875-1987).
Les Carmelites Tereses, amb una Escola Gratuta (1877-78), traslladada al poc temps
al Barri Gtic.
Les Filles de la Caritat, a la Casa de Caritat (1879-1957), traslladada molt desprs a la
Vall dHebron.
Les Carmelites Missioneres, amb dues escoles gratutes (1879-79 i 1883-84),
totalment anecdtiques, ja que van desaparixer al poc temps.
Les Filipenses, amb un Collegi (1883-1908). Desprs es va traslladar a la Dreta de
lEixample.
Aquest impuls va tenir escasses consequncies, ja que part de les cases obertes van
desaparixer al cap de poc temps.
Desprs daquest fluxe, el paper dominant de les Filles de la Caritat al Raval es va
mantenir: malgrat traslladar la Guarderia a Sant Antoni (1873), deixar lOrfanat a les
Carmelites de la Caritat (1875), i traslladar-se la Casa de Maternitat a les Corts
(1884). Al fer-se crrec duna Escola i de la Casa de la Caritat va deixar el seu domini
prcticament igual a la zona.
Acabat aquest procs, en 1885 ens trobem un equilibri gaireb sorprenent: desprs de
la fundaci dels collegis de les Dominiques de lAnunciata i de les Filipenses,
juntament amb el de les Concepcionistes feien que haguessin fins a tres collegis al
Raval, fet gaireb inslit. Juntament amb quatre cases de plantejament caritatiu (dues
escoles gratutes, i les cases de Caritat i Misericrdia), que completaven el panorama.
Tamb destacar que part de les comunitats arribades al barri en aquest periode van
marxar al cap de pocs anys, preferint expandir-se en altres llocs, principalment al
Barri Gtic. En total, 7 cases funcionant en 1885.
Des de llavors la fundaci de nous establiments va ser molt espaiada i totes de
carcter caritatiu, a locals generalment petits. Per a crrec de comunitats noves al
barri:
Les Josefines de la Caritat, amb una Guarderia (1896-1913), sent desprs substitudes
per una altra comunitat.
Les Franciscanes Missioneres, amb una Escola gratuta (1902?-1922?).
Les Carmelites de Sant Josep, amb una Guarderia (1913-36). No s cap casa nova,
sin que van substituir a les Josefines de la Caritat que sen feien crrec fins
aleshores.
Les Dames Catequistes, amb una Escola per obrers (1914?-1967).
Les Filles de la Caritat es fan crrec de la Casa de Misericrdia (1920), substitunt a
les Clarisses.
Les Filles de la Caritat obren una Escola Parroquial (1932).
A la vegada, van desaparixer el Collegis de les Concepcionistes (1892) i Filipenses
(1908), tots dos traslladats a la Dreta de lEixample.
Durant tota aquesta etapa es trenca lequilibri existent anteriorment: tot aquest procs
de fundacions i desaparicions acaben per definir clarament la personalitat prpia del
367
368
mateix temps que el Barri Gtic tamb perdia pes especfic. El procs iniciat als anys
50 del Segle XX tamb sn reflexe de la greu decadncia soferta per aquest barri.
BARCELONETA
Sales dAsil per Prvuls de Sant Joan Baptista (1872-1887). Andrea Dria
(abans Alegra). Filles de la Caritat-Espanyoles.
Segona Guarderia fundada per la Junta de Seoras, desprs dAldana (1861).
Inagurada a la Barceloneta, es trasllada a un edifici ms gran en 1887 a la mateixa
barriada.
369
El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins
desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment desprs de la Guerra
de Successi en 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La prdua de
poblaci que pat la ciutat arran del conflicte bllic no va fer imprescindible ni urgent
la seva construcci, per el posterior creixement demogrfic va rescatar el pla fins
fer-lo realitat tal com avui el coneixem.
La comunitat protagonista al barri van ser les Filles de la Caritat, que durant molt de
temps han sigut les niques religioses presents al barri, i amb moltes fundacions.
Totes es van obrir amb el suport dAssociacions caritatives, que van ajudar a les
religioses a expandir-se.
La primera casa fou una Guarderia (1872), i que ha sigut la nica que ha perviscut
fins lactualitat.
Seguidament es van fundar dues Escoles simultnies: una Escola per noies (18901936), i una Escola per nois (1890-1974). Desprs de la Guerra Civil es van fondre en
una nica casa.
Una quarta casa fou una Escola de noies (1897-1905), que va tenir curta vida.
Amb aquestes tres fundacions es va formar el teixit educatiu de la Barceloneta, amb
ensenyana gratuta per ambds sexes (aix s, en locals separats), i financiat per
sectors socials alts, de fora del barri, per amb vinculacions de tipus econmic.
Desprs de la Guerra Civil les tres cases aconsegueixen reobrir-se amb fora
dificultats. En teoria va desaparixer una, quan realment les dues escoles del carrer
Sevilla es van unificar en una sola. Molt ms tard van haver dues fundacions, molt
poc importants i breus:
Una Guarderia del Sant ngel Custodi existent puntualment cap a 1963, i una Escola
de les Esclaves del Sagrat Cor (1970-71). Totes dues no van tenir cap tipus de
trascendncia.
Durant dcades les dues Escoles de les Filles de la Caritat van ser fonamentals en el
barri, fins la desaparici duna delles en 1974. Laltra es mant sense problemes com
lnic centre educatiu del barri mariner a crrec duna comunitat femenina.
BESS
370
371
El Barri del Bess va ser ats duna manera prou rpida, noms uns pocs anys desprs
de ser construt, i ams amb dos collegis construts ex profeso per aquesta tasca, que
van ser suficients per atendre tot el polgon de vivendes. El Camp de la Bota ja existia
des de feia dcades, i va ser ats molt tard amb cases de dimensions i recursos molt
ms reduts.
BON PASTOR
Escola Parroquial del Bon Pastor (1966). Estadella, 63-65 - Sant Adri, 134.
Dames Negres.
Abans dita Escuela Padre Nicols Barr.
El Bon Pastor va ser un barri construt entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes
expulsats de Montjuc, reurbanitzat amb motiu de lExposici Universal de 1929.
Posteriorment va continuar creixent a costa de limmigraci.
El barri va tenir que esperar gaireb quatre dcades per rebre la seva primera (i nica)
casa densenyament a crrec dalguna comunitat femenina. Van ser les Dames
Negres, que van actuar a travs de lEscola Parroquial (1966), i que sha mantngut
fins lactualitat. No ha hagut cap ms fundaci.
CAMP DE LARPA
372
Ara safegeixen escoles gratutes per noies: ensenyana elemental i religiosa (podien
haver nens); escola nocturna de joves; i escola dominical. En 1979 no va tancar, sin
que es va convertir en lEscola Pblica de primria Dovella.
Alumnes: 250 gratutes+56 de pagament (1899); 300 (1909); 230 (1910); 154 dirnes
+ 66 nocturnes + 80 dominicals (1914). Incendiat i destrut en 1909, fou reedificat i
obert en Juliol de 1910. Religioses: 8 (1899 i 1914); 9 (1927).
Casa (1928?-1929). Consell de Cent, 596. Caputxines Divina Pastora.
En 1929 sesmenta per primera i nica vegada aquesta casa, sense aclarir el seu s.
El Camp de lArpa va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents
barriades de poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de
Provenals, amb motiu de la seva creixent industrialitzaci.
La primera comunitat del barri van ser les Escolpies, amb un Collegi (1861), primer
Internat i desprs Externat, destinat a la petita lit acomodada del barri.
Posteriorment, el Collegi va incorporar una Escola gratuta (1904). La casa fou
incendiada durant la Setmana Trgica, per es va mantenir. Sempre ha sigut lnica
casa prpiament docent del barri, ubicada al centre del Camp de lArpa.
Tres dcades desprs, van arribar de manera quasi consecutiva la resta de comunitats
del barri:
Les Franciscanes dels Sagrats Cors, amb una Escola annexa al Hospital Infantil de les
mateixes religioses (1892), per molt allunyada del nucli original del Camp de
lArpa. I les Filles de la Caritat, amb una Guarderia per filles dobrers (1894-1979),
en el cor del barri. Totes dues cases responen a un carcter ms assistencial que no
pas docent.
Desprs daquestes fundacions, no va haver cap ms: mai han hagut Escoles gratutes
prpiament dites, ms apropiades al carcter obrer del barri; amb excepci de
lEscola gratuta de les Escolpies, supeditada al seu Collegi.
Passada la Guerra Civil, tampoc ha hagut cap ms incorporaci. En canvi, les Filles
de la Caritat van deixar el seu centre (1979) per manca de viabilitat; per va continuar
obert com Escola pblica. Mentres, lEscola del Hospital Infantil de les Franciscanes
ha sabut reconvertir-se en Collegi, adaptant-se als nous temps.
Es pot resumir que el Camp de lArpa ha tingut Collegi i Escola units amb la casa de
les Escolpies. La resta van ser una Guarderia i un Hospital Infantil allunyat del barri.
CLOT
Collegi Divina Pastora (1896-1923). Ter, 5. Caputxines Divina Pastora.
Escola per noies de classe modesta, sembla que gratuta. 1 ensenyana. Lescola va
desaparixer en 1923, per sembla que es va mantenir una comunitat almenys fins
1927. Religioses: 11 (1927).
373
El Clot tamb va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci.
Al barri noms sha establert una casa de les Caputxines de la Divina Pastora (18961923), quan el barri estava en ple creixement. No est gaire clara la funci daquesta
casa, ja que totes les fundades per aquesta comunitat duien el mateix nom, i a barris
molt dispars. s molt probable que es tracts dun Collegi de pagament per la petita
lit del barri: cases similars van haver a altres suburbis de Sant Mart: Camp de
lArpa i Poblenou, i a crrec daltres Congregacions. Ams, les Caputxines sempre
fundaren cases de pagament. Possiblement tingus Escola gratuta annexa.
Desprs de la desaparici daquesta casa no es va obrir cap ms, i el barri sha quedat
indit durant gaireb 70 anys fins lactualitat. Lalumnat potencial del barri ha tingut
que acudir als centres dels barris propers del Camp de lArpa, Sagrera, o Sagrada
Famlia. El carcter social del Clot com a barriada eminentment obrera de gran
agitaci i un sentiment anticlerical fora arraigat, va impedor altres fundacions
posteriors.
CONGRS
Escola Arrels (abans Grup Escolar Pius X) (1958). Cardenal Tedeschini, 70.
Instituci Teresiana.
Casa densenyament fundada expressament per atendre al alumnat femen del nou
barri del Congrs. En 1960 se li afegeix la Residncia Santa Teresa, per joves
treballadores, que es trasllad en 1968. Situat a un costat del centre del barri, la
Parrquia de Pius X. En 1980 adquireix la seva denominaci actual.
Com el seu nom indica, el barri fou construt ntegrament a principis dels anys 50
amb motiu del Congrs Eucarstic Internacional (1953), fet que oblig a desallotjar
multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on succeien els principals
events, i allotjar-los al nou barri.
El barri va tenir aviat presncia, per amb matitzacions. La primera presncia va ser
el Collegi de les Franciscanes Pastores (1950-88). No es pot considerar que el
Collegi fos propi del Congrs, ja que es va bastir just abans de la construcci del
barri, es troba en un dels seus extrems geogrfics, i mirava ms cap al barri del
Guinard. Aix s, la seva proximitat el va fer molt til als primers anys de vida del
barri, quan no havia cap ms oferta educativa.
374
DRETA EIXAMPLE
Collegi Mare de Du de les Escoles Pies (1873-1936; 1950). Arag, 302 (abans
362) - Llria, 64 (abans 100). Escolpies.
Traslladat del Collegi de Pi, 5 en el Barri Gtic. Collegi Externat de pagament, amb
part dalumnes gratutes. Les religioses compraren aquest terreny en 1871, comenant
ledificaci del nou Collegi a lany segent. Per la lentitud de les obres va fer que
no es pogus inagurarar fins 1876. Edifici molt complet, amb Collegi, Convent i
Esglsia. En 1934 es transform en Acadmia Motserrat, per adaptar-se a les
circumstncies vigents a la Repblica. Destrut totalment en 1936, per manca de
mitjans no es va poder reconstruir i obrir fins 1950. Alumnes: 100 (1908); 300
(1910). Religioses: 41 (1927).
dem (1944-50). Ausias March, 37. Escolpies.
Desprs de la Guerra, les Escolpies intenten reobrir el Collegi dArag-Llria. Per
degut a les destrosses han de llogar varios pisos dins daquesta finca per poder
recomenar les classes amb el seu antic alumnat. Es va tancar quan el Collegi va
estar en bones condicions.
Collegi Divina Pastora (1877). Bailn, 38-40 (abans 48). Caputxines Divina
Pastora.
375
Escola de Nostra Senyora del Roser (1884). Mallorca, 349 (abans 447) - Roger
de Flor, 220. Beates Dominiques - Dominiques de lEnsenyana.
Escuela gratuta de noies. Trasllat de la casa existent a la Plaa de les Beates, al Barri
Gtic, exercint igualment la seva activitat docent. Incendiat en 1909, no acaben la
seva restauraci fins 1914; per en 1910 ja fou obert. En 1961 el Beateri fou integrat
dins lInstitut de Dominiques de lEnsenyament de lImmaculada Concepci.
Alumnes: 70 (1890); 125 (1913). Religioses: 28 (1927).
376
Collegi del Sagrat Cor (1888). Diputaci, 326 (abans 436) - Bailn, 58-60.
Sagrat Cor.
Collegi Externat de pagament. 1 ensenyana des dels 6 anys. Edifici rehabilitat com
Convent i Collegi, que samplia definitivament en 1892. Sobre com a Collegi de
pagament i Escola nocturna gratuta. Alumnes: 12 (1888); 200 (1908); 320 (1910).
Ams, 250 alumnes gratutes (1901 i 1914). Religioses: 8 (1888, 1901 i 1914); 62
(1927).
Orfelinat de Sant Josep (1893-1897). Arag, 345. Sagrada Famlia de BordeusSant Josep.
Asil de noies. Portat per les Germanes de Sant Josep, la branca de lInstitut dedicada
a linfncia desvalguda. Funden lAsil a una casa particular, fins trasladar-se en 1897
a un edifici propi en Provena, 388-Roger de Flor, 224 al barri de la Sagrada Famlia.
Asil-Tallers de la Santssima Trinitat (1894-1896). Arag, 406. Trinitries.
Escola tcnica gratuta per noies internes i externes. Ensenyana doficis manuals.
Primera casa de lInstitut d la ciutat, que va sofrir diversos trasllats. En 1896 es
trasllada a Rossell, 66 a lEsquerra de lEixample.
377
dem (1950-1978). Passeig de Sant Joan, 108 (abans General Mola, 8).
Franciscanes Imm. Concepci.
Unificaci de les dues cases anteriors en una de sola.
378
379
funda un collegi. En 1961 es torna a fundar un Collegi, que dur fins 1976 quan va
ser transformat en Residncia destudiants. Tamb fou Noviciat i Seu Provincial.
Collegi Sagrat Cor de Jess (desprs Shalom) (1928). Rambla Catalunya, 83.
Esclaves Sagrat Cor.
Collegi femen de pagament. Es tracta del Collegi fundat a la finca de Mallorca en
1913. En 1928 sadquireix aquesta finca (a la mateixa illa, i comunicada interiorment
amb Mallorca), i se situa el Collegi. Aix justifica que el mateix Institut no el
reconegui fins 1928. Religioses: 62 (1927).
Collegi Cor de Maria (1915-1919). Diputaci, 280 Pral. MM. Cor de Maria.
Esmentada des de 1916 fins 1919, possiblement es tracti del trasllat del Collegi de
Hrcules, 3 en el Barri Gtic. Inicialment es volia comprar la finca, per noms es va
poder llogar un pis. Posteriorment, la venda de la finca va obligar al trasllat.
dem (1919-1970). Girona, 66. MM. Cor de Maria.
Continuaci de la casa anterior en el pis Principal, i de lloguer. Segurament, a
posteriori es va estendre a altres pisos de la finca.
380
Collegi de primria i Batxillerat. El seu nom vol dir Religi, Virtut i Cincia.
Fundat res ms arribar a la ciutat, no est clar quan va desaparixer; per s possible
que la comunitat passs a ensenyar a lEscola Social per Obreres, al barri de Grcia.
381
simple pis. I les Saleses, que no venien del Barri Gtic, sin de Grcia, i amb un
Internat.
En general, es construren esplndids edificis de grans dimensions, i amb totes les
comodidats i serveis necessaris per un centre educatiu de lpoca. Destaca el de la
Companyia de Maria, per la seves dimensions. I lInternat de les Saleses, igualment
gran i especialment sumptus.
No trobem cap comunitat que sestableixi a la Dreta, sent la seva primera casa a la
ciutat: sempre havia estat abans a la ciutat, o a alguns dels municipis llavors
independents.
La majoria de comunitats subicaren en la zona ms cntrica del barri, propera al
Passeig de Grcia, leix principal del barri i tamb de lemergent nova ciutat.
Lexcepci sn les Saleses, que per la seva condici dInternat va buscar una zona
llavors ms retirada per a la vegada accessible i propera; i les Beates Dominiques,
amb un Collegi ms dedicat a classes modestes i per aix enretirat del privilegiat
centre del barri.
Des de 1880, algunes de les comunitats establertes ja no havien estat abans al Barri
Gtic (Teresianes, Saleses, Sagrat Cor), i fundaren directament els seus externats en
la Dreta. Senyal inequvoca de qu la Dreta ja estava substitunt al Barri Gtic com a
nou centre vital de la ciutat, i deixava de ser un pas indispensable pel
desenvolupament de qualsevol comunitat educativa.
Apart dels Collegis, noms es van fundar dues Escoles: de carcter parroquial, a
crrec de les Teresianes (1881-1913 i 1887-1915?). Es van fundar per fills i filles de
porters, un sector social habitual al barri. Per van tenir una vida no massa llarga.
En total, de no haver cap casa en 1865, es va passar a onze en 1890: una mitjana
duna fundaci cada 2 anys.
Entre 1890 i 1900 sobre una nova etapa al barri: sestableixen comunitats amb altres
objectius i plantejaments gaireb oposats a les Congregacions arribades fins llavors.
Com a resultat, es produeix una diversificaci dusos dirigida a atendre a uns sectors
minoritaris al barri; per aleshores totalment mancats datenci al barri. I com fins
llavors, el ritme fundacional es mantingu:
Les Filles de la Caritat es fan crrec duna Escola de Patronat (1892-1901), que poc
desprs es va traslladar a Grcia, a tocar del barri.
Les Religioses de Loreto-Esperana van obrir un Orfanat de nens (1893-97), que als
pocs anys es va traslladar al barri de la Sagrada Famlia, aprop daquesta ubicaci.
Les Trinitries van fundar una Escola-Taller per obreres (1894-96), poc desprs
traslladada al barri ve de lEsquerra de lEixample.
Les Monges del Servei Domstic, provinents del Barri Gtic, i construnt un nou
edifici (1896). En aquest cas, van arribar amb uns mitjans superiors, i es van
mantenir.
I les Reparadores, amb una Escola gratuta (1900?-14?), que no va tenir massa
duraci i va desaparixer.
La majoria de cases van ser molt breus: les tres primeres no van tancar (senyal duna
demanda consolidada), sin que es van traslladar a altres barris propers. Aix
demostra que la composici social del barri cristalitzava duna manera socialment
molt homognia i a la vegada jerarquitzada, i les escoles per segons quins sectors
382
socials van acabar per ser expulsades a zones ms adients, com eren les dedicades
al proletariat i amb carcter caritatiu; o van desaparixer molt aviat. Noms van
sobreviure les Monges del Servei Domstic, dedicades a un sector nascut a lombra
dun barri burgs: les serventes. Per aix van obtenir els mitjans i suports necessaris
per ubicar-se i mantenir-se al barri.
En letapa segent de 1900-09 prevaleix de nou la fundaci de Collegis de pagament:
Les Dominiques de la Presentaci, amb un Collegi (1903-58).
Les Franciscanes de la Immaculada Concepci, amb un Collegi per sordmudes i
cegues (1903-78), i que apart tenia una Escola gratuta.
Sant Josep de Cluny, amb un Collegi (1903-31). Inicialment noms donaven classes
de Francs, per desprs diversifiquen matries.
Les Religioses de Loreto, amb un Collegi (1904-09?). s la seva segona fundaci al
barri.
Les Filipenses, amb un Collegi (1905-10).
Les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret amb un Collegi (1906-08), vingut
del Barri Gtic. En realitat va ser un trasllat temporal, ja que al poc temps hi tornaren.
Les Teresianes funden un segon Collegi (1908-69).
En aquesta etapa prcticament totes les cases sn noves, i noms es va traslladar una
des del Barri Gtic de manera temporal. Les fundacions tenien un carcter ms
modest, amb menys mitjans i dimensions, per de manera contnua. I en bona part,
van tenir una vida curta. Segueixen sent cases a crrec de comunitats noves en el
barri, excepte dues: les Teresianes, que ja tenien un Collegi i dues escoles
parroquials; i les Religioses de Loreto, que havien estat breument amb un Orfanat.
Destaca tamb la casa fundada per les Franciscanes de lImmaculada Concepci,
dedicades a sordmudes i cegues, i amb lnica Escola gratuta fundada en tota la
dcada.
En 1905 es va arribar a un mxim de 18 cases densenyament al barri, fundades en
quatre dcades. La mitjana continua establerta en una fundaci nova cada dos anys.
La Setmana Trgica (1909) va suposar un fre total. Van ser incendiades vries cases,
per noms va tancar-se dos collegis: un Collegi de les Teresianes, i el de les
Religioses de Loreto. Poc desprs van marxar les Filipenses (1910), per no es pot
assegurar que sigui per aquest motiu. Des de llavors el nombre total de cases al barri
no va tornar a augmentar, estancant-se entre 15 i 17 fins la Guerra Civil. Es molt
probable que cap a 1909 la demanda educativa dels sectors mitjans i alts presents al
barri ja estigus prou coberta, i la Setmana Trgica no fou per s mateixa el detonant
daquest estancament; per s s molt probable que aquest fet provoqus de retruc un
progressiu abandonament dels sectors socials ms modestos del barri: des de 1909 no
es va obrir cap Escola gratuta al barri, i incls van anar desapareixent les ja existents:
les dues Escoles parroquials de les Teresianes (1913 i 1915), i lEscola de les
Reparadores (1914?). Noms va quedar la casa dedicada a les serventes, i lEscola del
Collegi per sordmudes i cegues.
Ams, desprs duns anys destancament, es va reanudar larribada de comunitats al
barri: .
Les Esclaves del Sagrat Cor obren un Collegi (1913).
Les Missioneres del Cor de Maria traslladen el seu Collegi del Barri Gtic (1915-70).
383
Les Germanes de la Consolaci traslladen el seu Collegi des de Sant Gervasi (191681).
Les Mercedries traslladen el seu Collegi des del Barri Gtic (1919).
Tot es resumeix en nous Collegis de pagament, que suposen una consolidaci dun
carcter social mitj-alt. En aquesta nova etapa dimplantaci destaca que es reprn la
tendncia a traslladar Collegis ja existents al Barri Gtic, de redudes dimensions,
confirmant laband definitiu del Barri Gtic per part de les principals comunitats
femenines dedicades a lensenyana de pagament a la ciutat. A la Dreta es trobava
aleshores el nucli de la seva demanda, i all es traslladen abandonant la ciutat antiga.
El fluxe de noves comunitats no suposa cap creixement en loferta general al barri, a
causa de la desaparici de cases ja existents. Per s es dona supos un procs de
substituci, que refor el carcter de classe mitjana i alta del barri, ja que en bona
part aquestes comunitats van substituir les fundacions de tipus benfic i gratut que
van desaparixer entre 1913 i 1915.
Com a resultat daix, els sectors socials ms modestos del barri van tenir van acabar
amotllant-se a aquestes estructures educatives dlit, i incls van ser valorades per ells
mateixos com un garant de prestigi social, i un factor de certa integraci davant les
classes ms poderoses del barri. Saccept integrar-se dins una estructura docent
clasista, conservadora, diferenciadora entre alumnat ric i pobre, i sense gaireb
oposici. La desaparici de les cases benfiques es va convertir en permanent,
refusades pels seus propis usuaris potencials, que tenien el referent dun ensenyament
al qual se sotmetien.
Es pot dir que, des de 1920, el procs dexpansi i creixement de cases docents al
barri es dona per finalitzat: des de llavors noms arriben les Religioses de Loreto, que
traslladen el seu Collegi des del Barri Gtic (1924-64). Apart daix, no hi ha cap
comunitat ni fundaci nova al barri fins la Guerra. El nombre de cases presents al
barri es mant ente 15 i 16, ja que noms van tancar dues cases: el Collegi de les
Dames Negres (1925), i de Sant Josep de Cluny (1931). El barri es trobava en una
etapa de plena consolidaci.
En total, en poc ms de mig segle (1867-1919), fins a 25 comunitats femenines
dedicades a lensenyana van passar pel barri.
La Guerra Civil va suposar un mnim descens: unicament va desaparixer lInternat
de les Saleses, i temporalment lExternat de les Escolpies, que es reobr en 1950. La
resta de centres van acabar per obrir, amb ms o menys dificultats. En canvi, tant
larribada de noves comunitats com de nous centres s prcticament testimonial.
Noms es van fundar dos centres:
LInstituci Teresiana, amb un Collegi (1940-70).
I la Companyia del Salvador, amb un Collegi a un pis (1940-46?), que fou molt breu.
Totes dues comunitats van arribar poc desprs dacabar la Guerra. Des de llavors
noms va nixer, un Institut Politcnic de la Companyia de Maria (1976); per dintre
del Collegi ja existent, i que no compta com a fundaci nova.
Daquesta manera, de les 14 cases que van reobrir en 1939, ens trobem novament 16
cases en 1950, mantenint-se quantitativament el mateix nivell des de la Setmana
Trgica. Durant uns 30 anys (1939-69) lstatus del barri es va mantenir absolutament
inamovible, molt estable, i tan sols van desaparixer algunes cases del barri: els
Collegis de la Companyia del Salvador (1946?), de les Dominiques de la Presentaci
384
(1958), i de les Religioses de Loreto (1964), que en realitat no desapareixia, sin que
es traslladava a Sarri.
Per no fou fins 1969 que va comenar un veritable procs de desaparicions, provocat
segurament per la dura reconversi que imposava la nova Llei dEducaci. Des de
llavors comencen a tancar cases: desapareixen els Collegis de les Teresianes (1969),
Missioneres del Cor de Maria (1970), Instituci Teresiana (1970), Jess-Maria
(1973), Franciscanes de la Immaculada Concepci (1978), i les Germanes de la
Consolaci (1981). En noms 12 anys (1969-81), el barri va perdre gaireb la meitat
de les cases existents, passant de 15 a 9 collegis. Des de principis dels anys 80 sha
estabilitzat la situaci, pot dir-se que sha acabat letapa de reajustament, i no han
hagut ms desaparicions.
ESQUERRA EIXAMPLE
385
386
Casa densenyana (1908-1913). Gran Via, 533 (abans Corts). Esclaves Sagrat
Cor.
Segona de les dues fundacions simultnies de lInstitut. A causa de la Setmana
Trgica, aquesta casa acull les Religioses de la casa del Poble Sec. Ms tard, per
manca despai la comunitat busca un nou assentament i es traslladen a Mallorca, 234
a la Dreta de lEixample.
387
Collegi annexe a lEscola de Magisteri de lEsglsia del Sagrat Cor (19591964). Rossell, 156 Principal. Auxiliars Parroquials.
Escola de Prvuls i formaci descolans.
388
les Esclaves del Sagrat Cor, amb una Escola (1908-13). La Setmana Trgica va tallar
momentniament aquesta tendncia, que es va rependre poc desprs amb una Escola
gratuta de les Filles de la Caritat (1918-92), traslladada des del Barri Gtic; i un altra
(1930-92), de la mateixa comunitat per atendre fills de presos de la Model.
Daquesta manera, el barri arribava a un mxim de 7 cases obertes en 1930,
mantenint-se aix fins 1936. Aleshores el barri tenia cases molt heterognies: tres
escoles gratutes, dos collegis, un Obrador semigratut, i un Correccional.
Amb la Guerra Civil va desaparixer lEscola de les Agustines, mantenint-se les
dems cases. En aquesta poca tan sols van haver dues fundacions, i molt breus: la
Sucursal del Collegi de sord-mudes de les Franciscanes de la Immaculada Concepci
(1946-50), de la Dreta de lEixample, i que va durar poc temps. I el Parvulari i
Escolania de les Auxiliars Parroquials (1959-64), igualment breu.
Daquesta manera, el barri tornava a tenir 7 cases obertes en dos intrvals dels anys
40 i 60, per tan sols fou un miratge: des de llavors, el barri noms va tenir prdues.
Van desaparixer les Auxiliars Parroquials (1964), les Dominiques de la Presentaci
(1972), i les Filles de la Caritat en dues ocasions (1992 i 1993). En general van
desaparixer les cases de dimensions ms petites, i van sobreviure les ms grans
(excepte les Dominiques de la Presentaci).
Actualment, noms queden obertes tres cases: lantic Obrador de les Filles de la
Caritat i lantic Correccional de les Adoratrius, tots dos reconvertits en Collegis
actualment; i el Collegi de les Franciscanes Missioneres. A la vegada, es tracta de les
cases ms antigues del barri.
Malgrat la seva extensi i el progressiu creixement demogrfic del barri, lEsquerra
va tenir un creixement molt irregular. Curiosament, lestructura fonamental del barri
(vigent fins els nostres dies) es va forjar en pocs anys (1870-75), quan el barri estava
prcticament despoblat, i amb ms implantacions que durant els 70 anys segents,
ams de ser les ms duraderes. Totes les cases posteriors han desaparegut o van tenir
curta vida, i quant ms tard es fundaven pitjor sort corrien. El barri ha presentat una
personalitat molt heterognia, amb cases igualment diferents entre elles.
FORT PIUS
Asil-Tallers de la Santssima Trinitat (1897-1911). Casp, 80 (abans 98-100) Bailn, 27 (abans 41). Trinitries.
Trasllat de la breu casa anterior de Rossell, 66 a lEsquerra de lEixample.
Ensenyana de labors i oficis. Alumnes internes i externes, amb places gratutes o de
pagament. De 12 a 22 anys. Tamb funciona una escola dominical obligatria per
totes, ams daltres exteriors. En 1911 es trasllada a Via Augusta, 130 a Sant Gervasi.
Alumnes: 60 (1899). Religioses: 16 (1899).
389
Escola Parroquial del Sagrat Cor de Jess (abans Nostra Senyora del Roser)
(1939). Carretera de Ribes, 65 (abans 41). Serventes Sagrat Cor.
El Fort Pius forma part de la quadrcula planificada per Ildefons Cerd (1860), com a
ampliaci de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu
creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de lEixample,
la Ciutadella, i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt
lentament, sense cap nucli poblacional definit, i rebent una poblaci bsicament
obrera i menestral.
La primera presncia va ser de les Filles de la Caritat, amb un Collegi-Obrador
provinent del Barri Gtic (1867-69). Posteriorment es va traslladar a Hostafrancs. Es
va obrir quan el barri no existia com a tal, i al servei de la poblaci del Barri Gtic.
En tot cas, la seva presncia fou totalment anecdtica.
La segent comunitat del barri van ser les Trinitries, amb uns Tallers doficis tcnics
i manuals traslladats des de lEsquerra de lEixample (1897-1911). Establerta quan el
barri ja tenia certa poblaci, va durar uns 15 anys i desprs es va traslladar a Sant
Gervasi.
Posteriorment van retornar les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (19031914?) sostinguda per una associaci catlica. Van sobreviure a la Setmana Trgica,
per no van durar ms duna dcada.
El carcter netament obrer del barri va afavorir lapertura de dues cases adeqades a
aquest context social: una Escola gratuta i una Escola- Taller, a cavall dels Segles
XIX i XX, quan el barri estava en plena formaci. Per la poblaci del barri devia ser
fora beligerant amb lestament eclesial, ja que la Setmana Trgica es va fer notar. No
noms va retreure possibles noves fundacions, sin qu a la llarga el barri va quedar
totalment abandonat al traslladar-se el Taller (1911) i desaparixer lEscola (1914?).
Fins la Guerra Civil no va haver cap ms actuaci.
Immediatament desprs de acabar la Guerra es va obrir una Escola Parroquial,
portada per les Serventes del Sagrat Cor (1939), que va tancar 25 anys daband del
barri. Des de llavors aquesta ha sigut la principal casa de tot el barri, ja que no han
hagut ms intents de fundaci, i lEscola sha mantingut en funcinament fins els
nostres dies a crrec de les Religioses.
GRCIA
390
391
classes nocturnes per obreres. En 1878 va passar a ser entitat autnoma de lObrador
dUrgell, i poc desprs la propietria de la casa va obligar a desallotjar-la.
Sales dAsil de les Escoles de Sant Vicen de Pal (1877-1896). Riego, s/n (ara
Bretn de los Herreros). Filles de la Caritat-Franceses.
Parvulari de nois i noies ja existent des de 1858, fundat per una particular. En 1877
van ser posades sota el control de les Filles de la Caritat, per depenents de les
Escoles de Les Carolines, 18-20 (Grcia). En 1896 la Junta de Senyores va decidir
substituir-les per les Dominiques de la Presentaci i es van traslladar a Torrijos, 62 a
la mateixa barriada de Grcia, fins a la seva desaparici. Alumnes: 200 nois i noies.
Religioses: 2.
dem (1894?-1896). Domnech, 8. Filles de la Caritat-Franceses.
Sucursal de la casa anterior, de la qual hi han molt poques referncies. Segurament
oberta degut a la manca despai i les nombrose peticions. Va ser molt breu, i al igual
que la casa anterior totes dues van anar a parar a la nova seu de Torrijos, 62 i ja sota
les Dominiques de la Presentaci.
392
Trasllat de la casa anterior. En 1889 es compren uns terrenys al carrer ngel, 53 i 55,
on al cap de dos anys comencen les obres de construcci del nou edifici. Aquest
sacaba en 1891, sent ampliat en 1900-01. Ensenyana de noies i assistncia de
malalts les 24 hores. Amb classes dirnes, nocturnes i dominicals. Incendiat en 1909,
fou reobert el mateix mes dAgost. Tamb fou incendiat en 1936.
Alumnes: 40 dirnes, 37 nocturnes, 20 dominicals (1891); 90 (1908); 90 (1910).
Religioses: 21 (1901); 34 (1927).
Escola (1879-1880). Verdi, 95 (abans Ample). Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa de Passeig de Sant Joan, 209-211 de la Dreta de lEixample. Per
primera vegada, les religioses sestableixen a Grcia i ja no sen mouran ms del
barri, malgrat canviar demplaament encara vries vegades. Aquesta adrea es
correspon amb el Convent de les Clarisses de la Divina Providncia, i s possible que
sallotgessin all per manca de mitjans a la Vila de Grcia fins trobar una casa prpia.
Escola (1880-1881). Sant Pere Mrtir, 1. Carmelites Tereses de Sant Josep.
Trasllat de la casa anterior. Sen encarreguen de les Escoles Domnech, per tan sols
aconsegueixen mantenir-se un curs.
Collegi Teresi de Sant Josep (1880). Npols, 359 - Travessera de Grcia, 260 Grassot, 146. Teresianes.
393
394
dem (1902-1958). Travessera de Grcia, 117 - Sant Cristfol, 10-12 (abans 8).
Escolpies.
Trasllat de la casa anterior a un edifici nou, possiblement pertanyent a les Teresianes
que tamb hi donaven classes. Ensenyament gratut, sense ms detalls. 1 ensenyana.
En 1958 shabilit com a residncia universitria, fins desaparixer en 1972.
Alumnes: 140 (1908). Religioses: 14 (1927).
395
Casa fundada com a Escola per nens pobres del barri del Carmel, en 1960 afeg la
Guarderia. Als anys 80 va desaparixer lescola, mantenint-se la Guarderia fins 1994.
Actualment noms serveix de residncia de religioses.
Collegi Sagrat Cor (1951-1996). Mil i Fontanals, 47 (abans Cervantes) Siracusa, 53 (abans Santa Llcia / Voltaire, 41). Jesutines.
396
Les religioses no lobren, sin que prenen el relleu de la Companyia del Salvador que
lhavia portat fins ara.
A lactual zona de Grcia, quan la Vila ni tan sols existia, ja van sorgir alguns
Convents masculins situats a les afores de la ciutat. Important s el de Santa Maria de
Grcia (1626-1835), fundat pels Carmelites Descalos, ja que entorn daquest darrer
va nixer la posterior Vila de Grcia. Desprs de la Desamortitzaci noms va quedar
lEsglsia del Convent, coneguda posteriorment com dels Josepets fins lactualitat.
Entorn dell va crixer un important nucli de poblaci, arribant a ser el ms important
de tots els del pla de Barcelona en el Segle XIX.
La primera casa educativa fundada a la Vila de Grcia va arribar immediatament
desprs de la normalitzaci de la vida religiosa a Barcelona i els seus voltants,
desprs de lExclaustraci (1835-45). Va ser una Escola de les Clarisses de la Divina
Providencia (1847-1936), Convent de Clarisses que va incorporar lensenyana per
poder fundar-se, donat que en aquella poca encara era molt difcil fundar un Convent
dedicat nicament a la vida contemplativa. Per van mantenir aquesta dedicaci quan
la situaci es va normalitzar, i durant moltes dcades ms. Aquesta fou l Escola
gratuta ms representativa de Grcia durant vries dcades, fins laparici daltres
cases anys desprs.
Poc desprs es va fundar la primera casa de pagament: un Collegi, de les
Concepcionistes (1851-69), establertes a una Torre.
Amb aquestes dues cases, gaireb simultnies, es pot dir que quedava coberta
lensenyana gratuta i de pagament respectivament. Aquesta situaci es va mantenir
durant els anys 50.
Entre 1860 i 1865 es va donar una primera etapa de gran intensitat findacional a la
Vila, ja que en un interval de pocs anys van arribar quatre comunitats:
Les Dames Negres, amb un Collegi Externat (1861-1863), provinent del Barri Gtic.
Per al cap de pocs anys torn al casc urb barcelon.
Les Carmelites de la Caritat, amb un Collegi Externat (1862). Aquesta va ser lnica
fundaci daquesta poca que va tenir llarga vida; i a la llarga ha sigut sempre el
Collegi de pagament ms representatiu de la Vila fins lactualitat, ubicat al seu
centre.
Les Agustines-Penedides, amb el seu Convent traslladat del Raval (1863-1872). No
sesmenta cap Escola en aquesta poca al convent, per s molt probable, ja que al
Raval ja la tenia, i al traslladar-se desprs a lEsquerra de lEixample tamb surt
esmentada.
Finalment, les Adoratrius amb un Correccional de joves (1865-1875), provinents del
Barri Gtic, presents mentres construen el seu nou Correccional en lEsquerra de
lEixample.
Excepte les Carmelites, aquestes fundacions van ser molt breus ja que en realitat no
desapareixien, sin que escollien Grcia com un lloc de pas i transitori. Totes venien
del casc urb barcelon, buscant una ubicaci propera i a la vegada tranquila, i a
lespera daconseguir un establiment ms perdurable, com aix van aconseguir.
Entre 1865 i 1875 es va donar una etapa totalment oposada: no va arribar ning, a la
vegada que van desaparixer la meitat de cases fundades fins al moment. Primer les
Dames Negres (1863) van tornar a Barcelona. Les Concepcionistes (1869), que van
397
tancar el seu Collegi, i que fou lnica casa realment suprimida. Posteriorment, les
Agustines (1872), i les Adoratrius (1875) es van traslladar a noves installacions molt
ms funcionals.
Linestabilitat poltica i social, que va estar tan present a Grcia, va tenir una
incidncia al convertir Grcia en una zona poc atractiva per les comunitats; per no
justifica totes les desaparicions, ja que la majoria van ser trasllats planificats
davantm. S que els aconteixements van retardar els trasllats, que finalment es van
dur a terme tal com estaven previstos. En total, en 1875 noms quedaven dues cases
de les sis existents en 1863: quedaven lEscola de les Clarisses de la Divina
Providncia i el Collegi de les Carmelites, que a la vegada tamb han sigut les ms
representatives de la poblaci en el seu paper durant molt temps.
Lestabilitzaci de la vida quotidiana aconseguida des de 1874 amb la Restauraci
Borbnica va tenir un efecte immediat a Grcia: immediatament comenaren noves
arribades a la poblaci, que es caracteritzen per ser de tot tipus i condici. Prova
daix sn les primeres dues comunitats arribades a Grcia en 1874:
Les Filles de la Caritat, amb dues cases: una Escola gratuta (1874-1992); i un
Parvulari (1877-96), sucursal de la primera casa, i que fou traspassat a les
Dominiques de la Presentaci.
I les Saleses, que van fundar un Internat molt selecte a una Torre (1874-84). Al cap
duna dcada es va traslladar a la Dreta de lEixample a un luxs edifici.
Des de finals dels anys 70, es va donar tota una allau de noves cases:
Les Carmelites Tereses, amb una Escola gratuta (1879-1994) vinguda de la Dreta de
lEixample. Va tenir molts emplaaments, tots molt precaris, fins estabilitzar-se 1885
afegint-ne tamb la dedicaci dOrfanat.
Les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuta (1879). Tamb amb tasques
sanitries.
Les Teresianes, amb un Collegi Externat de pagament (1880).
Les Mares dels Desamparats amb un Orfanat (1888-1895), vingut de Sant Gervasi, i
al poc temps traslladat a Vallcarca.
Les Filles de la Caritat obren una tercera casa a Grcia, fent-se crrec dun Orfanat
(1890-1989), i poc desprs duna Escola gratuta (1892-1932?) desapareguda amb la
Guerra Civil, i oberta anys desprs a crrec duna altra comunitat. Totes dues
sostingudes per les seves respectives Associacions caritatives.
Les Josefines de la Caritat, amb Escola gratuta (1894?-95?), molt breu i de dubtosa
atribuci.
Les Dominiques de la Presentaci, amb una Guarderia per fills dobrers (1896-1994).
No s una fundaci, sin que venia traspassada de les Filles de la Caritat.
Les Escolpies, amb una Escola gratuta (1897-1958).
Les Religioses de Jess-Maria (1901-03), amb una casa de carcter indefinit molt
breu.
Les Missioneres del Santssim Sagrament, amb un Collegi (1902-76).
En total, en gaireb tres dcades (1874-1902) van fundar-se un Internat, 2 Collegis, 5
Escoles gratutes, una Guarderia, i tres orfanats: una mitjana de gaireb una fundaci
cada dos anys, i on les cases desaparegudes o traslladades a altres barris van ser molt
poques. Un cas apart respecte a la resta sn les Filles de la Caritat, amb quatre cases, i
que fan que laugment encara sigui ms espectacular: de les tres cases existents en
1873, es va arribar a 14 cases obertes en 1902. s especialment remarcable lalta
proporci dorfanats, un cas indit en tota la ciutat. Fins 1880, els establiments
398
399
van ser substitudes per les Jesutines al centre que portaven; per desprs sinicia un
procs imparable de desaparicions: Escolpies (1958), Concepcionistes Missioneres
(1962), Claretianes (1970), Franciscanes Pastores (1971), Missioneres del Santssim
Sagrament (1976), les Filles de la Caritat amb les tres cases que tenien (1980, 1989 i
1994), Dominiques de la Presentaci (1994), Carmelites Tereses (1994), Franciscanes
Missioneres de Maria (1994), Jesutines (1996), i Dames Catequistes (1997). El
procs ha sigut especialment dur als anys 90, una poca en qu molts barris de la
ciutat ja shavien estabilitzat frenant la seva caiguda (generalitzada a tota la ciutat);
per a Grcia es va aguditzar encara ms.
Aix ha suposat que Grcia ha passat de ser un dels barris ms ben coberts amb
diferncia per centres densenyament de lEsglsia, a ser un barri ms de la ciutat, i
incls per la seva populositat poc ats. Desprs de aquest terrabastall, tan sols queden
3 cases obertes al barri: els Collegis de les Carmelites de la Caritat, Carmelites
Missioneres, i Teresianes. No es pot descartar que encara desaparegui alguna casa
ms, ja que el procs de desaparicions s encara molt recent i no es pot dir que hagi
finalitzat.
GUINARD
Asilo Amparo de Santa Luca per cegues (1902-1909). Buena Suerte (actualment
Ronda del Guinard, entre Lepant i Cartagena). Guinard.
Trasllat de lAsil Internat de dones i noies cegues pobres, installat a la Verneda, a un
edifici nou grcies a les gestions dels Germans Maristes. Posteriorment es torna a
traslladar a lAvinguda Tibidabo, 8 en el barri de Sant Gervasi.
Collegi (1924-1934). Rambla Volart. Dominiques de lAnunciata.
Oberta com a sucursal del Collegi de Vilapicina, que a lany segent va passar a
dependre del Collegi dHorta i en 1928 sestabl com a casa independent i la seva
comunitat va passar a residir a la mateixa casa. Sallotjava a la Villa Vicenta, casa
molt semblant a les caracterstiques generals del barri: classe mitjana i retirat del casc
urb.
400
Escola Sagrat Cor (1968-1980). Plaa Can Bar, 1-3. Sagrat Cor.
Casa oberta en collaboraci amb les Congregacions Marianes dels Jesutes i antigues
alumnes. Malgrat deixar lEscola en 1980, segueix oberta.
El Guinard era, fins finals del Segle XIX, una zona bsicament agrria de lantic
municipi de Sant Mart de Provenals sense cap tipus durbanitzaci, llevat dalguns
masos. Durant la primera meitat del Segle XX es va convertir en un barri residencial
de classe mitjana-baixa i segona residncia de classes modestes. A partir dels anys 60
es va urbanitzar molt densament, sent totalment engolit per la trama urbana de la
ciutat.
La primera casa del barri fou un Asil per cegues de les Carmelites Missioneres,
vingut des de la Verneda (1902-09), que posteriorment es va tornar a traslladar al
Sant Gervasi. Es va establir breument, quan a la zona no existia cap nucli de poblaci.
Quan la zona ja tenia cert grau de poblament, va aparixer la primera casa estable: el
Collegi parroquial de les Dominiques de lAnunciata (1924-36). El barri no estava
massa urbanitzat, i aquesta casa fou suficient per cobrir-lo, per va desaparixer amb
la Guerra Civil.
Desprs de la Guerra es va tornar a obrir lEscola Parroquial al mateix lloc (1941-67),
per ara regides per les Missioneres del Cor de Maria.
El posterior i continu creixement de la zona va obligar a la fundaci de noves cases
als anys 50 i 60. En menys duna dcada sen van fundar tres, que van ser suficients
pel barri:
Les Esclaves del Div Cor, amb un Collegi (1953).
LApostolat de Jess, amb un Collegi (1957-73).
Les Dames Apostliques, amb un Collegi (1961-92).
De manera ms allada van arribar les Serventes de la Passi, amb una Guarderia
(1973).
A partir dels anys 60 va comenar la davallada. Les Missioneres del Cor de Maria es
van retirar de lEscola Parroquial (1967), que va seguir funcionant sense elles. I duna
manera ms espaiada van desaparixer els Collegis de lApostolat de Jess (1973), i
de les Dames Apostliques (1992). Per la xarxa pblica densenyament ja estava
prou estesa per absorvir les possibles mancances generades.
401
HORTA
Collegi Providncia del Sagrat Cor de Jess (1960). Scala Dei, 5. Verge dels
Dolors.
Inicialment funcionava noms com a residncia de les religioses des de 1955,
arribades a la ciutat poc abans. En 1960 s habilitada com a Collegi.
Collegi Regina Carmeli (1963). Eduard Toda, 37. Carmelites de Sant Josep.
Horta va ser municipi independent fins 1904, en qu fou agregat a Barcelona, resistint
un pocs anys ms a lagregaci a la que foren subjectes la resta de municipis del Pla
(excepte Sarri). Englobava el que actualment sn els barris dHorta, Vall dHebron, i
Vallcarca.
Al contrari daltres nuclis de poblaci dels voltants de Barcelona, Horta va tenir molt
poca importncia per les comunitats femenines durant molt de temps. La primera casa
402
HOSTAFRANCS
Escoles de lasil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicen de Pal (18811936; 1942). Hostafrancs, 13 (abans Tetun, 22-24 / Tetun, 18 / Tetun, 17) Leiva, 31 (abans San Jos, 37 / Lamote, 37) - liga (abans guila). Filles de la
Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa anterior. En 1879 es rep la donaci dun terreny per a construir un
edifici propi als carrers Hostafrancs-Leiva-liga (llavors Tetun-San Jos-guila).
En 1881 ledifici est acabat i lEscola de la Sagrada Famlia es trasllada. Per ara la
403
Escoles de la Institucin Catlico-Social para Obreras de Hostafranchs (19101915). Vint-i-sis de Gener, 25 (abans Dos de Maig). Josefines Bonaerenses.
Trasllat de la casa anterior. Escoles gratutes per noies i obreres. Instituci fundada en
1910 en un ampli edifici, sembla que la seva secci escolar la porten les Religioses
des del principi. Aqu centralitzaren totes les seves activitats abans dites.
Alumnes: 80 (1909); 70 noies dirnes i 280-300 obreres nocturnes (1914). Lempresa
no va acabar de funcionar, i en 1915 foren substitudes per les Franciscanes
Missioneres de Maria.
Escoles de la Institucin Catlico-Social para obreras de Hostafranchs (19151932). Vint-i-sis de Gener, 25 (abans Dos de Maig). Franciscanes Missioneres de
Maria.
404
Escoles gratutes per noies i obreres. Instituci fundada en 1910, la seva secci
escolar la porten les Religioses des de 1915 desprs de la marxa de les Josefines
Bonaerenses. Religioses: 12 (1927).
Hostafrancs va nixer a principis del Segle XIX com un petit suburbi del municipi de
Sants, de carcter inicialment comercial al trobar-se tocant a la Carretera de Sants,
per gradualment va anar adoptant un carcter creixentment obrer degut als
establiments industrials que shi allotjaven. Des de 1839 va pertnyer a Barcelona.
La primera casa oberta al barri va ser molt puntual: un Collegi-Obrador de les Filles
de la Caritat provinent del Fort Pius (1869-70), i que al poc temps es va traslladar
definitivament a lEsquerra de lEixample.
La segent casa va tenir molta ms importancia: van ser de nou les Filles de la Caritat
(1876), amb tot un complexe assistencial que es va convertir en el centre neurlgic
del barri amb una Guarderia, Escola Gratuta i Orfanat. Tamb va tenir altres
aplicacions de tipus sanitari i caritatiu. Amb diverses adaptacions al llarg del temps,
aquesta casa ha anat funcionant fins lactualitat com el principal centre docent del
barri.
Les cases segents no es van obrir fins 30 anys ms tard, i a cavall de la Setmana
Trgica:
Una Escola per gitanes de les Josefines Bonaerenses (1909-10), molt breu.
I un Centre catlic per obreres fundat en 1910, que va cedir la seva Escola gratuta
per noies i obreres a les mateixes Josefines Bonaerenses (1910-15), i desprs a les
Franciscanes Missioneres de Maria (1915-32).
Desprs de la Guerra Civil es va fundar una Escola per obrers i obreres a crrec de les
Dames Catequistes (1943-72?), traslladada des de Sants. La seva desaparici es va
veure compensada per un centre similar a Sants, a tocar del barri.
Puntualment, les Religioses del Sant ngel Custodi van obrir una Escola Parroquial
(1971?-73), que no va tenir futur.
Pot dir-se que Hostafrancs ha estat fonamentalment ats pel centre de les Filles de la
Caritat, mentres la resta de cases han tingut una duraci molt ms breu i menys
405
repercusi. Noms el centre de les Dames Catequistes va tenir certa durada, per amb
mitjans molt limitats. El carcter fonamentalment obrer i modest que sempre ha tingut
el barri ha impedit lestabliment daltre tipus de fundacions. Tamb la proximitat a
Sants ho ha fet innecesari en bona part.
LES CORTS
Asil - Collegi de Nostra Senyora del Bon Consell (1864-1870). Plaa de Comas
- Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Gell.
Adoratrius.
Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Fel on sobre lAsil en rgim de
lloguer, portat per les religioses i gestionat per una Junta de Senyores. En 1870 les
religioses el deixen, passant la seva gesti a les Dominiques de la Presentaci.
Asil - Collegi de Nostra Senyora del Bon Consell (1870-1936). Plaa de Comas
- Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Gell.
Dominiques de la Presentaci.
Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Fel, on des de 1864 ja existia lAsil en
rgim de lloguer, portat per les Adoratrius i gestionat per una Junta de Senyores. En
1870 les religioses sen fan crrec, i incls la casa fou comprada definitivament en
1886.
Estava distribuida en tres departaments:
-Collegi de pagament per noies. Alumnes: 100 (1901); 140 (1908); 190 (1910).
-Orfanat de noies. 9-21 anys. Internes: 60 (1901).
-Asil de joves. 14-25 anys. Internes: 40 (1901).
Les tres parts estaven totalment diferenciades. No fou incendiat en 1909 perqu van
poder-se defensar. No fou destrut en 1936, per fou requisat i utilitzat com a Pres
de Dones durant la Guerra i amb la Dictadura fins 1955. Per fi, en 1963 les religioses
van poder disposar novament de ledifici i lenderrocaren per construir un nou
Collegi. Per fruit de lespeculaci immobiliria va ser venut i la Masia enderrocada
406
Hospital-Asil de Sant Rafael (1889-1963). Cabestany, 1 (abans San Benito) Vallespir, 191. Hospitalries Sagrat Cor.
Hospital per noies escrofulosas i dementes, fins que curen. De 3 a 12 anys. Al local
es proporciona instrucci i ocupacions adequades al seu estat. En 1963 fou traslladat a
la Vall dHebron. Internes: 88 (1900); 102 (1914). Religioses: 20 (1900); 24 (1927).
Traslladat al Vall dHebron en 1963.
Collegi Santa Teresita (abans Sagrada Famlia) (1941). Deu i Mata, 67.
Sagrada Famlia de Bordeus-Loreto.
Per suplir la presncia de lInternat, es va obrir una petita Escola en diverses
dependncies llogades a un Convent de Carmelites descalces situat al mateix barri. Al
contrari del carcter selecte i allat de lantic Internat, aquesta escola es va obrir per
un alumnat modest, del mateix barri, i amb un carcter ms social. Aix va sobreviure,
fins que la reurbanitzaci de tota la zona (LIlla Diagonal) oblig al seu
enderrocament total en 1990. En 1992 sinaguraren les noves dependncies, situades
al mateix lloc que ocupava lantiga casa.
407
Les Corts va sorgir com a suburbi lluny del municipi de Sarri, aconseguint la seva
independncia definitiva en 1836. Va ser un municipi bsicament agrari durant fora
temps, fins que a finals del Segle XIX va comenar a predominar el carcter obrer,
per a la perifria del seu terme. Malgrat aix, la densitat de poblaci no va crixer
realment fins la dcada dels anys 20 del Segle XX, mantenint aix el seu carcter
eminentment rural.
Donada la petitesa del seu nucli urb durant molts anys, les Corts fou objectiu de
fundacions que buscaven un lloc enretirat de la ciutat, en les afores del municipi,
aprofitant les grans extensions de terreny buit, la seva relativa proximitat a la ciutat, i
la bona accesibilitat; per sense interacci amb el municipi.
La primera casa en obrir-se fou lInternat construt per les Religioses de Loreto
(1863-1936), de carcter molt selecte i per noies de Barcelona. Va viure totalment
allat de la poblaci, a una zona llavors totalment inhspita i posteriorment absorvida
per lurbanitzaci del pla. El seu carcter selecte, creixentment envoltat per trama
urbana de carcter obrer, va fer que fos incendiat amb la Setmana Trgica, i tamb en
1936. aix va suposar la seva desaparici.
Posteriorment es va obrir un Correccional de noies, portat per les Adoratrius (186470), i posteriorment per les Dominiques de la Presentaci (1870-1936), que van
afegir-li un Externat i un Orfanat.
Desprs es va traslladar la Casa Provincial de Maternitat i Expsits des del Raval de
Barcelona, regida per les Filles de la Caritat (1884-1994), i amb atenci per nadons i
orfes.
Finalment, les Hospitlaries del Sagrat Cor van obrir un Hospital-Escola infantil
(1888-1963), posteriorment traslladat a la Vall dHebron.
De totes aquestes cases, noms les Dominiques van tenir un vincle amb la poblaci de
Les Corts grcies al Externat que van obrir annexe al Correccional; per al ser un
Collegi de pagament, tindria un abast limitat. La resta de cases (un Internat, la
Maternitat, i un Hospital-Escola) van tenir un funcionament molt tancat i ms enfocat
a les necessitats del casc urb barcelon. Les Corts prcticament no sen va beneficiar.
Durant quatre dcades no va haver cap ms moviment, malgrat la progressiva
urbanitzaci de la zona, i el conseqent creixement demogrfic. No fou fins 1928, que
les Serventes del Sagrat Cor van fundar una Escola Parroquial. I no fou prpiament a
408
les Corts, sin al llavors naixent petit nucli de Collblanc, nascut i rpidament crescut
arran dels preparatius de lExposici Universal, i ms prxim a lHospitalet.
La Guerra Civil va acabar amb la destrucci de lInternat de Loreto i amb lExternat
de les Dominiques, amb lagreujant de qu aquesta darrera era lnica casa que
mantenia certa interacci amb la poblaci. Noms van sobreviure la Maternitat i
lHospital-Escola, fet que suposava que les Corts quedava absolutament mancat de
cases densenyament pel barri (excepte Collblanc, nucli molt ms apartat).
Quan pitjor estava la situaci, les Religioses de Loreto van retornar al barri amb una
casa absolutament diferent a lInternat: una Escola destinada al alumnat del barri
(1941). I poc desprs, les Carmelites de la Caritat sencarregaren duna Escola
Parroquial (1944-65). Amb aquestes dues cases, el barri va gaudir de certa
suficincia. LEscola de les Filles de la Caritat (1942-42), fou brevssima.
Desprs, la gran massificaci urbana del barri posterior no sha vist acompanyada per
noves fundacions, i incls les Carmelites van marxar (1965). Actualment el barri t
com a principal centre educatiu el Collegi de les Religioses de Loreto, mentres
Collblanc mant la seva Escola Parroquial.
MONTJUC
Montjuc s una petita muntanya propera a lantic casc urb medieval de la ciutat.
Durant segles els assentaments a la muntanya han sigut molt petits, adquirint
importncia des de 1870, amb barris de barraques dels treballadors de les pedreres
que havien a la muntanya per la construcci de la ciutat.
La poblaci augment molt ms des dels anys 20 als anys 50, amb multitud de zones
de barraques: Jess i Maria, Can Valero, Las Banderas, Tres Pins, Sobre la Fossa, i
incls dins lEstadi Municipal (desprs Olmpic). Des de llavors es van construir
grups de cases barates per allotjarlos a la part Nord-Oest de la mateixa Muntanya: El
Polvor, Can Clos, la Vinya, i al barri del Port (aquests dos darrers dins el barri de
Zona Franca). Aix es van fer desaparixer les barraques a mitjans dels anys 70.
La presncia de comunitats femenines als barris marginals de Montjuc va ser molt
tardana, ja que fins els anys 50 no va haver cap casa oberta. En canvi, en un interval
de dos anys (1959-61), van arribar tres comunitats:
409
PEDRALBES
410
Trasllat definitiu de la casa de Via Augusta, 130 en Sant Gervasi. Escola Professional
i Residncia de noies.
Pedralbes ha sigut durant segles una ampli espai vinculat a Sarri amb finalitats
fonamentalment agrries, gaireb totalment despoblat, i amb una poblaci reduda a
un Monestir de Clarisses (1321), al costat del qual es va formar un petit nucli a
mitjans del Segle XIX que es va mantenir gaireb inamovible durant gaireb un Segle
com un petit nucli vinculat a Sarri. Aix va romandre fins molt tard, fins que des dels
anys 50 fou rpidament urbanitzat com una zona exclusiva per classe social alta i
molt alta.
Durant molt de temps Pedralbes no va acollir cap altre fundaci, ja que la petitesa del
seu nucli urb ho va impedir. Tampoc la seva accesibilitat, absolutament mancada
durant molt de temps de vies de comunicaci adequades, va afavorir lestabliment de
cases de cap tipus. A principis del Segle XX es van comenar a traar les seves vies
de comunicaci fonamentals, sense que aix comports cap creixement demogrfic;
per s va afavorir lestabliment dalgunes cases de carcter tancat, prpies de
paratges poc poblats per ben comunicats.
La primera casa fundada a la zona fou lOrfanat de Natzaret (1923), obert en mans
dunes particulars. Va tenir fins a tres comunitats diferents: les Filles de la Caritat
(1923-43), les Hospitalries de la Santa Creu (1943-66), i les Religioses de JessMaria des de 1966 fins lactualitat. No va repercutir directament en el barri, que com
a tal encara no existia.
La segent casa va ser una Sucursal de lAsil Municipal del barri del Port-Zona
Franca per noies, a crrec de les Esclaves de Maria Immaculada (1943-48). Sobr de
manera circumstancial a causa de les destrosses sofertes amb la Guerra Civil, i per la
manca despai. Als pocs anys es va tancar, tornant al barri del Port.
La segent casa de Pedralbes va ser un Internat, a crrec de les Assumpcionistes
(1946-75), traslladat des de Sarri. Inicialment fou un Internat, aprofitant la buidor de
la zona; progressivament es va anar transformant en Externat, a mesura que el barri
anava poblant-se.
Fins ara, al barri noms shavien fundat cases de funcionament tancat: dos Asils i un
Internat, adeqats per una zona tranquila i retirada. Progressivament, acabada la
urbanitzaci daltres zones de la ciutat, Pedralbes comena tamb a urbanitzar-se a
partir dels anys 50 i 60, adoptant aviat un carcter residencial de classes altes.
411
POBLENOU
dem (1889). Rambla Poblenou, 94-96 (abans Passeig del Triomf, 74-76).
Franciscanes Missioneres.
Trasllat de la casa anterior. En el Collegi, alumnes: 190 (1890); 93 prvules i 143
delemental (1902); 130 elem. (1908); 150 elem. (1910). A les escoles gratutes,
alumnes: 35 dirnes (des de 3 anys), 306 nocturnes (des de 10) i 95 dominicals (des
de 8) (1914). Incendiat en 1909, fou reobert en Octubre del mateix any. Religioses: 9
(1890); 12 (1914); 18 (1927).
412
Asilo de Proteccin a la Infancia - Proteccin de Menores (1916-1928; 19391970). Wad-Ras, 89. Sagrada Famlia dUrgell.
En 1898 les religioses es van fer crrec del funcionament del Asilo Municipal del
Parque (actual Torre de les Aiges - Wellington, 48), establiment municipal destinat
a lacolliment de pobres i indigents adults. Posteriorment, lAjuntament va decidir
obrir un organisme parallel noms per infants, tant per nois com noies, i que tamb
va ser ofert a les religioses. Labandonaren en 1928, desprs que les noies foren
traslladades; per van tornar desprs de la Guerra. Posteriorment va rebre tamb el
nom de Institucin Ramon Alb. Asilats: 1000 (1939). Religioses: 20 (1927).
El Poblenou va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, el Poblenou va ser el que
major expansi va tenir. Des dels seus orgens va ser un barri essencialment obrer i de
rpid creixement, a la vegada que es desenvolupava un pensament poc procliu a
acceptar el mn clerical.
Malgrat el seu constant creixement demogrfic, el Poblenou no va ser gaireb ats per
les comunitats femenines. Lactivisme obrer, prou anticlerical, i lintensa vida
associativa i cultural existent al barri van fer gaireb impossible linserci de
lensenyament de lEsglsia.
La primera comunitat establerta al barri van ser les Franciscanes Missioneres (1876),
amb un Collegi de pagament, quan el barri era encara un suburbi molt petit. Aquesta
casa es va obrir per la reduda lit social del barri, i des de la seva fundaci va ser el
centre educatiu fonamental del Poblenou: sempre ha funcionat, sobrevisquent a la
Setmana Trgica (malgrat ser incendiat). Ms tard va incorporar lensenyana
gratuta, amb la corresponent segregaci respecte a les alumnes de pagament, i ha
funcionat fins lactualitat.
La resta diniciatives al barri han sigut molt breus, i molt menys importants. A
principis del Segle XX, el creixement del barri semblava que venia acompanyat per
noves fundacions, de carcter benfic i dacord amb el carcter obrer del barri:
413
Primer van ser les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuta (1908-19). I a lany
segent van ser les Dames Catequistes, que es van fer crrec de lEscola dun Centre
Obrer (1909-09). Per la Setmana Trgica, que fou especialment virulenta en el
Poblenou, va destruir la casa de les Dames Catequistes, i a la vegada va tallar de
socarrel possibles noves vingudes.
Ms tard van arribar les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, que es van fer
crrec de la secco infantil del Asilo Municipal del Parque (1916-28), i per tant no
van tenir incidncia real dins el barri.
La desaparici de la casa de les Filles de la Caritat (1919) va deixar el barri sense cap
ms Escola gratuta. Per aquesta mancana va ser coberta novament grcies a la
Companyia de Maria, amb una Escola Parroquial per noies en el centre del barri
(1925-36), i per tant inserta de ple en la realitat social del Poblenou.
Amb la Guerra Civil va desaparixer lEscola de la Companyia de Maria. El retorn de
les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell al Asilo Municipal del Parque (193970) va ser com la primera etapa: funcionava desquenes al barri. En aquesta etapa
noms ha hagut la breu novetat de les Missioneres Seculars, que van obrir una filial
dInstitut de segona ensenyana (1957-64), desprs traslladada al proper barri del
Bess. No ha hagut res ms.
En tot moment, el Collegi inicial de les Franciscanes ha sigut el principal centre
densenyament de lEsglsia al barri. Queda patent que aquesta nica casa fou
insuficient per la poblaci; i encara ms sabent la diferncia respecte al Poblenou de
fa 125 anys, quan es va fundar. De totes maneres, el barri del Poblenou s dun
pensament fora anticlerical, desenvolupant altres frmules per aconseguir la
instrucci de la seva poblaci, a travs daltres camins.
POBLE SEC
414
El Poble Sec va nixer a mitjans del Segle XIX com a barri proper a lantic Raval de
la ciutat i en certa manera era la seva perllongaci com a barri obrer i dimmigraci.
Al igual que altres barriades proletries, va mantenir un esperit fora indomable i
beligerant enfront les comunitats religioses.
La primera fundaci a crrec de les Dominiques de lAnunciata (1887-90), est
pendent de confirmaci. Tampoc est clar si realment es dedicaren a lensenyament.
En tot cas, la primera casa oberta al barri amb seguretat va ser un Collegi de
pagament, a crrec de les Franciscanes Missioneres (1890), ubicat al centre del barri, i
que des de la seva fundaci sha convertit en el principal centre densenyament de tot
el Poble Sec. Es va fundar per la petita lit de barri, i apart tamb va tenir
ensenyament gratut.
Posteriorment, van haver vries fundacions molt transitries:
Les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell van fundar un Collegi de pagament
(1893-94), que al poc temps es va traslladar al Barri Gtic, zona ms adient per una
casa daquesta mena.
I les Esclaves del Sagrat Cor, amb una casa possiblement dedicada a lensenyament
(1908-09), i que va desaparixer amb la Setmana Trgica.
Amb el Collegi de les Franciscanes Missioneres i lEscola de les Esclaves del Sagrat
Cor, semblava que es formava una estructura bsica densenyament al barri. Per amb
la Setmana Trgica es van incendiar totes dues cases, i es produ un fre total.
Des de llavors noms es va fundar una Escola a crrec duna Congregaci dexalumnes de les Religioses de Jess-Maria (1920), posteriorment agregada a la
comunitat, i que s va aconseguir subsistir fins lactualitat; per es va situar a un
extrem del barri, ms enfocada cap al barri de Sant Antoni, i fora allunyada del nucli
del barri. Des de llavors no ha hagut absolutament res ms.
Lobrerisme del barri, marcat per cert anticlericalisme fet pals amb la Setmana
Trgica, va frenar la presncia de ms comunitats a un barri molt necessitat. Apart,
lambient associatiu i cultural del barri, menys vigors comparat amb altres barris de
415
similar idiosincrsia, va fer que aquesta mancana fos encara ms greu. Noms els
sectors millor situats del barri van tenir latenci debuda, amb el Collegi de
pagament.
SAGRADA FAMLIA
Alberg de Sant Antoni (1883-1969). Roger de Flor, 153 (abans 259). Filles de la
Caritat-Franceses.
Orfanat de noies. Entre 5-20 anys. Places gratutes i de pagament. 1 Ensenyana i
Labors. Internes: 60 (1895); 70 (1899); 65 (1914). Ams, classes nocturnes i
dominicals per obreres. Alumnes: 60 (1914). I altres usos: sopa de pobres i visita de
malalts. Religioses: 10 (1927)
Sales dAsil de Sant Rafael (1888). Roger de Flor, 98 (abans 170-172). Filles de
la Caritat-Espanyoles.
Tercera i darrera Guarderia fundada per la Junta de Seoras, desprs de les del Sagrat
Cor (1861), i Sant Joan Baptista (1872). Com les altres, s mixta i de 3 a 7 anys.
Tamb hi ha elemental gratuta per noies; els nois passen a escoles de La Salle.
Acollits: 300 (1899). Religioses: 9 (1899).
Orfelinat de Sant Josep (1897-1960). Provena, 388 - Roger de Flor, 224 (abans
288-290). Sagrada Famlia de Bordeus-Sant Josep.
Trasllat de la casa dArag, 345. Noies de 5 a 21 anys. Dedicades tant a la cura com
lensenyament de labors. Incendiat en 1909, va ser reobert el mateix any. Asilades: 50
(1901); 30 (1908); 56 (1910); 75 (1914). Religioses: 10 (1901); 19 (1927).
416
El barri de la Sagrada Famlia pren el nom del mateix temple, en construcci des de
1882. Inicialment la zona es va denominar barri de Poblet, fins que va generalitzar-se
la denominaci actual. quan es va planificar lEixample de Cerd (1860) la zona
pertanyia al antic municipi de Sant Mart de Provenals i estava prcticament buida,
sense cap nucli de poblaci concret. Durant dcades ha tingut una urbanitzaci molt
discontnua i la seva evoluci ha estat supeditada al creixement de la Dreta de
lEixample per un costat, i el suburbi obrer del Camp de lArpa per un altre. En
general, el seu carcter ha sigut obrer fins poques recents.
La presncia de comunitats religioses al barri es va donar quan aquest estava encara
molt despoblat, i no existia cap nucli de poblaci com a tal:
La comunitat ms activa a la zona van ser les Filles de la Caritat. Van ser les primeres
en arribar, amb un Orfanat (1883-1969), que tamb tenia Escola gratuta i altres
serveis de tipus caritatiu per pobres. Posteriorment van obrir una Guarderia (1888). I
finalment, es van fer crrec de lEscola dun Patronat obrer (1907).
Les Religioses de Loreto-Esperana van traslladar el seu Orfanat des de la Dreta de
lEixample (1897-1960). En realitat el desplaament va ser molt curt, per canviant
de barri.
Totes aquestes cases es trobaven al lmit Oest del barri, tocant a la Dreta de
lEixample, i per tant realitzaven una tarea assistencial molt supeditada a aquest barri.
Llavors es va frenar el procs de fundacions, que no va ser parallel al creixement
demogrfic del barri. La Setmana Trgica podria tenir alguna cosa que veure. Tan
sols en una etapa molt posterior, van arribar les Carmelites de la Caritat amb una
Escola de Patronat (1928), que posteriorment va passar a ser prpia de la comunitat.
Aquesta casa es va fundar en lextrem oposat del barri, tocant al Camp de lArpa, i
per atendre a aquest barri.
En total, al barri es van obrir una Guarderia, dues Escoles de patronat, i dos Orfanats:
cases de carcter caritatiu. Cap delles es va obrir en funci de cap nucli poblacional,
ja que com a tal no existia, sin en funci dels barris collindants. Els Orfanats tenien
un carcter tancat, i la resta de cases es van fundar per la poblaci modesta ubicada a
la Dreta de lEixample, i lobrera dispersa pel barri i del Camp de lArpa.
Fins ben entrat el Segle XX, no es pot dir que la zona sigui prpiament un barri, sin
una zona de transici entre lEixample i Sant Mart. Curiosament, quan major ha sigut
el seu creixement i estructuraci, fou aleshores quan es va deturar el procs de
fundacions. Tampoc en una etapa posterior, en qu el barri ha sofert una gran
transformaci convertint-se en zona residencial mitja-baixa, han hagut cases noves. S
que sha notat el canvi en les cases existents, al desaparixer els dos orfanats (1960 i
1969), mentres la resta de cases shan reconvertit encertadament en Collegis i
mantenint-se oberts fins lactualitat.
SAGRERA
Escoles gratutes del Apostolado de Seoras para la Preservacin de la Fe Collegi i Escola de Nostra Senyora dels ngels (1898). Sagrera, 68-72 (abans
10-12). Sagrada Famlia de Natzaret.
417
Escola gratuta de noies. 1 ensenyana. Aquesta s una de les mltiples escoles que
el Apostolado obr a la ciutat, i que en aquest cas concret foren dirigides per les
Religioses. Cap a 1917 lescola ja pren el nom de Nostra Senyora dels ngels, i
segurament ja serian propietat de lInstitut. Alumnes: 145 (1908). Religioses: 10
(1927).
La Sagrera va nixer a mitjans del Segle XIX com una de les diferents barriades de
poblaci obrera nascuda a lantic terme municipal de Sant Mart de Provenals, amb
motiu de la seva creixent industrialitzaci. De tots ells, la Sagrera va ser el nucli
poblacional ms petit. Amb el temps ha quedat prcticament vinculat a Sant Andreu,
al nixer molt aprop daquest i posteriorment units per continutat urbana.
Lensenyament de la Sagrera ha estat sempre concentrat en un nic centre de les
Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret (1898), inicialment obert com una
Escola gratuta duna associaci catlica. Amb el temps lEscola va passar a ser
propietat de la comunitat, i sha mantingut fins lactualitat. Aquest ha sigut sempre el
principal centre docent del barri, i gaireb sempre lnic: noms transitriament va
funcionar una Secci Filial dInstitut pblic a crrec de les mateixes religioses (197181).
Barriada sempre molt limitada geogrficament entre Sant Andreu i el Clot per una
altra, a la Sagrera no shan obert ms cases densenyament, donada la proximitat de
les cases dels barris dits i la petitesa del mateix barri.
SANT ANDREU
Casa dEnsenyana (1850-1857). Gran de Sant Andreu, 358. Jess-Maria.
Establiment original a una casa anomenada Casal del Sal.
418
dem - Jess-Maria Sant Andreu (1907). Avinguda Meridiana, 392-400 Passeig de Fabra i Puig, 126 (abans Rambla de Santa Eullia, 120-122). JessMaria.
Trasllat definitiu de les Escoles per a obreres a un edifici propi i ms espais.
Alumnes: 60 (1908); 160 (1910), segurament dirnes; 100-150 noies dirnes, 500600 obreres nocturnes, i dominicals (1914). Incendiat en 1909, fou reobert en Juny de
1910. Religioses: 26 (1914); 25 (1927). Tamb es va organitzar una congregaci,
activa en diverses activitats en el barri.
Collegi (1879-1880). Gran de Sant Andreu (abans Casas Novas) - Pare Manyanet
(abans Riera dHorta) - Sant Sebasti. Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat duna casa anterior al mateix municipi (Tramuntana, 18) a una nova
anomenada Can Querido. Fins llavors noms Residncia de senyores i Noviciat, al
ser de majors dimensions va afegir lensenyana per internes i externes. A diferncia
de les anteriors, aquesta casa fou de propietat. Situada enfront del Collegi dels Fills
419
de la Sagrada Famlia, que les volien convertir en la seva branca femenina. Molt breu,
fou clausurada per inviabilitat i a causa duna crisi interna de lInstitut.
Llar Claudina. Casa de Famlia (1982). Concepcin Arenal, 219 entresol. JessMaria.
Casa dacollida de noies rfenes o amb diversos problemes familiars. Establerta en
dos pisos, tampoc t moltes acollides. Ensenyament elemental i professional, per
lobjectiu principal s lacolliment.
Sant Andreu del Palomar t el seu orgen en un petit nucli de poblacio ja esmentat el
Segle X, que es va convertir amb el temps en un dels diversos municipis existents al
pla de Barcelona. Fins el primer ter del Segle XIX era un poble bsicament agrari,
augmentant des de llavors el seu carcter obrer, i amb un gran creixement
demogrfic. Fou agregat a Barcelona en 1897, al igual que altres municipis.
El municipi va rebre atenci docent molt aviat, noms desprs de Sarri (1846) i
Grcia (1847). Les primeres cases del barri van ser noms cases de pagament:
Les primeres van ser les Religioses de Jess-Maria, amb un Internat (1850-94).
Posteriorment van traslladar lInternat a Sant Andreu, per es van mantenir al barri
amb altres sases.
Les Dominiques de lAnunciata, amb un Externat (1863).
Les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell van obrir un Externat i un Asil de noies
(1879). Tamb van obrir una segona casa simultnia (1879-80), que va tancar aviat.
Amb aquests cases, lensenyana de pagament a Sant Andreu va quedar prou cobert.
Per altra banda, lensenyament gratut no va aparixer fins 1894 amb les Religioses
de Jess-Maria, quan van substituir el seu Internat per una Escola gratuta. Malgrat
ser incendiat durant la Setmana Trgica, va tornar a obrir-se.
Des de llavors, Sant Andreu no ha sofert gaires modificacions. Tan sols sha de
destacar una Escola de Patronat, primer regida per les Dominiques de lAnunciata
(1924-36), i que la van convertir en sucursal gratuta del seu Collegi. La van
abandonar per culpa de la Guerra Civil, i posteriorment les Salesianes sen van fer
crrec (1950), convertint-lo en Collegi propi.
420
Sant Andreu ha tingut, en total, noms quatre cases en funcionament; per totes molt
duraderes, ja que shan mantingut fins els nostres dies amb diverses formes i
transformacions. Sba de destacar la ms que sobrada ensenyana de pagament,
mentres la gratuta quedava molt ms endarrerida cronolgicament i en oferta total.
Sha de destacar que els Collegis es van establir quan la proletaritzaci encara era
molt minsa; desprs, quan el carcter obrer de Sant Andreu va ser majoritari, noms
les Religioses de Jess-Maria es van adaptar a aquesta faceta (i que paradjicament
van ser les niques afectades per la Setmana Trgica), mentres la resta continuava
amb els seus Collegis i ni tan sols hi ha notcies densenyament gratut apart en
aquestes cases. En tot cas, lintens associacionisme popular de Sant Andreu taparia
aquestes necessitats educatives.
SANT ANTONI
Sales dAsil per prvuls del Sagrat Cor - Escola Sagrat Cor (1873). Aldana, 13. Filles de la Caritat-Espanyoles.
Trasllat de la casa de la Lluna, al Raval, per manca despai a un edifici de planta i 2
pisos construt ex profeso per la Junta de Seoras. Es mant el servei de prvuls mixt
i safegeix ensenyana elemental i de labors per a noies. Per altra banda, quan
compleixen ledat els nois passen a les escoles de La Salle. Incendiat en 1909, fou
reobert en Setembre de 1910. Incendiat de nou en 1936. Acollits: 650 (1895, 1899 i
1909). Germanes: 15 (1901); 10 (1927).
Sant Antoni va nixer com a fruit del desplegament de lEixample Cerd, entre lantic
Raval i el naixent nucli del Poble Sec. Va comenant a urbanitzar-se a la segona
meitat del Segle XIX, i al tractar-se duna zona intermitja entre dos nuclis de poblaci
obrera i menestral, va adoptar rpidament aquesta mateixa identitat. Fins lactualitat
ha mantingut una identitat social fonamentalment mitja-baixa.
La primera casa oberta al barri va ser una Escola de les Filles de la Caritat (1873), que
en realitat es va obrir per la poblaci modesta del Raval, ja que aleshores Sant Antoni
421
SANT GERVASI
422
Al poc temps destablir-se a Grcia, les Religioses pensen de fer una fundaci ms
estable i viable. Aviat compraren uns terrenys, en els que van comenar a bastir un
nou edifici (1866-67). En 1867 es va inagurar el nou Collegi, amb grans jardins al
seu voltant que progressivament van ser considerablement reduts a causa de
lurbanitzaci dels voltants, llavors totalment despoblats. Posteriorment saccepten
externes de pagament, i sobr una escola gratuta apart per externes pobres. A la
vegada, sobr un Externat de pagament al Passeig de Grcia, 33 en la Dreta de
lEixample (1867).
Incendiat en 1909, fou reobert en Octubre del mateix any. Des de llavors, el
creixement poblacional i els plans urbanstics van dificultar lexpansi del centre: la
perllongaci dAribau i Santa Peronella, i leixamplament de la Travessera van reduir
ostensiblement la superfcie original. En 1914-16, 1931 i 1940 es construeixen nous
edificis, mentres lantic fou enderrocat desprs de la perllongaci dAribau durant la
Guerra. Per les tensions sorgides per aquests problemes van forar a la comunitat a
marxar cap a 1933.
En 1936 ledifici fou utilitzat com a Escuela Garca Lorca, depenent de
lAjuntament, i Farmcia Militar (Capella). Des de 1939 es retorn a la dinmica
habitual, i cap a 1960 lalumnat gratut deixa destar apart integrant-se dins el
Collegi.
Alumnes: 54 internes, 18 externes i 35 gratutes (1885); 150 (1908); 70 (1910); 80
gratutes (1914). Aproximadament devien ser 70 de pagament i 80 gratutes.
Religioses: 14 (1885); 68 (1927).
dem (1933?-1936). Via Augusta, 202 (abans Carril, 134). Dames Negres.
Trasllat temporal de la casa anterior. Degut a les tensions sorgides amb el nou rgim
republic i els creixents problemes dels plans urbanstics, les religioses abandonen el
seu Collegi i lloguen una Torre anomenada Los Pinos, propietat dels Comtes de
Fgols. All van estar fins a la Guerra sota una imatge secularitzada, aconsellable i
obligada degut a la legislaci vigent. El Collegi es va posar a nom duna Societat
Annima, Educaci Femenina SA, per evitar la seva expropiaci.
423
Asil de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor (1880-1892). Guillem Tell
(abans Sant Josep). RR. Bon Pastor.
Res ms arribar a la ciutat, sencarreguen de la secci femenina de la Casa de
Correcci Municipal, que es separa de lantic edifici i sestableix en una casa del
Passeig de Grcia, 28 amb unes 30 internes. Per al cap dun mes es traslladen de nou
a Sant Gervasi, a una adrea encara desconeguda. Ms tard es traslladen a un edifici
construt per tal s.
dem (1892-1947). Aribau, 203 - Travessera de Grcia costat mar (abans 95) Bon Pastor (abans Buenos Aires, 2). RR. Bon Pastor.
Trasllat definitiu a un edifici construt ex profeso per tal finalitat. Ensenyana
elemental i doficis. Acolliment de noies joves portades pel Ajuntament, o per desig
propi. Havien tres seccions: Per preservar (sense viciar), desamparades
(recuperables), i extraviades (ja perdudes). No fou incendiat en 1909. En 1947 es
trasllada a lantic Manicomi de Nova Beln.
Internes: 54 (1883); 200 (1895); 272 (1899); 112+67+64 (1901); ?+203+250 (1910).
100 places pagades pel Ajuntament; la resta gratutes. Religioses: 16 (1895); 27
(1927).
dem. Asil per Doncellas i nenes (1947-1975). Cster, 36 (abans Nova Beln,
30). RR. Bon Pastor.
Trasllat de la casa anterior. Posteriorment lAsil desapareix, transformat en un
Collegi i una Escola Professional per acollides.
Collegi Maria Reina - Preservaci (1975-1992). Cster, 58-62. RR. Bon Pastor.
424
Jess-Maria Sant Gervasi (1894). Passeig de Sant Gervasi, 15 (abans 23). JessMaria.
Collegi-Internat de noies. 1 ensenyana, i a la vegada ha anat fent funcions de
Noviciat (1895-1972) i Seu Provincial (1896). Les religioses adquireixen la finca
Moragas i sinstallen a lantic Hotel Tibidabo, per sense traslladar encara lInternat.
El mateix any comencen les obres, per shan de paralitzar en 1894 per manca de
fons a la vegada que sinagurava el nou Internat. Noms van quedar per fer el Sal
dActes (1904), i la Capella (1918-20), fins conformar ledifici actual. En 1907
shavien obert dues escoles gratutes: la de Sant Josep, i la de la Sagrada Famlia per
serventes(dominical). Cap a 1920 saccepten alumnes externes, i des de 1922
funciona la 2 ensenyana. Tenien congregacions de acci caritativa extramurs:
escoles dominicals, cosir, assistncia en lHospital de la Santa Creu.
La Repblica no canvia la situaci ms que exteriorment, per ajustar-se al nou marc
jurdic (1933). Per va obligar a traslladar el 2 ensenyament a una Torre apart de
ledifici. En 1936 el Collegi va servir com a Sanatori i Clnica Psiquitrica
Municipal, i des de 1938 tamb fou Hospital de Guerra. No va patir desperfectes molt
greus, i des de 1939 va tornar a funcionar. Les escoles gratutes no es reobren fins
1948, fonent-se posteriorment amb la resta del Collegi. Des de 1965 lInternat
comena a desaparixer. En 1983 comena lensenyament mixte.
425
Alumnes: 70 (1894); 80 (1908); 110 (1910); 238 (1934); 500 (1940); 1000 (1970);
1614 (1985). Religioses: 96 (1927).
Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1901?-). Sant Eles, 21.
Clarisses.
Escola gratuta per noies, portada per les mateixes religioses. Escola i catequesi.
Sesmenta puntualment en 1901, i ja no torna a parlar-se densenyament des de
llavors. Alummnes: 30 (1901).
426
Convent de clausura. Trasllat del Convent existent al Barri Gtic des de 1699, i que
degut a les exclaustracions de 1835 i 1869 havia quedat en molt mal estat. En 1880
les Religioses van comprar una casa i terrenys a Sant Gervasi, i es van establir a la
vegada que construen un edifici inagurat en 1882. Durant la Guerra Civil fou
convertit en Txeca, i des de 1939 en seu de la Direccin General de Propaganda.
Desprs fou retornat a les religioses (1941), que van rependre la seva activitat
habitual. Posteriorment el Convent fou traslladat a Valldoreix (Sant Cugat) en 1976,
on continua ubicat actualment. Alumnes: 30 (1901). Religioses: 28 (1927).
Asilo Amparo de Santa Luca per cegues (1909-1968). Avinguda del Tibidabo, 8
(abans Avinguda del Doctor Andreu, s/n). Carmelites Missioneres.
Trasllat de lAsil de Buena Suerte, en el barri del Guinard. En 1905 les religioses
van rebre el donatiu dun terreny a lAvinguda Tibidabo, on van construir un gran
edifici. Des de 1920 van rebre el patrocini de la Caixa de Pensions per sostenir lobra.
Internes: 44 (1910). Religioses: 11 (1914); 10 (1927).
dem (1968-1977). Teodor Roviralta, 55. Carmelites Missioneres.
Trasllat de la casa anterior.
427
crrec de la Instituci. Els nois al sortir anaven als Salesians i les noies a les Filles de
la Caritat-Espanyoles. Va desaparixer amb la Guerra Civil. Asilats: 31 nois i 40
noies (1900); 62+14 (1907).
Collegi Mare Anna Maria Ravell (1920-1991). Santal, 33-35 - Mari Cub,
171. Franciscanes Missioneres.
Collegi Internat de pagament per noies. Noms apareix des de 1929, per sobr en
1920. Des de 1977 tamb fa funcions de Collegi Major, i aquesta ser la seva nica
activitat des de 1991.
428
Culte a Jess Sagramentat - Escola Nocturna (1953-1984). Aribau, 290 Madrazo, 99. Zeladores.
Trasllat del convent anterior en 1929, conservant els mateixos fins. Des de 1953
incorporen a la seves activitats una escola densenyana elemental, i tamb de tall i
confecci per a noies joves i senyores als vespres. Tamb hi ha catequesi. La
docncia anava a crrec de les religioses juntament amb senyores laiques, i tot era
gratut. Tancades en 1984, les religioses han mantingut les seves activitats originals
fins lactualitat.
429
Sant Gervasi de Cassoles va nixer cap al Segle X, sent durant segles una poblaci
molt petita en relaci a la resta de municipis del Pla, i fins mitjans del Segle XIX
encara era una poblaci molt reduda. Va ser municipi independent fins 1897, en qu
fou annexionat a Barcelona.
La primera comunitat establerta a la poblaci van ser les Mercedries, amb un
Internat i Externat (1860), especficament obert per noies de la poblaci. Tamb
tenien una Escola gratuta apart, ja en funcionament a finals del Segle XIX. Ubicada
al centre de la poblaci i cobrint totes les modalitats densenyament (Internat,
Externat, escola), aquesta casa fou suficient per atendre a un nucli poblacional que
fou molt petit durant dcades.
Amb aquesta demanda bsica coberta, la prioritat va ser la fundaci dInternats per tot
el terme municipal, acollint bsicament un alumnat dafora del municipi, i de carcter
ms o menys selecte segons cada cas. Tamb van haver alguns externats. Larribada
de comunitats va ser constant i ininterrompuda:
Les Dames Negres, amb un Internat (1866) en un edifici construt per Elles.
Les Filipenses, amb un Internat (1879) en una casa ja existent i ampliada.
Les Teresianes, amb un Internat (1886). Des de 1890 es van allotjar en un edifici nou
de grandssim tamany, construt ex profeso per les religioses, i de gran valor artstic.
Les Religioses de Jess-Maria, amb un Internat (1894), traslladat de Sant Andreu.
Van construir un edifici de enormes dimensions, igualment de fora valor artstic.
Les Concepcionistes, amb un Internat (1900-92). No van construir cap edifici nou, tal
com van fer la resta, sin que van comprar una monumental finca senyorial.
Les Germanes de la Consolaci, amb un Externat (1912-16) poc desprs traslladat a
la Dreta de lEixample.
Les Franciscanes Missioneres, amb un Internat (1920-91) en un edifici nou. Desprs
es va reconvertir en Collegi Major.
Les Germanes dels Sants ngels Custodis, amb un Internat (1929-36). En aquest cas
puntual, fundat principalment per noies de classe modesta. La Guerra Civil el va fer
desaparixer.
Les Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret, amb un Externat (1930-32?). Al
poc temps es va traslladar a un emplaament proper, per dintre del barri de
Vallcarca.
No hi ha cap dubte de qu a Sant Gervasi han tingut un gran pes els Internats, no
noms pel seu nombre, sin en relaci a qualsevol altra tipus de fundaci. Tots ells es
van establir en les afores del casc urb de la poblaci, buscant un ambient retirat i
tranquil, per a la vegada aprop de les principals vies de comunicaci amb el centre
430
de Barcelona, don es nodrien les seves aules. Una excepci fou lInternat de les
Mercedries (el primer creat), que es dedicava principalment a noies de la poblaci
quan aquesta encara no havia rebut massivament poblaci de classe mitja i alta. I el
de les Germanes dels Sants ngels Custodis, dedicat expressament a noies modestes,
i desaparegut al poc temps (curiosament, fou lnic en desaparixer amb la Guerra
Civil). La majoria van bastir edificis nous per ubicar-se, i alguns dells van ser
denormes dimensions.
Per altra banda, els externats van ser sorprenentment pocs, comparats amb els
Internats. Pel seu carcter obert van fundar-se per consum del mateix barri. Tan sols
van haver tres: el de les Mercedries, combinat amb lInternat; i els altres dos van
durar molt poc a Sant Gervasi, sent traslladats a altres barris al poc temps. Per tant, no
es pot parlar de cap Externat mnimament representatiu.
En total es van fundar set Internats, dos externats, i una casa mixta Internat-Externat.
Un tema tamb sorprenent s el de les escoles gratutes, que tenen una presncia a
Sant Gervasi practicament nulla. Noms van nixer dues, i van aparixer a convents
de clausura dantigues Ordes monstiques, com a activitat secundria, i amb un
carcter molt breu: les Santjoanistes, traslladades des del Barri Gtic en 1880. I les
Clarisses, traslladades des del Raval en 1884. Totes dues escoles apareixen
esmentades nicament a principis del Segle XX (cap a 1901), sense que desprs hagi
cap ms rastre, i ams es trobaven molt apartades del nucli urb on tericament es
trobaria la seva demanda. No van tenir cap incidncia a la poblaci.
En aquest punt tamb podria tenir molt de pes la concienciaci de la poblaci de
barri, que es considerava bsicament menestral, de botiguers i petitburgesos, i
necessitaven diferenciar-se de capes socials inferiors, provocant aix que totes
aquelles cases densenyament basades en termes benfics i caritatius no obtinguin la
demanda esperada, i no prosperin. Aix, les escoles gratutes serien propies dobreres
i serventes. s ms, aquelles comunitats dedicades a activitats ms caritatives i
assistencials que van aconseguir mantenir-se al barri van canviar la seva frmula
habitual, dissimulant el seu carcter exclusivament piats i caritatiu:
Les Filles de la Caritat van obrir un Collegi-Obrador Internat i Externat (1873-1981),
amb ensenyament professional i tcnic, i tant gratut com de pagament. Aquest s un
cas gaireb excepcional dintre de les Filles de la Caritat, que sempre obrien cases
gratutes a la ciutat.
Les Trinitries van establir el seu Taller-Escola Internat i Externat (1911-63),
traslladat des del barri del Fort Pius. Es trobava molt allunyada del casc urb de la
poblaci.
Aquestes cases combinaven la gratutat i el pagament, aconseguint una imatge ms
acceptable dins el context social de la poblaci, i salvant-se duna rpida desaparici.
Aix tamb evitava dependre nicament de la poblaci del barri, amb un Internat que
allotgs alumnes daltres zones. En tot cas, van ser molt escasses comparades amb les
cases de pagament.
En total, dues escoles gratutes (anecdtiques), un Obrador, i una Escola-Taller.
Els establiments de carcter totalment caritatiu i assistencial s van tenir un paper ms
actiu al barri, encara que desigual en cada cas:
Les Mares dels Desamparats, amb un Orfanat de noies (1887-88) que als pocs mesos
es va traslladar a Grcia.
431
432
433
SANTS
dem (1881-1929). Carretera de Sans, 71 (ara Carrer de Sants) - Sant Crist, 70.
Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat de la casa anterior. Installades a una casa dita Torre Cros, amb doble sortida
tant a Santo Cristo com a la Carretera de Sants. 1 ensenyana de noies. Establertes de
lloguer, funcionen per una banda lescola gratuta (Carretera de Sants) i per laltra el
collegi de pagament (Sant Crist). Des de 1920 aproximadament sincorpora la 2
ensenyana en Sant Crist i des de 1922 desapareixen les referncies de ladrea de
Carretera de Sants. A causa de lestat ruins de ledifici i la voluntat del propietari de
vendre-la, les religioses busquen un nou lloc. Alumnes: 200 i 25 (1908); 180 i 15
(1910). Religioses: 16 (1927).
dem (1929). Guadiana, 13-15. Sagrada Famlia dUrgell.
Trasllat de la casa anterior a una casa adquirida en propietat i que ha continuat
funcionant fins lactualitat.
Collegi Josep Tous (abans Divina Pastora) (1892). Begur, 12-20 (abans
Doncellas). Caputxines Divina Pastora.
Collegi de pagament per noies. El seu origen es situa en una casa comprada per una
particular per fundar un Convent de Carmelites Descalces (Begur, 12). Per van anar
marxant totes, i la senyora decid obrir un Collegi de noies i posteriorment ingressa a
la Congregaci de Caputxines incloent la casa com a dot. El Collegi es mant,
afegint-se el Noviciat (1893-1907), que desprs va passar a Sarri. No van patir
destrosses en 1909. Amb 1 ensenyanca, cap a 1920 ja havia incorporat la 2
434
ensenyana. Les classes eren dirnes per nenes de bona posici del barri, i les
nocturnes per les noies treballadores. Per aquestes darreres es va fundar un Patronat
de senyores que ajudaven a les classes. En 1936 no fou incendiat, per si saquejat i va
servir com a Escola durant la Guerra. Molt malms, fou reobert en 1939 amb certa
precarietat, funcionant ja a lany segent amb tota normalitat. Des de 1946
sincorpor la secci de prvuls. Als anys 60 desapareix la separaci de classes de
pagament i de patronat (1961), es va renovar totalment el centre (1965), i safegiren
noves construccions (Begur, 14-20, 1968) que perfilaren el centre tal com s ara.
Lincorporaci destudis professionals (1971) completaren loferta educativa, i en
1976 el centre adopt la seva denominaci actual. Alumnes: 20+100 (1908); 130
(1910). 1 ensenyana. Religioses: 17 (1927).
435
436
SARRI
Collegi del Sagrat Cor (1846). Sagrat Cor, 25 (abans Santa Madrona, 13).
Sagrat Cor.
Collegi Internat de pagament. Arribades a Sarri en 1845, obren a lany segent el
collegi a uns locals provisionals a la Maison Sans, casa i terrenys propietat duna
particular que havia entrat com a religiosa dins lInstitut. Ella cedeix la possessi a
lInstitut (1871), i des de llavors en van ser propietries definitivament. En 1856 es
construeix el primer edifici definitiu de nova planta, i des de llavors es veuran
constants ampliacions culminar-ho amb la monumental Esglsia actual (1867-69). Els
afegits posteriors no foren massa importants ni modificaren lestructura vigent fins
ara.
Des del principi el centre es caracteritz per allotjar noies de bona famlia de
Barcelona en rgim dInternat. Des de 1888 ja sinclou alumnat extern, i poc desprs
sobre una Escola nocturna gratuta. Fou absorvit per la trama urbana de Sarri, per
el tranquil carcter de la Vila sarrianenca, apartat del casc urb barcelon, li evit
qualsevol dany o violncia en 1909.
En 1933 es transforma en Acadmia Sagrat Cor, dacord amb la nova legislaci
vigent. Amb lesclat de la Guerra Civil en 1936 ledifici fou el Cuartel Vorochilof,
sense que pateixi destrosses de consideraci. En 1939 torna a obrir sense problemes.
En 1955 sincorporen els estudis professionals, i en 1965 el Collegi de pagament i
lEscola gratuta es fonen en una sola casa. En 1967 desapareix lInternat. Des de
1978 el centre s mixte. Alumnes: 30 (1846); 307 (1861); 360 gratutes (4-16 anys)
(1901 i 1904); 460 (1946); 1807 (1996). Religioses: 8 (1901 i 1914).
437
Casa Sant Ignasi - Collegi i Asil de noies (1939-1941). Iradier, 17. Missioneres
de Crist-Rei.
Collegi i Asil de nenes. En 1940 el Collegi es trasllad a Via Augusta, 202 en el
barri de Sant Gervasi. En 1941 lAsil de noies va anar a Avinguda de Vallvidrera, 4.
438
Casa Sant Ignasi - Asil de nois (1940-1941). Pomaret, 15. Missioneres de CristRei.
Ampliaci de la casa anterior amb un Asil de nens, que a lany segent es trasllada a
Avinguda de Vallvidrera, 27 al mateix temps que les nenes i a la mateixa zona.
439
Collegi Casa Nostra (1972). Passatge Torras i Bages, 1 - Martorell i Pea, 1-3.
Magdalena Aulina.
Trasllat de la casa anterior al nou edifici, ja transformat formalment en Collegi.
Llar Cor de Maria (1962-1972). Terr, 2-16. Filles Cor de Maria.
Servei dacolliment de noies joves i dones. Al contrari del que indiquen algunes fonts,
mai va haver ensenyament; ni tan sols Guarderia. Donat de baixa com a centre
dacolliment en 1972, les religioses es traslladaren en 1974.
440
Sarri va nixer cap al Segle X, sent sempre un municipi molt petit respecte als altres
(Sants, Grcia, Sant Andreu). Va tenir un creixement demogrfic molt lent,
composant-se socialment de pagesos, botiguers i menestrals. Al Segle XIX va
augmentar lleugerament grcies a una immigraci bsicament burgesa de la ciutat,
que shi va installar. La classe obrera era prcticament inexistent. Tot aix va
mantenir Sarri com un municipi tranquil, fora conservador, i sense cap conflicte
social. Va ser el darrer terme municipal en ser annexionat a Barcelona, ja que va
resistir independent fins 1921.
La primera casa de religiosos fou el Convent dels Caputxins (1578-1835),
desaparegut amb la Desamortitzaci de 1835. No va tenir cap tipus de tasca
educativa. Tampoc va haver cap casa femenina, fins tres segles ms tard.
La primera comunitat femenina arribada al poble van ser les Religioses del Sagrat
Cor, amb un Internat de pagament (1846), dedicat a noies de classe alta de la llavors
llunyana ciutat de Barcelona. Durant molt de temps fou dun carcter molt selecte,
vivint molt apartat de la poblaci. Posteriorment va incorporar una Escola gratuta,
amb funcionament totalment separat de lInternat, que va possibilitar certa interacci
amb la Vila sarrianenca. La fundaci es va fer buscant un lloc retirat i tranquil de la
ciutat, ben comunicat, i sense conflictivitat. Sarri complia amb totes aquestes
condicions. Aquest fou el primer Internat de tota la ciutat, i a la vegada la primera
casa densenyament femenina existent fora de lantic casc urb barcelon.
No fou fins 40 anys ms tard que va arribar una segona comunitat: les Salesianes,
amb un Internat de pagament i un Externat gratut (1886). El seu concepte era ben
diferent (i nic al municipi), ja que el seu Internat era dun preu desacostumadament
441
asequible, i lExternat pel fet de ser gratut lobria a tot tipus destrats socials.
Daquesta manera, va ser frequentat per poblaci dels immediats voltants i de tota la
Vila de Sarri.
Posteriorment van arribar les Caputxines de la Divina Pastora, que obriren un Internat
de pagament (1898), de classe alta i per noies de tota la ciutat. Tamb va acollir en els
seus locals dues Escoles gratutes, tant per nois com per noies, i que van ser les ms
freqentades pels nois i noies del municipi de classe modesta. En aquestes escoles, les
religioses hi participaven en part. Les Caputxines oferien un ensenyament de
pagament i gratut, per en locals i sistemes totalment diferenciats. La casa fou
destruida amb lesclat de la Guerra Civil, i no es va refer.
Desprs, les Salesianes van afegir una segona casa dins el barri. Es van fer crrec de
lEscola gratuta del Patronat Obrer (1912), en ple centre de la Vila i destinat a les
obreres del municipi. Van romandre fins 1936, per el Patronat va continuar
funcionant.
A finals dels anys 20 es van fundar dos Internats ms, tots dos en una zona de
transici cap a Vallvidrera, a crrec de les Religioses de la Sagrada Famlia de
Natzaret (1926), i de les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell (1929-36). Tots
dos sn de similars caracterstiques als Internats anteriors: per classe social alta i en
una zona tranquila. No sn dunes dimensions comparables als Internats anteriors,
per igualment eren fora grans per lpoca. Tots dos responien a una necessitat dels
sectors socials privilegiats que valoraven Sarri com un entorn ideal que Sarri havia
perdut en part per culpa de la seva creixent urbanitzaci.
Daquesta manera, Sarri tenia 6 cases obertes en 1930. Deixant apart les dues cases
de les Salesianes, de plantejament molt diferent, la resta eren Internats de pagament
molt selectes ubicats a les afores immediates del nucli urb de Sarri. Laparici de
totes aquestes cases fou molt lent i espaiat, per sense cap desaparici. Levoluci de
la Vila de Sarri, que continuava mantenint en 1930 les mateixes virtuts de 1845
(tranquilitat, accesibilitat i pau social), el va convertir en la zona preferida per les
classes selectes de la ciutat com a lloc destiueig, i ms tard com a residncia fixa. Tot
aix feia que sans valoritzant progressivament com barri ideal per cases
densenyament (i no noms Internats), a la vegada que altres barris de la ciutat
perdien punts. Per altre banda, tots els Internats (excepte els oberts als anys 20) van
tenir Escoles gratutes obertes. Les de les Caputxines de la Divina Pastora van ser les
ms incisives dins la poblaci sarrianenca; les Religioses del Sagrat Cor van tenir
menys importncia. I les Salesianes van donar ms mfasi a latenci dobreres amb
el Patronat.
Amb la Guerra Civil van desaparixer la meitat de cases del barri: els Internats de les
Caputxines de la Divina Pastora i de les Religioses de la Sagrada Famlia dUrgell, i
lEscola de Patronat de les Salesianes. Noms quedaren els Internats de les Religioses
del Sagrat Cor, Salesianes, i Sagrada Famlia de Natzaret: tres cases al barri. Per el
carcter de Sarri com a barri propi de centres densenyament no es va reduir, sin
que es va anar accentuant amb un procs de fundacions molt ms constant.
En aquesta etapa, varen arribar les segents comunitats:
442
443
Sarri ha sigut el barri educatiu per excelncia, adquirint aquest rang fa ms dun
Segle, i el seu carcter de barri pels grans collegis de la ciutat no ha perillat en cap
moment. Les seves caracterstiques ideals el van convertir primer en el millor lloc per
establir-hi Internats, i desprs per tot tipus de collegis en general, no noms per haver
mantingut les seves privilegiades condicions favorables, sin tamb per la prdua de
qualitat que han patit altres barris.
VALL DHEBRON
Orfanat Ribas (1928-1971). Passeig Vall dHebron, 93-95 (abans 35). Vall
dHebron. Filles de la Caritat-Franceses.
Orfanat de nois. El Patronat Ribas fou fundat pels germans Ribas i Regordosa en
1917, amb unes escoles obertes a les afores de Rub. Posteriorment lobra es va
ampliar amb un monumental edifici construt de nova planta a tal efecte, davant de la
que llavors era la Carretera de Cornell a Fogas de Tordera en uns terrenys
absolutament inhspits i apartats del nucli urb. Fou un dels edificis ms grans i ben
equipat de lpoca. Incloa terrenys i horta pel consum propi. La Junta del Patronat
sen encarregava de la seva continutat, mentres les Filles de la Caritat es feien crrec
del seu funcionament.
La casa admitia nois orfes, parcials o totals, i tenia capacitat per a 200 interns. No
havien externs. Entraven de 5 a 7 anys fins als 14 anys. 1 ensenyana. Els sortints
que demostraven aptituds ingressaven en una Residncia daprenents vinculada tamb
al Patronat, per continuar estudis de diversos oficis fins els 18 anys.
Les grans dimensions i efica funcionalitat de ledifici va fer que desprs del seu
tancament en 1971 fos comprat per lAjuntament i shabilits com a equipament
educatiu pblic, amb dos Instituts de 2 ensenyana que ocupen respectivament les
dues meitats de ledifici.
Guarderia Casa Solaz Infantil (1961). Natzaret, 66-76 (abans San Gens dels
Agudells, s/n). Vall dHebron. Filles de la Caritat-Espanyoles.
444
La Vall dHebron fou durant molt de temps una zona pertanyent al terme municipal
dHorta, fins la seva agregaci a la ciutat. A la seva zona va existir el Monestir dels
Jernims (1393-1835), desaparegut amb lExclaustraci, i que va ser lnica casa
religiosa existent a la zona durant segles. No va tenir cap tasca educativa. Fins el
Segle XX estava prcticament despoblat, existint noms el petit nucli de Sant Gens
dels Agudells, ja existent al segle X i de molt escs creixement fins els anys 50, qu
va construir-se massivament per albergar poblaci immigrada i de barraques. Tamb
llavors va nixer el barri de Montbau, construt als anys 50 per les mateixes raons.
Des de llavors sha anat urbanitzant massivament, de manera tan rpida com catica, i
creant-se multitud de barris ja sense cap vinculaci amb Horta, per units pel Passeig
que porta el seu nom.
Durant molts anys, tota la zona de la Vall dHebron estava prcticament despoblada i
molt allunyada dels nuclis urbans ms propers, nicament atravessat per una
Carretera (Futures Ronda de Dalt i Passeig de Valldaura) que lunia amb Grcia,
Horta i Sant Andreu. Aquesta situaci es va aprofitar per installar o traslladar
institucions assistencials o sanitries que buscaven amplis espais, o es preferien
installar fora del nucli urb. No fou fins ben entrat el Segle XX que la Vall dHebron
va jugar aquest paper, quan altres rees similars van ser progressivament absorvides
per la trama urbana.
La primera casa oberta a la zona fou un Orfanat a crrec de les Filles de la Caritat
(1928-71). Aquesta fundaci fou molt anterior a la resta, quan la zona encara es veia
com molt llunyana i poc accesible; per demostrava que altres zones ja havien perdut
les condicions que la Vall dHebron oferia.
No fou fins els anys 50 que aquesta tendncia es va confirmar plenament: de nou van
ser les Filles de la Caritat, quan es va traslladar la Casa de Caritat (1957-94), des del
Raval. Posteriorment les Filles de la Caritat van fundar ms cases; per en aquests
casos de petites dimensions, i pels petits nuclis naixents de la zona: es va fundar una
Guarderia (1961), al petit suburbi marginal de Sant Gens dels Agudells. I un
Parvulari (1963-82), al costat del nou barri residencial de Montbau.
Poc desprs, les Hospitalries del Sagrat Cor van traslladar el seu Hospital-Collegi
(1963-86), des del barri de les Corts.
Desprs de vries cases de tipus assistencial, finalment es va obrir vries cases sense
cap finalitat caritativa ni assistencial: un Collegi a crrec de les Salesianes (1967), i
poc desprs una Guarderia de les Missioneres Benedictines (1968-77). Totes dues es
van allotjar pel nucli de Sant Gens dels Agudells, la primera en ple centre del barri, i
la segona en plena Serra de Collserola.
445
A partir dels anys 70, van comenar a desaparixer totes les cases de tipus
assistencial: lOrfanat (1971) i el Parvulari (1982) de les Filles de la Caritat; el
Parvulari de les Missioneres Benedictines (1977); lEscola de les Hospitalries del
Sagrat Cor (1986), per mantenint obert lHospital; i la Casa de Caritat de les Filles
de la Caritat (1994). Noms es mant actualment el Collegi de les Salesianes.
La Vall dHebron ha rebut gran establiments assistencials: un Orfanat, un HospitalEscola, i la Casa de Caritat, tots tocant al Passeig central que creua tota la zona. I com
a contrapartida, petites cases als barris: dues guarderies i un Parvulari, tamb de caire
assistencial. Actualment, totes desaparegudes. A posteriori, la fundaci de cases
prpiament densenyament es va reduir al nucli de Sant Gens dels Agudells, que ha
sigut el nucli de poblaci ms ats amb diferncia de tota la zona. Montbau noms ha
rebut un Parvulari, ja desaparegut, i la resta de la Vall dHebron ha quedat sense
cobrir.
VALLCARCA
Collegi de la Divina Providencia. Vida contemplativa i Ensenyana (19391966). Nostra Senyora del Coll, 21. Clarisses Divina Providncia.
Trasllat de la casa de Verdi, 95-97 situada a Grcia, conservant els mateixos fins
educatius gratuts.
446
dem (1955). Avinguda Repblica Argentina, 85-89 (abans 19). Serventes de sant
Josep.
Trasllat de la casa anterior.
Collegi Nostra Senyora del Sagrat Cor (1950-1982). Tici, 40 (abans 30) Passeig de la Vall dHebron (abans Violeta). Filles Pobres de Jess.
Collegi i Noviciat. Establertes a una Torre dita Els Penitents, que van adquirir en
Propietat juntament amb els seus amplis terrenys (nmeros 26-40). Amb 1
ensenyana i Parvulari, i alumnes gratutes. Alumnes: 205 (1975); 400 (1979); 320
(1982). Religioses: 3 (1975).
Collegi (1951). Avinguda Coll del Portell, 69-71 - Sostres, 6-8. Crist-Rei.
Llar Escolar Verge de Montserrat (1970-1981). Nostra Senyora del Coll, 51.
Esclaves Div Cor.
447
Solc Nou - Escola Professional (1980). Avinguda Hospital Militar, 165. Filles de
la Caritat.
Centre obert en 1958 com Escola femenina dATS. Amb la nova Llei dEducaci de
1969, el centre va encetar un procs de reconversi fins establir-se com Escola de
Formaci Professional en les branques sanitria (1980), i jard dinfncia (1981).
Vallcarca va nixer com un petit nucli incls al terme municipal dHorta, per
geogrficament molt ms proper a Grcia, amb el qual ha acabat tenint molta ms
vinculaci. Bsicament va crixer com un barri destiueig i segona residncia de
menestrals i de la classe mitja-baixa de la ciutat. Parallelament va nixer el petit barri
del Coll, de carcter ms suburbial i pobre.
La primera casa nascuda al barri va ser un Orfanat a crrec de les Mares dels
Desamparats (1896), traslladat des de Grcia. Poc ms tard, les Esclaves del Cor de
Maria van obrir el primer Collegi de pagament (1904), tocant al barri de Grcia, ja
que el barri anava creixent a la seva ombra com a segona residncia de les classes
mitjanes-baixes de la ciutat. Durant dues dcades no van haver cap ms fundaci, fins
que va aparixer una Escola de les Franciscanes Filles de la Misericrdia (1930-36),
situada al petit suburbi del Coll al extrem Nord del barri. I un Collegi de les
Religioses de la Sagrada Famlia de Natzaret (1932?-36), al cor del barri. Tots dos
van desaparixer amb la Guerra Civil.
Desprs de la Guerra Civil, el creixement de fundacions es va disparar
espectacularment en noms una dcada, parallelament al creixement urbanstic del
barri. Apareixen un gran nombre de collegis que van absorvir sobradament les
necessitats del barri:
El Collegi de les Clarisses de la Divina Providncia (1939-66), traslladat des de
Grcia.
El Collegi de les Carmelites Missioneres Teresianes (1941-49), breu i de redudes
dimensions. El Collegi de les Serventes de Sant Josep (1943), vigent fins lactualitat.
Van tornar les Franciscanes Filles de la Misericrdia amb una Escola, de nou al petit
suburbi del Coll (1944-93).
El Collegi de les Filles pobres de Jess (1950-82), insert al petit suburbi dels
Penitents.
I el Collegi de Crist-Rei (1951), al centre del barri.
Des de llavors el creixement es detura, apareixent altres tipus de cases de manera ms
espaiada. Van aparixer dues llars de nens, a crrec de les Religioses dels Sagrats
Cors (1961-68), i de les Esclaves del Div Cor (1970-81), que van desaparixer als
pocs anys. I una Acadmia-Collegi de la Creuada Pro Pau (1962?-78), que tampoc es
va sostenir gaires anys. Ja en plena etapa de contracci general, apareix una Escola
Professional de les Filles de la Caritat (1980), que en realitat es tracta de la
reconversi dun centre existent des de 1958.
448
En total un Orfanat, 8 collegis o escoles, i dues llars de nens. De les dues cases
existents en 1939 es va arribar a les 9 de 1961 en poc ms de dues dcades, encara
que desprs va haver un descens fins les 5 cases de 1993 en qu sha estabilitzat el
barri; de totes maneres, fou un fenmen parallel a tots els barris de la ciutat.
En conjunt, Vallcarca ha pogut tenir una presncia de centres educatius proporcional
al creixement del barri, fet gens usual en barris de caire mitj-baix o baix. El descens
iniciat en 1965 tamb ha deixat un total de centres suficient per tot el barri.
VALLVIDRERA
Vallvidrera va ser un terme municipal independent fins 1892, en qu fou absorvit per
Sarri. A la seva vegada, es va integrar a Barcelona en 1921, quan Sarri va ser
agregat a la ciutat. Localitzat a la Serra de Collserola, s de carcter muntanys i
sempre molt poc poblat. Ni tan sols al Segle XX, quan va adquirir protagonisme com
a lloc destiueig, va tenir un gran creixement demogrfic, per s va millorar la seva
comunicaci amb la ciutat
Mai cap comunitat femenina ha fundat cap casa en aquest barri.
VERNEDA
Asilo Amparo de Santa Luca per cegues (1901-1902). Carmelites Missioneres.
Asil Internat de dones i noies cegues pobres, sense lmit dedat. Installat a un xalet
totalment retirat de qualsevol nucli urb, a mig cam del Clot i la Sagrera, i a escassa
distncia de lEsglsia parroquial de Sant Mart. A lany segent es va traslladar a un
edifici del desaparegut carrer Buena Suerte, al Guinard.
Filial Nostra Senyora dels ngels (1968-1971). Tor, 6 (abans Menorca, 45-47).
Sagrada Famlia de Natzaret.
Desprs es trasllad a Mart i Molins, 68 en la Sagrera i ja convertit en Collegi
independent.
Adoraci. Guarderia (1970). Pont del Treball, 13 entresol 4. Reparadores.
Casa fundada en 1970, des de 1977 hi ha una Guarderia.
449
VILAPICINA
Collegi Immaculat Cor de Maria (1954). Sabastida, 12 - Escultor Llimona, 3234. MM. Cor de Maria.
450
Vilapicina va nixer durant el Segle XIX com un petit nucli urb a cavall de les
llavors poblacions independents dHorta i Sant Andreu del Palomar, i integrat dintre
aquest darrer municipi. Mai va ser de gran tamany ni extensi, i el seu creixement es
va donar des dels anys 40 i 50 amb la desproporcionada construcci a la zona
limtrofa de Nou Barris.
Donada la petitesa del nucli, amb noms una casa es va tenir suficient per satisfer les
necessitats educatives de la zona durant dcades, i incls es va fundar quan el nucli
era encara molt petit. Van ser les Dominiques de lAnunciata, amb una casa (1876),
quan Vilapicina encara no era ms que unes poques cases allades. Exercia de
Collegi dirn, i Escola gratuta nocturna. Fou el veritable eix vertebrador de
Vilapicina en laspecte educatiu.
Molt ms tard, les Missioneres del Cor de Maria van obrir un altre Collegi (1954),
dacord amb el gran creixement que havia sofert el barri.
Tots dos collegis continuen en funcionament, inserts en ple centre del barri.
ZONA FRANCA
Escola Cantina de Can Tunis (1920-1972). Flix Maci, 27. Jess-Maria.
Centre organizat en torn de lEsglsia de Jess-Maria, ja existent en 1908. Centre
portat per la Congregaci Mariana de Jess-Maria, amb ex-alumnes solteres. Lentitat
fou creada en 1904 per donar el Catecisme, i fou en 1920 quan es va construir el nou
edifici. Des de llavors ja es van donar classes, amb Guarderia i 1 ensenyana. En
1972 pass a ser portada per les Filles de la Caritat.
Centre de Can Tunis per Obreres (1939-1940). Mare de Du del Port, 209.
Dames Catequistes.
Establert al Grup Escolar de Nostra Senyora del Port, per atendre als habitants del
barri de Can Tunis. Aviat es va traslladar a un lloc ms proper i adient.
451
Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Sant Raimon de Penyafort, per atendre a la
poblaci del Grup de vivendes Eduard Auns. En 1943 es va obrir una secci per
homes al mateix lloc, que tanc en 1946. Obreres: 400 (1940). Obrers: 450 (1945).
dem (1950-1963). Dames Catequistes.
Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Auns.
Fins el primer ter del Segle XX, a lactual barri de la Zona Franca noms havien
dues petites barriades. Per una banda el barri del Port, nascut al voltant de la Carretera
452
del mateix nom que vorejava la Muntanya de Monjuc per Ponent, a mig cam entre
lactual Gran via i el mar. I per altra banda Can Tunis, un petit barri de pescadors
nascut a principis del Segle XIX tocant a la costa de Barcelona, en la falda de
Montjuc, i estretament vinculat al Port. Tots dos eren nuclis molt petits, fins que als
anys 20 a causa de limmigraci massiva van comenar a crixer a gran escala fins
convertir-se en suburbis marginals.
La Zona Franca t el seu origen en una gran porci de terreny pertanyent a
lHospitalet de Llobregat, que a principis dels anys 30 fou annexionada a Barcelona
per establir all una gran zona industrial. Projectada durant la Repblica, el projecte
fou abandonat a causa de la Guerra Civil, i no es va dur a terme (substancialment
modificat) fins els anys 50 i 60. Com a conseqencia, van nixer nous polgons de
vivendes adjacents per allotjar als seus treballadors, com van els polgons de vivendes
SEAT i Eduard Auns construts als anys 50.
Al barri de Can Tunis es va fundar la primera casa de tota lactual Zona Franca. Fou
una Escola-Cantina (1920-72), a crrec duna Congregaci Mariana de les Religioses
de Jess-Maria, i que va ser lnica en atendre tot el barri durant dcades. Tamb
sobr una Guarderia de les Filles de la Caritat (1969-82), desprs traslladada al Port.
Al barri del Port sinstallaren les Esclaves de Maria (1929-77); per no teniren cap
incidncia en el barri, ja que es van fer crrec del funcionament de lAsil Municipal
de noies i dones, de caire tancat i sense contacte amb la poblaci del barri. Desprs de
la Guerra Civil van arribar les Dames Catequistes, amb una Escola per obreres (193950), per atendre a aquest barri i Can Tunis, desprs traslladada al nou Grup de
Vivendes Eduard Auns (1950-63). Posteriorment es va obrir una Guarderia de
lInstituci Filipense (1959-65), annexa a la parrquia, que fou molt breu; una Escola
per treballadores de les Xaverianes (1969-88); i una Guarderia de les Filles de la
Caritat (1982-93), vinguda de Can Tunis.
Desprs de la Guerra Civil es van donar un gran creixement demogrfic, tant als
antics barris (sovint amb barraquisme), i amb la construcci de nous grups
residencials. Dintre de les noves rees residencials va existir lEscola per obrers i
obreres al grup Eduard Auns (1950-63), vinguda del Port; i el Collegi de les
Assumpcionistes al nou grup de vivendes SEAT (1957-77).
Totes les cases han desaparegut en lactualitat, per van ser adeqadament
substitudes per organismes pblics que han fet una tasca similar. No es pot dir que
alguns barris fossin ms ben atesos que altres, ja que sovint les cases obertes atenien a
ms dun nucli de poblaci a la vegada. La seva ubicaci no va ser cap condicionant, i
alguna vegada ms duna casa va canviar de barri sense que aix suposs cap merma
pel barri que deixaven enrera.
NOU BARRIS
Tota aquesta zona pertanyia a lantic terme municipal de Sant Andreu, de la qual van
sorgir des dels anys 50 multitud de barris destinats a barraquistes i poblaci
immigrada de la resta dEspanya. En general, tots aquests barris sn de vida molt
recent (entre 30 i 60 anys), van ser construts molt rpidament i amb grans
deficincies i mancances, per una classe social baixa immigrada, i amb endmics
problemes estructurals resolts amb molta posterioritat.
453
Canyelles
El barri s dels ms joves de la zona, construt des de 1971 per reallotjar expropiats
del barri ve de la Guineueta (lantiga Guineueta Vella) per la construcci del Cintur
de Ronda, i tamb daltres zones de la ciutat per idntics motius.
Cap comunitat sha establert en aquest barri, que en gran part ha estat supeditada al
funcionament dels Collegis de la Guineueta i Verdum.
Ciutat Meridiana
El barri s de vida molt recent, sent un dels ltims barris de nova planta en construirse a Nou Barris. Fou construt en 1973 i de manera molt rpida, creat per albergar
immigrants, en aquest cas de la darrera onada de principis dels 70. Com era habitual,
la qualitat de les vivendes era molt reduda i lorografia del terreny, molt abrupta, no
fou obstacle per urbanitzar la zona massivament.
En aquest barri es va fundar una nica casa densenyament, un Collegi de les
Concepcionistes (1970). Va ser construt amb molta anticipaci, quan el barri encara
estava en projecte, i tamb per cobrir al prxim barri ja existent de Torre Bar.
Guineueta
La zona va estar totalment buida fins lestabliment del Manicomi de la Santa Creu a
principis del Segle XX. Als anys 40 es va poblar lleugerament amb algunes cases
disperses (Guineueta Vella), fins qu als anys 60 rpidament va nixer el nou barri
amb grans blocs de vivendes dacolliment pels immigrants. No queda res de lantic
nucli, arrasat per construir el Cintur de Ronda.
Per atendre a lalumnat potencial del barri va ser bastit un collegi a crrec de les
Religioses de Jess-Maria (1967), que ha funcionat al barri fins lactualitat. Va ser
fundat quan el barri ja estava prou avanat en la seva edficaci.
Prosperitat
454
Fins principis del Segle XX la zona estava prcticament buida, amb algunes masies.
A partir dels anys 20 es va comenar a urbanitzar la seva part oriental, principalment
segones residncies de menestrals de Sant Andreu. Posteriorment va comenar a
aflorar el barraquisme, i des de finals dels anys 50 la construcci desmesurada,
sempre destinada a un tipus de poblaci immigrant.
El barri ha tingut fonamentalment una nica casa: un Collegi fundat en 1968, fundat
per les Filles del Cor de Maria, i que des de 1988 ha estat regit per les Franciscanes
Pastores. El Collegi va nixer fora tard, amb un barri ja prcticament edificat, i ha
continuat funcionant fins lactualitat. Apart va haver una Escola de pis de les
Germanes del Sant ngel de la Guarda, molt breu (1978-80), i merament anecdtica.
Roquetes
Escola Parroquial (1975-1980). Vidal i Guasch, 1-3. Sagrat Cor.
Collaboraci en lEscola Parroquial i activitats de pastoral.
Escola de Suburbi (1975?-1978). Viladrosa, 129. Pis. Franciscanes de Seillon.
Escola molt breu. La seva tasca va anar orientant-se cap a lassistncia social fins
acabar tancant lescola.
Fins els anys 50 la zona estava prcticament buida, estant noms lleugerament
urbanitzada a la seva part oriental amb algunes casetes destiueig de santandreuencs.
Des de llavors limmigraci rebuda ha estat massiva, construnt-se duna manera
anrquica i desproporcionada degut a la seva orografia molt irregular i difcil
acccesibilitat.
Roquetes ha tingut dues presncies fora tardanes, simultnies, i molt breus. En
primer lloc, les Religioses del Sagrat Cor a lEscola Parroquial (1975-80), que no va
tenir massa continutat, i al poc temps labandonaren. Tamb les Franciscanes de
Seillon, amb una Escola de pis (1975?-78), que aviat sencaminaren a tasques de
reinserci i abandonaren el format dEscola. Des de llavors no ha hagut res ms, i el
barri ha deps de les cases fundades als barris vens: Verdum, Prosperitat, i la
Guineueta.
455
Torre Bar
Juntament amb Vallbona, Torre Bar ha sigut lnic barri de la zona que ha nascut
sense cap planificaci ni actuaci urbanstica. Des dels anys 40 sha desenvolupat
com un suburbi vorejant el barraquisme, sense cap planificaci ni control, tocant a
Montcada i molt apartat de la ciutat. A partir dels anys 70 ha viscut lligat al nou barri
de Ciutat Meridiana, construt posteriorment al costat, a la vegada que quedava allat
de Vallbona per lAutopista de la Meridiana.
Cap comunitat sha establert en aquest barri. La casa ms propera s el Collegi de les
Concepcionistes (1970), al contigu barri de Ciutat Meridiana, que de fet atn a tots
dos barris.
Trinitat Nova
El barri va nixer en 1953 amb petites construccions, per poc desprs va comenar
la construcci de grans blocs de vivendes sense cap control, fins acabar tenint una
densitat de poblaci desproporcionada.
Cap comunitat sha establert en aquest barri. De fet, el barri depn de les cases
fundades als barris vens de Prosperitat, Verdum, i Trinitat Vella.
Trinitat Vella
Tots petits - Guarderia (1976-1992). Mare de Du de Lorda, 2. Jesutines.
Patrocinada i propietat de la Caixa de la Sagrada Famlia.
Fins a mitjans del Segle XX, la zona restava totalment buida. El primer edifici
construt fou la Pres de Dones (1954), entorn de la qual van nixer el barri posterior
amb tot tipus de blocs de pisos per immigrants.
El barri no ha tingut presncia de religioses fins molt tard, amb una Guarderia de les
Jesutines (1976-92), entitat que ja funcionava abans i desprs de la presncia de les
religioses.
Tur de la Peira
456
A principis del Segle XX la zona estava prcticament buida, sent un petit Tur
limtrof amb les barriades de Vilapicina i Horta. El barri va nixer a finals dels anys
20 al bastir-se un primer barri: el grup de Cases Barates Ramn Alb, entre el Tur i
el Manicomi de la Santa Creu, i al tocar dHorta. Dintre de Nou Barris, aquesta fou la
primera zona en allotjar un grup de vivendes. A partir dels anys 40 va continuar
lurbanitzaci amb varios grups de vivendes, i incls als anys 50 es va urbanitzar tot
el Tur, excepte la cima. Va ser el primer barri en urbanitzar-se massivament, i com
en tots els casos de manera rpida, excessiva, de mala qualitat, i per immigrants.
El Tur de la Peira ha tingut tres cases, i en zones diferents. Les dues primeres es van
fundar al barri de Cases Barates Ramon Alb: primer lEscola Parroquial, a crrec de
les Religioses de lAmor de Du (1954-68); i un Pensionat a crrec de les Escolpies
(1959-77). La ltima va nixer als blocs de vivendes construts a la falda del Tur,
amb un Collegi de les Escolpies (1963), que ha funcionat fins lactualitat. Totes les
cases van nixer quan els barris respectius ja feia molt de temps que existien, sobretot
en el primer cas. Actualment noms sobreviu la darrera fundaci.
Vallbona
Juntament amb Torre Bar, Vallbona ha sigut lnic barri de la zona que ha nascut
sense cap planificaci ni actuaci urbanstica. Des dels anys 40 sha desenvolupat
com un suburbi vorejant el barraquisme, sense cap planificaci ni control, tocant a
Montcada i molt apartat de la ciutat. A partir dels anys 70 Vallbona ha viscut allat de
Torre Bar i la resta de barris, a causa de la construcci de lAutopista de la
Meridiana.
Cap comunitat sha establert en aquest barri. La casa ms propera s el Collegi de les
Concepcionistes (1970), al contigu barri de Ciutat Meridiana, que de fet atn a tots
dos barris malgrat la barrera que suposa lAutopista de la Meridiana.
Verdum
A principis del Segle XX la zona encara estava prcticament buida, i als anys 20 es va
comenar a urbanitzar lleugerament, sobretot la zona limtrofa amb Prosperitat, amb
petites segones resincies de santandreuencs. Per lurbanitzaci massiva es va donar
a principis dels anys 50, amb vivendes per barraquistes de Montjuc i la Diagonal
traslladats amb ocasi del Congrs Eucarstic. Posteriorment tamb ha rebut una gran
allau dimmigrants, habitual en aquests barris.
Verdum ha rebut un Collegi, a crrec de les Dames Apostliques (1973), i que
continua vigent en lactualitat. Va arribar amb el barri totalment format, i fora temps
mancat daquest servei
457
6-CONCLUSIONS
Lensenyament a la ciutat a crrec de comunitats religioses es va comenar a gestar a
la primera meitat del Segle XVI, tant en el cas mascul com en el femen. Per larrel
dambdues activitats fou desigual i oposada segons el sexe. En el cas mascul la
primera casa densenyament va nixer amb els Jesutes, primera Orde religiosa que
donava a lensenyament un paper fonamental per la seva tasca de propagaci de la Fe
arreu del mn, i que posava molta cura en la qualitat de lensenyament impartit; per
socialment fou molt estricte, ja que fou plantejat per les classes benestants de la
ciutat. Per altra banda, en el cas femen lensenyana va nixer amb un Beateri
dedicat a lensenyament de tot tipus de noies, per amb unes matries molt ms
bsiques. Aquests punts de partida reflexaven un pensament desigual, culturalment i
socialment, i que marcaren la progressi posterior.
En el cas mascul, no hi ha dubte de que Barcelona era considerada com un centre
cultural-religis de primer ordre: tots els Ordes masculins importants a Espanya
estaven presents a la ciutat, i la majoria obriren Collegis-Convent per formar als seus
futurs membres. Lactivitat educativa dels Ordes masculins va ser molt activa i dun
nivell fora elevat. Per a la vegada va ser molt restrictiva, ja que sembla que la
presncia destudiants laics en aquests convents era minoritria o nulla, segons cada
Orde i poca. Sembla que la seva influncia i benefici en la ciutat foren molt reduts.
Mentres, en el cas femen va haver una activitat oposada, per amb molts matisos.
Les caracterstiques de la vida religiosa femenina de lpoca (vida en clausura) feia
inviable qualsevol iniciativa que suposs un contacte amb la societat. No van ser els
Ordes, sin la frmula dels Beateris, quins primer van dur a terme una tasca
densenyament. i ho van fer amb un plantejament obert a les noies de tota classe i
condici de la ciutat. Per inversament la qualitat de lensenyament impartit fou molt
reduda, limitada a les tasques prpies de la llar, i als rudiments bsics per llegir,
escriure i contar.
Per tant, en una primera poca podem veure que les tasques docents continuaven sent
hereves de la tradici iniciada a lEdat Mitjana. Tancades i closes als convents,
reduint laprenentatge de la cultura als eclesistics, i supeditant-se a la vida religiosa.
Aix era en el cas mascul, mentres en el femen aquesta universalitzaci de
lensenyament era permesa al tractar-se de matries molt limitades i considerades
prpies de la dona.
En realitat, la cultura i lensenyament continuaven sent fets absolutament deslligats de
la societat malgrat la presncia de totes aquestes cases densenyament, i fou un
panorama vigent entre els Segles XVI i XIX. Com a ms avantatjats sobresortien els
Jesutes i les Religioses de la Companyia de Maria pel seu aire renovador, en el sentit
que totes dues comunitats varen fundar Convents amb finalitats expressament
docents, i van donar-li un paper clau en el seu modus vivendi. Totes dues excellien
en aquest aspecte, per no van aconseguir fomentar cap aperturisme: lacci dels
Jesutes fou limitada als estrats socials ms alts, i la Companyia de Maria tamb fou
molt reduda en la qualitat de lensenyament impartit. Amb lexpulsi dels Jesutes
(1767) la situaci encara es va mantenir igual, i durant segles no va canviar.
Durant el Segle XVIII lactivitat del Bisbe Josep Climent, fundant diverses escoles
gratutes a cadascuna de les parrquies barcelonines, va ser el primer intent de crear
una xarxa docent generalitzada a la ciutat. Per aquest intent va ser molt breu, redint-
458
se al mandat del Bisbe (1766-1775). Desprs del seu trasllat, aquest entramat aviat va
desaparixer. Aquesta iniciativa mostrava que les comunitats religioses a Barcelona
encara es trobaven al marge de leducaci del poble, sense cap incidncia sobre ell. A
principis del Segle XIX la situaci encara s la mateixa, i no havien smptomes de
canvi en cap de les comunitats.
Locupaci napolenica (1808-1814) va ser un parntesi, desprs de la qual semblava
que siniciava una poca de continusme. Per aleshores va haver un fet crucial: el
requeriment de Ferran VII fet en 1815 demanant lapertura descoles gratutes als
convents masculins, que fou un fet duna trascendncia descomunal. Tractant-se
Barcelona duna ciutat amb cap tradici educativa amb la poblaci per part de les
comunitats religioses, pot dir-se que el resultat va ser un xit: la meitat dOrdes
masculins de la ciutat en van fer cas, i daquesta manera el periode 1815-1820 va ser
una primera poca de activitat docent generalitzada i dacci directa cap a la poblaci
infantil, partint-se duna situaci oposada en qu els religiosos shavien limitat a
tasques docents exclusivament de rgim intern dins de cada Orde. Cal dir que pel que
fa a la poblaci femenina res va canviar respecte a la situaci anterior, i el Decret de
1815 no va suposar cap empenta. Les comunitats femenines continuaven amb la seva
vida de clausura, i noms el Convent de lEnsenyana i els Beateris oferien classes,
per sense cap interrupci.
El Trienni Liberal va escapar del tot lactivitat educativa dels convents masculins, ja
que totes les escoles van anar desapareixent durant aquest periode. Les causes sn
diverses: linestabilitat poltica i social viscuda a la ciutat, lactitud generalment poc
amistosa del govern municipal amb les comunitats religioses, i la recurrent mala fama
de la qual el clergat era mereixedor en poques de fam, guerres o epidmies, i que
amb tota seguretat retrauria lassistncia a les seves escoles. Tamb els antics
Collegis-Convent van ser clausurats, principalment des de 1822.
La Dcada Ominosa (1823-33) va restablir la situaci anterior; per en aquest cas, la
nova Ordre de Ferran VII demanant escoles als Convents (1824) no va tenir cap
efecte. Pot dir-se que els incidents del Trienni van produir un canvi dactitud dels
religiosos cap a la poblaci, que van renunciar a qualsevol activitat exterior. Si durant
el periode napolenic el francs era lenemic com a tots, durant aquest periode s el
mateix poble barcelon qui apareix com a adversari enfront els religiosos, i daquesta
manera la incipient tasca educativa encetada cap a 1815 es va esfumar totalment.
Amb una visi de lestament eclesial creixentment negativa no s destranyar que,
amb linstauraci del Rgim Liberal (1833), les comunitats religioses sortissin molt
malparades. La crema de convents i lExclaustraci, ambdues de 1835, mostraven a
uns religiosos que vivien desquenes a la societat, extranys, antiquats, i poc tils pel
collectiu social.
LExclaustraci de 1835 no va ser traumtica pel conjunt de la ciutat, ja que des del
punt de vista prctic lincidncia de les comunitats religioses a la poblaci era
prcticament nulla. Dins la vessant masculina, la desaparici duns convents sense
escoles i duns Collegis-Convent limitats a la formaci de nous religiosos no
comportaven cap perjudici per la poblaci potencialment escolaritzable. Dins el cas
femen tamb van desaparixer gaireb tots els convents de la ciutat, tots aquells
ntegrament dedicats a clausura, i igualment sense cap activitat externa.
459
Malgrat els recels generalitzats que poguessin haver cap als religiosos,
lExclaustraci fou portada a terme des dun punt de vista ms pragmtic que no pas
anticlerical, ja que tant en el cas mascul com en el femen van haver excepcions: els
Escolapis, el Convent de lEnsenyana, la Casa de Misericrdia, i els dos Beateris
ensenyants. El seu denominador com era tenir tasques actives i tils per la societat, i
per aix el poder pblic les va salvar. Excepte la Casa de Misericrdia, aquestes cases
es dedicaven prpiament a lensenyament de nois i noies.
Desprs daquesta eliminaci de presncia religiosa a la ciutat, lEstat hauria tingut
que desenvolupar i articular un sistema educatiu pblic i efica, per per manca de
recursos mai es va poder dur a terme. S van haver diverses iniciatives privades
laques (on en general predominava el sistema lancasteri), per van ser molt escasses
i dirigides als sectors socials ms privilegiats. La majoria foren escoles de pis i
petites, descassa envergadura. En total, des de 1835 lensenyament mascul existent a
la ciutat continuava sent molt escs, no va rebre cap impuls, i continuava subjecte a
(escassos) establiments de pagament. Per altra banda, el femen es mantenia
primordialment en les escoles gratutes de religioses, i amb una qualitat i diversitat de
matries molt minsa.
LExclaustraci en s no fou un fracs des del punt de vista cultural i docent, sin per
la manca duna resposta efica per crear un sistema densenyament pblic
mnimament accesible i igualitari. En realitat, lExclaustraci era necessria
nicament des del punt de vista econmic, ja que hauria tingut que servir per generar
els recursos econmics necessaris; per noms fou til per concentraci dels antics
convents en poques mans, degut a la seva mala gesti.
Desprs duns primers anys convulsos, la vida poltica i social de la ciutat es va
tranquilitzar des de 1845, dominada en lnies generals pel moderantisme a tot lEstat.
Aquesta poca va coincidir amb la represa de relacions amb el Vatic, les quals
havien quedat interrompudes a causa de la Desamortitzaci, i que va culminar amb el
Concordat amb la Santa Seu de 1851. Un tercer factor decisiu, tamb a nivell dEstat,
va ser la Llei Moyano dInstrucci Pblica (1857), que va suposar moltes i mplies
facilitats per lensenyament a crrec de religiosos (per exemple, lexempci de
titulaci oficial per poder exercir, fet que s fou obligada amb els laics), i la seva
esncia es va mantenir legislativament durant ms dun Segle.
Grcies a aquestes noves circumstncies, la vida religiosa a la ciutat es va poder anar
normalitzant, malgrat que en un primer moment tan sols amb les comunitats
femenines.
En la vessant femenina, des de 1845 comenaren a retornar les antigues Ordes; per
tamb van arribar noves comunitats de dones, especficament dedicades a
lensenyament, i en un ordre molt definit: primer van ser religioses franceses,
vingudes per ensenyar als sectors ms privilegiats (1845-50); desprs, de comunitats
dorigen catal pels sectors mitjans o inferiors (1850-60); i finalment, de comunitats
tamb darrel catalana pels sectors ms pobres, amb una activitat ms assistencial que
no pas docent (1860-74). Aix, entre 1845 i 1865 es va consolidar lestructura
dinternats femenins a la ciutat i als voltants: Sagrat Cor (Sarri), Loreto (Barcelona i
Les Corts), Jesus Maria (Sant Andreu), Dames Negres (Grcia i Sant Gervasi).
s molt destacable, per la seva brevetat, laparici de vries escoles gratutes de noies
allotjades en diversos convents dantics Ordes femenins cap a 1863. Sembla que
lempresa tan sols va durar uns mesos, i s difcil mesurar fins a quin punt van tenir
460
461
462
ara tamb podien oferir un ensenyament ms selecte a gust de qui els apoiava. Com a
resultat, es va refermar un ensenyament de pagament amb gran vitalitat, mitjans i
incls luxe, comparat amb la pobresa de les escoles gratutes. Els recursos no noms
serviren per expandir-se, sin tamb per grans construccions (a vegades molt luxoses)
de costosa factura. La diferncia amb lensenyament gratut quedava marcada. Per un
costat els religiosos aconseguien prosperar, per deformaren ostensiblement els seus
objectius inicials.
El pagament va consagrar la diferncia i es va trencar tot principi datenci
igualitria. El cam estava ja traat, i les comunitats nouvingudes amb posterioritat no
podran fer res per canviar aquestes estructures fermament establertes, sota risc de
quedar molt redut el seu abast dacci. Amb aquest pensament desigualitari es va
consolidar un teixit social basat en la discriminaci social i gestat des dun efica
sistema dissuasori i dadoctrinament combinat amb lensenyament.
A principis de Segle, aquest sistema desigualitari ja estava consolidat. De rebot,
sanava generant un creixent resentiment i frustraci que va acabar esclatant durant
els avalots de la Setmana Trgica, a finals de Juliol de 1909. Destaca que gaireb tots
els edificis cremats durant aquests dies fossin de religiosos, incloent les seves cases
densenyament si les tenien. Per tant, havia un objectiu clar que shavia anat gestant
durant ls anys precedents, i que va esclatar trgicament: com en altres ocasions,
lEsglsia va ser presa com a culpable dels mals de la poblaci, i fou la principal
vctima. Per en aquesta ocasi tamb van rebre els seus establiments educatius,
fossin o no esglsies o convents, reflexant que el sistema docent creat no era del grat
de la majoria de la poblaci. Numricament, les seves conseqncies immediates va
suposar una prdua defectius materials, ja que de 150 cases densenyament en 1909
es va passar a 142 en 1910 (i aix sense comptar els religiosos morts). En 1910 i 1911
la situaci shavia normalitzat del tot, i inicialment tot va tornar a ser com abans.
Per les consequncies a llarg termini s van ser importants. Primer, el ritme
fundacional es va ressentir molt. Aix queda pals en les xifres: en 1925 havien 145
cases a la ciutat, i fins a finals dels anys 20 no es van superar les 150 cases de 1909.
Ams, lestancament tenia arrels ms profundes: cap a 1900 ja shavia cobert la
demanda existent pels sectors socials mitjans i alts; per en canvi, bona part de les
fundacions posteriors als avalots seguien estant dirigides a aquests sectors. I aquest
tmid creixement es va veure compensat per la desaparici daltres cases ms
modestes: als barris pobres les comunitats religioses marxen, o ja no funden cases
(Hostafrancs, Poblenou, Poble Sec, Fort Pius, Clot...). A les noves barriades tampoc
apareixen malgrat la necessitat (Bon Pastor, Montjuc, Can Tunis), especialment per
pert dels homes.
Aix indica un altre punt fonamental: va haver un canvi dactitud de lestament
religis respecte als sectors socials modestos. La situaci lmit viscuda va fer que les
comunitats religioses prenguessin partit a favor dels sectors socials que fins llavors
els havien ajudat i financiat, en detriment dels ms modestos, dels quals es van
distanciar, jutjant-los com a violents i desagrats. No els van abandonar totalment, ja
que van continuar mantenint cases obertes a barris pobres i proletaris; per va haver
un recel pals des de llavors en el sistema dimplantaci de noves cases a la ciutat,
que va variar sensiblement degut al recel ocasionat pels avalots. El trencament entre
part de la societat barcelonina i lEsglsia ja era irreversible.
463
464
465
Barcelona sempre ha sigut una ciutat molt moderna grcies al gran nombre de
comunitats rebudes, i a la seva gran varietat.
Fixant-nos en la procedncia geogrfica, el personal arribat a la ciutat s gaireb
exclusivament peninsular, i especialment de la resta dEspanya. Tant podien ser
comunitats nascudes a Espanya de manera recent, com destrangeres ja implantades i
amb personal autcton. Es dona una intensa espanyolitzaci, fet que ja sestava
produint a finals dels anys 20, i que ara sintensifica pel gran nombre de religiosos
arribats i la llarga durada del periode. Tant en el cas femen com en el mascul, el
personal arribat darreu dEspanya fou molt quantis.
Apart del factor numric, que en aquests anys va tenir una continutat molt regular,
tamb pren rellevncia durant aquesta poca el progressiu canvi de mentalitat operat a
lEsglsia. Als anys 40 i part dels 50, el pensament i lacci havien sigut una simple
perllongaci de lanterior a 1936. En general, aquest canvi dactitud a gran escala se
sol atribuir a lmplia corrent renovadora introduda pel Concili Vatic II. No obstant,
el canvi a Barcelona comen a donar-se abans, segurament grcies a linfluncia del
Congrs Eucarstic Internacional (1952). Observant les tendncies en la distribuci
geogrfica de fundacions a la ciutat en aquesta lapse de temps, es pot observar
clarament que als anys 50 les fundacions de cases densenyament es van repartir per
tot tipus de barris, tant en els obrers i proletaris ja existents (i que sovint havien tingut
un grau danticlericalisme molt actiu abans de 1936), com en els nous barris de
barraquistes i immigrants. s a dir, la tendncia discriminatria iniciada amb la
Setmana Trgica se supera i les comunitats densenyament prenen la iniciativa
doferir un servei a tots els estaments socials, independentment de la seva
procedncia, estatus social o pensament. I pel contrari, aquells barris tradicionalment
ben atesos (com la Dreta de lEixample) deixen de crixer i incls van perdent pes en
el conjunt de la ciutat. La redistribuci geogrfica de cases densenyament al llarg de
tota la ciutat s un fet des dels anys 50, aconseguint-se un progressiu reequilibri
territorial molt ms coherent.
Tamb sha de tenir en compte que lanticlericalisme, present fins 1936, havia sigut
totalment desactivat i perseguit, eliminant qualsevol rastre doposici o belligerncia
en tot tipus de barris. Daquesta manera, lEsglsia es trobava un camp dacci molt
ms propici per expandir-se. En poc temps, els progressos realitzats van ser molt ms
apreciables que els dabans de 1936; per de totes maneres, malgrat la gran activitat
desplegada en aquests anys, lescolaritzaci plena no es va produir perqu lestament
pblic continuava totalment inhibit.
Daquesta manera, el creixement va ser constant als anys 50 i 60. Tan sols remarcar
que, en el cas mascul, en la segona meitat dels anys 60 es va produir un estancament
en lexpansi inicialment poc explicable. La ra ms factible serien les conclusions
del Concili Vatic II (1963), que van provocar la renncia de molts membres del
clergat a a seva vida religiosa, limitant les possibilitats de creixement de aquestes
comunitats a la ciutat (en efecte, entre 1963 i 1966 no es va fundar cap casa a la
ciutat, mentres abans i desprs lactivitat expansiva va ser constant).
El punt lgid de creixement es va donar a principis dels anys 70, amb 216 cases
densenyament a tota la ciutat en funcionament (1970). Des de llavors va comenar
un lent decliu, fins les 124 cases del 2000. Aquesta etapa ve indubtablement marcada
466
per la nova Llei dEducaci (1969), que va marcar unes pautes molt ms estrictes
amb la tasca de lEsglsia, i que no podien ser complides amb la facilitat de fins ara.
A la vegada, durant el periode destaca que van desaparixer ms cases femenines que
no pas masculines, ja que les femenines solien tenir ms personal per gaudien en
conjunt de menys recursos. Un fet molt habitual en totes les poques, en que les
dones mostraven amb ms claredat els periodes dala o crisi, amb tendncies
inversament proporcionals molt ms accentuades que amb els homes. Novament, aqu
fou on es van tornar a reflexar les febleses de les cases femenines: les seves
deficincies van quedar paleses en aquests 30 anys, perdent-se ms dun 40 % de les
cases obertes (164 en 1970, a 92 en 2000), fins a 25 comunitats femenines abandonen
les tasques docents, o incls marxen de la ciutat. Aix posava al descobert la
insuficincia dels equipaments escolars femenins, ms quantiosos que els masculins,
per en general ms precaris. Mentrestant, les cases masculines van anar
desapareixent duna manera ms lenta i sense arribar a lmits preocupants (de 52 a
32).
No obstant, malgrat el periode de crisi es va mantenir una actitud prou coherent,
realitzant-se un replegament molt consensuat, i evitant nous desequilibris territorials.
Al contrari del que podria semblar ms fcil de fer, sn els barris de classe mitjana i
alta, amb una demanda ms estable i segura, els que van perdre part de les seves cases
densenyament; mentres, les zones ms necessitades van mantenir o incls veieren
augmentar les presncies als seus barris. No era una tasca facil, ja que tradicionalment
les cases obertes en barris ms modestos eren les que tenien les deficincies
estructurals ms patents, mentres als barris ms acomodats era on existien els edificis
ms cmodes i ben equipats. Per aix es va acabar als anys 50 i 60, incidint-se molt
en crear establiments educatius de qualitat i, sobretot, que eliminessin les abismals
diferncies existents fonamentades en criteris socials i econmics. Aix, un barri com
la Dreta de lEixample va passar de 21 cases (1965) a 11 (1985), tractant-se del barri
estndar de les classes mitjanes i altes de la ciutat, sempre ben ats per les comunitats
docents.
La tendencia descendent va continuar fins lactualitat, passant-se de 216 cases (1970)
a 124 (2000), amb gaireb la meitat de cases densenyament desaparegudes en 30
anys: una mitjana de tres per any. Malgrat que els efectes de la nova Llei dEducaci
shavien fet notar noms als anys 70, posteriorment van entrar altres factors com la
manca de vocacions religioses, el reforament del paper de lensenyament pblic, i el
descens general de la natalitat que ha fomentat que aquest procs de davallada shagi
allargat i agreujat. Sambla que des de mitjans dels anys 90 el procs de davallada es
redueix, i que definitivament els centres que queden tenen ms possibilitats de
mantenir-se que fins ara. Desprs de varis quinquennis que veieren la desaparici de
fins una vintena de cases, entre 1995 i el 2000 la reducci ha sigut nicament de 128
a 124 unitats.
Per a diferncia daltres ciutats espanyoles, aquest descens de lensenyament privat
religis combinat amb el reforament de lensenyament pblic encara no ha suposat
una inversi de papers. En 1970, lensenyament pblic tenia un pes dominant a totes
les provncies espanyoles, excepte Madrid, Biscaia i Barcelona. Per mentres a
Madrid i Biscaia no predominava per molt poc, a Barcelona la seva presncia no
arribava al 30%. Als darrers decennis, malgrat els esforos realitzats, lensenyament
de comunitats religioses segueix tenint un pes cabdal a la ciutat, un cas nic dintre de
les grans ciutats de tota Espanya.
467
En conjunt, lexpansi dels anys 40, 50 i 60 combinada amb la crisi i selecci des
dels 70 ha donat com a resultat un reequilibri territorial dacord amb la nova
configuraci urbana i demogrfica de la ciutat, ams de molt ms repartit i just.
Malgrat que el nombre de cases existents en el 2000 est incls per sota del nivell de
1900, les seves caracterstiques qualitatives sn molt diferents que les de fa cent anys.
Tampoc el sistema docent s el dabans, eliminant la separaci per sexes i segons
pagament o gratutat. En conjunt, lensenyament s ms democrtic, igualitari i
accesible. Ams, el desenvolupament de lensenyament pblic i privat laic ha tret el
protagonisme absolut al ensenyament de lEsglsia, convertint-lo en una oferta ms
per al sector escolar que ha deixat de ser exclusiva i excloent, per que encara
continua sent clarament dominant a la ciutat.
Barcelona segueix reflexant actualment el paradigma de desenvolupament dun
model escolar ntimament lligat a lestament eclesistic hereu dels estats liberal,
restauracionista i franquista, i que sha anat adaptant i desenvolupant segons cada
poca histrica. La seva presncia ha sigut constant desprs dun segle i mig,
transformant-se i renovant-se, i determinant la configuraci urbana i cultural de lurbs
actual.
Totes les grans comunitats catliques densenyament dabast mundial, presents a
Espanya, han tingut Barcelona com a plaa primordial per la seva expansi. Hem
dexceptuar els Marianistes (presents molt tardanament, i amb poc pes), les Ursulines
(semblants a la Companyia de Maria en molts aspectes) i les Monges Irlandeses
(branca germana de les Alemanyes). De la resta totes estan a la ciutat, gaireb cap ha
desaparegut, i mai han tingut un paper redut o marginal.
A Barcelona sempre sha mantingut un gran nombre i una gran varietat de comunitats
ensenyants, en relaci a la resta de ciutats de lEstat, i en totes les poques. La ciutat
antiga i actual sha format tal com s grcies al paper dun total de gaireb 150
comunitats religioses dedicades com a educadores de vries generacions de
barcelonins. Deixant de banda visions favorables o crtiques del seu paper, sense
dubte la seva presncia ha sigut vital per arribar a formar la Barcelona que avui
coneixem.
468
7-BIBLIOGRAFIA
FONTS DORGANISMES ECLESISTICS
Bisbat de Barcelona
469
470
471
472
FONTS ESTADSTIQUES
473
474
Anuario Catlico Espaol. 6 Volums: 1953, 1955, 1958, 1962, 1965 i 1968).
Madrid.
Anuari 1953: Dicesis de Barcelona (pg. 151-160).
Catleg de la srie dobres particulars dels fons documentals dels antics pobles
agregats de Sarri i Vallvidrera (1845-1922). Volum I. Collecci Inventaris i
Catlegs de lArxiu Municipal. Ajuntament de Barcelona, 1992.
Catleg de la srie de llicncies dobres particulars dels fons documentals de
lantic Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles (1850-97). Volum II. Collecci
Inventaris i Catlegs de lArxiu Municipal. Ajuntament de Barcelona, 1993.
Catleg del patrimoni arquitectnic histric-artstic de la ciutat de Barcelona.
rea dUrbanisme i Obres Pbliques. Ajuntament de Barcelona.
Gaceta Municipal de Barcelona: Relacin de las entidades a quien subvenciona
el Ayuntamiento... Any IV, n 26. Barcelona, 1917.
Guia dels instituts i centres privats de Batxillerat de Catalunya. Generalitat de
Catalunya. Departament dEnsenyament. Barcelona, 1982 (Pgs. 19-25).
Gua de la Iglesia en Espaa. 19 Volums (1954, 1955, 1956, 1957, 1959, 1960,
1961, 1963, 1965, 1966, 1967, 1970, 1973?, 1976, 1979, 1985, 1987, 1991 i
1993). Oficina General de Informacin i Estadstica de la Iglesia en Espaa (des
de 1973 Oficina de Sociologa i Estadstica de la Iglesia.). Madrid.
-Guia 1954: Dicesis de Barcelona-Relacin de Religiosos (pg. 303-04), la accin
de la Iglesia en la Enseanza primaria de Espaa (773-776).
-Guia 1955: Colegios de segunda enseanza, de la Iglesia en Espaa (pg. 196-99),
Colegios diocesanos y de Institutos religiosos (255-57), Colegios mayores y
Residencias universitarias de los Institutos religiosos en Espaa-Barcelona (258),
Obras de formacin Profesional para Obreros (163-72).
-Guia 1960: Obispado de Barcelona-Comunidades religiosas (pg. 112-23).
-Guia 1965: Centros de enseanza media de la Iglesia en Espaa (pg. 34-57), centros
de Formacin profesional de la Iglesia (58-61).
475
-Guia 1967: Centros de enseanza media de la Iglesia en Espaa (pg. 46-49), centros
de Formacin profesional de la Iglesia creados o ampliados (50).
-Guia 1970: Colegios masculinos de enseanza media-Barcelona (pg. 38),
femeninos (47). Secciones filiales de Institutos masculinos-Barcelona (60), femeninos
(62).
OBRES GENERALS
476
OBRES ESPECFIQUES
-Benedictins
Vigu, Jordi: El Monestir romnic de Sant Pau del Camp. Artestudi Edicions.
Barcelona, 1974. 246 Pg.
-Dominics
Regla de la Tercera Orden de Penitencia de Santo Domingo de Guzmn.
Vergara. Barcelona, 1902.
-Franciscans Conventuals
Gmez Mateo, Gabriel: Ensayo de la Memoria de la Restauracin de los
Religiosos Franciscanos Menores Conventuales en Espaa. Granollers, 1975. 60
Pg.
Redondo, Valentn: Apuntes para la Restauracin de los Franciscanos Menores
Conventuales en Espaa. Zaragoza, 1982. 140 Pg.
Antena Conventual. Revista de la Provncia Espanyola Franciscana. Madrid.
Ns 34-41 (1995-1996).
-Jesutes
Bangert, William: Historia de la Compaa de Jess. Santander, 1981.
477
-Caputxins
Ordal, Juan de: El Santuario de Pompeya de Barcelona. Ed. Franciscana.
Barcelona, 1966. 136 Pg.
-Escolapis
Bau, P. Calasanz: Historia de las Escuelas Pas en Catalua. Barcelona, 1951.
Caballero, V.: Aportaciones pedaggicas de las Escuelas Pas. CSIC. Madrid,
1950.
Giner, Salvador/ Faubell, Vicente, et altri: Escuelas Pas. Ser e historia.
Ediciones Calasancias. Salamanca, 1978.
Pedemonte i Feu, Bonaventura: Tres-cents anys dEscola Pia a Catalunya. Col.
El Gra de Blat, n 48. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1984.
Puig i Reixach, Miquel: LEscola Pia de Sarri (1894-1995). Histria i crnica
duna escola religiosa a la Catalunya contempornia. Gamese. Barcelona, 1998.
592 Pg.
478
-Claretians
Izquierdo Gallo, M: Historia sucinta de la Congregacin de los MM. Hijos del
Inmaculado Corazn de Mara (1849-1973). Madrid, 1975.
Quibus, Jess: Historia de la Provincia Claretiana de Catalua. Barcelona,
1971.
dem: Misioneros mrtires Claretianos sacrificados en la persecucin marxista.
1936-1939.
Claret-Grcia (1860-1998). Breus anotacions cronolgiques. Fullet intern.
Barcelona, 1998. 2 Pg.
La Congregacin de Misioneros Hijos del Inmaculado Corazn de Mara en el
75 aniversario de su fundacin. El Iris de Paz. Madrid, 1924. 240 Pg.
-Hospitalaris de Sant Joan de Du
Memoria Histrica. Bodas de diamante de la restauracin de la Orden
Hospitalaria de San Juan de Dios en Espaa, Portugal i Amrica. 1867-1942.
-Fills de la Sagrada Famlia
Blanquet, Josep Maria; Piquer, Jordi: Jos Manyanet. Profeta de la familia.
BAC. Madrid, 1984. 448 Pg.
Los Hijos de la Sagrada Familia, Jess, Mara i Jos. 1864-1901. Full
mecanografiat de circulaci interna de la Congreaci. Barcelona, 1972. 2 Pg.
-La Salle
Flix, C.: Memoria personal del Colegio La Salle Bonanova (1889-1945).
Frre Alban: Histoire de lInstitut des Frres des Ecoles Chretinnes. Expansion
hors France. 1770-1966. Roma, 1968. 850 Pg.
Gabriel, C.: La obra lasalliana en Espaa. Madrid, 1954. 661 Pg.
Gallego, Saturnino: Sembraron con amor. La Salle, Centenario en Espaa.
(1878-1978). San Sebastin, 1978. 980 Pg.
Malagarriga, R.: Apuntes histricos sobre La Salle Bonanova. 1985.
Pablo, A.: Memoria del cincuenta aniversario de la venida de los HH. de las
Escuelas Cristianas a Espaa. Su labor educativa durante medio siglo. 18781928. Madrid, 1928. 392 Pg.
Rigault, G: Histoire generale des Frres des coles Chretiennes. 9 Volums.
Volum 8. Ed. Plon. Pars, 1951. Pg. 296-378.
Seg, J. M. - Santaeulria, J.: Cent anys de La Salle Bonanova. Romargraf.
Barcelona, 1989. 400 Pg.
Seg Roya, Josep M: La Salle, 1892-1992. Centenario de la Provincia de
Catalua. Romargraf. Barcelona, 1992. 362 Pg.
Medio siglo de labor educadora. La Salle en Barcelona. (1878-1928).
Memoria del cincuentenario de la venida de los HH. de las Escuelas Cristianas a
Espaa. 1878-1928. 391 Pg.
Resea histrica de las bodas de plata de La Salle Bonanova (1889-1914).
-Missioners del Sagrat Cor
479
-Salesians
Alberdi, Ramn et altri: Cent anys de presncia salesiana a Barcelona-Sarri.
Edeb. Barcelona, 1984. 100 Pg.
dem: Una ciudad para un santo. Los orgenes de la obra salesiana en
Barcelona. Barcelona, 1966.
dem: La Formacin Profesional en Barcelona. Poltica, pensamiento,
instituciones. Edeb. Barcelona, 1980.
dem: Las Escuelas Profesionales Salesianas de Barcelona-Sarri. Una obra
centenaria (1884-1984). Volum IV. RSS, 1984.
dem: Els Salesians al barri de Sant Antoni. Barcelona, 1890-1990. Casa
Salesiana de Sant Josep. Barcelona, 1994. 368 Pg.
AA.VV.: Don Bosco, cien aos en Espaa. CCS. Madrid, 1980.
-Sant Pere ad Vncula
Roux, Ernesto: Au service de lenfance malheureuse. Le Pre mile Aillaud
(1868-1938). Publiroc. Marsella, 1939. 242 Pg.
dem: Un prtre marsellais au service de lenfance malheureuse: Charles
Fissiaux (1806-1867). Marsella, 1941. 234 Pg.
dem: Un amigo de los jvenes. Biografa del Cannigo Carlos Fissiaux. Imp.
David. Barcelona, 1959. 246 Pg.
Asilo Toribio Durn. Gracia-Barcelona. Escuela de Reforma para jvenes
rebeldes, depravados i delincuentes. Breve noticia de su fundacin, organizacin i
resultados. Impr. Asilo Durn. Barcelona, 1915. 32 Pg.
El Asilo Toribio Durn. Gracia-Barcelona. Escuela de Reforma para jvenes
rebeldes, depravados i delincuentes. Impr. Asilo Durn. Barcelona, 1907. 70
Pg.
La Societ de Saint Pierre-es-liens. Saint-Tronc (Marsella), 1941.
-Germans Maristes
Corredera Gutirrez, Eduardo: Pginas de historia Marista. Espaa.1936-1939.
Grf. Casulleras. Barcelona, 1977. 960 Pg.
dem: Pginas de Historia Marista. Espaa. La Semana Trgica. Luis Vives.
Zaragoza, 1980. 224 Pg.
Coun, M.: Histoire de l Institut des ptits frres de Marie. Saint-Gens, 1947.
Moral Barrio, Juan Jess: Bodas de Oro Maristas la Inmaculada. 50 aos
construyendo comunidad educativa. 1943-1993. Jorvic. Barcelona, 1993.
Parayuelo, F: Los Maristas. Madrid, 1958.
-Religiosos dels Sagrats Cors
Roue, P.: Picpusiani. Tor, 1953.
La Congregation des Religieuses des Sacrs-Coeurs et de ladoration perpetuelle
(Picpus). Paris, 1928.
Carta mecanografiada sobre les fundacions de lInstitut a Barcelona. Barcelona,
1997. 3 Pg.
480
-Clarisses
Paul Melndez, Antonio: El Real Monasterio de Santa Isabel de Barcelona
(1564-1964). Barcelona, 1968. 96 Pg.
dem: El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona (14541970). Barcelona, 1970. 100 Pg.
LImpacte pedaggic del Dr. Francesc Ros Vendrell, Fundador del Collegi
Reial Monestir de Santa Isabel. AIG-Lito4. Barcelona, 1992. 136 Pg.
-Agustines
Paul Melndez, Antonio: El Monasterio de Mara Magdalena de las Agustinas o
Arrepentidas. Alts i Alabart. Barcelona, 1942. 112 Pg.
481
-Companya de Maria-Lestonnac
Azcrate Rstori , Isabel de: El origen de las rdenes femeninas de enseanza i la
Compaa de Mara. Edic. Lestonnac. San Sebastin, 1963. 260 Pg.
dem: El Monasterio de la Enseanza en Barcelona. 1645-1876. PPU.
Barcelona, 1993. 208 Pg.
Bouzonnier, P.: Historia de la orden de la Compaa de Mara Nuestra Seora.
San Sebastin, 1964.
-Agustines Missioneres-Beates de Sant Agust
Alonso Vaes, Carlos: Las Agustinas Misioneras. Historia de una Familia
Religiosa (1883-1971). Estudios Agustinianos. Valladolid, 1985.
482
483
Cuchi Balada, Mara Teresa: Cien aos de servicio, 1860-1960. Resea histrica
de la Congregacin de RR. Mercedarias de Barcelona (Calle de San Gervasio).
Barcelona, 1964. 180 Pg.
Vilaclara i Blad, M.: Herederas del espritu del cuarto voto. Resea histrica...
Lima, 1969.
HH. Montserrat: Historia de las fundaciones del Instituto. Edici interna.
Barcelona, 1994.
-Adoratrius
Centenario de la llegada de las Religiosas a Espaa. Efemrides Histricas (ttulo
por comprobar).
-Caputxines Divina Pastora
Pijoan i Picas, Maria Isabel: Sants i el Collegi Josep Tous: Histria duna
esperana. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1992.
Ros Leconte, Ernesto: Vida i obra del P. Jos Tous i Soler, fundador de la
Congregacin de las HH. Terciarias Capuchinas de la Madre del Divino Pastor.
Escuela Grfica Salesiana. Barcelona, 1985 (1 Ed., 1952). 408 Pg.
-Carmelites Missioneres
Pacho, Eulogio: Carmelitas Misioneras. Historia. 3 Vol. Ed. Monte Carmelo.
Burgos, 1991 (Vol I, II) i 1999 (Vol. III).
-Dominiques de lAnunciata
Lesmes Alcalde, Fray - Hna. Cronista: Crnicas de la Congregacin de
Hermanas Dominicas Terciarias de la anunciata. 5 Vol, Tomo I. Edita la
Congregacin. Salamanca, 1944.
-Sagrada Famlia dUrgell
Azorn Mateu, Manuela: El Instituto de la Sagrada Familia en el septuagsimo
quinto aniversario de su fundacin. 1859-1934. Ed. Balmes. Barcelona, 1935.
Cien aos en la via del Seor. Album conmemorativo del centenario del
Instituto de la Sagrada Familia de Urgel. 1859-1959. Barcelona, 1963. 416 Pg.
El Instituto de Hermanas de la Sagrada Familia de Urgel en el 125 aniversario de
su fundacin. Resea Histrica del periodo 1959-1984. Barcelona, 1994. 460
Pg.
-Filipenses
Lozano, Juan Manuel: Las Religiosas de San Felipe Neri. Origen, misin i
espritu. Claret. Barcelona, 1970. 258 Pg.
Martn, Julia: Carta mecanografiada de les fundacions de lInstitut a Barcelona.
Madrid, 2000. 2 Pg.
-Franciscanes Missioneres
Bada i Elias, Joan; Vzquez Longares, Matilde: Ana Ravell i Barrera (18191893). Una vida al servicio de todos. Barcelona, 1987. 176 Pg.
-Carmelites Tereses de Sant Josep
Barrios Moneo, Alberto: A merced de Cristo. Anzos. Madrid, 1985. 536 Pg.
484
485
GUIES DE BARCELONA
486
487
Garca del Real, L.: Barcelona-Gua Diamante. F. Puig. Barcelona, 1896. 400
Pg.
Gelee-Bertal, A.: Guide Barcelone. Piaget. Barcelona, 1896. 276 Pg. (Igual
que la Guia de 1888)
dem. 1897. (Igual que les Guies de 1888 i 1896)
Gua Enciclopdica de Barcelona. Anuario Comercial. Casa de Caridad.
Barcelona, 1896. 569 Pg.
Lux. Gua Mensual de Bolsillo. Ortega. Barcelona, 1896. 255 Pg.
dem. 1897. (Igual que la Guia de 1896)
Artigas i Feiner, J.: Gua Itineraria i Descriptiva de Barcelona. Tip. Catlica.
Barcelona, 1898. 248 Pg. (Igual que la Guia de 1888)
Garca del Real, L.: Barcelona-Gua Diamante. Puig. Barcelona, 1904. 424 Pg.
(Igual que la Guia de 1896)
Gua de Barcelona. Enciclopedia artstica. Oliva. Vilanova i la Geltr, 1908.
464 Pg.
Barcelona Selecta. Gir. Barcelona, 1908. 2 Volums. 464 Pg + 20 Plnols.
Garca del Real, L.: Barcelona-Gua Diamante. Puig. Barcelona, 1909. 448 Pg.
(Igual que 1896 i 1904)
Barcino mecum. Gua prctica del guardia. Heinrich i Ca. Barcelona, 1909.
217 Pg.
dem. 2 Edici, 1912. 279 Pg.
dem. 3 Edici, 1914. 295 Pg.
dem. 4 Edici, 1917. 279 Pg.
dem. 5 Edici, 1920. 271 Pg.
Merino, Jos M: Barcelona. Gua General de la Ciudad (i de Sarri). Heinrich
i Ca. Barcelona, 1910? 359 Pg.
Directorio de Barcelona. Lpez Robert. Barcelona, 1914-15. 367 Pg.
Gua oficial de Sarri. 1916-1917. Alts i Alabart. Sarri, 1917. 87 Pg.
Gua del peregrino en Barcelona. Henrich i Ca. Barcelona, 1918. 127 Pg.
En Barcelona. Gua Prctica de la Ciudad. Barcelona, 1921.
Merino, Jos M (Dir.): Barcelona. Gua General de la Ciudad. Gua de Sarri.
Henrich i Ca. Barcelona, 1922. 354 Pg.
Gua del turista en Barcelona. Hostench. Barcelona, 1922. 56 Pg.
Gua Oficial de Sant Vicens de Sarri. 1920-1922. Centre dAdm. Municipal.
Barcelona, 1922. 76 Pg.
Les construccions escolars de Barcelona. 2 Ed. Heinrich i Ca. Barcelona,
1922. 413 Pg., 54 Lmines, 58 Plnols.
Barcelona. Gua del Turista. Fontana. Barcelona, 1923. 79 Pg.
Merino, Jos M (Dir.): Barcelona. Gua General de la ciudad. Artes Grficas.
Barcelona, 1925. 376 Pg.
Prats Vzquez, J.: Gua de Barcelona. Guas Rpido. Rpido. Barcelona, 1924.
300 Pg.
dem. 1925. 288 Pg.
Barcelona. Espaa Artstica i Monumental. Segu. Barcelona, 1925-28? 128
Pg.
Bellezas de Espaa. Barcelona. La perla del Mediterrneo. David. Barcelona,
1925-28? 52 Pg.
Fernndez de Cuevas i Vives, F.: Novsima Gua de Barcelona. Costa.
Barcelona, 1928. 303 Pg.
488