Tema 2.

-Estndards de xarxa
Els estndards de xarxes proporcionen la base per a la transmissi de dades, per a la
fabricaci dequips de xarxa compatibles, i per al disseny de sistemes operatius de xarxa.
Aquests estndards defineixen el segent:
Com han de ser els mitjans de comunicaci i les seves especificacions.
Com shan destablir i mantenir les comunicacions entre nodes.
Com es determina quan es produeix una fallada en la comunicaci.
Com cal actuar davant una fallada de comunicaci.
Com sha de dissenyar una xarxa per poder garantir les comunicacions.
Etc.
Hi ha dos models de comunicaci principals que utilitzen capes: el model de referncia
OSI (Open System Interconnection, interconnexi de sistemes oberts) i el model de
protocol TCP/IP (Transport Control Protocol/Internet Protocol, Protocol de control de
transport/protocol dInternet) o model dInternet.
Els dos models utilitzen un sistema despecificacions obert, s a dir, pblic no patentat, en
contraposici dels sistemes de propietat o patentats, en qu una empresa o un petit grup
dempreses controla tota levoluci i ls de la tecnologia. Obert significa ls lliure de la
tecnologia disponible per a tothom.

2.1 Protocols
Larquitectura duna xarxa es fonamenta en la seva topologia fsica i lgica i en els
protocols de comunicacions. Els protocols de comunicaci sn conjunts de normes i
procediments emprats per fer una comunicaci. Controlen tots els aspectes de la
comunicaci de dades:
Com es construeix la xarxa fsica.
Com es connecten els ordinadors a la xarxa.
Com es dna format a les dades per transmetre-les.
Com es controlen els errors.
Etc.
Els protocols sn conjunts de regles i convencions que regeixen la manera en qu els
dispositius duna xarxa intercanvien informaci. Classifiquem els protocols en els tipus
segents:
Protocols dalt nivell, que defineixen com es comuniquen els hosts.
Protocols de nivell intermedi, que estableixen i mantenen sessions de comunicacions.
Protocols de baix nivell, que defineixen com es transmeten els senyals per cable.

2.2 Models de xarxa OSI, TPC/IP (el model Internet)

Lorganitzaci ISO (International Organization for Standarization, Organitzaci
Internacional per a lEstandarditzaci), per tal de solucionar els problemes
dincompatibilitat i incapacitat de comunicaci entre xarxes, deguts a les diferents
especificacions i implementacions dels diferents sistemes, va fer als anys vuitanta del
segle passat un estudi de lesquema dels sistemes de xarxes existents, com ara DECnet
(digital equipment corporation), SNA (system networks architecture) i TCP/IP, per tal de
trobar un conjunt de normes comunes. Com a resultat de lestudi, lISO va crear un model
de xarxa que podia ajudar els fabricants a crear xarxes que fossin compatibles i operables
entre si i amb altres xarxes.

2.2.1 Model OSI

El model de referncia OSI, llanat el 1984, s lesquema descriptiu que va crear lISO.
Aquest model proporciona als fabricants un conjunt de normes que faciliten ms
compatibilitat i operabilitat entre els diferents tipus de tecnologies de xarxa produdes per
diferents empreses de tot el mn.

El fet de dividir en capes proporciona els avantatges segents:

Divideix la comunicaci en parts ms petites i senzilles.
Facilita la normalitzaci dels components de la xarxa, amb la qual cosa permet el
desenvolupament i el suport de diferents fabricants.
Permet que diferents tipus de maquinari (hardware) i programari (software) es
comuniquin entre ells.
Impedeix que els canvis en una capa afectin les altres, cosa que permet un
desenvolupament ms accelerat.
Divideix la comunicaci de la xarxa en parts ms petites i en fa ms fcil la comprensi.

Cada conjunt de dades o informaci afegida per un terminal es denomina encapalament,

i shi van afegint a mesura que es passa duna capa a una altra fins a arribar a la capa
fsica, capa que finalment procedir a la transmissi de bits cap a un altre terminal.
El conjunt dinformaci composta per lencapalament ms les dades rep noms diferents
segons el nivell on est situada:
En la capa de transport es denomina segment.
En el nivell de capa de xarxa es denomina paquet.
En el nivell de capa denlla, trama.
En el nivell de capa fsica, bit.
Proces d'encapsulaci

El model OSI defineix dos tipus de serveis:

1. Serveis orientats a la connexi. Lusuari estableix inicialment la connexi,
intercanviant la informaci i finalment, en acabar, allibera el circuit. Un exemple daquest
servei s la xarxa telefnica i la comunicaci de dades per mitj de lRTC.
2. Serveis sense connexi. No cal establir cap circuit abans denviar la informaci. Cada
paquet porta informaci de ladrea de destinaci i segueix la millor ruta, els paquets
poden arribar en ordre diferent i s necessari reorganitzarlos.
Hi ha diversos tipus de serveis sense connexi:
Servei de datagrama sense confirmaci. Lemissor no necessita que el receptor li
confirmi que els paquets de dades li arriben correctament com en el protocol IP
(Internet protocol).
Servei de datagrama amb confirmaci. El receptor envia confirmacions a
lemissor. Per exemple, el correu electrnic amb acusament de recepci.
Servei de petici i resposta. s un servei propi de la gesti interactiva, en qu a
cada petici segueix una resposta. Per exemple, en fer una petici a una base de
dades, la segueix un missatge de resposta que cont les dades sollicitades.
Per estudiar el model OSI, el podem dividir en tres parts: les capes orientades a
la xarxa, les capes orientades al transport i les capes orientades a laplicaci. Aix com
tamb definirem breument cada capa amb les seves funcions.
Capes de xarxa 5, 6 i 7 orientades a laplicaci
Grup format per les capes de sessi, presentaci i aplicaci, que rep el nom genric
dentorn de laplicaci, perqu aquestes tres capes es processen en els equips terminals
que intervenen en la comunicaci.
Capa 7. Aplicaci. La capa daplicaci s la capa del model OSI ms prxima a lusuari,
ja que proveeix de serveis de xarxa les seves aplicacions.
s lnica capa que no proporciona serveis a cap altra capa OSI, sin noms a
aplicacions que es troben fora del model OSI, per si que es comunica internament per a
utilitzar els serveis del nivell de presentaci.
Sn exemples daplicacions els programes de client de correu, navegador web, client FTP,
aplicacions de videoconferncia, etc.
Capa 6. Presentaci. La capa de presentaci garanteix que la informaci que envia la
capa daplicaci dun sistema la pugui llegir la capa daplicaci dun altre.
La capa de presentaci proporciona el format i la conversi de codis, que sutilitza per
assegurar-se que les aplicacions tenen informaci comprensible per processar.
La capa 6 tamb abraa les estructures de dades que utilitzen les aplicacions i s
responsable del xifratge de dades que protegeix la informaci durant la transmissi (per
exemple, les dades de les targetes de crdit). La capa de presentaci tamb socupa de la
compressi dels arxius.
Capa 5. Sessi. Les missions principals de la capa de sessi sn:
Iniciar, administrar i finalitzar les sessions entre dos ordinadors que es comuniquen.
Proporcionar els seus serveis a la capa de presentaci.
Sincronitzar el dileg entre les capes de presentaci dels dos ordinadors.
Regular la sessi.

La capa de sessi coordina les peticions i les respostes de servei quan les aplicacions es
comuniquen entre diferents ordinadors.
La capa de sessi millora el servei de la capa de transport. La capa de sessi sencarrega
de resincronitzar una transferncia tallada, de manera que en la connexi segent es
transmetin les dades a partir de lltim bloc transms sense error.
Capa orientada al transport
Capa 4. Transport.
Aquesta capa fa de pont entre les capes 1, 2 i 3, que treballen en xarxa, i les capes 5, 6 i
7, que treballen les aplicacions per a lusuari. Accepta les dades de la capa de sessi i les
parteix a bocins que siguin comprensibles per a la capa de xarxa i les inferiors, i
sassegura que arribin correctament a la capa de transport de lordinador receptor, encara
que el receptor no sigui a la mateixa xarxa.
Aquest nivell o capa est molt relacionat amb la qualitat del servei ofert per la capa de
xarxa, ja que s lencarregat destablir el pont entre les mancances de la xarxa i les
necessitats de lusuari.
Capes de xarxa 1, 2 i 3 orientades a la xarxa
El primer grup, que comprn les tres primeres capes fsica, enlla i xarxa es denomina
entorn de la xarxa o subxarxa de comunicacions, perqu aquestes capes sn les que
interactuen amb les xarxes de comunicacions, o amb la part de la xarxa que t la finalitat
de transmetre la informaci fins a lequip receptor.
Capa 3. Xarxa. La capa de xarxa proporciona connectivitat i selecci de ruta entre dos
sistemes dordinadors, que poden estar ubicats en xarxes geogrficament diferents.
La capa de xarxa s la que permet encaminar el trnsit de paquets des de lemissor fins al
receptor. Mitjanant mecanismes de commutaci, estableix el cam que han de seguir els
paquets.
La capa de xarxa controla la de subxarxa, la funci principal de la qual s triar la ruta
millor perqu el paquet arribi a la seva destinaci.
Una altra funci daquesta capa s el tractament de la saturaci del trnsit: si hi ha molts
paquets a la xarxa, uns obstrueixen el pas a altres i es generen embussos als punts ms
crtics.
Aquesta capa s tamb lencarregada dajustar la mida dels paquets i la velocitat de
transmissi perqu compleixi els requisits de la xarxa de recepci.
Capa 2. Enlla. La capa denlla de dades proporciona trnsit de dades de confiana a
travs dun enlla fsic. Aquesta capa socupa de lencaminament fsic, la topologia de
xarxa, laccs a la xarxa, la notificaci derrors, el lliurament ordenat de trames i el control
de flux.
Amb el nivell fsic opera amb bits, sense comprovar-ne el significat. Aquests bits viatgen
en forma de blocs de dades, trames. Els protocols sencarreguen del format de les trames,
dels codis dadrea de la detecci i recuperaci derrors i de lordre de transmissi de les
dades.
Aquestes trames senvien per la lnia de transmissi de manera seqencial a travs dels
serveis que ofereix el nivell fsic, mentre que la resta de nivells superiors treballen sense
tenir en compte el tipus de medi fsic.
Aquest nivell es divideix en dos subnivells:
Control daccs al medi (MAC, media access control)
Control denlla lgic (LLC, logical link control)

 Capa 1. Fsica. La capa fsica defineix les especificacions elctriques, mecniques, de

procediment i funcionals per activar, mantenir i desactivar lenlla fsic entre sistemes
finals.
La missi bsica daquesta capa s transmetre bits per un canal de comunicaci, de
manera que quan lemissor nenvi arribin sense canvis al receptor.
Aquest nivell inclou cables, connectors, els medis de transmissi, ordinadors i equips de
comunicacions. Per tant, cal definir:
El tipus de sistema de cables que utilitzar la xarxa.
Si hi ha procs de modulaci o no.
Tipus de connectors, caracterstiques i funcions de cadascun.
Tipus de transmissi.

2.2.2 Model TCP/IP

La precursora de moltes de les xarxes que susen avui dia s la xarxa ARPANET, que s
una xarxa de carcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units al final
dels anys seixanta del segle passat, i que va acabar connectant moltes universitats i
installacions governamentals utilitzant lnies telefniques convencionals. Ms endavant,
quan es van afegir enllaos per satllit o rdio, els sistemes van comenar a tenir
problemes per interactuar amb aquestes noves xarxes. Es va fer pals que calia una nova
arquitectura de referncia per poder connectar diferents models de xarxes. Aquesta
arquitectura es va popularitzar com el model de referncia TCP/IP (inicials dels seus dos
principals protocols), que s el model dInternet.
La xarxa Internet va comenar l1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast
WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per lNSF (National Science
Foundation) dels Estats Units. Internet es va obrir pblicament als interessos comercials
lany 1995.
Comparaci entre OSI i TCP/IP

Capes del model TCP IP

Cal observar, per, que algunes capes tenen el mateix nom que les capes OSI; en canvi,
encara que la majoria tenen les mateixes funcions en un model i laltre, en altres no s
aix.
Capa 4: aplicaci
La capa daplicaci TCP/IP es correspon amb les capes daplicaci, presentaci i sessi
del model OSI.
Alguns programes que proporcionen serveis que treballen directament amb les
aplicacions dusuari i els seus corresponents protocols de la capa daplicaci sn, per
exemple, HTTP (hypertext transfer protocol), FTP (file transfer protocol), SMTP (simple
mail transfer protocol), SSH (secure shell), entre daltres.
Capa 3: transport
La capa de transport TCP/IP es correspon amb la capa de transport del model OSI.
Els protocols de la capa de transport solucionen problemes com la fiabilitat i la seguretat
que les dades arriben a la destinaci i ho fan en lordre correcte. Hi ha dos protocols
bsics en la capa de transport: TCP i UDP.
Capa 2: Internet (o interxarxa)
La capa dInternet del model TCP/IP s equivalent a la capa de xarxa del model OSI.
La missi fonamental daquesta capa s fer que els nodes implicats en la comunicaci
envin els paquets per qualsevol xarxa i els facin viatjar independentment cap a la seva
destinaci.
La capa dInternet defineix el protocol IP (Internet Protocol, protocol dInternet).
Capa 1: accs a la xarxa
La capa daccs a la xarxa del model TCP/IP s equivalent a les capes denlla i fsica del
model OSI.
En el model TCP/IP noms sindica que el node sha de connectar a la xarxa fent s dels
protocols que hi ha a la xarxa fsica en qesti, de manera que es puguin enviar paquets
IP. Aquests protocols varien segons quines siguin les tecnologies de transmissi i els
medis de xarxa que sutilitzin.

Esquema dels protocols emprats a cada capa:

2.3 Ethernet
La tecnologia Ethernet ha esdevingut la tecnologia XAL (xarxes drea local) amb ms
presncia arreu del mn. Per explicar lxit de la tecnologia Ethernet shan de citar els
principals factors dinfluncia:
La seva senzillesa i facilitat de manteniment.
La capacitat per incorporar noves tecnologies.
Lalt grau de confiana que proporciona.
El baix cost dinstallaci i actualitzaci.
Cal destacar que les normes IEEE per les xarxes drea local tenien com a nomenclatura
el nmero 802. A les normes basades en lEthernet sels va assignar la nomenclatura
802.3.
Diferents tipologies dEthernet:

BASE fa referncia a la modulaci del senyal utilitzat (banda base).

La lletra indica el tipus de medi utilitzat, en qu T vol dir cable de parell trenat sense
pantalla protectora.
El valor numric 10 indica la velocitat de transferncia

Tot i que lEthernet i lIEEE 802.3 sn estndards que defineixen un mtode daccs per
una xarxa drea local, no sn idntics ja que lIEEE 802.3 fou dissenyat amb la intenci
que pogus utilitzar qualsevol medi, aix s, rdio, cable coaxial, parell trenat, fibra ptica,
etc.
Des del punt de vista dels estndards Ethernet i IEEE 802.3, podem destacar que tots dos
protocols formen part de la zona inferior del model de referncia OSI, aix s, en la capa
fsica i en la meitat inferior de la capa denlla de dades. Aquesta situaci privilegiada
envers el model de referncia OSI els permet comunicar-se amb qualsevol tipus de
protocol superior.
Tant en lEthernet com en lIEEE 802.3 la capa denlla de dades del model de referncia
OSI es divideix en dues subcapes:
Control daccs al medi (MAC, media access control). Aquesta capa defineix el
mode en qu es transmeten les trames pel fil fsic. Manipula ladreament fsic
associat a cadascun dels dispositius, la definici de la topologia de la xarxa i la
disciplina de la lnia.
Control denlla lgic (LLC, logical link control). Defineix el mode en qu les
dades sn transferides pel medi fsic i proporciona serveis a les capes superiors.
Aquesta subcapa sencarrega del control derrors, el control de flux i com
sencapsula la informaci.
IEEE 802.3 s, actualment, la implementaci Ethernet ms freqent.

2.3.1.-Adreament MAC
LEthernet utilitza les adreces MAC per identificar nicament els dispositius a ttol
individual. De fet, cadascun dels dispositius presents en una xarxa drea local amb una
targeta dinterfcie de xarxa (NIC, network interface card) ha de tenir assignada una
adrea MAC. En cas contrari, els altres dispositius no es podrien comunicar amb aquests
dispositius.
Sha de destacar la importncia del paper que tenen les adreces MAC, ats que, en el cas
que no existissin, les xarxes drea local esdevindrien un conjunt dordinadors sense
identificar i per on no podria circular cap paquet dinformaci ja que no se sabria a qui va
adreat ni qui lenvia. De fet, les xarxes drea local tipus Ethernet i 802.3 sn xarxes
basades en la difusi, s a dir, totes les estacions veuen (i examinen) cadascun dels
paquets dinformaci que circulen, i esbrinen a quina estaci sadrecen.
Mentre els paquets dinformaci circulen per la xarxa, les targetes dinterfcie de
xarxa (NIC, network interface card) verifiquen si ladrea MAC inserida en la trama
dinformaci es correspon amb la seva adrea MAC.
En cas que es doni aquesta coincidncia, la NIC verifica ladrea de destinaci
present en la capalera de la trama i decideix si accepta o no aquesta trama.
Quan les dades sn lliurades al destinatari, la NIC corresponent treu les dades de
lembolcall i les lliura a lordinador perqu les processi mitjanant els protocols de capa
superior com, per exemple, lIP i el TCP.

2.3.2.-Trames Ethernet
Lacci dembolcallar la informaci per transmetre en trames es basa en la inclusi dun
ventall dafegits que ajuden a reafirmar els parmetres de seguretat i dintegritat
necessaris per a la comunicaci. Aquest ventall dafegits proporciona informaci tan
rellevant com el reconeixement dels errors apareguts durant la comunicaci, on estan
situades les dades dins de la trama o b quins sn els dispositius que sestan comunicant.
Lacci dembolcallar la informaci en forma de trames es produeix en la capa 2 del model
de referncia OSI.
El concepte de trama com a seqncia dinformaci implica imaginar una llarga cadena de
dgits en qu cadascun daquests dgits t una funci preestablerta. Val a dir que aquestes
funcions sassignen a grups predefinits de bytes dins de la trama en seccions seqencials
anomenades camps

Per al funcionament correcte de la transmissi dels paquets dinformaci, cadascun dels

camps que formen la trama t una funci concreta que lordinador emissor sap com definir
i que el receptor sap com interpretar. Un canvi en el contingut daquests camps pot variar
completament la funci final del paquet dinformaci.
Camp dinici de trama (A). Quan els ordinadors estan connectats a un medi fsic
necessiten un mecanisme que els ajudi a difondre els seus missatges o, a grans trets,
avisar de lenviament duna trama.
Camp dadrea (B). Totes les trames contenen informaci que permet identificar-les,
com, per exemple, ladrea de lordinador que envia la informaci, aix s, ladrea MAC i
ladrea MAC de lordinador de destinaci.
Camps de longitud i tipologia (C). Les trames tenen camps especialitzats amb diferents
finalitats en funci de la tecnologia utilitzada. Per exemple, aquest camp es pot utilitzar per
indicar quin protocol de la capa 3 del model de referncia OSI sha utilitzat o b per
especificar-hi la longitud exacta de la trama.
Camp de dades (D). El principal motiu pel qual senvien trames s per obtenir les dades
de la capa superior, aix s, les dades de laplicaci de lusuari i enviar-les dun ordinador
a un altre. Com si duna carta es tracts, dins del sobre, en aquest cas lembolcall que ha
esdevingut la trama, hi ha el missatge que es vol enviar (les dades).
Camp de seqncia de verificaci de trama (FCS, frame check sequence) (E).
Considerant en quin grau sn susceptibles als errors les trames i els camps continguts, s
necessari establir un parmetre que verifiqui la integritat de la trama. Aquest parmetre el
calculen tant l'ordinador emisor com l'ordinador de dest de la trama i han de coincidir.

2.3.3.-Control daccs al medi

El control daccs al medi (MAC, media access control) fa referncia als protocols que
decideixen a quin ordinador es permet transmetre dades.
A lhora de parlar del control daccs al medi (MAC, media access control) s important
citar les dues categories existents, aix s, les deterministes (per torns) i les no
deterministes (a grans trets, el primer que arriba esdev el primer a ser servit).
Protocols MAC deterministes
Els protocols MAC deterministes utilitzen una modalitat basada en la creaci de torns. Un
exemple daquests torns es fonamenta en la transmissi de testimonis (tokens).
La tcnica de la transmissi de testimonis es fonamenta en un costum propi de les tribus
dindis nadius americans que, durant les seves reunions, es passaven el testimoni. De fet,
aquell que tenia a les mans el bast era escoltat per tothom fins que finalitzava el seu
parlament, moment en qu el testimoni es passava a una altra persona.
Hi ha un protocol denlla de dades, que rep el nom danell de testimoni (token ring), en
qu els ordinadors que estan connectats a la xarxa es distribueixen en forma danell.
Protocols MAC no deterministes
Els protocols MAC no deterministes utilitzen la premissa el primer que arriba esdev el
primer a ser servit (FCFS, first-come, first-served) com, per exemple, laccs mltiple amb
detecci de portadora i detecci de collisions (CSMA/CD, carrier sense multiple
access/collision detect).
Aquest tipus de protocol s el que fa servir Ethernet, ats que permet que els dispositius
de xarxa esdevinguin els responsables dadministrar el seu dret a transmetre.
Malgrat tot, en cas que dues estacions transmetin alhora es produeix una collisi i cap de
les transmissions de les estacions t xit.
A Ethernet, una collisi s el resultat de dos nodes que transmeten simultniament. Les
trames de cadascun dels dispositius impacten i es fan malb quan es troben en el medi
fsic.
Algoritme del mtode CSMA/CD

2.3.4.-Ethernet 10, 100 i GigabitEthernet

LEthernet s una norma de xarxa que, juntament amb els seus protocols associats IEEE
802.3, ha esdevingut una de les normes ms importants del mn. Aix va comportar una
important evoluci pel que fa a les xarxes drea local actuals.
A mode introductiu, cal destacar que la popularitat de lEthernet va comenar mitjanant el
cable coaxial gruixut (10Base5), tot i que, davant les dificultats a lhora de manipularlo,
es va tendir a treballar amb el cable coaxial prim (10Base2).
Aprofitant aquesta tendncia cap a la senzillesa dinstallaci i manipulaci (sense oblidar
la reducci corresponent de les despeses econmiques), es va acabar introduint el
10BaseT basat en els cables parells trenats sense apantallar (UTP, unshielded twisted
pair).
La potncia, la versatilitat i el baix cost del 10BaseT va coincidir amb una explosi en el
nombre dusuaris de xarxa i dInternet, i en la complexitat de les aplicacions. De fet,
laugment de la sollicitud damples de banda ms grans es va traduir en laparici de
lEthernet rpid (Fast Ethernet), aix s, un conjunt destndards de lIEEE per a xarxes
Ethernet de 100 Mbps.
Gigaethernet s la principal representant dels avenos de lenginyeria i de la capacitat del
mercat. Cal destacar que la tecnologia Gigaethernet s deu vegades ms rpida que la
tecnologia rpida, aix s lEthernet rpid (Fast Ethernet). Amb tot, aquest increment de la
velocitat implica una srie de requeriments com, per exemple, la duraci ms curta del
temps denviament dels bits (1 na nosegon) i una major vigilncia davant la seva alta
susceptibilitat envers el soroll.
Amb larribada de la Gigaethernet, all que va comenar com una tecnologia prpia de les
xarxes drea local (LAN, local area network), es va estendre a grans distncies que van
fer que la tecnologia Ethernet esdevingus un estndard de xarxa prpia drees
metropolitanes (MAN, metropolitan area network) i drees molt ms mplies (WAN, wide
area network).

2.3.5.-Regla 5-4-3
La regla 5-4-3 limita la utilitzaci dels repetidors mitjanant lestabliment de la premissa
entre dos equips de xarxa no hi pot haver ms de quatre repetidors i cinc segments de
cable. Amb tot, solament tres segments poden tenir connectats dispositius que no siguin
aquests repetidors mateixos, s a dir, solament dos dels cinc segments utilitzats es poden
dedicar a la interconnexi entre repetidors.
Bon diseny de xarxa, compleix la regla 5-4-3

Xarxa mal dissenyada, compleix la regla 5-4-3

2.3.6.-Tipus denlla (smplex, semidplex i dplex)

Les modalitats en qu es transmeten les dades per un medi fsic sn tres. La modalitat
smplex es basa en la transmissi de les dades en un nic sentit. En el cas de les
modalitats semidplex i dplex, les dades es poden transmetre en tots dos sentits,
per, en el cas de la modalitat semidplex, la transmissi en dos sentits sha de fer per
torns.
Dominis de collisi. En lmbit de lEthernet, els dominis de collisi sn les rees de la
xarxa per on es propaguen les trames que xoquen. Des del punt de vista dels dispositius,
els repetidors i els concentradors propaguen les collisions existents i els commutadors,
els ponts i els encaminadors no les propaguen.

2.4.-Dispositius de xarxes

Les xarxes poden ser molt senzilles o increblement complexes. La complexitat prov del
cablejat i dels dispositius de xarxa. Els dispositius de xarxa cada vegada sn ms
importants en el funcionament de la xarxa i com que sn molt diferents, cada vegada sn
ms difcils dusar i configurar. s important conixer les funcions i limitacions de cada
dispositiu i escollir-ne els que ms sadeqen a les necessitats de la nostra xarxa.

2.4.1.-Targetes de xarxa
La targeta de xarxa s un dispositiu bsic per a la installaci duna XAL, anomenada
tamb NIC (targeta dinterfcie de xarxa o network interface card). La targeta du a terme
les funcions dintermediria entre lelement que sha de connectar a la xarxa (ordinador,
impressora, etc.) i la xarxa de comunicacions.
La targeta de xarxa porta gravats els protocols de comunicacions necessaris per
comunicar les capes fsica, denlla de dades i de xarxa.
Cada placa de xarxa t una adrea o codi nic anomenada MAC de 48 bits de llargada
que sescriuen hexadecimalment, i per aix solament t dotze dgits. Dels dotze dgits
hexadecimals, els sis primers els assigna lIEEE i identifiquen el fabricant. Aquest tros
dadrea MAC sanomena identificador exclusiu organitzacional (OUI).
Els sis dgits hexadecimals segents representen i identifiquen de manera nica la
targeta: s un nmero de srie que posa el fabricant de la xarxa. Aquesta adrea, que s
nica a tot el mn, est gravada a la ROM de la targeta, per es copia a la RAM quan
posem en marxa lordinador i sinicialitza la placa.

Les targetes de xarxes, un cop installades, cal configurar-les. La majoria de targetes

utilitzen tecnologia dintegraci automtica o plug and play (el sistema operatiu les detecta
i ja funcionen). Si no queden correctament installades, o no tenen aquesta tecnologia, cal
installar-les manualment amb els programes de control controladors especfics de la
targeta que facilita el fabricant de la xarxa.
A la imatge es poden veure les elements d'una targeta de xarxa.

2.4.2.-Repetidors
Els repetidors sn dispositius de xarxa de capa 1 fsica en el model de referncia OSI.
Quan les dades es transmeten pel mitj, sanomenen senyals i poden ser elctriques,
polsos de llum o microones. A mesura que avancen pel medi, es deterioren i es debiliten, i
el repetidor regenera i reenvia els senyals de xarxa a nivell de bits amb la finalitat de
recrrer distncies ms llargues. Normalment noms tenen dos ports (connexions per al
cablatge).

2.4.3.-Concentradors (Hub)
Quan els concentradors hubs o repetidors multiport reben un senyal en un port, es
copia a tots el ports del concentrador, de manera que tots els elements de la xarxa reben
els senyals. Regeneren i reenvien els senyals de xarxa com un repetidor, sn el punt de
connexi per als diversos elements de la xarxa. Sn elements de capa 1 (fsica).
Normalment tenen vuit, setze o vint-i-quatre ports.
Aquests dispositius no reconeixen informaci als senyals, ni adreces ni dades. Quan
tenim una xarxa sense fils, el perifric que fa les funcions de concentrador sanomena
punt daccs.

Es pot installar ms dun punt daccs en una rea on hi ha ms trasps de dades, o per
cobrir zones ms mplies. Un punt daccs pot transmetre i rebre senyals en un radi de
cent a tres-cents metres dins dun edifici segons els model, i fins a 9,6 km utilitzant
antenes externes amb una lnia directa de visi.
Quan la distncia entre dos concentradors s massa gran, o volem evitar dominis de
collisi, es pot installar un pont (bridge). Un pont s un dispositiu de capa 2 enlla de
dades que crea dos segments de xarxa. Cada segment tindr un domini de collisions
diferents, cosa que fa que saprofiti ms lamplada de banda.
Els ponts tamb sutilitzen per interconnectar xarxes de diferents topologies i diferents
protocols a escala de MAC, per exemple una Ethernet i una xarxa en anell de testimoni:
en aquest cas, el pont tindr connectors diferents a cada costat de la xarxa.
A la figura es pot observar la uni de dues xarxes amb un pont.

2.4.4.-Commutadors (switchs)
Els commutadors sn elements de capa 2 enlla de dades que regeneren el senyal i el
difonen basant-se en les adreces MAC, similar als ponts. Actualment substitueixen els
concentradors. La commutaci es fa al maquinari, com si fes un pont entre els dos ports
commutats, de manera que aprofita tota lamplada de banda. Actualment hi ha
commutadors de gamma alta que funcionen amb mode multicapa i sn capaos
dexecutar funcions de capa 3.

2.4.5.-Encaminadors
Els encaminadors sn uns dispositius de capa 3 xarxa que sutilitzen per interconnectar
xarxes que treballen en xarxes diferents. Els protocols de comunicaci de les diferents
xarxes han de ser iguals i compatibles; a les capes superiors, els nivells inferiors 1 i 2
poden diferir sense afectar lencaminament.
La seva funci bsica s dirigir els paquets que rep fins a la seva destinaci desprs
dhaver trobat la millor ruta. Quan rep un paquet, extreu ladrea del destinari i decideix la
millor ruta a partir de lalgorisme i la taula dencaminament que utilitzi. Un encaminador
disposa de les seves adreces prpies a escala de xarxa.

2.4.6.-Altres elements
La tecnologia cada vegada ofereix ms prestacions i serveis, s per aix que el mercat t
nous dispositius per installar als ordinadors o a la xarxa. Tot seguit en veurem algun:
Veu: telefonia sobre IP. Els telfons es connecten a la xarxa, i es poden comunicar entre
ells i amb lexterior per mitj duna operadora. La comunicaci entre els telfons de la
xarxa s de cost zero.
Mdem: s un dispositiu que permet a un ordinador enviar i rebre informaci per mitj
de la xarxa telefnica commutada, que transmet senyals analgics. Un mdem pot ser
intern connectat a les ranures dexpansi de la placa base o extern connectat per mitj
del port en srie o USB. Per a la transmissi de la informaci a travs de mdem, hi ha
gran quantitat destndards, a causa dels avenos que han perms laugment de la
velocitat de transmissi.