Historia de la meteorologia
ements atmos ren contol els bs, ago poneaven ale riers humans
a supervivencia dels primers assentaments humans estables fa més de
5.500 anys, depenia fortament del temps atmosfeic. Quan les cond
pesca i podien
AA cions meteorologiques exen dptimes, hi havis cacers
cobtenir-se bones collites, Un temps advers pellon
apartixer una comunitat d’humans, per la fim ila prestncia de malalties, 0,
‘implement, el pas duna tempesta violenta podia fer malbé tot un poblat.
Amb aquest influéncia tan directa de la metcorologia sobre la via de les pri
meres comunitats humanes, no és destranyr que aquestes adoressin tunes di
yen canvi, podia fer des-
vinitars que controlaven els elements atmosferis, uns déus i unes deesses que
controlaven el vent, la pluja i, sobretot, el Sol, El mal temps era aribuit ae
rana mala accirealiteada
nig d'aquestes divinita
pels humans. Per tal d'aplacar Vira dels dé, exstia en les primeres comuni-
tats humanes el sacerdot o xtman, el mediador entre els humans i els déus,
com a consequncia d’
Tencareegat de fer tornar el bon temps.
Ritus ancestrals arreu
Pertaldtevtarenuig dels divintats, | axel
rmaltemps, les dierent scietatsantigues inten
taven mantenir bones relacions amb els déus mit
Jancant pregires, tus, danssi, de vegades, el
sacri o’animal fins itot humans, En pace
de sequere, els nds de Nord-América dansaven,
rmentre que els asteques de America central re
altzavensaciels humans percomplaue el eu
dela plu, Toc. quests asteques també ado-
raven Quetzaleéatl, el déu que controlava els
vents que portaven pla per tant el déu ceador
de a vida. Al continent fia tambe hi hava so:
cletats que rendien cult als déus meteocodsics
com els Baulé de a Costa de Marfilque, amb
smascares el cos pinta, dansaven per celebrar
les pluges estacionals, fonamentals pera seva
superivencastra de a meteorologia
Elterme huraca prové de les antigues
civilitzacfons de America central. Els
maies anomenaven Hunraken el déu de
les tempestes, i per als indigenes det
Carib, Juracan era el déu del mal, que
els castigava enviant-los tempestes
‘molt virulentes i destructives.
Cap ala cigncia meteorologica
Les primeres cvltzacions tot atribulrels dite
rents fendmens meteorolgcs ala voluntt de les
Aivinitats, estaven en contacte ciecte amb e|
‘medi atmosfric. Tot que noes coneix en gun
‘moment de la humaritataparexen regles per al
prondstic del temps atmosfvc I forma de vida
dees primers cltzacions, eminentment agri
Coles, recoblectoresicaradores en contacte amb
la meteorologia adversa, va acumular molta expe
ritncla per al conebement del compertament Io
‘calde atmostera. Vobservaclé dels cles cles
ts els cars atmosteics van serla base dels
primers calendars, apareguts 2 Mesopotamia
Iigipt fa més de 3.500 anys. El prondstic a més
cut termini, perd,es va convertren una necess
tatpera aquestes socletats ls primers avancos
en aquest seni es van produr en dlverses zones
del planeta, sobretot a les vals del Tigris Eute
tes, alavall del Ni ala de indo, ia diferents
pars de a Xina, fen punts de es costs med
terres. Aquestesprimeresintuieions per pro
nosticar el temps a curt terminies basaven en
Tobservacis de determinats fendmens meteorod
sis (drecis del vent tipus de nwvolostat, fend:
‘mens dptics, etc) que es presentaven abans
uns altres (puja, tempest, etc) La cultura po
pula les va resumir en poems dites popular,
textos altres expressions, Amb artibada de la
cultura greg, amb a separacié dels expla
Clons mitoldgiques de es observacions emp
ques, aciéncia meteorolbgica va inciar un im
puls important.
is xamanstenien un paper mol important on ls primera comuntat humans intent
comolare els us prqu presi un temps atmos eoabe
Bl cute al déu més important, element coms en la majoria de civlitzacons
antigues és aquelrelacionat amb el Sol. Peralsastques, per exemple, Tons-
tiu era el dé del Sol el cingué So, que substitin els quatre anteriors, desa-
pareguts. Era Pencarregat de mantenir el olla, el paradisasteca, al qual hi
accedien només es guerrersiles dones que movien en el part. Aquestdéu dl
Sol era també el responsable de sustentarIsnivers, i per enfortic-lo i eitar
sisi laf del men, els asteques creien que era fonamental ofeir a Tonath sa~
crifis humans
Per ala cultura Inca, una de les divinitats més important va ser Int el dé del
Soli pare dels inques. Aquesta cultura era fonamentalment agricola, i aqui
aque bi hagi motes dvinitatsassociades a elements atmosféies, com la divii-
tat Pachamama, de la terra, o laps, dela pluja i el lamp. Els rituals eren
nombrososifreqents, sempre al voltant de questions agircs, amb el sarifi-