2011 05 26 PREMI - AFS - 2010 - Web

2010
X Premi a la Recerca i la Innovaci Educatives Angeleta Ferrer i Sensat
Eina dexpressi i de cohesi social

ESCOLA DR. ALBERICH I CASAS
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Escola Dr. Alberich i Casas
Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
PRESENTACI
Molt sovint ens referim a la importncia dels aspectes qualitatius de leducaci i els Premis Angeleta
Ferrer i Sensat en sn un bon exemple: reconeixen els esforos de la comunitat educativa per progressar i innovar en lmbit pedaggic. El treball guanyador de ledici 2010 s lexemple ideal daquesta
suma de sinergies: s una proposta que utilitza el teatre no com a fi, sin com a mitj per fomentar
la cohesi social. s un projecte de treball que fa implicar lequip docent, lalumnat i el conjunt de les
famlies, de manera que lencerta de ple com a instrument per fomentar lesperit de pertinena i cooperaci en el si de la comunitat educativa. La recepta El teatre: eina dexpressi i cohesi social no es
queda en la teoria, sin que ja ha demostrat que es pot dur a la prctica amb xit grcies a un treball
collectiu que constitueix tot un exemple a seguir.
Quan les bases del premi parlen de reconixer criteris que suposin una millora de la qualitat educativa,
la cohesi i el progrs social, aix com la implicaci de la comunitat educativa o dun grup de centres
i/o entitats del territori, la relaci amb lentorn i les seves organitzacions, sestan referint precisament a
aix: a projectes com el que us presentem en aquest recull.
Una edici ms, estic convenuda que aquest s un treball que es projectar ms enll del seu mbit
originari i que servir com a font dinspiraci del conjunt de la comunitat educativa de Reus i fins i tot
de fora vila.
Misericrdia Dosaiguas Prez, regidora Cap drea dEducaci i Formaci
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
NDEX
1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

2. DESCRIPCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
3. OBJECTIUS GENERALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
4. OBJECTIUS ESPECFICS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
5. TIPOLOGIA DACTIVITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
6. INCIDNCIA EN EL CURRCULUM. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

6.1. Fets que es donen en la dramatitzaci i que incideixen en el currculum

6.2. Capacitats del currculum deducaci infantil i primria que es treballen
7. CRITERIS I INDICADORS DAVALUACI. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
8. ACTIVITATS QUE REALITZEM A LESCOLA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

8.1. Activitats deducaci infantil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

8.1.1. Fitxes de les activitats

8.1.2. Mostra fotogrfica

8.2. Activitats de cicle inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41



8.3. Activitats de cicle mitj. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59



8.4. Activitats de cicle superior. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102


El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE

Laposta que lescola fa pel Teatre no s nova. Des de fa molts anys, uns vint aproximadament, lalumnat dinfantil alguns anys, i de primria daltres, han representat obres a la Mostra de Teatre de Reus.
Aquesta trajectria ha tingut moments dintensitat variable: hem arribat a representar no noms al
teatre de La Salle (lloc habitual de la mostra) sin tamb al Teatre Bartrina, al Teatre Fortuny de Reus,
al Sant Andreu Teatre, al Villaroel i, fins i tot, al Teatre Nacional de Barcelona, fruit dhaver guanyat diferents concursos; per exemple, el curs 2008-09 vrem guanyar el 1r Premi del concurs Amunt el tel i
vrem representar lobra al Teatre Poliorama. En els darrers anys, i per la llibertat que ens suposa no
tenir llibre de text a lrea de Llengua, els mateixos alumnes, sempre que s possible, al llarg del primer
trimestre escriuen lobra que representaran al mes de mar a la Mostra de Teatre abans esmentada.
A ms, s condici innegociable que tot lalumnnat de la classe intervinguin a lobra i hi digui, com a
mnim, unes frases. Sn els propis alumnes tamb els que elaboren els decorats a les hores de plstica
i assagen les coreografies i busquen la msica adient a les hores deducaci musical.
Al llarg daquests anys sens han anat fent evidents els aspectes positius que t fer teatre amb els alumnes i, que van des daspectes personals: atenci, desinhibici, saber estar, esfor, satisfacci i autoestima, passant per aspectes interpersonals: treball en equip, cooperaci, empatia..., fins a aspectes ms
de caire curricular relacionats amb la lectura (comprensi, fludesa), les habilitats comunicatives
com ara elements prosdics (entonaci), paralingstics (la veu, la intensitat, la vocalitzaci i el ritme),
cinsics (el llenguatge del cos, el no verbal...) i proxmics (situaci en lespai), la plstica, la msica i
un aspecte important que s bsic al teatre: la memoritzaci. Aquesta darrera capacitat que est una
mica oblidada, segurament per un abs daltres poques, s innata al teatre i els alumnes lassumeixen
com a tal memoritzant, no noms el seu paper, sin el dels altres companys.
1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE
Les virtuts de la dramatitzaci les resumeix i enumera molt b la Sra. Montserrat Ferr. Diu textualment:
1. Les tcniques dramtiques estan considerades com a metodologia interdisciplinria, utilitzada
fonamentalment en lensenyament de les llenges i de les cincies socials.
2. Sutilitzen en tots els nivells educatius, des de leducaci infantil fins a la universitat, passant
per la formaci dadults.
3. Sn activitats globalitzadores. Proporcionen oportunitat per realitzar activitats auditives, visuals,
motriques i verbals. En implicar simultniament aspectes cognitius, afectius i psicomotrius del
subjecte de laprenentatge, no limiten laprenentatge a una mera experincia intellectual.
4. Sn una eina inapreciable per a lensenyament dels valors; per exemple, quan sofereix als
alumnes diverses alternatives i es vol que aquests valorin les implicacions de cada elecci.
5. Incrementen la motivaci, ja que recorren a linstint de joc dels alumnes i permeten portar el
mn exterior a la classe.
6. Demanen la participaci i la collaboraci. Afavoreixen la relaci harmnica entre els components del grup, ja que obliguen els participants a prendre conscincia collectiva del treball i a
realitzar-lo tenint en compte lesfor de tothom.
7. Sestableix un tipus de relaci no habitual entre lalumne i el professor, ja que el marc global
en qu es desenvolupen les tcniques dramtiques sol ser ms ldic i creatiu, i els suggeriments dels alumnes hi sn acceptats.
8. Daltra banda, hem constatat que les activitats dramtiques utilitzades en la classe de llengua
i literatura afavoreixen lexpressi oral i escrita.
Lescola comparteix totes i cadascuna daquestes vuit virtuts. En el ttol del nostre projecte es fa referncia a la cohesi social, doncs el teatre s un recurs pedaggic que ofereix la possibilitat de llanar-se a
parlar en catal i que permet que lextensi del text sadapti a cada infant, segons les seves aptituds, les
seves necessitats educatives i la seva data dincorporaci al sistema educatiu, cosa que li permet seguir
formant part dun fet global i grupal: lobra a representar. s ms que evident que refora lautoestima
daquest alumnat i li genera un entusiasme i unes expectatives que lajuden a superar les dificultats
comunicatives. s una activitat socialitzadora i molt integradora.
Com diu la Sra. Rosa Casado: El teatre s una eina poderosa daprenentatge i de dinamitzaci de
loralitat. Facilita a lalumnat la prctica de les habilitats i les estratgies lingstiques i comunicatives
necessries per interactuar amb els altres i, a ms a ms, canalitza el potencial deducar per a la vida,
per manifestar-se mitjanant la paraula i lacci que acompanyen qualsevol acte comunicatiu.
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
2. DESCRIPCI
s per tot el que hem exposat fins ara que hem endegat aquest projecte a la nostra escola.
Partim de quatre realitats constatables:
1. Som una comunitat daprenentatge.
2. Estem dins dun Pla dentorn.
3. Tenim experincia per fer i organitzar activitats de teatre.
4. Creiem en les virtuts del teatre com a eina daprenentatge i cohesi.
Aquests factors han de facilitar-ne el desenvolupament i alhora han de servir per fer-ho extensiu no
noms a les hores lectives sin a les extraescolars, i no noms a lalumnat sin a tos els membres de
la comunitat daprenentatge.
Per aix quan dissenyem les activitats tamb preveiem la creaci dun grup de teatre de lescola amb
familiars i/o voluntariat, amb professorat i alumnat, i contemplem que, el curs que ve, es pugui ofertar
a lescola una activitat extraescolar de teatre per a famlies (adults i infants).
Comptem amb el Pla dentorn perqu, en la mesura que puguin, ens ajudin a buscar monitors de
teatre o ens puguin donar suport econmic. Actualment, a les tardes, de 17 a 18.30 h, als tallers de
llengua oral (dirigits a lalumnat nouvingut) ja es realitzen activitats de teatre amb titelles que representaran a final de curs per a la resta dinfants.
De moment, aquest curs, com acabem de dir, ja hem comenat aquest engrescador projecte. Tots
els nivells utilitzen una de les sisenes hores cada setmana per a activitats de dramatitzaci (les especifiquem ms endavant) i a educaci artstica plstica i msica, es dediquen les sessions necessries
a lelaboraci de decorats, tria de msica i assaig de coreografies, quan cal, per a les obres que es
representen.
Pel que fa a la comunitat daprenentatge ja sha format el Grup de Teatre. Es van estrenar amb la representaci dEls Pastorets per Nadal. Un dissabte del mes de desembre a la tarda van debutar; lxit
va ser rotund, hi van actuar infants, pares, mares, vies i responsables docents que havien estat els dos
darrers mesos assajant a lescola en horari extraescolar. Actualment hi ha una altra obra en preparaci.
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
3. OBJECTIUS GENERALS
1. Millorar les competncies comunicatives, artstiques i musicals del nostre alumnat.
2. Facilitar la integraci i aprenentatge de la llengua catalana a lalumnat nouvingut.
3. Promoure els valors que suposa el treball en equip.
4. Fomentar les relacions i la cohesi entre tota la comunitat daprenentatge (alumnat, familiars, voluntariat i professorat).
4. OBJECTIUS ESPECFICS
Pretenem que el nostre alumnat:
1. Descobreixi el text teatral: dileg, gui, personatges i estructura.
2. Millori lexpressi oral i aprengui a respirar adequadament, entonar correctament, millorar la dicci,
utilitzar correctament la intensitat i el to de veu.
3. Memoritzi textos.
4. Millori la comprensi lectora.
5. Faci un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i
al context utilitzant el cos com a instrument dexpressi i comunicaci.
6. Conegui els conceptes de lescenografia: attrezzo, tramoia, cametes, tel...
7. Representi lobra adaptada amb tots els elements: vestuari, actors, decorats, msica, maquillatge i
illuminaci.
8. Treballi en equip: feina de tots, responsabilitat compartida.
9. Millori les habilitats socials i la interrelaci amb lalumnat nouvingut.
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
5. TIPOLOGIA DACTIVITATS
ACTIVITATS
CICLES
Jocs de rol
CI/CM
Jocs de teacher in rol
Ed. inf.
Activitats dexpressi corporal (mmica, gest i postura)

Dramatitzacions espontnies o preparades, lligades a la seva vida quotidiana o no
Lectures oralitzades i dramatitzades amb pblic
Tots
CM/CS
CI/CM/CS
Interpretacions de diferents personatges
Tots
Jocs lingstics: embarbussaments, el telegrama, imitacions
Tots
Transformar un conflicte de la seva vida personal en un text apte per

ser dramatitzat
CS
Transformar un text narratiu en un text teatral
CS
Dramatitzar gags
CI/CM/CS
Fer cstings
CS
La cadira eixerida
Tots
Narracions espontniament dramatitzades
CS
Visionar obres de teatre (fer despectadors)
Tots
Visionar-se representant i autoavaluar-se
CS
Fer limericks dels personatges que representen
CS
Activitats de memoritzaci (dites, poemes, refranys, textos...)
Tots
Recitaci de textos potics i narratius:

- Vers de Nadal
- Petits poemes
- Contes de por
Ed. inf.
CI
CM
Transformaci i dramatitzaci de textos

(adaptaci no sexista de contes populars i representaci a altres cursos)
6 (CS)
Escriptura collectiva dun text i la seva representaci en pblic
4t (CM)
Representaci duna obra teatral per a pblic fora de lmbit escolar
6 (CS) i comunitat daprenentatge
Confecci de decorats, elements diversos, vestuari...
Tots
Expressi corporal (coreografies)
Tots
Expressi musical (cantar canons i interpretar amb instruments)
Tots
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
6. INCIDNCIA EN EL CURRCULUM
6.1. Fets que es donen en la dramatitzaci i que incideixen en el currculum
Viure el cos
Laprenentatge teatral t present lindividu complet, treballa amb el seu cos, la seva ment i les seves
emocions.
Despertar els sentits (sensopercepci)
Millora la sensibilitat, la receptiva i la percepci.
Concentraci i atenci
Les tcniques teatrals desenvolupen aquests dos aspectes tot i que sn ben diferents: la concentraci
s excloent (ens concentrem en un objecte i excloem la resta) i persegueix la profunditat; en canvi,
latenci s inclusiva i persegueix la globalitzaci.
La comunicaci
Compatibilitat entre la flexibilitat i el rigor
Pensament prctic i autnom
Dramatitzar s lespai de fer, on les idees producte de lobservaci i reflexi es plasmen en acci prctica.
Desenvolupament, entrenament i control democions
En la dramatitzaci es posa en prctica lexploraci conscient de sentiments i estats dnim (intelligncia
intrapersonal).
Sentiment de grup i interacci social
Lacci duna persona influeix en lactuaci de la resta. s un treball de cohesi. Es pren conscincia que
la potencialitat creadora del grup s sempre molt superior a la del individu i es t el convenciment que
el propi projecte de desenvolupament personal no es pot portar a terme si no es compta amb laltre
(intelligncia interpersonal).
Contingut hum
Com ja s sabut, el motiu bsic de tota acci dramtica s noms un: la persona en conflicte.
Oralitat
Recuperaci de la paraula i potenciaci de lexpressi oral.
6. INCIDNCIA EN EL CURRCULUM
6.2. Capacitats del currculum deducaci infantil i primria que es treballen

EDUCACI INFANTIL
Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos i guanyant
confiana en la regulaci dun mateix.
Ser i actuar duna manera cada cop ms autnoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva
i superant les dificultats.
Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hbits, actituds, rutines
i normes prpies.
Aprendre amb i a travs dels altres, gaudir de la relaci i integrar-se al grup establint relacions afectives
positives (empatia, collaboraci, resoluci pacfica de conflictes...).
Conixer experincies, histries i smbols de la cultura prpia del pas i la dels altres companys per tal de
generar actituds de respecte i confiana.
Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjanant les
possibilitats simbliques (jocs i altres formes dexpressi).
Comprendre les intencions comunicatives daltres infants i persones adultes i expressar-se mitjanant la
paraula, el joc, el gest...
Desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi, comprensi i representaci per mitj dels llenguatges corporal, verbal, grfic, musical, audiovisual i plstic.
PRIMRIA
Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa,
utilitzant tots els mitjans al seu abast per comunicar-se.
Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita per expressar-se per tal de satisfer les necessitats individuals i socials.
Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlat
o escrit per a la seva participaci en creacions culturals.
LLENGUA
Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives amb respecte i actitud collaboradora.
Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural
proper.
Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia, adequaci, cohesi i correcci lingstica.
Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de
tradici literria.
Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats a ledat.
Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els
instruments i lexperincia artstica, mitjanant la realitzaci de projectes expressius i de
comunicaci.
ARTSTICA
Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una forma de comunicar-se i dexpressar sentiments.
Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificaci i la producci dactivitats per crear un sentit de comunitat amb
confiana i compartint idees, valoracions i projectes.
Participar, generar i afavorir lintercanvi dexperincies, idees, opinions i valoracions a fi
que es desenvolupi el procs creatiu propi i dels altres.
10
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
7. CRITERIS I INDICADORS DAVALUACI
CRITERIS
INDICADORS
Participar en lectures conjuntes,

dramatitzacions i obres de teatre
per aprofundir en el sentit del text,
practicar algunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.
Millora de lexpressi oral tenint en

compte la pauta dobservaci elaborada a comenament de curs.
Escriure contes clars i ben estructurats per ser representats i poemes.
La producci escrita que es doni a

laula.
Pel que
fa al
professorat
Elaborar la programaci i la seqncia dactivitats.
Reunions mensuals per a cada cicle

entre els tutors, el coordinador de
cicle i la cap destudis.
Pel que
fa a
lalumnat
Comunicar de forma visual, sonora

i corporal, el coneixement, pensament, emocions i experincies, tot i
aplicant i combinant les possibilitats
de comunicaci que suggereixen
el cos, els sons, les msiques, les
imatges...
Pel que
fa al
professorat
Planificar els processos de producci pel que fa a la previsi de recursos, materials, moments de revisi,
i lassumpci de responsabilitats en
el treball cooperatiu.
Pel que fa a les famlies

i al voluntariat
Participar en les activitats de lescola,

fomentar el gust per la cultura, aix
com cohesionar i relacionar-se amb
altres persones de la comunitat.
Pel que
fa a
lalumnat
LLENGUA
ARTSTICA
Representaci dobres, valorant-ne

tots els aspectes des dels decorats,
nmeros musicals, danses... fins al
treball en equip.
Creaci dun grup de teatre de familiars i amics de lAlberich
11
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
8. ACTIVITATS QUE REALITZEM A LESCOLA

8.1. Activitats deducaci infantil

12
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

Activitat adreada a:
P3, P-4 i P-5
Temporitzaci: durant els tallers dinfantil, un dels quals s el taller de teatre. Cada sessi es du a terme cada setmana per els infants la realitzen cada 8 setmanes. Durant el curs participen en tres sessions de teatre.
A P3 simparteix el teatre en mig grup.
OBJECTIUS:
- Millorar les competncies comunicatives, artstiques i musicals del nostre alumnat.
- Promoure els valors que suposa el treball en equip.
Pretenem que el nostre alumnat...
- Descobreixi el text teatral: dileg, gui, personatges i estructura.
- Millori lexpressi oral i aprengui a respirar adequadament, entonar correctament, millorar la dicci,
- Faci un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres
i al context utilitzant el cos com a instrument dexpressi i comunicaci.
COMPETNCIA:
- Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives amb respecte i actitud collaboradora.
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments
i lexperincia artstica, mitjanant la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
DESCRIPCI DE LACTIVITAT:
- Durant les sessions shan realitzat diversos jocs corporals, a travs dels quals linfant sadonava de
les possibilitats de moviment i de comunicaci del seu cos.
- Les possibilitats de moviments engloben des de psicomotricitat fina, moviments petits i concrets
(ex: facials), fins a moviments de psicomotricitat grossa (ex: caminar, saltar, crrer...).
- Les possibilitats comunicatives comporten expressar sentiments i sensacions, aix com comunicarse a travs del gest i de la paraula.
- Durant les sessions shan realitzat activitats corporals individuals, per tal de conixer-se a un mateix,
i daltres de collectives per potenciar la cohesi del grup.
- Alguns dels jocs sn: joc del rei, el trapezista, lilla, som titelles...
AVALUACI:
- Valorem les possibilitats de moviment i comunicatives del cos.
RECURSOS:
Humans: professorat.
Materials: roba, cordills, cartells a imatge dels personatges a representar, titelles i attrezzo divers.
Externs: el gimns, on hi ha un escenari. Aula, en el cas de P3.
Observacions: aquests tipus dexercicis ajuden a potenciar el coneixement dun mateix i a comenar
la inhibici davant dels altres, aspecte que cal treballar des de ben menuts.
13
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P3, P-4 i P-5
A P3 simparteix el teatre en mig grup.
OBJECTIUS:
- Treballi en equip: feina de tots, responsabilitat compartida.
- Millori les habilitats socials i la interrelaci amb lalumnat nouvingut.
COMPETNCIA:
- Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una forma de comunicar-se i
dexpressar sentiments.
- Durant la primera sessi sexplica qui sn els actors i les actrius, la feina que han de fer i el comportament que han de tenir...; tamb qui s el pblic i com sha de comportar davant una representaci. Recordem algunes de les sortides que hem fet al teatre com a pblic i com ens hem
hagut de comportar.
- Un cop hem descobert qu ha de fer un mateix quan actua de pblic, ho hem aplicat en totes
aquelles activitats on hem hagut de ser -ho durant una estona, mentre la resta de grup feia la representaci.
AVALUACI:
- Valorem el fet de saber-se comportar com a pblic durant una dramatitzaci.
RECURSOS:
Materials:
Externs:
Observacions: aquesta s una feina bsica que cal treballar, sobretot per la part del comportament,
per tal daconseguir que davant la visi duna obra els infants tinguin clares les normes de comportament dun espectador/a.
14
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P-4 i P-5
OBJECTIUS:
- Millori les competncies comunicatives, artstiques i musicals.
COMPETNCIA:
- Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlat o escrit
per a la seva participaci en creacions culturals.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la
planificaci i la producci dactivitats per crear un sentit de comunitat amb confiana i compartint
idees, valoracions i projectes.
- La interpretaci de personatges est enfocada a travs de la representaci dels diferents rols que
podem trobar al nostre voltant.
- Un exemple s lactivitat que es va realitzar durant el taller de Nadal, en la qual els infants havien
dinterpretar una escena de les diferents celebracions de la festa: els reis, larbre de Nadal, el ti
o el dinar de Nadal. En les diferents situacions trobem uns rols molt propers com sn el pare, la
mare, lavi, lvia... papers tan propers que gaireb no calia ajudar-los, ms o menys sabien qu i
com havien de representar-los.
- Durant la segona sessi de teatre, a travs de lescolta activa de la lectura duns fragments dun
llibre, van representar les accions descrites dels personatges protagonistes.
AVALUACI:
- Valorem el fet de saber interpretar el rol dels personatges presentats.
RECURSOS:
Materials: roba i dilegs.
Externs: escenari.
Observacions: cal crear un ambient idoni on linfant es senti segur per poder interpretar el personatge o rol assignat.
15
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Activitats de memoritzaci (dites, poemes, refranys, textos)

P3, P-4 i P-5
En el cas de P3, impartim aquestes sessions quan dividim el grup.
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- En diferents moments de la sessi, tot combinant amb els jocs corporals, es demana a lalumnat
la memoritzaci de petits textos, dilegs molt senzills que han de recitar durant la dramatitzaci
daquests.
- Durant aquesta activitat tamb es treballa la bona vocalitzaci i el to de veu adequat, que han
dutilitzar durant la representaci.
AVALUACI:
- Valorem la memoritzaci dels petits fragments o dilegs.
RECURSOS:
Materials: petits fragments i dilegs curts.
Histries inventades de Marta Balaguer. Ed. Crulla.
Externs:
Observacions:
16
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Confecci de decorats, elements diversos, vestuari

alumnat de P4 EI
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS GENERALS:
OBJECTIUS ESPECFICS:
- Representi lobra adaptada amb tots els elements: vestuari, actors, decorats, msica, maquillatge i
illuminaci.
COMPETNCIA ARTSTICA:
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament en la
Vestuari
- Els infants coneixen els personatges de lobra que representaran i han vist les illustracions del conte. Lequip docent els explica com seran les disfresses que representaran els diferents personatges.
Lalumnat, agrupat per personatges (vaques, cabres, narradors...), sasseur per racons i elaborar
en grup part de la seva disfressa amb la supervisi duna persona adulta.
Elements
- Entre tot lalumnat es pinta una capsa que representar unes herbes.
AVALUACI:
- Lalumnat ha mostrat des dun inici molt dinters.
RECURSOS:
Humans:
Materials: bosses de plstic de diferents colors, paper adhesiu de diferents colors, retolador permanent, fotocpies a color delements del conte representat, tisores, una capsa de cartr, pintura
i pinzells.
Externs:
Observacions: el muntatge final de la disfressa va ser realitzat per la persona adulta.

17
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P4 i P5
Temporitzaci:
2 a 3 sessions i representaci final
ELS TRES XICOTS

Aquesta activitat neix amb la intenci de poder mostrar alguna de les activitats que es fan a la classe de
psicomotricitat a lequip docent del projecte Comnius, durant la seva estada a Reus.
OBJECTIUS:
- Fer un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i
- Representar lobra adaptada amb tots els elements: vestuari, actors, decorats, msica, maquillatge
i illuminaci.
- Treballar en equip: feina de tots, responsabilitat compartida.
COMPETNCIA:
- En aquesta activitat els infants es distribueixen per lespai amb la seva cadira. Desprs escolten la
can que han de coreografiar i es desglossa en les diferents parts: part cantada i part amb msica.
Finalment es va reproduint la part de coreografia que pertany a cada tros de la can per acabar
juntant-les i mostrant una coreografia final. Prviament al muntatge, es fan activitats dexpressi
perqu es posin en la pell del personatge a interpretar.
AVALUACI:
- Aquesta activitat ha estat molt positiva ja que ha perms a les dues classes mostrar un treball
conjunt, de manera que sha potenciat la relaci i sociabilitzaci entre elles. Tamb ha enriquit els
nostres infants des del punt de vista motriu ja que ha donat ms seguretat a ells mateixos i les
seves capacitats.
RECURSOS:
Humans: vetlladora i mestra deducaci fsica.
Materials: una cadira, una tovallola i unes ulleres de sol per a linfant. Aparell de msica i Cd-Rom.
Externs: tot el professorat que ha fet de pblic.
Observacions: per tal de poder-nos adaptar a un dels nostres alumnes amb dificultats motrius, hem
utilitzat un crcol i la seva cadira de rodes com a material alternatiu al proposat per a la resta.
18
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P4A
Temporitzaci:
5 sessions
EL CERVAT
Aquesta activitat est plantejada per tal de poder fer el festival dinfantil. Va adreada al P4A (Lleons) i s
un treball conjunt entre la tutora de P4 (lAlicia Faro) i la mestra de psicomotricitat (Laia Lluna).
OBJECTIUS:
- Representar lobra adaptada amb tots els elements: vestuari, actors, decorats, msica, maquillatge
i illuminaci.
COMPETNCIA:
- Per a aquesta activitat primerament es reparteixen els papers dels diferents personatges entre els
infants (conills, cervatons, caadors i gent del poble). Desprs sescolta la can que sha de coreografiar i es desglossa en les diferents parts que corresponen a cada personatge. Seguidament
es treballa per grupets de personatges la part musical que els correspon. Desprs es fa una posada
en com, tots els persontages a la vegada, i sassaja diverses vegades en funci del format final de
la coreografia. Prviament al muntatge, es fan activitats dexpressi perqu es posin en la pell del
personatge a interpretar i hi ha un treball dintre de laula amb la mestra tutora dinterpretaci teatral
del conte. (Tamb hi ha una memoritzaci del text a casa amb les mares i pares.)
AVALUACI:
- Aquesta activitat ha estat molt positiva ja que ha perms a la mestra tutora i a la mestra especialista treballar conjuntament i mostrar aquest treball al festival de manera conjunta. A ms a ms,
el nostre alumnat ha gaudit daquesta posada en escena que proporciona un protagonisme total i
afavoreix lautoconfiana en ells mateixos i el treball en equip dins la classe.
RECURSOS:
Humans: Alicia Faro (tutora de P4A) i Laia Lluna (mestra de psicomotricitat).
Materials: sis cadires dinfantil, aparell de msica, Cd-Rom i vestuari per a lalumnat.
Observacions: s molt enriquidor poder mostrar el treball fet a laula a les mares i pares i, per tant,
creem que estaria molt b potenciar tot tipus dactivitats com aquesta que afavoreixen el treball conjunt entre el professorat i enriqueixen lambient de lequip docent posteriorment.
19
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

tots els cursos deducaci infantil i 1r de primria
Temporitzaci:
1, 2 sessions
Aquesta activitat es proposa per fer just desprs del festival del Trapezi, de manera que el nostre alumnat
ja est motivat. Cal incidir i insistir abans del festival en la importncia danar a veure espectacles amb la
famlia durant la durada del mateix.
OBJECTIUS:
Pretenem que el nostre alumnat
COMPETNCIA:
- Entre lalumnat i el professorat es munta una carpa de circ imaginria. Es distribueix el material per
racons (tombarelles i salts, malabars, disfresses i personatges, hula-hoops, equilibris i figures). Es
posa la msica de circ i tots plegats van pels racons interpretant ja el personatge, molt ben plantats
i orgullosos dall que estan fent.
- Quan acaba lactivitat es fa un dibuix que sexplica a la classe i es decora laula.
AVALUACI:
- s una activitat molt adequada ja que promou el cooperativisme de les famlies, que han de portar
als infants a veure espectacles i, a ms a ms, incita lalumnat a participar i conixer una de les
propostes culturals de la nostra poblaci.
RECURSOS:
Humans: professorat de psicomotricitat i vetlladors/es per als cursos que calgui.
Materials: aparell de msica, material EF, Cd-Rom de msica de circ, papers, colors, roba gran i de
colors i disfresses.
Externs: programaci del Trapezi.
Observacions: el material el distribueix lalumnat i cal que el professorat sempre orienti sobre la
correcta distribuci en funci de ledat.
20
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P3, P4 i P5
Temporitzaci:
15 a cada sessi de msica
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Can
- Interpretaci vocal de canons, cantarelles i canons-jocs atenent a la correcta utilitzaci de la veu,
la postura corporal, la respiraci, lentonaci, lexpressi i el carcter de lobra.
Prctica instrumental
- Interpretaci amb instruments de percussi indeterminada de la pulsaci i senzills obstinats rtmics,
amb acompanyament o no de canons i obres musicals enregistrades.
AVALUACI:
- s correcte de la veu: claredat i collocaci.
- Memoritzaci del text.
- Interpretaci de la pulsaci de forma regular.
- Utilitzaci correcta i adequada de cada instrument.
RECURSOS:
Humans: alumnat i professorat.
Materials: instruments de percussi indeterminada i instruments de placa.
Externs:
Observacions:
21
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

Temporitzaci:
alumnat de P4
durant el segon trimestre
Promoure els valors que suposa el treball en equip
OBJECTIUS GENERALS:
- Millorar la competncia comunicativa.
OBJECTIUS:
- Treball en equip i responsabilitat compartida.
- Pretenem que el nostre alumnat utilitzi tots els mitjans al seu abast per comunicar-se, de manera
que desenvolupi la competncia comunicativa oral per expressar-se i pugui satisfer les seves necessitats individuals i socials.
Lofici
- Un infant diu un ofici i tira la pilota a un altre. El que rep la pilota ha de dir una eina o un instrument
que es faci servir en aquell ofici o feina. Desprs ell mateix diu un altre ofici i tira la pilota a un altre.
Quan tothom ha parlat, sacaba lactivitat.
AVALUACI:
- Els infants ms avantatjats sn els que volen participar primer. Cal estimular i animar la resta perqu no es quedin fora del joc.
RECURSOS:
Humans: el/la tutor/a i un grup redut dinfants (13 com a mxim).
Materials:
Externs:
Observacions: s un joc motivador per als infants ja que els ajuda a pensar i a expressar-se.
22
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

alumnat de P4 EI
Temporitzaci:
segon trimestre
OBJECTIUS GENERALS:
- Fomentar les relacions i la cohesi entre tota la comunitat daprenentatge (alumnat, familiars, voluntariat i professorat).
- Memoritzi textos.
illuminaci.
COMPETNCIES DE LLENGUA:
- Festival dEI. El conte: Qui ha vist la meva gibrelleta?, de Mij Kelly i amb illustracions de Mary
Mcquillan (ed. Serres), actua com a element motivador que introduir tot el projecte de preparaci
duna obra, que es representar al teatre de lescola per a tota la comunitat educativa.
- Representaci de la llegenda de Sant Jordi. En petits grups (8/9 infants) es representar la
llegenda de Sant Jordi a laula. Sutilitzaran els vestuaris i complements del propi alumnat. Els personatges sn escollits a latzar i es fan vries representacions intercanviant-los.
AVALUACI:
- Ha estat una experincia molt gratificant.
RECURSOS:
Humans: alumnat i professorat de lescola.
Materials: teatre del centre escolar, equip de msica, vestuari i el conte: Qui ha vist la meva gibrelleta?, de Mij Kelly i amb illustracions de Mary Mcquillan (ed. Serres).
Material propi de lalumnat relacionat amb la llegenda de Sant Jordi.
Externs: famlies.
Observacions: la comunitat educativa ha valorat molt positivament lesfor i el resultat aconseguit
amb fora aplaudiments.
23
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P4 EI
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS GENERALS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIES DE LLENGUA:
- Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats a ledat.
- Memoritzaci de:
Endevinalles.
Dites.
AVALUACI:
- Lalumnat se sent motivat.
RECURSOS:
Humans: professorat com a model a copiar.
Materials: rtols de classe.
Externs:
Observacions: lalumnat mostra facilitat per memoritzar textos adequats a ledat.

24
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

P3, P4 i P5
Temporitzaci:
15 de cada sessi de msica
OBJECTIUS:
- Millorar les habilitats socials i la interrelaci amb lalumnat nouvingut.
COMPETNCIES:
Can+gest
- Realitzar gests, mim i petites coreografies sense desplaament i amb diferents parts del cos, que
representin de forma bella i harmnica el text de la can, tot seguint-ne la pulsaci i el fraseig, al
mateix temps que es canta.
Msica+moviment
- Danses tradicionals: coreografies organitzades amb desplaament, utilitzant puntejos i aires diferents i atenent als blocs de moviment.
- Danses organitzades: coreografies que parteixen del treball previ duna audici o can, utilitzant
diferents moviments, desplaaments i collocacions atenent a la forma i al carcter de la msica.
AVALUACI:
- Memoritzar les coreografies.
- Realitzar els passos i els moviments, amb laire adequat tot seguint els blocs de moviment i la
forma de les canons.
- La predisposici correcta i adequada de lalumnat vers aquest tipus dactivitat i el seu comportament.
RECURSOS:
Materials: aparell reproductor, discs compactes, mocadors, bastons o daltres petits objectes que
requereixi la dansa. Un espai ampli.
Externs:
Observacions: els passos, moviments i coreografies sadapten atenent a les necessitats i possibilitats de moviment de cadascun dels infants.
25
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Expressi corporal (coreografia Quin embolic)

alumnat de P4 EI
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS GENERALS:
- Millorar les competncies artstiques i musicals del nostre alumnat.
- Faci un s correcte del cos: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i al context
utilitzant el cos com a instrument dexpressi.
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix el cos i lexperincia artstica mitjanant la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
- Els infants escolten amb atenci la msica. Lequip docent fa una demostraci de quins seran
els moviments i desplaaments que haur defectuar lalumnat mentre escolta la msica. Es distribueixen els infants en lespai de lescenari. Sassaja la coreografia per parts, actuant la persona
adulta com a model. Lalumnat ha de ser capa de memoritzar la coreografia.
AVALUACI:
- Els infants han mostrat des dun inici molt dinters.
RECURSOS:
Humans: professorat especialista en llenguatge musical.
Materials: casset i CD-Rom.
Externs:
Observacions: els ms hbils han actuat de model per a la resta de companys.

26
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
La cadira eixerida
educaci infantil P5
Temporitzaci:
durant tot lany
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos i lexperincia artstica.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament.
- Es colloca una cadira enmig de lespai.
- Lalumnat va caminant i desplaant-se per tot lespai segons les indicacions de lequip docent (a
poc a poc, seguint el ritme, caminant endarrere)
- Els infants, voluntriament i espontnia, van pujant a la cadira.
- Quan un infant puja a la cadira ha de cridar: escolteu, escolteu! i, a lacte, la resta ha de mirar-lo
i quedar-se de pedra.
- El que s dalt de la cadira ha dimprovisar tot fent un gest, un so, una ganyota o una petita representaci duna acci: per exemple, inflar un globus, tocar el viol, fer cara com si fes pudor, olorar
una rosa
AVALUACI:
- Valorarem la superaci personal de linfant, com va superant la por a ser el centre datenci, com
va traient la veu...
RECURSOS:
Materials: una cadira.
Externs:
Observacions:
27
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

educaci infantil P5
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
- Representi lobra o el personatge adaptant tots els elements: vestuari, decorats, msica i maquillatge.
COMPETNCIA:
- Participar, generar i afavorir lintercanvi dexperincies, idees, opinions i valoracions a fi que es desenvolupi el procs creatiu propi i dels altres.
- Intercanvi didees per complementar els personatges de lobra o que shan de representar per a la
festa del Carnestoltes.
- Elaboraci del vestuari, complements i maquillatge.
- Representaci del personatge amb tots els elements que el componen.
AVALUACI:
- Valorem la implicaci de lalumnat en laportaci didees, aix com loriginalitat i la destresa en la
confecci dels elements. Tamb el fet de saber portar els complements per representar el personatge.
RECURSOS:
Materials: els materials plstics necessaris.
Externs:
Observacions:
28
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

educaci infantil P5
Temporitzaci:
durant el curs en activitats
OBJECTIUS:
Pretenem...
- Promoure els valors positius vers una manifestaci artstica.
COMPETNCIA:
- Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa, utilitzant tots
els mitjans al seu abast per comunicar-se.
- Assistir a diferents representacions artstiques:
Festivals de lescola.
Teatre en llengua catalana a un teatre de la prpia ciutat.
Actuaci duna dansa-conte.
Audici de msica a lescola.
Audici dun conte explicat per alumnat de cicle superior.
Audici dun conte a la biblioteca de lescola.
- Preparaci prvia a lactivitat:
Actitud com a pblic.
Posar lalumnat en situaci.
- Valoraci final amb els infants (assemblea)
AVALUACI:
- Valorem el comportament i lactitud de lalumnat.
RECURSOS:
Humans: alumnat, professorat, companyies i contacontes.
Materials:
Externs: teatres de la ciutat.
Observacions:
29
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

educaci infantil P5
Temporitzaci:
previ a la festa de Sant Jordi
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos.
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos i els sons.
- A partir de la llegenda de Sant Jordi es representen els personatges principals: Sant Jordi, el Drac,
la Rosa i la Princesa.
- Un cop shan repartit els rols de cada personatge (amb medalles que els representen), es fa una
desfilada movent-se com ho farien aquests.
- Es realitza una expressi oral de la dita de Sant Jordi canviant el to de veu segons el personatge
que es representa.
AVALUACI:
- Valorem la capacitat dadaptaci al personatge que sha dinterpretar.
RECURSOS:
Materials: medalles amb els dibuixos dels personatges de la llegenda de Sant Jordi.
Externs: en funci del pblic a qui va dirigida lobra.
Observacions:
30
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Jocs lingstics
educaci infantil P5
Temporitzaci:
al llarg del curs
OBJECTIUS:
Pretenem...
- Aprendre a treballar en equip: feina de tots, responsabilitat compartida.
COMPETNCIA:
- Utilitzar la lectura com a font de plaer.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme.
Algunes activitats sn:
- La capsa mgica: sintrodueix un objecte dins una capsa. Es tracta que els infants formulin preguntes per tal dendevinar qu hi ha dins. Les respostes sn tancades (noms es pot contestar s
o no); per tant, cal ajustar molt b les preguntes.
- Embarbussaments: es memoritza i repeteix en veu alta lembarbussament. A veure qui el diu
sense equivocar-se.
- Endevinalles: es juga a fer endevinalles. Es resolen i se ninventen de noves.
- Les paraules encadenades: alg comena dient una paraula en veu alta. El del costat ha de
continuar dient una paraula que comenci amb el mateix so amb qu ha acabat la paraula anterior.
- Veig, veig: es tracta de descriure un objecte o quelcom de lentorn. Es dna la pista de la primera
lletra de la paraula que cal endevinar.
AVALUACI:
- Valorarem, lactitud, la predisposici, lhabilitat i els recursos lingstics que t lalumnat.
RECURSOS:
Humans: grup classe i professorat.
Materials:
Externs:
Observacions:
31
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Activitats de memoritzaci: text narratiu

educaci infantil P5
Temporitzaci:
tot el curs mensualment
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
- Millori la comprensi lectora.
COMPETNCIA:
- Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper.
- Memoritzaci del text escollit per ser representat al festival del cicle deducaci Infantil. Assaig respectant els torns de paraula, gesticulant, utilitzant lentonaci i la dicci ms adequades segons el
fragment del text.
- Representaci del conte/text davant la resta dinfants de lescola.
- Representaci del conte/text davant les famlies.
AVALUACI:
- Es valora la capacitat dinterpretaci oral i gestual davant el pblic.
RECURSOS:
Materials: text escollit, vestuari, decorats i escenari.
Externs: famlies.
Observacions:
32
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Recitaci de dites i poemes

grup classe
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Poemes i dites
- Es memoritzen diversos poemes repetint-los en veu alta i amb lajuda de gesticulacions (diverses
vegades a la setmana) de forma collectiva. Ms endavant, es reciten de manera individual per a
la resta de la classe.
- Tamb es juga a canviar lentonaci del poema: es recita com si estigussim fent preguntes, com
si estigussim tristos, com si estigussim enfadats...
AVALUACI:
- Avaluarem la capacitat de memoritzaci, la vocalitzaci i lentonaci en la recitaci de poemes.
- Avaluarem la comprensi pel que fa a la intenci comunicativa del poema.
RECURSOS:
Materials: Per molts anys de Miquel Mart i Pol.
Externs:
Observacions:
33

34


35


36


37


38


39


40
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

8.2. Activitats de cicle inicial

41
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

1r i 2n
Temporitzaci:
petites activitats dins lhora del teatre
OBJECTIUS:
Pretenem...
- Fer un s correcte del cos: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i al context
utilitzant el cos com a instrument dexpressi i comunicaci.
COMPETNCIA:
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup.
- Expressi de sentiments amb el rostre.
- Expressi de sentiments amb tot el cos.
- Representaci daccions.
- Desplaaments per lespai (lliurament o sota consignes de lequip docent o la resta dinfants)
- Desplaaments per lespai tenint en compte la msica que sona en aquell moment.
- Moviment i absncia de moviment.
- Joc del mirall.
- Joc del titella.
- Relaxaci.
- Posada en com desprs de cada una de les activitats (com shan sentit).
AVALUACI:
- Valorem la predisposici de lalumnat vers aquest tipus dactivitat i el seu comportament.
RECURSOS:
Materials: tots aquells que requereixi lactivitat.
Externs:
Observacions:
42
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
La cadira eixerida
1r i 2n
Temporitzaci:
durant tot lany
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos i lexperincia artstica.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament.
- Es colloca una cadira enmig de lespai.
- Lalumnat va caminant i desplaant-se per tot lespai segons les indicacions de lequip docent (a
poc a poc, seguint el ritme, caminant endarrere)
- Els infants, voluntriament i espontnia, van pujant a la cadira.
- Quan un infant puja a la cadira ha de cridar: escolteu, escolteu! i, a lacte, la resta ha de mirar-lo
i quedar-se de pedra.
- El que s dalt de la cadira ha dimprovisar tot fent un gest, un so, una ganyota o una petita representaci duna acci: per exemple, inflar un globus, tocar el viol, fer cara com si fes pudor, olorar
una rosa
AVALUACI:
- Valorarem la superaci personal de linfant, com va superant la por a ser el centre datenci, com
va traient la veu...
RECURSOS:
Materials: una cadira.
Externs:
Observacions:
43
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

alumnat de 1r i 2n
Temporitzaci:
10-15 de cada sessi de msica
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Can+gest
- Realitzar gests, mim i petites coreografies sense desplaament i amb diferents parts del cos, que
representin de forma bella i harmnica el text de la can, tot seguint-ne la pulsaci i el fraseig, al
mateix temps que es canta.
Msica+moviment
- Danses tradicionals: coreografies organitzades amb desplaament, utilitzant puntejos i aires diferents i atenent als blocs de moviment.
- Danses organitzades: coreografies que parteixen del treball previ duna audici o can, utilitzant
diferents moviments, desplaaments i collocacions atenent a la forma i al carcter de la msica.
AVALUACI:
- La memoritzaci de les coreografies.
- La realitzaci dels passos i els moviments, amb laire adequat tot seguint els blocs de moviment i
la forma de les canons.
- La predisposici correcta i adequada de lalumnat vers aquest tipus dactivitat i el seu comportament.
RECURSOS:
Materials: aparell reproductor, discs compactes, mocadors, bastons o daltres petits objectes que
requereixi la dansa. Un espai ampli.
Externs:
Observacions: els passos, moviments i coreografies sadapten atenent a les necessitats i possibilitats de moviment de cadascun dels infants.
44
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

1r i 2n
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
- Representi lobra o el personatge adaptant tots els elements: vestuari, decorats, msica, maquillatge.
COMPETNCIA:
- Intercanvi didees per complementar els personatges de lobra o que shan de representar per a la
festa del Carnestoltes.
- Elaboraci del vestuari, complements i maquillatge.
- Representaci del personatge amb tots els elements que el componen.
AVALUACI:
- Valorem la implicaci de lalumnat en laportaci didees, aix com loriginalitat i la destresa en la
confecci dels elements. Tamb el fet de saber portar els complements per representar el personatge.
RECURSOS:
Materials: els materials plstics necessaris.
Externs:
Observacions:
45
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

alumnat de 1r i 2n
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Can
- Interpretaci vocal de canons, cantarelles i canons-jocs atenent a la correcta utilitzaci de la veu,
la postura corporal, la respiraci, lentonaci, lexpressi i el carcter de lobra.
- Interpretaci amb instruments de percussi indeterminada de petits obstinats rtmics i polirtmies
senzilles, amb acompanyament o no de canons i obres musicals enregistrades.
AVALUACI:
- Interpretaci dels ritmes de forma precisa.
- Coneixement de la tcnica adequada per a cada instrument.
RECURSOS:
Materials: instruments de percussi indeterminada i instruments de placa.
Externs:
Observacions:
46
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

1r i 2n
Temporitzaci:
durant el curs en activitats puntuals
OBJECTIUS:
Pretenem...
- Promoure els valors positius vers una manifestaci artstica.
COMPETNCIA:
- Assistir a diferents representacions artstiques:
Festivals de lescola.
Teatre en llengua catalana a un teatre de la prpia ciutat.
Teatre en llengua anglesa a un teatre de la prpia ciutat.
Audici de msica a lescola.
Audici dun conte a la plaa per Sant Jordi.
Audici dun conte a la biblioteca municipal.
- Preparaci prvia a lactivitat:
Actitud com a pblic.
Posar lalumnat en situaci.
- Valoraci final amb els infants (assemblea)
AVALUACI:
- Valorem el comportament i lactitud de lalumnat.
RECURSOS:
Humans: alumnat, professorat, companyies i contacontes.
Materials:
Externs: teatres de la ciutat.
Observacions:
47
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

1r i 2n
Temporitzaci:
previ a la festa de Sant Jordi
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos.
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos i els sons.
- Es tria un conte que tingui diversitat de personatges, humans, animals i fantstics.
- Els infants poden escollir el personatge que volen representar.
- Es descobreix el personatge (posici del cos, qualitat del moviment, modulaci de la veu).
- Es prepara el paper i la representaci del conte.
AVALUACI:
- Valorem la capacitat dadaptaci al personatge que sha dinterpretar.
RECURSOS:
Materials:
Externs: en funci del pblic a qui va dirigida lobra.
Observacions:
48
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Joc de rol
1r i 2n
Temporitzaci:
durant tot lany
OBJECTIUS:
Pretenem...
- Millorar lexpressi oral.
- Millorar les habilitats socials.
COMPETNCIA:
- Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita per expressar-se per tal de satisfer les
necessitats individuals i socials.
- Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlat.
- Es necessita treballar sobre grups de 4-6 infants.
- El pare/mare o mestre/a dirigeix lactivitat.
- Els infants shan de posar en la pell dels personatges que sels proposa i han dintercanviar un
dileg coherent al context.
- Les diferents situacions poden ser: entrar a comprar en una botiga, diferents situacions al parc,
diferents situacions a la platja...
AVALUACI:
- Valorarem que lalumnat tingui empatia i estratgies per resoldre situacions en qu es pot trobar
habitualment.
RECURSOS:
Humans: alumnat i professorat. I tamb pares i mares que presten la seva collaboraci, en el cas
que es dugui a terme durant les sessions de Grups Interactius.
Materials: elements diversos com monedes, tiquets, cartelleres de cinema... que ajudin a posar en
escena, i lmines de Marta Pau que illustren escenes de la vida quotidiana.
Externs:
Observacions:
49
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

1r i 2n
Temporitzaci:
al llarg del curs
OBJECTIUS:
Pretenem...
- Aprendre a treballar en equip: feina de tots, responsabilitat compartida.
COMPETNCIA:
- Utilitzar la lectura com a font de plaer.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme.
Tot un seguit dactivitats breus jugant amb les paraules com:
- La frase maleda: afegir una paraula nova i encadenada amb lanterior fins a aconseguir una frase
llarga i amb sentit entre tots.
- Lltima lletra: dir una paraula que comenci amb lltima lletra de la darrera paraula que sha dit.
- Memria de paraules: repetir en el mateix ordre, i sense deixar-sen cap, el llistat de paraules que
diu el responsable docent (entre dues i sis).
- Joc del telfon: passar-se una paraula a cau dorella i comprovar si sha canviat.
- Relacionem paraules: dir una paraula que quedi relacionada amb el significat de lltima que sha
sentit.
- Acudits
AVALUACI:
- Valorarem lactitud, la predisposici, lhabilitat i els recursos lingstics que t lalumnat.
RECURSOS:
Humans: el grup classe i el professorat.
Materials:
Externs:
Observacions:
50
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

2n
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Desenvolupar la competncia en la llengua catalana
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup.
Dramatitzaci dun conte popular i amb una estructura senzilla i repetitiva, apte per ser ents
per lalumnat de la llar dinfants
- Es fa una lectura del conte i es planteja quins seran els personatges, els narradors, presentadors...
- Es reparteixen papers i es comena a assajar, pensant sempre, que el pblic s molt primerenc.
- Es munten petits decorats o complements per als personatges, si sescau.
- Un dia proper a Sant Jordi es representa lobra a la llar dinfants.
AVALUACI:
- Valorem la correcta interpretaci: volum de veu, ritme, vocalitzaci, entonaci, gestos, presncia...
RECURSOS:
Materials: si sescau.
Externs: la llar dinfants.
Observacions:
51
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

1r
Temporitzaci:
mensualment
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- Es presenta peridicament un refrany, dita o poema relacionat amb el mes, lestaci o alguna festa
significativa.
- Es recita prviament per part de lequip docent.
- Es llegeix de manera collectiva i desprs els infants el reciten i memoritzen.
AVALUACI:
- Es valora la capacitat de recitar-lo de memria amb lentonaci adequada.
RECURSOS:
Humans:
Materials: repertori de dites i refranys populars. Poemes.
Externs:
Observacions:
52
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Recitaci de textos potics i narratius: vers de Nadal, petits poemes i contes de por
Activitat adreada a: al grup classe i al grup parallel
Temporitzaci:
trimestral
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Poemes
- Presentaci del poema relacionat sempre amb algun aspecte que sestigui treballant i que sigui
significatiu (la tardor, Nadal, Sant Jordi...).
- Recitaci per part de lequip docent.
- Comprensi inicial del text en general i del vocabulari ms especfic.
- Memoritzaci per part de linfant.
- Recitaci treballant lentonaci, la vocalitzaci, el to de veu... davant dels companys.
Contes
- Explicaci als infants daltres grups dun conte relacionat amb el nom de la classe.
- Explicaci dun conte dramatitzat a lalumnat de la Llar dInfants LOlivera.
- Lectura dels contes elaborats pels propis infants en grups a lalumnat de la seva classe i de la classe
parallela.
AVALUACI:
- Avaluarem la capacitat de memoritzaci, la vocalitzaci i lentonaci en la recitaci de poemes.
- Avaluarem lentonaci i la vocalitzaci en la lectura de contes.
RECURSOS:
Materials: llibres de poemes i contes.
Externs:
Observacions:
53

54


55


56


57


58
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

8.3. Activitats de cicle mitj

59
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

alumnes de 3r i 4t
Temporitzaci:
10 cada setmana
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Incorporar petits moviments associats o no al text de les canons, que puguin aconseguir una major expressivitat en la representaci duna pea musical.
- Realitzar coreografies de danses tradicionals que comportin recordar i executar passos organitzats.
- Realitzar coreografies de prpia creaci, ja sigui a partir de la proposta del professorat o de lalumnat,
que segueixin el ritme i els canvis musicals de la pea treballada.
AVALUACI:
- Executar les coreografies per grups, per tal que el professorat pugui observar i valorar la memoritzaci i lajustament dels moviments als diferents aires i ritmes de les canons.
- Enregistrar les coreografies i fer-ne una valoraci posterior.
RECURSOS:
Humans: equip docent, alumnat i professorat de msica.
Materials: aparell reproductor, CD-Rom, cmera de gravaci i projector.
Externs:
Observacions:
60
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r i 4t
Temporitzaci:
una vegada al mes, aproximadament
OBJECTIUS:
COMPETNCIES:
Artstica
- Donades diferents situacions i sentiments, es demana als infants que ho expressin amb la cara i el
cos; per exemple: fer cara dalegria, dodi, davorriment...
- A travs de les canons conegudes, abans de comenar a cantar-les es proposa de pensar quins
sentiments transmet la histria i, posteriorment, cantar-les tenint-ho en compte.
- Collocats tots els infants en un espai ampli, es posa msica de diferents tempos i carcters perqu
es vagin bellugant tot seguint la msica i els diferents plans sonors. s important que el professorat
serveixi dexemple i faci tamb els moviments, per tal de donar-los pautes.
AVALUACI:
- El professorat observar el treball de lalumnat.
- s interessant poder disposar de miralls per tal de veures mentre es realitza lactivitat.
- Tant el professorat com els infants poden fer crtiques positives del treball resultant.
RECURSOS:
Humans: alumnat, tutors/es i professorat de msica i deducaci fsica.
Materials: aula espaiosa, miralls i msiques de diferents carcters.
Externs:
Observacions:
61
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r i 4t
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Can
- Cantar canons tradicionals catalanes, aix com daltres cultures, atenent a la correcta utilitzaci de
la veu, la postura corporal, la respiraci, lentonaci, lexpressi i el carcter de lobra.
- Interpretar, amb instruments de percussi indeterminada i/o instruments de placa, petits motius
rtmics i/o meldics, amb acompanyament o no de canons i obres musicals enregistrades.
- Iniciar-se en lestudi de la flauta.
AVALUACI:
- Execuci dun fragment duna can individualment, per tal de valorar-ne la memoritzaci,
lentonaci i la dicci.
- Realitzaci de prctiques instrumentals en petits grups per avaluar la justesa en lexecuci dels
acompanyaments, aix com ls correcte de cada instrument.
RECURSOS:
Humans: alumnat i professorat de msica.
Materials: instruments de percussi indeterminada i instruments de placa, aparell reproductor, CDRom de msica i flauta.
Externs:
Observacions:
62
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r
Temporitzaci:
3 sessions (1r trimestre)
OBJECTIUS:
- Conegui els conceptes de lescenografia: attrezzo, tramoia, cametes, tel...
COMPETNCIA:
- Prviament vam mirar quin eren els vestits tpics de Nigria i de Per. Llavors vam fer la proposta
de vestuari utilitzant materials que fossin al nostre abast. Vam fer una posada en com i entre tots
vam prendre la decisi de com ens agradaria que fos el vestit. Un cop decidit aix, cada infant va
elaborar el vestuari propi.
AVALUACI:
- Valoraci de linters durant tot el procs de treball.
- Valoraci de la confecci del vestuari.
RECURSOS:
Humans: mestre/a tutor/a i alumnat de laula.
Materials: paper de diari, cartr, pintura, grapes, tisores, llapis i Tex-novo de colors.
Externs:
Observacions:
63
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r
Temporitzaci:
1r, 2n i 3r trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
- A partir duna lmina o una frase donada prviament els infants han dexpressar el sentiment que
els provoca. Tamb a partir de diferents vinyetes, que anteriorment han dordenar, han dexplicar
una histria i els sentiments que poden tenir els diferents personatges.
AVALUACI:
- A lrea de Llengua dins el programa lAventura de la vida (valors). Es valorar, sobretot, la capacitat
dexpressar sentiments i verbalitzar-los.
RECURSOS:
Materials: cartronets i/o fotografies de les diferents situacions o personatges. Materials del programa de competncia.
Externs:
Observacions: aquesta activitat es realitza tant a lrea de Llengua, com a lAventura de la vida (valors).
64
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r
Temporitzaci:
sobretot al 3r trimestre
OBJECTIUS:

- Millori lexpressi oral i aprengui a respirar adequadament, entonar correctament, millorar la dicci, utilitzar correctament
la intensitat i el to de veu.
- Memoritzi textos.
- Faci un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i al context utilitzant el
cos com a instrument dexpressi i comunicaci.
- Representi lobra adaptada amb tots els elements: vestuari, actors, decorats, msica, maquillatge i illuminaci.
COMPETNCIA:
- Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia, adequaci, cohesi i correcci lingstica.
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments i lexperincia artstica,
mitjanant la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament en la planificaci i la producci
dactivitats per crear un sentit de comunitat amb confiana i compartint idees, valoracions i projectes.
- Participar, generar i afavorir lintercanvi dexperincies, idees, opinions i valoracions a fi que es desenvolupi el procs
creatiu propi i dels altres.
- Primer es fa una pluja didees individual i posada en com amb tota la classe. Cada infant exposa
les seves idees, sescullen entre tots les ms vlides, es discuteixen i sarrodoneix el text final a la
pissarra. Desprs, es fa una escriptura del conte en gran grup guiada per lequip docent. Aquest
conte servir per posar-lo dins del recull de contes de lescola.
- Un cop ja sha vist el funcionament per poder escriure un conte, per parelles o en grups de tres
persones sintentar escriuren un. Els infants hauran descriure el conte seguint el procs correcte:
pluja didees, escriptura, revisi... Un cop escrit, cada grup llegir el seu conte a classe.
AVALUACI:
- Valoraci personal del resultat personal i collectiu.
- El conte que elaboren per parelles servir per fer lavaluaci duna part de la llengua catalana.
RECURSOS:
Humans: mestre/a tutor/a i alumnat.
Materials: contes de diferents tipologies, fulls, llapis
Externs:
Observacions: el fet que surti el conte de la classe al recull de contes de lescola, motiva els nens
a escriuren un per parelles o en petit grup.
65
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Artstica
- Abans danar a un teatre, es parla sobre els hbits correctes a lhora de veure un espectacle: no fer
soroll, no menjar, no aixecar-se innecessriament, ser correcte, fins i tot amb els espectacles que
no siguin del nostre grat, aplaudir en ms o menys mesura...
- Es visionen obres de teatre en directe, per tal daprendre a fer crtica dels diferents aspectes que
componen el teatre.
- Es comenten, desprs del visionat, els aspectes ms remarcables del muntatge.
AVALUACI:
- Elaborar una fitxa amb el resum de la crtica dels segents aspectes: expressi oral, moviment
escnic i decorats.
RECURSOS:
Humans: alumnat i tutors/es.
Materials: fitxa davaluaci.
Externs: anada als diferents espectacles que fan al teatre de La Salle de Reus i als espectacles i
festivals que es fan a lescola.
Observacions: durant el curs sacostuma a anar a veure una obra de teatre dangls, obres de teatre
de la Mostra, alguna audici musical i totes les representacions dels diversos festivals de lescola
(de P3 a 6).
66
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Jocs lingstics: embarbussaments

3r
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- Aprendre a recitar embarbussaments a partir del llenguatge popular, tant pel gaudi personal com
per preparar els rgans fonadors abans dactuar.
- Escoltar dites i embarbussaments recitats pel professorat de la classe.
- Participar en diferents jocs que impliquin habilitats lingstiques de repetici, jocs de paraules
per tal de practicar la dicci i que facilitin la vocalitzaci i sonoritzaci dels sons propis i especfics
de la llengua amb qu es facin.
AVALUACI:
- Es valorar el grau de pronnica de cadasc.
RECURSOS:
Materials: llibres de dites i embarbussaments, Internet
Externs:
Observacions: a partir dels problemes que es detectin en larticulaci, es pot fer un tractament
individualitzat.
67
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r
Temporitzaci:
3r trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de tradici literria.
- Elecci dun conte adequat a ledat dels infants a qui va dirigida la lectura (P3).
- Preparaci de la lectura de manera individual.
- Lectura davant de la resta de classe i posada en com dopinions per tal de millorar.
- Lectura als infants de P3 del conte escollit i treballat aprofitant la diada de Sant Jordi, per tal dincrementar la motivaci per part dels dos grups.
AVALUACI:
- Primer savaluar amb tot el grup classe la preparaci de manera individual del conte (lectura, to
de veu, expressi...).
- Posteriorment savaluar linters, lactitud i la relaci el dia dexplicar el conte a P3.
RECURSOS:
Humans: tutor/a i lalumnat del grup classe.
Materials: un conte per infant.
Externs:
Observacions: si hi ha infants nouvinguts o amb alguna dificultat de lectura es poden fer parelles
amb altres infants amb ms nivell i preparar noms una petita part del conte (segons possibilitats
individuals), per tal que tothom pugui participar i gaudir de lactivitat.
68
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

3r
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- Es memoritzen dites, frases fetes a partir de diferents jocs.
- Es memoritzen petits textos potics tant per poder-ne fer una dramatitzaci o un recitat davant de
la resta de la classe, com pel simple plaer de fer-ho.
AVALUACI:
- Es tindr en compte la capacitat de cadasc per cenyir-se al poema amb les pauses, lentonaci i
les paraules estrictes.
RECURSOS:
Materials: llibres de poesia, dites, Internet Tot tipus de material referent a aquest tipus de textos.
Externs:
Observacions:
69
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Recitaci de textos potics i narratius: vers de Nadal, petits poemes, poema del Seguici Festiu...
3r
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
illuminaci.
COMPETNCIA:
- Elecci de fragments de textos potics en llengua catalana dramatitzables per tal de memoritzarlos, escenificar-los i representar-los a la prpia classe.
- Els infants es distribueixen en petits grups de 3 o 4 i tots preparen el mateix text; cadasc lescenifica
a la seva manera. Desprs es representa amb els infants del propi grup i es fa una posada en com
per tal que sadonin de les diferents opcions que hi ha a lhora descenificar un mateix text, amb la
intenci denriquir-ne els coneixements.
AVALUACI:
- Savalua, a ms a ms del resultat final de la representaci, la capacitat de memoritzar un text i
lexpressi oral.
RECURSOS:
Materials: poemes extrets de diferents llibres o dInternet.
Externs:
Observacions:
70
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Les cartes den Flix: veure pg. 82

3r CM
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
Pretenem que el nostre alumnat... aprengui a:
- Utilitzar procediments diversos de cerca i tractament de la informaci.
- Saber seleccionar la informaci segons els diferents tipus de suport.
- Elaborar dilegs.
- Treballar lexpressi oral.
COMPETNCIA:
- Artstica i cultural, comunicativa i lingstica, daprendre a aprendre, dautonomia i iniciativa personal i tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
- Les cartes den Flix s una adaptaci del conte amb el mateix ttol, en la qual els alumnes de primer nivell de cicle mitj representen larribada den Flix a diferents pasos i expliquen les aventures
que li passen al personatge principal.
- En aquesta part de lobra, en Flix arriba a Per i a Nigria i explica a la Sofia com sn les persones,
els elements tpics del pas
- El primer que vam fer va ser buscar informaci de Per i de Nigria aprofitant lhora dinformtica
que tenim a lhorari. Un cop recollida la informaci, la vam posar en com i vam anar fent petits
dilegs perqu cada infant pogus explicar alguna cosa del pas.
- Desprs cadasc es va aprendre el seu dileg i vam preparar el vestit tpic utilitzant papers de diari,
tela Tex Novo, pintures...
AVALUACI:
RECURSOS:
Humans: lalumnat.
Materials: recerca dinformaci de Per i Nigria a Internet, fulls, papers de diari, Tex Novo, pintures
Externs:
Observacions: als infants els va agradar molt fer aquesta activitat i la volen repetir amb vista al curs
vinent. Tamb els va agradar molt poder fer de pblic de lactuaci de 1r i 2n de CI.
71
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

4t
Temporitzaci:
3 sessions (2n trimestre)
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Primer, proposta de vestuari utilitzant materials al nostre abast.
- Posada en com i presa de decisions.
- Elaboraci en grup o individual del vestuari propi o dun company segons les necessitats.
AVALUACI:
- Valoraci de linters durant tot el procs de treball.
- Valoraci de la confecci del vestuari.
RECURSOS:
Humans: mestre/a tutor/a i alumnat.
Materials: cartr, pintura, goma elstica, tisores, cter i llapis.
Externs:
Observacions:
72
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

4t
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
- A partir duna lmina o una frase donada prviament han dexpressar el sentiment que els provoca.
AVALUACI:
- A lrea de Llengua dins el programa lAventura de la vida (valors). Es valorar, sobretot, la capacitat
dexpressar sentiments i verbalitzar-los.
RECURSOS:
Materials: cartronets i/o fotografies de les diferents situacions o personatges. Materials del programa de competncia.
Externs:
Observacions: es realitza aquesta activitat tant a Grups Interactius a lrea de Llengua com a
lAventura de la vida (valors).
73
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

4t
Temporitzaci:
sobretot al 2n trimestre
OBJECTIUS:

- Millori lexpressi oral i aprengui a respirar adequadament, entonar correctament, millorar la dicci, utilitzar correctament la intensitat i el to de veu.
- Memoritzi textos.
- Faci un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i al context utilitzant
el cos com a instrument dexpressi i comunicaci.
COMPETNCIA:
- Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia, adequaci, cohesi i
correcci lingstica.
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments i lexperincia
artstica, mitjanant la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament en la planificaci i la producci dactivitats per crear un sentit de comunitat amb confiana i compartint idees, valoracions i projectes.
- Escriptura dun conte basat en una selecci de poemes den Miquel Desclot com a fil conductor.
- Pluja didees individual i posada en com amb tota la classe.
- Escriptura del conte en gran grup guiada per la mestra tenint en compte que desprs es transformar en un text teatral.
- Cada infant exposa les seves idees, sescullen entre tots les ms vlides, es discuteixen i sarrodoneix el text final a la
pissarra. Un cop escrit el conte, shi introdueixen els poemes escollits prviament en els espais assignats.
- Un cop es dna per bo, cadasc escull el personatge amb qui ms sidentifica; si hi ha coincidncies sarriba a acords,
sassignen els personatges i sen fan cpies.
- Cadasc estudia el seu paper, sassaja i es representa lobra al festival de Sant Jordi de lescola.
AVALUACI:
- Gravaci en vdeo dels assajos i tamb la representaci final.
- Valoraci personal del resultat personal i collectiu.
RECURSOS:
Humans: tutora i mestra especialista de msica; alumnat de 4tA.
Materials: llibres de poesia dautors treballats lany anterior (Miquel Desclot, Lola Casas).
Externs:
Observacions: el fet dinterpretar un text elaborat pels infants en fa ms fcil la representaci, ja
que estan molt ms motivats.
74
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

4t
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
ARTSTICA:
- Es visionen obres de teatre en directe, per tal daprendre a fer crtica dels diferents aspectes que
componen el teatre.
AVALUACI:
escnic, decorats
RECURSOS:
Materials: fitxa davaluaci.
Externs: anada als diferents espectacles.
de la Mostra, alguna audici musical i totes les representacions dels diversos festivals de lescola
(de P3 a 6).
75
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Jocs lingstics: embarbussaments

4t
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- Aprendre a recitar embarbussaments a partir del llenguatge popular, tant pel gaudi personal com
per preparar els rgans fonadors abans dactuar.
- Escoltar dites i embarbussaments recitats pel professorat o voluntariat de Grups Interactius.
- Participar en diferents jocs que impliquin habilitats lingstiques de repetici, jocs de paraules
per tal de practicar la dicci i que facilitin la vocalitzaci i sonoritzaci dels sons propis i especfics
de la llengua amb qu es facin. (GI)
AVALUACI:
- Es valorar el grau de pronncia de cadasc.
RECURSOS:
Humans: alumnat, professorat i voluntariat de Grups Interactius.
Materials: llibres de dites i embarbussaments.
Externs:
individualitzat.
76
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

4t
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Elecci dun conte adequat a ledat dels infants a qui va dirigida la lectura (P4).
- Preparaci de la lectura de manera individual.
- Lectura davant de la resta de classe i posada en com dopinions per tal de millorar.
- Lectura als infants de P4 del conte escollit i treballat aprofitant la diada de Sant Jordi, per tal
dincrementar la motivaci per part dels dos grups.
AVALUACI:
- Primer savaluar amb tot el grup classe la preparaci de manera individual del conte (lectura, to
de veu, expressi...).
- Posteriorment savaluar linters, lactitud i la relaci el dia dexplicar el conte a P4.
RECURSOS:
Humans: tutor/a i lalumnat del grup classe.
Materials: un conte per infant.
Externs:
Observacions: si hi ha infants nouvinguts o amb alguna dificultat de lectura es poden fer parelles
amb altres infants amb ms nivell i preparar noms una petita part del conte (segons possibilitats
individuals) per tal que tothom pugui participar i gaudir de lactivitat.
77
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

4t
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- Es memoritzen dites, frases fetes... a partir de jocs daparellar frases partides i sels busca un context
on poder-les utilitzar, sobretot a GI.
- Es memoritzen textos potics tant per poder-ne fer una dramatitzaci o un recitat davant de la resta
de la classe, com pel simple plaer de fer-ho.
AVALUACI:
- Es tindr en compte la capacitat de cadasc per cenyir-se al poema amb les pauses, lentonaci i
les paraules estrictes.
RECURSOS:
Humans: alumnat, professorat i voluntariat de GI.
Materials: llibres de poesia, dites, Internet Tot tipus de material referent a aquest tipus de textos.
Externs:
Observacions:
78
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Recitaci de textos potics i narratius: vers de Nadal, petits poemes, contes de por
4t
Temporitzaci:
1r trimestre
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
illuminaci.
COMPETNCIA:
- Elecci de fragments de textos potics en llengua castellana dramatitzables per tal de memoritzar-los,
escenificar-los i anar-los a representar a altres infants de lescola (P4).
- Els infants es distribueixen en petits grups de 3 o 4 i tots preparen el mateix text; cadasc lescenifica
a la seva manera. Desprs es representa amb els infants del propi grup i es fa una posada en com
per tal dadonar-se de les diferents opcions que hi ha a lhora descenificar un mateix text, amb la
intenci denriquir-ne els coneixements. Finalment sescull un grup del nivell adequat per tal danar
a representar les obres com a treball final.
AVALUACI:
- Savalua, a ms a ms del resultat final de la representaci, la capacitat de memoritzar un text i
lexpressi oral.
RECURSOS:
Humans: tutora i alumnat de 4A.
Materials: vestuari portat de casa dels infants.
Externs:
Observacions:
79
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Les bruixes de Roald Dalh (fragment adaptat): veure pg. 88

4t CM
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
- Millori lexpressi oral i aprengui a respirar adequadament, entonar correctament, millorar la dicci, utilitzar
correctament la intensitat i el to de veu.
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
- Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita per expressar-se per tal de satisfer les necessitats
individuals i socials.
Artstica
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament en la planificaci
i la producci dactivitats per crear un sentit de comunitat amb confiana i compartint idees, valoracions i
projectes.
- A classe de llengua catalana, durant el primer trimestre, vam treballar lobra de Les Bruixes de Roald
Dalh i als nens els va agradar molt.
- Aprofitant aquest inters vam escollir quina podria ser la part del llibre que podrem representar.
- Un cop escollida, vam haver dadaptar el text per tal que poguessin intervenir tots els alumnes de
la classe dins el mxim de 20 minuts de qu disposvem.
- El repartiment de papers el va fer la tutora segons les capacitats de cada nen (a laula hi ha nouvinguts i infants amb NEE).
- Vam buscar una disfressa que poguessin elaborar els mateixos infants amb lajuda de patrons
elaborats per la mestra.
- Vam decidir el decorat i lorganitzaci de lescenari, tenint en compte les limitacions del temps i
que, abans i desprs de nosaltres, hi havia altres actuacions. Tamb vam escollir la msica que
introduiria lobra i la que cantarem en acabar.
AVALUACI:
RECURSOS:
Humans: lalumnat de 4tB, la mestra de msica i la tutora.
Materials: cadires, una taula, escombres, bosses de la brossa negres i grans, cartolines liles i platejades, un barret de bruixa, dibuixos de ratolins en petit i un equip de reproducci de msica.
Externs: msica de Harry Potter per comenar i una can dangls extreta del CD dangls de 4t:
(Mix, mix some potion)
Observacions: als infants els va agradar molt tant el treball previ de preparaci de lobra com el de
representaci. Voldria destacar la seva capacitat dadaptaci a les circumstncies, ja que al mat van
fer una actuaci per als infants de lescola i es van collocar duna manera i, per la tarda, per als
pares, vam haver de canviar lorganitzaci, i shi van adaptar rpidament i ho van fer fabulosament.
80
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

alumnat de 3r i 4t
Temporitzaci:
10 cada setmana
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
- Incorporar petits moviments associats o no al text de les canons, que puguin aconseguir una major expressivitat en la representaci duna pea musical.
- Realitzar coreografies de danses tradicionals que comportin recordar i executar passos organitzats.
- Realitzar coreografies de prpia creaci, ja sigui a partir de la proposta del professorat o lalumnat,
que segueixin el ritme i els canvis musicals de la pea treballada.
AVALUACI:
- Executar les coreografies per grups, per tal que el professorat pugui observar i valorar la memoritzaci i lajustament dels moviments als diferents aires i ritmes de les canons.
- Enregistrar les coreografies i fer-ne una valoraci posterior.
RECURSOS:
Humans: equip docent, alumnat i professorat de msica.
Materials: aparell reproductor, CD-Rom, cmera de gravaci i projector.
Externs:
Observacions:
81
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
LES CARTES DEN FLIX (versi 1)

Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Dr.AlberichiCasas
Resum
Les cartes den Flix s una adaptaci del conte amb el mateix ttol, en el
qual els alumnes de cicle inicial i primer nivell de cicle mitj representen
larribada den Flix a diferents pasos i expliquen les aventures que li passen
al personatge principal.
En aquesta part de lobra en Flix arriba a Nigria i explica a la Sofia com sn
les persones, els elements tpics del pas...
El primer que vam fer, va ser buscar informaci de Nigria aprofitant lhora
dinformtica que tenim a lhorari. Un cop recollida la informaci, la vam
posar en com i vam anar fent petits dilegs perqu cada infant pogus
explicar alguna cosa del pas.
DilegdelobraNIGRIA
Hola Sofia! Sc en Flix. Ara estic a Nigria. Vols que texpliqui

coses daquest lloc tant bonic?
Nigria est al continent afric i est situat a loest dfrica. s el
pas ms poblat de tot el continent.
En aquest pas no sn blancs, la seva pell s de color negre.
82
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

La capital de Nigria s Abuja i la seva moneda es diu Naira.
A Nigria parlen angls, hausa, ibo, yoruba i dues-centes llenges
ms.
La majoria de nigerians treballen a lagricultura, produint arrs,
blat, cacau, ram, oli de palma i cautx.
Algunes de les seves cases estan fetes de fang, troncs, palla, fusta...
Mengen molt de blat, arrs, cocos, cereals... Molts dels seus plats
tenen ame que sn unes patates dolces, pltan i sopa picant.
Mengen molt de picant perqu on viuen fa molta calor i aix el seu cos
es posa a la mateixa temperatura que a lexterior.
No tenen gaire diners per sempre somriuen i sn felios.
Les persones dall tenen el cabell molt negre i arrissat i es fan molts
pentinats com cues, trenes i monyos.
Sofia potser et preguntes per qu tenim les dents tant blanques, no?
Doncs s perqu masteguem una planta que es diu clorofilla i pica
molt!
La bandera de Nigria t tres ratlles verticals: una verda, una blanca i
una altra verda.
He descobert un joc molt divertit que s molt tpic. Es diu "Atrapant el
tigre".
Es juga cantant una can i dos nens fan un pont amb els braos.
Els altres nens van passant per sota del pont i quan acaba la can natrapen
un.
Quan nosaltres celebrem el Nadal, aqu a Nigria celebren una festa
que es diu Mmo.
Aquesta festa consisteix a posar-se mscares i ballar.
Aqu a Nigria, la msica acompanya quasi totes les activitats diries
de les persones.
s tant important, que a Nigria lanomenen el Cor de la msica
africana.
83
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Tenen molts instruments per el ms tpic s la kora, que s una

espcie de guitarra feta amb una carabassa buida.
I el Boucarabou que s un tambor allargat i alt fet amb pell de vaca.
s per aix que ara cantarem una can de Nigria.
Adu Sofia, fins a una altra aventura!!! Flix!!!
84
de Catalunya
Premi AngeletaGeneralitat
Ferrer i Sensat
2010
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Dr. Alberich i Casas
Resum
Les cartes den Flix s una adaptaci del conte amb el mateix ttol, en el
qual els alumnes de cicle inicial i primer nivell de cicle mitj representen
larribada den Flix a diferents pasos i expliquen les aventures que li passen
al personatge principal.
En aquesta part de lobra en Flix arriba al Per i explica a la Sofia algunes de
les caracterstiques del pas.
Lobra t el text en castell aprofitant que s la llengua del pas on es troba
en Flix.
DilegdelobraPER
QueridaSofa,
Hellegadoaunlugarextraordinario,aPer.
Por lo que me han dicho, ste es el tercer pas de mayor extensin de
AmricadelSur!
He estado con mucha gente y me han contado multitud de cosas sobre
estesitio.
Te voy a contar unas cuantas cosas para que te hagas una idea de lo
interesantequepuedellegaraservisitarestelugar:
85
Premi AngeletaGeneralitat
Ferrer i Sensat
2010
de Catalunya
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
La lengua oficial es el castellano, aunque tambin se habla el quechua y

otraslenguasdiferentes
Porcierto,sabesqueelquechuaesunaherenciadelosincas!
Lamonedaoficialtieneunnombremuycurioso:Nuevosol.
staestdivididaen100cntimos.
La gente cada cinco aos escoge el presidente que quiere que les
gobierne.Comoenmuchospases,todosvanavotar.
Perposeeunmontndesitiosdondelosarquelogospuedendisfrutar
delolindo:elMachuPicchu,lostemplos,Makatampu,Incawasi
Entodosellossehacenexcavacionesparaencontrarrestosdelosantiguos
pobladores.
Losperuanosestnmuyorgullososdeestoslugaresyaquemuchosestn
inscritosenelPatrimonioMundial.
As, que se tienen que cuidar para que todos podamos venir a verlo y
disfrutardeello.
UnbuenejemplodeelloeselSantuariodeMachuPicchu.
Aquetesuena?Ayerlovisitymequedmuyasombrado.
Est en la cima de una montaa donde se puede ver el can del ro
Urubamba,enplenaselvatropical.
Meexplicaronquesecreequeeraunlugarconstruidoparaquelagente
ricaserefugiaraencasodeataquesdeotrospueblos.
Un da, mientras paseaba por una hermosa ciudad, vi a una mujer que
hacaunamantaunpocoespecialqueservaparaquelasmadrescargaran
alosbebsensusespaldas.
Me explic que el tejido es muy importante para ellos, y que de alguna
manera es una forma de mantener las costumbres y tradiciones de sus
antecesores.
86
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Generalitat de Catalunya
Yaves,enPerpuedesvisitarlacostaconsushermosasplayasyvalles;la
sierra,conlacordilleradelosAndes;ylaselvatropicalpordondepasael
roAmazonas.
Por cierto, he probado la comida tpica, el ceviche que es un plato de
pescado con varios ingredientes ms y el anticuchos, hecho a base de
carnecondimentadaycocinadaalabrasa.
Bueno,Sofa,teenvounbesomuygrandeyprometoescribirtedesdeel
prximopasquevisite
Ah!semeolvidaba:entodoslospuebloshiceamigosyalgunosdeellos
meensearonunacancinyunbailetpicodelpas.
Aversitegusta
87
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
LES BRUIXES DE ROALD DALH
ADAPTACI D'UN FRAGMENT DE LES BRUIXES DE ROALD DALH
NARRADOR:
A la sala de ball d'un hotel de la costa oest d'Anglaterra hi ha convocada la reuni anual de la
SRPCN Societat Reial per a la prevenci de la crueltat amb els nens. En realitat, per, s la
reuni anual de totes les bruixes d'Anglaterra que s'han reunit per posar en marxa un pla per
eliminar, esclafar, esmicolar tots i cadascun dels nens del pas abans d'un any.
B1: Els nens sn repugnants! Els liquidarem a tots! Deixarem la fa de la terra neta de nens!
Els llenarem al vter i estirarem la cadena!
TOTS: S, s! Els liquidarem!
B2: Els nens sn porcs i llardosos! Els nens sn bruts i pudents! Els nens fan pudor de caca de
goz!
TOTS: Eeeeecccs! Eeeeecccs! Eeeeecccs!
B3: Sn pitjors que la caca de gos! La caca de gos fa olor a violetes i primaveres comparada
amb els nens! Parlar dels nens ja em fa vomitar! Simplement pensar-hi ja em marejo porrrteume un gibrrrell! B, doncs, ara se m'ha acudit un pla! Se m'ha acudit un pla gegant per eliminar
a tots i cadascun dels nens d'Anglaterra sencera!
TOTS: Violetes i primaveres! (cantava el pblic. Aplaudien i aclamaven gaireb cada mot que
sortia de la tribuna.) Semblen absolutament encantades.
B4: Els donarem una bona pallissa i ens els cruspirem i farem desaparixer tots aquests petits
marrecs d'Anglaterra fins a l'ltim, d'un sol cop!
TOTES: Visca (picant de mans).
B5: Calleu i ezzcolteu! Ezzculteu molt atentament, que desprs no hi hagi embolics! Totes i
cadascuna de vosaltres continua recomanant la Reina de les Bruixes torrrnar al poble d'on
ve i dimitir de la seva feina. Dimitir! La deixar! Es retirar!
El pblic es va incorporar a la cadira, amb ganes de saber com s'havia d'efectuar aquest truc
de mgia.
TOTES: Ho farem! Dimitirem de la feina!
B6: I desprs d'haver deixat la feina, totes i cadascuna de vosaltres sortir i anir a
comprarrrr...
88
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
TOTES: Qu anirem a comprar? Digueu-nos-ho, Genial Senyora, qu s el que anirem a

comprar?
B6: Confiteries! (cridant)
TOTES: Confi queeeee!!!
B6: Confiteries?
TOTES: Confiteries! Anirem a comprar confiteries! Quin acudit ms estuplndit!
B7: Cadascuna de vosaltres es comprar una confiteria. Comprareu les millors confiteries
d'Anglaterra, el bo i millor!
TOTES: Ho farem! Ho farem! (amb veu de bruixa horrible)
B8: No tindreu cap problema per obtenir el que vulgueu, perrrrqu oferireu quatre vegades el
que val una botiga, i ning no refusa una oferta com aquesta! Els diners no sn cap problema
per a nosaltres les bruixes, com sabeu molt b. He portat amb mi sis maletes atapedes de
bitllets anglesos, tots nous i cruixents. I tots fets a casa (mirant amb cara diablica).
B9: Els nens vindran a ramats a la meva botiga i jo els servir caramels enverinats i bombons
enverinats i els eliminar tots com a mosteles.
B10: Qui ha parlat? Ets tu babaua total! Perdulria, capsigrany! Que no veus que si els elimines
t'enxamparan en cinc minuts com si res? (Es va fer un silenci. Les bruixes es miraven les unes a
les altres.)
B11: Cadascuna de nosaltres ha de posseir una confiteria de primera! El segent pas a fer s
que cadascuna anunci a l'aparador de la seva botiga que un dia assenyalat donar una gran
festa d'inauguraci amb caramels i bombons de franc per a tots els nens!
TOTES: Aix els far venir, a aquestes bestioles golafres! Aniran a garrotades per passar per
la porta.
B12: Desprs us preparareu totes aquesta festa d'inauguraci omplint cada bomb i cada
caramel de la vostra botiga amb la meva ltima i grandiosa frmula mgica! Se la coneix com a
FRRRMULA 86 D'ACCI RRRETARDADA PRODUCTORA RATOLINS!
TOTES: Com funciona aquesta FRRRMULA 86 D'ACCI RRRETARDADA PRODUCTORA
RATOLINS!
89
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
B13: L'Acci Retardada Productora de Ratolins s un lquid verd i amb una goteta a cada
bomb o caramel n'hi haur ms que suficient.
B14: Aix s el que passa: el nen es menja el bomb que cont el lquid d'Acci Rrretardada
Productora de Ratolins... el nen se'n va casa trobant-se b... quan el nen es lleva, es troba
encara perrrrfectament... el nen se'n va a l'escola. La frmula s d'acci retardada, ho
enteneu? I encara no ha fet el seu efecte.
TOTES: Ho entenem! Per quan comena a fer l'efecte?
B15: Comena a fer el seu efecte exactament a les nou en punt, quan el nen arriba a l'escola!
El nen es comena a encongir. Li comena a sortir pl. Li comena a crixer una cua. Tot passa
exactament en vint-i-sis segons. Passat aquest temps, el nen no s ms un nen. s un ratol.
TOTES: Un ratol! Quina pensada ms genial! (van xisclar les bruixes)
B16: Les aules quedaran farcides de ratolins! El caos i el maremgnum regnaran a cada escola
d'Anglaterra! Els mestres aniran a saltirons amunt i avall. Les mestres pujaran als pupitres
agafant-se les faldilles i bramant: Ajuda, ajuda.
TOTES: S, s que ho faran! (xisclant)
B17: Els mestres aniran de blit amunt i avall buscant rateres i posant-hi formatge d'esquer i
collocant-les a cada rac de l'escola! Els ratolins rosegaran el formatge! Les rateres es
dispararan! Per tota l'escola les rateres aniran patim-patam i caps de ratolins rodolaran pel
terra com boles!
B18: Que morin els nens a cop de rastell! Bullim-ne els ossos, fregim-ne la pell! Prenguem-los,
estrenyem-los, convertim-los en pur.
B19: Donem-los bombons de mgic poder! Diguem-los que ho mengin. De bon mat els
entremaliats fan el seu cam cap a l'escola.
B20: Una nena es mareja i es posa blanca. I xiscla: mireu, em surt una cua! Ajuda! M'est
sortint pl! Em surten bigotis a tota la cara! Qu passa m'estic fent petit! Li comencen a
crixer quatre potetes, a tots els nens que hi ha all. I tot de sobte, molt rpidament, ja no hi
ha cap nen! Noms RRRatolins!
B21: A cada escola, els ratolins hi sn i omplen el terra de les aules! I tots els mestres,
pobres, enfollits, xisclen: Qu sn aquestes criatures? Pugen als pupitres i diuen cridant: Fora,
fora, ratolins repugnants! Que alg porti rateres, per favor!
B22: Hi ha ratolins morts per tots els racons; els mestres que busquen a dreta i esquerra i
90
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
criden: Qu passa aqu? On s que han anat tots els nens? Ja s un quart de du i, normalment,
no fan mai tan tard a l'escola.
B23: Els pobres ja no saben qu fer. Alguns s'asseuen, llegeixen, i els altres passen l'estona
tot el dia escombrant els ratolins que hi ha per terra.
TOTES: I nosaltres les bruixes cridem: visca!!!!
Decorat:
- Al darrera de tot cartell anunciant la reuni:
"Reuni anual de la SRPCN Societat Reial per a la prevenci de la crueltat amb els nens
Reuni privada".
- Elaboraci de ratolins per poder-los llenar a l'aire (pintats, retallats i plastificats).
- Cadires de cara al pblic.
- Una taula petita davant dels que han de pujar-hi.
Vestuari: Confecci de vestits de bruixes
Material:
- Bosses de plstic negre.
- Cartolina lila i platejada.
- Barret de bruixa (de cartolina o de roba).
91
- Hola em dic Carles! Voleu que us expliqui la meva histria?

- No us ha passat mai que els vostres pares us apuntin a una
activitat que no us agrada gens, gens ni mica?
Tot va comenar aix, ben b aix La meva famlia era un
desastre musical:
Quan el meu germ tocava la trompeta, queia una bona
tempesteta.
Quan els meus pares cantaven una can, explotaven els
vidres del balc.
Quan el meu avi tocava el violoncel, tothom posava el crit al
cel.
Per aix els meus pares van decidir apuntar-me a msica. La
horrible, fastigosa i sorollosa msica.
Un daquells dies en qu era a la classe de msica:
Vaig intentar que el piano sons com cal, per, de cop i volta,
vaig notar com les tecles prenien vida i vaig ser engolit en un
tres i no res, com si es tracts dun monstre que el volia
devorar. Un cop a dins, em vaig trobar en una habitaci fosca
i aterradora. La sensaci de pnic no dur gaire perqu tot
seguit sobr un llum i em vaig trobar en una habitaci envoltat
dinstruments musicals.
- No pot ser, aix no s real, deu ser un malson! Vaig

exclamar.
Es va sentir una veu dola i experimentada que deia:
- Desperteu companys, teniu visita! Un altre nen que no sap
gaudir de la msica. Lhem dajudar!
Tots els instruments van sonar.
- Prou, silenci! Vaig cridar.
- On sc?
Tots van contestar:
- Al mn mgic dels instruments. Amb nosaltres aprendrs a
estimar i a gaudir de la msica. Si no s aix quedars atrapat
entre nosaltres per sempre ms.
- No, aix no! s una catstrofe, jo no s res de msica, ni
tocar, ni cantar
- Calla! Deixat de bajanades, acompanyam i desprs ja
opinars, digu la veu del piano.
I aix va ser com va comenar el viatge ms fantstic de la
meva vida.
De cop i volta es va girar una ventada i se m'endugu al
Regne del Vent; all vaig conixer els seus habitants. Tots
sonaven diferent.
Nhi havia de llargs i de curts, de fusta i de metall, tots junts
feien un bon guirigall!
Dun en un es van anar presentant.
La flauta vaig bufar i moltes notes van brollar.
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
VIATGE AL MN MGIC DELS INSTRUMENTS (versi 1)
92
Si tocava el clarinet el seu so era super net.

Amb el fagot i lobo tamb mho vaig passar molt b!
El terra va tremolar i un escndol van formar, el tromb, la
tuba, la trompeta i la tromba com un gran exercit metllic van
arribar i un gran hurac va comenar a bufar.
Jo, espantat, em vaig agafar ben fort a una corda que hi havia
all per no sortir volant.
De cop i volta, sense saber com, vaig fer cap al Regne de la
Corda.
- Qu ha passat? On sc, piano? Vaig cridar.
- Ets al meu pas, al Regne de la Corda, va explicar el piano.
Vine que et presentar els meus fills: el viol, la viola i el
violoncel.
- Agafa larc i amb ells podrs jugar! Va dir-me.
Jo, decidit, vaig agafar larc i toca que tocars.
Primer el ms petit, el viol.
Sorprs vaig dir:
- Ala! Si sona nyigu, nyigu, nyiii
La meva filla viola:
- Apa! Com grinyola!
Ara el ms gran, el violoncel:
- Quin so, s dol com la mel.
Aqu la meva preciosa, dola i elegant dona: larpa. Oh, quina
sensaci, en tocar larpa! Ara s que tinc un bon embolic al
cap, no s pas quin instrument triar, tants sons em faran
marejar.
EL VIATGE AL MN MGIC DELS

INSTRUMENTS!
El que no sabria mai ning era el meu gran secret:
-Voler s poder!
- Doncs esperat i veurs, ara els ms bojos descobrirs.

I es va sentir una can animada: la percussi arribava! El
timbal, la caixa, el bombo, el xilfon tots junts un gran
escndol van organitzar, fins que, bocabadat, el cap em va
comenar a voltar i, sense saber com, em vaig desmaiar. I...
De sobte se sent un crit.
- Carles, despertat! Com pot ser que tadormis damunt del
piano? Ho haur de dir als teus pares! Ara toca la can que
thavia manat, mordena la mestra.
Jo, em concentro, respiro, poso els dits damunt del piano i en
sorgeix la melodia ms mgica del mn.
- Com s possible aix? exclama la mestra.
- Thaur de felicitar, Carles.
El piano i jo ens fem lullet i li responc:
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
93
Tots els instruments van sonar. (CAN ORQUESTRA).
I aix va ser com va comenar el viatge ms fantstic de la

vida den Carles...
Sc el prestidigitador
de copalta i bast;
de dits en tinc vuitanta-vuit
i de trucs un seguit:
De dins la panxa del barret
men se treure un coet,
un peix espasa, un plat volant
i un dit gros delefant; o b una moto o un esternut;
un clau i un embut;
o un tocadiscos de paper,
un badall i un porter;
o una carbassa, un morro fort,
un cordill i un nas tort.
Sc el prestidigitador
de copa alta i bast.
Digu la veu del piano.
- Calla! Deixat de bajanades, acompanyam i desprs ja

opinars!
- No, aix no! s una catstrofe, jo no s res de msica, ni

tocar, ni cantar
- Al mn mgic dels instruments. Amb nosaltres aprendrs a

estimar i a gaudir de la msica. Si no s aix quedars
atrapat entre nosaltres per sempre ms.
Tots van contestar:
El teatre
- Desperteu companys, teniu visita! Un altre nen que no sap

gaudir de la msica. Lhem dajudar!
Va exclamar en Carles i es va sentir una veu dola i

experimentada que deia:
- No pot ser, aix no s real, deu ser un malson!
Un daquells dies en qu en Carles era a la classe de

msica:
Va intentar que el piano sons com cal, per, de cop i volta,
va notar com les tecles prenien vida i va ser engolit en un
tres i no res, com si es tracts dun monstre que el volia
devorar. Un cop a dins, es va trobar en una habitaci fosca i
aterradora. La sensaci de pnic no dur gaire perqu tot
seguit sobr un llum i es va trobar en una habitaci envoltat
dinstruments musicals.
- Hola em dic Carles! Voleu que us expliqui la meva histria?

- No us ha passat mai que els vostres pares us apuntin a
una activitat que no us agrada gens, gens ni mica?
Tot va comenar aix, ben b aix La meva famlia era un
desastre musical:
Quan el meu germ tocava la trompeta, queia una bona
tempesteta.
Quan els meus pares cantaven una can, explotaven els
vidres del balc.
Quan el meu avi tocava el violoncel, tothom posava el crit al
cel.
Per aix els meus pares van decidir apuntar-me a msica. La
horrible, fastigosa i sorollosa msica.
- Prou, silenci!
- On sc?
eina dexpressi
i de cohesi social
94
Com que sc un clar net

de la boca a lesquelet,
mensabono cada dia
la lluent anatomia:
No voldria que un barrut
pogus dir-me claribrut!
- Si tocava el clarinet el seu so era super net!

I amb el fagot i lobo tamb mho vaig passar molt b!
Jo sc el fagot:
Els meus companys em donen fama
de tabalot,
per jo els dic: amb una cama
quin mal es pot?
Passa que em bufa pels darreres
un carallot,
que em trenca fuses i corxeres
(quin paperot!)
per no sc una desgrcia
El clarinet:
- La flauta vaig bufar i moltes notes van brollar!
Lhi tiro, doncs, lhi tiro!
Em diuen flautejaire,
per no flauto gaire,
per no flauto, no.
Lhi tiro o no lhi tiro?
Nhi havia de llargs i de curts, de fusta i de metall, tots junts feien un

bon guirigall!
Dun en un es van anar presentant.
La flauta:
Mofego: aire, aire!,
que no me n'entra gaire,
que no me n'entra, no.
De cop i volta es va girar una ventada i se l'endugu al

Regne del Vent; all va conixer els seus habitants. Tots
sonaven diferent.
Bo-bo, no sc un b,
bo-bo, sc lobo.
Quan creixi i sigui gran

i em carbassegin les xicotes,
les guanyar plorant
amb un ruixat de falses notes.
Bo-bo, no sc un b,
bo-bo, sc lobo.
Magrada el biber
ben carregat de vi i gasosa
i, si alg em diu buf,
bramar-li una can enfadosa.
Bo-bo, no sc un b,
bo-bo, sc lobo.
Jo sc el caganiu,
si no menganya la memria,
i sempre estic cloc-piu
de la via esternutatria.
El teatre
Mhe casat amb el tub tub tub

de la pasta de dents:
Sc la tuba dun grup grup grup
daprenents estridents
que fem rock en el club club club
de la Costa dels Vents.
Sc la dona del tub tub tub
de la pasta de dents.
El terra va tremolar i un escndol van formar, el tromb, la tuba, la

trompeta i la tromba com un gran exercit metllic van arribar i un
gran hurac va comenar a bufar i dun en un es van presentar.
Jo sc lobo:
ni un mal fagot.
Vejam, digueu, no tinc ms grcia
que un esquellot?
eina dexpressi
i de cohesi social
95
Noms mheu darreplegar

i tirar-me al seu clatell.
----Com mengresquen els safaris
per les terres dels bants,
entre mones i canaris,
lleopards i marabs!
Jo volia fer carrera
delefant de dos ullals,
amb la trompa riallera
eixordant els esquimals.
Per vaig fallar lexamen,
i un negrssim professor
va llanar-me aquest dictamen:
Jo prou canto en so de pau,

per el foc em ve al darrere
i organitza el marramau.
Per, alerta, la fallera
que magrada i que mescau
i em fa perdre la bufera
a la plaa i al palau
es cantar La masovera
o La bella molinera
i, en ser vespre, anar a sarau.
----Jo sc la trompa:
Jo serveixo per caar
la guineu i el cervatell.
-------Ja en els temps del fara

jo engegava la batalla.
Feia treure, amb un preg,
al rei Jaume la navalla,
al rei Sol el gran can,
al rei moro la mortalla
i al nap-buf Napole
la grossssima medalla
de daurada requincalla
per guardar-se de la por.
- Ala! Si sona nyigu, nyigu, nyiii
El teatre
Sorprs en Carles va dir:
Deixeu-me anar a dormir

o beure un got de vi
Aquest que em grata aix

es creu un seraf,
per s un assass
que em fa, per treure un mi,
sofrir.
Gonyi-gony-gony.
A mi no em ve daqu
tocar dem o ahir,
jo sc un viol que sona perqu s,
en si.
Gonyi-gony-gony.
En Carles, decidit, va agafar larc i toca que tocars.

Primer el ms petit, el viol.
- Ets al meu pas, al Regne de la Corda, va explicar el piano. Vine que

et presentar la meva famlia: el viol, la viola i el violoncel.
- Agafa larc i amb ells podrs jugar! Va dir-me.
- Que ha passat? On sc piano?
En Carles, espantat, es va agafar ben fort a una corda que hi havia all
per no sortir volant.
De cop i volta, sense saber com, vaig fer cap al Regne de la Corda.
- Si de cas, tu, per tromb.
eina dexpressi
i de cohesi social
Sola,
o en carambola,
far tot el trimestre
msica i xerinola.
Ser la millor mestra
descola.
Hola,
em dic viola,
i no sc la silvestre
flor del bosc, la viola:
Jo estudio per mestra
descola.
- Oh quina sensaci, en tocar larpa. Ara s que tinc un bon embolic al

cap, no s pas quin instrument triar, tants sons em faran marejar.
Ai, quina bestiesa!,

Men salva aquest timbal
sense ombra de noblesa,
que meixorda: animal!
I he fet una promesa

que si men salva alg
mhi caso amb rapidesa,
mal que sigui zul.
Jo sc una princesa
de cabellera dor
que espera lescomesa
dun mal drac sense cor.
Aqu la meva preciosa, dola i elegant dona: larpa.
s clar que canto banyabaix,

si el meu amarg dest
em va fer nixer contrabaix
en lloc de figur,
i em va endrear al calaix de baix.
Estimo la contralt de baix,

la filla del ve,
per no em vol tan gros de baix
i sha casat avui
amb un que sembla un llangardaix.
Quan entro jo hi ha un daltabaix

com si arribs la fi.
Tothom em mira de biaix
(a mi que sc tan fi!)
com si els enlluerns un flaix.
I, finalment, lavi de la famlia: El contrabaix.
El teatre
- Quin so, s dol com la mel!
El dia que maprimi com un tel

i la violoncella que magrada
reconegui que em troba una monada
ja podreu dir-me el viol-en-el-cel.
Una fulla de col com a plat fort

i un suquet de tomquet per beure
no s pas menjar de reis, ho podeu creure:
Estic per dir que menja ms un mort!
Com que em queia la panxa i feia cul

van posar-me a dieta de verdura.
Per guardar la lnia s tal tortura
que jo lhe de guardar dins el bagul.
Ara el ms gran, el violoncel:
- Apa! Com grinyola!
La meva filla viola:
eina dexpressi
i de cohesi social
- Voler s poder!
EL VIATGE AL MN MGIC DELS

INSTRUMENTS!
El que no sabria mai ning era el meu gran secret:
El teatre
El piano i en Carles es fan lullet i en Carles tot convenut respon a la

mestra:
- Com s possible aix? Thaur de felicitar Carles! Thas convertit en

un gran msic!
En Carles, es concentra, respira, posa els dits damunt del piano i en

sorgeix la melodia ms mgica del mn.
Ordena la mestra.
- Carles, despertat! com pot ser que tadormis damunt del piano? Ho
haur de dir als teus pares! Ara toca la can que thavia manat.
El timbal, la caixa, el bombo, el xilfon tots junts un gran escndol

van organitzar, fins que a en Carle , bocabadat, el cap li va comenar
a voltar i, sense saber com, es va desmaiar. I... de sobte, se sent un
crit.
No negareu que hem avisat:

el nostre cop ser sonat!
Per la mosca ens puja al nas

i la farem com un cabs.
I tots nosaltres, bons minyons,

dels mastegots en fem canons.
El cap ens tusten i el clatell

amb la maceta i el martell.
El cul ens piquen i el carp

amb la baqueta i el bast.
I es va sentir una can animada: la percussi arribava!
- Doncs esperat i veurs, ara els ms bojos descobrirs!
eina dexpressi
i de cohesi social
98

99


100


101
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

8.4. Activitats de cicle superior

102
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Visionar-se representant i autoavaluar-se

5 i 6
Temporitzaci: cada cop que es realitzi un muntatge teatral
OBJECTIUS:
- Faci un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i al context
COMPETNCIA:
Llengua
- Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives
amb respecte i actitud collaboradora.
Artstica
- Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una forma de comunicar-se i dexpressar
sentiments.
- Participar, generar i afavorir lintercanvi dexperincies, idees, opinions i valoracions a fi que es desenvolupi
el procs creatiu propi i dels altres.
projectes.
- Des del primer moment es demana a lalumnat que representi davant de la resta de classe, per
tal danar perdent la vergonya.
- Tamb s interessant disposar de miralls per tal que lalumnat pugui experimentar i veure realment
quins sn els seus gests i moviments.
- Es realitzen cstings per tal de triar qui representar cada paper.
- Senregistren els assajos en diferents moments, per tal de poder millorar lespectacle abans de
representar-lo al pblic.
- Es visionen les gravacions i es parla individualment i collectivament del que cal millorar.
- Un cop feta la representaci, es recomana visionar la gravaci i fer una crtica escrita de tot el que
ha suposat el treball realitzat, segons un gui elaborat pel professorat.
AVALUACI:
- El professorat fa adonar lalumnat dels aspectes a valorar: la fludesa, lentonaci, el gest, el moviment escnic, la capacitat dimprovisaci...
- Cadasc fa una autoavaluaci seguint les mateixes pautes.
- Es parla collectivament dels aspectes que cal millorar en conjunt.
RECURSOS:
Humans: alumnat, tutors/es i professorat de msica.
Materials: miralls, cmeres denregistrament i fitxes de valoraci.
Externs:
Observacions:
103
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Fer cstings
5 i 6
Temporitzaci:
mnim un cop lany
OBJECTIUS:

- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
correcci lingstica.
- Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita per expressar-se per tal de satisfer les necessitats individuals
i socials.
Artstica
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments i lexperincia artstica,
mitjanant la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
- Es lliura un full amb un text teatral breu (fragment duna escena amb sentit complet on intervinguin 2 o 3 personatges
diferents).
- Lequip docent en fa una lectura que serveixi de model. Cadasc prepara a casa un dels papers per tal de fer-ne una
representaci que serveixi de csting.
- Posteriorment, a classe, sen va fent la representaci en petits grups de manera que vagin intervenint segons el personatge que cadasc sha preparat.
- Sen fa la valoraci.
- Finalment, cadasc manifesta per escrit quin personatge de lobra que sha de representar li agradaria ser, en funci
de les prpies capacitats, gustos i entusiasme a lhora de fer-ho.
- Es fa el repartiment amb la intervenci del professorat: a 5 per a lobra del festival de Sant Jordi i a 6 per a lobra
de la Mostra de Teatre.
- Aquesta mateixa activitat es pot realitzar per a obres de menys envergadura que es representin durant lany.
AVALUACI:
- El professorat valora la fludesa, lentonaci, el gest i la capacitat dimprovisaci de cada infant.
- Cadasc fa una autoavaluaci seguint les mateixes pautes.
- Finalment es posa en com per tal de valorar quin paper de lobra a representar sajusta ms a cadasc.
RECURSOS:
Materials: diferents fulls de csting preparats especialment.
Externs:
Observacions:
104
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
al llarg del curs
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
Cal distingir:
- Coreografies musicals: assaig i execuci duna dansa, una can ballada... incorporada a lobra de
teatre que es representa i que es proposa i assaja des de lrea de Msica. De vegades es parteix
de la proposta de lalumnat i daltres de les propostes del professorat.
- Coreografies de moviment escnic: assaig dels moviments referits a escenes de lluita, desplaaments escnics quan hi ha molts personatges dalt de lescenari...
AVALUACI:
- Visualitzaci dels assajos per part de lalumnat que no hi interv. Sen fa una valoraci.
- Visualitzaci duna gravaci amb posterior valoraci i propostes de millora.
RECURSOS:
Humans: alumnat i professorat (especialment de msica).
Materials: aparell de msica, CD-Rom, cmera de vdeo i gravacions de professionals.
Externs: sortida a un espectacle de dansa i/o musical.
Observacions:
105
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
al llarg del curs, sobretot al 2n trimestre
OBJECTIUS:
illuminaci.
COMPETNCIA:
Artstica
- Lectura de lobra, fent especial mfasi en les acotacions que fan referncia a lescenografia.
- Pluja didees sobre les possibilitats de cada escena.
- Disseny, en petit grup, duna proposta de decorats per a una escena.
- Posada en com i valoraci de les possibilitats de realitzaci de cada proposta.
- Selecci dels elements escnics i dattrezzo que cal elaborar.
- Elaboraci, al taller, dins lrea de Plstica, de les propostes seleccionades.
- Trasllat al teatre.
AVALUACI:
- Tant el resultat com el procs. La valoraci es reflecteix en lrea de Plstica.
RECURSOS:
Humans: professorat, monitors/res, alumnat i famlies.
Materials: els adequats a cada proposta (roba, fusta, cartr, pintura).
Externs: Centre de Recursos (Mostra de Teatre del Baix Camp); IES Baix Camp
Observacions:
106
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
- Es prepara un joc de cartes amb noms i/o fotos de personatges.
- Sexplica el joc demanant que cada infant ha de donar vida al personatge que li ha tocat.
- Es dna un temps perqu cadasc, individualment, es prepari el seu personatge.
- Es presenta una situaci (consulta del dentista, estaci del tren, cua del sper...).
- Es representa la situaci amb els personatges.
AVALUACI:
- A lrea de Llengua i a la de Ciutadania. Es valorar, sobretot, la capacitat dempatia amb el personatge.
RECURSOS:
Materials: cartronets i/o fotografies dels diferents personatges. Materials del programa de competncia.
Externs:
Observacions: es realitza aquesta activitat, tant a Grups Interactius a lrea de Llengua, com a Competncia Social, a lrea dEducaci per la Ciutadania.
107
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Dramatitzacions en angls
5 i 6
Temporitzaci:
quinzenalment
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
- Lectura i audici dhistries amb suport visual, sobretot cmics o fotohistries.
- Treball de comprensi i vocabulari del text a partir de jocs o activitats ms reglades.
- Treball de pronunciaci i incidncia en aspectes fontics rellevants.
- Divisi de la classe en grups. Cada grup es reparteix els papers a dramatitzar.
- Actuaci davant de la resta del grup.
- Finalment, es destaquen els aspectes lingstics positius de cada obra i els aspectes a millorar.
AVALUACI:
- Observaci per part del professorat dels aspectes de dicci a avaluar.
- Autoavaluaci i avaluaci de la resta de classe.
RECURSOS:
Humans: professorat dangls, assistent Comenius i alumnat.
Materials: llibre de classe i CD-Rom.
Externs:
Observacions: s de les activitats que ms agrada fer a la classe dangls. Des de fa dos anys
comptem amb la presncia dun assistent lingstic proporcionat per lAgncia Europea dEducaci.
108
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Transformar un conflicte de la seva vida personal en un text apte per ser dramatitzat
Temporitzaci:
1r trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
1) - Es proposen situacions que generin algun tipus de problemtica, per exemple:
- Quan tornes a casa teva, no tens la clau i no hi ha ning.
- Estic amb una amiga, els pares de la qual estan a punt de separar-se.
- La mestra em felicita perqu he fet un dibuix molt bonic.
- Es representa la situaci amb els personatges i les possibles solucions al conflicte.
2) - Es proposa un tema de debat a partir duna notcia o dalgun tema que ha sortit a classe.
- A partir duna pila de cartronets que es van agafant ordenadament, on hi ha les instruccions
sobre qu ha de fer cadasc, es porta a terme el debat. Exemple de les instruccions:
- Manifestat dacord amb una opini anterior.
- Manifestat en desacord amb la darrera intervenci.
AVALUACI:
- A lrea de Llengua i a la de Ciutadania. Es valorar, sobretot, la capacitat dempatia amb el personatge i la validesa del discurs en les diferents possibilitats de resoluci del conflicte.
RECURSOS:
Materials: cartronets amb les diferents instruccions. Materials del programa de Competncia Social.
Externs:
Observacions:
109
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Can
- Aprendre canons tradicionals catalanes, canons dautor i canons daltres cultures, tot atenent a
la correcta utilitzaci de la veu, la postura corporal, la respiraci, lentonaci, lexpressi i el carcter
de lobra.
- Treballar la veu per tal daconseguir una bona emissi, tot augmentant la tessitura i la ressonncia,
al mateix temps que ens conscienciem de la importncia de tenir cura de la salut de la veu, tan
necessria en tots els actes de comunicaci oral.
- Interpretaci amb instruments de percussi indeterminada dobstinats rtmics i polirtmies senzilles,
amb acompanyament o no de canons i obres musicals enregistrades.
- Interpretaci amb flauta de peces musicals adequades als diferents nivells.
AVALUACI:
- Interpretaci dels ritmes de forma precisa.
- Coneixement de la tcnica adequada per a cada instrument.
RECURSOS:
Humans: alumnat i professorat de msica.
Materials: partitures, canoners, flautes, instruments de percussi indeterminada i instruments de
placa.
Externs: audici en un teatre.
Observacions: un cop a lany acostumem a assistir a una audici.
110
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
El mocador
Temporitzaci:
1r trimestre
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
- Sutilitza un element (mocador, flor...) de manera que cada infant es desplaa al centre de lespai
escnic i fa un gest diferent amb aquell element, que esdev com un fil conductor, mentre recita
el fragment que li toca del seu text o del poema.
AVALUACI:
- Es tindr en compte la memoritzaci del text i la introducci de gestos propis a la representaci.
RECURSOS:
Materials: mocador, flor, llibre
Externs:
Observacions:
111
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

Temporitzaci:
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
i socials.
- Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlat o escrit per a la seva participaci en creacions culturals.
correcci lingstica.
Artstica
- Selecci, a partir duna narraci escrita en petit grup, del text ms apte per ser transformat en text teatral. Cal que
presenti un espai com (un bosc, un restaurant...) o que permeti desenvolupar escenes similars per amb diferents
personatges.
- Tria de les diferents situacions que es desenvoluparan: cada grup, una.
- Escriptura, en petit grup (3 infants, si pot ser), del fragment de lobra que sha triat. Les parts ms generals (comenament i final) les escriu lequip docent i els infants escriuen situacions paralleles amb diferents personatges que
coincideixen en aquell lloc com.
- El professorat acompanya els diferents grups en el creixement del text.
- Cada grup llegeix el fragment que ha escrit i sen consensua la validesa, tant del text com de les acotacions.
- Sarrodoneix el text final a la pissarra.
- Un cop saprova el text, sassignen els personatges i sen fan cpies.
- Cadasc estudia el seu paper, sassaja i es representa lobra al festival de cicle superior de lescola.
AVALUACI:
- Gravaci en vdeo a la meitat dels assajos i tamb a la representaci final.
- Valoraci personal del resultat individual i collectiu.
RECURSOS:
Materials: colleccions dobres de teatre de la biblioteca de lescola.
Externs:
Observacions:
112
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

Temporitzaci:
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
i socials.
correcci lingstica.
Artstica
- Lectura dobres de teatre, senceres o un fragment, per tal de veure el funcionament dun text teatral.
- Redacci, a partir duna cantata, duna obra de teatre. Es tracta dunes canons que expliquen una histria que ja s
molt coneguda del curs anterior.
- Cerca de ms informaci que pugui ajudar a desenvolupar la histria.
- Repartiment, per grups, de les escenes que desenvolupar cadasc.
- Escriptura, en petit grup (3 o 4 infants, si pot ser) del fragment de lobra que han triat. La coordinaci final la fan els/
les tutors/es i el professorat de msica. Lequip docent acompanya els diferents grups en el creixement del text.
- Cada grup llegeix el fragment que ha escrit i sen consensua la validesa, tant del text com de les acotacions.
- Sarrodoneix el text final a la pissarra.
- Un cop saprova el text, sassignen els personatges a partir del csting i sen fan cpies.
- Cadasc estudia el seu paper, sassaja i es representa lobra al festival de cicle superior de lescola i a la Mostra de
Teatre del Baix Camp.
AVALUACI:
- Gravaci en vdeo a la meitat dels assajos i tamb a la representaci final.
- Valoraci que en fan altres alumnes que vnen de pblic a un assaig.
- Valoraci personal del resultat individual i collectiu.
RECURSOS:
Humans: alumnat, professorat i famlies.
Materials: aula de msica, teatre de lescola i teatre de La Salle de Reus.
Externs: autobs (desplaaments al concurs).
Observacions: si sescau, participem amb lobra al concurs Amunt el tel!, que es fa a un teatre de Barcelona.
113
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Espectadors de teatre en angls

5 i 6
Temporitzaci:
anys alterns
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
- Es realitza un treball previ de lobra que es representar a travs dun dossier que ens proporciona
la companyia de teatre.
- Saporten eines de comprensi als infants a travs de lanlisi de les canons, els personatges,
largument, el vocabulari principal
- Sassisteix a la representaci.
- Un cop a classe, es fa una petita avaluaci de com ha anat, si els ha agradat, si hi ha hagut dificultats de comprensi
AVALUACI:
- A partir dels comentaris de lalumnat i del professorat assistents.
RECURSOS:
Humans: professorat dangls, professorat tutor i de suport, assistent Comenius i alumnat.
Materials: dossier de treball.
Externs: companyia de teatre i teatre de La Salle de Reus.
Observacions: per qestions econmiques noms es realitza aquesta activitat cada dos anys (un
cop per cicle).
114
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
un cop al trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Artstica
- Es visionen obres de teatre, en directe i enregistrades, per tal daprendre a fer crtica dels diferents
aspectes que componen el teatre.
AVALUACI:
escnic, decorats
RECURSOS:
Materials: ordinador, projector i fitxa davaluaci.
Externs: anada als diferents espectacles.
de la Mostra, alguna audici musical i algun espectacle del Trapezi. Tamb, de vegades, es visiona
alguna obra enregistrada.
115
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Dramatitzar gags
Temporitzaci:
3r trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
Es pot realitzar aquesta activitat dins a Grups Interactius, ja que facilita el treball en petit grup
(6 o 7 infants):
- Es fa un joc de cartes amb noms i/o fotos de personatges.
- Sexplica el joc dient que cada infant ha de donar vida al personatge que li ha tocat i que ha de
fer-li viure una situaci cmica.
- En petit grup (3 o 4) es munta una situaci que calgui resoldre (poden inspirar-se en gags de
caire satric, humorstic... dels que veuen per TV, per exemple).
- Es disfressen amb algun element de roba i/o maquillatge.
- Es presenta el gag, els dun grup a laltre i viceversa.
AVALUACI:
- Valoraci de la persona adulta que dirigeix lactivitat.
- Valoraci dels propis infants: com shan vist, com han vist els altres, si la situaci era ms o menys
graciosa
RECURSOS:
Humans: alumnat, professorat i voluntariat dels Grups Interactius.
Materials: fotografies o cartronets amb els noms dels personatges. Elements de disfressa.
Externs:
Observacions:
116
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

Temporitzaci:
1r trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
Artstica
- Es presenten lmines amb noms, fotos o dibuixos de personatges humans o animals.
- Sexplica el joc demanant que cadasc ha de donar vida al personatge que li ha tocat.
- Es representen els personatges tenint en compte, sobretot, lemoci o el gest que ms els caracteritza.
AVALUACI:
- A lrea de Llengua i a la de Ciutadania. Es valorar, sobretot, la capacitat dempatia amb el personatge.
RECURSOS:
Materials: cartronets i/o fotografies dels diferents personatges. Materials del programa de competncia.
Externs:
Observacions:
117
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
- Aprendre a recitar embarbussaments a partir del llenguatge popular i/o poemes dautor (Miquel
Desclot, per exemple), tant pel gaudi personal com per preparar els rgans fonadors abans de
cantar o actuar.
- Escoltar dites, embarbussaments i poemes recitats per un rapsode conegut o el professorat de la
classe.
- Participar en diferents jocs que impliquin habilitats lingstiques de repetici, jocs de paraules... per
tal de practicar la dicci i que facilitin la vocalitzaci i sonoritzaci dels sons propis i especfics de la
llengua amb qu es facin. (GI)
AVALUACI:
- Es valorar el grau de pronncia de cadasc.
RECURSOS:
Materials: aparell de msica, gravacions, vdeos
Externs:
individualitzat.
118
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
- Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlat o escrit per a la
seva participaci en creacions culturals.
Artstica
projectes.
- Es preparen lectures de contes per llegir als altres. Els textos escollits variaran en funci del pblic a qui van
adreats. Es treballa en petits grups.
- Lequip docent en fa una lectura en veu alta i es comenten els aspectes de comprensi que no hagin quedat
prou clars.
- Cadasc subratlla a la seva cpia del text els fragments que ha de llegir (es reparteixen intentant que sen
derivi una lectura dinmica).
- Cadasc sho prepara de manera individual.
- Sen fan assajos en petits grups. Desprs es fa un assaig davant de la resta del grup per tal de polir els ltims
aspectes de dicci i entonaci.
- Sarriba a un acord sobre com cal anar vestits i si cal realitzar algun element dattrezzo.
- Sincorpora algun element musical (msica de CD-Rom o instruments de percussi tocats pels infants).
- Es convida al pblic i es fa la lectura dramatitzada.
AVALUACI:
- Valoraci final per part del pblic assistent i dels propis lectors.
- Valoraci de la prpia progressi en la lectura a partir de gravacions.
RECURSOS:
Materials: elements de laula de taller (roba, cartr... per als elements dattrezzo), ordinadors de laula de
msica (per a les gravacions amb el programari adequat).
Externs:
Observacions: al final del curs, es pot fer una gravaci de contes amb els efectes especials i la msica per
regalar als petits de lescola (els fillols de padrins de lectura amb qui mantenen una relaci molt estreta, els
de 6 amb 1r i els de 5 amb P5).
119
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Fer limericks dels personatges que es representen

Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
- Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia, adequaci,
cohesi i correcci lingstica.
Artstica
- Participar, generar i afavorir lintercanvi dexperincies, idees, opinions i valoracions a fi que es desenvolupi
el procs creatiu propi i dels altres.
- A partir del paper que cadasc interpreta, individualment sescriu un limerick (composici potica molt
tancada que consta de cinc versos i que serveix per parlar dun personatge).
- Se segueix el segent procs: lectura i anlisi de limericks escrits per autors coneguts i per infants de cursos
anteriors (els alumnes han vist les obres de teatre dels seus companys i, per tant, tenen clar el referent).
Cadasc fa un esborrany del propi poema a partir de les caracterstiques del personatge. El personal docent
fa el guiatge i acompanyament de lactivitat, de manera que el text es vagi remodelant en successius esborranys. Tamb es va llegint per a la resta del grup de manera que es puguin fer aportacions que enriqueixin
els textos dels altres.
- Es reciten les creacions personals davant de la resta del grup.
- Es pengen a la cartellera del corredor de la classe junt amb la foto o el dibuix del personatge perqu tothom
ho vegi.
AVALUACI:
- Es valorar lacompliment dels requisits dels aspectes formals i de contingut del poema.
RECURSOS:
Materials: models literaris o de lalumnat daltres anys. Diccionari de rimes.
Externs:
Observacions:
120
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social

5 i 6
Temporitzaci:
tot el curs
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
- Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia, adequaci,
cohesi i correcci lingstica.
- Es memoritzen dites, frases fetes... a partir de jocs daparellar frases partides i sels busca un context on
poder-les utilitzar, sobretot a GI.
- Es memoritzen textos potics tant per poder-ne fer una dramatitzaci o un recitat davant dels companys de
classe, com pel simple plaer de sentir la msica de les paraules que generen els diferents recursos estilstics
que fa servir cada autor.
- Es proposa un vers a memoritzar del qual es pugui fer una illustraci o que respongui a situacions de classe,
com per exemple:
- Perqu has vingut han florit els lils (Joan Salvat-Papasseit)
- Arreu als camps hi ha vermell de roselles (Salvador Espriu)
- Aquesta remor que se sent no s de pluja (Miquel Mart i Pol)
AVALUACI:
- Es tindr en compte la capacitat de cadasc per cenyir-se al poema amb les pauses, lentonaci i les paraules estrictes.
RECURSOS:
Materials: llibres de poesia, Internet, materials de plstica (pintura, ceres).
Externs:
Observacions:
121
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Narracions espontniament dramatitzades

5 i 6
Temporitzaci:
tot el curs (a 1a hora del mat)
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
i socials.
Artstica
- Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una forma de comunicar-se i dexpressar sentiments.
- Dins el marc del lector del dia, un infant o un grup redut dinfants prepara una lectura dun text breu que
han escollit (llibre llegit, conegut...).
- Els dies previs a la lectura, mentre es fa el quart dhora de lectura matinal, es prepara la lectura incorporanthi elements de dramatitzaci (desplaaments, attrezzo...).
- Sen fan assajos i, parallelament, es prepara individualment a casa.
- Finalment sen fa una lectura dramatitzada el dia pactat a primera hora del mat.
- La resta del grup pren nota de la referncia bibliogrfica i anota qui llegeix aquell dia.
- Sescolta la lectura.
- Finalment, es fa una valoraci individual al full del lector del dia.
AVALUACI:
- Cadasc avalua la lectura al propi full.
- Es comenta com shan vist els propis lectors.
RECURSOS:
Materials: llibres i lectures; biblioteca de lescola.
Externs: Biblioteca Central Xavier Amors.
Observacions: lalumnat acostuma a treure llibres de la Biblioteca Central Xavier Amors i a proposar-ne
lectures a classe.
122
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Poemes dramatitzats
5 i 6
Temporitzaci:
1r trimestre
OBJECTIUS:
- Memoritzi textos.
COMPETNCIA:
Llengua
- Es proposa la lectura dun poema o selecci de poemes susceptibles de ser dramatitzats.
- Lequip docent en fa una lectura i es comenta en gran grup per copsar el sentit general.
- Es reparteix el text i cadasc tria quin personatge vol ser o quins poemes li agradaria recitar.
- Un cop fets els grups de treball, cadasc assaja en petit grup, per tal de fer una proposta escnica.
- Hi ha un treball personalitzat de dicci i entonaci per tal devitar cantarelles.
- Es fan els assajos de manera sistemtica. Entre els diferents grups es fan propostes de millora.
- Finalment, es fan representacions per a altres grups de lescola.
AVALUACI:
- A partir dels comentaris del pblic.
- Autoavaluaci de cada grup segons com lhagi anat.
RECURSOS:
Materials: llibres de poemes.
Externs:
Observacions:
123
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Representaci duna obra teatral per a pblic fora de lmbit escolar

Temporitzaci:
un o dos cops a lany
OBJECTIUS:
- Millori lexpressi oral i aprengui a respirar adequadament, entonar correctament, millorar la dicci, utilitzar correctament la intensitat
i el to de veu.
- Memoritzi textos.
- Faci un s correcte del cos i de la veu: orientaci espai-temporal en relaci a un mateix, als altres i al context utilitzant el cos com
a instrument dexpressi i comunicaci.
COMPETNCIA:
Llengua
- Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives amb respecte i actitud
collaboradora.
- Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlat o escrit per a la seva participaci en
creacions culturals.
- Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita per expressar-se per tal de satisfer les necessitats individuals i socials.
Artstica
- Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments i lexperincia artstica, mitjanant
la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
- Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una forma de comunicar-se i dexpressar sentiments.
- Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme tot participant conjuntament en la planificaci i la producci dactivitats
per crear un sentit de comunitat amb confiana i compartint idees, valoracions i projectes.
- A partir dun text escollit per ser representat (de creaci prpia o dautor conegut) sorganitza un csting amb un fragment breu del text
en qu intervinguin 3 o 4 personatges.
- Parallelament, cadasc escriu en una fitxa preparada si vol un paper llarg o curt, quin personatge li interessa ms de representar, quin
grau dinters t pel teatre, si li agradaria tamb ballar, la seva predisposici per fer de tramoia...
- En funci de les preferncies que cadasc ha manifestat i de com li ha anat el csting (si sha aprs b el paper, si ha improvisat quan
sha equivocat...), es reparteixen els papers.
- Cadasc estudia el seu paper. Primer es diu la lletra a classe.
- Comencen els assajos a classe i es prepara el moviment escnic.
- Parallelament, es realitzen els decorats a partir dels esborranys i propostes del grup, a la classe de plstica.
- Sassaja de manera sistemtica, avanant progressivament (assajos amb attrezzo, assajos amb vestuari, amb pblic, gravacions per
autoavaluar-se... fins a arribar a lassaig general).
- Finalment, sincorporen les danses (si nhi ha) i la coreografia de la salutaci final.
- Les famlies collaboren en el trasllat dels decorats al teatre on sha de representar lobra.
- Es representa lobra a la Mostra de Teatre del Baix Camp, a la qual participem cada any. Tamb es poden organitzar altres representacions amb motius diversos (teatre de lIES Baix Camp, amb qui collaborem, ja que s un IES de referncia).
AVALUACI:
- Valoraci per part del pblic en els assajos, amb lobjectiu dincorporar els diferents suggeriments de treball.
- Valoraci de la prpia actuaci a partir de la gravaci dun assaig.
- Valoraci final del propi alumnat.
RECURSOS:
Materials: aula de plstica, aula de msica i escenari.
Externs: teatre de lIES Baix Camp, teatre de La Salle de Reus i CRP Baix Camp.
Observacions:
124
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Transformar un text narratiu en un text teatral

5 i 6
Temporitzaci:
1r trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
- Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia,
adequaci, cohesi i correcci lingstica.
Artstica
- En grup redut, es fa una lectura dun text breu que explica una petita histria o escena.
- Es destrien quins personatges hi intervenen i es passa de lestil indirecte al directe.
- Sintenta, si es pot, eliminar la figura del narrador.
- Es consensua amb el grup si el text que es reescriu teatralment reflecteix tot el que diu el text
narratiu.
- Sen fa una lectura dramatitzada per als altres.
- Es compara si el que sha dramatitzat correspon estrictament al que hi figura al text narratiu.
AVALUACI:
- A partir de lanlisi i comparaci dels dos textos.
RECURSOS:
Materials: textos i fragments.
Externs:
Observacions:
125
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Transformaci i dramatitzaci de textos (adaptaci no sexista de contes populars i representaci a altres cursos)
Temporitzaci:
2n trimestre
OBJECTIUS:
COMPETNCIA:
Llengua
- Produir textos de diferent tipologia relacionats amb el context social i cultural amb coherncia,
adequaci, cohesi i correcci lingstica.
Artstica
- Lectura i anlisi dels estereotips sexistes i daltres tipus dels contes populars.
- Tria, per parelles, del conte que es vol treballar.
- Reescriptura del conte escollit canviant els estereotips. Per exemple, la Caputxeta Vermella es transforma en el Gorreta Blau, el Llop s bo
- Lectura dramatitzada a lalumnat daltres cursos.
AVALUACI:
- A lrea de Ciutadania, dins del bloc de sexualitat i afectivitat.
- Es valorar no noms la qualitat literria sin tamb leliminaci dels estereotips i els valors que
comunica.
RECURSOS:
Materials: contes populars (biblioteca, Internet).
Externs:
Observacions:
126
El teatre
eina dexpressi
i de cohesi social
Expressi corporal: representaci, ritme i moviment

cicle superior
Temporitzaci:
6 sessions (6 h)
OBJECTIUS:
- Conixer i valorar les possibilitats expressives del nostre cos (gestos, sons i expressions facials).
- Interpretar gestos i expressions dels altres.
- Utilitzar els recursos expressius del cos per representar i escenificar.
- Representar sentiments.
- Consolidar lhbit dhigiene desprs de la prctica dactivitat fsica.
COMPETNCIA:
Educaci fsica
- Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de lexercici fsic i de ladquisici dhbits higinics, alimentaris i posturals.
- Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions, emocions i idees.
- Compartir i gaudir de lexercici fsic i de lexpressi i comunicaci corporal en collectivitat mitjanant el joc,
la dansa i qualsevol activitat fsica que comporti el desenvolupament de la persona.
- Expressar les emocions que el professorat va dient: por, sorpresa, fstic, fred, plor...
- Practicar jocs dexpressi corporal: el mirall, esttues embogides, ball de bojos...
- Representar objectes individualment i collectivament: taula, cadira, pilota
- Representar coses abstractes amb petits moviments: amor, llibertat, fora
- Representar situacions donades en petit grup: dues persones van al cinema i es troben a un altre amic,
llavors
- Representar accions tpiques de mim o clown: empnyer una paret, pujar escales, caure duna cadira
- Passar-se un objecte invisible, lequip docent va canviant lobjecte segons avana lactivitat.
- Ballar o fer moviments segons la msica.
- Ballar segons un ritme donat.
- Realitzar una coreografia seguint les indicacions del professorat.
- Realitzar una coreografia de 60 segons duna can triada pels infants.
AVALUACI:
- En la primera sessi savaluar el nivell dexpressi i desinhibici de lalumnat.
- Savaluar la participaci i xit en les activitats de formaci.
- En les activitats de representaci els infants sautoavaluaran entre ells.
- Savaluar collectivament la coreografia de 60 segons.
- En finalitzar la unitat, es comentaran quins factors han influt ms per tal de treure bons resultats.
RECURSOS:
Humans: alumnat, tutors/es i professorat deducaci fsica i de prctiques.
Materials: gimns.
Externs:
Observacions:
127

128


129


130


131


132

2011 05 26 PREMI - AFS - 2010 - Web

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

2011 05 26 PREMI - AFS - 2010 - Web

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2011 05 26 PREMI - AFS - 2010 - Web

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2010

X Premi a la Recerca i la Innovaci Educatives Angeleta Ferrer i Sensat

Eina dexpressi i de cohesi social

Escola Dr. Alberich i Casas

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Misericrdia Dosaiguas Prez, regidora Cap drea dEducaci i Formaci

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

1. JUSTIFICACI DEL PROJECTE

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Jocs de teacher in rol

Activitats dexpressi corporal (mmica, gest i postura)

Interpretacions de diferents personatges

Jocs lingstics: embarbussaments, el telegrama, imitacions

Transformar un conflicte de la seva vida personal en un text apte per

Transformar un text narratiu en un text teatral

Narracions espontniament dramatitzades

Visionar obres de teatre (fer despectadors)

Visionar-se representant i autoavaluar-se

Fer limericks dels personatges que representen

Activitats de memoritzaci (dites, poemes, refranys, textos...)

Recitaci de textos potics i narratius:

Transformaci i dramatitzaci de textos

Escriptura collectiva dun text i la seva representaci en pblic

Representaci duna obra teatral per a pblic fora de lmbit escolar

6 (CS) i comunitat daprenentatge

Confecci de decorats, elements diversos, vestuari...

Expressi corporal (coreografies)

Expressi musical (cantar canons i interpretar amb instruments)

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

6.2. Capacitats del currculum deducaci infantil i primria que es treballen

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

7. CRITERIS I INDICADORS DAVALUACI

Participar en lectures conjuntes,

Millora de lexpressi oral tenint en

Escriure contes clars i ben estructurats per ser representats i poemes.

La producci escrita que es doni a

Elaborar la programaci i la seqncia dactivitats.

Reunions mensuals per a cada cicle

Comunicar de forma visual, sonora

Pel que fa a les famlies

Participar en les activitats de lescola,

Representaci dobres, valorant-ne

Creaci dun grup de teatre de familiars i amics de lAlberich

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

8. ACTIVITATS QUE REALITZEM A LESCOLA

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Activitats dexpressi corporal (mmica, gest i postura)

P3, P-4 i P-5

Premi Angeleta Ferrer i Sensat 2010

Visionar obres de teatre (fer despectadors)