Professional Documents
Culture Documents
JXS Programa Electoral
JXS Programa Electoral
electoral
juntspelsi.cat
PREMBUL
EL PAS QUE VOLEM
INTRODUCCI:
#27S, JUNTS DECIDIM
EL NOSTRE FUTUR
El context dunes eleccions extraordinries
(crisi econmica, crisi poltica i institucional,
el dret a decidir).
La viabilitat econmica del nou Estat
i dun model avanat de benestar.
Els beneficis del lEstat independent.
Don venim, qu sha fet, qu volem fer:
de la transici al 27S.
BLOC 1.
EL FULL DE RUTA
CAP A LA INDEPENDNCIA
El Govern de concentraci,
la transici real i la realitzaci
de les estructures dEstat.
BLOC 2.
LES ESTRUCTURES DESTAT
2.1
2.2
2.3
2.4
BLOC 3.
CATALUNYA, NOU ESTAT DEUROPA
(El pas que volem construir)
3.1
3.2
3.3
PREMBUL
EL PAS QUE VOLEM
la formaci dual. Laltra cara de la baixa graduaci en secundria superior s laltssima taxa
dabandonament escolar prematur, que va arribar en el seu moment a triplicar la recomanaci de la
Uni Europea de no superar el 10%. Per reduir-la, no noms cal posar remei als factors que
descoratgen els estudiants a continuar els seus estudis, sin tamb als que els atrauen a acceptar
ofertes laborals que noms exigeixen la titulaci obligatria.
El sistema educatiu ha de perseguir lexcellncia i ha de prioritzar la cohesi social. Catalunya t
una llargussima tradici de renovaci pedaggica, en la lnia dels moviments europeus ms
avanats i progressistes, i ha de disposar dun sistema educatiu a lalada de la seva ambici com a
pas. Cal retornar el prestigi als professionals de lensenyament i a les institucions educatives, cal
millorar el model de selecci i formaci del professorat, cal consolidar la centralitat de leducaci en
el conjunt de la vida social i cal adoptar, amb la singularitat i laccent de les exigncies prpies, els
models ms reeixits dels pasos del nostre entorn social i cultural.
problema mentre esgota unes reserves concebudes per fer front a aquell futur, ens aboca a una
crisi financera, humana i poltica. El Govern haur de promoure un debat pblic, informat i
transparent amb lobjectiu de prendre mesures eficaces al ms aviat possible i de la manera ms
consensuada possible.
El sistema de pensions no s lnica manifestaci de la solidaritat intergeneracional. Tamb tenim el
deure de no deixar als nostres fills un deute pblic excessiu. Amb tota certesa, lEstat catal naixer
amb un deute molt gran, fruit de labsorci duna part alquota del deute del Regne dEspanya. s
imprescindible que els governs successius en procurin la reducci, objectiu que noms ser
possible en la mesura que construm una economia ms productiva i amb menys atur.
Una tercera manifestaci de solidaritat amb les generacions que ens seguiran es refereix al medi
natural i cultural, de manera que la gesti dels recursos naturals i del paisatge, com a bns comuns,
ha de garantir la preservaci tant dels uns com de laltre.
Aspirem que Catalunya arribi a tenir un sistema modlic i eficient de lluita i prevenci contra la
corrupci i el frau fiscal fins a reduir-los al nivell dels que en tenen menys.
Aspirem que Catalunya sigui un pas solidari amb els habitants de pasos menys afavorits. Sha
posat de manifest a bastament que la millor ajuda que podem prestar-los des dels pasos
desenvolupats s lobertura dels nostres mercats. En aquest sentit, Catalunya far servir la seva
veu en els organismes internacionals en favor daquesta causa. Catalunya complir amb les
recomanacions dajut directe internacional, actualment identificades amb el 0,7% del PIB, tan aviat
com les estretors immediates siguin venudes. Finalment, al marge de la baixa natalitat catalana,
que s un problema gravssim, Catalunya pot ser i ha de continuar essent un pas dacollida.
13
El Govern avaluar els resultats de tots els centres educatius en les habilitats fonamentals en
matries bsiques i promour l'excellncia i l'equitat dels resultats mitjanant la inversi
compensadora de recursos.
Lensenyament tindr com a llengua vehicular el catal. Tots els ciutadans tindran el dret de fer
servir tant el catal com el castell en les seves relacions amb lAdministraci i amb els gestors de
serveis pblics. Tots els funcionaris tindran lobligaci de conixer-les i dusar-les. El sistema
educatiu promour i garantir la competncia en una tercera llengua.
La cultura ser considerada com un b pblic com, i les institucions pbliques hauran de garantir
la conservaci, lestudi, el coneixement i la difusi del patrimoni cultural, en tots els seus mbits,
per tamb el foment de la creaci i la producci culturals a travs de poltiques efectives i
independents del poder poltic. En el mateix sentit, aquestes institucions promouran laccs igualitari
i equitatiu, en sentit social i territorial, als bns patrimonials i a les produccions culturals; en
facilitaran el coneixement i la difusi, dins de Catalunya i en lmbit internacional, i establiran
frmules homologables a les de la Uni Europea per mesurar i garantir el retorn social de la cultura.
Catalunya, amb una tradici cultural en alguns casos millenria i amb una presncia tan
significativa i tan avanada en el panorama cultural global, ha de ser capa de convertir la cultura i
les prctiques i produccions culturals en un eix singular i caracterstic de la vida pblica i en com
del pas.
Els poders pblics fomentaran poltiques digualtat i de no discriminaci per raons de gnere i
impulsaran iniciatives que permetin, en aquest sentit, una realitat ms igualitria i equitativa.
Les institucions pbliques, en compliment de limprescindible respecte a la llibertat de conscincia i
de lobligaci de protecci de les minories, respectaran la diversitat i la pluralitat de creences
religioses i el seu exercici, sense que aquest pugui justificar cap discriminaci ni desigualtat.
Un pas lliure
No hi ha poble al qual es pugui negar lexercici del seu dret a autodeterminar-se i a independitzar-se
daquelles estructures dEstat amb les quals, durant un cert temps, ms o menys llarg, ha estat
vinculat quan la voluntat majoritria de la seva societat aix ho desitgi, de manera lliure, pacfica,
democrtica i inequvoca.
Catalunya ha manifestat reiteradament que vol ser consultada sobre la seva voluntat collectiva
respecte a lactual pertinena i adscripci a lEstat espanyol, per, reiteradament, lEstat espanyol
no noms ha negat la possibilitat de realitzar aquesta consulta, sin que ha negat, tamb
reiteradament, que Catalunya pugui disposar sobiranament del seu futur.
Tanmateix, la ciutadania de Catalunya, que reconeix de manera molt majoritria que Catalunya s
una naci, no renuncia a poder expressar lliurement i pacficament la seva voluntat, tal com ho fan
els pasos democrtics. I confia, tal com s habitual entre els pasos democrtics madurs, que la
voluntat collectiva lliurement i pacficament expressada a les urnes ser respectada pel conjunt de
la ciutadania de Catalunya, per lEstat espanyol i per la comunitat internacional.
No podrem treballar per una societat prspera, equitativa, solidria i democrtica si, abans, no
podem exercir, com a pas, la llibertat de la plena sobirania. Que s, ni ms ni menys, el que ara
est en joc.
14
INTRODUCCI:
#27S, JUNTS DECIDIM
EL NOSTRE FUTUR
que s perfectament viable com a Estat i les eleccions del 27 de setembre suposen un canvi de
soca-rel del model poltic que coneixem des dels anys de la transici. Aquestes eleccions han portat
la renovaci de la poltica i han obert les portes com mai shavia fet abans a la participaci de la
societat civil en les institucions poltiques.
Les eleccions del 27-S representen lexpressi mxima de la democrcia i del dret a decidir dels
catalans. Sn linstrument del qual ens hem dotat per poder fer la consulta que lEstat espanyol ens
ha impedit per tots els mitjans. El 27 de setembre els ciutadans de Catalunya podran decidir
democrticament quin futur volen per al seu pas.
La poblaci catalana, entorn dels 7,5 milions dhabitants, se situaria com el 16 pas de la UE28.
Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), actualment els 8 pasos ms rics del mn en
termes de PIB per capita tenen menys de 8,3 milions dhabitants.
Segons el World Economic Forum, els pasos petits tenen una major competitivitat perqu les
seves economies sn ms obertes, importen i exporten ms. Amb dades de 2014, Sussa s el
pas ms competitiu del mn; Finlndia, el 4t; Holanda, el 8; i Sucia, el 10.
Segons les dades del Banc Mundial, les exportacions dels pasos petits creixen a un ritme ms
elevat que els que ho fan en els pasos grans.
16
En aquest sentit, doncs, Catalunya podria ser un pas perfectament viable, de la mateixa
manera que ho sn pasos duna dimensi similar a la de Catalunya com, per exemple,
Finlndia, Dinamarca, ustria o Sucia.
Catalunya, un pas ben situat a la Uni Europea i al mn
La majoria dels indicadors econmics demostren la capacitat de Catalunya per situar-se a
lavantguarda del progrs econmic, no noms a escala europea, sin tamb mundial, i per aix
podem afirmar que, a hores dara, Catalunya ja t plena capacitat per sortir-sen per ella sola.
-
Un pas competitiu a escala mundial. Segons lIMD World Competitiveness Center de Sussa,
leconomia catalana es troba en la 38a posici de les 61 economies ms avanades del mn.
Un dels aspectes ms valorats per aquest institut s la productivitat global de leconomia
catalana, especialment la productivitat laboral, aix com el favorable entorn empresarial.
La capital de Catalunya es trobava entre les vint primeres ciutats en competitivitat global lany
2013, segons el prestigis informe Mori Global Power City Index.
Catalunya seria dins de la UE-28 un Estat relativament ric, ja que se situaria per damunt de la
mitjana pel que fa al PIB per capita. Amb un PIB per capita similar al de Catalunya hi trobarem
Frana i el Regne Unit. El PIB de Catalunya lany 2014 s un 15,3% superior a la mitjana de la
UE-28, mesurat en paritat de poder de compra.
Catalunya t un PIB que presenta l1,5% del PIB de la UE-28 i se situa a la 12a posici. El PIB
de Catalunya ha representat el 20% del PIB d'Espanya de mitjana en l'ltima dcada.
Catalunya, contribudora fiscal neta de la UE: El saldo fiscal mitj anual de Catalunya amb la UE
en el perode 2007-2013 va ser del 0,72% del PIB, xifra que equival a aproximadament 1.400
M. Des de lingrs a la UE lany 1986, Catalunya ha estat contribudora fiscal neta a la UE.
Catalunya, sense renunciar-hi, s cada vegada menys dependent del mercat espanyol. Des del
2008 les exportacions catalanes a la resta del mn superen les dirigides a la resta dEspanya.
El 2014 la resta del mn ja va absorbir el 61,1% de les exportacions catalanes, i Espanya, el
39,9%.
Una economia oberta al mn. Lobertura comercial de Catalunya s similar a la de pasos com
Dinamarca, ustria i Finlndia. Catalunya ocupa la 10a posici a la UE en exportacions
respecte del PIB i s la 7a en exportacions per capita.
Catalunya exporta el 25% de tot lEstat i concentra el 32,5% de les empreses exportadores
espanyoles i el 35,7% de les empreses espanyoles que exporten regularment.
Catalunya, una de les regions preferides a Europa per als projectes dinversi estrangera.
Catalunya va ser el 2013 la primera regi de tota lEuropa continental en volum dinversions
estrangeres i de llocs de treball associat i la quarta en nombre de projectes. El 2014 va liderar la
creaci de llocs de treball per projectes dinversi estrangera.
Barcelona, la capital de Catalunya, se situa en la primera posici entre les ciutats del sud
dEuropa, tant en la categoria general com en promoci dinversi estrangera, i el 2013 es va
17
situar en el top 10 en recepci de projectes dinversi estrangera entre les principals rees
urbanes del mn.
-
El Port de Barcelona, dedicat a la promoci econmica. Les exportacions del Port de Barcelona
han superat en un 72% la xifra del 2008 abans de la crisi durant el primer semestre del
2015. A ms, el port s el primer port dEuropa en creuers i lder al mn, noms superat pels
ports de Florida.
Catalunya, potncia turstica mundial. Durant lany 2014 Catalunya va rebre ms de 16,8 milions
de turistes estrangers. Catalunya es situa aix entre les vint primeres regions que ms turistes
estrangers han rebut del rnquing mundial de lOrganitzaci Mundial del Turisme, quedant per
davant de grans pasos com lndia, el Brasil o Austrlia.
La composici sectorial del valor afegit brut a Catalunya coincideix amb el deconomies
desenvolupades amb una major proporci del sector serveis. Per a les empreses entrants, la
diversificaci de leconomia catalana representa un pol d'indstries d'alt valor afegit i una
ubicaci perfecta per als serveis, per la qual cosa s fcil trobar provedors per a qualsevol rea
especfica de negoci i mercats per als seus productes.
Clster del sud dEuropa en diversos mbits. Som, en el sud dEuropa, el primer clster en els
mbits logstic, qumic i agroalimentari i en el de la salut, i segons lObservatori de Clsters de la
Comissi Europea Catalunya ocupa posicions destacadssimes en les indstries culturals i
creatives.
Excellncia universitria. Quatre universitats catalanes estan situades entre les cent primeres
del mn de menys de cinquanta anys.
Excellncia en recerca. Amb un 1,5% de la poblaci europea, Catalunya ha captat el 3,8% dels
ajuts del Consell Europeu de Recerca (2007-2014). Del total dajuts ERC captats per lEstat, un
52% shan quedat a Catalunya.
Un sistema de salut de referncia. Dos programes de referncia en el marc de la salut han rebut
el reconeixement de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS): el Pla Interdepartamental de
Salut Pblica (PINSAP) i el Pla Interdepartamental dAtenci i Interacci Social i Sanitria
(PIAISS).
18
Catalunya s el tercer pas europeu amb major esperana de vida. Els catalans viuen 83,2 anys
de mitjana, noms per darrere dIslndia i de Sussa. El 2014 es va assolir el rcord de
transplantaments (918), una de les taxes ms altres del mn i superior a la de lEstat espanyol i
dels EUA, i t la mortalitat per infart ms baixa dEuropa.
Aquest dficit fiscal significa una prdua mitjana del 8% del nostre PIB cada any, fet que influeix
negativament de forma considerable sobre la nostra economia i sobre les poltiques de
benestar.
19
Des de 1986 Catalunya ha aportat de mitjana un 19,5% dels recursos totals de lEstat, per
noms ha rebut el 14% de la despesa.
Els ingressos addicionals que tindria la Generalitat selevarien a 45.317 M, corresponents als
ingressos fiscals que ara soriginen a Catalunya i van a parar a les arques estatals, menys les
transferncies que rep del sector pblic central.
Les noves despeses que Catalunya hauria dassumir, si fos un Estat, serien de 39.507 M,
generades per lassumpci de noves competncies, la creaci destructures dEstat ara
inexistents, el pagament dinteressos sobre el deute o el refor de les estructures
administratives actuals.
En aquest punt, el guany fiscal net i directe per a les arques de la Generalitat seria de 5.810 M
anuals.
Caldria afegir el fet de deixar de participar en lamortitzaci del deute que suposa el dficit
pressupostari de lEstat espanyol, estimat en 7.184 M. Sumats aquests dos conceptes, el
guany fiscal per a Catalunya selevaria a 12.994 M (6,67% del PIB).
Cal restar-hi la contribuci que hauria de fer Catalunya a les organitzacions internacionals de
les quals forms part (FMI, UE...). La ms rellevant en termes quantitatius s la de la UE, que
seleva a uns 1.400 M.
Per tant, sestima que el guany fiscal per a Catalunya seria d11.591 M, un 5,95% del PIB.
Un pas s capa de mantenir les prestacions als seus jubilats i pensionistes si disposa dun
nombre suficient de contribucions dels treballadors ocupats. La salut del mercat laboral
determina, doncs, la capacitat de generar recursos per pagar les despeses de la Seguretat
Social.
20
Des dels anys vuitanta Catalunya sempre ha tingut una taxa datur inferior a la mitjana
dEspanya: ms gent ocupada i amb millors salaris. Aquests factors ens indiquen que una
Seguretat Social catalana seria del tot viable i perfectament capa de garantir les prestacions
als seus ciutadans i en millors condicions.
Si analitzem i comparem les dades de la Seguretat Social de lEstat espanyol i de Catalunya els
darrers anys, podem constatar que el saldo catal de la Seguretat Social ha estat
majoritriament positiu. Catalunya ha estat contribudora neta a la Seguretat Social la majoria
danys, ja que les aportacions catalanes al sistema han estat superiors a les prestacions
rebudes al territori. En canvi, al conjunt de lEstat la situaci s molt diferent: les prestacions han
superat les contribucions aportades durant la majoria danys.
El fet que Catalunya hagi estat contribudora neta al sistema de la Seguretat Social de la resta
de lEstat significa que els treballadors i les treballadores catalanes, a travs de les seves
cotitzacions, ajuden a finanar les pensions dels jubilats i jubilades de la resta de lEstat i no a la
inversa.
21
Com ja hem indicat anteriorment, el guany fiscal per a Catalunya seria duns 11.600M.
Lexercici de pensar qu podria fer Catalunya fent s dels recursos que genera s ms que
engrescador.
Uns exemples ben clars: el cost de construir un hospital equival a 45 M diaris, que paguem els
catalans a lEstat espanyol i que no tornen. De centres datenci primria, amb un cost
aproximat de 3 M, en podrem construir 15 al dia i de centres educatius en podrem construir
11 diriament.
!
Catalunya no hauria dhaver fet les retallades pressupostries dels darrers anys.
En els darrers anys, el Govern catal ha hagut de prendre mesures de consolidaci fiscal per tal
de reequilibrar les seves finances. Malgrat que en cap cas no shan deixat de garantir els
recursos bsics, s ben cert que ha calgut fer ajustaments pressupostaris les anomenades
retallades importants.
Amb el que suposa el dficit fiscal dun sol any, la Generalitat no hauria hagut de fer cap
retallada, ja que la xifra de dficit fiscal anual dels darrers anys s superior a la xifra de les
retallades fetes durant tots aquests anys.
Aix mateix, l'existncia d'economia submergida, devasi i de frau fiscal genera una minva a les
finances pbliques considerable, i permetria disposar com a mnim d'un 20% ms de recursos
fiscals per finanar les poltiques pbliques.
El fet de poder disposar dels recursos econmics que genera la societat catalana permetria
enfortir i recuperar el benestar perdut o erosionat, amb lobjectiu de millorar lequitat i la cohesi
social en una nova realitat poltica, social i econmica.
! Catalunya disposaria de capacitat normativa prpia per adaptar-se a les necessitats del pas.
Pel fet de convertir-se en Estat independent, Catalunya tindria la possibilitat de dissenyar
poltiques que afavorissin de forma inequvoca el seu territori i la seva gent i que hi tinguessin
molta ms incidncia, cosa que fins ara no ha passat perqu bona part de les poltiques que
afecten leconomia i la societat catalana shan decidit des del Govern espanyol,
independentment del color poltic, sense tenir en compte els interessos de Catalunya.
Si a aquesta major capacitat de legislar hi afegssim els majors recursos disponibles, es podrien
assignar millors i majors pressupostos ajustats a les necessitats econmiques i socials del pas.
Per exemple, pel que fa a laccs a lhabitatge, Catalunya podr regular les poltiques que hi
estan relacionades (hipoteques, daci en pagament, sl, fiscalitat, seguretat dels edificis,
eficincia energtica, etc.), dacord amb la realitat prpia de Catalunya i no seguint la realitat del
conjunt de lEstat, com passa actualment. Unes lleis pensades a Catalunya i per a Catalunya
seran leina per facilitar a les famlies laccs a lhabitatge.
!
23
Les empreses decideixen si volen installar-se o continuar en un pas o territori en funci de les
expectatives de rendibilitat futura. Si les empreses multinacionals no han marxat dels pasos
europeus que al llarg dels darrers vint anys shan independitzat a Europa, tampoc no ho faran
en el cas de Catalunya.
Catalunya podria ser un dels Estats de la UE amb uns preus de l'energia elctrica ms reduts.
Catalunya s autosuficient en generaci denergia elctrica. En una Catalunya independent
lenergia no noms podria ser ms barata, sin que sen podria exportar, fet que comportaria un
ingrs addicional per fer poltiques socials.
-
La diferncia de costos per kWh en barres de central entre el sistema elctric espanyol i el
sistema elctric catal s un 22,4% inferior a Catalunya respecte al dEspanya.
A Catalunya li costa un mnim duns 934 milions d'euros lany romandre connectada al
sistema elctric espanyol.
24
El sistema elctric catal pot subministrar l'energia a uns preus un 30% inferiors als del
sistema elctric espanyol.
El comportament deslleial del Govern espanyol amb el sistema de bestretes i liquidaci, que
provoca una gran inseguretat jurdica i indefensi. Evidentment, aquest fet ha provocat que
les empreses de qualificaci ens hagin atorgat rtings per sota dels que obtenen les
comunitats forals.
La culpabilitzaci a les comunitats autnomes del desviament dels objectius de dficit, quan
el principal responsable s el Govern espanyol mateix per traslladar la major part de la
consolidaci fiscal a les comunitats autnomes, aix com la imatge de poc control sobre
aquestes.
Catalunya continuaria sent solidria i alhora podria destinar ms recursos a les poltiques
prpies.
Catalunya, com a Estat membre de la UE i fruit del nostre grau de desenvolupament, seria, com
fins ara, aportadora neta a les arques comunitries, cosa que significa que a travs de les
poltiques comunitries farem la nostra aportaci al finanament del desenvolupament de les
regions menys afavorides dEuropa.
Si dediqussim 3 o 4 punts del nostre dficit fiscal a finanar la solidaritat i a pagar lestructura
dEstat, podrem alliberar-nos de 6 a 7 punts per fer poltiques pbliques que potenciessin la
nostra economia i reforcessin el nostre Estat del benestar.
25
grans reptes plantejats durant tots aquests anys i actuant amb responsabilitat i sentit dEstat en els
moments decisius.
Comenant per la transici democrtica i seguint, per exemple, amb lacord de la Constituci
Espanyola de 1978, la incorporaci dEspanya a la Uni Europea i a leuro, lestabilitat del seus
governs (tant del PSOE com del PP) o la solidaritat entre territoris, Catalunya ha jugat sempre a
favor de la construcci duna Espanya democrtica, europea i moderna.
Aquesta actitud collaboradora i constructiva es fonamentava en lesperana que lEspanya
moderna seria comprensiva, tolerant i respectuosa amb la personalitat prpia de Catalunya, i que la
Constituci faria possible un encaix que permets a Catalunya el desenvolupament de la seva
identitat, del seu autogovern i del seu projecte de progrs i benestar.
Desprs de trenta anys, s innegable que lautogovern de Catalunya ha crescut i sha consolidat,
per tamb s indiscutible que des del 2010 sha posat de manifest una clara voluntat d'involuci
per part de lEstat daturar el progrs de lautogovern de Catalunya i la nostra projecci com a naci.
El Govern amb majoria absoluta del PP entre els anys 2000 i 2004 ja va donar smptomes clars que
Espanya ni volia ni acceptava que Catalunya pogus seguir un cam diferenciat del de la resta de
lEstat. Aquesta tendncia es va accentuar en el procs de lEstatut del 2006, que va nixer amb la
voluntat de renovar la relaci entre Catalunya i Espanya, per que aviat va ser atacat i retallat pels
dos grans partits estatals.
Tot i que el nou Estatut va ser aprovat en referndum a Catalunya amb el suport del 74% dels
votants i tamb per les Corts Espanyoles, va entrar en vigor ms mort que viu quan, sobre la base
dels recursos interposats pel Partit Popular i pel Defensor del Pueblo, lany 2010 el Tribunal
Constitucional va emetre una sentncia que liquidava les parts essencials de lEstatut. Ms enll de
suprimir elements cabdals de lautogovern que quedaven recollits a lEstatut, la sentncia
incorporava un component dhumiliaci.
La reacci del poble de Catalunya a la sentncia del Tribunal Constitucional no es va fer esperar i el
10 de juliol de 2010 els ciutadans de Catalunya van omplir massivament els carrers de Barcelona
manifestant-se pacficament sota el lema Som una Naci. Nosaltres decidim.
Tanmateix, el fenomen de les consultes populars va iniciar el 13 de setembre de 2009, amb la
consulta d'Arenys de Munt, la reivindicaci popular entorn del dret a decidir. El fenomen va crixer i
es van celebrar quatre onades de consultes en ms de 500 municipis del pas, la darrera de les
quals va ser la de Barcelona, el 10 d'abril de 2011.
La sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut posa punt final al pacte constitucional de
1978 i al perode dentesa constructiva i de collaboraci lleial entre Catalunya i lEstat espanyol, i
suposa linici duna nova etapa en la histria poltica de Catalunya: la transici nacional, basada en
el dret a decidir del poble de Catalunya.
constitucional i lestatutria estan exhaurides i que Espanya no t cap voluntat devolucionar cap a
un estat plurinacional. Espanya no vol ser canviada, vol continuar sent una nica naci amb un nic
estat on no hi ha cabuda per al projecte nacional de Catalunya. Daltra banda, la sentncia suposa
tamb linici dun nou cam, linici de la transici nacional, basada en el dret dels ciutadans de
Catalunya a decidir democrticament el seu futur com a poble.
Lxit de les consultes populars des de 2009 i la gran mobilitzaci del 10-J avalen el comenament
daquest nou cam iniciat per la societat civil, i demostren que, de la mateixa manera que Espanya
no vol ser canviada, Catalunya tampoc no vol ser absorbida ni homogenetzada; Catalunya vol
continuar creixent com a naci per garantir-nos aix un futur de progrs i benestar.
Aix mateix, el mar de 2011 es constitueix l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i el setembre de
del mateix any, l'Associaci de Municipis per la Independncia. Dues entitats que, conjuntament
amb mnium Cultural, amb ms de cinquanta anys dhistria, lideraran el clam civil per la llibertat i
la capacitat de decidir el nostre futur.
s en aquest context que sinicia des de baix el procs de transici nacional, un procs de base
plenament democrtica i pacfica i que ha de descansar sobre grans majories socials que li donin la
fora i la legitimitat necessries. En aquest sentit, una de les qestions que ms consens genera en
la societat catalana s la demanda dun model de finanament propi per a Catalunya que posi punt
final a linsostenible nivell de dficit fiscal que sarrossega des de fa ms de trenta anys i que
suposa un veritable ofec des del punt de vista econmic i social. El concert econmic esdev, per
tant, la primera estaci en el procs de transici nacional.
El mes de juliol de lany 2012 el Parlament de Catalunya aprova per mplia majoria la proposta de
pacte fiscal en la lnia del concert econmic i avala linici duna negociaci bilateral entre els governs
catal i espanyol sobre aquesta qesti. El 20 de setembre els presidents Artur Mas i Mariano
Rajoy es reuneixen per negociar la proposta i el president espanyol rebutja qualsevol negociaci al
pacte fiscal i tanca la porta a dotar Catalunya dun model de finanament propi.
Nou dies abans daquesta reuni, la Diada de lOnze de Setembre, un mili i mig de persones
surten novament als carrers de Barcelona en la manifestaci ms nombrosa de la histria de
Catalunya darrere el lema Catalunya, nou Estat dEuropa.
Trencada la via constitucional i estatutria i tancada la porta al pacte fiscal, que compta amb un
suport parlamentari amplssim, es convoquen unes noves eleccions per traslladar a les urnes la veu
expressada als carrers i perqu siguin els ciutadans de Catalunya els qui, a travs del seu vot,
avalin fer un pas endavant en el procs de transici nacional.
Aquest pas endavant consisteix a exercir plenament el dret a decidir a travs de la convocatria
duna consulta on els catalans i catalanes puguin decidir democrticament el seu futur com a naci.
Les formacions que porten en el seu programa electoral la convocatria duna consulta sobre el
futur poltic de Catalunya representen una majoria molt qualificada del nou Parlament, posant aix
de manifest que la centralitat del pas se situa al voltant del dret a decidir.
Durant els mesos segents, tant el Parlament com el Govern van avanant donant compliment al
mandat democrtic sorgit de les eleccions: el 13 de mar el Parlament aprova per una majoria
encara ms mplia instar el Govern a iniciar el dileg amb el Govern espanyol per fer possible la
celebraci duna consulta sobre el futur poltic de Catalunya.
Dacord amb lencrrec del Parlament, el 26 de juliol el president de la Generalitat adrea una carta
al president del Govern espanyol en qu li expressa solemnement la voluntat duna mplia majoria
del poble de Catalunya de poder decidir el seu futur en una consulta i lemplaa a obrir una
negociaci per tal que aquesta consulta es pugui fer de manera acordada. El 14 de setembre el
president Rajoy respon la carta condicionant el dileg al respecte al marc jurdic, i a la prctica
tanca qualsevol via de dileg.
Desprs de nombroses votacions al Congrs perqu l'Estat autoritzi la celebraci d'un referndum o
traspassi la facultat de fer-ne la convocatria, i seguint fil per randa el que estableix la Constituci
en matria de referndums, el 8 dabril de 2014 una delegaci del Parlament de Catalunya
compareix davant del Congrs dels Diputats per oferir la convocatria dun referndum acordat. La
proposta s rebutjada de forma contundent amb el vot contrari de 299 diputats. Es tanca, de nou,
una via de negociaci.
El 19 de setembre el Parlament de Catalunya aprova la llei de consultes populars no referendries i
participaci ciutadana i, basant-shi, el 27 de setembre es convoca la consulta per al dia 9 de
novembre de 2014 dacord amb la pregunta acordada per sis forces poltiques: CDC, ERC, UDC,
CUP, ICV i EUiA.
La resposta del Govern espanyol no es fa esperar i presenta un recurs al Tribunal Constitucional,
que el dia 29 de setembre resol suspenent cautelarment tant la llei de consultes aprovada pel
Parlament com el decret de convocatria de la consulta del 9-N.
Davant les suspensions, sorganitza un procs participatiu per al 9-N, que, grcies a la feina i el
comproms de milers de voluntaris i amb l'ajuda de la societat civil, esdev un xit rotund i una
jornada memorable per a la histria democrtica de Catalunya, amb la participaci de ms de 2,3
milions de persones. En aquesta ocasi, la resposta de lEstat arriba en forma de querella criminal
contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera dEnsenyament.
28
29
BLOC 1.
EL FULL DE RUTA
CAP A LA
INDEPENDNCIA
Si la ciutadania de Catalunya escull, a travs de les eleccions del 27S, una majoria de diputats a
favor de la independncia, siniciar un procs cap a la creaci dun Estat independent. Votar la
candidatura de Junts pel S significa atorgar el mandat democrtic per fer efectiu el full de ruta que
exposem tot seguit.
El procs cap a la creaci d'aquest Estat independent s'ha definit i consensuat a partir dels principis
de sobirania, legitimitat democrtica i participaci, seguint les recomanacions d'experts en l'mbit
del dret constitucional, el dret internacional, la cincia poltica i la Realpolitik internacional.
La pulcritud democrtica s present des de l'obtenci del mandat democrtic a favor de la
independncia en les eleccions d'aquest 27S, fins la ratificaci de la constituci del nou Estat
mitjanant un referndum final, passant pel procs d'elaboraci de la nova constituci, elaborat de
forma democrtica.
Daltra banda, el rigor i la voluntat d'aportar seguretat jurdica s un element fort del procs per
evitar que en cap moment no es produeixi cap buit legal o de poder, sin que hi hagi una continutat
institucional, jurdica, poltica i legal que permeti gestionar amb absoluta normalitat la proclamaci
de la independncia.
El procs cap a la creaci d'un Estat independent consta d'un procs constituent en dues fases:
Una primera fase que comena desprs del 27S amb una declaraci d'inici del procs
dindependncia, amb la creaci de les estructures d'Estat necessries des d'un govern de
concentraci i linici del procs constituent de base social i popular. Posteriorment es
procedir a la proclamaci de la independncia, que suposar la desconnexi respecte de
lordenament jurdic espanyol vigent, i a laprovaci de la llei de transitorietat jurdica i de la
llei del procs constituent.
El procs ser reforat polticament per un govern de concentraci tan ampli com sigui possible, el
qual haur de gestionar l'agenda de negociaci espanyola, aix com l'agenda internacional per al
reconeixement del mandat a favor de la independncia.
30
31
Posteriorment, siniciar la segona fase del procs delaboraci de la Constituci del nou Estat
independent amb la convocatria dunes eleccions constituents en un perode mxim de divuit
mesos des de la celebraci de les eleccions plebiscitries del 27 de setembre.
estructures per a la governana i reforament de l'administraci. Cal dir que es tracta d'un conjunt
de lleis, organismes i eines que s'inspira en els treballs recollits en el Llibre Blanc de la Transici
Nacional.
La candidatura Junts pel S t la voluntat d'exercir la sobirania real per tots els camins possibles; en
primer terme, en un seguit d'mbits socials en qu una srie de disposicions i decrets aprovats pel
Parlament i pel Govern de Catalunya han estat recorreguts, suspesos o anullats pel Govern i les
institucions de lEstat:
- Decret de pobresa energtica
- Daci en pagament i llei de segones oportunitats
- Llei d'horaris comercials
- Prohibici d'extracci d'hidrocarburs per fractura hidrulica
- Impost sobre dipsits bancaris
- Impost sobre energia nuclear i emissions contaminants de la indstria
Finalment, el Govern tamb haur de gestionar l'agenda de la pertinent negociaci i interlocuci
amb l'Estat espanyol derivada del procs, aix com l'agenda de la necessria acci exterior de
preparaci dels reconeixements internacionals del nou Estat i d'interlocuci amb la UE.
33
Social, fons de compensaci, etc.) i els passius (deutes de Catalunya avalats per Espanya i
deutes dEspanya que podrien correspondre a Catalunya), entre daltres.
34
BLOC 2.
LES ESTRUCTURES
DESTAT
L'Agncia Catalana de la Seguretat social: les pensions i la protecci social del nou
pas.
Catalunya t recursos suficients per garantir les pensions i la protecci social dun nou Estat: el
saldo de la Seguretat Social a Catalunya ha estat generalment millor que a la resta de lEstat
espanyol. Quan hi ha hagut supervit des del 1997 fins al 2008, el supervit a Catalunya
sempre ha estat ms important que a Espanya. Daltra banda, quan hi ha hagut dficit, el dficit
catal sempre ha estat inferior a lespanyol.
La percepci de pensions i altres prestacions de la Seguretat Social es basar en els principis
segents:
Els ciutadans de Catalunya han de tenir garantida la percepci de les pensions i altres
prestacions de la Seguretat Social que tinguin reconegudes en les mateixes condicions que
fins ara. Aix mateix, han de tenir la certesa que en el futur podran accedir a prestacions de
la Seguretat Social de la mateixa qualitat, com a mnim, que les prestacions de les quals
fins ara podien legtimament confiar a gaudir.
Els ciutadans daltres nacionalitats que hagin treballat algun temps a Catalunya o que
vulguin fer-ho en el futur han de confiar que seran tractats igual que ara en relaci amb els
seus possibles drets en matria de Seguretat Social, i que en tot cas es respectar
escrupolosament la normativa de coordinaci europea i internacional.
Disposar dun model propi de serveis socials i atenci a les persones dins del sistema de
seguretat social catalana permetr definir poltiques pbliques per protegir i preservar lEstat
35
del benestar a Catalunya, tot garantint, duna banda, la qualitat de vida de les persones,
prioritzant els collectius ms vulnerables i donant resposta a les necessitats i reptes socials
actuals, i daltra banda, planificant la resposta a les noves problemtiques que puguin sorgir
en el futur.
Assumirem les prestacions de protecci social prpies, les transferides i les gestionades per
lEstat espanyol, i assegurarem les pensions i altres prestacions de llarga durada, les de
curta durada i les poltiques passives docupaci.
Impulsarem les estructures organitzatives i els processos per gestionar de forma integral les
pensions i totes les prestacions socials, sota lptica de leficincia: una mateixa
administraci programa, dicta la normativa, inspecciona, realitza el pagament i representa i
defensa davant els tribunals.
Crearem lAgncia Catalana de Protecci Social, que esdevindr la pea bsica al voltant
de la qual sarticularan les poltiques de protecci social de lEstat catal.
El Consell de Relacions Laborals, el qual, tot i les mancances competencials actuals, actua
com a taula de trobada i concertaci entre agents socials. Podria ser l'eina de dileg social
del canvi cap a un nou model productiu d'empreses de qualitat i treball digne.
El Consell de Treball Econmic i Social, com a rgan consultiu i prepositiu vers els canvis
normatius, fecund en relaci amb consensos i espai de trobada dels agents socials.
L'eventual coordinaci, ampliaci i potenciaci institucional dels elements anteriors, junt amb el
consens necessari per abordar la creaci del nou marc jurdic laboral que pugui adaptar i/o
desenvolupar la legislaci laboral, assenyala la tasca de completesa bsica del nou marc de
relacions laborals, capa d'assumir les funcions de la negociaci collectiva i la concertaci de
poltiques entre els agents socials.
36
37
Designarem els laboratoris que han dactuar com a Centre Catal dEpidemiologia i com a
Centre Catal dEpidemiologia, mentre simplanta el model definitiu de suport als serveis de
vigilncia i resposta a emergncies de salut pblica de les regions sanitries, a la
prevenci, diagnstic i tractament de malalties infeccioses, i al diagnstic dinfeccions
humanes emergents o inusuals.
Gestionarem de forma integrada tot el sistema de beques i ajuts als estudiants matriculats
en el sistema universitari catal, fent del nou sistema de beques un dels ms eficients
dEuropa.
Incrementarem la dotaci actual de beques i ajuts per situar-la a un nivell destacat de la
llista de pasos de lOCDE en relaci amb el PIB.
Aplicarem mesures encaminades a incrementar les aportacions i assegurar el sistema de
beques a lestudi universitari i la seva implementaci.
Ampliarem les funcions i recursos de lAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de
Catalunya (AQU), que sencarregar de les homologacions i convalidacions dels ttols
acadmics i professionals, en collaboraci amb el conjunt del sistema universitari catal.
Impulsarem les accions necessries per a lestabliment dels ttols universitaris, lexpedici
dels ttols universitaris oficials i lhomologaci dels ttols estrangers.
38
Definirem els criteris de concessi de beques per cursar ensenyaments per obtenir un ttol o
un certificat oficial, sobre la base de les circumstncies socioeconmiques de lestudiant i, si
escau, del seu aprofitament acadmic.
Establirem les bases que permetin situar el model catal densenyament entre els ms
avanats del mn, mitjanant la creaci del Consell dEnsenyament, lAgncia Catalana
dAssegurament de la Qualitat del Sistema Educatiu i lAgncia Catalana de Formaci
Professional.
Reforarem lAgncia de Migracions de Catalunya per tal que esdevingui un nic organisme
coordinador de les poltiques migratries, amb la participaci de totes les unitats governamentals
que participen directament o indirectament en el fenomen migratori.
Els instruments de poltica dintegraci social dimmigrants desenvolupats per Catalunya des de
lany 1993 shan demostrat com a eines eficients per garantir la convivncia amb els nouvinguts.
Per aquest motiu, lassumpci de les plenes competncies en les poltiques dmbit migratori
permetria:
Disposar dels mecanismes necessaris per al desplegament de la gesti i control dels fluxos
migratoris, lentrada i residncia, les autoritzacions de treball, la determinaci del contingent
de treballadors estrangers, la contractaci en origen i la nacionalitat.
ciutadans i empreses. Tant s aix que, amb la desaparici del dficit fiscal (equivalent a tota la
despesa actual en salut, ensenyament i benestar social), si Catalunya assums totes les depeses de
les competncies estatals, encara disposaria de suficients recursos addicionals per aplicar a noves
poltiques.
Per corroborar-ho a ulls internacionals, elaborarem un informe que prevegi diversos escenaris a curt
i mitj termini i validi la sostenibilitat econmica i financera de la Generalitat de Catalunya sota la
hiptesi de plena sobirania.
Davant daquesta realitat, avanarem en la materialitzaci de totes les estructures econmiques que
permetin traslladar a tota la ciutadania els beneficis duna economia prspera, dinmica i avanada.
La Hisenda Pblica
Implantarem totes les mesures necessries per fer realitat la Hisenda Pblica prpia del segle XXI,
que superi el model de control i persecuci tradicional per passar a un model basat en la cooperaci
i la confiana entre contribuent i Administraci.
Les tendncies internacionals ms avanades i les recomanacions de lOCDE i la Comissi
Europea estableixen que el model de gesti tributria de compliment cooperatiu es basa en
lestabliment dinstruments i procediments de interlocuci efectiva entre el sector pblic i el sector
privat, la determinaci de criteris comuns dinterpretaci de la normativa tributria i la reducci de la
conflictivitat en les relacions entre Administraci tributria i contribuent.
Per aquest motiu, la nova hisenda catalana no ha de ser una reproducci de la hisenda espanyola,
sin que ha de recollir els principals avenos en gesti tributria consolidats en els darrers anys en
els pasos ms avanats del mn. En definitiva, volem crear lAdministraci tributria del segle XXI:
eficient, transparent, cooperant amb el contribuent i amb vocaci de servei pblic.
Crearem una Policia Fiscal, especialitzada en la investigaci del frau fiscal de major
transcendncia, i que collaborar amb les autoritats judicials i el Ministeri Fiscal en la
persecuci de la delinqncia econmica.
Impulsarem la duana de Catalunya, basada en un sistema de finestreta nica que millori els
controls duaners, la cooperaci entre duanes i les autoritats fiscals, policials, i dinspecci
fronterera, amb un s intensiu de les noves tecnologies i lelaboraci dauditories conjuntes.
Crearem, mitjanant una llei, el Banc de Catalunya, amb les funcions de banc central, que
actuar com a part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), sotms a les
disposicions del Tractat de la Uni Europea, el Tractat de Funcionament de la Uni Europea
i els Estatuts del SEBC.
41
Unificarem la gesti de tota la xarxa ferroviria de Catalunya, que ser assumida per lens
pblic Infraestructures Ferroviries de Catalunya. IFERCAT assumir la titularitat de la
infraestructura, la seguretat ferroviria i les funcions de regulaci del trnsit ferroviari,
dassignaci de solcs, i de control i supervisi.
Presentarem a lEstat espanyol una proposta dacord per mantenir la continutat dels
serveis interestatals.
Participarem en els rgans europeus per al desenvolupament del Corredor del Mediterrani,
des duna visi global i europeista, en benefici de les economies de tot lArc Mediterrani.
Assumirem la xarxa viria gestionada per lEstat espanyol i que presenta una gran varietat de
tipologies i formes de gesti amb o sense peatge, concessionades o de gesti directa, amb
contractes de conservaci anuals o plurianuals. Per aix:
Elaborarem una proposta per fer efectiva lassumpci dels 1.339 quilmetres de xarxa de
gesti directa no concessionada.
Impulsarem un pla de xoc per palliar la situaci de dficit dinversi de lEstat espanyol, per
mantenir-la en uns estndards mnims de servei i seguretat. Sn inversions llargament
reclamades per les institucions i la ciutadania i que presenten una congesti o sinistralitat
elevada: N-II a Girona, N-340 a Vallirana i N-340 a Altafulla, entre daltres.
El model aeroportuari espanyol s un model altament centralitzat, com pocs a Europa, i amb una
gesti sotmesa sovint a criteris poltics que no tenen en compte criteris de rendibilitat
socioeconmica. Davant daquest fet llargament reivindicat:
Establirem un model de gesti individualitzada dels quatre aeroports dinters general amb
seu a Catalunya (Barcelona-el Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell) i la Generalitat
es subrogar en la posici de lEstat espanyol en la titularitat daquests quatre aeroports i
en la posici dels gestors de lexplotaci, conservaci, direcci i gesti dels serveis
aeroportuaris i comercials daquests aeroports.
Crearem una administraci aeroporturia catalana, formada per una unitat administrativa
dAviaci Civil, un organisme independent responsable de la regulaci tarifria i una
agncia especfica responsable de la navegaci i seguretat aries.
Les plenes competncies en matria de ports i costes han de permetre impulsar un nou model
de gesti porturia i costanera que permeti, duna banda, captar una major inversi estrangera i
fidelitzar els fluxos comercials amb la resta del mn i, de laltra, actuar de forma coordinada per la
defensa dels fons martims i lespai costaner.
Assumirem les competncies martimes i dels ports de Barcelona i Tarragona, dels quals es
nomenaran els seus representants.
Aprovarem una nova Llei de ports que incorpori els ports dinters general (Barcelona i
Tarragona) i la resta de ports de la costa catalana, les capitanies martimes, la gesti de la
marina mercant, labanderament de vaixells i els senyals martims. Mentre no sigui
aprovada, es mantindr la legislaci vigent de lEstat espanyol.
Assumirem la gesti de la franja costanera i les actuacions de protecci dins del domini
pblic maritimoterrestre, tot respectant les concessions existents dins daquest domini.
Establirem la delimitaci de lespai terrestre, aeri i martim sobre el qual el Estat catal
exercir la seva sobirania, aix com les zones en les quals sexerciran determinats drets
zona contigua al mar, zona econmica exclusiva o plataforma continental.
43
Proposarem el procediment que caldr seguir per fixar els lmits de lespai aeri i martim,
que requerir un acord internacional. En un primer moment, aplicarem la legislaci
espanyola i internacional aplicada a Catalunya, amb les adaptacions que corresponguin
Crearem una agncia catalana del medi ambient i el territori per fomentar una visi integral i
integrada de les poltiques ambientals i territorials, que assegurin la seva aplicaci
transversal.
Elaborarem una nova Llei daiges, que establir les lnies mestres del Pla de gesti
integrada de totes les conques de Catalunya i determinar el rgim jurdic de les aiges
costaneres i continentals superficials i costaneres.
Proposarem una nova Llei de sector elctric que defineixi un nou esquema per als mercats
energtics de Catalunya sota els principis enunciats abans.
Elaborarem les bases del nou model energtic catal i les mesures que cal emprendre a
mitj, curt i llarg termini
Crearem l'operador del mercat energtic catal, que assumir la gesti del sistema dofertes
de compravenda denergia elctrica i ser responsable de ladequada cassaci doferta i
demanda denergia elctrica a Catalunya. Loperador tindr accs directe als registres
administratius dInstallacions de Producci dEnergia Elctrica i de Distribudors,
Comercialitzadors i Consumidors Directes en Mercat i coordinar les seves actuacions amb
els operadors del sistema.
Crearem loperador del gas del sistema energtic, que vetllar per la gesti correcta de les
xarxes bsiques i de transport secundari de gas natural, i actuar com a autoritat entre els
diferents subjectes del sistema gasista.
Crearem el regulador del sistema energtic catal, les funcions del qual seran assumides
inicialment per lAutoritat Catalana de la Competncia (ACCO) i fins que no es constitueixi
definitivament.
44
Modificarem la legislaci catalana de residus per incorporar els elements propis del
tractament dels residus nuclears; establirem un organisme de vigilncia i control, i
impulsarem un acord entre Catalunya i Frana per al trasllat de combustible gastat.
Crearem una instituci prpia que assumir les tasques i funcions del Consejo Superior de
Investigaciones Cientficas (CSIC) i es proposar un acord amb lEstat espanyol per a la
transferncia de bns i drets, que asseguri la continutat en les seves activitats i serveis
dR+D+I, a fi de garantir la continutat de la qualitat acadmica i investigadora.
Establirem acords bilaterals de collaboraci amb lEstat espanyol per cogestionar les
diferents infraestructures de recerca compartides (Sincrotr Alba, Barcelona
Supercomputing Center, entre daltres).
Abordarem la gesti integral de la flota pesquera i dels treballadors del mar, amb una
normativa adaptada a la realitat dels nostres treballadors, especialment pel que fa a la
Seguretat Social i a lInstitut Social de la Marina.
45
Impulsarem lestabliment dun IVA cultural superredut i una fiscalitat que permeti noves
perspectives de captaci de finanament per al teixit cultural mitjanant una llei de
mecenatge que incentivi les aportacions a entitats culturals.
Elaborarem una Llei de mecenatge que esdevingui la regulaci marc dels incentius fiscals
al mecenatge a Catalunya i ampli les potencials entitats beneficiries, simplifiqui el rgim
jurdic i incrementi els percentatges de deducci i els lmits quantitatius.
Impulsarem la creaci dun organisme que gestioni els ISBN International Standard Book
Number, en coordinaci amb la Internacional ISBN Agency.
Declararem linici del procs per constituir un nou Estat catal, dacord amb el mandat rebut
de la ciutadania de Catalunya, i proposarem a lEstat espanyol lobertura de negociacions
per fer efectiu el mandat sorgit de les eleccions.
46
Entre linici del procs de creaci del nou Estat i fins a laprovaci de la nova Constituci,
aprovarem la Llei de transitorietat Jurdica per assegurar que des del primer moment es
funcionar com un Estat de dret, democrtic i social, amb la continutat de la normativa
autonmica, estatal, europea i internacional aplicada a Catalunya en el moment de lentrada
en vigor de la llei constitucional transitria.
La successi dordenaments
La successi dadministracions
Aprovarem la Llei del procs constituent per regular la fase parlamentria i referendria del
procs delaboraci i aprovaci de la Constituci definitiva del nou Estat.
Definirem amb precisi la legislaci autonmica, estatal i europea que sadaptar al nou
ordenament, aix com aquells articles o lleis que no saplicaran en el nou Estat catal, i es
proposaran nous textos a fi devitar buits legals en aquells preceptes que quedin suprimits.
Es procedir de la mateixa manera en el cas dels tractats internacionals.
Crearem un grup de treball que elabori el programa legislatiu del nou Estat, tot vetllant per
la qualitat, la coherncia interna i la simplicitat del nou ordenament i establint la prioritat
temporal en laprovaci de la nova legislaci.
Elaborarem una proposta dadaptaci del sistema judicial vigent al nou Estat
Impulsarem lassumpci per part de lInstitut de Medicina Legal de les funcions que
desenvolupa lInstituto Nacional de Toxicologa y Ciencias Forenses.
Impulsarem les mesures necessries per a la creaci dels registres civil, de la propietat,
mercantil, dactes dltima voluntat i de penats i rebels.
Impulsarem el refor i/o la creaci de les estructures administratives necessries per tal de
desenvolupar totes les noves funcions que Catalunya ha de desenvolupar com a nou Estat,
incloent-hi totes aquelles que exigeix la Uni Europea.
Regularem la creaci de nous cossos de funcionaris i laccs de nou personal per a tots
aquells mbits que calgui crear o reforar per les noves funcions que sassumiran, i
potenciarem lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya com a escola de formaci dels
servidors pblics.
48
Prepararem una nova llei destadstica de Catalunya que tingui en compte els requeriments
de les estadstiques europees (Eurostat), el tractament estadstic de la informaci
administrativa, la independncia de lautoritat estadstica i la regulaci de laccs a la
informaci.
Impulsarem tots els mecanismes de collaboraci amb lEstat espanyol, els ja existents i
nous instruments que afavoreixin la cooperaci futura en el marc duna bona entesa entre
estats i superant els sistemes tradicionals de relaci interinstitucional.
Negociarem amb lEstat espanyol un acord de gesti dels fons comuns de lArxiu de la
Corona dArag.
Donarem continutat a les llicncies dels operadors de rdio i televisi que estiguin operant
a Catalunya.
matria
de
comunicaci
audiovisual,
49
Crearem el Registre d'Entitats Religioses i la normativa associada que regular les entitats
associatives i les seves federacions, aix com els actes susceptibles de registre, i
impulsarem un acord amb lEstat per al trasps de les dades dentitats amb seu principal,
delegaci o centre de culte a Catalunya.
Crearem el Departament d'Afers Exteriors i de la Uni Europea, que, antre daltres, inclogui
les competncies i funcions en matria dafers globals, internacionals i multinacionals, afers
jurdics internacionals, afers europeus, cooperaci internacional i drets humans.
Proposarem la creaci duna xarxa de delegacions exteriors, amb una estratgia gradual
basada en els eixos prioritaris de lacci exterior.
Impulsarem les mesures necessries per crear el passaport catal i lemissi de visats, aix
com el marc normatiu que els regula.
50
Comunicarem als presidents de les institucions de la UE linici del procs per constituir un
nou Estat catal, amb la voluntat inequvoca de permanncia a la Uni Europea, aix com el
manteniment de laplicaci de tota la normativa europea, ara i un cop integrats com a
membres de ple dret.
51
Adoptar una estratgia d'Estat, singularitzada i coherent amb la poltica dafers exteriors,
que aline els recursos, iniciatives i institucions al voltant de les institucions en matria de
pau i cooperaci existents (Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament, Fons
Catal de Cooperaci al Desenvolupament, Institut Catal internacional per la Pau), o
d'altres que eventualment es considerin necessries.
La seguretat de la ciutadania
Es donar continutat a les poltiques de seguretat pbliques per mitj dels Cossos de
Seguretat i Emergncies, garantint la seguretat interna del pas.
Crearem noves unitats i serveis dins del cos de Policia de la Generalitat - Mossos
d'Esquadra per completar les funcions de seguretat ja assumides, entre daltres, les unitats
del registre didentitat, de control de fronteres i estrangeria, de guardacostes, de control
darmes i explosius, de ciberseguretat i ciberdeliqncia, i dinfraestructures crtiques, aix
com la lluita contra el terrorisme.
Impulsarem les actuacions oportunes per garantir la seguretat del pas, si escau amb la
creaci duna Agncia Catalana dIntelligncia, una Agncia Catalana de Ciberseguretat o
daltres estructures que completin lestructura de seguretat.
Implantarem les mesures necessries per garantir la seguretat del provement energtic i
dabastament daigua, aix com de les seves installacions, i daltres infraestructures
crtiques.
Assumirem les plenes competncies en protecci civil amb un pla especfic adequat a la
condici del nou Estat. Aquest pla incorporar els riscos nuclears i els casos considerats
damenaa i risc nacional. Respecte de les competncies demergncies, els Bombers de la
Generalitat incorporaran el Salvament Martim.
En matria de trnsit, posarem en marxa tot el necessari per a lobtenci del perms de
conducci. Crearem el registre de conductors i infractors i posarem en marxa el registre de
vehicles i matriculaci.
52
Cal afegir que les relacions internacionals comprendran tots els mbits de lactivitat econmica i
social del pas amb les actuacions segents:
Assumirem les funcions de sanitat exterior, que, entre daltres, inclouen el control i la
vigilncia dels ports i aeroports de trfic internacional i transfronterer; el control i vigilncia
de les condicions higienicosanitries en el trfic internacional de persones, cadvers i
restes humanes, animals i bns o qualsevol altre element que pugui posar en risc la salut
de la poblaci.
Establirem acords bilaterals amb la UE i amb pasos tercers per exportar i importar
aliments, animals i vegetals.
Crearem un comit de seguiment dexecuci del programa operatiu del Fons Europeu
Martim i de la Pesca (FEMP) per assegurar la seva correcta execuci.
Impulsarem lOficina Europea Creativa per afavorir les oportunitats de finanament de les
indstries creatives de Catalunya.
53
Collaborarem amb els estats limtrofs (Andorra, Espanya i Frana) per assegurar el flux
delectricitat, gas natural, combustible nuclear i productes petrolfers.
Crearem lOficina Catalana de Fiscalitat Internacional, que recull els diferents tractats i acords
internacionals amb contingut fiscal als quals haur d'atendre lAdministraci Tributria de Catalunya
per integrar-se a la xarxa internacional d'organitzacions fiscals.
54
BLOC 3.
CATALUNYA,
NOU ESTAT DEUROPA
(El pas que volem construir)
Simpulsaran mesures de fiscalitat progressiva efectives per tal de reduir les desigualtats i
que promoguin la creaci docupaci.
Atenci a les necessitats de protecci dels infants per cobrir les seves necessitats bsiques,
especialment aquelles orientades a garantir-ne lalimentaci.
Accs al mercat de treball a les persones ms vulnerables per millorar la seva inclusi
sociolaboral.
Aplicaci del Decret de pobresa energtica 6/2013, aprovat pel Parlament de Catalunya .
56
Elaborar una Llei de renda garantida de ciutadania que asseguri els mnims vitals d'una vida
digna.
Implementar una poltica de rendes que de forma progressiva esdevingui garantia de mnims
vitals.
57
58
Partint de la premissa que un mercat de treball de futur coherent amb una economia competitiva,
innovadora, que aposta pel valor afegit i pel canvi de model productiu, no s el mercat de treball
precari que sha confegit els darrers anys a Espanya, caldr emprendre mesures progressives per
assolir un marc estable de drets i obligacions equiparable al dels pasos ms avanats de la UE,
recuperar drets i dibuixar, en el mitj termini, un mercat de treball ms sostenible socialment.
Tot lanterior requereix unes estructures de Govern i un marc laboral propi que esdevinguin
tuteladors dels drets i obligacions laborals, amb ple respecte a la iniciativa i autonomia de les parts
en la negociaci collectiva, aix com la reestructuraci dun sistema dinspecci proper, directe i
orientat a lassessorament.
Les mesures que caldr emprendre sn:
Impuls dun procs de concertaci laboral i de relacions laborals per a un nou model
productiu a Catalunya entre Govern i agents socials.
Superaci de lactual model normatiu, amb un procs transitori per regular i pactar unes
condicions de treball equiparables a les dels pasos de la UE.
Implantaci dun nou sistema de formaci ocupacional, que pivoti en la formaci dual i en
les necessitats del mercat de treball coherents amb el nou model productiu
Establiment duna revisi administrativa de les decisions empresarials per part de lAutoritat
laboral en matria dacomiadaments collectius, modificacions de condicions de treball i
mobilitats geogrfiques, que respecti lautonomia de negociaci i el pacte collectiu de les
parts.
Fixaci del salari mnim catal d'acord amb els estndards de la carta social europea
Considerant, a ms, que la Generalitat no disposa de totes les eines competencials per planificar i
legislar adequadament davant les necessitats i prioritats objectivades, s evident que el
manteniment de la situaci actual ens aboca a una degradaci de les condicions amb les quals es
presten els serveis sanitaris, tenint en compte els valors i principis que lhan configurat.
Amb tot, Catalunya s un dels pasos que registren millors resultats en lmbit sanitari. Diversos
indicadors situen el nostre sistema en les primeres posicions pel que fa a salut entre els pasos ms
avanats del mn i, fet que s ms important, gaudeix de la confiana dels ciutadans en els seus
professionals.
Malgrat assolir un bon nivell de transparncia, cal aprofundir en la millora dels instruments de gesti
i avaluaci del sector salut, basats en la transparncia i la independncia, aix com tamb en la
simplificaci administrativa i burocrtica.
Levidncia indica que la clau daquest xit rau en dos aspectes: duna banda, en el model sanitari
del nostre pas, basat en un finanament pblic i en la diversitat en la provisi de serveis que lha fet
ms divers i flexible davant els efectes de la crisi i, per tant, amb ms capacitat de resistncia que
molts altres, i daltra banda, en el comproms i implicaci dels professionals sanitaris.
La prioritat s l'establiment d'un consens poltic i del sector per iniciar un ampli debat en el perode
constituent del nou Estat sobre les necessitats futures del sistema garantint un sistema de salut
pblic, universal, equitatiu i de qualitat, finanat per la fiscalitat general i orientat a preservar la salut
i a garantir els drets socials per a tots els ciutadans de Catalunya com a part essencial de lEstat del
benestar i de la cohesi social.
La tasca respecte del model a curt termini i en el perode de transici s debatre i elaborar
propostes de millora i progrs del sistema actual sense alterar-ne el model, d'acord amb els
principis bsics esmentats, reservant per a segents fases del procs lestabliment de les noves
bases del futur sistema de salut i social.
Junts pel S manifesta el comproms sobre la millora del finanament de les poltiques de salut i de
les poltiques socials que permeti reduir el diferencial de despesa respecte dels pasos de la UE-15,
reforant els recursos a latenci primria per tal de fer-la ms resolutiva i ms capa dafrontar els
reptes de les malalties crniques i de lenvelliment de la poblaci, alhora que vertebradora dels
diferents nivells assistencials.
Garantir de forma efectiva que cap ciutad, amb independncia de la seva situaci legal i
administrativa, resti sense assistncia sanitria i farmacutica per motius econmics.
Abordar els creixents problemes de salut mental, sobretot en poblaci infantil i juvenil.
Intensificar accions per a la millora de la gesti de les urgncies i les llistes despera.
Garantir nous tractaments i estendre els programes de diagnstic rpid que no sn encara
presents a tot el territori.
Reforar la salut pblica amb impuls de les poltiques essencials de prevenci, protecci i
promoci de la salut.
En el context de transici que iniciem es garantir tamb la seguretat jurdica i la continutat pel que
fa a aquelles competncies que encara no tenim desenvolupades en els mbits de salut pblica
internacional i diplomcia sanitria; de seguretat alimentria; de les professions sanitries pel que fa
a homologacions de ttols, nous programes MIR/FIR/PIR/EIR propis i adaptats a les necessitats;
dels medicaments i productes sanitaris amb la creaci de lAgncia Catalana del Medicament i
Productes Sanitaris.
La sobirania en relaci amb la poltica sanitria i la seva regulaci bsica i especfica, en base als
principis del sistema pblic, universal, equitatiu i de qualitat, ens permetr disposar de totes les
eines per construir un sistema adaptat a les necessitats dels ciutadans i del territori. En primer lloc,
s loportunitat definitiva per acabar amb el subfinanament que ha tingut sempre el nostre sistema i
poder recuperar les condicions laborals dels professionals del sector, i en segon lloc, per millorar
laccessibilitat i el temps despera, potenciar la recerca i la innovaci i recuperar les inversions que
han quedat aturades els ltims anys, mentre es fa una planificaci molt ms objectivada de les
necessitats estructurals dels nostres serveis del sistema de salut i social, pensant en l'horitz
constituent, amb l'objectiu de centrar l'atenci en les necessitats de les persones en el territori i no
en les estructures.
relacionats amb els problemes socials i de salut (llur diagnstic i tractament) i la promoci
daquesta. Al mateix temps, la integraci s el millor mitj per millorar els serveis en termes daccs,
qualitat, satisfacci dels ciutadans i sostenibilitat econmica, ja que el nucli de la integraci s cada
persona i el conjunt de la ciutadania dun territori. Latenci primria, de naturalesa comunitria,
seria la base daquesta atenci integral i la principal porta dentrada al sistema de salut i social
catal. Sha de potenciar i dotar latenci primria de manera suficient perqu sigui resolutiva,
alhora que vertebradora dels diferents nivells assistencials i capa dafrontar els reptes de les
malalties de llarga durada i de lenvelliment de la poblaci
La prevenci de la malaltia, la protecci i promoci de la salut i la millora de la qualitat de vida i el
benestar de la persona ser leix principal de tot el sistema. Cal garantir-ho en tots els perodes de
la vida i amb coresponsabilitat del ciutad com a subjecte actiu en la prpia salut i benestar,
individual i collectiva.
Amb lobjectiu destimular i dincorporar hbits saludables de vida, conscincia de cost i
coresponsabilitzaci, s necessria una agncia de salut pblica de Catalunya autnoma, aix com
lenfocament de salut comunitria, mitjanant la estreta collaboraci entre els serveis datenci
primria de la salut, benestar social i salut pblica, basant la seva activitat en lacci sobre els
determinants socials de la salut, i sobretot un Pla Nacional dEducaci per la Salut multidisciplinari,
transversal i integral. Cal tenir present la salut en totes les poltiques i que el ciutad sigui
coresponsable en la cura de la seva salut i qualitat de vida.
ms antic, cal transformar les bases establertes en un pla de llarg recorregut que doni estabilitat al
nostre sistema educatiu en les prximes dcades.
Lofensiva recentralitzadora que ha dut a terme el Govern espanyol a travs de la LOMCE en el
camp educatiu ha fet pals que lnica alternativa per continuar garantint un model dxit s
esdevenir un Estat independent. No podem permetre que es dinamiti lesfor i el treball constant
que hem anat forjant a les darreres dcades. Per tant, s fonamental disposar duna base slida en
leducaci universal i obligatria, i assegurar una continutat en el sistema postobligatori, tant en la
formaci professional com en el batxillerat, aix com tamb en els ensenyaments artstics superiors.
El Govern de concentraci impulsar les iniciatives de canvi que necessita el pas per al nou
escenari educatiu, les quals es concreten en cinc eixos: desenvolupar les competncies per al segle
XXI, amb metodologies i sistemes davaluaci avanats; aprofundir en lautonomia dels centres i en
el seu treball en xarxa; donar suport als docents per a lactualitzaci i millora de la seva tasca;
promoure un sistema educatiu inclusiu que generi un pas socialment no segregador amb
oportunitats per a tots els joves; i la formaci professional. Un nou model educatiu comproms
fermament en el seu poder transformador de la societat i en la necessitat destendre-la a tots els
nivells socials per tal de crear veritables ciutadans del nou Estat.
En aquest sentit, proposem endegar les mesures segents:
Mantenir i desplegar la LEC mentre no es disposi duna llei deducaci de Catalunya que
incorpori totes les competncies educatives que ara corresponen a lEstat espanyol, entre
les quals hi ha lestructura dordenaci educativa, una poltica prpia de beques o
lhomologaci, la convalidaci i el reconeixement internacional de ttols acadmics. Mantenir
i desplegar la Llei de formaci i qualificaci professional per tal de tendir cap a lexcellncia
en aquest tipus densenyaments.
Promoure un Pacte Nacional que elabori les bases de la futura Llei deducaci de Catalunya
per tal dorganitzar un sistema educatiu propi, d'xit escolar inclusiu, al qual es destini una
inversi mnima del 6% del PIB.
Lluitar contra el fracs escolar. Lofensiva de pas a favor de lxit escolar ha estat una bona
eina per continuar amb la seva aplicaci.
Suport als centres, a lalumnat i a les famlies que ms ho necessitin per assegurar la
igualtat doportunitats, lequitat i la inclusi. Que els recursos que sha demostrat que sn
efectius per fer ms inclusiu el sistema es vagin dotant de manera suficient i estable.
Impuls dun programa de formaci permanent per als mestres, professors i equips directius
que possibiliti la millora de les prctiques educatives i la revisi de la formaci inicial.
Serveis i programes que donin suport als centres per fer una diagnosi preco de lalumnat
amb dificultats i dissenyar una atenci rpida, efica i permanent, que ajudi aquest alumnat
a superar les dificultats inicials.
63
Afavorir el treball en xarxa dels centres educatius, tant entre ells com amb el seu entorn,
comenant per les famlies, des duna concepci comunitria en qu lescola s leix
principal de diferents actuacions educatives i culturals del barri o poble, formals i no formals,
aix com del treball del mn associatiu i professional i dels ens locals mateixos.
Desenvolupar les competncies per al segle XXI amb metodologies i sistemes davaluaci
avanats: el desplegament de les competncies digitals s indispensable per a tota persona
que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta dun conjunt
dhabilitats, coneixements i tamb dactituds que els alumnes han danar assolint durant la
seva escolaritat.
64
configuri una societat on leconomia del coneixement tingui un paper rellevant, i on la creaci de
coneixement derivi tamb en la creaci de riquesa, ocupaci i millora social en general.
Igualment, en lmbit de la formaci professional cal garantir un procs formatiu que respongui a les
necessitats del nostre teixit social i econmic, aix com assegurar a les persones una millor i ms
completa inserci i carrera laboral, amb poltiques de reciclatge adequades al context
socioeconmic i al mercat de treball.
A Catalunya, doncs, volem bastir aquest ensenyament superior sobre els pilars de lexcellncia i la
qualitat, la transparncia, la igualtat doportunitats i leliminaci de barreres (on, en cap cas, els
motius econmics impedeixin laccs al sistema), posant en valor la tasca social de les universitats.
Ha de ser un ensenyament superior obert al mn i al talent, amb una alta internacionalitzaci per
consolidar una posici de lideratge a Europa i al mn; un sistema dotat de recursos suficients, que
faciliti al mxim un accs inclusiu i laprofitament de les oportunitats, i que impulsi larribada del
coneixement al mercat per generar valor i creixement econmic.
Tot aix ho podrem bastir al si dun nou Estat que ens doti de les eines i els recursos per fer-ho
possible impulsant les mesures segents:
Un pla nacional de beques, amb un nou model de preus, beques i ajuts, que garanteixin
lefectiva equitat en laccs a lensenyament superior; els motius econmics no han de
suposar cap impediment per a l'accs al sistema universitari..
Un increment del finanament per a les universitats i centres a lalada de les seves
necessitats i del pas al qual donen servei.
Multiplicar els canals de relaci entre la universitat i el conjunt de la societat, de manera que
responguin de manera satisfactria i rpida a les demandes i necessitats.
Mesures que facilitin la retenci i captaci de talent, amb igualtat daccs a les oportunitats.
Mesures que promoguin lobertura i lautonomia acadmica dun sistema que vol i pot ser
capdavanter en un mn on el coneixement est impulsant una gran revoluci basada en les
idees, les capacitats i el talent, i leconomia del coneixement.
La famlia s una instituci en constant evoluci. Els canvis socials de les darreres poques han
comportat grans transformacions en el model tradicional de famlia, passant de famlies extenses a
la famlia nuclear, a famlies monoparentals, reconstitudes, etc., situacions a les quals les poltiques
pbliques han de saber donar resposta.
Partint d'una situaci en qu el nostre Estat del benestar, en relaci amb el suport a les famlies
amb fills, presenta molt recorregut a l'ala en desenvolupament de serveis socials, sn les dones
dins la unitat familiar les que carreguen el pes de la doble jornada laboral, a casa i al mercat de
treball. Tot i tenir una inserci laboral intensa, i a voltes precria, sn les qui dediquen gran part del
seu temps a cuidar infants i avis.
A Catalunya volem avanar en la lnia dels pasos europeus ms desenvolupats, assegurant ms
presncia del pare en la criana dels fills i de la mare en el mercat de treball. A tall d'exemple, la
taxa de natalitat a Sucia supera la catalana, on l'ocupaci femenina s fora ms alta, perqu
gaudeixen de permisos parentals en temps i diners molt ms generosos.
El gran gruix del suport a les famlies avui arriba via deduccions i desgravacions fiscals, tant
autonmiques com estatals, les quals, tot i ser equiparables a les de la UE-28, tendeixen a
beneficiar sobretot les classes mitjanes i altes, ats que les famlies amb rendes baixes ja no
realitzen la declaraci de renda.
s per aix que ens cal prestar ms atenci a les famlies en situacions especials mitjanant
poltiques integrals de suport a les famlies, amb ms recursos i serveis, lluitant contra les
desigualtats i donant suport a les famlies que travessen situacions difcils que afecten el seu
benestar, especialment aquelles famlies amb fills a crrec.
En relaci amb els objectius que cal emprendre, les poltiques familiars haurien de perseguir:
Mesures:
66
Laugment de recursos permetr implementar nous programes per afavorir lautonomia personal i
lenvelliment actiu, una detecci preco de les dificultats i problemtiques, i una prevenci efica del
maltractament envers les persones grans, tot garantint la plena accessibilitat als serveis i
equipaments de forma equitable i universal.
El nou Estat ha daprofitar el potencial que representa la gent gran i crear estructures en les quals la
seva participaci en les preses de decisions sigui real, no sols en aspectes que afectin aquest grup,
sin tota la societat.
68
69
70
71
Impulsarem la cooperaci interadministrativa des dels municipis, els consells comarcals, les
diputacions i altres ens supramunicipals, establint un consens amb el Govern del nou pas
per rellanar la Llei de barris, amb l'objectiu de rescatar les persones i combatre la
degradaci social que ha provocat la crisi a les nostres ciutats.
Assumim la voluntat de millorar la inversi realitzada amb la Llei de barris, dotant un fons
plurianual de barris durant la propera legislatura.
72
La Llei dhabitatge a Catalunya intervindr mitjanant la dotaci dun parc dhabitatge protegit pblic
i/o privat que perduri en el temps fins a arribar a percentatges del 20% i amb la creaci dun parc
protegit amb garanties jurdiques de no desqualificaci.
La llei tamb intervindr en el control del sobreendeutament i inclour la garantia de la daci en
pagament. Promour els canvis normatius respecte de la normativa de les taxacions immobiliries
hipotecries i tindr tamb com a objectiu canviar les actituds i la relaci envers lhabitatge com a
valor patrimonial, aix com el tractament fiscal de les plusvlues immobiliries.
Catalunya es dotar de poltiques dhabitatge per tornar a tenir el seu pes en el PIB, reforant la
rehabilitaci estructural i la rehabilitaci energtica del parc dhabitatges existent.
La llengua catalana ser la llengua transversal del pas i ser la llengua que vertebrar la
societat catalana, sense perjudici de totes les altres llenges, oficials o no, que s'hi parlen.
Cap ciutad no podr ser discriminat per raons lingstiques.
Nou pla de llenges en el sistema educatiu, tot reforant el model d'immersi lingstica,
encarat cap al plurilingisme, que tingui en compte tamb l'accessibilitat plena per als
usuaris de la llengua de signes catalana i que tendeixi cap a la consolidaci d'un model
bimodal entre llengua oral i llengua de signes. El catal ha de ser la llengua vehicular a tots
els nivells de l'ensenyament.
Garantir l'accs a l'aprenentatge del catal per a tothom, tingui l'edat que tingui i visqui on
visqui. Promoure la creaci duna ISO de qualitat lingstica a escala internacional. Ser
pioners en la gesti lingstica empresarial.
Normalitzaci lingstica en la justcia i en totes les estructures administratives del nou Estat
(mitjans de comunicaci, sanitat, educaci, interior...).
Atenci a la diversitat lingstica des de l'Administraci, tenint en compte que els drets
lingstics sn nominatius dels ciutadans. Des d'aquest punt de vista, cal legislar les
diferents oficialitats administratives establint i diferenciant els usos administratius del
castell, de la llengua de signes catalana i de l'occit.
Garantirem que el catal sigui reconegut i acceptat com a llengua de ple dret en tots els
organismes internacionals en els quals participi el nou Estat, especialment tots els que
depenen de l'entramat d'institucions europees
pbliques i privades necessries per homologar Catalunya com a pas esportiu a escala
internacional. El model esportiu hauria de ser fruit dun consens participatiu i democrtic de tots els
sectors de lesport catal.
Les seleccions catalanes participaran en els campionats europeus i, si escau, en els mundials. El
reconeixement dun comit olmpic de Catalunya permetr la participaci dels esportistes catalans
en els propers Jocs Olmpics. Com a conseqncia, en el seu conjunt, es triplicar el nombre de
clubs i esportistes catalans que participaran en competicions internacionals oficials.
Lesport de base i lesport femen continuaran sent dos segments estratgicament prioritaris del
govern esportiu del pas per tal danar millorant les xifres, tant quantitativament com qualitativament.
Lesport s un vehicle dintegraci excellent; cal potenciar accions desport inclusiu i reforar les
poltiques adreades a afavorir la prctica de lesport per persones amb discapacitat; ms ben dit,
amb capacitats diferents. En el mateix sentit, cal facilitar laccs la prctica esportiva als collectius
socials ms desfavorits.
Continuarem dotant de recursos lINEFC Catalunya, per continuar essent el centre de referncia en
la formaci i en la recerca esportiva a escala internacional.
El CAR de Sant Cugat ha de continuar essent un centre de referncia internacional en lalt
rendiment esportiu, i ser el centre de referncia per a la preparaci de totes les seleccions
nacionals catalanes. Continuarem potenciant el centre a escala internacional, potenciant el contacte
amb les millors federacions de cadascuna de les diferents modalitats esportives, per tal que els
nostres esportistes puguin entrar amb els millors, fet que ens ajudar sens dubte a millorar el nostre
nivell. Tamb caldr potenciar la coordinaci amb els centres de tecnificaci darreu del pas
conjuntament amb les federacions esportives catalanes.
Es reconeixer legalment el voluntariat esportiu, amb excepcions de les crregues pbliques del
professionalisme esportiu, com a pilar bsic dun model esportiu de nivell i participatiu.
Les mesures concretes que comprendrien el suport pblic a lesport es tradueixen en millors
mesures fiscals i financeres:
75
Estudi i preparaci dels marcs legals necessaris en matria de planificaci i la gesti del
territori per completar la planificaci i la gesti del territori en aquells aspectes en els quals
Catalunya assumeixi plena competncia (llei del sl, llei darquitectura, llei durbanisme, pla
de sistemes de connexi ecolgica, llei del sistema costaner, planificaci espais fluvials,
etc.).
Medi natural
El patrimoni natural dun territori, i la manera com aquest s gestionat, s part indissociable de la
identitat dun pas. Catalunya s un pas amb un patrimoni natural excepcional i una elevada
76
biodiversitat. Aquest entorn natural, ric i divers en espcies i paisatges, mereix ser protegit, ordenat,
conservat i gestionat correctament perqu sigui sostenible i per al gaudi dels catalans i les
catalanes, de les persones que ens visiten i de les generacions futures.
La preservaci dels sistemes naturals i de les espcies forma part de la qualitat territorial i de
biodiversitat a la qual aspirem, fins i tot com a actiu econmic, social i cultural que cal preservar. Un
territori de qualitat, doncs, amb una planificaci harmnica entre la preservaci i protecci de
diversa intensitat del medi, amb els usos ciutadans, econmics i de lleure.
Els espais naturals protegits, i especialment els parcs naturals, presten serveis ambientals de
primer ordre (aigua, aliments, aire pur, espais de lleure i desbarjo, fixaci de carboni a travs dels
boscos...) i generen una gran capacitat datracci turstica nacional i internacional que encara t un
gran potencial per ser desenvolupat. Els parcs sn tamb una carta de presentaci cap a lexterior, i
una font doportunitats en lmbit econmic, territorial i social. La seva conservaci s compatible
amb les activitats prpies dels espais on es troben. Cal que aquestes activitats shi continun
desenvolupant, ja que contribueixen a la conservaci dels espais i a una bona gesti del territori,
permeten conservar el paisatge que els fa tan atractius i mantenir locupaci i crear-ne de nova. El
patrimoni natural de Catalunya ha desdevenir, per tant, un emblema nacional i un actiu econmic
de primer ordre del nou pas.
Un patrimoni natural degudament conservat ha de permetre assolir un nivell ms alt de qualitat de
vida tant pels efectes que t sobre la salut de les persones com per les oportunitats que un s
sostenible del territori ofereix al desenvolupament social i econmic de Catalunya.
Per tot aix, a travs de la capacitat legislativa prpia, Catalunya incorporar la gesti del medi
natural i la preservaci daquest com a un dels eixos estratgics de la gesti integral del territori.
Desenvoluparem un nou model de governana, a travs d'una agncia del patrimoni natural
de Catalunya, a imatge dels models internacionals ms innovadors, que garanteixi la
conservaci de la natura i la seva compatibilitat amb el desenvolupament econmic i social
del pas. Ens dotarem duna organitzaci administrativa que unifiqui totes les competncies
de gesti i protecci del medi natural i dels espais naturals protegits en un organisme prou
autnom com per planificar els models de gesti i la coordinaci de tots els espais naturals
protegits del pas.
Recuperarem els recursos i les capacitats de la Xarxa de Parcs de Catalunya, els quals sn
veritables estructures d'Estat i carta de presentaci del pas a l'exterior. Ho farem en el marc
d'un nou model de gesti del sistema d'espais naturals protegits, que inclogui els consorcis i
altres frmules innovadores de governana que n'optimitzi les potencialitats i les mltiples
oportunitats que pot oferir, en coordinaci amb els agents locals i econmics del territori.
Desplegarem mecanismes per impulsar models innovadors de tinena i s del territori, com
ara la custdia del territori, frmula d'xit de cooperaci publicoprivada i amb el tercer
sector, amb una fiscalitat favorable a la custdia, la seva integraci en el Codi Civil de
77
pblics docupaci en relaci amb les necessitats del mercat de treball. Un impuls que hauria de
passar per bastir un model ms gil i ms eficient, que doni cobertura de servei a tot el territori, que
contribueixi de manera efectiva a la millora de locupabilitat de la poblaci activa, que millori les
taxes dintermediaci i que orienti la seva actuaci a les necessitats del mercat de treball.
Pel que fa a la formaci per a locupaci, el model actual s francament millorable en la realitat de
les necessitats actuals de la formaci de les persones aturades i del personal treballador, i per aix
no sempre respon de manera satisfactria a les demandes de les empreses. Sha realitzat molta
formaci, sense prioritzar ni la qualitat ni la idonetat, per a les persones i per a les empreses
segons els canvis i les mutacions que es produeixen en el mn laboral. Per aquest motiu volem
impulsar un model catal de formaci per a locupaci. Un model que ha de permetre tamb
identificar i acreditar les competncies adquirides per les persones per fer ms transparent el
mercat de treball. Cal avanar tamb en un mtode de definici del catleg de competncies en tots
els seus nivells dels llocs de treball ms demandats, aix com una orientaci personalitzada de
propostes de millora de l'ocupabilitat a partir de la radiografia de competncies de les persones
desocupades.
Parallelament a la Llei de formaci i qualificaci professional, es proposa la signatura dun Pacte
per a la Formaci Professional que representar el comproms de la futura Repblica de Catalunya,
els agents, les entitats municipalistes, etc., amb la societat catalana, per contribuir, de manera
decisiva, al desenvolupament econmic i social del pas. Aquest pacte ha de reactivar leconomia i
reorientar el sector productiu cap a un model econmic ms intelligent, ms sostenible i ms
integrador, que identifica com a primer mbit prioritari ajudar a reactivar els sectors productius i
portar a les empreses de Catalunya a nivells de competitivitat europeus.
Un dels objectius que ha de ser prioritari en les poltiques actives docupaci ha de ser la
requalificaci de les persones aturades majors de 45 anys per oferir-los noves oportunitats en
locupaci, promovent el canvi de sector productiu, valorant les competncies adquirides a travs de
lexperincia laboral i dels aprenentatges informals i no formals, promovent la capacitaci en
idiomes i competncies TIC, i apostant per incentius a la contractaci daquestes persones.
Cal tenir en compte que som en una economia globalitzada i canviant que ha generat bosses de
persones aturades en sectors amb greus dificultats per trobar feina, i bosses o nnxols de creaci
docupaci on no hi ha persones preparades. Les poltiques actives docupaci dels propers anys
hauran danar encaminades cap a la identificaci dels nnxols i el suport actiu a la transici
professional de les persones. Aix requereix uns serveis molt amatents als constants canvis del
mercat, tant global com local, i recursos per fer-ho possible, canviant els pesos dinversi de
poltiques passives a poltiques actives docupaci. Requerir tamb duna coresponsabilitat social
per part dels agents per aprofitar les oportunitats de generaci i oferta que es generin i les
inversions publiques que shi esmercin.
En aquest sentit,, cal reformular els serveis docupaci i les poltiques actives i passives per resoldre
el desajust que encara hi ha entre oferta i demanda docupaci. Redefinir el model del Servei
dOcupaci de Catalunya, com preveu la recent llei aprovada al Parlament de Catalunya, creant un
veritable sistema en xarxa que coordini totes les administracions i entitats que fan poltiques
docupaci, garantint el dret a la millora de locupabilitat de totes les persones, i que promogui la
mxima sintonia entre les necessitats de les empreses i la preparaci dels treballadors,
fonamentant aix en la presa de decisions de poltiques docupaci a escala territorial i sectorial,
amb la qual cosa es contribuir al desenvolupament econmic de tot el territori.
Al seu torn, leconomia social sha mostrat en aquesta crisi com un espai que ha perms reeixir amb
garanties a molts projectes empresarials i cooperatius. Fruit daquest element objectiu, per tamb
del fet que les economies ms avanades es vertebren fomentant leconomia social, el nou model
79
productiu ha destar amatent a totes aquestes noves formes deconomia social, i sovint
collaborativa.
Propostes:
Economia Social i Cooperativa
Dotar dun nou rgim fiscal a les cooperatives i les entitats de leconomia social, a travs
duna llei fiscal de leconomia social.
Nova llei concursal en la qual sestabliran mesures per facilitar la continuaci de lactivitat
econmica empresarial per part dels treballadors.
Nou estatut del treball autnom que estableixi mesures de protecci social i bonificacions
per a la creaci de treball autnom i una fiscalitat adaptada a la seva realitat econmica.
80
Desenvolupament dun pla de poltiques actives per a persones amb discapacitat integrat
en el Sistema dOcupaci de Catalunya que permeti orientar al demandant cap al tipus de
contractaci ms idnia segons el seu nivell docupabilitat. Millora del sistema dajuts a la
contractaci en el mercat protegit, segons les competncies, vinculades a la tipologia de
discapacitat.
Modificaci de la Llei d'empreses d'inserci per millorar el tractament fiscal de les empreses
socials i entitats no lucratives, i establiment de bonificacions a les quotes de la seguretat
social per a les persones en risc d'exclusi durant el perode de realitzaci de l'itinerari
d'inserci.
Latur juvenil s un del principals problemes del pas perqu estronca la capacitat del jovent de teixir
el seu projecte vital i significa un risc de futur empobriment social per al pas. La taxa datur de
menors de 25 anys es va situar al segon trimestre de 2015 en el 43,74 %, que per b que s 6
punts inferior a la mitjana de lEstat, esdev molt elevada. Espanya, amb una taxa del 49,22%,
lidera latur juvenil a Europa i al mn desenvolupat. De la mateixa manera, les condicions laborals
dels que treballen tampoc no sn les ptimes per a un pas de primera lnia i la precarietat s la
tnica dominant entre el jovent. La contractaci indefinida, de manera continuada a causa del
81
sistema productiu de qu disposem, no supera en general ms del 10% del total de la contractaci
que es porta a terme, per alhora s encara ms escassa en el collectiu juvenil. Aix, al mes de
juliol del 2015, tant sols el 6,9% dels contractes de treball formalitzats eren indefinits, i daquests,
noms el 14% es varen formalitzar amb persones de menys de 25 anys. La contractaci temporal
esdev, doncs, un smptoma inequvoc de lalta precarietat laboral que pateix el nostre jovent. Un
dels fenmens actuals s lexili juvenil fors per tal de trobar a fora les oportunitats que el pas
actualment no genera.
La realitat ens indica que cal un canvi de 180 per tal de combatre totes aquestes amenaces de
pas, perqu perdre el jovent significa perdre una generaci vital per al progrs individual i collectiu
del pas. Sense independncia no hi haur emancipaci. Dentrada, s imprescindible poder tenir el
control i dissenyar les poltiques actives i passives docupaci, aix com els recursos necessaris per
atendre de forma especfica els joves. I dins de les poltiques per generar ocupaci, i per tant
oportunitats, napareix una que ha de ser entesa i consolidada com un dret: la garantia juvenil.
Independentment dels programes europeus, Catalunya ha de tenir una estratgia de garantia juvenil
permanent al llarg del temps que proporcioni oportunitats als joves atenent la seva especificitat,
condici, situaci i perfil. Aix s una oportunitat per garantir una sortida a cada jove, en un termini
curt de temps, que permeti a cadasc construir el seu projecte de vida amb condicions.
Per aix la voluntat s definir una Garantia Juvenil per a tothom menor de 30 anys, de forma
automtica, simple, territorialitzada i independent, sobretot pensada per a la gent amb risc
dexclusi social, que faci un seguiment personalitzat i una tutoritzaci per tal dadequar-se a les
necessitats de cada jove, amb mesures concretes i recursos proporcionals als joves aturats.
Un pas modern, avanat i sostenible s aquell que alhora es dota de garanties bsiques
adequades a la seva realitat, i el salari, o els drets inherents al treball, a lintercanvi de temps per
diner, ns un element essencial.
Si b hi ha pasos que no disposen dun salari mnim, la majoria de pasos de lentorn europeu
acaben tenint salaris mnims i mitjans molt per sobre dels que actualment t lEstat espanyol i
Catalunya. El salari mnim catal ha de ser compatible amb els estndards de vida digna a
Catalunya.
s en aquest sentit, i en el dels reptes de futur que es preveuen en el mercat de treball, que es
fixar un salari mnim catal dacord amb els estndards europeus que es defineixen a la Carta
Social Europea, dotant alhora a la concertaci social i a la negociaci collectiva de mecanismes per
a la millora de la productivitat de les empreses.
Alhora, aquesta reforma ha de fer possible que lassoliment de lequitat mitjanant les poltiques
dingressos i despesa sigui compatible amb la dinamitzaci i la internacionalitzaci de leconomia
catalana, i incentivi la inversi i la millora tecnolgica.
Propostes
Catalunya necessita dotar-se dun marc fiscal ms simplificat, eficient i adaptat a les realitats
econmiques de la globalitzaci. En lmbit de la poltica dingressos, cal tractar de manera molt
ms favorable fiscalment les rendes del treball, gravar el capital especulatiu, incentivar fiscalment la
R+D+I, la reinversi productiva i penalitzar el frau fiscal. En les poltiques de despesa, apostem per
un Estat que cre noves condicions de mercat ms equitatives. Des del punt de vista pressupostari,
cal que la poltica fiscal en lmbit dingressos estigui orientada a reduir la dependncia de les
administracions pbliques dels mercats financers, tendint a uns pressupostos equilibrats i no
deficitaris.
Ens cal un sistema financer al costat de leconomia productiva, que compleixi la seva funci de
canalitzaci de lestalvi cap al crdit i la inversi, que eviti posicions de domini en el mercat de
qualsevol entitat i que diversifiqui els canals del crdit i la inversi, incrementant la protecci dels
consumidors en lmbit financer.
Mesures
Simplificar tota lestructura impositiva, fusionant diferents impostos actualment existents per
que recapten diferents nivells administratius, de manera que es garanteixi una distribuci
adequada dels ingressos tributaris entre les diferents administracions.
Reduir limpost sobre la renda provinent del treball, especialment en els trams ms baixos i
simplificar les deduccions actualment existents.
Apostar per lharmonitzaci de limpost de societats en lmbit europeu per evitar el dumping
fiscal. Suprimir els tractaments fiscals favorables a determinades societats financeres. Crear un
codi impositiu ambiental per afavorir conductes ecolgicament ms responsables i
desenvolupar la tributaci mediambiental dacord amb els parmetres europeus. Reordenar la
fiscalitat sobre lenergia. Establir i ampliar deduccions per a la reinversi productiva de beneficis
empresarials.
Establir tipus reduts dIVA i daltres impostos indirectes que graven els productes de consum
habitual per a la subsistncia de les famlies, i tipus ms elevats per als productes de luxe.
Perseguir el frau fiscal i lelusi fiscal, especialment la realitzada a travs de lenginyeria fiscal,
evitant que grans empreses amb seu tributria en pasos amb molt baixa tributaci deixin de
tributar per les vendes dins del pas. Apostar per un model dadministraci tributria basat en el
compliment tributari de tots els agents econmics, no noms daquells que declaren.
83
Separar la banca comercial minorista (destinada a l'estalvi i al crdit de les famlies) de la banca
d'inversi (destinada a la inversi en productes de mercats cotitzats).
Crear una banca pblica que aporti ms competncia al sector i garanteixi el finanament al
sector productiu, centrat en les petites i mitjanes empreses i en l'orientaci per a la inversi de
grans projectes estratgics (infraestructures, recerca, etc.)
Millorar la regulaci i foment de les finances alternatives realitzades a travs de les plataformes
digitals, com el crowlending i el crowdfunding, garantint la protecci dels consumidors.
Aprovar un estatut de linversor que protegeixi els inversors minoristes i apliqui la normativa
europea de protecci dels consumidors en lmbit financer (directives MIFID).
Millorar lorganitzaci i normativa dels mercats de capitals, amb un organisme supervisor dels
mercats de valors, en el marc del mercat nic de capitals en procs de creaci a la UE amb un
marc comunitari de protecci dels consumidors.
Estructurar una Administraci catalana propera, simplificada, eficient, gil i moderna, que
savalu contnuament i que estigui al servei de la ciutadania.
Prestar uns serveis de qualitat excellent i treballar per a la millora contnua, implementant
sistemes de gesti integral de la qualitat i integrant la filosofia de lexcellncia en el servei
pblic.
Crear un rgan especfic que garanteixi ladequada transici de les administracions, les
seves competncies i, en especial, la gesti dels processos interns de canvi que pugui
comportar, amb especial atenci a les persones que hi treballen.
84
Un Estat amb visi emprenedora que assigni recursos per modernitzar els sectors
productius existents i crear-ne de nous i a la vegada cre les condicions per al
desenvolupament d'ecosistemes empresarials que propicien l'activitat econmica.
Un Estat que potenci i participi activament en tot el procs d'innovaci tecnolgica, en els
sistemes de R+D+I pblics i privats, aix com en les inversions pioneres i sostingudes que
projecten nous productes i mercats.
Un Estat que, des d'una lgica inversora, abandoni velles formes de burocratitzaci i
d'obstaculitzaci de l'activitat econmica i industrial. Cal una Administraci eficient,
simplificadora i facilitadora de la innovaci, la inversi i l'emprenedoria.
Un Estat que protegeixi els drets dels consumidors i les empreses, reguli de forma eficient i
sigui proactiu en l'eliminaci d'obstacles i barreres artificials a la competncia, que eviti la
generaci de mercats captius, l'abs de posici dominant de monopolis i males prctiques
85
Mesures
Creaci dun Fons Nacional per a la Innovaci vinculat als instruments financers de poltica
industrial que aposti pels nous jaciments docupaci i dinnovaci tecnolgica, que actui
com a capital-risc i capital-llavor pblic, establint un sistema de diversificaci del risc i de
remuneraci dels riscos assolits.
Impulsar i desenvolupar lestratgia industrial de Catalunya. Ens cal treballar en dues lnies
en el marc del RIS3CAT: duna banda, prioritzar el manteniment i el creixement dels sectors
ms potents i consolidats que tenim, tot reforant la seva competitivitat. Daltra banda,
impulsar sectors emergents que actun com a tractors de leconomia en el futur.
El sector agroalimentari
La superfcie gestionada pel sector primari (agrcola i forestal) s del 90% de la superfcie total de
Catalunya, amb un 63,83% per al sector forestal i el 26,08% per a lagrcola (840.211 ha).
Aquesta estructura productiva del sector primari fa que la producci final agrria a Catalunya es
situ per damunt dels 4.000 milions deuros lany (cap a l'11% de l'Estat), dels quals el 40%
correspon a lagricultura i el 60% a la ramaderia, justament al contrari del que passa a lEstat
espanyol.
86
El volum de la producci animal fa que Catalunya tingui capacitat per cobrir noms el 40% dels
cereals que necessita per a lalimentaci de la seva cabana ramadera, la qual cosa la situa en un
punt de debilitat, ja que, si b amb molta volatilitat, els preus dels cereals en els ltims anys han
seguit una tendncia a lala, fet que pot posar en dubte la competitivitat de la producci ramadera
catalana, i de rebot, la indstria crnia de transformaci.
Els dos factors que defineixen aquestes limitacions sn la disponibilitat de sls i lescassetat hdrica,
i aquesta darrera s un element clau per a la continutat de la vessant productiva del sector
agroalimentari.
Catalunya ha desenvolupat una indstria alimentria de transformaci que ha generat el segon
clster en indstria alimentria dEuropa, darrere de la Llombardia.
Si sintegren lagricultura i la indstria alimentria, per formar el sector agroalimentari, seria el primer
clster agroalimentari dEuropa. Aquesta indstria lany 2012 va assolir un volum de negoci de
24.337 milions deuros, el 17,8% del negoci industrial de Catalunya.
La quantitat del producte pesquer venut a les llotges catalanes va ser de 30.882 tones, i va suposar
gaireb 117M de recaptaci econmica en primera venda.
Les propostes i mesures bsiques per al nou Estat sn:
Impulsar la R+D+I
Mesures:
Impulsar i potenciar plataformes dactuaci conjunta entre les empreses membres del
Clster Agroalimentari catal, per tal daprofundir i incrementar la presencia dels nostres
productes als mercats internacionals.
Incentivar la inversi per dimensionar i modernitzar tant els processos productius com els
processos de transformaci i comercialitzaci per assegurar-ne la qualitat, la seguretat i la
competitivitat.
87
Orientar les produccions a les necessitats del mercat i afavorir la creaci destructures
deconomia descala per assegurar la competitivitat de les mateixes.
Creaci d'un marc de relacions objectiu entre els actors de la cadena alimentria per a una
distribuci ms equitativa dels marges que genera.
Aprofundir en les bones prctiques comercials en la relaci entre actors del sector
agroalimentari.
Economia verda
Catalunya ha de contribuir a una nova economia que sigui ms estable, ms respectuosa amb el
medi ambient, amb una producci i una distribuci ms local, basada principalment en fonts
energtiques prpies i amb capacitat de crear llocs de treball i benestar per a totes les persones.
En definitiva, cal que generem un model socioeconmic i d'organitzaci fsica que faci possible una
prosperitat que no estigui basada en el creixement exponencial. La comunicaci de la comissi,
anomenada Europa 2020: Una estratgia per a un creixement intelligent, sostenible i integrador,
assenyala els objectius de lestratgia de la UE per a la sortida de la crisi: laposta per la recerca, la
innovaci, leconomia verda, la gesti eficient i efica dels recursos i la cohesi social i territorial.
Aquest discurs s laportaci ms important dEuropa a la cimera de Rio+20 en la qual les Nacions
Unides fan seva lestratgia mundial per a leconomia verda, com a eina fonamental per a la
recuperaci econmica, leradicaci de la pobresa i la millora en la disponibilitat dels recursos
naturals necessaris per al desenvolupament.
Apostem per una nova revoluci industrial catalana basada en la reconversi de sistemes
productius ineficients. Una indstria orientada a aprofitar al mxim les noves oportunitats
88
estratgiques i les possibilitats tecnolgiques, que contribueixi a millorar els sistemes productius,
fent-los ms eficients, ms competitius, ms exigents i introduint les millors tcniques disponibles tal
com estableix la UE. Sobren oportunitats en la nova gesti de residus i leconomia circular, en la
gesti dels serveis bsics com laigua o lenergia, en el camp de la lluita contra el canvi climtic i
ladopci de sistemes de mitigaci, i en els processos de millora de la qualitat de laire
Limpuls a la recerca i la inversi en sectors estratgics com ara les energies renovables,
leficincia energtica, les tecnologies de laigua i la gesti dels residus.
89
s necessari impulsar la potencialitat del sistema garantint el funcionament dels seus elements
clau, dacord amb les recomanacions que es fan a lapartat Estructures econmiques dun Estat.
Per aix caldr actuar sobre la base de les capacitats i lexcellncia ja existents i que actualment es
veuen limitades i encotillades per les poltiques estatals. Les mesures que cal prendre de manera
prioritria sn:
Garantir la redacci duna llei sobre el sistema de recerca amb visi integral i de pas.
Desenvolupar una llei del mecenatge.
Planificar la creaci dun fons que garanteixi lestabilitat del finanament del sistema de
recerca en el curt i mitj termini.
90
Mesures
Completar l'aprovaci del projecte de llei de comer, serveis i fires, en el marc d'una
transposici prpia i consensuada de les directives comunitries en matria de comer.
91
Treballar per eradicar lactivitat comercial que sefectua al marge del marc legal prioritzant el
dileg social i la multidisciplinarietat.
Informar i facilitar eines que permetin a l'empresari una reorientaci i un s eficient dels seus
recursos.
Estimular i crear els marcs normatius que calguin per afavorir la cooperaci, leficincia i la
competitivitat de les petites i mitjanes empreses independents, tant a nivell territorial (seguint el
model dels BIDs), com a nivell sectorial (centrals de compres i similars)
Reforar les sinergies entre el territori, la seva activitat comercial i de serveis i lactivitat turstica,
recuperant el seu impuls com a instrument dinamitzador de lactivitat econmica.
Impulsar la cooperaci amb els ens locals per dinamitzar els centres urbans, actuant
prioritriament sobre la problemtica dels locals comercials buits.
Continuar donant suport als mercats municipals com a model de referncia comercial del
producte fresc i de proximitat, i dels hbits i valors saludables, sostenibles, responsables i
dintegraci, adequant els seus horaris als hbits i les necessitats de les persones
consumidores.
Adequar lextensa activitat firal del pas als nous reptes que planteja lactual situaci econmica,
fent-la ms competitiva, garantint la seva sostenibilitat i consolidant-la com a canal de promoci
i comercialitzaci de productes, bns i serveis.
Fomentar lautoocupaci en el mn del comer, amb programes de suport als emprenedors que
ajudin a millorar la viabilitat dels seus projectes, mitjanant la collaboraci amb les
organitzacions representatives del sector.
Estudiar mesures tributries prpies d'una fiscalitat justa per al comer, les pimes del sector
comercial i de serveis personals.
92
Propostes
Cal treballar per aconseguir que les poltiques incideixin especialment en la necessitat de fomentar
el consum responsable i la necessitat de dotar els consumidors de sistemes de protecci adequats
que, a ms, ajudin a garantir el desenvolupament harmnic del mercat interior. Aix passaria per
augmentar els mecanismes de transparncia, control intern, informaci, publicitat i vigilncia quant a
clusules abusives per tal daturar prctiques manifestament contrries als interessos dels
consumidors.
El segon repte s laposta per la implantaci dels serveis pblics de consum, controlant i
supervisant les empreses per garantir els drets dels consumidors, tant de bns com de serveis,
fomentant el processos darbitratge i mediaci.
Alhora, cal que les poltiques comunitries incideixin especialment en la necessitat de dotar les
persones consumidores de sistemes de protecci adequats que, a ms, ajudin a garantir el
desenvolupament harmnic del mercat interior
Mesures
Promoure els convenis de collaboraci amb el mn local per tal de controlar i sancionar les
activitats econmiques en les quals sevidenci situacions de competncia deslleial que
posin en risc la seguretat del consumidor i/o qualitat del servei.
Fomentar el dileg permanent amb les organitzacions empresarials i professionals per tal
dimpulsar les bones prctiques en matria de consum i ajudar a estendre ladopci de
prctiques que responguin a la responsabilitat social corporativa.
Desenvolupar legislaci prpia en totes aquelles matries que actualment legisla lEstat
espanyol en matria de consum.
Promoure els convenis de collaboraci amb el mn local per tal de controlar i sancionar les
activitats econmiques en les quals sevidenci situacions de competncia deslleial.
Promoure aliances amb els sectors productius locals pagesia, ramaderia, txtil, etc. per
promoure el consum de proximitat i de productes de qualitat.
94
Mesures
Fer un pla integral de qualificaci i reciclatge dels treballadors i professionals del sector.
Establir una poltica fiscal moderna per al sector, les pimes i els emprenedors, que respongui als
nostres interessos, tant sectorials com generals.
Afavorir la recuperaci urbana i ambiental daquells territoris que han rebut un major impacte
negatiu de lactivitat turstica i recuperar-los per a un turisme de ms qualitat i sostenibilitat.
Aconseguir que aquells esdeveniments amb ms renom i que ms ens reporten es continun
celebrant al nostre territori. Intensificar la poltica de captaci de grans esdeveniments de forma
coordinada entre lAdministraci local i la nacional.
Coordinar les poltiques turstiques per alinear els interessos econmics del conjunt del pas,
treballant per reforar les sinergies entre Barcelona i la resta de destinacions catalanes.
Crear un marc jurdic adequat per donar continutat a les prctiques deconomia collaborativa
dins el mn turstic, de manera que sen garanteixi la qualitat i latenci al client, sevitin
prctiques de competncia deslleial i saportin els recursos adients a la societat a travs del
compliment dunes obligacions fiscals adequades.
Estimular el turisme i les etiquetes vinculades al turisme familiar i promoure loferta emergent i
complementria enoturisme, gastronomia, turisme de natura, balneari i cultural en general.
Lluitar contra el turisme associat a activitats incviques, vetllant per la imatge pblica del pas i
de la seva oferta turstica, i estimulant el sector a desenvolupar un altre tipus doferta i de
posicionament.
Revisar i impulsar el projecte de complexos turstics integrats del camp de Tarragona per
concretar l'aposta de captaci de mercats llunyans i de protecci econmica del territori, en el
segment del turisme familiar i dels esdeveniments i convencions, en un marc de comproms
amb el turisme de qualitat, responsable i sostenible.
Reforar latractiu i la promoci de loferta residencial en zones interiors que aprofita edificis i
immobles preexistents.
95
Reforar els mecanismes de transparncia, participaci i divulgaci per assolir el consens social
necessari per evitar un rebuig generalitzat a les activitats turstiques.
El primer sn els ajuts que reben directament les explotacions per al desenvolupament de
la seva activitat, i que estan finanats totalment amb fons de la Uni Europea.
El segon pilar sn els ajuts relatius a laplicaci de les mesures del Pla de
Desenvolupament Rural, cofinanat per diverses institucions (UE, Estat espanyol i
Generalitat de Catalunya).
Catalunya rep anualment de la UE via Estat espanyol, en concepte de poltica agrria (els dos
pilars), al voltant de 320 milions d'euros, tenint en compte que el 70% de la producci final agrria
catalana no rep ajuts directes de la PAC. Caldria afegir a aquesta xifra anual uns 212M procedents
dels fons estructurals, com a mitjana dels darrers quatre anys.
Quant a la poltica pesquera, sestructura en un nic programa operatiu, presentat per lEstat
espanyol, que implementa els ajuts distributs en sis prioritats, la pesca, laqicultura, laplicaci de
la poltica pesquera comuna (control i data collection), el desenvolupament local participatiu, la
comercialitzaci i transformaci de productes pesquers, i la poltica martima integrada. Sn
cofinanats per la UE i la Generalitat de Catalunya. La inversi prevista per al perode 2014-2020 s
de 92M, dels quals 50M corresponen a subvencions pbliques i 42M a inversi privada (dels
quals el 76% es procedent de la UE, via Estat espanyol).
LEstat espanyol fa una distribuci dels fons FEMP de la UE entre les CCAA en funci duns criteris
que han penalitzat Catalunya, ja que sha mantingut un repartiment similar als anteriors programes,
on es prioritzaven les zones de convergncia. Amb aquest repartiment Catalunya resta en la
cinquena posici en el rnquing de CCAA en relaci a la recepci de Fons Europeus, allunyant-la
del pes que representen el sector pesquer i aqcola catal, que posicionen a Catalunya en la
tercera CCAA.
Si atenem el dficit de la balana fiscal agrria territorialitzada entre la UE i Catalunya, la diferncia
entre el que paguem a la UE via Estat espanyol i el que rebem dna un dficit aproximat de 1.400M
(el 0,69% del PIB), essent el pas amb ms desequilibri, per damunt d'Holanda, Alemanya i
Dinamarca.
Amb el benents que cada cop ms la UE deixa ms marge als Estats per a la definici de les
normes d'aplicaci de la PAC en el seu territori, unit al fet de la singularitat de Catalunya en relaci
amb la diversitat de conreus i produccions respecte al conjunt de l'Estat, deriva en la necessitat
objectiva de defensar directament a Europa els interessos de la pagesia i la producci
agroalimentria catalanes.
Aix mateix, el sector de la pesca a Europa i especialment a lEstat espanyol, presenta
caracterstiques i necessitats molt diferents entre les pesqueries del Mediterrani i les grans
pesqueries daltura. La pesca al Mediterrani s una pesca de proximitat realitzada per pimes i
empreses familiars amb gran vinculaci al territori i que aporta diriament un producte de qualitat i
de gran demanada al consumidor.
96
Gestionar els ajuts de la PAC. Ajuts directes i mesures de mercat (primer pilar) i PDR
(segon pilar) que es situen actualment al voltant d'uns 320M anuals.
Pel que fa al segon pilar, el nou Estat podria aportar ms fons, fent un PDR molt ms potent
que permetria donar una millor resposta a les demandes de desenvolupament rural.
Gestionar els ajuts del Fons Europeu Martim i de la Pesca (FEMP), apostant per models de
cogesti amb la total implicaci del sector pesquer, els cientfics, la societat civil i
lAdministraci. La cogesti centrada en la coresponsabilitat dels actors i el millor
coneixement i dissenyada per a les necessitats i particularitats locals.
Mesures:
Gesti del pressupost dels ajuts directes i de mesures de mercat i del pressupost de
desenvolupament rural.
Distribuci dels fons dels ajuts directes i redefinici del pressupost del PDR.
Definir, en concertaci amb el sector i dins els parmetres establerts per la Uni Europea,
quina haur de ser laplicaci del primer pilar de la PAC, especialment, el que fa referncia
als criteris daplicaci que queden en mans dels Estats membres, definint tamb el
concepte dagricultor actiu, el lmit progressiu de reducci dels ajuts i quina ha de ser la
superfcie elegible, el model de regionalitzaci i els ajuts acoblats a la producci.
Negociar amb la UE la modificaci de laplicaci del primer pilar de la PAC en el territori del
nou Estat, ja que en aquests moments sest aplicant el model de lEstat espanyol i que,
dacord amb el punt anterior, shaur dadaptar al model que es defineixi des del nou Estat.
97
Mesures:
98
Garantirem una correcta explotaci dels serveis ferroviaris sense cap impacte sobre els
usuaris i usuries dels serveis de Rodalies de Catalunya, Mitjana Distncia o Alta Velocitat.
Unificarem la gesti de tota la xarxa ferroviria de Catalunya, que ser assumida per lens
pblic Infraestructures Ferroviries de Catalunya, que assumir la titularitat de la
infraestructura, la seguretat ferroviria i les funcions de regulaci del trnsit ferroviari,
dassignaci de solcs, i de control i supervisi.
Participarem en els rgans europeus per al desenvolupament del Corredor del Mediterrani,
des duna visi global i europeista, en benefici de les economies tot lArc Mediterrani.
99
Impulsarem una agenda dactuacions per palliar la situaci de dficit dinversi de lEstat
espanyol, per mantenir-la en uns estndards mnims de servei i seguretat i resoldre els colls
dampolla histrics. Sn inversions llargament reclamades per institucions i ciutadania i que
presenten una elevada congesti o sinistralitat: N-II a Girona, N-340 a Barcelona,
Tarragona o lEbre, lA-27 a Tarragona, la N-240 a Lleida i lN-230 o N-260 al Pirineu, entre
daltres.
Crearem una administraci aeroporturia catalana, formada per una unitat administrativa
daviaci civil, un organisme independent responsable de la regulaci tarifria i una agncia
especfica responsable de la navegaci i seguretat aries.
Aprovarem una nova llei de ports que incorpori els ports dinters general (Barcelona i
Tarragona) i la resta de ports de la costa catalana, les actuals capitanies martimes, la
gesti de la marina mercant, labanderament de vaixells i els senyals martims.
Establirem la delimitaci de lespai terrestre, aeri i martim sobre el qual lEstat catal
exercir la seva sobirania, aix com les zones en les quals sexerciran determinats drets
zona contigua al mar, zona econmica exclusiva o plataforma continental.
Catalunya TIC
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i el desenvolupament i la innovaci que hi estan
vinculats, sn un element clau de leconomia i la societat. Catalunya avui s un pol de
desenvolupament tecnolgic, amb infraestructures clau com el Sincotr Alba, les xarxes de
telecomunicacions i un clster industrial dels ms importants del sud dEuropa.
Amb la plena capacitat de decisi sobre les infraestructures estratgiques en lmbit TIC, en el
disseny, governana i regulaci del mercat de les telecomunicacions i amb una poltica ambiciosa
en el sector TIC Catalunya pot esdevenir el pol principal en aquest mbit del sud dEuropa i del
mediterrani, i ser un referent mundial. Per aix, laposta per un territori que aplica les solucions
intelligents smart al funcionament de les ciutats, de les administracions, dels serveis pblics i de
les activitats empresarials s una aposta incipient que ha de continuar i que ha de poder
intensificar-se amb les eines dun Estat.
100
Cohesi social
Les TIC han de ser una eina que afavoreixi una major cohesi social, desenvolupant accions
encaminades a potenciar i democratitzar la societat de la informaci en tots els mbits socials,
reduint lanomenada escletxa digital i millorant la qualitat de vida de les persones, per promoure
l'adquisici del coneixement i la divulgaci dels avantatges de la societat digital entre la ciutadania.
Dinamitzaci de locupaci
Tamb ha de ser un objectiu del nou Estat potenciar el sector tecnolgic com a generador
d'ocupaci i foment de nous perfils professionals associats a les TIC. Catalunya ser digital o no
ser. s determinant millorar la capacitaci de la ciutadania en l's de les TIC amb programes
especfics, tant per millorar locupabilitat dels aturats i el desenvolupament professional dels
ocupats, com per a la millora empresarial general. Cal treballar ms intensament la generaci
docupaci en lentorn tecnolgic mitjanant poltiques datracci de nous centres de treball del
sector TIC.
Propostes
Infraestructures digitals
Cal continuar i reforar la lnia de treball que representen iniciatives com la Mobile World Capital,
incidint en el seu impacte positiu cap a nou teixit industrial TIC. S'han dimpulsar encara amb ms
decisi ecosistemes empresarials i industrials que desenvolupin serveis i productes transversals
amb la mobilitat, residus, disseny i indstries creatives, salut i educaci, que posicionin Catalunya
com a referent internacional.
La creaci daquests estndards permetran situar el nostre pas al capdavant del desenvolupament
de sistemes de gesti intelligents en temps real que ajudin al bon govern de les ciutats i permetin
millorar les poltiques davant canvis en les condicions de vida. Limpuls daquestes tecnologies sha
de fer amb vocaci universal, transparncia, control democrtic i amb la idea de poder construir un
nucli industrial exportable.
Establir i desenvolupar un programa deducaci per la millora de les competncies digitals tant a les
escoles com a les empreses com al personal de les administracions pbliques, aix com un
programa especfic per totes aquells ciutadans de Catalunya.
Finanament
Promoure i potenciar totes les fonts de finanament disponibles, tant dinversi en capital per a la
creaci i el desenvolupament de noves empreses, com mitjanant lnies de prstec per al
creixement i lexecuci de nous projectes a les empreses ja consolidades.
Internacionalitzaci
Mesures
Augmentar la dotaci del suport financer pblic per al desenvolupament d'empreses amb base
tecnolgica.
Coordinaci dels diferents fons dinversi pblics i privats de Catalunya per potenciar
lemprenedoria dempreses amb base tecnolgica.
102
Certament, les famlies i les empreses avui paguem una de les factures elctriques ms cares
d'Europa, amb el conseqent impacte a les economies familiars i a la competitivitat de les nostres
empreses.
Mesures:
En el nou pas la regulaci i desenvolupament dun nou model energtic hauria de tenir en compte:
Un pacte nacional entre les institucions i els agents econmics i socials per tal dassolir
lany 2050 una producci energtica 100% renovable.
Incorporar-se al futur mercat nic europeu que t l'horitz de fixar el mateix preu de
lelectricitat en tot lmbit europeu, considerant la facilitat per a Catalunya ats el seu bon
nivell d'interconnexi a la xarxa europea.
Evitar conflictes dinters entre els diferents agents del mercat impulsant la separaci
jurdica i estructural de les activitats de generaci, transport, distribuci i comercialitzaci.
Promoure levoluci cap a un sistema elctric distribut, eliminant les barreres dentrada als
petits productors, pblics i privats, i afavorint lautoconsum d'energia, especialment de fons
renovables.
Plantejar els escenaris adients per decidir la poltica nuclear catalana en el marc de la
transici cap a una producci amb major pes de lenergia renovable i la prioritzaci duna
economia de baix carboni, ats que les centrals en territori catal compliran els 40 anys de
funcionament a mitjans de la propera dcada.
Promoure una auditoria pblica sobre la legitimitat dels costos de transici a la competncia
i del dficit de tarifa que paguem els usuaris de Catalunya.
Establir els mitjans per garantir laccs a lenergia per part dels ciutadans que es trobin en
situaci de vulnerabilitat econmica.
Sostenibilitat ambiental
L'aigua, la gesti dels recursos hdrics
Catalunya gestionar les dues conques fluvials, tot assumint la conca de lEbre. Cal garantir laccs
al recurs per al conjunt de la poblaci amb un mnim de garantia de subministrament, tot seguint la
directiva marc de laigua de la UE. La gesti del cicle integrat de laigua ha de garantir tots els
processos: captaci, distribuci, consum, sanejament i reutilitzaci, amb les inversions necessries
104
que garanteixin la viabilitat econmica de la gesti de tot el cicle i preservi al mxim la qualitat de
les aiges continentals i marines aix com els cabals ecolgics. LACA ha desdevenir lrgan
regulador pblic de la gesti del cicle integrat de laigua a Catalunya.
s imprescindible una gesti de laigua i una planificaci hidrolgica sostenibles i adaptades al nou
context del canvi climtic, on es preveu a Catalunya un cert descens pluviomtric i augment de la
temperatura. Aix est directament associat a la definici de garantia de subministrament.
Cal avanar en la modernitzaci dels regadius, establint el pla dinversions necessries que
permetin un bon desenvolupament a la indstria ms important a Catalunya, lagroalimentria.
Malgrat els avenos, la xarxa hidrulica del pas presenta encara fragilitats i millores que
requereixen d'inversions. I hi ha aspectes de pas com ara la gesti de la Conca Hidrogrfica de
l'Ebre, la innovaci jurdica i financera en els models de gesti i concessi de serveis, la demanda
de cabals al Ter o la viabilitat del Canal Segarra-Garrigues que assenyalen la necessitat que la
Catalunya Estat abordi amb visi del llarg termini la qesti dels recursos hdrics.
Mesures:
Catalunya ha de fer un Pacte Nacional sobre lAigua que defineixi com ha de ser la
planificaci i la gesti hdrica a llarg termini i els objectius per a la redistribuci de lesfor.
Aquesta planificaci sha de basar en dos elements clau: el desplegament complet de la
directiva marc i els criteris de la nova cultura de laigua, que han de permetre garantir la
suficincia econmica i de mitjans del sistema dabastament i sanejament.
Qualitat de laire
Un dels problemes ambiental de les grans metrpolis europees i dels territoris propers a grans
implantacions industrials s la qualitat de laire.
Desprs de lxit assolit en la lluita contra les emissions de plom i dxids de sulfur, ara latenci de
les institucions europees se centra a aconseguir disminuir les emissions de NOx i de partcules.
Aquests agents, tal com ha explicat lOMS recentment, constitueix un greu perill per a la salut de les
persones.
Per aix, cal actuar aplicant totes les normes previstes en els plans de qualitat de laire, que a
Catalunya afecten especialment la conurbaci de Barcelona i lrea tarragonina. En el primer cas,
les normes sn especialment dedicades a la mobilitat i en el segon cas a les millores productives en
els sectors industrials.
El repte consisteix a incorporar els residus dins duna estratgia deconomia circular, comenant per
lecodisseny i fent que tot residu pugui ser transformat en matria primera, amb tendncia a reduir
els productes qu no sn viables dintegrar novament en el medi o de ser transformats en un nou
producte. s per aix que:
Impulsarem una llei denvasos i residus denvasos que fomenti uns models de producci i
consum que ens permetin frenar el consum creixent denvasos, una gesti eficient i
optimitzada dels recursos i la minimitzaci en la producci de residus i impacte ambiental
associat a la seva gesti.
106
Mesures:
Implantarem un sistema de Govern Obert al Govern catal, agrupant en una sola estratgia les
poltiques de participaci ciutadana, transparncia i dades obertes de manera transversal a tota
lAdministraci.
Elaboraci d'una llei de participaci ciutadana que permeti organitzar referndums vinculants i
que apoderi a la ciutadania per proposar i revocar lleis i mandats.
El Portal de la Transparncia de Catalunya esdevindr una autntica pantalla de tots els qui
operen en el sector pblic catal.
Establiment de compromisos tics per als crrecs electes i alts crrecs de l'Administraci local
en els manuals de bon govern.
Impulsarem el projecte Smart Citizens, espai de confluncia de Govern Obert i les Smart Cities
del nostre pas.
108
Aprovaci duna llei electoral que apropi la ciutadania als seus representants, millori els
sistemes delecci i determini clarament les regles del joc democrtic introduint lopci de
desbloquejar les llistes.
Impulsar un codi tic i dausteritat que catalogui i reglamenti ls dels espais i mitjans pblics.
Establir plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania, per fer efectiu el
dret a la transparncia i al bon govern
Prohibir als condemnats per corrupci d'anar a una llista electoral, ocupar un alt crrec a
l'Administraci i treballar a l'Administraci durant deu anys.
Establir els pactes d'integritat en les licitacions de totes les administracions.
Expulsar del mercat pblic de licitacions i concessions les empreses que vulnerin els pactes
d'integritat.
Revisar i limitar els aforaments dels poltics.
Establir un nou codi penal perqu els delictes greus per corrupci no quedin impunes amb
els actuals criteris de prescripci.
109
Mesures
Algunes de les mesures concretes de poltica exterior abastaran:
Des de la seva nova condici dEstat membre de la Uni Europea, promour un model
dEuropa federal que afavoreixi una integraci creixent, en base al model comunitari i a les
institucions (en particular, Comissi Europea, Parlament Europeu) i impulsar la llengua
catalana com a llengua de Tractat i de treball a la Uni Europea.
Es crear un Servei de lAcci Exterior Catal, amb els recursos i dotaci de personal
necessari, que compti amb la millor formaci i capacitaci possible.
Enfortir les relacions bilaterals i articular una nova xarxa de relacions amb pasos
destructura econmica similar a la catalana, ambientalment eficients, tecnolgicament
innovadors i socialment avanats per promoure una Europa que avanci cap una economia
productiva sostenible, financerament estable i socialment justa que eviti riscos dinestabilitat
econmica provocada per lespeculaci dels mercats financers.
Continuar exercint i reforar el seu comproms i acci per una poltica de venatge de la
Uni Europea ambiciosa, molt especialment en la seva vessant sud al Mediterrani. En
aquesta lnia, simplicar encara ms, i en la seva condici dEstat membre, en la Uni per
la Mediterrnia que t la seu de la seva secretaria a Barcelona i que t per objectiu limpuls
de projectes dmbit regional per tal de millorar les condicions de vida dels ciutadans de la
ribera sud de la Mediterrnia.
Participar en les cimeres iberoamericanes i, com a Estat independent, reforar les seves
relacions amb els pasos de lAmrica Llatina, des duna posici digualtat.
sentit, continuar assumint una poltica de cooperaci pblica, participativa i participada, per
contribuir a la construcci dun mn ms just i una governana global ms democrtica a
partir duna cooperaci de qualitat i transformadora, basada en drets, que atengui les
desigualtats de gnere i sorienti a la promoci i garantia dels drets humans de les dones i
dels drets collectius dels pobles, amb especial atenci a la construcci de pau
Ha de ser accessible per a tothom, ciutadans, entitats i empreses, amb accs a la segona
instncia, amb un sistema de justcia gratuta de qualitat per a les persones sense recursos
suficients i amb proximitat territorial, amb tendncia, com a norma general, a implementar
un partit judicial, com a mnim, a cada comarca, amb una primera instncia civil i penal i
Jutjats de Pau amb funcions de Registre Civil en els municipis en els quals no hi hagi
primera instncia civil i penal.
Ha de preservar la funci dels advocats i del conjunt dels operadors jurdics i la seva
independncia, protegint el secret professional i garantint el dret de defensa, com a garantia
de l'Estat de dret.
La informaci sobre l'activitat judicial ha de ser emesa per la prpia Justcia, tot evitant
processos parallels meditics i filtracions que perjudiquen el correcte funcionament dels
processos.
112
El nou model judicial i de la seva Administraci haur de venir concretat en el procs delaboraci
de la nova Constituci catalana. Malgrat aix, durant el perode transitori, cal garantir la continutat
de lAdministraci de justcia i del seu funcionament del dia a dia.
Propostes:
Desenvolupar el Pla Director dEquipaments Judicials per adaptar els edificis judicials a les
necessitats del segle XXI, adequant els criteris funcionals a la nova organitzaci de loficina
judicial.
Mantenir lactual sistema dassistncia jurdica, garantir la bona qualitat en la prestaci del
servei i millorar-ne leficincia.
Finalitzar el Pla dEquipaments penitenciaris, que ens permetr disposar, a tot el pas,
duns centres penitenciaris ms moderns, ms segurs i on es podr desenvolupar amb
millors condicions, la tasca dels professionals amb els interns, que ens han de permetre
avanar cap una major reinserci.
Implementar una Escola dOficis en el sistema penitenciari catal amb la finalitat dassolir
certificats, en base al reconeixement de la formaci professional per a locupaci que
simparteix en els centres penitenciaris i educatius de justcia juvenil de Catalunya amb
lobjectiu dacreditar competncies de les persones sota mesura judicial.
113
Dissenyar el Pla de Formaci Professional per a l'Ocupaci adequat a les necessitats del
mercat de treball i programar les accions formatives encaminades a certificar la
professionalitat de les persones sotmeses a mesures judicials.
Elaboraci d'una llei de governs locals de Catalunya per establir un model propi de
lAdministraci local de Catalunya, que superi les recents reformes establertes.
Elaboraci i aprovaci duna nova Llei dordenaci territorial de Catalunya, que simplifiqui els
nivells administratius i racionalitzi les competncies i funcionament de les diferents
administracions.
Elaboraci duna Llei de finances locals que asseguri un bon finanament de l'mbit local.
Apoderar i reforar el Consell de Governs Locals per potenciar la formaci dels electes, el
coneixement de les bones prctiques, lanlisi i benchmarking dels diferents serveis, i limpuls
de les compres agregades, i convertir-lo en veritable interlocutor entre el Govern estatal catal i
lmbit municipal.
Impulsar una sola associaci de municipis de Catalunya que aglutini tota la fora i les
sensibilitats poltiques i territorials del nostre pas.
115
Propostes
Ens calen uns mitjans de comunicaci pblics, que vetllin per la llengua del pas, que cren
valors i que siguin capaos de ser atractius per al conjunt de la societat catalana i participar
de la construcci, difusi i consolidaci d'un univers nacional i referencial propi.
116
Amb un Estat propi podrem millorar el suport econmic al sector dels mitjans de
comunicaci. El sistema comunicatiu catal es pot qualificar d'nic en el mn per la seva
riquesa, la seva diversitat i la seva pluralitat.
Amb el nou Estat gestionarem l'espai radioelctric, amb l'oportunitat d'equilibrar la presencia
del catal i castell a la rdio i a la televisi.
Al nou Estat els mitjans pblics de comunicaci han de ser garantia de cohesi social oferint una
informaci acurada, completa, plural i vera, com ho han fet des de la seva creaci: normalitzadors
de la llengua, impulsors de la cultura i de la qualitat democrtica del pas. Garants de l'accs a totes
les opinions, creences, sensibilitats, i tendncies amb estricta neutralitat i criteri periodstic.
117
La presncia real de dones en els mbits de visualitzaci pblica, representaci i presa de decisions
s encara molt minoritria, respecte a la participaci real de les dones en la vida pblica. Aix fa
que avui, malgrat tot, es mantingui una manca clamorosa de models de referncia femenins en tots
els mbits. Aquest s el resultat destructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips
presents en la famlia, leducaci, la cultura, els mitjans de comunicaci, el mn laboral i
lorganitzaci social, entre altres mbits.
Un altre problema social que persisteix (i aix ho demostren les dades) s el de la violncia
masclista, que no noms no es redueix, sin que es transforma i sadapta als nous formats de
relaci de les persones i entre els ms joves especialment amb ls de les noves tecnologies.
s per aix que la lluita contra aquesta xacra ha de ser una tasca que sha de dur a terme des de
tots els mbits socials i educatius, amb la prevenci de la violncia masclista i leradicaci de
nombrosos estereotips masclistes des de la infncia.
Un tercer aspecte clau s la maternitat, que sha de considerar des duna perspectiva de la
protecci, per tamb (i anant ms enll) com un dret a les dones a decidir lliurement sobre el fet de
ser mare. La maternitat s un dret i la dona ha de tenir la llibertat de ser mare sigui quina sigui la
seva situaci. I cal que les dones que decideixen interrompre un embars no desitjat rebin una
atenci pblica i de qualitat.
Per tot aix, volem construir un pas que garanteixi la igualtat doportunitats i amb desigualtat de
gnere zero; i que tingui com a principis:
Garantia daccs de les dones a tots els mbits de representaci i presa de decisions
Dret a la maternitat
118
Mesures:
Garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys, per a les famlies que ho sollicitin.
Continuar desplegant la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgneres i intersexuals i per a eradicar lhomofbia, la bifbia i la transfbia
Fomentar el dileg entre creences i conviccions per a una major cohesi i convivncia.
Garantir, amb la complicitat del mn sindical i lempresarial, la igualtat salarial per feines
remunerades de igual valor, tant si sn efectuades per homes com per dones.
Implantar una reforma horria que permeti a les dones i als homes la coresponsabilitat
familiar
Crear la llei catalana del dret de les dones a la maternitat, indistintament del model familiar
que hagin decidit formar.
Signar un gran pacte social de pas entre les administracions pbliques, les empreses i els
sindicats per tal de permetre a les dones ser mares sense renunciar a cap mbit de
realitzaci personal.
119
Mesures:
d'acomodaci i de gesti de la diversitat a una societat oberta com la nostra sha de fer garantint
una cultura pblica comuna.
La cultura pblica comuna s un espai com de catalanitat, configurat a partir dels valors
democrtics, el respecte dels drets humans, la igualtat i el pluralisme, aix com laportaci cultural i
lingstica singular que fa Catalunya a la diversitat global.
Es tracta d'un procs en construcci permanent, a partir de l'acci dels poders pblics i de la
mateixa societat civil, en qu les identitats electives de cadasc interactuen i conformen un mosaic,
que tant permet identificar-se harmnicament i actuar com un tot social com, alhora, projectar la
riquesa de matisos de la diversitat i el pluralisme.
Volem construir una societat oberta i necessita dotar-se d'una llei catalana destrangeria justa i
inclusiva, que reguli lentrada de persones per que tamb reconegui i respecti els drets i deures
fonamentals de les persones, que selabori des de la perspectiva de la integraci i no des de
lenfocament de l'expulsi, com s el cas de la vigent llei espanyola.
Daltra banda, tamb s cabdal tenir en compte que Catalunya ha viscut en els ltims anys un
increment de les emigracions. Aquesta realitat tamb suposa la necessitat de continuar articulant
noves poltiques pbliques per poder guiar aquest fenomen. En aquest sentit caldr desenvolupar el
Pla de Mobilitat Internacional, tot consolidant un sistema dinformaci i assessorament i dels
catalans i catalanes que viuen a lexterior, aix com potenciar les accions per al retorn de joves
emigrats oferint-los noves oportunitats, tenint en compte els seus perfils professionals, lexperincia
adquirida arreu i les necessitats del mercat laboral a Catalunya.
Finalment, Catalunya ha de tenir tamb un paper actiu en lmbit de la protecci internacional,
desenvolupant mesures que facin plenament vigent la seva solidaritat internacional i laccs al dret
dasil i la protecci amb les persones perseguides, per qualsevol circumstncia.
Mesures per construir un pas acollidor i socialment avanat:
Consolidar el sistema catal dintegraci i acolliment, dacord amb la Llei 10/2010 dacollida
de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
121