LA PRÀCTICA DE LA

AGRICULTURA ECOLÒGICA
Bases de l’agricultura ecològica
en vinyes
 De principi , per la problemàtica del conreu , s’adapta bastant bé a les
exigències de l’agricultura ecològica. No cal protecció integrada.
 Quan es practica i s’entra en aquest mon , cal tenir present la seva
filosofia i posar-nos-la al cap, no posar-nos-hi només per motius
comercials, cal que tot l’entorn de l’explotació respiri el mes possible
aquesta manera d’entendre l’agricultura. No es només respectar
l’entorn i no aplicar productes nocius per l’entorn, sinó que el procés de
fabricació d’aquest producte també ho sigui i en tota la cadena
econòmica que generem es forci aquest respecte. Això no es un retorn
al passat , sinó una sabia utilització dels coneixements actuals per
influir el mínim possible en l’entorn . Una bona agricultura ecològica
requereix coneixements tècnics elevats i aplicats amb precisió.
Com es va implantar la viticultura
ecològica en la finca?
 Plantació: per ser mes fàcil i eficaç cal començar pensant des de la
plantació de la vinya.
 Feines anuals:
 adobat
 Poda i restes de poda
 Adobat
 Maneig de la vegetació
 Maneig del sòl i control de males herbes
 Control de plagues
 Reg
 Cal planificar les feines anuals com una globalitat en en totes estan
interrelacionades, i tenint en compte que ningú ens comprarà un producte
defectuós pel fet de ser ecològic i moltes vegades ni tant sols a un preu
molt més elevat, pel que cal optimitzar els costos de les feines.
L’agricultura ecològica comença pel
disseny de la plantació
 Un bon disseny de la plantació ens pot facilitar molt el maneig de la vinya
ecològica i reduir els costos :
 Pensar la vinya també amb criteris econòmics: girades de tractor amples,
dimensions de parcel·les treballables i amb dimensions economicament viables
tant per tamany com distribució de les línies dins d’ella.
 Orientacions de línies correctes dins les possibilitats, pensant en tenir una bona
maduració dels fruits i en minimitzar les plagues
 Plantar seguint corbes de nivell per erosió i aprofitament de l’aigua
 Triar clons i varietats adaptades a la zona i microclima de la parcel·la per evitar
tractaments i obtenir les màximes qualitats
 A poder ser no pensar el disseny de l’explotació segons la maquinaria que tenim
actualment sino pensar en com podem fer la màxima qualitat i tindrem menys
problemes i dissenyar l’explotació segons això i posteriorment comprar la
maquinaria que necessitem per aquesta explotació...
 Materials:
 Ceps: millor que no siguin monoclonals , cal intentar potenciar la diversitat
genètica , i a poder ser de plantes autòctones.
 Material emparrat: cal que sigui reciclable la major part, evitar plàstics i pals de
fusta tractats amb productes tòxics (creosotes...)
Com preparar el sòl?
 A l’hora de realitzar la plantació cal tenir en compte :
 Explanar el mínim possible per afectar el mínim al paisatge, i si
es fà cal fer-ho de manera que l’impacte sigui el menor possible.
 Després d’explanar cal reposar a sobre la capa fèrtil del sòl.
 Cal sempre tenir en compte l’erosió i la conservació de l’aigua de
pluja en les terrasses ( els nostres avis i vesabis feien terrasses ,
essent molt positiu per evitar l’erosió).
 Cal adobar amb fems abans de plantar per millorar la fertilitat del
sòl, o be just després de plantar posant-los a la línia dels ceps.
Es poden aplicar rizomices en cas de terres pobres
 Cal evitar les grans llaurades fondes que intercanvien els
horitzonts i alteren la fertilitat del sòl. Es millor un bon subsolat i
llaurades superficials per incorporar els adobs.
Disseny de l’emparrat
 Cal pensar en quines feines hi farem , quin vi i farem i amb
quina maquinaria:
 El disseny de l’emparrat es necessariament diferent segons
les característiques climàtiques , culturals i físiques de la
finca, podent interessar tenir un vas , pensar en un guyot o
en posar una estructura productivista amb reg ( també
compatible amb agricultura ecològica).
 Unes guies estandars a seguir serien:
 Cal emparrats alts i que permetin fer pantalles de vegetació de
1m o mes que permetin a mes de millorar qualitats , oconseguir
un bon airejament del raïm.
 Es interessant sistemes que permetin un bon laboreig i la
implementació de tècniques especifiques de l’agricultura
ecològica, com antares amples , cordo de producció alt que
permeti entrar sense problemes amb interceps automatics o bé
les ovelles ( aquestes requereixen cordons situats entre 70 i
90cm del terra).
Una vegada implantada la vinya
comencem el cicle anual
 adobat
 Poda i restes de poda
 Maneig de la vegetació
 Maneig del sòl i control de males herbes
 Control de plagues
 Reg
Adobat
 Actualment tenim molts recursos en agricultura ecològica , basicament
utilitzem dos estratègies en vinya:
 Adobat cada certs anys amb fems compostats mes de 6 mesos en
piles i procedents de granges ecològiques o extensives o que com a
mínim compleixin els requisits de benestar animal. Cal observar molt
bé les plantes per decidir quin es el moment idoni d’adobar , segons la
qualitat de raïm que vulguis tenir o la problemàtica fitosanitaria
d’aquesta.
 Adobat anual amb productes amb certificació ecològica, ben
compostats i de composició alimentaria (NPKMgFe...) determinada que
permetin fer un bon control de la planta i ajustar-lo any rera any. Es
potser la manera mes controlada i tècnica de fer-ho, important si el que
es fa es ampolles de elevada qualitat .
 Cal aportar només l’indispensable per restituir el que traiem i potenciar
la fertilitat natural del sol amb adobats en verd, capes
herbades...L’adobat no es només tirar-hi productes , sinó cal
interrelacionar-lo amb el maneig del sòl per aprofitar tots els recursos
d’aquest.
 Cada parcel·la s’ha d’adobar diferent segons les seves necessitats.
Poda i restes de poda
 Cal fer una poda equilibrada i pensant sobretot en no potenciar
les malalties :
 Com sempre comentarem , en agricultura ecològica es
especialment important fer les feines ben fetes , es una
agricultura tècnica i necesariament precisa :
 Els talls han de ser nets per no tenir rebrots que puguin
provocar una densitat mes alta de brots que potencien els
podrits i oidis.
 La distancia entre els caps ha de ser uniforme per no crear
zones d’alta densitat de raïms que dificulti tractar-los bé.
 Cal fer una poda adequada a cada varietat i zona pensant en
quin tipus de raïm necessitem per fer un tipus de vi concret ( la
qualitat comença amb la poda).
 Cal aportar els restes de poda : no s’han de cremar ni treure
cap a les voreres , es un important aport de nutrients i no aporta
mes malalties si el maneig de la vinya es correcte
Maneig del sòl
 El maneig del sòl té basicament dues funcions:
 Control de les males herbes com elements que entren en competència amb el
cep per nutrients i aigua (estem a la mediterrania!! i aquesta es un bé escàs i
limitant de producció).
 Control de l’aigua del sòl (Efecte complementari amb l’anterior).
Aquí a la mediterrània cal tenir sempre present el control de l’erosió del sòl.
 Quines tècniques disposem?:
 Potenciar les capes herbades , sobretot a l’hivern. En aquestes , cal pensar
sempre perquè les volem i fer un maneig segons les nostres necessitats. Cal
intentar defugir les capes herbades monovarietals i implantar capes herbades
mes variades per potenciar sistemes ecològics mes diversos que ajudin a
controlar certes plagues com caparretes etc.. En el cas de capes herbades
naturals cal tenir una gran capacitat d’observació de les plantes implantades
(període de nascencia, moment de granat.. ) per intentar aconseguir inversions
de flora cap a un tipus de vegetació concret .
 El control per laboreig o picat de l’herba (control mecànic ) acaba essent el
millor i , sobretot amb els nous equips actuals d’interceps .
 Subsolat per millorar infiltració de l’aigua, poda d’arrels , control de la zona fèrtil
del sòl...
Maneig de la vegetació
 Cal potenciar tota acció que millori la maduració del
raïm i el control de plagues. En agricultura ecològica
es transformen en indispensables feines com el pujar
els filferros o espampolar (parcial o totalment) com
elements importants pel control de podrits i oidi.
Actualment hi ha maquinaria molt eficaç per fer
aquestes feines , però inclús es pot implementar
amb un espampolat amb ovelles (molt bo per cert)
que s’entronca molt amb la filosofia de l’agricultura
ecològica
 No sempre els emparrats i sistemes “moderns “ son
els millors, cal buscar el que mes s’adapti a les
nostres condicions climàtiques i sobretot al tipus de
vins que volem produir.
Controls de plagues
 Mildiu: basicament productes de coure , la resta no es veu
suficientment eficaç. Utilització dels avisos per arribar als nivells de
coure permesos
 Oidi: sofre en pols basicament, sobretot pels beneficis complementaris
(acars...)
 Lobesia: Bacillus amb sucre i aplicat normalment en dues vegades.
Saber veure ous!!
 Botritis: control de vegetació, adobats i altres plagues
 Malalties de fusta: evitar ferides i fer saneig de infeccions.
 Caparretes i altres : Cal intentar potenciar els seus enemics naturals
controlant els tractaments, potenciant els habitats d’aquests (deixant
marges, potenciant capes herbades naturals..) i en casos extrems
tractar (en sis anys d’experiència m’he situat 2 anys al límit de
tractament per la caparreta en varis rodals , però mai ha calgut tractar)
Reg
 Es un recurs escàs , pel que en la majoria de vinyes només s’utilitza
com un reg de suport, i mes ara amb la pressió del món urbà que
considera que l’aigua es seva prioritariament. Per tant el reg
sempre ha de ser gota a gota i a poder ser enterrat i preparat per
tècniques com el parcial-drying.
 Normalment es pot suplir el reg amb un bon maneig del sòl amb :
 Subsolats hivernals que millorin la infiltració hivernal de l’aigua i
incrementin la zona de reserva d’aquesta (important en zones on
el sòl natural es poc fons ) .
 Capes herbades hivernals que millorin la infiltració de l’aigua i
incrementin la capacitat de reserva al augmentar la materia
orgànica del sòl.
 Laboreigs superficials en temporada de calor que trenquin la
capilaritat del sòl o bé freqüents passes de picadora per
mantenir la capa herbada practicament inactiva a l’estiu i
primavera .