Professional Documents
Culture Documents
Junts Pel Si - La Politica Agraria
Junts Pel Si - La Politica Agraria
Junts Pel Si - La Politica Agraria
Cal vetllar pel desenvolupament correcte de les funcions estratgiques del sector agropecuari,
pesquer i forestal de Catalunya com a sector estratgic per garantir labastament segur daliments a
la poblaci, la conservaci dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari rural i mar, i
locupaci equilibrada del territori.
La poltica agrria est construda sobre dos pilars:
El primer sn els ajuts que reben directament les explotacions per al desenvolupament de
la seva activitat, i que estan finanats totalment amb fons de la Uni Europea.
El segon pilar sn els ajuts relatius a laplicaci de les mesures del Pla de
Desenvolupament Rural, cofinanat per diverses institucions (UE, Estat espanyol i
Generalitat de Catalunya).
Catalunya rep anualment de la UE via Estat espanyol, en concepte de poltica agrria (els dos
pilars), al voltant de 320 milions d'euros, tenint en compte que el 70% de la producci final agrria
catalana no rep ajuts directes de la PAC. Caldria afegir a aquesta xifra anual uns 212M procedents
dels fons estructurals, com a mitjana dels darrers quatre anys.
Quant a la poltica pesquera, sestructura en un nic programa operatiu, presentat per lEstat
espanyol, que implementa els ajuts distributs en sis prioritats, la pesca, laqicultura, laplicaci de
la poltica pesquera comuna (control i data collection), el desenvolupament local participatiu, la
comercialitzaci i transformaci de productes pesquers, i la poltica martima integrada. Sn
cofinanats per la UE i la Generalitat de Catalunya. La inversi prevista per al perode 2014-2020 s
de 92M, dels quals 50M corresponen a subvencions pbliques i 42M a inversi privada (dels
quals el 76% es procedent de la UE, via Estat espanyol).
LEstat espanyol fa una distribuci dels fons FEMP de la UE entre les CCAA en funci duns criteris
que han penalitzat Catalunya, ja que sha mantingut un repartiment similar als anteriors programes,
on es prioritzaven les zones de convergncia. Amb aquest repartiment Catalunya resta en la
cinquena posici en el rnquing de CCAA en relaci a la recepci de Fons Europeus, allunyant-la
del pes que representen el sector pesquer i aqcola catal, que posicionen a Catalunya en la
tercera CCAA.
Si atenem el dficit de la balana fiscal agrria territorialitzada entre la UE i Catalunya, la diferncia
entre el que paguem a la UE via Estat espanyol i el que rebem dna un dficit aproximat de 1.400M
(el 0,69% del PIB), essent el pas amb ms desequilibri, per damunt d'Holanda, Alemanya i
Dinamarca.
Amb el benents que cada cop ms la UE deixa ms marge als Estats per a la definici de les
normes d'aplicaci de la PAC en el seu territori, unit al fet de la singularitat de Catalunya en relaci
amb la diversitat de conreus i produccions respecte al conjunt de l'Estat, deriva en la necessitat
objectiva de defensar directament a Europa els interessos de la pagesia i la producci
agroalimentria catalanes.
Aix mateix, el sector de la pesca a Europa i especialment a lEstat espanyol, presenta
caracterstiques i necessitats molt diferents entre les pesqueries del Mediterrani i les grans
pesqueries daltura. La pesca al Mediterrani s una pesca de proximitat realitzada per pimes i
empreses familiars amb gran vinculaci al territori i que aporta diriament un producte de qualitat i
de gran demanada al consumidor.
96
Gestionar els ajuts de la PAC. Ajuts directes i mesures de mercat (primer pilar) i PDR
(segon pilar) que es situen actualment al voltant d'uns 320M anuals.
Pel que fa al segon pilar, el nou Estat podria aportar ms fons, fent un PDR molt ms potent
que permetria donar una millor resposta a les demandes de desenvolupament rural.
Gestionar els ajuts del Fons Europeu Martim i de la Pesca (FEMP), apostant per models de
cogesti amb la total implicaci del sector pesquer, els cientfics, la societat civil i
lAdministraci. La cogesti centrada en la coresponsabilitat dels actors i el millor
coneixement i dissenyada per a les necessitats i particularitats locals.
Mesures:
Gesti del pressupost dels ajuts directes i de mesures de mercat i del pressupost de
desenvolupament rural.
Distribuci dels fons dels ajuts directes i redefinici del pressupost del PDR.
Definir, en concertaci amb el sector i dins els parmetres establerts per la Uni Europea,
quina haur de ser laplicaci del primer pilar de la PAC, especialment, el que fa referncia
als criteris daplicaci que queden en mans dels Estats membres, definint tamb el
concepte dagricultor actiu, el lmit progressiu de reducci dels ajuts i quina ha de ser la
superfcie elegible, el model de regionalitzaci i els ajuts acoblats a la producci.
Negociar amb la UE la modificaci de laplicaci del primer pilar de la PAC en el territori del
nou Estat, ja que en aquests moments sest aplicant el model de lEstat espanyol i que,
dacord amb el punt anterior, shaur dadaptar al model que es defineixi des del nou Estat.
97
Mesures:
98