Visions i cants de Joan Maragall

1.Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte les

següents.

Trencament de la llei d’amor:

-El mal caçador, ja que el protagonista trenca una llei d’amor, però
divina, es nega a anar a missa.

-Joan Garí, ja que el protagonista se’n va a Montserrat per a que li

siguin perdonats tots els seus pecats i mals esperits.

-El comte Arnau, la enamorada d’Arnau li nega la seva petició o

proposta de marxar amb ell després de passar la nit junts.

-La fi d’en Serrallonga, ja que li explica al mossèn tots els seus pecats
que ha dut a terme durant tota la seva vida i se’n penedeix.

Perfecció en l’amor:

-La fi del Serrallonga, ja que Serrallonga declara el seu amor de

veritat cap a Joana malgrat haver pecat durant tota la seva vida.

-La estimada del senyor Jaume, el protagonista elogia a la illa de

Mallorca dient que és la més bonica de totes les illes i mostrant la
seva passió per aquesta.

5.Assenyala els dos poemes de visions que s’acosten més a la

poesia popular.

La fi d’en Serrallonga degut a que pertany dins del subgènere de la

poesia popular “Cançons de bandolers i lladres de camí ral”, ens
parla dels pecats comesos pel bandoler Joan Serrallonga a les terres
catalanes, el lèxic d’aquesta visió és senzill. L’altre visió és “La
estimada del senyor Jaume” ja que pertany al subgènere popular de
la corranda, s’hi parla sobre la magnificació de la illa balear de
Mallorca.

6. Quins són els poemes que es relacionen amb aquests

temes?

- Festivitats religioses: Els Reis, referència als reis d’Orient que porten
els regals a Jesús.

- Enaltiment de la joventut: Sol Solet, s’explica les vivències durant la

infància.
- Mostra l’encís per la feminitat: La dona hermosa, magnifica la
imatge de la dona.

- Tenen com a origen un fenomen atmosfèric: Després de la

tempestat, descriu el que passa un cop terminada la tempesta.

- Fa referència a un fet autobiogràfic: La mort d’un jove, s’hi narra la

heroica mort d’un noi en la guerra.

9. Classifica temàticament els sis poemes de Cants.

- Cants vitalistes: Cant dels joves, Cant de Maig cant d’alegria, Cant
de novembre.

- Cant patriòtic: El cant de la Senyera, La Sardana, Oda a Espanya.

10. Esmenta en quin poema surt el tòpic Carpe Diem.

Cant de maig, cant de l’alegria, els versos on surt aquest tòpic són els
següents: versos 1 i 2 on apareix l’entrada de la primavera com un fet
bo i alegre que provoca riures, i així en una sèrie de versos al llarg
d’aquest poema. El tòpic Carpe Diem fa referència a totes les
paraules que reflecteixen l’alegria i les rialles donant a entendre que
vivim en un món bell i que l’hem de gaudir amb gran expectació i
felicitat.

11. Els tres cants de guerra són regeneracionistes. Justifica

dita afirmació.

Els tres cants de guerra són: Oda a Espanya, Els adéus i Cant del
retorn.

Són regeneracionistes ja que es caracteritzen per la seva intenció

patriòtica cap a la pàtria catalana. Degut al projecte de reconstrucció
constitucional causada per certs fets històrics al llarg d’aquesta
època.
 CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants

aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Aquest poema es bàsicament patriòtic, s’esmenta el poder del

poble per tal d’aconseguir la germandat i la llibertat de
Catalunya. Magnifica la nostra bandera, la senyera i la
enalteix per damunt de tots els catalans i catalanes. Alhora,
ens diu que ens guiarà cap a un camí de gràcia, la llibertat del
poble.

LA SARDANA
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que, amb pausa i amb mida, va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil.la;
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se'n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l'agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

El poema de la Sardana de Joan Maragall, és de caire

patriòtic ja que a partir d’aquest ball català també fa
referència a Catalunya, diu que aquest ball és el millor però
també diu que la seva terra Catalunya és la millor. Maragall
descriu aquest ball com un moviment subtil que primer va cap
a un costat i després cap a un altre, els moviments del ball es
fan com si voléssim. Aquest ball s’ha de fer amb pausa
tranquil·lament i amb molta cura. Sens dubte crec que és un
poema patriòtic.