jH L L fO G O N R

; 2^ -30 i. Seitmbit

I 1~? jQcWbit /

1
Cartell guanyador de Ies Festes de Sant
Miquel confeccionat per Montse Miralies.

r
EDITA:

Escola de
Capacitaci Agrria
FORMACI
PROFESSIONAL
AGRRIA
Curs 94 - 95

-XOP

Apartat de correus, 1.
V allfogona de B.

DIRECTORA:
Josefina Moreno i Garret
EQUIP DE REDACCI:
Merc Plens, Ramona Tori
M ontse Trmens, Roser E
Agns Planes, Montse Sim
COL.LABOREN EN AQUES
MERO:
Josep Pia Blanch, Jaume \
R am on Sans i Ters, C
M ontse Trmens, Montse
Roser Bosch, M. Teresa P
Ramona Cases Folguera, I
resa Re Oliv, Joan For
A. Carrera, Dolors Mateu, M
Balasch, Cese, Jep Joan,
Joan Carbonell, Dolors Mat
Agns Planes, RamonaTor
Pepita Palacn, Nuri Uob
Rosa Sarret, Dolors Cana
C ris tin a Nez, Margan
Dolors Sim, Montserrat Se
C ristina Carrera, Mireia G
CORRECCI:
Teresa Balasch Bosch
COMPOSICI i MAQUETA

DOSSIER P&M - Tel. 44 8

Bona Festa Major

Nois noies a partir de 14 anys.
Generalitt de Catalunya
Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca
Escola de Capacitado Agrria

DIPSIT LEGAL: L - 136Amb la col.laborado:

D epartam ent de Cultura
Generalitt
F u n d a c i P b lica Ir
d'Estudis llerdencs de la Di^
P rovincial.
A juntam ent de Vallfogona

La revista
sort
mesos de desembre,
juny i setembre. Record
si voleu publicar unarticl

d 'a d re a ra J % 0 P ,a
de correus 1 ,o a la Seci
de I'A ju n ta m e n t, se
durant els darrers 20 di
mes an terio ra la public

Finca l'Empalme
Tel. (973) 44 51 88
25680 Vallfogona de Balaguer
PA

XOP 2

PE*

EDITA:

ZA'XOP
Apartat de correus, 1.
Vallfogona de B.
DIRECTORA:

Josefina M oreno i Garret

EQUIP DE REDACCI:

Merc Plens, Ramona Torrades,

Montse Trmens, Roser Bosch,
Agns Planes, Montse Sim.
COL.LABOREN EN AQUEST N
MERO:

Josep Pa Blanch, Jaume Mateu,

Ramn Sans i Ters, D.T.S.,
Montse Trmens, Montse Sim,
Roser Bosch, M. Teresa Pallis,
Ramona Cases Folguera, M. Te
resa Re Oliv, Joan Fontanet,
A. Carrera, Dolors Mateu, Meritxell
Balasch, Cese, Jep Joan, Josep
Joan Carbonell, Dolors Mateu, M.
Agns Planes, Ramona Torrades,
Pepita Palacn, Nuri Llobet, M.
Rosa Sarret, Dolors Canals, M.
C ristin a Nez, M argaret Bo,
Dolors Sim, Montserrat Solsona,
Cristina Carrera, Mireia Gsquez
CORRECCI:

Teresa Balasch Bosch

COMPOSICI i MAQUETACI:

DOSSIER P&M- Tel. 44 82 73

DIPOSIT LEGAL: L - 136 - 1992
Amb la col.laboraci:

Departam ent de Cultura de la

Generalitat
F u n d a c i P b lic a In s titu t
d'Estudis llerdencs de la Diputaci
Provincial.
Ajuntam ent de Vallfogona

La r e v i s t a "XOP sortir els

mesos de desembre, mar,
junyisetem bre.Recordeuque
si voleu publicarunarticle l'heu
d adreara
1X0P, apartat
de correus 1, o a la Secretaria
de rA ju n ta m e n t, sem p re
durant els darrers 20 dies del
mes anteriora la publicaci.

-S U ,M A R I,
S u m a ri................................................................................................................. 3
EDITORIAL: Les Festes de Sant M iq u el......................................................4
RECULLS D'HISTRIA
Evocaci d'un doble aterratge forgs a V a llfo g o n a..........................5 i 6
Imatges perai record.................................................................... 7, 8, 9 i 10
TO TRECO RDANT...
En recordanga del Mingo de Cai Manel (Lo C asso les)
1 1 112
SOCIETAT i CULTURA
Reflexions en veu alta en torn dels Aplecs de la Sardana..................13
Recull d'activitats Estiu i C ultura'94.................................................14 i 15
Amor de M a re ..................................................................................................16
FEM PETAR LAXERRADA AMB
Joan Prat Guasch i Ramona Cases Bergad......................... 1 7 ,1 8 i 19
BIOSFERA
1a Setmana ecolgica................................................................................... 20
Televisi i medi a m b ie n t.............................................................................. 21
APUNTS DE PSICOLOGIA
La influncia dels g e rm a n s ......................................................................... 22
PROGRAMACI FESTES DE SANT M IQ U E L.................. 25, 26, 27 i 28
ESCRIBIM SOBRE...
Vallfogona rd io..................................................................................... 30 i 31
D estil-laci........................................................................................................31
ESCRIBIM SOBRE...
Herbes de C atalunya......................................................................................32
P o sai m a c a .....................................................................................................33
El que un fa, l'altre desf..............................................................................33
PERSONATGES POPULARS A VALLFOGONA
Lola Lizaran, la nostra tieta Victoria de Poble Nou ..3 4 ,3 5 ,3 6 i 37
BSTIA
La utilitat de la histria.................................................................................38
El principi d'igualtat r e a l............................................................................. 39
I una mica de d ig n ita t..................................................................................39
C O S E S ..............................................................................................................40
A R R E LS ........................................................................................................... 41
JOC DE TAULA
1r Premi Concurs Cargol C u in a t............................................................... 42
2n Premi Concurs Cargol C uinat................................................................43
3r Premi Concurs Cargol C u in a t................................................................44
1 r Premi Concurs de Pastissos.................................................................. 45
2n Premi Concurs de Pastissos.................................................................46
3r Premi Concurs de Pastissos..................................................................47
PERPERDRE EL T E M P S ......................................................................48 i 49
S E R V E IS ..........................................................................................................50

bustTa
La revista
"XOPz s oberta a totes les possibles opinions deis
vei'ns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportaci
hauran de signar l'escrit i identificar-se.
La redacci de
X O P no participa necessriament de
les opinions que manifesten els autors deis articles que es publi
quen en aquesta revista.

'XOP 2

LESFESTES DESANTMIQUEL
Quart el poble despertar a la prim era claror del dia, descobrirem els
carrers guarnits douant vida, color i harm onia a uns dies que ens poden
resultar el pulm p e r pod er respirar desprs d'un calors e s tiu ... s
S a n tM IQ U E L !
Necessitem m es que m ai aquests dies d'esbarjo.
Endinsem -nos a pod er gaudir de les tradicions del nostre poble.
Avui s FESTA M A JO R!
Vivim-la corn s i fos la millor, perqu ho s, perqu s la nostra i no
es po t com parar am b cap altra. Fem -la lluir i brillar a cor obert.
De vegades ens preguntem : s a cabar un dia tt aix?
Es perdran les Festes M ajors?

EVOCACIC
VALLFOG

Sensdubte la gi
un dia, durant la
caure benaprop
la majoria dels qui i
ben segur que el si
ais grans, els sorp
potserli agradar c<
historia del poble,,
llibre, pero que p
esdeveniment local
A mitjans del mi
la Repblica va ei
mportants sobre el
va ordenar el traslla
3a Esquadreta del G
bombardeig lleugei
fabricado sovitica.
El dia 11 de J

Pensem que si aix passs, es perdria la identitat dels pobles, es

perd ri en les unions am b els familiars, l'alegria dels infants am b els
cavallets, el som riure dels padrins envoltats dels fam iliars davant la
tau la ben parada, e lso ro ll dels autos dexoc, les sardanes a la plaa, els
concerts, les bones orquestres etc, etc.
No vulguem que aix pugui arribar.
Flem de ser forts i reflexionar.
Som un poble, el m illor! i entre tots ho podem fer.
No podem perdre aix que s nostre.
Siguem participatius, no ens deixem acovardir.
Un poble es fa cada dia am b l'esfor, il-1usions, necessitats, costums,
tradicions...
BONA FESTA M A JO R !!

Josefina Moreno i Garret

El tinent Gmez

XOP 4

_R E.CU .LLS-D J.H IS.m R lA

___

EVOCACID'UNDOBLEATERRATGEFORCSA
VALLFOGONA
Ha, descobrirem els
dies que ens poden
calors e s tiu ... s
i

del nostre poble.

u s la nostra i no
a c o r obert.
taix?

Sens dubte la gent gran de la Vila recordar que,

un dia, durant la guerra, un pareil davions van
caure ben a prop de les cases del poble. Pero per
la majoria dels qui no varen viure aquella poca, de
ben segur que el succs, si no lhan sentit explicar
ais grans, els sorprendr, i fins i tt, a ms dun
potser li agradar conixer quelcom ms de la petita
historia del poble, aquella que no es traba en cap
llibre, pero que per uns dies va ser important
esdeveniment local.
A mitjans del mes de Juny del 1937, lexrcit de
la Repblica va emprendre una srie daccions
importants sobre el front dOsca. Per aital motiu es
va ordenar el trasllata laerdrom de Balaguerde la
3a Esquadreta del Grupo 25, formada per avions de
bombardeig lleuger Polikarpov RZ Natacha de
fabricaci sovitica.
El dia 11 de Juny, un total de 13 aparells

senlairaren del camp de Santa Cruz de la Zarza,

(Toledo) en direcci a Balaguer. La xifra evidencia
una situaci de material ptima, (ben diferent de la
que patirien un any desprs), ja que normalment, en
missi de guerra, noms sortien 9 avions per
esquadreta, que era la formaci reglamentaria a
laviaci republicana.
Desprs de tres hores de vol, a les 6 de la tarda
arribaren sobre Balaguer. Van donar un tomb sencer
per damunt de la ciutat, dirigint-se riu avall en
direcci al camp daviaci de la Plana del Corb. Onze
hi aterraren sense novetat, pera dos es quedaren a
les envistes... per manca de gasolina !.
Casualment, un germ de la meva avia, en
Sebasti Re Boladeres, que es trobava segant no
gaire lluny, va ser tam b testimoni del doble aterratge.
Lun va fer cap al costat del cementiri, i laltre a
lindret dels horts.

tat dels pobles, es

Is infants am b els
'amiliars davant la
anesalaplaa, els

sssitats, costums,

Moreno i Garret
El tinent Gmez (1) i el caporal Peir (2), a punt d'enlairar-se amb el seu Polikarpov RZ Natacha

'XOP 5

IMATGES

Tot recordan
les gasoses i grt
I anant ms (
formada pels jo\

Un dels avions era tripulat pe tinent Jos Gmez

Gmez, i el caporal Jos Peiro Gonzlez. Al Diari de
Vol del primer hl va escriure: Toma de tierra forzosa
en Vallfogona por falta de gasolina. No h ha
constancia dels noms dels tripulants de laltre aparell.
Els avions patiren lleus desperfectes, encara que
un, el que va fer cap ais horts, va trencar un arbre. A
lendem , una vegada reparais i provets de
combustible, novament pogueren enlairar-se per
fer, possiblement, el vol ms curt del seu historial:
4 Km.
De ben segurque, peraquesta pana de pobre,
ambds pilots, hagueren daguantar la broma dels
altres companys durant una Marga temporada.

XOP 6

Pe tinent Gmez i el caporal Peir, la guerra es

va acabar el 24 de Desembre de 1938 en que van ser
abatuts per caces prop d AIs de Balaguer. Sofriren
greus ferides, el primer, al cap, va quedar sord per
sempre. El segon va perdre una cama.
En elsdarrersanys, el rehabilitatCoronel daviaci
Jos Gmez va retornar en vries ocasions a
Balaguer. El darrer viatge va ser per recollir unes
restes del seu volgut avi.
Dissortadament, la seva inesperada mort, a
mitjans de Gener de lany passat, ja no ens permetr
venir a Vallfogona i reviure aquell succs.
Josep Pa Blanch

IMATGESPERALRECORD
Tot recordant les festes de Sant Miquel de fa molts anys on les tpiques mantellines es barrejaven amb
les gasoses i groselles.
I anant ms enll en el temps, abans de la guerra civil, molts recordareu l'orquestra de mossn Miquel
formada pels joves del poble.

ral Peir, la guerra es

e 1938 en que van ser
de Balaguer. Sofriren
), va quedar sord per
ia cama.
ilitat Coronel daviaci
i vries ocasions a
ser per recollir unes
inesperada mort, a
at, ja noensperm etr
uell succs.

D1esquerra a dreta al darrera:

Ramn Cot (Covet); Josep Duran (Estacioneta); Francesc Rubio (Farreret).
Clarinets: Josep Oms (Cabal petit); Bartomeu Galceran (Falip)
Davant:
Ramn Rubio (Farreret), Miquel Trilla i Alfred Trilla (Son)

Josep Pa Blanch

7KOP 7

El palco de 1envelat, un bon Hoc per a petits i grans. (29-9-65)

El vermut al ball matinal (29-9-69)

'XOP 9

ENRECOR
(LOCAS!

A la sortida del bali el 29-9-52

Noies a la process de Sant Miguel l'any 1949

Espectadors en un partit de ftbol de la -esta Major ae bant Miquei i any

9 C 0 P O

iu o i .

Els vallfogonin
infinites sensacin:
menys lluny, que
gent. Les sensacin
els elements divers
En el meu cas,;
que produeix la
peridicament visic
pobl: lovalada plai
de gel en pie hivei
patinvem. Les teul
l'aigua glagada pi
multiformes canelo
en un fangar els dies
de garrics i argots
forts vents de la tari
Altres vegades l
elements o fenmer
calor, les tempestes i
i solitries, essencial:
La calor de lestiu qi
els caps i fa realitat
aprofitant les llargui
pagesos en tardes es
olor de laigua depli
el pols acumulatals
En ocasions
esdeveniments relai
de cam p, actes
trascendencia en el:
carregatsdegarbes
feixugafeina. Laven
els silenciosos cups
amb els tupins farci
i sabors de les orell
Els balls domin
aduls i preparant el
d estima deis adol
contacte amb el eos
Cal Cobet, censurac

T.O T-R E C Q R Q A N .T,.

ENRECORDANADELMINGODECALMANEL
(LOCASSOLES)
Els vallfogonins guardem en el nostre interior
infinites sensacions i imatges d'un pasat, ms o
menys lluny, que es traba en el record de molta
gent. Les sensacions i les imatges es relacionen amb
els elements diversos del paisatge.
En el meu cas, a travs de (espectacular efecte
que produeix la m em oria, sem representen
peridicament visions relacionades amb el nostre
pobl: (ovalada plaga Sant Miquel, amb quatre dits
de gel en pie hivern on els infants jugvem i hi
patinvem. Les teules argilenques acanalades amb
laigua glagada per les gebrades, configurant
multiformes canelobres. El carrer Major, convertit
en un fangar els dies de pluja intensa i en pas obligat
de garrics i argots, moguts capriciosament pels
forts vents de la tardor.
Altres vegades les visions tenen a veure amb
elements o fenmens atmosfrics com la boira, la
calor, les tempestes destiu: les nits de boira, fosques
i solitries, essencials pera la reconciliaci denemics.
La calor de lestiu que esquerda les pedres, escalfa
els caps i fa realitat el prodigi d unir les parelles tot
aprofitant les Margues migdiades. Les presses deis
pagesos en tardes estiuenques de tempesta i loriginal
olor de laigua de pluja quan entra en contacte amb
el pols acumulat ais camins.
En o ca sio n s les im atg es s adrecen a
esdeveniments relacionats amb treballs domstics,
de cam p , actes socials de gran im pacte o
trascendencia en el seu temps: els carros descalada
carregats de garbes, premi a lesforg de tot unany de
feixugafeina. La verema i el trepitjatdel ram damunt
els silenciosos cups. La matanga del porc i el rebost
amb els tupinsfarcits de confitat. Les mil i una olors
i sabors de les orelletes, panades i panellets.
Els balls dominicals a Cal Farr, sublims pels
aduls i preparant el cam diniciaci a les relacions
destima deis adolescents que cerquen prendre
contacte amb el eos. Les pel.lcules del diumenge, a
Cal Cobet, censurades i tallades una i mil vegades,

Mingo Joval i Planes

en les queals els romans, els indis i el set de
cavalleria o els japonesos i americans noms eren
suportables gracies a la possibilitat de poder
assaborir, una nica vegada a la setmana, cacauets,
patates, pasos, grosella o soda de caf.
El riu, la xopera i la peixera invitant a menjar la
mona en el transcurs de la corresponent diada. El
Roser i la nit de vigilia, amb la socarrona gresca, les
consabudes bromes i lacridriadel jovent plantant
lo maig. Pero he de confessar que les imatges que
mai no desapareixeran del meu record, les sensacions
inoblidables es relacionen am b les persones
atpiques (aquelles que tenen un comportament
diferent al de les altres) del mn rural en el qual vaig
viure linfantesa i l'adolescncia.

t 1951.

TCOP 11

Record perfectament en Manel de Bellvis (lo

M anelet), un captaire pres per boig que probablement
era Tnica persona del pas que tenia la gosadia
dinsultar pblicament, en plena pocatranquista, el
Generalsimo de los Ejrcitos, el gran dictador.
I daix la gent en diem desvariejar. Sempre he
dubtat que algunes de les coses que deia en Manel
de Bellvis fossin desraonades.
Tinc present en Pere Ganso amb el carro
carregat de caixes de taronges sanguines, que
canviava per ferralla i altres deixalles (en pie segle
XX una economa plenament medieval, basada en
Tintercanvi de productes).
Tot i aix un deis records mes sentits el tinc per
en Mingo de Cal Manel Lo Cassoles, traspassat el
mes de juliol.
Sempre he tingut una mena denyoranga de les
nits a lafresca del Cal Farr. Cap al capvespres Lo
Farr vell humidejava amb una mnega el trra, a
Taire lliure. Desprs hi posava unes taules i cadires.
Ms tard, havent sopat, la gent prenia un refresc i
parlava de coses (es comunicava). Ben entrada la nit
feia acte de presencia en Mingo. Llavors les coses
solien prendre un rumb diferent.
Alg deia, Mingo on has anat a xorar avui? La
gresca estava assegurada. Tothom sho passava
d all ms b, fins i tot (anava a escriure excepte)
el mateix Mingo que rebia les bofetades moris i
fsiques.
En ocasions hom jugava a Tobugot i la vctima
propiciatoria era sempre la mateixa: lo Mingo.
Qui no recorda els quartets que els components
de Torquestra de Balaguer (lo M ass.loCanfranc...)
li dedicaven al ball de tara-nit deis diumenges?
Qui no el recorda renegant contra els amos que
Thavien llogat?
Percert, varen ser molts i alguns es comportaren
millor que altres. En aquest sentit cree que cal
expresar el nostre reconeixement a la familia de Cal
Fuliola.
Mingo, li preguntvem, quantes ovelles t el
ramat que portes? Eli responia vuitanta-trenta o b
quinze-disset o dotze-vuit. Tant s, en Mingo era
analfabet pero sabia perfectament les ovelles que

'X O P 1 2

conformaven el seu ram at que era all que ms

estimava. Tenia un sentit molt desenvolupat del qual
nosaltres, segurament, no en disposem.
En Mingo era un magnifie pastor.
Jo tenia quinze anys quan, amb la maleta a la m
i una gran recana, prenia lautobus de TAIsina
Graells per desplaar-me a Barcelona (a la M ata).
M instal.laren en una pensi del Bara i m incorporava
a lequip juvenil del F.C. Barcelona. En Mingo ho
sabia i sempre preguntava per mi. Quan anava a
passar les vacances destiu al poble em saludava i tot
rient deia: tu ets lo futbolista. Quan em portars cap
a Barcelona a fer de massatgista? Li agafava les
mans, les observava atentament i responia: quan
tinguis les mans ms fines (bviament mai no h
podria aconseguir).
En Mingo form a i formar part de la nostra
histriacol.lectiva. Haajudat, amb laseva innocncia
de nen petit, a estrnyer lligams. Ha motivai la
Solidaritt al poble (recordem la recol.lecta per fer
ii una nova dentadura). Ens hafet gaudir de moites,
moltissimes hores de gresca. Ens ha consternt
quan determinades persones shan aprofitat de la
seva situaci personal. Ens hem alegrat quan
determinades families lhan acollit corn un membre
ms i nhan tingut cura.
Sentiments, sensacions, imatges que formen
part dun tarann col.lectiu.
Mingo, et trobarem a faltar, per tassegurem
que la teva imatge es perpetuar en la histria de la
vila.
Ben penst la teva biografia s mereixedora dun
volum a part, un volum dedicat al tonto del poble
del quai hem aprs moites llions i encara ens en
queden moites peraprendre.
Potser un dia alg Tescriur, alg intresst per
un lloc, uns esdeveniments, unes relacions socials,
una vida: la teva vida, Mingo.
Jaum e M ateu.

REFLEXIO
LASARD/

Amics lectors
aquest nm. ja s'h
Aplecs de la Sard
ponentines. Aix
reflexions puntua
vivncies que he t
avui.
Si partim de la
Aplecs han posat I
peraccedir-hi, atot
f ranc, aix entre co
una vegada a dinsi
cercarl'enganxinat
pagar un preu sem
Torganitzaciasufi
ha a Thora de pag
mltiples que surte
Penseu que le
subvencions o ajut
de bon tros la fort
sacostuma a cobr
l'altre. O sigu, que
aplecs han de fer rr
despeses puntualm
si volen quedar el
amb ante rio ritat h.
haver d'avangar ur
fins que arribin li
s'atansa el proper
Alguna vegada
ms m aduro gran;
pagar entrada ais a|
sardanistes o els I
conscients comho
s ben b aix...
rascar-se la butxac
prou que tota mena
(tam b), cal passai
com quananem alf
o no?.
com dicen cor
temporada i enea

je era allo que ms

Bsenvolupat del qual
isposem.
astor.
mb la maleta a la m
lutobs de lAlsina
;elona (a la M ata),
aral m incorporava
lona. En Mingo ho
mi. Quan anava a
ble em saludava i tot
anem portars cap
sta? Li agafava les
it i responia: quan
iviament mai no h
part de la nostra
b la seva innocencia
ms. Ha motivai la
recol.lecta per fer
ii gaudirde moites,
Ens ha consternt
han aprofitat de la
lem alegrat quan
litcom un membre
atges que formen
per tassegurem
en la historia de la
smereixedoradun
I tonto del poble
s i encara ens en
alg intresst per
! relacions socials,

Jaume Mateu.

REFLEXIONSENVEUALTAENTORNDELSAPLECS DE
LASARDANA
Amics lectors del XOP. Quan sortir a la llum
aquest nm. ja s'hauran celebrat la major part dels
Aplecs de la Sardana 94 a les nostres contrades
ponentines. Aix per, no hem priva pas de fer
reflexions puntuis d'algunes de les mltiples
vivncies que he tingut en els que he assistit fins
avui.
Si partim de la premissa de qu, noms en dos
Aplecs han posat l'obligatorietat de pagar entrada
per accedir-hi, a tots els altres, l'entrada ha estat de
frane, aix entre cometes. Die entre cometes perqu,
una vegada a dins del recinte de l'Aplec calia anar a
cercar l'enganxina o la banderola i, com s preceptiu,
pagar un preu sempre simblic amb el qual ajudem
l'organitzaci a sufragar les moltes despeses que hi
ha a l'hora de pagar les cobles i altres despeses
mltiples que surten abans i desprs de l'Aplec.
Penseu que les tan desitjades i necessries
subvencions o ajuts institucionals, no cobreixen ni
de bon tros la forta despesa deis aplecs. A ms,
s'acostuma a cobrar-les normalment un any per
l'altre. O sigui, que a damunt, els organitzadors deis
aplecs han de fer mans i mnegues per a cobrir les
despeses puntualment deis seus comptes corrents,
si volen quedar elegantment amb les cobles que
amb anterioritat havien contractat. I aix voi dir
haver d'avangar uns diners i esperar pacientment
fins que arribin les subvencions. I mentrestant
s'atansa el proper Aplec...
Alguna vegada he sentit a d ira algun sardanista
ms madur o granai en l'edat, de qu caldria no fer
pagar entradaals aplecs, pensant potserque tots els
sardanistes o els balladors de sardanes sn prou
conscients com ho s eli mateix. Malauradament no
s ben b a ix... encara n'hi ha que a lhora de
rascar-se la butxaca, sn massa gasius i no valoren
prou que tota m enadespectacle, cultural-sardanista
(tam b ), cal passar per la guixeta, ms o menys que
com quananem a lftbol,alcinem aoaladiscoteca...
o no?.
com die en comengar; som a la recta final de la
temporada i encara resten alguns Aplecs. Si hi

assistiu voldria que tingussiu en compte el que ms

amunt apuntava. D'aquesta manera ajudarem a la
seva consolidaci i fins i tt potser aconseguirem
que l'any vinent, els organitzadors d'Aplecs
s'atreveixin a contractar cobles de ms ait nivell
musical, pel m illorgaudirde to ts... si us sembla b.
Lectors i col laboradors del XOP, bon estiu i
bones vacances...
Ramon Sans i Ters
Inform ador Sardanista de la F.S .C . D em . Territ.
de Lleida

<XOP 15

AMORDEMARE
El primer peto que hi ha al front
lhem rebuten venir al mon,
i que tots sentim encara,
s el peto ms preuat,
ms rie i perfumat,
que ens ha fet la nostra mare.
Res del mn hi pot haver,
que arribi tant a valer,
el que val aquesta dona,
alegre com un ESTEL!
pura? com el blau del CEL!
i, com els ARCANGELS, bona!
Amb delicia i bell consol,
ella ens gronxa en el bressol,
i ens adorm en els seus bragos.
Ella ens ensenya a resar,
a creure en Deu i a estimar
i a donar els primers passos.

Ella vetlla per les nits,

quan tenim unsofrim ent.
Ella sense mai poder dorm ir
tot ho dna alegrement.
Quan ens falta la salut,
el seu cor est angoixat,
preganta Du continuament,
ella ens dona serenitat.
La seva cara s riallera,
els seus ulls conformitat,
els seus llavis et petonegen,
el seu co rto t s bondat.
Quins no serien els fills,
que per grans que siguem,
a la mare no li agram
el que pernosaltres ha fet.
Una filia que tam b s mare
D .T .S .

JOANPRA
Parlarambaqu
lantiga sala de bal
perqu simbolitza
Vallfogona clbrt

1. Ens agradara sa
tenint en compte q
aproxim ada.

JOAN:Els meus pat

l any 18 es van con,
unferreralhora.de>
pero amb el temps
un restaurant. Aqu>
deis meus pares. Ca
lafam onetaiellav,
familia.
2. Ha esdevingutsi
en algn m om ent

Sempre ha estt
durant tem porad

E j e LAwX^EiR RA DrAwAMiB>i
JOANPRATGUASCHi RAMONACASES BERGAD
Parlar amb aqestes dues persones es recordar
Cantiga sala de bail de Cal Farr; Hoc emblemtlc
perqu simbolitza una part deis actes ldics de
Vallfogona celebrats durant anys.
1. Ens agradara saber els inicis de CAL FARR ,
tenint en compte qui ho va form ar i en quina data
aproxim ada.

JOAN:Els meus padrins feien de ferrers i cap all

l'any 18 es van comprar aquesta casa. Era un caf i
un ferreralhora, de menjars en feiem algn quealtre
pero amb el temps aix ha can viat i s ha convertit en
un restaurant. Aquesta professi ens ve heredada
deis meus pares. Cap all l a ny 52 em vaig casar amb
la Ramoneta i ella va passara form ar part d aquesta
familia.
2. Ha esdevingut sem pre un negoci fam iliar, o b
en algn m om ent han treballat per altri ?

Sempre ha estt un negoci familiar, malgrataixd

d u ra n t tem porades llogvem cam brers de

IIimonada.
3.C adasc de la fa m ilia sem b la que estigui
encarregat de desenvolupar alguna tasca,quina
distribuci requereixen ?

La Ramoneta s a la cuina.RAMONETA.sempre
que hi havia ball matinal feia els vermuts,la sala
estava de gom a gom i no parava de fer tapes.En
Joan i el Ramn estn al bar i al restaurant pe que
calgui, El Ramn vol continuar el negoci familiar.
4 .Com era pervosts un dia de Fetsta M ajor, abans
de construir la Sala Social?

El ball es feia a casa nostra i es reparta en tres

sessions: matinal, tardainit. Recordem amb nostalgia
el fet de qu les notes donaven nmeros ais nois per
tal de bailar amb ells. El problema era pe cafeter
perqu ell decidia quan es feia la mitja par i aquells
minuts de descans eren m olt mportant per les
paredes. La Ramoneta tamb recorda que el dia que
patia ms, era el dia que plantaven el xop: el jovent

Ramona Cases Bergad i Joan Prat Guasch

XOP J 7

arri bava a Vallfog

tots els tres dies.
La talla la va
solters, i desprs
es feia en diurni
canviar-lo a dissa

10. Tamb vam p

reis dOrient vis
entregar els rega
gaudien dalgun p
directam ent a ca;

No, que ms hi
els allotjavem a la

11. La creaci i
endavantenaque
sorgir la iniciativa
diferents a la sali
Quan vam cor
teniem una granja
a aix i deixar arr
milloresperdeixar
ens va compensar

Un moment de Tentrevista
pujava a la sala de dalthavem de buidar el menjador
i la cuina, perqu des d a ll dalt intentaven pujar el
x o p , ms d'una vegada pensava que el xop cauiria
damunt de casa nostra.
5 .Q u in s a rtis te s rec o rd e n d a le s h o re s que
passessin pel seu escenari i entusiasmessin ms
al public va llfo g o n i?

La Trinca ,que va venir fa uns vint-i-cinc anys va

congregar una m ultitud de gent. En aquell temps el
preu peractuaci era d unes 110.000ptes. D altres
van ser la Conxita Bautista, el Duo Calatrava, el
Cassen i un seguit d orquestres m olt conegudes ja
en aquells temps: Janio Marti, Maravella, Marina,
Principal de la Bisbai, Montgrins i moltes ms.
6.A bans,quan era la Festa M ajor es feien les
tradicionals reunions de fa m ilia ,durant aquest
p erode,convivien amb els msics?

Ells passaven aqu tota la Festa Major a pensi

completa, passats els anys les orquestres noms
eren llogades per un dia i quan acabaven Tactuaci
marxaven.

7.P ervo sts, festa significa feina composada per

dinars, sopars i daltres aconteixem ents, qu
representa per vosts aix?

Sort que ens agrada, aix sino podem estar mai

en familia. Una de les coses que ens omple s el
contacte amb el publie. Eljoventva passar m olt bons
moments a casa nostra, com per exemple, en temps
de carnaval, ells venien a disfressar-se aqu a casa i
ana. ven pel pobl i tot el que recollien s'ho venien a
menjar aqu.
8.La plantada i la tallad a del xop, nosaltres encara
recordem que la feien davant de casa seva, ens
preguntem el perqu davant de Cai Farr?

Es piantava aqu perqu era on es feia el ball, i

tamb sen piantava un altre a la part alta del poble,
entre els anys 40 i 50 va arribarla moda del cinema,
i a la geni li agradava ms anaral cinema que al ball.
9 .-Traben molta diferencia a la Festa M a jo rd abans
i a la dara?

Era un altre amblent, abans no hi havia tantes

festes is'esperava amb deliri aquesta festa. La geni

arribava a Vallfogona en tren i s hi quedava durant

tots els tres dies.
La talla la van comengar a pagar els homes
solters, i desprs home i dona. Abans la festa major
es fel en diumenge i dilluns, per vam poder
canviar-lo a dissabte i diumenge.
10. Tam b vam poder com provar que fins i tot els
reis dOrient visitaven cada any Cai Farr per
entregar els regis a la m ainada de Vallfogona,
gaudien d algun privilegi especial pel fet de venir
directam ent a casa seva?

No, que mshagussim volgut! Nosaltresnoms

els allotjavem a la nostra sala.
11. La creaci dun restaurant va ser un pas
endavant en aquest negoci fam iliar, com i quan va
sorgir la iniciativa? Els hi dona unessatisfaccions
diferents a la sala de ball?
Quan vam comengar no voliem expandir-nos,
teniem una granja i arbres i pensvem dedicar-nos
a aix i deixar arrendat el caf, per vam fer unes
millores per deixar-lo en condicions i va resultarque
ens va compensar quedar-nos en aquest negoci.

12. Recorden alguna ancdota curiosa viscuda

durant aquesta anys?

Recordem el dia que va venir La Trinca que

teniem un jardaqu fora i Taglomeraci de gent ens
el va fer malb tot, tamb la porta de davant la vam
apuntalar perqu no hi va haver prou entrades per
tanta gent. Aquella actuado va ser recollida per la
Vanguardia i El Segre, perqu com us he dit abans,
van cloure la gira aqu a Vallfogona.
13. Tindrien algunes paraules pels lectors del
XOP?

Trobem que la revista s m olt intressant I que

hi ha moites fotos que ens fan recordar la gent del
pobleilessevesvivncies, suna tasca m olt positiva
que veiem que va endavant.
Per la nostra part ens hem q ued at ben
complagudes de la xerrada que hem tingut, aix
dones, nosaltres la donem perfinalitzada. Els agram
haver dedicat part del seu temps i a vosaltres,
lectors, des de el nostre rac us desitgem unes
Bones Festes de Sant Miquel.
Montse Trm ens i Montse Sim

na composada per
nteixem ents, qu

podem estar mai

ie ens omple s el
'a passar m olt bons
exemple, en temps
sar-se aqua casa i
olliens'ho venien a

i, nosaltres encara
le casa seva, ens
Cal Farr?

on es feia el bail, i
part alta del pobl,
moda del cinema,
cinema que al ball.
3sta M ajordabans

no hi havia tantes
^esta festa. La gent

El matrimoni Prat-Cases

XOP

jI i Q

5 j F ,E i R

1a SETMANAECOLGICA
Del 8 al 13 dAgost es va celebrar la 1 a Setmana
Ecolgica.Les activitats realitzades durant aquesta
setmana varen ser les segents:
Els dies 8 i 9 curset de paper reciclat: taller forga
interessant, ja que els que hi van assistir van poder
comprovar que, amb unes tcniques molt senzilles
i uns fulls de diaris veils, es pot fer paper nou.
Els dies 10 i 11 LECOMERCAT: Com aprendre
a com prar productes que les seves coberturas i
embalatges facin menys mal a la natura.
El 12 conferncia a crrec de leducador
m edioam biental M iquel M arcelino Cam arasa.
Conferncia-col-loqui prou interessant tenint en
compte que shan de canviar els costums de la
nostra societat, els petits canvis de cadasc.
El mateix dia 12 a la nit es va projectaral Cine
Nuria la pel lcula La Selva Esmeralda, de missatge
ecologie.
El dia 13 a les 5 de la tarda davant de lAjuntament
va comencar el que va ser la cloenda de la Setmana
Ecolgica.
Els Grallers de C asteller. Escenificaci dun
conte des del bale de lajuntament, seguint la
representaci carni del riu. A baix al riu berenar per

XOP 20

a tothom: aigua i llimonada naturai ben fresqueta

servida amb cntirs de Verdu, ja que essent una
festa ecolgica no podia ser menys eliminar llaunes
i tota mena d'envasos que embrutessin el nostre
entorn. Desprs de berenar laccio civica de recollir
les deixalles que es van trobar pel riu i pel carni de
tornada cap al poble. Un cop a la vila, davant de les
escoles es va fer una figura simblica (monstre)
amb la brossa recollida. Tot plegat una festa molt
educadora i de sensibilitzaci a favor de la natura.
Des de la secci de la biosfera volem donar les
gracies a: Els de trfic que ens van aturar el transit
per poder creuar la carretera sense cap perill. Els
Grallers de C asteller que amb la seva msica van
donar un aire molt festiu a la cloenda.
I tamb a : la Laia, el Pelai, lAlmudena, lImma,
laMontse, lAgnes i laCristina, queamb lescenificaci
dun conte pie dam or a la natura i la construcci
d una figura piena de simbologia del que representa
la lletjor de les deixalles, van aportar a la festa la
humanitat, lart i lalegria que els sn caracteristics.
Roser Bosch i M . Teresa Pallis

TELEVfSIO

La televisi s i
informaci majorit
Per tamb ho :
i per tant, influent, c
Laconscienciacii
de fer coses que sr
mal inevitable -valgi
Una conscience
venimdientsemprei
a la natura.
La televisi hi f
reclama remei, ins
espaiscom el Capii
aTV3.
El CapitEncian
que, basant-se en u
de fer o no sha de 1
natura. Aix parla c
reutilitzarles bosses
de no tirar m enjara
la procreaci de rati
aplicables.
Lespai Medi ar
d algun aconteixem
etc. en favor de le
temperatures i de le

itural ben fresqueta

, ja que essent una
iys eliminar llaunes
ibrutessin el nostre
xicvicaderecollir
pel rlu I pel carni de
la vila, davant de les
mblica (monstre)
egat una festa molt
i favor de la natura.

eravolem donarles
van aturar el trnsit
;ense cap perill. Els
i la seva msica van
oenda.
Almudena, rim m a,
eamb lescenificaci
ura i la construcci
a del que representa
aportar a la festa la
s sn caracterstics.
i M. Teresa Pallis

TELEVISIi MEDI AMBIENT

La televisl s un mitj per lentreteniment i la
informacl majoritrlament.
Per tamb ho s, al ser un mitj de gran difusi
i per tant, Influent, de conscienclaci.
Laconscienciaci potserconvncerals individus
de fer coses que sn necessries per tal d evitar un
mal invitable -valgui la redundncia-.
Una conscienciaci necessria avui dia, com
venim dientsem pre en aquestasecci, s el respecte
a la natura.
La televisi hi est, fruit duna evidncia que
reclama remei, insistint darrerament. Aixi tenim
espais com el Capit Enciam o el Media ambient
a TV3.
El Capit Enciam s unespai duns cinc minuts,
que, basant-se en una histria explica all que sha
de fer o no sha de fer per tal dajudar i respectar la
natura. Aixi parla de la selecci de deixalles, de
reutilitzarles bosses de plstico butilitzarcistelles,
de no tirar menjar a les clavegueres ja que ajuden a
la procreaci de rates, i de les coses ms diverses i
aplicables.
Lespai Medi am bient, tamb a TV3, ens parla
dalgun acontelxement, fet, construcci, projecte,
etc. en favor de la natura. Tamb una mica de
tempratures i de lestatde les platges, perexemple.

En aquestaenumeraci despais que col.laboren

en la conscienciaci ecolgica no podem descuidar
els espais i documentais que fan a la 2. Afinis del
mes de juliol, perexemple, vanferun ampli programa
sobre lorganitzaci mundial per a la defensa del
medi., Greenpeace.
Cai anomenar tamb els reportatges que fan
sobre diferents expedicions o escalades a muntanyes
especialmentdifcils, o els reportatges quefan sobre
cultures de tribus o pobles (els Yannomani, per ex.)
de pasos remots i no descoberts per la nostra
cultura.
Aquests sn reportatges daproximaci a la
natura, ja sigui per mitj daventures o per mitj de
cultures diferents a la nostra, les quais tenen un
contacte i una relaci amb la natura que es tradueix
en pur companyerisme. Potser la nostra cultura
nhauria daprendre, malgrat es digui que s la ms
avanada. No sempre en el progrs hi ha el millor, ni
molt menys la flicitt, quanaquest malm et el nostre
entorn i ens inculca una cultura o creena de
superioritat envers la natura.
Haurem de fer nostra la frase del Capit Enciam:
Els petits canvis sn poderosos.
Teresa Pallis i Roser Bosch

'XOP 21

ARUNT.S-DE.RSICOLO.G.IA
LAINFLUNCIADELSGERMANS
Encara que les personalitats deis pares i la
manera en qu tenen Hoc les interaccions pares-filis
tenen una importancia capital en el desenvolupament
infantil, les relacions amb els germans quan hi sn,
poden teir tamb influncies significatives en la
personalitat i en la conducta social.
El nmero de germans que t el nen, el Hoc que
ocupa entre ells (s a dir, l'ordre de naixament) i les
relacions que mantingui amb ells, constitueixen
elements mportants en la situado d'aprenentatge
del nen dins de casa seva. La influencia deis germans
sobre el nen sexerceix probablement amb ms
forga quan la criatura t entre 2 i 10 anys dedat.
Ais primognits sels sol tractar de manera
diferent deis que neixen ms tard, i cada posici en
la fa m ilia , sem bla com p tar am b un conjunt
d'avantatges i inconvenients. Per exemple, els nens
que neixen primer no tenen que compartirai principi
els seus pares am b d'altres nens, per aix,
probablement reben moltes atencions i afectes.
Aprenen fcilm ent a dependre deis adults i a
relacionar-se amb ells. En canvi, tenen en contra la
relativa inexperincia deis seus pares. Potserse'ls
mima o protegeixi amb excs o potser sels tracti
ms com adults que ais germans nascuts despres,
potser sesperi ms dells. Larrlbada dun germ o
germana pot amenagar la seguretat i les relacions
del primognit amb els pares, sobretot si aix passa
quan el nen te entre 3 i 6 anys dedat.
Els nens nascuts ms tard es troben amb una
situaci molt diferent. Des deis primers moments de
la seva vida, interactuen no sois amb els pares sin
tamb amb els seus germans ms grans. Aquests
ltims poden ser consideris com a competidors
poderosos, dotats de privilegis i status especiis,
per tamb poden fer de mestres, guies de models
disponibles p era la identificaci i imitaci. Un deis
desavantatges que t haver nascut desprs s la
dun sentiment d'insuficincia en comparado amb
un germ ms gran, particularment si aquest t
entre 2 i 4 anys ms.
Segons diversos estudis que shan fet sha
observat que en general, els nens amb germans

22

varons tenien trets ms masculins que els que

tenien germanes. Les nenes que tenien germans
varons, en comparaci amb les que tenien ge rm anes,
eren ms ambicioses, ms agresives.
En molts casos, el germ petit veu al gran com
una persona ms forta, mes comptent, i capa
darribar a fites ms importants que el petit vol
aconseguir, per que encara no s capa de fer-ho.
El nen gran s ms fort, sap ms, pot quedar-se
despert ms tard i menja els aliments dels adults.
Per tant, el germ petit sesforar persem blar-seal
gran adoptant les conductes daquest.
Els primognits acostumen a tenir conscincies
ms fortes que els nascuts en segon Hoc, solen ser
ms responsables, menys agressius i ms curiosos
intelectualment. Malgrat aix, lefecte de la posici
ordinal depn moltdel sexe del germ i de la distncia
temporal que hi hagi entre ells. Quan els germans
eren del mateix sexe i no els separaven ms de dos
anys d edat, sobservaven poques diferncies entre
ells. Quan la diferncia dedat va augm entar fins a
quatre anys, o els germans no eren del mateix sexe,
les diferncies conductuals eren ms grans.
Malgrat tt, la situaci rara vegada s senzilla.
Els efectes potencials del Hoc ocupat en l'ordre dels
naixements dependran del sexe dels altres germans,
de la distncia que hi hagi entre les edats, del
nombre total de nens de la familia i de les maneres
en que els tractin tant el pare com la mare.
Psiclogues:
Ram ona Cases Folguera
M. Teresa Ren Olive

iculins que els que

que tenien germans
que tenien germanes,
esives.
'etit veu al gran com
comptent, i capa
nts que el petit vol
)s capa de fer-ho.
ms, pot quedar-se
liments dels adults.
ir p ersemblar-se al
aquest.
atenirconscincies
;egon lloc, solen ser
ssiusims curiosos
'efecte de la posici
ermi de la distncia
. Quan els germans
paraven ms de dos
es diferncies entre
/a augmentar fins a
rendel mateix sexe,
n ms grans.
vegada s senzilla.
cupat en l'ordre dels
dels altres germans,
ntre les edats, del
ilia i de les maneres
Dm la mare.
Psiclogues:
na Cases Folguera
Teresa Re Oliv

Desitja a tots els seus lectors

una Bona Festa Major
7COP 23

CUINA

CASOLANA

ESPECIALITAT EN
ENTR ECO T I CARGOLS A LA LLAUNA
Ila d&siljii 'Bona Fetsta Mtajm
C/.

Balaguer, 10-12 Telfon (973) 43 22 03 / 43 22 04 25680 VALLFOGONA

D.A.S.A
e e h i d r a f a d e r a

d e

ffa

(f a

S . .

Us desitja Bona Festa Major

CARRETERA DE LERIDA A PUIGCERD, KM. 19
O a f f a g a n a

de

(LERIDA)

TELEFONO 43.20.07
a fa g a e r

FAX 43.22.5 0

FESTES DE SANT MIQUEL 1994

29 i 30 DE SETEMBRE, t i 2 D OCTUBRE

PROGRAMACIO
Dijous 29 de setembre
12.00 hores: Missa en honor a SANT MIQUEL, amenitzada per

A la sortida de missa BALL DE VERMUT al poliesportiu.

17.00 hores: CU CAN YES per a la mainada. Hi haur premis per a tots.
Organitza: Assodaci de Pares d'Alumnes.
Patrocina: Ajuntament.
18.00 hores: Concert al Poliesportiu a crrec de l'orquestra

COSTA BRAVA
Nota: Es prega guardar silenci i que siguem responsables dels ms petits
durant el concert a fi d'una millor audici.
20.00 hores: Bail de tarda amb la mateixa Orquestra.
23.30 hores: Tallada del Xop amb destral, i caixa de cava.

dCP 25

PESTES P E SA N T M IO U E L 1994
Divendres 30 de setembre
11.00 hores: Campionat de TENNIS TAULA i BADM INTON al
Poliesportiu. Participants de Tennis Taula: Totes les categories grans i
petits, de Badminton: Menors de 16 anys. Les inscripcions es faran el
mateix dia de la competido.
20.00 hores: Bail de tarda amb l'orquestra

IV DIMENSION
23.00 hores: CO RREFO C amb l'escola pblica PERE BOTERO (amb el
suportde la Fundado Pblica Institut d'Estudis llerdencs).
Caldr que es treguin els vehicles pels carrers on passar el correfoc (la
comissi no es responsabilizara dels danys ocasionats); en el moment
oport s'avisar pels altaveus del recorregut del correfoc.
Durant el correfoc, els Hums del carrer estaran apagats.
A continuado ball amb l'Orquestra

IV DIMENSION
04.00 hores: GRAN XO CO LA TAD A PER A TOTHOM !

Dissabte 1 doctubre___________
De 9.00 a 14.00 hores: 2n CO N CU RS DE PINTURA RPIDA (Bases
en programes a part).
10.00 hores: Campionat de TAE KW O N D O INFANTIL DE TCN ICA
PUMSE i SALTS al Poliesportiu. Hi participaran alumnes de les escoles
deTae Kwondod'Alfarrs, Oliana, Balaguer, Menrguens i Vallfogona.

V A L L F O G O N A
TCOP 26

F ESTES PE SANT MIOUEL 1994

17.30 hores: Al centre del carrer Major, exhibici de Sardanes i Punts
Lliures, a crrec de colles sardanistes del Campionat de Catalunya.
20.00 hores: Bail de tarda amb la internacionaLOrquestra

MONTGRINS
24.00 hores: Bail de nit amb l'orquestra

MONTGRINS
A continuaci DISCO MOBIL -LIGHTSHi haura sorteig de camisetes i gorres per a tots els assistents.

Diumenge 2 d'octubre
De 9.00 a 14.00 hores: 2n DIA D ELCO N CU R S DE PINTURA RPIDA.
Durant tot el dia hi haur un PARC D'ATRACCIONS:
Un Infiable Gegant, un Toro Mecnic, un Tobogn Infiable un Tren
pels carrers de la vila per a tothom.
10.00 hores: Tirada de bitlles organitzada per la Llar de Jubilats, amb
molts intressants premis.
Lloc: Camp de ftbol.
20.00 hores: Sessi continua de bail amb l'orquestra jove i revelado
de l'any

SOLSONA 70
rECNICA
s

e s c o le s

illfo g o n a .

FESTES DE SANT MIQUEL 1994

EXPOSICIONS
Durant els dies de la Festa Major, a la Sala d'Actes de I'Ajuntament
estaran exposats:
Els treballs dels cursets realitzats durant I'Estiu i Cultura: Estampacio
sobre Seda, Ceramica i Pintura Rapida de Nens.
Els cartel Is de la Festa Major presentats a concurs..
Els dies 1 i 2 d'octubre Exposicio dels quadres del 2n Concurs de
Pintura Rapida.

GUARNIMENT DELS CARRERS

Tots els intressais en guarnir el vostre carrer, podeu passar a recollir
el mateiral els dies 26 i 27 de setembre a l'Ajuntament.
En recollir el material, es donar cava i galetes per cada-carrer.
Dia de guarnir: dimecres dia 28 de setembre.
Si volem que el nostre carrer tingui un caire de festa complet POSEM
LES SENYERES ALS BALCONS!!.

PIAI

ABONAMENTS
FORMA DE PAGAMENTI
De 14 a 49 anys: 5.000 ptes.
De 50 a 65 anys: 3.000 ptes.
Carnet Jove: 3.750 ptes.
Forasters entrada II iure.
Els qui vulguin l'abonament amb antelaci poden passar per
l'Ajuntament en horari d'oficina.

DEC

LLOTGES
El divendres dia 23 de setembre a les 10 hores de la nit a l'Ajuntament,
es far el sorteig de les llotges.

Pro
par

Si tots hi posem el nostre granet de sorra, d'una Festa

Major en podem fer una GRAN FESTA MAJOR!

DCOP 2S

Ctra. Comare

a rid s d a n ie l, s.a,
Formigons
Arids Rentats:
Naturals i Artificials
Transports
ar a recollir

Us desit ja Bona Testa M a jo r

arrer.

PLANTA ARIDS IFORMIGO: Afores - Vallfogona Tel. 43 21 99

OFICINES: C/ Urgell, 43 Balaguer Tel. 44 50 57
PARTICULAR: Balaguer Tel. 44 68 58

>let POSEM

aassar per

DEGUSSA IBERICA, S.A.

juntament,

Productos Qumicos, Farmacuticos y otros aditivos

para piensos compuestos. Plantas medicinales
a Festa
3R!

Us desitja Bona resta Major

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 Telf. (973) 43.20.52 Fax. (973) 43.20.92
25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lrida)

<XOP 29

i R

I B

J / y i w

i P

^ B

. , . !

VALLFOGONARADIO
Com passa el temps! Ja em tornen a esperonar
perqu fac quatre ratlles sobre la rdio i la veritat s
que la calor i les calendes no inviten a escriure
massa, el meu s parlar, diuen que b (??)...
Direm que Vallfogona Rdio i Rdio Artesa de
Segre acaben de com plir un any de col.laboraci
conjunta dia a dia, amb caps de setmana allargats. I
cal dir que Vallfogona porta la major part de les
programacions i que han entrat molt b entre els
oients de Rdio Artesa. Recordo que els horaris de
connexi sn:
- Rdio Artesa-Vallfogona Rdio: de dilluns a dijous
de 19h. a 21 h. De divendres a dissabtes de 19h. a
19h., s a dir, 24 hores ininterrompudes.
-Rdio Vallfogona-Rdio Artesa: els dissabtes de les
1330h. a les 14h. (temes agraris) i de 17h. a 18h.
(temps de rdio de la Nria Rives) i el divendres de
21 h. a 22h. I'hora del Santi, tamb de Rdio Artesa.
Cal dirque els programes culturis aquesttemps
destiu han desaparegut de la parrilla radiofnica i
que tornaran al setembre.
La programaci s eminentment musical, ara.
Cal fer especial mencio al mestre col.laborador
Manel Martnez que una vegada ms una edici ms
ha portat el nom de Vallfogona Rdio arreu la
provincia amb la Volta Ciclista a la provincia de
Lleida denguany, amb la professionalitat digna
despecial mencio i un inters inusitat que ara s el
moment de reconixer iaixen vull deixarconstncia.
Grcies Manel
Un altre cop ms hem demostrat que una
emissora petita, amb voluntat i il.lusi pot estar a
laltura de les grans cadenes de rdio.
Grcies tamb a les firmes patrocinadores que
fan possible cobrir ntegrament el pressupost. Die
aix per si alg (que em consta) es pensa que aix
s de frane i no costa ni un duro.
Grcies a Emsade, Adaggio, Orteu Carnisseries,
Materials de Construcci Arnal i Dyesma de Lleida.
Una altra historia: b, jo diria que dia a dia la
vostra emissora est escrivint la historia de la vila en
molts aspectes i que les inquietutds del qui us parla
i ara escriu, no paren mai, i com s que endavant, ja
tinc tot el suport de la regidura de cultura, dones em
va donar la idea, ms ben dit, posar-la a la prctica,

doncs la idea ja feia temps que la tenia en ment. Es

tractava de contactaram b determinades emissores
municipals i oferir alguns dels programes que
produeix Vallfogona Rdio.
B, poc a poc es van sumant emissores a la
iniciativa i agafen el com prom is d em etre els
programes que envia amb gravacions programades
Vallfogona Rdio. A canvi, Vallfogona Rdio emet
els programes que rep de les diferents emissores,
es tracta, en definitiva, dun intercanvi de programes.
En lactualitat, V. Rdio exporta, per dir-ho aixi:
- Pertotes les emissores:EI padritafaner, Vallfogona
Sardanista, El poder de la ment.
- Perles emissores deTarragonaen especial: Feeling,
Entre tu i jo
- Per les emissores de Girona en especial: Msica
bonica d ambient.
Aquest programes sn setmanals.
En lactualitat les emissores que passen aquesta
programaci sn:
Rdio Artesa de Segre
Alpicat Rdio
Rdio Les - Val dAran
Rdio Rosell
Rdio Juneda
Rdio Seu d Urgell
La veu de Trrega
Rdio Borges Blanques
Rdio Bellpuig
Rdio Gandesa, Rdio Antena Caro, Roquetes
Rdio Suria
Rdio M ar i Cel de Sitges
Rdio Tramuntana de Portbou
i Vallfogona Rdio.
En total 15 emissores de punta a punta del pais.
Fins ara Vallfogona Rdio ha produi't des del dia
16 de marg en que es va comengar i enrasant uns
programes que van comengar ms tard que uns
altres,aproxim adam entuns300enviam entspostals
que representen uns 600 programes-cpia. Aix voi
dir, molta feina, moltes hores de dedicaci i sobretot
puntualitat en les entregues. Aix representa que els
diumenges tamb es fan cpies, fins ara s han
utilitzat uns 300 cassettes, amb un elevat cost
economie, que paga lemissora, a part dels segells

que costa cada envian

aix a Vallfogona nolic
municipal.
En total, segons I
muntatges.msprogr;
i Rdio Gandesa, Ti
lambaixada radiofonie
arreu del pais 23 hores
I aix ho exposo amb
capigui cap mena de (
quimera ni somni, aixt

DESTILLAC

Ladestilacitlase
valoreconmic i el seu
alcoholats, productes
Les essnciessr
majoritriament oloros
naturalesa oliosa, torni
el que es deposita una
La quantitat doli qi
al llarg del dia, el temps
el moment de recol.li
rendiment. La composi
el contingut sigui majc
Hi ha varis procedin
directe, amb corrent di
Evitant els compie
ens atindrem al procei
persona pugui accedir
Aixi el producte i
aplicar-se pera laaroi
consulta mitjangant ui
aire fred. Aplicaci d
protecci de catarros
sha daplicar mai dire
Les plantes sotme
fresques, recol.lectad
han de seramuntegac
Durant el procs
amb una doble funci
les glndules de la pa
essencial passa pel ci
decantador. El munta
vulgui gastar la but
materials poden ser: i

que costa cada enviament, 69 ptes., multipliqueu,

aix a Vallfogona no li costa un duro, ho paga la rdio
municipal.
En total, segons la durada deis programes i
muntatges, ms programes especiis per Rdio Les
i Rdio Gandesa, Tram untana i Antena Caro,
lambaixada radiofnica de Vallfogona Rdio ocupa
arreu del pas 23 hores setmanals aproximadament.
I aix ho exposo amb tant de detall perqu no us
capigui cap mena de dubte de qu aix no s cap
quimera ni somni, aix s una perfecta REALITAT,

lue la tenia en ment. Es

eterminades emissores
deis programes que
umant emissores a la
ipromis dem etre els
avacions programades
/allfogona Rdio emet
sdiferents emissores,
tercanvi de programes,
xporta, perdir-ho aixi:
idritafaner, Vallfogona
nt.
naen especial: Feeling,
a en especial: Msica
tmanals.
s que passen aquesta

Caro, Roquetes

jnta a punta del pas.

ia produit des del dia
nar i enrasant uns
r ms tard que uns
3 enviaments postals
ames-cpia. Aix vol
idedicaciisobretot
: representa que els
lies, fins ara s han
mb un elevat cost
, a part dels segells

amb m ajscules, aqu i ara, aix s historia

contempornia de la vostra emissora, historia que
malgrat no ser de Vallfogona el que us escriu ara,
sent i viu amb inusitat orgull el pertanyer a aquesta
comunitat tan especial de Vallfogona.
Perdoneu la tabarra pero tinc que donarlhora.al
menys que es noti que hi sc, i somriu sempre...
veurs com la vida es contagia del teu bon humor.
Joan

DESTIL LACIO
La destilado t laseva importancia pe seuelevat
valoreconm ic i el seu s: obtenci daromatitzants,
alcoholats, productes medicamentosos, etc.
Les essnciessn substancies com plexes,
majoritriament oloroses, que malgrat rio teir una
naturalesa oliosa, tornen transparent el paper sobre
el que es deposita una gota.
La quantitat doli que contenen les plantes varia
al llarg del dia, el temps balsmic de cada especie s
el m om ent de recol.lecci per obtenir el mxim
rendiment. La com posicidelterrenyinfluirenqu
el contingut sigu major o menor.
Hi ha varis procediments de destil.lacio: am bfoc
directe, amb corrent de vapor i destil.lacio en buit.
Evitant els complexes sistemes de laboratori,
ens atindrem al procediment per tal que qualsevol
persona pugui accedir-hi.
Aix el producte obtingut artesanalment pot
aplicar-se p e ra la aromoterpia, vivenda, oficina o
consulta mitjangant un difusor de vaporitzaci per
aire fred. Aplicado dessncies al bany per a la
protecci de catarros, constipis, estrs, etc. (no
sha daplicar mai directament sobre la pell).
Les plantes sotmeses a destil.lacio han de ser
fresques, recol.lectades al moment balsmic i no
han de ser amuntegades per evitar fermentacions.
Durant el procs de destil.lacio, la calor acta
amb una doble funci, com activadora del trenc de
les glndules de la planta i el vapor arrossegant loli
essencial passa pe condensador i s separat en el
decantador. El muntatge de laparell depn del que
vulgui gastar la butxaca, de menya a ms, els
materials poden ser: coure, acer inoxidable o vidre

Pyrex (Bigabai).
La idea bsica s exposada al dibuix, podent-se
modificar segons els gustos.
Rendiment en essncies dalgunes plantes:
Milenrama: 0 2 %; Ceba: 0 015 %; All: 0 25 %;
Fonoll: 3 al 7 %; Camamilla: 0 23 % (Blavosa per la
presncia de lazuleno. Vora els 09 C. adquireix
consistncia mantegosa).
Segons el gran Paracelso el que guaria no era la
pianta, sino la seva quinta essncia, larca, la part
ms pura i noble.
En lobtenci de loli essencial seguim dalguna
manera la filosofia del gran Paracelso.
A. Carrera

7COV 31

mESCiRiIiBjI>

BjR E>i

POSA'TM
AI

HERBESDECATALUNYA

Diferents tracta
l'envellim ent

Els tractaments cc
a objectiu reforar les
Com m antenirlesf
1 - Manteniment de la
2 - M assatges cons
modelatge facial.
3- Les pells fines i sen
cosmtics necessari
sera d'abric peral fre
4 - Evitar el sab a la Ci
pells fines.
5- En el cas de ban^
abundant aigua freda
relaxa els teixits: set
dels plans interns.
6 - Si es practiqus es
al camp. s necess
pantalla la quai alli toi

SLVIA (S a lv ia ) (S a lv ia o fic in alis)

M ata de 30 a 60 cm. dalada, aromtica, de

tulles oblinges o lanceolades, oposades i
peciolades , i de flors generalment dun blau
violt, grosses i de corol.la bilabiada. Crelx en
brolles, en algunes zones rides de lEuropa
mridional, isem pradacontra les suorsfebrils,
per a disminuir la glucmia, corn a regulador
menstrual, etc.
^

- ^

- 7

SALZE (S a u c e ) ( S a lix a lb a )

El salze de les nostres contrades, el salze

pirinenc s un arbust baix, de fins 50 cm.
dalria, de tulles el.liptiques i peloses, i
daments laxos. s endmie dels Pirineus, on
creix en clarianes de bosc, a lestatge subalpi.
Sem praperguarirels constipais, febres, reuma.

ELQUEUN

SAUC (S au co ) ((S am bucus nigra)

Arbust 0 petit arbre de 2 a5 m. dalria, de

tulles oposades i compostes, amb 5 0 7 foliols
ovals acuminats i dentats, de flors blanques,
odoriferes, agrupades en corimbes grossos, i
de fruits en baia, de color negre. Creix en
bardisses, vorades de bosc, tons de vall, sobretot
a la muntanya mitjana. La mduJJa de les
branques s blana i blanca, i s emprada per a
fer tails histologies. Les flors tenen propietats
sudorifiques, bquiques i antiinflamatries,
tamb es prepara un vinagre de tocador, fa
temps molt estimt.
S A JO LlD A (A je d re a , h is o p illo ) ( S a tu re ja
m ontan a)

Planta herbada perenne de 10 a 40 cm

d alria, de tiges subllenyoses puberolentes,
de fulles coricies, linials 0 estretam ent
lanceolades, ciliades als marges, i de flors
blanques, rosades 0 purpries, disposades en

rxov 32

verticil.lastres. C reix en roquissars i c o sterrid s.

C om a herba rem eiera, s e s tim u la n t, t n ica i
ap eritiva. T am b s em p rad a per a d o b a r olives.

SER VER 0LA

e u p a to ria).

( A g r im o n ia )

(A g r im o n ia

Planta herbcia perenne, de 3 0 a I0 0 cm

d alria, de fulles p in n atlsectes, a m b folio ls
grans, ovals i serrats, i a m b fo lio ls petits
intercalats, d estipules am p lexicau les, de flo rs
grogues, reunides en raim s llargs, i de fru its
aq u e n ifo rm es, tu rb in ats I coronats p er un anell
de cerres. Es ag en llocs herbosos i hu m its. s
oficinal. am b virtuts astrin g en ts i vu ln erries.
D esinfecta les ferides. V a b p er als espan ts.
S e m p r , p rm c ip a lm e n t en fo rm a de loci ,
c o m p reses, g rgares, etc.

D olors M ate u

A vuilhistorietaqi
del llibre de la Savies
he comprs que us I
slamaneraquec
de la seva manera el
Un home malastr
res en sentit materia
caminer i li va dir:
- Em potajudar?
M olt b -li va i
aquesta pedra grand
i avall. Si el que neces
les seves necessitats
- No mha ents
necessito en realitat
- Ah! -va contes
diners, aqui t set mil
Lhome es va qui
- No mentn el i
menjar, com bustile
-Si est segur de
-va contestar el capi

POSA'TMACA
Diferents tractaments contra
l'envellim ent
Els tractaments contra l'envelliment tenen corn
a objectiu reforar les fibres elstiques de la pell.
Corn mantenir lesfibres elstiques en bon estt?
1- Mantenim ent de la salut.
2- M assatg es constants am b m aniobres de
modelatge facial.
3- Les pells fines i sensibles exigeixen l'aplicaci de
cosmtics necessaris entre ells: base protectora que
ser d'abric per al fred i protegeix del sol.
4 - Evitar el sab a la cara i coll, sobretot en el cas de
pells fines.
5- En el cas de bany calent s'ha d'esbandir amb
abundant aigua freda. L'aigua a tempratures altes
relaxa els teixits: seguida d'aigua tbla tonificant
dels plans interns.
6- Si es practiqus esports d'hivern a la muntanya o
al camp. s necessria l'aplicaci d'una crema
pantalla la quai alli totalment la pell de l'excs de sol

i fred.
7- Alimentacl cuidada.
8- Precauci a no aprimar-se brutalment, si sha de
perdre pes ha de ser no molt rpid, ja que les fibres
elstiques es van posant frgils i la pell es posafofa.
9- Lis dels tonies adquats per a la pell frgil o secasensible. A les zonesfofes es pot aplicar el tnicamb
un bon gruix de cot-fluix a copets.
M eritxell Balasch

ELQUEUNFA, L'ALTREHODESFA...
>sars i costerrids.
stimulant, tnica i
p e ra d o b a ro liv e s .

(A g r im o n ia

de 3 0 a 100 cm
ctes, a m b folio ls
nb folio ls petits
xicaules, de flors
Hargs, i de fru its
mats p e ru n a n e ll
asos i hum its. s
nts i vulnerries.
per als espants.
form a de loci.

Dolors M ateu

Avui lhistorieta que us vaig a contar est extreta

del (libre de la Saviesa on desprs d haver-la llegit
he comprs que us l'havia de contar.
s la manera que dos persones cadasc entenent
de la seva manera el que laltre diu:
Un home malastruc, que semblava que no tenia
res en sentit material, es va acostar a un capata
caminer I li va dir:
- Em pot ajudar? necessito treball.
M olt b -li va dir el capata caminer- agafi
aquesta pedra gran dall i faci-la rodar costa amunt
i avail. Si el que necessita s treball alx li anir b per
les seves necessitats.
- No m ha ents -li va dir lhome- el que jo
necessito en realitat sn diners.
- Ah! -va contestar el capta- si es tracta de
diners, aquit set mil ptes., per no se les pot gastar.
Lhome es va quedar de nou perplex.
- No m entn el que jo necessito en realitat s
menjar, combustible i roba, no sols diners.
-Si est segur de qu tot aix s el que necessita
-va contestar el capata- pot gastar, els diners en

menjar, combustible i roba, pero no podr menjarni

utilitzar el combustible, ni usar la roba
Qu difcil s quan les persones no es volen
entendre, com les dos persones de lhistorieta;
busquen els mil entrebanes i posen la traveta a veure
si els poden fer caure. I que fcil s quan obrlm el
nostre cor i deixem entrar tot el positiu.
I ara per acabar uns quants refranys del mes de
Setembre per posar la cosa una mica alegre.
Pe setembre carbasses.
Raves i espinacs, pe setembre sembrars.
Pe setembre culi les pomes, abans que vinguin les
bromes.
El fred de setembre mata loruga.
Setembre boirs, graners polss.
Per Sant Mateu sembra el teu vi, i si no en tens, ves
a Manlleu.
Per Sant Miquel, les nimes sen pugen al cel.
El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup.
Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any
miren el cel.
Cese

OCP 33

LOLALIZARAN,
la nostratieta Victoria de POBLENOU
Hem aprofitat lavinantesa de tenir al nostra
poble un personatge m o lt estim t de la pantaila
catalna, que ens h a fe t riure i plo rar a les nostres
Mars. Lactriu de la p o p u la r srie Poble N o u ,
Lola Lizarn s ha c o n vertit des de le strena de la
srie en una de les cares m s populars de
C atalunya.

Bona ta rd a , S ra. Lizarn .

Bona tarda.
I E l s lectors del X o p ens han insistit qu
ens e xp liq u s de p rim era m com s la
v erdadera Lola Lizarn . S assem bla m olt amb

el personatge de la tie ta V ictoria?

s una dona moltcasolana, (gaireb li agrada

ms dir que s una m estressa de casa). M'agrada
molt fer teatre, n he fet des de molt peti ta.
M assemblo amb la tieta, s un personatge que
em va fer-lo, perqu tenim molts punts de
contacte, com la manera de viure la vida. Soc
una dona molt treballadora, les ganes de viure,
les coses del barri, no les he deixat mai. s una
persona molt a prop del jovent, accepta els
problmes dels joves. Eljovent que troba aquest
suportvol dir alguna cosa. Els meus amies son
ms joves quejo. Jo, a diferneia de la tieta, vise
a Esparreguera i no m agrada massa com va

2 .- La Sra. Lizari
quan va nixer, i o

Vaig nixer a B
anar cap a Esparret
meva joventut. Em
(com a la telenovel,
han parlai catal i jt

3 .- La seva faceta
m o lt jo v e n e ta |
com panyia teatrar

A Esparreguera
teatre, la conegu
participt. Fer teatr
d unamaneraprofe
els fills han estt ja

4 .- Abans de fer <

p a n ta ila , enquins
m ogut, ie n q u in d

En el camp del
tt. Feia teatre al Ce
un musical "La Bot
en Ramon 0 1 l (coi
un espectacle de i
petits papers per la
sries corn L a\
considero satisfeta
activitats.
5 .- La S ra. Lizar
m a re , com compa

s una mica dlf,

com la meva. A tot.
feralx, nosolm aj,
Es molt fcil com:
suport, arns molt:
m ho han demanai
6 .- D els seus fill

Una instantnia de /'entrevista

vestida la tieta, pero que h i farem, coses de

gui.
2 .- La S ra . Lizarn ens podra exp licar on i
quan va n ix er, i on viu habitualm ent?
Victoria?

ana, (gairebliagrada
sa de casa). M 'agrada
des de m o lt petita.
?s un personatge que
lirn m olts p u n ts de
de viure la vida. Soc
% les ganes de viure,
ie deixat mai. su na
jovent, accepta els
fe n tquetro baaq uest
Els m eus am ies son

nciade latieta, vise

rada m assa corn va

Vaig nixer a Badalona i a l a ny i m ig vaig

anar cap a Esparreguera. He passat a ll tota la
meva jo ventut. Em vaig casar am b un Andreu
(com a la telenovel.la). Els m eus pares sem pre
han p a rla t catal i jo el vaig aprendre a l carrer.
3 .- La seva faceta d actriu li va com engar de
m o lt jo v e n e t a p a r t ic ip a v a en a lg u n a
com panyia teatral?

A Esparreguera sem pre m he m o g u t dins el

teatre, la cone guda P assi sem pre h i he
participat. Fer teatre s com una cosa natural,
d una m anera p ro fe s s io n a lm h i he dedicat quan
els filis han estat ja grans.
4 .- Abans de fe r aquest s alt cap a la petita
p a n ta lla , en quins a ltre s cam ps artstics s ha
m ogut, i en quin d e lls es troba m s cm oda?

En el cam p del teatre gaireb ho he p o g u t fer

tot. Feia teatre a l Centre Dram tic, ita m b h e fe t
un m u sica l La Botiga deis h o rro rs "; un bon dia
en R am n Oll (coregraf) em va crid a r p e r fer
un espectacle de dansa-teatre. Tamb he fet
p e tits p a p e rs p e rla telavisi, petites escenes en
s rie s c o m L a v i B e rn a t, Q u ico "... Em
considero satisfeta p e r haver fet totes aqestes
activitats.
5 .- La S ra . Lizarn a m s de ser actriu, s
m a re , com com pagina aquests dos reptes?

s una m ica difcil, pero no am b una fam ilia

com la meva. A to ts els h i encanta que jo p u g u i
feraix, no s o lm ajuden sino que m encoratgen.
Es m o lt f cil com paginar-ho quan tens aquest
suport, a m s m o lts papers els he agafatperqu
m ho han dem anat ells.
6 .- D eis seus filis n hi ha alguns que han

Lola tizaran va visitar Vallfogona

heretat el do artstic m a te rn a l, i d a ltres,

s han dedicat a altres professions; li agrada
el c a m que han escollit?

Tinc la filia gran que sxel. lista, i es va casar

am b el d ire cto r d orquestra rom anes Christian
Florea i ara viuen aqu, ella pero no ha fe t teatre.
La segona estudia m aquillatge a Nova York, i la
M eritxe llha fet un curs de cinem atografa tam b
ais Estats Units. El n o i en canvi, no ha escollit
cap vessant artstica i estudia Geografa Fsica
a Barcelona, encara que s m o lt aficio n a t al
teatre.
1 .- Lactriu Lola Lizarn ja est consolidad a,

pero encara pot m illo ra r? Qu en pensa de les

critiques que rep?

Sem pre es p o t m illorar, sem pre se n aprn.

'XOP 35

Les coses han v in g u ta ix p e rq u h i han vingut.

T am pocn o vu ll a rrib a r a estar consolidada, tant
d'u n a c to r com d una a ctriu sem pre se n 'aprn,
tam b de a g e n t del carrer. Quan veig la srie
m a i m 'agrada, sem pre pens que ho p u c fer
m illo r o d una altra manera, aquest respecte fa
que em p u g u i esm erar ms. Les critiqu es i
l a d m ira ci im m erescuda m han fet m illo ra r
m olt.
8 .- La p o p u laritat tam b l ha sorprs igual
que a la resta de com panys de tre b a ll, pero
com ha assum it aix de qu s hagi acabat
ra n o n im a t? I la seva fa m ilia com ho porta?

Em fa il.lu si que la g e n t em cone gui i em

saludi, p e ro d a ltra banda t han pres la teva
m anera de se r natural. M 'encanta badar i m ira r
la gent, aix s el que em sap m s greu perqu
ara ja no ho puc fe r perqu em sent observada.
Pero d a lguna m anera tam b em sent satisfeta
de que la g e n t gran e stig u i felig perqu m hagi
conegut, m 'agrada que la g e n te n tig u i contenta.
9 .- Li sap greu que la coneguin coro la tieta
V icto ria en com ptes de S ra. Lola Lizarn?

Una m ica s. Jo tinc una germ ana, l'Anna

Lizarn, est m o lt reconeguda, pero en canvi la
g e n t no la reconeix pe carrer, feconec que la
gent, em cone gui p e r Tieta Victria i la m ajoria
de vegades em criden pe paper de la srie.
lO .- N sconscientde qu la poblacicatalana
l e stim a m o lt, i que m olts la senten com a un
m em bre m s de la seva fa m ilia ?

La Tieta Victria s ha fe t entra nyable entre la

gent. Tinc Texperincia de nenes i nens que
m escriuen i els agradara te n ir una tieta corn la
Victria.
1 1 .- Quins projectes t p e rd e s p r s d acabar
la segona entrega de la popular srie?

En aix del teatre m a i se sap segur, a m s

m a i es d iu p e rsu p e rstici . De m o m e n tco n tin u o

TKOP 36

en la Companyia M etro, la setm ana que ve

anem a A m sterdam de gira. I sem pre van s o rtin t
al guns papers...
1 2 .- Quines activitats i hobbies practica quan
no tre b a lla , ja que suposem que no en t
m assa de tem ps lliure?

Em sem bla que gaireb no s cuinar; d u ra n t

la srie h i havia dies que tenia dues funcions, la
m a jo r p a rt del tem ps el passava m ira n t els
papers, ja que p e r la televisi s m s retenci
que m em ria. Per quan disposo d 'algn tem ps
lliure, m 'agrada planxar, treure les fu Iles del
pati, m agrada m o lt I I eg ir. Es p o t d ir que el
hob by s el teatre, p a rticip o en els g ru p s de
teatre d Esparreguera.
1 3 .- S ho ha passt b durant el rodatge? Am b
quins personatges ha tingut un contacte m s
personal? Lola Lizarn s tan com prensiva
com la T ieta V ictoria am b els joves?

Tinc m olta relaci am b la fam ilia i so b re to t

am b A ntonio, s una persona encantadora,
entra e ll ais estudis i to t s diferent. s un gran
professional. A m b l A lfre d Luchetti, etc... en
general am b tots h i ha m o lt bon ro tllo i tam b
am b Tequip de producci, ja que tenim uns
estudis especiis p e r a la srie i aix fa que h i
estiguem m s com odes i naturals.
Els personatges jo ves sn m oltencantadors,
i s ho han agafat m o lt en serio i et de m anen
conseils; estn m o lt p r x im s a tu. Sn m o lt
hum ils.
1 4 .- Ens podra avangar ara que no ho sap
ning algn desenllag de la s rie ?

Tinc una clusula a l contrete que em

p ro h ib e ix desvetllar algn detall de la srie, a
m s a ms, jo no se gaire m s que vosaltres,
nom s tinc els cinc captols de la prim era
setmaha.
El que podra d ir s que la Tieta es casa.

1 5 .- E n sag radaria
a n c d o ta que hai
com panys de rodat

No n h i ha gairei
p o ts ro d a r de cap m
de riure. Alguna ve
quan la tieta descob
en un assaig sense
jo tam b; i en el me
havia m anera de po
e lM iq u e lC o rs ita m
gu io n iste s sn jove
en expressions que
srie.
1 6 . - Li agrada cuin;
bon pastis?

M encantacuina
m o lttra d ic io n a lic u i
i tem p s m hi pass

, la setm ana que ve

a. I sem pre van s o rtin t

obbies practica quan

osem que no en t

? no s cuinar; du ra n t
mia dues funcions, la
passava m ira n t els
'isi s m s retenci
isp o s o d a lgun tem ps
treure les tulles del
r Es p o t d ir que el
ipo en els g ru p s de

a n te lro d a tg e ? A m b
iut un contacte m s
s tan com prensiva
i els joves?

1 5 .- Ens a g ra d a ra que ens expliqus alguna

an cdo ta que h a g i v is c u t am b e ls seus
companys de rodatg e.

postres sem pre sn dolgos, no en m enjo de

fruita, un p a stisset sem pre va b.

No n h i ha gaires, b, h i ha algn dia que no

pots ro d a r de cap m anera perqu no poda para
de riure. Alguna vegada am b el M iquel Cors,
quan la tieta descobreix que el R icart l enganya,
en un assaig sense cam era el M ique l plorava i
jo tam b; i en el m o m e n t de la presa real no h i
havia m anera de plorar. El gran im p ro visa d o r s
el M iq u e l Cors i tam b hem de destacar que els
guionistes sn jo ve s I ens van dem anar ajuda
en expressions que p o g u e ssim in c o rp o ra ra la
serie.

1 7 .- Per cloure le n tre v is ta , e n s d o n a ria algn

m issatge pels lectors del X o p ?

La prim era sorpresa s que a Vallfogona es

fan m oltes coses, m he quedat parada de
l eixerits que sou, el m issatge s que tireu
endavant i no deixeu m ai de fe r activitats, des
del dia que s e ns va convidar, vam d e cid ir que
havem de fe r to t el possible p e r venir, i hem
quedat m o lt captivais, ja que s un pobl m o lt
p e tit pero que s m o lt actiu.

1 6 .- Li agrada cuinar? Uns bons postres, s un

bon pasts?

M encanta cuinar encara que tinc un repertori

m o lt trad icional i curt, pero quan tinc oportunitat
i tem ps m h i passo m oltes hores. Els m eus

la fam ilia i so b re to t
rsona encantadora,
diferent. s un gran
1 Luchetti, etc... en
t bon ro tilo i tam b
. ja que tenim uns
rie i aix fa que h i
aturals.
nm oltencantadors,
serio i et dem anen
n s a tu. Son m o lt

ra que no ho sap
a srie?

e n tra c te que em
letali de la srie, a
ns que vosaltres,
sis de la p rim e ra
la Tieta es casa.

Lola Lizaran, la popular tieta Victoria de Pobl Nou

M ontse Trm ens

i M ontse S im

------------------------------------------

ELPRINCIP
LAUTILITATDELAHISTORIA
Al llarg del temps, lhome en lestudi del passat
ha tingut diferents papers. En una primera fase,
aquest es creia sotms ais designls deis Dus; les
divinitats eren les que feien que la Historia ans cap
a un cam o cap a un altre. Amb el pas deis segles,
lhome comenga a estudiar la realitat considerant-la
encara aliena a la seva voluntat, per comprensible
al seu enteniment, fins que finalment aquest ja s
considerai com a protagonista de la Historia, com a
subjecte agent deis esdeveniments: a partir daqu
s quan es pot comengar'a parlar de la Historia com
a cosa til. Aix dones, les persones sn fruit de la
societat en qu viuen, i a la vegada en sn creadores.
Daquesta manera, tot i que lhome est condicionat
pel seu passat, s prou lliure per determinar el seu
present i projectar sobre el seu futur.
El problema ms greu queavui veig en lestudi de
la historia est en el poc atractiu que desperta.
Naturalment, m estic referint a la Historia com a
cincia, no a la historia apel- lada pels grans sectors
de la poltica o a la inculcada en leducaci primria
(que s la que ms gent ha acabat). Aqestes
ultimes sn la historia del llenguatge no cientfic, del
llenguatge subliminal ms dirigital corque no pas al
cervell de la massa electoral o de lalumnat. s molt
difcil lluitar contra aquesta mena dhistria, perqu
els qui la practiquen solen ser els qui tenen el poder
de difondre una mena d histria o una altra. Aquesta
historia simple de venda fcil s la que agrada a les
masses, es la historia de bons i dolents: la que fa
judicis moris deis esdeveniments passats, la que
m alauradam ent tamb sensenya a les escoles
d E.G.B.
Poso un exemple, copiat literalment del llibre
Crnica apcrifa deis catalans, dlgnasi Riera (*):

Com s esdev amb la majoria de fets fonamentals

per conformar els signes d identitat de la conscincia
nacional catalana, ni va haver-hi falg a la revolta deis
segadors, ni l esclat va ser conegut com el Corpus
de Sang, fins que un literat mediocre -i encara no
becat per cap instituci- va escriure un pamflet que
suggeria eltitol. (,..)La missi de la historia romntica
no s d explicar els fets, sin la de demostrar que la
nostra es una historia de salvado, la historia

impensable dun pobl eleg it pels dus(...) La Iletra

petita de la historia o fic ia l ja t a clareix que no h i va
haver cap cop de falg, i que no van ser tants els
castellans passats per la pedra. Ben al contrari; com
explica fovira i Virgili a la seva Historia de Catalunya.
Tria d episodis:
Matanga de castellans? No. Els castellans, i
especialment els soldats dels tercios -en Ilur m ajor
part italians- eren malvistos aleshores pel nostre
pole, a causa dels abusos i crims que havien comes.
Per la fria dels segadors, en la vuitada del Corpus
del 1640, s aboca especialment contra els mais
Catalans. Les baixes d a quells dies foren, en suma
una vintena de m orts f altres tants ferifs; la meitat
d'aquestes baixes les tingueren els amotinats.
Aix no evita, per, que Els Segadors sigu
Thimne nacional de Catalunya i que, si us dediqueu
a prequntar a qui es refereix Thimne quan diu:
endanrera aquesta gent tan ufana i tan superba! la
majoria de conciutadans coincideixinamb els Boixos
Nois a Tlhora de respondre: als de Madrid.
Aixiveiem, per exemple, com el Corpus de Sang
va ser, ms que un aixecament antlcastell ( com
hauriem de creure si ens atengussim al mapa de la
pgina 167 del meu llibre de 7 de bsica ( * * ) un
aixecament contra uns senyors feudals ( catalans,
per cert). De la mateixa manera perdria sentit la
pinturaque encapalael tema 20 del llibre (pg. 164),
on una multitud de camperais aixequen unes fal
noms reals en la ment del pintor.
(* ) Crnica Apcrifa dels Catalans. Ignasi Riera.
Cercle de Lectors, 1993.
i * * 1 Societat7.V.V.A.A.. Grup Prom otor/Santillana,
1984.
Jep Joan

Posem percas que

3 barris. El Barri A p
d impostos; el Barri
d impostos i el Barri (
vegada, un Pobleagrei
ptes en concepte dii
m ilionsdeptes en tota
Raonament Y:
principal rebem 7.000.
7 milions en serveis r
Del Poble agrgat reb
ens gastem 2 milions
Considero que ai
perqu es gasten els
ncessitais, sin enfu
lgic que el Barri C p<
Poble agrgat rebi ms
sembla que si, perqui
d un tot; segons el que
respondre a priori pe
compte s la necessit,
ha contribut. Si ens he
vista ( Y ), aix supos
propi Ajuntament, peri
en ltim terme el matei:
que estn sota la seva

IUNAMICA

Faig aquest e
al riu he anat
una persona i
dones despr
no vull direi i
no cal embru
perqu el riu.
des de fa any
ja seria hora <
perqu a toth
per aix faig i

^w m m zm

ELPRINCIPI DIGUALTATREAL
Posem percas que el Poble principal (Grup A) t
3 barris. El Barri A paga 3 milions i mig de ptes
dimpostos; el Barri B paga 2 milions de ptes
dimpostos i el Barri C en paga 1 mili i mig. A la
vegada, un Poble agrgat (Grup B) paga 2 milions de
ptes en concepte dimpostos. El Grup A paga 7
milions de ptes en total, el Grup B en paga 2 milions.
R aonam ent Y: Dels habitants del Poble
principal rebem 7.000.000 ptes, pertant, ensgastem
7 milions en serveis municipals al Poble principal.
Del Poble agrgat rebem 2.000.000 ptes, pertant,
ens gastem 2 milions pel Poble agrgat.
Considero que aquest raonament s erroni,
perqu es gasten els diners no en funci de les
ncessitais, sino en funci del que sha ingressat. s
logic que el Barri C pagant menys impostos que el
Poble agrgat rebims serveis? SegonslAjuntament
sembla que s, perqu aquest est considrt dins
dun tot; segons el que jo crec, la resposta no es pot
respondre a priori perqu el que sha de tenir en
compte s la ncessitt i no la quantitat amb la que
ha contribuii. Si ens ho mirem sota el primer punt de
vista (Y ) , aix suposaa nivell tericleliminaci del
propi Ajuntament, perqu la sevafunci s la doferir
en ltim terme el mateixos serveis a totes les persones
que estn sota la seva jurisdicci. El raonament Y

'egitpels dus(...) La lletra

il ja t a clareix que no h i va
que no van ser tants els
ledra. Ben al contrari; com
eva Historia de Catalunya.

's? No. Els castellaos, i

tels tercios -en ll r m ajor
tos aleshores pel nostre
crims que havien coms.
, en la vuitada del Corpus
aiment contra els mais
ails dies foren, en suma
res tants ferifs; la m eitat
eren els amotinats.
tue Els Segadors sigui
ya i que, s i us dediqueu
'reix l himne quan diu:
7ufana i tan superba! la
ncideixinamb els Boixos
' als de Madrid.
com el Corpus de Sang
nent anticastell ( com
ngussim al mapa de la
e 7 de bsica ( * * ) un
'ors feudals ( catalans,
anera perdria sentit la
120del llibre (pg.164),
3ls aixequen unes fal
lintor.

Josep Joan Carbonell

IUNAMICADEDIGNITT

Ignasi Riera.
iPromotor/Santillana,

portt a les ultimes consequncies suposa tractar +

o - b als seus habitants segons el que hagin pagat.
Si els impostos que es paguen a lAjuntament
son directes (s a dir, tenint en compte la situaci
econmica de lindividu, que savalua en funci de
determinats barems -nombre de vehicles a motor,
nombre de m2 de la casa,etc.-) per qu desprs son
considrais com a formants dun grup A o B? Per
qu existeix la distinci poble agrgat - poble
principal ? Per qu lhabitant X del poble agrgat
que paga, posem per cas, el mateix que lhabitant P
del poble principal ha de rebre menys serveis que
aquest? La resposta del raonament Y sria que
lhabitant X ha tingut la mala sort de nixer en un
poble agrgat, i que per tant com que les despeses
es fan en funci del que ha pagat el Grup B els serveis
no poden serels mateixos.
Considra que un Ajuntament, si a lhora de
recaptar diners no distingeix ms que en funci de
la situaci econmica de lindividu, a lhora de donar
no ha de fer distincions, ni de carcter individual
(distingint segons el que hagi pagat cadascu), ni de
carcter global (distingint entre grup A i grup B).

Jep Joan

Faig aquest escrit molt decidit

al riu he anat i una sorpresa m he emportt
una persona que no vull dir dha passt,
doncs desprs de fer una cosa il.lgal el riu ha embrutat
no vull dir el que ha fet, perqu tothom sabria qui s lacusat,
no cal embrutar el riu amb porqueries que ha deixat,
perqu el riu ja est prou embrutat,
des de fa anys molta porqueria hi han tirt
ja sria hora daixecar el cap i no deixar-ho tan tirt,
perqu a tothom ens agrada trobar-ho tt net i no sabem deixar-ho tal com ho hem trobat,
per aix faig aquest escrit tan decidit que avui ja he acabat.
Un ms de la gent

9COP 39

ARREJ

COSES

Ats que en el Regi:

aix les coneixerem totf

ROBA GRUIXUDA.- Sovint ens passa que al cosir

roba gruixuda es trenquen les agulles. Per poder-ho
evitar, abans de cosir, clavar dues o tres vegades
lagulla en una pastilla de sab i repetir-ho de tant en
tant.

1922

PROBLEMES PER AFLUIXAR UN VIS .-U n remei rpid

i segur s ficar unes gotes daigua oxigenada al cap
del vis i deixar-ho en remull uns minuts.
EVITAR QUE LES EINES ES RO VELLIN.-Sols hem
de ficar un tros de carb, guixo un parell de boles de
naftalina a la caixa de les eines, aixi xuclaran la
humitat.
CINTES DE CASETTE.-Si volem empalmar una cinta
de cassette, cal ficar una gota de disolvent dungles.
NETEJA DE CRISTALLERIES.- Mai posis una copa
de cristall de peu dins laigua calenta, es pot trencar
degut a la dilataci. s millor introduir-la de costat,
aix evitarem que es trenqui.
PER TREURE LES TAQUES.- Per taques fresques
farem anar sif, s instantani. Tireu una mica de sif
damunt la taca i desprs duns minuts secar-ho b
amb una esponja.
Xiclet: Es pot treure b amb gasolina o amb gel.
Bolgraf: Mulleu-ho amb lacadel cabell, esperar una
mica i desprs respatllar-ho b amb una barreja
daigua i vinagre.
Ulleres: per netejar-les sense ratllar-les el millor s
utilitzar una gota de vinagre o vodka a cada vidre.
FLORS SEQUES.-La millor manera de treure el pols
es posar-les amb un una bossa de plsticamb molta
sal fina, aguantar les flors pe tall. Desprs sacsejar
la bossa amb energa. En un minut quedaran com a
noves.
IDEES PRACTIQUES PER A LA BUGADA.-Si alguna
vegada el safareig es desborda perqu hi ha massa
detergent, espolseu-lo am b la sal. Lescum a
desapareixer.

Perqu la roba de treball quedi ms neta, afegiu

mitja tassa damonac a laigua de rentar.
Per treure el greixde lantfregueu amb un drap
amarat de vinagre o sif. Desprs respatlleu la pell.
Perplanxarbrodats, col.loqueu davall del brodat
una tovallola, queden perfectes.
Per a eliminar les taques de suor, sum m ergiu la
pega de roba en aigua tbia amb vinagre.
PINTURA ESPECIAL.- Afegin cervesa a una pintura
blanca acrlica satinada aconseguirs un to marfil
que pots utilitzar per a pintar mobles. Lefecte s
d un lacat en vellit.
Dolors Mateu

1923

Aoncls i Am
Teresa Tarra
Teresa Serret
Elvira Billart i
Pau Plens i S
Ramn Boscl
Josep Abella
Emili Piqu i
Maria Bolade
Neus Oms i (
Jaume Re
Emili Enrich
Ramona Mat
Jaume Saure
Amb rs Moc
Josep Orrit i
Carme Tars
Rosa Viladrii
Francese Sa!
Pau Teixid
Francese Rie
Miquel Berg
Josep Santa
Maria Rubio
Ramon Case
Josepa Cab;
Josepa Case
Pau Ribes i
Josep Ricar
Josep Guim
Leocadia M'
PereJobali
Frederic Rei
Dolors Port
Manuel Cas
Miquel Piqi
Cndida Ru
Teresa Piqi
Josep Torr;
Antoni Rarr
Josep Carb
Nuria Trilla
Josep Vida

Ats que en el Registre ja no surten els renoms de les cases, hem post el nom complet de la persona,
aixi les coneixerem totes.
1922

1923

quedi mes neta, afegiu

!ua de rentar,
itfregueu a m b u n d rap
;prs respatlleu la pell.
aqueu davall del brodat
tes.
desuor, summergiu la
imb vinagre.
cervesa a una pintura
'seguirs un to marfil
r mobles. Lefecte s

Dolors M ateu

Aoncls i Amig
Teresa Tarragona i Vilar
Teresa Serret i Borda
Elvira Billart i Mateu
Pau Plens i Sol
Ramon Bosch i Ru
Josep Abella i Rubi
Emili Piqu i Farr
Maria Boladeres i Rosell
Neus Oms i Casals
Jaume Re i Oms
Emili Enrich i Farr
Ramona Mateu i Mas
Jaume Sauret i Sol
Ambros Mogues i Arriasol
Josep Orrit i Jobal
Carme Tars i Llorens
Rosa Viladrich i Rubi
Francesc Sabans i Sim
Pau Teixid i Mateu
Francesc Riasol i Vilarrobf
Miquel Bergad i Xandre
Josep Santacreu i Pons
Maria Rubi i Fbregas
Ramn Cases i Re
Josepa Caba i Pujal
Josepa Cases i Casals
Pau Ribes i Borda
Josep Ricart I Puig
Josep Gulmet i Folguera
Leocadia Moncls i Vila
Pere Jobal i Planes
Frederic Regu i Solans
Dolors Porta i Martin
Manuel Cases i Bergad
Miquel Piqu i Arans
Cndida Rubi i Abella
Teresa Piqu i Xandre
Josep Torrades i Bergad
Antoni Ramon i Torrent
Josep Carbonell i Puig
Nuria Trilla i Pijuan
Josep Vidal i Torrades

ngel Piqu i Farr

Ramona Sol i Bold
Pau Plens i Rubi
Enric Regu i Bergad
Maria Regu i Bergad
Ramona Regu i Bergad
Maria Rubi i Fontanet
Encarnaci Roca i Altisen
1924

Teresa Sabans i Companys

Dolors Perera i Caba
Antoni Sandalvador i Bar
Josep Rubi i Galceran
Antonia Trilla i Delsams
Felipa Rubi i Fbregues
Dolors Sabans i Sim
Ramon Torrent i Abella
Aleix Regu i Morera
Daniel Mateu i Mas
Antoni Reixachs i Rbies
Antonia Borda i Torrent _
Domnec Bergad i Xandre
Teresa Bosch i Ru
Josepa Fernndez i Als
Miquel Torrades i Rubi
Valeri Riasol Vilarrob
Dolors Vidal i Torrades
Jaume Plens i Sol
Teresa Arans i Escoda
Antonia Tarragona i Vilar
Hermenegild Rubi i Rubi
Miquel Sandiumenge i Mesegu
Joan Boladeres i Roig
Miquel Fbregues i Trilla
Miquel Trilla i Torn
Rosa Moncls i Amig
Josep Rocaspana i Bastida
Xavier Domingo i Mesegu
Ramn Serret i Cases
M. Agns Planes i Ram ona Torrades

TOP 4J

lO .C .D E .TA U L A ,
1r Premi Concurs Cargol Cuinat
CASSOLA DE CARGOLS I PEUS DE PORC
Ingredients:
-

Cargols
Peus de Pore
Ceba
Pastanaga
Porro
P ebrot verd
P ebrot verm eil
T o m aq u et

-A lls
- A m etlles
- Pebre
- Julibert
- Conyac
- Gelta
- Llorer

P re p a rad o :

Primerament fem una bona sofregida amb

la ceba, el pebrot verd, el pebrot vermell, el
porro i la pastanaga. Seguidament hi afegim els
cargols, prviament bullits, desprs els peus de
porc, ja cuits, i el tomquet. Ho adobarem amb
sal i pebre. Per ltim una picada d'ametlles,
julivert, alls, galeta, conyac i un bon raig de
caldo del que hem fet bullir.
P epita P a lacn i Nuri Llobet

M. Rosa Sa,

2n Premi Coi
CARGOLS AMB SAI
Ingredients:

- 1 / 2 conili
- 1 5 0 gr de llonganis:
- 1 5 0 gr de costella
- 1 0 0 gr de ventresca
- 1 kg de cargols bull
- 3 alberginies
- 1 pebrot verd i 1 de
- 4 tomquets
- 1 ceba
-Al ls
- Llorer
- Conyac
-V i
- 1 bitxet petit
Pepita Palacn i Nuri Llobet en el moment de rebre el trofeu

i bona sofregida a m b
el pebrot v erm eil, el
lidam ent hi a fe g lm els
s, desprs els peus de
3t. H o a d o b a re m a m b
a picada d 'a m e tlle s ,
ac i un bon raig de
ir.

alacfn i Nuri Llobet

M. Rosa Sarret i Dolors Canals van aconseguir el segon prem i i el de presentaci

2nPremi Concurs Cargol Cuinat

CARGOLS AMB SAMFAINA
In grdients:

- 1 / 2 conili
- 1 5 0 gr de llonganissa
- 1 5 0 gr de costella
- 1 0 0 gr de ventresca
- 1 kg de cargols bullits amb ramet d'herbes
- 3 alberginies
- 1 pebrot verd i 1 de vermeil
- 4 tomquets
- 1 ceba
- Alls
- Llorer
- Conyac
-V i
- 1 bitxet petit

Preparaci:

Primerfregirel conili, la ventresca ila costella,

i desprs la llonganissa. Quan comengaaagafar
color, posarem els cargols i deixarem que es
faci tot plegat. Desprs hi posarem la ceba, l'all
i el llorer. Quan estigui tot daurat hi afegirem el
pebrot, l'alberginia i finalment el tomquet.
Deixarem reduir i hi posarem el vi i el conyac
deixant que es cogui mitja hora a toc suau.
M . Rosa S a rret i Dolors C anals

M P 43

1r Premi Co
P A S T S DE FRUITE
Ingredients:

Pa de pessic fet a c
Nata
Crema de whisky
Kiwis
Pltans
Cireres
Gelatina

Les guanyadores de 3 r premi, M. Cristina Nez i Margaret Bo, recollin t el trofeu

3rPremi Concurs Cargol Cuinat

CARGOLS AMB CRANCS DE RIU
Ingredients:
- 500 grs de cargols
- 8 crancs de riu
-O li
-Tom quet
- Cebes
- 1 bast de canyella
- Una mica de peli seca de taronja
- Lio re r
- Orenga
-T im o
- Julivert
- Pebre negre
- Sai, Sucre i Bitxo
- Una llimona

P e rla picada:
- 8 avellanes, 8 ametlles, julivert i all.

Preparaci:
Bullir els cargols ja nets amb aigua, ceba i llorer
10 minuts ( que treguin la baba).
A part, bullir els crancs de riu, prviament nets,
amb aigua en la que tamb hi posarem la canyella, la
pell seca de taronja i un farcellet d'herbes (llorer,
orenga, tim i julivert), uns 10 minuts. Un cop
escorreguts, fregim en una cassola de fang els
cargols i els crancs, els retirem i amb el mateix oli
fem el sofregit amb ceba, tomquet, una mica de
pebre, sal i un polset de sucre. Passem aquest
sofregit per la batedora i desprs el tornem a ficar a
la cassola amb una mica d'oli net. Quan faci xupxup, afegir els cargols, els crancs, aigua, bitxo i
pebre al gust, sal i llorer (1 fulleta). Deixar bullir una
estona. Anar corregint d'aigua, sal, pebre i bitxo
segons el gust de cadasc.
Afegir la picada (avellanes, ametlles, all i julivert)
i deixar uns cinc minuts ms.
I per finalitzar, guarnirem els cargols amb els
crancs, la llimona i el julivert.

M. Cristina Nez i Margaret Bo

HOP 44

Nuri Llobet

1r Premi Concurs de Pastissos

P A S T S DE F R U IT E S
Ingredients:

Pa de pessic fet a casa

Nata
Crema de whisky
Kiwis
Pltans
Cireres
Gelatina

Preparaci:

Preparaci de la Gelatina: En un cass hi fiquem

un vas de sue de pinya, una cullerada de postre
de tamatina, una de maizena i una de sucre.
Ho barregem i ho posem al foefins que s'espessi
i desprs a la nevera.
Preparaci del Pastis: Un cop preparades dues
planxes primes de pa de pessic, es posa sucre
i es cremen i s'amera amb crema de whisky
rebaixantambaigua.Entreambduess'hicol-loca
un bon sostre de nata i damunt de tot s'adorna
amb la fruita al gust de cadasc tot amerant-lo
amb la gelatina prviament preparada.
Nuri Llobet i Pepita P alacin

nt el trofeu

mb aigua, ceba llorer

ba).
* riu, prviament nets,
josarem lacanyella, la
ellet d'herbes (llorer,
10 minuts. Un cop
Cassola de fang els
m amb el matelx oli
nquet, una mica de
ere. Passem aquest
s el tornem a ficara
i net. Quan faci xuprancs, aigua, bitxo i
ita). Deixar bullir una
i, sal, pebre i bitxo
imetlles, all i julivert)
els cargols amb els

ez i M argaret Bo

Nuri Llobet i Pepita Palacin, guanyadores del prim er prem i del Concurs de Pastissos

7C0P 45

3r Premi Coi

L A T A R T A DE LA TI
Ingredients:

6 ous
200 gr de sucre
200 gr de farina
Una mica d'aigua
Una mica de vainill:

In g red ien ts p e rla ci

- 1 / 2 litre de llet
- 4 rovells d'ou
- 4 cullerades sopen
- 1 sobre tamatina

El Segon Premi va recaure eri Dolors Sim i Montserrat Solsona

2nPremi Concurs de Pastissos

P A S T IS DE C R E M A I N A TA
Ingredients:
Per ter la pasata:
- 1 4 OUS
- 1 4 cullerades de sucre
- 3 cullerades de farina
- 3 cullerades de maizena
- 1 paquet de llevadura
Per a fe r ia crema:
-1 litre de llet
-1 dotzena d'ous
- 1 0 cullerades de sucre
-1 branca de canyella
-1 pela de llimona

Preparado:
Muntem les clares a punt de neu, s'hi afegeix el
sucre tot batent-ho; tot seguit s'hi afegeix els rovells
i finalment la maizena, la llevadura i la faria. Ho
estenem en una llauna i ho dipositem al forn durant
25 minuts.
Mentrestant es fa la crema tot barrejant la llet
amb el rovell, el sucre, la pela de llimona i la canyella.
Mes tard, hiafegirem la maizena amb una mica de
llet per espessir-ho.
Quan hem tret la pasta del forn, la partim en dos
capes, n'agafarem una i per damunt hi posarem la
nata i la crema, tot seguit la capade crema la cremem
amb la planxa. Hi afegirem un altre sostre repetint la
mateixa operaci (nata i crema). Els detalls de
guarnido com l'ametlla pe costat o altres detalls van
a gust de cadasc.

- 1 kg de nata
Dolors Sim i M ontserrat Solsona

KOP 46

3rPremi Concurs de Pastissos

LA TARTA DE LA TIETA
Ingredients:

6 ous
200 gr de sucre
200 gr de farina
Una mica d'aigua
Una mica de vainilla en pols

In g red ien ts per la crem a pastelera:

- 1 / 2 litre de llet
- 4 rovells d'ou
- 4 cullerades soperes de sucre
- 1 sobre tamatina

P re p a ra d o :

El pa de pessic es cou al forn a una tempe

ratura de 180Q durant 30 minuts. Una vegada
fred, es partelxentres parts perafertresfarcits.
Preparem un almivar amb els licors, al gust de
cadasc i els emborratxarem per les tres parts
que hem tallat, aleshores s'hi posa la crema
pastelera al primer i tercer sostre, cremant-los
desprs amb sucre i un ferro calent. Al segon
pis hi posarem nata muntada. Per la guarnido
agafarem nata i la posarem als costats de la
tarta, i ho acabarem posant-hi fels de xocolata
o sino ametlla, aix al gust de cadasc. La part
del damunt la decorarem amb nata i amb la
mnega pastelera corn millor ens agradi.
Cristina Carrera

de neu, s'hi afegeix el

s'hi afegeix els rovells
>vadura i la faria. Ho
ositem al forn durant
a tot barrejant la llet
e Kimona i la canyella.
na amb una mica de
orn, la partim en dos
munt hi posarem la
tde crema lacremem
Itre sostre repetintla
ma). Els detalls de
atoaltres detalls van

Montserrat Solsona

Cristina Carreras va serla guanyadora del tercer prem i

M V 47

Retallar con

Busca 10 noms de nena

z
B
D
T
L
Z

0
R
E
S
M

X
c
z
u
p
Q

E
D
A
W
A

P G

0 M
C A

E R
L T

N L A
0

D V

P M X

c A R G L
E F G K I
M IVI N R 0
z A V I A
u R M A R
E I I U 0
Z N G P A
Q A 0 F N
R 0 R R I
0 I P S N
C Q E N Q
E R A T P
M S U V A
N T X U P

E
R
I
S
S
S
c

A R
X L
I 0
A U
J I
G
A
P
T
Q
E
0
E

M
M
K
A
E
R

M A
P 0
Q R
C M
E I
Z R
L S E
S I I
S T A

A
V
S
0
0
0

P A
A I
L A

K
R

A
A

P M

N K U L
M N 0 P Q R

M ireia Gsquez

SOLUCIONUMERO
ANTERIOR

Es tracta d'un ove de

n

n
Com han sortit
les copies?

Soluci del trenca-closques del nmero anterior

La cara amagada era la de

Francese A bella Revenga

RER-RER,QR,E-EIT.EMRS
Retallar comatrenca-closques
Es tracta d'un jove de I'Hostal Nou.

n sortit
pies?

I nmero anterior

K O P 49

TE L FO N S TILS

SERVEIS

AJUNTAMENT
O FICINES........................................................ ..................... 43 20 08
REGIDURIA D'ESPORTS............................. .....................43 20 97

ASSISTNCIA SOCIAL. Horari:

Tots els dimarts de 9 a 11 '30 h a l'Ajuntament.
BIBLIOTECA MUNICIPAL. Horari:
De dilluns a divendres de 17'30 a 19'30 de la tarda.
REGIDORIAD'ESPORTS. Horari: de 10 a 12. Ajuntament2n. pis.

PO IIESPO R TIU ............................................. ..................... 43

METGE D'A.P.D............................................. ..................... 43
FARMACIA...................................................... .....................43
A T.S . PRACTICANT..................................... ..................... 43
SERVEI FUNERRIA.................................... .....................43
COLLEGI S.ESPRIU .................................. ..................... 43
LLAR DE J U B IL A IS ..................................... ..................... 43
RDIO VALLFOGONA................................. ..................... 43
TELFON PUBLIC ATS
VALLFOGONA............................................... ..................... 43
TELFON PUBLIC ATS
LA RPITA - COLLEGI ............................... ..................... 44
CASA PARROQUIAL..................................... ..................... 43

20
20
21
21
22
22
22
22

02
55
51
14
84
14
75
68

ESCOLA CAPACITACI AGRRIA............ ..................... 44

GUARDIA CIVIL (Balaguer)........................ ..................... 44
BOMBERS (B alaguer)................................. ..................... 44
SERVEI D'URGNCIES (B alaguer)........... ..................... 44
CREU R O J A ................................................... ..................... 44
ALSINAGRAELLS (B alaguer)................... ..................... 44
CORREUS (Balaguer).................................. ..................... 44
CENTRE ASSISTNCIA PRIMRIA CA.P. (Balaguer):
URGNCIES................................................... ..................... 44
A D M IN ISTR A C I ......................................... ..................... 44

51 88
53 53

20 02
50 18
20 63

50 80
77 14
57 96
54 76
58 26
77 14
60 28

HORARI D 'A U T O B U S O S
SORTIDA DE LLEIDA DESTINACI:
Seud'Urgell
9'59 Diari
Balaguer
11 '30 De dilluns a dissabte (feiners)
Agramunt
13'03 De dilluns a dissabte (feiners)
Solsona
13'58 D ill, dimts., dij. i dis. (excepte festius)
Seud'Urgell
16'29 Diari
Agramunt
19'33 De dilluns a divendres
SORTIDA DE BALAGUER DESTINACI LLEIDA:
7'45 (feiners) - 7'55 (feiners i festius) - 8 25 (feiners) - 9'15
(feiners) - 15'20 (de dilluns a divendres) - 1615 (de dilluns a
divendres) - 19'25 (feiners) - 10'55 - 17'25 (diumenges)

NOUS HORARIS DE TRENS

LLEIDA-BALAGUER: 8'45 (no diumenges ni festius); 9'50
(noms diumenges i festius); f 3 25 diari; 21 0 diari.
BALAGUER-LLEIDA: 7 5 5 , 13'50 i 19'15 diari. Horaris vlids
fins al dia 31-12-94.
NOTA:horaris sn de sortides i arribades a Vallfogona.

Vallfogona
Rdio

^ ^ E M IS S O R A MUNICIPAL

107.9 FM

432268

a l'Ajuntament.
ri:
1 a 19'30 de la tarda,
de 10 a 12. Ajuntament2n.pis.

UTOBUSOS
I:
is a dissabte (feiners)
is a dissabte (feiners)
its., dij. i dis. (excepte festius)
is a divendres
IACI LLEIDA:
istius) - 8'25 (feiners) - 9'15
gendres) - 16'15 (de dilluns a
>5 - 17'25 (diumenges)

S DE TRENS

COOPERATIVA
VALLFOGONINA
La nostra Cooperativa
La VALLFOGONINA, s una Cooperativa
que dna solucions a les demandes dels
socis i peraix ofereix aquests serveis:

fienges ni festius); 9'50

5 diari; 21'0 diari.
19'15 diari. Horaris vlids

bades a Vallfogona.

ia

UNICIPAL

- COMERCIALITZACI DE LLET
- NUCLI DE CONTROL LLETER
- PRIMERES MATE RI ES
Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,
Llavor de cot, Polpa de remolatxa,
Fitosanitaris, Ferretera, etc.
- PRODUCTES VETERINARI
- CANALITZACI OFERTES
COMPRA-VENDA VESTIAR

c/ Balaguer, s/n.
Telfon 43 21 25
Fax 43 22 61
3

25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

XOP 51

PRODUCCIONS ARTISTIQUES

Desitja una molt bona F esta Major

a tots els ciutadans de Vallfogona

Tels. (973) 71 12 33 - 60 07 63 - 60 04 78
Fax (973) 71 12 33
25230 MOLLERUSSA (Lleida)