Professional Documents
Culture Documents
L'Hexàmetre Homèric Adaptat A La Mètrica Catalana
L'Hexàmetre Homèric Adaptat A La Mètrica Catalana
El tema de ladmirable adaptaci per Carles Riba del model de versificaci homric,
en la seva traducci, mha interessat des de fa temps per la qualitat dels resultats, alhora fidels al punt de partida de lhexmetre grec i a la llengua catalana, que ns el punt
concret darribada, i he procurat, en conseqncia, dedicar sovint una particular atenci al fet danar aprofundint aquesta qesti especfica, aparentment sobretot formal,
per que ens aporta estretament lligada a la pregona bellesa de la versi el que s
un vehicle sobri i senzill duna creaci potica de categoria extraordinria.
Les primeres conclusions van ser publicades fa uns anys1. He anat fent comprovacions sistemtiques, sempre que nhe tingut locasi, tant arran desbrinar
1.
CORS MEYA, J., Carles Riba i ladaptaci de lhexmetre al catal en la seva traducci de lOdissea,
Els Marges 41 (1990), p. 39-56. Daltra banda, remeto a aquest article, a part el tema central, pel
que fa als antecedents de lestudi presentat i a la documentaci utilitzada, en especial la bibliografia. De la bibliografia, precisament, voldria destacar aqu les obres segents: BEEKES, R.S.P.,
On the structure of the Greek Hexameter, Glotta 50 (1972), p. 1-10; BRIOSO, M., Conceptos
bsicos de mtrica griega, Estudios metodolgicos sobre la lengua griega (Cceres 1983), p. 101118; FRAENKEL, H., Der kallimacheische und der homerische Hexameter, en Nach. Ges. Wiss.,
Gttingen 1926 (= Wege und Formen frhgriechischen Denkens, Mnchen, 1955, p. 100-156);
GIL, L., El verso pico, en Introduccin a Homero, I (Barcelona 1984/Madrid 1963), p. 183195; GUZMN GUERRA, A., Manual de mtrica griega, Madrid, 1997; KIRK, G.S., Studies in some
Technical Aspects of Homeric Style, JCS 20 (1966), p. 75-152; MACA APARICIO, L.M., Origen
y estructura del hexmetro dactlico. Revisin crtica, Estudios Clsicos 34/101 (1992), p. 87103; MEDINA, J., Lhexmetre i el dstic elegac en la poesia catalana, Els Marges 14 (1978),
p. 3-30, i Histria de les adaptacions de metres clssics greco-llatins en la poesia catalana (segle
XX), ETD, Barcelona, 1986; METTE, H. J., Die Struktur der ltesten daktylischen Hexameters,
210
nous aspectes daquesta temtica mtrica, com acabo dapuntar, com arran de
lestudi daltres temes ms prpiament de contingut, per que adesiara requereixen
la collaboraci de la visi de trets ms formals. En aquestes comprovacions, he
pogut anar constatant que aquelles primeres conclusions mencionades sanaven
confirmant. A la vista de tot aix, a poc a poc se mha anat imposant la necessitat de fer una recerca ms completa de la labor dadaptaci ribiana. Tanmateix hi
havia, principalment per causa del mtode descansi de lhexmetre de base
manual, una dificultat de temps gaireb insalvable: en el meu primer estudi
vrem analitzar 2.786 versos de la traducci de Riba2, escandits personalment un
a un, amb lajut dalguns collaboradors; per ara anvem a fer lestudi complet,
escandint els 12.128 versos de la traducci ribiana. s a dir, em trobava davant
dun procs que mexigia, per la manualitat del mtode descansi, una excessiva dedicaci prvia merament formal, de preparaci del material lobtenci de
les dades mtriques de tots els hexmetres, amb un risc afegit, relativament
greu, de possibilitat dun cert nombre derrors percentualment inevitables
malgrat dur a terme les revisions pertinents.
s aleshores quan va sorgir el projecte que ara sha culminat, el qual aqu podem
noms simplement presentar, i ho fem a travs duna petita mostra illustrativa;
deixem per a una publicaci ms mplia lexplicaci de les etapes seguides i la
quantificaci dels resultats, que altrament sn en un percentatge altssim coincidents amb les conclusions que, com a fruit de la primera part de lestudi, es proposaven en larticle ja citat sobre aquest tema3. En definitiva, el que ara ja tenim
a labast ns lestudi complet, en el qual shan determinat les dades mtriques inicials amb lajut duns programes informtics elaborats totalment per nosaltres i
sotmesos a una minuciosa comprovaci sistemtica, que han perms escandir mecnicament i, alhora, sense errors com sha fet patent en la revisi labundncia de versos esmentats i que han facilitat aix la informaci fidedigna adient per dur
a terme, doncs, la recerca completa que pretenem.
2.
3.
Glotta 35 (1956), p. 1-17; NIETO IBEZ, J.M., La cesura: metro y sentido en el verso griego, Emerita 60 (1992), p. 225-234; OLIVA, S., Mtrica catalana, Barcelona, 1980, i Introducci
a la mtrica, Barcelona 1986 (21988, revisada); PEJENAUTE, F. La adaptacin de los metros
clsicos en castellano, Estudios Clsicos 15/63 (1971), p. 213-234, i Dos nuevas adaptacions, en castellano, del hexmetro clsico, Estudios Clsicos 21/79 (1977), p. 171188;S TANFORD , W.B., The Homeric Hexameter, en The Odyssey of Homer, I (London
1984/21959), LXXXII-LXXXVI; VALENT I FIOL, E., Els Clssics i la Literatura Catalana Moderna,
Barcelona, 1973; WEST, M.L., Greek Metre, Oxford, 1982, Introduction to Greek Metre, Oxford,
1987 i Ancient Greek Music, Oxford, 1992; WYATT, W. F., Metrical lengthening in Homer,
Roma, 1969. Vegeu, a ms, a partir tamb de la doble experincia amb aspectes parallels a
la de Riba de la traducci potica completa duna obra homrica, BALASCH, M., A guisa de
prleg, en HOMER, La Ilada I (Barcelona 1971), p. 7-13; Sobre els hexmetres ribians i la meva
versi de la Ilada, Serra dOr 149 (1972), p. 35-36; i, de la segona versi, noms una breu
referncia introductria referida al nostre tema: Introducci, en HOMER, La Ilada (Barcelona
1997), p. 9-10.
Cf. CORS MEYA, J., a.c. (1990), nota 7 (p. 41).
Vegeu CORS MEYA, J., a.c., esp. p. 42-55.
Vegem-ne la mostra a qu sha fet referncia. Abans, per, conv aclarir els signes usats4:
[] Sllaba tnica realitzada amb accent fontic mxim o irrenunciable a partir
del respectiu accent lexical, temps marcat equivalent a una llarga dotada dictus (temps fort) de la mtrica clssica.
<+>Sllaba tona o b sense accent fontic (mxim) encara que el tingui lexical,
temps no-marcat equivalent a una llarga no dotada dictus (temps feble) de la
mtrica clssica.
<> Sllaba tona o b sense accent fontic (mxim) encara que el tingui lexical,
temps no-marcat equivalent a una breu (temps feble o integrant dun temps
feble) de la mtrica clssica.
[=] Sllaba lexicalment tona (o b, rares vegades, amb accent lexical segon de
paraula composta) accentuada noms amb un accent secundari o de suport,
temps marcat equivalent a una llarga dotada dictus (temps fort) de la mtrica clssica.
Cal afegir les sigles indicadores dels sis metres o peus de cada hexmetre:
A amfbrac
E espondeu
D dctil
I iambe
Les sis sigles de cadascun dels versos poden formar 140 combinacions, que han
estat numerades per tal de facilitar-ne la posterior classificaci. En la mostra que ara
sofereix, el conjunt de sigles de cada hexmetre va seguida, entre parntesis, pel
nmero de combinaci corresponent.
Odissea 1, 1-30
001 []<+>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
Contam, Musa, aquell home de gran ardit, que tantssim
002 <>[]<>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
err, desprs que de Troia el sagrat alcsser va prendre;
003 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
de molts pobles vei les ciutats, lesperit va conixer;
004 []<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
molts de dolors, el que s ell, pel gran mar pat en el seu nim,
005 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
fent per guany el seu al i el retorn de la colla que duia;
006 []<+>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
mes ni aix els companys no salv, tanmateix desitjant-ho,
007 []<+>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
4.
ED DE DE
(-107-)
AD DE DE
(-027-)
ED DD DE
(-102-)
DD DE DE
(-067-)
DD DD DE (-062-)
EE DD DE
(-122-)
ED DE DE
(-107-)
Pel que fa als signes indicadors del valor mtric de cadascuna de les sllabes, cf. CORS MEYA, J.,
a.c., nota 10 (p. 42-43) i nota 15 (p. 44).
212
008 [=]<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de lAltura,
009 []<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
van menjar-se; i el du va llevar-los el dia en qu es torna.
010 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
Parlans-en, filla de Zeus, des don vulguis, tamb a nosaltres.
011 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
Ja els altres, tots els que havien fugit duna mort espadada,
012 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
eren a casa per fi, escapats de la guerra i de lona,
013 []<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
i ell tot sol, freturs de torn i de lesposa, el tenia
014 []<+>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
EE DD DE
una augusta nimfa, Calipso, divina entre dees,
015 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
dins de coves balmades, glatint perqu fos marit della.
016 []<><>[]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
DD EE DE
Mes quan a lltim, corrent en gir els anys, arribava
017 []<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DE DD DE
lhora en qu els dus li havien filat que torns a la seva
018 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
taca, no per aix era escpol encara de bregues,
019 [=]<+>[]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
ED EE DE
ni entre els seus estimats; i tots els dus el planyien,
020 []<+>[=]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
ED ED DE
fora de Posid, que estava abrivat de rancnia
021 []<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
ED ED DE
contra Ulisses div, abans que fes cap a sa terra.
022 []<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
Doncs, un dia, va anar-sen el du amb els Negres, que habiten
023 []<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
ED ED DE
lluny -els Negres, que estan partits a lextrem del llinatge,
024 []<><>[]<+>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
DE EE DE
uns cap a sol ponent i els altres cap a laurora025 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
i davant la matana de braus i danyells, en tenia
026 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
de delit, el que s ell, assegut al fest! per els altres
027 []<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
eren en tant a les sales de Zeus Olmpic, fent junta.
028 [=]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
I comen enraonant-los el Pare, dels dus i dels homes,
029 []<><>[]<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DE DE DE
car dins son cor pensava en Egist, lheroi sense tara,
(-067-)
(-102-)
(-062-)
(-062-)
(-062-)
(-102-)
(-122-)
(-102-)
(-077-)
(-082-)
(-062-)
(-117-)
(-112-)
(-112-)
(-102-)
(-112-)
(-097-)
(-102-)
(-102-)
(-067-)
(-062-)
(-087-)
030 []<+>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
mort a mans del fill dAgammnon, el clebre Orestes.
EE DD DE
(-122-)
ED DE DE
(-107-)
ED DE DE
(-107-)
DE ED DE
(-092-)
ED DE DE
(-107-)
DE DD DE
(-082-)
ED DD DE
(-102-)
DD DD DE (-062-)
DD EE DE
(-077-)
DE DD DE
(-082-)
ED ED DE
(-112-)
AD DD DE (-022-)
DD DE DD (-066-)
DD DD DE (-062-)
ED DD DE
(-102-)
DD DD DE (-062-)
DE DD DE
(-082-)
ED ED DE
(-112-)
DD DD DE (-062-)
DE EE DE
(-097-)
ED DD DE
(-102-)
214
021 []<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DE DD DE
Pobres humans, que en vida heu baixat a lestatge de lHades,
022 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
dues vegades difunts, quan els altres no en moren ms que una!
023 []<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
Au, mengeu daquest plat i beveu daquest vi, solaant-vos
024 <>[]<>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
AD DE DE
aqu durant tot el dia, i, en ser que apunti lAurora,
025 [=]<><>[]<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DE DE DE
navegareu; i jo us mostrar la ruta, i de cada
026 []<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
DE ED DE
cosa us dar el senyal, no fos que per trames funestes
027 [=]<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
que se us ordissin, passssiu dolors per mar o per terra.
028 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
Tal va dir ella, i el cor geners sens deixava convncer.
029 <>[]<>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
AD DD DE
Aix llavors tot el dia sencer, fins que el sol es va pondre,
030 []<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+><>[]
ED DD EI
vam estar regalant-nos amb carn a desdir i amb vi dol;
031 [=]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
DD ED DE
i quan el sol es pongu i damunt ens venia la fosca,
032 []<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
DD ED DE
ells sadormiren al llarg dels cables popers del navili.
033 []<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
DD ED DE
I ella, agafant-me la m em fa seure apartat dels meus homes
034 [=]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
DD ED DE
i, recolzant-sem als peus, em va preguntant cada cosa.
035 []<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
Jo vaig anar-li esbrinant cada cosa, tal com esqueia.
036 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
ED DE DE
I aleshores parl missenyora Circe, dient-me:
037 []<><>[]<><>[]<+>[=]<+>[]<><>[]<+>
DD EE DE
Mira com tot va tenint acabament. I tu escolta
038 []<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
DE ED DE
ara el que et vaig a dir; i un du ja far que ho recordis.
039 [=]<><>[]<><>[]<+>[=]<+>[]<><>[]<+>
DD EE DE
Arribars de primer a les Sirenes, que encisen
040 []<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DE DD DE
tots els humans, quisvulla que siguin que arriben a elles.
041 []<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DE DD DE
Qui per follia amaina i al so de la veu dna orella
042 [=]<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
de les Sirenes, ja mai la muller ni els fills criatures
(-082-)
(-062-)
(-102-)
(-027-)
(-087-)
(-092-)
(-067-)
(-062-)
(-022-)
(-105-)
(-072-)
(-072-)
(-072-)
(-072-)
(-067-)
(-107-)
(-077-)
(-092-)
(-077-)
(-082-)
(-082-)
(-067-)
043 [=]<><>[]<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DE DE DE
no el sortiran a rebre, tornant a casa, joiosos:
044 []<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
no, les Sirenes lencisen amb llur can prima i clara,
045 []<+>[]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
ED EE DE
des del punt on sestan; i entorn blanqueja una rima
046 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
DD DD DE
dossos de gent que es corromp; i la pell que els cobreix va enxiquint-se.
047 []<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
DD DE DE
Passa de llarg, per tapa a la teva gent les orelles
048 <>[]<>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
AD DE DE
amb cera dola que haurs remollit, a fi que no hi senti
049 []<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
ED ED DE
cap dels altres; per si el cor a tu et diu descoltar-les,
050 []<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
fes que et lliguin de mans i de peus dins el rpid navili,
051 []<+>[=]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
ED DD DE
dret a la paramola, i que fermin les cordes ben altes,
052 [=]<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
ED ED DE
perqu sentis a pler la veu de les dues Sirenes.
(-087-)
(-067-)
(-117-)
(-062-)
(-067-)
(-027-)
(-112-)
(-102-)
(-102-)
(-112-)
DD DE DE
(-067-)
ED ED DE
(-112-)
DE DD DE
(-082-)
AA DE DE
(-007-)
DE DD DE
(-082-)
DD DE DE
(-067-)
EE EE DE
(-137-)
ED ED DE
(-112-)
ED DD DE
(-102-)
DE DD DE
(-082-)
ED DE DE
(-107-)
216
012 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
o si encara deixar que els superbs pretendents hi jaguessin
013 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
per darrera vegada... I el cor li lladrava pels dintres:
014 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
com la gossa que es drea amb els febles cadells entre cames,
015 [=]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
quan no coneix alg i li lladra amb deler de combatre,
016 []<+>[]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
tal lladrava el seu dins, irat per llurs malifetes.
017 [=]<><>[]<+>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
I, colpejant-se el pit, rept el seu cor amb paraules:
018 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
Pacincia, cor meu, que una cosa ms gossa patires
019 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
aquell dia que el Cclop, amb urc sense fre, va menjar-sem
020 [=]<+>[]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
els robustos companys; i tu saberes sofrir-ho,
021 []<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
fins que el teu giny em tragu del coval on cuidava morir-me.
022 []<+>[]<><>[]<+>[=]<+>[]<><>[]<+>
Deia ell dins el pit, escometent el seu nim.
023 [=]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
I va romandre-li el cor a lamarra, endurant sense treva.
024 []<+>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
Ara, ell, es bolcava de lun costat i de laltre.
025 [=]<+>[]<><>[]<+>[]<+>[]<><>[]<+>
I com quan un heroi en un gran foc que flameja
026 []<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
posa un ventre farcit de greix i de sang i el canvia
027 <>[]<>[]<><>[]<><>[]<><>[]<><>[]<+>
de lun costat i de laltre, glatint per rostir-lo de pressa:
028 []<><>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
tal dun costat i de laltre es bolcava ell, rumiant-se
029 []<+>[=]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
com en els pretendents impdics les mans posaria,
030 []<+>[]<><>[]<+>[]<><>[]<><>[]<+>
sent ell sol contra molts. I va presentar-se-li Atena,
031 [=]<+>[]<><>[]<><>[]<+>[]<><>[]<+>
davallada del cel, que pels trets semblava una dona;
ED DD DE
(-102-)
ED DD DE
(-102-)
ED DD DE
(-102-)
DE ED DE
(-092-)
ED EE DE
(-117-)
DE EE DE
(-097-)
ED DD DE
(-102-)
ED DD DE
(-102-)
ED EE DE
(-117-)
DD DD DE (-062-)
ED EE DE
(-117-)
DD DD DE (-062-)
ED DE DE
(-107-)
ED EE DE
(-117-)
ED ED DE
(-112-)
AD DD DE (-022-)
DD DE DE
(-067-)
ED ED DE
(-112-)
ED ED DE
(-112-)
ED DE DE
(-107-)
5.