Educacio Premsa - notaPremsa.85.Text Integre1209385759882

Avantprojecte
de la Llei dEducaci
de Catalunya
Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya
ndex
Exposici de motius....................................................................................................................3
Ttol preliminar. Objecte i principis............................................................................................7
Ttol I. Dret a leducaci i sistema educatiu..............................................................................9
Ttol. II La comunitat educativa................................................................................................11
Captol 1. Lalumnat.....................................................................................................................11
Captol 2. Les famlies.................................................................................................................12
Captol 3. El professorat..............................................................................................................13
Captol 4. La convivncia............................................................................................................14
Captol 5. Centres educatius, educaci en el lleure i entorn social.............................................15
Ttol III. El servei pblic deducaci........................................................................................ 16
Captol 1. Principis generals........................................................................................................16
Captol 2. Escolaritzaci i garanties de gratutat.........................................................................17
Ttol IV. Ordenaci dels ensenyaments................................................................................... 21
Captol 1. Disposicions de carcter general................................................................................21
Captol 2. Els ensenyaments de rgim ordinari...........................................................................23
Captol 3. Els ensenyaments de rgim especial..........................................................................28
Captol 4. Leducaci de persones adultes.................................................................................29
Ttol V. Centres educatius........................................................................................................ 31
Captol 1. Normes generals.........................................................................................................31
Captol 2. Criteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres.................................................32
Ttol VI. Lautonomia dels centres educatius......................................................................... 35
Captol 1. Principis generals i projecte educatiu.........................................................................35
Captol 2. Autonomia dels centres que presten el servei pblic deducaci...............................36
Ttol VII. Professorat i altre personal dels centres educatius............................................... 39
Captol 1. De lexercici de la professi docent............................................................................39
Captol 2. Formaci del professorat............................................................................................40
Captol 3. Ordenaci de la funci pblica docent.......................................................................41
Captol 4. Selecci del professorat i accs als cossos funcionarials..........................................45
Captol 5. Provisi de llocs de treball docents............................................................................47
Captol 6. Carrera professional docent........................................................................................48

Captol 7. Condicions laborals i retributives................................................................................50
Ttol VIII. Direcci i govern dels centres educatius...............................................................52
Captol 1. El govern del centres educatius de titularitat pblica.................................................52
Captol 2. Centres privats concertats..........................................................................................56
Captol 3. Centres privats no concertats.....................................................................................57
Ttol IX. Mesures correctores i sancions.................................................................................58
Ttol X. Administraci de leducaci........................................................................................60
Captol 1. Disposicions generals.................................................................................................60
Captol 2. Competncies de les diferents administracions educatives.......................................60
Captol 3. De les relacions entre lAdministraci educativa de la Generalitat
i les entitats locals.......................................................................................................................62
Captol 4. El Consell Escolar de Catalunya i altres rgans de participaci.................................63
Captol 5. Territorialitzaci de lAdministraci educativa de la Generalitat .................................65
Captol 6. La Inspecci dEducaci.............................................................................................66
Ttol XI. Avaluaci del sistema educatiu de Catalunya...........................................................68
Captol 1. Concepte, objecte, mbit i principis...........................................................................68
Captol 2. Lactivitat avaluadora..................................................................................................69
Captol 3. Avaluaci i currculum ................................................................................................69
Captol 4. Agncia davaluaci del sistema educatiu..................................................................70
Ttol XII. Cooperaci amb altres administracions, organismes i institucions......................71
Captol 1. Cooperaci amb altres administracions......................................................................71
Captol 2. Collaboraci amb altres organismes i institucions.....................................................71
Ttol XIII. Finanament del sistema educatiu de Catalunya...................................................73
Captol 1. Principis que regeixen la gesti dels recursos econmics del sistema educatiu . .....73
Captol 2. Finanament dels ensenyaments i de la qualitat del servei pblic deducaci...........73
Captol 3. Finanament dels centres...........................................................................................75
Disposicions addicionals................................................................................................................77
Disposicions transitries................................................................................................................79
Disposici derogatria nica..........................................................................................................80
Exposici de motius
La societat catalana aspira a proporcionar la millor educaci possible a les noves generacions i,
ms enll, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta
aspiraci es correspon amb la voluntat collectiva de fer de Catalunya una pas prsper, benestant
i cohesionat, on totes i cadascuna de les persones que hi viuen puguin portar a terme lliurement
els seus projectes vitals.
Leducaci s la porta obligada a la realitzaci personal i al progrs collectiu; s la palanca que
fa possible la superaci dels condicionants personals, socials, econmics i culturals de partida;
s la clau de les oportunitats per superar les desigualtats i per desvetllar i aprofitar tots els talents
de la societat.
Per aix el dret a leducaci s un dret fonamental proclamat i protegit per les normes fonamentals
i garantit pels poders pblics.
Una de les ms altes funcions dels poders pblics democrtics s, doncs, garantir de forma
efectiva el dret a leducaci per a tothom, removent els obstacles de tota mena que el poguessin
menystenir.
La Generalitat de Catalunya, en virtut del previst en lEstatut dAutonomia de Catalunya, assumeix
aquesta responsabilitat. La promulgaci de la Llei dEducaci de Catalunya vol ser la mxima
expressi del seu comproms de possibilitar lexercici efectiu del dret a leducaci de tots els catalans. De manera expressa, la Llei sinspira i vol donar compliment al mandat estatutari sobre drets
i deures en lmbit de leducaci que emfatitza el dret a una educaci de qualitat a qu accedir en
condicions digualtat.
Aquesta garantia s concreta en la regulaci i en loferta del servei pblic deducaci de Catalunya. Es tracta duna regulaci prpia i singular, feta dacord amb les competncies del nostre autogovern, amb voluntat de tenir un sistema educatiu concorde amb la societat catalana, receptor
del millor bagatge de la nostra llarga tradici educativa i orientat a satisfer una voluntat collectiva
de superaci. I es tracta tamb duna regulaci amb voluntat de durada i, per tant, flexible i permeable als canvis, aix com tributria dun ampli acord poltic i social. En aquest sentit, el futur de
la Llei dEducaci de Catalunya est lligat a la implicaci de la comunitat educativa i de la societat
catalana en lacompliment de les seves finalitats.
Les aspiracions educatives de la societat catalana han anat evolucionant en el temps i les expectatives per al futur immediat no sn les mateixes que les plantejades quan es va reiniciar el cam
de la democrcia i de lautonomia. Si fa trenta anys saspirava a una escolaritzaci bsica per a
tothom, avui amb aquell objectiu aconseguit sapunta a fites ms exigents, centrades en la qualitat educativa i en la superaci de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu.
La societat reclama fer possible al mateix temps els objectius dequitat i dexcellncia de la nostra educaci. Les raons daquesta exigncia renovada les trobem en els mbits educatiu, social,
econmic i cultural.
Raons educatives fonamentades en la necessitat de millorar el rendiment escolar en leducaci

bsica i obligatria i destimular la continutat dels estudiants en letapa deducaci postobligatria.
Raons socials basades en lobligaci de corregir les possibles desigualtats dorigen social a linterior del sistema educatiu i dabordar amb garanties dxit la integraci escolar dels alumnes
procedents de la immigraci.
Raons econmiques motivades en el requeriment duna major qualificaci educativa i professional
de la ciutadania per poder millorar la competitivitat de la nostra economia i possibilitar el canvi del
nostre model econmic.
Raons culturals i cviques impulsades per la voluntat de conformar una ciutadania catalana identificada amb una cultura comuna, en la qual la llengua catalana esdevingui un factor bsic dintegraci social.
Bona part daquestes raons estan en lorigen del Pacte Nacional per a lEducaci, signat lany
2006, que ha estat lexpressi ms acabada fins ara de la conscincia social i professional de la
necessitat de millorar el nostre sistema educatiu des dun diagnstic mpliament compartit. Per
aix, constitueix un referent ineludible de la Llei dEducaci, que neix amb la voluntat de donar
resposta als requeriments i als compromisos continguts en aquell gran acord social.
El propsit de la Llei dEducaci s facilitar el marc institucional estable i adequat per a una millora
sistemtica de la qualitat del nostre sistema educatiu. No pretn canviar novament lordenaci
educativa i el currculum, sin possibilitar que lacci educativa es pugui desenvolupar en un marc
que estimuli la innovaci i consolidi les bones prctiques.
La llei no busca tant el tractament exhaustiu dels continguts de leducaci, sin com fer possible
que la prctica educativa respongui millor a la diversitat dels nostres alumnes, de manera que la
nostra instituci escolar pugui adoptar en tot moment mesures concretes per satisfer les situacions diverses que presenta una societat complexa i canviant com la del segle xxi.
Per fer-ho, la llei desenvolupa les competncies exclusives i compartides que en matria educativa confereix lEstatut dAutonomia a la Generalitat de Catalunya per tal de singularitzar el nostre
sistema educatiu, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de la suficient estabilitat per assolir els seus
objectius.
Amb aquesta finalitat, la Llei, dacord amb les competncies compartides vinculades a la regulaci
i garanties de lexercici del dret a leducaci, assumeix i desenvolupa els preceptes estatutaris i
esdev la norma bsica dels posteriors desenvolupaments reglamentaris a Catalunya.
La llei reflecteix, doncs, lopci per una ordenaci prpia de leducaci en lexercici de les competncies que lEstatut dAutonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en el context del model
constitucional sobre els poders pblics en aquest mbit. Ho fa amb la voluntat de donar labast
ms ampli a les determinacions estatutries, tenint en compte lordenaci de les competncies
establertes pel bloc de la constitucionalitat, i en lexercici daquestes.
Aix, la Llei dEducaci, en desenvolupar directament lEstatut dAutonomia, recull amb tota la
precisi possible els drets, les llibertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de
la comunitat educativa: alumnes, pares i mares, professors i altres professionals educatius, lAdministraci educativa i la local, com tamb els titulars dels centres privats. En definir aquests drets
i aquestes obligacions dels subjectes del sistema educatiu, la Llei estableix els lmits que separen
uns drets daltres, els criteris i els principis que hi intervenen i les garanties necessries per a la
seva correcta aplicaci.
La Llei tamb desenvolupa lorganitzaci de lensenyament i el desplegament curricular en totes
les etapes i modalitats educatives: leducaci infantil, leducaci primria, leducaci secundria
obligatria, el batxillerat, la formaci professional, els ensenyaments didiomes, artstics i esportius
i leducaci de les persones adultes.
Daltra banda, es desenvolupen les competncies exclusives en matria deducaci atribudes
a la Generalitat de Catalunya a larticle 131.2 de lEAC: la regulaci dels rgans de participaci i
consulta dels sectors afectats en la programaci de lensenyament; el primer cicle de leducaci
infantil; la creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics; la inspecci,
lavaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i lexperimentaci educatives i
tamb la garantia de la qualitat del sistema educatiu; el rgim de foment de lestudi, de beques
i dajuts amb fons propis; la formaci permanent i el perfeccionament del personal docent i dels
altres professionals de leducaci i laprovaci de directrius dactuaci en matria de recursos humans; els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries amb relaci als centres
docents pblics i als centres docents privats sostinguts amb fons pblics; els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no presencial adreats a lalumnat dedat superior a la descolaritzaci obligatria.
De la mateixa forma, la Llei regula explcitament les qestions relatives al dret individual i de les
famlies a leducaci, les obligacions correlatives dels poders pblics en matria de programaci
del sistema educatiu, el dret a la creaci i direcci de centres, les previsions de finanament del
sistema i lordenaci de les etapes educatives.
Entre els objectius prioritaris de la Llei destaca el fet que els centres que presten el servei pblic
deducaci adeqin la seva acci educativa per atendre la diversitat, les necessitats educatives
especifiques, promoguin la inclusi de lalumnat i sadaptin millor al seu entorn socioeconmic.
Per assolir aquest objectiu, la Llei dota dautonomia els centres educatius. Aquesta mesura, entre
altres que es puguin adoptar, t el propsit de flexibilitzar el sistema i possibilitar la creaci de
xarxes descoles unides per projectes comuns i compromeses en la millora sistemtica de leducaci en un territori concret. Implica tamb lacceptaci de la diversitat de centres i el rebuig de la
uniformitat com a valor del sistema educatiu.
Els canvis accelerats de la societat actual, els contextos duna major diversitat i complexitat, la
necessitat de respondre a noves demandes que sexpliciten amb rapidesa i els nous requeriments
socials, reclamen una escola que doni respostes singulars i flexibles, amb uns professionals que
actun autnomament, en equip, en el marc duna escola plenament arrelada a la comunitat. Tot
aquest nou plantejament requereix, tal com recull la Llei, ladequaci de lactivitat educativa per
atendre la diversitat de lalumnat i lassoliment duna major igualtat doportunitats.
Els elements que caracteritzen el nostre sistema educatiu necessiten, per tant, duna profunda
reforma estructural que li permeti assumir un paper de lideratge actiu per donar resposta a les
demandes de la societat actual. En aquesta direcci, la Llei proporciona tamb un marc on puguin
aparixer solucions diverses als requeriments plurals plantejats per la demanda educativa.
La flexibilitat ha de permetre recollir tota la tradici educativa de Catalunya i la seva riquesa pedaggica i doferta educativa, a la qual no sha de renunciar, ans al contrari: la Llei ordena el sistema
educatiu amb el propsit destimular-ne la creativitat i la llibertat.
LAdministraci de la Generalitat t la responsabilitat de garantir el respecte dels drets i principis
educatius i lacompliment dels objectius proposats. La Llei fixa les pautes bsiques que hauran
de complir tots els agents del sistema educatiu i determina els sistemes davaluaci i dinspecci
que, ms enll de lanlisi del compliment de la norma, informaran dels resultats i dels processos
i verificaran ladequaci als objectius perseguits.
Sobre aquestes premisses, la Llei dEducaci proposa un cos legal coherent, complet i amb visi
de futur que:
Defineix els principis generals que inspiren el sistema educatiu i la seva organitzaci per donar
satisfacci al dret a leducaci, mitjanant la cooperaci entre els diversos agents de la comunitat educativa.
Consolida un projecte educatiu de pas que garanteix el dret a leducaci de tots els ciutadans
i que, prenent com a fonament la igualtat, lequitat i la justcia social, els ofereix una educaci
gratuta i de qualitat.
Determina com els centres educatius ofereixen un servei educatiu de qualitat i fixa les bases
del servei pblic deducaci de Catalunya i les garanties derivades del principi dautoritzaci
administrativa.
Fixa els principis generals de la regulaci del rgim lingstic en lmbit de lensenyament.
Regula el desenvolupament de lexercici democrtic i responsable de lautonomia dels centres
docents pblics i el marc normatiu que empari el seu exercici participatiu i responsable, aix
com els mecanismes de seguiment dels processos, davaluaci dels resultats i dinformaci i
transparncia, que els faci millorar en excellncia i igualtat.
Dna pautes i referents per a lorganitzaci de lacci educativa i els continguts dels ensenyaments i assegura que, en el marc dautonomia dels centres, els projectes educatius nordenin
la gesti, la direcci, lorganitzaci pedaggica i els continguts dels ensenyaments.
Caracteritza la professi docent, estableix la funci pblica docent a Catalunya, adaptada a les
necessitats dels centres, i tamb dissenya la carrera docent.
Assegura un sistema davaluaci com a garantia dajust del sistema als principis i les finalitats i
com a instrument imprescindible per desenvolupar lautonomia dels centres i les bases del servei pblic deducaci, tot implantant la cultura de lavaluaci en el conjunt del sistema educatiu,
que permeti un millor coneixement del seu funcionament i dels resultats.
Estableix una base jurdica administrativa de les competncies i lorganitzaci territorial de
lAdministraci educativa, posant les bases de la cooperaci estable entre lAdministraci local
i lAdministraci educativa, tot tenint en compte el principi de subsidiarietat. Daquesta manera,
dibuixa els trets principals de lorganitzaci territorial del sistema educatiu.
Concreta els drets i els deures de les famlies en el procs educatiu, amb el reconeixement del
paper fonamental de les famlies i en potencia la participaci en la vida escolar.
Aquests elements prefiguren els grans blocs normatius que estructuren els diversos ttols de
la Llei.
Ttol preliminar. Objecte i principis

Article 1. Objecte
1. Aquesta Llei t per objecte regular el sistema educatiu de Catalunya.
2. Queda excls de lmbit daquesta Llei el sistema universitari catal, que es regeix per la seva
normativa especfica.
Article 2. Principis
El sistema educatiu de Catalunya, en el marc dels valors establerts a la Constituci i a lEstatut
dAutonomia, sinspira en els principis segents:
a) Dordre general:
1. La transmissi i lestabliment dels valors propis duna societat democrtica, de llibertat personal, responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat.
2. El respecte als drets i deures que es deriven de la Constituci, lEstatut dAutonomia i la legislaci vigent.
3. Lequitat per garantir la igualtat doportunitats i la integraci de tots els collectius, basada en
la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons pblics.
4. La cohesi social i leducaci inclusiva com a base duna escola per a tothom.
5. La qualitat que permeti garantir lequitat en lassoliment de les competncies bsiques i la consecuci de lexcellncia.
6. El conreu de la cultura prpia i el respecte a la convivncia.
7. El foment de la pau i els drets humans.
8. El foment del respecte i la preservaci del medi ambient, aix com el seu gaudi.
9. La coeducaci i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
10. Lafavoriment de leducaci ms enll de lhorari lectiu.
b) Dordre especfic:
1. La formaci integral de les capacitats intellectuals, fsiques, emocionals i socials dels alumnes
que permetin el ple desenvolupament de la seva personalitat amb un ensenyament laic de base
cientfica.
2. La vinculaci entre pensament, emoci i acci que condueixi a la maduresa i satisfacci personal i contribueixi a laprenentatge.
3. La capacitaci cultural, cientfica i tcnica que permeti a lalumnat una plena incorporaci a la
societat i al mn del treball.
4. Lhabilitaci per a laprenentatge permanent.
5. Lestmul i el reconeixement de lesfor.
6. La capacitaci per a lexercici de la ciutadania.
7. Laplicaci general de criteris i prctiques davaluaci.
8. El respecte al dret de pares i mares a qu els fills rebin la formaci religiosa i moral que estigui
dacord amb les seves conviccions.
c) Dordre organitzatiu:
1. El funcionament integrat i descentralitzat del sistema.
2. La flexibilitat del sistema per adequar-se a les necessitats canviants de la societat.
3. Lautonomia del centre.
4. La participaci de la comunitat educativa.
5. La promoci del reconeixement social i professional del professorat.
6. El comproms de les famlies en el procs educatiu i lestmul i el suport per fer-lo possible.
7. La planificaci de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons pblics.
8. La coresponsabilitzaci dels ajuntaments amb lacostament de les decisions al territori i als
ciutadans.
9. La collaboraci i cooperaci entre administracions pbliques, en el respecte de la definici de
les competncies establerta a lEstatut dAutonomia.
Article 3. La llengua de lensenyament

1. Aquesta Llei estableix els principis de la regulaci del rgim lingstic en lmbit de lensenyament.
2. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua normalment emprada com a llengua
vehicular i daprenentatge en el sistema educatiu.
3. Els currculums educatius han destablir una presncia adequada en els plans destudi de les
llenges catalana i castellana per tal de garantir-ne el ple domini en finalitzar lensenyament
obligatori. Aix mateix, han dincloure lensenyament, com a mnim, duna tercera llengua que
habiliti per al seu s tcnic i social.
4. No sadmet la separaci de lalumnat en centres i en grups classe per ra de la seva llengua
habitual. Els qui sincorporen al sistema educatiu sense conixer una de les llenges oficials
tenen dret a rebre suport lingstic al centre educatiu.
5. El professorat de tots els centres educatius, amb independncia de la titularitat del centre, ha
de conixer i dominar les dues llenges oficials i ha destar en condicions de fer-ne un s adequat, oral i escrit, en lexercici de la funci docent.
6. Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic que
emmarqui el tractament de les llenges en el centre.
7. Larans ha de tenir una presncia adequada en els currculums educatius del territori de
lAran.
Ttol I. Dret a leducaci i sistema

educatiu
Article 4. Educaci integral
1. Lalumnat t dret a rebre una educaci integral orientada al ple desenvolupament de la seva
personalitat, en els aspectes fsics, intellectuals, emocionals i socials.
2. Leducaci integral de la personalitat, fruit de la vinculaci entre pensament, emoci i acci,
exigeix una contribuci activa i prctica de la comunitat educativa, en un context de lliure desenvolupament individual, de respecte mutu i de dileg sobre els valors bsics i plurals de la
democrcia.
Article 5. Laccs al sistema educatiu

1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat al sistema educatiu. Tamb
tenen dret a lelecci de centre en el marc de loferta educativa.
2. El Govern de la Generalitat garanteix lexercici efectiu del dret de tots a leducaci mitjanant
una programaci general de lensenyament i la creaci de centres. Per tal de garantir el dret de
les persones a accedir a leducaci en condicions digualtat, el Govern regula un nic procediment daccs als centres que integrin el servei pblic deducaci establert en el ttol III.
Article 6. Els ensenyaments obligatoris

1. Sn ensenyaments obligatoris el segon cicle deducaci infantil o parvulari i leducaci bsica.
2. Els ensenyaments obligatoris sn gratuts.
Article 7. Beques i ajuts

1. El sistema pblic de beques per a lestudi t com a objectiu la compensaci de les desigualtats
econmiques i socials i, en els nivells densenyament no obligatoris, la incentivaci de lestudi.
2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions digualtat, al sistema pblic de beques per
a lestudi en funci dels seus recursos econmics, les seves aptituds i preferncies, mitjanant
sistemes basats en criteris de publicitat i concurrncia.
3. Les administracions pbliques han dadoptar mesures per facilitar, en condicions dequitat,
laccs als serveis escolars de menjador i transport. Aquests ajuts poden cobrir totalment o
parcialment la despesa necessria.
4. El departament competent en matria educativa, en endavant Departament, ha dadoptar les
mesures per introduir progressivament un sistema dajuts general en les seves diverses modalitats, dels llibres de text en lensenyament obligatori a lalumnat dels centres integrats en el
servei pblic deducaci.
5. En estudis postobligatoris, el Departament ha doferir ajuts amb lobjectiu de promoure la continutat dels estudis i compensar el cost doportunitat. Alternativament sha de considerar, tamb, un sistema dajuts que permeti fer compatibles educaci i treball.
Article 8. Dret i deure de convivncia

1. Tots els membres duna comunitat educativa tenen el dret a una bona convivncia i el deure de
facilitar-la amb la seva actitud i conducta en tot moment i en tots els mbits de lactivitat del
seu centre.
2. Les regles de convivncia als centres educatius shan de basar genricament en els principis
democrtics i especficament en els principis i normes que deriven daquesta Llei.
3. La direcci del centre s lautoritat que t encomanat el control de laplicaci de les normes
de convivncia. En lexercici daquesta funci hi ha de participar la resta de membres de la
comunitat educativa. La direcci del centre ha de garantir la informaci suficient per poder fer
efectiva aquesta participaci.
4. Els centres han destablir mecanismes de mediaci per a la resoluci pacifica dels conflictes i
frmules de comproms amb les famlies per tal de cooperar de manera efectiva en lorientaci,
lestmul i, quan calgui, lesmena de lactitud i la conducta de lalumnat en el centre educatiu.
Article 9. Definici, mbit i mapa del sistema educatiu

1. El sistema educatiu comprn els serveis educatius i els centres que ofereixen els ensenyaments
regulats en el ttol IV, qualssevol que siguin el cicle, els destinataris de lensenyament, la modalitat, la titularitat del centre i el seu sistema de finanament.
2. El servei pblic deducaci el presten els centres de titularitat pblica i els centres de titularitat
privada que accedeixen al concert educatiu segons es preveu al Captol 3 del ttol XIII.
3. El mapa escolar reflecteix el sistema educatiu i lactivitat educativa no universitria, amb la
informaci actualitzada regularment. El Govern ha de regular les caracterstiques del mapa i el
seu procediment delaboraci i revisi.
4. El mapa escolar defineix una oferta suficient que garanteix lexercici efectiu del dret a leducaci.
10
Ttol II. La comunitat educativa

Article 10. Composici de la comunitat educativa
La comunitat educativa est formada per totes les persones i institucions que intervenen en el
procs educatiu. En sn part els alumnes, les famlies, el professorat, el personal de suport docent
i administratiu, i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, aix com
lassociacionisme educatiu i les entitats de lleure.
Article 11. Carta de comproms educatiu

1. Amb la participaci de tota la comunitat educativa, i particularment del professorat i de les
famlies, els centres, en el marc del que sestableix en el ttol I i dacord amb el seu projecte
educatiu, han de formular una Carta de comproms educatiu en la qual sexpressin els objectius
i els compromisos per a la creaci i el manteniment dun entorn de convivncia i respecte per
al desenvolupament de les activitats educatives.
2. Les famlies han dacceptar la Carta de comproms educatiu en el moment de matricular els
seus fills en el centre i shan de comprometre a respectar-la i a compartir els seus principis i
compromisos amb els fills afectats.
Captol 1. Lalumnat
Article 12. Drets dels alumnes
1. Els alumnes, com a protagonistes del procs educatiu, tenen dret a rebre una educaci integral
i de qualitat.
2. A ms dels drets reconeguts a la Constituci, a lEstatut dAutonomia i a la regulaci orgnica
del dret a leducaci, els alumnes tenen dret a:
a) laccs a leducaci en condicions dequitat i a la igualtat doportunitats;
b) rebre una educaci que nestimuli les capacitats, tingui en compte el seu ritme daprenentatge i nincentivi lesfor;
c) la valoraci objectiva del seu rendiment escolar i del seu progrs personal, i a ser informats
dels criteris i dels procediments davaluaci;
d) ser educats en la responsabilitat;
e) una convivncia respectuosa i pacfica, amb lestmul permanent dhbits de dileg i de
cooperaci;
f) ser atesos amb practiques educatives inclusives i de compensaci;
g) participar de forma individual i de forma collectiva en la vida del centre;
h) reunir-se, en el seu cas, a associar-se, en el marc de la legislaci vigent i amb respecte al
funcionament normal del centre;
i) rebre tutoria que proporcioni orientaci, particularment en lmbit educatiu i professional.
11
Article 13. Deures dels alumnes

1. Estudiar per aprendre s el deure principal dels alumnes. Aquest deure comporta lassistncia
a classe, lobligaci de participar en les activitats docents del centre, lesfor en laprenentatge
i el respecte als altres alumnes i a lautoritat del professorat.
2. Sn, tamb, deures dels alumnes:
a) respectar els membres de la comunitat educativa i no discriminar-los;
b) complir les normes de convivncia del centre;
c) contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre;
d) respectar el projecte educatiu;
e) fer un bon s de les installacions i el material didctic del centre.
Article 14. Instruments per a la participaci i la representaci de lalumnat

Per tal de facilitar la participaci dels alumnes en el centre educatiu, a ms de la presncia, quan
correspongui, en el consell escolar, les normes internes del centre han de preveure, dacord amb
les caracterstiques del centre i amb ledat dels alumnes, formes de presencia, dileg i coresponsabilitat que afavoreixin el comproms de lalumnat amb lactivitat educativa del centre.
Article 15. Associacions dalumnes

1. Els alumnes, des de linici dels estudis deducaci secundria, poden constituir associacions
que es regeixen per les lleis reguladores del dret deducaci, per les reguladores del dret dassociaci, per les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes de desplegament, i pels
estatuts de lassociaci.
2. Aquestes associacions tenen, entre altres, la finalitat de facilitar als alumnes lexercici dels seus
drets i el compliment dels seus deures i promouren la participaci.
3. Les associacions dalumnes acrediten la seva constituci amb la presentaci de lacta i els
estatuts en el centre educatiu.
4. El Govern ha destablir el procediment per a la participaci de les associacions dalumnes ms
representatives en el rgans collegiats dels centres educatius pblics i concertats. En els centres privats no concertats, el reglament de rgim interior s el instrument adequat per canalitzar
aquesta participaci.
5. Els alumnes dels centres educatius poden constituir altres agrupacions dacord amb les normes de desplegament daquesta Llei i les normes de rgim interior del centre.
6. En els centres de formaci de persones adultes les associacions dalumnes poden assumir les
funcions de participaci que sestableixen a larticle 17.
Captol 2. Les famlies

Article 16. Participaci de les famlies en el procs educatiu
1. Les famlies dels alumnes, a ms dels drets reconeguts en les lleis reguladores del dret a leducaci, tenen dret a rebre informaci sobre:
a) el projecte educatiu;
b) les caracterstiques del centre;
c) les normes que regeixen el funcionament intern del centre;
12
d) les activitats complementries, si nhi ha, les activitats extraescolars i els serveis escolars
que es presten, el seu cost i el carcter voluntari que tenen per a les famlies;
e) la programaci general anual del centre.
2. Les famlies dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informaci sobre levoluci educativa dels seus fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans
necessaris per tal que els centres i el professorat puguin oferir assessorament i atenci adequada a les famlies, en particular a travs de la tutoria.
3. Les famlies, que han de respectar el projecte educatiu del centre, tenen el dret i el deure de
participar activament en leducaci dels seus fills. A ms, han de contribuir a la convivncia
entre tots els membres de la comunitat educativa del centre i han de participar en les seves
activitats mitjanant la seva participaci en el consell escolar i en els altres instruments de qu
es dotin els centres en exercici de la seva autonomia.
4. En el marc general de les seves competncies, el Govern ha de promoure les mesures adequades per facilitar lassistncia de pares i mares a les reunions de tutoria i en el seu cas, als
consells escolars.
Article 17. Associacions de pares i mares dalumnes

1. Els pares i les mares dels alumnes matriculats en un centre poden constituir associacions, que
es regeixen per les lleis reguladores del dret deducaci, per les normes reguladores del dret
dassociaci, per les previsions establertes en aquesta Llei i en les normes de desplegament, i
pels estatuts de lassociaci.
2. Aquestes associacions tenen, entre daltres, la finalitat de facilitar la participaci dels pares i les
mares en les activitats del centre, a ms de les previstes a la normativa vigent i les que determinin els seus estatuts.
3. El Govern ha destablir el procediment per a la participaci de lassociaci de pares i mares
ms representativa en els rgans collegiats dels centres educatius pblics i concertats. En els
centres privats no concertats, la normativa de rgim interior s linstrument adequat per articular aquesta participaci.
4. Les associacions, federacions i confederacions de pares i mares dalumnes que tinguin la seu
a Catalunya, que hi desenvolupin les seves funcions majoritriament i que es trobin inscrites en
el registre corresponent, poden ser declarades dutilitat pblica.
Captol 3. El professorat
Article 18. Funci docent
1. Els professors i els mestres sn els professionals que exerceixen la principal responsabilitat
del procs educatiu i lautoritat que sen desprn, i tenen un paper central en aquest procs.
Aquesta funci comporta el deure de coresponsabilitzar-se del projecte educatiu del centre i el
dret a participar en el seu procs de revisi.
2. LAdministraci educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequades per al desenvolupament professional del professorat.
3. En lexercici de la funci docent, el professorat gaudeix dautonomia en el marc del projecte
educatiu.
13
Article 19. Drets i deures en lexercici de la funci docent

1. Els professors i els mestres, en lexercici de la funci docent, tenen, entre altres, els drets segents:
a) Exercir lensenyament de les rees, les matries i els mduls que tenen encomanats, participar en la seva programaci i avaluar el rendiment escolar.
b) Intervenir en lorganitzaci de les activitats complementries programades pels centres dins
o fora del recinte educatiu, i participar-hi.
c) Participar en lactivitat davaluaci que determinin les administracions educatives o els propis centres.
d) Collaborar en la recerca, lexperimentaci i la millora contnua dels processos densenyament corresponents.
e) Intervenir en activitats de formaci permanent.
f) Promocionar-se professionalment.
g) Poder accedir fcilment a la informaci sobre lordenaci docent.
2. A ms, tenen els deures segents:
a) Exercir lactivitat densenyament dacord amb el projecte educatiu.
b) Contribuir al desenvolupament intellectual, afectiu, psicomotor i tic i social de lalumnat,
tot posant atenci al seu ritme daprenentatge.
c) Avaluar el procs daprenentatge de lalumnat i el seu rendiment i participar en altres processos davaluaci.
d) Assumir la tutoria dels alumnes, la direcci i lorientaci del seu aprenentatge i prestar suport al seu procs educatiu, en collaboraci amb les famlies.
e) Orientar, des de la perspectiva educativa, acadmica i professional, els alumnes, en col
laboraci, si escau, amb els serveis o els departaments especialitzats.
f) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerncia, participaci i llibertat per tal de fomentar en lalumnat els valors de la ciutadania democrtica.
g) Informar peridicament les famlies sobre el procs daprenentatge dels seus fills i orientarles perqu hi cooperin.
h) Participar en la coordinaci de les activitats docents, de gesti i de direcci que els encomanin.
i) Actualitzar-se professionalment i dur a terme, dacord amb la direcci del centre i el resultats dels processos davaluaci, les actuacions necessries per a la millora contnua de la
prctica professional.
Captol 4. La convivncia
Article 20. Mediaci
1. La mediaci s un procediment per a la prevenci i la resoluci dels conflictes que es puguin
produir en el marc educatiu, mitjanant el suport a les parts per tal que elles mateixes obtinguin
un acord satisfactori.
2. Les normes reguladores daquest procediment que estableixi el Departament han de precisar
les caracterstiques i els supsits en qu s procedent daplicar-lo.
3. Correspon al Departament ladopci de mesures i iniciatives per fomentar la convivncia en els
centres i la resoluci pacifica de conflictes.
14
Article 21. Protecci de les persones

1. El Govern i el Departament han dadoptar les mesures per prevenir i, en el seu cas, fer front de
manera immediata a situacions dassetjament als alumnes. En tot cas, sha dassegurar lassistncia adequada i la protecci necessria per garantir el dret a la intimitat.
2. Aix mateix, el Departament ha de posar a disposici del centre els mitjans necessaris per a
atendre les situacions de risc. En cas que resulti necessari es poden adoptar mesures extraordinries descolaritzaci.
3. El Govern ha dadoptar les mesures normatives pertinents per tal dassegurar, davant de les
agressions, la protecci del professorat i del personal dels centres educatius. En el supsit que
les agressions les duguin a terme menors escolaritzats en el centre, si fracassen les mesures
educatives correctores o de resoluci de conflictes, sapliquen les mesures previstes a la legislaci de la infncia i ladolescncia. LAdministraci educativa ha dassegurar la possibilitat
dassistncia lletrada gratuta al professorat i altre personal dels centres educatius sostinguts
amb fons pblics vctimes de violncia escolar.
Captol 5. Centres educatius, educaci en el lleure i entorn social

Article 22. Educaci en el lleure
1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el carcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el comproms i la transmissi de valors. Aquestes activitats sarticulen entre les entitats locals,
les famlies, les entitats i associacions de lleure i els centres educatius, en els diferents territoris.
2. Les administracions pbliques han destablir criteris de qualitat per a les activitats deducaci
en el lleure a fi de garantir-ne la relaci amb els valors educatius generals i amb lxit escolar.
3. En el marc de la seva autonomia, els centres poden establir acords amb associacions sense
nim de lucre per estendre ls de les seves installacions ms enll de lhorari lectiu.
4. Reglamentriament, shan de regular els requisits mnims que han de complir les activitats que
afectin el lleure educatiu.
Article 23. Entorn i plans i programes socioeducatius

1. Per iniciativa de lajuntament o de dos o ms centres educatius amb el seu acord, es poden
elaborar conjuntament, en el marc de la zona educativa, plans o programes socioeducatius que
afavoreixin la major integraci possible de lentorn amb els objectius educatius i socials del
centre i la millor coordinaci entre els recursos de les diferents administracions i dels mateixos
centres. Correspon al Govern lestabliment de les condicions mnimes per a lestabliment de
convenis que concretin aquests plans i programes.
2. Les administracions educatives impulsaran acords de collaboraci per tal de potenciar conjuntament accions educatives a lentorn. Aquestes actuacions tindran com a prioritat potenciar la
convivncia i la participaci ciutadana i ls de la llengua catalana, amb la finalitat de garantir
que tot lalumnat tingui les mateixes oportunitats per conixer i usar les dues llenges oficials.
Article 24. Foment de lequitat en leducaci en el lleure

Les administracions pbliques han destablir mesures de foment per tal de garantir que lalumnat
pugui participar en els plans, els programes socioeducatius i les activitats extraescolars en condicions dequitat, sense discriminaci per raons econmiques, territorials, socials, culturals o de
capacitats.
15
Ttol III. El servei pblic deducaci

Captol 1. Principis generals
Article 25. Definici i mbit del servei pblic deducaci
1. La Generalitat organitza i sost el servei pblic deducaci a travs del qual es garanteix a totes
les persones laccs a una educaci de qualitat i en condicions digualtat en els ensenyaments
obligatoris i en els declarats gratuts en aquesta Llei.
2. El servei pblic deducaci lintegren els centres educatius pblics i els privats que accedeixen
al concert educatiu.
3. El sosteniment dels centres pblics satn a all que preveuen, amb criteris de suficincia, els
pressupostos de la Generalitat i, quan escaigui, els convenis subscrits entre lAdministraci
educativa i ladministraci local.
4. El finanament amb recursos pblics dels centres privats que integren el servei pblic deducaci es basa, amb criteris de suficincia, en el model de concert educatiu en els termes establerts en la legislaci vigent.
Article 26. Principis ordenadors de la prestaci del servei pblic deducaci

1. La prestaci del servei pblic deducaci sordena en base a:
a) els principis establerts en el Ttol preliminar daquesta Llei;
b) el principi de la gratutat dels llocs escolars propis dels ensenyaments declarats obligatoris
en aquesta Llei;
c) el principi daccs de lalumnat al servei en condicions digualtat;
d) el principi descolaritzaci mixta;
e) el principi de responsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci de lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu.
2. El Govern, directament i a travs de convenis amb ladministraci local, ha de garantir que la
prestaci del servei pblic deducaci en els centres de titularitat pblica esdevingui referent de
qualitat, excellncia i equitat.
Article 27. Planificaci de loferta educativa

1. La planificaci de loferta educativa t per objecte preveure, amb carcter territorial, el nombre
de llocs escolars del servei pblic deducaci per atendre les necessitats descolaritzaci i
per garantir la qualitat de leducaci, mitjanant una adequada i equilibrada escolaritzaci de
lalumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu.
2. Correspon al Govern determinar els criteris de planificaci i el procediment que ha de preveure
la participaci de les entitats locals i dels sectors educatius i, quan escaigui, dels sectors productius. En establir els criteris de planificaci cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar
del moment, la previsi territorial de la demanda de llocs escolars i larticulaci del territori en
zones educatives.
3. Correspon al Departament aprovar la planificaci de loferta educativa.
4. En el marc de la planificaci educativa, el Departament ha de determinar peridicament i per
16
a cada zona educativa el nombre de places que no es poden satisfer amb loferta pblica i
privada ja concertada. A partir daquesta planificaci, correspon al Departament determinar la
previsi de places pbliques i obrir, si escau, una convocatria pblica de nous concerts educatius adequada a les necessitats descolaritzaci en una determinada zona i ajustada a les
previsions pressupostries.
Article 28. Incorporaci de centres i llocs escolars a la prestaci del servei

pblic deducaci
1. En el marc de la planificaci de loferta educativa, el Govern estableix centres pblics de titularitat de la Generalitat, en modifica la composici i, si escau, els suprimeix. Correspon a les
entitats locals oferir terrenys suficients i adients per a la construcci daquests centres. Aix mateix, i mitjanant els convenis amb les entitats locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen
centres pblics de titularitat local.
2. Tamb en el marc de la planificaci educativa i dacord amb larticle 21.3 de lEstatut dAutonomia, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats descolaritzaci, es poden incorporar, si escau, a la prestaci del servei pblic deducaci mitjanant
laccs al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment. El compliment dels requisits que han donat lloc al concert educatiu shan de mantenir durant tota la
vigncia del concert.
3. Correspon al Govern establir les condicions en virtut de les quals un centre privat concertat,
dacord amb la planificaci educativa, es pot transformar en un centre pblic de titularitat de la
Generalitat
Captol 2. Escolaritzaci i garanties de gratutat

Article 29. Regulaci i supervisi del procs daccs a llocs escolars
1. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a leducaci en condicions digualtat, el
Govern regula el procs daccs als centres que integren el servei pblic deducaci, en el qual
han de participar la comunitat educativa i les entitats locals, i en determina els criteris de prioritat. Aquest procs es regeix pels principis dequitat, inclusi educativa i foment de la cohesi
social.
2. Sense perjudici de les funcions de garantia del procs i de participaci que corresponen per llei
al consell escolar de cada centre, la regulaci del procs dadmissi de lalumnat ha de preveure, per a cada zona educativa, una comissi descolaritzaci que, com a rgan de supervisi i
de gesti del procs dadmissi, tingui les funcions segents:
a) vetllar pel compliment de la legalitat en els processos dadmissi i especialment garantir la
correcta aplicaci dels criteris de prioritat;
b) garantir ladequada i equilibrada distribuci de lalumnat amb necessitats especfiques de
suport educatiu entre tots els centres;
c) totes les altres que resulten daquesta Llei o que li atribueixi lAdministraci educativa.
Pel que fa a la seva composici, aquest rgan compta amb la participaci de representants
dels ajuntaments afectats, de les famlies i de les direccions dels centres pblics i privats concertats.
3. Sempre que sigui possible i les caracterstiques territorials de les zones ho permetin, lAdministraci educativa i ladministraci local poden acordar la creaci duna oficina municipal descolaritzaci. Aquest rgan, que en cas dexistir inclou totes les comissions descolaritzaci de la
17
seva zona, t les funcions de supervisi i gesti del procs dadmissi que determini el Govern,
entre les quals hi ha les de larticle 32.
4. Els centres integrats en el servei pblic deducaci estan obligats a facilitar a lrgan de supervisi i gesti del procs dadmissi de lalumnat tota la informaci de qu disposin sobre
sollicituds dadmissi i aquella altra que li sigui requerida per aquell rgan, aix com la que es
determini reglamentriament. De la mateixa manera, lrgan de supervisi i gesti del procs
ha de facilitar a cada centre la informaci de qu disposi, dacord amb els criteris de publicitat
i transparncia que han de regir en el procs dadmissi en tot moment.
Article 30. Criteris de prioritat en laccs

1. En el cas que la demanda de llocs escolars en un centre integrat en la prestaci del servei
pblic deducaci sigui superior als llocs disponibles en el centre, sapliquen els criteris de
prioritat segents:
a) existncia de germans de lalumne/a qui es refereix la sollicitud que estiguin matriculats en
el centre, o el fet que el pare, la mare o el/la tutor/a legal hi treballi;
b) proximitat del domicili efectiu de lalumne/a a qui es refereix la sollicitud o del lloc de treball
dalgun dels pares o tutors legals;
c) rendes anuals de la unitat familiar en qu estigui integrat lalumne/a a qui es refereix la sol
licitud;
d) concurrncia de discapacitat en lalumne/a a qui es refereix la sollicitud o en el seu pare, la
seva mare o algun germ o germana.
2. En la regulaci dels criteris de prioritat i a ms dels anteriors, el Govern pot establir altres criteris especfics de prioritat en ladmissi a determinats ensenyaments. En cap cas no es poden
establir criteris complementaris.
3. En els processos dadmissi de lalumnat en un centre, tindran prioritat els alumnes que vulguin
cursar el primer curs duna etapa obligatria i procedeixin dun altre centre que imparteixi fins a
letapa obligatria immediatament anterior a la que es vol iniciar i estigui adscrit al primer en els
termes previstos en aquesta Llei. Per a aquests alumnes, i respectant sempre la lliure opci de
la famlia, el procs dadmissi es redueix als trmits estrictament necessaris per al seu correcte control administratiu. El mateix es daplicaci en ladmissi als ensenyaments de batxillerat,
en els centres pblics i en els centres de titularitat privada que els tinguin concertats.
4. En els processos dadmissi de lalumnat als ensenyaments de primer cicle deducaci infantil
sostinguts amb fons pblics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat,
a ms dels establerts a lapartat 1 daquest article. En cap cas aquest procs implica el dret
daccs en relaci a les etapes posteriors.
5. En cap cas els criteris de prioritat poden comportar discriminaci per ra de naixement, raa,
sexe, religi, opini o qualsevol altra condici o circumstncia de lalumne/a o de la seva famlia.
Article 31. Coresponsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci

dalumnat
1. LAdministraci educativa vetlla perqu els centres del servei pblic deducaci participin en
ladequada i equilibrada escolaritzaci de lalumnat amb necessitats especfiques datenci
educativa i es comprometin a fomentar la prctica de la inclusi pedaggica. Per garantir-ho,
lAdministraci educativa ha destablir territorialment la proporci mxima dalumnes daquestes caracterstiques que poden ser escolaritzats en cada centre i grup i, si escau, la reserva de
llocs escolars que, com a mnim, cal destinar-los.
18
2. Per tal datendre necessitats immediates descolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana,

es pot autoritzar un increment per grup de fins a un 10% del nombre mxim dalumnes en els
centres del servei pblic deducaci. Aquest increment sha daplicar preferentment en els centres amb nivells ms baixos dalumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu.
3. Per atendre les necessitats descolaritzaci derivades de latenci a lalumnat amb necessitats
educatives especfiques en els ensenyaments obligatoris, el Departament, de manera excepcional, pot reduir el nombre de llocs escolars per grup fins a un mxim dun 10%, amb efectes
per a un sol curs acadmic.
4. LAdministraci educativa ha de garantir la igualtat en laplicaci de les normes dadmissi,
fet que inclou lestabliment de les mateixes rees dinfluncia per als centres pblics i privats
concertats.
5. LAdministraci educativa ha dadoptar les mesures descolaritzaci previstes en els apartats
anteriors atenent les condicions socioeconmiques i demogrfiques de les rees respectives.
6. LAdministraci educativa aporta recursos addicionals als centres privats concertats en funci
de les caracterstiques socioeconmiques de la zona, la tipologia de les famlies dels alumnes
que atn el centre i els continguts de lacord de coresponsabilitat que se signi, dacord amb
larticle 69. Aquests recursos addicionals es poden articular mitjanant contractes programa.
7. Llevat de canvi de centre per voluntat de la famlia de lalumne/a o per resoluci daplicaci
del rgim disciplinari, els centres integrats en la prestaci del servei pblic deducaci estan
obligats a mantenir escolaritzats els seus alumnes fins al final de les etapes obligatries que
imparteixen.
Article 32. Procs dadmissi dalumnat

1. En el marc de les previsions de la Llei i del seu desplegament reglamentari, el Departament fixa,
amb la participaci de ladministraci local, els terminis, els instruments i els procediments del
procs anual dadmissi de lalumnat, que ha de comprendre un perode de preinscripci i un
perode de matriculaci, aix com els procediments que cal seguir per a lalumnat dincorporaci tardana.
2. Les sollicituds dadmissi de lalumnat en el perode ordinari de preinscripci es poden presentar per a la seva gesti tant en el centre educatiu en qu les famlies desitgin escolaritzar els
seus fills, com a loficina municipal descolaritzaci, la qual ha dinformar-ne al centre sollicitat
en primera opci.
3. Fora del perode ordinari, les sollicituds shan de presentar a la comissi descolaritzaci o,
si escau, a loficina municipal descolaritzaci corresponent per gestionar latribuci dun lloc
escolar.
Article 33. Garanties de gratutat

1. En lescolaritzaci dalumnat en els ensenyaments declarats obligatoris i els altres que tinguin
carcter gratut, els centres integrats en el servei pblic deducaci no poden percebre de les
famlies cap quantitat per rebre els ensenyaments, ni imposar lobligaci de fer aportacions
a fundacions o associacions de qualsevol tipus. Tampoc no es pot vincular lescolaritzaci a
lobligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econmiques
de les famlies.
2. El Departament ha de regular les activitats extraescolars i complementries, aix com els serveis escolars. Aquesta regulaci ha de garantir que no tinguin carcter lucratiu i que siguin de
participaci voluntria per part de lalumnat.
19
Article 34. Compliment de les normes sobre admissi

1. LAdministraci educativa vetlla pel compliment de les obligacions que contreuen els centres
que integren el servei pblic deducaci i de les normes reguladores del procediment dadmissi.
2. Aix mateix, es podr reclamar la collaboraci daltres administracions per contrastar la veracitat de la documentaci i de dades aportades en els processos dadmissi.
20
Ttol IV. Ordenaci dels ensenyaments

Captol 1. Disposicions de carcter general
Article 35. Organitzaci de lensenyament
1. Dacord amb les previsions establertes en lordenament, el sistema educatiu de Catalunya
comprn els ensenyaments segents:
a) Educaci infantil
b) Educaci primria
c) Educaci secundria obligatria
d) Batxillerat
e) Formaci professional
f) Ensenyament didiomes
g) Ensenyaments artstics
h) Ensenyaments esportius
i) Educaci de persones adultes
2. Leducaci infantil comprn latenci educativa als infants des del naixement fins als sis anys
dedat i sorganitza en dos cicles successius: llar dinfants i parvulari.
3. Les etapes deducaci primria i deducaci secundria obligatria constitueixen leducaci
bsica.
4. El batxillerat, els cicles de formaci professional i densenyaments artstics de grau mitj i densenyaments esportius de grau mitj, constitueixen leducaci secundria postobligatria.
5. Els ensenyaments didiomes, els artstics i els esportius es consideren ensenyaments de rgim
especial.
6. Lensenyament universitari, regulat per les seves normes especfiques, la formaci professional
de grau superior, els ensenyaments artstics superiors, els ensenyaments professionals darts
plstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior, constitueixen leducaci superior.
Article 36. Currculum

1. El currculum educatiu comprn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments
del sistema educatiu, els objectius, les competncies bsiques, els continguts, els mtodes
pedaggics i els criteris davaluaci.
2. El currculum que simparteix en el sistema educatiu sorienta a:
a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels alumnes per tal que
assoleixin les competncies i els continguts que es determinin.
b) Capacitar els alumnes per comprendre el seu entorn i relacionar-shi de forma activa, crtica,
cooperativa i responsable.
c) Capacitar per a lexercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals
de les persones i als principis bsics de la convivncia democrtica.
d) Assolir unes bones habilitats comunicatives, especialment en lexpressi oral i escrita.
e) Permetre una organitzaci flexible, diversa i individualitzada de lordenaci dels continguts,
especialment en lensenyament obligatori, que faci possible una educaci inclusiva.
21
f) Afavorir laplicaci dels coneixements a les diverses situacions i la seva actualitzaci permanent.
g) Conrear la ciutadania de Catalunya mitjanant el coneixement de les caracterstiques socials, culturals, geogrfiques, histriques i lingstiques del pas i, ensems, promoure el coneixement daltres pobles i comunitats.
h) Capacitar per al desenvolupament destratgies dautoregulaci dels aprenentatges, per a
laprenentatge autnom i per a lexercici dactivitats professionals.
Article 37. Competncia per determinar el currculum

1. En el marc dels aspectes i les competncies bsiques que garanteixen la formaci comuna i
la validesa dels ttols, el Departament determina el currculum que comprn els objectius, els
continguts i els criteris davaluaci de cada rea, matria o mdul, sens perjudici del que sestableix en larticle 73 per al desplegament de lautonomia pedaggica dels centres.
2. Ladequaci del desenvolupament i la concreci del currculum en els projectes educatius dels
centres s objecte davaluaci en els termes previstos al ttol XI amb la finalitat de valorar lassoliment per part dels alumnes de les competncies bsiques establertes per a cada una de les
etapes educatives.
3. En la determinaci dels currculums sha de tenir en consideraci la proposta de lAgncia
dAvaluaci del Sistema Educatiu, dacord amb el que estableix larticle 161.
Article 38. Calendari escolar i jornada escolar

1. El calendari escolar comprn entre 175 i 178 dies lectius per als ensenyaments obligatoris i
postobligatoris. Correspon fixar-lo al Departament.
2. En els ensenyaments corresponents al segon cicle deducaci infantil i a leducaci primria,
les hores que corresponen al desenvolupament curricular es fixen entre 875 i 890 cada curs. En
els ensenyaments corresponents a leducaci secundaria obligatria es fixen en 1.050 hores
cada curs. En la resta dels ensenyaments, el nombre dhores es determina en la norma reglamentria que nha de concretar els aspectes curriculars.
3. La jornada escolar a lensenyament obligatori comprn horari de mat i de tarda.
4. En el cicle de parvulari i leducaci primria la jornada escolar es pot estendre fins a 1.050 hores.
Article 39. Educaci no presencial

1. Per tal de garantir el dret a leducaci de les persones que no poden assistir amb regularitat als
centres educatius, es desenvolupa una oferta adequada deducaci no presencial.
2. Leducaci no presencial comprn els ensenyaments deducaci secundria obligatria, batxillerat i formaci professional, i tamb es pot referir a ensenyaments que no condueixin a titulacions o certificacions amb validesa a tot lEstat, cursos de formaci preparatria de proves
daccs al sistema educatiu, formaci relativa a les competncies bsiques, formaci contnua
i formaci permanent. Aix mateix, el Departament la pot estendre, en determinades circumstncies, a altres ensenyaments.
3. Loferta educativa no presencial sha de caracteritzar per la seva varietat, obertura i flexibilitat
per assolir, especialment, lextensi de laccessibilitat a aquesta formaci, la simultanetat amb
altres ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratgies formatives.
4. LAdministraci educativa organitza mitjanant un centre singular la impartici de forma especfica dels ensenyaments en la modalitat no presencial.
22
5. El professorat de leducaci no presencial ha de tenir la titulaci requerida per a cada etapa

educativa amb capacitaci acreditada per exercir la docncia mitjanant procediments telemtics i altres recursos de leducaci a distncia.
6. El Departament pot autoritzar els centres privats per a impartir ensenyaments postobligatoris i
superiors no presencials.
Captol 2. Els ensenyaments de rgim ordinari

Article 40. Primer cicle deducaci infantil
1. El primer cicle deducaci infantil o cicle de llar dinfants atn els nens fins als tres anys i t
carcter voluntari. T com a objectiu el desenvolupament de les capacitats de linfant durant
els primers anys de la vida a linici del seu procs daprenentatge. Tamb ha de prevenir o
compensar algunes de les situacions que soriginen en les desigualtats socials, econmiques i
culturals de les famlies i atendre les necessitats dels alumnes amb discapacitats.
2. En el desenvolupament reglamentari del primer cicle shan de preveure mesures de flexibilitat
per tal de fer possible la seva adaptaci, principalment, a les necessitats dels infants i tamb a
les de les famlies i ha de preveure la possibilitat de diferents models dorganitzaci i de funcionament que permetin conciliar la vida laboral amb la responsabilitat primordial dels pares en
la criana i leducaci dels fills.
3. En aquest cicle educatiu, els infants amb necessitats educatives especfiques reben latenci
dacord amb les seves necessitats singulars.
4. Correspon al Departament, en collaboraci amb els ajuntaments, determinar els requisits que
han de reunir els centres educatius que imparteixen el primer cicle deducaci infantil, referits
als aspectes educatius del projecte, les installacions i el personal dels centres.
5. El Departament ha destablir els mitjans necessaris per tal dassegurar una oferta educativa
pblica de qualitat i suficient.
Article 41. Cicle de parvulari

1. El cicle de parvulari, de carcter obligatori dels tres fins als sis anys, t per objecte el desenvolupament global del nen i la nena i la seva socialitzaci.
2. El Departament determina el currculum del cicle de parvulari de manera que permeti al centre
educatiu un marge ampli dautonomia pedaggica que en faci possible i rellevant ladaptaci a
lentorn.
3. El currculum ha dajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives
amb si mateixos i amb els altres, conixer i interpretar lentorn, desenvolupar habilitats de
comunicaci, expressi i comprensi per mitj dels llenguatges, aix com ladquisici duns
instruments daprenentatge i una progressiva autonomia personal.
4. Els centres han de cooperar amb els pares o els tutors en leducaci dels infants per tal de
garantir la coherncia educativa entre el centre i les famlies.
5. Lavaluaci del desenvolupament i laprenentatge dels alumnes ha de ser contnua i global i ha
de complir les funcions de verificar el grau dassoliment dels objectius i adaptar lajut pedaggic a les caracterstiques individuals dels infants. Les famlies han de rebre informaci dels
resultats de lavaluaci.
6. El Departament pot regular formes alternatives de compliment de lescolaritzaci del cicle de
parvulari sempre que es garanteixi lassoliment dels objectius de letapa.
23
Article 42. Educaci bsica

1. Leducaci bsica consta de dues etapes: leducaci primria i leducaci secundria obligatria.
2. Leducaci bsica ha de mantenir coherncia amb leducaci infantil i leducaci postobligatria i ha de garantir la coordinaci entre les etapes que la componen per tal dassegurar una
transici adequada de lalumnat i facilitar la continutat del seu procs educatiu.
3. El currculum de leducaci bsica sha dorientar al desenvolupament de les competncies
bsiques que contribueixen al desenvolupament personal de lalumnat i a la prctica de la ciutadania activa.
4. Lensenyament del catal, el castell i les llenges estrangeres ha de rebre una atenci especial. En acabar leducaci bsica, lalumnat ha dhaver assolit una slida competncia comunicativa de manera que pugui utilitzar normalment i amb correcci les dues llenges oficials i
pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llenges estrangeres que el centre
hagi determinat en el seu projecte lingstic. Aquest projecte ha destablir les llenges que
shan dusar en lensenyament de les diferents rees de coneixement, segons el que sestableix
a larticle 3, i ha de preveure les mesures de refor i dadaptaci per als alumnes amb dficits
lingstics i de comunicaci.
5. En leducaci bsica shan dincorporar de forma generalitzada les tecnologies de la informaci
i de la comunicaci en els processos daprenentatge.
6. En aquestes etapes educatives sadopten criteris adequats per atendre la diversitat de lalumnat i per detectar i prevenir les dificultats en laprenentatge. Correspon al Departament determinar les mesures datenci a la diversitat, organitzatives i curriculars, que permetin als centres
lorganitzaci flexible daquests ensenyaments.
7. Igualment, el Departament determina les mesures necessries per atendre les necessitats de
lalumnat amb discapacitats i lalumnat especialment dotat intellectualment.
8. Lacci tutorial contribueix al desenvolupament personal i a lorientaci de lalumnat per assolir
un millor creixement i ms integraci social. Per facilitar lexercici del dret i el deure de les famlies a participar en el procs educatiu dels seus fills, el centre els informa de levoluci escolar
i estableix procediments de relaci i cooperaci.
Article 43. Educaci primria

1. Letapa deducaci primria consta de sis anys acadmics organitzats en cicles de dos anys i
es cursa normalment entre els sis i els dotze anys, amb el currculum organitzat per rees.
2. La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nens una educaci que els permeti:
a) assegurar el seu desenvolupament personal i social;
b) adquirir les habilitats i les competncies relatives a lexpressi i la comprensi oral, la lectura
i lescriptura, i les matemtiques bsiques;
c) desenvolupar les habilitats socials desfor, treball i estudi;
d) expressar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat;
e) conixer els elements bsics de la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya
que permeten el seu arrelament.
3. En leducaci primria, lavaluaci i la decisi de promoci de cicle de lalumne/a t carcter
global, de manera que es determina a partir del progrs conjunt en les diferents rees que
configuren el currculum i informa sobre el grau dassoliment de les competncies bsiques per
part de lalumne/a.
24
Article 44. Educaci secundria obligatria

1. Letapa deducaci secundria obligatria consta de quatre anys acadmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze anys dedat, amb els continguts articulats per matries, que es
poden agrupar en mbits de coneixement.
2. La finalitat de leducaci secundria obligatria s proporcionar a tots els nois i les noies una
educaci que els permeti:
a) Assegurar un desenvolupament personal i social slid.
b) Adquirir, en el nivell adequat, les habilitats i les competncies culturals i socials relatives a:
- lexpressi i la comprensi oral, lescriptura, la lectura i les competncies matemtiques;
- la resoluci de problemes de la vida quotidiana;
- el respecte a la igualtat de drets i doportunitats de les persones;
- lautonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependncia personal;
- la comprensi dels elements bsics del mn en els aspectes cientfic, social i cultural.
c) Desenvolupar les habilitats socials de treball i destudi amb autonomia i esperit crtic.
d) Desenvolupar la sensibilitat artstica, la creativitat i lafectivitat.
3. El currculum de leducaci secundria obligatria sha dorientar a ladquisici de les competncies expressades i tamb a la incorporaci de lalumne/a als estudis posteriors i a la vida
adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida.
4. De manera especfica, en leducaci secundria obligatria, shan destablir programes de diversificaci curricular orientats a la consecuci de la titulaci. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora del centre, si escau, en collaboraci amb les administracions
locals, i shan de desenvolupar amb les mesures de garantia que es determinin reglamentriament.
5. Lacci tutorial incorpora en aquesta etapa elements que permetin la implicaci de lalumnat en
el seu propi procs educatiu.
6. Lavaluaci de lalumnat ha de ser contnua i diferenciada segons les matries del currculum.
Els objectius i les competncies bsiques sn el referent de les programacions i de lavaluaci.
En lavaluaci final, que s nica, sha de valorar el progrs de lalumne/a a partir de les dades
davaluaci, decidir sobre la promoci de curs i, al final de letapa, sobre lacreditaci.
Article 45. Programes de qualificaci professional inicial

1. El Departament ha dorganitzar una oferta suficient i territorialment equilibrada de programes
de qualificaci professional inicial per tal dafavorir la inserci educativa i laboral de qui no hagi
obtingut o no estigui en condicions dobtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
2. Aquests programes tenen com a objectiu que lalumne/a assoleixi competncies professionals
i han de respondre a un perfil professional determinat. De forma complementria, han de donar
a lalumne/a opcions de continutat en la seva formaci acadmica.
3. En lelaboraci dels programes formatius, shan de tenir en compte els mduls formatius associats a unitats de competncia, les necessitats de formaci bsica de lalumnat i les demandes
de qualificacions del sector econmic.
4. Els programes es poden desenvolupar en centres educatius, en espais dependents de les entitats locals i en entorns laborals, dacord amb el que sestableixi reglamentriament.
5. Shan dorganitzar programes orientats a resoldre les necessitats de qualificaci i dinserci
laboral de lalumnat nouvingut o amb discapacitats que ho precisi.
25
Article 46. Batxillerat

1. El batxillerat t per finalitat facilitar una formaci que doti lalumne/a dels coneixements, les
capacitats i les actituds adequades per desenvolupar el sentit crtic, la maduresa intellectual i
humana i la necessria especialitzaci dacord amb els seus interessos, per tal de preparar-lo
per a la incorporaci a leducaci superior i a la vida professional, i habilitar-lo per a laprenentatge permanent.
2. El Departament estableix orientacions pedaggiques, organitzatives i metodolgiques per fomentar en el batxillerat aprenentatges que, ms enll de la transmissi de coneixements, permeten desenvolupar en lalumnat:
a) la creativitat;
b) la capacitat dinnovar, investigar i aplicar els coneixements de manera global i transversal en
la resoluci de problemes;
c) el gust per lectura;
d) la capacitat dexpressar-se correctament en pblic i en diferents llenges, tant oralment
com per escrit;
e) linters per aprendre, per gaudir de la cultura i per exercir la ciutadania activa;
f) els aprenentatges que permeten avanar en el sentit cientfic i humanista que aporta leducaci.
Les proves daccs a la universitat shan de dissenyar per afavorir aquests principis.
3. Per tal de donar compliment a aquests objectius, el Departament determina les vies i les matries per garantir les competncies prpies de cada modalitat. En la definici de les vies es poden
establir agrupacions de matries de modalitat i optatives. Els centres estableixen les mesures
que permeten adequar la proposta educativa del batxillerat a les necessitats de lalumne/a.
4. Per tal de consolidar les competncies bsiques assolides en finalitzar leducaci bsica, el
currculum i les activitats educatives en el batxillerat han dafavorir el desenvolupament de la
competncia de lalumne/a per comunicar-se, per lautoaprenentatge i pel treball en equip; ls
de mtodes de recerca i de tecnologies de la informaci i la comunicaci i tamb les competncies prpies i especfiques de la modalitat cursada.
5. El Departament ha de:
a) facilitar itineraris adaptats als diferents ritmes daprenentatge de lalumne/a, amb lorganitzaci flexible de loferta i dels horaris;
b) facilitar la coordinaci i la relaci entre els diversos estudis postobligatoris;
c) potenciar el batxillerat no presencial per tal de possibilitar ladaptaci daquests estudis a
les circumstncies personals de lalumne/a;
d) estimular els centres perqu prevegin, de manera no exclusiva, itineraris que preparin especialment lalumnat per a laccs als cicles formatius de grau superior.
6. Els centres educatius han de fer les adaptacions i facilitar les ajudes tcniques necessries
perqu lalumnat amb trastorns daprenentatge i lalumnat amb discapacitats puguin cursar
el batxillerat amb possibilitats dxit. Tamb han daplicar mesures especfiques per a lalumnat especialment dotat intellectualment. El Departament ha dimpulsar i regular les mesures
datenci a aquests alumnes.
7. Sha de garantir la coordinaci entre leducaci secundria obligatria i el batxillerat per tal
daconseguir una proposta formativa ptima per a lalumnat, tant des del punt de vista de litinerari acadmic com de les diferents necessitats educatives i dels ritmes daprenentatge.
8. Lacci tutorial ha de reforar lorientaci personal, acadmica i professional de lalumne/a;
amb aquest objectiu, cal establir mecanismes de coordinaci entre els centres de batxillerat i
els centres de formaci professional de grau superior i les universitats.
26
9. El Departament ha dadoptar les mesures necessries per facilitar que simparteixin en llengua
estrangera matries no lingstiques i per garantir que en tots els centres els alumnes assoleixin
un bon nivell en la capacitat dexpressar-se en pblic en diferents llenges.
10. Lavaluaci de lalumnat ha de ser contnua i la qualificaci ha de ser diferenciada segons
les matries del currculum. En lavaluaci final, lequip docent ha de valorar el progrs de
lalumne/a a partir de les dades davaluaci de cada perode del curs i de les recuperacions,
si escau, i decidir sobre la promoci de curs. La qualificaci final de batxillerat ha dincloure la
valoraci especfica duna recerca feta per lalumne/a.
Article 47. Formaci professional

1. La formaci professional inclou ensenyaments propis de la formaci professional inicial, que
sintegra en el sistema educatiu, accions dinserci i reinserci laboral i accions de formaci
contnua. Noms sn objecte daquesta llei la formaci professional inicial i les accions dinserci.
2. El Govern, amb la participaci dels agents socials i econmics i les administracions locals, planifica una oferta destudis de formaci professional integrada en el sistema educatiu en el marc
del que preveu larticle 27. La planificaci sha de dur a terme amb una visi global i adaptada a
les necessitats del territori. Amb aquest objecte cal establir mesures per evitar la discriminaci
en laccs a aquests estudis per raons socioeconmiqes, dacord amb larticle 7.5. Aix mateix,
shan destablir mesures per tal que el sector productiu ofereixi llocs de prctiques en quantitat
suficient per a lalumnat que cursa formaci professional i els altres estudis que, dacord amb
aquesta Llei, eventualment les requereixin.
3. Per tal de facilitar les correspondncies entre les diferents ofertes de formaci professional, els
ttols tenen una estructura modular integrada per unitats de competncia i per mduls professionals constituts com a unitats de formaci derivades del Catleg de qualificacions professionals que formula lAdministraci educativa.
4. Els continguts dels mduls de les diferents ofertes professionalitzadores shan darticular per
tal de fer possible la progressi des dels programes de qualificaci professional inicial fins als
estudis superiors.
5. El desplegament dels ensenyaments de formaci professional ha datendre les necessitats
educatives del sector productiu i iniciatives de nous mercats emergents. El mdul de formaci
en centres de treball forma part del currculum de tots els nivells formatius. Correspon a lAdministraci educativa homologar els centres que acullen alumnat en prctiques.
6. Correspon al Departament establir el currculum corresponent a les diferents titulacions que
integren loferta de formaci professional i determinar els mecanismes de collaboraci amb les
universitats i les empreses.
7. Lactuaci dels diversos departaments de lAdministraci de la Generalitat pel que fa al desplegament dels ensenyaments de formaci professional, es du a terme dacord amb el sistema
integrat de qualificacions i formaci professional.
8. Els ensenyaments de formaci professional poden desenvolupar-se tamb en els centres a qu
fa referncia larticle 56.2.
9. El Govern ha de garantir la coordinaci adequada en lordenaci dels ensenyaments universitaris i de formaci professional superior, aix com els mecanismes de convalidaci i de reconeixement de crdits.
Article 48. Formaci i treball

1. Per tal dafavorir la inserci laboral i la qualificaci professional de les persones, especialment
les persones joves amb risc dabandonament destudis, el Departament ha destablir ofertes
formatives amb organitzaci i modalitats horries compatibles amb la contractaci laboral.
27
2. Les ofertes formatives han dincloure prioritriament, per a les persones que no han completat
lensenyament obligatori, la formaci per a completar-lo.
3. Per a les persones que han completat lensenyament obligatori, les ofertes formatives shan de
referir als continguts terics dels mduls formatius dels certificats de professionalitat, a altres
continguts que pot establir lAdministraci laboral i als continguts dels ensenyaments de formaci professional de grau mitj.
4. El Departament facilita la informaci i lorientaci professional a lalumnat i planifica, organitza
i desenvolupa les accions formatives. Amb aquesta finalitat, pot establir procediments de col
laboraci amb altres departaments, amb els agents socials i amb lAdministraci local, que pot
assumir funcions de tutoria i orientaci.
5. Per tal dafavorir la transici al treball i a la vida adulta, el Departament ha dimpulsar la inclusi
dels continguts curriculars adients en els plans destudis i desenvolupar programes i accions
especfiques.
Captol 3. Els ensenyaments de rgim especial

Article 49. Ensenyaments artstics
1. Els ensenyaments artstics tenen la doble finalitat de facilitar laccs de lalumnat a una formaci artstica de qualitat i garantir la formaci dels professionals corresponents.
2. Els ensenyaments artstics comprenen la msica, la dansa, les arts plstiques i el disseny, lart
dramtic, la conservaci i restauraci de bns culturals i les altres manifestacions artstiques
que el Govern determini. Els ensenyaments de msica i dansa poden ser professionals i superiors. Els ensenyaments de les diverses modalitats darts plstiques i disseny poder ser de grau
mitj i de grau superior. Els ensenyaments dart dramtic i conservaci i restauraci de bns
culturals sn de grau superior.
3. Els ensenyaments artstics simparteixen en escoles artstiques, centres integrats, centres especialitzats, centres superiors i altres centres habilitats per lAdministraci educativa. Els centres integrats faciliten la simultanetat dels ensenyaments artstics professionals i leducaci
secundria. Lordenaci dels ensenyaments artstics sha de dur a terme de manera que es
fomentin les connexions amb els altres ensenyaments artstics que shi relacionen i amb els
ensenyaments de rgim general.
4. En la planificaci de loferta shan de definir mecanismes compensatoris per a les zones amb
menor densitat de poblaci.
5. El Govern ha dadaptar loferta dels ensenyaments artstics superiors a la tradici cultural i
artstica de Catalunya i ha de determinar els centres i les institucions que imparteixen aquests
ensenyaments.
6. Lordenaci dels ensenyaments artstics superiors sha de fer dacord amb els principis i els
criteris de desplegament de lEspai europeu dels ensenyaments superiors.
7. LAdministraci educativa, si es el cas, mitjanant una organitzaci especifica, ha de planificar
loferta dels ensenyaments artstics superiors, establir-ne lordenaci acadmica i coordinar-ne
els centres.
8. Es crea el Consell Assessor dels Ensenyaments Artstics com a rgan collegiat de consulta i
assessorament del Departament i de participaci dels sectors interessats en relaci a aquests
ensenyaments. Correspon al Govern establir-ne la composici i les funcions.
9. La coordinaci entre escoles de msica i dansa, escoles especialitzades, conservatoris i centres superiors garanteix lestabliment ditineraris professionalitzadors per a lalumnat amb ms
capacitat. El Departament nestableix el procediment i nexerceix la supervisi.
28
Article 50. Ensenyaments didiomes

1. Els ensenyaments didiomes tenen per finalitat capacitar lalumnat per a ls comunicatiu dels
diferents idiomes, al marge de les etapes ordinries del sistema educatiu.
2. Els ensenyaments didiomes poden ser reglats o no reglats. Els reglats condueixen a lobtenci
de certificats homologats, sorganitzen en els nivells que es determinin i sofereixen en la modalitat presencial, la semipresencial i la no presencial. Aquests ensenyaments simparteixen a
les escoles oficials didiomes i als centres pblics delegats que, a lefecte daquests ensenyaments, en depenen. Els ensenyaments de nivell bsic tamb es poden impartir en altres centres
habilitats per lAdministraci educativa.
3. Correspon al Departament determinar els currculums dels diversos nivells, i requisits que han
de reunir les escoles oficials didiomes, els centres que en depenen i els centres habilitats.
4. LAdministraci educativa regula les caracterstiques de les proves davaluaci i dhomologaci
que condueixen als certificats de domini didiomes.
Article 51. Ensenyaments esportius

1. Els ensenyaments esportius tenen per finalitat la preparaci de lalumnat per a lexercici professional en la modalitat o especialitat esportiva de qu es tracti i la seva adaptaci al mn
laboral.
2. Els ensenyaments esportius sorganitzen a partir de les diferents modalitats desports i les seves especialitats i simparteixen en centres i installacions que han de tenir les caracterstiques
que es determinin reglamentriament.
3. El Departament determina els currculums de les diverses modalitats i especialitats, loferta
formativa i les proves daccs corresponents.
4. En la planificaci de loferta daquests ensenyaments participen les administracions competents en lmbit de lesport. Sha de promoure la collaboraci de les entitats esportives en el
desenvolupament dels ensenyaments esportius.
Captol 4. Leducaci de persones adultes

Article 52. Objecte i mbits
1. Leducaci de persones adultes t per objecte fer efectiu el dret daccs a leducaci en qualsevol moment de la vida. Els objectius especfics de leducaci de les persones adultes sn:
a) Formar en els ensenyaments que en cada moment siguin obligatoris dacord amb les metodologies adequades a la poblaci adulta.
b) Preparar per a laccs a les etapes del sistema educatiu de rgim general i de rgim especial, si escau.
c) Possibilitar el desenvolupament del projecte personal i professional i la participaci social
de cada persona.
d) Informar i orientar les persones sobre les accions formatives ms adequades als seus interessos i possibilitats.
e) Validar les competncies adquirides per qualsevol altra via.
2. Els programes i les accions formatives de les persones adultes han de comprendre, almenys,
els mbits segents:
a) Leducaci general i laccs al sistema educatiu, que comprn les competncies bsiques,
els ensenyaments obligatoris i la preparaci per a laccs a etapes del sistema educatiu.
29
b) Leducaci per les competncies transprofessionals, que comprn la formaci en tecnologies de la informaci i de la comunicaci i lensenyament de llenges.
c) Leducaci per a la cohesi i la participaci social, que inclou lacollida formativa a persones
adultes immigrades, la iniciaci a la llengua catalana, a la llengua castellana, a una llengua
estrangera, a les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i a les estratgies per a
lassoliment de les competncies bsiques.
Article 53. Ordenaci

1. Leducaci de persones adultes es pot fer en les modalitats presencial, dautoformaci i no
presencial. Lorganitzaci de les diverses accions formatives ha de facilitar laccs, el canvi de
modalitat i la reincorporaci de les persones adultes. Els criteris de planificaci han datendre
especialment la integraci i la complementarietat de les diverses accions formatives, la desigualtat demogrfica entre zones, les persones adultes immigrades amb dficits educatius i els
collectius desafavorits en matria educativa.
2. Leducaci de persones adultes es pot impartir en centres especfics, establiments penitenciaris i centres ordinaris. Per tal de facilitar laccs de les persones adultes es poden crear o
autoritzar punts de suport a la formaci, de titularitat pblica o privada.
Article 54. Accs

Poden accedir a les accions de formaci de persones adultes conduents a un ttol oficial vlid a
tot lEstat, les persones amb una edat mnima de divuit anys complerts lany natural en qu inicien
la formaci. Tamb hi poden accedir les persones amb una edat mnima de setze anys complerts
lany en qu inicien la formaci, que tinguin un contracte laboral que els impedeixi assistir als
centres educatius en rgim ordinari o que es trobin en procs dobtenci dun perms de treball o
que siguin esportistes dalt rendiment. Els requisits daccs a les altres accions de formaci shan
destablir per reglament.
Article 55. Collaboraci amb les entitats locals

1. El Departament pot transferir o delegar a les entitats locals la gesti de serveis i recursos educatius per tal de propiciar-ne la major eficcia i la coordinaci i coherncia amb els recursos i
els instruments de qu ja disposi lentitat local.
2. El Departament ha de fomentar la participaci dels centres de formaci i dels punts de suport
en plans o xarxes locals que tinguin per objecte leducaci de persones adultes. Les administracions locals han dafavorir la collaboraci dels serveis locals amb els centres esmentats i els
punts de suport.
30
Ttol V. Centres educatius

Captol 1. Normes generals
Article 56. Concepte de centre educatiu
1. Tenen la consideraci de centre educatiu els centres que, degudament creats o autoritzats, imparteixen ensenyaments dels establerts en el ttol IV i consten inscrits en el registre de centres
que gestiona el Departament.
2. Per als estudis de formaci professional, tenen tamb la consideraci de centre educatiu els
centres situats en installacions i equipaments dels agents econmics que disposin dautoritzaci del Departament. Aquests centres han de disposar despais suficientment identificats per
al seu s, exclusiu o preferent, durant el calendari i lhorari en qu correspongui dur a terme les
activitats formatives. La creaci i la supressi daquests centres es regeix tamb pel previst a
larticle 58.
3. El Govern ha destablir les condicions que permeten considerar un nic centre educatiu diversos centres pblics ubicats en una mateixa zona educativa. Tamb poden tenir aquesta consideraci les zones educatives rurals formades per lagrupaci de centres educatius deducaci
infantil o primria.
Article 57. Classificaci dels centres educatius

1. Els centres educatius es classifiquen en pblics i privats.
2. Sn centres educatius pblics els que sn de titularitat duna administraci pblica catalana.
3. Sn centres educatius privats els de titularitat duna persona fsica o jurdica de carcter
privat.
Article 58. Rgim jurdic de creaci i supressi de centres educatius

1. En el marc de la planificaci educativa, correspon al Departament crear i suprimir centres educatius pblics. La creaci de centres pblics de titularitat de les entitats locals requereix un
conveni previ entre lAdministraci educativa i ladministraci local que ns titular.
2. La creaci i la supressi de centres educatius privats est sotmesa al principi dautoritzaci
administrativa. El centre s autoritzat si reuneix els requisits mnims fixats pel Govern amb relaci a la titulaci acadmica del personal docent, la rtio entre alumnes i professors, les instal
lacions i la capacitat.
Article 59. Denominaci de centres pblics

1. Els centres que imparteixen ensenyaments de parvulari i deducaci primria sanomenen escoles i els centres que imparteixen ensenyaments deducaci secundria sanomenen instituts.
2. Els centres educatius pblics que imparteixen, entre altres ensenyaments de rgim general, ensenyaments deducaci primria i deducaci secundria es denominen institut escola. Corres-
31
pon al Govern la determinaci de la denominaci genrica dels centres pblics que imparteixen
a un mateix alumnat ensenyaments de rgim general i de rgim especial.
Article 60. Adscripci dels centres

1. Entre els centres educatius duna mateixa zona educativa, a ms de les agrupacions previstes
en larticle 56, el Departament en pot determinar ladscripci quan comparteixin projecte educatiu, amb la finalitat dordenar el procs descolaritzaci i facilitar la continutat educativa.
2. Per determinar ladscripci de cada centre i ensenyament sha de prendre en consideraci la
disponibilitat de places escolars del centre o centres receptors de manera que no se superi
loferta que t o tenen autoritzada per al primer curs de cada ensenyament, la relaci entre els
projectes educatius, el carcter propi, si s el cas, la planificaci escolar i la ubicaci en una
mateixa rea descolaritzaci.
3. Correspon al Departament, amb la participaci dels ajuntaments, acordar les adscripcions de
centres educatius. En el cas que afecti centres privats concertats, ladscripci ha de comptar a
ms amb la conformitat del o la titular del centre.
Article 61. Serveis educatius

1. En el marc del que preveu aquesta Llei, el Departament regula lestructura i les funcions dels
serveis de suport a:
a) lactivitat educativa que t per objecte lassessorament psicopedaggic;
b) lorientaci a les famlies en lescolaritzaci de lalumne/a que presenta necessitats eductives especfiques;
c) ladequada escolaritzaci de lalumnat nouvingut o en risc dexclusi social, especialment
en lmbit de la correcta integraci lingstica;
d) laccs als recursos educatius;
e) la formaci del professorat;
f) la dinamitzaci dels projectes educatius de centre i de zona i la promoci de la innovaci
pedaggica i lintercanvi dexperincies educatives;
g) altres funcions especialitzades que el Govern estableixi reglamentriament.
2. El Departament regula lestructura i el funcionament i pot establir acords amb altres entitats per
prestar serveis educatius especfics aix com serveis didctics de suport a la docncia.
Captol 2. Criteris per a lorganitzaci pedaggica dels centres

Article 62. Criteris que orienten lorganitzaci pedaggica dels centres
1. En el marc de lautonomia de centres educatius, els criteris que regeixen lorganitzaci pedaggica a cada centre en la impartici dels ensenyaments, han de contribuir al desenvolupament
dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:
a) la integraci dels alumnes procedents dels diversos collectius en aplicaci del principi dinclusi;
b) el desenvolupament de les capacitats dels alumnes i la plena incorporaci a la societat i al
mn del treball com a resultat de lacci educativa;
c) la incentivaci de lesfor individual i grupal, especialment en el treball quotidi en el centre
educatiu;
32
d) ladequaci al ritme daprenentatge individual tot aplicant, si escau, prctiques inclusives i

de compensaci i prctiques destmul per a lassoliment de lexcellncia;
e) la coeducaci que ha dafavorir la igualtat entre lalumnat;
f) lestabliment de regles basades en els principis democrtics que afavoreixen els hbits de
convivncia i de respecte a lautoritat del professorat;
2. Els criteris pedaggics del projecte educatiu de cada centre sn dobligada observana per
part de tot el personal que, de manera permanent o ocasional, treballi en el centre, i el seu
exercici professional en el centre no els pot contradir.
Article 63. Criteris dorganitzaci pedaggica en leducaci obligatria

1. En el marc del que estableix larticle anterior, els elements organitzatius que adoptin els centres
en les etapes que integren leducaci obligatria, han de contribuir especficament a:
a) reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms de les famlies en el procs educatiu;
b) educar en la responsabilitat de lestudi de manera que el deure de lestudi de lalumnat esdevingui gradualment un hbit;
c) adequar la funci del professorat, com a agent del procs educatiu, a les caracterstiques
de les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que lintegren;
d) fer possible lavaluaci objectiva del rendiment escolar, tot delimitant els resultats i els efectes de lavaluaci de processos densenyament i daprenentatge dels resultats de lavaluaci que caracteritzen el progrs individualment assolit per lalumne/a.
2. En les etapes que integren leducaci obligatria, el projecte educatiu de centre estableix els
criteris per organitzar els alumnes en grups classe amb les limitacions quantitatives que pugui
determinar el Departament. En el seu defecte, els grups classe es constituiran dacord amb el
nivell o el curs de letapa educativa que hagin de cursar. En tot cas, a cada alumne/a se li assigna un tutor o una tutora dentre el professorat.
3. En lorganitzaci dels centres shan destablir els mecanismes per garantir, sota la responsabilitat del tutor o la tutora, la comunicaci entre el centre educatiu i la famlia amb relaci al progrs
de cada alumne/a.
4. En el cicle de parvulari i en leducaci primria latenci docent sorganitza tenint en compte
criteris de globalitat i de no especialitzaci, llevat daquells aprenentatges que requereixin una
acci docent especialitzada.
5. En leducaci secundria obligatria latenci docent sorganitza tot equilibrant lespecialitzaci curricular del professorat amb la necessria globalitat de lacci educativa i es potencia
la tutoria. Amb aquests efectes, es promou la polivalncia curricular en lexercici docent del
professorat que actua sobre el mateix alumnat.
Article 64. Criteris dorganitzaci pedaggica en els ensenyaments postobligatoris

1. En el marc del que estableix larticle 62, en les etapes que integren leducaci postobligatria
els elements organitzatius dels centres han de contribuir a:
a) reconixer, facilitar i fer efectiu el comproms de lalumnat en el seu procs educatiu, sense
perjudici de continuar fomentant el paper de les famlies en leducaci dels fills;
b) educar en la responsabilitat de lestudi i desenvolupar mbits dautoaprenentatge que resultin significatius per al progrs de lalumnat;
c) adequar la funci del professorat com a agent del procs educatiu a les caracterstiques de
les necessitats educatives de les etapes postobligatries en els aspectes instructius espe-
33
cfics de cada ensenyament, sense perjudici del manteniment de la coherncia global dels
elements educatius de la formaci;
d) fer possible lavaluaci objectiva del rendiment escolar, tot delimitant els resultats i els efectes de lavaluaci de processos densenyament i daprenentatge dels resultats de lavaluaci
que caracteritzen el progrs individualment assolit per lalumne/a, i evidenciar les relacions
entre els resultats acadmics dels alumnes i les fites que es proposaven en incorporar-se a
aquestes etapes.
2. El grup classe, o frmula equivalent que sadopti, disposa dun tutor o una tutora designat entre
el professorat que en t encarregada la docncia. Correspon al tutor o la tutora de cada grup
garantir latenci educativa general de lalumnat, directament i mitjanant lorientaci de lacci
conjunta de lequip docent. Tamb li pertoca la comunicaci entre el centre i la famlia, amb
relaci al progrs de lalumne/a.
3. En els ensenyaments professionalitzadors que comportin un perode de formaci prctica en
empreses, lalumnat disposa dun tutor o una tutora de prctiques per fer-ne el seguiment i
garantir-ne laprofitament.
Article 65. Necessitats educatives especfiques i inclusi

1. Latenci educativa a lalumnat es regeix pel principi dinclusi.
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar la participaci de tot lalumnat en els
entorns escolars ordinaris, independentment de les seves condicions i capacitats. Aix mateix,
aquests principis han destar implcits en tots els centres i serveis educatius, desenvolupant un
treball en xarxa que afavoreixi la coordinaci i loptimitzaci dels recursos.
3. Els centres especialitzats escolaritzen aquell alumnat per al qual, un cop avaluades les necessitats educatives, es consideri la resposta educativa ms adequada.
4. Els centres especialitzats poden desenvolupar serveis i programes de suport a lescolaritzaci
dalumnat amb discapacitats en centres ordinaris que el Departament determini.
5. LAdministraci educativa ha destablir mesures dacollida en els centres per als alumnes dincorporaci tardana amb necessitats educatives especfiques.
Article 66. Projectes dinnovaci pedaggica

1. El Departament ha dafavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes dinnovaci pedaggica i curricular que tinguin lobjectiu destimular lxit escolar de tot lalumnat, la millora
de lactivitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el
servei pblic deducaci. De manera especial, shan dafavorir els projectes dinnovaci que
facin s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a laprenentatge i el coneixement. Els projectes poden abastar un o ms centres.
2. LAdministraci educativa ha destablir lnies per a la innovaci i articular sistemes dajuts que
la facin possible.
34
Ttol VI. Lautonomia dels centres

educatius
Captol 1. Principis generals i projecte educatiu
Article 67. Concepte, finalitat i mbits de lautonomia dels centres
1. Els centres educatius disposen dautonomia. En lexercici daquesta, els seus rgans de govern
poden fixar objectius addicionals o complementaris, definir les estratgies per assolir objectius,
organitzar el centre, determinar els recursos necessaris i definir les estratgies i els procediments per aplicar el projecte educatiu.
2. Lautonomia dels centres sorienta a assegurar lequitat i lexcellncia del sistema educatiu.
3. Es reconeix autonomia als centres en els mbits pedaggic, organitzatiu i de gesti de recursos
humans i materials.
Article 68. Projecte educatiu

1. Tot centre ha de disposar de projecte educatiu. El projecte educatiu defineix la identitat del
centre, nexplicita els objectius i orienta i dna sentit a la seva activitat amb la finalitat que els
alumnes assoleixin les competncies bsiques.
2. El projecte contribueix a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors de la comunitat
educativa i la relaci amb lentorn social. Els centres afavoriran la inclusi del seu projecte educatiu en el projecte educatiu de ciutat o de territori, quan existeixi.
3. En el projecte educatiu es concreta laplicaci dels criteris dorganitzaci pedaggica, les prioritats i els plantejaments educatius i els procediments dactuaci que identifiquen el centre. En
la seva definici, shan de valorar les caracterstiques socials i culturals del context escolar i les
necessitats educatives dels alumnes. En el projecte educatiu shan dincloure els indicadors de
progrs pertinents.
4. El projecte educatiu cont tamb la concreci i el desenvolupament dels currculums.
5. Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic que ha
destar dacord amb les previsions del Ttol preliminar daquesta llei i que sha dadaptar a la
realitat sociolingstica de lentorn.
6. El projecte educatiu ha destar a disposici de tots els membres de la comunitat educativa.
7. El Departament ha de prestar als centres el recolzament necessari per a lelaboraci del projecte, ha de promoure la coordinaci entre projectes educatius de centres que imparteixen
etapes successives a un mateix alumnat i ha de supervisar els projectes per tal de garantir-ne
la legalitat i lajustament a les necessitats generals del sistema educatiu.
Article 69. Acords per a laplicaci del projecte educatiu

1. Els centres integrats en el servei pblic deducaci poden, en exercici de la seva autonomia,
establir acords de coresponsabilitat amb lAdministraci educativa amb la finalitat de desenvolupar laplicaci del seu projecte educatiu.
35
2. Els centres educatius han de rendir comptes de la seva gesti i dels resultats obtinguts i de
laplicaci dels acords de coresponsabilitat.
Article 70. Rgim jurdic dels projectes educatius dels centres educatius
pblics
1. La formulaci del projecte educatiu correspon al claustre de professors a iniciativa del director
o la directora i la seva aprovaci correspon al Consell escolar.
2. Correspon al director o la directora comunicar el projecte a lAdministraci educativa . En cas
de manca dadequaci, lAdministraci en requerir la modificaci.
3. LAdministraci educativa ha destablir un projecte educatiu provisional per als centres que no
disposin de projecte educatiu en els terminis previstos reglamentriament i per als centres de
nova creaci.
Article 71. Rgim jurdic dels projectes educatius dels centres privats sostinguts amb fons pblics
1. La formulaci del projecte educatiu s a crrec de la direcci, amb la participaci del claustre
de professors.
2. Escoltat el Consell escolar, correspon al o la titular del centre laprovaci del projecte, que ha
de trametre a lAdministraci educativa per a la seva supervisi. La manca dadequaci del projecte als preceptes legals que siguin daplicaci pot donar lloc a la rescissi del concert dacord
amb la regulaci vigent.
Article 72. Autonomia dels centres privats no concertats

1. Els centres de titularitat privada no concertats disposen dautonomia pedaggica i organitzativa amb les niques limitacions que estableixen les lleis per a aquest tipus de centres.
2. En el seu projecte educatiu, necessriament han de desenvolupar i concretar el currculum dels
ensenyaments que imparteixen, dacord amb el que sestableix a larticle 37.
3. La titularitat del centre est obligada a garantir que lexercici de lautonomia es desenvolupa en
el marc legal vinculat al rgim dautoritzaci de centres privats.
4. Als efectes previstos a larticle 68, els titulars dels centres privats no concertats mantindran el
seu projecte educatiu a disposici de lAdministraci educativa.
Captol 2. Autonomia dels centres que presten el servei pblic

deducaci
Article 73. mbit de lautonomia pedaggica
1. Els centres que presten el servei pblic deducaci desenvolupen la seva autonomia pedaggica a partir del marc curricular establert per als ensenyaments que imparteixen i lestenen a
la concreci dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris
davaluaci.
2. Lautonomia pedaggica no pot comportar en cap cas discriminaci en laccs dalumnat al
centre.
36
3. Els centres determinen les caracterstiques especfiques de lacci tutorial en el centre, el seu
projecte lingstic i la carta de comproms educatiu.
4. Les opcions pedaggiques shan dorientar a donar resposta a les necessitats de lalumnat
amb la finalitat que cada alumne/a assoleixi les competncies bsiques i el mxim aprofitament
educatiu dacord amb les seves possibilitats individuals. Aquestes opcions sincorporen al projecte educatiu i sn revisades peridicament.
5. En els centres pblics, correspon a la direcci del centre limpuls i el lideratge en lexercici de
lautonomia en lmbit pedaggic. En els centres privats concertats, correspon al titular impulsar lexercici de lautonomia de gesti pedaggica i al director o la directora liderar el procs.
Article 74. mbit de lautonomia organitzativa

1. Els centres que presten el servei pblic deducaci desenvolupen la seva autonomia organitzativa definint la seva estructura i les normes de funcionament intern del centre.
2. Les decisions sobre organitzaci i funcionament del centre, dacord amb el principi deficcia,
han dorientar-se a garantir el dret a una educaci de qualitat en aplicaci del projecte educatiu
i, quan escaigui, en aplicaci dels acords de coresponsabilitat educativa.
3. En els centres pblics, correspon a la direcci impulsar la millora de lestructura organitzativa.
4. En els centres privats concertats, escoltat el claustre i el Consell escolar, correspon al titular
aprovar les decisions sobre lestructura organitzativa i les normes de funcionament o de rgim
interior.
Article 75. Marc per a lexercici de lautonomia organitzativa en els centres

pblics
1. Els centres pblics poden determinar lexistncia drgans unipersonals addicionals als quals
es poden assignar responsabilitats especfiques.
2. Correspon al Govern establir les condicions i els lmits per a la creaci daquests rgans unipersonals. Aix mateix, ha destablir els criteris dassignaci de recursos docents als centres i
de complements retributius per a aquests rgans.
Article 76. mbit de lautonomia de gesti

1. La gesti dels centres pblics s responsabilitat de la direcci del centre i sestn a la gesti del
professorat i daltres professionals del centre, a ladquisici i contractaci de bns i serveis, a
la distribuci i ls dels recursos econmics del centre, al manteniment i la millora de les instal
lacions i a lobtenci, o lacceptaci si escau, de recursos econmics i materials addicionals,
amb les limitacions que en cada cas siguin daplicaci.
2. En centres pblics ubicats en zones socialment i econmicament desafavorides, el Govern
pot establir un sistema de provisi de llocs de treball i de direcci de carcter extraordinari.
El govern regular les condicions en qu aquest sistema de provisi podr ser daplicaci. Els
docents daquests centres seran nomenats per lliure designaci en base a una convocatria
per a equips docents de gesti amb un projecte educatiu. El rgim retributiu sexplicitar en
la prpia convocatria dacord amb all que estableix larticle 111. En aquestes situacions el
Departament procurar la collaboraci de ladministraci local.
3. La gesti dels centres privats concertats correspon als seus titulars sense cap altra restricci
que les establertes amb carcter general a les lleis i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i de la seva pertinena al servei pblic deducaci.
37
Article 77. Marc per a la gesti autnoma de la plantilla de personal en els

centres pblics i la seva avaluaci
1. En els termes establerts en el ttol VII, els centres pblics disposen dun conjunt de docents
que formen lequip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre. En funci
de les necessitats derivades del projecte educatiu del centre, la direcci dels centres pblics
proposen llocs docents per als quals s necessari el compliment de requisits addicionals de
titulaci o de capacitaci professional docent.
2. A proposta de la direcci del centre, lAdministraci educativa fixa la plantilla de cada centre.
3. La direcci dels centres est habilitada per avaluar lactivitat docent i de gesti del personal del
centre. A aquest efecte, el Departament establir els procediments escaients i els efectes de
lavaluaci i garantir els drets dinformaci i audincia del personal afectat.
Article 78. Marc per a la gesti autnoma dels recursos econmics en els
centres educatius pblics de la Generalitat
1. La gesti econmica dels centres sajusta als principis deficcia, eficincia, economia, i caixa
i pressupost nics. Aix mateix, se sotmet al principi de pressupost inicial anivellat en previsi
dingressos i despeses, i a lobligaci de rendir comptes.
2. Sn objecte de la gesti econmica dels centres educatius:
a) Les assignacions als centres amb crrec als pressupostos de la Generalitat i, si escau, els
procedents daltres administracions pbliques per atendre despeses derivades de la seva
activitat.
b) Les quantitats obtingudes per la prestaci de serveis diferents dels gravats per taxes aplicables als serveis docents previstos per la legislaci vigent en cada moment.
c) Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats en lactivitat normal del centre i
per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat, per fer-ne, en el darrer cas, la substituci funcional en la forma que sestableixi per reglament.
d) La part que correspon al centre dels ingressos derivats de la utilitzaci dinstallacions, dimmobles i de material assignats al centre, dacord amb la normativa que ho regula.
e) Les quantitats i rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre amb finalitat
docent, en els termes establerts en aquesta Llei i sense perjudici de les competncies que,
en aquesta matria, corresponen al departament competent en matria deconomia i finances.
3. Els ingressos assignats al centre sn de lliure disposici llevat dels assignats amb carcter
finalista. Els romanents dingressos de lliure disposici es poden incorporar al pressupost de
lexercici segent.
4. En cap cas no es poden destinar ingressos a satisfer obligacions derivades de compromisos
de carcter laboral, que la direcci del centre mai no pot subscriure ni autoritzar.
5. El Departament assessora les direccions dels centres per a lexecuci de la gesti econmica
i, conjuntament amb el departament competent en matria deconomia i finances, determina
el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informaci comptable, els documents acreditatius de la gesti econmica i el procediment dacreditaci davant de ladministraci de laprovaci de la liquidaci del pressupost anual, sense prejudici de les posteriors
actuacions que puguin correspondre a la Intervenci General i a la Sindicatura de Comptes, en
lmbit de les seves competncies respectives.
38
Ttol VII. Professorat i altre personal dels

centres educatius
Captol 1. De lexercici de la professi docent
Article 79. La funci docent
1. Els professors i els mestres sn els agents principals del procs educatiu en els centres.
2. El professorat t, entre altres, les funcions segents:
a) La programaci i lensenyament en les especialitats, les rees, les matries i els mduls que
cada docent tingui encomanats.
b) Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat.
c) La tutoria dels alumnes i la direcci i lorientaci global del seu aprenentatge.
d) Latenci al desenvolupament intellectual, afectiu, psicomotor, social i moral de lalumnat,
en collaboraci amb les famlies.
e) La informaci peridica a les famlies sobre el procs daprenentatge.
f) La coordinaci i el seguiment de les activitats que li siguin encomanades.
g) La participaci en lactivitat general del centre i en els plans davaluaci educativa.
h) La recerca, lexperimentaci i la millora dels processos densenyament.
3. Les funcions de lapartat anterior sexerceixen en el marc dels drets i els deures establerts en
aquesta Llei. La funci docent en centres que presten el servei pblic deducaci comporta el
dret a la participaci en els rgans del centre en els termes previstos per lordenament.
4. Lactivitat docent sha de desenvolupar en el marc dels principis de llibertat acadmica i coherncia amb el projecte educatiu del centre i ha dincorporar els valors de la collaboraci entre
docents i del treball en equip.
Article 80. Estatut docent

1. LAdministraci de la Generalitat ha de promoure lelaboraci dun estatut docent que reguli els
aspectes generals de la professi i les condicions especfiques de laccs a la professi docent
aix com els criteris bsics del seu exercici i les competncies professionals exigides per exercir
la professi docent amb qualitat en els centres educatius de Catalunya.
2. A fi dassegurar la qualitat de leducaci i per garantir els principis del sistema educatiu de Catalunya, per poder desenvolupar activitat docent en qualsevol centre del sistema educatiu de
Catalunya, cal acreditar els requisits de titulaci, formaci especfica i capacitaci lingstica
previstos en aquesta Llei i en lestatut docent.
3. LAdministraci educativa ha destablir un procediment per a lacreditaci de les condicions
esmentades a lapartat anterior.
Article 81. Personal datenci educativa complementria i personal dadministraci i serveis

1. Els centres educatius poden disposar, en funci dels seus projectes educatius i de manera congruent amb les seves previsions, de personal datenci educativa complementria que gaudeixi
de la qualificaci professional adient per complementar latenci educativa de lalumnat.
39
2. El personal dadministraci i serveis adscrit als centres educatius amb funcions en els mbits
administratiu, de vigilncia, de neteja i de manteniment, entre daltres, i el personal datenci
educativa complementria, han dajustar el seu exercici professional a all que prevegi el projecte educatiu.
3. El personal datenci educativa complementria i el personal dadministraci i serveis t el dret
i el deure de participar en la vida del centre.
Article 82. Mesures per a la protecci i la valoraci de la funci docent

1. El dret dassistncia al professorat i a la direcci dels centres del servei pblic deducaci en
lexercici de les seves funcions, garanteix i comporta la regulaci per part del Departament
de les mesures necessries que garanteixin la deguda protecci i assistncia jurdica perqu
disposin de lassessorament tcnic, jurdic i psicolgic oportuns per fets derivats de lexercici
professional i sinformi de la possibilitat de ser rescabalat a qui hagi sofert qualsevol lesi en
els seus bns i drets.
2. Shan destablir, per reglament, els mecanismes adients per tal que el personal docent que, a
causa duna discapacitat reconeguda i no determinant dincapacitat permanent per a la funci
docent, no pugui desenvolupar temporalment les seves funcions amb plena normalitat, pugui
prestar altres serveis adequats a la seva preparaci professional i a la condici docent.
3. LAdministraci educativa ha dafavorir laprofitament de lexperincia professional del professorat jubilat que ho desitgi mitjanant la seva incorporaci als centres i als serveis educatius
per desenvolupar-hi, entre altres, tasques relacionades amb la direcci de la formaci del professorat de nou ingrs, activitats de refor i plans ds de biblioteques i danimaci a la lectura
o altres danlogues. Aquesta mesura saplica tamb, en les mateixes condicions, als inspectors deducaci jubilats.
4. LAdministraci educativa ha de convocar ajuts adreats especficament als funcionaris docents per a la seva promoci professional, dacord amb les quanties i les modalitats que sestableixin reglamentriament.
Captol 2. Formaci del professorat

Article 83. Formaci inicial
1. El Departament ha destablir convenis amb les universitats per organitzar la formaci inicial del
professorat i garantir-ne la qualitat en el marc del sistema de graus i postgraus propi de lEspai
europeu deducaci superior. Per obtenir la titulaci i la idonetat professional cal superar un
perode de prctiques tutoritzades.
2. La formaci inicial del professorat sha dajustar a les necessitats de titulaci i de qualificaci
que requereix lordenaci general del sistema educatiu, ha dabastar tant ladquisici de coneixements com el desenvolupament de capacitats i actituds, i ha dincloure un domini equilibrat
dels continguts de les disciplines i daspectes psicopedaggics, coneixements de didctiques
especfiques, la coeducaci, leducaci emocional i intercultural, la mediaci, el domini duna
llengua estrangera, ls i laplicaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i el
coneixement de les institucions i de la cultura de Catalunya.
40
Article 84. Aptitud per a la prctica docent

El primer curs de lexercici docent en els centres del servei pblic deducaci sha de desenvolupar sota la tutoria dun professor o una professora del centre. El/la docent en prctiques i el tutor
o la tutora comparteixen la responsabilitat sobre la programaci de lensenyament i la seva avaluaci. Finalitzat el perode tutoritzat, savalua la prctica docent del professorat nou que no tingui
experincia docent prvia. El resultat daquesta avaluaci determina la competncia del docent o
la docent per exercir en els centres del servei pblic deducaci.
Article 85. Formaci permanent

1. La formaci permanent constitueix un dret i un deure del professorat, alhora que una responsabilitat de lAdministraci i dels altres titulars dels centres que t per objectiu la millora de les
prctiques educatives i de la gesti dels centres.
2. El Departament ha de promoure lactualitzaci i el perfeccionament de la qualificaci professional del personal docent del servei pblic deducaci i ladequaci de les seves tasques a levoluci del progrs cientfic i de la metodologia didctica mitjanant la planificaci dactivitats
formatives, donant prioritat a la formaci en els centres educatius. Amb aquesta finalitat, ha de
promoure convenis amb les universitats i amb altres centres educatius de prestigi reconegut
per programar actuacions formatives i de perfeccionament del personal docent. Tamb sha
dafavorir el perfeccionament de la funci directiva i laccs del professorat a titulacions universitries que comportin una millora de la prctica educativa. En tot cas, la formaci ha dincloure
sempre lavaluaci de laprofitament dels assistents.
3. Shan de preveure els mitjans que facin possible els intercanvis de professorat dels centres
educatius de Catalunya i de la resta de lEstat o daltres pasos i fomentar lestada del professorat en centres de prestigi reconegut.
4. Amb lobjectiu de donar la importncia deguda a la recerca i la innovaci educatives per part
del professorat, lAdministraci educativa pot concedir llicncies retribudes al professorat dels
centres del servei pblic deducaci, mitjanant concurs de mrits, en convocatria pblica i
dacord amb el projecte educatiu dels centres educatius.
5. En la formaci professional, la formaci del professorat inclou lactualitzaci mitjanant estades
a les empreses dacord amb lespecialitzaci corresponent.
Captol 3. Ordenaci de la funci pblica docent

Article 86. Personal que integra la funci pblica docent
1. Integren la funci pblica docent el personal funcionari de carrera pertanyent als cossos que
aquesta Llei crea, el personal docent funcionari inter i el personal docent contractat en rgim
laboral.
2. El personal que integra la funci pblica docent sordena i regula per les disposicions daquesta
Llei, la qual tamb saplica, quan aix ho determina expressament, al personal datenci educativa complementria i al personal de suport.
41
Article 87. Ordenaci de la funci pblica en cossos docents de Catalunya

1. La funci pblica docent sestructura en els segents cossos docents, classificats dacord amb
la titulaci acadmica exigida per a laccs als mateixos en els corresponents grups i subgrups
de classificaci professional funcionarial que sindiquen respectivament:
a) El cos de mestres de Catalunya grup A, subgrup A2, que agrupa els funcionaris capacitats per la seva especialitat docent per impartir docncia en leducaci infantil i primria.
b) El cos de catedrtics de Catalunya grup A, subgrup A1, que agrupa els funcionaris
capacitats per la seva especialitat docent per impartir docncia en les segents etapes i ensenyaments: en leducaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci professional; en
els ensenyaments superiors de msica i dansa i en els dart dramtic; en els ensenyaments
darts plstiques i disseny i en els ensenyaments de conservaci i restauraci de bens culturals i en els ensenyaments didiomes.
c) El cos de professors de Catalunya grup A, subgrup A1, que agrupa els funcionaris
capacitats per la seva especialitat docent per impartir docncia en les segents etapes i
ensenyaments: en leducaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci professional;
en els ensenyaments elementals i professionals de msica i dansa i en els ensenyaments
dart dramtic; en els ensenyaments darts plstiques i disseny, en els ensenyaments de
conservaci i restauraci de bns culturals i en els ensenyaments didiomes.
d) El cos de professors tcnics de Catalunya grup A, subgrup A2, que agrupa els funcionaris capacitats per la seva especialitat docent per impartir docncia en les segents etapes
i ensenyaments: en la formaci professional i, excepcionalment, en leducaci secundria
obligatria; en els ensenyaments darts plstiques i disseny i en els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals.
e) El cos dinspectors deducaci de Catalunya grup A, subgrup A1, que agrupa els funcionaris que tenen especficament assignat lexercici de les funcions de la Inspecci Educativa a Catalunya.
2. En circumstncies especials, els funcionaris pertanyents als cossos docents a qu fa referncia
lapartat 1 poden desenvolupar funcions docents en una etapa o uns ensenyament diferents
dels assignats al seu cos, dacord amb els requisits de titulaci, formaci o experincia que en
cada cas estableixi el Govern.
3. El Govern ha destablir els criteris didonetat i el procediment adequat perqu el personal
funcionari docent pugui acreditar competncia docent per impartir rees, matries i mduls
professionals diferents dels atributs a la seva especialitat docent. Per a lacreditaci de competncia docent en una rea, matria o mdul, cal tenir en compte els criteris de titulaci
acadmica, formaci i experincia docent acreditada i la superaci dun perode de prctiques
amb avaluaci positiva. En leducaci permanent de persones adultes, latribuci docent de les
accions de formaci que no condueixen a lobtenci de ttols es determina en la normativa que
les regula.
4. Es garanteix la igualtat en cada cos entre tots els funcionaris que integren la funci pblica
docent de la Generalitat de Catalunya, amb independncia de la seva administraci de procedncia i del procediment amb qu shi hagin integrat o hi hagin accedit.
Article 88. Professorat especialista

Es poden contractar com a professorat especialista professionals o especialistes de competncia
reconeguda que exerceixin la seva activitat professional fora de lmbit educatiu a fi que hi aportin
els seus coneixements i les seves experincies. Els contractes, de rgim laboral o administratiu,
han de ser amb dedicaci a temps parcial i de carcter temporal. Quan escaigui, es poden contractar professionals no necessriament titulats.
42
Article 89. Estructuraci dels llocs de treball docents en plantilles de professorat

1. Les plantilles de professorat dels centres pblics de la Generalitat de Catalunya inclouen els
llocs de treball dotats pressupostriament amb carcter estable, per especialitats docents, si
escau, dels diferents centres educatius pblics, de les zones escolars rurals, de les zones educatives i dels serveis educatius, sense perjudici de la seva adaptaci en funci de la planificaci
educativa.
2. El contingut de les plantilles de professorat ha de ser, almenys, el segent:
a) La denominaci dels llocs de treball i del centre docent, la zona escolar rural, la zona educativa, el servei educatiu i, si escau, lmbit territorial al qual estigui adscrit.
b) Els cossos docents o el personal laboral docent per a qui es reservi la provisi i els requisits
especfics exigits per ocupar-los, entre els quals sinclouen lespecialitat o les especialitats
docents i el coneixement de la llengua catalana i, si escau, la titulaci especfica o la formaci acreditada, dacord amb el projecte educatiu del centre.
c) Els sistemes de provisi previstos per als diferents tipus de llocs de treball: ordinaris, especfics i de lliure designaci.
d) Les retribucions complementries especficament assignades a llocs de treball.
3. El Departament pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball definits dacord amb
el projecte educatiu del centre i a proposta del seu director o la seva directora.
4. Tamb es poden establir requisits o perfils propis fixats pel centre per als llocs de treball que
formen lequip de suport al desenvolupament del projecte educatiu.
5. Les plantilles de professorat sn pbliques i les formula el Departament, amb la definici dels
continguts funcionals mnims de cada lloc de treball. El director o la directora del centre pot
assignar al professorat que ocupi els diferents llocs de treball docent les responsabilitats de
direcci i coordinaci docent que requereixi laplicaci del projecte educatiu.
6. Dacord amb les previsions de la programaci de recursos, les plantilles de professorat de les
zones educatives poden incloure places per cobrir substitucions temporals dun determinat
mbit territorial mitjanant la contractaci laboral.
7. El Departament ha de tenir en compte el carcter especfic de lescola rural en la formulaci de
els plantilles.
Article 90. Llocs docents especfics i llocs docents de lliure designaci

1. LAdministraci educativa, a proposta de la direcci del centre, i amb el procediment i les condicions regulades pel Govern, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent satorga un
perfil especfic a fi dassegurar la continutat del projecte educatiu.
2. Als llocs despecial responsabilitat que donen suport al desenvolupament del projecte educatiu, hi poden accedir tots els professors destinats al centre i professionals daltres centres pel
procediment de lliure designaci previst a larticle 100.
3. El Govern pot establir el rgim jurdic especfic del personal directiu docent aix com els criteris
i el procediment per determinar la condici de personal directiu professional dels funcionaris
que ocupin o hagin ocupat el lloc de treball corresponent a la direcci del centre, atenent els
principis de mrit i capacitat i a criteris didonetat, garantint la publicitat i la concurrncia del
procediment, sempre que hagin estat avaluats positivament en la seva gesti.
4. El personal directiu est subjecte a avaluaci dacord amb els criteris deficcia i eficincia,
responsabilitat per la seva gesti i control de resultats amb relaci als objectius que li hagi fixat
el Departament.
43
Article 91. rgans competents en matria de funci pblica docent

1. Correspon al Govern:
a) Lexercici de la potestat reglamentria en matria de funci pblica docent, llevat del que
preveu lapartat 2 daquest Article.
b) Aprovar loferta docupaci pblica docent.
c) Establir les especialitats docents de cadascun dels cossos docents de Catalunya.
d) Fixar els complements retributius de promoci professional corresponents als graus i a les
categories de professorat snior, i establir la proporci, les condicions i els requisits per
mantenir part del complement retributiu corresponent al crrec exercit amb avaluaci positiva, mentre romanguin en servei actiu, a les persones que han estat directors dels centres
pblics.
e) Aprovar els acords sobre les condicions de treball assolits en el marc de la de negociaci
collectiva funcionarial.
f) Exercir la resta de funcions que li encomana la normativa vigent.
2. Correspon al Departament:
a) Elaborar els avantprojectes de normes legals o reglamentries que hagin daprovar el Parlament o el Govern en matria de funci pblica docent o emetre informe sobre aquests
avantprojectes.
b) Exercir la potestat reglamentria sobre funci pblica docent que correspongui al Departament.
c) Impulsar, coordinar i controlar lexecuci de les poltiques especfiques de personal docent.
d) Proposar loferta docupaci pblica docent.
e) Establir les bases, els temaris i el contingut dels processos selectius dingrs de personal
funcionari docent o personal laboral docent fix, fer-ne la convocatria, designar els rgans
qualificadors i nomenar i donar possessi o, si escau, contractar els qui els hagin superat.
f) Definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i tamb les plantilles de la Inspecci dEducaci.
g) Establir les bases, convocar i resoldre els concursos generals o especfics per a la provisi
de llocs de treball reservats a personal que integra la funci pblica docent, aix com regular
les convocatries pbliques.
h) Declarar les situacions administratives i la jubilaci del personal funcionari docent.
i) Dictar les resolucions, instruccions i circulars necessries en matria de personal docent.
j) Vetllar pel compliment de les normes en matria de funci pblica docent i avaluar les poltiques concretes de personal docent, exercir i coordinar la inspecci educativa i la inspecci
de serveis generals sobre tot el personal docent i dadministraci i serveis dels centres educatius pblics i dels serveis educatius.
k) Impulsar i coordinar les poltiques de formaci del personal docent.
l) Exercir totes les altres competncies i funcions que li assigna la normativa vigent.
3. Corresponen als centres educatius pblics, en matria de gesti del seu personal, i mitjanant
lrgan de govern que correspongui, les funcions que es regulen en el ttol VIII.
Article 92. Oferta docupaci pblica docent

1. El Govern ha daprovar loferta docupaci pblica docent, que es publica al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
2. Loferta docupaci pblica docent ha dincloure el nombre de places vacants docents, amb
assignaci pressupostria, que calgui proveir amb la incorporaci de personal docent de nou
44
ingrs, i comporta lobligaci de convocar, dins del mateix any, els processos selectius corresponents per a les places compromeses i fins a un deu per cent addicional.
3. Dacord amb les necessitats de la programaci educativa, les vacants de plantilla no reservades a personal funcionari de carrera i que estiguin ocupades per personal funcionari inter
docent, shan dincloure en loferta docupaci corresponent a lexercici en qu es produeix el
nomenament i, si no s possible, en els dos segents, llevat que sen decideixi lamortitzaci o
que ho impedeixin raons basades en la planificaci educativa.
Captol 4. Selecci del professorat i accs als cossos funcionarials

Article 93. Sistema dingrs
1. El sistema dingrs als cossos en qu sordena la funci pblica docent s el de concurs oposici, que inclou una fase de prctiques, mitjanant convocatria pblica amb garantia dels
principis digualtat, publicitat, mrit i capacitat. En la fase de concurs es valora, entre altres
mrits, la formaci acadmica, lexperincia docent prvia i lacreditaci del domini de llenges estrangeres. En la fase doposici es valoren els coneixements especfics de lespecialitat
docent a la qual sopta, la capacitat pedaggica i el domini de les tcniques necessries per
a lexercici docent. El perode de practiques permet valorar el grau de desenvolupament de
les competncies professionals de cada candidat/a. Les proves de selecci shan dorientar
a determinar la idonetat i competncia de les persones aspirants en base als coneixements i
les aptituds i poden incloure una entrevista. La fase de prctiques tutelades, que pot incloure
cursos especfics de formaci, t una durada dun curs acadmic.
2. Sha dacreditar el coneixement suficient i adequat de la llengua catalana en lexpressi oral i
lescrita. Les proves es faran en llengua catalana, sense perjudici de les excepcions parcials
que es puguin establir per reglament en laccs a especialitats lingstiques. A ms, les proves
han dincloure coneixements sobre institucions i cultura de Catalunya.
3. La realitzaci de les proves i la valoraci de les prctiques correspon a comissions de selecci.
4. Per a la selecci de les persones aspirants cal tenir en compte la valoraci ponderada de les
diverses fases de concurs, oposici i prctiques, sense perjudici de la necessitat de superar les
proves corresponents. En la part de concurs no es poden fixar puntuacions mnimes.
5. La fase de prctiques en un centre docent pblic, lha de dirigir professorat experimentat.
Lavaluaci daquesta fase del procs selectiu correspon a la comissi davaluaci.
6. El nombre de persones seleccionades en el procs, que conclou amb la superaci del perode
de prctiques, no pot superar el nombre de places objecte de la convocatria.
7. El Departament pot crear rgans especialitzats i permanents per organitzar i dur a terme els
processos selectius de personal docent, tant funcionari com inter, i personal laboral.
Article 94. Accs al cos de catedrtics deducaci de Catalunya

1. El personal funcionari docent del cos de professors deducaci de Catalunya que vulgui accedir al cos de catedrtics deducaci de Catalunya ha de tenir una antiguitat mnima de vuit anys
com a funcionari/ria de carrera en el cos i lescala de procedncia.
2. En les convocatries corresponents, que no tenen fase de prctiques, el sistema daccs al cos
s el de concurs, en qu es valoren els mrits relacionats amb lactualitzaci cientfica i didctica, la participaci en projectes educatius, lavaluaci positiva de lactivitat docent, lexercici
de la funci directiva amb avaluaci positiva, la possessi de la categoria de snior, el coneixe-
45
ment de llenges estrangeres i, si escau, la trajectria artstica dels candidats. En tot cas, cal
acreditar el coneixement suficient i adequat de la llengua catalana en lexpressi oral i lescrita,
si no sha fet anteriorment.
Article 95. Accs al cos dinspectors deducaci de Catalunya

1. El procs selectiu ordinari daccs al cos dinspectors deducaci de Catalunya s el de concurs oposici, que inclou una fase de prctiques. Les persones aspirants han de tenir una antiguitat i una experincia docent dalmenys sis anys en algun dels cossos que integren la funci
pblica docent i una titulaci acadmica que els permeti accedir a un cos del subgrup A1.
2. En la fase de concurs es valora la trajectria professional de les persones candidates i els seus
mrits especfics com a docents, el desenvolupament de crrecs directius amb avaluaci positiva, lexercici de la funci inspectora amb avaluaci positiva i la pertinena al cos de catedrtics deducaci de Catalunya.
3. La fase doposici consisteix en una prova en qu es valoren els coneixements pedaggics i
dadministraci i de la legislaci educativa, i tamb els coneixements i les tcniques especfiques. Sha dacreditar el coneixement suficient i adequat de la llengua catalana en lexpressi
oral i lescrita, si no sha fet anteriorment.
4. Les persones candidates han de fer un perode de prctiques que forma part del procs selectiu i t una durada mxima dun curs acadmic. La fase de prctiques ha de ser tutelada per
personal inspector i la seva avaluaci correspon a la comissi davaluaci.
5. Per a la selecci de les persones aspirants cal tenir en compte la valoraci ponderada de les
diverses fases de concurs, doposici i prctiques, sense perjudici de la necessitat de superar
les proves corresponents.
6. En les convocatries daccs al cos es pot reservar fins a un ter de les places per a la provisi
mitjanant concurs de mrits destinat als funcionaris docents que, a ms de complir els requisits generals, hagin exercit amb avaluaci positiva el crrec de director o directora almenys durant tres mandats, la funci inspectora amb avaluaci positiva almenys durant tres anys o hagin
ocupat llocs de treball de lAdministraci educativa de Catalunya, amb avaluaci positiva, amb
responsabilitats corresponents, com a mnim, a un/a cap de servei amb una antiguitat mnima
de tres anys. Per als candidats per aquesta reserva, el Departament fixa les condicions en qu
queden exempts de la fase de prctiques.
7. En ocasi de vacant es poden incorporar a lexercici de la funci inspectora, mitjanant comissi de serveis, funcionaris docents que compleixin els requisits establerts a lapartat 1. Aquestes comissions de servei es proveeixen mitjanant concurs de mrits. Per a la seva continutat
cal superar anualment una avaluaci positiva.
Article 96. Selecci del personal inter docent

1. La selecci de personal funcionari inter docent es fa mitjanant convocatries pbliques que
han de respectar els principis digualtat, mrit, capacitat.
2. El Govern ha de regular els requisits i els procediments daccs i durada, el perode de prctiques, el procediment de gesti i els criteris dordenaci de la borsa de treball.
46
Captol 5. Provisi de llocs de treball docents

Article 97. Disposicions generals
1. Els llocs de treball docents en els centres educatius pblics i en els serveis educatius els ocupa el personal funcionari pel sistema ordinari de concurs i pel sistema de lliure designaci. Els
concursos de provisi de llocs de treball es fan mitjanant convocatria pblica i poden ser
generals o especfics. El procediment de lliure designaci es regula a larticle 100.
2. Lobtenci de destinaci en un lloc de treball dun centre docent o servei educatiu per concurs
general o especfic de mrits, comporta ladscripci amb carcter definitiu a la zona educativa
on estigui ubicat el lloc de treball. El cessament per supressi o remoci del lloc de treball suposa ladscripci a un altre lloc de treball vacant a la zona, sense que calgui tornar a participar
en un procediment de provisi.
3. Ladscripci en comissi de serveis voluntria a un centre educatiu diferent de lobtingut per
concurs o a un lloc de treball de la Inspecci dEducaci o de lAdministraci comporta la
reserva del lloc de treball dorigen durant els dos primers anys. Finalitzat aquest perode, es
convoca la provisi daquest i el cessament en la destinaci adjudicada en comissi de serveis
suposa ladscripci del funcionari o la funcionria docent a un lloc de treball vacant de la zona
educativa, sense que calgui participar en un nou procediment de provisi.
4. Per obtenir destinaci en qualsevol procediment de provisi de llocs docents sha de tenir
acreditat el coneixement, en lexpressi oral i lescrita, de la llengua catalana, en els termes
establerts per reglament.
5. Lavaluaci del desenvolupament del lloc de treball obtingut per concurs vincula la continutat
del lloc.
Article 98. Concursos generals

Els concursos generals sn el procediment normal de provisi de llocs de treball docents i valoren:
a) el treball desenvolupat;
b) les activitats de formaci i perfeccionament avaluades positivament;
c) les activitats dinnovaci i recerca;
d) les titulacions acadmiques;
e) lantiguitat;
f) el grau personal docent;
g) un nivell de coneixement de la llengua catalana superior al previst com a requisit daccs al
cos;
h) la categoria de professor/a snior;
i) lexercici de funcions directives;
j) lavaluaci de la funci docent;
k) altres especialitats docents o lacreditaci per impartir altres rees, matries i mduls professionals;
l) el fet de ser catedrtic/a.
Article 99. Concursos especfics

Els concursos especfics es convoquen, individualment o per grups homogenis, per als llocs de
treball docents de carcter singular que exigeixen tcniques de treball o responsabilitats especials
47
o condicions docupaci amb peculiaritats prpies, especificades a les plantilles de professorat.

En aquests concursos especfics, a ms dels mrits previstos a larticle 98 es pot exigir lelaboraci de memries o la realitzaci dentrevistes.
Article 100. Procediment de lliure designaci

1. Els llocs docents a qu fa referncia larticle 77, quan shan de cobrir amb professorat que no
tingui destinaci obtinguda per concurs en el propi centre docent, es proveeixen amb convocatria pblica, pel procediment de lliure designaci dacord amb el que el Govern estableixi
reglamentriament.
2. El personal docent que sigui cessat del lloc de treball ocupat per lliure designaci queda adscrit
a la zona educativa corresponent al lloc de treball que ha obtingut amb anterioritat per concurs
de mrits, i t preferncia per ocupar, amb carcter definitiu, la primera vacant prpia de la seva
especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisi.
Article 101. Permanncia en el lloc de treball

Per a poder participar en altres concursos de provisi de llocs de treball docents, cal haver ocupat
efectivament el lloc de treball obtingut per concurs durant un mnim de tres anys, llevat si el lloc a
ocupar pertany a la mateixa zona educativa.
Article 102. Provisi pel funcionariat docent de llocs de treball no docents

1. El professorat funcionari pot proveir llocs de treball dependents de lAdministraci educativa.
Tamb pot proveir llocs de treball daltres departaments de lAdministraci de la Generalitat,
dacord amb les determinacions que el Govern estableix en la relaci de llocs de treball .
2. Lavaluaci positiva del desenvolupament de les funcions de director/a durant dos mandats
comporta el reconeixement del dret a participar en les convocatries de provisi de llocs de
treball no docents de lAdministraci de la Generalitat reservats al personal funcionari dels
cossos i escales dAdministraci general del grup i subgrup de classificaci professional corresponent.
3. El Govern ha de regular les garanties dndole retributiva del personal docent que ocupi, pel
procediment de lliure designaci, llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de lAdministraci de la Generalitat, quan sigui cessat discrecionalment o remogut per
alteraci o supressi del lloc de treball.
Captol 6. Carrera professional docent

Article 103. Carrera professional
El personal funcionari docent de lAdministraci de la Generalitat, per desenvolupar la seva carrera
professional disposa de:
a) Promoci interna entre cossos docents de diferent subgrup de classificaci, eventualment
amb canvi de centre de destinaci.
b) Promoci interna a altres cossos docents del mateix grup o superior.
c) Promoci docent mitjanant ladquisici progressiva de graus docents o la categoria superior de snior.
d) Obtenci del reconeixement de noves especialitats del mateix cos, sense canvi de lloc.
48
Article 104. Promoci interna entre cossos de diferent subgrup de classificaci

1. El personal funcionari del cos de mestres i del cos de professorat tcnic, classificat en el subgrup A2, pot accedir al cos de professors deducaci de Catalunya mitjanant torn de reserva
a les convocatries corresponents, sempre i quan posseeixi la titulaci requerida per a laccs
al cos corresponent i tingui una antiguitat mnima de sis anys com a funcionari/ria de carrera
en el cos de procedncia.
2. En aquestes convocatries es valora preferentment el treball desenvolupat, els cursos de formaci i perfeccionament superats, els mrits acadmics i lavaluaci positiva de lactivitat docent.
3. La fase doposici consisteix en lexposici i el debat dun tema de lespecialitat a la qual
saccedeix. En la fase de concurs es valora lexperincia docent directament relacionada amb
lespecialitat.
4. Els qui accedeixen per aquest procediment a un cos de diferent subgrup, estan exempts de la
fase de prctiques i tenen preferncia en lelecci de les destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn lliure de la convocatria corresponent.
Article 105. Adquisici de noves especialitats docents del mateix cos, sense
canvi de lloc
1. El personal funcionari docent dels cossos docents de Catalunya pot obtenir el reconeixement
despecialitats docents diferents daquella per la qual hagi ingressat en el cos.
2. El procediment de reconeixement de noves especialitats docents ha de ser objecte de convocatries peridiques, sense limitaci de places i consisteix en una prova, que ha de valorar
una comissi de selecci, referida al temari de lespecialitat que cal reconixer i destinada a
verificar els coneixements de la persona aspirant i la seva capacitat per aplicar els recursos
didctics en la nova especialitat.
Article 106. Promoci docent

1. La promoci docent sarticula sobre la base duna avaluaci peridica de la tasca professional
feta, amb relaci als mrits que determini el Govern.
2. El Departament regula el procediment davaluaci del desenvolupament de la funci pblica
docent i de reconeixement de mrits docents, amb criteris de transparncia, objectivitat, imparcialitat i no discriminaci.
3. El personal funcionari docent pot adquirir, progressivament, cada perode de cinc anys, un dels
set graus personals docents en qu sarticula la carrera docent.
4. Cada grau personal docent t atribut un complement retributiu.
Article 107. Categoria superior de snior

1. Dins de cada cos docent, i amb el lmit global mxim del 30% del nombre de places del conjunt
de cossos, la carrera docent permet dassolir la categoria superior de snior al personal funcionari docent amb quatre graus personals docents obtinguts en el mateix cos, o cinc en ms dun
cos. Per assolir aquesta categoria cal superar un procs selectiu convocat amb aquest objecte
en el qual la comissi de valoraci ha de comprovar els mrits docents i formatius, lexercici de
la docncia i els coneixements de lespecialitat per part de la persona aspirant. Ladquisici de
49
la categoria de snior dna dret a percebre el complement retributiu corresponent i es valora

com a mrit docent especfic en tots els concursos pblics de mrits.
2. Els catedrtics, els inspectors deducaci i el personal funcionari docent ms gran de 55 anys,
amb la categoria reconeguda de snior i com a mnim cinc graus personals docents consolidats, tenen preferncia per exercir la responsabilitat de la formaci i la tutoria del personal funcionari en prctiques i del personal funcionari inter, i per incorporar-se als rgans permanents
de selecci.
Article 108. Mrit per accedir a la docncia universitria

1. Lavaluaci positiva del desenvolupament del professorat, amb un mnim de tres graus personals docents, sha de valorar com a mrit especfic en els concursos pblics que es convoquin
per a la contractaci laboral de professorat universitari, dacord amb les previsions establertes
en la legislaci duniversitats.
2. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de fomentar convenis amb les universitats que facilitin
la incorporaci als departaments universitaris, com a professor/a associat/ada amb jornada
total o parcial, del professorat funcionari destinat en centres educatius i serveis educatius i a la
Inspecci Educativa. Si la jornada s parcial, es comparteix amb lactivitat docent no universitria.
3. El professorat dels cossos docents participa en la impartici dels programes destudis de postgrau professional exigits per acreditar la docncia en determinades etapes educatives.
Captol 7. Condicions laborals i retributives

Article 109. Prevenci de riscos laborals
En el marc general de les poltiques pbliques de prevenci de riscos i salut laboral, lAdministraci educativa ha destablir mesures destinades a promoure el benestar i la millora de la salut
laboral del professorat i dels inspectors deducaci, tant de diagnstic com, molt especialment,
de carcter preventiu. Sha de promoure la formaci necessria per a la prevenci de riscos laborals i shan dadoptar programes especfics per millorar les condicions de treball i perfeccionar els
nivells de prevenci i protecci.
Article 110. Jornada de treball del personal funcionari docent

1. El Govern ha destablir la jornada ordinria i les jornades especials del personal funcionari
docent, la distribuci ordinria de la dedicaci horria setmanal a les activitats lectives en el
centre i la participaci en les activitats extraescolars i complementries.
2. La jornada de treball ordinria pot ser a temps complet o a temps parcial. Les retribucions
bsiques i complementries del personal docent que t assignada una jornada de treball a
temps parcial ha de ser proporcional a la jornada realitzada, en les condicions que determini el
Departament.
3. Els funcionaris docents que, amb la seva conformitat, tinguin assignat un horari setmanal de
permanncia en el centre i lectiu superior al fixat amb carcter general, rebran un complement
retributiu.
50
Article 111. Retribucions del personal funcionari docent

1. Les retribucions es classifiquen en bsiques i complementries.
2. Les retribucions bsiques tenen la quantia que, pels conceptes de sou i de triennis, sassenyala
per a cada exercici pressupostari.
3. Lestructura de les retribucions complementries del personal funcionari docent s la segent:
a) Complement general docent, amb dos components, lun referit al cos i laltre relacionat amb
letapa educativa atribut als cossos corresponents, segons les majors responsabilitats que
tinguin atribudes. Aquest complement saplica transcorreguts tres anys dactivitat professional docent. Mentre no sassoleixi aquesta condici, el professorat t assignat un complement de formaci inicial, alternatiu al complement general, pel fet de tenir assignades
menys responsabilitats docents.
b) Complement de carrera professional per grau personal.
c) Complement de lloc de treball o funci docent, en atenci a lespecial dificultat tcnica,
especial dedicaci o responsabilitat, per tal de retribuir la major dedicaci en el centre, la
innovaci i recerca educativa i la implicaci en la millora dels rendiments escolars. El Govern
determina les condicions per a la percepci de ms dun daquests conceptes per a un mateix funcionari o funcionria docent.
d) Complement especfic per lexercici previ de la direcci.
e) Complement especfic per haver assolit la categoria de snior.
4. El Govern ha destablir la quantia de les retribucions complementries docents atenent els factors segents:
a) la progressi assolida en la carrera professional;
b) la dificultat tcnica, la responsabilitat, la dedicaci especial, la incompatibilitat per a lexercici de determinades funcions i locupaci de determinats llocs de treball o les condicions
en qu es desenvolupa el treball docent;
c) el rendiment o els resultats obtinguts en el desenvolupament del treball docent i lesfor
amb qu es desenvolupa el lloc de treball.
5. Les pagues extraordinries sn dues lany, cada una per limport duna mensualitat ntegra de
retribucions bsiques i de la totalitat de retribucions complementries, llevat de la gratificaci
de serveis extraordinaris.
6. El personal docent funcionari inter i funcionari en prctiques perceben les retribucions ntegres, inclosos els triennis corresponents als serveis prestats en qualitat dinter/ina, les pagues
extraordinries corresponents al grup o subgrup de classificaci funcionarial respectiu i les
retribucions complementries.
7. El personal docent contractat laboral percep les retribucions que resulten del contracte de treball, el conveni collectiu i la legislaci laboral.
Article 112. Adequaci de les funcions i les condicions de treball del professorat als diferents processos educatius
El Departament ha de promoure les mesures que permetin la introducci progressiva de canvis
en les funcions i les condicions de treball del professorat de les diferents etapes educatives i dels
professionals dels serveis educatius per tal dadequar les funcions i les condicions esmentades a
les necessitats del sistema educatiu, ats que la complexitat dels processos educatius requereix
mesures de millora dels aprenentatges i de suport al professorat i revisions de lorganitzaci i el
funcionament dels centres pblics.
51
Ttol VIII. Direcci i govern dels centres

educatius
Captol 1. El govern dels centres educatius de titularitat pblica
Article 113. rgans de govern unipersonals i collegiats
1. Els centres educatius de titularitat pblica han de disposar, almenys, dels rgans de govern
segents:
a) Consell escolar
b) Claustre de professorat
c) Equip directiu
d) Director o directora
2. Els rgans unipersonals de direcci dels centres de titularitat pblica sn el director o la directora, el secretari o la secretria, el o la cap destudis i aquells altres que sestableixin reglamentriament o en exercici de lautonomia organitzativa del centre. Aquests rgans unipersonals
integren lequip directiu que s lrgan executiu de govern dels centres pblics. Els centres
tamb poden constituir un consell de direcci.
3. El Consell escolar i el claustre de professorat sn rgans collegiats de participaci en el govern
dels centres.
4. El Departament adapta lestructura de govern per als centres que tenen la consideraci de
centre nic educatiu.
Article 114. Administraci dels centres

1. El Govern ha de determinar els centres i les agrupacions i conjunts de centres que per les seves
caracterstiques poden disposar dadministradors que assisteixin i donin suport a la direcci en
la gesti administrativa i econmica del centre.
2. Correspon al Departament disposar sobre la provisi daquestes places.
Article 115. rgans de coordinaci didctica i tutoria

1. Sota la dependncia del director o la directora i del o la cap destudis, shan de constituir rgans amb funcions de coordinaci didctica i de tutoria en els centres.
2. Correspon al Departament regular les funcions mnimes de coordinaci i tutoria.
Article 116. El Consell escolar

1. El Consell escolar s lrgan de participaci de la comunitat educativa en el govern del centre.
Correspon al Departament establir mesures per tal que aquesta participaci sigui efectiva, aix
com determinar el nombre i el procediment delecci dels membres del Consell.
2. El Departament ha dadaptar lestructura i la composici del Consell escolar a les caracterstiques dels centres educatius nics.
52
3. Corresponen al Consell escolar les funcions segents:

a) Aprovar el projecte educatiu i les seves modificacions per una majoria de 3/5 parts dels seus
membres.
b) Aprovar els acords de coresponsabilitat i la programaci general anual del centre i avaluarne el desenvolupament i els resultats.
c) Aprovar les normes de funcionament o de rgim interior i les seves modificacions.
d) Aprovar la carta de comproms educatiu.
e) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.
f) Intervenir en el procediment dadmissi dalumnes.
g) Participar en el procediment de selecci del director o la directora.
h) Intervenir en la resoluci dels conflictes i, si escau, revisar les sancions a lalumnat en matria de disciplina.
i) Aprovar les directrius per a la programaci dactivitats escolars complementries i extraescolars i avaluar-ne el desenvolupament.
j) Aprovar els criteris de collaboraci amb altres centres i amb lentorn.
k) Qualsevol altra atribuda per normes legals i reglamentries.
4. El Consell escolar ha daprovar les seves normes de funcionament. En all no previst, sapliquen les normes reguladores dels rgans collegiats de lAdministraci de la Generalitat.
5. El Consell escolar actua normalment en ple. Poden establir-se comissions especfiques destudi i informaci a les quals, en tot cas, shi ha dincorporar un/a professor/a, i un/a alumne/a o
un/a representant dels pares i les mares.
6. Llevat de les excepcions que pugui establir el Departament, els centres de titularitat pblica
compten amb una comissi econmica.
Article 117. El claustre de professorat

1. El claustre s lrgan de participaci del professorat en lordenaci de les activitats educatives
i en altres aspectes del govern del centre. Est integrat per tot el professorat i el presideix el
director o la directora del centre.
2. El claustre t les funcions segents:
a) Intervenir en lelaboraci i adaptar el projecte educatiu.
b) Participar en el procediment de selecci del director o la directora.
c) Establir directrius per a la coordinaci docent i lacci tutorial.
d) Decidir els criteris per a lavaluaci de lalumnat.
e) Programar les activitats educatives del centre.
f) Elegir els representants del professorat al Consell escolar.
g) Les altres que li assignen les normes legals i reglamentries.
Article 118. Direcci dels centres pblics

1. A cada centre pblic, es constitueix un equip directiu.
2. Lequip directiu s lrgan executiu de govern dels centres pblics i est integrat pel director o
la directora, el secretari o la secretria, el o la cap destudis i per aquells altres rgans unipersonals que sestableixin reglamentriament o en exercici de lautonomia organitzativa del centre.
3. Lequip directiu s el responsable de la gesti del projecte educatiu.
4. El director o la directora pot delegar funcions en els membres de lequip directiu.
5. En exercici de la seva autonomia, els centres poden constituir un consell de direcci integrat
pels membres del claustre que tenen assignades o delegades tasques de direcci i/o de coordinaci.
53
6. Correspon al director o la directora nomenar i cessar els membres de lequip directiu i del consell de direcci, aix com lassignaci o delegaci de funcions, i la seva revocaci, als membres
del claustre.
7. El director o la directora respon del funcionament del centre i de lassoliment dels objectius del
projecte educatiu i ret comptes davant el Consell escolar i lAdministraci educativa. LAdministraci educativa avalua lacci directiva i el funcionament del centre.
Article 119. El director o la directora

1. El director o la directora del centre pblic s responsable de lorganitzaci, el funcionament i
ladministraci del centre, nexerceix la direcci pedaggica i s el cap de tot el seu personal.
2. La designaci del director o la directora es porta a terme segons el procediment de concurs, en
qu participen la comunitat educativa del centre i lAdministraci educativa.
3. El director o la directora t funcions de representaci, funcions de lideratge pedaggic i de la
comunitat educativa, i funcions de gesti.
4. Corresponen al director o la directora les funcions de representaci segents:
a) Representar el centre i, quan escaigui, traslladar les seves aspiracions i necessitats a lAdministraci educativa.
b) Exercir la representaci de lAdministraci educativa en el centre.
c) Presidir els actes acadmics i els rgans collegiats del centre.
5. Correspon al director o la directora les funcions de direcci i lideratge pedaggics segents:
a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i de les seves modificacions i adaptacions.
b) Vetllar per laprovaci dun desplegament i duna concreci curriculars coherents amb el
projecte educatiu i garantir-ne el seu compliment.
c) Assegurar laplicaci del pla dacci tutorial, la carta de comproms educatiu, el pla de coeducaci i el projecte lingstic, dacord amb les previsions del projecte educatiu.
d) Establir els elements organitzatius del centre previstos en el projecte educatiu.
e) Proposar, dacord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostries, la relaci de
llocs de treball del centre i les seves successives modificacions.
f) Instar la convocatria del procediment de provisi de llocs a qu es refereix larticle 90 i
presentar les propostes a qu es refereix larticle 89.
g) Orientar i dirigir les activitats del centre dacord amb el projecte educatiu i dirigir la programaci general anual.
h) Impulsar lavaluaci del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat,
dacord amb els indicadors de progrs.
6. Amb relaci a la comunitat educativa, corresponen al director o la directora les funcions segents:
a) Vetllar per la formulaci i el compliment de la carta de comproms educatiu del centre.
b) Garantir el compliment de les normes de convivncia i adoptar les mesures disciplinries.
c) Assegurar la participaci del Consell escolar.
7. Amb relaci a lorganitzaci i gesti del centre, el director o la directora t les funcions segents:
a) Impulsar lelaboraci i laprovaci de les normes de funcionament o de rgim interior del
centre i dirigir-ne la seva aplicaci.
b) Nomenar els responsables dels rgans de gesti i coordinaci establerts en el projecte educatiu.
c) Emetre la documentaci oficial de carcter acadmic prevista en la normativa vigent.
d) Visar les certificacions.
54
e) Assegurar la custdia de la documentaci acadmica i administrativa mitjanant el secretari

o la secretria del centre.
f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments dacord amb el pressupost aprovat.
g) Contractar bns i serveis dins els lmits establerts per lAdministraci educativa i actuar com
a rgan de contractaci.
h) Dirigir i gestionar el personal del centre.
i) Participar en lavaluaci de lexercici de les funcions del personal docent i altre personal
destinat al centre.
8. El director o la directora t tamb qualsevol altra funci que li assignin les lleis i els reglaments
i totes aquelles relatives al govern del centre no assignades a cap altre rgan.
9. La regulaci del complement retributiu relatiu a les funcions de direcci ha de tenir en compte
la complexitat del centre que dirigeix.
Article 120. Selecci i nomenament de director o directora

1. El procediment de selecci de director o directora s el de concurs. Hi pot participar el professorat funcionari docent amb els requisits previstos legalment.
2. En el procs de selecci es valoren els mrits de competncia professional i capacitat de lideratge en la forma que es determini reglamentriament. Aix mateix, es valora el projecte de direcci que ha de presentar cada candidat/a, que requerir una puntuaci mnima dacord amb
el que es determini reglamentriament. El projecte de direcci recull la proposta de desenvolupament i daplicaci del projecte educatiu del centre que ofereix el candidat o la candidata.
3. El procs de selecci el regula reglamentriament el Govern i lexecuta una comissi integrada
per representants del centre educatiu, designats pel Consell escolar i pel claustre de professors, representants de lAdministraci educativa i de lajuntament on s el centre. La comissi
de selecci s presidida per un/a representant de lAdministraci educativa i actua com a rgan
collegiat.
4. En el procs de selecci es consideren primer els candidats ja destinats en el centre i a continuaci la resta de candidats. En absncia de candidats o si no se nha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb carcter extraordinari i amb criteris de competncia
professional i capacitat de lideratge, un funcionari o una funcionria docent que, en el termini
reglamentriament determinat, haur de presentar el seu projecte de direcci.
5. El Govern ha destablir reglamentriament el procediment de renovaci del mandat de les direccions dels centres que obtinguin avaluaci positiva en lexercici de la seva funci.
Article 121. Reconeixement de la funci directiva

1. La valoraci positiva de lexercici de les funcions de direcci permet la consolidaci per al
director o la directora dun grau personal docent superior al que tenia reconegut a linici del
mandat. La valoraci positiva de lexercici dels altres crrecs unipersonals de govern sha de
tenir en compte en la valoraci de la carrera docent.
2. La valoraci positiva de lexercici de les funcions de direcci s tamb mrit en ladquisici de
la categoria snior, en la promoci interna i en la resoluci de concursos de provisi de llocs de
treball, en les formes que es determinin reglamentriament.
55
Captol 2. Centres privats concertats

Article 122. rgans de govern i de coordinaci docent
1. Els centres concertats han de disposar, almenys, dels rgans de govern segents:
a) Consell escolar
b) Claustre de professorat
c) Director o directora
2. Les normes dorganitzaci del centre han de determinar els rgans de coordinaci docent i
tutorial.
Article 123. El Consell escolar

1. El Consell escolar, que s lrgan de participaci de la comunitat educativa en el govern del
centre t, a ms de les funcions previstes a les lletres b), d), g), i) i j) de larticle 116.3, les funcions segents:
a) Intervenir en la designaci i cessament del director o la directora.
b) Intervenir en la selecci i lacomiadament del professorat.
c) Garantir el compliment de les normes sobre admissi dalumnes.
d) Informar sobre la sollicitud dautoritzaci o la comunicaci per a establir percepcions per a
activitats i serveis legalment previstos i no coberts pels concerts.
2. Les decisions previstes a les lletres b), d) i j) de larticle 116.3, i a les lletres a), b) i d) de lapartat
anterior, sadopten a proposta del/de la titular del centre.

Al claustre de professorat dels centres privats concertats, a ms de les funcions que li atribueixin
les normes dorganitzaci i funcionament del centre, li corresponen les funcions de coordinaci
docent i tutorial i designar els representants del professorat en el Consell escolar. El claustre el
presideix el director o la directora del centre.

1. El director o la directora del centre privat concertat exerceix la direcci pedaggica del centre.
2. Sn funcions del director o la directora:
a) Dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre dacord amb el projecte educatiu.
b) Presidir els actes acadmics i reunions dels rgans collegiats.
c) Dirigir lactivitat docent del centre i del seu personal.
d) Atorgar certificacions i documents acadmics.
e) Adoptar les mesures disciplinries pertinents davant problemes greus de convivncia en el
centre.
f) Les que li atribueixi el reglament de rgim interior o el/la titular del centre.
g) Impulsar i donar compte a lAdministraci educativa de laplicaci del projecte educatiu i,
eventualment, dels acords de coresponsabilitat, dacord amb els indicadors de progrs.
3. La comunitat educativa del centre participa en el nomenament del director o la directora mitjanant el Consell escolar.
56
Captol 3. Centres privats no concertats

Article 126. rgans de govern i de coordinaci docent
1. Els centres privats no concertats han de disposar, almenys, dels rgans segents:
a) Claustre de professorat
b) Director o directora
2. Les normes dorganitzaci i funcionament del centre han de preveure els altres rgans de govern, dassistncia al director o la directora i de coordinaci docent i tutorial.
3. Les normes dorganitzaci i funcionament poden determinar rgans i procediments de participaci de la comunitat educativa en el funcionament del centre.

El claustre de professorat dels centres privats no concertats, a ms de les funcions que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre, t expressament assignades funcions de
coordinaci docent i tutorial.

1. El director o la directora exerceix la direcci pedaggica del centre.
2. Sn funcions del director o la directora les que li atribueixin les normes dorganitzaci i funcionament del centre i, especficament:
a) Dirigir i coordinar les activitats educatives del centre dacord amb el projecte educatiu.
b) Presidir els actes acadmics.
c) Dirigir lactivitat docent del centre i del seu personal.
57
Ttol IX. Mesures correctores i sancions

Article 129. Finalitat
La imposici de mesures correctores i sancions ha de contribuir al manteniment i a la millora del
procs educatiu de lalumnat.
Article 130. mbit subjectiu

1. Les previsions relatives al rgim disciplinari dels centres educatius noms sn daplicaci als
centres pblics i privats concertats.
2. Els altres centres privats disposen dautonomia per a lestabliment del rgim disciplinari per al
qual aquesta Llei constitueix un marc de referncia. Tanmateix els sn daplicaci directa les
previsions de larticle 132.
Article 131. mbit objectiu

1. Les irregularitats en qu incorri lalumnat que no perjudiquin greument la convivncia han de
ser corregides dacord amb les mesures previstes a la carta de comproms educatiu.
2. La realitzaci per part de lalumnat dactes o de faltes consistents en conductes que perjudiquin greument la convivncia enunciats en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen,
donen lloc a la imposici, respectivament, de mesures correctores i sancions.
3. Les irregularitats i els actes contraris a la convivncia de lalumnat sn objecte daquest rgim
disciplinari quan tinguin lloc dins del recinte escolar o durant la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars i en els serveis escolars de menjador i transport. Igualment, es poden
corregir i sancionar les actuacions de lalumnat que, encara que dutes a terme fora del recinte
escolar, estiguin motivades o relacionades directament amb la vida escolar i afectin els seus
companys o altres membres de la comunitat educativa.
Article 132. Criteris daplicaci

1. En laplicaci del rgim disciplinari, no es pot privar els alumnes de lexercici del dret a leducaci i, en el cas de leducaci obligatria, del dret a lescolaritat. En cap cas no es poden
imposar mesures ni sancions contra la integritat fsica i la dignitat personal dels alumnes.
2. En la imposici de mesures correctores i sancions sha de tenir en compte el nivell escolar en
qu es troba el/la destinatari/ria, les seves circumstncies personals, familiars i socials, la proporcionalitat amb la conducta que les motiva i, en el cas de les conductes i sancions greument
perjudicials per a la convivncia, shan dajustar a all que preveu aquesta Llei.
3. Les normes de desplegament daquesta Llei han de regular les circumstncies per la gradaci
de la seva aplicaci i el procediment i els rgans competents per aplicar-les.
4. Sempre que sigui possible les sancions i les mesures correctores han dincloure activitats dutilitat social per al centre educatiu.
58
Article 133. Faltes i sancions

1. Es consideren falta les conductes greument perjudicials per a la convivncia i que es relacionen
a continuaci:
a) Els actes greus dindisciplina i les injries o ofenses contra membres de la comunitat educativa que depassen la incorrecci o la desconsideraci previstes a larticle 134.
b) Lagressi fsica o les amenaces a membres de la comunitat educativa.
c) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat educativa, particularment
les que tinguin una implicaci de gnere, sexual, racial o xenfoba, o es portin a terme contra lalumnat ms vulnerable per les seves caracterstiques personals, socials o educatives.
d) La suplantaci de personalitat en actes de la vida docent i la falsificaci o sostracci de
documents i material acadmic.
e) El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependncies del centre, del seu
material o dels objectes i les pertinences dels altres membres de la comunitat educativa.
f) Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les activitats del
centre.
g) Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal
de la comunitat educativa.
h) El trfic i consum de substncies prohibides.
i) La comissi reiterada i sistemtica de conductes contrries a les normes de convivncia en
el centre.
2. Les sancions que es poden imposar per la comissi dalguna de les faltes previstes en lanterior
apartat sn:
a) Suspensi del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementries
durant un perode que no pot ser superior a tres mesos.
b) Canvi de grup o de classe de lalumne/a.
c) Suspensi del dret dassistncia al centre o a determinades classes per un perode que no
pot ser superior a quinze dies lectius, sense que aix comporti la prdua del dret a lavaluaci contnua i sens perjudici de lobligaci de lalumne/a de fer treballs acadmics fora del
centre.
d) Proposta dinhabilitaci per cursar estudis al centre per un perode de tres mesos o pel que
resti per a lacabament del curs acadmic si el perode s inferior.
e) Inhabilitaci definitiva per a cursar estudis al centre.
Article 134. Conductes contraries a les normes de convivncia i mesures

correctores
Entre les conductes contrries a les normes de convivncia que han de precisar les normes de
rgim interior dels centres educatius, cal contemplar-hi els actes que suposen una desconsideraci no greu amb els altres membres de la comunitat educativa, els dindisciplina, els que alterin
el desenvolupament normal de les activitats del centre, els que en deteriorin les installacions o el
material i les faltes injustificades dassistncia a classe o de puntualitat.
Article 135. Responsabilitat per danys

Lalumnat que intencionadament o per negligncia causi danys a les installacions del centre educatiu o al seu material o en sostregui, ha de reparar el dany o restituir el que hagi sostret. En tot
cas, la responsabilitat civil correspon als pares en els termes previstos a la legislaci vigent.
59
Ttol X. Administraci de leducaci

Captol 1. Disposicions general
Article 136. Concepte dAdministraci educativa
1. LAdministraci educativa de la Generalitat actua mitjanant el Departament.
2. En lexercici de les competncies que els assigna aquesta Llei, les entitats locals tenen la condici dadministraci educativa.
3. Tamb tenen la condici dadministraci educativa els consorcis constituts per lAdministraci
de la Generalitat amb entitats locals, quan ho determinin els seus estatuts.
Article 137. Participaci de la comunitat educativa

Les administracions educatives han de preveure instruments que tinguin per finalitat potenciar la
participaci de la comunitat educativa en la programaci de leducaci, en la millora contnua del
sistema i en les activitats i la programaci dels centres educatius.
Captol 2. Competncies de les diferents administracions educatives

Article 138. Competncies de lAdministraci educativa de la Generalitat
1. LAdministraci de la Generalitat regula, planifica, ordena i supervisa el sistema educatiu de
Catalunya.
2. Corresponen a lAdministraci de la Generalitat les competncies segents:
a) Dictar les normes reglamentries que regeixen els diferents aspectes del sistema educatiu i,
especialment, regular les matries segents:
- El rgim dadmissi de lalumnat en els centres que integren el servei pblic deducaci.
- El procediment de participaci en els rgans collegiats dels centres educatius de les
associacions dalumnes i de les associacions de pares i mares.
- El currculum de les diferents etapes i ensenyaments del sistema educatiu.
- Els requisits que han de reunir els centres i els procediments de creaci de centres de
titularitat pblica i dautoritzaci de centres de titularitat privada.
- Les diverses formes alternatives de compliment de lescolaritzaci en el segon cicle
deducaci infantil.
- Les condicions que permetin considerar com a un nic centre educatiu els centres ubicats en un mbit determinat.
- El contingut mnim i el procediment per laprovaci dels instruments en qu es concreta
lautonomia dels centres educatius pblics prevista en la Llei.
- Les competncies i la composici dels rgans de govern dels centres educatius pblics
i, en el seu cas, el procediments i els requisits delecci, sense perjudici del que preveu
la Llei en matria dautonomia organitzativa dels centres.
- El rgim jurdic i el procediment per a la incorporaci de centres de titularitat privada a la
prestaci del servei pblic deducaci mitjanant la concertaci.
- El desplegament de lordenaci de la funci pblica docent.
- La formaci permanent del professorat.
60
b) Establir un sistema de beques i ajuts a lestudi.

c) Amb la participaci de les administracions locals portar a terme la planificaci educativa,
elaborar i mantenir el mapa escolar, establir les zones educatives i aprovar els instruments
i els criteris de la planificaci de loferta educativa del servei pblic deducaci en totes les
etapes educatives i ensenyaments que preveu aquesta Llei.
d) Adoptar mesures i iniciatives per fomentar la convivncia en els centres i la resoluci pacfica de conflictes.
e) Establir el marc general dordenaci de les activitats extraescolars dels centres educatius i
impulsar lexercici de les competncies que aquesta Llei atorga a les administracions locals
en la matria.
f) Crear i suprimir centres pblics i autoritzar centres privats.
g) Determinar ladscripci entre centres.
h) Inspeccionar el sistema educatiu.
i) Promoure lavaluaci del sistema educatiu.
j) Vetllar pel compliment daquesta Llei i de la normativa que la desplega.
Article 139. Competncies de les entitats locals

1. El municipi i, en el seu cas, les altres entitats locals, com a administracions ms properes als
ciutadans, sn lmbit on millor poden concretar-se els compromisos de la societat amb leducaci, en aplicaci dels principis de proximitat i subsidiarietat.
2. Les entitats locals de Catalunya, a ms de les competncies previstes en lapartat segent i
de la participaci en el control i la gesti dels centres educatius que presten el servei pblic
deducaci mitjanant la presncia en els respectius consells escolars, es coresponsabilitzen
amb lAdministraci educativa de la Generalitat per tal dassolir la plena qualitat en la prestaci
del servei pblic deducaci. Aquesta cooperaci es manifesta de manera especial en la programaci educativa, el procs dadmissi, la vigilncia del compliment de lescolaritat obligatria i en loferta dactivitats i serveis complementaris i larticulaci de lactivitat educativa en el
territori ms enll del temps escolar.
3. En tot cas, corresponen als municipis les competncies segents:
a) Participar en les funcions que corresponen a lAdministraci de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu i, especialment, en les matries segents:
- La determinaci de loferta educativa de lmbit territorial mitjanant els procediments
previstos reglamentriament.
- El procs dadmissi en els centres que presten el servei pblic deducaci del seu territori a travs, si s el cas, de les oficines municipals descolaritzaci.
- Lestabliment de les mesures que permetin als centres educatius portar a terme activitats
extraescolars i la seva promoci i coordinaci.
- La programaci dels ensenyaments de formaci professional i la coordinaci amb lentorn territorial i empresarial.
- La gesti de centres educatius pblics.
- La vigilncia, amb plena responsabilitat, del compliment de lescolaritzaci obligatria.
- Laplicaci dels programes davaluaci i el coneixement dels seus resultats.
- La promoci i laplicaci de programes dirigits a alumnes de famlies dimmigrants o
transents.
- El desenvolupament de programes de qualificaci professional inicial.
b) Crear, organitzar i gestionar centres de primer cicle deducaci infantil, densenyaments
artstics i deducaci de persones adultes dacord amb la planificaci educativa.
c) Crear, organitzar i gestionar altres centres propis dacord amb la planificaci educativa.
61
d) Gestionar ladmissi dalumnes en els ensenyaments del primer cicle deducaci infantil,
establint-ne el procediment i els barems, dacord amb all que preveu larticle 30.4.
e) Cooperar amb lAdministraci de la Generalitat en la creaci, la construcci i el manteniment
dels centres educatius pblics.
f) Vetllar pel compliment daquesta Llei i de la normativa que la desplega.
4. Correspon a les entitats supramunicipals donar suport en lexercici de les competncies que la
Llei atribueix als municipis, de manera especial quan aquests tenen menys de 2.000 habitants.
Aix mateix poden participar en loferta dactivitats extraescolars, dels serveis de transport,
menjador i dels altres serveis escolars.
Article 140. Rgim especfic de la Vall dAran

Correspon al Consell General de la Vall dAran, en lmbit territorial de les seves competncies:
1. Donar suport als municipis en lexercici de les competncies que la Llei els atribueix.
2. Participar en loferta dactivitats extraescolars, dels serveis de transport, menjador i altres serveis escolars que es considerin pertinents com ara lajut a lescolaritzaci de lalumnat.
3. Cooperar amb els ajuntaments en lescolaritzaci dels alumnes.
4. Gestionar els serveis de transport i de menjador escolar.
5. Vetllar per la implantaci de larans en els centres educatius.
Captol 3. De les relacions entre lAdministraci educativa

de la Generalitat i les entitats locals
Article 141. Frmules i modalitats de coresponsabilitzaci entre lAdministraci educativa de la Generalitat i les administracions locals
1. La participaci de les entitats locals i de lAdministraci de la Generalitat, com administracions
educatives, es desenvolupa en lmbit duna comissi mixta constituda per representants de
les entitats municipalistes i del Departament . El Govern, amb lacord de les entitats municipalistes, nha de regular la composici i les funcions.
2. Lexercici de la coresponsabilitat de cada ajuntament i del Departament sarticula a nivell territorial.
3. Els convenis sn els instruments que han de precisar la delimitaci de competncies i responsabilitats de cadascuna de les administracions educatives.
4. Lestabliment dun consorci o frmula jurdica equivalent entre una entitat local i la Generalitat,
en matria educativa, en qu estigui garantit que la presa de decisions requereix lacord de la
representaci de la Generalitat en el seu rgan decisori, crea una administraci educativa en
lmbit territorial que pot assumir, si aix ho decideixen els corresponents estatuts o acords de
creaci, entre altres, les competncies segents:
a) En matria educativa:
- Formular la programaci i la distribuci territorial dels centres educatius pblics no universitaris.
- Promoure la creaci, en el marc de la planificaci general, de centres educatius pblics.
- Planificar loferta educativa del servei pblic deducaci.
- Autoritzar i concertar centres de titularitat privada.
- Gestionar els centres de titularitat pblica.
- Planificar i gestionar els programes de transici escola-treball, deducaci complementria i extraescolar.
- Planificar i crear serveis educatius.
62
b) En matria de construcci i manteniment dels centres de titularitat pblica, lafectaci i desafectaci despais per a usos educatius.
c) La conservaci, manteniment i vigilncia dels centres educatius pblics.
d) Les que li deleguin les administracions consorciades.
Article 142. Aportaci de terrenys per a la construcci de centres pblics

1. Els municipis han de posar a disposici de lAdministraci educativa els terrenys necessaris
per a la construcci dels centres educatius pblics obtinguts en els procediments de gesti
urbanstica.
2. Aix mateix, els municipis cooperen amb lAdministraci educativa per a lobtenci dels terrenys
necessaris per a construcci de centres educatius pblics al marge dels sistemes dexecuci
del planejament urbanstic.
Article 143. Centres educatius de titularitat de ladministraci local

Mitjanant un conveni de cooperaci amb lAdministraci educativa, les entitats locals poden crear centres que imparteixin ensenyaments de rgim ordinari.
Article 144. Conservaci, manteniment i vigilncia dedificis destinats a centres educatius

1. Sense perjudici de noves modalitats de collaboraci que es puguin establir, la conservaci, el
manteniment i la vigilncia dedificis destinats a centres educatius pblics deducaci especial, deducaci primria o de segon cicle deducaci infantil, correspon al municipi on estiguin
localitzats. Aquests edificis no es poden destinar a altres serveis o activitats sense acord de
lAdministraci educativa.
2. Quan lAdministraci educativa per necessitats descolaritzaci hagi de destinar edificis escolars esmentats al pargraf anterior a impartir educaci secundria o formaci professional, assumeix la part de despeses corresponents. En el supsit dafectacions parcials sha destablir
el corresponent conveni de collaboraci.
3. LAdministraci educativa promou ls social dels centres pblics fora de lhorari escolar i en
regula el procediment.
Captol 4. El Consell Escolar de Catalunya i altres rgans de

participaci
Article 145. Consell Escolar de Catalunya
1. El Consell Escolar de Catalunya s lorganisme superior de consulta i de participaci dels
sectors afectats en la programaci general de lensenyament no universitari dins lmbit de
lAdministraci de la Generalitat.
2. El Consell Escolar de Catalunya ha dsser consultat preceptivament sobre:
a) Els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions generals de lmbit educatiu que ha
daprovar el Govern o el/la conseller /a competent en matria educativa.
b) La planificaci de loferta educativa del servei pblic deducaci.
c) Les normes generals sobre construccions i equipaments escolars.
63
d) Les actuacions generals encaminades a millorar la qualitat de lensenyament i a millorar-ne

ladequaci a la realitat social catalana i les encaminades a compensar les desigualtats i les
deficincies socials i individuals.
e) Els criteris de finanament del servei pblic deducaci.
f) Les bases generals de la poltica de beques i dajuts a lestudi.
3. El Departament pot sotmetre a consulta del Consell Escolar de Catalunya altres aspectes de la
regulaci del sistema educatiu no inclosos a lapartat 2.
4. El Consell Escolar de Catalunya pot formular per iniciativa prpia propostes al Departament
sobre qestions relacionades amb la qualitat de lensenyament.
5. El Consell Escolar de Catalunya ha delaborar una memria anual de les seves activitats, que
sha de fer pblica.
Article 146. Composici del Consell Escolar de Catalunya

1. Correspon al Govern determinar la composici del Consell Escolar de Catalunya que en tot cas
estar integrat pels sectors de la comunitat educativa amb criteris generals de representativitat.
En qualsevol cas, la seva composici no ser superior als seixanta membres.
2. El Consell Escolar de Catalunya s presidit per una persona de reconegut prestigi en el mn
educatiu catal designada pel Govern entre els seus membres, a proposta del conseller o la
consellera competent en matria educativa.
3. El Departament estableix les normes dorganitzaci i funcionament del Consell Escolar de Catalunya.
Article 147. Consells escolars territorials

1. Els consells escolars territorials sn els organismes de consulta i de participaci dels sectors
afectats en la programaci general de lensenyament no universitari dins lmbit de les rees
territorials en qu sestructura lAdministraci educativa.
2. Els consells escolars territorials sn integrats per un/a president/a nomenat pel conseller o la
consellera competent en matria educativa entre els vocals, i pels vocals designats en representaci de:
a) el professorat, els pares dalumnes, els alumnes i el personal dadministraci i serveis dels
centres educatius del territori integrats en la prestaci del servei pblic deducaci;
b) les organitzacions sindicals i empresarials del territori;
c) lAdministraci educativa;
d) els municipis del territori;
e) els centres educatius integrats en la prestaci del servei pblic deducaci del territori.
3. El Departament en determina, mitjanant reglament, les funcions, la composici i els criteris
generals dorganitzaci i funcionament.
Article 148. Consells escolars municipals

Els municipis, en exercici de les competncies en matria deducaci, poden constituir consells
municipals en tant que rgans i instruments de consulta i de participaci. Shan de constituir en
aquells municipis que hagin assumit les competncies previstes en larticle 139.
64
Article 149. Consell Catal de Formaci Professional

1. El Consell Catal de Formaci Professional s lrgan de consulta i dassessorament del Govern respecte de la formaci professional, en el qual participen les administracions locals,
organitzacions empresarials i sindicals.
2. Correspon al Consell Catal de Formaci Professional emetre informes i formular propostes
sobre:
a) Lelaboraci del Pla general de formaci professional a Catalunya, que integra i interrelaciona la formaci professional inicial, les accions dinserci i reinserci laboral i la formaci
continua.
b) La detecci de les necessitats de formaci o ladequaci de loferta de formaci professional a les necessitats del mercat laboral.
c) La modificaci de les acreditacions professionals, titulacions i certificacions i les correspondncies o convalidacions respectives.
d) Els instruments de collaboraci de les empreses, les organitzacions empresarials i els sindicats en la formaci en centres de treball i en la informaci i orientaci professionals.
Captol 5. Territorialitzaci de lAdministraci educativa

de la Generalitat
Article 150. rees territorials
1. LAdministraci educativa sestructura en rees territorials que es delimiten atenent principalment factors socioeconmics, geogrfics, demogrfics, culturals i dinstallacions docents
existents i lorganitzaci territorial de Catalunya.
2. Cadascuna de les rees ha de comptar amb un servei territorial per atendre les necessitats de
la poblaci compresa en el seu territori dacord amb les previsions de la planificaci i la programaci educativa.
3. Els serveis territorials constitueixen rgans desconcentrats de lAdministraci educativa que,
dacord amb els criteris generals establerts pel Departament, tenen les funcions segents:
a) El desenvolupament de les poltiques educatives.
b) La gesti dels recursos afectes al funcionament dels serveis i les prestacions que configuren
el servei pblic deducaci.
c) El suport a la gesti educativa i administrativa dels centres i els serveis educatius.
d) La cooperaci amb les administracions locals.
e) La inspecci del sistema educatiu.
f) La interlocuci i latenci a la comunitat educativa.
g) Les que sels atribueix reglamentriament.
4. En el marc de les rees territorials i sota la seva direcci i coordinaci es poden definir zones
educatives
Article 151. Les zones educatives

1. En larticulaci territorial de lAdministraci de leducaci, atenent els criteris de proximitat i
coresponsabilitat, el Departament estableix zones educatives, dins de cada rea territorial,
que es constitueixen com a unitat de programaci de loferta educativa, a les quals es poden
atribuir tamb, reglamentriament, funcions de coordinaci i gesti, entre altres, de professorat
65
i recursos econmics. En cadascuna daquestes zones, a travs dels centres que integren el
servei pblic deducaci, sha de garantir una oferta suficient de places educatives en els ensenyaments obligatoris, amb una distribuci equilibrada de lalumnat i una previsi dels serveis
educatius corresponents.
2. Larticulaci territorial de ladministraci de leducaci en zones sha de fer atenent criteris
descala, de manera que en cada zona es garanteixi la suficincia de loferta educativa dels ensenyaments de rgim general, sense perjudici de la complementarietat de zones prximes en
matria doferta de formaci professional, educaci especial, ensenyaments de rgim especial
i serveis educatius. Aix mateix, lestabliment de zones ha datendre a criteris didentitat, de
manera que geogrficament o per altres condicions socials, econmiques, de relaci humana
o de tradici, lmbit territorial de la zona sigui reconegut pels usuaris del sistema educatiu.
3. En aplicaci dels criteris descala i identitat, sempre que sigui possible, la zona educativa ha de
coincidir amb el municipi, i s lmbit ordinari de concurrncia i collaboraci de les administracions educatives de la Generalitat i municipal. Quan la zona educativa, dacord amb els criteris
anteriors, inclogui diversos municipis, comporta un sistema de collaboraci i concurrncia del
conjunt dadministracions locals afectades.
4. El Departament pot establir convenis amb les entitats locals de la zona per a desenvolupar
plans de zona educativa, amb la finalitat dassolir objectius educatius adients a lentorn a qu
el pla afecti. En aquests plans han de participar tots els centres del servei pblic deducaci.
Captol 6. La Inspecci dEducaci

Article 152. Definici i condici
1. El Departament exerceix la inspecci del sistema educatiu respecte de tots els centres, qualsevol que en sigui la titularitat, serveis i altres elements del sistema per tal dassegurar laplicaci
de lordenament i garantir lexercici dels drets i el compliment dels deures que sen deriven.
2. La Inspecci dEducaci, articulada territorialment, lexerceixen funcionaris del cos dinspectors deducaci de Catalunya que, en aquest exercici, tenen la condici dautoritat pblica.
3. Correspon al Govern regular lestructura, les atribucions i el funcionament de la Inspecci i les
atribucions que corresponen a les persones que lexerceixen.
Article 153. Lactivitat inspectora

1. La Inspecci dEducaci t les funcions segents:
a) Supervisar lactuaci dels centres i serveis educatius i controlar lassoliment dels objectius
definits, respectivament, en els projectes educatius i en els plans dactuaci.
b) Supervisar i avaluar la prctica docent i lexercici de la funci directiva.
c) Collaborar en el desplegament daccions per a la millora de lensenyament i del funcionament dels centres.
d) Participar en les avaluacions del sistema educatiu previstes al ttol XI.
e) Supervisar i controlar el respecte i compliment de les normes reguladores del sistema educatiu.
f) Assessorar, orientar i informar els diferents sectors de la comunicat educativa en lexercici
dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions.
g) Emetre, dofici o a instncia del Departament, els informes relatius a lexercici de les seves
funcions.
h) Qualsevol altra que li sigui encomanada per lAdministraci educativa.
66
2. Els inspectors, sense perjudici de les seves facultats per assegurar el compliment efectiu dels
deures, poden exercir funcions de mediaci en els conflictes que es generin entre membres de
la comunitat educativa.
Article 154. Atribucions de la inspecci deducaci

1. Els inspectors deducaci, en lexercici de les seves funcions, tenen les atribucions segents:
a) Accedir a les diverses dependncies dels centres educatius i dels serveis educatius.
b) Conixer i observar directament totes les activitats que es desenvolupin als centres educatius i als serveis educatius.
c) Examinar i comprovar ladequaci dels projectes educatius i la resta de documentaci acadmica, pedaggica i administrativa dels centres educatius i dels serveis educatius.
d) Requerir i rebre informaci dels diferents sectors de la comunitat educativa i dels altres rgans i serveis de lAdministraci educativa.
2. En lexercici de les seves funcions i ls de les seves atribucions, els inspectors ajusten la seva
actuaci al rgim dautonomia dels centres i a lassignaci de responsabilitats a la direcci.
67
Ttol XI. Avaluaci del sistema educatiu

de Catalunya
Captol 1. Concepte, objecte, mbit i principis
Article 155. Objecte i finalitats
1. Lavaluaci dels sistema educatiu s el procs que descriu, analitza, valora i interpreta les poltiques, les institucions i les prctiques educatives amb lobjectiu de mantenir-les, desenvoluparles o modificar-les.
2. La finalitat de lavaluaci s contribuir a la millora de la qualitat, leficincia i lequitat del sistema educatiu; collaborar en la seva transparncia, analitzar i aportar informaci sobre el grau
dassoliment dels objectius educatius; rendir comptes i oferir informaci al Govern de la Generalitat i al conjunt de la societat sobre el procs educatiu, els seus agents i els seus resultats; fer
anlisi prospectiva sobre el sistema educatiu; elaborar recomanacions sobre poltica i prctica
educativa; promoure la igualtat doportunitats i possibilitats educatives.
Article 156. mbit

1. Lavaluaci abasta tots els mbits dels sistema educatiu i comprn tots els seus aspectes i manifestacions. Lactivitat avaluadora es projecta sobre els mtodes daprenentatge i els resultats
obtinguts per lalumnat, lactivitat de la funci docent, la funci directiva, el funcionament dels
centres educatius, la Inspecci dEducaci, els serveis educatius i les mateixes administracions educatives.
2. Lavaluaci sestn a tots els centres, activitats i serveis sostinguts amb recursos pblics. Pel
que fa als resultats de lalumnat, contextos i processos educatius, lavaluaci afecta tots els
centres i serveis del sistema educatiu.
Article 157. Principis

1. Lavaluaci ha destar sotmesa als principis segents:
a) Objectivitat en lanlisi i la rellevncia dels resultats.
b) Rigor, credibilitat i utilitat en els processos i dels productes resultants.
c) Confidencialitat de la informaci individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, per tot el que faci referncia a lavaluaci general del sistema.
d) Transparncia en lacci i informaci pblica de les activitats i dels resultats.
2. Lavaluaci del sistema educatiu sha de portar a terme amb la participaci de tots els sectors
implicats.
68
Captol 2. Lactivitat avaluadora

Article 158. Procediments davaluaci
1. El Departament estableix els procediments davaluaci, inclosos els referits a lautoavaluaci
dels agents educatius i de les institucions educatives, els indicadors i els criteris per homogenetzar les dades informatives. Aquests procediments, indicadors i criteris sn pblics.
2. Lrgan responsable de lavaluaci promou la recerca orientada a millorar les metodologies
davaluaci i el coneixement dels elements que defineixen el funcionament i el rendiment del
sistema educatiu.
Article 159. Modalitats davaluaci

1. Lactivitat avaluadora es pot desenvolupar segons les diverses modalitats que determini lAdministraci educativa.
2. En tot cas, ha dabastar les segents modalitats:
a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de la seva administraci, orientades a la seva
millora permanent.
b) Avaluaci dels rendiments educatius. En qualsevol cas shan defectuar les avaluacions de
diagnstic de les competncies bsiques assolides per lalumnat en finalitzar el segon cicle
de leducaci primria i el segon curs de leducaci secundria obligatria.
c) Avaluaci de lexercici docent del professorat que ha de permetre lacreditaci dels seus
mrits en ordre de la promoci professional.
d) Avaluaci de lexercici de la funci directiva.
e) Avaluaci de centres educatius, dels serveis educatius i de les seves activitats. En lavaluaci dels centres, t especial rellevncia les avaluacions de rendiment educatiu del seu
alumnat.
f) Avaluaci de les activitats educatives fetes desprs de lhorari lectiu.
Article 160. Programaci i difusi

1. Peridicament, el Departament programa la realitzaci davaluacions generals.
2. Peridicament, el Govern ha de presentar al Parlament un informe sobre els resultats dels
processos avaluadors generals i sobre la situaci del sistema educatiu. Aquests resultats es
prenen en consideraci per a lelaboraci de les propostes dels currculums que emet lAgncia
dAvaluaci del Sistema Educatiu.
3. El Departament ha de donar publicitat sobre aspectes dinters general dels resultats daquestes avaluacions.
Captol 3. Avaluaci i currculum

Article 161. Marc i mbit de lavaluaci curricular
1. LAgncia dAvaluaci del Sistema Educatiu proposa la definici general del currculum, especialment pel que fa a les competncies bsiques i a lorientaci del desenvolupament curricular.
A aquests efectes elabora pautes de referncia que posa a disposici del sistema educatiu.
2. A travs de les avaluacions del rendiment educatiu es verifica lassoliment per part de lalumnat
daquests objectius i de les competncies bsiques.
69
Captol 4. Agncia dAvaluaci del Sistema Educatiu

Article 162. Creaci de lAgncia dAvaluaci del Sistema Educatiu
1. Es crea lAgncia dAvaluaci del Sistema Educatiu, que sadscriu al Departament en els termes previstos en aquesta Llei i en els estatuts de lAgncia.
2. LAgncia s un ens de dret pblic, que en la seva activitat instrumental pot utilitzar el dret
privat, amb personalitat jurdica prpia, plena capacitat dobrar i patrimoni propi per al compliment de les seves funcions.
3. En lexercici de la seva activitat, lAgncia actua amb autonomia respecte de lAdministraci
educativa.
Article 163. rgans i estatuts de lAgncia dAvaluaci del Sistema Educatiu

1. Els rgans de govern i dadministraci de lAgncia sn:
a) Consell rector.
b) El president o la presidenta.
2. El consell rector est format pel president o la presidenta i pels vocals que fixin els estatuts de
lAgncia, que poden preveure un director o una directora gerent.
3. Correspon al Govern nomenar, a proposta del conseller o la consellera del Departament, el/la
president/a de lAgncia, i correspon al/a la conseller/a designar els membres del consell rector
entre persones de reconegut prestigi en lmbit de leducaci o amb experincia en procediments avaluadors.
4. El/la conseller/a aprova els estatuts de lAgncia, que han de regular-ne lestructura, el funcionament, el rgim jurdic, leconmic i el pressupostari.
Article 164. Collaboraci en lactivitat avaluadora

1. Per a la realitzaci de funcions avaluadores, lAgncia ha de promoure la collaboraci de lAdministraci educativa, de les administracions locals, dels rgans de govern i del professorat del
centres i serveis educatius.
2. La Inspecci dEducaci s lrgan de lAdministraci educativa mitjanant el qual es vehicula
preferentment la collaboraci daquesta amb lexercici de les funcions avaluadores encomanades a lAgncia.
3. LAgncia pot establir amb les universitats i altres institucions i entitats especialitzades acords
de collaboraci. La relaci contractual de collaboraci ha dadoptar les formes jurdiques que
en cada cas corresponguin.
4. Per a lassoliment dels seus objectius i finalitats, lAgncia ostenta la representaci en els organismes estatals i internacionals davaluaci educativa.
Article 165. Deontologia

1. Els estatuts de lAgncia han de preveure lelaboraci dun codi deontolgic que ha de recollir
les regles dactuaci de lAgncia i de totes les altres persones i institucions que intervinguin
en el desenvolupament de lactivitat avaluadora.
2. Els acords de collaboraci que eventualment subscrigui lAgncia amb persones i institucions
obliguen al compliment del codi deontolgic.
70
Ttol XII. Cooperaci amb altres administracions, organismes i institucions

Captol 1. Cooperaci amb altres administracions
Article 166. Cooperaci amb altres administracions educatives
El Departament ha de mantenir relacions de cooperaci amb altres administracions educatives per
establir criteris i procediments per a la millora de la qualitat del sistema educatiu i garantir lefectivitat pel principi digualtat.
Article 167. Relacions amb altres administracions amb les quals comparteix
un patrimoni lingstic
El Departament ha de promoure la collaboraci amb les administracions educatives dels territoris
amb qu comparteix la llengua prpia. Aix mateix, ha de cooperar amb les entitats educatives de
territoris de parla catalana.
Article 168. Cooperaci amb les universitats catalanes

1. El Departament i les universitats de Catalunya han destablir relacions de collaboraci per potenciar lexcellncia del sistema educatiu.
2. Aquesta cooperaci abasta, entre altres, els aspectes segents:
a) la realitzaci de treballs de recerca sobre lactivitat educativa;
b) la participaci en els procediments avaluadors;
c) laccs de lalumnat a lensenyament universitari;
d) la formaci inicial i permanent del professorat;
e) la incorporaci a les universitats de professorat procedent del sistema educatiu no universitari;
f) la realitzaci de prctiques destudiants universitaris;
g) les activitats dextensi universitria;
h) lelaboraci i difusi de materials pedaggics;
i) la incorporaci de tecnologies electrniques.
3. Aix mateix, el Departament i les universitats de Catalunya poden crear institucions per a la
recerca en el camp de leducaci i establir per conveni programes prioritaris de recerca educativa.
Captol 2. Collaboraci amb altres organismes i institucions

Article 169. Voluntariat
1. Les entitats de voluntariat en lmbit de leducaci collaboren amb lAdministraci educativa
en la integraci social de las persones amb discapacitats o en risc dexclusi social i en la rea-
71
litzaci dactivitats complementries, extraescolars i de leducaci en el lleure.

2. Correspon al Departament i a les entitats locals, en els seus respectius mbits de competncia,
determinar labast i el procediment per fer efectiva aquesta participaci.
Article 170. Cooperaci amb empreses i sindicats

1. Les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals participen en els consells escolars.
2. Les empreses i organitzacions empresarials participen mitjanant convenis en els ensenyaments propis de la formaci professional. Aix mateix, les organitzacions empresarials i les
organitzacions sindicals del sector productiu participen en el Consell Catal de Formaci Professional.
72
Ttol XIII. Finanament del sistema

educatiu de Catalunya
Captol 1. Principis que regeixen la gesti dels recursos econmics del
sistema educatiu
Article 171. Principis generals de gesti pblica
Els recursos econmics posats a disposici del sistema educatiu, de lAdministraci educativa i
dels centres sostinguts amb fons pblics, es gestionen dacord amb els principis generals dequitat, eficcia, eficincia i economia i dacord amb els principis especfics que sestableixen en
aquest captol.
Article 172. Principis especfics per a la gesti dels recursos econmics del
sistema educatiu
El principis especfics per la gesti dels recursos econmics sn:
1. Principi de planificaci econmica. Peridicament, segons qu acordi el Govern, el Departament elabora un escenari o pla econmic que contempli lescolaritzaci obligatria, els objectius dequitat i excellncia del servei pblic educaci i els objectius especfics que estableixi
el programa de govern. El pla ha dincloure com a mnim els objectius que shan dassolir, els
recursos necessaris per al seu establiment i un sistema dindicadors que permeti el seguiment
de la seva aplicaci i la verificaci de lassoliment dels seus objectius
2. Principi de suficincia i estabilitat pressupostria. La Generalitat dota el sistema educatiu catal
dels recursos econmics necessaris per garantir la suficincia econmica en lescolaritzaci
obligatria establerta en la planificaci educativa i per assolir els objectius. El Departament elabora un programa plurianual per a laprovaci pel Govern, amb les previsions pressupostries
que peridicament i anualment es reflecteix en els pressupostos de la Generalitat.
3. Principi de liquiditat. Els centres pblics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria, per finanar el dficit temporal transitori de recursos financers, per un import que mai
no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament.
4. Principi de control financer. El Departament, amb la collaboraci de la Intervenci General,
estableix anualment un pla dauditories que tenen per finalitat el control financer dels recursos
pblics gestionats pels centres educatius sostinguts amb fons pblics i pels serveis educatius,
aix com tamb el control financer de les subvencions atorgades a qualsevol agent o instituci
del sistema educatiu.
Captol 2. Finanament dels ensenyaments i de la qualitat del servei

pblic deducaci
Article 173. Finanament del primer cicle deducaci infantil
1. El Departament preveu una oferta de places a mitj termini per a infants de zero a tres anys.
2. Per tal de posar en servei aquestes places i, preferentment, per satisfer les necessitats descolaritzaci dinfants situats en entorns socioeconmics o culturals desafavorits i zones rurals,
73
dacord amb la planificaci i els requisits prviament establerts, el Departament subvenciona:

a) La creaci i consolidaci de places per a infants de zero a tres anys en llars dinfants de
titularitat municipal.
b) Lescolaritzaci en llars dinfants de titularitat privada sense finalitat de lucre que assumeixin
el comproms de collaborar, des daquest cicle educatiu, en lassoliment dels objectius del
sistema educatiu.
Article 174. Finanament de lescolaritzaci obligatria

El Govern, per tal de garantir la gratutat de lescolaritzaci dels ensenyaments declarats obligatoris, dota dels recursos econmics necessaris per al seu sosteniment els centres que conformen el
servei pblic deducaci, dacord amb la planificaci educativa.
Article 175. Finanament de lescolaritzaci postobligatria

El Departament defineix, peridicament, loferta de places en els ensenyaments postobligatoris i
ha de garantir lexistncia de les places escolars suficients. Aix mateix ha destablir un sistema de
beques adient per garantir la igualtat doportunitats de lalumnat i estimular lxit acadmic.
Article 176. Finanament dactivitats complementries i extraescolars

El Departament, per raons doportunitat social, dequitat o de no discriminaci per raons econmiques, subvenciona activitats complementries o, en el seu cas, activitats extraescolars, i atorga
beques.
Article 177. Finanament extraordinari per assolir lequitat i la qualitat en el

servei pblic deducaci
1. El Departament pot articular finanament addicional per al sosteniment de centres integrats en
el servei pblic deducaci que desenvolupin estratgies orientades a assegurar lequitat i facin
possible la millora dels resultats educatius.
2. Aquests recursos addicionals es poden articular per centres educatius o per zones educatives,
i responen a acords de coresponsabilitat. En els centres privats concertats comporten lestabliment dun contracte programa.
3. Amb la mateixa finalitat, el Departament pot subscriure convenis amb les entitats locals per
aportar recursos extraordinaris a plans i programes socioeducatius desenvolupats a lentorn de
lmbit de la zona educativa.
Article 178. Finanament de la coresponsabilitat educativa assumida per les

entitats locals
1. El Govern ha de preveure lassignaci de recursos a les entitats locals per a lexercici de les
competncies que resulten daquesta Llei i especialment per:
a) lescolaritzaci dels infants de zero a tres anys;
b) els ensenyaments artstics;
c) leducaci de persones adultes.
74
2. El pressupost del Departament ha de preveure els recursos necessaris per finanar els compromisos adquirits en convenis amb les entitats locals amb relaci a leducaci obligatria, el batxillerat, els programes de qualificaci professional inicial, la formaci professional, leducaci
especial, els ensenyaments didiomes o esportius o altres que es puguin acordar per millorar
lequitat i la qualitat del servei pblic deducaci.
3. El pressupost del Departament ha de preveure els recursos necessaris per subvencionar les
activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius especfics.
Article 179. Adequaci progressiva dels recursos als objectius de la Llei i al

context europeu
El Govern incrementa progressivament els recursos econmics destinats al sistema educatiu per
tal dassolir els objectius daquesta Llei i situar progressivament la despesa educativa, com a mnim, en la mitjana dels pasos de la Uni Europea.
Captol 3. Finanament dels centres

Article 180. Finanament del sosteniment dels centres pblics
1. Per a lautonomia de gesti econmica dels centres pblics de qu ns titular la Generalitat, i
dacord amb el criteri de suficincia, els pressupostos anuals preveuen aquest finanament en
el captol de despesa corrent, sense perjudici de la seva posterior evoluci a previsions pressupostries per programes.
2. Els convenis entre el Departament i les entitats locals que preveuen finanament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat prenen com a
referent els criteris aplicats als centres anlegs de titularitat autonmica.
Article 181. Finanament dels sosteniment dels centres privats que sintegren en el servei pblic deducaci
1. El model ordinari de finanament amb recursos pblics dels centres privats integrats en la prestaci del servei pblic deducaci s el concert educatiu, tal com el defineix la regulaci bsica
i aquesta Llei.
2. Dacord amb la planificaci de loferta educativa, el Departament pot establir concerts amb
els centres de titularitat privada que imparteixin les etapes deducaci obligatria i satisfacin
necessitats descolaritzaci amb les condicions i els procediments establerts en la regulaci
bsica, en aquesta Llei i en la reglamentaci que correspon desplegar al Govern.
3. A lefecte del que disposa lapartat 2 daquest article, es considera que un centre docent privat
satisf necessitats descolaritzaci quan compleix les condicions segents:
a) Tenir una relaci mitjana dalumnes per unitat escolar no inferior a la que determini el Departament per a cada zona.
b) Escolaritzar majoritriament alumnat amb residncia efectiva al municipi o a la zona escolar
corresponent, en la proporci mnima que determini el Departament.
4. Tindran preferncia per a la subscripci de concerts, dins del marc de la planificaci de loferta
educativa, els centres que atenguin els segents criteris:
a) Major proporci dalumnat amb condicions econmiques desafavorides.
b) Realitzaci dexperincies dinters per al sistema educatiu.
75
c) Major nombre dalumnes escolaritzats en el centre que pertanyin a la zona escolar on subica el centre.
d) Menor cost de les activitats extraescolars i complementries i dels serveis escolars que
ofereixi el centre.
En tot cas, tindran preferncia els centres que, complint les condicions de preferncia assenyales en aquest apartat estiguin constituts i funcionin en rgim de cooperativa.
5. En subscriure el concert, el centre de titularitat privada sincorpora a la prestaci del servei
pblic deducaci, amb les obligacions i els drets que resulten del que estableix aquesta Llei
i, molt especficament, els preceptes legals relacionats amb la participaci de la comunitat
educativa en el centre, la coresponsabilitat en lescolaritzaci de lalumnat i la gratutat dels
ensenyaments.
6. El procediment per a la subscripci de concerts educatius, que reglamentar el Govern, es
regeix pels principis de transparncia i publicitat. En tot cas, la subscripci de nous concerts
atendr les previsions de planificaci de loferta educativa en els termes que sestableixen en
larticle 27.
7. La quantia del mdul econmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris es determinar en la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya i pot comprendre, atenent les
circumstncies especfiques determinades per lAdministraci educativa, a ms de les especificacions establertes en la regulaci bsica, quantitats assignades al pagament del personal
no docent de suport a la docncia i, si escau, a una dotaci addicional de personal docent, en
aquells centres que reuneixin els requisits que reglamentriament es determinin.
8. Lescreix sobre la quantia del mdul ordinari derivat de lapreciaci i laplicaci de la circumstncia del punt anterior sassignar prvia subscripci dun contracte-programa.
9. La llei de pressupostos determina la quantia del mdul del concert per als centres especfics
deducaci especial.
10. Reglamentriament el Departament establir les quantitats mximes que es poden percebre
per activitats complementries.
11. El Departament podr concertar, de manera preferent, els programes de qualificaci professional inicial que imparteixin els centres privats. Aquests concerts tindran carcter singular.
12. En cas dincompliment de les obligacions del centre derivades de la subscripci del concert
educatiu recollides en la regulaci bsica, en aquesta Llei, en el seu desplegament i en les
clusules del mateix concert, el centre queda sotms al procediment sancionador establert a la
regulaci bsica de la matria.
76
Disposicions addicionals
Primera
Calendari daplicaci de la Llei
El Govern, sens perjudici de lentrada en vigor de la Llei, ha daprovar el calendari daplicaci
daquesta Llei, que abastar, amb carcter general, un perode de XXX anys, a partir de la seva
entrada en vigor, llevat daquelles matries en qu les disposicions transitries de la Llei indiquin
altrament. En el calendari esmentat sestablir la implantaci progressiva de les diferents mesures
organitzatives derivades de laplicaci daquesta Llei.
Segona
Integraci en els cossos docents de Catalunya dels funcionaris de carrera actualment integrats
en la funci pblica de la Generalitat de Catalunya
1. La integraci en els cossos docents de Catalunya dels funcionaris docents que presten serveis
a la funci pblica de la Generalitat, en qualsevol situaci administrativa, es portar a terme
respectant en tot cas els drets econmics de qu gaudeixin en el moment de la integraci i amb
el manteniment de lantiguitat que tinguin reconeguda en el cos dorigen. La integraci mant
el reconeixement de les especialitats de les quals siguin titulars i es fa efectiva en els mateixos
llocs de treball que tinguin assignats, amb el mateix carcter amb qu hagin obtingut ladscripci.
2. Sintegren en el cos de mestres de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos estatal de
mestres que actualment estan integrats en la funci pblica de la Generalitat de Catalunya, en
qualsevol situaci administrativa.
3. Sintegren en el cos de catedrtics deducaci de Catalunya els funcionaris pertanyents als
cossos estatals de catedrtics densenyament secundari, catedrtics de escoles oficials didiomes i catedrtics darts plstiques i disseny que actualment estan integrats en la funci pblica
de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situaci administrativa.
4. Sintegren en el cos de professors deducaci de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors densenyament secundari, professors de escoles oficials didiomes i
professors darts plstiques i disseny que actualment estan integrats en la funci pblica de la
Generalitat de Catalunya, en qualsevol situaci administrativa.
5. Sintegren en el cos de professors tcnics de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos
estatals de professors tcnics de formaci professional i de mestres de taller darts plstiques
i disseny que actualment estan integrats en la funci pblica de la Generalitat de Catalunya, en
qualsevol situaci administrativa.
6. Sintegren en el cos dinspectors deducaci de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos
estatal dinspectors deducaci que actualment estan integrats en la funci pblica de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situaci administrativa.
7. Lordenaci dels funcionaris en els nous cossos docents creats per aquesta Llei es far respectant la data de nomenament com a funcionaris de carrera. En el supsit de pertnyer a ms
dun cos dels integrats en el cos de catedrtics densenyament de Catalunya, en el cos de professors deducaci secundria de Catalunya o en el cos de professors tcnics de Catalunya,
sentendr com a data de nomenament la ms antiga.
77
Tercera
Mobilitat dmbit estatal dels funcionaris de nou ingrs als cossos docents de Catalunya
Els funcionaris docents de nou ingrs als cossos docents creats per aquesta Llei podran participar
en les convocatries de concurs de trasllats dmbit estatal, convocats per les diferents administracions educatives.
Quarta
Modificaci dels nomenaments dels professors interins per adequar-los als nous cossos de
Catalunya creats per aquesta Llei
El Departament efectuar les diligncies necessries per adequar els vigents nomenaments dels
professors interins als nous cossos de funcionaris docents de Catalunya en el moment dentrada
en vigor daquesta Llei.
Cinquena
rgans de negociaci i de representaci del personal docent
1. A lefecte de la negociaci collectiva de condicions de treball dels funcionaris docents sha
establert una Mesa Sectorial dEducaci en lmbit de la Generalitat de Catalunya, en atenci a les condicions especfiques de treball dels diferents collectius docents i al seu nombre
defectius. La negociaci estar subjecta als principis de legalitat, cobertura pressupostria,
obligatorietat, bona fe en la negociaci, publicitat i transparncia. Seran matries objecte de
negociaci en aquesta Mesa Sectorial les relacionades a larticle 37 de la Llei 7/2007, de 12
dabril, de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic, amb relaci als funcionaris docents, sempre que
no hagin estat objecte de decisi per part de la Mesa General de Negociaci de la Generalitat
de Catalunya.
2. Com a rgan de representaci dels collectius docents sestableix una junta de personal en
cadascun dels serveis territorials en qu se subdivideix lestructura administrativa del Departament i que funcionaran com a unitats electorals previstes a lapartat 4 de larticle 39 de la Llei
7/2007, de 12 dabril, de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic.
Sisena
Convenis amb altres administracions educatives
El Govern o el Departament, segons correspongui, en subscriure convenis amb altres administracions educatives per a una millor sinergia i un ptim aprofitament dels recursos econmics
disponibles en els pressupostos generals de lEstat, en els de la Generalitat i en els daltres comunitats autnomes, vetllar perqu cap de les condicions a qu sobliguin les parts en els convenis
contradiguin el que es disposa en aquesta Llei.
Setena
Consell Escolar de la ciutat de Barcelona
Al Consell Escolar de la ciutat de Barcelona, atesa la seva singularitat, li s aplicable el rgim establert per als consells escolars territorials.
78
Disposicions transitries
Primera
Homologaci retributiva i de condicions de treball del professorat dels centres integrats en el
servei pblic deducaci
1. Gradualment, i en un termini de XXX anys a partir de lentrada en vigor de la Llei, el Departament consignar en el pressupost anual les partides suficients per tal dassolir lhomologaci
retributiva del professorat dels centres concertats amb les del professorat dels centres pblics.
2. Gradualment, i en un termini de XXX anys a partir de lentrada en vigor de la Llei, la quantia del
mdul per unitat escolar regulada en larticle 181 inclour les quantitats necessries per definir
les condicions de treball del professorat dels centres concertats prenent com a referncia les
del professorat dels centres pblics.
Segona
Creaci i regulaci del centre singular per a leducaci no presencial
1. En un termini mxim de XXX anys des de lentrada en vigor daquestaLlei, el Govern crear i regular el centre singular a qu fa referncia larticle 39 i nestablir la denominaci, a la vegada
que se suprimiran els centres deducaci no presencial pblics existents.
2. En aquest centre, a ms dels llocs prpiament docents, es podran preveure, per a la seva direcci i gesti, llocs no reservats exclusivament a docents.
3. Dacord amb la singularitat de la seva funci, la regulaci del centre no estar sotmesa a les
prescripcions contingudes en els ttols VI i VIII daquesta Llei. Tanmateix, la provisi dels llocs
docents es far pels procediments establerts en el ttol VII de la Llei i la dels llocs no reservats
exclusivament a docents pels procediments generals que siguin daplicaci.
Tercera
Manteniment dels drets econmics del personal docent que sintegra en els cossos de Catalunya
1. El desenvolupament del previst en aquesta Llei no comporta, per al personal incls en els seu
mbit daplicaci, la disminuci de la quantia dels drets econmics i altres complements retributius inherents al sistema de carrera vigent per als collectius docents en el moment de la seva
entrada en vigor, qualsevol que sigui la situaci administrativa en qu es trobin.
2. Si el personal docent no es trobs en la situaci de servei actiu, se li reconeixeran els drets
econmics i complements retributius esmentats en el punt anterior a partir del moment que es
produeixi el seu reingrs al servei actiu.
Quarta
Transformaci de lactual sistema destadis docents en el nou sistema de promoci docent
1. El Govern regular la transformaci de lactual sistema de promoci docent per estadis pel
corresponent a la promoci professional horitzontal establerta als articles 106 i 107.
2. El personal inter docent que tingui reconegut el dret a percebre estadis docents abans de
lentrada en vigor daquesta Llei, mantindr el corresponent complement retributiu de forma
79
transitria fins al moment que ingressi en el corresponent cos de funcionaris docents o cessi
com a personal inter. El complement esmentat sabsorbir per qualsevol increment de les retribucions.
Disposici derogatria nica

1. Queden derogades les lleis segents:
a) Llei 8/1983, de 18 dabril, de centres docents experimentals.
b) Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels consells escolars.
c) Llei 4/1988, de 28 de mar, reguladora de lautonomia de gesti econmica dels entres docents pblics no universitaris de la Generalitat de Catalunya.
d) Llei 3/1991, de 18 de mar, de formaci dadults.
e) Disposici addicional segona de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives
2. Aix mateix, queden derogades les disposicions digual o inferior rang que soposin a all previst en aquesta Llei.
80

Educacio Premsa - notaPremsa.85.Text Integre1209385759882

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Educacio Premsa - notaPremsa.85.Text Integre1209385759882

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Educacio Premsa - notaPremsa.85.Text Integre1209385759882

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Avantprojecte

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Captol 6. Carrera professional docent........................................................................................48

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Raons educatives fonamentades en la necessitat de millorar el rendiment escolar en leducaci

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Ttol preliminar. Objecte i principis

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 3. La llengua de lensenyament

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Ttol I. Dret a leducaci i sistema

Article 5. Laccs al sistema educatiu

Article 6. Els ensenyaments obligatoris

Article 7. Beques i ajuts

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 8. Dret i deure de convivncia

Article 9. Definici, mbit i mapa del sistema educatiu

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Ttol II. La comunitat educativa

Article 11. Carta de comproms educatiu

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 13. Deures dels alumnes

Article 14. Instruments per a la participaci i la representaci de lalumnat

Article 15. Associacions dalumnes

Captol 2. Les famlies

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 17. Associacions de pares i mares dalumnes

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 19. Drets i deures en lexercici de la funci docent

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 21. Protecci de les persones

Captol 5. Centres educatius, educaci en el lleure i entorn social

Article 23. Entorn i plans i programes socioeducatius

Article 24. Foment de lequitat en leducaci en el lleure

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Ttol III. El servei pblic deducaci

Article 26. Principis ordenadors de la prestaci del servei pblic deducaci

Article 27. Planificaci de loferta educativa

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 28. Incorporaci de centres i llocs escolars a la prestaci del servei

Captol 2. Escolaritzaci i garanties de gratutat

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 30. Criteris de prioritat en laccs

Article 31. Coresponsabilitzaci de tots els centres en lescolaritzaci

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

2. Per tal datendre necessitats immediates descolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana,

Article 32. Procs dadmissi dalumnat

Article 33. Garanties de gratutat

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Article 34. Compliment de les normes sobre admissi

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya

Ttol IV. Ordenaci dels ensenyaments

Article 36. Currculum

Avantprojecte de la Llei dEducaci de Catalunya