De La Mare de Déu de Binifaldó (Lluc) A Nostra Senyora Del Roser de Sa Pobla

De la Mare De Du De BinifalD (lluc)
a nostra senyora Del roser De sa PoBla

(Mallorca s. Xiii - s. XXi)
De la Mare de Du de Binifald (lluc)

a nostra senyora del roser
de sa Pobla
(Mallorca s. Xiii - s. XXi)
JOSEP OBRADOR I CLADERA
Mallorca
2012
falten logos
De la Mare de Du de Binifald (lluc) a nostra senyora del roser de sa Pobla

(Mallorca s. Xiii-s. XXi)
2012 Josep Obrador i Cladera
Illustraci de la portada: Retaule de Nostra Senyora del Roser. Pintura de Mateu
Lpez, jnior (vers lany 1570). Escultura annima (segle XIII), restaurada de manera
agressiva al taller dels Lpez.
Illustracions de la contraportada: recreaci naf del retaule de Nostra Senyora del
Roser per Joan Guerra i Oliver; detalls del misteri i de la forncula i escultura; lmines
de R. de Ysasi (Museu Mallorca).
Assessorament lingstic: Margalida Sabater i Manresa
Assessorament tcnic: Pere Cortada i Obrador
Maquetaci i disseny: Documenta Balear S.L.
Impressi: Publidisa
ISBN:
DL:
taula
PRTIC
11
PRLEG
13
PRESENTACI
17
CAPTOL I: GNESI
19
CAPTOL II: BREU HISTRIA DELS FETS: ELS PUNTS BSICS
23
CAPTOL III: LA POSSESSI DE BINIFALD
27
CAPTOL IV: LA MARE DE DU DE BINIFALD
31
CAPTOL V: NOSTRA SENYORA DEL ROSER
33
CAPTOL VI: EL RETAULE DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER
39
CAPTOL VII: LA RESTAURACI DEL RETAULE DE NOSTRA SRA DEL ROSER
43
CAPTOL VIII: EL TRENCACLOSQUES ORDENAT
47
CAPTOL IX: ALTRES PERSPECTIVES SOBRE LA MARE DE DU DE BINIFALD
51
CONCLUSI
55
BIBLIOGRAFIA
57
ADDENDA: FULLS DIVULGATIUS (catal - castell - angls)
59
Autor: Josep Obrador i Cladera.
Fotografies: Josep Sabater i Manresa. Taller de restauraci del Bisbat de Mallorca,

Palma. 2005.
Fotografies del manuscrit indit Notas para la iconografa de la Virgen Mara en
Mallorca. 1923 a 1930, Tom I: Alejandro Ysasi Alonso, Palma, 2011.
Fotografies del llibre indit Oratorios Primitivos de Mallorca (Crestatx): Museu de
Mallorca, Palma, 2012.
Illustracions de Crestatx: R. de Ysasi Ransome (1923-1931).
Pintura: Recreaci naf del retaule de Nostra Senyora del Roser de Joan Guerra i
Oliver. Palma, 2012.
Agraments:
A la famlia de R. de Ysasi Ransome i en especial al seu besnt Alejandro Ysasi
Alonso.
Museu de Mallorca, Taller de restauraci del Bisbat de Mallorca, Ajuntament
dEscorca i Ajuntament de Sa Pobla.
Arxiu Municipal de Sa Pobla, Arxiu Parroquial de Sa Pobla i Centre dInterpretaci de la Serra de Ca SAmitger.
Comunitat i pare prior de la Collegiata de Lluc i rector de la Parrquia de Sa Pobla.
Associaci dAntics Blauets de Lluc i Jonqueres Veres de Sa Pobla.
R. M. Aguil Fiol, J. Amengual i Batle, P. Arbona i Snchez, R. Ballester i Vives, P.
Barcel Adrover, I. Cresp i Font, D. Forteza-Rei i Borrelleras, C. del Olmo y Herrera, J. Pons i Payeras, M. Solivellas i Ferrer, A. Verd i Caellas.
Al donat de Santa Margalida de Crestatx i a lescol major de la Parrquia de Sa
Pobla.
De coM
la Mare De Du De BinifalD
(lluc) seGles: Xiii-XVi
esDeVinGu
nostra senyora Del roser
(sa PoBla) seGles: XVi-XXi
PoDria ser la PriMitiVa
Mare De Du De lluc?
la Mare De Du De BinifalD (lluc)
PRTIC
crestatx i lluc,
dos indrets que parlen de la Mare de Jess
Estudiar el passat nostre, investigar lorigen del patrimoni local,

pellucar les dades, noms, dels homes i dones de temps enrere s una
de les activitats que engrandeixen la persona humana: conixer.
En els ltims anys a casa nostra sha despertat el noble sentiment
de conixer la histria del poble en els seus vessants: etnolgic, religis,
educatiu, econmic, folklric...
Les Jornades destudis locals, simpsiums, conferncies... en sn
un exponent: Un aplec de poblers i pobleres com no shavia vist mai
sha abocat de ple a investigar la vila, el seu patrimoni.
Josep Obrador, antic blavet, nascut en una nissaga que sha destacada sobretot en el camp de la investigaci histrica en l'ltim temps,
ha contemplat pacientment el retaule de la Mare de Du del Roser de
Crestatx, sha deixat interpellar per la curiositat de la procedncia
daquesta joia artstica que ennobleix lantiga Pobla de Huyalfs, hi ha
pregat, ha resat el Rosari davant ella no poques vegades, com ho feren
els seus pares i padrins. La imaginaci, el somni, per, sha enfilat a recrear moments i espais de la seva infncia i adolescncia viscuda a laixopluc
del Santuari de Lluc com a blavet, tot fent present la Moreneta, el
rostre ms casol que ens acosta a la Mare de Jess, Maria de Natzaret.
Binifald i Crestatx, associats a famlia i educadors, dos indrets
carregats de memria ben viva. Mn. Antoni Aguil i el mestre Calds
a Sa Congregaci de sa Pobla, els Pares Verd i Ollers a lEscolania de
Lluc. Obrador est agrat del mestratge rebut dels seus formadors, creients de cap a peus, zelosos de la fe rebuda, dhaver nascut i crescut en
un poble que t nima mariana i que tant a sa Marjal poblera com a la
Serra llucana lal lacompanya a entonar lAve Maria gratia plena...
Joan Pons i Payeras
Rector de sa Pobla
11
PRLEG
la Mare de Du de Binifald
La histria de Mallorca reserva sorpreses per a qualsevol recercador.

Els quatre segles llargs de la nostra historiografia han arribat a resultats
excellents, per encara queden temps i espais per explorar, i moltes de
realitats passades per esbrinar. Mentre revisava la inslita empresa del
bisbe de Menorca, Sever, que va acabar en la forada incorporaci dels
jueus a lEsglsia catlica, i aix pogueren seguir fruint de la seva condici com a estament dominant a la seva illa, el qui subscriu aquestes
lletres va tenir la sort que laustrac Johannes Divjak descobrs a dues
biblioteques franceses dues cartes del resident a Menorca, i coautor amb
lesmentat bisbe Sever de la coneguda Epistula de iudaeis (418). Ens referim al teleg laic Consenci. El panorama de la Mediterrnia Occidental, en el primer quart del segle V va quedar sorprenentment renovat
i illuminat amb raigs de claror sobre la continutat de la Tarraconense
i de la Balerica a lImperi Rom, mentre la major part de la Pennsula
Ibrica era trasbalsada pels sueus, alans i vndals. Consenci s qui ens
assabenta de quan va ser condemnat, tardanament, el gran biblista, filleg i mstic Orgenes. No hem comenat aquesta digressi per guanyar
espai. Fa pocs dies que una investigadora italiana ha trobat, a la biblioteca de lEstat de Baviera, a Munich, unes homilies daquest teleg alexandr, poc conegudes, probablement perqu fou condemnat.
Doncs b, si les troballes sn possibles en biblioteques tan explorades com les franceses i les germniques, qu no ser entre nosaltres,
que tenim molts i excellents antecessors? Per no hem arribat encara
a disposar duns projectes de recerca de gran volada.
Precisament per gratar un poc ms endins en limmens patrimoni
artstic de Mallorca, amb llenguatge temorenc, Josep Obrador ens ofereix uns resultats prou segurs, que obliguen a refer determinades conclusions, i ens proposa uns suggeriments que hauran de ser sospesats
pels especialistes.
13
14
Metodolgicament som conduts a la reconstrucci duna imatge

dels primers temps posteriors a la conquesta de 1229 que, en temps
posteriors fou serrada, per tal dadaptar-la als nous gusts. Res doriginal
tingu aquesta acci que, de violenta, no en t ms que la fora fsica.
Els parallels sn nombrosos. La pacincia de lautor, afinada amb lenginy i una bona informaci, han arribat a identificar les peces de la primitiva figura de la Mare de Du. Resseguir la via poblera ha aplanat
el cam, ats que la vinculaci daquesta vila i dels seus habitants, en
aquest cas acabalats, com el Capit Pere, facilita explicar la sortida de
Binifald daquesta esttua i, fins i tot, el pas de Sa Pobla al Seminari
de Sant Pere, aix com el seu retorn, fins arribar a Crestatx.
De pel mig hi ha la famlia de lesmentat Capit Pere, gran benefactor del Santuari de Lluc, i propietari de Binifald.
Ara b, desprs de resseguir la ben informada explicaci de levident transformaci daquesta figura fins a convertir-se en una de tantes
imatges de la Verge del Roser, que ha tornat a Crestatx, com hem recordat, lautor addueix documentaci que presenta la imatge com a
obra del segle XIII, i gosa proposar que podrem trobar-nos amb la
primitiva representaci de la Mare de Du de Lluc.
Quant a ambdues hiptesis, hi ha unes possibilitats que no haurem de negligir. La primera consisteix que el Santuari de Lluc s de
poc posterior a la conquesta, i com ha accentuat el P. Gabriel Llompart,
aquest lloc s un doble del que els pobladors vinguts de Catalunya coneixien a Montserrat. Daqu que els experts considerin que les caracterstiques de lactual imatge de la Mare de Du de Lluc no permetin
datar-la amb anys tan antics. Per la Mare de Du de Binifald t tots
els trets de ser del segle XIII, ttol que li va atribuir el tan expert Rafael
de Ysasi Ransome.
Que de la presncia daquesta imatge a Binifald puguem davallar a lencletxa, sota el pujol de Lluc, cau dins el mn de les hiptesis assenyades, car dels canvis de lloc de les imatges de Lluc en som
assabentats, i que els donats del segle XIV es congraciassin amb els
senyors de Binifald, regalant-los una imatge arraconada, no s fora
de lloc pensar-ho.
Lautor acaba proposant una dinmica i seguint-la podem avaluar
el seu discurs. Per bona sort, comprovam que elaborar la nostra histria
no queda tancat dins els cercles acadmics. Per no s una sort menys
grossa seguir lexposici de Josep M de Lluc Obrador, que defuig el
despotisme de certs historiadors, de determinats fillegs, als quals tant
els s reinventar el Beat Ramon o crear noves llenges com desfigurar
imatges tradicionals.
Ben segur que els estudiosos tindran un teixit argumental seris
sobre el qual treballaran i els mallorquins, especialment poblers, trobaran nous llaos per assegurar la identitat com a poble, fent a la inversa la peregrinaci que va conduir, de Lluc a Crestatx, la Mare de
Du de Binifald. Aix, embaumats amb les aromes de la camamilla,
que vora Binifald i dalt del Tomir esdev flor de tardana primavera,
alenaran flaires de nova pau i esperana.
Josep amengual i Batle
Monestir de La Real,
21 de juny de 2012
15
Presentaci
Avui s un dia assenyalat per mi, com si fos un diumenge. Celebrem festa junts, amic lector, lluquers i poblers tots, pels fruits duna
humil recerca que aporta alguns coneixements i molta destimaci
sobre un petit fet de la histria, un petit full del llibre de la nostra
histria, oblidat en part, i que ens ha de moure a estimar ms el nostre
Patrimoni cultural i que, una vegada ms, confirma i assenta lafinitat
entre Lluc i Sa Pobla i entre la Muntanya i el Pla de Mallorca.
Seguint els savis consells del Pare arxiver de Lluc, lestimat P.
Rafel Juan Mestre, i dels meus antics professors, per estudiar qualsevol
tema hi ha un principi elemental del saber: shan dinvestigar els fets,
la documentaci i la bibliografia. s a dir, la seva histria. El cos i lnima de la seva vida.
Mha costat tot un any! He anat dHerodes a Pilats, com un captaire empedernit, demanant noves i captant voler conixer un llibre
indit. A punt dabandonar la recerca fructific un contacte establert i
vaig poder accedir i tenir entre les mans El llibre!!! s una joia!!! Gaudeamus!!! Em vaig sentir de bell nou com el Flix de Ramon Llull,
que es meravellava de les ocurrncies del mn. Com si hagus vist la
mar per primera vegada i descobert els secrets del Cdex da Vinci.
Aqu va nixer la llavor daquest senzill i apassionant treball que
tenc la joia i lhonor de presentar-vos i que ha anat creixent com el blat
i les roselles de marjal, sense fer renou i al calor dun poble que sap sembrar i collir les anyades en silenci, i que estim com a la meva famlia.
Entrau, amics, en la lectura i la imaginaci a les cases acollidores
de la possessi de Binifald, arrecerades al peu immens del Puig Tomir.
A la capella del segle XIII descobrireu la bellesa primitiva, ingnua i
romnica duna Mare de Du sedent amb el Nin Jess, descansada de
miracles, amb la pacincia que donen els anys i el fet de ser Mare, perqu ning sen recorda, ja, della, i que cerca la devota pregria per tornar a fer miracles i curar amb la camamilla de la seva muntanya i amb
laigua de la seva font dEs Pedregaret, la set de virtuts, valors i salut,
com sempre havia fet. s la Mare de Du de Binifald!
17
18
Entrau, amics, a lhort del Roser de lOratori de Crestatx, el bressol del nostre poble, on floreixen oracles, misteris i rosaris. En el Retaule de Nostra Senyora del Roser descobrireu: Una Mare i un Infant
que ens estimen fins a baix; el batec ancestral i antic de la Conquesta,
quan tot era horitz i futur; el pensament interior de les roses; la coincidncia dngels, sants i garlandes i tot presidint les esferes
constellades dels misteris. La Mare de Du de Binifald, com un
murmuri lluny de la font del seu bosc, i Nostra Senyora del Roser,
com una pluja de ptals de baixa intensitat i daromes suaus de les
seves marjals.
El Retaule del Roser, petit de cos, abraa linfinit i es destaca dins
lOratori de Crestatx, com la lluna plena en un cel estelat destiu.
Amic, lector, lluquers i poblers tots: Encarnau festivament i en
positiu la realitat del fet. Com tota histria dhomes s accidentada,
per s la nostra. Guardau-la dins el cor. Anunciau-la com un b que
es difon per naturalesa, tot recordant la memria collectiva dun poble
amb nima com el nostre.
Per ltim, magradaria ferm que aquestes breus paraules escrites
desvetllassin el vostre inters i continussiu tota la vida impacients i
amb la serenor de les terres altes de Binifald i de les terres baixes de
les marjals de Huyalfs, descobrssiu i aportssiu roses i bones obres a
lesperit collectiu dels nostres petits pobles, que fan ms gran la humanitat.
19
CAPTOL I
Gnesi
Qui cerca, troba. I si la troballa sorprn testimula

a aconseguir lobjectiu.
La relaci de cercar amb el seu objecte, potser
el no-res o qualque cosa, provoca langoixa o leufria.
Estava cercant documentaci
sobre les Mare de Du Trobades a les
Illes. Coneixia lexistncia dun llibre
manuscrit, indit, de D. Rafael de
Ysasi Ransome, illustre militar,
Manuscrit indit. tom i de
excellent dibuixant, humanista con- D. r. de ysasi ransome.
venut i millor persona. Esperit viu i
gran defensor del patrimoni cultural nostrat.
Era un horabaixa destiu vora la mar ciutadana
de Can Barber.
NAlejandro, besnt
de lautor, amb
afecte familiar que
li vessava, em va
silueta parcial de la Mare
deixar obrir, examide Du de Binifald.
nar i fruir amb orgull
degut el llibre-tresor. Per a mi, Mallorca tornava a ser lIlla dHomer i
de Ramon Llull!
El llibre referenciat era Notas
para la Iconografia de la Virgen Mara
en Mallorca. 1923-1930. El vaig fullejar amb uns ulls vids i astorats i
el cor eixamplat per la satisfacci. Hi
vaig descobrir la bona nova: Hi havia
creu de pedra del segle XVi. Menut (arran el vell cam
reial de Pollena a lluc i sller).
20
Detalls de la creu: escut herldic dels cnaves, el crist i la Verge.
una imatge de la Mare de Du amb el Nin Jess, del segle XIII, coneguda sota ladvocaci de Nostra Senyora de Binifald!1
Era la baula perduda duna llarga cadena. Era la clau amagada
del cofre antic de la memria collectiva. Aquest punt de partida em
provoc lentusiasme dels oracles. Mha dut vora les cases de Binifald,
venades de les rossegueres del Puig Tomir, on floreix la camamilla i
volen els voltors, i al Pla de les marjals de Sa Pobla, on laigua endins
s mar dola, per tal de donar paraules als silencis de les llavors. Tamb
mha duit a atiar el foc dels ancestres a la llar nostra.
Fou lespira que provoc aquest foc!
1. Ysasi, R.: Notas para la Iconografa de la Virgen Mara en Mallorca. 1923-1930. s el ttol
general de lobra, que consta de dos toms molt voluminosos, escrits en castell: Tom I: La Virgen
en Palma y sus alrededores. s un immens arsenal de dades, notes preparatries, apunts, fotografies, revistes, retalls de premsa, poesies, goigs, i fins i tot descripcions elaborades de les Mares
de Du de Ciutat i dels seus entorns.T dues parts: La primera consta de 174 pgines de textos
i la segona, de 245 lmines amb illustracions diverses. Les mides sn: 28 x 23 x 10 cm, aproximadament. La portada interior representa un portapau de marfil del s. XIV. El Manuscrit indit
s de la famlia Ysasi. Tom II: Repeteix el ttol general de lobra i afegeix: Parte Fornea. Conseqentment, tracta i descriu les Mares de Du de la Part Forana. Segueix lestructura del primer
tom. Les mides sn: 28 x 23 x 10 cm, aproximadament. La portada interior s un forms dibuix
de la Mare de Du de Lloseta, la ms antigua de todas. Fa constar que lobra fou comenada
lany 1923 i acabada lany 1931 en que se encuadern. T un ndex, entre daltres, a la pgina 6
amb la frase: nico ndice que est bien, on fa constar les pgines dels textos: 188 i les pgines
de les lmines: 247, com en el primer tom. El llibre indit est dipositat en el Museu Mallorca.
Inscrit com: N.T.G. M.M. 27035. NOTA: La Mare de Du de Binifald apareix en el Primer
Tom, malgrat sia de la Part Forana, ja que lany 1923 el Retaule de Nra. Sra. del Roser estava
cedit al Seminari Vell de Palma. Vide: Referncia segent, on es trobar ms informaci).
tomba del capit Pere, a lesglsia parroquial de sant antoni abat de sa Pobla.
21
22
antigues cases de son Pere (sa Pobla), llar pairal del capit Pere.
CAPTOL II
Breu Histria Dels fets: els Punts Bsics
Primer: D. Rafael de Ysasi Ransome (1862 1948) en el Llibre

manuscrit, indit ja citat entre larsenal de dades, notes, dibuixos,
fotografies, articles, etc., mostra amb una illustraci en color una
imatge de la Mare de Du, tron de saviesa, amb el Nin Jess i unes
notes grfiques de lautor, que entre altres anotacions li reconeix el
nom: de Binifald. Assenyala que s del 1200 i que la restauraren el
1600. Apunta que la m dreta s de color distint. I diu que pertany a
lantic altar de Nostra Senyora del Rosari, de lEsglsia Parroquial de
Sa Pobla.2
A lArxiu del Santuari de Lluc shi ha trobat, estranyament o no,
una fitxa autgrafa de D. R. de Ysasi sobre Binifald.
D. R. de Ysasi, amic personal de Mn. Joan Parera Sans (18651928), el Vicari Parera de Sa Pobla, (1890-1928), fundador i director de
la Revista local Sa Marjal, que a ms dsser subscriptor de la publicaci
en diverses ocasions en va ser protagonista en les crniques, sens dubte
coneixia la histria de la imatge de Nostra Senyora del Roser.3
Daltra part, el P. G. Munar en la seva magnfica obra Los Santuarios Marianos de Mallorca, recull el testimoni que dita Mare de Du
abans estava a lalqueria de Binifald, dEscorca, propietat de la famlia
del qui desprs fou el Capit Pere.4
Tamb, L. Ripoll, en la seva Iconografa Mallorquina de la Virgen
en les primeres pgines inclou una fotografia en color de Nostra Senyora del Roser, ben eloqent del trfec sofert per la imatge. A ms,
ens dna indicis i confirma algunes de les dades de D. R. de Ysasi.5
2. Serrano-Ysasi: La Ciutat de Mallorca i els segles del gtic (XXVIII Jornades dEstudis
Locals). Palma, 2010. Estudio de la obra de Don Rafael de Isasi Ransome. Pg. 361-366. Nota:
Insistesc que el Manuscrit i el llibre sn: Notas..., no tesis, demostracions, etc. Aix, les dates
del 1200 i 1600 sn aproximades. Arxiu de Lluc.
3. Sa Marjal: Vol. VIII. nm. 174. Juny 1923. Pg. 94. Vol. VIII. nm.181. Nov. 1923. Pg.
174 i 175.
4. Munar, G.: Los Santuarios Marianos de Mallorca. Palma, 1968. Pg. 492.
5. Ripoll, L.: Iconografia Mallorquina de la Virgen. Palma, 1972. Pg. 6 i 103.
23
24
Segon: A Escorca hi ha una antiga i extensa possessi, de nom

arbic, anomenada Binifald. Situada al peu del Puig Tomir, surran
del vell Cam Reial de Pollena a Lluc. En el Repartiment va correspondre al Rei, que la don, com altres possessions del Terme de Muntanyes, als Templers.6
Tercer: A lEsglsia primitiva de Sa Pobla, on ara hi ha la Capella
de Sant Josep, hi havia un retaule de Nostra Senyora del Roser. Aix
ho confirma el Visitador General de la Dicesi, D. L. Foncilla, a les
Ordinationes fetes en la seva visita a la parrquia el dia 12 de mar
de 1573.
s un retaule pintat a loli, dun sol cos amb polseres ornades de
garlandes i que t com a fet innovador una escultura antiga de Nostra
Senyora del Roser, presidint el retaule des de una forncula central.
Lautor s lafamat artista Mateu Lpez, jnior, exceptuant lescultura,
que s del s. XIII.7
Quart: Els Cnaves de Pollena eren propietaris en el Terme de
Muntanyes (Escorca) de les Possessions de Mossa (1248), Binifald
(1513), Menut (1582) i... Els Cnaves figuren com a obrers, prohoms,
batle i collegial del Santuari de Lluc.8, 9
Cinqu: Els Cnaves de Pollena i Escorca estaven emparentats
amb la noble i antiga famlia de Son Pere de Sa Pobla i amb els Ferragut de lalqueria del mateix nom. Lany 1337, apareix, tamb, un Ferragut a Pollena.10
Sis: s causal que tant la mare del Capit Pere, D. Magdalena
Cnaves ( 1634); com son pare, D. Lloren Ferragut ( 1638); com
son oncle, D. Antoni Cnaves, i el mateix capit Pere, D. Pere Antoni
Ferragut i Cnaves ( 1702), elegissin sepultura en el vas familiar de
6. Juan, R.: Escorca. Palma, 2002. Tom: I. Pg: 185 200. (2 toms). Mascar P. J.: Corpus
de Toponimia de Mallorca. Palma, 1962. Tom I. Pg. 95. Obrador, J.: Santa Maria de Lluch. Palma,
1952. Pg. 188-191.
7. Arxiu Municipal de Sa Pobla (AMSP): Llibre de Visites del Bisbe a la Parrquia. 2634.
Folis: 9-10. Llompart, G. i...: Els Lpez dins la Pintura del Segle XVI a Mallorca. Mallorca, 1958.
Pg. 69.
8. Sa Marjal: Vol. VII. Nm. 149. Abril 1921. Pg. 51. 8-9-10.- ARP (Arxiu Reial Patrimoni): Lletres Reials: 1309-1339. Foli 136.
9. Corts, G.: Esbs biogrfic del Capit Pere. Palma, 1967. Pg. 6.
10. Obrador, J.: Alqueria de Son Ferragut. Palma, 1992. Pg. 30 -32.
nra. sra. del roser. illustraci de r. ysasi ransome (manuscrit indit).
25
26
la Capella de la Verge de la Rosa o del Roser de lEsglsia Parroquial

de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.11
Set: s causal que el retaule de Nostra Senyora del Roser ans a
parar a lOratori privat de Son Pere, quan esbucaren lesglsia vella i
construren la nova esglsia (1697), ja que lhavia encarregat o adquirit
dita famlia. El rector era cunyat del capit Pere i aquest formava part
del Consell de la Universitat.12
imatges de nra. sra. del roser i de la Mare de Du de lluc, comparades.
11. Arxiu Crestatx: Testament Capit Pere. ADM (Arxiu Dioces Mallorca): Llibres Sacramentals. Sa Pobla. Baptismes: 1631. Foli:39. bits: 1621-1693. Folis: 43-73. APSP: Arxiu
Parroquial de Sa Pobla: Llibre dEnterraments.
12. Sa Marjal: Vol. IX. Nm. 212. 1926. Pg. 124.
CAPTOL III
la Possessi De BinifalD
s una antiga finca del Terme de Muntanyes, arrecerada a les immediacions del Puig Tomir (1.104 m). A un tir de pedra del Santuari
de Lluc, Escorca. Venada de Menut i surran del vell Cam Reial de
Pollena a Lluc i Sller. Tenia una extensi de 518 quarterades. Hi
abunden lalzinar i el pinar. T pastures per a la ramaderia i generosos
sementers. Hi floreix la camamilla i ragen ufanes la famosa font des
Pedregaret i la ms humil, del Cossi.
El seu topnim s de procedncia arbiga Beni-handun = Fills de
Haldun, que s un nom propi personal. Es refereix a dit clan familiar.
Apareix als documents com a alqueria i com a rafal.13
En el Llibre de Repartiment (1232) est inscrita com a Beni Haldon. Va pertnyer a lOrde del Temple i, posteriorment, a lOrde Hospitalria. Desprs canviaria de mans freqentment. Lany 1335 el seu
propietari era Pere Porc, que el mateix any la ven a Ferrer Malferit. A
finals del s. XIV pass al llinatge Pacs. Lany 1513 D. Antoni Cnaves,
familiar per via materna del fams capit Pere, compr Binifald al
mercader Pere Valls. Amb els anys, el capit Pere en seria lhereu. Els
Cnaves tenien altres possessions a Escorca, on distingits membres de
la famlia ocuparien la Batlia i formarien part de la Collegiata de Lluc.
En el segle XVII, el dia 5 de gener de 1685, quan el capit Pere
es trobava personalment en el Collegi i Casa de Nostra Senyora de
Lluc, fa donaci de Binifald i Menut a la Mare de Du de Lluc,
acomplint la voluntat del seu oncle, Antoni Cnaves.14 Aquesta donaci esplndida va permetre al Santuari acollir els pelegrins amb caritat
cristiana, establint que durant tres dies poguessin menjar i dormir gratutament a expenses de la generositat de la Mare de Du de Lluc. Aix
ho conta primorosament lantic blauet Mn. Lloren Riber.15
13. Juan, R.: Escorca. Palma, 2002. Tom I. Pg. 112. Mascar P.J.: Corpus de Toponimia de
Mallorca. Palma, 1962. Tom I, Pg. 95.
14. Obrador, J.: Histria de Santa Maria de Lluch. Mallorca, 1957. Pg. 188-195; 248-256.
15. Riber, Ll.: La Minyonia dun Infant Orat. Cap. XII. Mallorca, 1984. Pg. 104-106.
27
28
cases de la possessi de Binifald (lluc, escorca).
Detall del mur.
Portal dentrada a les cases.
cases de Binifald, laterals sud i nord.
arc de pedra i mars dentrada al vestbul.
29
clastra.
Mur de paret alta, possible llegat de lantiga torre de defensa.
Detalls de les nestres.
30
Per Reial Ordre de 31 de juliol de 1897, el Ministre dHisenda

Navarro Reverter orden la incautaci o confiscaci de tots els bns
de la Mare de Du de Lluc, i Binifald pass a ser propietat de lEstat
Espanyol, encara que no es va dur a terme fins el dia 30 de setembre
de 1901. Desprs de llargues i intenses negociacions es va aconseguir
que el Govern de la Naci torns al Santuari: els edificis, els horts propers i els terrenys vens.16
Avui en dia Binifald s una finca pblica. Va ser reconvertida en
el primer Camp dAprenentatge de les Illes i Centre dEducaci Ambiental (1984-1994), gestionat per la Conselleria dEducaci, Cultura
i Universitats del Govern de les Illes Balears.
Les cases actuals de la possessi han patit diverses reformes profundes i algunes restauracions i ampliacions que dificulten en gran mesura una lectura adequada de les cases primitives. Encara una part del
llen de la paret mestra de la faana conserva un colrat color antic que
es distingeix dels altres. Tamb, entre teulades, sala una paret antiga
amb afegits moderns, que sembla un possible vestigi de la torre de defensa, com la de Menut, Lluc, Albarca, etc. Una part de la clastra sembla primitiva. Laltra s moderna, sens dubte. El portal dentrada de la
possessi, larc interior del vestbul, de pedra i mars; i altres semblen
dels segles XVII-XVIII.
Com a orientaci als possibles visitants cal informar que:
1. La Possessi de Binifald est situada a la C. 710, que va de
Lluc a Pollena. Al km. 17,4 sha de prendre la desviaci cap a Menut
i sha de seguir 2 km endavant, on es trobaran al final les Cases de Binifald, que estan a una altura de 630 m. sobre el nivell de la mar, i al
peu de la cara nord del Puig Tomir.17
2. Per visitar la possessi de Binifald se suggereix posar-se en
contacte amb el Centre dInterpretaci de la Serra de Ca sAmitger, a
Lluc, a la sortida de laparcament, o amb la Conselleria dEducaci,
Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.
16. Munar, G.: Breve Historia del Santuario y Colegio de Ntra Seora de Lluc. Mallorca, 1987.
Pg. 46-48.
17. El Mirall. Palma, abril, 2011. Pg. 36-43. NOTA: A les cases de la possessi de Binifald no he pogut trobar lOratori o Capella de la Mare de Du sota aquesta advocaci. Segurament, a causa de les reformes profundes realitzades al llarg dels temps.
CAPTOL IV
La primera imatge
Era una talla de fusta, policromada i daurada, representant la Mare
de Du, asseguda, amb el Nin Jess assegut sobre el seu genoll esquerre
i descansant, tota ella, en una peanya circular clavada a lescultura.
Devia presidir laltar de lOratori de Binifald. Daqu el seu nom.
Lescultura de la Mare de Du de Binifald fou concebuda per
estar de front, presidint un altar o capella. La part de lesquena no est
esculturada artsticament i s estucada i llisa amb una capa de pintura
blavosa, acompanyant la forma del cos.
Encara que desconeixem, irreversiblement, com era la part alta i
noble de lescultura de la Mare de Du de Binifald i del Nin Jess,
amb un poc dimaginaci i amb aproximacions a la histria dart
podem dir:
Que lescultor, annim, era de mitjan segle XIII, aproximadament.

Que la Mare de Du de Binifald devia tenir la testa amb llarga cabellera que li queia amb grcia sobre les espatlles, cenyida per una
senzilla corona.
Que devia tenir el front ample, trets primitius i romnics, uns grans
ulls rodons. De mirada fixa i centrada, i tota ella, encara que hiertica,
devia transparentar presncia damor.
LInfant no devia portar corona i s una ajustada cabellera, i la mirada,
tamb, centrada i fixa.
Cal parar especial atenci a la m dreta de la Mare de Du de Binifald que, evidentment, va perdre i que fou substituda per una m
exageradament gran en la qual, a tall de cintura portaria una flor, o
qualsevol altre smbol propi del temps. El Nin Jess devia alar la m
dreta per beneir i a lesquerra devia portar la bolla del mn o un llibre,
com era el costum.
31
32
la Mare de Du de Binifald: silueta parcial de la imatge primitiva restaurada; illustraci simulada de nostra
senyora del roser (r. de ysasi); la Mare de Du en una imatge actual (davant i darrere).
La imatge de la Mare de Du de Binifald amb el Nin Jess era

una escultura romnica del tipus Sedes Sapientiae (tron de saviesa),
de la meitat del s. XIII, aproximadament.
Ens ho confirmen els testimonis dYsasi, el Vicari Parera i el P.
Munar; el fet evident de la restauraci agressiva soferta; la collocaci
del Nin Jess en el centre de la imatge; la posici forada de la m esquerra; larrodoniment del calat i els acabats primitius dels darreres
de la imatge. Va ser la Mare de Du que cuid la fe i la devoci dels
primers cristians de la possessi de Binifald i els seus entorns, poc
desprs de la Conquesta i fins al darrer quart del segle XVI.
La Ferida Lluminosa
Per raons desconegudes, encara que en el llibre aventur algunes
hiptesis, la talla de la Mare de Du de Binifald amb el Nin Jess va
patir una restauraci agressiva, vers els anys 1570-1572 , aproximadament.
Nota: Ajorn, voluntriament, la descripci de la part conservada de lescultura.

Far la descripci corresponent com a Nostra Senyora del Roser.
CAPTOL V
nostra senyora Del roser
La segona imatge
s una talla en fusta policromada i daurada de la Mare de Du
de Binifald amb el Nin Jess que, per raons desconegudes, possiblement per adaptar-la a la moda renovada arreu del mn cristi, de la
devoci del Rosari, en els precedents i sobretot, desprs de la victria
de Lepanto (1571), atribuda a la intercessi de la Mare de Du del
Rosari o del Roser, va patir una restauraci agressiva, vers els finals del
segle XVI (1570-1572) que comport una eliminaci i substituci pura
i dura de linici del pit, a tall de les espatlles en amunt per tant, colls
i testes complets dambdues imatges. La substituci de la m dreta
de la Verge i la mancana de les mans de lInfant es deu, segurament,
al costum de vestir-les amb gonella triangular. Laltra part de lescultura,
representant la Mare de Du de Binifald amb el Nin Jess, es va mantenir tal com era en el segle XIII, si exceptuam el calat punxegut que
sarrodoneix i suavitza i el desplaament del Nin Jess del centre de la
imatge al genoll esquerre de la Mare de Du.
Lautor de la transformaci de la Mare de Du de Binifald en
Nostra Senyora del Roser devia conixer les imatges i els entorns de
Crestatx i de lEsglsia Parroquial de Sa Pobla, ja que la cara, la corona
de la Mare de Du i la forncula del retaule estan entonades i tenen
semblances properes amb Santa Margalida de Crestatx, obra de G.
Mger, i anterior al retaule actual, tamb amb Nostra Senyora de lEsperana i amb la Mare de Du del segle XV, ambdues de la Parrquia
de Sa Pobla.
Lescultor i/o taller que obr la nova part alta del cos i lemmatx a
la part baixa de lantiga imatge de la Mare de Du de Binifald va fer
de la ingrata tasca la plaent virtut duna obra dart. La va esveltir lleugerament, fent-la crixer un poc per la concepci i disposici de lhalo
de la corona. Li tall una cara agradosa, espontnia, natural, amatent i
dacollida, emmarcada en una cabellera onada que li cau per les espatlles,
33
34
Desquerra a dreta, a dalt: escultura de nostra senyora del roser, fotograa antiga i laterals (taller r.B.M.); a baix: fotograa de J. J. tous, Mare de Du de
lesperana, patrona dels teixidors i Mare de Du de la Parrquia (ambdues de
nals del s. XV-comenament del s. XVi (esglsia parroquial de sa Pobla).
coberta per un pany blanc florejat amb creus de color negre i ornat
duna sanefa de distints colors, fins a la lnia de lengalzada de les imatges, que pretn dissimular i per damunt la corona reial ajustada al cap
amb aura circular que neix a la meitat davantera de la testa, i no als darreres, amb relleus discontinus i raigs de llum que ha perdut en gran part.
El Nin Jess porta una acurada i abundosa cabellera que li enquadra la
cara, de faccions petites i eixerides amb un front ample i deixondit.
Els daurats estan presents en les cabelleres de la Mare i del Nin,
a la corona, al collar, la tnica i vores de les vestidures de la Mare de
Du i del setial o cadira.
FITXA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER
la segona imatge
Identificaci: Mare de Du sedent, tron de saviesa, amb el Nin Jess: Mare
de Du de Binifald. Segles XIII-XVI. Nostra Senyora de la Rosa o del
Roser. Segles XVI-XXI. Coneguda tamb com a: Nostra Sra. de la Cadira. Nostra Sra. del Seminari.
Matria i tcnica: Escultura en talla de fusta, confera, policromada i
daurada.
Mides: a) Verge: 70x40x22 cm, aprox. b) Infant: 28x9x6 cm, aprox.
poca: a) De pit per avall: escultura, segona meitat del segle XIII, aprox.
b) De pit per amunt: escultura, vers els anys 1570-1572, aprox.
Autor: a) Imatge de la segona meitat del segle XIII, annim. b) Imatge del
segle XVI, Mateu Lpez, jnior (taller dels Lpez).
Escola: Mallorquina.
Ubicaci actual: Oratori de Santa Margalida de Crestatx, Sa Pobla.
Ubicacions diverses: Binifald, Lluc; esglsia primitiva de Sa Pobla (capella
actual de Sant Josep); capella privada de Son Pere, Sa Pobla; casa dexercicis
de la Congregaci Mariana de Sa Pobla; Seminari Conciliar de Sant Pere,
Palma; museu local de Sa Pobla; sagristia de Crestatx i, actualment, a la
nau de loratori de Crestatx.
Restauracions: Agressiva: vers els anys 1570-1572 (vegeu poca). ltima:
taller de restauraci del Bisbat de Mallorca (oct. 2004-maig 2005).
Propietat: Parrquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla. Bisbat de Mallorca.
35
36
Nostra Senyora del Roser porta una tnica des del coll fins als
peus de color vermell antic, amb fantasies de flors i daurats, deixant al
descobert les puntes agudes endolcides del calat. Al centre del pit llueix un daurat llarg pintat, estrany, que sembla un brocat dor. Tamb
porta un mantell de color blau sobre lesquena i a tall despatlles que li
baixa pel dors i per darrere la m dreta, gestualment forada, cap al
Nin Jess i es recull damunt les cames, a la seva falda, formant tres
plecs horitzontals deixant-se caure en suaus plecs verticals, acabant en
una vora daurada sobre la tnica. Per la part esquerra li baixa el mantell
sobre el genoll on sasseu lInfant. Apareix horitzontal, fent joc amb
laltra part, i en harmonia formen una lnia, lleugerament ascendent,
deixant al centre un contorn vermell.
El seient de la Mare de Du forma part de lescultura. s un setial
o cadira litrgica, sense respatller i engalanat de motllures arrodonides
i daurades. La part de darrere de la cadira s plana, estucada i pintada
en color marr-terra. De vegades, a lEdat Mitjana, buidaven la fusta
i hi dipositaven relquies. Per ra del tron o seient Nostra Senyora del
Roser tamb fou coneguda com a Mare de Du de la Cadira.18
La imatge de la Verge devia portar a la m dreta la m gran i
blanca en excs un rosari que no duu i li dna nom. El Nin Jess s
prim i esvelt. Porta una tnica que li cobreix el cos. s de color blanc
i florejada. Crida latenci el creuament espontani i gracis de les
cames de lInfant. Descansa sobre el genoll esquerre de la Mare i t el
tors separat de la imatge de la Mare de Du, que en la m esquerra, en
posici estranya i difcil, poc vista i a totes llums, forada, sost lInfant,
al qual no han refet les mans, allegant criteris artstics conservacionistes. s molt probable que el Nin Jess primitivament ocups el centre geomtric de lescultura i posteriorment fos desplaat al genoll
esquerre de la Mare.
Les imatges vistes de front i de perfil sn formoses i riques en detalls.
s evident que lencrrec del Retaule del Roser que ens ocupa
tenia ben present que la imatge restaurada en presidiria la forncula
central, feta expressament per a ella, rompent la dinmica habitual
18. Sa Marjal: Vol. VII. Nm. 163. Juny, 1922. Pg. 92 -93.
dels altres retaules del Roser, pintats, tamb, pels Lpez, fins en
aquell moment.19
De les dues imatges, com ja he fet notar, sols porta corona la Mare
de Du. Forma una mitja circumferncia sobre la testa i est ornada
amb relleus horitzontals. Sajunta amb lhalo, resplendent amb raigs
de llum, que ha perdut en gran part i amb relleus semblants als de la
corona, presidits per la creu grega de quatre braos iguals. El revers de
la corona s llis i no est obrat. s a fusta vista.
Per tal dillustrar lencaixament de les dues parts de lescultura us
props, amic lector, lluquers i poblers tots, que analitzeu els grfics segents, com a testimonis fefaents i clamorosos:
1.
2.
3.
El dibuix de D. R. Ysasi en el seu llibre Notas para la Iconografa de la Virgen Mara en Mallorca. 1923-1930, pg. 174.
La fotografia de J. Juan Tous: Iconografa mallorquina de la
Virgen. Ripoll, L.. Mallorca, 1972. Pg. 6.
La fotografia que obra a lExpedient de la Restauraci:
Informe Tcnic. Retaule del Roser. Crestatx. Sa Pobla.
Palma, 26 de maig de 2005.
Tamb sha de dir que en aquells temps, sense voler excusar la

restauraci agressiva, el cas de la Mare de Du de Binifald no va ser
un fet allat ni nic, ni en el camp de la pintura ni en el que ens pertoca,
en el camp de lescultura. Basti recordar, a la Seu, la imatge del segle
XIV de Nostra Senyora de la Grada o de la Clastra, o en el Catleg
Europa en art les imatges amb els nmeros 10 i 29.20
Els fets sn els fets i aquesta s la histria. s del tot intil, va i
fins i tot perjudicial amagar o negar la realitat. I aquest fet, malgrat
lamputaci i la seva histria accidentada, s una autntica obra testimonial i dart.
19. Llompart, G. i: Els Lpez dins la pintura Mallorca, 1988.

20. Catleg Europa en Art. Museu Dioces de Barcelona. Barcelona, 2007. Pg. 70 i 89.
Coll, B.: Catedral de Mallorca. Palma, 1977. Pg. 51-52. Furi, V.: La Catedral de Palma de Mallorca. Palma, 1948. Pg. 40-45. Ysasi,R.: Notas para la Iconografa... Pg. 174.
37
38
retaule de nostra senyora del roser.
CAPTOL VI
el retaule De nostra senyora Del roser
El Retaule fou concebut amb goig, dolor i glria i convenut amb

roses, ngels i sants.
La famlia de Son Pere, de les ms antigues i nobles de Sa Pobla,
estava emparentada amb els Ferragut de lalqueria de Son Ferragut i
de Pollena i amb els Cnaves, dEscorca i Pollena. Aquests darrers,
des del 1513 eren propietaris de Binifald i degueren encarregar el retaule. Aix es pot deduir de la Crnica del Vicari Parera, del dia 13 de
juny de 1926, a la revista Sa Marjal: Es petit Retaule de la Mare de
Du del Roser amb sa vetusta figureta que ltimament estava a Sa Congregaci Mariana, i abans a santiga casa de Son Pere quel havia adquirit
de la Parroqui perque va pagar el retaulo actual que se va fer ara fa uns
200 anys es estat traslladat a lesglesi del Seminari. El retaulo ser del segle
XVI i sa figureta la remunten en el segle XIII. s de lo ms antic de Mallorca.21
Reforcen aquests indicis el fet que la famlia del Capit Pere, sa
mare, son pare, loncle Antoni Cnaves de qui heret Binifald i ell
mateix, en els seus respectius testaments manifestin la voluntat de ser
enterrats en el vas familiar de la Capella de Nostra Senyora de la Rosa
o del Roser a lEsglsia Parroquial de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.
El P. Gabriel Llompart atribueix la pintura del Retaule al pintor
mallorqu Mateu Lpez, jnior, vers lany 1570.
El Retaule s una obra de fusta de pi, possiblement del bosc de
Binifald. Acostumat a laltura, al cant gratut dels ocells i amb nsies
de pregria. Est format per nou taulons verticals, 21 x 1 cm., aproximadament, amb set troncs travessers, als darreres, 134 x 1 cm., aprox.
Larquitectura del Retaule s slida. Obrat pla, no gens gran en dimensions. El llen s dun sol cos. Preparat adequadament al taller dels
Lpez per a dur a terme el Retaule esculturat i pintat de Nostra Senyora del Roser i amb lobjectiu de ser exposat a la devoci dels fidels.
21. Sa Marjal: Vol. IX. Nm. 212. 1926. Pg. 124.
39
40
Formen el retaule una antiga imatge

sedent de Nostra Senyora amb el Nin
Jess, assegut sobre el genoll esquerre,
sota ladvocaci del Roser, i un oval de
pintures a loli fent referncia als Misteris. A ms de dos ngels, un a cada
angle superior i de Sant Domingo i
Santa Catalina de Sena, un a cada
angle inferior. La tipologia del retaule
s lhabitual i coneguda del Rosari, la
gran devoci del moment en el mn
cristi.22
La Mare de Du del Roser representa leix central del retaule. Tant
els taulons com els travessers estan tallats per configurar la forncula o cafotograa de la imatge restaurada de nra. sra. del roser. pella des don presideix el retaule la
Santa Figura. Destaca la part superior,
corba, que va de menys a ms oberta, formada per set llistons daurats
collocats de forma radial que contenen dues motllures dobles esculturades amb un cercle i amb una gota, com si fos daigua, acabada en
punta roma. Romp amb la dinmica habitual dels retaules del Roser
fets pels Lpez. Juntar escultura i pintura s una soluci innovadora i
ben resolta per lautor. Posseeix una fora i una bellesa prpies de les
vertaderes obres dart. Escultura i pintura fan una formosa conjunci,
reforcen el missatge i la seva excellncia. Ja dins un context de grans
retaules manieristes del Rosari desenvoluparan, prpiament, la conjunci daquests dos elements: pintura i escultura, com s evident en
el Retaule de la possessi de Montcaire (Sller, 1584) i en el Retaule
de lOratori de Sant Miquel de Campanet.23
En el Retaule de Nostra Senyora del Roser, que no est cansat
dhaver florit, hi descobrim la bellesa de les paraules del Rosari i lemoci de les pregries..., i fins i tot, dalgun miracle.
22. Llompart, G. I...: Els Lpez dins la pintura... Mallorca, 1988.
23. Llompart, G.: Estudis Balerics.Nostra Dona de la Rosa. Any IV. Nm. 20. 1986.
Pg. 63-80.
laterals dret i esquerre.
Detalls de la corona i del misteri.
41
42
FITXA DEL RETAULE DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER

Identificaci: Retaule de Nostra Senyora del Roser.
Matria: Fusta (confera).
Estructura: 9 taulons verticals de fusta de pi, amplria: 21x1 cm, aprox. 7
troncs travessers de fusta de pi, amplria: 134x1 cm, aprox. Forncula: eix
central retaule.
Tcnica: Pintura a loli. Escultura: talla en fusta policromada i daurada.
poca: Segle XVI (vers els anys 1570-1572).
Autor: Mateu Lpez, jnior.
Escola: Mallorquina.
Mides retaule: Alria: 192 cm, aprox.; amplria: 146 cm; fondria: 5 cm.
Mides polseres: 192x146x2,5 cm, aprox.
Mides forncula: 83x45x24 cm, aprox.
Mides escultura: Mare de Du: 70x40x22 cm, aprox. Nin Jess: 28x9x6 cm,
aprox.
Ubicaci actual: Oratori de Santa Margalida de Crestatx, Sa Pobla.
Propietat: Parrquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla. Bisbat de Mallorca.
CAPTOL VII
la restauraci Del retaule
De nostra senyora Del roser
El Retaule, abans de la darrera restauraci, feta a Mallorca, octubre

2004-maig 2005, havia estat intervingut en diverses ocasions.24
Lestat de conservaci en aquell moment era regular. Presncia
dinsectes xilfags. Algunes fissures i diverses separacions de juntes.
Les policromies i els daurats presentaven faltes i desgasts.
El Nin Jess no tenia mans i no se li han reintegrat. A la Verge li
manca una part del dit petit de la m dreta, aix com quasi tots els raigs
de la corona, que tampoc shan recuperat. Estan presents els daurats i
els colors vermells, verds i blaus.
La sobreposici de capes i policromies en els temps han ofegat
dalguna manera la talla, ocultant-la.
Entre les polseres i les taules policromades sha collocat una motllura nova de fusta daurada.
Linforme tcnic de la restauraci ignora voluntriament el fet essencial que afecta a les imatges de lescultura de la Mare de Du de
Binifald, eix central del retaule. Silencia ladaptaci traumtica que
comport la nova advocaci i la renovada devoci del Rosari. No obstant aix, aporta el testimoni grfic, ben eloqent, del fet.
La Restauraci ltima ha estat una posada a punt i sha fet un
tractament adequat als clivells que mostrava el Retaule. Tamb, sha
netejat de pols, fums, cera, vernissos i shi han reintegrat les faltes de
pintura. Sha de tenir present que la part ms antiga de les imatges t
ms de set-cents anys i les pintures primignies del Retaule en tenen
ms de quatre-cents.
Ha estat una restauraci dola, tcnica i assenyada, adaptada al
pressupost i que ha millorat ostensiblement la prestncia de lobra que,
acollidora, mou a la devoci.
24. Taller de Restauraci del Bisbat de Mallorca: Informe Tcnic. Palma: oct. 2004-maig
2005. Directora: Antnia Reig Morro: 26-5-2005.
43
44
frontal i darreres del retaule abans de la restauraci.
Detalls de la restauraci.
La Directora del Taller de Restauraci del Bisbat de Mallorca,

autora de lInforme Tcnic de la Restauraci del Retaule ha volgut,
gentilment, testimoniar el segent: Per qestions econmiques, en el
moment de la intervenci no es realitz un informe histrico-artstic
i un estudi analtic dels materials constitutius. La intervenci se centr
nicament en fer lestudi de lestat de conservaci dels materials i detallar les fases de la intervenci.
La imatge, al llarg de la seva histria, ha tingut diferents intervencions, tant en el suport com en les capes policromes. Lacoblament de
dues imatges de diferent moments histrics va donar lloc a la Mare
de Du actual, presentant el ter superior, d`poca posterior a la resta
de la imatge. Pel que fa a les capes policromes, shan sobreposat capes de preparaci i policromies, sobretot els dos teros inferiors (part
de la imatge ms antiga), mans, vestidures i cadira, fins arribar a ocultar
la talla de la figura.
Lestudi en profunditat de la imatge i de la peculiaritat que presenta sajorna fins que es pugui abordar un estudi cientfic tcnic.
Aquest hauria de constar dun estudi radiogrfic, per tal dexaminar la
uni dels diferents fragments i un estudi analtic per saber quins materials la formen a cadascuna de les seves parts. Tamb hi hauria la
possibilitat (shauria danalitzar lobra dins un equip multidisciplinari
per poder determinar la convenincia o no de retirar les capes policromes superiors) per poder entendre millor lobra en qesti.25
La proposta s molt assenyada i professional. Constat la coincidncia amb la mateixa i faig vots, perqu en breu termini de temps es
dugui a bon terme aquest tan anhelat estudi.
25. Reig, A.: Notes a lInforme Tcnic.... Palma, 2012.
45
46
Portada de linforme tcnic.
CAPTOL VIII
el trencaclosQues orDenat
Els fets allats, els indicis dels fets ms o menys ponderats, les pistes de les dades ms importants, alguns coneixements dels escenaris
geogrfics, histrics, artstics i una certa intuci han aconseguit que
amb illusi, pacincia i constncia hagi pogut ordenar i resoldre en
part aquest sorprenent, difcil i accidentat trencaclosques.
Les fites ms importants estan avalades pels autors referenciats i
sn:
1
Hi ha una imatge de la Mare de Du, sedent, Sedes Sapientiae, amb el Nin Jess, sota ladvocaci de Nostra Senyora
de Binifald i que s del segle XIII. Tamb seria coneguda
com a Nostra Senyora del Roser o de la Rosa; Nostra Senyora de la Cadira i Nostra Senyora del Seminari (Ysasi, Parera i Munar).
2
Que dita imatge va ser restaurada devers el 1600, segons R. Ysasi. Possiblement seria als entorns de 1570,
amb el propsit que fos venerada, degudament, sota la
nova advocaci de Nostra Senyora del Roser (Ysasi,
Parera, Munar i Ripoll).
Que els Senyors i propietaris de Binifald (Lluc, Escorca, Mallorca), aix com de les possessions de Mossa,
Son Alzines i Menut, en el mateix terme, eren els Cnaves dEscorca-Pollena, segle XVI, emparentats amb la noble i antiga famlia de Son Pere, de Sa Pobla,
i amb els Ferragut, de lalqueria
del mateix nom, tamb a Sa
Pobla (Parera, Obrador, Cladera i Corts).
47
48
Mateu Lpez, jnior, vers lany (15701572) fa el Retaule de Nostra Senyora

del Roser, que s dun sol cos, amb la
particularitat que loval central en lloc
de ser una pintura com els altres realitzats pels Lpez, fins a la data, s
una forncula o capelleta des don presideix lescena una imatge del s. XIII,
convenientment adaptada a la renovada devoci (recordar Victria
de Lepant: 1571) (Ysasi, Parera, Ripoll i Llompart).
5
No s casual que el testament de la mare del capit Pere (1634); el testament de son pare
(1638); el del seu oncle, A. Cnaves; i del seu
propi (1702) manin ser enterrats a la capella del
Roser de lEsglsia Parroquial, que estava situada
en el lloc on actualment hi ha la capella de Sant
Josep. Paret per paret dna a la Capella del Sagrat
Cor, on actualment roman la Sepultura del capit
Pere, sota lamorosa mirada de la Mare de Du
de Lluc, a qui lany 1695 va donar les possessions
de Menut i Binifald (Parera, Munar, Obrador i
Cladera. Arxiu Parroquial de Sa Pobla).
No s casual que quan el Rector Toms Serra i Juan (1651-1751)

va manar esbucar la primitiva esglsia i construir la nova (16971766, aquesta ltima data figura sota la Creu Antoniana del Portal
Major de lEsglsia) el Retaule de Nostra Senyora del Roser passs de lantiga esglsia, a presidir la capella privada de la famlia
de Son Pere, que lhavia pagat. El rector, constructor, era cunyat
del capit Pere (Parera i Obrador).
Que en el segle XIX, lesglsia de Sa Pobla, ben dirigida per la

comunitat parroquial, es renova i desenvolupa amb fora i ganes.
Adquireix els locals per a la Congregaci Mariana i la Casa
dExercicis Espirituals, on el dia 23 dabril de 1922 el bisbe, Dr.

Rigobert Domnech, beneeix la Casa dExercicis i la seva Capella
cridant molt satenci una figura de la Mare de Du de la Cadira,
que era de Can Vanrell, s a dir, de Son Pere, i que els crtics la remunten en el segle XIII i que s lo ms antic que tenim come
procedncia de la primitiva parrquia de Sa Pobla (Parera i
Ballester, A.).26
8
Dia 13 de juny de 1926 Es petit Retaulo de la

Mare de Du del Roser, es estat traslladat a lesglsia del Seminari Conciliar de Sant Pere, el
Seminari vell, de Ciutat, donat pel Rector D.Toni
Palou (Ysasi, Parera, Munar, Ripoll, Llad i
Obrador).27
A finals dels anys 1960, el Deg del Captol Catedralici, Mn. Bartomeu Torres Gost, pobler,
torn el Retaule al poble, don mai no havia dhaver sortit, i qued dipositat al Museu local de Sa Pobla ( Ysasi,
Parera, Ripoll i Ajuntament de Sa Pobla: Fel. N.).28
10 D. Miquel Mulet, Rector de Sa Pobla (1988-2002), lany 1996

dispos el seu trasllat des del Museu local a la Sagristia de lOratori de Crestatx.29
11 Per ltim, D. Joan Pons, Rector de Sa Pobla, lany 2004, va fer restaurar el Retaule de Nostra Senyora del Roser al Taller del Bisbat
de Mallorca i tot renovat amb delicadesa, el retorn a Crestatx,
on actualment est collocat a linici de la nau de lOratori, a m
esquerra del Presbiteri.30
26. Sa Marjal: Vol. VII. Nm. 163. Crnica. 1922. Pg. 93.
27. Sa Marjal: Vol. IX. Nm. 212. Crnica. 1926. Pg. 124.
28. Ripoll, L.: Iconografia Mallorquina de la Virgen. Palma, 1972. Pg. 104. Ajuntament de
Sa Pobla: Felicitaci de Nadal, 1964.
29. Butllet Crestatx: Nm. 5.
30. dem. Informe Tcnic: Restauraci del Retaule del Roser. E. de Crestatx. Palma, maig
2005.
49
50
Porxada de les cases de crestatx.

oratori de crestatx.
objectes litrgics de loratori.
interior de loratori de crestatx.
Dibuixos originals de r. de ysasi (Oratorios Primitivos de Mallorca. Museu Mallorca).
51
CAPTOL IX
altres PersPectiVes soBre
He estimat oport, encara que arriscat i polmic, aprofitant lavinentesa daquest breu estudi, aventurar i/o desplegar un petit ventall
dopcions, per tal dobrir finestres i horitzons, elegint diverses hiptesis,
entre daltres possibles i sense comproms de provar-les.
Primera: Devia ser la Mare de Du de Binifald la primitiva Mare
de Du de Lluc?
s ben probable que lactual Mare de Du de Lluc, gtica, no fos
la primitiva Mare de Du de Lluc, que se suposa que hauria de ser romnica.
Segona: La Mare de Du de Binifald devia ser negra o morena?
Tallaren les testes de les imatges de la Mare de Du i del Nin
Jess.
Tallaren o es perderen les mans de lInfant i la m dreta de la Mare
de Du.
Per quines raons ho feren?
a)
Perqu eren negres o morenes i aix

evitar confusions que perjudicassin la
gran devoci del poble mallorqu a la
Mare de Du de Lluc. A grans mals,
grans remeis.
b) Hauria estat suficient repintar-les i
no decapitar-les?
c) La manca de les mans respondria al
costum daquells temps de vestir les
imatges?
Tercera: La Mare de Du de Binifald
(s. XIII) no responia als cnons, ni artstics
ni devocionals de lpoca en la qual la trans-
la m esquerra de nra. sra. del roser en

posici forada.
52
fotocomposici amb el nin Jess ocupant leix central de la imatge (esquerra) i fotograa de nra. sra. del roser amb linfant
ocupant el lloc actual.
formaren (finals del s. XVI). La Mare de Du romnica, de formes

hiertiques, no casava amb les formes renaixentistes, ni amb la moda
devocional del Rosari.
Per aquests motius lhaurien adaptada.
Les restauracions agressives no eren estranyes en el context
daquells segles.
Ja he recordat la histria de la imatge de Nostra Senyora de la
Grada o de la Clastra, del segle XIV, a la Seu de Mallorca.
Quarta: Les inscripcions de la Mare de Du:
La imatge de la Mare de Du de Binifald porta vries inscripcions a lesquena.
No s lnic cas. Serien smbols, pregries, anotacions, rbriques
dautor, altres?
Cinquena: Originriament, la imatge del Nin Jess devia ocupar
el centre de lescultura que acompanya?
a)
Pel repl central i lhoritzontalitat de la falda de la Mare de

Du, que pren la forma plana de seient o tron.
b) Pel brocat dor vertical i, si ms no estrany, sobre la tnica, que
dissimula el fet de la centralitat de la imatge del Nin Jess.
c) Pel moviment forat de la m esquerra de la Mare de Du.
d) Per modernitzar la imatge seria desplaat el centre geomtric
de la Mare de Du cap al genoll esquerre, la qual cosa representa una evoluci iconogrfica.
Sisena: Ll. Ripoll i J. Llad inclouen en els seus llibres respectius,
ja citats, una fotografia de Nostra Sra. del Roser, atorgant-li una antiguitat del segle XIV.
a)
Seria per lestat que representava lescultura desprs de la restauraci agressiva?

b) Seria per raons estilstiques?
c) Seria per desconeixement real de la histria?
Aquestes perspectives no sn ms que espires del foc daquest treball que es desprenen, salcen, brillen i sapaguen o no. Totes?
53
54
crestatx, avui.
conclusi
Quan la son s per dormir i les ales per volar deixam obrar la naturalesa.
Quan els homes, lliurement, modificam el curs normal dels ssers,
a voltes encertam i a voltes ens equivocam.
Aqu i ara reconeixem lerror! Els propietaris de Binifald, els Cnaves, vers lany 1570 encomanaren un retaule al pintor Mateu Lpez,
jnior, que havia de ser presidit per la imatge venerable de la Mare de
Du de Binifald (segle XIII), prviament adaptada a la nova moda
devocional del Rosari (segle XVI): Nostra Senyora del Roser.
Ex malum, quodlibet, que dirien els clssics. Lerrada gener un
nou retaule i parcialment, una nova imatge amb cara agradosa, que no
desdiu ni de la pintura, ni del Retaule, ni del moment. La Mare de
Du de Binifald canvi daspecte, de nom i dentorn. Renovada, des
del centre del Retaule, la Mare de Du del Roser es deixa i vol, tamb,
ser venerada com un dia ho va ser la Mare de Du de Binifald. I que,
des de lEsglsia vella de Sa Pobla, passant per la Capella de Son Pere
i altres trajectes estranys, arrib a lOratori de Crestatx, llar i bressol
del nostre poble, on ens espera amorosa, amb la pacincia que donen
els segles i amb la grcia de ser Mare, saber fer miracles i estimar.
La primera fase daquest estudi ha donat a conixer una part oblidada daquesta histria.
Ha aprofundint coneixements i ha enriquit el tema amb noves
idees, fotografies, dibuixos i recreacions artstiques.
I ara queda oberta una segona fase que tanqui a ser possible els
interrogants deixats com a penyora.
Aquesta breu histria, amic lector, lluquers i poblers tots, ens ha
de portar a conixer, saber i estimar la nostra histria i aquest forms
Retaule, que constitueix un dels conjunts millors de lactual patrimoni
cultural i religis de Sa Pobla i que, de bell nou, ens agermana, com
sempre, amb Lluc.
55
BiBlioGrafia
Aguil, A.: Crnica Parroquial: Vol. I. Sa Pobla: 1927-1934.

Aguil, A.: Crnica Parroquial: Vol. II. Sa Pobla: 1935-1942.
Aguil, A.: Crnica Parroquial: Vol. III. Sa Pobla: 1943-1950.
Ajuntament de Sa Pobla, Mallorca: Felicitaci de Nadal, 1964.
Arxiu Municipal.
Amengual, J.: Gua para visitar los Santuarios Marianos de Baleares.
Madrid, 1997.
AMSP (Arxiu Municipal de Sa Pobla): Llibre de les Visites del
Bisbe a la Parrquia: 1573 - (1591) - 1849. Numeraci: 7.4 (2.634).
Autors diversos: Actes de la Diada destudis de Crestatx. Sa Pobla,
2007.
Ballester, A.: Temps Enrere. Sa Pobla, 2006.
Coll, B.: Catedral de Mallorca. Palma, 1977.
Corts, G.: Esbs biogrfic del Capit Pere. Palma, 1967.
Diario de Mallorca: Pobles de Mallorca. Inca, 1988.
Informe Tcnic del Retaule del Roser, Ermita de Crestatx, 2005.
Furi, V.: La Catedral de Palma de Mallorca. Palma, 1948.
Juan, R.: Escorca. Palma, 2002 (2 toms).
Lpez, M.: Temps i gent de Sa Pobla. Mallorca, 2002.
Llad, J.: Catlogo General del Archivo Municipal de la Puebla de
Huyalfs (Baleares). Palma, 1945.
Llompart, G.: Nostra Dona de la Rosa... Estudis Balerics. Nm.
20. Palma, 1986.
Llompart, G. i altres: Els Lpez dins la pintura del s. XVI a Mallorca. Palma, 1988.
Llompart, G. i altres: Nostra Dona Santa Maria dins lart Mallorqu. Palma, 1988.
Mascar P. J.: Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma, 1962.
Mateu, P. A.: Palma de Mallorca monumental. Madrid, 1958.
Munar, G.: Breve Historia del Santuario y Colegio de Ntra Seora
de Lluc. Mallorca, 1987.
57
58
Munar, G.: Los Santuarios Marianos de Mallorca. Palma, 1968.

Murray, D.G.: Gua de los Museos de Mallorca. Palma, 1997.
Obrador, J.: Alqueria de Son Ferragut. Palma, 1992.
Obrador, J. i altres: Crestatx. Sa Pobla, 1999.
Obrador, J.: Marginalia. Marjals de Huyalfas (Sa Pobla). Palma,
1987.
Obrador, J.: Santa Maria de Lluch. Palma, 1952.
Parera, J.: Crestatx (Edici facsmil). Sa Pobla, 2007.
Parera, J.:Sa Marjal (Edici facsmil). Sa Pobla, 1990.
Piferrer, P. i Quadrado, J. M.: Espaa. Islas Baleares. Barcelona,
1888.
Ripoll, L.: Iconografa Mallorquina de la Virgen. Palma, 1972.
Rossell, B. G.: Homenaje al investigador Rafael de Ysasi. Mayurca.
Palma, 1971.
Rossell, B. G.: Palma de Antao. Palma, 1998.
Siquier, B.: Places i Carrers de Sa Pobla. Mallorca, 1984.
Serrano, E i Ysasi, A.: Estudio de la obra de Don Rafael de Isasi
Ransome (XXVIII Jornades dEstudis Locals). Palma, 2010.
Torres G. i altres: Homenaje al Rdo. D. Juan Parera Sans. La Puebla,1956.
ltima Hora: Gua dels pobles de Mallorca. Sa Pobla. Palma,
2003.
Ysasi, R.: Notas para la iconografa de la Virgen Mara en Mallorca. 1923 a 1930. Tomo I: La Virgen en Palma y sus alrededores.
(Manuscrit indit en poder de la famlia Ysasi); Tomo II: Parte Fornea. 1923-1931 (llibre indit, dipositat en el Museu Mallorca: Inscrit,
com: NTG.: 27035).
Ysasi, R.: Oratorios Primitivos de Mallorca. Circa 1920 (llibre indit dipositat en el Museu de Mallorca. Inscrit: NIG: 27639).
ADDENDA
fulls DiVulGatius
De coM la Mare De Du De BinifalD (lluc, s. Xiii-XVi)

esDeVinGu nostra senyora Del roser (sa PoBla, s.
XVi-XXi)
aproximacions histriques
Les paraules que es guarden en el cor sn escasses, per sentides i estimades.
Talment, volem que sia aquest escrit, breu, escs de paraules i llarg en emocions i missatges.
Binifald, topnim arb, s una extensa possessi de la Serra de Tramuntana,
aprop de Lluc, Escoca, amb boscos dalzines i pins, sementers, ramaderia,
camamilla i fonts. Est arrecerada als estreps del puig Tomir i surran el cam
vell, de Pollena a Lluc.
Poc desprs de la conquesta de lIlla pel Rei En Jaume, 31 de desembre de
1229, i posterior Repartiment, 1232, el Terme de Muntanyes, fou assignat
al Conqueridor, que ced la meitat als cavallers templaris, quedant gran part
dEscorca i Pollena, sota el seu domini.
Les possessions, en aquells temps, eren centres dexplotaci, de colonitzaci i
de cohesi social. Acostumaven a tenir un petit Oratori o Capella per tal de
facilitar la prctica de la nova religi.
La capella de la possessi, devia estar presidida, a meitat del segle XIII, per la
Mare de Du de Binifald (l). Aix ho dedum: per la presncia de la imatge
antiga; pel nom amb qu s coneguda, i pels testaments dels Cnaves propietaris de la possessi, els quals manen sepultura en el Vas de la capella de
Nostra Senyora del Roser de lesglsia parroquial de Sant Antoni Abat de Sa
Pobla (2), a ms dels testimonis: Ysasi, Parera, Munar i Ripoll.
La Possessi de Binifald havia canviat de mans freqentment i, pertanyia
en el s. XVI, a la famlia Cnaves de Pollena, emparentada amb lantiga i
noble famlia de Son Pere, i amb els Ferragut, tamb, de Sa Pobla (3).
59
60
A la cristiandat, grcies a la victria contra els turcs en la Batalla de Lepanto,

1571, es propaga, fomenta i refora, especialment, la devoci a Nostra Senyora
del Roser i en conseqncia, el rs del Sant Rosari. Mallorca no ns una excepci. Basti recordar les nombroses capelles dedicades al Roser, a les nostres
esglsies.
I s aix, com a la Mare de Du de Binifald, del S.XIII, la portarien al taller
del pintor Mateu Lpez, jnior, a qui encomanarien un Retaule, que dugus
incorporada la Mare de Du de Binifald, degudament adaptada a la nova
devoci del Sant Rosari (vers 1570-1572).
A la imatge antiga es renova la part alta del pit: el coll, la testa, la corona i la
m dreta, que no sembla ser loriginal. Fa el mateix amb el Nin Jess. El deixa
sense les mans, perqu el vestien, (costum del temps). I emmarca la imatge
restaurada en la forncula central del Retaule, des don el presideix, acompanyat de les pintures deis quinze Misteris del Sant Rosari, ngels, sants i
pluja de roses (4). Escultura i pintura formen un conjunt innovador de singular bellesa.
El Retaule de Nostra Senyora del Roser, encomanat per la noble i antiga familia de Son Pere, es colloca a lesglsia primitiva de Sa Pobla, on actualment,
s la capella de Sant Josep, paret per paret amb lactual sepultura del Capit
Pere, D. Pere Antoni Ferragut i Cnaves (1631-1702).
s causal, que la mare, Magdalena Cnaves (1634); el pare, Lloren Ferragut
(1638); loncle, A. Cnaves i el mateix Capit Pere (1702), en els seus respectius testaments, manin ser enterrats en el Vas de la sepultura de la Capella
de Nostra Senyora del Roser de lesglsia de Sa Pobla.
Mentrestant, esbuquen lesglsia antiga de la Vila, van construint lEsglsia
Nova (1697-1766), i fins ben entrat el segle XX, el dit Retaule, el trobam a la
Capella privada de la Casa de Son Pere, ja sia perqu ladquireix de la Parrquia, perqu la imatge procedia de la famlia, o/i perqu havia pagat el Retaule
actual (5).
Lany 1922, el Retaule, passa de lOratori de Son Pere, a la Parroquia de Sa
Pobla, que el destina a la Capella de la Casa dExercicis de la Congregaci
Mariana. Dia 23 dabril, del mateix any inaugura i beneeix la Casa i la Nova
Capella el bisbe de Mallorca, Dr. Rigobert Domnech (1916-1924), en presencia del rector i les autoritats. Crida molt satenci escriu el Vicari Parera
una figura de la Mare de Du (6). s a dir Nostra Senyora del Roser.
D. Antoni Palou, que fou rector de Sa Pobla (1924-1950) i que havia estat
Prefecte i Cap dEstudis del Seminari de Mallorca, cedeix i transllada dia 13
de juny de 1926, el Retaule de Nostra Senyora del Roser, a lEsglsia del Seminari Conciliar de Sant Pere,(Seminari vell), de Palma, on romandr, fins
lany 1967, aproximadament (7).
A finals de lany 1967, molt encertadament el pobler i Deg del Captol Catedralici, Mn. Bartomeu Torres Gost, retorna a la Vila el Retaule de Nostra
Senyora del Roser, quedant dipositat al Museu local de Sa Pobla (8).
Lany 1996, el Rector de sa Pobla, D. Miquel Mulet, (1988-2002), trasllada
el retaule a lOratori de Crestatx, on queda installat a la Sagristia (9). Lany
2004, (octubre 2004-maig 2005), el Retaule fou restaurat, assenyadament, en
el taller del Bisbat de Mallorca, essent Rector de sa Pobla, D. Joan Pons, i retornat a lOratori de Crestatx, fou collocat a m esquerra del presbiteri, on
es troba actualment (10).
El Retaule de Nostra Senyora del Roser pintat per lafamat artista Mateu
Lpez, jnior, guanya lexcellncia i uneix harmoniosament pintura i escultura. Malgrat les contradiccions, els encaixaments i les distintes poques, avui
constitueix una de les obres mes preuades del patrimoni cultural i religis de
Sa Pobla. I, una vegada mes, posa en evidencia lafinitat i les intenses i extenses
relacions entre Lluc i Sa Pobla.
De cMo la VirGen De BinifalD (lluc, s. Xiii-XVi) Pas

a ser nuestra seora Del rosario (sa PoBla, s. XViXXi)
aproximaciones histricas
Las palabras guardadas en el corazn son escasas y sin embargo, sentidas y
amadas. Este escrito sigue dicha sentencia. Ser breve, escaso en palabras y
profundo en emociones y mensajes.
Binifald, topnimo rabe, es un extenso Predio de la Sierra Norte de Mallorca, cerca del Santuario de Lluc (Escorca). Posee tierras de cultivo, encinares
y pinedas, rebaos de ovejas y manantiales. Las Casas estn situadas en las
estribaciones del Puig Tomir, de 1.104 m. de altura y cerca del antiguo camino real de Pollena a Lluc y Sller.
61
62
Recin conquistada la Isla de Mallorca por el Rey Jaime I (31 de diciembre

de 1229) y posterior Repartimiento (1232), el Terme de Muntanyes fue
asignado al Conquistador, que cedi la mitad a los Caballeros Templarios,
permaneciendo gran parte de Escorca y Pollena bajo dominio del Temple.
Los predios, en aquella poca, eran centros de explotacin, de colonizacin y
de cohesin social. Era costumbre y todava perdura, que los Predios tuvieran
un pequeo Oratorio o Capilla con altar para facilitar la prctica de la nueva
religin.
Probablemente presida la Capilla del Predio, a mediados del s. XIII, la Virgen
Mara con el Nio Jess, bajo la advocacin de Virgen de Binifald (1). As
se deduce por la presencia de la imagen antigua; por la denominacin con
que es conocida y por los testimonios de la familia Cnaves, propietarios
del predio, quienes eligen sepultura en la urna familiar de la Capilla de Nuestra Seora de la Rosa o del Rosario en la Iglesia Parroquial de San Antonio
Abad de Sa Pobla (2).Y los testimonios aducidos por: Ysasi, Parera, Munar y
Ripoll.
La propiedad del Predio de Binifald cambi frecuentemente de manos. En
el siglo XVI, perteneca a la familia Cnaves de Pollena con lazos familiares
significativos con la antigua y noble familia de Son Pere y con los Ferragut,
tambin de Sa Pobla (3).
Por otra parte, en la cristiandad, gracias a la victoria contra los turcos en la
batalla de Lepanto, 1571, se propaga, fomenta y refuerza especialmente, la
devocin a Nuestra Seora del Rosario. Mallorca no fue una excepcin. Ser
suficiente, recordar las numerosas capillas dedicadas a la Virgen del Rosario,
els Rosers, en nuestras iglesias.
Y sucedi, que la Virgen de Binifald, del s. XIII, fue llevada al taller del pintor Mateo Lpez, junior, con el encargo de que pintara un Retablo del Rosario
y que incorporara la Virgen de Binifald, debidamente adaptada a la renovada
devocin del Santo Rosario (hacia 1570-1572).
A la imagen antigua de la Virgen se le cambia la parte alta del pecho, el cuello,
la cabeza, la corona y la mano derecha, que tampoco es la original. Otro tanto
se hace con la imagen del Nio Jess, dejndole sin manos, porque le vestan,
(costumbre de aquellos tiempos).
Y se enmarca la imagen restaurada en la forncula central del Retablo, desde

la cual preside, acompaada de las pinturas de los quince Misterios del Santo
Rosario, ngeles, santos y una copiosa lluvia de rosas (4). Escultura y pintura
forman un conjunto innovador de singular belleza.
El Retablo de Ntra Sra de la Rosa, encargado por la noble y antigua familia
poblense de Son Pere es bendecido y colocado en la Iglesia primitiva de Sa
Pobla, donde, actualmente est la capilla de San Jos, contigua a la actual sepultura del Capit Pere, D. Pedro Antonio Ferragut y Cnaves (1631-1702).
Es causal, que la madre, Magdalena Cnaves (1634); el padre, Lorenzo
Ferragut (1638); el to, Antonio Cnaves y el mismo Capitn (1702), cada
uno en sus respectivos testamentos, ordenen ser enterrados en el Vaso de la
Sepultura de la Capilla de Nuestra Seora de la Rosa de la Iglesia Parroquial
de Sa Pobla.
Por otra parte, mientras reducen a escombros la primitiva iglesia de Sa Pobla,
se construye el nuevo templo (1697-1766), y hasta entrado el siglo XX, encontramos dicho Retablo en la Capilla Privada de la Casa de Son Pere, ya
sea porque dicha familia lo adquiere por compra a la Parroquia; porque la
imagen les haba pertenecido o/y porque haba pagado el Retablo actual (5).
En 1922, el Retablo pasa del Oratorio privado de Son Pere a la Parroquia
de Sa Pobla, destinndolo a la Capilla de la Casa de Ejercicios de la Congregacin Mariana. Da 23 de abril del mismo ao, el obispo de Mallorca, Dr.
D. R. Domnech (1916-1924) inaugura y bendice la Casa y la Nueva Capilla
en presencia del prroco y de las autoridades locales. Llam la atencin, sobremanera atestigua el Vicario Parera una imagen de la Virgen (6). Era,
sin duda, Ntra Sra del Rosario.
D. Antonio Palou, que fue prroco de Sa Pobla, (1924 1950), y antes, haba
sido Prefecto y Jefe de Estudios del Seminario de Mallorca, cede y traslada el
da 13 de junio de 1926 el Retablo de Ntra Sra del Rosario, a la Iglesia del
Seminario Conciliar de San Pedro (el antiguo Seminario de Palma) permaneciendo en ella hasta el ao 1967, aproximadamente (7).
A finales del ao 1967, acertadamente, el poblense y Decano del Captulo
Catedralicio, Mn. Bartolom Torres Gost, retorna a Sa Pobla el Retablo de
Ntra Sra del Rosario, quedando depositado en el Museo local (8).
63
64
Despus, en 1996, el prroco de Sa Pobla, D. Miguel Mulet (1988-2002),

traslada el Retablo al Oratorio de Santa Margarita de Crestatx, quedando
instalado en la sacrista (9).
Finalmente, en 2004 (octubre 2004-mayo 2005) se restaura el Retablo en el
Taller del Obispado de Mallorca, siendo prroco Mn. Juan Pons, y devuelto
al Oratorio de Santa Margarita de Crestatx, se coloca a la izquierda del presbiterio, donde hoy se puede admirar y venerar (10).
El Retablo de Ntra Sra del Rosario pintado por el famoso artista Mateo
Lpez, junior, alcanza la excelencia uniendo harmoniosamente pintura y escultura. Pese a las contradicciones, encajamientos y las distintas pocas, hoy
constituye una de las obras ms preciadas del patrimonio cultural y religioso
de Sa Pobla. Y, una vez ms, evidencia plausiblemente, la afinidad y las intensas y extensas relaciones entre Lluc y Sa Pobla.
ANGLS
1. Ysasi, R.: Notas para la Iconografa de la Virgen Mara en Mallorca. 1923-1930 (manuscrit
indit).
2. Arxiu Parroquial: Llibre dEnterraments. Testament del Capit Pere: 20-12-1683. Sa Marjal:
Vol: III, 70. Pg. 154.
3. Obrador, J: Alquera de Son Ferragut. Palma, 1992. Pgs. 30-32. Santa Maria de Lluch. Historia de su Colegiata. Palma, 1952. Pgs. 188-191.
4. Llompart, G. i altres: Els Lpez dins la pintura del segle XVI a Mallorca. Mallorca, 1988.
5. Sa Marjal: Vol. IX, 212. Pg. 124.
6. Sa Marjal: Vol. III, 61. Pg 6.
7. Sa Marjal: Vol.VII, 163. Pgs. 92 i 93.
8. dem, n. 5. Ajuntament de Sa Pobla. Felicitaci de Nadal, 1964.
9. Butllet de Crestatx. Sa Pobla. N. 5. Mar, 2005. Pg. 3.
10. dem.
65
66
67

De La Mare de Déu de Binifaldó (Lluc) A Nostra Senyora Del Roser de Sa Pobla

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

De La Mare de Déu de Binifaldó (Lluc) A Nostra Senyora Del Roser de Sa Pobla

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

De la Mare De Du De BinifalD (lluc)

a nostra senyora Del roser De sa PoBla

De la Mare de Du de Binifald (lluc)

JOSEP OBRADOR I CLADERA

De la Mare de Du de Binifald (lluc) a nostra senyora del roser de sa Pobla

Autor: Josep Obrador i Cladera.

Fotografies: Josep Sabater i Manresa. Taller de restauraci del Bisbat de Mallorca,

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Estudiar el passat nostre, investigar lorigen del patrimoni local,

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

La histria de Mallorca reserva sorpreses per a qualsevol recercador.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Metodolgicament som conduts a la reconstrucci duna imatge

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Qui cerca, troba. I si la troballa sorprn testimula

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Detalls de la creu: escut herldic dels cnaves, el crist i la Verge.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Primer: D. Rafael de Ysasi Ransome (1862 1948) en el Llibre

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Segon: A Escorca hi ha una antiga i extensa possessi, de nom

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

nra. sra. del roser. illustraci de r. ysasi ransome (manuscrit indit).

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Capella de la Verge de la Rosa o del Roser de lEsglsia Parroquial

imatges de nra. sra. del roser i de la Mare de Du de lluc, comparades.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

cases de la possessi de Binifald (lluc, escorca).

Detall del mur.

Portal dentrada a les cases.

cases de Binifald, laterals sud i nord.

arc de pedra i mars dentrada al vestbul.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Mur de paret alta, possible llegat de lantiga torre de defensa.

Detalls de les nestres.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Per Reial Ordre de 31 de juliol de 1897, el Ministre dHisenda

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Que lescultor, annim, era de mitjan segle XIII, aproximadament.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

La imatge de la Mare de Du de Binifald amb el Nin Jess era

Nota: Ajorn, voluntriament, la descripci de la part conservada de lescultura.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

FITXA DE NOSTRA SENYORA DEL ROSER

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Tamb sha de dir que en aquells temps, sense voler excusar la

19. Llompart, G. i: Els Lpez dins la pintura Mallorca, 1988.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

retaule de nostra senyora del roser.

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

El Retaule fou concebut amb goig, dolor i glria i convenut amb

la Mare De Du De BinifalD (lluc)

Formen el retaule una antiga imatge

la Mare De Du De BinifalD (lluc)