Professional Documents
Culture Documents
Godall Pel SI - Carta JM
Godall Pel SI - Carta JM
Godall Pel SI - Carta JM
dia.
Sc
Josep
Mria
(el
Coss,
Ulleretes
o
Carioco
de
quan
rem
xiquets),
fill
del
Joaquin
de
la
Creu
del
Coll
i
de
la
Carmeta
de
Tabola
i
de
Talura.
Falta
molt
poc
per
al
27
de
setembre
i
la
sensaci
dimpotncia
de
vore
que
no
puc
fer
prcticament
res
pel
meu
poble
des
daqu
baix,
a
250
kms.,
mimpulsa
a
engolir-me
la
vergonya
i
a
atrevir-me
a
dirigir-vos
estes
paraules
a
tots
vatros,
godallencs.
I
us
dic
que
puc
fer
molt
poc
perqu
les
circumstncies
de
la
vida
mhan
portat
a
viure
quasi
sempre
lluny
de
Godall:
-
-
-
-
Gandia
amb
clients
per
tota
Europa.
I
ja
lany
1984,
i
fins
ara,
fundador
i
director
duna
empresa
dedicada
a
la
creaci
i
comercialitzaci
de
programari
estadstic
per
a
enquestes
amb
oficines
a
Valncia,
Estocolm,
Lisboa,
Mxic,
Bogot,
So
Paulo,
i
Santiago
de
Xile;
compaginant
amb
activitats
no
regulars
de
professor
dEstadstica
i
Investigaci
en
diverses
universitats
i
escoles
de
negocis.
Perdoneu-me
per
haver-vos
castigat
amb
la
immodstia
daquesta
aproximaci
de
biografia.
Per
ho
he
fet
per
tal
dintentar
justificar
les
meues
absncies
de
Godall.
I,
principalment,
per
explicar,
en
part,
per
quins
motius
sc
un
ms
dels
milions
dindependentistes
que
el
27
de
setembre
votarem
per
la
llibertat
i
el
progrs
de
Catalunya.
Ja
heu
vist
que
he
corregut
molt,
he
conegut
bastant
a
fons
molts
pasos
i
molta
gent
(sempre
orgullosos
de
sa
terra),
he
viscut
cinc
anys
a
Madrid
(on
me
nhe
sentit
de
molt
grosses)
I
tot
aix
(encisat
per
la
lectura
inicitica
de
Nosaltres
els
Valencians
del
meu
mestre
i
amic
Joan
Fuster),
tot
aix,
dic,
mha
fet
vore
ben
clar
que
lnica
via
per
sobreviure
com
a
catalans
s
deixar
de
ser
colnia
dissimulada
duna
naci
ms
gran
i
potent
que
la
nostra.
No
sc
militant
de
cap
partit.
s
per
aix
que
em
prenc
la
llibertat
de
dirigir-me
a
tots
vatros,
ciutadans
de
Godall,
per
parlar-vos
de
cinc
o
sis
embusteries
que
ells
ens
volen
fer
creure
com
si
fssem
uns
ximplets:
1.-
No
s
veritat
que
estem
cridats
a
votar
a
unes
eleccions
autonmiques
normals
i
corrents
per
decidir
quin
o
quins
partits
ens
han
de
representar
a
Barcelona.
Aix,
eleccions
autonmiques,
s
la
forma
jurdica
que
li
hem
hagut
de
donar
perqu
lEstat
espaol
no
ens
ha
deixat
convocar
un
referndum
com
cal.
Pel
que
es
veu,
els
catalans
encara
no
estem
prou
civilitzats
per
a
poder
decidir
i
expressar
el
nostre
futur
(cosa
que
s
que
poden
fer
escocesos
i
quebequesos).
Es
que
esos
catalanes
tienen
cada
cosa!
No
ven
que
algo
as
la
tendramos
que
votar
todos
los
espaoles?;
pero
qu
se
han
credo?
2.-
Tampoc
no
s
veritat
que
som
una
regin
de
Espaa
i,
per
tant,
pretenem
una
operaci
antinatural:
desmembrarla.
Aquest
argument
no
s
nou:
com
a
bons
colonialistes
sempre
ho
han
dit
a
tots
els
seus
pasos
dominats.
A
Mxic
li
deien
Nueva
Espaa;
i,
si
voleu
mirar
ms
a
prop,
als
de
la
meua
edat,
a
linstitut
ens
allionaven
dient-
nos
que
Marruecos
es
una
provincia
espaola.
s
la
vella
tctica
dels
imperis:
fer
creure
als
colonitzats
que
t
eres
de
los
nuestros;
i,
mentrestant,
jo
tanir
buidant
les
butxaques
3.-
I
parlant
de
buidar
butxaques
Sabeu
la
barbaritat
de
diners
que
cada
any
sen
van
dels
Pasos
Catalans
i
no
tornen?
Concretament
de
Catalunya
el
2014,
15.000
milions
deuros,
s
a
dir,
2.251
euros
de
mitjana
per
persona
i
any!.
Ben
a
propet
daqu,
a
les
Cases
dAlcanar
hi
tenim
un
dels
millors
economistes
que
he
conegut:
li
diuen
Germ
Bel,
s
professor
de
la
Universitat
de
Barcelona
i
ha
publicat
estudis
molt
rigorosos
amb
nmeros
contrastats
i
verificats
sobre
lescandals
espoli
fiscal
a
qu
estem
sotmesos
els
catalans
i
la
gran
presa
de
pl
de
lassignaci
estatal
de
recursos
a
les
infraestructures.
Per
tant,
tampoc
no
s
veritat
que
la
independncia
comportar
un
desastre
econmic
a
Catalunya
(baixada
de
pensions,
ms
impostos,
pitjor
sanitat
i
educaci
publiques,
etc.).
Ans
tot
al
contrari:
tindrem
ms
diners
i
els
administrarem
i
controlarem
millor.
4.-
Aix
sacabar
a
garrotades:
tamb
s
fals.
s
cert
que
a
Espanya
sempre
li
ha
costat
obrir
la
m
i
totes
les
independncies
de
les
seues
colnies
shan
aconseguit
amb
una
guerra
o
guerreta
pel
mig:
mireu
els
estats
actuals
dAmrica,
des
de
Mxic
fins
a
Xile,
i
Filipines.
Segur
que
els
nostres
iaios
encara
recordaven
la
guerra
de
Cuba
o
la
del
Marroc
(alguns
la
van
patir).
Per
no
ha
estat
sempre
igual
a
tots
els
pasos:
Noruega
i
Sucia
al
segle
passat
es
van
separar
a
les
bones;
lactual
Repblica
Txeca
i
Eslovquia
fa
quatre
dies
que
ho
van
fer,
diuen
que
brindant
amb
xampany;
i
Esccia
no
tardar
molt
a
tindre
la
independncia
sense
intercanviar-se
ni
una
bastonada
amb
els
anglesos
Estem
al
segle
XXI
i
a
Europa
i
aix
s
molt
important.
S
que
s
veritat
que
els
espanyols
shi
oposaran
amb
tots
els
mitjans,
excepte
la
violncia
militar.
De
guerra
nhi
haur
per
ser
guerra
bruta;
de
fet,
les
forces
vives
espanyoles,
els
rajoys,
el
felipegonzlez,
els
jorgefernndez
i
tants
daltres,
recolzats
per
La
Razn,
El
Pas,
la
Sexta,
la
sptima
i
la
octava
ja
han
comenat
a
intoxicar
amb
notcies
falses
o
magnificades
i
amb
descarats
rentats
de
cervell.
Per
acabaran
acceptant
la
nova
Repblica
Catalana,
entre
altres
coses,
perqu
els
interessa:
qui
es
far
crrec
del
deute
que
tenen
amb
Alemanya
si
van
a
males?
ells
tot
solets?
No,
no
ho
crec
pas!
5.-
Frontera
a
ponent,
amb
barreres,
duanes,
mossos
i
policies?
I
els
familiars,
amics,
clients
i
provedors
que
hi
tenim
all?.
No
passar
res,
continuarem
relacionant-nos
amb
ells
com
fins
ara
(o
millor).
No
tenim
res
contra
les
persones
dall,
molts
hi
tenim
amics
i
no
sn
ni
pitjors
ni
millors
que
natros,
individualment
considerats;
s
contra
les
institucions
espanyoles
que
tenim
greuges
a
solucionar,
s
contra
un
estat
que
ja
fa
ms
de
300
anys
que
ens
oprimeix
,
que
ens
explota
i
que
t
per
objectiu
final
fer-nos
desaparixer
com
a
naci,
per
a
qu
acabem
en
un
parell
de
generacions
ms-
sent
uns
espaolitos
de
bien,
sumisos
y
calladitos.
I
aix
no
ho
podem
permetre.
Tenim
una
histria
millenria
com
les
oliveres
del
terme.
Tenim
una
llengua
y
una
cultura
desacomplexadament
comparables
amb
les
ms
desenvolupades
dEuropa.
Tenim
una
forma
dentendre
el
mn
a
la
qu
no
volem
renunciar.
I
precisament
per
aix
i
perqu
hem
intentat
tantes
vegades
sense
xit
lencaix
en
Espanya,
s
per
tot
aix
que
veiem
que
lnica
sortida
possible
est
en
la
independncia.
6.-
No
cal
arriscar-nos
amb
una
soluci
tan
radical
com
s
independitzar-nos.
Espanya
pot
canviar,
sobretot
si
canvia,
com
sembla,
el
color
del
seu
govern.
Esperem-nos
un
temps
ms.
No!!
Espanya,
en
la
seua
concepci
de
la
naci,
ni
ha
canviat
temps
ha
tingut!--
ni
canviar
mai.
A
ms
dels
cinc
anys
que
vaig
viure
a
la
Franja
(on,
per
cert,
aragonesos
espanyolitzats
ja
volen
que
el
seu
magnfic
catal
passe
a
anomenar-se
Lapao,
amb
una
mal
dissimulada
intenci
de
fer-lo
desaparixer),
a
ms
daquells
cinc
anys,
dic,
porto
mig
segle
vivint
al
Pas
Valenci,
primer
a
Alzira,
desprs
a
Valncia
i
ara
a
Gandia.
Hi
he
vist
manar
poltics
de
tots
els
colors,
des
de
lesquerra
ms
modernitzadora
fins
a
la
dreta
ms
bstia.
Per
tots
shan
mantingut
fidels
a
la
consigna
de
per
a
ofrenar
noves
glries
a
Espanya
com
diu
el
seu
himno
oficial.
I
heu
vist
com
han
deixat
el
Pas
Valenci?!:
endeutat
fins
les
orelles,
amb
la
llengua
absolutament
desprestigiada,
minoritzada
i
despreciada
sobre
tot
a
les
grans
ciutats
com
Alacant
i
Valncia-,
amb
la
conscincia
de
ser
valencians
per
terra
i
substituda
progressivament
per
la
de
creures
espanyols
(un
amic
meu
diu:
Valncia,
venuda
lnima
farem
de
cos).
I
ja
no
parlo
de
la
conscincia
nacional
de
catalanitat
(Du
men
guard!
que
deia
ma
mare),
quan,
a
Roma,
davant
la
irrupci
dels
papes
Borja
de
Xtiva
i
Gandia,
escandalitzats,
sexclamaven
Oh
Dio!,
la
chiesa
romana
nelle
mani
dei
catalani;
parlo
noms
de
la
conscincia
de
ser
valencians,
ben
viva
fa
quatre
dies.
I
mireu,
amics
godallencs,
diuen
que
la
gangrena
entra
pels
peus
Per
res
del
mn
voldria
que
el
que
ja
est
entrant
pels
peus
de
la
nostra
naci
la
naci
completa,
com
deia
Pere
Quart
de
cam
cap
a
lexili-,
arribs
aqu
dalt,
del
Snia
cap
amunt.
Perdoneu-me,
amics.
No
volia
fer-ho
tan
llarg,
i
encara
em
quedarien
uns
quants
punts
ms
per
comentar-vos
(corrupci,
situaci
dels
altres
catalans,
Europa,
etc.).
Per,
potser
equivocadament
(o
no),
he
cregut
que
fent-vos
arribar
algunes
de
les
meues
reflexions,
podria
contribuir
a
acabar-vos
de
convncer
de
qu,
per
favor:
El
dia
27
aneu
a
votar:
ens
hi
juguem
molt.
Voteu
per
Junts
pel
S
o
per
la
CUP:
per
ara
sn
la
nostra
supervivncia.
Feu-ho
pels
godallencs
davui,
pels
nostres
fills
i
nts
i
els
que
vinguen:
volem
lo
millor
per
ells.
I
feu-ho
tamb
pels
nostres
pares,
iaios
i
avantpassats:
els
ho
devem.
Moltes
grcies
per
haver
tingut
la
santa
pacincia
de
llegir-me.
Per
Godall!
Per
Catalunya!