EL NEPAL El turisme El treball infantil EL’ TIBET Cocupacio xinesa al Tibet RefugiatSei refugiades EL BHUTAN El budisme _ ye : Icaria $ Educacid Gleb: fo Gercer tails ry FRERES DES HOMMES, PAFitva bibliografica: Carpeta pedagdgica: L’Asia: un continent divers Imma Llort i Juncadella i Assumpta Eixarch i Conesa ConcertacioN’S - Freres des Hommes Europa fd. learia. Barcelona, 1999. Autora: Imma Llort i Juncadella Dibuinos: Laura Castellet Fotografies: Jaume Balanyd, Sebastik Coy, Carme Fullerachs, Maite Huguet, Nathalie Lebris, Imma Lior, Gene Palacios, Fernando Peleato, Jordi Plana, Anioni Pujante, Barbara Roubicek. Corteccié originals: Montserrat Miré Collaboracions i agraiments Lourdes Abi, Josep Miquel Alegret, Assumpta Eixarch, Montse Fuentes, Rosabel Herndndez, Nathalie Lebris, Néstor Pellicer, Bibendra B. Pradhanaga, M. Jess Pujol, Olga Radenas, Andrés Sanchez, Xavier Santajuliana, Amics de la Vicki Sherpa, Casa del Tibet de Barcelona, Mountain Wildemess Catalunya, Nepal Watch, tots els professors i les professores dels diferents insttuts | del adn de Fedueacié en el lleure que han acceptat provar els diferents materials de la carpeta pedagogica i hi han apertat els seus comentaris per tal de fer les comreccions pertinents, totes les persones que ens han ajudat ¥ animat afer possible aquest projecte, © Imma Llont i juncadella Dissony # maquetacié: Text Grific Disseny de la coberta: Laia Olivares Fotos de la coberta: Nathalie Lebris i Sebastid Coy Edita ConcertacioN/s - Fréres des Hommes Europa Junta de Comerg, 24, pral. 1a 08001 Barcelona learia editorial, S.A. Ausias Marc, 16, Jer 2a - 06010 Barcelona e-mail: leariap@terrabit ictnet.es ISBN: B4.7426-406-5 Diposit legal: 0-28,781-1999 Primera edicid: juny 1999 Imprés a Romanya/Valls, S.A. Veerdaguer, 1 08786 Capellades (Barcelona) Imprés sobre paper ecologic Resenats tors els drets Prohibida Ia eeproducciéActivitats: @ Busca al glossari les definicions de les paraules en negreta del text anterior i copia-les a conti- nuacié, fent servir paraules ceves. © Explica amb les ceves paraules el significat de les paraules en cursiva del text anterior, © Quines son fes dificultats més grans que té el Nepal? © Quins aspectes positius té el Nepal, segons el text que acabes de llegir? @ A partir de la informacié del Nepal que has trobat al text anterior, de les dades sobre el pais i amb l’ajuda d'un atlas, fes els edleuls necessaris per saber: * Quantes hecticees de terres aptes per a l'agricultura té el Nepal? (considerant que es tracta del 179% de lextensié del pais) * Si Catalunya té una extensié de 3.193.182 d'hecedrees, de les quals 1.006.245 sén terres de conreu, segons dades del 1991, calcula quin percentatge del territori catala ocupen els conreus. * Si un camp de furbol ré 0,5 heetirees, a quants camps de futbol equival el terreny disponible per a Vagriculeura al Nepal i a quants les terres agricoles de Catalunya? * Calcula, a partir del percentatge, quantes persones del Nepal viuen a les zones rurals del pais i quantes persones hi viuen de Vagricultura. Déna les dades en nombres absoluts. * A partir de les dades del PNB i saben que el $5% del PNB del Nepal ve de lagriculrura, calcula el capital generat per aquesta activitar Després, investiga cn quin percentarge lagricultura catalana contribueix al PNB de Catalunya i a quina xifra equival aquest percentatge. * Assumine que hi hagués una bona distribucié de la riquesa, tant al nostre pals com al Nepal, calcula la renda per capita, és a dix, la participacié del Producte Nacional Brut (PNB) per habirant agut i al Nepal. Hi ha molta difertncia? @ Sicua al mapa on s6n el Nepal, !"{ndia, el Tibet, el Bhutan i la Xina, Pinta d'un mateix color els Paisos de I’Himalaia i d'un altre color la resta dels paisos que has situat al mapa. = Cee: CeL‘ASIA Objecti EL TURISME Estudiar l'evoluci6 de la industria turistica del Nepal des dels anys 50 a Vactualitat. Identificar el turisme com a una font important de divises per al pais. CComparar les dades del desenvolupament del turisme a Catalunya amb les del Nepal. Representar percentatges i fer calculs senzills. DADES SOBRE EL TURISME AL NEPAL Els primers visitants i alpinistes estran- gers/es van arribar al Nepal als anys c quanta. Des d’aquells temps, la inddstria turistica del Nepal ha anat creixent. Al 1951 uns 1.500 turistes van visitar el Nepal; al 1962 ho van fer 6.179 persones; al 1970 van ser 45.970 i als anys noranta les xifres ja s’han disparat. Al 1992, el Nepal va re- bre 334.353 visitants. La tendéncia general ha estat de creixement malgrat que hi ha hagut alguns anys critics, en especial el 1984 i el 1989, tot i que un any més tard ja stha- vien recuperat; i del 1989 al 1992 hi va haver un creixement proporcional del turis- me. L’any 1996 el turisme va aportar uns. beneficis de 120 milions de dolars ameri- cans, xifra equivalent a la cinquena part del total d'ingressos del pais en divises. Al 1993, els visitants indis seguien sent la majoria, i representaven un 28,4% del total dels turistes que van visitar el Nepal aquell any, Pel que fa a la resta de visitants ‘estrangers, el 10,9% dels turistes eren d'Ale- manya, el 8% d’Anglaterra, el 6,9% dels Estats Units, el 6,1% del Japé i la resta eren de provinenga molt diversa. Es de destacar el creixement espectacular en el nombre de turistes provinents de Suissa, Espanya i els Paisos Baixos al llarg dels darrers anys. Segons dades del Departament de Tu- risme del Nepal, al 1994 es van rebre 265.026 visitants estrangers que varen arri- bar al Nepal per avi6. Si a aquesta xifra hi sumem les persones que hi arriben per ter- fa, el turisme segueix creixent en nombre.® Al 1997 el pais va rebre 425.000 turistes i el govern aspira a aconseguir els 500,000 turistes per any. El 1998 ha estat declarat Any de la visita a Nepal. D’altra banda, també ha augmentat el percentatge de turistes que van al Nepal a fer muntanya i s‘animen a fer les tradicio- nals travesses de |I'Himalaia: el cercle de VAnnapurna 0 bé Vascensié fins al camp base de I’Everest o d’altres de més curtes. Mentre que el 1970 només 1,2% dels visi- 3 Informacis extreta de a revista informativa del Kathmandy Environmental Education Project (KEEP) de la primavera de 1995,tants del Nepal van fer un trekking.* el 1992 en van fer el 10,5% dels visitants, Per a gran part de la poblacié de I'ano- menat Primer Mén viatjar al Nepal és asse- quible gracies al fet que el cast dels serveis ila ma d’obra és baix, i encara més si ho comparem amb Iequivalent al nostre pais. D’altra banda, molta gent té possibilitat d'estalviar per anar de vacances o comprar coses extres. Per a la majoria de la gent del Nepal agafar un avid o fins i tot agafar-se uns dies de vacances a l'any, encara que no es mo- guin de casa, és totalment impossible e DADES SOBRE EL TURISME A CATALUNYA Vany 1991, el turisme? representava el 12% del PIB® a Catalunya i el 9% del PIB a Estat espanyol; mentre que les finances re- presentaven el 7% del PIB, el téxtil catala el 6% i el sector industrial quimic el 5%. Les entrades per turisme a Catalunya repre- senten el 2% del PIB de I’Estat espanyol i aproximadament el 13% de la poblacié cocupada del conjunt catala ho esta en el sector turi Tutisme. Barcelona, Julio! 1992 Proccte Intern Brut = u D’altra banda, la poblaci6 catalana tam- bé viatja fora a |’estranger. Del gener al setembre de 1995 s‘han fet 1.240.700 viat- ges des de Catalunya a l’estranger, dels quals 1.099.000 eren a Europa, xifra que representa el 88,5% del total. Dels viatges a Europa, 491.300 han estat al Principat d'Andorra i 258.000 a Franca? ‘Treleking 6 Is paraula anglesa que es fa servi popularment por defini una tavessa de muntanya par Himalsia. sReforgament de I'avantaige cempetitin del sector turitic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Comerg i Dader de WAgencia Catalana de Tecnologia Turstica-ACTT. Quader bimeseal n't, gener /febrer 1996, Generalitat de Catalunya, E EYL‘ASIA EL NEPAL Activitats: @ Representa damunt de la plantilla de ninotets de la pagina segitent els percentatges, segons la seva nacionalitar, dels visitants que van arribar al Nepal al 1996. © Calcula el nombre de visitants del Nepal, per nacionalitat, en nombres absoluts i representa-ho en un histograma de barres. @© Add les dades de la nacionalitat dels visitants estran, els percentatges, repetiu V'activitat 5 i la 6 i des nacionalitat dels visitants de Catalunya i cls del Nepal. 1s a Catalunya dels anys 1993 i 1994, i @® Calcula quantes persones van fer trekking al 1970 i quantes en van fer al 1992. @ Fixew-vos en el grafic que representa l'evolucié dels visitants estrangers 2 Catalunya (1981- nla taula que especifica la nacionalitat dels turistes que van venir a Catalunya durant aquells anys.! ‘Comparareu aquestes dades amb les del turisme al Nepal durant els mateixos anys. DEMANDA TURISTICA 1994 Nacionalitat Nacional 190 tone saracié Tor, % TOL Franea Alen Frito Baieos me Tans 58 OB a aaa as 9 33 ash Ea ae 34 486240 30-48 = Sis elgea Sa aso 52 Sh i 34 oa) eA? Regre Unit 33 Fines Ss 527 Pats NBs 13 fst Unis 08 lap 03 x a ee ee a oe | ates 6 ToT @® Fixcu-vos en les dades sobre els viarges dels catalans i catalanes a 'estranger que trobareu a continuacié i represenceu els percentatges en un diagrama circular. 9% catalans/catalanes que viargen, 40,12% Andorra 4,76% Ilia 21,08% Franga 3.40% Regne Unit 6.12% Circuit per Europa 14,28% Resta d'Europa 1,80% 5,39% 3,05% B La Catalunya turitca en nimeros. Generalitat de Catalunya, 1995,RARER RARER RERERERESR RERERERESR REREREERES RERESRRERS RARARERER RARARERAES REREERAEES RERESAREES RAREERARESL’ASIA CST NTS quena. Cada any, milers de portadores i por- tadors autdctons | de ssardars» (el xerpa en- carregat de fer les compres per al trek i de llogar el grup de portadors i portadores de terrenys baixos, els guies i els/les portadors/ res d’alcada) fan que les expedicions siguin possibles. Els/les xerpes, habitants de les zones d’alta muntanya (entre 3.000 i 5.000 m d’altura), s6n els més coneguts/des, perd també hi ha gent daltres grups etnics del pais que carreguen a I'esquena el material de les expedicions i dels trekkings. Ales expedicions de muntanya també hi participen dones portadores i dones xerpes. De fet, Pasang Lhamu, una dona xerpa, va set la primera dona nepalesa a participar en una ascensié a I'Everest j hi va perdre la vida. Una altra dona xerpa, Ang Rita, ha fet I’Eve- rest 9 vegades, EL NEPAL La contractacié dels homes xerpes o portadors que fan les agencies de trekking ha augmentat molt/ssim la feina de les do- nes als pobles, ja que en abséncia dels homes han de fer la mateixa feina que fe- ien abans i a més a més la dels homes. Les expedicions de muntanya mouen molis diners, com ja hem dit abans, i cre+ en molts llocs de treball temporal; perd sense una bona gestié mediambiental po- den produir efectes negatius greus sobre el medi ambient. L'accés i els voltants del camp base i dels diversos campaments d’al- tura de |’Everest o d’altres de les munta- nyes més concorregudes han esdevingut ve- fitables abocadors d’escombraries. S‘hi po- den trobar llaunes buides de menjar, piles de vidre trencat, bombones d'oxigen, cor des, sacs de dormir i tendes, etc. Tots sin objectes abandonats per expedicians de na- cionalitats malt diverses. ESE) Una altra modalitat del turisme al Nepal 65 el turisme de motxilla, que inclou des de les persones que viatgen pel seu comp- te fins a aquelles que ho fan per agencies que ofereixen viatges «d’aventuray. En amb- d6s casos, el viatge acostuma a incloure un trekking per 'Himalaia, de més o menys durada i més o menys organitzat. El turisme que visita el Nepal d’aquesta manera fa menys despesa, pera acostuma a allotjarse en llocs més petits, a consumir productes autdctons i quan va de trekking contribueix, encara que sigui a petita esca- la, en I'economia dels llocs per on passa. Noi xerpa. Jaume Balany}‘Malgrat tot, les estadistiques ens fan veu- re que només el 7% dels diners que els trekkers gastem es queden als pobles. La resta se’n va per pagar el menjar i els tre- balladors/es que vénen d'altres Ilocs del pals. ‘Cada any hi ha un increment del 17% de trekkers (individuals 0 per agencies) al Nepal. Per cobrir les necessitats d’allotja- ment, menjar i calefaccié s’estan desfores- tant extensions molt grans de boscos. Malts trekkers porten productes no biodegrada- bles (llaunes, piles, ampolles de plistic) que abandonen durant la travessa i que acaben formant piles incontrolades de deixalles als afores dels pobles 0 a les vores dels rius. La majoria d’hostals rurals no tenen la- trines, i sien tenen acostumen a ser a prop de l'aigua i la contaminene Jaume Balany’ Activitats: @ Feu un esquema resum del text anterior, especificant cadaseuna de les caracteristiques de cada tipus de turisme al Nepal. Q Imagincu-vos que teniu la possibilitar de triar com anar al Nepal, quin viatge preferirfew? Per qua? @A partir de la informacié del text anterior sobre les diferents maneres de visirar i/o fer curisme al Nepal i amb Vajur de maverial forogrific i text, tricu una de les tres modalitats de visites i preparcu un poster informatiu on sexplicitin els avancarges i desavantarges de visicar el Nepal segons la modlalitat triada. Ho podeu fer en grups de dues o tres personcs. Demaneu catilegs de viarges al Nepal a una agtncia de viatges per aconseguir fotografies per al vostre treball. Després ensenyarcu i comentareu el vostre treball a la classe. = ATS O05 DE omL‘ASIA aa Se MIRANT AL NEPAL oe EL NEPAL A continuacié podreu Ilegir alguns dels comentaris extrets d’una entrevista feta a ex- cursionistes nepalesos/es i estrangers que han passat de 2 a 5 setmanes caminant per la zona de I'Annapurna."® «Jo soc guia turistic. Dono gran part del que guanyo treballant als meus pares i una part me la guardo per pagarme els estudis. Els meus pares sdn pagesos i, cam som pa- bres, jo faig aquesta feina. Els diners que em donen els turistes els faig servir per comprar les coses que necessito per sobreviure». (ur infant que gua turstes per la citat) «En acabar ef viatge, els nostres turis- tes, tindran una visid bastant completa dels principals problemes del pais, com s‘hi viu, com s‘estructura la societat nepalesa, qui- nes sdn les seves tradicions, les seves reli- ‘gions, com funcionen Jes relacions famili« ars, etc., ja que durant el viatge et trobes amb gent del pais i hi parles». (operador de trekkings angles) «56n gent molt feli¢ ¢ molt trebatladora. Aquesta és la Ilig6 que aprens en un viatge com aquest: Si treballes de valent, no et cal tenir diners; pots gaudir de la vida. Aixt 6 com sén Ja gent aqui, molt senzills i ama- bless. turists eanadone) «Quan /a collita és pobra, no tenen cap altra solucié que demanar diners... els in- teressos s6n molt alts, a vegades poden ar- ribar al 50%... se‘ls fa male dificil poder- los pagar. I si no els tornen han de donar terres al prestamista abans que vagi a casa seva i s’ho endugui tot: els estris de cuina, els animals, els Ilits, etc. A vegades es ve- uen abligats/des a entregar els seus fills 0 filles perqué treballin de servents a casa del prestamista>. ‘director é'escolanepalis) «