mbit de coneixement del medi

rees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural

Introducci
Lmbit de coneixement del medi a leducaci primria t com a finalitat proporcionar a
lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a
habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lmbit de lrea fa referncia tant al conjunt de
situacions, fenmens, objectes, elements o problemes que integren lespai natural i
humanitzat lescenari on conviuen les persones i on interactuen amb la naturalesa com
una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i social. El coneixement del medi
centra la seva intervenci didctica a facilitar a lalumnat el pas de la cultura viscuda a la
seva reconstrucci intellectual.
Lmbit pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els
aspectes de lentorn amb qu interacciona. Laprenentatge ha dsser contextualitzat i
encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i
en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El
coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i fer-ne
un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen.
Conv tenir present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lmbit no es
presenten en la realitat sota un prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos,
conflictes o expectatives que es comprenen millor quan sestudien i sanalitzen relacionant
els coneixements propis de les disciplines que integren lmbit.
Els objectius de lmbit shan de referir, doncs, als conceptes propis del medi natural, social i
cultural, als aspectes metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia.
Per assolir aquests objectius cal preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi
procs daprenentatge.
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions
personals sobre all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees
prvies i les diverses concepcions del mn que estan a la base dels processos personals
daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia del que sap, o pensa que sap, i ho
comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar-ho si escau.
Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu propi aprenentatge i
es dota deines per trobar respostes vlides i coherents a les qestions que es formula. La
inclusi de la tecnologia digital en els centres educatius apropa el mn actual a laula i
garanteix lassoliment de les competncies de lalumnat.

Competncies bsiques prpies de lmbit de

coneixement del medi
Lalumne haur dassolir en acabar letapa les competncies de lmbit de coneixement del
medi que es relacionen a continuaci i que es presenten agrupades en quatre dimensions. Al
final de cada dimensi senumeren uns continguts clau que contribueixen en major mesura al
desenvolupament de les competncies.

DIMENSI MN ACTUAL
Sentn el mn com un sistema dinmic, resultant de lacci i la interrelaci de factors
naturals i humans, que canvia amb el pas del temps. Per analitzar fets i fenmens del mn,
cal formular-se preguntes i utilitzar estratgies de cerca que permetin fer previsions, treure
conclusions i justificar actuacions.
Les persones han dubicar-se en lespai i en el temps, conixer i entendre la realitat que les
envolta i saber interpretar-la. Han de comprendre situacions i problemes socials rellevants,
des dun plantejament globalitzat on la interacci entre els elements sigui objecte destudi i
danlisi. Aix poden desenvolupar un pensament propi que les predisposa a actuar per
millorar el mn en qu viuen.

Interpretar el mn des daquest vessant ajuda a desenvolupar una mirada crtica i un

comproms personal en la defensa del medi ambient, la conservaci del patrimoni natural i
cultural i la cerca duna societat ms justa.
Aquesta dimensi est integrada per cinc competncies:
Competncia 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratgies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes.
Competncia 2. Interpretar el present a partir de lanlisi dels canvis i continutats al llarg
del temps, per comprendre la societat en qu vivim.
Competncia 3. Interpretar lespai a partir dels elements del territori i de les seves
representacions per situar-shi i desplaar-se.
Competncia 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i
naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
Competncia 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les
conseqncies per plantejar propostes de futur.
Continguts clau:
- Fases duna investigaci.
- Problemes socials rellevants.
- Biodiversitat i sostenibilitat.
- Canvi i continutat.
- Globalitzaci, diferenciaci i alteritat.
- Organitzaci social.
- Sistema fsic.
- Sistema geolgic.
- Comunicaci i globalitzaci.
- Educaci per a la seguretat.
- Espai geogrfic.
- Organitzaci poltica.
- Economia i sostenibilitat.
- Ecosistema i paisatge.
- Consum responsable.
- Principis i valors democrtics.

DIMENSI SALUT I EQUILIBRI PERSONAL

LOMS defineix la salut com lestat complet de benestar fsic, mental i social i no noms com
labsncia de malalties i invalideses. Cal ampliar aquesta definici fent referncia a una
situaci dequilibri fsic, mental i social a qu qualsevol persona aspira i que li proporciona la
capacitat de viure de manera autnoma, feli i solidria. Per assolir aquest benestar s
imprescindible que la persona disposi duns recursos i coneixements que li permetin de
prendre les decisions oportunes davant de diverses opcions de conducta.
s per tot aix, que en aquesta dimensi sobre la salut shan de tenir presents tres aspectes
que corresponen a cada una de les competncies que es desenvolupen: el benestar fsic,
lequilibri emocional i la prevenci de malalties.
Els alumnes han de ser protagonistes conscients i actius del seu desenvolupament. Cal que
coneguin el cos des duna perspectiva integral i que aprenguin a mantenir lequilibri entre
lalimentaci, lactivitat fsica i el descans. Amb tot aix podran viure de manera cada cop
ms autnoma.
La salut tamb incorpora una manera dafrontar la vida amb una actitud vital, de plenitud
amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta, acceptant el nostre cos, la nostra
manera de ser, les nostres limitacions i mantenint la mateixa actitud vers els altres.
Finalment, cal entendre la salut com un afer individual, per tamb social, collectiu i
ambiental. Lalumnat ha dassumir la seva part de responsabilitat en la prevenci de riscos
que poden repercutir tant en la prpia salut com en la dels altres.
Aquesta dimensi est integrada per tres competncies:

Competncia 6. Adoptar hbits sobre alimentaci, activitat fsica i descans amb

coneixements cientfics, per aconseguir el benestar fsic.
Competncia 7. Prendre conscincia del propi cos, de les emocions i sentiments propis i
aliens, per aconseguir lequilibri emocional i afavorir la convivncia.
Competncia 8. Prendre decisions sobre higiene i salut amb coneixements cientfics per a la
prevenci i el guariment de malalties.
Continguts clau:
-

Educaci per a la salut.

Organitzaci social.
Educaci emocional.
Globalitzaci, diferenciaci i alteritat.
Principis i valors democrtics.
DIMENSI TECNOLOGIA I VIDA QUOTIDIANA
Vivim en un mn en qu la tecnologia ha assolit un desenvolupament continu i vertigins. Els
avenos cientfics han introdut nous materials i aparells que utilitzem tant en la vida
quotidiana com en els entorns ms especialitzats. Aquestes novetats tecnolgiques
provoquen unes modificacions en els comportaments i en les estructures socials que fan
imprescindible que qualsevol persona sigui competent a lhora dadaptar-se al seu
s.
Lanlisi dels materials i el coneixement dels aparells a partir de la seva manipulaci aix com
el disseny de mquines simples o delements de robtica seran les eines amb qu els
alumnes hauran danar construint els coneixements que els permetran respondre al repte
daquesta societat de la informaci.
Comprendre i valorar el paper de la tecnologia en el mn actual permetr tenir criteri per
prendre decisions que tenen a veure amb un s ms eficient i segur dels materials i dels
aparells i amb la identitat digital prpia i aliena, de manera que es pugui lluitar de manera
efica contra les prctiques que amenacen la salut i la seguretat de les persones i el medi
ambient.
Aquesta dimensi est integrada per dues competncies:
Competncia 9. Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements cientfics i criteris
tecnolgics, per resoldre situacions quotidianes.
Competncia 10. Dissenyar mquines simples i utilitzar aparells de la vida quotidiana de
forma segura i eficient.
Continguts clau:
- Biodiversitat i sostenibilitat.
- Educaci per a la seguretat.
- Fases duna investigaci.
- Sistema fsic.
- Sistema material.
- Canvi i continutat.

DIMENSI CIUTADANIA
La ciutadania s la condici i el dret que ostenten les persones que pertanyen a una
comunitat poltica. En el nostre entorn aquesta condici sobt en la seva plenitud en arribar
a la majoria dedat, per ja des de la infncia lsser hum, en la seva vida quotidiana, s
subjecte de drets i obligacions.
Lescola contribueix a ladquisici duns hbits de convivncia i a laprenentatge dels
coneixements que crearan el ciutad responsable del futur. Lmbit escolar s un mbit
imprescindible per a lassoliment daquest objectiu pel fet que lalumne hi conviu amb altres
membres de la comunitat, tant els de la seva edat com els adults, perqu hi roman una part
importantssima del seu temps i perqu li ofereix la possibilitat prctica de participaci en la
vida collectiva ms enll dels aprenentatges terics.
Els continguts daquesta dimensi han de dur lalumne a identificar-se amb els valors positius
del sistema democrtic, de la llibertat, la igualtat i la justcia, a relacionar-se amb els altres
amb respecte i tolerncia i a implicar-se progressivament en la cosa pblica. Al mateix temps
lalumne sinicia en la reclamaci dels seus drets i lexercici de les seves obligacions.
Aquesta dimensi est integrada per tres competncies:

Competncia 11. Adoptar hbits sobre ladquisici i s de bns i serveis, amb coneixements
cientfics i socials per esdevenir un consumidor responsable.
Competncia 12. Participar en la vida collectiva a partir de valors democrtics, per millorar
la convivncia i per afavorir un entorn ms just i solidari.
Competncia 13. Valorar el sistema democrtic partint del coneixement dels sistemes
poltics per esdevenir futurs ciutadans crtics.
Continguts clau:
- Biodiversitat i sostenibilitat.
- Consum responsable.
- Economia i sostenibilitat.
- Ecosistema i paisatge.
- Organitzaci social.
- Sistema fsic.
- Globalitzaci, diferenciaci i alteritat.
- Principis i valors democrtics.
- Organitzaci poltica.
- Problemes socials rellevants.

Continguts i criteris davaluaci

Els continguts daquest mbit sestructuren en tres grans apartats, el de continguts comuns i
els dos especfics que fan referncia al coneixement de les cincies socials i al coneixement
de les cincies naturals.

CONTINGUTS COMUNS DE L MBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI

Aquest apartat integra coneixements, procediments i actituds diversos, comuns per a tot
lmbit de coneixement del medi.
Per a ladquisici dels continguts caldr partir de la curiositat que desperta en linfant
lobservaci dels fets i fenmens que lenvolten i que provoca la formulaci de preguntes. Per
trobar respostes caldr fer un treball cooperatiu de cerca rigorosa, a partir de
lexperimentaci, la investigaci en fonts primries i secundries, la lectura de textos
cientfics... que donar arguments i suport a les propostes dactuaci.
El professorat haur de triar els continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que
lalumnat utilitzi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui
marcs de referncia per aproximar-se a la comprensi del mn. Aquesta aproximaci no es
pot restringir al marc espacial de la localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la
informaci a la qual es t accs a travs dels recursos digitals i els mitjans de comunicaci.

Continguts comuns cicle inicial (1r i 2n)

- Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes
rellevants de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de
diferents fonts dinformaci i de les tecnologies digitals (programes especfics,
simulacions...).
- Plantejament de preguntes a partir dobservacions.
- s de taules simples per recollir dades i comparar-les.
- Justificaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
- Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

Criteris davaluaci cicle inicial (1r i 2n)

1. Collaborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels
altres i les prpies amb respecte.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, utilitzant estratgies de cerca
de dades i comunicar els resultats de la recerca oralment i/o grficament.

Continguts comuns cicle mitj (3r i 4t)

- Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes
rellevants de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de
diferents fonts dinformaci i de les tecnologies digitals (programes especfics,
simulacions...).
- Cerca i contrast dinformaci en diferents suports (textos cientfics, imatges, grfics,
mapes, plnols...).
- Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
- Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.
- Utilitzaci dels mecanismes de la participaci activa, la cooperaci i el dileg en la
construcci de tasques comunes i en la resoluci de conflictes.

Criteris davaluaci cicle mitj (3r i 4t)

1. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, obtenir informaci rellevant
per mitj de lobservaci sistemtica directa i indirecta i del recull de dades amb els mitjans i
fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
2. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci sobre un tema
rellevant de lentorn, utilitzant els recursos digitals de forma eficient.
3. Valorar el treball en grup mostrant actitud de cooperaci i participaci responsable,
acceptant les diferncies amb respecte i tolerncia envers les idees i aportacions dels altres
en els dilegs i els debats.

Continguts comuns cicle superior (5 i 6)

- Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes
rellevants de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de
diferents fonts dinformaci i de les tecnologies digitals (programes especfics,
simulacions...).
- Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
- Comunicaci de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.
- Elaboraci dun informe per comunicar el procs i els resultats.
- Estratgies per al treball en xarxa.

Criteris davaluaci cicle superior (5 i

6)
1. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci.
2. Plantejar-se interrogants sobre determinats problemes socialment rellevants. Valorar la
relaci de proximitat que proporcionen les tecnologies digitals amb altres llocs del planeta.
3. Obtenir informaci i recollir dades a partir de lobservaci directa i indirecta utilitzant
diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i experimentals.
4. Interpretar i comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit.
5. Trobar estratgies que millorin el treball cooperatiu a partir de lanlisi de les actuacions
prpies i la dels altres.

Continguts especfics de lrea de

coneixement del medi natural
Els continguts de lrea sorganitzen en cinc blocs:
-

Iniciaci a lactivitat cientfica.

El mn dels ssers vius.
Les persones i la salut.
Matria i energia.
Entorn, tecnologia i societat.

Els continguts del medi natural procedeixen de diverses disciplines cientfiques, com sn la
biologia, la fsica, la geologia i la qumica, aix com de la tecnologia. Aquests coneixements
han de permetre a lalumnat deducaci primria fer-se preguntes sobre fenmens del mn
natural i sobre els efectes de lactivitat humana sobre el medi, i elaborar explicacions
racionals que tinguin en compte les observacions i orientin la seva actuaci.

Continguts de lrea de coneixement del

medi natural cicle inicial (1r i 2n)
1. INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA
-

2.
-

3.
-

4.
-

5.
-

Exploraci daspectes de lentorn a partir duna qesti rellevant.

Utilitzaci de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informaci i simular
processos cientfics.
Comunicaci oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges.
Utilitzaci de material i tcniques especfiques de laboratori tenint en compte les
normes ds i de seguretat.
Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i linstrumental.
EL MN DELS SSERS VIUS
Observaci, utilitzant mtodes directes i indirectes, dorganismes i dobjectes inerts,
per identificar-ne les diferncies.
Caracteritzaci dels ssers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions
bsiques: nutrici, reproducci i relaci.
Observaci a ull nu dun organisme en el seu medi natural o reproduint el medi a
laula.
Animals i plantes de lentorn. Classificaci segons diferents criteris observables.
Responsabilitat envers els animals domstics i plantes.
Caracterstiques i comportaments danimals i plantes per adaptar-se al medi.
LES PERSONES I LA SALUT
Caracteritzaci de lsser hum com a sser viu.
Identificaci de les principals parts del cos.
Diferncies i semblances, canvi i continutat entre persones.
Nutrici: relaci amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida.
Parts del cos que permeten la relaci amb el medi.
Malalties principals relacionades amb els rgans dels sentits.
Percepci de la llum i el so.
Diferents tipus daliments.
Valoraci duna alimentaci sana i variada.
Valoraci i justificaci de la necessitat de la higiene i del descans personal.
Valoraci del bon s del temps de lleure.
Expressi raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres.
MATRIA I ENERGIA
Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema.
Observaci, descripci i classificaci de materials en funci dalgunes propietats tot
relacionant-les amb els seus usos.
Distinci entre objectes dun sol tipus de material o de diferents.
Reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus. Criteris de separaci i selecci.
Experimentaci de la transmissi de la llum en els diferents medis.
Valoraci de la contaminaci lumnica.
ENTORN , TECNOLOGIA I SOCIETAT
Observaci del funcionament daparells habituals de casa i de lescola, de les parts
que els componen i reconeixement de lenergia que utilitzen.
Utilitzaci de peces modulars per a la construcci destructures senzilles, com una
primera aproximaci a la robtica educativa.
Cura de les eines i dels materials.
Muntatge i desmuntatge de joguines i identificaci de les parts que componen alguns
objectes.
Elements que poden ocasionar riscos.

Criteris davaluaci cicle inicial (1r i 2n)

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen
part, distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de
respectar i protegir el medi.
Distingir ssers vius i objectes inerts i relacionar caracterstiques (nutrici, relaci,
reproducci) danimals i plantes propers amb la seva identificaci com a ssers vius.
Reconixer i classificar amb criteris elementals els ssers vius de lentorn i identificar
algunes relacions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i
mostrant una actitud de respecte per la natura i pel material.
Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci i amb
els canvis fsics que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i
diferncies entre les persones i valorar la seva diversitat fsica.
Valorar positivament la relaci entre la salut i el benestar de la persona i la prctica
de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci variada i equilibrada,
lexercici fsic i el descans.
Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-les amb els seus
usos fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants. Resoldre
situacions quotidianes vers la reducci, reaprofitament i reciclatge dels materials.
Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar els diferents
components, manipulant-los amb precauci i descriure algunes caracterstiques del
seu funcionament.

Continguts de lrea de coneixement del

medi natural cicle mitj (3r i 4t)
1. INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA
-

2.
-

3.
-

4.
-

5.
-

Inters per lobservaci i la generaci de preguntes cientfiques, aix com per la

construcci de respostes
coherents amb el coneixement cientfic.
Disseny i realitzaci de treballs experimentals. Anlisi i comunicaci dels resultats.
Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i linstrumental.
s de les funcions del maquinari especfic de cincies (sensors, cmera
estereomicroscpica).
Utilitzaci de materials i tcniques especfiques del laboratori tenint en compte les
normes ds i de seguretat.
EL MN DELS SSERS VIUS
Caracteritzaci de la funci de nutrici en els animals i plantes.
Caracteritzaci de la funci de reproducci a partir de lobservaci danimals i
plantes.
Caracteritzaci de la funci de relaci a partir de lobservaci danimals i plantes i
relacionant aquests amb els seus hbitats.
Classificaci dels diferents grups danimals i plantes de lentorn proper. s de claus
dicotmiques senzilles.
Inters per lobservaci, cura i protecci danimals i plantes de lentorn proper, i
prevenci dels possibles riscos.
Activitats econmiques relacionades amb la cria danimals i el cultiu de plantes.
LES PERSONES I LA SALUT
Morfologia externa del cos.
Sistemes que participen en la funci de relaci: locomotor i nervis.
Aparells que intervenen en la funci de nutrici de lsser hum (aparells respiratori,
digestiu, circulatori i excretor) i relaci entre ells.
Principals malalties relacionades amb la funci de nutrici i de relaci.
Hbits dhigiene, de descans i dexercici fsic que afavoreixen una vida saludable.
Caracteritzaci de lalimentaci variada i equilibrada com a bsica per a una vida
saludable.
Identificaci de missatges publicitaris i prctiques que afavoreixen o no el bon
desenvolupament personal i la salut.
Avenos de la cincia en lalimentaci i la salut.
Expressi de sensacions i emocions personals.
Respecte davant de les sensacions i emocions dels altres.
Formulaci de propostes dactivitats creatives per a la gesti dels temps de lleure,
individual i collectiu.
MATRIA I ENERGIA
Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa,
capacitat i temperatura.
Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma.
Fonts denergia i cadenes energtiques relacionades amb canvis observats a la vida
quotidiana.
s responsable de les fonts denergia.
Plantejament de preguntes, observaci i experimentaci sobre magnetisme.
Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis.
Valoraci del soroll i la contaminaci acstica.
Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat.
Relaci del cicle natural i hum de laigua.
s responsable de laigua.
Reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus. Criteris de separaci i selecci.
ENTORN , TECNOLOGIA I SOCIETAT
Fonts denergia amb qu funcionen algunes mquines.

Funcionament dalguns operadors mecnics: eix, roda, politja, pla inclinat,

engranatges i altres.
Utilitzaci doperadors mecnics per a la construcci destructures senzilles com ara
elements de robtica educativa.
Eines, mquines i fonts denergia utilitzades en diferents poques histriques: relaci
amb les condicions de vida i de treball.

Criteris davaluaci cicle mitj (3r i 4t)

6.

Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions

entre alguns factors del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes, i mostrar
una actitud de respecte pel medi.
7. Classificar animals i plantes de lentorn proper i reconixer les caracterstiques
bsiques dacord amb criteris cientfics.
8. Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres
rgans i comprendre el funcionament del cos hum des dun sentit global. Relacionar
la nutrici amb lobtenci denergia i el creixement.
9. Valorar positivament la prctica de determinats hbits associats a la higiene,
lalimentaci, lexercici fsic i el descans com a hbits saludables que s recomanable
mantenir, tot discernint les activitats que perjudiquen la salut.
10. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes mquines senzilles, analitzant el seu
funcionament, posant atenci especial a lenergia que utilitzen. Valorar la importncia
de fer un s responsable de les fonts denergia.
11. Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-los amb els seus
usos fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.

Continguts de lrea de coneixement del

medi natural cicle superior (5 i 6)
1. INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA
-

2.
-

3.
-

Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i

problemes rellevants de lentorn,
mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de diferents fonts
dinformaci.
Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci del treball dinvestigaci.
Utilitzaci de material i tcniques especfiques de laboratori.
Cerca i contrast dinformaci en diferents suports (lectura de textos cientfics,
dimatges, grfics...).
Planificaci dexperincies per comprovar propietats dels materials i el seu
comportament.
Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i linstrumental.
Utilitzaci de la lupa binocular per a lobservaci de petits organismes o part dells.
s del microscopi per a lobservaci dalguns microorganismes.
Instruments i objectes ds habitual al laboratori: coneixement i utilitzaci.
- Normes de seguretat en el laboratori: coneixement i aplicaci.
EL MN DELS SSERS VIUS
Relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.
Criteris per a lobservaci cientfica dssers viu.
Claus i guies per a la classificaci dorganismes.
Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida.
Valoraci de la intervenci dels microorganismes en alguns processos quotidians.
Observaci i descripci dalguns ssers vius i de la seva interacci amb el medi.
Relaci entre funcions vitals i estructura dalguns animals, plantes i fongs.
LES PERSONES I LA SALUT
Visi integrada dels aparells i sistemes que possibiliten les funcions dels cos hum.
Canvis que comporta el creixement en el desenvolupament fsic, personal i relacional.

4.
-

5.
-

Funcions de reproducci i relaci en els ssers humans i rgans, aparells i sistemes

que hi intervenen.
Reconeixement de la dimensi afectiva de la sexualitat i dalgunes malalties
relacionades amb la funci de reproducci.
Valoraci critica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la
prpia.
Riscos del consum de tabac i alcohol.
Hbits dhigiene i estils de vida saludables.
Actuacions de primers auxilis per ajudar-se i ajudar els altres.
Coneixement i valoraci dels avenos de la cincia en lalimentaci i la salut.
Expressi raonada de les valoracions prpies i contrast amb les valoracions dels
altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
MATRIA I ENERGIA
Mesura i comparaci de masses i volums de materials diversos.
Observaci, experimentaci i descripci de materials amb diferents densitats.
Anlisi dels efectes duna fora o diferents forces sobre un objecte. Aplicaci a
lestudi de mquines simples que sutilitzen habitualment a lescola o a casa.
Fonts denergia ms utilitzades en la societat.
Diferenciaci entre energies renovables i no renovables.
Planificaci i realitzaci dexperincies sobre el comportament de materials davant de
la llum, el so, la calor, la humitat i lelectricitat.
Propietats dels diferents materials duna mescla relacionant-les amb ls de diferents
tcniques de separaci de substncies: imantaci, filtraci, decantaci, evaporaci i
destillaci.
Propietats de laigua com a dissolvent.
Canvis qumics en relaci amb fenmens quotidians: combustions, oxidacions i
fermentacions. Aplicaci a la prevenci del foc i obtenci de compost.
Reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus. Criteris de separaci i selecci.
ENTORN , TECNOLOGIA I SOCIETAT
Valoraci de limpacte del desenvolupament tecnolgic en les condicions de vida i en
el treball.
Components dun circuit elctric.
Disseny i construcci de circuits elctrics senzills.
Valoraci de la importncia dadoptar comportaments que minimitzin el consum
elctric.
Avenos, productes i materials que intervenen en el progrs de la societat.

Criteris davaluaci cicle superior (5 i 6)

1.
2.
3.

4.

5.

Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts denergia,
aix com algunes conseqncies dels usos inadequats.
Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels microorganismes en el medi.
Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza. Identificar els
principals rgans del cos hum i les funcions que realitzen tot relacionant ladequat
funcionament del cos amb determinats hbits de salut. Conixer les repercussions
dels hbits incorrectes sobre la salut.
Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i
qumics de la matria: plantejar-se hiptesis, seleccionar el material necessari,
registrar els resultats i comunicar les conclusions, amb diferents llenguatges per
mitjans convencionals i amb ls de les TAC.
Planificar i realitzar projectes de construcci dalguns objectes, maquetes i aparells
senzills, seleccionant els materials pertinents, demostrant responsabilitat en les
tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la prpia
seguretat i la dels altres.

Continguts especfics de lrea de

coneixement del medi social i cultural
Els continguts de lrea sorganitzen en tres blocs:
1. EL MN QUE ENS ENVOLTA.
2. PERSONES , CULTURES I SOCIETATS .
3. CANVIS I CONTINUTATS EN EL TEMPS.
Els continguts de lrea de coneixement del medi social i cultural procedeixen
fonamentalment de la geografia, de la histria i de leconomia. Aquestes disciplines han de
permetre als alumnes de primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els instruments
conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la
seva millora.

Continguts de lrea de coneixement del

medi social i cultural cicle inicial (1r i 2n)
1. EL MN QUE ENS ENVOLTA
-

2.
-

3.
-

Observaci delements i fenmens naturals.

Comunicaci de les observacions utilitzant formes de representaci bsiques.
Orientaci mitjanant lobservaci delements naturals i humanitzats de lentorn.
PERSONES , CULTURES I SOCIETATS
Organitzaci social propera a lalumnat: famlia, amics, escola, barri, localitat...
Participaci i coresponsabilitat en les tasques de la vida domstica, escolar i social.
Superaci desteriotips sexista.
Elements caracterstics de lentorn, els serveis i els espais comuns. Valoraci de la
responsabilitat personal en el seu s.
Formes dorganitzaci de lescola i de lentorn proper.
Valoraci la importncia de la convivncia.
Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup, aix com la importncia
del dileg en la resoluci de conflictes.
Manifestacions culturals de lentorn. Valoraci de la seva diversitat i riquesa.
Procedncia geogrfica i activitat econmica dels avantpassats propers.
Mesures que contribueixen a la seguretat personal i digital.
CANVIS I CONTINUTATS EN EL TEMPS
Observaci dels canvis en les persones al llarg del temps. Etapes de la vida.
s de fonts orals, documentals i materials per reconstruir la prpia histria.
s de les nocions bsiques de temps (abans/desprs, passat/present/futur, durada).
s de les unitats de mesura bsiques (dia, setmana, mes i any).
Canvis i continutats en fets quotidians de la prpia experincia i en elements del
patrimoni.

Criteris davaluaci cicle inicial (1r i 2n)

4.
5.
6.
7.
8.

Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen
part, distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de
respectar i protegir el medi.
Conixer alguns valors fonamentals de la convivncia democrtica, especialment
aplicats a lescola i la necessitat de respectar les normes bsiques com a ciutadans i
ciutadanes.
Reconixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que
desenvolupen les persones a lentorn, superant els estereotips sexistes.
Valorar el paper de les famlies i descriure alguns aspectes de la vida personal i
familiar. Ordenar temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets
quotidians i elements patrimonials aplicant nocions temporals bsiques.
Utilitzar croquis, aix com referents dorientaci espacial per situar-se en lentorn,
localitzar determinats elements i desplaar-se.

Continguts de lrea de coneixement del

medi social i cultural cicle mitj (3r i 4t)

1. EL MN QUE ENS ENVOLTA

-

2.
-

3.
-

Sistema Sol-Terra-Lluna.
Relacions entre els moviments de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit i les
estacions.
Relaci entre la posici del Sol i les ombres.
Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat de precipitaci.
Registre, representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques bsiques.
Formes de relleu i accidents geogrfics.
Localitzaci de les formes de relleu i accidents geogrfics ms rellevants de lentorn.
s i elaboraci de plnols i mapes senzills del poble, barri o ciutat.
Aplicaci de tcniques dorientaci.
Relaci de les principals caracterstiques del clima de lentorn amb les varietats
climtiques de Catalunya.
Comparaci amb altres climes.
Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i lluny.
Reconeixement dels elements naturals i humanitzats i de limpacte de lactivitat
humana en el paisatge.
Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de
lentorn.
PERSONES , CULTURES I SOCIETATS
Elements bsics de lestructura econmica i de lorganitzaci social, poltica i
administrativa dels municipis i les comarques.
Valoraci de la diversitat social, cultural i de gnere i respecte per les diferncies.
Identificaci de les manifestacions culturals com a elements de cohesi social.
Identificaci i descripci dalguns trets demogrfics i econmics de lentorn a partir
de lobservaci directa de lentorn proper i de dades i representacions grfiques.
Anlisi i comparaci de dades dentorns rurals i urbans.
Anlisi de missatges publicitaris i valoraci de la seva incidncia en la presa de
decisions de la vida quotidiana.
Desenvolupament dactituds de consum responsable.
Reconeixement de situacions relatives a la mobilitat viria que poden comportar risc.
Mesures que contribueixen a la seguretat personal i digital.
Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de lentorn.
CANVIS I CONTINUTATS EN EL TEMPS
Identificaci dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes
personals.
s de tcniques de registre i representaci de la histria prpia i del passat familiar
proper.
s de fonts histriques diverses per obtenir informaci i evidenciar els canvis i
continutats al llarg del temps daspectes de la vida quotidiana i de lentorn proper.
s dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat.
Anlisi de levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps: s
dunitats de mesura temporal i aplicaci de les nocions de canvi i continutat.
Anlisi diacrnica i sincrnica de levoluci dalguns aspectes de la vida quotidiana
(habitatge, vestit, utillatge...) al llarg del temps i comparant diverses cultures.
Identificaci del paper dels homes i les dones, individualment i collectiva, en la
histria.
Descoberta i valoraci del patrimoni comarcal, social i cultural.
Aplicaci de nocions de canvi i continutat en els paisatges.

Criteris davaluaci cicle mitj (3r i 4t)

4.

Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions

entre alguns factors del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes i mostrar
una actitud de respecte pel medi.

5.

Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de lentorn proper i

establir comparacions amb altres tipus de paisatges.
6. Utilitzar plnols i mapes, aix com mecanismes dorientaci espacial per situar-se en
lentorn, localitzar determinats elements i desplaar-se.
7. Conixer i valorar el funcionament bsic de les institucions municipals i comarcals i
els mecanismes democrtics de participaci, utilitzant-los per participar activament al
centre escolar.
8. Descriure alguns trets demogrfics i econmics de lentorn, identificar algunes
manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements del
patrimoni comarcal natural i cultural.
9. Analitzar les situacions que poden comportar risc a nivell viari i proposar mesures de
prevenci.
10. Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les
societats humanes i situar alguns fets histrics rellevants, dacord amb els criteris de
successi i duraci temporals. Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar
aquests canvis i continutats.
11. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les
conseqncies que sen deriven. Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes
sobre els recursos i en particular sobre laigua.

Continguts de lrea de coneixement del

medi social i cultural cicle superior (5 i
6)
1. EL MN QUE ENS ENVOLTA
-

La Terra, planeta del sistema solar.

Lectura i interpretaci de dades del temps atmosfric en diferents representacions.
Identificaci de la relaci entre clima, vegetaci i relleu.
Principals riscos mediambientals relacionats amb el clima.
Identificaci i localitzaci de les principals unitats de relleu i la hidrografia de
Catalunya, dEspanya i del mn.
Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions cartogrfiques (plnols, fotos
aries, croquis...), en diferents suports, per localitzar elements importants del medi
fsic.
Reconeixement dels usos socials dalgunes roques i minerals.
Anlisi dels elements naturals i antrpics que influeixen en la configuraci del
paisatge.
Identificaci dalguns fenmens naturals: els terratrmols i les avingudes daigua.
Valoraci dactuacions que contribueixen a la protecci del medi.

2. PERSONES , CULTURES I SOCIETATS

-

Participaci activa a lescola com a aprenentatge per a la vida en democrcia.

Reconeixement de la diversitat dopinions.
s de diferents canals per a lintercanvi dopinions i difusi dinformacions.
Organitzaci territorial de Catalunya, Espanya i Europa.
Principals institucions democrtiques i organitzacions poltiques.
Valoraci del paper de les administracions en la garantia dels serveis pblics.
Reconeixement i valoraci de la diversitat cultural i lingstica de Catalunya i
dEspanya.
Coneixement dels smbols que identifiquen Catalunya en el marc europeu.
Valoraci dels drets i deures ciutadans i del paper individual i collectiu en la
construcci dun mn ms just i
equitatiu.
Valoraci de la necessitat dun comproms per a la resoluci de problemtiques
socials.
Rebuig dels estereotips i prejudicis, aix com de les situacions dinjustcia i
discriminaci, per raons de gnere,
orientaci afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments dempatia i respecte
amb els altres.

3.
-

Observaci, identificaci i descripci dalguns trets demogrfics, econmics i culturals

i religiosos de la societat catalana i espanyola.
Trets principals de lespai geogrfic mundial relatius als moviments migratoris i la
globalitzaci. El dileg entre cultures i religions.
Activitats econmiques del territori i sectors de producci. Tipus dempresa i la seva
organitzaci.
Valoraci de la influncia de les vies de comunicaci i transport en el
desenvolupament de leconomia del territori.
Valoraci de la viabilitat duna idea emprenedora per mitj del treball cooperatiu i
utilitzant diferents fonts dinformaci.
Interpretaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci.
Anlisi crtica de la influncia de la publicitat sobre els hbits de consum.
Consum responsable i valoraci de ls del diner.
Identitat digital. Gesti de la privacitat de les dades.
Mesures que contribueixen a la seguretat personal i digital.
Nocions bsiques per a la cura dun mateix i de les persones de lentorn.
Prevenci de la violncia masclista i de qualsevol fanatisme.
CANVIS I CONTINUTATS EN EL TEMPS
Comprensi del temps cronolgic: identificaci de la durada, simultanetat i successi
desdeveniments histrics.
s de representacions grfiques per situar fets i etapes de levoluci histrica.
s de diferents fonts histriques (orals, documentals, materials) per contrastar
informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir elements per explicar les
accions humanes.
Valoraci de la prpia histria personal i collectiva per a la comprensi del passat i
del present i la construcci del futur.
Valoraci de lintercanvi intergeneracional dexperincies.
Anlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o collectius de la histria
al llarg del temps i valoraci de la seva aportaci al patrimoni i a la cultura.
Anlisi de levoluci dalgun element patrimonial de lentorn proper mostrant-hi
respecte.
Caracteritzaci de les formes de vida prehistriques.
Romanitzaci a la pennsula Ibrica. Fets bsics de ledat antiga al territori actual de
Catalunya.
Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat mitjana a la
pennsula Ibrica en el marc de lEuropa feudal. Naixement i expansi de la
Catalunya medieval.
Trets bsics de lestructura social, poltica i econmica de ledat moderna a la
pennsula Ibrica. Lpoca dels descobriments. Catalunya dins la monarquia
hispnica.
Lpoca de les revolucions poltiques i econmiques a Espanya i Europa (segles xviii i
xix). La revoluci industrial a Catalunya.
El mn contemporani. Anlisi dels fets bsics de la histria de Catalunya, Espanya i el
mn al llarg dels segles xx i xxi per comprendre la societat actual.
Estudi de diferents avenos tecnolgics i cientfics. La seva repercussi en el mn
contemporani.

Criteris davaluaci cicle superior (5 i 6)

1.

2.
3.

4.
5.
6.
7.

8.
9.

Analitzar els elements fsics i humanitzats dels paisatges i dels principals factors de
canvi produts per processos naturals i per lactivitat humana al llarg del temps.
Reconixer la diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de
preservar la riquesa paisatgstica i patrimonial.
Valorar, entre daltres recursos, laigua com un b escs, i conixer maneres diferents
de prevenir o reduir limpacte de les activitats humanes sobre el medi.
Utilitzar plnols i mapes a diferents escales interpretant els diferents signes
convencionals, aix com fotografies aries. Elaborar croquis i plnols senzills com a
mitj per analitzar elements del territori i comunicar els resultats de les observacions
i interpretacions.
Conixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participaci de les
societats democrtiques, aplicats als rgans de govern de diferents institucions,
assumint responsabilitats en el si del marc escolar.
Reconixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de lentorn, de
Catalunya i Espanya.
Identificar les normes de convivncia dels grups i respectar els drets i deures
fonamentals de les persones.
Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformaci socials, culturals,
econmics i tecnolgics en lentorn, en especial, els canvis provocats per la
globalitzaci, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el
mn actual.
Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i
arqueolgiques per obtenir informaci sobre els trets significatius de la societat
dpoques passades, situant els fets en lnies de temps.
Valorar la viabilitat dun projecte emprenedor relacionat amb un tema rellevant de
lentorn, utilitzant els recursos digitals de forma eficient.

Orientacions metodolgiques i davaluaci per a letapa

Orientacions metodolgiques
A leducaci primria els nens estan habitualment interessats per molts fets que succeeixen
al seu entorn i la metodologia per ajudar-los en laprenentatge dels continguts de lmbit de
coneixement del medi hauria de partir de lanlisi daquest tipus de situacions que els
motiven, per tal destimular-los inicialment a plantejar-se preguntes rellevants i a expressar
els seus punts de vista.
La transformaci daquestes idees inicials en daltres que estiguin ms fonamentades en els
coneixements actuals de les diferents disciplines de lmbit requereix un treball que
afavoreixi la seva evoluci al llarg dels cursos. Els models interpretatius generats per les
cincies implicades tenen un elevat nivell dabstracci i el seu aprenentatge requereix un
ensenyament que parteixi de lanlisi de diverses situacions contextualitzades en
base al treball en diferents cursos i en una seqncia en espiral.
Per a la selecci daquestes situacions sha de buscar lequilibri entre les realitats locals,
catalana i espanyola i global i entre els temps ms allunyats i els ms propers tant en el
passat com en el futur i, a partir daquestes, promoure lobservaci i la cerca de dades. Sha
de potenciar el coneixement directe de la realitat a lhora destudiar els fenmens, els
objectes tecnolgics, el propi territori o el passat que tenim present i privilegiar la
identificaci devidncies que confirmin o posin en dubte les idees expressades, aix com la
lectura de textos i imatges que es troben en diferents suports i formats, que permetin
accedir a informacions i coneixements distants en el temps i en lespai.
En el procs daprendre tamb ser important el temps dedicat a ensenyar lalumnat a
prendre conscincia dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera
que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i
les habilitats que capacitin els nens per actuar, tenint en compte el seu nivell i els
coneixements apresos, en la promoci duna forma de vida saludable i dun s sostenible del
medi i, en general, en situacions de participaci ciutadana i de defensa dels drets humans.
Tot aix comporta, a ms, un treball de tipus cooperatiu en petits grups que doni ocasi al
desenvolupament dactituds i habilitats relacionades amb lexpressi i lescolta, el consens,
lautoavaluaci i la coavaluaci.
Lelaboraci descrits, grfics, maquetes, mapes conceptuals, dibuixos, esquemes,
exposicions orals... que recullin les diferents idees, observacions o resums possibilita

introduir rigor i precisi en les reflexions i facilita la seva millora a partir dactivitats
davaluaci mtua. Convindr sovint realitzar aquests escrits utilitzant
recursos digitals.
Les TAC esdevenen un instrument rellevant en lensenyament i aprenentatge de les cincies,
des de lobservaci inicial fins a la realitzaci i valoraci final de la tasca. A partir de
visualitzadors i sensors es poden observar i mesurar fenmens reals, transferir les dades a
lordinador per organitzar-les, fer-ne els grfics corresponents i analitzar-les sense haver de
fer els clculs manualment. Amb la modelitzaci de fenmens i amb els simuladors, i a partir
de la interacci amb els objectes, es poden fer proves virtuals.
A Internet, shi troben recursos dinformaci, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions
per als projectes que shan de dur a terme amb lalumnat. Cal treballar estratgies per a la
localitzaci de la informaci, lobtenci i tractament de les dades i les habilitats danlisi i de
comunicaci (collaborativa, de presentaci i publicaci dels resultats).

Orientacions davaluaci
Lavaluaci ha destar dirigida fonamentalment a millorar laprenentatge de lalumnat, s a
dir, a subministrar informaci de diferents procedncies, per comprendre els punts forts i els
punts febles de laprenentatge de lalumnat en relaci amb les competncies, els objectius
establerts i els continguts. Daquesta manera, els mestres podran adaptar el programa a les
necessitats reals de lalumnat, per ajudar-los a superar els obstacles i assolir els objectius
establerts.
Amb aquesta finalitat, i per estimular que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a
autoregular-se, sha de promoure una avaluaci inicial de les idees prvies i de les
representacions sobre el que ells pensen que aprendran i una avaluaci en el procs
daprenentatge que incideixi especialment en la regulaci de les formes danticipaci i
planificaci del pensament i de lacci.
Finalment caldr planificar una avaluaci final o sumativa, dacord amb els criteris
davaluaci, en la qual lalumnat haur de demostrar haver assolit les competncies, a partir
de la proposta de situacions o problemes en resposta als quals hagi daplicar els
coneixements apresos.
Caldr deixar espais per a lautoavaluaci i la coavaluaci i en el treball en equip lavaluaci
haur dincloure tant el treball collectiu com les aportacions individuals.
Per a lavaluaci de les competncies i els continguts daquesta rea caldr en molts casos
observar lactuaci dels alumnes en entorns reals o que el simulen: caldr aprofitar les
sortides del centre o reproduir a lescola determinats ambients (horts, aquaris...) i utilitzar
en aquest sentit els recursos digitals apropiats (simuladors informtics, mapes en format
digital).
Les pautes dobservaci del mestre, les rbriques dautoavaluaci, els qestionaris, els
dossiers personals daprenentatge, els mapes conceptuals, les maquetes, els dibuixos, les
exposicions orals, els KPSI sn, entre daltres, eines tils davaluaci que es poden plantejar
a linici, durant o al final del procs de laprenentatge.