B1375A - Fitxes Cataleg E1

CATLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC, HISTRIC -ARTSTIC I PAISATGSTIC
DELS ESTABLIMENTS EMBLEMTICS DE LA CIUTAT DE BARCELONA

CATEGORIA E1: ESTABLIMENTS DE GRAN INTERS.
Fitxes del Catleg del Patrimoni Arquitectnic, Histric-Artstic i Paisatgstic

dels Establiments Emblemtics de la Ciutat de Barcelona
CATLEG CATEGORIA E1: ESTABLIMENTS DE GRAN INTERS.
NDEX
ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC ................... [6] .............................. 3
LONDON BAR ............................................. [142] ............................ 45
ANTIGA CERERIA LLUIS CODINA ....................... [7] .............................. 5
CASTELL LLOBET Y CIA .............................. [149] ............................ 48
BARRETERIA OBACH ..................................... [31] .............................. 7
NUMISMATICA CALIC ............................... [151] ............................ 50
CAF DE L'OPERA.......................................... [37] .............................. 9
ANTIGUA CASA FIGUERAS ........................... [158] ............................ 52
CASA ALMIRALL............................................ [44] ............................ 11
PASTISSERIA PUJOL-LA ESTRELLA ................. [159] ............................ 55
CASA BEETHOVEN ........................................ [45] ............................ 13
EDITORIAL BOILEAU .................................... [220] ............................ 57
CASA GISPERT .............................................. [47] ............................ 15
FARMCIA ROBERT ..................................... [228] ............................ 60
LA ARGENTINA ............................................. [56] ............................ 18
FARMCIA GALUP ...................................... [230] ............................ 64
EL INDIO ...................................................... [68] ............................ 21
FARMCIA Dr. SABATS .............................. [231] ............................ 68
EL INGENIO .................................................. [69] ............................ 24
GENEROS DE PUNTO LA TORRE .................... [252] ............................ 72
ELS QUATRE GATS ........................................ [74] ............................ 26
LA CONFITERIA ........................................... [258] ............................ 75
FARMCIA JOAQUIM CASES .......................... [86] ............................ 29
HERBORISTERIA LLOBET .............................. [316] ............................ 78
FARMCIA COMABELLA ................................ [87] ............................ 32
FARMCIA GUINART ................................... [357] ............................ 80
FARMCIA DR. DIV ...................................... [92] ............................ 35
FARMCIA ALMIRALL .................................. [379] ............................ 83
GANIVETERIA ROCA ...................................... [97] ............................ 38
UNION SUIZA DE RELOJERIA ........................ [433] ............................ 86
GUANTERIA PERFUMERIA MAOS ............... [102] ............................ 41

HERBORISTERIA DEL REI .............................. [105] ............................ 43

ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC
[6]
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local esquerre de la planta de ledifici que afronta a la Rambla,
amb una porta daccs i diversos aparadors. Disposa delements tangibles dinters
patrimonial tant lexterior com a linterior.
C La Rambla 78
DADES GENERALS
Denominaci
Adrea
C La Rambla 78 80
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Ciutat Vella / el Barri Gtic

12940 / 001
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
PGM Pla general metropolit

12b(p) Zona de casc antic de conservaci del centre histric. Protegit
B edifici i establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
cantonada
PB+3P
Font: 1830; edifici: 1884
historicista
ELEMENTS TANGIBLES DINTERS

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1912?
CATEGORA: E1: Establiment de gran inters.
Es tracta duna estructura que configura un nou pla de faana a la zona de la planta baixa
que es localitza en el costat esquerre de la porta daccs a linterior de ledifici. Damunt
dun scol petri es desenvolupa una estructura de fusta que configura un nou pla de
faana, formada per uns estrets muntants que configuren els espais dels tres aparadors
que es localitzen a cada costat de la porta daccs a linterior del local. Damunt de cada
aparador es disposen diversos rtols (de vidre amb carcters esgrafiats) anunciadors dels
productes del ram de la camiseria. En el de la porta daccs a la botiga, el rtol hi diu
Preu fix, la mateixa llegenda inscrita en el marbre al peu de la porta daccs. Una
estructura superior, que treballa com a llinda de tot el conjunt, disposa dun rtol
anunciador de lestabliment de les mateixes caracterstiques que els anteriors.
INTERIORS
Es conserva gaireb tot el mobiliari original de la botiga (moble de la caixa registradora,

taulells mostradors-vitrines, cadires, punts de llum de llaut, etc.) amb una marcada
esttica modernista. Destaca el treball de fusta dels prestatges que ocupen la gaireb
totalitat dels murs. A ms del treball decoratiu dels remats superiors, aquests prestatges
incorporen unes persianes, tamb de fusta, per protegir els productes emmagatzemats.
INTERVENCIONS
DATA REVISI: Novembre 2014.
Qualsevol intervenci a realitzar a l'establiment haur d'atendre als seus valors

patrimonials, amb especial atenci a la composici, materials i cromatisme adoptats.
Les intervencions que afectin mbits amb elements protegits partiran del coneixement
aportat per un estudi histric, i justificaran la soluci adoptada tant per els elements a
protegir com per a la eliminaci o addici d'altres.
Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits : A l'exterior
tots els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, els prestatges amb
persiana, el moble i la caixa registradora, els taulells mostradors, les cadires i els punts
de llum modernistes.
S'ha de mantenir el rtol principal i tots els rtols secundaris. Si cal afegir nova retolaci,
aquesta es collocar de manera que no interfereixi amb els elements catalogats.
Conservaci dels elements destructura i accionament del tendal.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1820 Any de fundaci del negoci d'Antoni Cotchet. A la seva mort el negoci passa al seu
nebot Josep Xanc qui, el 1842, s'associa amb Joan Bel.
1xxx Els dos socis es separen. Joan Bel s'estableix pel seu compte (veure element 208) i
l'establiment passa a denominar-se "Camiseria Xanc".
1912? Decoraci interior
1970 El negoci passa a l'actual responsable, Tristan Xanc.
1985 Restauraci acurada del mobiliari interior.
1993 Placa de reconeixement dins la campanya "Barcelona, posa't guapa"

BIBLIOGRAFIA
El Peridico 15-01-1993 "Guapos per sempre"

FAV-AMORS, 2007. p.312
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1820-sastreria-xanco.html
DOCUMENTACI
Edifici

Situaci
ANTIGA CERERIA LLUIS CODINA
[7]
DESCRIPCI
Establiment que ocupa els espais situats a lesquerre del portal daccs a la zona de
vestbul de la caixa descala. Disposa delements dinters patrimonial a lexterior i a
linterior.
C Bisbe 2
DADES GENERALS
Denominaci
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Bisbe 2 B
C Parads 1 Pl. Sant Jaume 5
12420 / 005
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

7a(p) Equipaments actuals. Protegit
C edifici
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+entresl+4P
Segle XVIII

EXTERIORS
Lestabliment disposa de tres portals, dos aparadors en els laterals i en el central es

disposa la porta daccs. Els aparadors sn simples, amb una estructura de fusta
perimetral muntada damunt una reixa de ferro de fosa formant balustres. El portal central
disposa duna estructura de tres fulls de fusta conformant una zona de vestbul amb la
porta vidriera daccs al mig. A nivell de les llindes es disposa dun calaix aplacat a tot al
llarg de la superfcie que ocupen els tres portals de faana. De fusta motllurada, cont el
rtol de lestabliment pintat damunt vidre. Al mig i a la part superior daquest calaix, es
disposa dun plaf decoratiu elevat, amb un escut envoltat per la llegenda cera verge
dabella, suportat per una filigrana de talla de fusta.
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1825
INTERIORS
Damunt dun paviment bicolor formant un escacat i a gaireb tot el permetre dels murs,
es conserven els mobles amb prestatges vidrieres damunt una base de calaixos i armaris,
uns mobles que arriben fins el sostre. Destaquen les solucions de les cantonades, amb
vitrines formen raconeres. Es conserven els taulells, uns mobles formats per quarterons
amb muntants laterals de talla amb mnsules sota el sobre que s de marbre.
INTERVENCIONS

Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits: A l'exterior
la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A l'interior el paviment, les
prestatgeries i els taulells.
Les intervencions proposaran la eliminaci dels elements no adequats, sobreposats
incoherents: En particular les tanques metlliques de ballesta, i els focus.
Conservaci del rtol principal i l'escut. La nova retolaci a afegir no afectar a cap
element protegit.
NOTICIES HISTRIQUES
1825 Vicen Marrugat funda l'establiment.

> 1898 La botiga passa a mans de Lluis Codina. En aquesta data el propietari s'adrea a
les autoritats municipals i sollicita perms per a repintar la faana de la botiga. La seva
nissaga continuar portant el negoci fins a l'actualitat.
Exterior
Interior
BIBLIOGRAFIA

EARHA, 1989. p. 69 "Cereria Codina. Fundada en 1825."
FAV-AMORS, 2007. p. 79

http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/03/1925-cerera-codina.html
DOCUMENTACI
AMCB. Fo-454-AH. Any 1898
Edifici
Situaci
Faana 1993. Foto: J.

Dulsat.

BARRETERIA OBACH
BARRETERIA OBACH
[31]
DADES GENERALS
Denominaci
BARRETERIA OBACH
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Call 2
C Banys Nous 1b
12850 / 001
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

12b Zona de casc antic de conservaci del centre histric
D
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Estructura de fusta i vidre aplacada als baixos de la faana, ocupant gaireb tota
lamplada de la parcella. Dita estructura s corba ja que ledifici fa cantonada amb el
carrer dels Banys Nous. Disposa delements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a
linterior.
C Call 2
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+3P
31

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local cantonada
PB
1924
Lestructura aplacada est formada per diversos aparadors disposant de dues portes
daccs que formen un petit vestbul amb aparadors de mirall corb. Lestructura de fusta
est muntada damunt duna zona de scol daplacat de marbre fosc, i a la zona alta, a
nivell del forjat, es desenvolupa un calaix continu que remata i unifica, com si es tracts
dun a visera, tots els aparadors. Dit calaix emmarca, amb motllures simples, un rtol amb
el nom i anunci del contingut de lestabliment amb grans carcters esgrafiats damunt un
vidre fosc.
INTERIORS
Es conserva la decoraci interior original: el mostrador, els armaris, els prestatges i les
caixes de fusta pels barrets. Tamb dues taules de fusta amb peus de ferro de forja.
INTERVENCIONS

tots els elements que formen la faana de l'establiment. A l'interior, el mostrador, els
armaris, les caixes de fusta, i dues taules amb peu de forja.
incoherents: En particular els focus i la seva installaci.
L'establiment haur de conservar el rtol existent. Si cal afegir nova retolaci, aquesta es
collocar de manera que no interfereixi amb els elements catalogats.

NOTICIES HISTRIQUES
1924 Ramon Obach funda la barreteria.

BIBLIOGRAFIA
Exterior
Interior

EARHA, 1989: p.96."Venta desde hace mas de 70 aos ... Conserva la decoracin y el
mobiliario de la poca."
FAV-AMORS, 2007. p. 193
http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/03/05/barreteria-obach-un-negoci-familiar-fundat-lany1924/
DOCUMENTACI

BARRETERIA OBACH
Edifici
31
Situaci

CAF DE L'OPERA
CAF DE L'OPERA
[37]
DADES GENERALS
Districte/Barri
Ref. Cadastral
CAF DE L'OPERA
LA MALLORQUINA
C La Rambla 74
C Aroles 6
12940 / 005
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

C edifici i exterior establiment
Adrea
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local dret de la planta baixa i part de la planta entresl de
ledifici afrontat a la Rambla, amb una porta daccs centrada. Disposa delements
tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
C La Rambla 74
Denominaci
37
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+entresl+4P
1882-83
Neoclssic
Ramon Ribera i Rodriguez, m.
d'o.

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local dreta
PB+entresl
1929
Modernista (exterior)Neoclssic
(interior)
Estructura que configura un nou pla de faana a lobertura que es localitza en el local del
costat dret de la porta daccs als habitatges. Est formada per dos muntants laterals
(brancals) que emmarquen una estructura de fusta, amb una porta centrada daccs a
linterior del local. Els muntants incorporen un scol de marbre decorat i un emmarcament
superior de fusta amb motius decoratius de talla de temtica vegetal. Una segona
estructura de fusta se situa format una llinda que sobresurt de lanterior i que cont un
tendall amb el nom de lestabliment.
A le baranes de ferro de dos dels balcons ampitadors de la planta entresl es conserven
dos cartells anunciadors amb carcters actuals.
INTERIORS
Linterior conserva la decoraci noucentista amb un ampli sal amb plafons als murs
pintats sobre tela representant figures femenines i gerros amb flors. Entre els plafons es
conserven diversos miralls gravats a lcid representant figures femenines probablement
personatges de diverses peres. Els sotres mostren plafons amb ornamentaci
geomtrica i vegetal. Darrera la barra destaca lampoller de fusta amb un mirall central
amb una lira amb lescut de la ciutat gravat a lcid.
Com a mobles, es conserven tamb cadires art dec.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de lestabliment. A l'interior els plafons amb
pintures a parets i sostre, els miralls gravats, l'ampoller de fusta i les cadires Art Dec.
incoherents: En particular els focus, les lmpades pl, i la caixa de la alarma.
Els dos rtols situats a la planta entresl poden substituir el seu contingut literal
recuperant les seves caracterstiques histriques: fons negre, marc i lletres daurades.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1882-83 Construcci de l'edifici projectat pel mestres d'obres Ramon Ribera i Rodrguez.
Existeixen precedents anteriors que parlen duna casa de postes o hostal que dataria de
finals del segle XVIII, duna confiteria dita La Palma documentada el 1863, abans per
de la reedificaci de ledifici- i duna afamada xocolateria-restaurant, La Mallorquina,
aquesta s oberta un cop construt lactual edifici de 1882-83.
1929 Inauguraci del Caf de l'pera (propietat d'Antoni Dria) a l'establiment on abans
ja hi havia hagut la xocolateria-restaurant ("La Mallorquina").

CAF DE L'OPERA
37
195x Canvi del taulell

1990 Restauraci del local a crrec de larquitecte Antoni Moragas. Durant les obres van
aparixer decoracions anteriors vuitcentistes (sota les actuals i tapades) que cal atribuir a
lestabliment de La Mallorquina i no a La Palma.
BIBLIOGRAFIA

FAV-AMORS, 2007. p. 199
BANCELLS-COPONS, 2010. p.27
http://www.cafeoperabcn.com/historia.php
Aquest local inicia la seva activitat restauradora a la fi del segle XVIII com Taverna-hostal
punt de sortida dels carruatges cap a pobles de la comarca i altres ciutats com Zaragoza
,Madrid ,etc.
http://www.cafeoperabcn.com/fotografias.php
recull de fotografies antigues i actuals
http://www.rutadelmodernisme.com/PopUpLocal.aspx?IdLocal=11&Idioma=ca
11. Caf de l'pera
http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&contenido=body_sortim
.htm
9. Caf de l'opera
http://www.amigoshop.es/shops/BG7OECQQGB
visita virtual
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI

10
CASA ALMIRALL
CASA ALMIRALL
[44]
44
DESCRIPCI
Establiment situat a lesquerre del portal daccs a la zona de vestbul de la caixa

descala, amb dos portals, un dells situat a lestret xamfr que forma amb el carrer
Ferlandina. Conserva elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
C Joaquin Costa 33
DADES GENERALS
Denominaci
CASA ALMIRALL
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Joaquin Costa 33
C Ferlandina 14
Ciutat Vella / el Raval
50850 / 011
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
BA188 PERI del sector del Raval

12b(p) Casc antic de conservaci del centre histric. Protegit
C establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
Entre mitgeres / Cantonada
PB+entresl+4P
1860
Neoclssic
Pablo Masferrer, m. d'o.

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre / xamfr
PB+entresl
188x
Modernista
Els dos portals disposen duns emmarcaments situats a ras de faana, amb unes portes
vidrieres amb un treball de lnies corbes defensades per porticons que tanquen els
accessos. Al portal del carrer Joaquim Costa sobserva el cap de la barra interior
realitzada amb marbre. A les llindes dels portals i aplacat a la faana sobserven els rtol
de lestabliment en vidre pintat dins dun marc de fusta de lnies corbes. Les obertures de
la planta entresl sn simples, sense cap element destacable.
INTERIORS
Conserva gran part de la decoraci original destacant el taulell (barra) i laparador

(boteller). El taulell est realitzat amb marbre itali de diferents colors, llevat del taulell
que s de marbre blanc. En un dels extrems de la barra hi ha una figura femenina, fosa
en ferro, que s la imatge de la musa de lExposici Universal de Barcelona celebrada el
1888, i tamb lantic el moble de la caixa. El boteller situat darrera la barra s un treball
debenisteria que segueix el llenguatge modernista amb emmarcaments de lnies corbes i
relleus de talla presentant motius florals a la part superior del moble.
INTERVENCIONS

els bastiments amb porticons dels dos portals de l'establiment. A linterior, la barra, els
botellers, la figura femenina de fosa, el moble de la caixa, el arrambador, la garlanda
pintada a la paret, les llums i el embigat vist.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1860 Manel Almirall funda la CASA ALMIRALL.

1976 el local passa a mans de Ramon Sol i Pere Pina que adapten la rebotiga creant un
segon ambient, separat per una mampara, amb taules baixes, butaques i coixins.
1977 (1 de gener) Inauguraci del local.
2000 restauraci.
2001 collocaci d'uns nous lavabos.
2006 es cremen els elements exteriors.
BIBLIOGRAFIA
MACKAY, 1962: "Lista de las principales tiendas modernistas existentes en 1961.

Joaqun Costa, 33.- BAR CASA ALMIRALL."
11
CASA ALMIRALL
44
BANCELLS-COPONS, 2010. p.15
http://casaalmirall.com/el-bar/
: histria
https://www.google.es/maps/place/Casa+Almirall/@41.38236,2.165903,3a,75y,234.8h,82.
01t/data=!3m5!1e1!3m3!1sycbhgFd0N4AAAAGOi3zhw!2e0!3e2!4m2!3m1!1s0x0:0x1205b7eef91dfed2!6m1!1e1?hl=ca
: visita virtual
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-almirall
:
.htm
1 Casa Almirall
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1860-bar-casa-almirall.html
DOCUMENTACI
Edifici

Situaci
12
CASA BEETHOVEN
CASA BEETHOVEN
[45]
DADES GENERALS
Adrea
CASA BEETHOVEN
CASA LAGUARDIA
C La Rambla 97
Districte/Barri
Ref. Cadastral

50391 / 008
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
B0907 MPERI del Raval a la plaa de la Gardunya i el seu entorn

Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment situat a la dreta del portal daccs a la zona de vestbul de la caixa descala,
a tocar el Palau de la Virreina. Disposa delements tangibles dinters patrimonial a
lexterior i a linterior.
C La Rambla 97
Denominaci
45
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+4P
1840, aprox.
Neoclssic

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local dreta
PB
1880

Es tracta duna senzilla estructura de fusta, amb un marc motllurat, que encaixa dins les
mesures de lobertura, a ras de faana. La porta se situa a la dreta i a lesquerre es
disposa dun petit aparador. A la llinda i dins de dos marcs motllurats, es disposa el nom
de lestabliment i seva dedicaci amb carcters pintats damunt fusta. Dos fanals de ferro
forjat flanquegen dita llinda.
INTERIORS
Conserva un taulell mostrador, de fusta, muntat damunt tres peus de ferro forjat. Els
elements ms caracterstics, per, sn els prestatges arxivadors que sestenen al llarg
dels dos murs laterals perimetrals, alguns dells de factura moderna.
INTERVENCIONS

tots els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el taulell mostrador i
els prestatges arxivadors.
incoherents: En particular els focus alts.
NOTICIES HISTRIQUES
1880 l'editor de msica Rafael Guardia inaugura l'establiment. Anomenat Casa

Laguardia.
18xx/1915? passa a mans del msic Llus Maria Gonaga Jord, qui ofereix una amplia
oferta de partitures.
1915 L'establiment es batejat com a Casa Beethoven.
1958 Jaume Doncs (nebot del propietari) va comenar a treballar a la botiga.
1978 Jaume Doncs, nebot d'Antonieta Codina es fa crrec del negoci, comprant-li a
Lluis Jord (fill de l'anterior propietari). Regenta el negoci amb el seu fill Jaume Doncs
Pros.
Exterior
Interior
BIBLIOGRAFIA

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2000/12/29/pagina6/34157764/pdf.html?search=casa%20beethoven

13
CASA BEETHOVEN
45
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/07/06/pagina-65/94104521/pdf.html
https://www.google.com/maps/preview?ie=UTF8&fb=1&spn=0.18,0.3&cbll=41.382387,2.171836&layer=c&panoi
d=LQ3noH3FOVgAAAQINk9qFQ&cbp=,187.78717,,0,0.0&cid=9974110796827431226&q=casa+beethoven&ei=2RrRU5PXIM_U
4QSUjoCIAw&sqi=2&ved=0CIMBEKAfMAs
: fotos interior inclosa visita virtual
https://www.facebook.com/BarcelonaDesapareguda/photos/pb.321857511242389.2207520000.1423130163./607554206006050/?type=3&theater
DOCUMENTACI
Edifici
Situaci
1928

14
CASA GISPERT
CASA GISPERT
[47]
DADES GENERALS
Denominaci
CASA GISPERT
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Sombrerers 23
C Sant Antoni Sombrerers 8
Ciutat Vella / Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
11790 / 004
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
BA189 PERI del Sector Oriental del centre histric de Barcelona

12c(p) Zona de casc antic medieval. Protegit
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment que ocupa els baixos duna finca situada a la cantonada amb el carrer de
Sant Antoni dels Sombrerers, i disposa de dos portals situats a banda i banda del portal
daccs a la zona de vestbul de la caixa descala. Disposa delements tangibles dinters
patrimonial a lexterior i a linterior.
C Sombrerers 23
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+5P
Final segle XVIII
47
ESTABLIMENT
Local esquerre i dreta
PB
1851

EXTERIORS
Els dos portals estan emmarcats per sengles mobles de fusta adossats a la faana.
Cadascun d'ells disposa dun calaix a la llinda, motllurat, amb vidre i rtols esgrafiats. Els
dos calaixos suneixen, a la mateixa cota, mitjanant una tercera llinda sense tanta
volada, que transcorre per damunt el portal daccs a la caixa descala. Els tres muntants
sn mobles de mitja alada decorats amb talla. Laccs es realitza des del portal proper a
la cantonada (dreta) des dun petit vestbul amb estrets aparadors a banda i banda.
INTERIORS
Un dels elements destacables s el forn de llenya, que es mant actiu, amb tot el
mecanisme necessari per torrar els fruits secs. Tamb es conserva una gran part del
mobiliari: el taulell mostrador, els prestatges amb o sense calaixos, aix com els grans
compartiments de calaixos per les mercaderies, cistells, senalles despart o sacs de rfia.
Tot un mostrari que converteixen lestabliment en un referent inequvoc en la seva
especialitat.
INTERVENCIONS

Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits : A lexterior
la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el forn de
llenya, el taulell mostrador, prestatges, calaixeres, i el conjunt de cistells, senalles
despart, i sacs de rfia.
Lestabliment haur de conservar els quatre rtols (de productes) situats als brancals de
la faana. La possibilitat de substituir el contingut literal dels rtols principals queda oberta
sempre que no sen perdin les caracterstiques: plaf de vidre pintat negre i lletra daurada
proporcionada al plaf.
Recuperar el cromatisme de la persiana de tancament utilitzant un color neutre.
NOTICIES HISTRIQUES
AMCB. Expedient 28398. Any 1960.

Exterior
Interior
BIBLIOGRAFIA
EARHA, 1989: p. 15 I 17 : "Establecimiento centenario. Horno de lea para tostar caf i

frutos secos."
FAV-AMORS, 2007. p. 130
http://www.casagispert.com/historia.php
15
CASA GISPERT
47
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/07/1851-fruits-secs-casa-gispert.html
http://photovaras.blogspot.com.es/2013/04/casa-gispert.html
: fotografies panormiques interior
http://www.youtube.com/watch?v=9-7BC0-SmC0
DOCUMENTACI
Edifici

Situaci
16
CASA GISPERT

47
17
LA ARGENTINA
LA ARGENTINA
[56]
DADES GENERALS
Districte/Barri
Ref. Cadastral
LA ARGENTINA
CERERIA SUBIR
Bda Llibreteria 7
C Veguer 2
12401 / 008
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

7a(p) Equipaments actuals. Protegit
B/MR edifici i establiment
Adrea
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment situat a la dreta de la porta daccs al Museu dHistria de Barcelona.

Disposa delements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
Bda Llibreteria 7
Denominaci
56
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+entresl+3P
1847
EXTERIORS
Unes pilastres de fusta motllurada que contenen decoracions grotesques emmarquen

lespai exterior de la botiga. Arrenquen duna base dobra aplacada de marbre i estan
unides a mitja alada per una faixa motllurada de fusta que a mode darquitrau est
sostingut per tres columnes salomniques, amb base i capitell de motius florals,
realitzades amb pedra artificial. Dita faixa combina una decoraci en talla de motius
florals (garlandes) i els cartells anunciadors de lestabliment amb carcters pintats sobre
fusta. El nivell superior s ms simple i destaca el nom de lestabliment amb grans
carcters de fusta sobre una llinda motllurada simple, tamb de fusta. En les reformes de
1985 es va eliminar un emmarcament superior de fusta, sota del qual van aparixer
motius decoratius pintats originals de l'edifici.
ESTABLIMENT
Local dreta
PB
1847

INTERIORS
En els murs laterals es conserva tot el mobiliari original del segle XIX consistent en
armaris, prestatges, calaixos i portes amb la policromia original. Tamb els mostradors i
el moble faristol de la caixa. Destaca una escala del tipus imperial que condueix a la part
superior dels murs laterals on tamb es disposen prestatges. A la paret que separa la
botiga i l'antic magatzem i desprs obrador hi ha una estructura de fusta aplacada que ha
tingut diversos motius decoratius: un rellotge en poca de "La Argentina", unes inicials
quan es va convertir en cereria i actualement l'escut de la ciutat de Barcelona. Damunt
dels muntants de larrencada de la barana descala es localitzen sengles escultures
metlliques representant dues donzelles mostrant una torxa on hi havia els fanals de la
primitiva illuminaci de gas. Les baranes de lescala i dels passadissos de les dues
galeries laterals sn de ferro de fosa (balustres) i passam de fusta. El paviment presenta
un mosaic hidrulic bicolor (blanc i negre) formant un escacat.
INTERVENCIONS
Exterior
Interior

tots els elements que formen la faana de l'establiment. A l'interior, el conjunt darmaris,
prestatgeries i calaixeres, els mostradors, el moble faristol de la caixa, lescala imperial
amb el parament del fons, les dues escultures, les baranes de fosa, i el paviment de
mosaic bicolor.
L'establiment haur de conservar tots els rtols existents. Si cal afegir nova retolaci,
aquesta es collocar de manera que no interfereixi amb els elements catalogats.
NOTICIES HISTRIQUES
1761 Jacint Gal funda una cereria al carrer Corders. Va heretar el negoci el seu
encarregat Mart Prats.
18
LA ARGENTINA
56
1847 Establiment de la botiga de robes "La Argentina" propietat de Pau Despax a l'edifici.
191x Amb motiu de l'obertura de la Via Laietana, els hereus de Mart Prats traslladen la
cereria a la Baixada de Llibreteria, ocupant l'antiga botiga de teles.
c. 1940 Les germanes Prats venen l'establiment a Paul Subir, propietari d'una cereria
de Vic.
1964 a la mort de Paul Subir el negoci passa a mans del seu fill Jordi Subir.
1985 Jordi Subir realitza una acurada restauraci de l'interior dirigida per l'arquitecte
Josep M. Botey.
1993 Placa de reconeixement atorgada per l'Ajuntament de Barcelona.
BIBLIOGRAFIA

EARHA, 1989: p. 56: "Fundada en 1761. Tienda con decoracin de estilo ochocentista."
FAV-AMORS, 2007. p. 279
https://www.google.es/maps/@41.38388,2.178001,3a,75y,290.8h,90t/data=!3m5!1e1!3m3
!1s8xOHjnvOM4IAAAQJOB4vtA!2e0!3e2!6m1!1e1?hl=es
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.259279090810685.61672.258228437582417
&type=3
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1840-cereria-subira.html
http://es.paperblog.com/barcelonacereria-subira-1761-201312-03-2013-1760215/
http://condalmitica.wordpress.com/tag/cereria-subira/
https://www.youtube.com/watch?v=t5ME3jPabbg&feature=youtu.be
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI
AMCB. Expedient 11521. Any 1953

1961

1993. Foto: J.Dulsat.
19
LA ARGENTINA

56
20
EL INDIO
EL INDIO
[68]
68
DESCRIPCI
Establiment comercial que ocupa tota la superfcie dels baixos dun edifici situat a la
cantonada del carrer del Carme el de Montjuc del Carme. Disposa delements
patrimonials tangibles a lexterior i a linterior.
C Carme 24
DADES GENERALS
Denominaci
EL INDIO
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Carme 24
C Montjuic del Carme 1 3
50490 / 007
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+4P
1861
Neoclssic
Pablo Sambr i Badia

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local que ocupa tots els baixos
PB
1922
Modernista
Vilar i Valls

Pel carrer del Carme sorganitzen cinc obertures que constitueixen lestructura un porxo,
a linterior del qual es disposen els aparadors. Pel carrer de Montjuc del Carme disposa
duna sola obertura associada al porxo, amb laparador corresponent, flanquejada pels
rtols de grans dimensions indicatius de lactivitat de lestabliment. Una senzilla
marquesina contnua situada sola la llosa dels balcons del primer nivell emmarca la
decoraci de la faana, amb un punt de trobada a la cantonera on es localitza un gran
rtol (talla de fusta) amb el nom de lestabliment inscrit emmarcat per una decoraci a
base de motius florals que es desenvolupen, en alat, fins a la zona del passam de les
baranes dels balcons. En aquest punt es disposa una petita marquesina ondulada.
Tamb destaquen les talles en fusta duns relleus representant els busts dindis situades
a la zona de carcanyols del porxo i els rtols amb el nom de lestabliment i els seus
productes amb carcters esgrafiats en vidre decorats amb motius florals.
INTERIORS
Porxo on hi ha els aparadors, unes estructures de fusta damunt un scol, amb vidres
decorats amb motius florals i la imatge dun indi a la part superior. El paviment s de
marbre amb el nom de lestabliment gravat i es conserven els llums originals del porxo. La
porta daccs a linterior s de doble full amb els vidres estan tractats a lcid presentant
motius florals serpentejants. A linterior de lestabliment es conserva gran part del
mobiliari consistent en llargues taules mostradores, el moble de la caixa i els prestatges
de fusta tornejada que ocupen grans extensions dels murs.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements descrits que formen tant la faana de l'establiment com el porxo.
A l'interior les llums, els mostradors, les prestatgeries i el moble de la caixa.
incoherents: En particular les tanques metlliques de ballesta, i els focus.
L'establiment haur de conservar tota la retolaci existent, a la faana i al porxo. La nova
retolaci a afegir no interferir amb cap element catalogat.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
186x Es construeix l'edifici i s'intal.la en els baixos la casa de teixits Batlle i Bausili.
1870 La botiga passa a Francesc Mitjans, propietari de l'edifici, i li dona el nom El Indio.
1920 La botiga passa a mans de la filla de Francesc i el seu gendre Andreu Alsina.

21
EL INDIO
68
1922 S'amplia la botiga fins al carrer Montjuc. La reforma s'encarrega a la firma Vilar i
Valls que realitz la decoraci d'esttica modernista que es conserva, amb mobiliari de la
casa Thonet.
1936 durant la Guerra Civil el negoci fou col.lectivitzat. Dues bombes impactaren en el
carrer del Carme que malmeteren l'automata en forma d'indi, que fou retirat. Tamb
desaparegueren elements decoratius de la faana i el vestbul (pans d'or del sostre,
aplicacions de marbre, lmpades exteriors)
194x passa a la societat Bald i Riera
195x es restaura la botiga. Durant els treballs es perden les pintures del sostre.
xxx passa a Victor Riera .Actualment pertany a Bald i Riera SCR.
BIBLIOGRAFIA

Carmen, 24.- EL INDIO (1922)"
EARHA, 1989: p. 96."Establecimiento centenario con gusto y decoracin modernista."
FAV-AMORS, 2007. p. 139
ALBERT, 2013. p.167
http://www.nytimes.com/2014/10/20/world/europe/historic-loss-may-follow-rise-of-rents-inbarcelona.html?module=Search&mabReward=relbias%3Aw%2C%7B%222%22%3A
%22RI%3A14%22%7D&_r=1#
17. El Indio
http://www.inshop.es/2011/06/almacenes-el-indio.html
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1860-el-indio.html
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI

22
EL INDIO

68
23
EL INGENIO
EL INGENIO
[69]
DESCRIPCI

descala. Conserva elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
C Rauric 6
DADES GENERALS
Denominaci
EL INGENIO
Adrea
C Rauric 6
Districte/Barri
Ref. Cadastral

12920 / 006
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

C establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
69
EDIFICI
Entre mitgeres
Pb+4P
1838
Neoclssic
EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1838

Un notable moble de fusta decora lentrada de lestabliment, una estructura que sobresurt
lleugerament del ras de faana, amb dos brancals decorats amb cassetons motllurats que
contenen sengles vitrines emmarcades per pilastres, damunt les quals sorganitza el
treball de talla dunes cartelles que suporten un calaix per a la llinda, un moble amb
motllures i que du el nom de lestabliment inscrit amb carcters realitzats en fusta.
Laccs a linterior est enretirat i forma una zona de vestbul amb aparadors.
INTERIORS
Conserva una bona part dels antics mobles expositors amb prestatges, un taulell amb
vitrina superior i mobles de calaixos. Tamb es conserva una antiga mquina
enregistradora i el mosaic original, un model descacat bicolor.
INTERVENCIONS

els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, els mobles expositors, el
taulell amb vitrina, mobles de calaixos, la mquina enregistradora, i el mosaic.
NOTICIES HISTRIQUES
1838 Fundaci de l'establiment per part de la famlia d'escultors Escaler.

1924 la botiga passa a mans de Delf Homs.
19xx l'establiment passar a mans de Josep Cardona (gendre de Homs). Actualment la
titular del negoci s Rosa Cardona (nta de Homs).
BIBLIOGRAFIA
Exterior
Interior

EARHA, 1989: p. 74: "Fundada en 1838."
FAV-AMORS, 2007. p. 142
http://www.el-ingenio.net
http://barcelonacolours.com/2013/10/11/el-ingenio-160-anos-vendiendo-cabezudos-yilusiones/
https://www.google.es/maps/@41.381371,2.174933,3a,90y,126.25h,99.64t/data=!3m5!1e
1!3m3!1s9La-VWL4oDKGlh-iV7JqUw!2e0!3e2

24
EL INGENIO
69
Visita virtual interior:

DOCUMENTACI

Edifici

Situaci
25
ELS QUATRE GATS
ELS QUATRE GATS
[74]
74
DESCRIPCI
Establiment que ocupa els baixos duna finca situada a la cantonada del carrer de
Montsi i el Passatge Patriarca. Disposa delements tangibles dinters patrimonial a
lexterior i a linterior.
C Montsi 3
DADES GENERALS
Denominaci
ELS QUATRE GATS
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Montsi 3bis
Ptge Patriarca 1
12551 / 028
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

A edifici i establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+3P
1895-96
Neogtic
Josep Puig i Cadafalch

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Locals dels baixos
PB
1897
La decoraci exterior de lestabliment s la prpia estructura de la casa, de carcter

neomedieval o neogtic, sense additaments que hagin desvirtuat laspecte original. Els
portals exteriors sn apuntats, dobra vista muntats damunt carreus de pedra, i disposen
duna fusteria vidriera a ras de faana. El portal daccs a linterior, de les mateixes
caracterstiques, est situat al carrer Montsi i presenta un fanal de ferro forjat amb el
cartell anunci de lestabliment.
INTERIORS
Es mant la decoraci interior original amb mobles de fusta de noguera, una barra amb el
taulell cobert amb cermica popular catalana presentant motius florals i geomtrics. En
els murs perimetrals es disposa dun arrambador de cermica i les portes daccs als
diferents espais tenen els emmarcaments de pedra reproduint formes neomedievals. Tot
plegat combinat amb aplicacions de ferro forjat i vidrieres a les finestres.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment . A linterior, el conjunt de
la decoraci, del que destaquem la barra, larrambador, els emmarcaments de portes, les
vidrieres, els elements de forja i el paviment.
incoherents: En particular el focus situat damunt el portal.
L'establiment haur de conservar el rtol existent a la bandera. Si cal afegir nova
retolaci, aquesta es collocar de manera que no interfereixi amb els elements
catalogats incloent les faanes.

NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1896 Josep Puig i Cadafalch projecta a Barcelona La Casa Mart, als baixos de ledifici es
dissenya un local apte per a albergar un bar-restaurant.
1897 (12 juny) S'inaugura la taverna amb el nom dels Quatre Gats. Els fundadors van ser
els artistes Pere Romeu i Miquel Utrillo.
1899 Picasso realitza la seva primera exposici pblica en aquest local.
1903 tanca la cerveseria i el local passa a ser la seu del Cercle Artstic de Sant Lluc.
1936 es destrueix la imatge de Sant Josep amb el Nen Jess de Josep Llimona. El Cercle
Artstic de Sant Lluc tanca, desprs de ser saquejat per revolucionaris.
1978 (24 de setembre) Els empresaris Pere Not, Ricard Alsina i Marta Izoard, del mn
de la gastronomia, obren novament les portes del local. Larquitecte Miquel Badal, va

26
ELS QUATRE GATS
74
collaborar en la posada a punt del negoci. No aconsegueixen el local original - aleshores

ocupat per un magatzem txtil - sin que lloguen un espai just davant, Montsi nmero 5,
tamb amb decoraci modernista, obra d'un deixeble de Puig i Cadafalch.
1988 Els Quatre Gats va tornar a obrir les seves portes com a establiment dedicat a la
restauraci. Es van mantenir intactes els detalls decoratius.
1989 l'empresari Josep M Ferr va assumeix la direcci del local.
1991 El local es restaurat en el marc de la campanya "Barcelona posa't guapa".
BIBLIOGRAFIA

FAV-AMORS, 2007. p. 229
BANCELLS-COPONS, 2010. p 55
http://4gats.com/
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/05/13/pagina26/33751431/pdf.html?search=els%20quatre%20gats
http://hemeroteca.lavanguardia.com/edition.html?edition=Qu%C3%A8%20fem?&bd=
27&bm=08&by=2010&ed=27&em=08&ey=2010
23. Casa Mart. Els Quatre Gats.
.htm
10. Els 4 gats
www.4gats.com
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI

AMCB. Expedient 93-T-13. Any 1993.

27
ELS QUATRE GATS

74
28
FARMCIA JOAQUIM CASES
[86]
DESCRIPCI
Establiment situat a la cantonada que forma la confluncia de la plaa de la Llana i el

carrer Corders, amb un portal afrontat a cada carrer. Disposa delements patrimonials
tangibles a lexterior i a linterior.
Pl Llana 11
DADES GENERALS
Denominaci
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Pl Llana 11
C Corders 2
41554 / 019
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

12c(p) Zona casc antic medieval. Protegit
C edifici i establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
86
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+4P
s XVIII
ESTABLIMENT
Local cantonada
PB
1864 i 1910
Interior modernista
EXTERIORS
Es tracta dun moble de fusta aplacat a la faana que ocupa tota la superfcie de la botiga.
Els dos accessos tenen la mateixa configuraci; s a dir, unes fusteries amb una porta
vidriera central amb dos laterals, tamb de vidriera, amb uns porticons plegables de
tancament. Sota la balcona del primer discorre una llinda contnua, de fusta, amb lletres
pintades amb un plaf arrodonit a la cantonada, tamb de fusta, amb carcters pintats
amb el nom del farmacutic i la reproducci de diverses medalles.
INTERIORS
Conserva gaireb tota la decoraci modernista, amb vidres esmerilats amb motius
florals, mobles de prestatges amb treball debenisteria presentant lnies corbes i motius
florals com palmells i altres elements del llenguatge modernista. Conserva tamb el
moble de la caixa amb elements de metall i vidres esmerilats. Cal fer menci del mosaic
hidrulic, un model de diversos colors que presenten una barreja de motius geomtrics i
florals.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, la decoraci
modernista, els vidres, els mobles de prestatges, el moble de la caixa, i el mosaic
hidrulic.
incoherents: En particular el cablejat urb.
Encara que no es tracta dels originals, l'establiment haur de conservar els dos rtols
principals existents. La possibilitat de substituir el contingut literal del rtol secundari de la
cantonada queda oberta sempre que no sen perdin les actuals caracterstiques.

NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1857 l'establiment apareix en la guia comercial "El Consultor", on diu que la farmcia
estava a mans de Josep Sal.
1864 la farmcia s propietat de Teixidor.
1864 (16 d'agost) Teodor Avi i Boix compra la farmcia. En els seus inicis realitzaven
molta tasca de laboratori i produen medicaments que enviaven a tot el pas i a Amrica.
La filla es va casar amb Josep Cases i Valls, inventor de la "soluci Cases", un
medicament que es va vendre arreu d'Europa. A la mort del farmacutic, es va casar en
segones npcies amb Joaquim Puchades qui va heretar el negoci. El nt, Josep Cases i
Avi va ser el continuador de la nissaga familiar al cap del negoci. L'establiment ha
seguit en mans de la mateixa famlia de generaci en generaci.

29
86
La farmcia s'ha ampliat, per respectant els elements originals de l'edifici; tamb sha
conservat la decoraci modernista datada al 1910 segons fonts orals.
BIBLIOGRAFIA
BANCELLS-PERMANYER, 2006. p.11 "Farmcia CASES".

PUIG, 2009. p.19.
http://issuu.com/emblematics/docs/farmacias-modernistas-modificado
http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/09/29/la-farmacia-cases-un-dels-ultims-comercosmodernistes/
LPEZ, 2010: "Plantes i flors representades: llpol, carxofera, margarida, camamilla,
llorer, cascall, pomera i rosa" "..predomina de la rosa en la decoraci interior"
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-cases
DOCUMENTACI
Edifici

Situaci
30

86
31
FARMCIA COMABELLA
FARMCIA COMABELLA
[87]
C Carme 23
DADES GENERALS
Denominaci
Districte/Barri
Ref. Cadastral
FARMCIA COMABELLA
FARMCIA MAS GRAU, FARMCIA MAS DOCAMPO
C Carme 23
Ptge de la Virreina 6
50420 / 003
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+entresl+3P
1951
Neoclssic
Francesc Daniel Molina
Adrea
ESTABLIMENT
Local dreta
PB+entresl
1904. 1925 reforma faana
Interior modernista
Guillem Busquets Vautravens
87
DESCRIPCI
Establiment situat en el local de la dreta de la porta daccs a la zona de vestbul de la

caixa descala, de ledifici afrontat al carrer Carme 23.
Disposa delements patrimonials tangibles a lexterior i a linterior, corresponents a la
decoraci de la Farmcia Comabella, de lany 1904, projectada per larquitecte Guillem
Busquets Vautravers, i a la reforma de la faana de lany 1926?.
EXTERIORS
Es tracta duna estructura decorativa aplacada a la faana que sestn fins a la planta
entresl, amb un tractament decoratiu diferent depenent del nivell. Aix, la planta baixa s
ms propera a lart Dec, amb un aplacat de marbre formant un gran portal de brancals i
llinda recta amb motllures a les cantoneres interiors. Conforma una zona de vestbul amb
una porta central i dos aparadors laterals, amb estructura de fusta, fins a mitja alada. La
superfcie de la planta entresl, tamb aplacada en marbre de les mateixes
caracterstiques, est emmarcada per unes pilastres que es desenvolupen fins a la llosa
del balc superior formant unes mnsules. Sota de la llosa hi ha una marquesina
ondulada realitzada amb cermica vidrada. A la part central hi ha una obertura amb una
barana de ferro de forja presentant motius florals que emmarquen un octgon amb el
relleu de dos personatges tocant instruments de vent, que no formen part del conjunt
decoratiu original.
INTERIORS
Es conserva el paviment de mosaic de tesselles presentant motius florals i figures

geomtriques. Tamb destaca el mobiliari situat en tots els murs interiors de lestabliment,
prestatges, armaris amb vitrines i mostrador, amb un fi treball debenisteria destil Dec.
Tamb el sostre presenta una decoraci a base de relleus de lnies i cercles, amb una
sanefa de motius florals on tamb es colloquen uns medallons de guardons
dexposicions. Les dues lmpada del sostre sn un altre element de la decoraci original

INTERVENCIONS
Exterior
Interior

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment, incls lentresl. A
l'interior el mosaic, el mobiliari de prestatges, armaris, vitrines i mostrador, la decoraci
del sostre i la lmpada.
incoherents: En particular el rtol de neon de lentresol, els cartells publicitaris situats
damunt els aparadors, la creu lluminosa, i els tubs dinstallacions urbanes.
La possibilitat de substituir el contingut literal del rtol principal queda oberta sempre que
no sen perdin les caracterstiques: lletra romana del mateix cos, en relleu i de llaut,
conservant la numeraci de la finca a banda i banda. La nova retolaci a afegir no
afectar a cap element protegit.

32
FARMCIA COMABELLA
87
NOTICIES HISTRIQUES
1851 es construeix ledifici amb projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i

Casamaj.
1880 Felip Comabella i Guimet obre la farmcia amb la sala de vendes en la planta baixa
i el laboratori en lentresl.
1897 El seu fill Joan Comabella Maluquer rep el ttol de doctor en Farmcia.
1901 a la mort de FelipComabella l'establiment passa a la titularitat del seu fill Joan.
1902 Joan Comabella encarrega la reforma a l'arquitecte Guillem Busquets Vautravers,
qui treballar amb artesans reputats. Lobra va obtenir un accssit en els premis de
lAjuntament del lany 1904 en la categoria destabliments comercials.
1905 Joan Comabella es casa amb Josefina Maluquer.
1926 a la mort de Joan Combabella l'establiment passa al seu fill Manuel Comabella
Maluquer.
19xx el local es divideix en dos i lentresolat 1a es desvincula de la farmcia.
19xx Es reforma la faana en planta baixa.
1946 la titularitat de la farmcia passa a Josep Maria Mas Grau.
198x Sintalla a lentresolat lempresa de venda i reparaci dinstruments de vent Tres x
Quatre. En la faana, es retalla la barana i es colloca la imatge de dos homes tocant
davant de laparell daire condicionat.
1997 la titularitat de la farmcia passa a la filla de Josep Maria Mas, Montserrat Mas
Docampo.
Edifici
Situaci
BIBLIOGRAFIA
BANCELLS-PERMANYER, 2006. p.49 "Farmcia MAS I DOCAMPO".

FAV-AMORS, 2007. p. 163
PUIG, 2009. p.16.
LPEZ, 2010: "Plantes i flors representades: llorer i cascall"
http://blogs.descobrir.cat/modernismededinsiforadecatalunya/2014/04/12/barcelona%E2%80%93-farmacia-comabella/
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-mas-i-docampo
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1880-farmacia-mas-docampo.html
https://www.google.com/maps/@41.382399,2.1705266,3a,75y,22.59h,133.06t/data=!3m5!
1e1!3m3!1skAB8jR4YFaIAAAQXMBcNZA!2e0!3e11?hl=ca
foto esfrica de Gemma Gifra. Juliol 2014
Fons Guillem Busquets
DOCUMENTACI
AMCB Expedient FO-1738/1919

33
FARMCIA COMABELLA

87
34
FARMCIA DR. DIV
FARMCIA DR. DIV
[92]
C Carders 3
DADES GENERALS
Denominaci
Districte/Barri
Ref. Cadastral
FARMCIA DR. DIV

FARMCIA MODELO, FARMCIA SANTA CATERINA
C Carders 3
C Giralt el Pellisser 1-3
41623 / 004
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

12c(p) Zona casc antic medieval. Protegit
C edifici i establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
PB+4P
1868
Neoclssic
Francisco Batlle i Felip, m. d'o.
Adrea
ESTABLIMENT
Local dreta, cantonada
PB
92
DESCRIPCI
Establiment situat a la dreta del portal daccs a la zona de vestbul de la caixa descala,
a la cantonada amb el carrer Giralt el Pellisser. Disposa de dos portals afrontats al carrer
Carder i un tercer al carrer Pellisser. Conserva elements dinters patrimonial a lexterior i
a linterior.
EXTERIORS
Els tres portals disposen dunes senzilles estructures de tancament a base duna fusteria
amb vidrieres i portes dun sol full. La fusteria presenta motius decoratius simples a base
de palmells als angles interiors i uns pseudo capitells al capdamunt dels muntants de
lestructura de fusta.
INTERIORS
Conserva una bona part de la decoraci original, taulell en cantonera, de fusta i decorat
amb cassetons, amb el sobre de marbre, armaris tancats per a prestatges, moble de
paret amb prestatges, tot amb una decoraci similar a la de lestructura de tancaments
exteriors. Destaca un fris decorat amb elements corbs que remata la part superior dels
prestatges i els motius pictrics dels revoltons del forjat. En una de les columnes de fosa
de lestabliment sobserva una lmpada de tulipes destil modernista.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el taulell, els
armaris, el fris, la lmpada de tulipes, i les pintures dels revoltons del sostre.

NOTICIES HISTRIQUES
1899 es documenta l'existncia d'una farmcia anterior anomenada Farmacia Modelo.

19xx Josep M. Valls i Peix funda una segona farmcia.
1904 Josep Div i March adquereix l'establiment.
19xx el succeix al cap del negoci el seu fill Josep Div i Garriga.
1984 passa al seu nt Josep Div i Xaus.
BIBLIOGRAFIA
Exterior
Interior
BANCELLS-PERMANYER, 2006. p.19 "Farmcia DIV".

PUIG, 2009. p.21.
LPEZ, 2010: "Plantes i flors representades: carxofera i bot d'or." "La carxofera
predomina ... en els armaris i en la llum central"
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-div
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-div

35
FARMCIA DR. DIV
92
http://yovivoenbarcelona.blogspot.com.es/2010/09/las-farmacias-mas-bonitas-debarcelona.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1898/12/31/pagina3/33401708/pdf.html?search=carders%203%20farmacia%20modelo
yovivoenbarcelona.blogspot.com:
DOCUMENTACI
Edifici

Situaci
36
FARMCIA DR. DIV

92
37
GANIVETERIA ROCA
GANIVETERIA ROCA
[97]
DESCRIPCI
Establiment que ocupa tot lespai de la planta baixa ledifici que afronta a la plaa del Pi,
situat al costat esquerre de la porta daccs al vestbul de la caixa descala. Disposa
delements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
Pl Pi 3
DADES GENERALS
Denominaci
GANIVETERIA ROCA
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Pl Pi 3
C Petritxol 2b
12731 / 018
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
97
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+entresl+4P
1685; esgrafiats: 1781
Barroc

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1916
Damunt una zona de scol, realitzat amb cermica vidrada que combina rajoles blanques
i altres amb motius florals, es disposa una important estructura de fusta que incorpora
tres grans aparadors i cinc vitrines, a ms de la porta daccs, de dos fulls, flanquejada
per aparadors amb vidre corb. El buit de la zona de la porta daccs i de laparador situat
a la dreta de dita porta, disposen duna llinda en forma darc escarser que contrasta amb
la resta de llindes dels aparadors, que sn rectes. Un calaix superior, amb els cantells
motllurats i decorat amb talla de motius florals, emmarca un cartell de vidre esgrafiat amb
el nom del negoci. Sota daquest calaix es disposa una faixa de fusta amb diversos rtols
relatius al negoci.
INTERIORS
Conserva el mobiliari, de marcat carcter modernista, consistent en mobles darmaris i

calaixos damunt dels quals es disposen vitrines superiors, un treball debenisteria notable
amb talla de motius corbs i florals. Les taules amb vitrines segueixen la mateixa lnia
decorativa. El mosaic hidrulic presenta una decoraci amb motius florals i geomtrics.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A l'interior, el paviment de
mosaic hidrulic, el mobiliari d'armaris i vitrines, i les taules mostrador.
incoherents: En particular els focus in la seva installaci.
Conservaci de tots els rtols de l'establiment, tant els principals com els relatius al
negoci. La nova retolaci a afegir no afectar a cap element protegit.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1685 Construcci de l'edifici a la plaa del Pi cantonada amb el carrer Petritxol.

1781 Es decora la faana de l'immoble amb esgrafiats.
1911 Ramon Roca funda el negoci en un establiment situat a la plaa de Sant Josep
Oriol.
1916 Trasllat de la "Ganiveteria Roca" a l'actual emplaament de la plaa del Pi, davant la
faana de l'esglsia. La decoraci i l'ebenisteria dels interiors s de Violi.
1918 mor Ramon Roca i el negoci passa a Josep Roca i a la seva dona Caterina
Cassola.
1990 mor Josep Roca i el negoci es transforma administrativament en una S.A. formada
per les seves dues filles, M Roser i Montserrat.

38
GANIVETERIA ROCA
97
2000 el negoci s una S.L. administrada per un grup professional.

BIBLIOGRAFIA

EARHA, 1989: p. 58: "Fundada en 1911"
FAV-AMORS, 2007. p. 250
http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/03/07/la-ganiveteria-roca-de-la-placa-del-pi-compleix100-anys/
http://www.ganiveteriaroca.cat/es/
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1916-ganiveteria-roca.html
DOCUMENTACI
Edifici
Situaci
Faana 1993. Foto:

J.Dulsat.

39
GANIVETERIA ROCA

97
40
GUANTERIA PERFUMERIA MAOS
[102]
DADES GENERALS
Adrea

GUANTERIA I COMPLEMENTOS ALONSO
C Santa Anna 27 29
Districte/Barri
Ref. Cadastral

12643 / 009
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI

descala. Disposa delements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
C Santa Anna 27
Denominaci
102
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+5P
Portal d'accs: segle XV;
origen edifici: segle XVIII;
reforma: dcada anys 30;
Barroc
EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
Es tracta dun moble de fusta que, aplacat a la faana, cobreix les dues obertures
exteriors del local. Est muntat damunt un scol de marbre negre i els tres muntants
disposen de vitrines. El treball de fusteria remet a lesttica modernista a travs dels
nombrosos detalls amb formes corbes i relleus amb motius florals. El portal de la dreta s
un aparador, mentre que la porta daccs se situa al portal esquerre, centrada i amb dues
vitrines laterals. Dues grans llindes, tamb de fusta, de les mateixes caracterstiques i
motius modernistes rematen els dos portal.
INTERIORS
Es conserva gran part del mobiliari expositor original consistent en uns mobles de
prestatges, amb un acabat modernista, a joc amb lestructura exterior, s a dir, amb
coronaments florals i curvilinis. Tamb hi ha vitrines i un moble de calaixos, tot de les
mateixes caracterstiques i llenguatge modernista.
INTERVENCIONS

Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits : A
lexterior, els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el conjunt de
mobles expositors, prestatgeries, vitrines i calaixeres.
La possibilitat de substituir el contingut literal dels rtols queda oberta sempre que no sen
perdin les caracterstiques: plaf de vidre pintat, lletra daurada i text proporcionat al plaf.
1905
Modernista

NOTICIES HISTRIQUES
1905 La famlia Mas Barrera obre una guanteria on es venen tamb perfums i objectes
de tocador.
1973 La famlia Alonso, fabricants de guants, compren el negoci.
BIBLIOGRAFIA
MACKAY, 1962: "Lista de las principales tiendas modernistas existentes en 1961. Santa
Ana, 27.- GUANTERA PERFUMERA MAOS (1907). Del carpintero Duran. Decoracin
interior de origen, pintada en azul y blanco. Mobiliario original."
http://tiendasantiguasbcn.blogspot.com.es/2014/03/guanteria-alonso.html
DOCUMENTACI
Exterior
Interior

41
Edifici
102
Situaci
1961

42
HERBORISTERIA DEL REI
[105]
DADES GENERALS
Districte/Barri
Ref. Cadastral

LA LINNEANA
C Vidre 1
C Heures 1
12960 / 005
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

B establiment
Adrea
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment situat a la planta baixa i a la dreta del portal daccs a la zona de vestbul de
la caixa descala. Disposa delements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a
linterior.
C Vidre 1
Denominaci
105
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+5P
18XX
Neoclssic

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local dreta
PB
1858
Francesc Soler i Rovirosa, escengraf
i pintor
Disposa de dos portals amb alts porticons de fusta que tanquen dues estructures
metlliques de tancament situades a ras de faana i encaixades en la llum de les
obertures. La porta daccs a linterior se situa al portal de la dreta encaixada entre dos
aparadors, mentre que el portal de lesquerre s tot ell un aparador. Les estructures de
tancament disposen duna tarja de ventall com si es tracts de la filigrana gtica duna
rosassa.
INTERIORS
A les quatre parets perimetrals es disposa un mobiliari de fusta notable, consistent en

prestatges i vitrines algunes muntades damunt mobles de calaixos. La profunditat dels
prestatges permet que al capdamunt es disposi dun passads elevat amb altres
prestatges i vitrines, i amb una notable barana amb balustres de ferro de fosa entre els
quals es disposen unes pintures sobre tela, formant ventalls, amb temes de flors i plantes
diverses. Laccs a lespai del passads superior es realitza des de la rebotiga. El
mostrador disposa duna petita barana de balustres de fusta amb passam a joc. Al mig
de lestabliment hi ha un brollador format per un peu, una gran petxina com a pica, una
columna molt historiada i, com a coronament, un bust del naturalista suec Carl von Linn.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el cel ras, els
mobles de prestatges, vitrines i calaixos, el passads superior amb la barana amb
pintures, el mostrador, i el brollador central amb el bust de Linn.
incoherents: En particular el rtol afegit damunt un portic.
La possibilitat de substituir el contingut literal dels rtols dels porticons queda oberta
sempre que no sen perdin les caracterstiques: sobre el plaf pintat, lletres daurades
proporcionades al plaf.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1818 Josep Vila funda lherbolari La Linneana.

1823 Lherbolari es trasllada al carrer del Vidre.
1857 Josep Vila va ser nomenat herbolari de cmera de la reina Isabel II. La botiga
assoleix el ttol de provedor de la Casa Reial.
1858 Francesc Soler i Rovirosa decora linterior de la botiga segons lestil isabel.

43
105
1xxx Es fa crrec del negoci Antoni Ballart. El seu fill Manuel es va dedicar al teatre,
descuidant el negoci i en la seva poca la decoraci de Soler i Rovirosa va ser repintada.
La seva filla Manuela Ballart va regentar l'herbolari fins a la seva mort al 1994
1997 Restauraci de linterior de lestabliment i reobertura a crrec de Trinitat Sabats.
BIBLIOGRAFIA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2001/01/10/pagina7/34179613/pdf.html?search=%22La%20Linneana%22
EARHA, 1989: p. 17: "Establecimiento centenario con maravillosa decoracin de la
poca."
FAV-AMORS, 2007. p. 241
http://ca.wikipedia.org/wiki/Herboristeria_del_Rei
:
http://www.herboristeriadelrei.com/
http://herboristeriadelrei6.blogspot.com.es/
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/07/1858-herbolari-del-rei.html
https://www.google.es/maps/@41.38065,2.175077,3a,75y,84.24h,90t/data=!3m5!1e1!3m3
!1s_ld2GaoBYSUAAAQWfm8E7A!2e0!3e2!6m1!1e1?hl=ca
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI
AMCB. Expedient 1997-96. Any 1997.

44
LONDON BAR
LONDON BAR
[142]
DADES GENERALS
Denominaci
LONDON BAR
Adrea
C Nou de la Rambla 34
Districte/Barri
Ref. Cadastral

50230 / 044
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

C establiment
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+4P
18XX
Neoclssic
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local esquerre respecte el portal daccs a la zona de vestbul
de la caixa descala de ledifici. Disposa delements patrimonials tangibles a lexterior i a
linterior. Contrasta, per, el tractament formal entre lexterior i linterior; mentre que
linterior presenta una profusa decoraci de carcter modernista, lexterior s fora ms
auster.
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
142

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1910
Modernista
Es tracta dun aplacat de faana fora senzill, amb una zona de scol de marbre damunt
la qual es desenvolupen estrets muntants de fusta que emmarquen els brancals i que
estan rematats per simples mnsules formant una voluta. Damunt sincorpora un senzill
calaix de fusta amb el nom de lestabliment inserit. La fusteria de la porta daccs s
simple, de dos fulls situats a la dreta de lentrada ja que a laltre costat hi ha un tancament
de vidre que sassenta damunt la barra de lestabliment i que alhora serveix de
tancament.
INTERIORS
Destaca laparador amb un mirall de fons, de lnies corbes entretallades per flors i
rematades per volutes amb decoraci vegetal. Tamb les dues barres cadascuna amb un
tractament diferent; mentre que la primera est aplacada amb marbre de diferents colors,
la segona s de fusta. Disposa dun arrambador realitzat amb marbre bicolor i el paviment
est realitzat a base de mosaic hidrulic que reprodueix motius geomtrics.
INTERVENCIONS

Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits A l'exterior
la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A l'interior, .aparador amb
mirall, les dues barres, larrambador i el paviment.
incoherents: En particular els focus de faana.
Cal esbrinar si existeix un rtol antic sota l'actual, valorar el seu inters i possible
protecci.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1909 Josep Roca i Tud compra el local per a installar-hi un bar.

1910 (23 de juny) Inauguraci del bar London amb una decoraci d'un clar estil
modernista.
1939 L'establiment figura a la documentaci administrativa amb el nom de "Caf
Econmic".
1951 Assumeix la direcci del negoci Dolors Roca Esteve.
1990 Figura com a propietria del bar Leonor Bertran Roca i l'establiment apareix
registrat com a "bar musical".

45
LONDON BAR
142
BIBLIOGRAFIA
MACKAY, 1962: "Lista de las principales tiendas modernistas existentes en 1961. Conde
del Asalto, 34.- BAR LONDO."
FAV-AMORS, 2007. p. 155
www.londonbarbcn.com
9. London Bar
.htm
5. London Bar
DOCUMENTACI
AMCB. Expedient 1957/1939. Any 1939.

AMCB. Expedient 90-A-0189. Any 1990.
Edifici

Situaci
46
LONDON BAR

142
47
CASTELL LLOBET Y CIA
[149]
DADES GENERALS
Adrea

MUSICAL EMPORIUM
C La Rambla 129
Districte/Barri
Ref. Cadastral

60130 / 004
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

B edifici i exterior establiment
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Botiga situada a lesquerre del portal daccs al vestbul de la caixa descala de ledifici.
Disposa delements tangibles patrimonials a lexterior i a linterior.
C La Rambla 129
Denominaci
149
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+4P
Mitjan segle XIX
Neoclssic
EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1900
Damunt un scol dobra es desenvolupa una caixa de fusta formant dues vitrines situades
als extrems. A la part central se situa la porta daccs a linterior i un aparador, lestructura
del qual s metllica. La porta s de vidre, treballat a lcid, on es pot observar una figura
femenina tocant la lira; podria tractar-se de Perscore (musa de la dansa i del cant coral)
o dEuterpe (musa de la msica). A la zona superior es disposen dos petites marquesines
amb el nom i propietari de lestabliment.
INTERIORS
En els murs laterals es conserva el mobiliari original, amb calaixos i portes a la part
inferior i prestatges i vitrines a la superior. Es conserven les caixes de pell i cartr en
forma de llibre, originals del negoci, que actualment encara es fan servir per guardar les
partitures. Els taulells mostradors, tamb dpoca, sn ms senzills. El mosaic, de granit
artificial, s bicolor i est collocat formant un escacat.
INTERVENCIONS

Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits A l'exterior
la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A l'interior el paviment de
mosaic, les prestatgeries, les caixes de pell i els taulells.
Conservaci dels dos rtols principals. La nova retolaci a afegir no afectar a cap
element protegit.

NOTICIES HISTRIQUES
1850 Construci de l'edifici. Autor desconegut.

1900 Establiment de la botiga sota la denominaci de Castell Llobet y Cia, S.C.
19xx Identificaci del negoci com a Musical Emporium.
BIBLIOGRAFIA
EARHA, 1989: p. 81: "Establecimiento de gran carcter con decoracin original"

FAV-AMORS, 2007. p. 147
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/musical-emporium.html
Exterior
Interior
DOCUMENTACI

48
Edifici
149
Situaci

49
NUMISMATICA CALIC
NUMISMATICA CALIC
[151]
DADES GENERALS
Districte/Barri
Ref. Cadastral
NUMISMATICA CALIC
X & F CALIC, AUREO & CALIC SL subastas numismticas
Pl de l'ngel 1 3
Via Laietana 25
12410 / 002
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

C/SM edifici i establiment
Adrea
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
El local se situa a la cantonada i disposa de dues obertures a cada faana, dos aparadors
a Via Laietana, i a la plaa de lngel es disposa un tercer aparador i laccs a linterior de
la botiga. Conserva elements tangibles dinters a lexterior i a linterior.
Pl de l'ngel 1
Denominaci
151
EDIFICI
tester
PB+2P+1
1918-20
Eclctic
ESTABLIMENT
cantonada dreta
PB
1920


EXTERIORS
Sobserven uns emmarcaments de fusta a les quatre obertures gaireb a ras de faana. A
les llindes motllurades, rectes amb els extrems florejats de talla, sinscriuen amb lletres
pintades la diversa dedicaci de lestabliment. Als brancals sobserven panels decoratius,
tamb de fusta, amb relleus florals. A la cantonera es disposa dun plaf de fusta
decorada on sinscriu el nom de lestabliment.
INTERIORS
Sn diversos el mobles que es conserven dels anys 20, com per exemple el mostrador de
fusta amb un treball debenisteria, taules de recepci, etc., una decoraci de tipus
classicista.
INTERVENCIONS

els elements que formen les dues faanes de l'establiment. A linterior, el mostrador i els
taulells de recepci.
S'ha de mantenir el rtol principal situat a la cantonada de ledifici. La possibilitat de
substituir el contingut literal dels rtols secundaris queda oberta sempre que no sen
perdin les caracterstiques: lletra romana, daurada, enfondida a la fusta.
NOTICIES HISTRIQUES
1784 Joseph Calic y Claveria s'instal.la com a comerciant a la plaa de l'ngel. La

famlia Calic mant l'activitat comercial en aquest emplaament els anys segents.
c. 1910 amb l'obertura de la Via Laietana es reforma la plaa i s'enderroca l'establiment
dels Calic.
1918 Xavier Calic encarrega a J. Domnech Mansana l'edifici que es conserva.
1920 Xavier Calic i Bas obre en el nou edifici el primer establiment numismtic de l'estat.
1989 AUREO SA, dirigida per Teresa Sis, realitza la seva primera subasta. El seu primer
local s al carrer Bori i Fontest i el 1994 passa al carrer Beethoven.
2xxx AUREO adquireix la firma Calic i es trasllada a la seu de Pl. de l'ngel.
BIBLIOGRAFIA
Exterior
Interior
https://www.aureo.com/es/sobrenosotros
EARHA, 1989: p. 38. "X & F Calic. Casa centenaria. Especializada en
Numismtica, y tambin en herldica y medallstica de alta calidad."

50
NUMISMATICA CALIC
151
DOCUMENTACI
Edifici
Situaci
Faana 1993. Foto: J.

Dulsat.

51
ANTIGUA CASA FIGUERAS
[158]
DADES GENERALS
Districte/Barri
Ref. Cadastral

PATISSERIA ESCRIB
C La Rambla 83
C Petxina 1
50391 / 015
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

Adrea
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment situat a la cantonada amb el carrer Petxina dun gran edifici de la Rambla,
amb un portal afrontat a cada carrer esmentat. Disposa delements tangibles dinters
patrimonial a lexterior i a linterior.
C La Rambla 83
Denominaci
158
EDIFICI
PB+4P
1840, aprox.
Neoclssic

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local cantonada
PB
1902
Modernista
Antoni Ros Gell

Els dos portals estan rematats per arcs de mig punt i disposen de tancaments realitzats
amb bastiments de ferro amb dues vitrines expositores a cada costat, en els brancals. Els
dos portals disposen dun doble marc interior remats per arcs de mig punt on se situen les
porta daccs i dos aparadors, tot amb metllica, de ferro forjat. Damunt daquests dobles
marcs sobserven sengles timpans realitzats amb vitralls modernistes. La superfcie de la
faana de lestabliment est recobert per mosaics presentant motius geomtrics i
decoracions florals. A la cantonada sobserva un gran plaf de terra cuita presentant el
relleu duna recollectora de blat. El conjunt disposa duna zona de scol de marbre
gravat amb dibuixos geomtrics.
INTERIORS
Conserva el mobiliari consistent en diverses taules amb peus de fusta treballada i

prestatges en els murs de talla de fusta amb columnates rematades per capitells i un
arquitrau motllurat, damunt del qual hi ha un sanefa destuc amb motius geomtrics i
florals. Diverses vidrieres modernistes i estucs de guix decoren els espais interiors, fins i
tot els revoltons del forjat disposen de pintures amb motius geomtrics i florals. A la part
interior es disposa dun espai amb dos compartiments en alat, s a dir, disposa dun
altell, on la decoraci no segueix les directrius modernistes de lespai prpiament dit de la
botiga. Tamb es conserva el moble de la caixa amb una antiga mquina registradora.
INTERVENCIONS

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, les taules,
prestatgeries motllurades, les vidrieres, el moble de la caixa amb la mquina registradora,
laltell, els estucs de guix, i les pintures als revoltons del sostre.
incoherents: En particular els focus.
L'establiment haur de conservar tots els rtols histrics existents. Si cal afegir nova
catalogats.
Exterior
Interior
NOTICIES HISTRIQUES
1820 construcci de l'edifici.

1902 Antoni Ros i Gell (pintor i escengraf) va decorar el local de Casa Figueres,
dedicat a elaborar pastes alimentries, amb la collaboraci de l'escultor Lambert Escaler,
els vitrallers de l'empresa Rigalt, Granell i CIA, i Mario Maracliano en els mosaics. En les

52
158
dcades dels anys cinquanta i vuitanta l'establiment estava regentat per Concepci
Figueres Molina.
1986 la famlia Escrib va adquirir el local.
BIBLIOGRAFIA

Ramblas, 83.- ANTIGUA CASA FIGUERAS (1902). Decorador Ros Gell. Vidrios de
colores: Granell Rigalt. Metales: M. Vil y Domnech. Escultura: Bernadors. Mosaicos:
Meragliano. Escultura exterior: Escoler. Pintura: Boix. Mrmoles: Corrius. Carpinteria de
taller: Medemant. Trabajos de cobre: F. Lacambra. Cerrajeria: Bada."
EARHA, 1989: p. 20: "Fachada modernista y decoracin interior de la poca."
FAV-AMORS, 2007. p. 102
15. Antiga casa Figueres.
http://www.escriba.es/base_cat.html
http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=1267
reforma 1990
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/09/01/pagina37/33039539/pdf.html?search=rambla%2083
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI
AMCB. Expedient 4624. Anys 1955 i 1961
Exterior c. Petxina. 1961.
3 generacin de la familia
escriba en la inauguraci
de la nova pastisseria. 1986
AFB bcn003535 faana

abans de la col.locaci del
rtol "escrib" en la

53
158
cantonada. 1985.

54
PASTISSERIA PUJOL-LA ESTRELLA
[159]
DESCRIPCI
Establiment que ocupa lnic local duna finca inscrita en una parcella fora estreta. Se
situa al costat esquerre de la porta daccs a la zona de vestbul de la caixa descala.
Disposa delements delements patrimonials tangibles a lexterior i a linterior.
DADES GENERALS
Denominaci
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral

50230 / 043
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

12b Casc antic de conservaci del centre histric
D
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
159
EDIFICI
Entgre mitgeres
PB+4P
18XX
Neoclssic

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local esquerra
PB
1950
Es tracta dun aplacat realitzat amb marbre que emmarca els dos aparadors situats un a
cada costat de la porta daccs a linterior. Aquests elements formen un petit vestbul on
en el paviment, tamb de marbre, reprodueix una estrella. Laplacat de marbre jaspiat que
sestn per tota la superfcie, arrenca dun scol baix de marbre negre i est emmarcat
per una estreta motllura, tant interior com exterior, de marbre blanc. Els aparadors estan
constituts per estructures de fusta motllurada muntades damunt un scol de marbre
jaspiat, del mateix model que la resta de la faana.
INTERIORS
Conserva els mobles originals com el taulell mostrador, amb vitrina superior inclosa i
sobre de marbre negre amb aiges, prestatges amb mirall de fons i el moble de la caixa.
Tots tenen les mateixes caracterstiques, muntats damunt un scol de color negre,
disposen de plafons motllurats amb els cantells cncaus. La zona alta de les parets
perimetrals disposen de miralls, daquesta manera dna la sensaci ptica de grandria.
Destaca una lamplada de llgrimes. El paviment s de mosaic hidrulic, de color clar,
amb petites peces de color als angles.
INTERVENCIONS

els elements que conformen la faana de lestabliment. A linterior, el taulell mostrador,
els prestatges amb mirall, el moble de la caixa, la lmpada, i el paviment de mosaic.
La possibilitat de substituir el contingut literal del rtol queda oberta sempre que no sen
perdin les caracterstiques: lletra retallada metllica i en relleu collocada directament al
parament de faana. Es conservar lescut de lestrella.
NOTICIES HISTRIQUES
1825 Fundaci de l'establiment com a pastisseria des de l'inici de la seva activitat.

c. 1944 El negoci passa a mans de Simeon Pujol, el primer membre de la nissaga que ha
regentat el negoci fins a l'actualitat.
1950 Es reforma el local mantenint l'encant de l'interior d'una pastisseria tradicional.
> La titularitat de l'establiment s del successor de la nissaga Ferran Pujol Clavero.
Exterior
Interior
BIBLIOGRAFIA
FAV-AMORS, 2007. p. 226

http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1895-pastisseia-pujol.html

55
159
DOCUMENTACI

Edifici

Situaci
56
EDITORIAL BOILEAU
EDITORIAL BOILEAU
[220]
220
DESCRIPCI
Establiment que ocupa lnic local de la planta baixa de ledifici afrontat al carrer
Provena 287. Disposa duna nica obertura dividida en dos mbits desiguals per un pilar
de pedra punxonada, amb base i capitell rstics.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior, que
corresponen a la decoraci minimalista i funcional de lEditorial Musical Boileau,
projectada l'any 1939 per Isidre Puig Boada.
C Provena 287
DADES GENERALS
Denominaci
EDITORIAL BOILEAU
Adrea
C Provena 287
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Eixample / la Dreta de l'Eixample

80141 / 013
Planejament
SEIXAMPL Ordenana de rehabilitaci i millora de l'Eixample de

Barcelona
13E Subzona de la zona de densificaci urbana Eixample

EXTERIORS
El mecanisme del tendal i el conjunt adaptat a la disposici del forat arquitectnic, amb
porta reculada i aparadors exteriors, de lnies simples que combinen la fusta, el metall
cromat i el vidre, amb:
-en la part superior, passant per darrera del pilar, dues franges de tota lamplada, la
superior de fusta pintada, que oculta la persiana enrotllable, i la inferior de vidre matejat
on hi havia hagut retolt el nom ara sense retolaci
Dins lobertura esquerra, una gran aparador cbic amb un petit scol de marbre i marc
lleuger metl.lic.
-dins lobertura dreta, laparador lateral, similar a lanterior, i la porta amb dues fulles
batents, amb vidres que alternen franges horitzontals matejades, amb tiradors en forma
de grans corxeres, amb un fix superior amb el nom de lestabliment EDITORIAL
BOILEAU de lletres de metall retallades.
-en el vestbul exterior el paviment de rajola hidrulica ocre amb una lnea fosca que
dibuixa un quadrat paral.lel al permetre i el cel ras de fusta amb verns brillant.
INTERIORS
Qualificaci
PEPPA 2000
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
entre mitgeres
PB+5P+1P
1913
Eclctic
ESTABLIMENT
local nic
PB
1939
Racionalista
Isidre Puig Boada, arq.
En la sala de vendes, tot el conjunt que conserva integrament la soluci original de

principis racionalistes:
- el paviment que utilitza les mateixes peces que a lexterior, amb les lnies fosques
pautant lespai.
- lalat de la paret frontal, de composici simtrica, amb portes laterals amb cortina i, en
el centre, el relleu en guix dEuterpe, musa de la msica, destil art Dec, signat per
Company 1939.
- el conjunt de mobiliari de lnies simples que combina la fusta, el metall cromat i elements
dun color verd suau, que inclou: 4 cadires amb estructura de tub dacer corbat i amb
entapissat de lona verda; 3 taulells de fusta amb estructura de tub corbat (una taula gran i
una petita amb sobre de fusta, protegit per un vidre, i un taullell amb vitrina superior); els
mobles adossats a les parets amb bastidor de fusta, peus de tub continu dacer corbat i
tiradors metl.lics en forma de petita corxera (a la paret dreta, dos unitats amb una fila de
calaixos inferior i 4 fileres de compartiments i, a la paret esquerra, dos unitats amb
calaixos en tota lalada, amb el front de fusta amb la veta disposada en espiga), i un
paraiger de base quadrada i espiral de tub cromats.
- els 4 llums penjats del cel ras, amb pantalla cilndrica.
Exterior
Interior
INTERVENCIONS


57
EDITORIAL BOILEAU
220
la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, tot el conjunt
que conserva integrament la soluci racionalista original.
incoherents: En particular la pintura de la tarja de fusta de la llinda superior i la caixa de la
alarma.
Si cal afegir nova retolaci, aquesta es collocar a la tarja de vidre mat de la llinda, amb
retolaci acord amb els valors patrimonials de lestabliment.
Recuperar el cromatisme de la tarja de fusta de la llinda superior, fusta envernissada
igual a la resta dels elements exteriors.
NOTICIES HISTRIQUES
1904 Alessio Boileau Bernasconi sinstalla a Barcelona

1906 inaugura el Taller de gravat i estampaci de msica Boileau al carrer Provena 285.
1913? amb dos socis mes funden l'editorial de msica Iberia Musical.
1922 sota el nom dEditorial de Msica Boileau inicia la publicaci dobres destudi i
repertori de msica clssica i religiosa.
1936 lempresa es col.lectivitzada
1939 Alessio recupera la propietat i, el dia de santa Cecilia, inaugura una botiga en
ledifici ve, Provena 287, amb una decoraci racionalista que trenca amb l'estil
noucentista predominant, projectada per Isidre Puig Boada, arquitecte, amb mobiliari
realitzat per Enrique Claveguera i un relleu de guix realitzat per Company, ilustrador que
treballava per leditorial.
1948 a la mort d'Alessio passa a les seves filles Elvira, Mercedes i Rosario.
1990 passa als fills d'Elvira, Antoni i Iolanda Guash Boileau.
200x passa al fill d'Antoni, lex, i la filla de Iolanda, Marta.
Edifici
Situaci
BIBLIOGRAFIA
http://www.boileau-music.com/quienes_somos.asp?idioma=1
histria
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/03/1939-editorial-boileau.html
DOCUMENTACI

58
EDITORIAL BOILEAU

220
59
FARMCIA ROBERT
FARMCIA ROBERT
[228]
DADES GENERALS
Adrea
FARMCIA ROBERT
FARMCIA FERRER ARGELAGUET
C Roger de Llria 74 78
Districte/Barri
Ref. Cadastral

40860 / 025
Planejament

Barcelona
13E(p) Subzona de la zona de densificaci urbana Eixample. Protegit
Qualificaci
PEPPA 2000
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
entre mitgeres
PB+4P
1904-06
Modernista
Ignasi Ravents i Amiguet, m.
d'o.

EXTERIORS
ESTABLIMENT
nic
PB
1906
Modernista
Josep Vidal i Vidal, pintor i escengraf
(atribut)

Exterior
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local nic, de planta baixa, de ledifici afrontat al carrer Roger
de Llria 74-78. Disposa de dues obertures a la dreta del portal de vens.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i linterior, que corresponen
a la decoraci de la farmcia Robert, de lany 1906; amb alguns elements posteriors.
C Roger de Llria 74
Denominaci
228
Interior
El tancament vidrat de fusta amb rtol integrat i el llindar duna sola pea de marbre
blanc, de linterior de les obertures, aix com les dues vitrines de fusta sobreposades en
els brancals, que sn posteriors.
En les dues obertures el tancament s idntic, amb scol i emmarcat de fusta de roure
envernissat de lnies ondulants i vidre retolat a lcid, amb porta batent central (ara no
sutilitza la porta de la dreta) amb un motiu vegetal i el mot Robert amb lletra lligada en
diagonal i amb una tarja superior, amb la paraula FARMACIA, on el marc s paral.lel a
larc del forat arquitectnic i inclou relleus vegetals.
INTERIORS
Tots els elements de la decoraci modernista original, que es conserven quasi

integrament en la botiga (cel ras, paviment, armaris de les parets i mobles) i parcialment
en la rebotiga (armaris, tancament vidrat i paviment).
En la sala de vendes:
el cel ras amb dos sectors laterals amb garlandes i altres relleus de guix, ara pintats de
blanc, i una gran pintura central amb la representaci de un templet en "trompe-l'oeil"
obert al cel, executat pel pintor i escengraf, natural de Sitges, Josep Vidal i Vidal.
A aquest autor se li atribueix el disseny de tota la decoraci de la botiga aix com de les
etiquetes amb que es comercialitzaven els productes de la casa (amb garlandes
modernistes bicolors i un medall amb la cara dun personatge barbut en un laboratori).
- el trasdosat de la faana amb aplacat de fusta, aplomat amb la fusteria dividit per
lesenes amb cartela superior que recolza el calaix de persiana.
- les vitrines de les parets laterals i frontal de fusta pintada imitant roure vetejat, amb dos
nivells de portes amb decoraci dinspiraci naturalista, separats per una banda continua
horitzontal on es sinicien els muntants tornejats que recolzen la cornisa i fris amb una
successi darcs decorats amb cascalls en relleu.
- la obertura daccs a la rebotiga, en el centre de la paret frontal, amb marc de fusta amb
arc i tarja superior amb un vitrall amb elements de vidre catedral envoltant un vidre i
dibuixat a lcid amb el nom del fundador i lany en que es va obrir.
- el taulell, amb scol de fusta protegit per una xapa, frontal de fusta amb motllures
sobreposades i sobre de marbre i la cadira de fusta amb motius similars.
- El paviment de rajola hidrulica, fabricat per Mosaicos Escofet, que dibuixa una catifa
sobre fons gris combinant una mostra pel permetre i dues en el centre.
En la rebotiga
-Les prestatgeries de fusta de les parets laterals i frontal i el tancament amb vidre imprs
que hi ha per sobre daquesta, amb un traat que reprodueix esquemticament les
composici i les formes utilitzades en la botiga.
- el paviment que continua amb les mateixes caracterstiques el de la botiga.

60
FARMCIA ROBERT
INTERVENCIONS

els elements que formen la faana de l'establiment . A linterior, els elements descrits que
constitueixen la decoraci i el mobiliari modernista.
incoherents: En particular el rtol de metacrilat de faana, els focus, les creus lluminoses.
L'establiment haur de conservar els rtols existents. Si cal afegir nova retolaci, aquesta
es collocar de manera que no interfereixi amb els elements catalogats, o be aprofitar les
dues vitrines dels brancals.
228
http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=es&contenido=boby_guapo
spersemprees.htm
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-ferrer-argelaguet
https://www.google.com/maps/@41.3945833,2.1669795,3a,75y,295.44h,97.71t/data=!3m
5!1e1!3m3!1sNPWr6raQBqcAAAQXL9NIjA!2e0!3e11
photo sphere Gemma Gifra
DOCUMENTACI
AMCB Eix-9998/1904 projecte edifici

http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=recordIdentifier:1@483880&start=0&sort=fecha
NOTICIES HISTRIQUES
1906 Josep Robert i Soler, d'una familia d'americans de Sitges, trasllada el seu domicili a
un edifici acabat d'inaugurar i, en planta baixa, obre la farmcia amb un laboratori a la
rebotiga, amb sortida al carrer Valncia, on s'elaboraven magnsies i altres
reconstituents.
A l'interior els armaris estaven pintats de granat i els ornaments que representen cascalls
de daurat.
1932 la farmcia i el laboratori passen al seu fill Josep Robert i Mestre.
1936 al comenar la guerra civil la famlia Robert marxa i la farmcia s col.lectivitzada.
1947 la farmcia es traspassa a Maria Ferrer Argelaguet que conserva i cuida tots els
elements que s'hi conserven (els propietaris anteriors s'havien emportat el banc que hi
havia davant del taulell i molts del pots modernistes de porcellana blanca i flascons de
vidre). Es decapa la fusta dels tancaments exteriors per deixar el color del roure natural i
la de l'interior, que estava pintada de gris i plata, es pinta en color roure imitant les vetes.
En el cel ras es mant el color blanc dels relleus que, segurament, havien estat
policromats.
El laboratori es trasllada a l'avda. Mare de Du de Montserrat i uns anys desprs es ven
al grup Ferrer Salat.
2012 a la mort de Maria passa a ..
BIBLIOGRAFIA
Baluard de Sitges 31-3-1906 noticia sobre la inauguraci

MACKAY, 1962: "Lista de las principales tiendas modernistas existentes en 1961. Lauria
74. FARMACIA ROBERT."
BANCELLS-PERMANYER, 2006. p.107 "Farmcia FERRER ARGUELAGUET".
FAV-AMORS, 2007. p. 113
PUIG, 2009. p.12.
LPEZ, 2010: "Plantes i flors representades: acant, heura, cascall, maduixera i rosa."
"...destaquen les representacions del cascall a la part superior dels armaris"
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3238
61
FARMCIA ROBERT
Edifici
228
Situaci
rebotiga
La Publicidad 8-4-1906

La Vanguardia 15-4-1906
62
FARMCIA ROBERT
228
AMCB eix 998/1904

63
FARMCIA GALUP
FARMCIA GALUP
[230]
DADES GENERALS
FARMCIA GALUP
Adrea
C Pau Claris 83
C Casp 23
41030 / 011
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor

EXTERIORS

Barcelona
13E Subzona de la zona de densificaci urbana Eixample
EDIFICI
xamfr
PB+4P
1881
Neoclssic
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local de la dreta del xamfr, de planta baixa, de ledifici afrontat
al carrer Paul Claris 83 i Casp 28. Disposa duna obertura en el xamfr, una en laresta i
dues obertures en el carrer Pau Claris.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i linterior, que corresponen
a la decoraci de la farmcia Galup, de lany 1927.
C Pau Claris 83
Denominaci
230
ESTABLIMENT
local dreta xamfr
PB
1927
Juan Mari Porta

El conjunt delements que conserva integrament la soluci original amb: plafons allats
sobre els brancals, tancament a linterior dels buits arquitectnics amb rtol integrat i
rtol bandera.
-Sobre el parament un total de 5 plafons ovalats, de les mateixes caracterstiques llevat
de lamplada que sadapta a la del brancal sobre el que es situen, amb emmarcat de fusta
i vidre pintat pel darrere negre amb lletres daurades inclinades que conserven la retolaci
original.
- Dins de lobertura de laresta, el tancament de fusta i vidres bisellats que recula i es
plega formant un vestbul exterior de planta poligonal, amb una gran pea de marbre
blanc en el paviment. Inclou la porta dentrada de dues fulles batents (ara una fora de
servei) amb tiradors exteriors amb un cilindre de vidre.
La fusteria presenta una soluci singular, que es repeteix en tots els elements exteriors i
interiors, amb les cantonades que limiten els vidres o els plafons arrodonides.
En la part superior, un plaf ms avanat amb emmarcat adaptat al forat arquitectnic i
plaf de vidre pintat pel darrera negre amb lletres daurades amb el nom GALUP.
- Dins les altres 3 obertures, el tancament de laparador interior amb: llindar de marbre
blanc; scol de marbre negre amb betes blanques; vidre transparent amb emmarcat
perimetral de fusta amb cantonades arrodonides, i, en un pla una mica avanat,
emmarcat de les mateixes caracterstiques amb plaf de vidre pintat pel darrere com el
dels plafons (negre amb lletres daurades) amb la retolaci original (FARMACIA
PERFUMERIA)
- En laresta del carrer Pau Claris, la bandera de forja artstica, amb perfil T en volads,
amb tirant superior entorxit i decoraci amb passamans enrotllats, don penja una caixa
rectangular amb doble marc de xapa ondulada, que a banda i banda disposa dun plaf
negre amb el mot FARMCIA en lletres vermelles.
INTERIORS
Exterior
Interior
El paviment i el conjunt de mobiliari de la botiga, la rebotiga i el despatx, del qual noms

manca el tancament interior de 2 dels 3 aparadors, que configuren un espai amb simetria
radial respecte leix de laccs:
- En la paret paral.lela a faana, els armaris que cobreixen tota lamplada, amb cornisa a
nivell del tancament de lentrada, amb tram central que arrodoneix la cantonada i un arc
daccs a la rebotiga a banda i banda. Disposa duna franja inferior opaca, amb scol de
marbre i portes de fusta lliscants (llevat del tram corbat) i de vitrines amb prestatges de
fusta per sobre. Com en el tancament exterior, totes les cantonades interiors dels marcs
de fusta estan arrodonides.
- En les parets laterals i els trams extrems de la faana, els armaris que continuen els
anteriors amb la mateixa configuraci. El sector de Pau Claris integra una porta amb vidre
matejat daccs al despatx.

64
FARMCIA GALUP
- Els elements conservats dels aparadors interiors: en els 3 la base amb scol de marbre
negre, plafons laterals de fusta; en el despatx, el tancament interior de fusta amb lmit
superior ondulat, i, el rtol de vidre ovalat bisellat amb retolaci amb lletres daurades,
que es penjava duna cadena (ara estan guardats).
- El taulell de planta en arc, amb scol de marbre, frontal i lateral de fusta plafonat amb
cantonades arrodonies i sobre de vidre negre.
- A la rebotiga, larmari exempt similar als de la botiga, que protegeix de les vistes
linterior, i les prestatgeries de les parets.
En els 3 espais, el paviment de peces de rajola hidrulica, amb peces cuadrades de color
crema que contrasten amb una retcula de peces rectangulars ms fosca, disposada al
biaix.
A lestabliment es conserven nombrosos objectes antics: plafons de publicitat, balances,
microscopis, autoclau, estufa, pots de farmcia, llums que en origen eren de gas....
230
https://www.google.com/maps/@41.3897727,2.1707797,3a,75y,54.98h,98.65t/data=!3m5!
1e1!3m3!1skiWIQAo7v1QAAAQfCPFbGw!2e0!3e11
photo sphere
DOCUMENTACI
INTERVENCIONS

tots els elements descrits que formen la faana de l'establiment. A linterior els elements
descrits de mobiliari i decoraci.
S'ha de mantenir el rtol principal i els dels brancals. La possibilitat de substituir el
contingut literal del rtol secundari queda oberta sempre que no sen perdin les
caracterstiques: plaf de vidre pintat negre, lletra daurada i text proporcionat al plaf.
NOTICIES HISTRIQUES
1927 16-9 inauguraci de la farmcia laboratori Galup, propietat de Ramon Galup Jaurs,
fill de Ramon Galup Riera que durant 25 anys havia portat una coneguda farmcia.
En la sala de vendes no hi ha cel ras i s visible lestructura de biguetes perpendiculars a
faana.
19xx passa al seu fill Ramon Galup Ylla.
1995 a la mort de Ramon passa a la seva filla Mireia Galup Russins.
199x es retira el tancament interior dels aparadors.
200x desprs dunes obres de neteja de la faana sinicia la degradaci de la pintura
negre dels rtols de vidre.
BIBLIOGRAFIA
La Vanguardia 17-9-1927 informaci de la festa d'inauguraci, amb detall dels industrials

que han realitzat l'obra (direcci artistica i instal.lacions Juan Mari Porta, carpinteria
Ramon LLardent, vidres Jos Maria Tarrs Canal, pintura i decoraci casa Vilar i
Valls,....).
FAV-AMORS, 2007. p. 126
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/03/1927-farmacia-galup_14.html
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmacia-galup
fotografies V.Ferris
65
230
FARMCIA GALUP
193x
Edifici
Situaci
rebotiga

despatx
66
FARMCIA GALUP

230
67
FARMCIA Dr. SABATS
FARMCIA Dr. SABATS
[231]
C Comte Borrell 133

DADES GENERALS
Denominaci
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
FARMCIA Dr. SABATS

FARMCIA PRAT, FARMCIA PASQUEIRA, FARMCIA MADRONAL
C Comte Borrell 133
C Gran Via Corts Catalanes 504
Eixample / Sant Antoni
21070 / 001
Barcelona
13E(p) Subzona de la zona de densificaci urbana Eixample. Protegit
231
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local esquerre, de planta baixa, de ledifici afrontat al carrer
Comte Borrell 133 i Gran Via de les Corts Catalanes 504. Disposa de dues obertures en
el carrer Comte Borrell.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i linterior, que conserven
quasi integrament la decoraci de la farmcia del Dr. Sabats, de lany 1901, projectada
per Jos Perez Terraza, m.do.
EXTERIORS
El conjunt delements que conserva integrament la soluci original amb: una estructura
que engloba les dues obertures, de composici simtrica, amb calaix en la llinda i plafons
aplacats sobre la part superior dels brancals; el tancament a linterior dels buits
arquitectnics, i, en el centre, el fanal amb vidres vermells penjat dun bra, en volads, de
forja artstica.
INTERIORS
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
xamfr
PB+5P
1898
Eclctic
Francesc Marin, m. d'o.
ESTABLIMENT
Local esquerre
PB
1901
Jos Perez Terraza, M.d'O.

Tots els elements de la decoraci modernista dinspiraci gtica que, llevat del paviment,
es conserven integrament, fins i tot en el cromatisme marr fosc amb lnies daurades, en
els dos mbits de la sala de vendes:
- el cel ras amb crcol i bigues penjades, amb una combinaci de dos colors de fusta i
decoracions sobreposades i, en el centre de cada entrebigat, un plaf pintat amb la copa
dhgia, en el central, i els escuts de les 4 provncies catalanes en els laterals.
- la tela pintada amb representacions de plantes medicinals amb el seu nom encintat,
que revesteix la part superior del parament.
- els armaris de fusta pintada que cobreixen totes les parets amb: baixos amb plafons
amb quadrifolis; prestatgeries dividides per pilars tornejats amb capitell tallat; cornisa amb
fris, rematada amb una gran cresteria.
En lmbit darrera el mostrador, el fons de les lleixes s de mirall, i, a lesquerra, sintegra
la porta daccs a la rebotiga amb una finestra, damunt amb dos vitralls policroms amb el
retrat de dos botnics (Yez i Carbonell)
- la divisria entre els dos mbits, amb el frontal del primer taulell i una arqueria
- el trasdossat de lagulla central de la faana amb un frontal amb plafons amb quadrifolis
que connecta els mostradors interiors.
- el segon taulell, tamb amb quadrifolis i sobre de marbre blanc.
- les 3 banquetes de fusta pintada del mateix color que els armaris.
- els 3 llums de braos daurats corbats i entorxis, amb fulles repujades, don pengen
pantalles de vidre matejat
INTERVENCIONS
Exterior
Interior

tots els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior el conjunt descrit
delements de mobiliari i decoraci.

68
FARMCIA Dr. SABATS

L'establiment haur de conservar els rtols existents a llinda i brancals. Si cal afegir nova
catalogats.
231
http://www.barrisantantoni.info/wp-content/uploads/2014/04/Revista94-estiu2014reduit.pdf
DOCUMENTACI
NOTICIES HISTRIQUES
1901 El Dr. Antoni Sabats Lacot inaugura una farmcia amb decoraci neogtica
("estilo gtico modernizado" dirigida per Jos Perez Terraza, amb Comas e hijos
carpinters, Bernar i Ca. pintores, Miret i Asens lampistes i Rubert germans fabricants de
pots.
Jos Prez Terraza havia fet la Farmcia Vallet l'any anterior (establiment 236), amb un
llenguatge neogtic similar.
Antoni primer despatxava des del taulell que queda en segon terme, a travs duna
finestreta, per al cap de poc temps es va afegir un taulell davant que encarreg al mateix
ebenista.
1906 compra la farmcia Jess Prat Llobet, farmacutic amb establiment al carrer Ample,
que hi incorpora la homeopatia. Sobre lespai de darrera el mostrador.
1951 compra la farmcia Severo Pesqueira Gonzlez.
1973 compra la farmcia Montserrat Madroal Gomita. Es substitueix el paviment de
ciment per l'actual enrajolat; es netegen i reinstallen els llums de braos daurats amb
tulipes; sintenta netejar la tela pintada (arpillera) del parament per desistiren perqu es
desfeia; es realitza una rplica dels rtols de la faana que estaven en mol mal estat
(obra de Miquel Llonch artes de Vic que havia restaurat el de la farmcia Vilardell). Es
dona la collecci dobjectes dhomeopatia al Museu de Farmcia de Barcelona i es
conserven alguns pots guardats.
2002 sincorpora la filla de Montserrat, Mireia Jufresa Madroal.
2014 passa a Mireia Jufresa Madroal.
BIBLIOGRAFIA
La Publicidad, maig 1901

Viladomat, 133.- FARMACIA (probablemente 1901).
BANCELLS-PERMANYER, 2006. p.178 "Farmcia MADROAL".
FAV-AMORS, 2007. p. 157.
PUIG, 2009. p.6.
LOPEZ, 2010: "Plantes i flors representades: Acant, clavell, rnica, boixac de jard,
xicoira, camamilla, pota de cavall, nap, crixecs, navissera, vernica, centaura, civada,
espgol, llorer, segell de Salom, cascall, plantago, geum, cinc en rama, ametller, rosa,
asperula, com de prat i ans."
http://jose-perez-terraza.blogspot.com.es/2013/10/cap-i-las-casas-singulares.html
. : informaci sobre la farmacia i altres obres de l'autor.
http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=es&contenido=boby_guapo
spersemprees.htm
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3776
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/farmcia-madroal

69
FARMCIA Dr. SABATS
Edifici
231
Situaci
1961

70
FARMCIA Dr. SABATS
231
La Publicidad 1901

71
GENEROS DE PUNTO LA TORRE
[252]
DADES GENERALS
Adrea
Rda Sant Antoni 63

Pl Universitat 4
Eixample / Sant Antoni
60100 / 010
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Planejament
Qualificaci
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local de cantonada, de planta baixa amb entresolat, de ledifici
afrontat a la Ronda Sant Antoni 63 i plaa Universitat 4. Disposa de 4 obertures a la
Ronda i 1 a la plaa.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i linterior, que corresponen a
la decoraci de la botiga de gneres de punt La Torre, de lany 1900 amb elements
posteriors.
Rda Sant Antoni 63
Denominaci
252

EXTERIORS
B0813, SEIXAMPL PMU per a la creaci d'un nou interior d'illa pblic al
barri de Sant Antoni, illa definida per Ronda Sant Antoni, Seplveda,
Muntaner i Gran Via de les Corts Catalanes / Ordenana de rehabilitaci i
millora de l'Eixample de Barcelona
6E, 13E Parcs i jardins de nova creaci de carcter local, Subzona de la
zona de densificaci urbana Eixample
PEPPA 2000
El frontis aplacat en tota la dimensi de la faana amb scol petri i estructura de fusta
amb plafons, aparadors i 3 portes daccs amb porta reculada i aparadors laterals, i,
actuant com a llinda del conjunt, una doble franja horitzontal amb la superior sobresortint,
sobre mnsules.
En relaci a la imatge dpoca, el scol s de menor alada i shan substitut tots els
plafons. Els ms antics que es conserven estan en la segona franja sota una capa de
pintura (que es va eliminar en els petits plafons quadrats), i hi ha fragments recuperats
del magatzem a linterior de la botiga (REFAJOS CAMISAS).
INTERIORS
EDIFICI
cantonada
PB+4P
1863, 1914 (reforma)
Neoclssic
Elies Rogent; Enric Sagnier
ESTABLIMENT
cantonada
PB+entresolat
- el paviment de rajola hidrulica ocre,
- el conjunt de prestatgeries de fusta pintada que revesteix totes les parets i integra: el
taulell de la caixa de tipus taquilla; el tancament interior dels aparadors amb vidres amb
decoraci gravada a lcid, que tamb es troben en la mampara que protegeix un petit
despatx, i la finestra amb vitrall de vidre catedral de lantic accs a lescala de vens.
- els taulells de fusta envernissada, dos llargs i un que sutilitza com a despatx.
INTERVENCIONS
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor

Les intervencions asseguraran la restauraci dels elements tangibles descrits : A
lexterior, els elements que formen la faana de lestabliment. A linterior, el conjunt de
prestatgeries, el taulell de la caixa, els altres taulells, el tancament interior dels
aparadors, la mampara del despatxet, la finestra amb vitrall, i el paviment de rajola.
La possibilitat de substituir el contingut literal dels rtols queda oberta sempre que no sen
perdin les caracterstiques: plaf de vidre pintat negre, lletra daurada i text proporcionat al
plaf.
Conservaci dels elements destructura i accionament dels tendals.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
18xx Es reforma ledifici per traslladar laccs a lescala de vens, que estava a la Ronda,
a la Plaa Universitat.

72
252
1900 Daniel Carreras es fa crrec de la botiga de Salvador Garcia Torregrosa, propietari

daltres comeros de roba interior a la ciutat
1936 sabandona la confecci de roba desport i camises a mida i es retira el rtol que
lanunciava.
195x? passa al fill de Daniel, Artemi Carreras Jaum, que hi treballava des de 1937.
Artemi mant amb cura la decoraci original (realitza personalment petites reparacions
dels elements de fusta i substitueix el vidre gravat a lcid que es trenca del tancament
interior de laparador per una cpia gaireb mimtica).
1987 sincorpora el fill dArtemi, Artemi Carreras Bartrol.
200x es substitueixen les cadires del taulell.
BIBLIOGRAFIA
http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/10/18/generes-de-punt-la-torre-mes-de-cent-anysdedicats-a-la-roba-interior/
http://estemblematics.blogspot.com.es/2011/02/1901-generes-de-punt-la-torre.html
http://www.zoomin.es/barcelona/eixample/directorio/barrisantantoni/MODA_ropainterior_l
atorre/latorre.html
Edifici
Situaci
DOCUMENTACI
192x

192x
73

252
74
LA CONFITERIA
LA CONFITERIA
[258]
DESCRIPCI
Establiment que ocupa els locals situats a la dreta del portal daccs a la zona de vestbul
de la caixa descala, dun edifici inscrit en una parcella que ocupa part del xamfr de la
Ronda de Sant Pau. Disposa delements patrimonials tangibles a lexterior i a linterior.
C Sant Pau 128

DADES GENERALS
Denominaci
LA CONFITERIA
Adrea
Districte/Barri
Ref. Cadastral
C Sant Pau 128

Rda Sant Pau 2
51230 / 008
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000

12b Casc antic de conservaci del centre histric
D
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
258
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+2P+remunta

EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local dreta
PB
1912
Es tracta dun calaix situat sota la llosa de la balconada que cont el nom de lantic
establiment gravat a lcid. Aquest calaix emmarca tres obertures amb els seus brancals
corresponents que estan constituts per una estructura mixta, metllica i fusta, que
arrenca a partir dun scol dobra. La part superior dels brancals est decorada amb la
pintura al vidre duns angelets, i els dos brancals extrems disposen de sengles vitrines
metlliques; lobertura central s un gran aparador amb els emmarcaments de fusta.
Disposa de dues portes daccs, al costat de les quals hi ha sengles aparadors amb
vidres gravats a lcid. Sota els dos aparadors i a la zona de scol, es localitzen les
finestres de ventilaci de la zona del soterrani, situada per sota la rasant del carrer,
defensades per unes reixes de ferro de forja. A la fusteria de les portes es reprodueixen
motius florals. Cal citar que es conserva el mosaic hidrulic original, un model que
presenta motius florals.
INTERIORS
Conserva gran part de la decoraci original consistent en un gran moble aparador de

prestatges amb fons de vidre treballat a lcid presentant motius geomtrics. Aquest gran
moble est rematat per uns plafons corbs, de fusta, que contenen pintures de rams de
flors. Damunt daquests plafons i fins al sostre hi ha unes pintures a loli presentant
figures femenines i paisatges buclics. Tamb es conserva lantic taulell de fusta amb
decoracions florals, ara convertit en la barra de lestabliment. Tamb conserva lantic
moble de la caixa situat damunt del taulell, amb una base de marbre que suporta una
estructura de vidre amb el rtol corresponent gravat a lcid. Com a element decoratiu es
conserva un moble que es correspon amb lantiga taula de comptabilitat, de fusta i amb
una mampara de vidre.

INTERVENCIONS
Exterior
Interior

la totalitat dels elements que formen la faana de lestabliment. A l'interior, el gran moble
aparador, el taulell, el moble de la caixa registradora, la taula del comptable, i el mosaic.
incoherents: En particular els dos extractors situats damunt les portes daccs.
S'ha de mantenir el rtol principal. La possibilitat de substituir el contingut literal dels
rtols secundaris verticals queda oberta sempre que no sen perdin les caracterstiques:
plaf de vidre pintat negre, lletra daurada i text proporcionat al plaf.
NOTICIES HISTRIQUES
c. 1913 La famlia Pujades obre la confiteria.

75
LA CONFITERIA
258
1959 L'establiment figura com una pastisseria-bomboneria sota la titularitat de Pilar

Novau.
198x Tancament de l'establiment.
1998 Reobertura del local com a bar de copes i menjars.
BIBLIOGRAFIA
.htm
3. La confiteria
DOCUMENTACI
AMCB. Antecendents, 48224.

AMCB. Expedient 01-1998-0341. Any 1998.
Edifici

Situaci
76
LA CONFITERIA

258
77
HERBORISTERIA LLOBET
[316]
DADES GENERALS
Denominaci
Adrea
Trav. Grcia 159
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Grcia / la Vila de Grcia

80590 / 006
Planejament
PGM, G167 Pla general metropolit / Pla especial de Millora, Protecci i

Reforma Interior de la Vila de Grcia
5, 12 Xarxa viria bsica, Casc antic de substituci de l'edificaci antiga
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local nic, de planta baixa, de ledifici afrontat a la Travessera
carrer Gran de Grcia 49. Disposa duna nica obertura.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial lexterior i linterior que corresponen a la
decoraci de lHerboristeria LLobet.
Trav. Grcia 159
Qualificaci
PEPPA 2000
316

EXTERIORS
Sobre el parament, els porticons de fusta pintada, plegables a lexterior, amb el lmit
superior paral.lel a larc de lobertura.
Dins de lobertura, el conjunt de fusta pintada i vidre, de composici simtrica, amb 3
franges diferenciades (scol plafonat, vidres transparents fins a la llinda de la porta i
element superior translcid) amb tancament reculat amb porta central de dues fulles
batents i aparadors laterals en el petit vestbul exterior.
INTERIORS
EDIFICI
entre mitgeres
PB+3P
18xx
Neoclssic
ESTABLIMENT
local nic
PB+entresolat
1855

Tots els elements de la sala de vendes:

- lestructura del sostre vista, de bigues de fusta i revoltons forjats;
- lentresolat amb barana amb muntants de post de fusta retallades imitant balustres;
- el moble de fusta fins a lalada de lentresolat, que cobreix totes les parets llevat de les
obertures, amb: calaixera inferior; prestatges de fusta amb una protecci de fusta
retallada format cercles tangents amb el nom de les herbes rotulat, i cornisa superior amb
diamants sobreposats que volta tot lespai;
- el taulell de fusta amb sobre de marbre blanc i les cadires tamb de fusta,
- el paviment de rajola hidrulica que continua en el vestbul exterior.
INTERVENCIONS

tots els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior tots els elements de la
sala de vendes, sostre, entresolat, barana, mobles, taulell i paviment.
Si cal afegir nova retolaci, aquesta es collocar de manera que no interfereixi amb els
elements catalogats.
NOTICIES HISTRIQUES
BIBLIOGRAFIA
Exterior
Interior
https://sites.google.com/a/herboristeriallobet.com/www/
http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/10/herbolari-llobet-una-botiga-amb-mes-de-150anys/
DOCUMENTACI

78
Edifici
316
Situaci
La Vanguardia 18-7-1947

16-5-1962
79
FARMCIA GUINART
FARMCIA GUINART
[357]
DADES GENERALS
Denominaci
FARMCIA GUINART
Adrea
C Gran de Sant Andreu 306
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Sant Andreu / Sant Andreu

97610 / 002
Planejament
B1227 MPGM a l'rea del nucli antic del barri de Sant Andreu (casc
centre histric)
12sa Casc antic de Sant Andreu
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
Entre mitgeres
PB+3P
18XX
Neoclssic
DESCRIPCI
Establiment situat a la dreta del portal daccs a la zona de vestbul de la caixa descala.
Disposa delements tangibles dinters patrimonial a lexterior i a linterior.
C Gran de Sant Andreu 306
Qualificaci
PEPPA 2000
357
EXTERIORS
ESTABLIMENT
Local dreta
PB
Modernista

Es tracta duna decoraci de carcter modernista aplacada ras de faana on es combinen

diversos materials: cermica, ferro de forja i fusta. Disposa de dues obertures de les
mateixes caracterstiques, s a dir, muntants de cermica de color verd amb un centre a
mitja alada de cermica vidrada presentant elements florals. Dits muntants (brancals)
suporten una llinda mitjanant tres mnsules de ferro forjat, realitzada amb fusta on
sinsereixen uns plans de cermica amb el nom de lestabliment entre relleus de talla de
fusta que presenten motius florals. De les tres mnsules de ferro forjat cal destacar la
central on sobserva un fanal exterior realitzat amb elements de forja i vidre emplomat. La
fusteria de tancament combina el ferro de forja i la fusta amb bels plans vidrats. Les
portes sn de fusta, originalment, per, la seva part inferior era originriament de marbre.
Disposa de vidres ondulats convexes i un mnec de fusta decorat amb ferro forjat.
INTERIORS
Conserva el mobiliari original consistent en un gran taulell i un moble de prestatges en els

murs perimetrals de fusta de melis. El taulell presenta el sobre de marbre i plafons
motllurats rectangulars en el frontal. El moble de prestatges consta de diversos muntants,
treballats en talla, que emmarquen vitrines, armaris superiors i inferiors. Els muntants
estan rematats per unes mnsules de talla de fusta que suporten un remat motllurat que
forma un arquitrau arquitectnic decorat amb florons amb la talla de palmells. Tamb es
conserven exposats diversos pots de porcellana blanca dura que havien servit per
emmagatzemar les parts de les plantes medicinals amb propietats teraputiques, i alguns
estris de laboratori.
INTERVENCIONS

els elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el taulell, el moble de
prestatges, i la collecci de pots de porcellana.
NOTICIES HISTRIQUES
Exterior
Interior
1896 (15 de Novembre) inauguraci de la farmcia per Anselm Guinart i Gonzlez. Data
en que editen el primer receptari, que encara es conserva a la farmcia en una vitrina.
1923 en morir Guinart, el seu fill Joan Guinart i Roig, es va encarregar de la farmcia.
1969 Va ser substituit pel seu fill, Joan Guinart i Ferran.
Actualment es regentat per la quarta generaci de la famlia Guinart.

80
357
FARMCIA GUINART
BIBLIOGRAFIA
BANCELLS-PERMANYER, 2006. p.197 "Farmcia GUINART".

FAV-AMORS, 2007. p. 136
http://farmaciaguinart.com/index.html
PUIG, 2009. p.13.
LOPEZ, 2010: "Plantes i flors representades: Acant i llorer"
El Peridico 24-11-2010: "Mostradores centenarios"
http://www.elperiodico.com/es/noticias/distritos-de-bcn/print-594670.shtml
DOCUMENTACI
Edifici
Situaci
1962

81
FARMCIA GUINART

357
82
FARMCIA ALMIRALL
FARMCIA ALMIRALL
[379]
DADES GENERALS
Denominaci
FARMCIA ALMIRALL
Adrea
C Mari Aguil 125
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Sant Mart / el Poblenou

07250 / 019
Planejament
B1071 MPGM en l'mbit del Casc Antic del Poblenou (nucli centre
histric)
12PNa (p) Zona de Poblenou-antic. Protegit
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor
EDIFICI
entre mitgeres
PB+2P
1927 (reforma) ; 1957
(remunta)
Neoclssic
Juan Gordillo, arq.; J.
Vilardaga Roig, arq.
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local nic, de planta baixa, de ledifici afrontat al carrer Mari
Aguil 125 (que comparteix lescala de vens amb el ve a la dreta,125b). Disposa duna
nica obertura.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i linterior, corresponents a la
decoraci de la Farmcia Almirall.
C Mari Aguil 125
Qualificaci
PEPPA 2000
379

EXTERIORS
ESTABLIMENT
local esquerre
PB
1864?
Sobre el parament, lestructura aplacada amb emmarcats de fusta i plafons de vidre pintat
pel darrera, de composici simtrica, amb:
- En el centre de la llinda, lelement central sobreelevat, amb cornisa mixtilnia, amb el text
FARMACIA ALMIRALL en el plaf de vidre signat per RULL S.A.,
- en els extrems de la llinda, un marc quadrat, amb un relleu que representa la copa d
higea (smbol de les farmcies) sobre la petita cornisa, que emmarca un plaf rod amb
Fundado en 1864, a lesquerra, i el nmero de la finca 125, a la dreta.
- A banda i banda de lobertura, alineats amb els quadrats dels extrems de la llinda,
emmarcats amb els plafons de vidre sense text.
Dins de lobertura, el llindar de marbre blanc i la fusteria enrasada amb el pla de faana
(noms reculada per la guia de la persiana) amb porta batent central, fixes laterals amb
petits aparadors interiors, i fix superior amb una margarida esculpida en el centre.
INTERIORS
- El cel ras, amb doble motllura en el fris i en el permetre, i amb plao rod central.
- En totes les parets, els armaris de fusta pintada de pi de melis, que integren els forats
de pas, amb cornisa continua i muntants decorats amb baix relleu i petita mnsula
sobreposada, on es conserven flascons antics. La poca qualitat del material utilitzat (cal
recordar que era un establiment en un barri industrial amb una clientela humil) ha
provocat la prdua delements (portes opaques inferiors i de les vitrines superiors) i la
incorporaci de reforos als interiors.
- El taulell de fusta de pi melis, amb frontal amb vitrines, calaixera al dors i sobre de
marbre blanc, parcialment decapat per la nova propietria, amb un scol afegit ocultant
loriginal.
En la rebotiga:
- En lestana esquerra: la fusteria amb porta corredera central, amb opac inferior, vidre
catedral amb lmit superior ondulat i transparent per sobre, i els armaris i calaixeres de les
parets laterals.
- En lestana dreta: la fusteria amb porta batent, de composici similar a lanterior, i el
paviment de mosaic hidrulic amb una combinaci de dues peces amb quadrats
policroms.

INTERVENCIONS
Exterior
Interior


83
FARMCIA ALMIRALL
379

la totalitat dels elements que formen la faana de l'establiment. A linterior, el cel ras, els
armaris, calaixeres, taulell, vidrieres de separaci, i paviment de mosaic hidrulic.
incoherents: En particular els tubs i caixes dinstallacions urbanes.
S'ha de mantenir el rtol principal i els dos petits rtols rodons situats a cada costat . La
possible retolaci a afegir es situar de manera que no afecti a cap element protegit.
NOTICIES HISTRIQUES
1862 Francisco Mont Almirall obre una farmcia al carrer Sant Pere del Taulat 83 (actual
Mari Aguil 95)
1864 Francisco Mont trasllada la farmcia a Sant Pere 115 (l'actual seu).
1902 passa a la filla de Francisco.
1910 passa a Josep Forns.
1912 s'incorpora Llus Almirall.
1935 passa a Victor Almirall Riu.
1943 Victor Almirall Riu (com a director tcnic farmacutic) i Antonio Gallardo Carrera
funden els Laboratoris Almirall.
Alguns dels primers productes de la companyia sn: un antihelmntic (Lombrikal), un
parasiticida (Tundra) i un antisptic ginecolgic conegut com Leucosina.
2006 s'obre en el local de la dreta (125 bis) el Centre Podolgic Almirall.
20xx pasa al fill Victor M. Almirall Cacho
2013 pasa a Ma Carmen Martnez. Es retira i conserva el fanalet vermell identificatiu de
les farmcies, que hi havia a l'esquerra del rtol, per col.locar-hi la senyalitzaci actual
amb forma de creu. Es conserven tots els elements originals i es comena a decapar la
fusta (frontal taulell).
Edifici
Situaci
BIBLIOGRAFIA
BADIAFX, 2008
CAMPS, 2000: Les botigues ms antigues, 75 anys o mes al servei dels poblanovins,
publicat a ICARIA 5
2005
DOCUMENTACI

84
FARMCIA ALMIRALL
379
Fabricant del rtol
rebotiga
BADIA. 2008

85
UNION SUIZA DE RELOJERIA
[433]
DADES GENERALS
Adrea
Av. Diagonal 482

C Via Augusta 1 3
Sarri-Sant Gervasi / Sant Gervasi - Galvany
15150 / 009
Districte/Barri
Ref. Cadastral
Planejament
Qualificaci
PEPPA 2000
Tipus
N. plantes actual
poca
Estil
Autor

EXTERIORS

13a Zona en densificaici urbana intensiva
EDIFICI
cantonada
PB+6P
1926
Eclctic
Enric Sagnier, arq.
DESCRIPCI
Establiment que ocupa el local de cantonada, de planta baixa amb entresolat i connexi
al primer pis, de ledifici afrontat a lavinguda Diagonal 482 i la Via Augusta 1-3. Disposa
de 2 obertures a Diagonal, 1 en el petit xamfr i 4 a la Via Augusta.
Presenta elements tangibles dinters patrimonial a lexterior i linterior, corresponents a la
decoraci de la Union Suiza de Relojeria, de lany 1945, projectada per Eduard Ma.
Balcells, arquitecte.
Av. Diagonal 482
Denominaci
433
ESTABLIMENT
cantonada
PB+entresolat+P1
1942
Eduard M. Balcells, arq.
Els elements petris que emfasitzen laccs de la cantonada i els 2 aparadors a banda i
banda daquest eix, i la reixa de ferro de la porta de lextrem dret de Via Augusta (nic
vestigi de la projectada en les dues obertures daquest sector).
En la cantonada arrodonida: laplacat de granet negre que envolta la porta daccs, amb
motllura en el permetre de lobertura; el tancament reculat amb plafons laterals clars amb
diamants en relleu (amb la inscripci E M BALCELLS dalt a la dreta), i la tarja amb un
rellotge circular en el centre envoltat per motllures clares i relleus daurats sobre un fons
de granet negre.
En el parament a banda i banda, el plaf aplacat de granet negre, amb motllura perimetral
contrastada amb lnies blanques i un aplic amb fanal daurat.
En els 2 aparadors a banda i banda, el potent marc de granet negre sobre un basament
amb mnsules, de marbre negre i blanc.
INTERIORS
A la sala de vendes, la configuraci de lespai i els acabats i mobiliari, de llenguatge

clssic, que conserven o reprodueixen el projecte de 1945:
- -el cel ras amb calaixos penjats que connecten els pilars i pilastres, amb motllura
perimetral i inscripcions en el frontis.
- els pilars i pilastres amb fust aplacat amb marbre negre i capitell daurat;
- el prtic amb columnes amb fust rod de marbre i arc i imposta marbrejats en laccs a
mbits diferenciats (en els extrems i en lespai en forma dabsis, amb volta cassetonada).
- el revestiment amb diamants en relleu de linterior de la faana, visible en la llinda i en
lintrads de lobertura esquerra de la diagonal i ocult pel tancament interior dels altres
aparadors.
-el paviment de marbre blanc amb lnies contrastades en negre.
- les taules i cadires de fusta,..
INTERVENCIONS
Exterior
Interior

els elements descrits que formen la faana de l'establiment. A linterior, la decoraci del
cel ras amb calaixos motllurats, els pilars i pilastres aplacats, el prtic de marbre, el
revestiment amb diamants, el mobiliari de taules i cadires, i el paviment de marbre.

86
433

La possibilitat de substituir el contingut literal del rtol principal queda oberta sempre que
no sen perdin les caracterstiques: lletra romana metllica daurada i en relleu,
collocada directament al parament de faana.
Cal conservar el rellotge situat a laccs principal.
NOTICIES HISTRIQUES
1840 Jaume Vendrell i Francisca Castell inicien el negoci familiar amb un comer de
joieria i taller per compte propi, en el carrer Hospital 37
Els seus descendents obren joieries en el carrer Ferran 24, Hospital 37 i Rambles al
costat del Liceu
192x Carlos Vendrell crea la Unin Suiza de Joyeria que distribueix rellotges de marques
susses, que ning ms tenia, per tota Espanya (IWC, Patek Philippe)
193x posen en marxa una fabrica de rellotges a Sussa on produeixen rellotges de marca
prpia (Kronos i Duwart)
1945 sobre a lavenida del Generalisimo 482 (actual Diagonal) la botiga de Union Suiza
de Relojeria amb projecte de decoraci dEduard Ma. Balcells, arquitecte.
196x la gerncia passa a la cinquena generaci, Llus Vendrell Salvia.
2005 passa a la sisena generaci, Llus, Xavier, David i Cesar.
2012 sinicia la remodelaci de la botiga de Diagonal per connectar la planta baixa amb
lantic habitatge del primer pis, amb projecte dAdri Guevara, arq. tcnic.
En planta baixa es recupera lmbit esquerre de la diagonal retirant els aplacats que
ocultaven laparador i els arcs i motllures, on es ref lacabat marbrejat, i es reforma
lmbit dret de Via Augusta on hi havia espais de servei. En realitza una escala de marbre
blanc que connecta amb lantic distribudor de lhabitatge i, en planta pis, es restauren tots
els elements de la decoraci original que es conservaven (en el distribudor el paviment
de marbre blanc i els elements arquitectnics que imitant pedra; en la capella la reixa, la
pintura del sostre, els pilarets i els arcs de la volta, i en les estances el paviment de fusta,
les pintures i motllures del cel ras, els porticons lliscants de les balconeres, laplacat de
fusta de les parets de la pea de la cantonada,....)
Edifici
1945 faana Diagonal
Situaci
faana Via Augusta
195x
BIBLIOGRAFIA
http://www.unionsuiza.es/ca/historia
http://orgullosademiciudad.blogspot.com.es/2014/07/joyeria-relojeria-union-suiza.html
AGUSTIN-MORA, 2013 p.72-73
http://www1.diba.cat/uliep/pdf/53277.pdf
http://clariana.cat/compartit/CLARIANA%202011/Tres%20siglos%20de%20publicidad/201
1%2012%2022%20Tres%20siglos%20de%20publicidad.pdf
p.17-20
http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110040/163165
biografa E.M. Balcells, arq.
DOCUMENTACI

87
433
1945

88

B1375A - Fitxes Cataleg E1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

B1375A - Fitxes Cataleg E1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

B1375A - Fitxes Cataleg E1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CATLEG DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC, HISTRIC -ARTSTIC I PAISATGSTIC

DELS ESTABLIMENTS EMBLEMTICS DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Fitxes del Catleg del Patrimoni Arquitectnic, Histric-Artstic i Paisatgstic

CATLEG CATEGORIA E1: ESTABLIMENTS DE GRAN INTERS.

ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC ................... [6] .............................. 3

LONDON BAR ............................................. [142] ............................ 45

ANTIGA CERERIA LLUIS CODINA ....................... [7] .............................. 5

CASTELL LLOBET Y CIA .............................. [149] ............................ 48

BARRETERIA OBACH ..................................... [31] .............................. 7

NUMISMATICA CALIC ............................... [151] ............................ 50

CAF DE L'OPERA.......................................... [37] .............................. 9

ANTIGUA CASA FIGUERAS ........................... [158] ............................ 52

CASA ALMIRALL............................................ [44] ............................ 11

PASTISSERIA PUJOL-LA ESTRELLA ................. [159] ............................ 55

CASA BEETHOVEN ........................................ [45] ............................ 13

EDITORIAL BOILEAU .................................... [220] ............................ 57

CASA GISPERT .............................................. [47] ............................ 15

FARMCIA ROBERT ..................................... [228] ............................ 60

LA ARGENTINA ............................................. [56] ............................ 18

FARMCIA GALUP ...................................... [230] ............................ 64

EL INDIO ...................................................... [68] ............................ 21

FARMCIA Dr. SABATS .............................. [231] ............................ 68

EL INGENIO .................................................. [69] ............................ 24

GENEROS DE PUNTO LA TORRE .................... [252] ............................ 72

ELS QUATRE GATS ........................................ [74] ............................ 26

LA CONFITERIA ........................................... [258] ............................ 75

FARMCIA JOAQUIM CASES .......................... [86] ............................ 29

HERBORISTERIA LLOBET .............................. [316] ............................ 78

FARMCIA COMABELLA ................................ [87] ............................ 32

FARMCIA GUINART ................................... [357] ............................ 80

FARMCIA DR. DIV ...................................... [92] ............................ 35

FARMCIA ALMIRALL .................................. [379] ............................ 83

GANIVETERIA ROCA ...................................... [97] ............................ 38

UNION SUIZA DE RELOJERIA ........................ [433] ............................ 86

GUANTERIA PERFUMERIA MAOS ............... [102] ............................ 41

Fitxes del Catleg del Patrimoni Arquitectnic, Histric-Artstic i Paisatgstic

ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC

ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC

ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC

Ciutat Vella / el Barri Gtic

PGM Pla general metropolit

ELEMENTS TANGIBLES DINTERS

CATEGORA: E1: Establiment de gran inters.

Es conserva gaireb tot el mobiliari original de la botiga (moble de la caixa registradora,

DATA REVISI: Novembre 2014.

Qualsevol intervenci a realitzar a l'establiment haur d'atendre als seus valors

Fitxes del Catleg del Patrimoni Arquitectnic, Histric-Artstic i Paisatgstic

ANTIGA CASA COTCHET -J. XANC

El Peridico 15-01-1993 "Guapos per sempre"

Fitxes del Catleg del Patrimoni Arquitectnic, Histric-Artstic i Paisatgstic

ANTIGA CERERIA LLUIS CODINA

ANTIGA CERERIA LLUIS CODINA

ANTIGA CERERIA LLUIS CODINA

PGM Pla general metropolit

ELEMENTS TANGIBLES DINTERS

Lestabliment disposa de tres portals, dos aparadors en els laterals i en el central es

CATEGORA: E1: Establiment de gran inters.

DATA REVISI: Novembre 2014.