TIRANT LO BLANC de Joanot Martorell

(2n bloc-del cap. 231 al cap. 480)

Comenta el somni de lemperadriu i la seva funci. (cap. 262)1
Lemperadriu somia que estava en un terrat per dir loraci
que acostumava a dir als tres reis dorient i va sentir una veu
i va veure al seu fill mort acompanyat de cavallers i dHipolit,
al qual portava de la m. Va parlar amb ells i desprs van
anar a lhabitaci i, all, el seu fill li va dir que prengus a
Hiplit com a fill seu. I Hiplit agenollat va contestar les
preguntes de lemperadriu. Per, finalment lEliseu la va
despertar.
Hem de recordar que el seu fill es diu Hiplit igual que el seu
amant, per aix quan el rei li pregunta com ha passat la nit,
ella li contesta que l'ha passat amb Hiplit i li explica que ha
somiat amb el seu fill. Daquesta manera no enganya del tot
el seu marit i podr justificar la presncia dHipolit quan li
convingui sense que el rei pugui sospitar res, pensant que li
serveix de consol a la seva dona per la mort del seu fill.
Com es pot interpretar la comparaci de la vinya: qui seria
l'home afamat, qui seria el cavaller i qu seria la vinya? Per
qu el cavaller expulsa finalment l'home? (cap. 263)-2
L home afamat seria Hiplit, ja que arriba al regne sense
pertinences, el cavaller seria lEmperadriu i la vinya seria la
seva relaci ntima.
El cavaller expulsa l home perqu un cop tip de ram ja no t
tanta necessitat de menjar, per tant, el fa fora perqu es
pensa que pot anar per la vinya fent-la malb en lloc de
menjar ram.
Hiplit fa aquesta comparaci per fer-li entendre a
l'emperadriu que el desig continua viu en ell com en el primer
dia i no t res a veure amb l'home afamat de la vinya.
Desprs dels quinze dies, quina recompensa rep Hiplit? (cap.
263-264)-1
Lemperadriu li dna riqueses, concretament diners i joies.

 En aquests captols, la Viuda Reposada decideix sembrar la

zitznia. Enumera les mentides que inventa i digues amb
quina intenci ho fa? (del cap. 264 al cap. 269)-3
1-[...] Tirant mha dit , quan sortien de missa, que tenia
moltes ganes de parlar amb mi [] (pag 181)
2- [] voldria mirar si pot ser dalguna manera infidel a la
vostra altes [] (pag 182)
3- [] passat el riu ja no pensar en vs, aix mho va dir []
(pag 182)*
4- Mho deia amb grans rialles, com si em parls duna cosa
molt bona []
*Vol dir que una vegada hagi mantingut relacions amoroses
amb ella ja no tornar a pensar mai ms en ella.
Tot aix ho fa amb la intenci
se'n vagi amb ella.

que Tirant deixi Carmesina i

En el captol 280 trobem Tirant i Carmesina sols en una

cambra. Descriu breument les actuacions de Tirant,
Carmesina i Plaerdemavida. 2
En el captol es descriu com Tirant intenta despullar
Carmesina per ficar-la al llit i, mentrestant, la intenta
convncer, per consumar el seu matrimoni, amb arguments
religiosos, ja que no copular estant casats es pecat mortal i
Tirant no vol condemnar la seva nima.
Plaerdemavida li diu a Tirant que no fa falta que la despulli i
la porti al llit, que ho pot fer all mateix amb la roba posada
que ella i les donzelles no miraran, perqu si espera a acabar
de despullar-la se'ls far de dia.
Carmesina s enfada amb Plaerdemavida perqu ella dna
mals consells a Tirant sobre com consumar el seu matrimoni i,
quan es troba despullada al llit, comena a lamentar-se.
Qu fa la Viuda reposada i quines conseqncies tindr la
seva actuaci? (cap. 283-284)-3
La Viuda reposada sinventa que Carmesina ha tingut una
relaci amorosa amb Lauset i desprs va avortar en secret.
Porta Tirant a una casa a prop de lhort, on el fa mirar per la
finestra a travs duns miralls perqu est molt alta.
Aleshores, va a buscar Carmesina al castell i li diu que van a
lhort a jugar als jocs que tant li agraden a ella i a

Plaerdemavida. Li explica que Plaerdemavida sha disfressat.

Plaerdemavida va disfressada de Lauset, lhortol.
En els jocs, Lauset (Plaerdemavida) magreja Carmesina. La
Viuda reposada ho fa amb la intenci que Tirant cregui que s
Lauset de veritat i que Carmesina li est sent infidel.
Tirant quan va veure aquesta escena va trencar els miralls
buscant dalguna cosa dolenta feta per art de bruixeria,
perqu no s'ho podia creure, per no va trobar res. Va
comenar a lamentar-se i la Viuda Reposada va escoltar les
seves lamentacions i el va voler consolar donant-li amor.
Tirant la va rebutjar.
Quan Tirant es troba amb el Lauset de veritat, el degolla.
Ms tard, Plaerdemavida li explica lengany de la Viuda
Reposada.
Finalment la Viuda Reposada se sucida.
Identifica el tipus de narrador i el punt de vista del captol
436 i justifica'n la tria. 4
En aquest captol hi ha un narrador extern amb un punt de
vista omniscient, ja que aquest narrador esmenta els
pensaments del personatges: Tirant es va aixecar de pressa
del llit, pensant que no lhagus morta, i va anar a cridar la
reina, que el vingus a ajudar.
Joanot Martorell va escollir aquest tipus de narrador per
introduir ms el lector dintre de la histria i aix estar ms
prop dels personatges i dels seus pensaments.
Formula el tema del captol 436. 4
En aquest captol el tema seria la prdua de la virginitat. La
princesa sadrea
a Tirant perqu reflexioni sobre les
pressions a les quals ell l'est sometent per a complir els seus
desitjos sexuals.
A ledat mitjana, quina malaltia era el mal de costat? Buscaho al Diccionari catal-valenci-balear: http://dcvb.iecat.net/.
(cap. 467-470-471)-5
Pleuresia o pulmonia, en el llenguatge vulgar. "Engendra tos a
les vegades pleuresia, o es mal de costat".
De mal de
costat, als vuit dies, o bo o enterrat.
Tirant morir com un bon cristi. Enumera tot el que fa abans
de morir. (cap. 467-470-471)-5

Tirant fa testament en favor dHipolit, es confessa, resa una

oraci i demana al secretari redactar una carta per
acomiadar-se de Carmesina. Tamb expressa el seu desig de
ser traslladat a Constantinoble i mor pel cam.
Diries, en canvi, que mor com voldria morir un cavaller?(cap.
467-470-471)-6
No, perqu com qualsevol altre cavaller desitjaria morir en
plena batalla, lluitant en el que creu, com un heroi i no per
una malaltia contra la qual no pot lluitar, no pot fer res.
Aquesta mort es correspon amb les expectatives que tenem
els lectors sobre el possible final? (c ap. 467-470-471)-6
No, els lectors, en una histria de cavalleria, esperen que el
cavaller sigui un heroi i que acabi triomfant al costat de la
seva estimada Carmesina. Realment el final s un final
sorprenent per la mort de tots dos i, a ms a ms, pel tipus de
mort, en un llit, per malaltia. Tamb sorprn que qui acabi
triomfant sigui un dels personatges ms inesperat, Hiplit,
que es casa amb l'emperadriu, que tamb es queda vdua, i
acaba sent emperador.