Roland Schimmelpfennig

ABANS/DESPRS
VORHER/NACHHER

Katalanisch von Eduard Bartoll Teixidor

Barcelona 2002

Alle Rechte vorbehalten, insbesondere das der Auffhrung durch Berufs- und Laienbhnen, des
ffentlichen Vortrags, der Verfilmung und bertragung durch Rundfunk und Fernsehen. Das
Recht der Auffhrung ist rechtmig zu erwerben vom:
All rights whatsoever in this play are strictly reserved. No performance may be given unless a
licence has been obtained. Application for performance etc., must be made before rehearsals
begin, to:
S. Fischer Verlag. Theater & Medien
Hedderichstrae 114, 60596 Frankfurt a. M.
Tel. 069 6062-271, Fax: 069 6062-355
Email: theater@s-fischer.de
Die Rechte an der bersetzung liegen bei
Eduard Bartoll Teixidor; , Giralt el Pelliser 1-3, 4t 1; 08003 Barcelona; Tel. 00 34 /93 319 18 65
Frderung der bersetzung durch: / This Translation was sponsored by:

VORHER/NACHHER
PERSONATGES:
La dona de ms de setanta anys
Lhome de sota la bombeta
La dona duns trenta anys
Lhome duna altra ciutat
La dona i lhome de Rssia
Lhome de la lupa
La dona en neglig i lhome assegut a lextrem del llit
Dos ballarins abans de tornar al seu pas
La dona del diari
Els dos lampistes
Lexxicot de la dona duns trenta anys
Tres monges
La dona que contnuament es transforma
La dona pl-roja
La dona i lhome del bar
Lhome del planisferi celeste
Lhome de dins el quadre
Philipp
Susanne
LOrganisme
Isabel
Georg
La dona
El policia
Laltre policia
El grill
Lhome del manuscrit
Lhome dels botons de puny
Lhome que espera
El caador
Un home prim
La dona de lhome de sota la bombeta

1.
LA DONA DE MS DE SETANTA ANYS:
Avui, quan em canviava, mhe vist despullada, sense voler. Era fastigs. Com un cigne.
Normalment, en aquests hotels no encenc per a res la llum del lavabo. Ho faig tot a les
fosques, fins i tot em dutxo a les fosques, per no veurem.
Els llavis, mels pinto amb el mirallet, asseguda a lextrem del llit, a la llum del dia.
2.
Alg obre la porta amb la clau, la llum del passads entra. Un home sendinsa a
lhabitaci, la seva silueta a contrallum, busca linterruptor i el troba. El llum del sostre

i els dos llums petits dels costats del llit de matrimoni sencenen. Deixa lequipatge al
costat de la porta i creua lhabitaci, per anar al lavabo.
De sobte, just damunt seu, es fon la bombeta del llum del sostre, i peta amb un cop sec.
Lhome sespanta. Sespanta tant, que una mica ms i se li atura el cor. Aixeca les
espatlles i es posa les mans a la cara, com si sespers un cop. Es queda aix dret durant
una estona. Durant massa estona. Sha espantat duna manera, com si li hagus passat
una cosa horrible que no podr oblidar mai ms, i que anys desprs encara li far una
por horrorosa.
3.
Una dona duns trenta anys est asseguda a lextrem dun llit de matrimoni. Als costats
del llit hi ha dos llums de tauleta de nit, el llum del sostre est apagat. Al costat de la
dona, un home en calotets i samarreta, sense sabates. Ella noms porta roba interior.
s a punt denganyar la seva parella per primer cop en els onze anys que porta amb
ell. La dona duns trenta anys i el seu xicot ja eren parella a lescola, els ltims anys, i
en fa vuit que viuen plegats. Tots dos ja han tingut els primers xits professionals. No
tenen fills, encara no. Viuen en un pis maco de 3 habitacions que han renovat ells
mateixos amb molts esforos. En contrapartida, el propietari els ha deixat el pis a unes
condicions especialment bones.
Estan b. Malgrat tot, ella es pregunta si no sha perdut alguna cosa de la vida en
aquests onze anys. Es pregunta si no hauria hagut de tenir fills, si s aix el que li
manca per no nest segura. Ms aviat no. O qu? En tots aquests anys no ha
enganyat mai el seu xicot, i simagina que ell tampoc no ho ha fet. En realitat, sespera
menys dell que lenganyi a ella que no pas a linrevs.
Quan el seu xicot i ella estan separats uns quants dies, comencen a escriures cartes,
encara, i es pensa que se lestima, a ell.
Lhome al costat del qual est ara asseguda a lextrem del llit, sha despullat ms a poc a
poc que ella. s ms gran que ella. Est assegut al seu costat sense tocar- la. s un
conegut, un company de feina duna altra ciutat que avui sha trobat en una assemblea
anual, s el quart cop que es troben en quatre anys, i no han tingut cap altre contacte.
No se sent especialment atreta per ell, per ja el primer cop que es van veure ja va
pensar que, si mai enganyava el seu xicot, ho faria amb un home com ell. Est nerviosa,
insegura, pensa si no sha despullat massa de pressa.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS:
No no he fet mai una cosa aix. Vull dir vull dir, des que estic amb ell, i ja fa molt
que estem junts, onze anys, per no he fet mai una cosa aix.
4.
Tots dos tenen uns cinquanta anys. Tots dos sn corpulents, ella s ms pesada que ell.
Han tornat duna festa, un sopar de negocis. Una reuni informal dels socis per impulsar
els negocis, per consolidar el contacte. La parella s de Rssia. El comer amb Rssia
no va malament, els ltims anys han fet molts diners. Ella duu un vestit de quadres i
joies cares, arracades, que ara es treu, mentre ell est dret al lavabo, amb la porta oberta,
davant la pica. La porta del lavabo s oberta.
LA DONA EN RUS:
Oi que
LA DONA TRADUT A LCATAL:
Oi que

LA DONA EN RUS:
Aquests sn molt amables amb nosaltres, per, en realitat...
LA DONA EN CATAL:
Aquests sn molt amables amb nosaltres, per, en realitat...
LHOME EN RUS:
Hm?
LHOME EN CATAL:
Hm?
LA DONA EN RUS:
... en realitat no ens suporten.
LA DONA EN CATAL:
...en realitat no ens suporten.
5.
LHOME AMB LA LUPA:
Un escarabat petit, prim, allargat. Marr fosc. Surt al capvespre, segurament dels arbres
o del terra. No s cap gran volador, ms aviat poc destre. Per les persones latrauen,
busca obertament el contacte amb la pell humana. En si, lescarabat s inofensiu, per
quan s presa del pnic, quan, per exemple, sense voler, se li aixafa el colze per dins,
segrega un lquid corrosiu que crema la pell humana. En pocs minuts es formen a la pell
unes butllofes grosses que peten. Les ferides obertes, purulentes, sn dolorosssimes i es
curen molt a poc a poc.
El problema s que: fa cinc anys aquest escarabat no existia, aqu.
Els entomlegs parteixen de la base que lescarabat t el seu hbitat exclusivament en
zones concretes dAustrlia.
La qesti s com aconsegueix sobreviure lescarabat amb les nostres condicions
climtiques.
Bsicament, noms hi ha dues respostes possibles:
o b el nostre clima ha canviat i, aix, lescarabat seria un indici de lescalfament
climtic global, o b el que ha canviat s lescarabat; aix, lescarabat seria una mutaci gentica.
Per com sorigina una mutaci aix, i per quins camins arriba fins aqu una mutaci
aix?
De sobte, lescarabat s aqu, i des daleshores ve cada any cap a finals de juliol. I cada
any en vnen ms. I els hiverns rigorosos no alteren gens una poblaci descarabats que
augmenta any rere any. Durant dues setmanes esdev una plaga. Al capvespre, els vola
a les persones, al clatell, i tamb als ulls. Els nens els pateixen especialment. Amb les
grans tempestes destiu de mitjans dagost sacaba. De sobte, lescarabat desapareix
sense deixar rastre i no torna a aparixer fins dotze mesos desprs. Del no-res.
6.
LA DONA:
Sha fos la bombeta.
LHOME:
Hm?
LA DONA:
El llum del sostre, el llum que hi ha al sostre, no va.
LHOME:
Ah s? A veure.
LA DONA:

Qu vol dir a veure.

Ell saixeca, va descal cap a una tauleta que hi ha davant la paret i nagafa la cadira
que lacompanya. Posa la cadira sota el llum, hi puja, agafa el llum i descargola la
bombeta. Llavors baixa de la cadira i laparta.
s un home pesat, no gras, per cepat. Sasseu a lextrem del llit, es posa la bombeta al
costat de lorella i la sacseja.
LHOME:
s veritat.
LA DONA:
Ves.
Saixeca, va al lavabo, comena a rentar-se les dents.
Ell est assegut i observa la bombeta.
LHOME:
Don deu venir aix
LA DONA:
No ho posa?
LHOME:
No, vull dir aquesta cosa perfecta que que es compon de tantes parts, de tants
elements individuals, que potser vnen de tot el mn. El vidre primssim, els fils fins de
dins, el metall del portabombetes vull dir tot el recorregut daquesta nica bombeta
que gran que s. Que lluny que hem arribat. Al capdavall, la cosa aquesta fa llum.
LA DONA:
O no.
Surt del lavabo i sasseu al llit al costat de lhome i es posa a fullejar un llibre o una
revista. Porta un neglig beix. s com ell, s cepada, per no grassa. Potser sembla
vulgar, per s que s prctica.
LHOME:
I el corrent. Pensa en el corrent que fa que sencengui. Ve duna central elctrica
dalgun lloc lluny daqu. Potser duna central nuclear. Amb urani. I lurani ve de
lfrica. O de Rssia. All, alg lha extret de la terra. Perqu aix sencengui. I ara
sha espatllat.
Ella continua llegint.
LHOME:
No tinteressa, aix? Hm? No tinteressa.
7.
Ell s una mica ms gran que ella. Est dret al seu costat sense tocar- la. La dona rossa
seu a lextrem del llit i noms porta roba interior, mentre que ell porta pantalons i
samarreta.
Ell la coneix poc, s la quarta vegada que se la troba en quatre anys. Ell s duna altra
ciutat. Com ja van fer lany passat, un cop acabada lassemblea anual han anat a prendre
una copa amb una colla de companys, coneguts comuns, per aquest cop han estat
parlant per primera vegada, i ara sn aqu.
Ell sempre la va trobar atractiva. Ja el primer any li va cridar latenci: el seu estil, el
seu aspecte. Aquest any la seva mirada s diferent. Ha canviat. Qua n han sortit del bar i,
al carrer abans dacomiadar-se, ell ha tingut la sensaci que, durant una fracci de
segon, ella no estava segura de qu fer, ell li ha preguntat si volia anar amb ell.
Ell t xit amb les dones. s guapo. A la ciutat don ve t una xicota fixa i, des de fa dos
anys, un fill. No s el tpic seductor, per enganya sovint la seva xicota, i ella ho sap.
Per aix ara lha tornat a amenaar amb deixar-lo definitivament i ell li ha jurat, poc

abans de marxar cap a lassemblea anual, que a partir dara li ser fidel, per en aix, no
hi pensa, en aquests moments.
Est insegur i es pregunta si no shauria dhaver despullat ms de pressa.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS:
No no he fet mai una cosa aix. Vull dir vull dir, des que estic amb ell, i ja fa molt
que estem junts, onze anys, per no he fet mai una cosa aix.
8.
Dos ballarins. Estan cansats. Sn dues criatures flexibles, cansades. Es troben al final
duna srie de representacions breus, per cansades; una gira de catorze actuacions a
deu pasos en dues setmanes. A les sessions dobles, hi deixen els ossos. Les niques
interrupcions han consistit en els llargs vols entre els llocs de representaci de la
companyia. Tots dos lluiten contra el canvi horari. Es coneixen prou b com perqu, al
vespre dun dia com aquests, no haver de parlar gaire. Tots dos fumen. Fumen
concentrats, i es belluguen amb compte, el mnim, com si encara tinguessin por de ferse mal, i aix que ja tenen al seu darrere lltima representaci de tot la srie. Ara
noms han de pujar a lavi, dem, i anar cap a casa. Noms shan daixecar del llit,
dem, perqu tenen el vol a les set quaranta-cinc.
La tele parla en una llengua que realment no entenen. Els llums dels costats del llit
projecten dos petits semicercles de llum a la paret. El llum de peu del rac de lhabitaci
projecta un cercle de llum al sostre.
9.
LA DONA AMB EL DIARI:
Un cop vaig veure, quan encara era una nena, una pellcula a la tele, una pellcula de
dibuixos animats. Era un dissabte a la tarda, a lhivern, i la pellcula em va entusiasmar.
Era dun grill o una llagosta, per no era el grill de Pinotxo, no era cap pellcula de
Disney.
Aquella llagosta anava cap a un lloc qualsevol, a una ciutat, i tots els altres animals se li
afegien i lacompanyaven. Almenys aix s el que recordo. Per no sabia el ttol exacte
de la pellcula, una cosa com ara Hoppity. Hoppity me nhe recordat durant anys.
Pausa breu.
I ara llegeixo casualment al diari que avui fan la pellcula a la tele. Quan he vist la foto,
ho he sabut de seguida: aquesta s la pellcula: i el ttol original s, efectivament,
Hoppity goes to town. Hoppity he recordat aquest nom realment durant anys per
potser seria millor que no mirs la pellcula. Potser no s tan bona com recordo...
No s aquesta histria de lescarabat verins que ha sortit del no-res, mhi ha fet
pensar. Com arriben de cop i volta els insectes a la ciutat. B. No s si mirar la
pellcula. No s.
10.
Primer pensava que no en gaudiria, per llavors, mentre ho feia, li va agafar un desig,
sorprenent per a ella mateixa, un desig d'enganyar que fins ara li era desconegut, que ni
tan sols havia sospitat. Mentre lestrany dormia amb ella, per primer cop era conscient
del que estava fent, del que estava destruint en aquell moment, i all la va excitar, tot i
que alhora li agafava por della mateixa. Va agafar por que no hi hagus mai ms un
cam de tornada, i aquella irrevocabilitat encara lexcitava ms.
Jeu panxa enlaire. Els llums petits dels costats del llit encara estan encesos. No est
segura de si ell dorm realment, per tampoc no ho vol saber. Ella est desperta. Est

desperta i un altre cop serena. Daqu a uns minuts es posar la roba, i far venir un taxi,
si s que no nhi ha cap davant la porta, a baix, i anir cap a casa: al pis que comparteix
des de fa vuit anys amb el seu xicot.
11.
Sn dos, tot i que un dels dos podria fer la feina sol, per ho fan tot entre els dos. Tot i
que sn dos, noms un porta lescala amb qu dna cops al marc de la porta.
LAMPISTA 1:
Louis Armstrong.
LAMPISTA 2:
No.
LAMPISTA 1:
Un moment, - Leila.
LAMPISTA 2:
No.
LAMPISTA 1:
Leika.
LAMPISTA 2:
Leika era una gossa.
El ms gran dels dos puja a lescala i cargola una bombeta al llum del sostre que t al
seu damunt.
LAMPISTA 1:
Glenn Gold.
LAMPISTA 2:
No.
LAMPISTA 1:
John Glenn.
LAMPISTA 2:
Juri Gagarin.
LAMPISTA 1:
Juri Gagarin.
LAMPISTA 2:
Alo la meva copa pel Juri Gagarin, el primer sser hum que va anar a lespai.
12.
Ell no aguantava ms ser a la casa. Al pis on viu des de fa vuit anys amb la seva xicota.
Van renovar aquest pis plegats dedicant-hi molta energia i molt de temps. Ara s al mig
de lhabitaci, i no sap qu fer. Simagina que la seva xicota lenganya. Est fora segur
que t un amant, tot i que no nha donat cap prova.
Per, llavors, per qu continuar amb tot plegat? Per qu?
Era a casa i lesperava, per ella no venia.
Darrerament cada vegada ms ella arriba tard a casa. Llavors diu que ha anat al cine
amb una amiga i que desprs han sortit. Ell sap que ella lha enganyat, que potser fa
mitja hora encara estava dormint amb un altre home, per no nhi pot parlar. El fet que
lenganyi el deixa sense parla. Limpedeix, tot i que ell percep tots els detalls de
lengany. El llibre del costat del llit, que abans no hauria llegit:
Don ho has tret?
Del prestatge.
Des de quan tinteressa Grnewald?

Aquell vespre sha estat assegut a la cuina durant dues hores sense poder-se concentrar
en res, no podia parar de pensar que lest perdent o que ja lha perduda. Que sha
acabat desprs donze anys. Llavors ha ficat unes coses a la seva bossa desport i se
nha anat, per no haver desperar ms. De sobte, quan ja era al cotxe, sha posat furis
rpidament, per ara ja se li ha passat.
Sest dret al mig de lhabitaci, amb la bossa al costat, al terra; a la m, el
comandament a distncia. Fa zping amb tots els 30 canals, i els dos canals de
pagament, i al final apaga la tele. Llavors agafa la bossa i torna a marxar. Ni tan sols no
notar que he estat fora. Ni tan sols no ho notar.
13.
Tres monges. Sagenollen i resen. El que diuen no sentn gaire b, s una oraci llarga,
segurament cada cop tornen a comenar loraci des del comenament. Diuen loraci
plegades i malgrat tot cadascuna de les monges s ms amb ella ma teixa i el seu du que
amb les altres dues germanes. Les sllabes es desvien, no sonen alhora, sin una mica
transposades, de tal manera que al comenament no s fcil harmonitzar les sllabes
marcades i les no marcades de les frases de loraci, i ja quan hi ha les repeticions,
lestructura de loraci es va fent ms clara a poc a poc: on hi ha les pauses
respiratries, els inicis de frase, els finals de frase, el final de loraci, linici. Encara
que noms sentenguin parts de paraules, amb la concentraci de les dones i la llengua
entreteixida sorigina quelcom que es gronxa i alhora es tanca.
Un passatge de loraci que es repeteix s que sentn:
oh senyor
oh senyor
oh senyor
14.
LA DONA QUE CONTNUAMENT ES TRANSFORMA:
Adopto constantment una altra forma corporal. Em transformo. Diversos cops al dia. En
determinades circumstncies, fins i tot diversos cops a lhora. El moment i el tipus de
transformaci, no els puc determinar. Sempre sc una dona, aix s segur, i gaireb
sempre mantinc ledat biolgica, per pot donar-se el cas que ledat faci un salt. Fa dos
anys, a lhivern, durant unes quantes hores vaig ser una venedora del mercat duns
seixanta anys i, no fa gaire, durant vint minuts, una nena de set anys.
Normalment em desperto entre les set i les vuit com una dona dun metre setanta-dos
destatura. Peso uns seixanta-cinc quilos i tinc una cabellera espessa castany fosc. Per
ja de cam cap al metro pot passar que em transformi.
Jo mateixa no noto la transformaci en absolut, noms quan veig el meu reflex a la
porta automtica del vag de metro em crida latenci que sc totalment diferent de
quan mhe llevat, al mat.
Vaig cap a una cita als jutjats, en una bossa grossa porto uns arxius que em vull mirar
abans del procediment. Guanyar el cas, nestic segura. s ple, no tinc seient i magafo
amb una m a la barra al vag que trontolla.
Surto de lestaci de metro i sc als jutjats: al costat de ledifici dels jutjats hi ha un
hospital gran. Aquest cop noto com es duu a terme la transformaci, mencongeixo a la
mida duna ajudant de cuina asitica, porto una bata blau cel i una cfia, en aquests
moments faig la pausa de lesmorzar i estic fora fumant una cigarreta amb unes
companyes davant lentrada de mercaderies de lhospital. Ning no mentn, i jo
tampoc no entenc gaires coses. La nostra activitat actual consisteix a preparar 20000
patates per aquesta tarda.

Travesso la porta platejada amb el carro ple de safates i fico el carro a lascensor. 13:25
h, una emergncia a la sala doperacions 2. Anestesio com una centreuropea. Sota la
cfia i la mscara no em puc veure gaire la cara i el color dels cabells, gris-vermellsmarr, diria jo. Estic una mica massa grassa, i ara, a la tarda, desprs de tres hores
doperaci, tinc una gana increble. Un dels cirurgians em posa breument la m al cul.
Hi ha hagut dies que, amb la forma de tres dones, he tingut relacions sexuals amb tres
homes diferents.
Abandono la sala doperacions, tiro la bata doperar al cistell de la roba bruta i els
guants a les escombraries del costat de la claveguera i vaig a la cantina amb el meu
vestit blau danestesista. Sopa, carn picada, pding. Mestic engreixant massa, per en
sortir, encara agafo un tros de pasts de formatge.
Em quedo un moment a la petita floristeria i li venc un ram a un home dentre cinquanta
i seixanta anys. T lexpressi de la cara que tenen els homes quan les seves dones,
desprs de trenta o quaranta anys de casats, sn a lhospital de cop i volta i els homes
shan de rentar sols la roba.
I aquesta rosa, tamb, diu, magradaria regalar- la- hi. Passa sovint que a una li volen
regalar roses els homes, com a agrament o com a jo qu s qu, les seves dones shan
hagut de fer treure la matriu per tal daconseguir un ram i llavors van i et regalen una
rosa a tu. Al costat de la caixa hi ha el tros de pasts de formatge que alg mhi ha ficat
perqu mengi ms, a veure si mengreixo una mica, per no mentra. 18 h, plego
puntualment perqu vull anar al cine, sola.
Fora fa calor, a les terrasses dels bars, hi seu la gent i jo demano un caf au lait, mentre
es pugui seure al sol, mitja hora de descans, desprs continua, el llibreter de vell avui t
obert fins a les 22 h., perqu al mateix temps exposem quadres, som antiquaris i galeria
en un. Tinc una mica daccent i la gent ho troba simptic i sovint em poso els cabells
mit curts per darrere les orelles. Alg busca alguna cosa sobre laltar dIsenheim i com
que no tenim res daix, almenys miro al catleg el que hi ha. Ens posem a xerrar, s
agradable, i al final demana al restaurant espanyol del costat dues amanides i una
ampolla de vi negre que ens bevem entre els llibres i els quadres.
Quan he tancat la botiga, em fa un pet, per no men vaig amb ell, sin que vaig a la
parada de tramvia ms propera. Hi ha canvi de torns. Rellevo el meu company Mike.
Porto luniforme blau dels conductors de tramvia, sota la gorra em surten els llargs
rnxols rossos. Magrada conduir de nits, quan els carrers sn buits. El xerric del
tramvia. Les rodes que grinyolen als revo lts. I a dos quarts de sis sc a casa. Obro el pis
i miro al mirall. Davant meu hi ha una dona dun metre setanta-dos destatura amb els
cabells castany fosc.
15.
Des que est segur que la porta molts anys sent la seva xicota lenganya regularment, t
bsicament un objectiu: cardar amb una altra. Ha daconseguir una altra, per no una
prostituta. s clar que es tracta dagressi i de sexe, i sobretot es tracta dautovalorar-se.
T la sensaci dhaver-shi de tornar. Sha de demostrar que ho pot fer igual que ella,
que pot anar a parar amb una dona, que una altra es pot interessar per ell sexualment i
per aix busca amb vehemncia des de fa setmanes poder cardar. Malgrat tot, est en
situaci dautoobservar-se i es troba ridcul quan intenta quedar per a anar al cine amb
companyes de feina amb les qui els ltims anys no ha intercanviat ms que algunes
paraules. Tothom sap el que passa, pensa ell. Tothom. La dona que t al costat t vint- itants, o sigui, deu anys menys que ell. No pot deixar dautoobservar-se, pensa
constantment:
T deu anys menys que jo.

s pl-roja, prima, porta una faldilla curta, a la part de dalt, un top estret, escotat i una
jaqueta prima. Talons alts, arracades, bossa. De sobte, era al meu costat, a la barra, i em
va dir:
A tu, the vist jo en un altre lloc.
A mi, no mhavia cridat mai latenci, ni idea per es veu que treballem a la mateixa
zona. No a la mateixa empresa, no al mateix edifici, sin al mateix barri. O b s que s
li queden molt les cares, o b s que realment jo linteresso.
Diu: sem queden molt les cares.
Per potser s per mi.
Diu: sc estilista, per vull ser maquilladora. Al teatre o al cinema. Ets independent i
guanyes ms. Tot i que aquest no s el problema. De diners, ja en guanyo prou, fent
destilista. O sigui, que no s per aix. Per crec que en cinema o en teatre coneixes la
gent ms interessant. I, ei, realment les cares sem queden, tu nets lexemple viu, o no?
Exacte. I tu ets lexemple viu que sc cec.
No diguis aix, s desesperadament exagerat, no t cap importncia que no ten
recordis, de mi, per qu ho hauries de fer, jo tampoc no men recordaria, segurament,
per a diferncia de tu les cares sn la meva feina. Com s que saps jugar tan b a la
mquina?
Prctica. No soblida mai.
De veritat?
Tot i que fa anys que no hi jugo. Al poble don sc, els pares tenien un bar, i hi havia
una mquina, i el meu germ i jo sempre hi podem jugar gratis. Per desprs els pares
no feien ms que barallar-se, noms hi havia crits, i llavors la mare es va traslladar a la
ciutat amb nosaltres, amb els fills.
Pausa breu.
Jackpot.
Pausa breu.
Tens cotxe?
s clar.
Jo no.
No t res a veure amb la gent que conec habitualment. s quelcom de totalment
diferent, porta una vida completament diferent, per s atractiva, i s divertida.
16.
Una parella, sense fills, tots dos quaranta i molts anys, els agrada sortir.
LA DONA:
Creus que aquells dos ho estan fent en aquests moments? En aquests mateixos
moments?
LHOME:
Quins dos?
LA DONA:
Els de la barra.
Pausa breu.
LA DONA:
Els que desprs han estat jugant a la mquina.
LHOME:
Vols dir si estan cardant en aquests moments
Pausa breu.
LHOME:
s clar.

10

LA DONA:
Ho dius de deb?
LHOME:
Segur.
LA DONA:
Per si no es coneixien de res.
LHOME:
Potser s.
LA DONA:
No. Ell estava sol, i ella estava sola. Ho he vist perfectament. s increble, com ha anat.
LHOME:
Per qu?
LA DONA:
Aix, ja est: del no-res. Com preparat.
Pausa breu.
LA DONA:
Qu vol aquesta dell?
LHOME:
Qu vol aquest della?
LA DONA:
El que aquest vol della est clarssim. Aquest noms volia una cosa: sexe.
LHOME:
Aix, tamb ho volia ella.
LA DONA:
Per el paio t, com a mnim, deu anys ms que ella.
LHOME:
Sembla que, a ella, no lha pas molestada.
LA DONA:
Noo.
Pausa.
LA DONA:
De deb creus que ho estan fent?
LHOME:
Ella deixa que ell se li acosti, ell se la folla. En aquests segons. Ara.
LA DONA:
No.
LHOME:
Segur.
17.
s la quarta dona a la seva vida amb qui dormir, i la primera que noms fa dues hores
que coneix. Era al seu costat, al bar, i sha posat a jugar a la mquina.
Encara no es pot creure que hagi vingut. Per ella est b, est a gust, riu molt. Els dos
estan una mica beguts, per no borratxos. Ella fa un glop de lampolla de xampany que
ha comprat abans en una estaci de servei i desprs la deixa a terra.
Es gira cap a ell i ell se lacosta. Es besen intensament. Mentre es besen, ell li posa les
mans sota el top, i ella li treu la camisa de dins dels pantalons. Es despullen mtuament
tot el que poden.
LA DONA PL-ROJA:
Espera.

11

LHOME:
Qu passa?
Fa un altre glop de xampany, li ofereix lampolla, ell tamb fa un glop, li torna
lampolla, ella fa un altre glop, encara, i deixa lampolla, i continuen.
Cauen despullats damunt el llit i comencen a cardar intensament. Incls llavors, ell
encara no sho pot creure, encara pensa: no pot ser, no pot ser, cada any que ella s ms
jove que jo, lhi noto a la pell.
18.
LHOME DEL PLANISFERI CELESTE:
No hi ha dubte: nhi ha prou amb una ullada al cel nocturn estelat: aquesta multiplicitat
infinita ning no pot afirmar amb certesa com i per qu sha originat tot aix, com ha
nascut aquest univers, per una cosa s segura: no estem sols. No estem sols.
En algun lloc, all fora, hi viuen ssers intelligents, i algun dia, si s que lsser hum
no sha exterminat daquest planeta, coneixerem aquests ssers. I no podrem deixar
dadmirar-nos quan ens trobem al davant de formes de vida que ni tan sols no ens hem
imaginat.
19.
Lhome acaba darribar, ha penjat les seves camises i el vestit. Quan va cap al la vabo,
descobreix el quadre que hi ha penjat al costat de la porta del lavabo. Shi queda al
davant.
Un pster, una reproducci no gaire bona.
Coneix aquest quadre, en va veure loriginal fa molt de temps, i el sorprn tornar a
veure aqu el quadre.
No s cap quadre conegut. Cap quadre dels que et trobes a calendaris o llibres de
fotografies. El petit format de la reproducci sembla idntic al de loriginal. Que ell
recordi.
El quadre mostra els meandres dun riu, uns marges verds, unes cases blanques al peu
dun pont de ferro amb diverses columnes elevades. Havia oblidat que, de fet, es
tractava dun pont de tren, en la seva memria tamb podia haver estat un viaducte, per
aqu hi ha un tren que travessa el pont. Al cel blau, altrament sense nvols, hi ha el
vapor de la locomotora.
I lextraordinari s... no... jo volia aqu hi ha un quadre
Pausa.
S, vull dir, un quadre que ja he vist abans.
Pausa breu.
No ho s.
Pausa breu.
No s.
S, el conec, per no s
Pausa breu.
Amb tu?
Pausa breu.
No s. No tinc ni idea donNo sap el nom del pintor, i tampoc no sabria dir de quan s el quadre, per sen recorda,
del que va pensar quan hi va ser al davant per primer cop: dabans de la
industrialitzaci, va pensar, sense saber per qu.
Era dabans de la indus trialitzaci, i avui segur que aquest lloc del costat del riu s molt
diferent, avui segur que aix s ple, hi ha bugaderies, fbriques, qumica.

12

Pausa breu.
Ni idea. Potser.
Pausa breu.
Quan vam anar a Frana. Pot ser, tampoc no s tan important.
Encara que no ho vulgui reconixer: sen recorda exactament, del dia que va ser davant
el quadre, a Nova York. Estava sol. No li vol dir a la seva dona que hi va estar sol. La
idea gens tpica dell danar a un museu dart a la tarda, en una ciutat estrangera, segur
que la faria sentir insegura. Ell no vol fer-li mal, perqu ella notaria instintivament que
ell, aquella tarda al museu de Nova York, sho va qestionar tot, el matrimoni, la
famlia, la feina, la seva vida completa. Durant unes quantes hores va considerar deixar
la seva dona.
Pots
dem al mat podremPausa.
Estava sol, tenia temps i en el recorregut pel museu mirava ms dordenar les idees que
no pas dinteressar-se per les pintures, per aquest quadre li va atreure la mirada, li va
cridar latenci. Havia llegit a la placa del costat del quadre on i quan i qui lhavia
pintat, i ara sen recorda, que llavors es va quedar sorprs. Es va quedar molta estona
davant el quadre, igual que ara. No sen podia apartar. El quadre el tenia captivat.
20.
LA DONA PL-ROJA:
Al cap de 45 minuts sha acabat tot, jeu al meu costat. Per ha estat b.
Entro a lhabitaci i lluito contra limpuls de treurem aquestes sabates altes. Mestic
all esperant que ell faci el segent pas. Jo podria fer el segent pas, magradaria
despullar-me i deixar- me follar, per vull saber com fa el segent pas ell. Vull saber
com el fa. De moment, ja ha esbrinat com es tanca la porta amb clau des de dins.
Llavors macosta a ell sense dir paraula i em fa un pet.
Em posa les mans sota el top, va directe als pits.
Espera.
Qu passa?
Faig un altre glop del xampany que hem comprat a lestaci de servei de cam cap aqu,
li dono lampolla, faig un altre glop encara, llavors continuem magrejant-nos i ens
despullem mtuament. No he dormit mai encara amb un home tan gran, trenta-i-tants o
una cosa aix, potser mha mentit i ja en t quaranta. Sel nota diferent dels altres nois
amb els qui he tingut aventures. s ms ample, no tan ferreny.
Em vol posseir de veritat, sem vol follar de veritat, i tota lestona que penso, potser,
potser algun dia arribo a entendre per qu a algunes persones els resulten tan fcils les
coses, per qu sn les que guanyen diners i per qu tenen la feina que sempre han volgut
tenir, mentre que altres no sen surten, senzillament no hi arriben. Sempre havia volgut
follar amb un home aix, observo aquests tios, des que treballo al sal de bellesa de la
cantonada.
- saps, al sal de bellesa de la cantonada,
aquests homes amb vestits lleugers que al migdia demanen un entrep i un caf.
Sempre mhavia preguntat quina mena dhome sn, tenen un poder determinat, una
presumpci, tot els resulta molt fcil, o almenys aix sembla. Sn molt diferents dels
tios amb els qui normalment em relaciono, amb els qui vaig anar a escola. Aquests
tenen problemes. No troben feina. O sn pares als vint- i-pocs o es comprometen durant
deu anys o mamen com uns bojos. Dels nois que anaven amb mi a lescola ja fa temps

13

que no tots tenen feina, i els que en tenen es tornen idiotes, com si haguessin perdut la
illusi.
Els tios de la zona on hi ha el sal de bellesa sn diferents. Ms grans. Porten cotxes
bons. I aquest mat he susps per tercera vegada la prova del carnet de conduir, les
prctiques, no la terica, la terica no s cap problema, per sense cotxe no es va gaire
lluny, quan, com jo, es vol arribar al cinema, una maquilladora ha de ser ja a les cinc del
mat a rodatge amb lautocaravana de lHymermobil, i sense carnet de conduir, daix,
res. Desprs, he plorat damagat al sal de bellesa, al vter, perqu pensava que potser
sc com els nois de la meva escola, que no se nhan sortit, potser et quedes aqu
tancada, i al vespre, desprs de plegar, he anat a un dels bars de la cantonada, perqu
volia esbrinar com sn aquests tios, com porten el fet que tot els resulti tan fcil, i a
sobre hi havia una mquina de jocs, encara que no hi pints res, per als del local els
semblava gracis i fa segles que no hi jugo, perqu en realitat em recorda una poca
horrible.
Em prenc dues cerveses i de sobte madono que all, a un metre de distncia, hi ha un
tio, exactament un dels que deia, fins i tot em sona, i mhi he adreat.
Tens cotxe?
Per qu?
Perqu hem anat a peu.
Pausa breu.
S, en tinc per qu ho vols saber
Pausa.
Perqu s. Ja the dit que vull acabar al cinema.
s clar.
De maquilladora.
Pausa breu.
Per no s tan fcil arribar- hi.
21. Des de lltima assemblea anual shan vist unes quantes vegades. Tenen com una
aventura, es veuen cada dues o tres setmanes, i mentrestant es truquen el mnim
possible, i les seves converses sn ms aviat de naturalesa organitzativa. Quan es veuen,
dormen plegats, abans, de vegades van a menjar o al cinema, de vegades no.
Ell s duna altra ciutat; ella sap que abans daquestes trobades nocturnes ell li diu una
mentida a la seva xicota que ha tingut un fill seu fa dos anys; diu una mentida fins i tot
quan marxa de nits, o a primera hora del mat. Per aix, a ella, li s igual.
Ella ja no tenia ganes de dir mentides al seu xicot, perqu sabia que ell ja ho sap
igualment i perqu ella no volia enganyar- lo ms del necessari.
Laltre home, el company de feina duna altra ciutat, el que sempre va trobar atractiu,
ara li diu el suport, amb la qual cosa no parteix de la base que ella i el seu exxicot es
tornin a ajuntar.
Ella i el seu xicot van estar onze anys plegats, totes les evolucions decisives de les seves
vides, les havien preses plegats des de lescola, havien compartit totes les experincies
o gaireb totes fins al final. Ella era al seu costat quan ell va fer carrera i, de la mateixa
manera, ell va compartir i donar suport a tots els passos de levoluci professional della
i, injustament, ella sempre va tenir la sensaci com si es tracts secretament en tota
aquesta uni de construir dues biografies separades, com si els esforos comuns noms
servissin per a perdres un dia ms fcilment de vista, i aquest punt, encara que el seu
xicot no hi hagus pensat mai, ja ha arribat. Ella t prou diners i prou amics, ara ha
marxat de casa; ell va dir que volia quedar-se el pis. La major part dels mobles, els
vindr a recollir ella ms tard, quan sigui, si s que ell no els hi llena un dia

14

directament al carrer, per ell, aix, no ho faria mai tampoc ara, no sense avisar- la,
daix, nest segura.
Viu a casa duna amiga a qui li sobra una habitaci. Sentenen b, cuinen plegades,
miren totes dues la seva srie de televisi preferida; si no tenen gaire feina, surten. Es
coneixen des de fa uns anys i tenen moltes coses a explicar-se. Sovint se sent com quan
estudiava. Lnic que quan estudiava ja estava amb el seu xicot, lhome que ara ha
deixat.
No nest segura, del que fa ell ara si ha conegut altres dones, si ja tenia una relaci fa
temps, abans que ella ho fes i en tragus les conseqncies: seria tpica, aquesta
covardia, per no ho creu. No creu que en tingui una altra, ara, no sho pot imaginar;
pensa que no s daquests. No s daquests.
Ella hi s i no hi s. Sap com evolucionar aquesta trobada, s la quarta o la cinquena.
Sap el que ell explica, el que explica ella gaireb sempre t a veure amb la feina, i
llavors sen van al llit plegats. No tant. Ja no.
Era lexotisme, la novetat, tamb lengany, el que feia atractiu lhome, la possibilitat
una vida diferent, desconeguda encara per a ella, per ara de cop ja no sap realment qu
fer aqu. De sobte, tot plegat li resulta vacu, fingit; coneix aquests seus canvis abruptes
dnim ltimament. Ja no t ganes de dormir amb ell, per qu hi fa, si no, aqu.
Malgrat tot, no es decideix a marxar.
En comptes daix, explica lltima conversa amb el seu xicot, una conversa que ha anat
igual de malament que totes les converses que ha tingut amb ell darrerament. Havia anat
a recollir unes coses, i ell era a casa, curiosament, tot i que no havien quedat.
Segurament la deuria esperar, van xerrar i van beure massa.
- I la meva vida est tan buida, que volia mossegar la superfcie de conglomerat de la
taula de la cuina, havia dit ell.
Per, aix, tu no ho vols sentir.
No.
No ho hauria dhaver dit, aix.
En el moment en qu ella ho pronuncia ja sap que ha estat un error parlar-ne. Qu, error;
sap que a partir daquest moment ja no pot continuar com fins aleshores, i sap que ell
pensa igual, encara que no ho digui. Se sent miserable, una merda.
Ella no li trucar ms, a ell, i t la sensaci que ell tampoc no ho far.
22.
Un riu. Cants docells, llum de tarda. Un pont, unes cases. La resta, silenci, cap barca.
Lhome coneix lescenari.
Per de qu?
Al llarg del cam estret. Papallones, llagostes. Veus llunyanes de dona. s un viaducte?
Un soroll, el soroll lluny duna mquina. Don surt? No es pot localitzar, cap vaixell de
riu, cap barca de crrega. Cap avi. Avi? Ms endavant al llarg del cam cap a les
cases, un dia sense nvols. El lleu soroll de laigua que passa lentament i el soroll de la
mquina, que es fa ms fort. Les cases sacosten, pas a pas. Una altra papallona, molt
grossa i groga. Immensa, feia molt que no veia un papall tan gros.
Les cases, el riu, les veus. El pont, i aleshores:
un tren, un tren en ple moviment, aquest era el soroll! Un tren passa corrents en ple
trajecte per damunt del pont, i la columna de vapor de la locomotora s al cel blau.
Pnic. Girar-se. Per aqu no hi ha res, noms el riu, un altre revolt en la llunyania, el
tals dels marges es fa encara ms inclinat, i el cam desapareix rere un grup darbres.
Cap llum, cap mirall, cap cortina, cap catifa, cap equipatge. Cap quadre. No es pot
tornar, no es pot tornar al punt de partida, les passes es fan ms precipitades.

15

Aqu? Aqu? Deu haver sigut aqu. Per aqu no hi ha res. Noms un papall. El tren ja
fa molt que no hi s. Gaireb no se sent. Tornar-se a girar, tornar a les cases. No pot ser,
aix. Veus? Hola? Que em sent alg? Hola?
23.
Tots dos tenen trenta- i-tants anys, en fa cinc que es coneixen, per fa dos anys ella va
tenir una aventura fora evident amb un altre home. Tot i que ell la va aconseguir
recuperar, aquesta histria continua enfosquint llur vida en com. El mal s massa gran,
la desconfiana, lautoodi. Malgrat tot, continuen plegats.
Havien sopat plegats, hi va haver baralla o com a mnim lambient estava tens. En
aquest estat van anar a una festa duns amics della.
PHILIPP:
La Suzanne Peshette: saps, no ha fet mai res de bo, mai, i en canvi s la millor de tota la
pel lcula, s millor i ms interessant que la Tippi Hedren, ms abismal, saps qu vull
dir? Per una dona com Suzanne Pleshette, al cinema daquella poca, no hi tenia
cabuda. Si no, hauria sigut una estrella mundial. Una estrella com la Shirley MacLaine.
SUSANNE:
Per qu, per si el Hitchcock li va donar un paper.
PHILIPP:
El Hitchcock noms agafava rosses tenyides. Quin paper important hi fa la Pleshette, a
la pellcula? De qu fa? De mestra. I, malgrat tot, aconsegueix transmetre una mena
totalment diferent de sexualitat. Per no li van donar cap oportunitat. Cap oportunitat.
Ella es coneix aquestes histries, les teories dell sobre la Tippi Hedren, la Shirley
MacLaine i sobre la Suzanne Pleshette, la mestra morena del Ocells de Hitchcock, i
no les pot sentir ms, per sap que ser difcil canviar de tema sense que hi hagi merder.
De tota manera, li agradaria barallar-se, o fer la maleta i fotre directament el camp, per
est cansada i una mica beguda.
SUSANNE:
Escolta, perdona que tinterrompi un mome nt, perdona, per s que, si no, no em puc
concentrar, s que no mho puc treure del cap, com es diu aquest tio que treballa per a
aquesta meganotaria, aquest amb el que hem estat xerrant, Marcos o Carlos?
PHILIPP:
Largent? Carlos.
SUSANNE:
Carlos. No Marcos.
Pausa breu.
SUSANNE:
s clar, Carlos. De cop, estava tan borratxa, tan pet, que em sembla que li he estat dient
Marcos tota lestona sense voler. Primer, no se nha adonat, crec; per desprs es reia de
mi.
PHILIPP:
S?
SUSANNE:
S, res dolent, per quina vergonya. Marcos.
PHILIPP:
Potser s que estava lligant.
SUSANNE:

16

Qu? Per si tu eres a tres metres, i a ms, sabia que tu i jo estem plegats.
PHILIPP:
No s si tenia clar que estem plegats.
Pausa breu.
PHILIPP:
S? Ho tenia clar? No nestic segur.
24.
Esperava a laltra punta del mn. Estava expectant, cercant, i ara s aqu. Aquest
Organisme surt del no-res, dun mn en qu lsser hum no hauria pogut entrar amb
cap de les seves sondes. LOrganisme s una formaci biolgica complexa, una espcie
fins aquests moments desconeguda a la terra, i s immensament agressiva, mortal.
LOrganisme s sord. Ve dun mn totalment silencis. No distingeix entre matria
animada i inanimada, per veu ones sonores. Les veu, per no les sent. T la possibilitat
de seguir pticament ones sonores, sorolls, fins al seu origen, i cauteritzar mortalment la
font sonora en qesti de segons. s un reflex gaireb automtic de lOrganisme.
LOrganisme considera tota font sonora com una amenaa, i amb les fonts sonores
orgniques reacciona de manera immediata i absolutament mortal. Durant un temps,
lOrganisme corria el perill daniquilar-se a ell mateix, ja que a latmosfera terrestre
ell mateix produeix sorolls visibles per a ell, per va aconseguir sobreviure amb aquesta
nosa constant. Shi va adaptar. s intelligent i altament perills. De la mateixa manera
que no pot sentir les ones, per s que les pot veure, lull hum no pot veure
lOrganisme, per s que el pot mesurar. El metabolisme de lOrganisme produeix una
radiaci radioactiva mnima.
Com que lOrganisme no distingeix entre matria animada i inanimada, percep la terra,
en comparaci amb el seu propi planeta, com una construcci complicada de diversos
mduls, en part mbils i en part immbils. Lsser hum, que ell considera un dels seus
enemics en tant que productor continu dones sonores, per a lOrganisme s,
senzillament un mdul mbil.
25.
ISABEL:
Quin dia ms llarg.
GEORG:
Quin dia ms llarg.
Pausa.
GEORG:
Per fi ja mhe tret la cosa aquesta.
ISABEL:
Quina cosa?
GEORG:
La corbata.
ISABEL:
Et quedava b.
GEORG:
Apa!
ISABEL:
Que s.
GEORG:
Com ja saps, s lnica corbata que tinc.

17

ISABEL:
Et queda b. Amb el vestit.
GEORG:
s la primera vegada que mho poso.
ISABEL:
El vestit? Ximpleries.
GEORG:
La corbata.
ISABEL:
Estaves guapo.
GEORG:
Aquesta corbata, me la vaig comprar fa anys en canviar davi a laeroport de Viena.
ISABEL:
Ah s? No ho sabiaGEORG:
Es veu que em feia falta, per al final no me la vaig posarISABEL:
Estrany, per et queda b. De veritat.
Pausa.
ISABEL:
I ara s sota terra.
GEORG:
Mmh.
ISABEL:
Pobra dona.
GEORG:
Ja.
Pausa.
GEORG:
Imagina-thoISABEL:
El qu?
GEORG:
Ara, aquest cos fred s sota terra. Enterrat.
ISABEL:
Para. s morta.
GEORG:
I els cucs i les larves comencen a menjar-se- la.
ISABEL:
Para.
GEORG:
S ara mateix. Mentre nosaltres som aqu, aquestes bestioles comencen a menjar-se-li
el cos. Ja han comenat.
ISABEL:
Prou!
Pausa.
ISABEL:
Em fars un favor?
GEORG:
Mmh?

18

ISABEL:
Tencarregars que no menterrin mai dins dun tat?
GEORG:
Dacord.
Pausa.
ISABEL:
O noPausa breu.
ISABEL:
O no. La veritat s que no s pas mala idea.
26.
Den de lltima assemblea anual shan vist diverses vegades. Tenen com una
aventura, es veuen cada dues o tres setmanes, i mentrestant es truq uen el mnim
possible. Quan es veuen, dormen plegats, abans, de vegades van a menjar o al cinema,
de vegades no.
Ell s duna altra ciutat; i tot plegat li comena a resultar massa complicat. A poc a poc
es pregunta si val la pena tot aquest merder, qu s el que realment li agrada daquesta
dona. Al comenament, el desig que ella tenia de fugir de la vida que havia dut fins
aleshores convertia el sexe amb ella en una experincia sorprenent fins i tot per a ell,
per aix ja ha canviat.
Ella ha deixat el seu xicot, ha marxat de casa, ara viu amb una amiga. Ell nota que ella
sallunya, que ell, a la vida della, ha complert durant un temps breu una funci que ara
ja no se li demana, ella ja busca una altra cosa sense tenir present com ns de lluny,
encara. Ella est, pensa ell, distant della mateixa sense saber-ho, per aquesta evoluci
ja li est b, a ell. Dormir amb ella, segurament per ltima vegada, creu ell, i suposa
que ella pensa igual.
Vol deixar aquesta aventura, i a ella tampoc ja no li cal. Ell haur estat el primer duna
llarga llista dhomes amb els qui ella haur tingut aventures, i en aquesta llista tamb
apareixer lexxicot, lhome amb qui es va estar onze anys des de lescola, pensa ell.
Potser tornaran a estar plegats, tot i que ell ms aviat creu que no ser aix.
- I la meva vida est tan buida, que volia mossegar la superfcie de conglomerat de la
taula de la cuina, havia dit ell.
Per aix, a ell, no li interessa. Aquesta frase de lexxicot della, ell no la troba ni
graciosa ni tris ta ni res. No la vol sentir. Sobretot el que no vol s enaltir-se per damunt
de lemoci privada dun estrany ni de lhome ni della. Senzillament, no li interessa.
No est massa segur si ella sha posat a plorar i sap que ell ja no li trucar ms.

27.
EL POLICIA:
Quan va saber dell per ltima vegada?
LA DONA:
Per si ja li ho he dit.
LALTRE POLICIA:
Torni- ho a dir.
LA DONA:
Em va trucar.
EL POLICIA:
Quan?

19

LA DONA:
Fa cinc dies.
EL POLICIA:
Fa cinc dies.
LA DONA:
S.
EL POLICIA:
Per qu no ha vingut abans a veurens?
LA DONA:
No sabia qu fer.
EL POLICIA:
Ah.
LA DONA:
I no puc marxar tan de pressa. Els nens, la feina. I no hi havia cap vol.
LALTRE POLICIA:
Tamb hauria pogut denunciar la seva desaparici on viu.
LA DONA:
Ja.
EL POLICIA:
Per qu no ho ha fet, aix?
LA DONA:
No s.
Plora.
LA DONA:
Tenia lesperana que diria alguna cosa.
Pausa.
LA DONA:
O que seria aqu.
Pausa.
EL POLICIA:
Aix doncs, ell li va trucar, a vost. Des don li va trucar?
LA DONA:
Des daqu, va dir que trucava des daqu.
EL POLICIA:
I qu va dir?
LA DONA:
Res, vull dir, no gaire cosa.
EL POLICIA:
No gaire cosa? Qu vol dir aix?
LA DONA:
Va va parlar dun quadre. Dun quadre daqu. Que ell coneix. Vull dir que ja lhavia
vist abans.
EL POLICIA:
Que ja havia vist abans el quadre. Aha.
Pausa breu.
LALTRE POLICIA:
On?
LA DONA:
El qu?
LALTRE POLICIA:

20

On havia vist abans el quadre?

LA DONA:
No sen recordava, daix. No nestava segur.
LALTRE POLICIA:
Aha. I vost? Havia vist abans el quadre?
LA DONA:
Crec que no.
Pausa breu.
EL POLICIA:
Quan va ser, doncs?
LA DONA:
El qu?
EL POLICIA:
La trucada. Quan li va dir que el quadre li sonava.
LA DONA:
Fa cinc dies, al vespre.
LALTRE POLICIA:
s veritat, va trucar des daqu, ho hem comprovat amb la collaboraci de recepci.
Per ha fet altres trucades a lestranger. s aquest el seu nmero?
LA DONA:
Aquest, s.
LALTRE POLICIA:
I aquest? El coneix, aquest?
LA DONA:
No.
LALTRE POLICIA:
Aha.
Pausa breu.
EL POLICIA:
Aix potser s un punt de partida.
LA DONA:
Qu vol dir, aix?
EL POLICIA:
Potser lha deixada.
LA DONA:
Per qu ho hauria de fer?
EL POLICIA:
Es dna sovint.
LA DONA:
Per t totes les coses aqu. El vestit penjat a larmari. Hi s tot.
EL POLICIA:
Es dna sovint.
28.
PHILIPP:
Vas voltant, en aquestes festes, i xerres i xerres. I sempre expliques les mateixes
histries. Limportant s trobar alg que encara no les conegui.
SUSANNE:

21

Aix s que s una bajanada, he estat conversant, perqu resulta que puc, resulta que
puc, el contrari que tu, conversar b i espontniament.
PHILIPP:
Tu no converses, tu expliques durant hores coses que en realitat no interessen a ning.
Ni tan sols no tadones que la gent del teu voltant es posa nerviosa, que en el millor dels
casos comencen a divertir-se perqu tu senzillament no vas al gra.
SUSANNE:
S, es diverteixen, i saps per qu: perqu em troben graciosa, perqu sho passen b amb
mi.
PHILIPP:
Es diverteixen perqu ests borratxa i no ho notes. A veure si pots resumir, breument,
una histria en tres frases, a veure si pots llavors els teus interlocutors tamb hi diuen
la seva. O no? No thas adonat mai que els altres no diuen mai res quan tu converses
amb ells?
SUSANNE:
Com si les teves coses fossin interessantssimes: noms cal que escolti dos segons, dos
segons, mentre espero les begudes al bar, el que li expliques a la dona de la universitat, i
ja ho s:
el monleg de les dones injustament oblidades de la histria del cinema, un tema
interessantssim, sembla molt important, molt intelligent i culte, tan interessat en els
costats foscos de la cultura de masses.
PHILIPP:
Aix s una bajanada com una casa.
SUSANNE:
-i no s ms que pura fatxenderia, fa cinc anys vas explicar exactament el mateix, lnic
que ara ja has perfeccionat tant el numeret que ja saps amb anterioritat quan v nen les
preguntes, i per aix tota la xerrameca sembla realment una conversa29.
EL GRILL:
De sobte men recordo, de tot: de tot, de cada detall, de cada moment especfic de la
meva vida, men recordo tot duna: de cada conversa, de cada paraula, de cada so. En la
meva memria, puc anar a parar all on vulgui, a cada lloc on he estat
al Seeburger See, daqu a tres dies faig sis anys. Fa calor, ple estiu. Sc a laigua i faig
veure que sc un cocodril. Noms els ulls sobresurten per damunt de laigua. Sento com
canten els ocells. s la tarda.
Les meves dues tietes han vingut a veurens, les dues germanes de la meva via, que fa
dos anys que va morir.
Tamb men recordo, daquell dia, quan a les set del mat va sonar el telfon i el pare
estava dret al passads, en pijama. Va penjar i li va dir a la mare: Era lhospital, la mare
sha mort. Va dir la mare, per era la mare della, no dell.
Per, daix, ja en fa anys, ara s estiu i han vingut a veurens les dues tietes, la mare
havia proposat, anem de picknick al llac, i les dues tietes nestaven entusiasmades.
Sc dins laigua, i al costat hi ha les tres dones assegudes, xerren, amb el caf del
termos i el pasts. Malgrat la calor, prenen caf. Com la mare, les tietes tamb estan
obsessionades amb el caf. Sento llurs veus. Laigua s freda, les ties via riuen.
Aquella tarda em posen, per les meves cames de nena, llargues i primes, el malnom que
ja no mha abandonat mai: el grill.

22

Les meves ties via sempre reien molt, reien tot el dia i cantaven canons de missa que
se sabien de la infantesa, sempre estaven de bon humor o almenys aix s com jo ho
vivia.
Les dues havien perdut molt dhora el marit, massa dhora, i daleshores en no
shavien tornat a casar.
Les dues no tenen fills i per aix em sento especialment important com a nt de la
seva germana, la meva via.
Desprs de la inesperada mort dels dos marits, que es va produir amb una diferncia de
pocs mesos, les dues germanes es van quedar plegades, fins i tot vivien plegades, i ms
tard es van comprar amb els seus estalvis una caseta modesta amb un jardinet. Es van
quedar plegades tota la vida fins que una delles va morir als setanta-i-pocs, i laltra, la
tieta Riecke, com li deien, es va quedar sola a la caseta.
Mentre la tieta Riecke encara podia viatjar, ens venia a veure sovint, i la mare i jo
anvem sovint a casa seva, ja que en algunes coses necessitava ajut, sobretot amb el
jardinet, que sestimava molt.
s com si la veis, a la cuina de casa seva, fent-nos caf. Cantant les mateixes canons
que sempre cantava amb la germana, com aquell dia al Seeburger See, i de vegades la
mare shi afegia. Jo tamb conec les canons, per no puc cantar perqu no me nhe
aprs mai la lletra.
Era setembre, el mes abans jo havia fet els catorze, la mare era a la casa, per a trucar per
telfon, i nosaltres rem al jard, assegudes en cadires que ballaven, entre les roses i les
dlies, que en tenia moltes.
- El ms important a la vida s el sentit de lhumor, em va dir, de cop, aparentment
sense que vingus a res, el ms important a la vida s el sentit de lhumor, i qui no sap
riures dell mateix, no en t gens. I la gent que no t sentit de lhumor, va dir desprs
duna pausa breu, sempre hem mirat devitar- la. Perqu et fa mal.
Va ser lltima vegada que la vaig veure, amb la brusa de flors que la mare li havia
portat, li fa falta una brusa nova, i ja no va mai a comprar, tot i que encara viu sola. Diu
que ja no li fa falta res. Aix em va dir aquell dia, com per a acomiadar-se. El ms
important a la vida s el sentit de lhumor, i qui no sap riures dell mateix, no en t
gens.
Pausa breu.
I la gent que no t sentit de lhumor, sempre hem mirat devitar- la. Perqu et fa mal.
Aquest record de la meva tia via mha seguit tota la vida, la veia davant meu al seu
jard, i s que hi vaig pensar exactament quan molt ms tard, als 52 anys, era davant el
meu home que no em volia deixar marxar per la porta del pis. Era davant meu,
desquena a la porta, i deia: no permetr que ten vagis, i jo deia: i tant, que s, aix
no, no ho podrs evitar, ho saps tan b com jo, perqu no pots quedar-te aqu palplantat
per sempre.
30.
GEORG:
La Carrie s escriptora, ara; ho sabies?
ISABEL:
Qu, la Carrie?
GEORG:
S, la Carrie.
ISABEL:
La Carrie per si sempre va ser una pocapena.
GEORG:

23

I s que ho s, per ara s escriptora, t un llibre, i fa lectures a llibreries, etctera. s a

tot arreu. Escriu sobre olors i aquestes coses. Vacances al sud dEuropa.
ISABEL:
Mmblmblffschm
GEORG:
Qu? Qu has dit? No the ents.
ISABEL:
Mmblmblffschm
GEORG:
Ei, recorda: les consonants, les consonants, has daprendre a valorar-les, sn un regal de
du per a la nostra llengua.
31.
LHOME AMB EL MANUSCRIT:
Una tempesta de foc correr per les nostres valls com per una xemeneia, i no quedar
res dret, res. Res no s etern, i res no es mant com s. Ara encara les nostres poblacions
estan en pau, els prats sn plens, per un dia els armaris curulls esclataran, els plats
sesquerdaran i les cassoles petaran, els nens es cremaran i aix ser noms terra
cremada en la qual no hi haur cap casa dreta i no hi creixer res, i les nostres riqueses i
les riqueses dels nostres avantpassats estaran perdudes, i nosaltres ja no hi serem, i de
tot el que rem noms en quedar com a testimoni el desert de la destrucci, ni tan sols
no quedar el record, noms el no-res, ni tan sols el dolor, car no quedar res desprs
daquella tempesta, i ja res no ser com abans.
32.
PHILIPP:
Vull dir, s que s un acord, aix, ens coneixem, estem plegats, de tant en tant fins i tot
resulta dormim plegats, com a mnim dormim al mateix llit, tal com jo ho veig, aix s
un acord, i aix implica que marxem plegats de la festa.
SUSANNE:
Per per qu, si tavorreixes, per qu no agafes un taxi i ten vas.
PHILIPP:
Aix s ridcul, ets a punt dexplicar la histria ertica a lavi per tercera vegada
SUSANNE:
I qu? I qu? Aix s cosa meva i prou
PHILIPP:
i mentrestant no pares de fotre- li al vi, i no te nadones, que la gent vol marxar.
SUSANNE:
Aqu no volia marxar ning. Tu eres el que volies marxar. Per si tot just ara
comenaven a ballar. Qu et creus que est passant, all? Volien passar-sho b i no
parlar de cinema
PHILIPP:
Aix s una bajanada total. Tothom deia poca-soltades.
SUSANNE:
Doncs, per qu no has agafat i has marxat? Vols que tho digui jo? Vols que et digui per
qu no has agafat un taxi? Perqu no podies suportar la gelosia, perqu tenies cangueli
que pogus fer res amb ladvocat argent.
PHILIPP:
Aix no tho creus ni tu, mare meva, aix no s ms que el tpic dun tpic.
SUSANNE:

24

Per el tpic t titola. Tu ten podries haver anat amb aquesta Silke de la universitat, la
que thas estat treballant tota la nit. Perqu no sc idiota.
Pausa breu.
SUSANNE:
S. S que sc idiota.
Pausa breu.
SUSANNE:
Sc tan imbcil. Em deixo emprenyar per tu fins que al final aconsegueixes que pugi al
taxi, i aix que no men volia anar de cap manera. Per per qu me nhe anat? Tu ten
volies anar, qu hi tinc jo a veure?
Brama.
SUSANNE:
Jo, al contrari que tu, he tingut una conversa genial.
PHILIPP:
Ei, un moment, on vols anar a parar? On vols anar a parar?
SUSANNE:
Jo? Jo torno a la festa, perqu s que no men volia anar.
PHILIPP:
Ests pet.
SUSANNE:
Pot ser. Millor. Potser ladvocat argent encara hi s.
PHILIPP:
Quedat aqu.
SUSANNE:
Aix, segur que no.
Au, endavant, que set tiri largent, no seria pas la primera vegada, per no et pensis
que jo no puc, jo tamb the enganyat moltes vegades, els ltims dos anys he cardat a
tort i a dret, ja tagradaria a tu, per saps quin s el meu avantatge, a mi no em cal
explicar tot aquest rotllo abans de fer- ho; jo trec els diners i els poso damunt la taula i si
no tinc gens de ganes de xerrar, memporto una de les que fan prctiques, les que
busquen feina, i me les tiro al despatx.
33.
LHOME DELS BOTONS DE PUNY
Afaitar-se davant el mirall? Trenc dalba. Blau vermells. No podia dormir ms, i aix
que no hem quedat fins a les onze. Per qu, doncs, em van fer pujar a lavi ja ahir al
vespre? Per si podria haver vingut perfectament amb lavi de les vuit i encara hauria
arribat massa dhora. Massa dhora i total qu? En vestit pel centre. Per qu no vaig dir
de quedar a les deu? Encara puc posar les condicions. Ens reunim a les onze perqu els
altres vnen de no se sap on. Sn gent important. Vnen amb avions privats. Per no
vnen fins al mat, no es poden permetre, amb les seves agendes, regalar un vespre. I a
mi, em posen a lavi un dia abans.
Aix s el que entenen per generositat. Perqu saben perfectament que jo puc perdre el
vespre. Que no tinc res ms a fer. I fan que em vingui a buscar a laeroport un xofer
malai. Limusina negra, per descomptat. Rover. Per el paio no entn ni una paraula i no
sap ni on hi ha un cinema. Rover. Ahir a la nit, res a la tele, ni tan sols porno light. Jo
puc regalar els meus vespres.
Rere les torres de les calefaccions i motors dels ascensors collocades als terrats,
saixeca el sol vermell. Massa dhora, per igualment jo ja em poso la camisa.

25

Corbata, armilla. I he portat els botons de puny del pare. Els seus botons de puny antics
i aix que volia
Jo estar sol, all, per qu no he vingut amb ning, - perqu ja no queda ning, ni tan
sols el meu germ, i ells com a mnim seran sis, o jo qu s quanta colla seran, de fet, ja
est tot parlat mil vegades, per ho tornaran a repassar tot, tot, i aix tot el dia, fins al
sopar, i abans encara shaur de signar, i llavors, a mamar amb els peixos grossos, fins
que el malai em vingui a recollir.
34.
LHOME DE DINS EL QUADRE:
Per molt que torni al lloc, al meandre del riu, on tot ha comenat, el cam est tallat; no
es pot, si s que no es produeix un miracle, tornar. Sc aqu, miro cap al riu, per damunt
del pont del tren, i llavors em giro. Els meus ulls cerquen la clivella del terreny per la
qual podria penetrar per tornar al lloc don vinc, per la recerca s, com sempre, intil.
La gent daqu mha acollit amb amabilitat. Aix ha sigut la meva sort, perqu no
posseeixo realment gaire cosa ms que la camisa que porto al damunt.
La gent s amable i agrada. s un donar i rebre. Jo els ajudo, tenint en compte la gran
pressi del terratinent local, a treure profit de manera ms efectiva dels pocs mitjans de
la comunitat, i per aix mhan triat, a mi, que no tinc ni terreny ni casa, com a dirigent
seu, que, a canvi, sustenta la comunitat.
Amb els meus escassos coneixements sobre la direcci empresarial he aconseguit
impressionar tant els pocs fabricants de la zona, que tinc una cosa aix com uns
ingressos regulars com a assessor reconegut. Per descomptat que, els interessos dels
habitants del meu poble ms aviat un llogarret , els continuo representat.
Tracto coses i sobretot persones amb qui no tenia res a veure a la meva vida anterior. La
certesa de tenir la possibilitat de poder construir aqu alguna cosa em dna una energia
enorme, fins i tot desconeguda per mi fins avui.
Amb tot, no hi ha dia que no torni a aquell lloc del riu on tot llavors encara a laltra
banda del quadre va comenar. El que mha passat, evidentment que no li ho puc
explicar a ning, i quan ho insinuo, en el millor dels casos rebo mirades burletes, que no
comprenen. Per no estic malament, i ara he aconseguit, amb la confiana dun banquer
de la regi, quedar- me una petita fbrica de la zona. Per fi. Les mquines no paren. Els
meus empleats treballen en unes condicions per a ells fins ara desconegudes, per
justes. Els xits comercials no shan fet esperar. Aviat em ser possible assolir la
propietat de tres altres empreses de la zona.
Per a mi, treballen fins a mil homes i dones, i a ms he aconseguit adquirir algun terreny
de lentorn per un preu irrisori. Els treballadors, els atreu cada cop ms la fbrica i no
pas el camp. Jo mateix porto una vida senzilla igual que abans aix s important per
guanyar-se el respecte de la gent, per mostrar- los que no he oblidat com ha comenat tot
plegat. Una dona de fer feines i dues habitacions amb vistes als camps del costat s ms
o menys tot el que em permeto.
Mentrestant jo mateix estic en situaci de concedir algun prstec. Viatjo el mnim
possible, per hi ha molt a fer. Ara de vegades passen setmanes fins que no puc tornar al
meandre del riu, encara que hi pensi gaireb cada dia. Fa deu dies hi vaig tornar i per
primera vegada no estava sol.
Ho sabia: aquesta terra s plena de recursos fins ara no descoberts, sobretot carb,
troballes genials. Les fbriques funcionen, per aix ja s accessori. Se maconsella que
enderroqui les casetes de sota el pont del tren, per a poder-hi fer un port de crrega, per
jo, aix, no ho puc fer. Alinearem el riu uns quilmetres ms amunt i hi construirem un
port gran, modern. Aleshores podrem transportar el carb tant per vaixell com per les

26

vies. He fet construir escoles i hospitals. Els homes que hi ha al costat de la carretera es
treuen el barret quan hi passo jo. Per encara hi ha molt a fer: els ndexs de mortalitat
infantil continuen sent molt elevats, encara hi ha massa nens que no aprenen a llegir ni a
escriure, i les afeccions pulmonars augmenten a tota la zona: sobretot entre els homes.
El pintor, a qui li he encarregat que faci un oli de les casetes i del pont del meandre del
riu, ha recollit meravellosament la puresa del llogarret que sha mantingut entre tots els
canvis de la regi fins i tot un tren travessa, en el quadre, el pont, amb una locomotora
que fumeja, qui sap cap a on.
35.
LHOME QUE ESPERA:
- que tesperi, que sembli ser una llei de la natura. Lhome espera. Lhome espera la
dona. Saps quantes hores de la meva vida the estat esperant? Ho saps? I per qu?
Perqu no ets capa de planificar-te. Planificar-te i seguir la planificaci.
No pots, per la teva constituci. Senzillament no nets capa.
Per aix ja no memprenyo. s com un impediment.
Havem quedat a una hora. Havem dit, a les deu marxem. Sn tres quarts menys cinc, i
dius que encara thas de dutxar en un moment. Com sempre. I jo s el que trigues. S
que quan dius que thas de dutxar en un moment no testars menys de 90 minuts rere la
porta daquest lavabo. s a dir, que em deixes aqu esperant des de dos quarts menys
cinc de deu. O, dacord, des de les deu. Des de les deu. Els vint minuts dabans sn cosa
teva. Aix vol dir, doncs, que em fas esperar durant setanta minuts. Mestic aqu
palplantat, sense saber qu fer. Diguem qu he de fer. No men puc anar sense tu. O
qu? Qu ms puc fer a part de contemplar la porta i mirar el rellotge. Em desespero.
No em puc concentrar en res ms. Saps molt b que farem tard. Saps molt b el que vol
dir aix. Saps molt b que triguem tres quarts dhora des daqu a arribar-hi. O qu? Ho
saps molt b ho has de saber, jo ja tho he dit. The dit que hem de sortir daqu a les
deu, si no, no hi arribem, i ara ja sn gaireb les onze. Les onze, i encara no hem sortit.
s absurd. No pot ser. Ho has dentendre, aix, que no pot ser.
36.
Es recolza a la porta, com si volgus evitar que hi passs ning, per sap que no s la
porta el que s decisiu, sin la seva precauci: sobretot el seu silenci total, - ja que un
sol soroll significaria la seva mort. Simagina que pot notar fsicament la presncia de
lOrganisme a la sala - com si la mnima radiaci radioactiva de lOrganisme li deixs
un regust amarg a la boca.
Ha perseguit lOrganisme per tot el continent. s un dels pocs que realment coneix
lexistncia de lOrganisme. Fa un temps el Departament de lUnivers del seu pas va
registrar, en una foto satllit, una fluctuaci puntual de la temperatura de la capa doz
de latmosfera terrestre del nostre planeta, breu, per malgrat tot mesurable: va ser el
moment que lOrganisme va entrar a latmosfera terrestre, la seva arribada. Aquestes
fluctuacions puntuals, en si, no sn res despecial: cada dia plouen, de lunivers, parts
de diferents mides a la nostra atmosfera i shi van apagant. Per, per al caador de
lOrganisme, aquelles partcules radioactives captades per la cmera espectral del
satllit eren un avs clar que aquell intrs es podia tractar duna forma viva
extraterrestre intelligent.
El caador de lOrganisme ha recollit els ltims anys quantitats importants de dades
cientfiques que finalment li han perms acorralar lOrganisme.
El caador ha comprovat grcies a cmeres especials que lOrganisme duu a terme
canvis de direcci en angles de 90 graus, exclusivament.

27

De nits, i sobretot amb lluna nova, a les hores ms silencioses, entre les quatre i les cinc,
fins i tot s possible que la ruta de lOrganisme tingui revolts: aleshores, lOrganisme
est gaireb cec, desorientat, i en aquells moments sarrauleix i es queda al mateix lloc
com a mnim fins que surt el sol.
El caador sempre sha preguntat per qu lOrganisme, que tamb produeix ones
sonores, no sataca a ell mateix, per no hi ha trobat mai resposta. El caador ha buscat
un mtode que li permeti de comunicar-se amb lOrganisme, sense produir ones
sonores, que tindrien com a conseqncia la seva mort immediata.
Lnica resposta possible que, desprs de reflexionar-hi molt, ha trobat el caador per a
la pregunta aparentment irresoluble de per qu lOrganisme no es destrueix a ell mateix
s la tesi que lOrganisme noms reacciona a ones sonores que es mouen cap a ell
acsticament i per tant sn visibles per a lOrganisme. Les ones sonores que el propi
Organisme produeix, i que per tant es mouen dell cap a fora, no li representen cap
perill.
En base a aquest supsit, el caador ha mirat de desenvolupar un mtode que, malgrat el
gran perill que comporta, permeti comunicar amb lOrganisme. Lnica soluci que hi
veu el caador en aquests moments consisteix a intentar fer que lOrganisme se
lempassi, per a llavors, des de dins, des de lOrganisme, comunicar-hi.
Per queda un seguit de preguntes obertes que comporten un risc de vida o mort per al
caador.
Sofegar, el caador, dins de lOrganisme, o s la seva superfcie, com suposa el
caador, semipermeable?
La radiaci radioactiva mnima, mesurable al voltant de lOrganisme, un cop dins (de
lOrganisme) augmentar o disminuir?
Com que lOrganisme s sord, li ser possible al caador fer-se entendre per
lOrganisme, mitjanant la vibraci perceptible que la seva veu desprendr a linterior
de lOrganisme? I de quina manera si s que saconsegus, contestar lOrganisme?
37.
GEORG:
Sempre deien delicis.
Pausa.
GEORG:
Delicis, per no es referien al pasts.
ISABEL:
Pasts delicis.
GEORG:
S, per parlaven dels quadres, de lart. Horrors.
ISABEL:
Art delicis.
GEORG:
Art i conscincia. Aix de conscincia sortia sense parar. O: la falsa conscincia.
ISABEL:
Art delicis i conscincia deliciosa.
GEORG:
Si el tio arriba a dir una vegada ms conscincia, em moro. O li trenco les dents.
ISABEL:
Tpic cas.
GEORG:
Qu?

28

ISABEL:
Tpic cas de manca de conscincia.
GEORG:
Aix, ho dius tu.
38.
EL GRILL:
Era davant meu i em barrava el pas, la jaqueta, se lhavia treta, encara duia els pantalons
del vestit i la camisa planxada, el got, lhavia deixat. Deia: no permetr que marxis.
Sempre el trobava estrany quan noms portava els pantalons del vestit, pantalons de
llana fina.
Era el final.
Per encara men recordo, de quan vam dormir plegats per primera vegada, jo tenia
gaireb trenta anys, ell era 4 anys ms gran.
I exactament igual men recordo, de lltima vegada que vam dormir plegats, tot i que
mestimaria ms no recordar-ho per em ve, tinc el record davant els ulls.
Men recordo, de la funda de ratlles de les cadires que anaven amb la taula del
menjador, a ca la seva mare i dels vespres que hi passvem, que eren una tortura. Men
recordo, dels plats, de les argolles dels tovallons.
Ell tenia una relaci malaltissa amb aquella dona que no em suportava, sestava all
asseguda, durant aquells sopars, que tenien lloc cada setmana, i es queixava, es
queixava sense parar, torturava el seu fill amb les histries avorrides, i que sempre es
repetien, de la petita empresa que dirigia tota sola, no parava de parlar de com era de
cansat tot plegat i de com estava de malament, i amb aquella barreja de queixes i retrets
indirectes, evitava qualsevol altre tema, qualsevol altra conversa que no tingus a veure
amb ella, no preguntava mai pels altres, no coneixia res ms que els seus propis
problemes, que sovint es creava ella mateixa, i com menys, i de manera ms evident,
sinteressava pel seu fill, ms lluitava ell, un home adult, pel seu amor i segur que mai
no es va interessar per ell. Ja quan ell era petit no feia ms que queixar-se dell. I des de
la infantesa, ell se sentia culpable de la suposada desgrcia de la seva mare.
Sestava all asseguda i es queixava de com havia de treballar de dur i de com anaven
de malament els negocis i aix que tenia prou diners. No noms era benestant, era
rica, encara que no pars de parlar dels seus deutes que suposadament lofegaven i que
evidentment li comportaven grans beneficis econmics, que, per, no esmentava mai.
De cam cap a casa, al cotxe, es retreia no preocupar-se prou per ella i aix que
parlava amb ella per telfon diversos cops al dia, almenys al mat i al vespre, ens
llevvem amb ella i ens anvem al llit amb ella.
I, ms tard a la nit, desprs dun daquests sopars, mentre ens prenem una copa a casa,
a la cuina, va comenar a retreurem que jo no em dedicava prou a la seva mare, que no
magradava. Al rellotge del forn eren dos quarts i cinc de tres. Aquell dia me nhauria
dhaver anat, per no ho vaig saber veure. Em vaig comenar a justificar. Em vaig
quedar amb ell. Ell feia carrera, jo havia aconseguit una bona feina en una editorial. Els
dos bevem molt. Men recordo, dun dia que estava al sof, borratxssim, i deia: pensa
el que vulguis, s, estic borratxo, per mhas de creure: en aquest moment de borratxera
sc una persona feli, entens I all em va agradar, vaig entendre el que volia dir, per no nhi va haver prou.
Tot va comenar a canviar, ens anava b, ell progressava cada cop ms
professionalment, i jo tamb, tenem diners, tot anava com una seda, i alhora tot anava
malament.

29

Els matins eren com si hagus mossegat metall; ell aguantava ms, es llevava molt
dhora i se nanava gaireb sempre al despatx, abans que jo em llevs.
I llavors al vespre vam anar a una festa dun dels seus socis, i un noi jove, un expert en
economia, antiptic, aerodinmic em parla de manera admirable i humil de lestil sever
de dirigir del meu home, ja nhavia sentit a parlar sovint, per fins aquell dia no vaig
entendre el que ning no havia gosat dir- me, el que realment significava estil sever de
dirigir: el meu home els ltims anys havia creat al seu departament un ambient
dintimidaci i culpabilitat i retrets; era el tpic cap de qui tenen por tots els companys i
que bramulava a la gent sempre que li venia de gust.
All, fins aleshores no havia comprs o no ho havia volgut comprendre, i aix que ja
em coneixia la seva mare, i tamb em coneixia els bramuls; s que ens bramulvem prou
sovint, a les nits, em coneixia els seus rampells de rbia entre lltima ressaca i la
segent borratxera, i ara tornava a bramular, mentre estava desquena a la porta:
-no permetr que marxis.
Un bramul agut, breu, que em recordava els bramuls del meu professor de matemtiques
de cinqu, un crit, com si estigus acorralat, fins i tot amb aquest bramul em deixa anar
que jo tinc la culpa que es posi a bramular. I jo li dic, i tant, no ho podrs impedir, ho
saps tan b com jo, perqu no et podrs quedar aqu palplantat per sempre. I llavors va i
em pega, era la primera i lltima vegada a la vida que un home em pegava. Em pega a
la cara, em pega fort, i els genolls em fan figa, caic a terra i vaig a parar al costat de la
taula baixa, davant el sof, i en aquell moment, en aquell instant penso, de sobte, en la
brusa de flors de la meva via, quan estava amb mi al seu jard i la mare acabava de
ficar-se a la casa per trucar per telfon.
39.
ISABEL:
Mira, un pl blanc.
GEORG:
Qu? On?
ISABEL:
Aqu una cella blanca
GEORG:
S, s. Pot ser?
ISABEL:
Aix sembla.
GEORG:
Home.
ISABEL:
s aix la cosa.
GEORG:
s aix la cosa.
ISABEL:
Cada dia ets ms vell.
GEORG:
Cada dia.
ISABEL:
Ets un nen, i de sobte et surten canes.
GEORG:
Per tu.
ISABEL:

30

Jo en tinc a centenars.
GEORG:
No en veig cap.
ISABEL:
I tant.
GEORG:
Mmh.
ISABEL:
Te larrenco?
GEORG:
El pl blanc
GEORG:
Ah, deixa- ho, no, deixa- ho estar.
ISABEL:
Va s, te la trec?
GEORG:
Com vulguis.
ISABEL:
Dacord.
GEORG:
Ai!
40.
Cinc topmodels americanes en shorts i ensenyant el melic es troben en un helicpter
militar volant per sobre de territori centreameric controlat per rebels enemics. Els
rebels disparen a lhelicpter. Els pilots moren, per les noies aconsegueixen amagar-se
a la selva. I larma atmica que es troba a bord de lhelicpter va a parar a mans dels
rebels. Les models van gaireb despullades. Tenen por, per tamb esperana, que
larmada americana sadonar del seu accident i enviar alg a buscar- les. Cadascuna de
les noies t, sota la samarreta humida, amb un nus que deixa el melic al descobert, uns
pits grossos, durs.
El president dels Estats Units t visites al despatx. Sn dues noies joves, una rossa,
laltra morena. La rossa comena a despullar-se i a fer-sho amb la morena. La rossa, a
la morena que gemega indefensa, li puja els pantalonets per damunt del cul, fins a les
cuixes. El president s a punt de follar-se les dues dones damunt la taula quan li arriba la
notcia que una arma atmica i cinc models shan perdut a lAmrica central. Una de les
noies, com es posa de manifest, s la dona dun soldat delit, el dirigent del comando
especial ASCAM, que havia estat format per a situacions exactament com aquesta. El
president envia els homes de lASCAM a recuperar larma i les noies. Est molt
amonat per larma atmica, per llavors la rossa li fa una mamada.
Els homes de lASCAM sn soldats delit formats amb rudesa i entrenats
conseqentment. Es repleguen amb helicpters a la zona en litigi, per trobar larma i les
noies. Les noies, les troben molt rpid. Mentre la resta dhomes de lASCAM es queden
a protegir les noies, el cap de la unitat es posa en cam tot sol, per a trobar larma i
alliberar una de les noies, la Victoria, que ha estat capturada, de mans dels rebels. Les
dones decideixen, mentrestant, rescabalar-se amb els seus salvadors. Mentre un dels
soldats est netejant la seva metralladora al marge dun llac, se li acosta una de les
models, una rossa amb els pits molt grossos. Es diu Kelly Jay. Li descorda els pantalons
i se li fica el penis a la boca. Desprs es despulla davant seu i deixa que la folli per
darrere enrgicament. Lendem a la tarda una morena sacosta al mateix soldat de

31

lASCAM. El soldat fa gurdia tot sol en el curs dun riu poc profund i lluent. La dona
noms porta un biquini. Diu: Ei, ahir et vaig veure amb la Kelly Jay, i mentrestant es
descorda la part de dalt del biquini. Llavors deixa que el soldat se la folli al riu.
En llevar-se, la mirada cap als botons de puny que sn al vidre de la tauleta de nit. Els
botons de puny del pare. Cordar-se la camisa, mentre vaig al lavabo. Evitar la visi
prpia, no? Millor no intentar-ho, no en aquest estat. No en aquest estat. Els botons de
puny, els duia sovint, per sobretot recordo: estiu, al vespre, dhora, el pare torna a casa,
segurament ve dun viatge, porta un vestit gris fosc, sabates negres bones, seiem al jard
i mengem amanida.
41.
Un home s en una habitaci i mira desbotzar la porta dun lavabo tancada per dins
amb clau. Sest all, mut, desprs agafa embranzida i es tira amb lespatlla contra la
porta com en una pellcula. Per la porta no cedeix. Fa mal. Fa un mal molt ms
punyent, del que ell sesperava, per lespatlla no est trencada. Torna al punt de
partida, espera un moment i es tira amb laltra espatlla contra la porta. No passa res, cap
canvi. Ho torna a provar. Aquest cop es queda cec de dolor per un moment, veu les
estrelles, i en un segon el cos li queda xop de suor. La porta continua sense cedir.
Camina enrere un metre i mig vacillant i es torna a tirar contra la porta. Una i altra
vegada sense xit. Primer, quasi no es veu el rastre de sang a la porta. Ell mateix gaireb
ja no shi veu. Ho prova una i altra vegada, i cada cop s ms gran la taca vermella de la
porta, a lalada de les espatlles. Al final, la sang cau per la porta amb dues lnies primes
i rectes. Lhome es treu lamericana negra. T la camisa xopa de sang. Es tira per ltim
cop contra la porta i hi rellisca fins a la moqueta. Deixant a la porta una ampla ratlla
vermella.
42.
El caador ha aconseguit que lOrganisme se lempassi sense adonar-sen. Ara es troba
a linterior de lOrganisme invisible i mortal, i, per a sorpresa seva, malgrat la
transparncia de lOrganisme, al seu interior tot s fosc.
CAADOR:
Qui ets?
Pausa.
ORGANISME:
Que hi ha alg?
Pausa.
CAADOR:
S, jo.
Pausa.
ORGANISME:
Qui hi ha?
CAADOR:
Jo, hi sc jo.
Pausa.
ORGANISME:
No et veig.
CAADOR:
Ho s.
Pausa.
ORGANISME:

32

On ets?
Pausa breu.
CAADOR:
Aqu.
El caador ha aconseguit comunicar-se amb lOrganisme, tot i que de moment no pot
descriure com funciona aquesta comunicaci. Possiblement, linterior de lOrganisme
sigui alhora espai lliure de sorolls i caixa de ressonncia. Els aparells que el caador t
per a mesurar no mostren gaireb gens de radioactivitat. El caador nota com passa un
lleuger tremolor a travs de lOrganisme, una lleugera sacsejada.
CAADOR:
Qu fas?
Pausa.
CAADOR:
Qu et proposes?
Pausa. LOrganisme ja no contesta, per el caador nota un altre cop la sacsejada i
aquest cop infinitament ms intensa que la dabans.
CAADOR:
Parla amb mi.
El caador ha subestimat lOrganisme: lOrganisme ha descobert el caador com un cos
estrany i mira de desempallegar-sen. El que havia comenat com un tremolor ha
esdevingut centrifugaci. LOrganisme gira cada cop ms de pressa sobre el seu eix i
mira dexp ulsar el cos estrany. El caador perd el coneixement. Quan lOrganisme
sadona que ell mateix sest esquinant en bocins per la immensa fora centrfuga,
satura, per malgrat tot noms t un objectiu: aniquilar el cos estrany del seu interior.
LOrganisme mira ara de capgirar-se de dins cap a fora.
Ja amb el primer intent, lOrganisme li trenca una clavcula i dues costelles al caador,
que recupera el coneixement a causa del dolor. De seguida el caador sadona del que
lOrganisme es proposa. Comena a cridar. En el pnic, no se li acudeixen ms paraules,
per expelleix lnima bramulant. LOrganisme, en capgirar-se, ja no est en situaci
de distingir interior dexterior. Les ones sonores que surten del seu interior vnen
directament cap a ell, des de lexterior. Com a reflex, lOrganisme es cauteritza a ell
mateix.
Fins a aquell moment, lOrganisme no havia conegut el dolor real. Ara, per, el que el
destrossa s no poder reconixer qui li provoca aquest dolor, - que s ell mateix. I com
ms dolor sent, ms intenta aniquilar el seu enemic illocalitzable. LOrganisme s
sense saber- ho tant el seu destructor com la seva prpia vctima.
43.
EL GRILL:
Em pega a la cara, fort, i caic a terra. Per no em torna a pegar, sha acabat. Maixeco, i
aquest cop em deixa passar, agafo la maleta plena i les claus del cotxe, men vaig, i ell
ja no matura. Quan surto de la casa i pujo al cotxe, es fa de dia.
En un forn que obre a primera hora del mat, em prenc un caf en una taula alta a la
llum groga del radiador elctric que hi ha al sostre, llegeixo un fullet de propaganda i no
penso en res. A la taula del costat hi ha dos muntadors de mobles que no troben el pis
del seu client.
s el mateix forn on sc vuit anys desprs, ara ja tinc seixanta anys i acabo de tenir una
xerrada dhora i mitja amb el meu nou cap. El meu nou superior s significativament
ms jove que jo. Quan vaig comenar a treballar a leditorial encara era una nena. Ell s

33

un crack, un ascendit, la seva primera petita empresa situada en una ciutat universitria
qualsevol va esdevenir modlica en poc temps, i ara ell s aqu.
Som a la terrassa dun restaurant itali senzillet que hi ha a la cantonada, i penso en la
confecci del seu vestit, molt a la moda. Ell beu vi blanc, jo no. Ja em conec lefecte
devastador de lalcohol a la tarda, per a ell sembla no importar- li. No calla.
Seu al meu davant, i jo penso que no havia conegut mai alg aix. No magrada com riu
i com pensa. Amb tot, em diu ja en comenar a dinar que no se li ha passat mai pel cap
prescindir duna collaboradora tan experta com jo, i noto que, per aix, prescindir
daltres collaboradors. Tots dos sabem que lnica ra per la qual no em fa fora s que
no shi atreveix. Que el perjudicaria dins lempresa.
Quan alguna cosa el fa sentir insegur, lhumor peculiar del cambrer, per exemple, de
seguida reacciona amb una agressivitat subliminal.
No crec que se spiga controlar lagressi durant gaire estona. Aquest paio bramula,
penso. Potser encara no, per aviat, daqu a uns anys. No magrada com parla de les
dones, i penso que aquesta persona, el meu cap, i a mi, no ens uneix res, i no suporto la
seva prepotncia, noms s pressi, no capacitat.
Parla dels seus projectes, de la necessitat de noves estructures, i jo no tinc ni idea de
qu vol dir, per noto que ell ja ha dit aquestes frases, daquesta manera o duna altra,
tantes vegades que gaireb ja se les sap de memria, i em pregunto si no li agradaria dirme com menysprea la meva generaci i el meu gnere.
Em menteix quan diu que valora molt que jo sigui aqu. Mel miro: no hi ha res, res en
com, absolutament res, em resulta estrany, estrany en la manera de pensar, i jo, a ell, li
resulto igual destranya. Per a mi, ell s un orgulls, un desconsiderat i un incompetent,
i per a ell jo sc poc flexible, lenta i vella.
I uns segons ms tard, desprs de plegar, vaig a parar casualment al mateix forn on vuit
anys abans vaig prendre caf a la matinada al costat de dos muntadors de mobles. Sc al
mateix rac i penso, per qu
Per qu thas de deixar fer aix, desprs de tants anys?
Laccepto a casa meva com saccepta un parsit, em va dir un dia la mare del meu
exmarit.
De sobte em s totes les canons de missa que les tietes cantaven quan era petita, em s
les melodies i les lletres, i aix que realment no he anat mai a lesglsia, mai. A part de
Mxic, per all era diferent.
No volia ser daquelles que es passen la vida somiant poder viure en un altre pas, i
quan, desprs, vaig tornar, no volia ser daquelles que es passen la vida esllanguint-se
perqu han viscut en un altre pas, on tot era millor; per als 68 anys, de sobte volia
tornar on havia viscut de joveneta, als vint- i-pocs anys, durant un any a casa duns
parents llunyans del pare, per a aprendre espanyol: a Oaxaca, Mxic. A Oaxaca, hi vaig
passar el millor any de la meva vida, i encara men recordo, de com 48 anys desprs
torno a ser al costat de les vies del tren, al sol, el tren sen va, en la distncia hi ha les
muntanyes, i a la dreta hi tinc un vell amb un ase que, com jo, segueix el tren amb la
mirada. Hi ha una llum fortssima i fa molta calor. Com si no hagus canviat res en tot
aquest temps.
44.
Havia notat que la crisi sacostava, lhavia vista venir, i lhavia intentada evitar, per no
se nhavia sortit. La plorera li va agafar abans de sortir del lavabo, i ara sest assegut al
llit i no pot controlar el plor, no es pot controlar. Pensa en el pare, el pare que va morir
ja fa uns quants anys. Hi pensa sovint, per avui el persegueix el record dun home, de
qui en va assumir la fbrica desprs de la seva mort prematura, de qui en va intentar

34

continuar lobra de la seva vida i que cada dia se li apareix, cada dia el t al davant, va
haver de crixer dins els seus vestits per desprs, una tarda, donar- los tots, quins vestits
portaven, i all al mig, jo, una mica ridcul potser, per segur que ning no sen deuria
adonar, noms volien una cosa, volien lacord, la meva signatura sobre el paper, i amb
aix, la fbrica, la marca sencera, canvia de propietari; jo no podia m s, no podia ms,
qu hi podia fer, no podia mantenir lempresa, la tcnica ha fet un salt inimaginable els
ltims anys, tu vas tenir sort de no haver- ho de viure, el mercat dels tocadiscos activats
per corretges ara s petitssim, el mercat sencer de qualsevol tocadiscos s petitssim,
sha redut a una fracci del que havia estat, no podia fer altra cosa, havia de vendre per,
com a mnim, sortir- men, amb els deutes, al final no podem ni pagar a la gent que
shavia quedat. Diuen que tot es mantindr igual, s clar, per, a ells, els s igual, ells no
volen la fbrica, i la gent els s igual, fins i tot els costos, tant els s tot, i si desprs es
venen totes les mquines i ho converteixen en un magatzem, noms volien el nom, el
nom de la marca, el teu nom, el nostre nom, noms es tractava del nom de la marca, i
encara que hagin pagat per a tenir- lo, un nom no es pot comprar, de cap manera.
45.
GEORG:
Uf, quina nit.
ISABEL:
Dolenta?
GEORG:
Horrorosa. Primer he tingut un malson amb insectes, amb escarabats, amb quantitats
descarabats carnosos de ms dun metre dalada, no es podien destruir. Al malson
estava segur que eren escarabats, per els insectes no tenen aquestes excrescncies.
ISABEL:
Quin horror, no?
GEORG:
Espants.
Pausa.
Llavors mhe aixecat i mhe preparat una copa.
ISABEL:
No me nhe adonat.
GEORG:
No et volia despertar, era un quart de cinc o una cosa aix.
Pausa.
GEORG:
I llavors he estat assegut al sof amb el got a la m esperant que es fes de dia, perqu no
volia tornar al llit. I em preguntava: qu sen fa, de nosaltres, quan ens morim.
ISABEL:
Ui.
Pausa breu.
GEORG:
De veritat. Ho dic en el sentit de la paraula. He estat pensant el que passa quan les
molcules de qu estem fets es disgreguen per la terra, per on vaguen, a sota terra, els
toms del meu cos? Arriben a sortir mai a la llum del dia? O resten per sempre en la
foscor?
Pausa.
GEORG:

35

I no ha estat fins aleshores que he vist clar que tot aix, evidentment, venia de
lenterrament, encara no ho he pogut pair, i llavors mhe recordat duna noia que vaig
conixer quan tenia catorze anys.
Ella era dos anys ms gran que jo, i jo estava perdudament enamorat della, per,
evidentment, ella era inabastable per a un noi de catorze anys, tot i que era molt
simptica amb mi, - lnic que em tractava ms aviat com un germanet petit. Crec que
tothom a lescola nestava enamorat. Semblava perfecta, a mi em semblava tan segura
de tot; distant i tan adulta, vivia en un mn completament diferent del meu, per quan
parlava amb mi, em deixava partic ipar clarament en la seva vida.
Pausa.
En acabar lescola, sen va anar de la ciutat, no s on, a estudiar no s qu. I llavors, uns
anys desprs, vaig saber que shavia mort dun tumor als vint-i-pocs. Mhavien dit que
estava malalta, que tenia cncer, per la veritat s que no mho podia imaginar, i un dia
va i es mor realment.
Pausa.
ISABEL:
Quina nit.
GEORG:
Crec que beur una mica ms.
ISABEL:
Mira de dormir una miqueta.
GEORG:
Ni boig.
46.
La parella russa: han tornat a la ciutat. El negoci amb lest funciona. Un altre cop han
tingut una reuni, un sopar mig oficial amb intrprets i angls xampurrejat, i un altre
cop, sobretot ella, ha tingut la sensaci desagradable que els seus amfitrions, els seus
socis, en realitat no els suporten.
Comena a despullar-se a poc a poc.
LA DONA EN RUS:
Abans ha trucat el Kolya.
LA DONA EN CATAL, TRADUT:
Abans ha trucat el Kolya.
Ell s al lavabo, amb la porta oberta.
LHOME EN RUS:
Ah, i qu? Qu diu?
LHOME EN CATAL:
Ah, i qu? Qu diu?
Ella es treu la faldilla.
LA DONA EN RUS:
Que fa fred, diu.
LA DONA EN CATAL:
Que fa fred, diu.
Pausa breu. Soroll del lavabo.
LA DONA EN RUS:
A Sant Petesburg estan a 25 sota zero.
LA DONA EN CATAL:
A Sant Petesburg estan a 25 sota zero.
LHOME EN RUS:

36

Els pobres.
LHOME EN CATAL:
Els pobres.
Pausa. Soroll del lavabo.
LA DONA EN RUS:
I diu que li hem de portar un llibre a la Jelena. Sobre Grnewald. Un llibre amb fotos.
LA DONA EN CATAL:
I diu que li hem de portar un llibre a la Jelena. Sobre Grnewald. Un llibre amb fotos.
LHOME EN RUS:
Sobre qui?
LHOME EN CATAL:
Sobre qui?
LA DONA EN RUS:
Grnewald.
LA DONA EN CATAL:
Grnewald.
Pausa breu.
LA DONA EN RUS:
No tinc ni idea de qui s.
LA DONA EN CATAL:
No tinc ni idea de qui s.
LHOME EN RUS:
25 sota zero? Ja. Els pobres.
LHOME EN CATAL:
25 sota zero? Ja. Els pobres.
Ella t fred. Va en roba interior i posa les mans a la calefacci.
LA DONA EN RUS:
Que has abaixat la calefacci?
LA DONA EN CATAL:
Que has abaixat la calefacci?
LHOME EN RUS:
Hm?
LHOME EN CATAL:
Hm?
LA DONA EN RUS:
Que has abaixat la calefacci?
LA DONA EN CATAL:
Que has abaixat la calefacci?
LHOME EN RUS:
Jo? No per qu?
LHOME EN CATAL:
Jo? No per qu?
LA DONA EN RUS:
Est freda.
LA DONA EN CATAL:
Est freda.
Comprova el regulador de la calefacci, el gira endavant i endarrere.
LA DONA EN RUS:
La calefacci est a cinc i fa un fred que pela.
LA DONA EN CATAL:

37

La calefacci est a cinc i fa un fred que pela.

LHOME EN RUS:
No pot ser.
LHOME EN CATAL:
No pot ser.
LA DONA EN RUS:
Doncs s.
LA DONA EN CATAL:
Doncs s.
Ell surt del lavabo en pantalons i camisa.
LHOME EN RUS:
No pot ser.
LHOME EN CATAL:
No pot ser.
Posa la m damunt del radiador.
LHOME EN RUS:
Est fred.
LHOME EN CATAL:
Est fred.
Pausa.
LHOME EN RUS:
I fa fred, aqu dins.
LHOME EN CATAL:
I fa fred, aqu dins.
LA DONA EN RUS:
Ja ho pots ben dir.
LA DONA EN CATAL:
Ja pots ben dir.
LHOME EN RUS:
No pot ser.
LHOME EN CATAL:
No pot ser.
Gira el regulador de la calefacci i para lorella.
LHOME EN RUS:
Entra aire per la finestra.
LHOME EN CATAL:
Entra aire per la finestra.
LA DONA EN RUS:
Hem de trucar a baix.
LA DONA EN CATAL:
Hem de trucar a baix.
LHOME EN RUS:
Hm.
LHOME EN CATAL:
Hm.
LA DONA EN RUS:
Hi truques tu?
LA DONA EN CATAL:
Hi truques tu?

38

Pausa. Els dos saben el que els costar explicar en un angls xampurrejat que la
calefacci no funciona.
LA DONA EN RUS:
Hi truques tu?
LA DONA EN CATAL:
Hi truques tu?
LHOME EN RUS:
S, que s.
LHOME EN CATAL:
S, que s.
Pausa. Els dos sn davant la calefacci.
LA DONA EN RUS:
O potser millor que baixi alg.
LA DONA EN CATAL:
O potser millor que baixi alg.
LHOME EN RUS:
Ja baixo jo. Ara hi vaig. Per abans he danar un moment al lavabo.
LHOME EN CATAL:
Ja baixo jo. Ara hi vaig. Per abans he danar un moment al lavabo.
LA DONA EN RUS:
Va.
LA DONA EN CATAL:
Va.
Ell torna a entrar al lavabo. Ella es comena a vestir un altre cop.
LA DONA EN RUS:
s increble.
LA DONA EN CATAL:
s increble.
Pausa breu.
LA DONA EN RUS:
s increble.
LA DONA EN CATAL:
s increb le.
47.
Ho fan tot entre els dos, sn una unitat encara que es portin uns anys. Un podria fer la
feina tot sol, si shi esforcs una mica ms, per com sempre hi van els dos.
Obren des de fora amb la clau general, entren, un porta lescala; laltre, la caixa de les
eines.
Deixen les coses. Mentrestant:
LAMPISTA 2:
Lunivers s immensament fred.
LAMPISTA 1:
Tant com a la nit polar.
LAMPISTA 2:
Ms.
LAMPISTA 1:
Ms?
LAMPISTA 2:
Ms.

39

Comencen a girar el regulador de la calefacci. Comproven si la calefacci o les

canonades sescalfen, paren lorella per veure si passa res.
Un dels dos colloca lescala al costat de la canonada que passa perpendicular al sostre.
LAMPISTA 2:
- perqu all no hi ha res que la llum del sol pugui transformar en escalfor cap massa,
cap atmosfera.
Un dels dos puja a lescala. Sota el sostre, la canonada fa un colze rere una vlvula que
t una rodeta antiquada i desapareix per la paret. Lhome que hi ha dalt de lescala mira
de fer girar la rodeta, cosa que no aconsegueix. Dna cops a la rodeta amb un martell i
mirar de tornar- la a girar.
LAMPISTA 2:
I per aix lunivers s fred.
LAMPISTA 1:
Ah.
LAMPISTA 2:
Gelat.
Pausa breu.
LAMPISTA 2:
I imaginat que ets astronauta...
I, mentrestant, donen cops de martell, giren, comproven la calefacci i la canonada...
LAMPISTA 2:
- i fas un passeig per lespai; perqu has de reparar les plaques solars de la teva estaci
espacial. Ests susps en la ingravitaci amb el cap cap a baix tot i que ning no s
capa de dir-te qu s a dalt i qu s a baix, tu ests susps entre la terra i el sol, el vestit
espacial platejat lluu al sol, i al teu voltant fa un fred que pela, gaireb zero graus kelvin,
sha assolit gaireb la paralitzaci de tots els toms.
Un dels dos torna a donar un cop a la rodeta amb el martell. Se sent un xiulet fluix.
LAMPISTA 2:
Amb un sol esquin al vestit espacial nhi hauria prou per enviar-te a laltre mn en
qesti de segons.
Un baixa de lescala, laltre posa la m a la calefacci.
LAMPISTA 1:
Ja ve.
LAMPISTA 2:
Per no noms depn del fred.
LAMPISTA 1:
Doncs?
LAMPISTA 2:
Depn del buit.
LAMPISTA 1:
Quin buit?
Tots dos sn al costat del radiador.
LAMPISTA 2:
Lunivers s un buit, un espai desert
LAMPISTA 1:
Per qu
LAMPISTA 2:
No hi ha res, ni escalfor.
Laltre hi pensa, decideix no objectar- hi res.
LAMPISTA 1:

40

I llavors va i se tesquina el vestit espacial i

LAMPISTA 2:
Aix ja era fred, per ara se tesquina el vestitRecullen les coses plegats i comencen a marxar.
LAMPISTA 1:
s a dir, primer et converteixes en gel en qesti de segons i desprs petes, el buit et
destrueix i tescampa per lespai per sempre.
Sen van.
48.
Un home prim s al mig de lhabitaci i contempla la paret que t al davant. Shi
acosta, shi queda al davant.
Llavors, temptejant, posa el peu esquerre a la paret que est vertical.
Aix es queda una estona. Treu el peu i satura. Aixeca el peu dret i el posa a la paret
vertical. Amb aquesta postura, shi queda fora estona. I llavors lhome prim posa
tamb el peu esquerre a la paret vertical. Lhome es troba ara horitzontal a lhabitaci.
Pas a pas puja la paret vertical, pel costat dels petits llums del costat del llit, al llarg de
la canonada de la calefacci que va cap a dalt, vertical, metre a metre, fins al sostre.
Si lhome sinclina una mica cap endavant, pot tocar el sostre de lhabitaci amb les
mans. Llavors va i posa el primer peu al sostre, i desprs dun breu titubeig, tamb el
segon.
Lhome va ara cap per avall pel sostre, com si fos el terra. Gaudeix infinitament
daquest moment, per es mant alerta, gaireb cientficament. Travessa el sostre fins
que arriba a la paret vertical del davant, que, aleshores, amb la cara cap avall, baixa
en direcci al terra. Al final ha tornat al terra i s exactament en el punt en qu s'ha
iniciat el seu recorregut per la cambra.
49.
No es volien veure a lantic pis que compartien i que ell encara mant, tot i que ella ja fa
temps que en va marxar. Han quedat en un bar de la vora. Els dos han begut massa i
massa rpid per por. No han parla t del seu passat, o noms molt poc, dunes vacances
que van fer plegats fa anys a Itlia, quan entre ells tot anava b. O almenys aix els
semblava.
El sexe amb ella era diferent del que havia estat abans, i ell sap que sha acabat
definitivament. Lha perduda. Ell seu al llit, despullat, mentre ella est estirada al seu
costat i dorm.
Has canviat molt.
Ets una altra persona totalment.
Res en tu no s com era, fins i tot les capes de la teva pell sn diferents que abans, i que
prima ests.
I per qu ets tan lluny
Hstia.
Pausa.
Hstia.
Pausa.
Hstia, hstia, hstia.
50.

41

Alg posa la clau al pany des de fora. La porta sobre. Una parella a contrallum del
passads. Ell busca temptejant linterruptor. El llum del sostre i els del costat del llit
sencenen. Ell es queda dret a la porta.
LA DONA:
Qu passa?
LHOME:
Lltim cop que vaig ser aqu em va petar la bombeta exactament al meu damunt.
LA DONA:
S?
LHOME:
S exactament al meu damunt, i una mica ms i em moro de lespant.
LA DONA:
Pobre, realment...
LHOME:
S va ser... va ser horrible.
LA DONA:
Vine.
Li fa un pet.
LHOME:
Que b, que hagis vingut.
51.
LA DONA DE MS DE SETANTA ANYS:
Avui, quan em canviava, mhe vist despullada, sense voler. Era fastigs. Com un cigne.
Normalment, en aquests hotels no encenc la llum del lavabo per a res. Ho faig tot a les
fosques, fins i tot em dutxo a les fosques, per no veurem.
Faig tot aix, per no veurem.
FI
Les escenes
1.
LA DONA DE MS DE SETANTA ANYS
2.
LHOME DE SOTA LA BOMBETA
3.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LHOME DUNA ALTRA CIUTAT
4.
LA DONA I LHOME DE RSSIA
5.
LHOME DE LA LUPA
6.
LA DONA EN NEGLIG I LHOME DE LA BOMBETA
7.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LHOME DUNA ALTRA CIUTAT
8.
DOS BALLARINS

42

9.
LA DONA DEL DIARI
10.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LHOME DUNA ALTRA CIUTAT
11.
ELS DOS LAMPISTES
12.
LEXXICOT DE LA DONA DUNS TRENTA ANYS
13.
TRES MONGES
14.
LA DONA QUE CONTNUAMENT ES TRANSFORMA
15.
LEXXICOT DE LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LA DONA PL-ROJA
16.
LA DONA I LHOME DEL BAR
17.
LEXXICOT DE LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LA DONA PL-ROJA
18.
LHOME DEL PLANISFERI CELESTE
19.
LHOME DE DAVANT EL QUADRE
20.
LA DONA PL-ROJA
LEXXICOT DE LA DONA DUNS TRENTA ANYS
21.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LHOME DUNA ALTRA CIUTAT
22.
LHOME DE DINS EL QUADRE
23.
PHILIPP
SUSANNE
24.
LORGANISME
25.
ISABEL
GEORG
26.
LA DONA DUNS TRENTA ANYS
LHOME DUNA ALTRA CIUTAT
27.
EL POLICIA
LA DONA
LALTRE POLICIA
28.
PHILIPP

43

SUSANNE
29.
EL GRILL
30.
GEORG
ISABEL
31.
LHOME DEL MANUSCRIT
32.
PHILIPP
SUSANNE
33.
LHOME DELS BOTONS DE PUNY
34.
LHOME DE DINS EL QUADRE
35.
LHOME QUE ESPERA
36.
EL CAADOR
LORGANISME
37.
GEORG
ISABEL
38.
EL GRILL
39.
GEORG
ISABEL
40.
LHOME DELS BOTONS DE PUNY
41.
LHOME DE DAVANT LA PORTA DEL LAVABO
42.
EL CAADOR
LORGANISME
43.
EL GRILL
44.
LHOME DELS BOTONS DE PUNY
45.
GEORG
ISABEL
46.
EL MATRIMONI RUS
47.
DOS LAMPISTES
48.
UN HOME PRIM
49.
LA PARELLA DABANS

44

50.
LHOME DE SOTA LA BOMBETA I LA SEVA DONA
51.
LA DONA DE MS DE SETANTA ANYS

45