Curs de valenci Grau Mitj

PRONOMS FEBLES
ELS PRONOMS FEBLES
El catal t un nombre de pronoms febles superior al daltres llenges romniques i presenta unes
majors possibilitats expressives. Cal tenir en compte, amb tot, que en alguns parlars, com els
valencians, hi ha pronoms, o usos pronominals, que han caigut en dess. En les pgines que
segueixen ens ocuparem de la forma i de la funci dels pronoms febles.
Els pronoms febles, com els forts, es poden classificar a partir de distincions relacionades amb la
persona (primera, segona i tercera persona), el nombre (singular i plural) i, en alguns casos, el
gnere (mascul i femen). Tot seguit es classifiquen els diferents pronoms febles. En aquells casos
en qu el pronom presenta formes diferents, en el quadre usem la que apareix davant dun verb

singular plural
1a persona

em

ens

2a persona

et

us

mascul

el

els

femen

la

les

li

els

acusatiu
3a persona

datiu
reflexiu (i impersonal)

es

neutre

ho
en

adverbial

hi

Tipus de pronoms segons la forma

La majoria dels pronoms febles adopten formes diferents, condicionades per lanteposici o
posposici al verb, pel tipus de contacte (voclic o consonntic) que mantenen amb el verb i per la
combinaci amb altres pronoms. Tenint en compte la forma i la posici dels pronoms,
tradicionalment es parla de formes plenes, redudes, reforades i elidides. En aquells casos en qu hi
ha variaci, la forma plena es posposa al verb acabat per consonant, o per semivocal en el cas de la
persona 5 (per exemple, portar-lo, porteu-lo); la forma reduda es posposa al verb acabat per vocal
(portal ); la forma reforada santeposa al verb comenat per consonant (el porta), i la forma
elidida santeposa al verb comenat per vocal (lhe portat). Tot seguit sindiquen les formes que pot
adoptar cada pronom. Aquests, a ms, sagrupen tenint en compte aquesta variaci formal.
A

E
la

Forma plena

me

te

se

en

lo

los

nos

vos

Forma reduda

'm

't

's

'n

'l

'ls

'ns

us

F
li

les

ho

hi

Curs de valenci Grau Mitj

Forma
reforada

em

et

es

en

el

Forma elidida

t'

S'

N'

l'

els

ens
l'

Remarques sobre la forma dels pronoms:

a) En alguns contextos estereotipats, els pronoms em, et, es i en adopten les formes plenes
anteposats a un verb comenat per consonant: Tant me fa, Tant se val. Per raons fontiques,
la forma plena se s preferible a la reforada quan el verb comena per [s]: No se sent res,
La festa se celebrar el prxim divendres.
b) No s acceptable la forma mos (formada per lencreuament de nos amb me), que adopta el
pronom ens en la llengua colloquial duna part del domini lingstic: mos porta per ens
porta, enviar-mos per enviar-nos, envia-mos per envians.
c) s acceptable ls sense variaci formal del pronom vos, caracterstic de diferents parlars:
vos porta, portar-vos, escriure-vos. En els registres ms formals, per, sn preferibles les
formes amb variaci formal segons el context: us porta, portar-vos, escriure-us.
d) El pronom la es comporta com larticle definit femen i t forma plena i reduda: la plena
susa en tots els casos, excepte quan el pronom santeposa a un verb comenat per vocal (o
vocal precedida de h muda) diferent de i o u tones:
e) El pronom ho es pronuncia [u] o [ew] anteposat al verb.
Combinacions de pronoms: lordre
Els pronoms febles poden aparixer en combinacions binries i, molt ms espordicament, en
combinacions ternries. Lordre en qu apareixen els pronoms s fix i independent del fet que
santeposen o es posposen al verb. Lordre ms general s el que sesquematitza en el quadre
segent:
REFLEXIU

2a PERSONA.

1a PERSONA.

3a PERSONA.
DATIU

et

em

li

se

3a PERSONA.
ACUSATIU

ADVERBIALS
I NEUTRE

el
le

en

els
us

ens

els

hi

les
ho

Remarques sobre les combinacions pronominals:

a) En parlars diferents del valenci, el pronom li adopta la forma hi quan es combina amb un
pronom acusatiu de tercera persona. Dacord amb la posici prpia del pronom hi, en aquest
2

Curs de valenci Grau Mitj

cas, lacusatiu santeposa al datiu:

Lils donar (valenci) Els hi donar (resta de parlars)
Lil donar (valenci) Lhi donar (resta de parlars)
Totes dues combinacions sn acceptables en lmbit territorial en qu sn prpies.
b) No s recomanable la substituci dels pronoms ens i us (o vos) per se, molt habitual en la
llengua parlada amb verbs pronominals com anarsen:
Se nanem dem per Ens nanem dem, Quan se nanireu? per Quan us (vos) nanireu?
c) No s recomanable la posposici del pronom es als pronoms de primera i segona persona, ni
al pronom de datiu li, que es fa colloquialment en diferents parlars: Me se fa tard per Sem
fa tard, Te sha perdut per Se tha perdut, Li sha escapat per Se li ha escapat.
Combinaci de pronoms: la forma
En les combinacions pronominals, els pronoms tamb adopten formes diferents condicionades per
la posici respecte al verb i pels pronoms que es combinen. Per facilitar la consulta reprodum tot
seguit les diferents combinacions binries de pronoms desprs de verb acabat en consonant (1),
desprs de verb acabat en vocal (2), davant de verb comenat en consonant (3) i davant de verb
comenat en vocal (4).

Remarques sobre les combinacions pronominals:

a) En les combinacions en qu apareixen formes redudes o elidides, lapstrof es colloca tan
a la dreta com siga possible: mel compra, tel donar, se lomplia, etc.
3

Curs de valenci Grau Mitj

b) En diferents parlars, sadopta una e de suport en combinacions amb un primer pronom

acabat en s: els e la porta per els la porta. Aquestes formes sn acceptables en la llengua
parlada, per sols en registres poc formals.
c) No s acceptable la substituci de li per se en combinacions amb un pronom acusatiu de
tercera persona, que se sent sobretot entre persones que tenen el castell com a primera
llengua: Sel dna per Lil dna.
LA SINTAXI DELS PRONOMS FEBLES
Hi ha alguns aspectes de la sintaxi dels pronom febles (o relacionats amb la sintaxi dels pronoms)
en els quals conv parar esment.
Verbs pronominals
Els pronoms febles apareixen lexicalitzats en una srie de verbs, anomenats pronominals: endur-se,
anar-sen, etc.:
No shan endut res
Quan te nanirs?
Notem que no sn pronominals verbs com callar, caure, perdre, o saber :
Calla, que estic cansat de sentir-te
Has caigut?
He perdut la cartera
Sap de memria la lli
La concordana del participi
En els temps compostos, el participi concorda amb el pronom acusatiu de tercera persona (el, la, els,
les):
No me les he menjades jo, les taronges
Has vist la meua germana? No, no lhe vista
La concordana, tanmateix, sha perdut en alguns parlars i en altres es mant en femen (singular i
plural), per no en mascul plural.
Dacord amb aquesta situaci, en lactualitat es tendeix a acceptar la manca de concordana amb el
participi. En valenci, on la concordana s general en femen, s preferible mantenir-la.
s pleonstic del pronom de datiu
En la llengua colloquial, sobretot entre els parlants ms joves, es tendeix a usar pleonsticament el
4

Curs de valenci Grau Mitj

pronom de datiu amb el complement; aix s, juntament amb el sintagma preposicional complement
indirecte, que apareix en la posici postverbal habitual o anteposat al verb en forma de pronom
relatiu o interrogatiu. Es tracta dun s poc genu, que conv evitar en els registres formals:
El mestre ha regalat un llibre molt bonic a Joan (i no El mestre li ha regalat un llibre molt
bonic a Joan)
Porteu el diari al pare (i no Porteu-li el diari al pare)
Aquell s el regidor a qui vam presentar la protesta (i no ...a qui li vam presentar la protesta)
A qui ho has dit? (i no A qui li ho has dit?)
El pronom adverbial en
En valenci, el pronom en mant plena vitalitat en dos contextos diferents. Duna banda, apareix
lexicalitzat en una srie de verbs pronominals que assenyalen el desplaament dun lloc (anar-sen,
eixir-sen, pujar-sen): Ens nanirem dem de viatge, Sen van eixir de classe, Se nha pujat a casa.
Duna altra, assumeix una funci partitiva quan pronominalitza el nucli dun sintagma nominal
quantificat o sense determinant, que funciona com a complement directe o com a subjecte
gramatical dalguns verbs:
Has menjat pomes? Me nhe menjat tres de roges (en = pomes)
Has acabat ja algun exercici? Encara no nhe acabat cap (en = exercici)
Tens tabac? No, no en tinc (en = tabac)
Han arribat els teus amics? Noms nhan arribat dos (en = amics)
Notem que el pronom en pronominalitza el nucli del sintagma nominal, per no els quantificadors
ni els adjectius qualificatius, i que en aquest darrer cas, apareix la preposici partitiva de davant de
ladjectiu: Me nhe menjat tres de roges. Aquesta preposici tamb susa en aquells casos en qu el
substantiu pronominalitzat apareix dislocat a lesquerra o a la dreta de loraci:
De caf, no en vull gens
No en vull gens, de caf
El pronom en, a ms, presenta altres funcions que shan perdut o que tendeixen a perdres en la
llengua colloquial, per que conv mantenir en els registres formals. En tots els casos, es tracta de
complements introduts per la preposici de; concretament:
a) El complement de rgim verbal introdut per la preposici de:
Daquest tema, ja en parlarem dem (en = daquest tema)
Sap res de Pere? No en s res (en = de Pere)
Ten recordes o no, dall que et vaig dir ahir (en = dall que et vaig dir ahir)
b) El complement dorigen o procedncia seleccionat per verbs com venir (dalgun lloc), eixir
5

Curs de valenci Grau Mitj

(dalgun lloc), traure (alguna cosa dalgun lloc), etc.:

Han entrat tots a la consulta fa molt de temps, per encara no nha eixit ning (en = de la
consulta)
Ixen cap a Pars dem a les deu i no en tornaran fins que no acaben les vacances (en = de
Pars)
c) El complement seleccionat per adjectius amb funci datribut:
Mhe comprat un ordinador i nestic molt content (en = de lordinador)
Ests cansat del treball? Nestic fartssim (en = del treball)
El pronom adverbial hi
El pronom adverbial hi es mant en valenci en contextos en qu est plenament lexicalitzat, com
ocorre amb els verbs haver-hi, veure-shi (o veurehi), trobar-shi, etc. o en alguna frase feta:
Ahir no hi havia gens de trnsit i ara no es pot ni caminar
No shi veu (o hi veu)
No shi val
Amb aquesta roba no mhi trobe
Tant se mhi dna (em fa igual)
El pronom hi t, a ms, una srie de funcions que shan perdut en la llengua colloquial, per que
conv mantenir en els registres formals. Concretament, pronominalitza els complements segents:
a) El complement de rgim verbal introdut per preposicions diferents de de:
Ja hi jugarem, a aquest joc (hi = a aquest joc)
Heu pensat en aquest problema? La veritat s que no hi havem pensat (hi = en
aquest problema)
b) El complement locatiu o de destinaci seleccionat per verbs com ara anar (a un lloc),
passar (per un lloc), ser (en un lloc), viure (en un lloc), etc.
Es posen moltes vegades davant la porta del caf: ara hi sn (hi = davant la porta del
caf)
Ja deixen passar pel pont, per no hi passa ning (hi = pel pont)
Fa temps vivien en aquesta casa. No s si encara hi viuen (hi = en aquesta casa)
c) Els complements predicatius, els atributs de verbs diferents de ser, estar, semblar i parixer,
i els complements de manera (amb independncia de la preposici que presenten):
Digu que es tornaria roig, per no shi torn (hi = roig)
Jo em vaig quedar de pedra. Tothom shi va quedar (hi = de pedra)
Fa les coses de qualsevol manera; sempre les hi fa (hi = de qualsevol manera)
6