14

EXPOSICIONS JOSEP SANTESMASES I OLL

18.10.2015

El monestir de
Santes Creus
s una de les joies
de lart medieval
catal

Reportatge

JUDIT FERNNDEZ

Patrimoni oblidat,
memria literria
La Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana i lInstitut Ramon
Muntaner impulsen lexposici itinerant que relaciona literatura i histria

expressi literria posa en relleu

molt sovint escenaris concrets,
identificables. Escenaris locals,
perqu tot s local i centrats perqu des de
tot arreu es pot marcar el punt des don el
comps pot traar un cercle petit o gran
que giri a lentorn dun lloc, si ms no per
contemplar un paisatge. Voler fer creure
que noms hi ha uns determinats centres al
mn s falsejar les realitats de moltes vides
humanes, en tota la seva complexitat i condicionants, que passen amb els peus aferrats a una mateixa terra o saltant dun lloc a
laltre per moltes circumstncies volgudes
o forades com ara veiem massa sovint,
algunes negatives i dramtiques per

52 Diumenge, 18 doctubre del 2015

lafany dels llocs i pasos que volen ser els

centres del mn.
El lloc, lespai concret identificable, a vegades s el rerefons on pot transcrrer la
trama narrativa, o lelement que inspira la
veu potica sense voluntat de ser-ne lobjecte central. Tanmateix el lloc, el paisatge
poden ser tamb leix central literari. La ra
de les paraules que sentrellacen amb lafany de descriure, recordar, interpretar,
transformar o utilitzar el lloc, el paisatge, o
la condici humana que hi batega.
La mirada literria s essencial per entendre el mn, tamb en les fraccions ms
petites, ms locals, ms apartades de les
centralitats ms poderoses. Ms enll de les

definicions o interpretacions histriques o

geogrfiques, quan hom descriu, recorda,
interpreta, transforma o utilitza literriament un lloc, dalguna manera el construeix i el dna a entendre amb una de les
moltes cares que pot haver.
El mn est ple de llocs o elements construts que en perdre el seu sentit primigeni
o no trobar-ne cap de nou han perdut la seva ra de ser, han entrat en loblit i laband, que si no es detura condueix inexorablement a la destrucci o la runa. Les circumstncies histriques han posat tamb
contra les cordes, en moments donats, elements patrimonials de primer ordre, ara
per sort esplendorosos. Quan la literatura

15
18.10.2015

Cartoixa
dEscaladei (al mig)
i les runes de lantic
poble de Selmella,
al Pont dArmentera,
Alt Camp (a la
dreta), dues mostres
de patrimoni

descriu, recorda, interpreta, transforma o

utilitza algun daquests elements en primer
lloc genera respecte, gaireb tant i com ens
el pot provocar un cementiri i el record dels
que hi reposen. I per altra part insereix al
lloc una manera de veure i de pensar, prpia dun determinat temps. El lloc, lelement que s un resultat dun temps concret
llarg o curt, dunes circumstncies histriques determinades, entra a formar part
dun altre temps, que no s altre que el que
afaiona la lletra escrita. El cercle tancat
amb el lloc, les circumstncies i el temps
histric sobre per deixar entrar un altre
temps: el de la mirada literria que majoritriament ser coincident amb el temps
que determina un altre present, el de lautor i els models literaris del moment.
Hi ha un mn de sensacions que naveguen a lentorn dels espais oblidats o absents que cap altre format pot aportar tan
b com la literatura. Artur Blad, des del
seu Benissanet natal, tornat de lexili puja
dalt del terrat i mira el que no veu, tot condensant unes determinades circumstncies
histriques: Res del que veia no em podia
sorprendre, per s justament (com la nit
passada) all que no veia: el vell campanar
dels bons temps, lalta torre de pedra que
durant tres segles havia senyorejat, magnificant-la, la vila. Maria Barbal comprimeix
en dues frases els petits mons perduts dels
pobles abandonats quan escriu: Em recordo que el meu pare va dir-me que, quan les
persones abandonen un poble, els pardals
en fugen. Per les visions literries sn hereves de cada temps i les percepcions sobre

el futur dels grans monuments tamb. All

que avui ens sembla obvi, en altres temps
no tan llunyans la mirada vers el futur
era molt diferent, com ho era el pas. s el
cas de Joan Santamaria parlant lany 1927
del monestir de Santes Creus, quan shi refereix contemplant lagonia dun monument, amb una implicaci egocntrica que
a hores dara ens pot semblar dun dramatisme teatral exagerat: Per nosaltres que
duem lnima com una relquia dideals,

Vctor Catal
anhelava
un nou
Verdaguer
volem acostar-nos a Santes Creus amb els
ulls plens damor. Li farem un estona ben
llarga de companyia. Si pogussim no ens
en mourem ms del seu costat. I quan
sensorrs, all voldrem morir sota les seves runes per tal que la nostra mort caigus amb cstig i ignomnia sobre la misria de tothom. Ms realista era la visi
que Josep Vallverd donava dEscaladei en
un dels volums de Catalunya Visi, la major part escrits per ell mateix amb les magnfiques fotografies de Ton Sirera. Uns volums que ens recorden que del 1968 al
2015 hi ha una llarga distncia i no noms
prop de mig segle. Vallverd esdev un

notari realista del pensament i de la realitat de lpoca quan contemplava, a cop de

2CV, com de deixat es trobava el pas. Per
tant el futur de la cartoixa dEscaladei
sortosament equivocat pensava que noms podia ser aquest: Venuda a un conjunt de particulars, hom pot pensar que
acabar essent enderrocada i reduda a
terra de conreu. La intromissi del temps
literari a les runes del temps histric li feien anhelar, a Vctor Catal, lesperana de
trobar un nou Verdaguer que exalts les
runes dEmpries com una mena de resurrecci de les glries de lantigor: Empori se posar en peus de cop, ab astorament universal. Formiguejarn de gent els
seus carrers, vibrar del ress de ses disputes lAgora, se prosternarn les multituts
ansioses en els temples dAsklepios y Artemisa, veurn les naus de tot lo mon, al
acullirse a port, florir els escalonats jardins
de ses terraces [...].
Sn aquests exemples, en clau de mostra, del projecte Patrimoni oblidat, memria literria que impulsen la Coordinadora de Centres dEstudis de Parla Catalana i lInstitut Ramon Muntaner de
lexposici o web virtual i de lexposici
fsica itinerant, amb voluntat de fer un
llarg recorregut en el temps i lespai del
pas gran, que a primers dany veur la
llum amb la collaboraci dinstitucions,
entitats de tota mena i moltes persones
que treballant-hi faran possible lligar la
feblesa del patrimoni oblidat amb el respecte, el suggeriment i la creativitat de la
memria literria.

Reportatge

ELISABETH MAGRE /
ARXIU

Diumenge, 18 doctubre del 2015

53