4ºESO B

I.E.S La Canal

ACÍ ESTÀ MIQUEL!

Bon dia, em vaig presentar, jo sóc Enriqueta, i els vaig a contar una història real que em va

impressionar molitíssim, que mai hauria imaginat que passaria, que en realitat la societat

encara no és concient i seguix igual de masclista i racista en aquest segle que vivim, que hi ha tanta

tecnologia i llibertat pública i d´expressió.

Bo, aço va ocórrer, quan jo anava a l´escola, quan només tenia dotze anys, més o menys, només

eren uns xiquets i com ja saben, no pensen les coses i diuen el que senten sense pensar si el que van

a dir afectarà a les persones del voltant, tot açò és una introducció pero a contar-vos el que

realment importa.

Quan anava a primer de l´ESO, a mitat del curs, va arribar a la classe un xicot nou, tots estaven

molt emocionats ja que de normal no entrava ningú nou a la classe, però quan es va a obrir la porta

i van veure que era un xiquet negre, tots els meus companys, es van quedar desil·lusionats, perquè

no s´esperaven que fóra així, doncs l´haurien d´ integrar en el grup. Va ser presentat però

la mestra Lorena, va dir, “ ací està Miquel, xiquets “ heu de parlar amb ell i fer-vos amics

d´ell, perquè és nou al nostre poble i no coneix a ningú d´ací. Jo vaig pensar quina pena, haver de

deixar els seus amics i vindre a un poble que no coneixia, però pense que tindria les seues raons.

Seguidament, Miquel es va presentar ell mateix, va dir que era del Marroc i que se´n va vindre

perquè es seus pares es van quedar sense treball, després d´ocórrer un gran terratremol i enderrocar

totes les cases. Aleshores, tots els xiquets es van a posar riure, però en canvi a mi em donà molta

tristor. La mestra per a passar el mal ratet, que ell va fer passar, li va dir que s´asseguera pero

davant, per a atendre més a les classes.

Els dies passaven i ell sempre es quedava sol, en un racó del pati, sense parlar. Era molt introvertit.

Els xiquets de la meua classe, no li feien cas i moltes vegades es clavaren amb ell, fins i tot, 1
s´ajuntava més amb nosaltres, perque almenys s´ encontrava acompanyat, però si s´ajuntava molt

amb nosaltres els xiquets després l´ insultaven.

A més, algunes vegades, li furtaven l´entrepà, pero a merejar-lo i s´ho passava fatal i jo després

anava amb ell i li donava un troç del meu.

Els professors ja no sabien què fer, perquè no hi havia manera de fer que s´integarà en el grup.

Era un cas clar de d´assejament escolar a xiquets que son d´altres països que no s´adapten bé al

nostre.

Per si fóra poc, el que le havia tocar viure al Miquel, a part de passar-ho malament, els seus pares

van morir en un accident de trànsit quan anaven a treballar al camp i la mestra hagué de dir-li-ho a

Miquel, va a ser molt tràgic per a ell. I clar, com sol ocórre en aquestos casos es quedaria sol, però

la mestra Lorena no va a poder deixar-lo sol desprès de viure tota la seua experiencia, y es quedà

com a tutora ledal d´ell. Jo em vaig alegrar molt que es quedara amb ell.

Cada dia, que passava, jo m´encontrava més a gust amb el Miquel, a mi en realitat en donava el

mateix el que pensarem d´ell, perquè sentia que a poc a poc em vaig anar enamorant, perquè era

molt carinyòs i tan bona persona. Jo no vaig compredre per què els alumnes es clavaren amb ell,

açò era perquè no el coneixien de veritat, no sabien com era realment i si almenys li haguerem

donat una oportunitat, es penedirien de tot el que li habien fey i diu.

Passaren els anys i us explique tot el que han cambiat les coses. Jo pense que ja us imaginareu

com acabarà aquest conte, perquè sí, Miquel i jo estem junts i entem feliços.

Després del que ell havia passat quan va ser xicotet, ara esta tant bé de major. Fins i tot ens vam

casar l´any passat i tinguem una xiqueta molt bonica, que s´anomena Hanniva, per la mare de

Miquel. I a més, els xiquets de l´escola que es clavaren amb ell, són ara els millors amics i han

format un equip de futbol i els caps de setmana s´ajunten tots.

Jo estic molt agraïda a Miquel, perquè m´ha fet vore la vida des d´un altre punt de vista.

Per a finatlizar aquest conte, vull que volen aquelles persones que estan passat-lo malament que

vean que han esforç i lluita es pot conseguir tot el que vulquen i la vida els tornará a somriure. 2