Llibre Valencia Ges Ii, 2N PDF

Valenci
CICLE II, NIVELL 2

FORMACI BSICA DE PERSONES
ADULTES
(GRADUAT EN EDUCACI
SECUNDRIA)
Adequat per a la preparaci de les Proves Lliures

per a lObtenci del Graduat en Secundria i per al
Grau Elemental de la Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
Josep Vicent Mas Estela
2
NDEX
UNITAT 1
Textos
El canvi dhora
Morfosintaxi
El gnere
Ortografia
Les lletres i els dgrafs
Expressi oral i escrita
UNITAT 2
Textos
El comer just
Morfosintaxi
El nombre
Ortografia
La sllaba
UNITAT 3
Textos
Un hort en el balc
Morfosintaxi
Articles, demostratius i possessius
Ortografia
Laccent
UNITAT 4
Textos
Biar es disposa a viure les festes de Moros i Cristians
Morfosintaxi
Els numerals, els quantificadors i els indefinits
Ortografia
Laccent diacrtic
UNITAT 5
Textos
Tombatossals
Morfosintaxi
Pronoms personals forts i pronoms febles (I)
Ortografia
La diresi
UNITAT 6
Textos
Normes per als visitants del parc natural
Morfosintaxi
Pronoms personals forts i pronoms febles (II)
Ortografia
Les lletres b / v
UNITAT 7
Textos
Penyagolosa
Morfosintaxi
Els verbs (I)
Ortografia
Les lletres m / n. El dgraf ny
UNITAT 8
Textos
Arrs mels amb bolets i llagostins
Morfosintaxi
Els verbs (II)
Ortografia
Les consonants l i r. La lletra h.
UNITAT 9
Textos
Meduses
Morfosintaxi
Els verbs (III)
Ortografia
Les lletres p, b; d, t; c, g (i q, qu, k, ch)
UNITAT 10
Textos
La Tomatina
Morfosintaxi
Els adverbis
Ortografia
Les lletres x / ix, x / tx / ig, j / g
UNITAT 11
Textos
El nostre pa de cada dia
Morfosintaxi
Les preposicions
Ortografia
La s sorda: les lletres s,ss, c,
UNITAT 12
Textos
Consultori legal
Morfosintaxi
Les conjuncions i el pronom relatiu que
Ortografia
La s sonora: les lletres s, z. Reps de s sorda i sonora
SOLUCIONS
PRESENTACI
Aquest llibre va dirigit a lalumnat del Nivell 2 del Mdul de Valenci del
Cicle II de Formaci Bsica de Persones Adultes, que possibilita
lobtenci del Graduat en Educaci Secundria (GES). El llibre sha
elaborat a partir del nou Currculum de la FBPA de la Comunitat
Valenciana. El manual combina aspectes terics i prctics de la llengua,
per incideix ms en aquests darrers.
Amb el llibre pretenem que es troben cmodes tant les persones que
assisteixen a cursos guiats per professors com les persones que aprendran de
forma autodidctica i que es presentaran a les Proves Lliures per a
lObtenci del Graduat en Secundria. Aix hem optat per posar les
solucions de les activitats perqu faciliten la tasca no tan sols als qui
treballen el curs a casa, sin als que assisteixen a classes, ja que els permet
comprovar immediatament si estan treballant b o no han ents la teoria.
Tamb s adequat per a les persones que volen aprendre valenci de forma
prctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta
qualificadora de Coneixements de Valenci (JQCV) per a obtenir-ne el
Certificat de Grau Elemental.
En les unitats es treballen els aspectes fonamentals de la llengua: textos i
comprensi lectora, lxic, morfosintaxi, ortografia, expressi oral i escrita.
Moltes de les activitas les hem extretes de proves anteriors de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valenci (Grau Elemental) de la
Generalitat Valenciana. En les proves lliures per a lobtenci del GES solen
incloure alguna pregunta de literatura que es pot estudiar en qualsevol llibre
de text de tercer o quatr dESO.
La normativa lingstica que hem seguit es basa sobretot en la Gramtica
Normativa Valenciana aprovada per lAcadmia Valenciana de la Llengua.
I el lxic sha consultat en el diccionari del programa SALT de la
Generalitat Valenciana. Les activitats de Textos i LXIC I SEMNTICA
shan extret de proves anterios de la Junta Qualificadora de Coneixements
de Valenci.
UNITAT 1
EL CANVI DHORA
TEXTOS
Llig el text segent i posa una creu en la casella corresponent a cada enunciat,
segons que siga verdader (V) o fals (F).
El canvi dhora
Busqueu en el text les

expressions que
signifiquen:
Per eixa ra.
D'esta manera.
Es realitza.
En un temps
anterior
De bon mat.
En la matinada del diumenge 30 doctubre acab lhorari destiu en tots els

pasos membres de la Uni Europea, per aix hagurem de retardar els
rellotges una hora (a les 03.00 eren les 02.00 h), i complir aix amb la
directiva comunitria que regix el denominat canvi dhora.
El canvi horari, que t lloc dos vegades a lany, a la primavera i a la
tardor, s una mesura amb ms dun segle de vida. Se li atribuxen diversos
impulsors. Un dells s Benjamin Franklin, el qual va proposar, quan vivia a
Pars, que els francesos salaren abans per a aprofitar millor la llum del sol.
Tamb se nemporta el mrit el constructor angls William Willet. Diuen
que un dia de 1905, passejant a cavall ben enjorn al mat, es va adonar que
la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar
impulsar lhorari destiu: avanar els rellotges 80 minuts. Aix faria que les
vesprades tingueren llum durant ms temps, un fet que li permetria tornar
de les seues partides de golf a la vesprada quan el sol encara estava en
lhoritz i tamb que sestalviara en illuminaci.
Lesclat de la Primera Guerra Mundial va motivar que es parlara ms
del canvi horari a causa de la necessitat destalviar carb. En 1974 es va
recuperar la idea per a fer front a la primera crisi del petroli, en una situaci
destalvi energtic semblant a lactual. Des de llavors, el canvi horari sha
anat aplicant en molts altres pasos, tot i que no s una mesura que saplique
a tot el planeta: una gran part de lhemisferi sud no canvia lhora dels
rellotges. Com no ho fan tampoc algunes zones dels Estats Units i del
Canad.
1VF
2 VF
3VF
4V F
5VF
El canvi horari ha fet possible que el dia 30 doctubre tinguera 25

hores.
William Willet es propos impulsar lhorari destiu a partir de les
conclusions dun estudi cientfic.
Durant la Primera Guerra Mundial el canvi horari es va veure com
una mesura per a no malgastar carb.
En 1974 es reprn el canvi horari per a evitar una crisi del petroli.
Per a fer front a lactual crisi energtica, tot el mn ha adoptat el
canvi horari.
7
8
LXIC I SEMNTICA
1. Busqueu en el text anterior paraules o expressions sinnimes
daquestes:
Endarrerir
Dirigix
Mida
Promotors
Prompte
Aleshores
Economitzar
Paregut
A pesar que
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
____________________________________
2. Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la

frase o per a contestar la pregunta.
1. __________: All que es deu a un altre.
a) deute
b) dubte
c) dada
2. Qu significa l'expressi "on va la corda va el poal"?12.

a) Fa referncia a utensilis necessaris per a la neteja.
b) Alludix a la necessitat de nugar b tots els assumptes.
c) Definix dos persones que sn prcticament inseparables.
3. No sabia nadar i es va morir __________ en el riu.
a) afluixat
b) ofegat
c) folgat
4. Tot li fa por. No havia conegut mai una persona tan __________.
a) porosa
b) esporgada
c) poregosa
5. Quin verb significa el mateix que "portar"?
a) traure
b) dur
c) llevar
6. M'han __________ que llija atentament la lletra menuda del

___________ de treball.
a) recomanat / contrat b) recomenat / contrat c) recomanat / contracte
MORFOSINTAXI: EL GNERE
Els procediments per a obtenir les formes marcades (femen) sn els
mateixos per als substantius i per als adjectius.
Femenins amb -a
Sn masculins
costum, deute,
dubte, senyal
Sn femenins
anlisi, dent, (les)
postres
El mascul sol ser la forma no marcada, en contraposici al femen que t la

vocal -a:
company / companya, director / directora, vell / vella...
Si el nom mascul acaba en -e, -o tones, el femen sol acabar en -a:
alumne / alumna, sogre / sogra; monjo / monja, viudo / viuda...
La majoria de noms masculins acabats en vocal tnica en femen acaben en
na:
campi / campiona, guardi / guardiana, ser / serena...
1. Colloqueu les paraules segents a la columna que els corresponga i
escriviu a la dreta la forma corresponent del mascul:
alumna, cosina, covarda, estudiante, fadrina, germana, mestra, mora,
perruquera, senyora, serena, sogra
SHI AFEGEIX -A:
FEMEN
MASCUL
covarda
CANVI DE E/O PER -A:

FEMEN
MASCUL
alumna
SHI AFEGEIX -NA:

FEMEN
MASCUL
cosina
10
Modificacions ortogrfiques
Algunes paraules modifiquen la consonant final quan canvien de gnere:
p
t
c
u
ba
da
ga
va
llop / lloba...
cansat / cansada...
amic / amiga...
esclau / esclava...
Moltes paraules que acaben en s en mascul, la doblen en femen quan es

troba entre vocals, si es pronuncia sorda [s]:
gos / gossa, esps / espessa, rus / russa...
Per altres no la doblen, si es pronuncia sonora [z]:
francs / francesa, esps / esposa, precs / precisa...
Cal remarcar que els masculins cultes acabats en -leg, acaben en -loga en
femen:
dermatleg / dermatloga, podleg / podloga,
psicleg / psicloga...
2. Escriviu els masculins corresponents a aquests femenins, fent
atenci als canvis de consonants:
antiga
arqueloga
biloga
blava
buida
escassa
estimada
grega
iugoslava
neboda
postissa
races
roja
tranquilla
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
______________________
10
El gnere dels substantius

Hi ha substantius amb una forma distinta per a cada gnere:
home / dona, cavall / egua, ase / somera...
Fixat que els

femenins de
marqus i prncep
fan marquesa i
princesa.
Hi ha alguns substantius que tenen la forma femenina fixada en -essa:

abat / abadessa, alcalde / alcaldessa, hoste / hostessa,
jutge / jutgessa, metge / metgessa, sastre / sastressa.
Els noms acabats en -ista noms admeten variaci de gnere en la llengua
parlada [-iste], per no en lescrita: [un / una] artista, taxista...
3. Escriviu els femenins dels substantius segents:
ballar
_______________
bomber
_______________
conegut
_______________
estudiant
_______________
infermer
_______________
mestre
_______________
metge
_______________
secretari
_______________
El gnere dels adjectius

Cal anar alerta amb alguns adjectius que se solen usar en mascul noms,
encara que tenen dos terminacions. Per exemple:
calent / calenta, client / clienta, cmode / cmoda, covard / covarda,
culte / culta, gris / grisa, marroqu / marroquina, pediatre / pediatra,
psiquiatre / psiquiatra, ro / rona
11
12
En canvi hi ha adjectius duna sola terminaci (invariables). En proposem
una classificaci, segons lacabament, i uns exemples:
-a
-e
-ble
-al
-el
-il
-ant
-ent
hipcrita, indgena, agrcola...

jove, lliure, mediocre, rude, salvatge, verge...
amable, noble, temible...
cordial...
fidel...
hostil...
pedant...
decent...
Alguns adjectius tenen una sola terminaci per al singular, per dos per
al plural:
ACABATS EN:
-a
-i
-o
SINGULAR
PLURAL
[un home / una dona] loqua... loquaos i loquaces...
[un home / una dona] feli
felios i felices
[un cotxe / una moto] velo... veloos i veloces...
4. Completeu les frases amb els femenins o els masculins de les

paraules en negreta:
a) Uns hmens audaos i unes dones _______________.
b) Un llit cmode i una cadira _______________.
c) Un home culte i una dona _______________.
d) Un hotel decent i una pensi _______________.
e) Uns vens felios i unes venes _______________.
f) Un amic fidel i una amiga _______________.
g) Una dona hipcrita i un home _______________.
h) Un xic jove i una xica _______________.
i) La psiquiatra i el _______________.
12
ORTOGRAFIA: LES LLETRES I ELS DGRAFS

Observacions sobre les lletres
a. La lletra s una variant de la c que representa el so de la essa sorda [s],
i sescriu davant de a, o, u i en posici final de paraula:
fora, a, venut, feli...
La paraula quilo i
les paraules
formades amb
aquest prefix
tambe es poden
escriure amb k.
Vter sescriu
amb v de
Valncia.
Les paraules com

iaiao, iogurt
sempre sescriuen
amb i llatina.
b. Les lletres k i w noms apareixen en certs noms procedents daltres

llenges:
karate, kurd, western, cowboy
c. La lletra y acompanya la n format el dgraf ny:
bany, llenya, bony
1. Relacioneu les sigles amb els significats corresponents:
a) JQCV
b) FBPA
c) AVL
d) DOGV
e) UEFA
____ Acadmia Valenciana de la Llengua

____ Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
____ Formaci Bsica de Persones Adultes
____ Junta Qualificadora de Coneixements de
Valenci
____ Union of European Football Association
(Uni dAssociacions Europees de Futbol)
2. Completeu les paraules segents amb les lletres corresponents:

aleman___:
campan___a:
desvergon___it:
judo___a:
___art:
___i___i:
men___spreu:
vin___a:
vod___a:
___indsurf:
Natural dAlemanya.
Operaci militar, per exemple.
Que no t vergonya.
Persona que practica el judo.
Tipus dautombil monoplaa.
Fruit de color verd.
Sentiment pel qual es considera indigna destima.
Planta de la qual s fet el vi.
Beguda espirituosa neutra.
Surf de vela.
13
14
Lletres compostes i dgrafs
a. Sn dgrafs i lletres compostes les combinacions de lletres segents:
DGRAFS
gu
qu
ig
ix
tx
ll (ela geminada)
ll (ella)
ny
rr (erra doble)
ss (essa doble)
LLETRES COMPOSTES
tg
tj
tl
tll
tm
tn
tz
ch
Els dgrafs sn dos

lletres que representen
un sol so, mentres que
lles lletres compostes
en representen dos.
EXEMPLES
guitarra, orgue
qumica, aquell
lleig, roig
caixa, peix
pitxer, despatx
excellent, illegal
llanda, papallona, rovell
muntanya, pany
terrat, corredor
passatge, missi
Alguns
cognoms
valencians acaben amb
ch: March, Benlloch
EXEMPLES
metge, massatgista
platja, pitjor
guatla, motle
enrotllar, butlleta
setmanari
cotna, tnic
tretze, horitz
March, Benlloch
3. Agrupeu les paraules segents segons les lletres destacades en

negreta:
bou
callar
dutxa
fora
peix
quaranta
qumica
riure
guanyar
guitarra
gruix
ignorar
ungent
vague
veig
veniu
LLETRES COMPOSTES O DGRAFS
LLETRES SIMPLES
14
EXPRESSI
Expressi oral
-Treballes?
-Des de quan
treballes?
-Qu fas cada dia?
-Quin horari tens?
-Tagradaria canviar
de faena?
-Tens temps per a fer
les coses que
tagraden?
Expliqueu a qu vos dediqueu. Podeu inventar-vos-ho i els altres que

intenten endevinar s s veritat o mentira. Podeu usar les expressiuns de
lesquerra.
Expressi escrita
Hui t ha passat un fet imprevist que timpedir acudir dem a la faena.
Escriu una nota o un correu electrnic al teu company de treball per a
comunicar-li-ho i contar-li qu tha passat.
15
16
UNITAT 2
EL COMER JUST
16
TEXTOS
Llegiu el text segent i marqueu la resposta ms adequada per a cada
enunciat.
Busqueu en el text
expressions sinnimes
daquestes:
petits
dissenyen
sabers
conservar
perjudicial
A Uganda sha creat lAnkole Coffee Producers Cooperative Union

(ACPCU), que representa ms de 6.000 xicotets llauradors de 13
cooperatives agrupades i que sha constitut com a grup productor de
comer just. Nentrevistem un dels responsables.
Qu ha comportat comercialitzar a travs duna cooperativa el seu caf
al mercat del comer just?
El comer just ha donat la possibilitat que els llauradors de la comunitat es
projecten al mercat internacional. Unix productors amb compradors. Ha fet
que els cooperativistes hagen pogut ascendir en la cadena de valor, eliminar
els innecessaris intermediaris i assegurar-se, pel seu caf, un preu mnim
amb qu cobrir el cost de producci.
Com ha millorat el comer just la vida dels productors, i especialment
la de les dones productores?
Ha sigut molt important per a les dones. Els estatuts de lACPCU preveuen
que almenys un ter dels seus membres han de ser dones i jvens, i hui
tenim 1.681 llauradores. A ms, les dones poden ser membres de la
cooperativa a ttol individual i no a travs dels seus marits, com s el fet ms
habitual en la comunitat.
LACPCU fa alguna cosa per a formar els seus membres?
S, per descomptat. Perqu els cooperativistes incrementen la productivitat
de les plantacions, han de millorar els seus coneixements d'agronomia. s
important saber, per exemple, si estan plantant la varietat correcta o no.
Sabem que treballeu per a aconseguir el certificat orgnic per al vostre
caf. Quins motius vos han portat a prendre esta decisi? Com va el
procs?
La ra principal per a aconseguir el certificat or gnic ha sigut preservar el
nostre entorn per a les prximes generacions, eliminar l'efecte nociu que
tenen les substncies qumiques en els llauradors i tamb reduir costos de
producci. Cada vegada sn ms els consumidors que rebutgen els
productes que han sigut tractats amb substncies qumiques.
17
18
1 Amb el comer just, els intermediaris innecessaris...
a) participen menys en el procs productiu.
b) desapareixen.
2 Per a ser membres de la cooperativa, les dones...
a) necessiten que el seu marit tamb ho siga.
b) ho poden ser sense que ho siga el seu marit.
3 La formaci dels llauradors...
a) s important perqu augmente la productivitat.
b) s secundria perqu la cooperativa decidix quines varietats shan de
plantar.
4 Amb la producci orgnica...
a) seviten les substncies nocives per augmenten els costos.
b) es reduxen els costos i seviten les substncies nocives.
5 En este text sentrevista a...
a) alg que no s responsable de lACPCU.
b) un dels responsables de lACPCU.
LXIC I SEMNTICA
1. Els __________ de comunicaci han informat sobre el robatori d'un
__________ antic que presidia l'entrada al castell.
a) mitjans / cany
b) mitjans / can
c) mitjos / cany
2. Qu s un endoll?
a) Un dispositiu que servix per a connectar un aparell a la xarxa
elctrica.
b) Una formaci vegetal constituda per mates i arbustos baixos.
c) Una inspiraci bucal profunda, llarga i involuntria, amb separaci
de les mandbules.
3. L'ajuntament ha publicat una guia de drets i __________ dels _________.
a) deures / ciutadans
b) devers / ciutatans c) deures / ciudatans
4. Durant la tronada, va caure un __________ prop de casa i el __________
ens va despertar a tots.
a) llamp / tro
b) raig / tro
c) llamp / tron
5. El xiquet ha passat la vesprada fent __________ en la llibreta: t nima
d'artista!
a) esgarabats
b) garballons
c) gargots
18
Marqueu en
cada qesti
de lesquerra
l'opci ms
adequada per
a completar la
frase o per a
contestar la
MORFOSINTAXI: EL NOMBRE
La llengua disposa duns mecanismes morfolgics per a crear la forma del
plural a partir del singular, que sol ser la forma no marcada.
Plurals amb -s
La majoria dels noms formen el plural afegint una -s al singular:
pare / pares, pati / patis, fort / forts, vell / vells...
Els noms no aguts acabats en -a la canvien per una e:
la / les, casa / cases, tenda / tendes...
Algunes paraules
acabats en -e tona
tenen dos formes
possibles per al plural,
amb ns o amb -s:
hmens / homes),
jvens / joves),
mrgens / marges),
rfens / orfes),
vrgens / verges
El canvi de -a en -e provoca alguns canvis ortogrfics:

c
qu
taca / taques, bonica / boniques...
g
gu
arruga / arrugues, amarga / amargues...
c
plaa / places, dola / dolces...
j
g
forja / forges, roja / roges...
qu
q
pasqua / pasqes, obliqua / obliqes...
gu
g
aigua / aiges, ambigua / ambiges...
1. Colloqueu les paraules segents a la columna que els corresponga, i

escriviu a la dreta la forma corresponent del singular:
alegres, comeros, coses, festes, fracassos, mapes, mares, plens,
raons, troncs, cos
SHI AFEGEIX -S:
CANVI DE -A/O PER -E: SHI AFEGEIXEN SONS:
PLURAL
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR
companys
dies
cosins
19
20
Incorporaci daltres sons
La major part de noms acabats en vocal tnica fan el plural afegint -ns al
singular:
cam / camins, germ / germans, red / redons, rob / robins, oport /
oportuns...
Els noms masculins aguts acabats en -, -x, -ix, -tx formen el plural afegint
os:
-
balan / balanos, feli / felios (i felices)...
-x
complex / complexos, fix / fixos ...
-ix
calaix / calaixos, baix / baixos...
-tx
despatx / despatxos, empatx / empatxos...
Els noms aguts acabats en s tamb fan el plural afegint os:
curs / cursos, vers / versos; gas / gasos, angls / anglesos, avs / avisos...
Els noms acabats en -sc, -st, -xt i -ig tenen dos formes per al mascul plural,
amb -s o amb -os:
-sc disc / discs (o discos)...
-st trist / trists (o tristos)...
-xt text / texts (o textos)...
-ig
boig / boigs(o bojos)
2. Escriviu els plurals de les paraules segents, fent atenci als canvis
ortogrfics:
adrea:
biga:
boja:
confiana:
gramtica:
llengua:
pasqua:
platja:
vaga:
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
20
Per
molts
noms
mantenen la s sorda al
plural afegint sos:
escs / escassos,
ingrs / ingressos,
pasts / pastissos,
arrs / arrossos...
3. Escriviu els singulars corresponents a aquests plurals:

Alerta amb els accents
grfics a conseqencia
del canvi de nombre!
accents
acordions
agulles
lbums
arrossos
assassins
avions
botons
calaixos
llibretes
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
4. Escriviu el plural de les paraules segents:
Cal remarcar que els

adjectius acabats en -
tenen una nica terminaci
per al singular, per dos
per al plural:
feli, feli;
felices
felios,
autobs
avs
bosc
nas
s
pasts
rus
text
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
________________________
5. Passeu al plural les expressions segents:

Hi ha una srie de
substantius acabats en -s
que noms tenen una
forma, tant per al singular
com per al plural:
Els dies de la setmana

acabats en s en
singular: el/els
dilluns...
Altres mots: el/els

globus, el/els llapis...
El dilluns, el dimarts i el dijous __________________________________

El pasts dol
__________________________________
El peix blau
__________________________________
El perms del mestre
__________________________________
El vostre barns
__________________________________
Un bosc ple
__________________________________
Un gos blanc
__________________________________
Un home ser
__________________________________
Un llapis de color
__________________________________
Un text curt
__________________________________
Una condici ambigua
__________________________________
21
22
6. Ompliu els buits del text amb els adjectius segents, per poseu-los
en la forma adequada (mascul, femen, singular o plural) de cada
un.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
noble
musulm
cristi
excellent
flamejant
marcial
decidit
esplendors
lluent
10
11
12
13
14
15
16
17
18
imponent
respectiu
alt
prim
aguilenc
nervit
agilssim
bon
petit
Margarita de Bell-Puig, (1) noble mestressa, va tirar lase per la finestra

com se sol dir: la festa, les menjades a estil (2)_______________ i (3)
_______________ i els saraus que sorganitzaren en el castell i els seus
voltants a gust de tothom, van ser cosa de meravella. I desprs de tres
dies de jocs i entreteniments, arrib el moment de la veritat:
Muhammad, amb la seua (4) _______________ estatura, sols ulls (5)
_______________ rere la visera alada i el seu aire (6)
_______________ i (7) _______________, isqu del castell en un mat
(8) _______________, cavaller del seu cavall, folrat de ferro (9)
_______________ i amb rodella al bra i llana (10) _______________
en la seua m dreta. Se li incorporaren, des dels seus (11)
_______________ campaments, Hayran, que no era tan (12)
_______________ com Muhammad per que palesava una gran energia
als seus quaranta-tants anys, i Mudjhid, ms (13) _______________
que Muhammad, alt, de cara (14) _______________ i cos (15)
_______________ i (16) _______________, que tamb era un (17)
_______________ contrincant. Al seu darrere saplegaren els seguicis i
molts dels sbdits de Muhammad, que volien presenciar aquella justa
en qu es decidia la sort del (18) _______________ reialme i la dells
mateixos per tant.
22
ORTOGRAFIA: LA SLLABA
La sllaba
La sllaba s el conjunt de sons duna sola emissi fnica. En general, una
paraula t tantes sllabes com vocals.
Sn paraules monosllabes les que tenen una sola sllaba:
any, m, prim...
Sn polisllabes les paraules que tenen ms duna sllaba. Es diuen
bisllabes si en tenen dos (ca-sa, se-gle...), trisllabes si en tenen tres ( esca-la, ma-jes-tat...), etc.
Els diftongs
De vegades trobem en una sola sllaba dos vocals que formen un diftong.
Aix sn diftongs decreixents els formats per una vocal seguida duna i o
una u:
ai
ai-re
au
pau
ei
re-mei
eu
he-reu
oi
he-roi
ou
cou-re
iu
viu-re
uu
lluu
Sn diftongs creixents els formats per una u precedida per una g o una q, i
seguida duna altra vocal:
goq+
ua
e
gua-nyar, qua-tre
un-gent, qes-tions
i
uo
lin-gis-ta, o-bli-qi-tat
aigus, quo-ta
Observacions
Les lletres i i u poden ser consonants quan es troben entre vocals, i quan la i
va a comenament de paraula davant duna altra vocal:
diuen, joia...; iode, iaia...
Si la i o la u es troben entre consonant i vocal no formen diftong:
en-vi-ar, ci-n-ci-es, r-di-o; ac-tu-ar, du-es, su-or...
23
24
1. Separeu les paraules segents per sllabes:
boira
catic
creuen
cuinar
Dnia
Europa
farmcia
freqent
histria
lingista
boi - ra
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
2. Subratlleu, en les formes segents del verb caure, les unions de

vocals en una sllaba, i separeu-les per sllabes:
PRESENT
PRETRIT IMPERFET
FUTUR
queia
queies
queia
quiem
quieu
queien
caur
caurs
caur
caurem
caureu
cauran
IMPERFET
caic
caus
cau
caiem
caieu
cauen
3. Separeu les paraules de les frases segents per sllabes i subratlleu

els diftongs que hi trobareu.
a) Es constitueix lAgncia de Qualitat dInternet
b) Un total de dhuit persones resulten ferides en un accident davi per
causa duna turbulncia.
c) La lnia Quatre del Metro ser reoberta desprs de la inauguraci de
la nova estaci.
d) Sel estava al corrent ja del programa nuclear el 1999.
e) Comena la Setmana de benvinguda de la Universitat de Valncia.
f) Un nou mn s possible, ttol de la Setmana Cultural Antoni Llid
de Xbia.
24
Els dgrafs se separen

generalment, per no shan
de separar aquests:
gu
ig
ll
ny
qu
gui-ar
as-sa-ig
co-lla
ca-nya
va-ques
EXPRESSI
Expressi oral
Imagineu que heu vist al carrer un personatge fams, el nom del qual no
recordeu. Descriviu-lo a la classe fins que endevinen el seu nom.
Expressi escrita
Uns amics teus visitaran durant les festes de Nadal un lloc on has estat ja.
Escriu-los una carta o un correu electrnic per a aconsellar-los qu poden fer
i visitar en aquell lloc.
25
26
UNITAT 3
UN HORT EN EL BALC
26
TEXTOS
Llig el text segent i posa una creu en la casella corresponent a cada
enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).
Un hort en el balc
Busqueu en el text
sinnims daquestes
expressions:
installar
conrear
gaudi
fertilitzants
lleus
recollecci
T'oferim la possibilitat de muntar un hort. Noms et fa falta una terrassa,

balc o pati amb sol i una aixeta d'aigua. Podrs cultivar tota classe de
verdures: encisams, tomaques, pimentons, albergines, cebes, alls, cols,
espinacs... El que toferim s la possibilitat de dedicar-te, des de ta casa, a
un dels oficis ms antics del mn, lagricultura.
Estos horts urbans de xicotetes dimensions no estan pensats per a obtindre
grans produccions comercialitzables, sin per a produir quantitats redudes
de verdures variades, per a lautoconsum. Desta manera saprn ms, s
ms divertit i saprofita ms.
Vols disfrutar del plaer de menjar-te una ensalada amb encisam, tomaca,
piment, ceba...? I menjar-tels uns instants desprs de collir-los i amb la
seguretat que no porten cap residu de producte qumic? La producci en un
hort destes caracterstiques s ecolgica, sense la utilitzaci dadobs
qumics ni insecticides, amb la qual cosa la verdura collida ser de la
mxima qualitat.
Estos horts urbans estan formats per tres elements bsics:
- Una o diverses taules de cultiu de 140 70 cm. Sn taules dacer
galvanitzat, lleugeres, fcilment muntables (en menys de 20 minuts),
resistents a la humitat, que permeten arreplegar laigua procedent del seu
drenatge. s molt cmode treballar en estes taules, ja que tenen una altura
de 80 cm, ideal per a gent major i per a persones discapacitades.
- Un sistema de reg gota a gota dalta tecnologia, per a gastar el mnim
daigua, amb un programador que regar lhort automticament.
- Un substrat especial a base de compost que garantix una bona collita sense
necessitat dafegir adobs qumics durant mesos.
27
28
1VF
2VF
3VF
4VF
5VF
Esta s una proposta per a plantar horts en els solars abandonats

de les ciutats.
Amb este hort sobtindran verdures per a consumir-les a casa, no
per a vendre-les.
Encara que la producci s ecolgica, no tindrem la seguretat
absoluta que les verdures no porten cap residu qumic.
Sha de tindre en compte que la taula de cultiu de lhort urb no
est pensada per a persones dedat avanada ni amb discapacitat.
El sistema de reg gota a gota ens permet estalviar aigua.
LXIC I SEMNTICA
Marqueu en cada qesti de lesquerra l'opci ms adequada per a
completar la frase o per a contestar la pregunta.
1. Qu s un xiprer?
a) Un animal.
b) L'habitant de Xipre.
2. Qu significa el verb "moldre"?

a) Reduir a trossos.
b) Fer mala olor.
c) Un arbre.
c) Eximir d'una pena.
3. En la carnisseria del barri tenen la carn de _________ i __________ de

pollastre d'oferta.
a) vedella / els pits
b) ternera / les petxugues
c) vedella / les petxugues
4. Els equips d'emergncia sobrevolaren el lloc dels fets amb un
__________.
a) aeroplan b) aeropl
c) aeroplnol
5. __________: Vent que ve de l'oest.
a) tramuntana b) ponent
c) llevant
6. Qu significa l'expressi "tindre la m trencada"?
a) Tindre impediments per a actuar d'una determinada manera.
b) Tindre la butxaca sempre oberta.
c) Tindre molta prctica en una activitat.
.
28
MORFOSINTAXI: ARTICLES, DEMOSTRATIUS I

POSSESSIUS
Larticle s un categoritzador del substantiu (al qual sol precedir), en
qualitat de morfema flexiu de gnere (mascul / femen) i nombre (singular /
plural).
L'article *lo amb valor

neutre no s correcte
normativament; en
general es pot
substituir per el:
Li agrada ms el (*lo)
dol que el (*lo) salat.
No tornes a repetir el
(*lo) mateix d'abans.
Les formes de larticle singular sn el i la per al mascul i per al femen

respectivament:
el dia, el cotxe; la nit, la bicicleta...
Les formes de larticle plural sn els i les per al mascul i per al femen
respectivament:
els dies, els amics; les setmanes, les amigues...
1. Ompliu els buits de les oracions amb larticle adequat:
a)
b)
c)
d)
____ dia 9 doctubre s festa a ____ Comunitat Valenciana.

Totes ____ botigues tancaran ____ dies festius.
____ pomes naturals tenen ____ sabor ms bo.
____ causa de ____ seues desgrcies s ____ pobresa.
Lapostrofaci de larticle
Cal observar que els

articles el i la no
sapostrofen davant de
paraules que
comencen amb i o u
consonntiques: el
iode, la hiena...
Sapostrofen els articles el i la davant de paraules que comencen per vocal o

h:
lamic, lhome; lamiga, lhostessa...
No s'apostrofa l'article la seguit de paraules que comencen amb i o u tones:
la idea, la universitat, la histria...
2. Escriviu en singular els grups segents fent atenci a lapostrofaci:
els animals
els estudiants
els insectes
els iogurts
els ulls
____________
____________
____________
____________
____________
les escoles
les humitats
les iaies
les illusions
les ungles
29
____________
____________
____________
____________
____________
30
Contraccions
Les formes masculines dels articles el i els es contrauen precedides de les
preposicions a, de i per:
a + el
a + els
de + el
de + els
per + el
per + els
Vaig al cine.
Vaig als boscos.
Vinc del cine.
Vinc dels boscos.
Vinc pel cam.
Vaig pels pobles.
al
als
del
dels
pel
pels
Per no es contrau la forma apostrofada (l) de larticle mascul:

a + l
de + l
per + l
Vaig a lhotel.
Vinc de lhospital.
Ho far per lamic.
a l
de l
per l
3. Reescriviu les oracions substituint els substantius subratllats pels

que hi ha entre parntesis:
a) Vaig cap a la ciutat (poble).
_____________________________________
b) Ens trobarem a la primavera (estiu)._____________________________________

c) Em trobe a lestaci (tren).
_____________________________________
d) Ho veig des de la finestra (balc)._____________________________________

e) Viatge cap a Dnia (el Verger). _____________________________________
f) Passejarem a la vesprada (mat). _____________________________________
g) Es dedicava al futbol (atletisme)._____________________________________
h) Ho dur per al cos (amic).
_____________________________________
30
4. Poseu larticle, la preposici i larticle o la contracci corresponents

als buits de les frases segents:
a) ______ ltima cosa que em passaria ______ cap seria anar amb tu.
b) Per culpa ______ humitat, la casa donava ______ imatge de ser vella.
c) Has de presentar-li els papers ______ interventor ______ banc.
d) Ahir vaig anar ______ consulta ______ podleg i em va curar ______
ungla.
e) ______ influncia que tenia Maria sobre Marta era molta, perqu era
______ ntima amiga seua.
f) Vam fer una caseta duralita ______ hivern passat ______ gos.
g) Heu demanat pressupost ______ installaci ______ calefacci ______
vostra casa?
Els demostratius
Normalment els
demostratius van
davant dels substantius
que determinen, per
van darrere si els
substantiu ja el
precedeix un altre
determinant:
Aquesta teoria no
magrada.
La teoria aquesta
no magrada.
Els demostratius indiquen la proximitat o llunyania espacial o temporal

entre alg (o alguna cosa) i el nom que acompanyen o que substitueixen.
Proximitat
Llunyania
Mascul
Singular
Plural
aquest /
aquests /
este
estos
aqueix /
aqueixos /
eixe
eixos
aquell
aquells
Femen
Singular
Plural
aquesta / aquestes /
esta
estes
aqueixa / aqueixes /
eixa
eixes
aquella
aquelles
31
Neutre
a
aix
all
32
Els possessius
Els possessius indiquen la pertinena, possessi, etc. dalguna cosa respecte
al nom que determinen.
Mascul
Un
sol
possedor
Diversos
possedors
Singular
[el] meu
[el] teu
[el] seu
[el] nostre
[el] vostre
[el] seu
Femen
Plural
[els] meus
[els] teus
[els] seus
[el] nostres
[el] vostres
[el] seus
Singular
[la] meua
[la] teua
[la] seua
[la] nostra
[la] vostra
[la] seua
Plural
[les] meues
[les] teues
[les] seues
[les] nostres
[les] vostres
[les] seues
Els possessius tons (mon, ton, son; ma, ta, sa...) noms susen davant de
certs noms de parentiu i en algunes frases fetes:
Mon pare no ho sap. En ma vida no ho tornar a fer.
5. Poseu els demostratius i els possessius que convinga en les frases

segents:
a) Joan, has vist _____________ ulleres? (DE MI).
b) El mapa el tenim penjat en _____________ habitaci (DE
NOSALTRES).
c) He agarrat _____________ coses (DE VOSALTRES) i les tinc ac.
d) Si mires per _____________ finestra (DE TU) em vors.
e) Acabem de comprar _____________ casa (DE VOST).
f) Magrada ms _____________ casa dac que _____________ casa
dAndorra.
g) Recorde amb nostlgia _____________ dies que vam passar.
32
Els possessius van,

generalment, davant
del substantius
precedits per larticle,
per no el necessiten si
hi van darrere (un cos
meu).
El meu cos
vindr dem.
Un cos meu
vindr dem
ORTOGRAFIA: LACCENT
Les paraules agudes tenen laccent en la vocal de lltima sllaba, les
planes en la penltima i les esdrixoles en lantepenltima:
AGUDESS:
PLANES:
ESDRIXOELS:
animal (a-ni-mal), bou (bou)...

anmic (a-n-mic), banya (ba-nya)...
nima (-ni-ma), semntica (se-mn-ti-ca)
1. Classifiqueu les paraules segents segons que siguen agudes, planes

o esdrixoles: guila, cocodril, nixer, quasi, lbum, dbil, boira
europeu, jersei, gbia, grcia, slids cami, examen
AGUDES
PLANES
ESDRIXOLES
Tipus daccents grfics

Si cal accentuar una paraula, posarem laccent agut o tancat () sobre les
vocal i () i u () sempre: cam, cnic, fsica; com, msica...
I sobre les vocals e () i o () tancades (que solen anar en les paraules
agudes): anir, cafs, entn...
En canvi, posarem laccent greu o obert (`) sobre la vocal a () sempre:
germ, matemtic, fbrica...
I sobre les vocals e () i o () obertes (que solen anar en paraules planes i
esdrixoles): tcnic, cincia, mbil, histria...
QUADRE DE TIPUS DACCENTS
Accent agut o tancat (, , , sempre
, )
, tancades (paraules
generalment)
Accent greu o obert (, , sempre
)
, obertes (paraules no
generalment)
33
cam, msica...
agudes anir, cafs...
matemtic,
agudes fbrica...
cincia, mbil...
34
2. Poseu accent agut o greu a les paraules segents:
AGUDES
PLANES
ESDRIXOLES
pate
japones
ordenacio
pavello
nectar
regim
vomit
condor
anecdota
bestia
embolia
isosceles
Regles daccentuaci grfica

Saccentuen les paraules agudes acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us;
en, in:
germ, caf perqu, fadr, cami, aix, com, matals, encs, pasts,
fams, barns, comprn, Berln...
Saccentuen les paraules planes no acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us;
en, in:
fcil, tcnic, crvol, prnceps, hmens, telfon, tnel...
I saccentuen totes les paraules esdrixoles:
llgrima, esglsia, pacincia, lnia, frmula, histria, msica...
3. Accentueu, si cal, les paraules segents:
AGUDES
germa
cafe
cami
camio
tabu
matalas
angles
pastis
angulos
reclus
caiman
encen
Berlin
segon
algun
alguns
PLANES
aixeta
aprendre
estadi
gaiato
perspicu
abraxas
nosaltres
bilis
quartos
globus
platan
platans
fenomen
trigemin
heptagon
heptagons
ESDRIXOLES
arbitre
astucia
delicia
luxuria
maquina
memories
orquidia
quimica
tecniques
memoria
comica
musica
fisica
Denia
Valencia
34
EXPRESSI
Expressi oral
Imagina que que eres el responsable duna. Dna les instruccions que
cregues opurtunes als treballadors, i la resta de la classe que endevine de
quina empresa es tracta.
Expressi escrita
Te nanirs de viatge durant una setmana. Deixa una nota amb instruccions
a la persona que sencarregara de mantindre la casa mentres sers fora.
Per a donar instruccions

podem usar les formes
haver de o caldre que:
N. al E. Potser una imatge duna pgina de e-mail
Has de donar menjar

Has de regar
Cal que vigiles
Cal que tanques
35
36
UNITAT 4
BIAR ES DISPOSA A VIURE LES
FESTES DE MOROS I CRISTIANS
36
TEXTOS
Biar es disposa a viure les festes de Moros i Cristians
Busqueu en el text
sinnims daquestes
expressions:
peculiar
informaci
succet
mescla
afront
La localitat de Biar es disposa a viure, entre el 9 i el 13 de maig, les festes

de Moros i Cristians, una de les ms antigues i singulars de les que se
celebren a la Comunitat Valenciana. La dada ms remota que existix sobre
les festes de Biar apareix en una acta de l'any 1613 guardada en el Museu
Municipal. En lacta s'afirma que estos festejos ja se celebraven des de
temps molt antics, sembla que des dels primers anys desprs de la conquesta
de Jaume I, i rememoren este esdeveniment que a Biar tingu lloc en 1245.
Com a actes singulars i caracterstics de la festa, cal destacar la Baixada de
la Mare de Du. La nit del 10 de maig, els biaruts porten la figura en andes
des del seu santuari fins al poble i sencenen fogueres en les muntanyes que
envolten la vila. El Ball dels Espies s un altre acte significatiu d'estes
festes. Es du a terme la vesprada de l'11 de maig, desprs de la conquesta
mora del castell, i es pot considerar una barreja de representaci i folklore,
amb dosis d'escarni i ironia. L'acte rememora lintent de les tropes mores,
camuflades amb disfresses, de recuperar la fortalesa. Desprs de la
conquesta, simposa la benvolguda imatge de la Mahoma, una figura de
grans dimensions que representa el bndol moro. Tamb cal destacar
l'Entrada de Moros i Cristians, primer acte de participaci massiva, que se
celebra la vesprada del 10 de maig.
1. La festa de Moros i Cristians de Biar...
a) s una de les ms importants de la Comunitat Valenciana, tot i que s
prou recent.
b) destaca per la seua particularitat i antiguitat.
c) s igual dimportant que la resta de festes de Moros i Cristians de la
Comunitat Valenciana, per s una de les ms antigues.
2. En lacta de 1613...
a) es diu lany exacte en qu va comenar la festa de Moros i Cristians.
b) es fa constar que aquell any fou el primer en qu es va celebrar esta
festa.
c) es destaca lantiguitat desta festa.
37
38
3. La Baixada de la Mare de Du...
a) se celebra el mateix dia que comencen les festes de Moros i Cristians
de Biar.
b) s la celebraci en la qual els habitants de Biar fan ells mateixos el
trasllat de la figura de la Mare de Du.
c) s una celebraci en la qual es retorna la figura de la Mare de Du al
seu santuari.
4. En el Ball dels Espies...
a) es recorda la conquesta del castell per part del bndol moro.
b) es commemora, amb seriositat i gran solemnitat, la derrota dels
musulmans.
c) els participants van armats per a destruir la fortalesa.
LXIC I SEMNTICA
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase
o per a contestar la pregunta.
1. La pilota va pegar contra el __________ de la porteria.
a) travesser
b) travessany c) llarguer
2. Qu significa l'expressi "traure de polleguera"?
a) Recordar coses de fa molt de temps.
b) Irritar fins a fer perdre la pacincia.
c) Llevar la pols.
3. Porta camisetes curtes perqu vol anar mostrant el prcing que s'ha fet
__________.
a) a l'ombrgol
b) al melic
c) al maluc
4. Vicenta diu que, si no ens queda __________, en comprem 20. en
__________.
a) llevat / el forn b) llevadura / el forn c) llevat / la panaderia
5. A casa tenim un __________ nic per a tots els aparells electrnics.
a) comanament b) comandament
c) mando
6. __________: No gastar-se els diners que es tenen i guardar-ne una part.
a) folrar b) estalviar c) escurar
38
MORFOSINTAXI: ELS NUMERALS, ELS

QUANTIFICADORS I ELS INDEFINITS
Els numerals
Els numerals sn els noms amb qu designem els nombres, i poden
funcionar com a determinatius adjunts (adjectius anteposats al substantiu
generalment) o com a independents (en s pronominal).
Els numerals cardinals indiquen una quantitat exacta.
Els nics cardinals que

presenten flexi sn un /
una, dos / dos (o dos), i els
plurals de cent (cents /
centes):
T un germ i una
germana, i dos nebots
i dos (o dues)
nebodes.
He rebut dos-centes
dos (o dues-centes
dues) visites.
0 zero
1 un / una
2 dos / dues
3 tres
4 quatre
5 cinc
6 sis
7 set
8 huit (o vuit)
9 nou
10deu
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
dsset / disset
dhuit / divuit
dnou / dinou
vint
21
22
32
43
54
65
76
87
98
100
vint-i-un / una
vint-i-dos / dues
trenta-dos
quaranta-tres
cinquanta-quatre
seixanta-cinc
setanta-sis
huitanta-set / vuitanta-set
noranta-huit / noranta-vuit
cent
101
102
200
1000
1100
3525
1.000.000
1.400.000
...
cent un / una
cent dos / dues
dos-cents...
mil
mil cent
tres mil...
un mili
un mili quatre...
...
Cal remarcar que es posa un guionet en els compostos de desenes i unitats, i

en els compostos de centenes (D-U-C):
vint-i-un, vint-i-dos...; trenta-un, trenta-dos...; dos-cents / duescentes, tres-cents / tres-centes...
1. Escriviu amb lletres les quantitats segents deuros:
25
____________________________________________
52
____________________________________________
99
_____________________________________________
108
_____________________________________________
122
_____________________________________________
3974
_____________________________________________
39
AUTORES DEL LIBRO
40
Els ordinals indiquen l'ordre daparici, de successi o de prioritat. Tenen

flexi de gnere i nombre:
1r primer
2n segon
3r tercer
4t quart
5 cinqu / quint
6 sis / sext
1a primera
2a segona
3a tercera
4a quarta
5a cinquena / quinta
6a sisena / sexta
Els quatre ordinals primers tenen forma prpia:

primer / primers i primera / primeres; segon / segons i segona /
segones...
A partir de 5 es formen afegint els sufixos -, -ens, -ena, -enes al cardinal
corresponent:
cinqu / cinquens i cinquena / cinquenes, sis...
2. Escriu amb abreviatures tots els ordinals:
Segon pis, quarta porta
2n pis, 4a porta
Volum tercer
___________________________________
Novena posici
___________________________________
Sisena fitxa
___________________________________
Huitena setmana
___________________________________
Quart carrer
___________________________________
Primera via
___________________________________
Set dia
___________________________________
Des participant
___________________________________
40
Les abreviautres dels

ordinals es fan amb el
nmero seguit de
lltima lletra en
minscula:
1r / 1a
2n / 2a
3r / 3a
4t / 4a
5 / 5a
Els quantificadors i els indefinits

Els quantificadors expressen la quantitat dun conjunt de persones o coses
de manera imprecisa.
quant (de)
quants
quanta
quantes
tant (de)
tants
tanta
tantes
molt (de)
molts
molta
moltes
poc (de)
pocs
poca
poques
bastant (de) ms, menys, prou,

bastants
fora, massa, gens
3. Ompli els buits de les frases segents posant la forma correcta de les
a) No t _______________ faena com diuen. (tant / tanta)
b) Em sembla que t _______________ diners. (gens / massa)
c) Aquest llibre t _______________ activitats dortografia. (moltes /
masses)
d) Has posat _______________ doli a lensalada. (poc / ms)
e) __________ en serem dem, al sopar? En serem set. (molts / quants)
f) Hi ha vi encara? S, per no nhi ha __________. En demanar una altra
botella. (ms / prou)
g) Tha agradat la pellcula? S, s una pellcula amb __________ intriga.
(molta / prou)
Els indefinits es refereixen als substantius sense precisar-ne dades que els
definisquen.
ADJUNTS: ADJECTIUS I PRONOMS
PRONOMS
un / uns / una / unes

algun / alguns / alguna / algunes
quelcom, res
ningun / ninguns / ninguna / ningunes
tot / tots / tota / totes
mateix / mateixos / mateixa / mateixes
cert / certs / certa / certes
altre / altra / altres
qualsevol / qualssevol
diversos / diverses o uns quants / unes quantes
cada, cada un / cada una o cadascun / cadascuna...
cap
un / una, hom o un hom

alg, alguna cosa,
41
ning
tot, tothom
altri
qualsevol
cada u o cadasc
res
42
4. Ompliu els buits de les frases segents posant una de les opcions
a)
b)
c)
d)
e)
Ja macompanyar ____________ (alg / algun), no patisques.

Em va assegurar que vindria ____________ (alg / algun) dia.
No ha vingut ____________ (ning / ningun) a buscar-te.
Aquesta s ____________ (altra / laltra) germana.
Vindr ____________ (un altre / altre) dia.
Observacions
Hi ha unes formes incorrectes que cal corregir adequadament:
INCORRECTES CORRECTES
EXEMPLES
*algo
*consevol
*ding
*dems
Hi ha alguna cosa que no magrada.

No et conformes amb qualsevol resposta.
Ning no li ho havia dit.
El solista tocava i els altres llegien la partitura.
alguna cosa, res

qualsevol
ning
altres
5. Ompli els buits de les frases segents posant una de les opcions que
hi ha entre parntesis:
a) Tho contar tot ____________ (consivol / qualsevol) dia.
b) No fa ____________ (algo / res) si no guanya diners.
c) Vaig trobar ____________ (algo / una cosa) i no recorde qu s.
d) Jo ja he vingut. On estan els ____________ (altres / dems)?
e) No tinc ____________ (cap / ning / res) intenci de contar-ho.
f) Ho ha fet sense consultar amb ____________ (cap / ning / res).
g) Mai no fa ____________ (cap / ning / res) del que li conv.
h) No puc posar-te aigua, perqu no en queda ____________ (res / gens).
42
Cap significa 'ningun' o

algun, no acompanya
cap substantiu i es
refereix a elements
comptables (camisa,
cotxe, amic,
fantasia...): No tinc
cap dubte.
Ning equival a 'cap
persona' o 'alg,
acompanya un
substantiu: No ho pot
desmentir ning.
Res significa 'cap cosa' o
'alguna cosa', no
acompanya cap
substantiu: Res no els
atrau.
Gens indica quantitat
mnima imaginada, no
existent, i es refereix a
elements no
comptables (pa, sol,
alegria...): No tinc
gens de fam.
ORTOGRAFIA: LACCENT DIACRTIC

L'accent diacrtic s'utilitza per a distingir algunes paraules que s'escriuen de
la mateixa manera, per que tenen significats distints. Els ms utilitzats sn
els segents:
Les paraules compostes

formades amb alguna
paraula que t accent
diacrtic tamb
mantenen aquest accent:
adu, rodamn,
besnt, contrapl,
subsl...
AMB ACCENT DIACRTIC
SENSE ACCENT DIACRTIC
b (adverbi, de bona manera): Ho fa molt b.
be (ovella)
bta, botes (recipient per al vi): Has domplir la bta.
bota (calat alt)
du, dus (i adu) (divinitat): Prega a molts dus.
deu, deus (numeral; deure)
dna, dnes (del verb donar): No li dna mai res.
dona, dones (persona de)
s (verb ser): Ella s alta.
es (pronom)
fra (forma del verb ser): Si fra bo, mel menjaria.
fora (adverbi)
m (part del cos): Agafa'l de la m, que no caiga.
ma (possessiu)
ms (quantitatiu): Sempre en vol ms.
mes (perode de l'any; per)
mu, mus (crit del gat): Em va despertar el mu del gat.
meu (possessiu)
mlt, mlta, mlts, mltes (participi del verb moldre): He mlt caf.
molt, molta... (quantitatiu)
mn (univers): El mn es gran.
mon (possessiu)
mra, mres (fruita): Ara anirem a buscar mres.
mora, mores (musulmana)
nt, nta, nts, ntes (fill de fill): El seu nt s simptic.
net, neta... (no t brutcia)
s, ssa, ssos. sses (animal): Un reportatge sobre ssos.
os, ossos (de lesquelet)
pl, pls (filament que creix a la pell): Un animal de pl blanc.
pel, pels (contracci)
qu (interrogatiu): Qu dius?
que (conjunci;)
qu (relatiu precedit de preposici): La casa de qu et parle.
que (relatiu)
s (verb saber): No ho s de segur.
se (pronom)
s, ss (afirmaci): Va dir que s.
si (condicional; nota musical)
sc (del verb ser): Jo sc calb.
soc ( calat, mercat rab)
sl, sls (pis, terra): Modificarem el sl urb.
sol, sols (astre; adjectiu)
sn (verb ser): Ells en sn tres.
son (de dormir; possessiu)
t (verb tenir): T molta gana.
te (infusi; lletra; pronom)
s (acci d'usar): Feu s del trellat.
us (pronom feble)
vns, vnen (verb venir): Els amics vnen a poc a poc.
vens, venen (verb vendre)
vs (verb anar): Vs a comprar.
ves (verb veure)
43
44
1. Ompliu els buits amb la paraula que corresponga en cada cas:
b / be
mn / mon
No s el mateix una ovella que un Mhan dit que _______ pare ha
_______.
vingut.
Sap fer aix molt _______.
El _______ esta boig.
bta / bota
Hem domplir la _______ de vi.
Posat les _______ que plou.
s / os
Li fa mal l_______.
s un _______ polar.
dna / dona
s una _______ molt bonica.
Ella no _______ res.
pl / pel
Passarem _______ nou tnel.
T el _______ negre.
s / es
Aix _______ diu molt prompte.
Ara _______ tan hbil com jo.
s / si
_______ vols comprar-ho, corre.
_______ que vull comprar-ho.
fra / fora
Si _______ honrat no faria aix.
El gos est _______, al jard.
sc / soc
Jo _______ mestre.
Va comprar en un _______.
m / ma
sl / sol
Agarra-li la _______, que vol creuar. La meua casa t pocs metres de
Hui vindr _______ mare a veurem. _______.
Hui estar a casa _______.
ms / mes
t / te
Viatja _______ que tu.
_______ molts diners.
Al _______ de novembre acabar la No magrada el _______.
faena.
mlt / molt
Comprar el caf _______.
Hui tinc _______ de fred.
s / us
No _______ compliqueu!
L_______
del
valenci
important.
44
EXPRESSI
Expressi oral
-El / la puc ajudar?

-S. Tinc un problema
amb
-Voldria fer una
reclamaci.
-Vost dir.
Has de demanar informaci al teu banc perqu has observat unes crrecs que
no has ordenat, i potser, fer una reclamaci.
Expressi escrita
Pertanys a una associaci que vol fer una festa al poble o al barri perqu se
la conega ms. Redacta una invitaci per a convidar als habitants de
lentorn.
45
46
UNITAT 5
TOMBATOSSALS
46
TEXTOS
Busca en el text
expressions sinnimes
daquestes:
alria
principal
tempestat
desarranjada
arruixada
conquista
Tombatossals
Tombatossals ocupa un lloc dhonor dins de la cultura popular i tradicional
valenciana. Segons conten les llegendes, va ser un gegant de bona nima i
de 153 pams dalada que, amb lajuda de les seues amistats, va fer possible
la fundaci de la ciutat de Castell i de bona part de la comarca de la Plana.
Este personatge sha convertit en un referent cabdal de la mitologia
castellonenca i est present en molts esdeveniments, entre els quals
destaquen els de les festes de la capital de la Plana.
Conta la delitosa i molt antiga llegenda que Tombatossals va nixer
de lamor entre la gentil i graciosa Penyeta Roja i el seris Tossal Gros,
arran duna forta tempesta causada per Bufanvols, el pare de Tossal Gros
que tot ho sabia i res entenia. En aquella tempesta tots els vents, excepte la
Tramuntana per atrotinada i perillosa, van ser convocats en el cel de
Castell perqu descarregaren un gran xfec. El ruixat va ser tan intens que
va arrossegar un munt de roques de mides diferents cap a la vall que els
separava. Del munt de pedres que es van acumular en el pla, es va alar,
amb els primers raigs del Sol, el seu benvolgut fill Tombatossals que tenia
fora suficient per a afonar qualsevol muntanya.
Tamb es conta que este galifant i una bona colla damics, tots
gegants, es van establir a la cova de les Meravelles. Aix Tombatossals,
Cagueme (un gegant apocat i voluntaris) i Arrancapins (un gegant fort i
poders) van viure com a bons germans durant molt de temps, fins que els
fills del rei Barbut van sollicitar-los ajuda perqu arreglaren alguns
assumptes pendents entre els llauradors del regne. I, deixa manera, estos
herois de llegenda foren protagonistes de moltes aventures, entre les quals
destaca la conquesta de les illes Columbretes.
1 V F El fill de Tossal Gros feia cent cinquanta-tres pams dalt i no tenia
amics.
2 V F Bufanvols era el iaio de Tombatossals, i Penyeta Roja, sa mare.
3 V F Tombatossals va nixer desprs duna ploguda molt forta.
4 V F Uns quants gegants vivien com si foren germans en la cova de les
Meravelles.
47
48
5 V F Els fills del rei Barbut van demanar ajuda a Tombatossals per a lluitar
contra els llauradors del regne en la conquesta de les illes
Columbretes.
LXIC I SEMNTICA
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase
o per a contestar la pregunta.
1. Qu s un esborrador?
a) Un utensili que servix per a eliminar el que s'ha escrit en la pissarra.
b) La pols que hi ha davall dels mobles quan fa temps que no s'hi fa
neteja.
c) Un escrit que no est acabat.
2. Qu s una sargantana?
a) Una arma.
b) Un animal.
c) Una joia.
3. __________: Boleta de metall buida que t dins un tros de ferro que la fa
sonar quan se sacsa, i que sol posar-se al coll d'alguns animals.
a) plateret b) cascavell c) maraca
4. Per a sopar he fregit __________.
a) bargina i carabasseta
b) albergina i carabass
c) albergina i carabasseta
5. Quin dels tres tipus de vent bufa amb ms intensitat?
a) La ventada.
b) La brisa.
c) El ventijol.
6. Qu significa la paraula "gemecs"?
a) Que es queixa molt.
b) Que canta molt fort.
c) Que s molt geners.
48
MORFOSINTAXI: PRONOMS PERSONALS

FORTS I PRONOMS FEBLES (I)
Els pronoms personals es refereixen a les persones del discurs, i es
classifiquen en forts i febles.
Pronoms personals forts
Els pronoms personals forts sn tnics, es refereixen a persones:
Les formes vost i vosts
impliquen una distinci de
respecte, i concerten en
tercera persona del singular
i del plural respectivament:
Vost entrar davant,
i vosts passaran a
continuaci.
1A PERSONA
jo, mi tu, vost
nosaltres vosaltres, vosts
2A PERSONA
ell, ella
ells, elles
3A PERSONA REFLEXIU
si (ell, ella)
si (ells, elles)
Susa mi (i no jo) darrere de la majoria de preposicions:

Ho faries per mi?
Parlen de mi.
1. Completeu els buits amb els pronoms forts corresponents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Ho va saber perqu __________ (qui parla) li ho vaig dir.

Que parlen de __________ (de qui parla), encara que siga b.
__________ (Maria i jo) no sabem res de tot aix.
__________ (Joana i tu) sabeu qu ha passat?
__________ vindran a sopar (Joan i Dolors).
Pepa sempre parla de __________ si / ella mateixa (ella mateixa).
Senyora alcaldessa, a __________ vost tamb li ho han dit (amb
respecte)?
Pronoms febles
Els pronoms febles sn tons, i generalment funcionen com a complements
dels verbs que acompanyen.
Els pronoms febles se situen davant o darrere del verb que recolzen, amb el
qual constitueixen una unitat fnica. Aquests pronoms es poden classificar a
partir de distincions relacionades amb la persona (primera, segona o
tercera), el nombre (singular o plural) i, en alguns casos, el gnere (mascul
o femen).
49
50
1A
PERS.
2A
PERS.
DARRERE DE
DARRERE
DAVANT DE
DAVANT
CONSONANT
DE VOCAL
CONSONANT
DE VOCAL
-Me
Nos
Te
Vos
Se
Lo
La
Li
Los
Les
Ho
Ne
Hi
m
ns
t
us / vos
s
l
--ls
--n
--
em
ens
et
-es
el
--els
--en
--
m
-t
-s
l
l
----n
--
SING.
PL.
SING.
PL.
SING.
3A
PERS.
PL.
NEUTRE
ADVERBIALS
Davant dels verbs
En general, els pronoms febles van DAVANT DEL VERB:

Em van dir la veritat? Lestimar sempre!
Davant del verb comenat per consonant sutilitzen les formes reforades
em, et, es, el, la, etc., separades del verb:
em diu, et conta, es pensa, el troba, la porta...
Quan el verb comena per vocal o h, sutilitzen les formes elidies dels
pronoms em, et, es, el, la i en (m, t, s, l i n):
mavisa, tespera, sha acabat, lescolta, nescriu...
Darrere dels verbs
Els pronoms febles se situen DARRERE DELS VERBS en imperatiu, infinitiu i
gerundi:
Espera'm dem.
Esperar-te dius? No s per qu.
Darrere del verb acabat en consonant o diftong sutilitzen les formes plenes
unides amb un guionet (-me, -te, -se, -lo, -la, etc.):
digueu-me, dir-te, portar-se, dur-lo, cantar-la...
Si el verb acaba en vocal plena sutilitzen les formes redudes delspronoms
em, et, es, el, en, els i ens (m, t, s, l, n, ls i ns):
50
digam, portat, esperes, esperal, compran, avisals, escoltans...

2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma del pronom
que calga (et / t / -te / t):
a)
b)
c)
d)
Queda ____ lencenedor.

____ vaig dir que no vindria.
No ____ obligaran a cantar.
Contar ____ el fet manimar.
que calga (es / s / -se / s):
a)
b)
c)
d)
____ cansa molt prompte.

Recorde ____ della.
No ____ atreveix a contestar.
Prefereix no recordar ____ de tu.
que calga (el / l / -lo / l):
a)
b)
c)
d)
e)
No ____ has trobat?

Jo no ____ trobe a faltar.
Mira ____, que est prop.
Cremant ____, fars desaparixer el document?
Porteu ____ a dinar a un bon restaurant.
que calga (-la / la / l):
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
No podem trobar ____ en cap lloc, la vena.

Porta ____ a casa, la samarreta.
____ sabrem reparar, la bicicleta.
Jo ____ entenc molt b, la pellcula.
____ hipnotitzava, a ella, mentre li feia preguntes.
Ell ____ humilia constantment, a ella.
La bandera, ____ hissen cada mes.
____ identificars de seguida, la teua vena.
____ usa sovint, la bicicleta.
51
52
6. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases
segents, triant la forma adequada de les que hi ha entre
parntesis:
a) Aix que hi ha a la caixa, ____ podeu donar a alg (eu / ho / -ho).
b) Volia dir ____ [a ells] que es portaren b. Vigila ____ tu (-los / ls /
els).
c) El pollastre, prepara ____ com the dit (-lo / l / el / l).
d) Si no voleu que sen vaja el gos, tanqueu____ a casa (-lo / l / el /
l).
e) Els clients tenen presa i demanen que ____ portes el compte
prompte (-los / ls / els).
f) Acontenta els teus fills i compra ____ el que et demanen (-los / ls /
els).
g) No ____ han dit res encara, a nosaltres (mos / -nos / ns / ens).
h) Diga ____ qu hem de fer, nosaltres (mos / -nos / ns / ens).
i) Vol contar ____ una cosa (mos / -nos / ns / ens).
7. Poseu les formes adequades dels pronoms febles en els espais
buits:
Remarques
El pronom la (igual que
larticle femen la) no
s'apostrofa seguit de i, u tones:
la utilitza, la insultava...
No s acceptable la forma
colloquial *mos, i cal usar les
formes ens, -nos o ns:
No ens escoltaran.No vol
escoltar-nos.Escoltens,
per favor.
S'ha d'evitar l's de la forma se,
en comptes dels pronoms ens i
us / vos:
Us / Vos comprareu un
cotxe? Endueu-vos un
llibre.
Els pronoms el i els s'han de
a) (a mi) Em demanaran una promesa. Volen demanar____ una

reduir a 'l i ls (i no -lo i los)
promesa. Demana____ una cosa.
darrere de verb acabat en vocal:
b) (a nosaltres) No ens pressiones ms! Volen pressionar____ ms.
El treball, acaba'l ja. Els
Pressiona____ ms!
treballs, acaba'ls ja.
c) (a tu) Tesperar fins a les huit. He desperar____ fins a les huit?
d) (a vosaltres) No us / vos puc dir aix. No puc dir____ aix.
e) (el xiquet) Es vesteix ja tot sol. Vol vestir____ tot sol.
f) (a ell)
Lestimars molt! Estima____ un poc! No vull estimar____!
g) (la rdio) Lescoltes b? Escolta____! Estic escoltant____ tota la
vesprada!
h) (la notcia) La imprimisc? Impremeix____.
i) (a ell) Ja li he comprat la bicicleta. He de comprar____ la bicicleta.
j) (a ells) Els comprar un regal? Vull comparar____ un regal.
k) (a elles) Els comprar un regal? Compra____ un regal.
52
ORTOGRAFIA: LA DIRESI
La diresi indica que la u dels grups ge, g, qe, qi no s muda, sin que
sha de pronunciar:
plurilinge, lingista, aqeducte; aqfer...
Tamb indica que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior, i que
pertanyen a una altra sllaba:
vena (ve--na), increble (in-cre--ble); Ral (Ra-l)...
I indica que la i (o la u) que va entre vocals forma sllaba per si sola:
a-gra--a, se-du--a...
QUADRE RESUM DUSOS DE LA DIRESI
SENSE DIRESI:
AMB DIRESI:
Grups que, qui, gue gui
algues, antiguitat...
aiges, lingista...
Vocals i, u en posici de aire (ai-re), feina (fei-na)... ram (ra-m), benet (be-neformar diftong decreixent
t)...
Vocal i entre dos vocals
treien (tre-ien), boia (bo- obeen (o-be--en), agraa (aia)...
gra--a)...
1. Formeu el plural de les paraules segents:
aigua
llengua
pasqua
paraigua
obliqua
piragua
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
No sha de posar diresi si la vocal pot portar accent grfic:

ve, conduem...
2. Escriviu els femenins corresponents a aquests masculins, fent
atenci les diresis:
genu
sus
ve
__________________
__________________
__________________
53
54
3. Poseu els accents i les diresis que calguen a les paraules segents:
pais
paisos
peuc
raim
reull
No sha de posar en
l'acabament
dels
infinitius, els gerundis,
els
futurs
i
els
condicionals dels verbs:
ruina
ruinos
vei
veina
veins
produir, produint,
produir,
produiria...
4. Completeu els presents i els pretrits imperfets dels verbs segents

amb diresis:
conduisc
conduixes
conduix
conduim
conduiu
conduixen
conduia
conduies
conduia
conduem
condueu
conduien
produisc
produixes
produix
produim
produiu
produixen
produia
produies
produia
produem
produeu
produien
5. Completeu les formes no personals dels verbs segents amb diresis,

si hi calen:
INFINITIU
agrair
beneir
conduir
produir
traduir
GERUNDI
agraint
beneint
conduint
produint
traduint
PARTICIPIS
agrait
agraida
beneit
beneida
conduit
conduida
produit
produida
traduit
traduida
agraits
beneits
conduits
produits
traduits
agraides
beneides
conduides
produides
traduides
6. Poseu accents o diresis a les paraules de les frases segents que ho

necessiten:
a)
b)
c)
d)
e)
Tinc un questionari que va molt b per a aprendre llengues estrangeres.

Pere conduia nerviosament perqu perseguia uns delinquents.
Abans traduia gratuitament per he proms que no traduir mai ms.
La meua veina s suissa, per el vei s espanyol.
Lheroisme a la carretera es demostra conduint amb pacincia.
54
Tampoc es posa diresi

en les paraules que
acaben en les
terminacions isme, ista:
egoisme,
europeista...
Ni es posa diresi amb
paraules formades amb
prefixos com ara re-, co-,
contra-, anti-, etc.:
reincidncia,
coincidir,
preinscripci...
EXPRESSI
Expressi oral
Imagineu que volleu rellanar un producte que ha caigut en dess: una
boina, una botija, una mquina descriure... Prepareu un anunci per a la
rdio local i radieu-lo.
Expressi escrita
Com a periodista dun diari local, has de redactar una notcia que acaba de
succeir: ha tocat la grossa en ladministraci de loteria de la teua poblaci.
55
56
UNITAT 6
NORMES PER ALS VISITATS DEL
PARC NATURAL
56
TEXTOS
Llig el text segent i marca la resposta ms adequada per a cada
enunciat.
Normes per als visitants del parc natural
Els visitants han datendre, durant la visita al parc natural de la Serra
Calderona, totes aquelles recomanacions publicitades per mitj de cartells,
fullets i altres recursos dinformaci del parc. Aix:
a) No estan permeses activitats o comportaments que impliquen perill o
deteriorament per a la conservaci del parc natural ni les que alteren la
quietud i la tranquillitat de lespai natural.
b) No est permesa larrancada, la recollida o la tallada de les plantes, ni
tampoc la recollecci dels seus fruits, flors o llavors. Tampoc est
permesa la molstia, persecuci, captura o mort de fauna, dels seus ous,
cries o larves, ni la recollecci delements geolgics, excepte
autoritzaci de la conselleria competent en Medi Ambient per a fins
cientfics, docents o de conservaci.
c) No est perms acampar en linterior del parc natural, excepte
autoritzaci expressa de ladministraci competent en Medi Ambient per
motius de fora major.
d) En les rees despecial protecci (AEP), est perms el trnsit en els
camins o sendes de pas autoritzat, com tamb per les sendes tradicionals
i venals, llevat que es tracte de zones daccs temporalment restringit
per motius de conservaci i de gesti.
e) No est perms fumar en el parc, en particular en els terrenys en qu
vegeten espcies arbries, arbustives, de matoll o herbcies.
f) Excepte en situacions demergncia, sha de mantindre un volum de veu
discret que no pertorbe la quietud de lespai natural. No es poden usar
aparells de so, xiulets, rdios o altres instruments.
g) Excepte en situacions demergncia, no estan permeses les emissions de
llum o llampades enlluernadores que alteren la tranquillitat de la nit, per
mitj de ls de punters lser o de torxes de vdeo, amb lexcepci de
ls de llanternes individuals.
h) No es permet abandonar fem, deixalles o qualsevol altre tipus de residus
orgnics o inorgnics, excepte en les infraestructures destinades a
lefecte.
57
58
i) No es permet el bany ni en les fonts ni en cap altre curs daigua.
Igualment, no shi poden llavar utensilis ni abocar productes
contaminants com ara detergents o sabons.
j) No es permet fer inscripcions, senyals ni dibuixos en pedres, arbres o en
qualsevol b moble o immoble, excepte els que es facen en quaderns
personals o per motius de gesti del parc.
1. Els visitants del parc...
a) han de comunicar la seua presncia a lautoritat local.
b) han de llegir totes les recomanacions abans de visitar el parc.
c) han de seguir les recomanacions expressades en la informaci que es
fa pblica.
2. No es permet...
a) la recollecci delements geolgics, excepte quan la conselleria ho
autoritze.
b) arrancar plantes, per s que sen poden arreplegar les flors o els
fruits.
c) acampar en el parc, excepte si fa molt mal oratge.
3. En les rees AEP...
a) no es permet el trnsit en general.
b) noms es permet laccs als vens.
c) es permet el recorregut per les vies autoritzades.
4. Si no es tracta duna situaci demergncia...
a) durant la nit es permet ls de tota classe de llums.
b) es poden dur enceses llanternes ds individual.
c) shan dusar altaveus.
5. Dins del parc...
a) no podem dur bosses, excepte per al fem i les deixalles.
b) en les fonts podem rentar-nos la cara i les mans, sempre que no usem
sab.
c) No podem anotar res en cap lloc.
LXIC I SEMNTICA
Busqueu en el text expressions amb els significats que hi ha al requadre
de la dreta.
58
a) Expressi que
introdux la
persona o cosa de
qu alg es val per
a arribar a un fi.
b) No comprs, no
incls en un
nombre o un tot,
com no pertanyenthi.
c) De la mateixa
manera, igualment.
d) A menys que, fora
que.
e) Particularment.
MORFOSINTAXI: PRONOMS PERSONALS

FORTS I PRONOMS FEBLES (II)
Usos dels pronoms de 1a i 2a persones
Els pronoms de 1a i 2a persones presenten les mateixes formes per als sentits de
complement directe (CD)i per als sentits de complement indirecte (CI):
Em (o ens; et, us) van fotografiar per sorpresa (CD).
Em (o ens; et, us / vos) van enviar les fotos lendem (CI).
1A PERSONA
2A PERSONA
QUADRE DELS PRONOMS FEBLES DE 1A I 2A PERSONES

SING. me
m
em
m
PL.
nos
ns
ens -SING. te
t
et
PL.
vos
us
---
1. Marca amb una X si la la funci que fa el pronom s de

complement directe (CD) o complement indirecte (CI):
CD
CI
____
____
a) MHA DIT que vindr dem.
b) Em VEUS cada dia.
____
____
c) Ens SEMBLA que odieu la vostra mestra.
____
____
d) MIRAns amb bons ulls, que no them fet res. ____
____
e) THE COPIAT el treball.
____
____
____
____
f) Voldria ESCOLTAR-te atentament.
Usos dels pronoms de 3a persona
Els pronoms febles de CD
Els pronoms el, la, els i les representen un complement directe (CD)
determinat (precedit d'article, demostratiu o possessiu):
Les seues explicacions, les escoltarem atentament.
El pronom en representa un substantiu indeterminat (no precedit darticle,
demostratiu o possessiu):
Tens tabac? No, no en tinc [tabac].
El pronom ho representa un complement directe (no determinat) en forma
de pronom neutre (a, aix, all) o en forma doraci:
No, no ho he vist [aix].
Ho diu sovint [que vol treballar].
59
60
QUADRE DELS RONOMS FEBLES DE CD
SINGULAR
PLURAL
NEUTRE
ADVERBIAL
se
lo
la
los
les
ho
ne
s
l
-ls
--n
es
el
-els
--en
s
l
l
---n
2. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents,

tenint en compte que tenen funci de CD.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Tot aix que the dit, pots contar ____ a qui vullgues.
No s com s el seu amic, perqu encara no ____ he vist.
Buscava els meus companys, per encara no ____ he trobats.
Si hi ha pomes al mercat, compra____ dos quilos.
Els espaguetis, prepara____ com diu la recepta.
He vist que hi ha taronges a larbre. Cull____ unes quantes.
Els pronoms febles de CI

Cal remarcar que el femen plural de li s els, i no les:
He regalat un disc a la meua cosina. Li he regalat un disc. Vull regalar-li
un disc. He regalat un disc a les meues cosines. Els he regalat un disc. Vull
regalar- los un disc.
QUADRE DELS PRONOMS FEBLES DE CI
SINGULAR
se
s
li
--PLURAL
los
ls
els
es
---
3. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents,

tenint en compte que tenen funci de CI:
a)
b)
c)
d)
e)
Desprs de la boda, ____ vam desitjar (a ella) sort.

Volia dir____ (als fills) que tornaren prompte a casa.
Digues a les teues amigues que ____ aconseguirem les flors.
Fes cas als xiquets i compra____ el que et demanen.
Porta____, a la xiqueta, una nina de la fira.
60
S'ha d'evitar l's de la

forma se, en comptes
dels pronoms li i els:
Li / Els ho dir
dem.[No: *Sho
dir dem]?
4. Substituu els complements subratllats per el (o l) si fan funci de

CD, o per li, si fan funci de CI.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Ara tots lamenten el seu aband. Ara tots ____ lamenten.

Ella cull el ram per al xiquet. Ella ____ cull per al xiquet.
Em sembla que odieu el vostre mestre. Em sembla que ____ odieu.
Ha fet una comanda a la seua filla. ____ ha fet una comanda.
He copiat el treball a un alumne molt sabut. ____ he copiat el treball.
Veur aquesta setmana el documental de la natura. ____ veur aquesta
setmana.
g) El Govern ha aprovat el nou decret sobre formaci. El Govern ____ ha
aprovat.
h) Digues que canvien el pneumtic de la moto. Digues que ____ canvien.
El pronom neutre ho
El pronom ho es
pronuncia [u] o [ew]
davant de verb
comenat per
consonant:
ho ([u] o [ew]) dir...
I es pronuncia [w]
seguit o precedit de
vocal:
no ho ([now]) dir, ho
escoltars
([wescoltars]) massa
vegades...
El pronom ho representa tamb un atribut (expressat per mitj dun adjectiu o un

substantiu indeterminat) en oracions amb verbs com ser, estar, semblar:
No s si s intelligent, per ho sembla [intelligent].
No s metge encara, per vol ser-ho [metge].
Els pronoms adverbials en i hi

El pronom hi representa un complement de lloc introdut per una preposici que no
siga de:
Volem anar a frica, per finalment no hi vam anar [a frica].
Mentre que eI pronom en representa un complement de lloc introdut per de:

Quan ella entrava a lhabitaci, els altres n'eixien [eixien de
lhabitaci].
61
62
5. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Lany passat anrem a lestranger, per enguany no ____ anirem.

s una persona interessant, per a primera vista no ____ pareix.
T la taula desordenada, no ____ trobar res.
Desprs de netejar larmari, ____ guardaran la roba.
Ella anava cap a casa i jo ____ tornava.
Han entrat a casa de bon mat i encara no ____ han eixit.
Lun s msic, laltre tamb ____ s.
6. Torneu a escriure les frases, substituint les expressions subratllades

pels pronoms febles corresponents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Llegir la carta amb inters.

Comunicar la notcia a les alumnes.
No puc repetir el que em van dir.
Enviar felicitacions.
s escriptor.
Anir al teu poble.
Tornar dem de Barcelona.
__________________________
__________________________
__________________________
__________________________
__________________________
__________________________
__________________________
7. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents:

a) No ____ destorbes, la xiqueta ara estudia; ja ____ dir jo que has
telefonat.
b) Em pareix que ____ posaran un deu als tres que heu estudiat.
c) Jo no volia ser mestre. Si ____ sc s grcies a mon pare.
d) Per favor, aquests temes estudia ____ amb ms atenci.
e) Si voleu estar ben informats, haureu de comprar ____ la revista.
f) Hi havia molta pols i tots els assistents ____ respirvem.
g) Abans de tornar les jaquetes, porta ____ a la tintoreria.
62
ORTOGRAFIA: LES LLETRES B / V.

Les lletres b / v
La majoria de valencianoparlants distingeixen els sons de les lletres b
(pronunciat amb els llavis en contacte) i v (pronunciat amb el contacte dun
llavi amb les dents).
baga / vaga
ball / vall
beure / veure
botar / votar
bena / vena
bell / vell,
bola / vola
buit / vuit
Consonant b
La lletra b alterna amb
p en paraules de la
mateixa famlia:
cabre (cap)
lloba (llop)
saber (sap)
S'escriu b davant de l i r sempre:

oblidar, problema; bressol, pobresa...
I darrere de m generalment:
ambient, smbol, tomba...
Consonant v
La v alterna amb u en
paraules de la mateixa
famlia:
blava (blau)
escriviu (escriure)
plovia (ploure)...
Sescriu v darrere de n:
canvi, conveni...
I sescriu v en les desinncies de limperfet dindicatiu dels verbs de la
conjugaci I -ava, -aves, -ava, -vem, -veu, -aven:
cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantveu, cantaven; ballava,
ballaves...
63
64
1. Completeu les frases segents amb paraules que tinguen b o v:
a) No mhan tornat b el ____________ (DINERS QUE ES RETORNEN QUAN
SHA PAGAT AMB UN BITLLET SUPERIOR AL PREU).
b) ____________t (VEURE SI LI EST B UNA PEA DE ROBA) la camisa.
c) A la taula, hi sobra un ____________ (INSTRUMENT QUE SERVEIX PER A
TALLAR).
d) Anava a ____________ (MUNTAT SOBRE) duna moto.
e) Va ____________ (OBRIR-SE, ESCLATAR) una roda del cotxe.
f) Hem ____________ (TROBAR-SE EN UN LLOC) a la cima.
g) El cinema estava ____________ (ESPAI QUE NO S OCUPAT) encara.
2. Escriviu paraules de la mateixa famlia daquestes que tinguen b o
v::
atractiu
cap
escriure
neu
________________
________________
______________
______________
nou
rep (ell)
sap (ell)
suau
_______________
_______________
_______________
_______________
3. Ompliu els buits de les paraules segents posant la grafies nv, mb o

mv:
a____igu
a____ulncia
be____olgut
ca____iar
circu____allaci
co____inar
co____ersar
dese____arcar
e____arcar
e____enar
e____eja
i____erbe
incu____ncia
interca____i
i____asi
i____ersi
i____oluntari
me____re
no____rs
se____rar
64
EXPRESSI
Expressi oral
Imagineu-vos que sou un grup damics que voleu eixir de viatge uns quants
dies. Hui feu la primera reuni i heu de fer propostes: llocs de destinaci,
mitjans de transport, allotjaments...
Expressi escrita
Tha tocat la loteria, has deixat la faena i te nhas anat de vacances ben
lluny. Escriu un e-mail als excompanys de faena per a explicar-los on eres,
qu fas, com ests
65
66
UNITAT 7
PENYAGOLOSA
66
TEXTOS
enunciat segons que siga verdader o fals:
Busca en el text
paraules sinponimes
daquestes:
centre
cima
edificat
peregrins
Penyagolosa
El Parc Natural del Penyagolosa s un nucli muntanys elevat i ben
conservat, enclavat en el Sistema Ibric, que sha constitut en un referent
cultural molt arrelat en la tradici valenciana. Culmina als 1.813 m en el cim
del Penyagolosa, des don es domina una bona part de les terres de les
comarques venes.
Ubicat en els ltims contraforts del Sistema Ibric, en el masss del
Penyagolosa confluxen i sencreuen diversos ambients geolgics, biolgics,
culturals i socials. Esta terra de transici entre els pobles dinterior i els del
litoral impregna el carcter dels pobladors, acostumats a un clima difcil. Hi
ha abundncia de vestigis dels pobles que lhan habitat, com ara restes de
poblaments ibrics o calades romanes.
El santuari de Sant Joan de Penyagolosa mereix una visita
imprescindible. s un antic convent, integrat per un conjunt arquitectnic
destil neoclssic del segle XVIII, construt sobre unes runes anteriors.
Cada any s lescenari de diverses celebracions, com per exemple la romeria
dels pelegrins de les Useres, o les daltres poblacions situades al voltant del
masss. Tamb sha de destacar, pel seu inters histric i cultural, el
patrimoni vinculat al medi rural tradicional, conformat pels masos i les
edificacions relacionades amb estos (pallers, eres, corrals, etc.). Aix mateix,
cal destacar les construccions fetes de pedra seca, com ara els marges i les
parets, que formen part del paisatge habitual deste espai natural.
La gran biodiversitat que podem trobar al Penyagolosa t
fonamentalment el seu origen en la combinaci dels climes continental i
mediterrani. La vegetaci del parc natural varia en funci de laltitud i del
tipus de terreny; s freqent trobar pins de diverses espcies, roures i teixos.
Entre la fauna destaquen les grans aus rapinyaires dirnes i nocturnes, com
lguila reial i el duc; i mamfers com el gat salvatge, el teix, la cabra
salvatge i el cabirol. Menci a banda mereixen la rata penada de cova i la
sargantana de paret, que mantenen al Penyagolosa una de les ms importants
poblacions del territori valenci.
67
68
1 V F Amb 1.813 m, el punt ms alt del Parc Natural del Penyagolosa s el
Sistema Ibric.
2 V F En este territori no hi ha evidncies de presncia humana fins al segle
XVIII.
3 V F En el santuari neoclssic de Sant Joan de Penyagolosa tenen lloc
diferents celebracions al llarg de lany.
4 V F Les construccions de pedra seca sn un element paisatgstic
caracterstic deste espai natural.
5 V F La fauna est formada per aus rapaces com ara el teix, el cabirol, el
duc i lguila reial.
LXIC I SEMNTICA
Marca en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o
per a contestar la pregunta.
1. He de comprar piles per al __________ a distncia del televisor.
a) comando
b) comandament
c) mnec
2. Poden permetre's fer un __________ llarg a la platja: des de juny fins a
setembre.
a) estiueig
b) veraneig
c) estament
3. Qu significa la paraula "vinent"?
a) Que ve.
b) Que viu.
c) Que s'hi veu.
4. L'altre dia hi hagu una tronada i tamb va __________.
a) apedregar
b) empedregar
c) granissar
5. Podeu connectar l'aire __________?
a) encondicionat
b) acondicionat
c) condicionat
6. __________. En el basquetbol, crcol i xarxa en qu cal fer entrar la

pilota.
a) basquet
b) cistella
c) cove.
68
MORFOSINTAXI: ELS VERBS (I)

El verb s el nucli del predicat verbal, i expressa existncia, acci, estat...
Les tres conjugacions
FORMES NO PERSONALS
SIMPLES COMPOSTES
Infinitiu
cantar
haver cantat
Gerundi
cantant
havent cantat
Participi
cantat, cantats, cantada, cantades
MODE INDICATIU
TEMPS SIMPLES
TEMPS COMPOSTOS
Present cante...
Perfet he cantat...
Imperfet cantava...
Plusquamperfet havia cantat...
Passat simple cant...
Passat anterior hagu cantat...
Passat perifrstic vaig cantar...
Passat anterior vaig
haver
perifrstic cantat...
Futur cantar...
Futur perfet haur cantat...
Condicional cantaria...
Condicional perfet hauria
cantat...
MODE SUBJUNTIU
TEMPS SIMPLES
TEMPS COMPOSTOS
Present cante...
Perfet haja cantat...
Imperfet cantara
Plusquamperfet haguera
/
(cants)...
hagus cantat...
MODE IMPERATIU
Present canta...
Els verbs es distribueixen en tres conjugacions, que tenen els seus verb
models corresponents:
Conjugaci I: verbs acabats en -ar:
Conjugaci II: verbs acabats en -re:
Conjugaci III: verbs acabats en -ir:
cantar
batre (o -er tona: tmer, -er tnica: voler)
servir (model incoatiu), dormir (model pur)
La major part dels verbs de la conjugaci II sn velaritzats ja que en

algunes persones i temps trauen una consonant velar (c / qu, g / gu).
Aquests verbs acaben en er, -dre o ure:
crrer: crrec, crrega...; encendre: encenc, encenga...; escriure:
escric, escriga...
69
70
La majoria de verbs de la conjugaci III sn incoatius (presenten un
increment del radical en les persones 1, 2, 3 i 6), i es conjuguen com servir:
PRESENT D'INDICATIU: servisc, serveixes / servixes, serveix / servix, servim, serviu,
serveixen / servixen
PRESENT DE SUBJUNTIU: servisca, servisques, servisca, servim, serviu, servisquen
IMPERATIU: serveix / servix, servisca, servim, serviu, servisquen
Alguns verbs de la conjugaci I presenten alternances segons la vocal de la

desinncia a / e:
-ar /c (comenar) comence, comences, comena, comencem, comenceu, comencen
-jar j/g (penjar) penge, penges, penja, pengem, pengeu, pengen
-car c/qu (trencar) trenque, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen
-gar g/gu (navegar) navegue, navegues, navega, naveguem, navegueu, naveguen
1. Ompliu els buits dels verbs amb les grafies adequades, segons la
vocal que les segueix a / e:
a)
b)
c)
d)
Ell no vol passe___ar, per si jo passe___e em trobe millor.

Nosaltres fre___arem el pis, mentrestant, ella que es fre___e les mans.
Jo hui no avan___e gens la faena, per ahir s que lavan___ava.
Jo em tren___ar el cap pensant una soluci, per tu no et tren___es de
riure quan mescoltes.
L'infinitiu, el gerundi i el participi

Els gerundis acaben en -ant, -ent o -int segons que siguen de la conjugaci
I, II o III respectivament (llevat de escriure i viure que fan escrivint i vivint
respectivament):
CANTAR: cantant, batre: batent, dormir: dormint...
Cal remarcar que sn incorrectes les formes de gerundi acabades en -guent o
en -quent:
corrent (*correguent), coneixent (*coneguent), eixint (*isquent),
plovent (*ploguent), vivint (*visquent)...
I que alguns gerundis perden la -d- de linfinitiu:
ABSOLDRE: absolent, moldre, molent...
70
2. Ratlleu les formes incorrectes dels verbs que hi ha entre parntesis:

a)
b)
c)
d)
Continuen combatint / combatent (COMBATRE) els dos exercits.

Estant debatent / debatint (DEBATRE) la proposta tota la setmana.
Estic veient / vegent / veguent (VEURE) la televisi tota la vesprada.
No testigues moguent / movent (MOURE) amunt i avall que em
marejars.
e) Si segueixes corrent / correguent, (CRRER) arribars esgotat.
f) Van passar les festes beguent / bevent (BEURE) sense parar.
3. Completeu els buits amb els gerundis dels verbs:
absoldre
caure
creure
defendre
entendre
escriure
moure
voler
____________________
____________________
____________________
____________________
____________________
____________________
____________________
____________________
Els participis regulars acaben en -at, -ut o -it, i presenten flexi de gnere i
nombre:
CANTAR: cantat, cantats, cantada, cantades; BATRE: batut, batuts,
batuda, batudes; SERVIR: servit, servits, servida, servides
Per hi ha molts participis irregulars, sobretot de la segona conjugaci:
escrit, escrita; adms, admesa; resolt, resolta; vist, vista...
4. Ompliu els buits de les frases segents amb els participis adequats:
a) Hui he ____________ (BATRE) uns ous i mhe ____________ (MENJAR)
una truita.
b) Elles han ____________ (poder) fer lexamen aquest mat.
c) Ha ____________ (APARIXER) un dof mort a la platja.
d) Larbre ha ____________ (CRIXER) molt i no hem ____________
(PODER) podar-lo.
e) He ____________ (DORMIR) profundament i mhe ____________
(ALAR-SE) de bon humor.
71
72
El present
El present dindicatiu s el temps verbal que utilitzem per a expressar
accions que coincideixen en el moment en qu senuncien (Ara plou), per a
expressar accions que no tenen temporalitat o fets habituals (Ac loratge
sempre s bo), i per a actualitzar passats o futurs (La setmana que ve anem a
Irlanda). El present de subjuntiu expressa els fets subjectius irreals (Quan
vaja a Irlanda et portar una cosa).
Acaben en -c la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs estar, crrer,

dir, dur, poder, tenir; i la 1a persona del present d'indicatiu dels verbs
acabats en -ndre, -ldre (o -ler), -ixer, -ure:
(jo) estic, crrec, dic, duc, tinc...; (jo) aprenc, atenc; absolc, dissolc,
La majoria dels verbs del punt anterior fan el present de subjuntiu acabat en
la consonant g-:
estiga, crrega, diga, aprenga, atenga, absolga, dissolga...
5. Ompliu els buits de les frases segents amb els presents dindicatiu
o de subjuntiu adequats.
a) Si ella ____________ (BALLAR, indicatiu), s possible que ell
____________ (BALLAR, subjuntiu) tamb.
b) Quan ____________ (TREBALLAR, subjuntiu) dem ho far amb inters,
que ara tamb ____________ (TREBALLAR, indicatiu) b.
c) Si jo ____________ (VIURE, indicatiu) ara en un poble, s possible que,
en un futur, tamb hi ____________ (VIURE, subjuntiu).
d) No ____________ (EIXIR, subjuntiu) tu tant de casa que jo no
____________ (EIXIR, indicatiu) quasi mai.
e) s necessari que ella ____________ (PATIR, subjuntiu) les
conseqncies de la decisi perqu jo tamb les ____________ (PATIR,
indicatiu).
72
Remarquem que no s'ha

d'usar, en els escrits, el
grup *xc, sin sc (o squ):
cresc, isc, visc...
cresca; isca..
ORTOGRAFIA: LES LLETRES M / N. EL DGRAF

NY
La lletra m
Sescriu m davant de p, b:
ambici, irrompre...
Sescriu m davant duna altra m:
commoure, immigrar, immbil...
I sescriu m davant de f, generalment:
amfiteatre, mfora, circumferncia, nimfa, triomf...
Per es mant la n en els prefixos segents:
con- confecci, confederaci, confiar...
en- enfocar, enfront, enfundar...
in- inflar, infinit, infern...
Sescriu mp en algunes paraules en qu la p no es pronuncia:
assumpte, atemptar, compte, presumpci, prompte, smptoma,
temps, temptar...
La lletra n
Sescriu n davant de v:
canvi, conveni, envestir...
I sescriu n davant de les altres consonant, en general, llevat de p, b, m i f:
dansa, enraonar...
Recordeu que el
dgraf ny sona igual
que la lletra del
castell:
alemany (no
llegiu *alemani),
any (no llegiu
*ani)...
Hi ha unes paraules que poden causar confusi per la seua semblana:

conte:
comte:
compte:
narraci breu
persona que posseeix un ttol nobiliari
acci de calcular
73
74
4. Ompliu els buits de les paraules amb les lletres m o n.
aco__plexar
a__fibi
__fora
be__volgut
ca__pionat
circu__ferncia
co__prar
co__venci
__fasi
ferrame__ta
i__portant
i__stallar
i__tromissi
i__ventari
i__vident
mi__vant
p__fil
s__bol
5. Formeu verbs derivats de les paraules destacades en negreta:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Cobrir-se de nvols el cel:

Donar noblesa:
Fer passar un fil per un forat:
Fer tornar negre:
Posar dins dun marc:
Posar dins del fang:
Posar en un magatzem:
Posar-se malalt:
Tornar-se mut:
Tornar-se o fer tornar boig:
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
6. Formeu significat contrari de les paraules segents amb el prefix

adequat:
madur
mediat
merescut
migrar
_______________
_______________
_______________
_______________
millorable
mbil
moble
mortal
_______________
_______________
_______________
______________
7. Ompliu els buits de les paraules amb les lletres que corresponga:
a) s i___egable que ell juga amb desim___oltura.
b) Ahir canta___a sense moure a penes els lla___is.
c) No sa___ qu fer: o___lidar el pro___lema o resoldrel.
74
EXPRESSI
Expressi oral
Comenteu a la classe si creieu que esteu al dia amb les noves tecnologies, i
comenteu tamb quines utilitzeu habitualment. Creieu que tot el mn pot
estar al dia en tecnologia?
Expressi escrita
Penja al teu mur de Facebook qu estudies, perqu, com et va I anima els
teus companys a fer-ho.
75
76
UNITAT 8
ARRS MELS AMB BOLETS I
LLAGOSTINS
76
TEXTOS
enunciat.
Arrs mels amb bolets i llagostins
Ingredients per a 4 comensals
400 g darrs bomba, 2 tomaques grans, 1 ceba, 2 grans dall, bolets (100 g
de fredolics i 1 cullerada de trompetes de la mort en pols o, si en teniu de
fresques, millor encara), 1 fulla de llorer, 1 l daigua, safr en bri, pebre
negre acabat de moldre, 1 brot de romer, 1 pessic de sucre, oli doliva i sal.
Busqueu en
expressions
daquestes:
netegeu
una volta
similar
aporteu
una mica
el text
sinnimes
Preparaci
Renteu els llagostins, peleu-los i conserveu-ne la molla. Els caps i les pells
els usarem per a preparar el caldo: per a fer-lo, poseu-los en una cassola
amb laigua, mitja ceba pelada partida en dos o tres trossos, la fulla de
llorer, un poc de pebre i sal. Una vegada que trenque el bull, abaixeu el foc i
deixeu-ho coure cosa de 20 o 30 minuts. Retireu la fulla de llorer, coleu el
caldo i reserveu-lo. Piqueu la resta de la ceba, peleu i piqueu els grans dall,
ratlleu les tomaques, netegeu els bolets i comenceu a fer el sofregit. Si teniu
una cassola de test ser ideal; si no, useu-ne una de semblant amb vores un
poc altes. Aboqueu a la cassola un bon raig doli i sofregiu la ceba. Quan
comence a enrossir-se, incorporeu lall i, al cap duns minuts, la tomaca. Per
a acabar el sofregit, afegiu pebre acabat de moldre, un pessic de sucre i sal.
Quan la tomaca es redusca un poc, incorporeu els bolets, ofegueu-los un
parell de minuts i incorporeu larrs. El sofregiu un parell de minuts mentres
el remeneu amb una cullera de fusta perqu absorbisca tots els sabors, i
aboqueu el caldo, incorporeu el romer i el safr en bri. Deixeu-ho coure uns
8 o 10 minuts i incorporeu els llagostins pelats. Quan passen tres minuts
ms, larrs ha destar al punt i quedar encara un miqueta de caldo. Apagueu
el foc i serviu el plat immediatament.
1. Pel que fa als bolets deste plat...
a) se nhan de posar de tres classes diferents.
b) cal posar una cullerada de fredolics i 100 g de trompetes de la mort.
c) val ms posar les trompetes de la mort fresques que en pols.
77
78
2. Per a preparar el caldo...
a) cal deixar-lo al foc uns 20 o 30 minuts.
b) shan dusar tots els llagostins sencers.
c) hem desperar a afegir larrs.
3. Entre els ingredients del sofregit hi ha...
a) oli doliva, ceba, una fulla de llorer, tomaca.
b) ceba, oli, all, tomaca, pebre, sucre i sal.
c) tomaca, oli, ceba, romer i safr.
4. Quan incorporem larrs al sofregit...
a) el menegem amb una cullera de fusta, ja que este utensili absorbix els
sabors.
b) de seguida sha dafegir el caldo.
c) al cap de dos minuts, abocarem el caldo i incorporarem el safr.
5. Larrs sha de servir...
a) quan estiga al punt i ja no quede gens de caldo.
b) tan bon punt com sapague el foc.
c) quan encara hi ha molt de caldo.
LXIC I SEMNTICA
Marca en cada qesti l'opci ms adequada:
1. Els semfors regulen el __________ del carrer.
a) trfic b) trfec
c) trnsit
2. Encara recorde la __________ de matemtiques de la meua escola!
a) mestra b) majordoma c) mestressa
3. Qu significa l'expressi "tallar l'abadejo"?
a) Netejar el peix. b) Ser el qui porta la iniciativa.
4. He contractat __________ de vida.
a) una assegurana
b) un segur
c) una assegurada
5. __________. Cantar les notes d'una partitura musical.

a) lletrejar b) dissenyar c) solfejar
78
MORFOSINTAXI: ELS VERBS (II)

Limperfet
Les terminacions
dimperfet dindicatiu de
la conjugaci I tenen
sempre -v-:
cantava, ballava..
En limperfet de subjuntiu
sn acceptables les
desinncies en -r- i en -s(o ss):
cantara / cants...
batera / bats...
servira / servs...
Aquest verb t un carcter duratiu o reiteratiu (Lany passat plovia ms). .

cantava
cantaves
cantava
cantvem
cantveu
cantaven
cantara
cantares
cantara
cantrem
cantreu
cantaren
IMPERFET DINDICATIU
batia
batera
baties
bateres
batia
batera
batem
batrem
bateu
batreu
batien
bateren
servia
servies
servia
servem
serveu
servien
servira
servires
servira
servrem
servreu
serviren
En limperfet dindicatiu els verbs velaritzats que acaben en dre

perden la d:
encendre: encenia, encenies, encenia, encenem, enceneu, encenien
Els imperfets dindicatiu de verbs acabats en ure com beure, deure,
escriure, moure, viure transformen la u en v:
bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien
En verbs com fer, dur,

creure, seure, veure la i de
lacabament es torna
consonntica:
feia, feies, feia,
fiem, fieu, feien
Alguns altres verbs com cloure, coure, plaure i derivats perden la u i

porten diresi o accent:
cloa, cloes, cloa, cloem, cloeu, cloen
1. Completeu els buits amb les formes adequades dels verbs entre
parntesis:
a) Ahir, mentre Joan _______________ (MENJAR, imperfet dindicatiu) jo
_______________ (DORMIR, imperfet dindicatiu) la sesta.
b) Ella em va preguntar si Maria i jo encara _______________ (EIXIR,
imperfet dindicatiu) junts quan va acabar el curs.
c) Jo sempre _______________ (TREBALLAR, imperfet dindicatiu) durant
el mes de juny, perqu al juliol _______________ (AGAFAR, imperfet
dindicatiu) vacances.
d) Que ell _______________ (PARLAR, imperfet de subjuntiu) mentre tu
_______________ (DORMIR, imperfet dindicatiu) no est b.
e) Tu no _______________ (VOLER, imperfet dindicatiu) que ell es
_______________ (CREURES, imperfet subjuntiu) la nostra versi dels
fets.
79
80
El passat simple i el perifrstic
El passat perifrstic (equivalent al simple) es forma amb linfinitiu del
verb que aporta el significat precedit de lauxiliar de passat anar: Ahir
vaig parlar (o parl) amb el teu amic. Aquest temps expressa les accions
acabades completament.
El futur i el condicional
Les terminacions del futur i del condicional sn les mateixes per a les
tres conjugacions. El futur expressa bsicament una acci que encara
sha de realitzar: Ella arribar dem. El condicional expressa una
hiptesi vinculada a una condici: Si vinguera dem anirem a sopar.
cantar
cantars
cantar
cantarem
cantareu
cantaran
FUTUR DINDICATIU
batr
servir
batrs
servirs
batr
servir
batrem
servirem
batreu
servireu
batran
serviran
cantaria
cantaries
cantaria
cantarem
cantareu
cantarien
CONDICIONAL
batria
serviria
batries
serviries
batria
serviria
batrem
servirem
batreu
servireu
batrien
servirien
parntesis:
a) Si _______________ (FER, present dindicatiu) bona pellcula hui, jo
_______________ (ANAR, futur) al cine quan acabe la faena.
b) Jo _______________ (ANAR, condicional) al cine si _______________
(SABER, imperfet de subjuntiu) quina pellcula fan.
c) Quan _______________ (GUANYAR, present dindicatiu) ms diners
_______________ (GASTAR, futur) el que vulgues en roba.
d) Si jo _______________ (CONTAR, imperfet de subjuntiu) tot el que s,
_______________ (ANAR, condicional) a la pres.
e) Magradaria que Josep i tu _______________ (VIURE, imperfet de
subjuntiu) prop de ma casa, aix ens _______________ (VEURE / VORE,
condicional) cada dia.
80
Cal remarcar que sha

devitar confondre el
passat perifrstic (Ahir
va ploure) amb la
construcci semblant
que susa en castell
per a indicar una acci
futura (*Dem va a
ploure).
L'imperatiu
Limperatiu expressa un desig amb ms intensitat que el subjuntiu. Aix en
les ordres afirmatives fem servir limperatiu: Vine cap ac!, mentre que en
les prohibicions utilitzem el subjuntiu: No vingues!
Cal remarcar que, en general, la segona persona del plural tindr la
consonant g/gu si la t la segona del singular:
estigueu (estigues), sigueu (sigues), pugueu (pugues)...
apreneu (aprn), caieu (cau), responeu (respon), viviu (viu)...
CANTAR
--canta
(que) cante
cantem
canteu
(que) canten
BATRE
--bat
(que) bata
batem
bateu
(que) baten
IMPERATIU
SERVIR
serveix / servix
(que) servisca
servim
serviu
(que) servisquen
parntesis:
a) _______________ (CAMINAR, imperatiu) de pressa que arribars tard a
la cita.
b) _______________ (CAMINAR, imperatiu, de vost) de pressa que
arribar tard a la cita.
c) _______________ (PRMER, imperatiu) les llimes fort i els traurem tot
el suc.
d) _______________ (PROCEDIR, imperatiu) a lelecci dels representants
si heu acabat els parlaments.
e) Que _______________ (CANTAR, present de subjuntiu) ell ja, que estem
impacients.
f) Que _______________ (PROCEDIR, present de subjuntiu) a lelecci si
han acabat els debats.
g) No _______________ (CAMINAR, present de subjuntiu) tan de pressa,
que caurs un bac.
h) No _______________ (BATRE, present de subjuntiu) lou, Pep, que no
tinc fam.
i) No _______________ (SERVIR, present de subjuntiu) el t; Nria, que
no estem tots encara.
81
82
El verb irregular ser
El verb ser susa com a intransitiu: La festa ser dem, com a verb
copulatiu: Gins s feli, i com a auxiliar seguit de participi: Els teus amics
sempre sn benvinguts.
INDICATIU
SUBJUNTIU
IMPERATIU
PRES IMP
PER
FUT
COND
PRES
IMP
PRES
sc
eres
s
som
sou
sn
fui
fores
fou
frem
freu
foren
ser
sers
ser
serem
sereu
seran
seria
series
seria
serem
sereu
serien
siga
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
fra
fores
fra
frem
freu
foren
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
era
eres
era
rem
reu
eren
NO PERS
INFINITIU
ser
GERUNDI
sent
PARTICIPI
sigut,
siguda...
4. Completeu els buits amb les formes adequades del verb ser:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
s una pena que aquest home _______________ un boig.

La presidenta havia _______________ companya de la meua germana.
No mimaginava que _______________ tan difcil trobar un taxi.
La bicicleta va acabar _______________ utilitzada pels seus fills.
_______________ diumenge, no hem danar a treballar.
No crec que _______________ aquest el moment ms oport.
Us mirava com si _______________ un parell de desconeguts.
5. Poseu la forma corresponent dels verbs que hi ha entre parntesis

als buits de les frases segents:
a) Ella ha _______________ (CRRER) massa de pressa, i ara est
_______________ (ESGOTAR).
b) Joana i tu encara _______________ (SER) tan amigues?
c) Lany passat el tren _______________ (ARRIBAR) cada dia amb retard.
d) Quan reu menuts _______________ (TENIR) un tren elctric precis.
e) Si dem t_______________ (ALAR-SE) tard, no tesperarem.
f) Si puc, el _______________ (TRAURE) dac ara mateix.
g) Tu calla, que no _______________ (SABER) de qu va.
82
ORTOGRAFIA: LES CONSONANTS L I R. LA

LLETRA H
La consonant l
La consonant l, quan s geminada, es pot representar per mitj de tl i de ll:
atlntic, motle, guatla, ametla, vetlar; gorilla, aquarella...
En paraules cultes, la l geminada es representa generalment per ll, sobretot
en paraules que comencen amb:
al-:
allegar, alleluia, allrgia, allicient...
collaborar, collecci, collecta...
coll-:
ill-:
illegal, illegible, illegtim, ills, illcit...
millenari, millenni, millsim...
mill-:
I tamb sescriu ll en molts relacionats amb paraules populars escrites amb
ll:
axilla (aixella)
cristall (cristall)
cancellar (cancell)
metllic (metall)
capillar (cabell)
pellcula (pell)...
1
Torneu a escriure les frases segents utilitzant el contrari de la

paraula subratllada:
a)
b)
c)
d)
e)
El contracte s legal:
_____________________________
_____________________________
El text s llegible:
_____________________________
s una filla legtima:
La seua pacincia s limitada: _______________________
La sentncia s lgica:
_______________________
Digueu quina s la paraula que correspon a cada definici.
a) Arreplega de coses duna classe determinada que fan un conjunt

coherent. _______________
b) Comentari, lmina, etc. amb qu s illustrat un text. ________
c) De metall, pertanyent a un metall o als metalls. ____________
d) Equivalent a la millsima part dun gram. ________________
83
84
Les consonants r i rr
Sescriu r en la terminaci dels infinitius aguts, i en la dels no aguts que no
continguen una altra r a la darrera sllaba:
cantar, saber, sentir, dir; tmer, crrer...
Sescriu r a principi de paraula, i desprs de consonant:
riu, roba; Enric, somriure...
Sescriu rr entre vocals, generalment:
arrs, narraci , terra...
3
Escriviu els infinitius corresponents a les formes verbals segents:

bat
bec
malvenc
perd
prescric
batre
_______________
_______________
_______________
_______________
La lletra h
La lletra h no representa cap so, llevat dalgunes onomatopeies que tenen un
so aspirat:
ha, ha, ha!, aha!...
Divergncies amb el castell:
ahir, hivern harmonia, subhasta...; coet, cacauet, orfe, orxata, ou...
4
Ompliu els buits de les frases segents posant, si cal, la grafia o

grafies corresponents:
d) Va presentar a___egacions contra la reso___uci perqu li ho va

recomanar un co___ega.
e) Va cance___ar la ___oda de premsa per por de caure___ en un e___or.
f) No sol som___iure si no es t___oba en ___armonia amb ell mateix.
g) Lamic que treballa a la sub___asta del peix s ___orfe.
84
No sescriu r al final
dels infinitius que ja
tenen una r en la
darrera sllaba:
prendre
prendrer
EXPRESSI
Expressi oral
Menjar sa fora de casa s fcil o difcil? Busqueu informaci sobre aquest
tema i comenteu-ho a classe.
Expressi escrita
Escriu una carta o un correu electrnic a un familiar que viu lluny i conta-li
coses interessants que has fet durant lltima setmana.
85
86
UNITAT 9
MEDUSES
86
TEXTOS
Busca en el text
paraules sinnimes
daquestes:
tempestes
reescalfat
perill
aliments
perjudicials
Meduses
Qui sembra vents, recull tempestats... o meduses. Els danys causats al medi
ambient passen factura ms prompte o ms tard, i estos animals, que noms
de tocar-los ja ens irriten la pell, invadixen les platges del nostre litoral des
de fa uns quants anys, i cada dia amb ms freqncia. Al Mediterrani, un
mar recalfat pel canvi climtic, i sense els seus depredadors naturals,
desapareguts a causa de la sobreexplotaci pesquera, la proliferaci destos
invertebrats s cada vegada ms gran. Les platges disposen de diverses
mesures que tracten de minimitzar el risc dels banyistes, per els cientfics
es queixen de la falta de mitjans per a investigar este problema i poder aix
aportar-hi solucions.
Lany passat desenes de milers de persones van experimentar
lurticant contacte de les meduses, sobretot en la costa mediterrnia, encara
que conv recordar que el Cantbric, ms fred i en principi menys favorable
per a estos organismes, tampoc es troba del tot fora de perill. Les meduses
es multipliquen no sols al Mediterrani sin en tots els oceans del mn. La
sobrepesca, s a dir, lexplotaci abusiva dels recursos pesquers, sen perfila
com una de les causes principals, a ms de laugment de nutrients a laigua
del mar o el calfament progressiu de laigua a causa del canvi climtic. El
cas de les meduses s un exemple clar de desequilibri ecolgic a escala
mundial causat pels humans: sense enemics naturals, amb menjar abundant i
una temperatura idnia, el seu creixement s imparable. Per sort, la majoria
de meduses que arriben a les nostres costes no sn massa danyoses. El que
s que han assenyalat els cientfics s que la pujada de les temperatures
podria afavorir larribada despcies ms perilloses, com per exemple el
borm de vela procedent dfrica. No obstant aix, en estos moments s
impossible que es produsca una "sopa de meduses" que sestenga per tot el
Mediterrani. Estos animals es concentren en rees delimitades, encara que
en alguns casos ocupen alguns quilmetres dextensi, i sn desplaats pels
corrents cap a la costa. Tan sols en rees tancades, com ara el mar Menor,
podria produir-se este fenomen.
87
88
1 V F El canvi climtic i laugment dels seus peixos depredadors estan
afavorint la desaparici de meduses.
2 V F La proliferaci de meduses no es dna exclusivament al Mediterrani.
3 V F La sobreexplotaci pesquera afavorix la desaparici de les meduses.
4 V F Linofensiu borm de vela s originari dfrica.
5 V F El mar Menor presenta les condicions idnies perqu es produsca una
sopa de meduses.
LXIC I SEMNTICA
1. Els treballadors shan declarat en __________ per demanar una millora
salarial.
a) vaga
b) boga
c) huelga
2. Qu significa lexpressi traure foc pels queixals.
a) Manifestar una gran indignaci
b) Fer molt de mal els queixals.
c) Malparlar dalg.
3. En la costa, una ____________ s ms gran que una cala i ms xicoteta
que un golf.
a) badia.
b) baia.
c) abadia.
4. __________: Estaci de lany entre lestiu i lhivern.
a) octubre i novembre b) entretemps
c) tardor
5. Qu significa lexpressi ser carn i ungla?
a) Ser dos coses diferents
b) Pertnyer a una mateixa associaci.
c) Ser dos persones inseparables.
88
MORFOSINTAXI: ELS VERBS (III)

Els temps compostos
Ls del verb haver com a auxiliar s indispensable per a obtenir els temps
compostos dels verbs:
Hui he cantat.
Dem haur acabat.
Tamb es pot utilitzar el verb haver per a expressar lobligaci:
He de cantar.
Haurs danar all.
A ms, el verb haver, acompanyat del pronom hi (haver-hi) designa
existncia o situaci de fets, coses, etc.
Hi ha entrades.
No hi havia lloc.
1. Completeu les frases amb les formes adequades del verb haver, i
amb els participis que hi falten.
a) Nosaltres ja ___________ ents la lli hui, vosaltres tamb
l___________.
b) El treball l___________ acabat dem, tu tamb l___________.
c) ___________ danar a comprar vosaltres, no vos queda res.
d) Fa dos estius hi ___________ ms turistes que enguany.
e) Lany que ve hi ___________ ms habitants en el poble, perqu es
construeix molt.
Els temps compostos dindicatiu i subjuntiu
El perfet dindicatiu indica una acci passada i acabada que encara t una
relaci amb el present. Es construeix amb el present dindicatiu del verb
haver i el participi del verb conjugat:
Ella ha arribat aquest mat.
El plusquamperfet dindicatiu indica una acci durativa anterior a una
acci passada. Es construeix amb limperfet dindicatiu del verb haver i el
participi corresponent:
La vena em va preguntar si ella havia arribat.
89
90
El futur perfet indica una acci anterior a un moment futur. Es construeix
amb el futur del verb haver i el participi corresponent:
Quan ella vindr tu ja haurs acabat el treball.
El condicional perfet (es construeix amb el condicional del verb haver i el
participi corresponent) indica una acci anterior respecte al condicional,
per posterior respecte a un passat:
Va dir que vindria prompte perqu ja hauria agafat les vacances.
I susa tamb per a indicar condicions en passat:
Si ho haguera sabut no hauria/haguera vingut.
2. Completeu les frases amb les formes adequades dels verbs entre
parntesis per a indicar accions passades. Repasseu, si cal, les
formes de participi dels verbs.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
Enguany nosaltres _______________ (vendre) la casa de la tia.

Encara no t_______________ (prendre) el desdejuni?
Hui no _______________ (estudiar) gens en tot el dia.
No s perqu el vas votar si t_______________ (dir) abans que no
guanyaria les eleccions.
Quan es va produir laccident, el conductor ja _______________
(morir).
Jo no volia saber res del partit on _______________ (militar) durant
tants anys.
Quan _______________ (dormir) prou, malar del llit.
Quan el tornars a veure ja _______________ (crixer) deu centmetres
ms.
Dem tassegure que ja ho _______________ (acabar).
Va dir que em pagaria perqu ja _______________ (cobrar).
Si thaguera dit la veritat no m_______________ (creure).
Si hagureu estudiat ms _______________ (aprovar) lexamen.
No crec que l_______________ (conixer) abans dara.
Comprenc que li _______________ (comprar) un bon regal al teu
germ.
Lamentava que no l_______________ (triar) primer a ell.
90
El perfet de subjuntiu
indica una acci anterior
i ja acabada respecte al
verb principal. Es
construeix amb el
present de subjuntiu del
verb haver i el participi
corresponent:
Lamente que no
mho haja dit
abans.
El plusquamperfet de
subjuntiu indica una acci
anterior i ja acabada
respecte al verb principal.
Es construeix amb el
limperfet de subjuntiu del
verb haver i el participi
corresponent:
Lamentava que no li
ho haguera dit abans.
Les perfrasis verbals

Les perfrasis sn formes
verbals compostes que
expressen una sola idea.
Lobligaci sexpressa generalment per mitj de la perfrasis haver de +

infinitiu. Tamb per mitja de caldre de + infinitiu.
Hem de / Cal parlar amb lalcalde, s necessari.
La probabilitat sexpressa per mitj de la perfrasis deure + infinitiu:
Deuen ser les tres ara.
Devien ser les dotze quan...
En cap cas no s acceptable ls de la preposici de entre el verb auxiliar i el
principal per a expressar la probabilitat:
Devien de ser les dotze quan...
Deuen de ser les tres ara.
3. Transformeu les frases expressant obligaci per mitj de la

perfrasis haver de + infinitiu, en comptes de lexpressi que hi ha
en negreta.
No s sn acceptables
les construccins *hi ha
que o *tenir que per a
expressar lobligaci:
Hi ha que parlar /
Tenim que parlar
amb lalcalde.
a) Camina de pressa que arribars tard a la cita.

Has de caminar de pressa, que arribars tard a la cita.
b) Camine vost de pressa que arribar tard a la cita.
__________________________________________________________
c) Cal que espremem les llimes fort i els traurem tot el suc.
__________________________________________________________
d) s necessari que procediu a lelecci dels representants si heu acabat
els parlaments.
__________________________________________________________
e) No camines tan de pressa, que caurs un bac.
__________________________________________________________
f) No s menester que bates lou, Pep, que no tinc fam.
__________________________________________________________
91
92
4. Transformeu les frases expressant probabilitat per mitj de la
perfrasis deure + infinitiu, en comptes de lexpressi que hi ha en
negreta.
a) Segurament s de nit ara a Irlanda.
__________________________________________________________
b) Probablement estudiveu poc.
__________________________________________________________
c) Tal vegada resultar elegit en les prximes eleccions.
__________________________________________________________
d) Tal volta va escapar de la justcia.
__________________________________________________________
5. Corregiu les frases escrivint les perfrasis adequades, en comptes de

les expressions incorrectes que hi ha en negreta.
a) Teniu que planificar b el que voleu escriure.
__________________________________________________________
b) En acabar la redacci teniu que revisar tots els aspectes de lescrit.
__________________________________________________________
c) Si heu seguit els consells, lescrit deu de ser fcil de llegir.
__________________________________________________________
d) Lesborrany seria ms espontani, per el text definitiu s millor.
__________________________________________________________
e) El text de la notcia ser curt, per els fets ocorreguts no estan ben
explicats.
__________________________________________________________
92
No s acceptable ls
del futur o del
condicional per a
expressar la
probabilitat:
Seran les tres ara.
Serien les tres
quan va ploure.
ORTOGRAFIA. LES LLETRES P, B; D, T; C, G (I Q, QU, K, CH)

Consonant k
Per sescriu c
quan la vocal u no
forma diftong:
cua [cu-a],
evacuar [e-va-cuar]...
Sescriu q generalment (i no c) davant de la vocal u quan forma diftong amb

la vocal que la segueix:
equador, quadro, qesti...
Sescriuen amb k alguns noms provinents de lestranger:
karate, kurd...
1. Classifiqueu les paraules segents en dos grups segons si hi ha
diftong o no nhi ha:
atac
cridar
evacuar
obliqitat
pasqes
quatre
quilmetre
quota
taca
vaques
AMB DIFTONG
SENSE DIFTONG
2. Feu els plural de les paraules segents fent atenci als canvis
ortogrfics segents -ca / -ques, -qua / -qes:
capicua:
carrasca:
cua:
judoka:
ptica:
pasqua:
______________
______________
______________
______________
______________
______________
placa:
polmica:
recerca:
rosca:
tctica:
tomaca:
93
______________
______________
______________
______________
______________
______________
94
Les lletres c / g, p / b i t / d a final de paraula
QUADRE DS GENERAL DE B/P, D/T, G/C A FINAL DE PARAULA
Paraules agudes
Consonant sorda (p, t, c) llop, comprat, groc...
precedides de vocal
Paraules agudes
Consonant sorda (p, t, c) sort (sorteig), bsic
precedides de
(bsica)...
consonant, o paraules
no agudes (segons els Consonant sonora (b, d, verb (verbal), perd
derivats i els femenins) g)
(perdre), llarg (llarga)...
CASOS ESPECIALS
P, T, C
B, D, G
Persona 1 dalguns
aprenc,
Paraules acabades
pedagog...
verbs
entenc,
amb -gog
pretenc...
Paraules femenines quietud,
acabades en -etud i - sollicitud...
itud
3. Ompliu els buits de les frases segents posant:
c o g:
a) Podem oir els bate__s del seu cor.
b) s un demago__: sap atraures la multitud per al seu profit personal.
c) Cal tenir estma__ per a poder suportar aquests insults.
d) No compren__ encara per qu vinc a veuret cada dia.
pob
a) Pot anar amb el ca__ ben alt: no t res de qu avergonyir-se.
b) La cartera reparteix el correu com un llam__: s rapidssima.
c) Sha quedat cal__, en poc temps ha perdut tot el cabell.
tod
a) Es cura en salu__: encara no ha vist el perill i ja samaga.
b) Has omplit la sollicitu__ dinscripci als exmens?
c) No vaig arribar a temps per mala sor__.
d) Est sor__ duna orella: no vol escoltar consells.
94
Expressi oral
Comenteu a la classe si esteu dacord que en alguns locals es restringisca
lentrada segons la vestimenta o laparena personal.
Expressi escrita
Narreu algun cas que vos haja passat referit a la vostra aparena o
vestimenta o expliqueu la vostra opini sobre aquest tema.
95
96
UNITAT 10
LA TOMATINA
96
TEXTOS
Busqueu en el text les

expressions que es
corresponen a aquestes
definicions:
a) Es posa dins d'un
marc.
b) Que servix per a
representar.
c) Que fa poc que ha
ocorregut.
d) Conjunt de persones
que s'han reunit
deliberadament.
e) Sense pietat.
f) Que consta d'un gran
nombre de coses o de
persones.

enunciat.
La Tomatina
La Tomatina semmarca dins de les festes majors de Bunyol que es fan
lltima setmana dagost en honor dels sants patrons del poble i, amb el pas
dels anys, sha anat consolidant com lacte ms representatiu destes
festes.
La Tomatina s una autntica batalla campal a tomacades. El seu
origen s bastant recent, t poc ms de cinquanta anys. Ara b, amb noms
mig segle dexistncia nhi ha hagut prou perqu els orgens de la celebraci
es mitificaren. Una versi molt popular vol fer comenar la Tomatina quan
una colla damics, veient un msic cantant i tocant pssimament en la plaa
del poble, van agarrar la primera cosa que trobaren a m, unes tomaques
duna botiga de verdures prxima, i li les van llanar despietadament. La
gent que hi havia pels voltants se sum tamb a aquell llanament. Una altra
versi ms probable diu que, en 1945, uns jvens van comenar a espentar
la desfilada de gegants i nans en el moment que feia lentrada a la plaa. Per
un fet de mala sort alg va caure i va comenar a barallar-se amb tots, i
aquells jvens agarraren un grapat de tomaques duna parada de verdures
que hi havia prop i comenaren a tirar-se-les els uns als altres. La cosa es va
embolicar tant que hi van intervindre les forces de lorde pblic i shagu de
suspendre la desfilada. Per lany segent aquells jvens tornaren a dirigirse a la plaa, ara carregats de tomaques, i tornaren a presentar batalla. La
concentraci es va haver de suspendre una vegada ms per la Tomatina ja
havia nascut.
De la popularitat de la Tomatina, no sen pot dubtar: ja s coneguda
arreu del mn. En dna fe la presncia, com ms va ms gran, de turistes
alemanys, britnics, francesos, nord-americans..., atrets per un espectacle
desenfrenat i impossible de reproduir a sa casa. El cas s que la Tomatina t
un pblic cada vegada ms divers, com ho prova el fet que nombroses
pgines web se nhagen fet ress en internet.
1 La Tomatina se celebra...
a) en honor als majors de Bunyol.
b) durant dos setmanes dagost, a Bunyol.
c) durant les festes majors de Bunyol, al final del mes dagost.
97
98
2 El possible origen de la Tomatina...
a) noms coneix una versi.
b) t dos versions, per coincidixen en els destinataris daquelles
primeres.
c) se situa en una desfilada festiva.
3 En la desfilada de gegants i nans de 1945 sinici una baralla perqu...
a) alg va caure a causa duna espenta provocada per uns jvens.
b) un msic que no sabia cantar va ser lobjectiu de les tomacades.
c) hi van intervindre lamo de la parada de verdura i les forces de
lautoritat.
4 Una mostra de la popularitat de la Tomatina s...
a) que ja se celebra tamb a Alemanya, Gran Bretanya o Frana.
b) la presncia de turistes procedents de molts pasos.
c) la disminuci progressiva de turistes que es registra cada any.
5 Qu significa lexpressi fer-sen ress (...nombroses pgines web se
nhagen fet ress en internet.)?
a) Fer de divulgadors de la festa.
b) Censurar-la severament.
c) Facilitar lassistncia a la Tomatina.
LXIC I SEMNTICA
1. El __________ de les pellcules sol ser bo, per les preferisc en versi
original.
a) muntatge
b) rodatge
c) doblatge
2. Qu significa surar?
a) Flotar. b) Tapar amb suro.
c) Pegar a alg.
3. __________: Fer dol.
a) adolcir b) endolar
c) endolcir
4. __________ assitia complaent a la representaci operstica.

a) Lauditori
b) Lauditoria c) El repertori
5. Lavi __________ a lhora prevista.
a) salpa b) atraca
c) senlaira
98
MORFOSINTAXI: ELS ADVERBIS

Els adverbis (i les locucions adverbials) poden modificar els verbs i els
adjectius (i un altre adverbi), i poden fer de complement circumstancial de
lloc, de temps, de manera:
DE LLOC
DE TEMPS
DE MANERA
ALGUNES FORMES ADVERBIALS

ADVERBIS
LOCUCIONS ADVERBIALS
ac, aqu, all, all, amunt, avall... a l'entorn, al capdamunt...
abans, ads, ara, desprs...
a cada moment, a deshora...
aix, alhora / ensems...
a bastament, a cau d'orella...
Adverbis de lloc
Susen els adverbis ac (o aqu) i all (o all) per a expressar una
referncia prxima o llunyana respectivament. La forma *ah no s
acceptable en els usos formals:
Trobarem ms exemples ac (o aqu), en aquest article.
Ens trobarem all (o all), en aquella ciutat.
Els adverbis amunt i avall denoten direcci:
Puja escales amunt.
Mentre que els adverbis dalt i baix tenen carcter situacional:
Joana viu baix.
La forma *alrededor s un castellanisme que cal substituir per la locuci
adverbial al voltant:
La parcella t una tanca al voltant (*alrededor).
1.
La forma rere (i
arrere, darrere) es
pronuncien i
sescriuen amb -e final
i no amb -a:
El policia anava
darrere del lladre.
Trieu lopci correcta per a completar les frases segents:
a) Puja carrer __________ (amunt / dalt) i vors el poble des de

__________ (amunt / dalt).
b) Parla __________ (baix / avall) i ves-te'n cap __________ (baix / avall)
a poc a poc.
c) Jo em quedar ac, per tu testars _________ (all / ah).
d) Portava el regal amagat _________ (darrera / darrere).
99
100
Adverbis de temps
Ens referim al dia en qu parlem amb les formes hui (o avui):
Hui (o avui) acabar el treball.
Amb les formes desps-ahir i desps-dem ens referim al dia anterior a
ahir i al posterior de dem respectivament:
Desps-ahir vaig acabar el treball.
En la llengua colloquial se senten formes no admissibles:
INCORRECTES
*entonces
*antes
*despus
*a menut
*de quan en quan
CORRECTES
llavors
Abans
Desprs
Sovint
de tant en tant
EXEMPLES
El problema no es va resoldre llavors .
Continue pensant com abans.
Desprs van caviar dopini.
Ens veiem sovint
Ve a visitar-la de tant en tant.
Les paraules
llavors i aleshores
sn sinnimes.
2. Trieu lopci correcta per a completar les frases segents:

a)
b)
c)
d)
Hui acabar ms __________ (prompte / abans) que ahir.

Ja ho havia dit ella _________ (antes / abans).
Ara no tinc temps, tho contar __________ (desprs / despus).
Encara ens veiem __________ (de tant en tant / de quant en quant).
Adverbis de manera
Molts adverbis es formen afegint el sufix -ment a la forma femenina dels
adjectius. Quan dos (o ms) adverbis en -ment van seguits es mantenen tots
sencers, o se suprimeix el sufix a partir del segon:
Sexpressa humilment i dolament (o dola).
Els adverbis b i malament fan de complement del verb:
Ho van fer b / malament.
Per es converteixen en ben i mal quan precedeixen una altra paraula,
modificant-la:
Aix est ben / mal fet.
100
Cal evitar ls de les

deformacions de l'adverbi
aix, com ara *aixina,
*aixins, *aixs:
Es fa aix (*aixina).
3. Feu el mateix que a les activitats anteriors:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
Ho discutirem __________ (cordial / cordialment) i civilitzadament.

Es porta __________ (malament / mal) amb els mestres.
Aix est __________ (malament / mal) expressat.
Tot li ho troben __________ (b / ben) fet.
Sap cantar __________ (b / ben).
No parles __________ (aix / aixina).
4. Colloqueu aquestes expressions en els espais buits adequats:

abans, aleshores, alhora, enlloc, pertot
a)
b)
c)
d)
e)
Sempre arribaven els tres __________, ning no savanava.

No hi ha cap contenidor __________. On traurem el fem?
No canvia, pensa com __________: no sha modernitzat.
Aix va ocrrer fa temps: tu no havies nascut __________, per jo s.
Hi ha restaurants __________: aquest s un poble turstic.
Hi ha algunes locucions adverbials genunes que cal preservar:

LOCUCIONS
a boqueta de nit, a
poqueta de nit
a la curta
a hora horada
SIGNIFICATS
en comenar a fer-se de
nit
passat poc de temps
en lltim moment
a hores dara
a la llarga
a mitjan mat / vesprada /
nit...
a tothora
al ple del migdia
actualment
passat molt de temps
cap a la meitat dun
perode
sempre, contnuament
al mig, a la part ms
intensa
a les primeres hores del
mat
ms tard, desprs
de bon mat
en acabant, en acabat
a bond
a cau dorella, a lorelleta
a contracor, de mal grat
a la babal
a corre-cuita
a les palpentes, a les
palpes
en quantitat suficient
en veu molt baixa
sense voler
desorganitzadament,
sense posar atenci
rpidament
sense veure-hi, ajudantse de les mans
101
EXEMPLES
Torna a casa a boqueta de nit.
A la curta, sabran que hem mentit.
Sempre arriba a hora horada i lhem
desperar.
A hores dara, no sabem els resultats.
A la llarga, sabran que els hem enganyat.
A mitjan vesprada cal berenar.
Est menjant a tothora.
Van tocar a la porta al ple del migdia.
Sala de bon mat i sen va a crrer.
En acabant, vos contar qu hem
acordat.
Ha plogut a bond.
Li ho va dir a cau dorella.
Et va mentir a contracor.
Fa les coses a la babal i ixen malament.
Sen va anar de la reuni a corre-cuita.
No hi ha llum, entrarem a les palpentes.
102
LOCUCIONS
a poc a poc, a espai
a tort i a dret
a ulls clucs
amb prou faenes / feines
damagat
darrapa-fuig
de bat a bat
de bestreta
de cap a peus
de gaid, de gair
de gom a gom
de retruc, de retop
de sobte, de colp
de veres, de deb
SIGNIFICATS
lentament
sense reflexi
sense qestionar-ne la
veritat
amb dificultat
ocultament
amb presses
completament obert
per endavant
completament
obliquament
completament ple
com a conseqncia
repentinament
realment
EXEMPLES
A poc a poc arribarem al lloc.
Ho vas dir a tort i a dret, i thas equivocat.
El seguiria a ulls clucs.
Amb prou faenes ha superat lexamen.
El segueix veient damagat.
Mha visitat darrapa-fuig.
La porta sobri de bat a bat.
Pagars de bestreta.
Venia mullat de cap a peus.
Lespiava mirant-lo de gaid.
El teatre estava ple de gom a gom.
La bala el va ferir de retruc.
Es van presentar al ple de sobte.
Ho dic de veres, creu-tho.
5. Digueu quin verb posareu davant de cada locuci: caminar, mirar,

obrir, omplir
a) __________ de bat a bat (ben b).
b) __________ de gaid o de gairell (obliquament, de costat)
c) __________ de gom a gom (ple completament)
d) __________ a recules o de recules (cap arrere)
6. Colloqueu aquestes locucions adverbials als buits adequats:

a bastament
a contracor
a corre-cuita
a deshora
a rebolcons
a trompicons
de rell
de seguida
de sobte
d'una revolada
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
A un ritme irregular:
Amb un moviment rpid o violent:
De cua dull o amb recel:
De mala gana:
De pressa i corrents:
Donant tombs per terra:
En una quantitat suficient:
Fora dhora:
Sense tardar:
Sobtadament, dimprovs:
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
__________________
102
ORTOGRAFIA: LES LLETRES X / IX, X / TX / IG,

J/G
S'escriu tx en posici
final de paraula de
vocal si els derivats
tamb s'escriuen amb
tx. Si no, sescriu ig.
I sescriu g darrere de
i:
desig, mig...
Sescriu j davant de e
en mots que contenen
els grups -ecc- i -ect-, i
els seus derivats:
injecci, objecte...
I en alguns mots
comuns o propis:
Jersei, Jeroni...
QUADRE RESUM
CONSONANT X (XEIX) CONTNUA
Principi
de
paraula
x
Interior o final de paraula
ix
CONSONANT X (ICS) INTERRUPTA
Principi de paraula i desprs de consonant
x
Interior de paraula entre vocals i final de
tx
paraula (segons els derivats)
Final de paraula (segons els derivats)
ig
j / tj Davant de a, o, u
g / tg Davant de e, i
1.
Xbia, xarop...
caixa, peix...
xoc; anxova, Xina...
dutxa; cartutx
(cartutxera)
Bateig (batejar)...
jaqueta; calitja...
gel, avantatge...
Classifiqueu les paraules segents segons els sons que representen

les lletres en negreta de les paraules que fan dexemples:
gil
aixeta
assaig
bateig
capritx
cltxina
coix
dibuix
Elx
escabetx
Xtiva
formatge
heretge
jove
jutge
mengem
xurro
103
passejar
punxa
Xal
Xeresa
xiquet
dejuni
104
2.
Escriviu la paraula primitiva daquestes segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
3.
boig:
boja, boigs o bojos, boges
_______________: bombardeigs o bombardejos
_______________: empatxos
_______________: escabetxos
_______________: estiueigs o estiuejos
_______________: formigueigs o formiguejos
_______________: maneigs o manejos
_______________: mareigs o marejos
_______________: passeigs o passejos
_______________: piloteigs o pilotejos
_______________: raigs o rajos
_______________: rebuigs o rebutjos
_______________: roja, roigs o rojos, roges
_______________: sondeigs o sondejos
_______________: sorteigs o sortejos
_______________: torneigs o tornejos
_______________: vaja, vagen
Escriviu el plural de les paraules segents.
corretja: _______________
esponja: _______________
llotja: _______________
4.
enveja: _______________
granja: _______________
mitja: _______________
Poseu les grafies que falten als buits de les frases segents:
a) El paisa___e era tan ori___inal perqu els taron___ers estaven ___opats

per la plu___a.
b) Els avanta___es dels ___udicis rpids solen exa___erar-se.
c) Laprenenta___e es consolidar si fas uns e___ercics dortografia per
mi___ dunes bones fi___es.
d) Hem organitzat un via___e en co___e de quinze dies a la ___ina.
e) El periodista va fer un reporta___e desprs de via___ar al ___ap amb
un ___esuta.
104
EXPRESSI
Expressi oral
Comenteu a la classe si coneixeu qu s el comer just. Quins productes shi
poden comprar? On selaboren? Quin s el perfil del consumidor habitual?
Expressi escrita
No pots assistir a una celebraci a qu tha convidat un amic. Escriu-li
unacarta o email per a dir-li que no hi podrs anar, disculpar-te i donar-li
explicacions.
105
106
UNITAT 11
EL NOSTRE PA DE CADA DIA
106
TEXTOS
El nostre pa de cada dia
s unmoviment internacional del qual no hi ha estudis, discret i difcilment
mesurable, que t lloc en la intimitat de la llar. Per existeis i aix es nota en
lambient. El fornar domstic aquell que decidix fer-se el pa a casa- s una
figura cada vegada ms estesa. s revelador el fet que en les botigues
delectrodomstics les panificadores es venguen com a xurros i que les
entitats bancries les oferisquen com a regals promocionals. I un ltim
agrament: un manual de referncia sobre lelaboraci artesana del pa, The
handmade loaf de Dan Lepard, ja ha venut vora 100.000 exemplars. I tots
estos forners coincidixen en una cosa: fer pa s una activitat que enganxa.
Atrau per la seua senzillesa, pel fet de ser una cosa que fas amb les mans, a
la qual dediques algunes hores per gust. En definitiva, constitux una espcie
de terpia que acaba repercutint positivament en la salut.
Cal agrair que hi haja tants professionals i aficionats que
compartixen les seues receptes de pa atravs de llibres, Internet o el
boca orella. Sn molts els factors que poden fer que una mateixa
recepta isca un dia b i laltre regular. Noms cal que la temperatura de
laigua no siga la mateixa; que shaja modificat lleugerament la
quantitat de sal; que canvie la qualitat de la farina; que shaja pastat de
manera ms o menys intensa durant ms o menys temps; que el forn no
estiga a la mateixa temperatura, o que haja variat el temps de reps.
La combinaci bsica exigix quatre elements: farina, rent, aigua i sal.
La farina s el ms decisiu: ha de ser de fora, la qual es caracteritza per la
seua gran resistncia quan sestira. La ms comuna s la de blat, encara que
tamb pot procedir daltres cereals com lespelta, el kamut o el sgol.
Desprs sha de considerar el rent, lingredient que fa que la massa fermente
i unfle; el rent fres s un organisme viu generalment un fong- que es pot
comprar en tots els forns. A banda destos quatre components bsics, les
receptes es poden complicar tant com es vullga amb altres elements com ara
llet, sucre, mel, oli doliva o altres matries grasses (mantega, margarina o
sag de porc), fruita seca (anous, panses, figues, ametles, avellanes, pinyons,
dtils, orellanes, etc.), olives o tomaques deshidratades.
107
108
1 V F La venda de panificadores augmenta dia a dia; fins a lactualitat se
nhan venut vora 100.000.
2 V F El forner domstic ha decidit fer-se el pa a casa per a estalviar un poc
davant de la crisi..
3 V F Actualment trobem en Internet llocs web en qu els forners
professionals i aficionats comparteixen les receptes per a fer pa.
4 V F Les farines despelta, kamut, sgol o blat sn farines alternatives a la
de fora.
5 V F El pa es fa amb quatre productes bsics (farina, rent, aigua i sal), als
quals es poden afegir molts altres ingredients.
LXIC I SEMNTICA
1. Els correctors han entregat els __________ en el termini acordat.
a) exams
b) exmens
c) eixams
2. Quan ixen a navegar, ella sencarrega de dirigir __________ del veler.
a) el tim
b) el volant
c) lncora.
3. ____________: Part lateral dun carrer destinada al pas de la gent que va
a peu.
a) costera.
b) vorera.
c) carrer.
4. Al ms de setambre jo menge molta fruita, sobretot __________ i ram.
a) bressols
b) bresquilles
c) brescalons
5. Qu significa la paraula patidor?
a) Relatiu al lloc on sexecuta la pena de mort.
b) Que t lloc durant lhora del pati.
c) Propens a patir per tot.
108
MORFOSINTAXI: LES PREPOSICIONS

Les preposicions sn paraules invariables que enllacen elements amb el seu
complement.
FEBLES
FORTES
LOCUCIONS
ALGUNES PREPOSICIONS DS FREQENT

a, amb, de, en, per i per a
contra, des de, entre, fins, segons, sense (o sens), sobre...
a causa de, a travs de, abans de, dins de, en contra de,
llevat de, no obstant...
Les preposici amb i en
No hem de fer servir la

preposici en amb el
significat de amb:
Anir amb ell.
La reposici amb denota acompanyament, contacte, instrument, mitj,

concurrncia duna acci:
Deu estar amb la teua germana.
Ha tallat el pa amb un ganivet.
La preposici en expressa el lloc on es troba una cosa i s exigida per verbs
com confiar, creure, pensar, etc.:
En aquell lloc tespere.
Pensa en tu sovint.
1. Ompliu els buits de les frases segents amb en o amb:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
El menjar no est _____ bones condicions.

Faig els escrits _____ ordinador.
Lalcalde s llicenciat _____ pedagogia.
Pensa _____ lexamen de matemtiques.
Quan farem una excursi viatjarem _____ autobs.
Solem passejar _____ els amics.
Solen posar alguna cosa _____ la beguda.
Les preposicions per i per a

I tamb introdueix la
persona o cosa que realitza
lacci en oracions
passives:
El text ser tradut per
la responsable de
normalitzaci
lingstica.
La preposici per introdueix una paraula que indica la causa o el motiu, el

mitj o linstrument, la manera:
Lhan susps per copiar.
Ho far per tu.
La preposici per a introdueix la paraula que indica la finalitat, la
destinaci, lobjecte:
El criden per a tota classe de feines.
Ho far per a tu.
109
110
2. Ompliu els buits de les frases segents amb per (o per a):
a)
b)
c)
d)
e)
Ha sigut denunciat _____ la seua vena.

Arribaran _____ lautopista.
Ho far _____ tu, perqu testime.
La carta que ha arribat s _____ tu.
Mho han comunicat _____ e-mail.
Les preposicions a / en en complements de lloc

La preposici a susa per a indicar la destinaci dun moviment:
Anir a lAjuntament.
Tornar a Valncia dem.
Per a indicar la localitzaci purament, susen a o en:
El trobars en / a lAjuntament.
Per davant de topnims (noms de lloc) cal usar sempre la preposici a:
El trobars a la Font den Carrs.
Visc a Dnia.
I davant dindefinits (un, algun...), demostratius (aquest, aquell...) i
quantitatius (molt, poc...) susa la preposici en:
Viu en una ciutat gran.
Lhan vist en aquest poble.
Ls de les preposicions en les expressions de temps

Les parts del dia reclamen la preposici a seguida darticle, o la preposici
de:
Vindr a la vesprada.
Treballa de mat noms.
Els mesos sintrodueixen per mitj de les preposicions per o a seguides
darticle:
Les vacances comenaran a lagost. Pel gener fa molt de fred.
Les estacions sintrodueixen per mitj de a seguida darticle
A l'estiu, tota cuca viu.
Els anys, en canvi, sintrodueixen sense preposicions, amb larticle:
El 1983, el PSPV va guanyar les eleccions autonmiques.
110
Les preposici a o en
no han de prendre les
formes colloquials
*ad o *an:
Volen oferir-li el
treball, a ella (*an
/ *ad) ella.
Pense molt en
(*an) ell.
3. Ompliu els buits de les frases segents amb a (o al), en o amb:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
_____ mat vaig a lAjuntament, i _____ la vesprada faig classes.

Aniria _____ Dnia si tinguera el cotxe.
Em matricular al curs dangls _____ setembre.
Far les prctiques _____ una escola dadults.
Farem el treball _____ tres mesos.
Sempre el trobars _____ bar en hores de faena.
Aspectes formals
Les contraccions al,

del i pel no es fan
servir si larticle el ha
danar apostrofat:
Anirem a lhotel.
Venim de
lhospital.
Passegen per
lavinguda.
Quan a la locuci des

de safegeix que, perd
la de i es converteix en
des que:
Des (*de) que va
guanyar el premi,
viu en un nvol.
La preposici de elideix la e davant duna paraula comenat per vocal o h-, i

sescriu amb apstrof (d):
Dara endavant ho farem aix.
Les preposicions a, de i per; davant dels articles el / els donen lloc a les
contraccions al / als, del / dels i pel / pels:
Anirem al cinema.
Venim del teatre.
Passegem pel carrer.
Normativament, cal suprimir les preposicions a, amb, de i en davant de la
conjunci que:
Sha trobat amb un problema. Sha trobat (amb) que t un problema.
Les preposicions a, amb, de i en es redueixen a de i a davant d'infinitiu:
Estem dacord amb la proposta. Estem d'acord a (o de) fer la
proposta.
4. Ompliu els buits de les frases segents posant les preposicions
corresponents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Accediran finalment _____ la nostra petici

Crec que haureu de confiar ms _____ ella.
Em vaig oblidar _____ tots els problemes.
En deu haver-hi prou _____ cinc euros.
Ens vam adonar _____ les dificultats.
Estudia _____ una universitat dIrlanda.
Magradaria anar a viure _____ la platja.
Mhe entretingut massa _____ la tercera qesti.
No magradaria viure _____ un poble.
111
112
5. Ompliu els buits de les frases segents posant les preposicions
corresponents, acompanyades, si cal darticles, fent atenci als
apstrofs i contraccions:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Accediran finalment _____ nostres desigs.

Em vaig oblidar _____ anar al teatre.
Ens vam adonar _____ canvis.
Magradaria anar a viure _____ poble.
Magradaria anar _____ hotel.
Vinc _____ cine.
Vinc _____ hospital.
_____ maig ens va visitar.
6. Completeu, amb preposicions (o amb si no nhi va cap) la frase de

baix de cada parella, fent atenci al canvi i caiguda de preposicions:
a) Crec en l'amistat.
Crec ___ que l'amistat s bona.
b) Es conformaria si li parlares de tant en tant.
Es conformaria ___ que li parlares de tant en tant.
c) Estic d'acord amb la proposta.
Estic d'acord ___ fer la proposta.
d) L'he motivat a parlar valenci
L'he motivat ___ que parle valenci
e) No m'alegre de les derrotes del teu equip
No m'alegre ___ que derroten el teu equip.
f) Pensa en el teu benefici.
Pensa ___ beneficiar-te.
g) Des de laccident no lhe vist.
Des _____ es va accidentar, no lhe vist.
h) No he sabut res della des de la seua dimissi.
No he sabut res della des _____ va dimitir.
112
ORTOGRAFIA. LA S SORDA: LES LLETRES

S,SS, C,
El so de la consonant [s] s sord, i es pot representar per mitja de s, ss, c i :
salut, passar, cel, fora...
El so de la consonant
[z] s sonor, i es pot
representar per mitj
de z i s (casa, colze...).
Lestudiarem en el
tema segent.
1. Classifiqueu les paraules segents segons el so de la grafia en

negreta:
brusa
cosina
esmorzar
camisa
comenar
estaci
carabassa
difcil
feli
[S] SORDA
[Z] SONORA
Les lletres s, ss, c, (s sorda)

Les lletres s / ss
Sescriu s en les posicions inicial o final de paraula:
sol, portes...
I a linterior seguida o precedida de consonant:
fuster, aspre...
Sescriu ss entre vocals:
altssim, bassa, mostassa, passar...
113
confusi
dissabte
germans
114
Les lletres c /
Sescriu c davant de les vocals e, i:
cel, decebre, cinc, bicicleta...
Sescriu davant de a, o, u:
plaa, a, torut...
I en posici final de paraula:
bra, feli...
2. Classifiqueu les paraules del quadre de lactivitat 1 segons la posici
que ocupa en la paraula la s sorda:
A PRINCIPI DE
PARAULA
ENTRE VOCALS
DESPRS DE
CONS.
A FINAL DE
PARAULA
3. Ompliu els buits de les frases amb les grafies corresponents:

Gata: informa___i, cultura i comer___
Tot el que es pot imaginar en comunica___i, di___eny i publi___itat
Campanyes publi___itries, ca___a i pe___ca, decora___i, etc.
___entre de___ttica Carme a la vostra di___posi___i
Espasa i Mulet, companyia da___eguran___e___
4. Poseu les grafies que falten en els buits del text segent.
Ja tornem a estar a___, a laba___t de tot el poble. Estem content___ i
agrat___. Content___ per poder continuar oferint-los un altre mes una
revi___ta del poble i per al poble, i agrat___ per la re___po___ta de la gent
que ha volgut expre___ar-se a travs daquesta publica___i. Cada vegada
en sn ms els que estan intere___ats a e___criure o a enviar-nos
informa___ion___. Tamb hem de repetir lagrament al comer___ de Gata
ja que sen___e vosaltres no som re___.
114
EXPRESSI
Expressi oral
Comenteu a la classe qu se sabeu sobre ls dInternet per part dels menor,
i qu nopineu. Creieu que se citen amb gent desconeguda? Els pares saben
qu hi fan?
Expressi escrita
Escriu una carta o un e-mail al teu tutor o tutora per a comentar-li perqu no
has anat a classe els ltims dies.
115
116
UNITAT 12
CONSULTORI LEGAL
116
TEXTOS
enunciat.
Consultori legal
Busca en el text
paraules
sinnomes
daquestes:
terme
legal
falta
debades
import
Vaig firmar un contracte de permanncia amb una operadora de

telefonia mbil, per, a causa del meu baix consum, vaig decidir canviar
de modalitat de pagament i optar per una targeta de prepagament. I
ara, en la factura, he vist que mhan cobrat per incomplir el termini de
permanncia i pel canvi de portabilitat. Puc reclamar?
No es pot parlar de portabilitat peru no sha registrat un canvi doperador,
sin de contracte a prepagament, de manera que shan incomplit les
condicions contractuals que vinculen el titular amb la companyia en les
condicions i el termini pactats. Per aix, s lcit que loperadora facture les
quantitats pertinents per esta infracci. No obstant aix, sempre es pot
recrrer al servici datenci al client perqu aclarisca si la quantitat cobrada
s adequada.
Quant al canvi del sistema de cobrament que no de portabilitat-, lnica
irregularitat s que, en el moment en qu es va fer la sollicitud dinformaci
i la de canvi de modalitat, loperadora no va informar del cost desta gesti
de canvi. Davant desta situaci, es pot reclamar al servici datenci al client
la devoluci de les quantitats pagades en lltima factura. Quan aix es faa,
cal sollicitar el nmero de referncia de la reclamaci i deixar constncia
expressa que no van informar sobre el cost del canvi, i per eix ra es va
deduir que era gratut. Ara b, si en el termini dun mes no es rep una
resposta satisfatria, es pot acudir a lOficina Municipal de Consum. Per si
el que es vol s canviar doperadora i mantindre el mateix nmero, cal
dirigir-se a la nova operadora seleccionada. Esta sencarregar de tramitar
totes les gestions i podr passar de contracte a prepagament o al revs sense
cap cost addicional.
1 El client havia decidit...
a) canviar doperadora, encara que havia firmat un contracte de
permanncia amb la que tenia.
b) passar a un contracte en qu cada ms li facturen el consum que haja
fet.
c) canviar la facturaci mensual per una tarjeta que sha de recarregar a
mesura que susa el mbil.
117
118
2 Loperadora ha factural al client...
a) per no respectar el termini establit i pel canvi de portabilitat.
b) perqu sha canviat doperadora.
c) perqu no ha arribat al consum mnim.
3 El client pot reclamar la quantitat cobrada perqu...
a) en el moment de la gesti no va ser informat del seu cost.
b) la quantitat cobrada s excessiva.
c) Li van dir que el canvi era gratut.
4 Lusuari ha danar a loficina municipal de consum
a) quan vullga canviar de nmero en la mateixa operadora.
b) si en el termini dun mes no rep una resposta convincent de la
companyia.
c) quan el que vol s canviar doperadora, per mantindre la portabilitat.
5 Este text...
a) es tracta duna reclamaci legal feta contra una operadora de telefonia
mbil.
b) s el contracte que ha firmat un client amb una companyia telefnica.
c) pretn orientar legalment un lector sobre un fet que li ha passat amb
una operadora de telefonia mbil.
LXIC I SEMNTICA
1. En lOceanogrfic visitrem laqurium dels __________.
a) delfins i balenes
b) dofins i balenes
c) dofins i ballenes
2. Qu s un albell?
a) un conducte que dna eixida a les aiges brutes.
b) Una abella mascle.
c) Un home jove molt bell.
3. Saps quan ser __________ de la pellcula que acaben de rodar?
a) lestr b) lentrena c) lestrena
4. En la tronada danit, es comptabilitzaren 1.400 __________ en la
comarca.
a) rais
b) rajos
c) llamps
118
MORFOSINTAXI: LES CONJUNCIONS I EL

PRONOM RELATIU QUE
Les oracions que integren una oraci composta solen enllaar-se per mitj
de conjuncions bsicament, i daltres elements denlla, com ara adverbis,
locucions...
Conjuncions de coordinaci
Les conjuncions de coordinaci relacionen oracions coordinades, amb
idntica jerarquia i, per tant, funcionalment independents.
CONJUNCIONS TPIQUES
ALGUNS ALTRES NEXES COORDINANTS
COPULATIVES i, ni
tant... com
DISJUNTIVES
o, o b
o siga, s a dir; b... b, ara... ara...
ADVERSATIVES per, sin (que) aix i tot, a part (de), fora (de), a pesar (de)
Un altre nexe de
coordinaci copulativa
s tant... com:
La conjunci copulativa i mant aquesta forma, encara que les paraules que
la segueixen comencen tamb per i:
Visitarem Frana i Itlia.
Solc llegir tant

novella
com
poesia.
La conjunci disjuntiva o mant aquesta forma, encara que les paraules que
la segueixen comencen tamb per o:
Deu haver complit deu o onze anys.
La coordinaci
disjuntiva tamb
sexpressa per mitj de
locucions com s a
dir, o siga, etc.:
El fill de la meua
filla, s a dir, el
meu nt, vindr a
veurem.
La conjunci adversativa sin introdueix una afirmaci en oposici a alguna

cosa que shavia negat abans:
No s Francesc, sin Joan.
Aix cal, distingir-la del grup si no format per la conjunci condicional si i
la negaci no:
Aproveu-ho, si no senfadaran.
L'expressi *sin embargo s un castellanisme que cal substituir generalment
per amb tot, aix i tot:
El turisme no est en crisi, aix i tot / amb tot (*sin embargo) han
minvat els ingressos.
119
120
1. Enllaceu les oracions amb les conjuncions i, o, ni, per:
Exemple:
Tots van arrimar el muscle. La faena es va acabar de seguida.

Tots van arrimar el muscle i la faena es va acabar de seguida.
a) No vull anar a sopar. No vull veure cap pellcula.

_____________________________________________________________
b) Magrada aquest quadre. Em pareix que s car.
_____________________________________________________________
c) Ella sha presentat en la modalitat de poesia? Ella sha presentat en la
modalitat de prosa?
_____________________________________________________________
d) Fa un sol esplndid. Bufa un vent molt gelat.
_____________________________________________________________
e) Primer llegir un conte. Desprs llegir una novella.
_____________________________________________________________
2. Colloqueu aquestes conjuncions en els espais buits ms adequats i,
ni, o, per, sin:
a)
b)
c)
d)
e)
Cal que anem a la manifestaci ________ ho deixem crrer?

No s tracta dun article dopini ________ duna notcia.
No ho ha fet ________ ho vol fer!
No volia anar a votar, ________ finalment hi va anar.
Tu dictars ________ Isabel ho escriur.
3. Ompliu els buits de les frases segents amb les formes sin o si no:
a) Aquesta paraula no s un adjectiu ________ un adverbi.
b) Haurem dentrar a lhora, ________, ens perdrem el comenament de la
pellcula.
c) No acabar el treball a temps ________ majudeu.
d) No en begues ms ________ tagrada.
e) No ho ha dit Mireia ________ Immaculada.
f) No ho sap sols ella, ________ les seues amigues.
g) ________ ho trobes bo, no tho menges.
120
Les conjuncions de subordinaci

Les conjuncions de subordinaci relacionen oracions subordinades, de
diferent rang sintctic: loraci subordinada depn formalment de loraci
principal (encara que semnticament siguen independents).
CONJUNCIONS DE SUBORDINACI
SUBSTANTIVES
que, si
TEMPORALS
mentres que
DE MANERA
segons, que
CAUSALS
perqu
COMPARATIVES com, que
CONDICIONALS
si, mentres
CONCESSIVES
CONSECUTIVES
que
FINALS
perqu, que
Cal tenir en compte

que la conjunci que
no es pot ometre amb
verbs de voluntat o
desig:
Desitge que
aproves les
oposicions.
LOCUCIONS CONJUNTIVES DE SUBORDINACI

a penes, abans que, aix que, desprs que, des que...
segons que, com si...
ja que, vist que, puix que, per tal com...
mentre / mentres que, noms que, sols que...
a pesar que, encara que, per molt que, tot i que...
a fi que, per tal que...
La conjunci que s tona sempre, i per tant, no du accent grfic:

Estic segur que han comprat un cotxe.
Perqu s la conjunci bsica de les oracions causals i finals, i no la
construcci per a ms interrogatiu qu (per a qu):
He redactat lescrit perqu mho has demanat.
Tinc lescrit preparat perqu el tradusques.
I cal anar alerta a usar doncs (ni menys encara el castellanisme *pues) per a
expressar la causa:
El poble est content perqu (*doncs) hi arribar el tren.
4. Enllaceu les oracions amb les conjuncions que, quan, tal com, per tal
que (o perqu), ja que (o perqu), si, encara que:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Encara pots lliurar el treball a temps, _________ tafanyes.

s important _________ expressem les nostres opinions.
Ho haurs de fer, _________ no tagrade.
Ho sabrs _________ ho preguntars.
Les dificultat shan de prendre _________ arriben.
No he vingut abans _________ plovia.
Tho duc, _________ ho faces saber.
121
122
5.
Trieu lopci correcta per a completar les frases segents:
a)
b)
c)
d)
e)
s important _________ (que / de que) tots opinem sobre aquest tema.

No s qu dir daix ________ (que / qu) mhan contat!
Estic convenut (que / de que) vindr a casa.
The comprat un llibre ________ (perqu / per a qu) el lliges.
No ho pot fer ________ (perqu / doncs / pues) no sap fer-ho.
El pronom relatiu que

Els pronom relatiu que introdueix oracions subordinades que equivalen a un
adjectiu i, alhora, reprodueix un element ja conegut de loraci principal.
Les oracions subordinades que introdueix el relatiu que poden ser
especificatives si aporten una informaci que no es desprn de loraci
principal, o explicatives si reiteren la informaci de loraci principal, sense
restringir-ne al significat:
Els alumnes que estudien aprovaran [especificativa].
Els alumnes, que estudien molt, aprovaran [explicativa].
6. Completeu les frases amb les formes que o qu:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
Aquest s el cotxe amb _____ he vingut.

El pis de _____ et vaig parlar sha venut.
Ja conec els avantatges _____ t una democrcia.
Lalcalde, _____ s molt sensat, ha rectificat finalment.
La situaci a _____ sha arribat s complicada.
No ha vingut, _____ s el _____ volies.
7. Ompliu els buits de les frases segents posant les conjuncions o els
relatius adequats:
a) Hi ha un dilema plantejat: plantegem una altra proposta _____ oblidem
lassumpte?
b) Lobra de _____ parles ja sha estrenat?
c) Magradaria anar de viatge, _____ no tinc diners.
d) Mhan dit _____ tu ja ho sabies.
e) No s un llibre de viatges, _____ una novella.
f) No vaig voler polemitzar _____ vaig comprendre que no tenia la ra.
g) Vull que ho reconeguen: ho dir _____ insistir tant com calga.
122
El relatiu que adopta la

forma qu
(accentuada) quan va
precedida de
preposici (a, de, amb,
en i per):
La finca a qu em
referia s aquesta.
T molts diners,
amb qu es
comprara un cotxe
nou.
ORTOGRAFIA: LA S SONORA: LES LLETRES S,

Z. REPS DE S SORDA I SONORA
La s nonora
Recorda que el so de
la consonant [s] s
sord, i es pot
representar per mitja
de s, ss, c i :
salut, passar, cel,
fora...
El so de la consonant [z] s sonor, i es pot representar per mitj de z i s:

casa, colze...
1.
Classifiqueu les paraules segents segons el so de la grafia en

negreta:
interessant
posar
sala
passeig
possible
zebra
pensar
quinze
zero
[S] SORDA
plaa
rosegar
[Z] SONORA
Les lletres s, z (z sonora)

Sescriu z en posici inicial de paraula:
zero, zona...
I entre consonant i vocal:
colze, quinze...
Sescriu s entre vocals:
bellesa, casa, visita...
2.
Classifiqueu les paraules del quadre de la s sonora, segons la

posici que ocupa en la paraula:
A PRINCIPI DE
PARAULA
ENTRE VOCALS
DESPRS DE
CONS.
123
A FINAL DE
PARAULA
124
3.
Ompliu els buits de les frases amb les grafies corresponents:

Revista de de___embre de 2002.
Horari dautobu___os, de les on___e a les set___e hores
Co___es de ca___a, els millors regals
Una gran ___ona doci i un mu___eu permanent
Reps de s sorda i sonora
S sorda [s]
S sonora [z]
QUADRE DUSOS GENERALS

ss entre vocals
s en la resta de casos
s entre vocals
z en posici inicial o precedida de
consonant
discussi, passar...
sal, festa, pols...
casa,
cosir,
desembre...
zero, zona; colze,
quinze...
4.
Ompliu els buits de les frases segents amb les grafies

corresponents:
a)
b)
c)
d)
La dure___a amb qu latacava era grand___ima.

Lalcalde___a va presentar un pla contra la pobre___a.
La poete___a va sofrir una agre___i dun desconegut.
La seua expre___i era dificulto___a a causa de la timidesa.
5.
Poseu les grafies que falten en els buits de les frases segents.
a) Tinc un mi___atge al mbil en qu sem tracta amb esce___iva

confian___a.
b) La pasti___era france___a fa una coca dol___a bon___ima.
c) Cal pa___aport si voleu anar de viatge durant quin___e dies a Israel.
d) El profe___or li ha posat un ___ero al meu co___ perqu no ha fet b la
divi___i.
124
Sescriuen amb s
les paraules amb
el sufix esa que
indica qualitats
fsiques o morals:
duresa, pobresa,
timidesa...
EXPRESSI
Expressi oral
Comenteu a la classe quins tipus de manies coneixeu; per exemple:
mossegar-se les ungles. Per qu creieu que les tenim? Quan comencen? Sn
fcils deradicar?
Expressi escrita
Conta largument de lltim llibre que ha llegit o de lltima pellcula que ha vist.
Digues tamb si et va agradar o no, i explica per qu.
125
126
SOLUCIONS
UNITAT 1
TEXTOS
1. V, 2. F, 3. V, 4. F, 5. V
Activitat al marge
per aix: Per eixa ra
aix: D'esta manera
t lloc: Es realitza.
Abans: En un temps anterior
Enjorn: De bon mat
LXIC I SEMNTICA
1.
Endarrerir: retardar
Dirigix: regix
Mida: mesura
Promotors: impulsors
Prompte: enjorn
Aleshores: llavors
Economitzar: estalviar
Paregut: paregut
A pesar que: tot i que
2.
1. a, 2. c, 3. b, 4. c, 5. b, 6. c
MORFOSINTAXI
1.
SHI AFEGEIX -A:
FEMEN
MASCUL
covarda
covard
estudianta
estudiant
perruquera
perruquer
senyora
senyor
2.
antiga
arqueloga
biloga
blava
buida
escassa
estimada
CANVI DE E/O PER -A:

FEMEN
MASCUL
alumna
alumne
mestra
mestre
mora
moro
sogra
sogre
antic
arqueleg
bileg
blau
buit
escs
estimat
126
SHI AFEGEIX -NA:

FEMEN
MASCUL
cosina
cos
fadrina
fadr
germana
germ
serena
ser
grega
iugoslava
neboda
postissa
races
roja
tranquilla
grec
iugoslau
nebot
posts
raa
roig
tranquil
3.
ballar i ballarina
bomber i bombera
conegut i coneguda
estudiant i estudianta
infermer i infermera
mestre i mestra
metge i metgessa
secretari i secretria
4.
Uns hmens audaos i unes dones audaces.
Un llit cmode i una cadira cmoda.
Un home culte i una dona culta.
Un hotel decent i una pensi decent.
Uns vens felios i unes venes felices.
Un amic fidel i una amiga fidel.
Una dona hipcrita i un home hipcrita.
Un xic jove i una xica jove.
La psiquiatra i el psiquiatre.
ORTOGRAFIA
1.
a)
b)
c)
d)
e)
JQCV (jota, cu, ce, ve): Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

FBPA (efa, be, pe, a): Formaci Bsica de Persones Adultes
AVL (a, ve, ela): Acadmia Valenciana de la Llengua
DOGV (de, o, ge, ve): Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
UEFA (u, e, efa, a): Union of European Football Association (Uni dAssociacions
Europees de Futbol
2.
alemany, campanya, desvergonyit, judoka, kart, kiwi, menyspreu, vinya, vodka, windsurf
3.
LLETRES SIMPLES
bou
veniu
riure
fora
LLETRES COMPOSTES O DGRAFS

quaranta,
guanyar
ungent
gruix
ignorar
qumica
127
128
guitarra
vague
veig
peix
callar
dutxa
UNITAT 2
TEXTOS
1. b, 2. b, 3. a, 4. b, 5. b
Activitat al marge
petits: xicotets
dissenyen: projecten
sabers: coneixements
conservar: preservar
perjudicial: nociu
LXIC I SEMNTICA
1. B, 2. A, 3. A, 4. A, 5. C
MORFOSINTAXI
1.
SHI AFEGEIX -S:
PLURAL
companys
alegres
mares
troncs
SINGULAR
company
alegre
mare
tronc
CANVI DE -A/O PER -E:

PLURAL
dies
coses
festes
mapes
SINGULAR
dia
cosa
festa
mapa
2.
adrea: adreces
biga: bigues
boja: boges
confiana: confiances
gramtica: gramtiques
llengua: llenges
pasqua: pasqes
platja: platges
vaga: vagues
128
SHI AFEGEIXEN ALTRES

SONS:
PLURAL
SINGULAR
cosins
cos
comeros
comer
fracassos
fracs
plens
ple
raons
ra
3.
accents
acordions
agulles
lbums
arrossos
assassins
avions
botons
calaixos
llibretes
accent
acordi
agulla
lbum
arrs
assass
avi
bot
calaix
llibreta
4.
autobs
avs
bosc
nas
s
pasts
rus
text
autobusos
avisos
boscs / boscos
nassos
ssos
pastissos
russos
texts / textos
5.
El dilluns, el dimarts i el dijous
El pasts dol
El peix blau
El perms del mestre
El vostre barns
Un bosc ple
Un gos blanc
Un home ser
Un llapis de color
Un text curt
Una condici ambigua
Els dilluns, els dimarts i els dijous

Els pastissos dolos
Els peixos blaus
Els permisos dels mestres
Els vostres barnussos
Uns boscs / boscos plens
Uns gossos blancs
Uns homes / hmens serens
Uns llapis de colors
Uns textos / texts curts
Unes condicions ambiges
129
130
6.
Margarita de Bell-Puig, (1) noble mestressa, va tirar lase per la finestra com se sol dir: la
festa, les menjades a estil (2) musulm i (3) cristi i els saraus que sorganitzaren en el
castell i els seus voltants a gust de tothom, van ser cosa de meravella. I desprs de tres dies
de jocs i entreteniments, arrib el moment de la veritat: Muhammad, amb la seua (4)
excellent estatura, sols ulls (5) flamejants rere la visera alada i el seu aire (6) marcial i
(7) decidit isqu del castell en un mat (8) esplendors, cavaller del seu cavall, folrat de
ferro (9) lluent i amb rodella al bra i llana (10) imponent en la seua m dreta. Se li
incorporaren, des dels seus (11) respectius campaments, Hayran, que no era tan (12) alt
com Muhammad per que palesava una gran energia als seus quaranta-tants anys, i
Mudjhid, ms (13) prim que Muhammad, alt, de cara (14) aguilenca i cos (15) nervit i
(16) agilssim que tamb era un (17) bon contrincant. Al seu darrere saplegaren els
seguicis i molts dels sbdits de Muhammad, que volien presenciar aquella justa en qu es
decidia la sort del (18) petit reialme i la dells mateixos per tant.
ORTOGRAFIA
1.
boi-ra
ca--tic
cre-uen
cui-nar
D-ni-a
Eu-ro-pa
far-m-ci-a
fre-qent
his-t-ri-a
lin-gis-ta
2.
PRESENT
caic
caus
cau
ca-iem
ca-ieu
ca-uen
PRETRIT IMPERFET
que-ia
que-ies
que-ia
qu-iem
qu-ieu
que-ien
FUTUR IMPERFET
cau-r
cau-rs
cau-r
cau-rem
cau-reu
cau-ran
3.
Es cons-ti-tu-eix lA-gn-ci-a de Qua-li-tat dIn-ter-net
Un to-tal de d-huit per-so-nes re-sul-ten fe-ri-des en un ac-ci-dent da-vi- per cau-sa duna tur-bu-ln-ci-a.
La l-ni-a Qua-tre del Me-tro se-r re-o-ber-ta des-prs de la i-nau-gu-ra-ci- de la no-va esta-ci-.
Se-l es-ta-va al cor-rent ja del pro-gra-ma nu-cle-ar el 1999.
Co-men-a la Set-ma-na de ben-vin-gu-da de la U-ni-ver-si-tat de Va-ln-ci-a.
Un nou mn s pos-si-ble, t-tol de la Set-ma-na Cul-tu-ral An-to-ni Lli-d de X-bi-a.
130
UNITAT 3
TEXTOS
1. F, 2. V, 3. F, 4. F, 5. V
Activitat al marge
installar: muntar
conrear: cultivar
gaudi: plaer
fertilitzants: adobs
lleus: lleugeres
recollecci: collita
LXIC I SEMNTICA
1. c, 2. a, 3. a, 4. b, 5. b, 6. c
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
El dia 9 doctubre s festa a la Comunitat Valenciana.

Totes les botigues tancaran els dies festius.
Les pomes naturals tenen el sabor ms bo.
La causa de les seues desgrcies s la pobresa.
2.
els animals
els estudiants
els insectes
els iogurts
els ulls
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
lanimal
lestudiant
linsecte
el iogurt
lull
les escoles
les humitats
les iaies
les illusions
les ungles
lescola
la humitat
la iaia
la illusi
lungla
Vaig cap al poble.

Ens trobarem a lestiu.
Em trobe al tren.
Ho veig des del balc.
Viatge cap al Verger.
Passejarem al mat.
Es dedicava a latletisme.
Ho dur per a lamic.
4.
a)
b)
c)
d)
Lltima cosa que em passaria pel cap seria anar amb tu.
Per culpa de la humitat, la casa donava la imatge de ser vella.
Has de presentar-li els papers a linterventor del banc.
Ahir vaig anar a la consulta del podleg i em va curar lungla.
131
132
e)
La influncia que tenia Maria sobre Marta era molta, perqu era lntima amiga
seua.
f) Vam fer una caseta duralita (a) lhivern passat per al gos.
g) Heu demanat pressupost per a la installaci de la calefacci a la vostra casa?
5.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Joan, has vist les meues ulleres? (DE MI).

El mapa el tenim penjat en la nostra habitaci (DE NOSALTRES).
He agarrat les vostres coses (DE VOSALTRES) i les tinc ac.
Si mires per la teua finestra (DE TU) em vors.
Acabem de comprar la seua casa (DE VOST).
Magrada ms aquesta / esta casa dac que aquella casa dAndorra.
Recorde amb nostlgia aquells dies que vam passar.
ORTOGRAFIA
4.
AGUDES
cocodril, europeu, jersei, cami
PLANES
nixer, quasi, lbum,

boira, slids, examen
132
ESDRIXOLES
dbil, guila, gbia, grcia
5.
AGUDES
pat (o pat)
japons (o japons)
ordenaci
pavell
6.
Agudes
germ
caf (o caf)
cam
cami
tab
matals
angls (o angls)
pasts
anguls
recls
caiman
encn (o encn)
Berln
segon
algun
alguns
PLANES
nctar
rgim
vmit
cndor
Planes
aixeta
aprendre
estadi
gaiato
perspicu
abraxas
nosaltres
bilis
quartos
globus
pltan
pltans
fenomen
trigemin
heptgon
heptgons
UNITAT 4
TEXTOS
1. b, 2. c, 3. b, 4. a
Activitat al marge:
Peculiar: singular
Informaci: dada
Succet: esdeveniment
Mescla: barreja
Afront: escarni
LXIC I SEMNTICA
1. a, 2. b, 3. b, 4. a, 5. b, 6. b
MORFOSINTAXI
1.
25 vint-i-cinc
52 cinquanta-dos
133
ESDRIXOLES
ancdota
bstia
emblia
issceles
Esdrixoles
rbitre
astcia
delcia
luxria
mquina
memries
orqudia
qumica
tcniques
memria
cmica
msica
fsica
Dnia
Valncia
134
108 cent vuit / cent huit
122 cent vint-i-dos
3974 tres mil nou-cents setanta-quatre
2.
Segon pis, quarta porta
Volum tercer
Novena posici
Sisena fitxa
Huitena setmana
Quart carrer
Primera via
Set dia
Des participant
2n pis, 4a porta
Volum 3r
9a posici
6a fitxa
8a setmana
4t carrer
1a via
7 dia
10 participant
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
No t tanta faena com diuen.

Em sembla que t massa diners.
Aquest llibre t moltes activitats dortografia.
Has posat poc doli a lensalada.
Quants en serem dem, al sopar? En serem set.
Hi ha vi encara? S, per no nhi ha prou. En demanar una altra botella.
Tha agradat la pellcula? S, s una pellcula amb molta intriga.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
Ja macompanyar alg (alg / algun), no patisques.

No ha vingut ning (cap / ning / ningun) a buscar-te.
No ha vingut ning (ning / ningun) a buscar-te.
Aquesta s laltra (altra / laltra) germana.
Vindr un altre (un altre / altre) dia.
5.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Tho contar tot qualsevol (consivol / qualsevol) dia.

No fa res (algo / res) si no guanya diners.
Vaig trobar una cosa (algo / una cosa) i no recorde qu s.
Jo ja he vingut. On estan els altres (altres / dems)?
No tinc cap (cap / ning / res) intenci de contar-ho.
Ho ha fet sense consultar amb ning (cap / ning /res).
Mai no fa res (cap / ning / res) del que li conv.
No puc posar-te aigua, perqu no en queda gens (res / gens).
ORTOGRAFIA
1.
b / be
No s el mateix una ovella que un be.
Sap fer aix molt b.
bta / bota
Hem domplir la bta de vi.
Posat les botes que plou.
mn / mon
Mhan dit que mon pare ha vingut.
El mn esta boig.
s / os
Li fa mal los.
s un s polar.
134
dna / dona
s una dona molt bonica.
Ella no dna res.
s / es
Aix es diu molt prompte.
Ara s tan hbil com jo.
fra / fora
Si fra honrat no faria aix.
El gos est fora, al jard.
m / ma
Agarra-li la m, que vol creuar.
Hui vindr ma mare a veurem.
ms / mes
Viatja ms que tu.
Al mes de novembre acabar la faena.
mlt /
Comprar el caf mlt.
Hui tinc molt de fred.
pl / pel
Passarem pel nou tnel.
T el pl negre.
s / si
Si vols comprar-ho, corre.
S que vull comprar-ho.
sc / soc
Jo sc mestre.
Va comprar en un soc.
sl / sol
La meua casa t pocs metres de sl.
Hui estar a casa sol.
t / te
T molts diners.
No magrada el te
s / us
No us compliqueu!
L s del valenci s important.
UNITAT 5
TEXTOS
1. F, 2. V, 3. V, 4. V, 5. F
Activitat al marge:
alria: alada
principal: cabdal
tempestat: tempesta
desarranjada: atrotinada
arruixada: xfec, ruixat
conquista: conquesta
LXIC I SEMNTICA
1. a, 2. b, 3. b, 4. c, 5. a, 6. a
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Ho va saber perqu jo (qui parla) li ho vaig dir.

Que parlen de mi (de qui parla), encara que siga b.
Nosaltres (Maria i jo) no sabem res de tot aix.
Vosaltres (Joana i tu) sabeu qu ha passat?
Ells vindran a sopar (Joan i Dolors).
Pepa sempre parla de si / ella mateixa (ella mateixa).
Senyora alcaldessa, a vost tamb li ho han dit (amb respecte)?
2.
a.
Quedat lencenedor.
135
136
b.
c.
d.
Et vaig dir que no vindria.

No tobligaran a cantar.
Contar-te el fet manimar.
3.
a.
b.
c.
d.
Es cansa molt prompte.

Recordes della.
No satreveix a contestar.
Prefereix no recordar-se de tu.
4.
a.
b.
c.
d.
e.
No lhas trobat?
Jo no el trobe a faltar.
Miral, que est prop.
Cremant-lo, fars desaparixer el document?
Porteu-lo a dinar a un bon restaurant.
5.
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
i.
No podem trobar-la en cap lloc, la vena.

Porta-la a casa, la samarreta.
La sabrem reparar, la bicicleta.
Jo lentenc molt b, la pellcula.
La hipnotitzava, a ella, mentre li feia preguntes.
Ell la humilia constantment, a ella.
La bandera, lhissen cada mes.
La identificars de seguida, la teua vena.
Lusa sovint, la bicicleta.
136
6.
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
i.
Aix que hi ha a la caixa, ho podeu donar a alg (eu / ho / -ho).

Volia dir-los [a ells] que es portaren b. Vigilals tu (-los / ls / els).
El pollastre, preparal com the dit (-lo / l / el / l).
Si no voleu que sen vaja el gos, tanqueu-lo a casa (-lo / l / el / l).
Els clients tenen presa i demanen que els portes el compte prompte (-los / ls / els).
Acontenta els teus fills i comprals el que et demanen (-los / ls / els).
No ens han dit res encara, a nosaltres (mos / -nos / ns / ens).
Digans qu hem de fer, nosaltres (mos / -nos / ns / ens).
Vol contar-nos una cosa (mos / nos / ns / ens).
7.
a)
(a mi)
b)
(a nosaltres)
c)
(a tu)
d)
(a vosaltres)
e)
(el xiquet)
f)
(a ell)
g)
(la rdio)
h)
(la notcia)
i)
(a ell)
j)
(a ells)
k)
(a elles)
Em demanaran una promesa.

Volen demanar-me una promesa. Demanam una cosa.
No ens pressiones ms!
Volen pressionar-nos ms. Pressionans ms!
Tesperar fins a les huit.
He desperar-te fins a les huit?
No us / vos puc dir aix.
No puc dir-vos aix.
Es vesteix ja tot sol.
Vol vestir-se tot sol.
Lestimars molt!
Estimal un poc! No vull estimar-lo.
Lescoltes b?
Escoltal! Estic escoltant-lo tota la vesprada!
La imprimisc?
Imprimeix-la.
Ja li he comprat la bicicleta.
He de comprar-li la bicicleta.
Els comprar un regal?
Vull comparar-los un regal.
Els comprar un regal?
Comprals un regal.
ORTOGRAFIA
1.
aiges
llenges
pasqes
paraiges
obliqes
pirages
137
138
2.
genu
sus
ve
genuna
sussa
vena
3.
pas
pasos
pec
ram
rell
runa
runs
ve
vena
vens
4.
PRODUIR
CONDUIR
condusc
conduxes
condux
condum
conduu
conduxen
5.
INFINITIU
agrair
beneir
conduir
produir
traduir
6.
f)
g)
h)
i)
j)
condua
condues
condua
conduem
condueu
conduen
GERUNDI
agraint
beneint
conduint
produint
traduint
agrat
benet
condut
produt
tradut
produsc
produxes
produx
produm
produu
produxen
PARTICIPIS
agrada
beneda
conduda
produda
traduda
agrats
benets
conduts
produts
traduts
produa
produes
produa
produem
produeu
produen
agrades
benedes
condudes
produdes
tradudes
Tinc un qestionari que va molt b per a aprendre llenges estrangeres.

Pere condua nerviosament perqu perseguia uns delinqents.
Abans tradua gratutament per he proms que no traduir mai ms.
La meua vena s sussa, per el ve s espanyol.
Lheroisme a la carretera es demostra conduint amb pacincia.
UNITAT 6
TEXTOS
1. c, 2. a, 3. c, 4. b, 5. b
LXIC I SEMNTICA
Activitat al marge:
a) per mitj de Expressi que introdux la persona o cosa de qu alg es val per a arribar
a un fi.
b) amb l'excepci de: No comprendrs, no incls en un nombre o un tot, com no
pertanyent-hi.
c) com tamb: De la mateixa manera, igualment.
138
d) llevat que A menys que, fora que.

e) en particular Particularment.
1. a, 2. b, 3. b, 4. c, 5. a, 6. a
MORFOSINTAXI
1.
CD
CI
a) Mha dit que vindr dem.
b) Em veus cada dia.
c)
d)
X
Ens sembla que odieu la vostra mestra.
Mirans amb bons ulls, que no them fet res.
e)
f)
X
The copiat el treball.
Voldria escoltar-te atentament.
X
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Tot aix que the dit, pots contar-ho a qui vulgues.

No s com s el seu amic, perqu encara no lhe vist.
Buscava els meus companys, per encara no els he trobats.
Si hi ha pomes al mercat, compran dos quilos.
Els espaguetis, preparals com diu la recepta.
He vist que hi ha taronges a larbre. Cull-ne unes quantes.
3.
a)
b)
c)
d)
e)
Desprs de la boda, li vam desitjar (a ella) sort.

Volia dir-los (als fills) que tornaren prompte a casa.
Digues a les teues amigues que els aconseguirem les flors.
Fes cas als xiquets i comprals el que et demanen.
Porta-li, a la xiqueta, una nina de la fira.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Ara tots lamenten el seu aband. Ara tots el lamenten.

Ella cull el ram per al xiquet. Ella el cull per al xiquet.
Em sembla que odieu el vostre mestre. Em sembla que lodieu.
Ha fet una comanda a la seua filla. Li ha fet una comanda.
He copiat el treball a un alumne molt sabut. Li he copiat el treball.
Veur aquesta setmana el documental de la natura. El veur aquesta setmana.
El Govern ha aprovat el nou decret sobre formaci. El Govern lha aprovat.
Digues al taller que canvien el pneumtic de la moto. Digues al taller que el canvien.
139
140
5.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Lany passat anrem a lestranger, per enguany no hi anirem.

s una persona interessant, per a primera vista no ho pareix.
T la taula desordenada, no hi trobar res.
Desprs de netejar larmari, hi guardaran la roba.
Ella anava cap a casa i jo en tornava.
Han entrat a casa de bon mat i encara no nhan eixit.
Lun s msic, laltre tamb ho s.
6.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Llegir la carta amb inters.

Comunicar la notcia a les alumnes.
No puc repetir el que em van dir.
Enviar felicitacions.
s escriptor.
Anir al teu poble.
Tornar dem de Barcelona.
7.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
No la destorbes, la xiqueta ara estudia; ja li dir jo que has telefonat.

Em pareix que us / vos posaran un deu als tres que heu estudiat.
Jo no volia ser mestre. Si ho sc s grcies a mon pare.
Per favor, aquests temes estudials amb ms atenci.
Si voleu estar ben informats, haureu de comprar-vos la revista.
Hi havia molta pols i tots els assistents en respirvem.
Abans de tornar les jaquetes, porta-les a la tintoreria.
La llegir amb inters.

Els comunicarem la notcia.
No puc repetir-ho.
Nenviar.
Ho s.
Hi anir.
En tornar dem.
ORTOGRAFIA
1.
a)
No mhan tornat b el canvi (DINERS QUE ES RETORNEN QUAN SHA PAGAT AMB N
BITLLET SUPERIOR AL PREU).
b) Emprovat (VEURE SI LI EST B UNA PEA DE ROBA) la camisa.
c) A la taula, hi sobra un ganivet (INSTRUMENT QUE SERVEIX PER A TALLAR).
d) Anava a cavall (MUNTAT SOBRE) duna moto.
e) Va rebentar (OBRIR-SE, ESCLATAR) una roda del cotxe.
f) Hem arribat (TROBAR-SE EN UN LLOC) a la cima.
g) El cinema estava buit (ESPAI QUE NO S OCUPAT) encara.
140
2.
atractiu: atractiva, atractives...
cap: cabut, cabota...
escriure: escrivim, escriviu...
neu: nevera, nevar...
nou: nova, noves...
rep (ell): rebre, rebia...
sap (ell): saber, sabia...
suau: suavitat, suavitzar...
3.
ambigu
ambulncia
benvolgut
canviar
circumvallaci
combinar
conversar
desembarcar
embarcar
embenar
enveja
imberbe
incumbncia
intercanvi
invasi
inversi
involuntari
membre
nombrs
sembrar
UNITAT 7
TEXTOS
1. F, 2. F, 3. V, 4. V, 5. F
Activitat al marge:
centre: nucli
cima: cim
edificat: construt
peregrins: pelegrins
LXIC I SEMNTICA
1. b, 2. a, 3. a, 4. c, 5. c, 6. b
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
2.
a)
Ell no vol passejar, per si jo passege em trobe millor.

Nosaltres fregarem el pis, mentrestant, ella que es fregue les mans.
Jo hui no avance gens la faena, per ahir s que lavanava.
Jo em trencar el cap pensant una soluci, per tu no et trenques de riure quan
mescoltes.
Continuen combatint / combatent (COMBATRE) els dos exercits.
141
142
b)
c)
d)
e)
f)
Estant debatent / debatint (DEBATRE) la proposta tota la setmana.

Estic veient / vegent / veguent (VEURE) la televisi tota la vesprada.
No testigues moguent / movent (MOURE) amunt i avall que em marejars.
Si segueixes corrent / correguent, (CRRER) arribars esgotat.
Van passar les festes beguent / bevent (BEURE) sense parar.
3.
absoldre
caure
creure
defendre
entendre
escriure
moure
voler
4.
a)
b)
c)
d)
e)
5.
a)
b)
c)
d)
e)
absolent
caient
creient
defenent
entenent
escrivint
movent
volent
Hui he batut (BATRE) uns ous i mhe menjat (MENJAR) una truita.
Elles han pogut (poder) fer lexamen aquest mat.
Ha aparegut (APARIXER) un dof mort a la platja.
Larbre ha crescut (CRIXER) molt i no hem pogut (PODER) podar-lo.
He dormit (DORMIR) profundament i mhe alat (ALAR-SE) de bon humor.
Si ella balla (BALLAR, indicatiu), s possible que ell balle (BALLAR, subjuntiu) tamb.
Quan treballe (TREBALLAR, subjuntiu) dem ho far amb inters, que ara tamb
treballa (TREBALLAR, indicatiu) b.
Si jo visc (VIURE, indicatiu) ara en un poble, s possible que, en un futur, tamb hi
visca (VIURE, subjuntiu).
No isques (EIXIR, subjuntiu) tu tant de casa que jo no isc (EIXIR, indicatiu) quasi mai.
s necessari que ella patisca (PATIR, subjuntiu) les conseqncies de la decisi perqu
jo tamb les patisc (PATIR, indicatiu).
ORTOGRAFIA
4.
acomplexar
amfibi
mfora
benvolgut
campionat
circumferncia
comprar
convenci
mfasi
5.
a)
b)
c)
ferramenta
important
installar
intromissi
inventari
invident
minvant
pmfil
smbol
ennuvolar
ennoblir
enfilar
142
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
ennegrir
emmarcar
enfangar
emmagatzemar
emmalaltir
emmudir
embogir
6.
immadur
immediat
immerescut
immigrar
immillorable
immbil
immoble
immortal
7.
a) s innegable que ell juga amb desimboltura.
b) Ahir cantava sense moure a penes els llavis.
c) No sap qu fer: oblidar el problema o resoldrel.
UNITAT 8
TEXTOS
1. c, 2. a, 3. b, 4. c, 5. b
Activitat al marge:
netegeu: renteu
una volta: una vegada
similar: semblant
aporteu: incorporeu
una mica: una miqueta
LXIC I SEMNTICA
1. c, 2. a, 3. b, 4. a, 5. c
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
Ahir, mentre Joan menjava (MENJAR, imperfet dindicatiu) jo dormia (DORMIR,

imperfet dindicatiu) la sesta.
Ella em va preguntar si Maria i jo encara eixem (EIXIR, imperfet dindicatiu) junts
quan va acabar el curs.
Jo sempre treballava (TREBALLAR, imperfet dindicatiu) durant el mes de juny, perqu
al juliol agafava (AGAFAR, imperfet dindicatiu) vacances.
143
144
d)
e)
2.
a)
b)
c)
d)
e)
3.
a)
b)
c)
d)
Que ell parlara (PARLAR, imperfet de subjuntiu) mentre tu dormies (DORMIR,

imperfet dindicatiu) no est b.
Tu no volies (voler, imperfet dindicatiu) que ell es creguera (CREURES, imperfet
subjuntiu) la nostra versi dels fets.
Si fan (FER, present dindicatiu) bona pellcula hui, jo anir (ANAR, futur) al cine
quan acabe la faena.
Jo aniria (ANAR, condicional) al cine si sabera / sabs (SABER, imperfet de subjuntiu)
quina pellcula fan.
Quan guanyes (GUANYAR, present dindicatiu) ms diners gastars (GASTAR, futur) el
que vullgues en roba.
Si jo contara / conts (CONTAR, imperfet de subjuntiu) tot el que s, aniria (ANAR,
condicional) a la pres.
Magradaria que Josep i tu visqureu (VIURE, imperfet de subjuntiu) prop de ma casa,
aix ens veurem / vorem (VEURE / VORE, condicional) cada dia.
g)
h)
i)
Camina (CAMINAR, imperatiu) de pressa que arribars tard a la cita.

Camine (CAMINAR, imperatiu, de vost) de pressa que arribar tard a la cita.
Espremem (PRMER, imperatiu) les llimes i els traurem tot el suc.
Procediu (PROCEDIR, imperatiu) a lelecci dels representants si heu acabat els
parlaments.
Que cante (CANTAR, present de subjuntiu) ja, que estem impacients.
Que procedisquen (PROCEDIR, present de subjuntiu) a lelecci si han acabat els
debats.
No camines (CAMINAR, present de subjuntiu)tan de pressa, que caurs un bac.
No bates (BATRE, present de subjuntiu) lou, Pep, que no tinc fam.
No servisques (SERVIR, present de subjuntiu) el t; Nria, que no estem tots encara.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
s una pena que aquest home siga un boig.

La presidenta havia sigut companya de la meua germana.
No mimaginava que fra tan difcil trobar un taxi.
La bicicleta va acabar sent utilitzada pels seus fills.
s diumenge, no hem danar a treballar.
No crec que siga aquest el moment ms oport.
Us mirava com si freu un parell de desconeguts.
5.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Ella ha corregut (CRRER) massa de pressa, i ara est esgotada (ESGOTAR).

Joana i tu encara sou (SER) tan amigues?
Lany passat el tren arribava (ARRIBAR) cada dia amb retard.
Quan reu menuts teneu (TENIR) un tren elctric precis.
Si dem talces (ALAR-SE) tard, no tesperarem.
Si puc, el traur (TRAURE) dac ara mateix.
Tu calla, que no saps (SABER) de qu va.
e)
f)
ORTOGRAFIA
144
1.
a)
b)
c)
d)
e)
El contracte s illegal.
El text s illegible.
s una filla illegtima.
La seua pacincia s illimitada.
La sentncia s illgica.
2.
a)
b)
c)
d)
e)
collecci
illustraci
metllic
milligram
allrgia
3.
batre
beure
malvendre
perdre
prescriure
4.
a)
b)
c)
d)
Va presentar allegacions contra la resoluci perqu li ho va recomanar un collega.

Va cancellar la roda de premsa per por de caure en un error.
No sol somriure si no es troba en harmonia amb ell mateix.
Lamic que treballa a la subhasta del peix s orfe.
UNITAT 9
TEXTOS
1. F
2. V
3. F
4. F
5. V
Activitat al marge
tempestes: tempestats
reescalfat: recalfat
perill: risc
aliments: nutrients
perjudicials: danyoses
LXIC I SEMNTICA
1. a, 2. a, 3. a, 4. c, 5. c
145
146
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
e)
Nosaltres ja havem ents la lli ahir, vosaltres tamb lhaveu entesa.

El treball lhaur acabat dem, tu tamb lhaurs acabat.
Haureu danar a comprar vosaltres, no vos queda res.
Fa dos estius hi havia ms turistes que enguany.
Lany que ve hi haur ms habitants en el poble, perqu es construeix molt.
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
Enguany nosaltres hem venut (vendre) la casa de la tia.

Encara no thas pres (prendre) el desdejuni?
Jo hui no he estudiat gens en tot el dia.
No s perqu el vas votar si thavia dit (dir) abans que no guanyaria les eleccions.
Quan es va produir laccident, el conductor ja havia mort (morir).
Jo no volia saber res del partit on havia militat (militar) durant tants anys.
Quan haja/haur dormit (dormir) prou, malar del llit.
Quan el tornars a veure ja haur crescut (crixer) deu centmetres ms.
Dem tassegur que ja ho haur acabat.
Va dir que em pagaria perqu ja hauria cobrat (cobrar) abans.
Si thaguera dit la veritat no mhauries cregut (creure).
Si hagureu estudiat ms haureu aprovat (aprovar) lexamen.
No crec que lhagueres conegut (conixer) abans dara.
Comprenc que li hages comprat (comprar) un bon regal al teu germ.
Lamentava que no lhagueres triat (triar) primer a ell.
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Has de caminar de pressa, que arribars tard a la cita.

Ha de caminar de pressa, que arribar tard a la cita.
Hem de prmer les llimes fort i els traurem tot el suc.
Heu de procedir a lelecci dels representants si heu acabat els parlaments.
No has de caminar tan de pressa, que caurs un bac.
No has de batre lou, Pep, que no tinc fam.
4.
a)
b)
c)
d)
Deu ser de nit ara a Irlanda.

Deveu estudiar poc.
Deur resultar elegit en les prximes eleccions.
Degu escapar de la justcia.
5.
a)
b)
c)
d)
e)
Heu de planificar b el que voleu escriure.

En acabar la redacci heu de revisar tots els aspectes de lescrit.
Si heu seguit els consells, lescrit deu ser fcil de llegir.
Lesborrany devia ser ms espontani, per el text definitiu s millor.
El text de la notcia deu ser curt, per els fets ocorreguts no estan ben explicats.
ORTOGRAFIA
146
1.
AMB DIFTONG
obliqitat
pasqes
quatre
quota
SENSE DIFTONG
atac
cridar
evacuar
quilmetre
taca
vaques
2.
capicua: capicues
carrasca: carrasques
cua: cues
judoka: judokes
ptica: ptiques
pasqua: pasqes
3.
placa: plaques
polmica: polmiques
recerca: recerques
rosca: rosques
tctica: tctiques
tomaca: tomaques
cog
a) Podem oir els batecs del seu cor.
b) s un demagog: sap atraures la multitud per al seu profit personal.
c) Cal tenir estmac per a poder suportar aquests insults.
d) No comprenc encara per qu vinc a veuret cada dia.
pob
a) Pot anar amb el cap ben alt: no t res de qu avergonyir-se.
b) La cartera reparteix el correu com un llamp: s rapidssima.
c) Sha quedat calb, en poc temps ha perdut tot el cabell.
tod
a) Es cura en salut: encara no ha vist el perill i ja samaga.
b) Has omplit la sollicitud dinscripci als exmens?
c) No vaig arribar a temps per mala sort.
d) Est sord duna orella: no vol escoltar consells.
UNITAT 10
TEXTOS
1. c, 2. c, 3. a, 4. b, 5. a
Activitat al marge:
a)
b)
c)
d)
e)
Es posa dins d'un marc: s'emmarca:

Que servix per a representar: representatiu
Que fa poc que ha que ha ocorregut: recent
Conjunt de persones que s'han reunit deliberadament: colla
Sense pietat: despietadament
147
148
f)
Que consta d'un gran nombre de coses o de persones: nombroses
LXIC I SEMNTICA
1. c, 2. a, 3. c, 4. a, 5. c
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
Puja carrer amunt (amunt / dalt) i vors el poble des de dalt (amunt / dalt).
Parla baix (baix / avall) i ves-te'n cap avall (baix / avall) a poc a poc.
Jo em quedar ac, per tu testars all (all / ah).
Portava el regal amagat darrere (darrera / darrere).
2.
a)
b)
c)
d)
Hui acabar ms prompte (prompte / abans) que ahir.

Ja ho havia dit ella abans (antes / abans).
Ara no tinc temps, tho contar desprs (desprs / despus).
Encara ens veiem de tant en tant (de tant en tant / de quant en quant).
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Ho discutirem cordialment (cordial / cordialment) i civilitzadament.

Es porta malament (malament / mal) amb els mestres.
Aix est mal (malament / mal) expressat.
Tot li ho troben ben (b / ben) fet.
Sap cantar b (b / ben).
No parles aix (aix / aixina).
4.
a)
b)
c)
d)
e)
Sempre arribaven els tres alhora, ning no savanava.

No hi ha cap contenidor enlloc. On traurem el fem?
No canvia, pensa com abans: no sha modernitzat.
Aix va ocrrer fa temps: tu no havies nascut aleshores, per jo s.
Hi ha restaurants pertot: aquest s un poble turstic.
5.
a)
b)
c)
d)
obrir de bat a bat (ben b).

mirar de gaid o de gairell (obliquament, de costat)
omplir de gom a gom (ple completament)
caminar a recules o de recules (cap arrere)
6.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
A un ritme irregular: a trompicons

Amb un moviment rpid o violent: d'una revolada
De cua dull o amb recel: de rell
De mala gana: a contracor
De pressa i corrents: a corre-cuita
Donant tombs per terra: a rebolcons
En una quantitat suficient: a bastament
Fora dhora: a deshora
148
i)
j)
Sense tardar: de seguida

Sobtadament, dimprovs: de sobte
ORTOGRAFIA
1.
Xtiva
Xeresa
Xal
aixeta
coix
dibuix
dejuni
passejar
jove
gil
mengem
jutge
heretge
formatge
xurro
xiquet
cltxina
punxa
capritx
escabetx
assaig
bateig
Elx
2.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
boig: boja, boigs o bojos, boges

bombardeig: bombardeigs o bombardejos
empatx: empatxos
escabetx: escabetxos
estiueig: estiueigs o estiuejos
formigueig: formigueigs o formiguejos
maneig: maneigs o manejos
mareig: mareigs o marejos
passeig: passeigs o passejos
piloteig: piloteigs o pilotejos
raig: raigs o rajos
rebuig: rebuigs o rebutjos
roig: roja, roigs o rojos, roges
sondeig: sondeigs o sondejos
sorteig: sorteigs o sortejos
torneig: torneigs o tornejos
vaig: vaja, vagen
3.
Les lletres j, g. Escriviu el plural de les paraules segents.
corretja: corretges
enveja: enveges
esponja: esponges
granja: granges
llotja: llotges
mitja: mitges
4.
a)
b)
c)
d)
e)
El paisatge era tan original perqu els tarongers estaven xopats per la pluja.
Els avantatges dels judicis rpids solen exagerar-se.
Laprenentatge es consolidar si fas uns exercicis dortografia per mitj dunes bones
fitxes.
Hem organitzat un viatge en cotxe de quinze dies a la Xina.
El periodista va fer un reportatge desprs de viatjar al Jap amb un jesuta.
UNITAT 11
149
150
TEXTOS
1. F, 2. F, 3. V, 4. F, 5. V
LXIC I SEMNTICA
1. b, 2. a, 3. c, 4. b, 5. c
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
El menjar no est en bones condicions.

Faig els escrits amb ordinador.
Lalcalde s llicenciat en pedagogia.
Pensa en lexamen de matemtiques.
Quan farem una excursi viatjarem amb / en autobs.
Solem passejar amb els amics.
Solen posar alguna cosa en la beguda.
2.
a)
b)
c)
d)
e)
Ha sigut denunciat per la seua vena.

Arribaran per lautopista.
Ho far per tu, perqu testime.
La carta que ha arribat s per a tu.
Mho han comunicat per e-mail.
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Al mat vaig a lAjuntament, i a la vesprada faig classes.

Aniria a Dnia si tinguera el cotxe.
Em matricular al curs dangls al setembre.
Far les prctiques en una escola dadults.
Farem el treball en tres mesos.
Sempre el trobars al / en el bar en hores de faena.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Accediran finalment a la nostra petici

Crec que haureu de confiar ms en ella.
Em vaig oblidar de tots els problemes.
En deu haver-hi prou amb cinc euros.
Ens vam adonar de les dificultats.
Estudia en una universitat dIrlanda.
Magradaria anar a viure a la platja.
Mhe entretingut massa en la tercera qesti.
No magradaria viure en un poble.
5.
a)
b)
c)
Accediran finalment als nostres desigs.

Em vaig oblidar danar al teatre.
Ens vam adonar dels canvis.
150
d)
e)
f)
g)
h)
Magradaria anar a viure al poble.

Magradaria anar a lhotel.
Vinc del cine.
Vinc de lhospital.
Pel / Al maig ens va visitar.
6.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
Crec que l'amistat s bona.

Es conformaria que li parlares de tant en tant.
Estic d'acord de / a fer la proposta.
L'he motivat que parle valenci
No m'alegre que derroten el teu equip
Pensa de / a beneficiar-te.
Des que es va accidentar, no lhe vist.
No he sabut res della des que va dimitir.
ORTOGRAFIA
1.
[S] SORDA
[Z] SONORA
carabassa
comenar
difcil
dissabte
estaci
feli
germans
brusa
camisa
confusi
cosina
esmorzar
2.
A PRINCIPI DE
ENTRE VOCALS
DESPRS DE CONS.
A FINAL DE PARAULA
PARAULA
carabassa
dissabte
estaci
difcil
germans
comenar
feli
germans
3.
Gata: informaci, cultura i comer
Tot el que es pot imaginar en comunicaci, disseny i publicitat
Campanyes publicitries, caa i pesca, decoraci, etc.
Centre desttica Carme a la vostra disposici
Espasa i Mulet, companyia dassegurances
4.
Ja tornem a estar ac, a labast de tot el poble. Estem contents i agrats. Contents per poder
continuar oferint-los un altre mes una revista del poble i per al poble, i agrats per la
resposta de la gent que ha volgut expressar-se a travs daquesta publicaci. Cada vegada
en sn ms els que estan interessats a escriure o a enviar-nos informacions. Tamb hem de
repetir lagrament al comer de Gata ja que sense vosaltres no som res.
151
152
UNITAT 12
TEXTOS
1. c, 2. a, 3. a, 4. b, 5. c
Activitat al marge:
terme: termini
legal: lcit
falta: infracci
debades: gratut
import: cost
LXIC I SEMNTICA
1. b, 2. a, 3. c, 4. c
MORFOSINTAXI
1.
a)
b)
c)
d)
e)
No vull anar a sopar ni vull veure cap pellcula.

Magrada aquest quadre, per em pareix que s car.
Ella sha presentat en la modalitat de poesia o sha presentat en la modalitat de prosa?
Fa un sol esplndid, per bufa un vent molt gelat.
Primer llegir un conte i desprs llegir una novella.
2.
a)
b)
c)
d)
e)
Cal que anem a la manifestaci o ho deixem crrer?

No s tracta dun article dopini sin duna notcia.
No ho ha fet ni ho vol fer!
No volia anar a votar, per finalment hi va anar.
Tu dictars i Isabel ho escriur.
3.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Aquesta paraula no s un adjectiu sin un adverbi.

Haurem dentrar a lhora, si no, ens perdrem el comenament de la pellcula.
No acabar el treball a temps si no majudeu.
No en begues ms si no tagrada.
No ho ha dit Mireia sin Immaculada.
No ho sap sols ella, sin les seua amigues.
Si no ho trobes bo, no tho menges.
4.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Encara pots lliurar el treball a tems, si tafanyes.

s important que expressem les nostres opinions.
Ho haurs de fer, encara que no tagrade.
Ho sabrs quan ho preguntars.
Les dificultat shan de prendre tal com arriben.
No he vingut abans ja que (o perqu) plovia.
152
g)
Tho duc, per tal que (o perqu) ho faces saber.
5.
a)
b)
c)
d)
e)
s important que tots opinem sobre aquest tema.

No s qu dir daix que mhan contat!
Estic convenut que vindr a casa.
The comprat un llibre perqu el lliges.
No ho pot fer perqu no sap fer-ho.
6.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
Aquest s el cotxe amb qu he vingut.

El pis de qu et vaig parlar sha venut.
Ja conec els avantatges que t una democrcia.
Lalcalde, que s molt sensat, ha rectificat finalment.
La situaci a qu sha arribat s complicada.
No ha vingut, que s el que volies.
7.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
Hi ha un dilema plantejat: plantegem una altra proposta o oblidem lassumpte?

Lobra de qu parles ja sha estrenat?
Magradaria anar de viatge, per no tinc diners.
Mhan dit que tu ja ho sabies.
No s un llibre de viatges, sin una novella.
No vaig voler polemitzar perqu vaig comprendre que no tenia la ra.
Vull que ho reconeguen: ho dir i insistir tant com calga.
ORTOGRAFIA
5.
[S] SORDA
[Z] SONORA
interessant
passeig
pensar
plaa
possible
sala
posar
quinze
rosegar
zebra
zero
6.
A PRINCIPI DE
DESPRS DE CONS.
ENTRE VOCALS
PARAULA
zebra
zero
posar
rosegar
quinze
7.
Revista de desembre de 2002.
Horari dautobusos, de les onze a les setze hores
Coses de casa, els millors regals
Una gran zona doci i un museu permanent
8.
153
A FINAL DE PARAULA
154
a)
b)
c)
d)
La duresa amb qu latacava era grandssima.

Lalcaldessa va presentar un pla contra la pobresa.
La poetessa va sofrir una agressi dun desconegut.
La seua expressi era dificultosa a causa de la timidesa.
9.
a)
b)
c)
d)
Tinc un missatge al mbil en qu sem tracta amb excessiva confiana.

La pastissera francesa fa una coca dola bonssima.
Cal passaport si voleu anar de viatge durant quinze dies a Israel.
El professor li ha posat un zero al meu cos perqu no ha fet b la divisi.
154

Llibre Valencia Ges Ii, 2N PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Llibre Valencia Ges Ii, 2N PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Valencia Ges Ii, 2N PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Valenci

CICLE II, NIVELL 2

Adequat per a la preparaci de les Proves Lliures

Josep Vicent Mas Estela

Busqueu en el text les

En la matinada del diumenge 30 doctubre acab lhorari destiu en tots els

El canvi horari ha fet possible que el dia 30 doctubre tinguera 25

2. Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la

2. Qu significa l'expressi "on va la corda va el poal"?12.

6. M'han __________ que llija atentament la lletra menuda del

El mascul sol ser la forma no marcada, en contraposici al femen que t la

CANVI DE E/O PER -A:

SHI AFEGEIX -NA:

Moltes paraules que acaben en s en mascul, la doblen en femen quan es

El gnere dels substantius

Fixat que els

Hi ha alguns substantius que tenen la forma femenina fixada en -essa:

El gnere dels adjectius

hipcrita, indgena, agrcola...

4. Completeu les frases amb els femenins o els masculins de les

ORTOGRAFIA: LES LLETRES I ELS DGRAFS

Les paraules com

b. Les lletres k i w noms apareixen en certs noms procedents daltres

____ Acadmia Valenciana de la Llengua

2. Completeu les paraules segents amb les lletres corresponents:

Els dgrafs sn dos

3. Agrupeu les paraules segents segons les lletres destacades en

Expliqueu a qu vos dediqueu. Podeu inventar-vos-ho i els altres que

A Uganda sha creat lAnkole Coffee Producers Cooperative Union

El canvi de -a en -e provoca alguns canvis ortogrfics:

1. Colloqueu les paraules segents a la columna que els corresponga, i

3. Escriviu els singulars corresponents a aquests plurals:

4. Escriviu el plural de les paraules segents:

Cal remarcar que els

5. Passeu al plural les expressions segents:

Els dies de la setmana

Altres mots: el/els

El dilluns, el dimarts i el dijous __________________________________

Margarita de Bell-Puig, (1) noble mestressa, va tirar lase per la finestra

2. Subratlleu, en les formes segents del verb caure, les unions de

3. Separeu les paraules de les frases segents per sllabes i subratlleu

Els dgrafs se separen

T'oferim la possibilitat de muntar un hort. Noms et fa falta una terrassa,

Esta s una proposta per a plantar horts en els solars abandonats

2. Qu significa el verb "moldre"?

c) Eximir d'una pena.

3. En la carnisseria del barri tenen la carn de _________ i __________ de

MORFOSINTAXI: ARTICLES, DEMOSTRATIUS I

L'article *lo amb valor

Les formes de larticle singular sn el i la per al mascul i per al femen

____ dia 9 doctubre s festa a ____ Comunitat Valenciana.

Cal observar que els

Sapostrofen els articles el i la davant de paraules que comencen per vocal o

Per no es contrau la forma apostrofada (l) de larticle mascul:

3. Reescriviu les oracions substituint els substantius subratllats pels

b) Ens trobarem a la primavera (estiu)._____________________________________

d) Ho veig des de la finestra (balc)._____________________________________

4. Poseu larticle, la preposici i larticle o la contracci corresponents

3. En la carnisseria del barri tenen la carn de _ i __ de

dia 9 doctubre s festa a Comunitat Valenciana.