El multilingisme, un valor emergent

per Marta Rovira i Martnez

Resum
El multilingisme no s una promesa, sin que s una realitat. La coexistncia de diverses llenges
s un tret caracterstic lempresa internacionalitzada. Cal preveure, a ms, que els canvis
educatius, la mobilitat humana, la mateixa recerca i les noves tecnologies afavoriran el canvi social
cap a una conscincia de la diversitat lingstica i de la necessitat dactuar assumint un entorn
multilinge. La UE ha presentat un document sobre com pensa gestionar el multilingisme en el si
de la Uni, i aix representa un pas institucional de gran calat en lassumpci daquest nou context.
De la mateixa manera que els comportaments lingstics de les empreses tenen a veure amb les
canvis governamentals, tamb tenen a veure amb els canvis socials.
Sumari
1.
2.
3.
4.
5.

El multilingisme en la perspectiva europea

Factors facilitadors del multilingisme
Context i agents de promoci del multilingisme a lempresa
La gesti del multilingisme des de lempresa
Bibliografia

1. El multilingisme en la perspectiva europea

Per primera vegada un document oficial de la Comissi Europea fa referncia al multilingisme com
un valor a promoure a tots els efectes. El comissari Jan Figel ha estat el responsable del document
que es va presentar el novembre del 2005 al Parlament Europeu, al Comit Econmic i Social i al
Comit de les Regions amb el ttol Un nou marc estratgic per al multilingisme.
La filosofia del document es basa en la idea que la diversitat lingstica s un fet intrnsec a la Uni
Europea, i que cal fer poltiques europees que vagin ms enll de les 20 llenges oficials. Aix, la
UE es compromet a promoure ls de les aproximadament 60 llenges autctones a Europa (a ms
de les 20 oficials), a ms de les que sn parlades per les comunitats dimmigrants.
Segons el document presentat per Jan Figel, el multilingisme designa alhora la capacitat duna
persona dutilitzar diverses llenges i la coexistncia de diverses comunitats lingstiques en una
mateixa zona geogrfica. En aquest marc, el document vol orientar la Comissi Europea en un nou
mbit dactuaci que comportar la promoci de ls de totes les llenges. Lestratgia principal
daquest nou mbit dacci que es proposa s laprenentatge de diverses llenges per part dels
ciutadans europeus.
En aquesta perspectiva, la poltica de multilingisme de la Comissi ha de perseguir tres objectius:

Encoratjar laprenentatge de les llenges i promoure la diversitat lingstica a la societat.

Afavorir una economia multilinge competitiva.
Donar als ciutadans un accs a la legislaci, als trmits i a les informacions de la Uni
Europea en la seva prpia llengua.

Pel que fa al primer punt, linforme deixa ben clar que laprenentatge de les llenges ha danar ms
enll de langls. El primer objectiu que es defineix en aquest apartat s que tots els ciutadans
europeus han de conixer i ser competents en diverses llenges. Aix implica promoure
laprenentatge de ms duna llengua estrangera a les escoles, per tal dafavorir la mobilitat dels
treballadors i dels estudiants entre els estats.
Pel que fa al suport a les llenges dites regionals, locals o minoritries, el document proposa
la creaci duna xarxa de centres sobre diversitat lingstica, que continu la tasca duta a terme per
projectes com el Lingua o el Mercator. Tot i aix, el document no aclareix la relaci que hi haur
entre les poltiques destinades a la promoci del coneixement de les llenges nacionals/estrangeres
i les que es destinin a la promoci de les llenges regionals en els sistemes educatius europeus.
El segon punt del document s el ms interessant, puix que representa una novetat en el
panorama lingstic el fet que oficialment una instituci com la UE focalitzi la qesti lingstica

El multilingisme, un valor emergent

per Marta Rovira i Martnez

sobre el mn empresarial. Tanmateix, sha de considerar aquest fet com un reflex de la

importncia creixent daquesta relaci entre multilingisme i empresa des de finals del segle XX, i
que sha fet del tot evident en els ltims anys.
Malgrat que el document fa referncia a la necessitat de respectar els drets lingstics dels
consumidors en letiquetatge i la comunicaci dels serveis, lobjectiu daquest apartat s indicar la
importncia de millorar les competncies lingstiques dels treballadors. Al mateix temps, es posa
lmfasi en la necessitat de promoure i millorar els serveis de traducci i dinterpretaci que
treballen per a les empreses. Les accions que es proposen amb aquesta finalitat consisteixen en un
seguit destudis per tal danalitzar la situaci del mercat de la traducci i de les necessitats i
competncies lingstiques de les empreses europees. Aix com el desenvolupament deines
multimdia i les diverses tecnologies del llenguatge, de la traducci automtica i de la creaci de
diccionaris i thesaurus en format electrnic.
Lltim punt del document fa referncia a promoure el multilingisme en les mateixes institucions
europees, per tal que els ciutadans puguin disposar duna comunicaci en la seva llengua. Sentn
que es fa referncia a les 20 llenges oficials, i no pas a les altres. Tanmateix, podem considerar
que existeix una via oberta cap a aquestes altres llenges, si tenim en compte que la mesa del
Parlament Europeu ha aprovat la sollicitud del Govern espanyol sobre ls del catal, del gallec i de
luscar en les comunicacions escrites dels ciutadans amb la cambra i tamb en la traducci dels
textos legals.
2. Factors facilitadors del multilingisme
El segle XX passar a la histria com el segle de lexpansi i consolidaci de les llenges nacionals,
com lefecte ms palpable de la modernitzaci de lEstat. Tal com ha explicat Miquel Pueyo a Tres
escoles per als catalans (1995), la segona meitat del segle XX s el moment en qu culmina el
desenvolupament de lescola de masses com un dels factors principals de facilitaci de la llengua
nacional enfront de les llenges autctones sense estat. El resultat daquest procs, per, no
representa pas leliminaci total de les llenges no estatals, sin simplement la seva regressi i/o
la seva desaparici dels mbits ms formals o pblics. En alguns casos ms que en daltres.
El segle XXI, en canvi, est marcat pel renaixement de les llenges no estatals grcies al
desenvolupament de lestat de dret i dels drets universals a finals del segle XX. La racionalitzaci
de lestat modern ha esdevingut finalment tamb un punt de recolzament per a la defensa de la
diversitat lingstica. No pas per recuperar espai a la llengua dominant, sin per buscar la manera
de compartir espais.
Hi ha altres factors que, en coincidncia amb els factors poltics, faciliten la visibilitat de la
diversitat lingstica i reforcen la posici de les llenges minoritzades, com ara les noves
tecnologies, per tamb la capacitat daprenentatge de les noves generacions. I tanmateix, aquests
factors no aturaran pas la desaparici duna gran quantitat de llenges al mn en els prxims anys.
La Unesco ha previst que de les sis mil llenges que es parlen al planeta, en desapareixer el 90%
pel fet que els seus parlants pertanyen a cultures i entorns naturals amenaats o seran assimilats
completament per una altra llengua dominant. Tampoc no s clar que lassimilaci lingstica no
provoqui noves variants, noves modalitats lingstiques, com s el cas de la barreja de lespanyol i
langls al sud dels Estats Units.
Daltra banda, les llenges estatals han de competir amb una lingua franca del tot consolidada,
langls. Especialment els pasos amb menys nombre dhabitants (i per tant de parlants), com s el
cas dels nrdics, han dassumir langls com una segona llengua per actuar en el mn, i ja lhan
incorporat de manera normal en el sistema educatiu. Aquesta s tamb s una estratgia de
competitivitat que afecta les empreses amb voluntat de projecci cap als mercats internacionals.
El multilingisme s producte de la convergncia del bilingisme (llengua nacional/llengua local),
del plurilingisme estatal (Sussa, Blgica, etc.) i de la mundialitzaci de ls de langls com a
llengua de comunicaci internacional. A aquests factors, cal afegir-hi el de la mobilitat humana,
que ha comportat la presncia notable daltres llenges en territori europeu: lrab, larmeni,
lamazigh, lurd, el turc, el xins... Tot i que aquest no s un aspecte internalitzat en els sistemes
educatius europeus, s que es fa notar en alguns sectors empresarials, com ara el de bancs i
caixes, per lefecte del creixent mercat de les remeses. I tamb per part del sector pblic, que
incorpora algunes de les llenges dels immigrants en les comunicacions amb els ciutadans
Noves SL. Revista de Sociolingstica
http://www.gencat.cat/llengua/noves
Tardor - Hivern 2007

El multilingisme, un valor emergent

per Marta Rovira i Martnez

(especialment a les grans ciutats com Londres o Barcelona) i en els documents informatius
adreats especficament a aquests ciutadans.

3. Context i agents de promoci del multilingisme a lempresa

Per tant, el context en qu es desenvolupa el multilingisme a lempresa s el resultat de la
intervenci de diferents factors i agents socials. Duna banda, la legislaci als estats europeus
desprs de la Segona Guerra Mundial va desenvolupant progressivament la legalitzaci i la
promoci de ls de les llenges minoritries o de les diverses nacions incloses en un mateix estat,
malgrat que algunes no han pogut superar una situaci molt residual, i malgrat la resistncia
dalguns dels grans estats (sobretot Frana).
En qualsevol cas, a Europa hi ha arguments que avalen la promoci de la diversitat lingstica ms
enll de les llenges estatals, que queden reflectits en la Carta europea de les llenges, i en
lexistncia de cada vegada ms organismes, centres de recerca i xarxes temtiques dedicats a
lestudi, la planificaci i la gesti de la coexistncia de les llenges estatals i regionals.
En el context empresarial, existeixen normatives que obliguen a determinats usos lingstics,
especialment en els aspectes que tenen a veure amb la informaci al consumidor o client. Aquesta
normativa afecta principalment les llenges oficials dels estats, per tamb ha estat desenvolupada
en alguns aspectes en el cas de les llenges no estatals, com s el cas del catal. Per tant, les
empreses estan obligades en molts casos a utilitzar ms duna llengua per comunicar-se amb els
clients/consumidors. No cal dir que la internacionalitzaci dels mercats afegeix ms complexitat a
aquests usos lingstics.
En aquest sentit, cal tenir en compte com la planificaci lingstica interv en la dinmica de la
diversitat lingstica. Qualsevol poltica lingstica est destinada al segle XXI a fomentar el
multilingisme, si tenim en compte que les llenges minoritries a Europa tenen ms recursos que
mai per fer front a la seva debilitat (recerca, planificaci, mitjans de comunicaci, noves
tecnologies...). Al seu torn, s difcil pensar en un escenari en qu la recuperaci despai per part
de les llenges regionals esdevingui un fre a lexpansi de les llenges estatals. La conclusi s que
la coexistncia de ms duna llengua en un mateix territori no pot passar desaparcebuda per a les
empreses un cop han entrat en la dinmica dutilitzar diverses llenges a escala internacional.
Al seu torn, els espais que fins ara han estat monolinges viuen dos factors dintroducci de
diversitat dusos lingstics (tot i que no pas necessriament per als mateixos tipus i nivell ds): la
introducci duna llengua o llenges diferents per a les relacions internacionals (majoritriament
langls, per no nicament) i la presncia significativa de parlants daltres llenges, especialment
quan es donen comunitats molt localitzades de parlants duna llengua estrangera (europea o no).
Aquest fet provoca que ls daquesta llengua sarribi a estendre en alguns mbits pblics, per
exemple, en el cas dels mediadors culturals, o comunicacions especfiques de les administracions
pbliques als collectius dimmigrants. Tamb en lmbit empresarial, sincorporen en casos
especfics algunes llenges estrangeres, quan els treballadors o el crrecs directius sn estrangers.
Evidentment, en tots els terrenys, leducaci ha tingut un paper important en la capacitaci de les
persones per afrontar laprenentatge i ls de les llenges no maternes. Aix mateix, la recerca en
matria lingstica ha possibilitat la comprensi i de la normalitzaci del fenomen de la diversitat
lingstica, aix com estratgies per a la gesti del multilingisme, que sapliquen en diversos
mbits de la societat.
Finalment, podem considerar que ha estat determinant per a la consolidaci del multilingisme
com a horitz econmic, social i poltic, lexistncia dunes eines cada vegada ms sofisticades i
gils de suport a la traducci. La traducci escrita ha sofert un canvi radical en els ltims anys, tal
com constata la Uni Europea dAssociacions dEmpreses de Traducci (EUATC). Segons una
enquesta realitzada el novembre del 2005 per aquesta associaci, darrere de la qualitat de les
traduccions, el que es valora ms per part dels clients s la rapidesa en els serveis. 1 s clar que les
noves tecnologies de la informaci (TIC) han revolucionat les metodologies de treball en el sector
de la traducci, guanyant agilitat i rapidesa.
1

Podeu consultar els resultats de lenquesta a http://www.euatc.org.

Noves SL. Revista de Sociolingstica

http://www.gencat.cat/llengua/noves
Tardor - Hivern 2007

El multilingisme, un valor emergent

per Marta Rovira i Martnez

El desenvolupament de les TIC i de la capacitat demmagatzemament dinformaci fan que en un

mateix producte puguem disposar de diverses versions lingstiques al mateix temps. Aquesta
flexibilitat tamb est arribant als programes informtics, a les aplicacions de traducci simultnia,
i de gesti de la informaci. Empreses com Microsoft, Sun MicroSystems, Philips, etc. estan
treballant amb aplicacions que poden funcionar simultniament amb desenes de llenges, entre
elles el catal. Aquest tipus dempreses funcionen amb la lgica de la globalitzaci i localitzaci dels
productes. s a dir, creen productes globals, programaris estndards que vendran arreu del mn, i
en cadascun dels mercats, i hi afegeixen les dades de localitzaci. Aquest s el concepte pel qual
es defineix el procs dadaptaci dun producte a les necessitats locals (normalment lingstiques).
De manera que el producte final esdev multilinge o potencialment multilinge.
Per tal de trobar aplicacions cada vegada ms automtiques i flexibles, hi ha empreses que
desenvolupen traductors automtics, interfcies de tria de la llengua (com ara les dels caixers
automtics) i diverses frmules de preselecci i negociaci lingstica. Un exemple de laplicaci
daquestes frmules multilinges s la manera de treballar dels serveis meteorolgics de Televisi
de Catalunya, que produeixen informaci per a molts pasos dEuropa i de fora dEuropa. A travs
dun sistema de pretraducci i aplicaci de les frases segons les dades de cada variable, la
informaci sobre el temps es tradueix (saboca a les pgines corresponents) en frases i comentaris
simultniament a diversos idiomes.
El que s clar s que sest produint una revoluci en els sistemes de traducci. Aquests sistemes
permeten oferir serveis simultniament en diverses llenges, especialment en els sectors que
tenen com a interfcie internet, i tamb hi ha empreses que ofereixen serveis amb un suport
tecnolgic dalt nivell. Internet ha fet molt per canviar i accelerar els processos de traducci, fins al
punt que ja existeixen un bon nombre diniciatives lucratives i no lucratives que aprofiten la
capacitat de la xarxa per implicar moltes persones en un mateix projecte i generar traduccions
rpides dun producte. Softcatal s un cas emblemtic en la traducci de programes informtics a
una llengua que no sempre troba versions prpies en el mercat com el catal. Per podrem parlar
de com la xarxa facilita que determinades persones es coordinin per traduir la seva srie favorita
en 24 hores. O com les persones que shan desplaat del seu pas dorigen continuen formant part
dun mateix univers comunicatiu grcies als nous formats digitals de la televisi, la rdio i la
premsa escrita. De manera que les persones que conviuen en un mateix territori tenen accs a
fonts dinformaci de tot el mn, en una gran diversitat de llenges. Sens dubte, el mitj Internet
s el que ms ha revolucionat aquest canvi tecnolgic en lmbit del multilingisme. Segons Ola
Persson, fundador del WordFinder Software, en el futur, tamb els diccionaris seran aplicacions
Pocket PC o Palm, i funcionaran per mitj de subscripcions a Internet.
Per el multilingisme no s exclusiu dels programes informtics i de lmbit digital, sin que
sestn a altres mercats. La internacionalitzaci de les empreses provoca noves necessitats
lingstiques, tant en la comunicaci amb el client com en lestructura interna, que esdev ms
plurilinge per la incorporaci de personal, crrecs directius, o simplement per la fusi dempreses
de diferents pasos. Hi ha pocs sectors que, en un mbit o un altre, puguin deixar dutilitzar
diverses llenges.
En aquest sentit s important remarcar que les noves tecnologies han canviat alhora la
metodologia i el concepte de treball. s a dir, les empreses de traducci no han canviat noms pel
fet dhaver incorporat metodologies de treball (traducci automtica, thesaurus, serveis per
Internet, etc.), sin pel fet dhaver canviat la relaci entre llenges. En el sector de la traducci,
algunes empreses ja no es limiten a oferir serveis de traducci duna llengua a una altra, sin que
ofereixen serveis de gesti lingstica, que inclou una visi integral de les diverses necessitats de
lempresa en aquest terreny.
4. Gestionar el multilingisme des de lempresa
Estem davant duna nova tendencia en qu la planificaci i la gesti lingstica estan entrant tamb
a les empreses, i ja no sn exclusius de la gesti pblica. Aquest pas de la traducci a la gesti
lingstica est afavorit per diversos factors, alguns dels quals ja hem esmentat: especialment, un
nou context dinternacionalitzaci accelerada, i la introducci de les TIC en els serveis de traducci.
Per tamb hi ha canvis de les mateixes empreses que poden afavorir un major sensibilitat cap al
multilingisme. Especialment les multinacionals, que han adoptat en els ltims anys criteris de
responsabilitat social, que inclouen tamb latenci per les llenges locals i la diversitat cultural.
Malgrat que s molt difcil passar de les bones paraules a les prctiques reals, el fet s que hi ha un
canvi de discurs que avala una nova manera de plantejar els usos lingstics de les empreses. Els
Noves SL. Revista de Sociolingstica
http://www.gencat.cat/llengua/noves
Tardor - Hivern 2007

El multilingisme, un valor emergent

per Marta Rovira i Martnez

factors que poden facilitar convertir aquest discurs en prctiques lingstiques concretes hi sn,
per caldr veure com els actors promouen aquest canvi (administracions, empreses ms
dinmiques, consumidors).
De moment, cal dir que en el mn empresarial la gesti lingstica encara no s un fet del tot
professionalitzat, de la mateixa manera que lassumpci del multilingisme ms aviat s percebut
en general com una necessitat sobrevinguda i no pas com una estratgia per actuar sobre el client.
Les empreses acostumen a actuar sovint per inrcia. I aquesta inrcia les porta a complir
estrictament amb la legislaci (de vegades ni tan sols aix), i amb les necessitats percebudes de
la distribuci.
Aix doncs, si un producte va adreat a diversos mercats nacionals al mateix temps, s usual
trobar-lo etiquetat en mltiples llenges, que poden arribar fins a una vintena. Alhora, la
centralitzaci de determinats serveis, com latenci al client, redueix el nombre de llenges
disponibles. Internament, les empreses tamb tendeixen a reduir tant com poden la diversitat
lingstica com a estratgia per agilitzar els trmits i les reunions internes. El problema s quan
aquesta necessitat de reduir la complexitat de lorganitzaci empresarial es converteix en la visi
dominant sobre qu cal fer amb les llenges.
En el futur, les empreses hauran de comenar a distingir de forma molt clara els usos lingstics
interns (als quals shauran dadaptar cada vegada ms els treballadors) dels usos lingstics
externs (on caldr adaptar-se al client). s a dir, distingir entre usos instrumentals i usos
expressius de les llenges. s a dir, distingir els usos funcionals interns a lempresa, dels usos que
sn vehiculats utilitzant frmules de seducci i de representaci en qu es busca que el
client/consumidor shi senti reflectit. Mentre que per als usos instrumentals la poltica de lempresa
pot consistir a reduir la diversitat lingstica, per als usos expressius caldr trobar en cada llengua
de les mltiples utilitzades una oportunitat per comunicar-se amb el client/consumidor.

5. Bibliografia
Activitat econmica i normalitzaci lingstica. Debats de lAula Provena, nm. 28. Barcelona:
Fundaci Jaume Bofill, 1997.
Eurobarmetre.
Europeans
and
Languages.
Comissi
Europea,
setembre
2005
(http://www.europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/ebs/ebs_237.en.pdf).
European Union of Associations of Translation Companies. European survey of translation
purchasers. Novembre 2005 (http://www.euatc.org/)
Eurostat. Non-national populations in the EU Member States. Comissi Europea, 2006.
(http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-NK-06-008/EN/KS-NK-06-008-EN.PDF).
Figel, Jan. Communication de la Comissionau Conseil, au Parlement Europen, au Comit
conomique et Social Europen et au Comit des Rgions: Un nouveau cadre stratgique pour le
multilinguisme. (http://www.europa.eu/languages/servlets/Doc?id=914). Comissi Europea, 22/11/2005.
Lozano, J.M. La empresa ciudadana. ESADE, 2000. (format electrnic www.esade.es).
Mar, Isidor: Plurilingisme europeu i llengua catalana. Valncia, Universitat de Valncia, 1996.
Pueyo, Miquel. Tres escoles per als catalans. Pags editors, 1995.
Rovira, Marta; Saur, Enric; Gasull, Bernat. La llengua a les empreses. Context, prctiques i
discursos. Proa, 2006.
Marta Rovira i Martnez
Socileg
E-mail: mrovira@identitats.org

Noves SL. Revista de Sociolingstica

http://www.gencat.cat/llengua/noves
Tardor - Hivern 2007