Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 34

FESTES MAJORS

ROCAFORT
21 agost/1 setembre 2015

Foto guanyadora
del concurs 2014
per a la portada
del llibre de festes.
Foto: Alicia Rizo

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT 1

nguany, lestiu
pega fort. Desitge
que la xafogor
que estem patint
durant massa temps se
lengolir el mes de juliol
que hui acaba.
Tant de bo fra, perqu
les Festes Majors estan ja
tocant i volem gaudir-ne
cada dia i cada hora. Est
tot preparat, ms tard del
que mhaguera agradat, del
que ens haguera agradat,
disculpeu-me per aix.
bric el Llibret per cinqu
any consecutiu amb la
mateixa alegria de sempre
i amb agrament de cor
perqu mheu concedit
lhonor de tornar a ser la
vostra alcaldessa, la de
tots.
Les Festes denguany ixen
avant i estaran al carrer
grcies als esforos de
lAjuntament, de la confraria de santa Brbera i de la
Junta de Moros i Cristians.
No nhi ha ms.
Lluny queda el record de
les tradicionals clavaries: el
treball incansable dun any
sencer planificant, organitzant, fent nmeros... Ms
de 40 clavaris en la festa
del Cristo, ms de 20 en la
de santa Brbera, 50 o 60
xiquets i xiquetes en la de
sant Agust, 15 o 20 xiques
en la del Roser... i s, sembla
que tot aix sha acabat.
No s culpa de ning. El
mn roda daltra manera
2

i les nostres vides tamb.


Treballar dins i fora de casa
sense al ni temps suficient
per abastir-ho tot; no poder
treballar i haver de renunciar
cada dia a ms coses per
poder mantenir el que de veritat permet de seguir vivint;
estudiar amb voluntat de ferro per aconseguir una oportunitat que quasi sempre es
troba fora dac; estudiar i
treballar, treballar i estudiar,
perqu hui en dia no s prou
una cosa sense laltra; viure
la paternitat des del primer
instant per convicci prpia i
complementar-sen...
Potser tamb durant massa
temps altres ajuntaments

acostumaren algunes
clavaries a parar la m. En
arribar festes, noms calia
esperar el repartiment
de les barres i els diners
entraven a cabassos... Desprs venien els dubtes, els
comptes que no quadraven,
viatges i soparots a crrec
de la festa que no agradaven, si ms no, a la majoria
del poble.
Des de les Festes del
2011, un govern municipal
diferent comenarem a
canviar la solfa: havia que
collaborar amb el poble i
havia que treballar-se la festa durant tot lany perqu
els diners de lAjuntament

sn del poble. Tot i aix, la


vida en general dels vens
i les venes de Rocafort ja
shavia capgirat tamb pels
condicionants econmics,
socials i familiars que he
esmentat abans, com ha
passat en altres indrets.

govern
Per El
a nou
viure
municipal
tenim la
ferma voluntat de
sa i construir
fort res
les Festes a partir
millor
quedesta
societat actual que
s molt diferent
Ara ha arribat lhora de
fer
Rocafort
un pensament collectiu,
a la de fa 15 o 20

raonat i responsable,
s
rezabaiun
curiosa
pegatina
anys
que
t tot
el
sobre el qu i el com de les
que leamos los nios en la
dret
a
participar
nostres Festes Majors. I
calle Mossen Sorribes, donde
activament
en una
me
cri, y donde tantas
horas
hem de fer-ho junts perqu
he ipasado jugando.
Estaba pegada
tots hem descoltar-nos
redefinici
en lapor
dentro del cristal de algunos de los coentendrens: joves, persoqu siga possible
ches aparcados. Segn crecamos, bamos
nes majors, xiquets, famque
ben
comprobando
quelaentradici
muchas de las
lies, vens de tota la vida i
tiendas,
jardines
y
vehculos
del
entesa
compartisca
nouvinguts.
pueblo tambin permanecan.

espais on cpiguen

El nou govern municipal


propostes
que resA da de hoy,
muchos aos
tenim la ferma voluntat
de an se puede ver en el
despus,
ponguen
a
les noves
construir les Festes a cristal
partir de la antigua tienda de
conductes
socials.
desta societat actual que
s (Francisco Carbonell ), y
Granell
molt diferent a la de fa
o
en15
cristaleras
internas de nuestras
20 anys i que t tot el casas
dret ms antiguas. Seguramente nuestro
a participar activament
en
pregonero
2013 Albert Prez, autor del
una redefinici en la qu
pareado, no era consciente que estaba dejando una frase ya para nuestra historia.
siga possible que la tradici
ben entesa compartisca esEn nom dells i de les conSabemosfraries
que la edit
el grupo
pais on cpiguen propostes
religioses
delcultural
Crist
Renaixena
en el ao 1972.
Estaba
que responguen a les La
noves
de la Providncia
i de
la
tintasde
y elDu
precio
deCorrefabricaconductes socials. impresa a 4Mare
de la
cin de cada
una
eran
4,7 pesetas.
Se imtja,
vos
anime
a fer festa
ia
primieron 1000uds, siendo las ganancias
Estic segura de que junts
participar.
brutas de aproximadamente 7000 pts.
arribarem a bon port; tenim Com cada any confie plenaun any per davant per Ms de 40
ment
la vostra
capacitat
aosen
despus
el ayuntaaconseguir-ho i encara
ms quiere
de viure
i de
miento
editarles
unafestes
actualizacin,
per a millorar-ho.
fer-ho
responsablement
i
volvindolas
a poner
en circulacin, prerespectuosament
per
no
cisamente ahora,
en vsperas de
nuestras
Amics i amigues, les Festes
perjudicar la convivncia.
fiestas de verano.
Majors de 2015 ja sacosten. I Que durant estos dies, que
Las fiestas
mayores de
2014 se pueden
el dur treball de la confraria
comencen
divendres
21
equilibradas.
Con ens
actividade santa Brbera i de ladefinir
Juntacomo
dagost,
que ning
oblides diversas,
para
todos los pblicos,
en
de Moros i Cristians, ben
gue
a avergonyir-nos
amb
escenarios,
y ajustadas
ecopaguen les penes dun diferentes
any
ra dels nostres
carrers
ms complicat que altres.
i de les nostres places al

sendem de cada festa. Que


ning ens arrune una sola
nit perqu no spiga gaudirne amb els cinc sentits ben
desperts lo millor que li
ofereix.
Ho he dit sempre: com ms
siguem, ms i millor sho
passarem junts. La Festa s
del poble, s el poble i per
aix cal fer-la entre tots.
Jo estar amb tots vosaltres, com sempre he fet:
pels carrers, amunt i avall
compartint tradici i novetats que enguany tamb
en tenim amb el Carrer per
als xiquets i Vesprades de
mgia i joc al Nou Espai de
lantic Casino.
El meu agrament a la
confraria de santa Brbera
per la seua cooperaci amb
lAjuntament i tamb a la
Junta de Moros
Cristians
nmicamente
a losi tiempos
que en que
vivimos.
Fiestas que
que consolidan
pel seu esfor
enguany un ciclo
festeja els 25 aniversari de
de
aos de cambio en actividades y
els4Bereberes.

programacin que estoy seguro quedarn


para
muchos aos.
Enhorabona,
amics i vens,
Muchas est
gracias
todos los que durante
Rocafort
de aFestes!
este tiempo las habis hecho posible.
Recordad que el espritu de fiesta, de
colaboracin y participacin, igual que
Amparo
la fe, las lleva cada persona dentro. No se
Sampedro
Alemany
aparenta.
Alcaldessa
Nos vemos por la
calle!

de Rocafort

Alejandro Marco Prez


Concejal de Cultura y Fiestas
Ms informaci en
cultura.rocafort.es/app/
Tamb disponible en
Appstore i google Play.

OPINI

Esforzados
en lo religioso

n este ao, en el que


a finales del mes de
julio, a la parroquia no
le consta que exista ninguna
clavara para las fiestas mayores, excepto la Cofrada del
Santsimo Cristo de la Providencia, la parroquia quisiera
invitar a todos para que, en
estos das, dejemos espacio a
la trascendencia en nuestra
vida y podamos, entre todos,
recuperar el sentido religioso
de nuestras fiestas mayores.
Con frecuencia, tenemos la
tentacin de pensar que las
tradiciones las perdemos
cuando dejamos de hacerlas
pero, esto, no es cierto. Las
tradiciones las perdemos
cuando dejan de ser significativas para nuestra vida y, por
tanto, tambin para nuestro
pueblo. Las cosas, los actos,
las celebraciones dejan de ser
significativas cuando no las
vivimos. En la sociedad en
la que nos movemos, todos
entendemos perfectamente
que las cosas se pueden hacer
sin vivirlas y sin que signifiquen nada en nuestra vida.
Y, de este modo, se pueden
mantener actos, celebraciones, que hace tiempo que
han dejado de tener no solo
significado en nuestra vida
sino tambin la trascendencia
que antao tuvieron para la

vida de las personas y para


nuestro pueblo. Adems,
tenemos otra tentacin, la de
pensar que haciendo las cosas
que siempre se han hecho,
stas por s mismas resultarn significativas.
La parroquia quisiera este
ao que todos nos esforzramos por recuperar el sentido
religioso de nuestras fiestas
no solamente en nuestras
calles sino en aquellos lugares donde quiz hace tiempo
lo perdiramos: en nuestros
corazones, en nuestros matrimonios, en nuestras familias,

en nuestra manera de educar,


en nuestras reuniones de
amigos, en nuestra manera de
entender y vivir las fiestas, en
nuestros trabajos, en nuestros
estudios, en nuestra manera
de pensar, hablar y hacer.
Con el deseo de que todos podamos encontrar, experimentar y celebrar la providencia
de Cristo crucificado que es
por lo que reza la parroquia, a
todos os deseamos unos das
llenas de religiosidad..
Carlos Vidal
Prroco de Rocafort.

Paraules de
la Pregonera

ens i amics, s un
honor grandssim ser
la Pregonera de les
Festes Patronals de Rocafort.
s un honor per diverses raons. La primera s
molt natural perqu quan
lalcaldessa tho demana el
goig s molt difcil dexplicar
i s que igualment se sentirien els homes que mhan
precedit en este honor.
Juan Prez, Albert Prez,
Jos Valls, Enrique Ferriols
i tants altres. Tots sabuts i
sabedors de les histries que
han viscut ac des que naixqueren o des que arribaren
per primera volta sent molt
menuts, com va ser el cas de
Enrique Ferriols. Tot homes
que han escrit ac abans que
ho fera una dona.
Eixes sn les altres raons
per les quals em sent molt
honrada, perqu sc la primera dona que sestrena en
el Llibret com a Pregonera i
perqu sc una de tantes persones que no naixquerem ac
per que decidirem i triarem
viure ac en un moment molt
important de la nostra vida.
Se poden imaginar vosts que
per a mi s una gran ocasi
per parlar del meu poble, de
com el visc des de les dife-

rents visions que puc tindre


com a vena, com a ma mare,
com a treballadora municipal
que vaig ser durant molts
anys, com a abuela, com
a Jutgessa de Pau que sc
ara i tamb com a amiga de
tantes persones que sn una
part fonamental de la meua
convivncia, del coneixement
que els anys mhan donat
i de lalegria que mantinc
com el primer dia de viure a

Rocafort.
Ser Pregonera del meu poble
s una oportunitat molt bonica, nica en la vida duna persona que com jo ha fet deste
poble sa casa per a sempre
des de fa molts anys.
Adela Ortol Vilaplana
Pregonera de les Festes 2015

OPINI
foto: eva maez

La Festa Major

urant la Fira del


Llibre denguany, amb
ocasi de la presentaci del llibre dAlbert Prez i
Marco sobre les festes de Rocafort, tingurem un interessant debat sobre cm han
canviat les festes al poble. Els
que tenim una certa edat vam
poder comparar les festes
dabans i les dara.

quan la gent de la colnia


tornaven a Valncia i ac ens
quedvem la gent del poble.
Per aquestes i tamb per altres raons. Com per exemple,
les ganes de gresca en un
poble sense massa oportunitats de fer-ho al llarg de lany.
Llevat del teatret parroquial i
del cine destiu del Rosaleda,
poca cosa tenem a m.

Permeteu-me unes ratlles per


dir el que pense al respecte.
Les dabans es feien, com en
tants altres llocs, per celebrar
la collita o altres moments
importants del cicle agrari.
En el nostre cas, tamb per
celebrar el final de lestiu,

Per tant, eren unes festes


viscudes amb molta intensitat
i per molta gent de totes les
edats. La de la Mare de Du
del Roser servia, fins i tot,
per presentar en societat
les xiques que eixien de
ladolescncia. Aconseguem

ser el centre datenci comarcal durant uns dies, particularment amb els variets,
que mossn Vicent Sorribes
(el retor del poble, ms lliberal) permetia en contrast amb
les negatives durant molts
anys- en altres pobles. Feia
un goig vore la plaa Major
plena de gom a gom...
Per la seua banda, el dia del
Crist feia de crida comunal
i tot el poble hi participava,
duna manera o altra, aix
com els rocafortans que se
nhavien anat a viure fora,
com tan b ho han contat els
escriptors rocafortans Joan
Prez i Albert Prez.

Per, el ms important queda. Queda


la necessitat i el
goig de trobar-nos
al carrer, de respirar poble, de
sentir-nos partceps de les petites o
grans cabries com
a vens i venes. De
fer gresca junts. I
aix no t preu.
Fem de la Festa
Major la gran oportunitat de mostrar
ldicament el que
som. Que no s poca
cosa en un mn
cada vegada ms
uniformitzat..
Heus ac un aspecte essencial
de les festes majors: les
vivncies comunals, viure
experincies collectives que
serveixen per cohesionar una
comunitat, per fer poble. I
ausaes que ho aconseguien
les de Rocafort!
I les dara? Cm s que no
tenim ni clavaria del Crist?
Cm s que lAjuntament
ha hagut de fer-sen crrec?
Sens dubte s perqu hem
canviat, el nostre poble ha
canviat com ha canviat tota
la societat valenciana. Som
urbanites, ens agrade o no.

La colonia destiu ja hi viu


tot lany. Eixim de vacances.
La televisi i linternet ens
porten la distracci a casa. I
tantes altres coses que donen
sentit a aquest canvi.
Per, el ms important queda. Queda la necessitat i el
goig de trobar-nos al carrer,
de respirar poble, de sentirnos partceps de les petites o
grans cabries com a vens i
venes. De fer gresca junts. I
aix no t preu.
Per tant, no tingam por a que
les festes canvien de pell.

Sense perdre lestimaci per


la tradici, per les tradicions,
innovem en la mida que el
canvi puga projectar ms i
millor la nostra tradici i la
nostra identitat com a poble
cap al futur. Fem de la Festa
Major la gran oportunitat de
mostrar ldicament el que
som. Que no s poca cosa
en un mn cada vegada ms
uniformitzat..
Vicent Soler,
Conseller dHisenda i Model
Econmic de la Generalitat
Valenciana
7

HISTRIA

Les festes patronals fins a 1939


Reprodum pel seu inters un captol del llibre Les Festes Patronals de Rocafort, editat recentment per lAjuntament de Rocafort, dAlbert Prez i Marco.

es actuals festes
patronals de Rocafort
daten del segle XIX.
La primera notcia plenament documentada de qu
disposem es remunta a 1895.
Estes festes no eren, com
hem vist, les que celebrava el Convent, perqu ja
constaven les advocacions
actuals de Mare de Du de la
Consolaci, Santssim Crist
de la Providncia i Santa
Brbera.
Ara per ara, la documentaci ms antiga de qu
disposem sobre les Festes
patronals de Rocafort, es
remunta a 1890. La dada
laporta el cronista del
poble Juan Prez Navarro,
relativa al diari de Madrid
La Unin Catlica, que
el dissabte 6 de setembre
de 1890 inseria una crnica
sobre les nostres festes, que
comena dient:
Nos dicen de Rocafort, que
las fiestas han revestido
este ao una solemnidad
como nunca se haba conocido. Han durado tres das,
domingo, lunes y martes,
dedicadas respectivamente
la Virgen del Consuelo,
Santa Brbara y el Cristo
de la Providencia.

el peridic La Esperanza
del 6 de setembre daquell
any, es referia a les festes
de diverses localitats, entre
elles la de Rocafort, per
sense citar-ne les advocacions a les quals estaven
dedicades.
(archivo t. gorria).

Danys ms tard s una


senzilla nota del diari Las
Provincias com a documentaci a la premsa valenciana.
s del dimecres 28 dagost
de 1895.
ROCAFORT.- El domingo
se celebrarn las fiestas a la
Virgen del Consuelo, Santsimo Cristo de la Providencia y
Santa Brbara. El programa,
adems de las funciones
religiosas, anunciar procesiones, cabalgata, castillo de
fuegos artificiales, ball de
Torrent, pasa-calle, etc.
Per tant, el diumenge segent
era el dia 1 de setembre.
Hi ha, per, una referncia
genrica molt anterior,
concretament de 1872, quan

LES FESTES DE 1898


Disposem tamb
dinformaci de Las
Provincias del diumenge
4 de setembre, dia en qu
comenaven les festes,
que detallava la nota periodstica:
El diumenge, en honor a la
Mare de Du del Consol,
una missa a gran orquestra.
Del serm estava encarregat el canonge doctoral de
Terol, D. Manuel Eixarch.
La piadosa Associaci de
Santa Brbera celebrava el
dilluns la festa religiosa en
honor de la seua patrona. El
serm estava a crrec de D.
Timoteo Casabn. Desprs
de la missa sanunciava
el disparament de gran
quantitat de masclets i un
llarg engraellat. De nit, una
lluda process i en acabant
una traca.
El dimarts, dia 6, dia del

Santssim Crist, a lalba


volteig general de campanes,
diana i disparament de 500
masclets. A les deu, missa
solemne a gran orquestra. La
sagrada ctedra estaria ocupada pel senyor magistral de
la santa esglsia Catedral de
Valncia, Dr. Juan Garrido.
Acabada la missa hi havia
el disparament de ms de
2.000 masclets i un llarg
engraellat. De vesprada
sanunciava un concert en el
carrer del Pi per la brillant
banda de Montcada i de nit
una lluda process amb la
imatge del Stm. Crist de la
Providncia, acabant amb un
castell de focs artificials.
Aix eren, si fa no fa, les
festes de Rocafort a finals
del segle XIX, festes que per
ra dels religiosos agustins
quedaren establides tenint
el primer dia -el de la Mare
de Du de la Consolaci- el
diumenge segent al dia de
sant Agust, 28 dagost. I aix
oscillaven entre agost i setembre. Daltra banda no hi
havia la festa de sant Agust,
la qual tardaria encara ms
de mig segle a ser creada.
LORIGEN DE LA FESTA
DEL STM. CRIST
Ja hem vist que de les tres
festes patronals, noms
una, la de la Mare de Du
de la Consolaci procedeix
del Convent dels Agustins.
Per tant, hem de preguntarnos el motiu de celebrar la

Les resenyes periodstiques sobre les festes de Rocafort


referides en el text.

festa del Santssim Crist


de la Providncia, que el
Convent no celebrava.
Els documents de lesglsia
parroquial no aclareixen res
en este aspecte. Mn. Vicent

Sorribes i Francesc Marco


Valero tingueren el mateix
problema quan en 1955
varen escriure les Notes per
a una monografia histrica
de Rocafort, per ells pre9

HISTRIA
guntaren a les persones ms
majors i s Francesc Marco
Valero qui en el butllet
Fiestas de Rocafort diu
que la festa data de 1868.
Per qu el Crist de la Providncia? Ho diuen els autors
en la monografia histrica
on hi ha el relat duna anciana, Francesca Ferrando,
la Tudeleta, que dna un
poc de llum sobre com es
cre la Festa. Aquella dona
va relatar que son pare fou
nomenat, quan encara era
fadr, clavari de la festa de
la Mare de Du del Roser,
en una poca en qu, per
disposar duna sola imatge,
feien dos festes a la Mare
de Du amb eixa advocaci,
luna els hmens i laltra les
dones.
En vista de tal duplicitat, el
senyor rector va proposar als
clavaris que amb una imatge
del Santssim Crist que ell
possea i que ell anomenava
de la Providncia, es podia
instituir una festa per als
hmens. I aix es va fer.
El text de la Monografia
histrica finalitza dient:
Fins ac el que ens ha contat Francesqueta Ferrando
(la Tudeleta). A comptar per
ledat de Francesca i els que
podien haver passat des que
son pare, fadr encara, fu
la festa per primera vegada
al Crist, uns vuitanta-cinc
anys, al front de la parrquia
estava el Pare Batiste; aix,
10

Una de les imatges ms


antigues de les festes
Patronals, al voltant de
1910

doncs, creem fundadament


que a ell se li deu lorigen
desta solemnitat al Crist.
I en el butllet Fiestas de
Rocafort de febrer de 1956
Francesc Marco Valero
conta:
Con el fin de dar algn dato
de la tradicin de la Fiesta
del Santsimo Cristo de la
Providencia, nos hemos
puesto al habla con aquellas
personas que ms metidas
en nuestra Iglesia y con
cerca de un siglo sobre sus
costillas, pudieran tener
algn dato o conocimiento referente a la misma.
Cuando ya bamos perdiendo las esperanzas de esta
labor informativa, quiso
el Santsimo Cristo de la

Providencia que pudisemos dar algn dato sobre


cmo se instituy la fiesta
al mismo, que como veris
en la lectura de esa pequea
historia de nuestro pueblo,
nos facilit una vecina del
mismo con cerca de ochenta
aos, llamada Francisca
Ferrando La Tudeleta.

Por esta informacin, creemos que la fiesta a nuestro
Santsimo Cristo de la
Providencia, se celebr en
Rocafort por primera vez,
en el ao 1868, estando al
frente de nuestra Iglesia D.
Bautista Ferri, El Pare Batiste y fueron los primeros
clavarios Vicente Bargues
Roca El Abuelo Rons y
Jose Ferrando Santamara
El abuelo Tudela ...
El dia del Crist s el dimarts
segent al diumenge posterior al 28 dagost, dia de Sant
Agust.

CLAVARIES

CLAVARIESSES MARE
DE DU DE LA CORRETJA
Presidenta: Mariln Guix
M ngeles Ramada
Concha Tramoyeres
Charo Ferrando
Amparo Gonzalvo
Piluca Hernndez
Maribel Caamero

Amparo Hernndez
M Jos Belenguer
Lupe Hernndez
M Jess Berrocal
Amparo Ordua
Isabel Vitoria
Merche Alberola

Leonor Ballestar
Maru Belenguer
Lola Gimnez
ngeles Mart
Irene Mart
M Carmen Molt
Carmen Vidal
11

MEMRIA GRFICA

Les primeres
instantnies del nostre poble
El passat mes dabril es va inaugurar lexposici, comissariada per Juan Prez
Navarro, sobre la memria grfica de Rocafort. En esta edici del llibre de
festes arrepleguem algunes de les fotografies ms antigues del nostre poble,
en una selecci feta pel mateix Juan Prez i Toms Gorria.

Clavaris de Santa Brbera 1908

Claustre, entre 1911-13


12

Estes tres fotografies


van ser gentilesa
dAdela Marco i es van
realitzar entre els anys
1911 i 1913 que va ser
quan va estar Mossn
Jos Ballester

Repartiment dentrepans a la porta de lEsglsia entre 1911-13

Fotos escolars: la
primera de 1912,
gentilesa de
Amparo Huguet,
feta a lestaci.
Laltra deu ser
ms antiga,
per la forma de
vestir, feta al
Claustre.

13

MEMRIA GRFICA

Imatge de principis del segle XIX, amb els socis de la Sociedad de Trabajo y Cultura.

Una imatge estereoscpica de la plaa de la Llotgeta. s possiblement la foto ms antiga


de lEsglsia ja que es pot apreciar que el rellotge del campanari, encara no existia. A la
dretal algunes de les fotografies estereoscpiques, posiblemente de la mateixa colecci.
archivo: toms gorria
14

15

MOROS I CRISTIANS
en tots aquells actes que
lAjuntament ens ha posat a disposici, o ens ha
demanat collaboraci.
Han passat els anys, i
hem vist des de grans
festes a les limitacions
que la conjuntura econmica ens est fent viure
en lactualitat, per que
amb illusi i esfor es
van superant.

La Junta de Moros i
Cristians de Rocafort

n dia i per casualitat


vaig venir a aquesta
meravellosa poblaci i em
va agradar tant que ja no
vaig poder ms que viure,
veure crixer als meus fills
i gaudir daquesta poblaci,
dac a la meua integraci en
les festes, sobretot en la de
Moros i Cristians.
Una Festa que la que es va
integrar la Fil de Berbers,
la qual es va formar fa 25
anys i jo a ella un parell

16

danys desprs, amb pocs


components de la poblaci
en lactualitat, per que ha
anat any a any mantenint la
seua filosofia dintegraci,
participaci, i collaboraci,
amb els diferents actes que
es realitzen en les seues
festes patronals. A vol dir
que els que vnen de fora
senamoren de Rocafort i les
seues festes.
Hem participat en les
paelles, discombils, olles, i

Ajuntaments de diferents
opcions, i en tots els casos, les ajudes dels seus
dirigents han sigut un
aspecte important per a
la celebraci de la festa.
Per a des dac convide
a tots els que vulguen
unir-se a aquesta festa,
que ens pregunten,
vengen i convisquen amb
nosaltres, tant la nostra
fila, com les altres que
hi ha.
No vull acomiadar-me
sense agrair al nostre
president Antonio Collado Bosca, la seua capacitat dorganitzaci, i manteniment de lesperit,
aix com el sacrifici que
suposa portar tot aquesta
organitzaci durant tants
anys. Per a des de la
fil que presideixes et
diem: grcies president.
Francisco
Madrona Clavel
La Junta de Moros
i Cristians

PROGRAMA
FESTA MOROS
I CRISTIANS
2015
DIVENDRES
28 DAGOST
21.00
Sopar de germanor entre
les Files. Organitzada
per la Junta de Moros i
Cristians, en la C/ Doctor
Lpez Trigo, des del
nmero 27, fins al 33.
Desprs rebrem a la
clssica msica amb els
Albaes, tradicionals.
DISSABTE
29 DAGOST
08.00
Com s tradicional i
acompanyats de la Banda
de Msica de Rocafort,
realitzarem la nostra despert, en la qual participaren totes les files, amb
el recorregut habitual.
09.30
smorzar en la llar del jubilat, una vegada acabada
la plvora.

Bndol Cristiano
LLauradors

Banda
A. MUSICAL XITO BAND

22.30
Pujada de bandes, on
en sentit invers a la
desfilada, acompanyats
dels diferents estendards,
faran el recorregut cap a
la Plaa dEspanya, lloc
deixida de lentrada de
Moros i Cristians.

Bndol Moro
Fil Berberes > homes
Fil Berberes > dones
Fil Nezayem > homes

XARANGA XE COM SONA


XARANGA PITICLI
U. MUSICAL DE ROCAFORT

23.15
Entrada de Moros i
Cristians amb el segent
ordre (veure quadre)

17

Nit de
paelles
INSCRIPCI 1 RESERVA:
Dies: Del10 al 18 dagost
> de dilluns a divendres
Lloc: Ajuntament
Horari: de 10 a 14 h
Lmit de paelles: 70
Places per paella: 18 comensals
Reserva per persona: 2 paelles
Preu dinscripci per paella: 25 + 5
de fiana > neteja de taules.
Es tornaran la nit de paelles quan es
comprove que la zona assignada esta
arreplegada.
Sobtindra la RESERVA en omplir la
inscripci a IAjuntament per ordre
rigors darribada.
Es pagara directament ala Confraria
de santaBrbera com a collaboradors
de lesdeveniment i es triar lliurement el nmero de paella sobre planol,
sense passar per loficina de lentitat
bancria.
Lorganitzaci proporcionar: arena,
llenya, poals, taules, cadires, coberts
i gots.
Arranjament de paella, per als 18
comensals, es a dir, menjar, beguda,
postre i coca cristina.
NO OBLIDEU DE DUR LA PAELLA,
ELS FERROS I LA PALETA.

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT

PARC DEL POBLE RAMON FONTESTAD

Dissabte, 22 dagost 21.30 h.


18

PROGRAMA
DIVENDRES
21 DAGOST
23:00

Preg
> Plaa Major
00:15h

Miquel Gil en concert


> Plaa Major

DISSABTE
22 DAGOST
21:30

Nit de paelles
> Av. Mossen Sorribes i
Parc del Poble a Ramn
Fontestad
23:45

Msica i Animaci
> Parc del Poble a Ramn
Fontestad

DIUMENGE
23 DAGOST
23:30

Nit de Rock
Atzembla
Contra-Band
La Caravana
> Parc del Poble a Ramn
Fontestad

Miquel Gil
Desembarca molt jove en la msica de transmissi oral. Els
seus primers passos musicals els dna en ambients rockers,
per prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els
quals funda Al Tall; des daleshores est immers en la msica
darrel tradicional. En diferents etapes dAl Tall ha estat
baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i espordicament dol-ainer. Per la veu s, sens dubte, lintrument amb
qu aprn a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit
de molts anys destudi. En lactualitat s una de les grans veus
del panorama musical mediterrani.
19

PROGRAMA

DILLUNS
24 DAGOST
11:00

Eugeni
Alemany
s un conegut presentador,
reporter i guionista de televisi. Al llarg de la seua carrera
ha treballat en les principals
cadenes del nostre pas, fent
tot tipus de programes: Caiga
Quien Caiga, Trau la llengua,
Gormandia, Nos pierde la
fama, Xq no te callas, A la
fresca, Sense filtre, etc. etc.
El seu estil irnic, enginys i divertit ha fet molt popular a este
valenci, que ara trasllada el
seu humor de les pantalles de
TV als escenaris teatrals, amb
un espectacle 100% valenci i
100% imprevisible.

Globot Infantil
> Plaa de San Sebastian
21:30

Sopar popular
> Plaa Major

DIMARTS
25 DAGOST
19:00

Carnestoltes infantil
> Placa dEspanya.
En acabar el passacarrer,
espectacle infantil La Pop a
la plaa dEspanya
21:30

23:00

Nit dhumor
Ral Anton
Eugeni Alemany
> Plaa Major

Ral
Antn
Cmic valenci guanyador
de 9 concursos nacionals
de monlegs, entre ells
La Chocita del Lloro de
Madrid. Presentador del
Valncia Comedy Club s
fams per traure punta
a tot el que ocorre en la
capital
del Turia.

Sopar popular i verbena


> Carrer Nicols Alonso

DIMECRES
26 DAGOST
10:00

El carrer per als xiquets


Jocs tradicionals infantils
> Plaa de sant Sebasti,
carrers Bonavista I Toledo
11:00

Mercat dartesania
durant tot el dia
> Plaa dEspanya
18:30

Pop Arte de Magia amb


Nacho Diago
> Nou Espai de lAntic
Casino
19.30

Triduo al Crist de la
Providncia
> Esglsia
21.30

Sopar popular
> Plaa dEspanya
23:00

Msica en directe
> Plaa dEspanya

20

Rock&Fort

PARC DEL POBLE RAMON FONTESTAD


Diumenge, 23 dagost 23.30 h. Entrada lliure

CONTRA-BAN

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT
21

PROGRAMA
DIJOUS
27 DAGOST
19.30

Triduo al Crist de la
Providncia
> Esglsia
22.30

Carnestoltes
00:00

Espectacle de DJs

DIVENDRES
28 DAGOST

22:30

Nit dalbaes.
Josep Aparicio Apa.
- Eixida des de lAjuntament
- Crist de la Providncia i
santa Brbera (esglsia)
- Persona Major: senyor
Juan Granell (Juan el Pera).
Carrer Francesc Carbonell,
32
- Junta de Moros i Cristians.
Carrer Lpez Trigo, 29
- Pregonera: senyora Adela
Ortol. (Zona Bulevar).
00:00

Actuaci Sonora Latina


> Plaa Major

18.00

Inauguraci Mercat
dartesania
> Boulevard
19.30

Triduo
al Crist de la Providncia
> Esglsia
19.30

Trvial per equips


> Nou Espai de lantic
Casino
20.00

Ftbol.
Trofeu de Festes
Rocafort CF
Veterans de Rocafort
> Camp de futbol municipal

22

Nacho
Diago
Presenta Pop-Art de mgia, un
espectacle on la realitat i la ficci
es confonen per la illusi.
Tot a sota un punt de vista
entre el sentit de lhumor i el
contrasentit, passant pel sentit
homenatge. Realitzat amb objectes quotidians com a sabates,
bitllets, culleres, fins i tot un
ull hum, per sobretot amb la
ment dels espectadors.
> Dimecres
26 dagost
> Nou Espai de
lantic Casino
18.30

Control en tots els accesos


a la plaa Major: prohibida
lentrada de carros de
compra, dampolles de
vidre i de pots.
Prohibit el consum
dalcohol fora de la plaa
Major.
Els participants en
el Carnestoltes sn
responsables dendur-sen
qualsevol element que
hagen utilitzat durant la
desfilada.

CARNESTOLTES
Dimarts 25 dagost
19:00 Carnestoltes infantil
> Eixida desde la plaa dEspanya

Dijous 27 dagost
22.30 Carnestoltes

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT

PROGRAMA
DISSABTE
29 DAGOST

Imatge de la Duta de Santa


Brbera de lany passat
FOTO: AJUNTAMENT DE
ROCAFORT

08.00

Despert Mora
Mercat dArtesania (tot el dia)
19.30

Festivitat Sant Agust,


Missa per a tots els xiquets
> Esglsia
23.00

Entrada de Moros i Cristians

DIUMENGE
30 DAGOST
08.00

Mercat dArtesania (tot el dia)


10.30

Festivitat Mare de
Du del Roser, Missa per a
totes les joves > Esglsia
19.50

Salves en honor Mare de


Du de la Corretja
20.00

Missa Mare de
Du de la Corretja
> Esglsia
20.30

Granissat per al venat


> La Llotgeta
22.00

La Duta de Santa Brbera


Finalet. Casa de la Santa
> Carrer santa Mnica
00.10

Cord > Plaa Major


24

ACTIVITATS AL
POLIESPORTIU:
Des de les 11 de la nit fins
a la 1 de la matinada, bany
nocturn a la Piscina A partir
de les 12 de la nit: Jocs de
taula, escacs, truc, parxs,
dmino... > Accs tallat a
travs de la plaa Major

CORD
Diumenge
30 dagost
00.10 hores

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT

ORGANITZA
Confraria de santa Brbera

25

PROGRAMA
DILLUNS 31
DAGOST
13.00

Sobretaules. As. Confraria


Santa Brbera

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT

15.00

Masclet..
As. Confraria santa Brbera
> plaa Major
19,30

Festivitat de santa Brbera,


Missa per als joves
> Esglsia
20,30

Romeria.
As. Confraria santa Brbera
23,30

Actuaci musical
> Plaa Major

DIMARTS 1
DE SETEMBRE
08.00

Salves anunciant la Festa


11.00

Missa major en honor


del Santssim Crist de la
Providncia
15.00

Masclet
> Plaa Major
21.00

Process
Desprs de la process,
finalet.
> Plaa Major
26

poliesportiu

28 AGOST 20.00 H.
ENTRADA LLIURE

Rocafort
CF Amateur

vs Rocafort
CF Veterans

TROFEU
FESTES
2015

GASTRONOMiA

Concurs 5 edici
RUTA DE LES TAPES
Iniciativa per a fomentar la participaci del consumidor, visitant establiments que no
solen freqentar i donar a conixer la diversitat i qualitat de tapes que es poden trobar a Rocafort propiciant una sana competitivitat entre Bars i Restaurants afermant
la collaboraci amb les Festes. Consolidar esta activitat ja que resulta beneficiosa
per als propietaris destabliments hostalers i per als consumidors.







































Polideportivo






















































  

P. San
Sebastin

Plaza de
Espaa








































28



Urbanizacin
Tarongers










Zona Verde





































Pla
Ba

















1.- BAR LESTACI. Bar Poliesportiu Municipal C/ del pou, s/n


2.- VILLA AMPARO AVDA. Eugenio Lpez Trigo, 7
3.- BAR CAAMERO. C/ Jos Lpez Trigo, 9
4.- BAR RESTAURANT LLAR DEL JUBILAT. C/ Convent, 3
5.- LA ROCA BRASAS Y COPAS. Avda. Cortes Valencianas 18 A
6.- LA TABERNA DE CHIPRI. Avda.Cortes Valencianes, 15
7.- EL PATIO DE LAS BRASAS. Ausias March, 99
8.- BAR RESTAURANTE BOULEVARD C/ Burjassot, S/N










Estacin
Bars i restaurants participants
Metrovalencia











 


















 



Plaza de
Santa
Barbara



Colegio
Pblico








Colegio








Llotgeta













 

























P. San
Sebastin










 








Plaza de
Espaa






  

3 
  







8









 

















  




















































Urbanizacin
Tarongers

Cem








 












 






























5










Club de Campo

aza
allargues





Colonia
San
Sebastin









































Cementerio

AJUNTAMENT
DE ROCAFORT

PLAA MAJOR

Divendres,
28 dagost
24.00 h.

30

ENTRADA
LLIURE
31

CV-

SSOCIACI DE COMERCIANTS
MPRESARIS DE ROCAFORT

CV

VALENCIA

CV-

Colegio
EPLA

16. Peluquera y Esttica Isabel


17. Fotografo Vicente Lzaro
18. Softime
19. Asesora Jurdica Nuria Alfonso
20. Juan Marco Seguros
21. Asesoria Global
22. Farma-Amaparo parafarmacia
23. Clnica Dental Rocafort
24. ptica Optimil
25. Tne English Studio
26. Papelera Maribel
27. Carpintera Metlica Poza
28. Carpintera Jos A. Fernndez
29. Brico Rocafort
30. Apuntomovil
307

1. Horno Francisco Ibez El canto


2. L`Artes pa i dol
3. Forn Nou
4. La Tenda de Victoria
5. Centro Quiroprctico
6. Inmobiliaria Pay
7. Admon. de Lotera Tio Viti
8. Frutas y Verduras Multi-Hogar
9. Frutas y Verduras Susana
10. Pescadera Pepe
11. Carnicera Hnos. Bernabeu
12. Restaurante Gadhus
13. Bar Restaurante Bouquet
14. Peluquera seoras Angelita
15. Ruiz Peluqueros

310

Juan

Avda.

Pr

of

es

or

Jaume

io

Manu

el

to

Lepan

Ausia

Calle

Calle

gustn

Blasco

Avda.

Macha

Garca
co

Federi

Poeta

or

Pint

C/ Jaim
e I El
Conquis
tad

Lorca

sa
de
Batalla
C/

Jos

Anton

23

Calle

C/

Calle

C/

Ra

Avda.

Doctor

n Sorr
ibes

Calle

Mosse

C/

Calle

Alman

Garca

C/

Dolz

Cirat

Jos

Avda.

Germanas

Roig

r
iva
Cam

pol

de

Plaza Santa
Brbara

13

Te

Plaza
Espaa

Vilella

10

14

Calle

C/

Dolz
J os
Calle

12

Avda.

Barn

de

C/ Francis co

Damas
Savall o

Conde

ta

25

Maestro

o Lpez

r
a.
Do
cto
Avd

Bonavis

eni

de la
Acequ
ia

Polideportivo

32

Marco

er
Birl
es

grario

C/

23

Eug

Paseo

11

C/ Francisco Carbonell

Pou
Ayuntamiento

Calle

Casa Cultura

Calle

18

Iglesia

Plaza
Mayor

Mayor

26

Toledo

Calle

Plaza San
Sebantin

C/ Trasa

21

Fontill

Terrateig

Trigo

Lpez

Jos

Trigo

Mnica

Doctor

Avda.

March

Ausias

Cal
le

Convento

Santa

de

ella
Calle God

Calle

Calle

24

Centro Salud

C/ Sta.
Brbara

r
Calle Valencia

Pe
llic
e
C/ Doctor Agustn

Barn

Calle

Avda.

17 16

7 19 15 29
30

C/

Colegio

C/ Burjassot

C/ Conve
nto

13

Dolore

C/

Docto

Calle

a
Ferrad

GODELLA

C/ J. Roca Colas

Valero

Poligono Industrial
Obradors

Maes tro

36

Carlos

21

C/ Antoni

C/ Maest

ro

jal

Mosse

28
Sorribe

do

Brose

ta

Ca

Parque del Pueblo


Ramn Fontestad

F.Gregori

Andrs

Calle

Calle

Calle

LHo

rta

lle
Ca

ASSOCIACI DE
COMERCIANTS
I EMPRESARIS
DE ROCAFORT

Nord

lar

va

Bo

ch

Llu

Jos

lle

t
rat

st
on

osa

27

Ramn

ada

os

Monc
Calle
ada

chos

ro
a Ampa
C/ Dos Suay
Cort

Monc

rro
Massa

Padre

Calle

Calle

Calle

er

io

Urb
La

E
Calle

Camino

de

la

Bon
Cipri
C/

Padre

C/ Cris tobal Colon

Calle

de

C/

Sorian

Colom
Anton

Ibe

a
avist

Calle

Giner

Calle

Luis
s
ue
Marq
Calle

San

io

Avda.

Blasco

e
nriqu

Calle

er
Colom

Ibe

Blasco

re

March

s
Ausia

Benlliu

ariano

tor

rroch
Massa

a
Fullan

Estela
de

Ibe

March

Ausias

Avda.

Avda.

March

Avda.

l
da

enter

estam

Na

Nicol

Ferrer

Alonso

ida

en

Av

Urbanizacin
Tarongers

MONCADA

Cajal

Au

ci

itu

Ser

es

Ern

lle
Ca

Ca

e
all

Colegio

Ord
Plaza
Baillargues

Calle

Bovala

Vicen
te

Massarrojos

-->

33

IV Concurs
de Fotografia
digital
ROCAFORT
EN IMATGES

Ms informaci i bases: www.rocafort.es


http://www.rocafort.es/noticias/2292-4t-concurs-defotografia-digital-rocafort-en-imatges/

You might also like