Revolucions I Absolutisme

L'evoluci
poltica europea:
estats,
revolucions i
absolutisme
Xavier Torres Sans
Joaquim M. Puigvert i Sol
P08/04527/00783
FUOC P08/04527/00783
L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme
ndex
Introducci............................................................................................
Objectius.................................................................................................
1. L'estat modern: absolutisme i constitucionalisme................
1.1. Feudalisme i estat modern ........................................................
12
1.2. L'estat modern i la centralitzaci poltica ................................
14
1.3. Absolutisme i constitucionalisme .............................................
17
1.4. Les corts i els cossos intermedis ...............................................
21
2. Una Europa de monarquies compostes....................................
24
2.1. La monarquia hispnica ...........................................................
25
2.2. La Casa d'ustria i l'Europa Oriental ........................................
27
2.3. La revoluci militar ...................................................................
28
3. Les revoltes de la terra (segle XVII)..........................................
31
3.1. La rebelli dels Pasos Baixos ...................................................
32
3.2. Les revoltes al si de la monarquia hispnica ............................
35
3.2.1. La revolta dels Segadors a Catalunya ............................
38
3.2.2. La revolta de Portugal ...................................................
39
3.2.3. La revolta antiespanyola de Npols ..............................
40
3.3. La revoluci i la guerra civil anglesa ........................................
41
4. Els nous absolutismes: la Frana de Llus XIV.......................
44
4.1. La reorganitzaci de l'administraci reial .................................
45
4.2. L'exrcit i la poltica expansionista de Llus XIV ......................
46
4.3. Fiscalitat i poltica econmica mercantilista ............................
49
4.4. Els afers religiosos: la revocaci de l'edicte de Nantes i el

jansenisme .................................................................................
51
5. Els contrastos poltics i institucionals a l'inici del segle

XVIII..................................................................................................
56
5.1. L'Imperi austrac, l'Imperi otom i Rssia ................................
56
5.2. Gran Bretanya ...........................................................................
57
5.3. Prssia ........................................................................................
60
5.4. Les Provncies Unides ...............................................................
61
Resum......................................................................................................
62
Activitats................................................................................................
65
FUOC P08/04527/00783
Exercicis d'autoavaluaci...................................................................
65
Solucionari.............................................................................................
66
Glossari....................................................................................................
67
Bibliografia............................................................................................
69
FUOC P08/04527/00783
Introducci
Els canvis esdevinguts en la societat europea arran de la crisi de la baixa edat

mitjana no foren pas menys notoris en l'esfera de l'organitzaci poltica. Habitualment, aquesta mena de canvis han estat descrits o sintetitzats pels historiadors sota la frmula "estatmodern" o altres d'equivalents, com ara "monarquies del Renaixement", "noves monarquies" o "absolutisme". A hores d'ara,
per, cap d'aquestes formulacions no s prou inequvoca o evident per si mateixa i cal, en conseqncia, especificar-ne i discutir-ne prviament tant l'abast
com alguns dels supsits ms o menys implcits. En altres paraules: la primera
dificultat en l'estudi de l'estat modern s una qesti de concepte o definici.
O fins i tot de vocabulari, simplement. Perqu cal recordar que el mot estat,
a l'Europa dels segles XVI i XVII, no era pas sinnim encara d'alguna mena
d'entitat o forma poltica (designades, en canvi, com a monarquia, regne, imperi, provncia o repblica), sin que feia allusi ms aviat a una certa mena de
possessions o dominis feudals (els estats d'aquest duc o aquest altre) o b a
la condici i l'estatus d'un determinat grup d'individus, definit jurdicament
(l'orde, estament o estat de la cavalleria, posem per cas). El terme absolutisme,
al seu torn, s encara ms extemporani.
Aix i tot, la historiografia encara no ha descartat del tot l's del mot estat en el
sentit actual o esdevingut convencional de la paraula; i aix tant per comoditat, potser, com pel fet que alguns autors no s'estan de suposar que els orgens
o la primerenca configuraci dels estats de l'era contempornia cal anar-los a
buscar a l'inici de l'poca moderna. A primer cop d'ull, doncs, l'especificitat de
l'anomenat estat modern sembla raure ms aviat en aquest carcter premonitori, que en fa un antecedent o avantpassat necessari de l'estat contemporani.
Tanmateix, aquesta visi genealgica o retrospectiva no solament no facilita
les coses, sin que, tal com veurem, afavoreix o multiplica els anacronismes.
En aquesta perspectiva, la modernitat (o contemporanetat) d'aquests estats
dels segles XVI i XVII ha estat identificada tot sovint amb la centralitzaci
poltica; s a dir, un procs ms o menys preco o complet, segons els casos, de
concentraci del poder poltic, afavorit per les noves monarquies del perode, i
els instruments del qual foren la fiscalitat, la burocrcia i l'exrcit. Tot plegat
no solament va reforar l'autoritat dels governants damunt el conjunt de la
poblaci, sin que, alhora, va neutralitzar el poder i la influncia dels magnats
i dels senyors feudals o els va relegar al si de les institucions poltiques de
l'poca.
L'estat modern fou, doncs, si no un estat burgs exactament (com creien o
encara creuen alguns autors), un estat que sembla que es va consolidar a costa
de la vella aristocrcia dels reialmes europeus. Aquest desbancament va ser
Vegeu tamb
Vegeu el subapartat 3.2 del
mdul "El feudalisme europeu
desprs de la crisi medieval"
d'aquesta assignatura.
FUOC P08/04527/00783
possible, i fins i tot inevitable, arran dels canvis esdevinguts, al seu torn, en
l'anomenat "art de la guerra" i, especialment, arran de la irrupci i la difusi
de les armes de foc, tant porttils com pesants, les quals no solament van fer
senzillament obsolet el vell i cuirassat guerrer feudal, sin que, a ms, van
encarir enormement l'activitat bllica mateixa: heus aqu la revolucimilitar
de l'poca moderna (de la qual parlarem igualment en aquest mdul).
La guerra, la fiscalitat, l'aclaparament de les poblacions rurals i dels estaments
socials menys privilegiats fan prou comprensible la proliferaci i la varietat de
revoltesirebellions del perode. No solament de revoltes camperoles i populars contra les creixents exaccions fiscals o els estralls sovint combinats de la
guerra i els allotjaments militars, sin tamb, i fins i tot principalment, d'una
mena de rebellions poltiques provincials (com han estat anomenades) que
esclataren en l'mbit de la monarquia hispnica (als Pasos Baixos, Catalunya,
Portugal o Npols) i en altres latituds geopoltiques, com ara l'Anglaterra dels
Stuart o algunes regions de la Corona francesa en el decurs del segle XVII.
Tanmateix, la historiografia dels darrers anys ha rectificat substancialment la
definici mateixa de l'anomenat estat modern i ha qestionat, en particular,
tant el grau de centralitzaci poltica assolida a la prctica per aquesta nova mena de governants o de monarquies com l'aparent antagonisme entre
l'aristocrcia o el feudalisme i l'estat modern. s d'aquest canvi d'ptica que
parlarem en primer lloc.
FUOC P08/04527/00783
Objectius
La finalitat d'aquest mdul s oferir a l'estudiant una panormica sinttica

de l'evoluci poltica europea en el decurs del perode comprs entre els anys
1450 i 1650, aproximadament. Els objectius que n'han orientat l'elaboraci i
la redacci sn els segents:
1. Familiaritzar l'estudiant amb algunes nocionshistoriogrfiques, com ara

absolutisme, constitucionalisme, estat modern o altres de similars, que sn o
han estat objecte de debat entre els historiadors i que constitueixen, en realitat, temptatives d'explicaci o interpretaci dels canvis i esdeveniments
poltics del perode.
2. Introduir l'estudiant en la histria del pensament poltic coetani mitjanant una breu selecci d'obres i autors, i l'anlisi dels conceptes poltics
(vells o nous, com ara sobirania, ra d'estat i altres) ms caracterstics.
3. Oferir una descripci sumria de l'organigrama poltic europeu de
l'poca, tot assenyalant-ne les entitats poltiques ms significatives,
l'articulaci interna d'aquestes (les anomenades monarquiescompostes)
i algunes peculiaritats.
4. Remarcar els canvis experimentats per l'activitat bllica i les seves repercussions socials (l'anomenada revolucimilitar), amb allusi a alguns dels
grans conflictes de l'poca, com ara la guerra anomenada dels Trenta Anys
(1618-1648).
5. Descriure i analitzar, finalment, la natura i les caracterstiques de les grans
revoltes i rebellions europees del segle XVII, com ara la rebelli dels
Pasos Baixos o la revoluci anglesa del 1640, per tamb els aixecaments
de Catalunya, Portugal o el regne de Npols cap a mitjan segle XVII.
6. Constatar el diversificat ventall de maneres de governar que hi havia a
l'Europa del darrer quart del segle XVII i del segle XVIII, com ara les monarquies hereditries, electives, les repbliques o les ciutats estat.
7. Comprovar com, ms enll de les diferncies formals en els governs europeus de la primera meitat del segle XVIII, tots tenien en com el fet de
limitar o restringir de manera severa la participaci popular o democrtica.
FUOC P08/04527/00783
1. L'estat modern: absolutisme i constitucionalisme
Ben mirat, ni l'anomenat estat modern ni l'absolutisme o altres frmules equivalents ("noves monarquies", "monarquies del Renaixement", "monarquies absolutistes") no sn fets histrics, talment com ho puguin ser, posem per cas,
una epidmia de pesta, una batalla o la construcci d'una catedral, sin ms
aviat interpretacions o recreacions historiogrfiques, la finalitat primordial de
les quals s dotar de sentit o significaci un conjunt de dades o fets histrics
tangibles i a voltes de natura prou diversa. s per aix (per les implicacions i
la crrega interpretativa) que el concepte d'estatmodern no solament no es
pot considerar immediatament evident, sin que, alhora, suscita, i ha suscitat,
fora discussions entre els historiadors.
Aix i tot, all que volen designar o remarcar els historiadors de l'poca
moderna sota una o altra frmula ("estat modern", "noves monarquies",
"absolutisme") s fcilment perceptible, s a dir: la mena de canvis esdevinguts en la vertebraci, l'exercici i la legitimaci del poder poltic en
el decurs del perode; el contrast, en suma, entre les velles monarquies
medievals i les seves successores de l'poca moderna.
Un contrast semblant pot haver estat, de vegades, massa emfasitzat o fins i tot
exagerat, per no es pot pas dir, certament, que hagi estat una mera invenci
o especulaci dels historiadors moderns. Alguns tractadistes coetanis, si ms
no, prou que se n'adonaven; i fins i tot la seva obra no ens seria del tot comprensible sense l'existncia d'aquest contrast, i el ferm i subsegent propsit
de sistematitzar-ne les causes i els efectes.
Un dels primers a fer-ho (i fer-ho millor) fou, sens dubte, N.Maquiavel (14691527), el canceller i estudis florent autor d'El Prncep. En aquest breu (i aviat
anatematitzat) tractat de reflexi poltica, la figura de Ferran II d'Arag hi
apareixia ja com a prototipus o illustraci de la nova nissaga de prnceps o
governants que despuntaven a l'Europa Occidental d'en de les acaballes de
l'poca medieval:
El Prncep
N. Maquiavel acab d'escriure
El Prncep cap al 1513, encara
que l'edici de l'obra es va retardar fins al 1532.
FUOC P08/04527/00783
10
"Al nostre temps tenim Ferran d'Arag, actual rei d'Espanya. Se'l pot anomenar gaireb
prncep nou, perqu de rei dbil ha esdevingut, per la fama i per la glria, el primer
rei dels cristians [...]."
N. Maquiavel. El Prncep.
Aquests prnceps nous o maquiavellistes eren, sens dubte, prnceps o governants amb empenta i fora ms slids o consolidats, si ms no, que els seus
avantpassats medievals o prerenaixentistes. Ara b, la qesti s com ho havien aconseguit: com s'ho fu Ferran d'Arag, un rei inicialment "dbil", per a
esdevenir, en pocs anys, "el primer rei dels cristians"? Maquiavel respon, certament, encara que sigui lacnicament i a la seva manera, referint-se a Ferran
com el "rei catlic", car el florent mai no esmenta la reina, Isabel de Castella:
"Assalt Granada [... i] hi tingu entretinguts els nims dels barons de Castella, els quals,
pensant en aquesta guerra, no pensaven a fer reformes [vol dir guerres contra la Corona],
i ell [Ferran] guanyava, aix, reputaci i poder damunt d'ells sense que se n'adonessin
[... Simultniament] amb els diners de l'Esglsia i dels pobles [Ferran] pogu mantenir
tropes, i assent [...] les bases del seu exrcit."
N. Maquiavel. El Prncep.
En altres paraules, all que distingeix els nous prnceps dels vells s, en
realitat, una novatecnologiadelpoderpoltic, ms eficient, i marcadament repressiva, al capdavall.
Als manuals clssics d'histria moderna europea no falta mai la descripci o

l'enumeraci dels ressorts bsics de les noves monarquies, s a dir:
a) L'aixecament d'un exrcit, reial o professional. Alguns autors utilitzen
aquest darrer terme equivocadament, car l'exrcit autnticament professional
fou ms aviat l'excepci a l'Europa moderna.
b) Una diplomcia i, en general, una burocrcia, susceptible de fer valer sobre
el terreny l'autoritat o la voluntat del prncep.
c) Una fiscalitat reial o pblica (noci igualment anacrnica), que fou, en
realitat, la clau de volta de les noves monarquies.
Amb un equipament semblant, a ms, aquest nou gnere de governants no
van trobar gaires dificultats sempre segons aquesta escola interpretativa i una
mica maquiavellista per tal de subjectar o fins i tot arraconar la vella i poderosa aristocrcia feudal, almenys la ms turbulenta o que feia nosa. El prncep
nou l'estat modern, doncs es basteix o s'enforteix en detriment de la jurisdicci feudal i els seus titulars: els magnats o barons.
Maquiavel pintat per Santi di Tito. Palau Vell,

Florncia.
FUOC P08/04527/00783
11
Tanmateix, la subjecci de l'aristocrcia feudal va ser nicament un vessant particular d'un procs fora ms ampli o general. Perqu, en realitat, l'estat modern i la mena de ressorts poltics a l'abast dels prnceps
nous poden ser interpretats, alhora, com el resultat d'un procs ms o
menys preco de concentraci o centralitzacidelpoderpoltic.
Aquesta ja era la idea o definici que tenien de l'estat modern alguns influents
historiadors liberals del comenament del segle passat:
FranoisGuizot (1787-1874). Per Guizot, Europa enfil "instintivament"

la via de la centralitzaci poltica d'en de les acaballes del segle XIV.
AlexisdeTocqueville (1805-1859). Aquest autor defineix l'poca moderna o Antic Rgim com un perode de creixent i quasi absoluta centralitza-
Lectura complementria
F.Guizot (1990). Historia de
la civilizacin europea (llions
10 i 11, pg. 248-249). Madrid: Alianza.
ci del poder poltic.

Ara b, si el poder es concentra, hi ha alg que en perd. Aix, la consolidaci de

l'estat modern va tenir com a conseqncia ms o menys immediata l'erosi
o l'arraconament d'altres instncies poltiques, com ara jurisdiccions feudals,
ciutats estat, corts o assemblees estamentals, i fins i tot la supressi d'estats
sencers.
Charles Tilly ha illustrat grficament (gaireb comptablement) aquest procs:
a l'Europa del 1500 segons aquest autor hi havia prop de mig miler d'"unitats
poltiques ms o menys independents". Aquest "ms o menys" fa allusi a
entitats poltiques d'estatut ambigu. Per quatre-cents anys desprs, el 1900,
no es comptabilitzaven ms de vint-i-cinc unitats poltiques independents a
seques. Perqu aleshores no hi havia terme mitj ni equvoc possible: se n'era
o no se n'era, d'independent. I encara que l'autor no dna xifres per a poques
anteriors, es pot afirmar que cap al 1700 s'estava, en aquest sentit, ms a prop
del segle XX que no pas del XVI. L'estat modern s, doncs, un estat que es
nodreix d'altres estats.
A desgrat d'evidncies semblants, la historiografia dels darrers anys ha qestionat o fins i tot descartat aquesta definici o descripci tradicional de
l'anomenat estat modern. El debat o la revisi han estat particularment vius i
profitosos en un parell de vessants, almenys:
Lectures complementries
Una caracteritzaci de l'estat modern com a estat centralitzat es pot trobar als manuals
clssics:
B. Guene (1985). Occidente durante los siglos XIV y XV. Los Estados. Barcelona: Labor
(Nueva Clo, nm. 22).
H.Lapeyre (1979). Las monarquas europeas del siglo XVI. Las relaciones internacionales.
Barcelona: Labor (Nueva Clo, nm. 31).
A.deTocqueville (1983).
L'Antic Rgim i la revoluci
(llib. I, cap. 2; llib. II, cap. 5;
llib. III, cap. 7). Barcelona:
Edicions 62 / Diputaci de
Barcelona (Clssics del Pensament Modern, nm. 10).
FUOC P08/04527/00783
12
O b, i malgrat el tarann tan diferent dels autors, en la influent obra:

Ch.Tillyialtres (1975). The Formation of National States in Western Europa. Princeton:
Princeton University Press.
1) El veritable abast de la centralitzaci poltica assolida per les monarquies

de l'poca moderna.
2) El grau d'antagonisme o identitat entre feudalisme i estat modern.
1.1. Feudalisme i estat modern
Heus aqu el principal debat de la historiografia dels anys seixanta i setanta:
L'estat modern era l'exponent o el resultat de l'ascens material i poltic de

grups o estaments nous, com ara la burgesia mercantil?
O era la plasmaci, contrriament, d'un poder feudal renovellat i destinat, precisament, a obturar o conjurar tota amenaa provinent dels rengles subalterns de la burgesia?
Una disjuntiva semblant, per, no era necessriament el plantejament ms

encertat. Aix, segons Perry Anderson (1979), els orgens de l'estat modern cal
buscar-los, inicialment, en la crisidelfeudalismedelabaixaedatmitjana,
als segles XIV i XV; i, ms exactament encara, en la crisi o el desballestament,
P.Anderson (1979). El Estado absolutista. Madrid: Siglo
XXI.
si ms no, dels poders coercitius clssics de la senyoria o baronia, sobretot

un cop extingida la servitud. Altrament, la magnitud d'algunes rebellions
ruralsipopulars del comenament del segle XVI, com ara l'anomenada guerra
dels camperols alemanys, i, en general, les virulentes alteracionssocials que
acompanyaren la Reforma aguditzaren o evidenciaren encara ms la feblesa
de la jurisdicci feudal clssica.
Inicialment, doncs, l'estat modern no hauria estat, segons Anderson,

sin la suplantaci de la vella, fragmentada i localista estructura feudal
de coerci, on cada bar tenia cura dels seus serfs o vassalls particulars,
per una altra de ms abast, centralitzada i susceptible, en suma, de mantenir sense gaires trastocaments l'estat de coses existent.
Naturalment, aquesta suplantaci va engendrar algunes tensions. En particular, perqu els monarques o governants, si havien d'apuntalar el vell ordre
feudal, necessitaven no solament ms recursos, sin, alhora, ms autoritat;
s a dir, la consecuci del monopoli de la violncia legal, segons la frmula
encunyada per Max Weber. A la prctica, aix significava retallar les facultats
jurisdiccionals (judicials i militars) dels senyors de vassalls.
Vegeu tamb
Vegeu el mdul "Renaixement
i Reforma" d'aquesta assignatura.
FUOC P08/04527/00783
13
Ara b, per freqents o espectaculars que fossin les topades entre prnceps i senyors feudals, la sang gaireb mai no va arribar al riu. Encara ms: les relacions
entre prnceps nous i senyors feudals a l'antiga no excloen ben al contrari
la collaboraci, perqu les dues parts continuaven traient profit d'aquesta situaci:
a) D'una banda, perqu els senyors podien obtenir-ne, com era tradicional,
avantatges substanciosos a travs del patronatge reial o cortes.
b) D'altra banda, perqu, com comprovarem ms endavant, cap monarca o
Coronaci del rei francs Llus IX, en una

miniatura del segle XIV.
governant de l'poca no podia prescindir, si s que en tenia realment la intenci, del suport o concurs dels senyors de vassalls i de l'estament militar o
nobiliari, i aix tant a l'hora de fer la guerra com en la governaci del reialme.
La relacientrel'estatmodernielssenyorsfeudals fou ms aviat de

simbiosi que no pas antagnica. L'autoritat de la Corona necessitava el
concurs i la influncia dels barons; i aquests, al seu torn, guanyaren ascendent i fins i tot ingressos mitjanant el servei a la Corona. En aquesta
entesa, per, sempre hi hagu un lloc per a la burgesia i els membres
ascendents del tercer estat.
Tanmateix, aquest estat modern no es pot assimilar a una veritable reacci feudal, perqu, a desgrat del seu carcter, tan feudalitzant en el fons, mai no represent, en realitat, un autntic entrebanc en l'ascens de les classes mitjanes.
Contrriament, la burocrciaestatal, que demanava coneixements com ara
la jurisprudncia o les matemtiques, es reclutava, preferentment, en aquests
estaments mitjans; i esdevingu, en conseqncia, una de les vies de promoci
individual o familiar ms a l'abast de la burgesia.
Jacob Fugger i el seu comptable, en una

miniatura de l'any 1519.
Al seu torn, l'equipament dels exrcits monrquics, com el mercantilisme o

l'incentiu estatal dels intercanvis, fou sempre una font de profit i activitat per
als negociants i financers; igual que l'arrendament de tributs fiscals o el prstec
regular a unes Corones guerrejadores cada vegada ms entrampades.
Els Fugger
Els Fugger van ser una de les
famlies de financers que van
prestar regularment diners als
monarques europeus, sobretot
a Carles V.
FUOC P08/04527/00783
14
Aix, doncs, ni feudal ni potser capitalista. Tot sembla indicar, ms aviat, que
aquestes noves monarquies de l'poca moderna no es casaven podrem dir
amb cap classe, o que no s'identificaven prou exactament, si ms no, amb els
interessos o les aspiracions d'una sola classe social, tant si era vella com si era
nova.
Una cosa sembla segura: les relacionsentreclassessocialsiinstitucionspoltiques sn sempre i no solament a l'poca moderna fora ms complexes
o indirectes que no pas s'imaginaven temps enrere alguns dels estudiosos de
l'estat modern. La noci mateixa de classe social no pot ser tampoc tan rgida: burgesia i feudalitat no sn sempre sinnims d'un veritable antagonisme
social.
Si hi hagu nobles i magnats que no menysprearen, arribat el cas, alguna mena d'activitat o inversi mercantil, no s pas menys simptomtic que la fita
perseguida per tants i tants burgesos socialment ascendents de l'poca no fos
sin l'ennobliment i la conversi en senyors de vassalls.
Vegeu tamb
Ms que no pas una estricta identitat de classe, el tret veritablement distintiu de l'estat modern sembla haver estat la consolidacii
l'autonomiadel'aparellestatal mateix, que no va parar de guanyar
entitat i espai propi en el decurs de l'poca moderna.
Ara b, fins a quin punt podem qualificar d'absolutista o de centralitzat un

estat semblant?
1.2. L'estat modern i la centralitzaci poltica
La historiografia recent ha reaccionat enrgicament contra la noci tradicional, absolutista, de l'estat modern. Certament, una reacci semblant ha estat
propiciada per l'mfasi excessiu d'alguns estudiosos anteriors, massa propensos a prendre al peu de la lletra determinades metfores poltiques del perode,
com ara el Levia-than de Thomas Hobbes (1588-1679), una obra publicada
l'any 1651; i tot aix, sense esmentar els autors que assimilaven anacrnicament les noves monarquies de l'poca moderna amb els estats i rgims totalitaris del segle XX. Leviatan s el monstre bblic, aterridor i fatal, descrit al
llibre de Job: tot un avs, doncs.
Frontispici de l'edici del 1651 del Leviathan de

Thomas Hobbes.
FUOC P08/04527/00783
15
Ara b, malgrat l'expressivitat o contundncia d'algunes imatges, les monarquiesdelsseglesXVIiXVII no solament no eren la mena d'estats totalitaris
que es van imaginar alguns historiadors dels temps de la guerra freda, sin que
tampoc no arribaven a ser, inicialment almenys, la mena d'estat aclaparador
i rgidament centralitzat que apuntava o buscava Hobbes a mitjan segle XVII.
Perqu, a hores d'ara, les mancances o fuites de l'anomenat estat modern ens
comencen a semblar tan evidents com considerables:
1) Aix, l'exrcitprofessional no fou mai ni enlloc una realitat perdurable, si
ms no abans del segle XVIII; i fins i tot aleshores els monarques guerrejadors
restaren fora supeditats als reclutadors externs o empresaris militars (condottieri), que els subministraven els efectius mercenaris. En el decurs dels segles
XVI i XVII, a ms, el paper dels senyors feudals i les seves clienteles militars
(vassalls mobilitzats o escamots armats d'altra espcie) era encara prou important o fins i tot imprescindible a l'hora de posar dempeus un exrcit reial, tal
com mostra l'evoluci de l'administraci militar de la monarquia hispnica,
una de les grans potncies del perode, minuciosament estudiada per I.A.A.
Thompson:
Lansquenets, mercenaris alemanys del segle

XVI.
"La incapacidad del gobierno central para afrontar las presiones de la guerra [...] reactiv
la funcin aristocrtica en el regimiento del Estado. Lo que sucedi entre 1580 y 1640
fue un proceso doble: la refeudalizacin de la guerra y la remilitarizacin de la seora,
y esto, a su vez, fue un elemento importante en la confirmacin general del dominio
aristocrtico en el seno del gobierno y de la sociedad espaola que caracteriz el siglo
XVII."
I.A.A. Thompson (1981, pg. 339).
2) Tampoc no es pot parlar, a la prctica, d'una veritable burocrciaestatal,

ats que els oficials reials tenien una concepci ms aviat patrimonial dels
crrecs que assolien i exercien.
Els oficials, certament, podien restar fidels a una determinada dinastia, per
rarament es consideraven, a la manera dels autntics funcionaris, els servidors
ms o menys remunerats d'un ens abstracte anomenat estat. De fet, l'ofici mateix era percebut com una prebenda o recompensa personal ms que no pas
com una feina o funci pblica.
Tot plegat, ben mirat, no era necessriament un desastre. La monarquia anglesa dels Tudor es va beneficiar de la lleial activitat dels jutges de pau (masters of peace) dels comtats: un gnere de gentilhomes o hisendats rurals que
reforaven la seva influncia local mitjanant el servei voluntari i gratut a la
Corona. Per a l'Anglaterra Tudor, igual que arreu, la millor manera de garantir
el regiment efectiu del reialme passava per assegurar-se la lleialtat de les grans
nissaguesfeudals del pas.
Compravenda de crrecs
Un exemple de la consideraci
patrimonial dels crrecs entre
els oficials de l'Estat s la prctica tan estesa, francesa i castellana, de la compravenda
decrrecs i la seva transmissi
hereditria.
FUOC P08/04527/00783
16
3) La fiscalitatreial, finalment, era en mans dels grans financers o arrendataris d'impostos. Bastir i mantenir un sistema eficient de recaptaci, igual que
mantenir dempeus o permanentment mobilitzat un veritable exrcit, amb pagues i casernes, era, sens dubte, un dispendi fora considerable, fins i tot per
a les arques d'un monarca.
Per aquesta ra els governants de l'poca moderna mantingueren i fins i tot
ampliaren la vella (medieval) prctica de subhastar els impostos. Aquest expedient estalviava costos de recaptaci, n'assegurava la recepci per endavant i
afavoria la liquiditat de la hisenda reial. La contrapartida, per, era que calia
arrendar els impostos inevitablement a la baixa i que les peculiaritats mateixes de tot el procs de recaptaci beneficiaven ms aviat els arrendataris, els
quals podien manegar tothora veritables fortunes i esdevenir, per aix mateix,
Sobre els temes que es tracten en aquest subapartat podeu consultar:
W.Beik (1985). Absolutism
and Society in Seventeenth-Century France. Cambridge (Massachusetts): Cambridge University Press.
els prestadorsdelaCorona: els monarques, aix, s'endeutaven amb els seus

propis diners.
4) No es pot menysprear tampoc el grau de resistnciafiscal de les poblacions afectades: no pagar, defraudar o fins i tot emigrar. Per el veritable problema de les noves monarquies de l'poca moderna no fou pas el contribuent
pobre, sin el ric. Perqu els governants no solament no es pogueren escapolir
del feix d'exempcionsiprivilegisfiscals (estamentals i provincials) vigents
arreu, sin que tampoc no pogueren impedir que la noblesalocaloprovincial, encastellada en una o altra corporaci, aconsegus tot sovint desviar en
profit propi una part dels recursos fiscals de la Corona, tal com sabem que
s'esdevingu almenys en algunes provncies franceses. Heus aqu per qu algun
autor s'ha re-ferit, explcitament, a les limitacionsfiscalsdel'absolutisme.
Revers d'un ral de vuit d'Espanya amb el nom

de Felip II.
En relaci amb les limitacions fiscals de l'absolutisme, a ms de l'obra ja citada de W.
Bleik, podeu consultar:
J.B.Collins (1988). Fiscal Limits of Absolutism. Direct Taxation in Early Seventeenth-Century
France. Berkeley: University of California Press.
Ni fiscalitat, ni burocrcia, ni exrcit. La centralitzaci poltica era,

doncs, des d'un punt de vista tcnic, materialment impossible. Per
aquesta ra els governants, per expeditius que fossin o volguessin ser,
hagueren de buscar, necessriament i reiteradament, una mena o altra
de comproms amb els estaments privilegiats el suport dels quals era
encara imprescindible, almenys per tal d'estendre i fins i tot apuntalar
l'autoritat dels monarques.
Aquesta s la ra per la qual subsistiren o fins i tot es revitalitzaren les jurisdiccions feudals i algunes corporacions poltiques tradicionals, com ara les corts
o les assembleesestamentals1.
(1)
Eren institucions que la historiografia clssica de l'estat modern

donava gaireb per difuntes.
FUOC P08/04527/00783
17
I aquesta s tamb la ra per la qual l'estat modern no solament no es bast a

costa de l'aristocrcia, sin que s'hi repenj notriament o n'arrib a ser visiblement dependent, especialment en l'mbit del govern local i provincial.
1.3. Absolutisme i constitucionalisme
Qui diu estat modern, diu absolutisme, s clar. Perqu l'un i l'altre no eren
noms tcnicament o materialment impracticables, tal com acabem de veure
o argumentar, sin que, segons altres proves o fonts, es pot dir, a ms, que
eren gaireb o literalment inconcebibles.
La historiografia clssica o tradicional de l'estat modern definia l'absolutisme
com la teoria o prctica poltica que sancionava el regiment unipersonal, centralitzat i al marge de les lleis positives. Tanmateix, els governants dels segles XVI i XVII restaven constrets no solament per insuficincies de facto, sin
tamb per imperatius de dret; s a dir, per la vigncia a l'poca d'un seguit
de doctrines i nocions poltiques de tipus corporativista i que excloen ms o
menys radicalment la possibilitat d'un regiment arbitrari, desptic o tirnic,
tant si era d'un sol individu com d'una sola instncia poltica.
Aquestes idees o doctrines, que pregonaven una mena o altra de fiscalitzaci dels governants, sn conegudes amb els noms prou equvocs,
certament de constitucionalisme, pactisme o contractualisme.
El constitucionalisme o pactisme era un fil de teoria poltica que preconitzava l'existncia de lmits ms o menys precisos i taxatius en
l'actuaci dels governants.
A l'Europa del segle XVI el constitucionalisme o pactisme no era pas cap novetat. Contrriament, les seves fonts d'inspiraci eren fora antigues o, si ms
no, plenament medievals. Entre els seus ingredients principals cal esmentarne els segents:
Aristtil i la seva teoria del governmixt o temperat, s a dir, allunyat tant

de la democrcia com de l'oligarquitzaci extrema.
Cicer i la noci de bcom.
Algunes mximes de dretrom, extretes i descontextualitzades del codi

de Justini (s. VI) pels juristes medievals ("all que afecta tothom cal que
sigui aprovat per tothom", deia una d'aquestes mximes).
El tomisme.
A ms de l'obra de W. Beik,
vegeu, en particular:
Sh.Kettering (1986). Patrons, Brokers, and Clients in
Seventeenth-Century France.
Nova York: Oxford University Press.
FUOC P08/04527/00783
18
El resultat d'aquesta barreja fou una concepci ascendent (tal com

l'anomen Walter Ullmann, un estudis del pensament poltic medieval) del poder poltic, s a dir, la convicci que el poder poltic rau inicialment o hipotticament en el populus o comunitat, que, per raons
d'ordre estrictament prctic (tothom no pot manar alhora), el confereix
a un(s) governant(s) rei, senat o govern collegiat, per sempre sota
condicions o amb limitacions. El governant, aleshores, resta obligat a
treballar pel b com, i els governats, al seu torn, li ho poden ben exigir,
i fins i tot retreure-li-ho en cas contrari.
Tot plegat, doncs, ben diferent d'aquelles altres teories poltiques rivals, de
tipus descendent o providencialista, segons les quals el poder poltic baixava
"de dalt" i el governant, en conseqncia, noms estava obligat a respondre
davant de la divinitat (i no dels homes o de la comunitat).
El regiment absolut o desptic d'un sol individu era igualment combatut, a la prctica, per altres ficcions o metfores poltiques. En particular, mitjanant una analogia organicista o antropomrfica molt difosa, segons la qual els cossos poltics o comunitats no podien diferir al
capdavall dels cossos humans, on diferents rgans amb funcions especfiques i jerarquitzades (el cap, la boca, les cames, etc.) obraven plegats
per tal d'assolir una mateixa i harmnica finalitat, s a dir, l'existncia
completa, sense traves, de l'individu.
Aquest corporativisme era, per descomptat, una doctrina poltica conservadora, que excloa, per definici o per "antinatural", la desobedincia i la rebelli
de cap membre en contra del cap. Per el contrari, un cos amputat per voluntat
del cap, no era pas menys inslit o monstrus. Heus aqu l'autntic i pertorbador despotisme o absolutisme: la macroceflia, un cos mancat o escarransit.
El regiment ideal, tal com havia ensenyat Aristtil, era sobretot una qesti de
proporcions, d'equilibri i cooperaci; i el deure de tot bon governant no podia
ser sin vertebrar els diferents membres de la comunitat en un tot harmnic
i exempt de conflicte.
En conseqncia, el governant no podia prescindir (tal com el cap tampoc
no pot prescindir dels membres del cos) de tota instncia poltica cooperativa, com ara les corts estamentals o altres magistratures de la comunitat.
L'absolutisme o despotisme, doncs, no s que no fos possible a la prctica, per
inicialment no era ni desitjable ni tampoc gaire intelligible.
Vegeu tamb
FUOC P08/04527/00783
19
Jean Bodin (1529-1596), reputat sovint com el progenitor intellectual de

l'absolutisme, tampoc no s'allunyava totalment d'aquesta metfora antiabsolutista. Certament, al seu clebre tractat Les six livres de la Rpublique (1576) es
poden llegir coses com ara aquestes, sempre referides a la noci de sobirania:
"La soberana no es limitada ni en poder, ni en responsabilidad, ni en tiempo [...], es
indivisible e intransferible."
Podeu consultar i ampliar
aquests textos de J. Bodin a:
JeanBodin (1985). Los seis
libros de la Repblica (pg. 47
i seg.; 161-162; 202). Madrid:
Tecnos.
"El carcter principal de la majestad soberana y del poder absoluto radica principalmente
en dar leyes a los sbditos en general y sin su consentimiento."
"La soberana dada a un prncipe con cargas y condiciones no constituye propiamente
soberana ni poder absoluto."
Tanmateix, puntualitzava Bodin:

"Si decimos que tiene poder absoluto todo aquel que no est sujeto a las leyes, no encontraremos en todo el mundo un prncipe soberano, dado que todos los prncipes de la
Tierra estn sujetos a las leyes de Dios y de la naturaleza, y a determinadas leyes humanas
que son comunes a todos los pueblos."
Pel que fa a les assemblees estamentals i altres cossos intermedis, el judici de

Bodin s igualment caut:
"Segn mi opinin, se puede afirmar que no hay nada mejor para [...] destruir las tiranas
que los estados [en el sentit estamental del mot], los colegios y las comunidades [...]. La
realeza justa no tiene un fundamento ms seguro que los estados del pueblo, las corporaciones y los colegios; cuando hay que obtener dinero, aunar fuerzas, defender el estado
contra los enemigos, esto slo se puede conseguir mediante los estados del pueblo y de
cada provincia, ciudad y comunidad."
Bodin, a ms, tenia prou cura a destriar lleis i contractes. De manera

que si un sobir absolut podia alterar les lleis a voluntat o per necessitat,
aquest mateix prncep, al seu torn, estava obligat a servar els contractes o pactes contrets per ell o pels seus avantpassats amb la comunitat.
L'absolutisme o la puissance absolue, doncs, tampoc no era incompatible
amb el contractualisme.
La teoria, desprs de Bodin, sembla abonar certament tot el contrari. GiovanniBotero (1540-1617) i l'anomenada ra d'estat, teoria desenvolupada al seu
llibre Della ragione di stato (1589), igual que el neoestocisme propugnat per
JustusLipsius (1547-1606), no feien sin predicar la submissi dels sbdits i
justificar, al capdavall, la llibertat d'actuaci dels governants, sobretot en cas
de necessitas (aix s'ha d'escriure i pronunciar en llat per no caure en la vulgaritat).
Per fins i tot Thomas Hobbes (1588-1679), malgrat la contundncia
d'algunes imatges (Leviatan o l'estat-monstre), no s'apartava del tot, en realitat, d'aquesta noci contractual del poder poltic (ni que fos un contracte
menys avantatjs, potser).
Cossos intermedis
Els cossos intermedis
s'anomenaven aix perqu es
trobaven entre la unitat poltica ms elemental, la famlia, i la mxima o ms general,
l'estat.
FUOC P08/04527/00783
20
Amb la noci de rad'estat, popularitzada per Giovanni Botero, es consolida la idea ja maquiavellista que la poltica, i l'organitzaci o constituci poltica d'una comunitat l'estat, era una esfera d'activitat prou
diferenciada, amb les seves prpies regles o lleis, que calia conixer i
saber utilitzar. La ra d'estat, doncs, no era sin aquell seguit de regles i
coneixements que capacitaven un governant per a mantenir, conservar
(mot clau) i fins i tot ampliar els seus dominis.
Altrament, la ra d'estat potser fou inevitable, tal com hagueren de reconixer, a contracor, tants antimaquiavellistes del perode, per tenia o havia de
tenir tamb els seus lmits. Aquest era, si ms no, el parer dels tractadistes de
l'anomenada segona escolstica, un corrent poltic que va tenir l'epicentre
en algunes universitats castellanes (especialment Salamanca) i que va intentar
congeniar, a diferncia de Maquiavel i els maquiavellistes, les necessitats del
prncep amb la moral cristiana.
Entre els representants d'aquest corrent cal esmentar el dominic Franciscode
Vitoria (mort l'any 1546) i els jesutes FranciscoSurez (1548-1617), un dels
grans tractadistes del dret natural, i Juan de Mariana (1536-1624), un dels
teoritzadors del regicidi o tiranicidi (De rege et regis institutione, 1599).
"Hace poco [...] Enrique III, rey de Francia, fue muerto por la mano de un monje con las
entraas atravesadas por un pual envenenado. Lamentable espectculo que en pocos
casos ser digno de elogio, pero en el que los prncipes pueden comprender que no pueden quedar impunes sus audaces e impas maldades."
J. de Mariana, De rege et regis institutione.
Finalment, la reflexi i la prctica poltica simultnia dels hugonots o calvinistes francesos, com FranoisHotman (1524-1590), ThodoredeBza (15191605) o PhilippeduPlessis-Mornay (1549-1623), emfasitzaren i actualitzaren
igualment els pressupsits ms subversors de les teories ascendents o constitucionalistes del poder poltic, s a dir, el carcterelectiudelsgovernants (la
monarquia electiva i no pas hereditria) i el dret a deposar mals governants
(ni que fos solament en nom o defensa de la "bona" religi).
Thodore de Bza (1519-1605). Oli annim de

1597. Museu de la Histo`ria del Protestantisme
Francs, Pars.
FUOC P08/04527/00783
21
"Le droit & authorit du peuple estoit grande establir & retenir les Rois: attendu qu'il
appert par tous les Annales de France que le peuple a eu plein pouvoir & souveraine
authorit de les deposer quand ils l'avoyent desservy."
('El dret i l'autoritat del poble s prou gran per establir i retenir els reis: perqu a tots
els annals de Frana es pot llegir que el poble tenia poder ple i autoritat sobirana per
deposar-los quan feien un mal servei.')
F. Hotman, La Gaule Franoise.
"El pueblo, en donde tiene su origen la potestad regia [...] si as lo exigen las circunstancias, no slo tiene facultad para llamar a derecho al rey, sino tambin para despojarle de
la corona si se niega a corregir sus faltas. El pueblo le ha transmitido su poder, pero se ha
reservado otro mayor, y as, para imponer tributos o para cambiar leyes fundamentales, es
siempre indispensable su consentimiento [...]. Y lo que es ms, el derecho a la corona, an
hereditario, slo queda confirmado en el sucesor por el juramento de ese mismo pueblo."
J. de Mariana, De rege et regis institutione.
1.4. Les corts i els cossos intermedis

Tot plegat no era noms literatura. Al comenament de l'poca moderna, el
poder dels monarques europeus restava, efectivament, ms o menys retallat,
limitat o simplement condicionat per l'acci o la cooperaci d'altres instncies
poltiques.
Aquestes limitacions no eren pas idntiques arreu; ni totes elles assolien, tampoc, una transcendncia semblant. Per podien afectar, certament, algunes
facultats que, segons el cnon de Bodin, cal qualificar sens dubte de sobiranes:
La facultat de fer lleis o crear dret.
La possibilitat de taxar fiscalment els sbdits a discreci, una possibilitat

que no admetia ni el mateix Bodin.
Totes dues facultats, doncs, no solament no es confonien amb el simple designi o caprici reial, sin que eren, alhora, ms o menys compartides entre el monarca i alguna de les institucions representatives del regne o de la comunitat.
Entre aquestes institucions representatives sobresortien arreu les corts o assembleesestamentals. La funci primignia d'aquesta mena d'institucions no
Assemblees estamentals
Aquestes assemblees eren
tamb anomenades estats a
Frana, dietes per terres de
l'Imperi germnic i de l'Europa
Oriental, i parlaments, com en
el cas angls o napolit.
era pas l'oposici poltica ni encara menys la funci legislativa (Montesquieu

i la clebre divisi de poders executiu, legislatiu, judicial no havien nascut
encara).
El seu origen, de fet, ja ho diu gaireb tot. Perqu les cortsmedievals van nixer, en realitat, com una ampliaci dels antics consells o cries reials, i com un
resultat, sobretot, de les necessitats financeres dels monarques. Fou aleshores
tamb quan adoptaren la caracterstica fesomia de braos o de cambres i cases, com les houses angleses dels lords o senyors, i dels comuns. Per la comesa
genuna d'aquestes assemblees fou sempre, o almenys inicialment, bsicament
Els braos
Els braos de les corts medievals eren l'Esglsia o jerarquia
eclesistica, el bra militar o
nobiliari i les ciutats de jurisdicci reial.
FUOC P08/04527/00783
22
cooperativa: una prolongaci, en suma, de les tradicionals obligacions feudals

o vassalltiques d'auxili i consell envers un senyor superior (el rei, en aquest
cas o context).
D'en del final de l'poca medieval, per, aquestes assemblees estamentals assoliren el rang i la consideraci d'instncies representatives dels
interessos (llibertats o privilegis, en deien aleshores) del regne, i pogueren esdevenir, arribat el cas, l'escenari principal de les tensions o desavinences entre el rei i el regne.
Naturalment, la representativitat d'aquestes corts no es pot assimilar a la de

les institucions parlamentries de la democrcia contempornia. Aix, les mtiques i venerades llibertats del regne (igual que moltes llibertats urbanes o
locals) eren indestriables, en realitat, dels interessos o privilegis particulars de
les classes dirigents o polticament significatives. No podia ser d'una altra manera, ja que a l'Europa de l'Antic Rgim, la capacitat poltica no era un atribut
natural de cada individu, sin el dret o privilegi assolit per uns pocs al si d'un
estament determinat.
Per aquesta ra, les corts de l'Antic Rgim no poden ser definides (a la manera liberal) com la representaci de la comunitat poltica, sin ms aviat com
la comunitat poltica en acci, si utilitzem la grfica distinci de l'historiador
Otto Brunner. Aix i tot, la mateixa doctrina que marginava la majoria obligava la minoria a vetllar (a tutelar, com en la ptria potestat) pels incapacitats
polticament. Podem recelar justificadament d'una "obligaci" semblant, per,
a la prctica, no sempre esdevingu mera retrica.
No pas totes les assemblees estamentals de l'Europa de l'poca moderna van
tenir, per, la mateixa vigncia ni les mateixes atribucions.
a) En la monarquia francesa, els estatsgenerals deixaren ben aviat de ser convocats amb regularitat (1484, 1560, 1614); per, en contrapartida, alguns estatsprovincials (Llenguadoc, Provena, Bearn, Delfinat, Borgonya, Bretanya,
Normandia) romangueren fora actius fins a mitjan segle XVII, i conservaren
tothora una notable capacitat de negociaci en matria fiscal, com en el cas
dels estats del Llenguadoc, o fins i tot legislativa en algun cas ms aviat excepcional, com ara Bearn.
b) Les cortscastellanes, al seu torn, van esdevenir al comenament del segle
XVI una assemblea ben peculiar, arran de la retirada o defecci dels estaments
militar i eclesistic, i la sola presncia del bra urb, que representava 18 ciutats
castellanes; per cap a la darreria de la centria la pressi fiscal de la monarquia
revitalitz a l'ltim la instituci i el seu paper tant fiscal com poltic.
Els Estats Generals de Frana reunits a Blois pel

rei Enric III. Gravat del segle XVI.
FUOC P08/04527/00783
23
c) Al regne de Npols, en fi, el parlament fou una creaci catalanoaragonesa, per mai no tingu les prerrogatives poltiques de les corts de la Corona d'Arag, encara que, cap a mitjan segle XVII, els braos maldaren per tal
d'assolir veu i vot almenys en matria fiscal.
En contrast amb casos semblants, els exemples aragons (almenys fins al 1591
i la repressi de la rebelli de Saragossa), catal (fins al 1714) i angls sn una
illustraci de les limitacions prou radicals que tant en matria fiscal com legal
podia trobar, a la prctica, un monarca o governant de l'Europa del segle XVI
o XVII.
En tots tres casos, la instituci parlamentria negociava o condicionava les demandes fiscals de la Corona, a ms de controlar i fins i tot assumir la recaptaci
del subsidi reial. I tant a l'Anglaterra dels Tudor com a la Catalunya dels ustria la norma, en matria legal, fou sempre que el monarca no podia legislar al
marge de les corts o sense la seva aprovaci. En cap moment o circumstncia
ning no qestionava ni s'arrogava la facultat monrquica de creaci de dret
atribut sobir per excellncia, sin que, simplement, el regne hi coadjuvava.
Aix, les lleis, igual que la sobirania mateixa, eren quelcom mancomunat, tal
com reflecteix la frmula "rei en corts" o el seu equivalent angls king in Parliament: la frmula pactista o constitucionalista per excellncia.
FUOC P08/04527/00783
24
2. Una Europa de monarquies compostes
A l'Europa de l'poca moderna s'esbossaren alguns dels futurs estats o estats

naci de l'era contempornia. Tanmateix, les grans entitats dinstiques o
imperials dels segles XVI i XVII, fins i tot les ms recents o de nova creaci, no
constituen l'equivalent exacte de veritables estats o entitats polticament centralitzades. Contrriament, imperis i monarquies no eren, inicialment, sin
permetres o agregatsdinstics que podien emmarcar i incloure al seu si una
multiplicitat de sobiranies ms o menys actives, completes o compartides segons els casos.
L'excepci pot ser el regne de Portugal, almenys fins al 1580, quan fou incorporat a la monarquia hispnica. Per no pas l'Anglaterra Tudor, que no formalitz la seva hegemonia a Galles fins a la Union Act del 1536; i a Irlanda, fins al
1541, quan Enric VIII prengu per primer cop el ttol de rei d'Irlanda. I encara
menys la monarquia dels Stuart, fruit de la uni dinstica, al comenament
del segle XVII, d'Esccia i d'Anglaterra, i que no esdevingu veritable fusi o
annexi poltica fins al comenament del segle XVIII.
L'excepci tampoc no era l'aparentment homognia Corona francesa dels Valois o els Borb, que no incorpor la Bretanya fins al 1532, i Bearn o la Baixa
Navarra, manu militari, fins al 1620, quan els exrcits de Llus XIII van entrar
a Pau.
Altrament, en tots dos casos la incorporaci tingu un caire eminentment
dinstic, amb la supervivncia d'algunes institucions i llibertats locals, tal com
havia passat segles enrere amb la Normandia i el Llenguadoc (incorporats en
el segle XIII) o la Provena (1481).
El monarca o emperador, doncs, sovint no era sin el titular o cap

com (si parlem en llenguatge corporatiu) d'un cert nombre, bviament
variable, de formacions poltiques "ms o menys independents", com
diria Ch. Tilly (1975), i que servaven, ms o menys afer-rissadament, les
seves prpies lleis o llibertats, les seves institucions representatives, el
seu rgim fiscal particular, la seva moneda, etc.
Per aix mateix l'articulaci interna dels grans agregats dinstics del
perode no podia ser sin decididament laxa; i, de fet, recolzava, sobretot, en la fidelitat i cooperaci de les classes dirigents locals o provincials envers la Corona.
Ch.Tillyialtres (1975). The
Formation of National States
in Western Europa. Princeton:
FUOC P08/04527/00783
25
Heus aqu per qu una conspiraci de grans personatges podia inspirar fora
ms temor que no pas una violenta i multitudinria explosi popular de malcontentament. Perqu, atesa la manca d'una veritable centralitzaci poltica,
aquestes monarquies compostes, tal com les ha tipificat J.H. Elliott (19921993), noms es podien mantenir dempeus, i prou travades, mitjanant la
collaboraci de les classes dirigents provincials o de la perifria.
Aquest ja fou el problema o el secret (segons com es miri) de la Corona fran-
Lectures
complementries
J.H.Elliott (1992). "A Europe
of Composite Monarchies".
Past and Present (nm. 137,
pg. 48-71).
"Catalunya dins d'una Europa de monarquies compostes". Pedralbes (nm. 13-I,
pg. 11-23).
cesa, on els governadors provincials, els aristcrates de la regi, i la seva influncia local esdevingueren, al capdavall, fora ms decisius que no pas els
intendents i oficials reials a l'hora de garantir la fidelitat de la perifria cap al
centre o cap a Versalles (Sharon Kettering, 1986).
Per, si aquest era el problema d'un monarca francs dels segles XVI o XVII, els
reis i emperadors de la Casa d'ustria, els Habsburg, hagueren de salvar esculls
Sh.Kettering (1986). Patrons, Brokers and Clients in
Seventeenth-Century France.
Nova York: Oxford University Press.
encara ms grans, ni que fos simplement per la magnitud, i la discontinutat

en l'espai, dels dominis que arribaren a aplegar. Les vicissituds de la monarquia
hispnica, aquest nou i gran imperi de l'poca moderna, sn ben illustratives
tant de les dificultats de l'empresa com de la gnesi mateixa (i relativament
atzarosa) d'aquesta mena d'entitats dinstiques.
2.1. La monarquia hispnica
L'origendelamonarquiahispnica es remunta a l'entroncament dels

reis de Castella i Arag amb la Casa dels Habsburg arran del casament,
l'any 1496, de la princesa Joana, filla dels Reis Catlics, amb Felip el
Bell, fill, al seu torn, de l'emperador Maximili I, arxiduc d'ustria.
Un seguit d'avatars dinstics i familiars convertiren Carles de Borgonya, fill

segon de Joana i Felip el Bell, en l'hereu dels patrimonis respectius:
a) El castellanoaragons, que comprenia les Corones d'Arag, amb els seus
regnes mediterranis de Npols, Sardenya i Siclia, i de Castella, amb els afegits
d'ltima hora, com ara Granada (1492) i Navarra (1512) i les possessions del
Nou Mn.
b) El borgony-imperial, s a dir, els comtats de Flandes, Borgonya, Artois,
Nevers i Charolais, el Franc Comtat i els regnes d'ustria, Bohmia i Hongria.
Nomenat, a ms, emperadordelSacreImperiRomanogermnic l'any 1519,
el mateix Carles I opt ben aviat per cedir els territoris centreeuropeus (1521),
i fins i tot el ttol imperial (1531), al seu germ l'arxiduc Ferran d'ustria;
una mena de divisi del treball dinstic definitivament sancionada l'any 1548,
Carles de Borgonya, el futur Carles I, en una

pintura de Strigers.
FUOC P08/04527/00783
26
quan la Casad'ustria es bifurc en sengles branques: l'una, germnica o imperial, i l'altra, espanyola i vinculada (amb l'afegit dels Pasos Baixos) al llegat
dels Reis Catlics.
Aix i tot, els dominis de la monarquiahispnica (o de la branca espanyola
de la Casa d'ustria) no van parar d'engrandir-se en temps successius:
La influncia per terres del nord d'Itlia, mitjanant l'aliana amb Gnova
i el Gran Ducat mediceu de Toscana, es complet, a la dcada del 1540,
amb l'annexi del ducat de Mil.
Les illes Filipines, al seu torn, foren incorporades el 1571.
El regne de Portugal, amb el seu vast imperi colonial del Brasil, el litoral
afric i les ndies Orientals, pass a mans de Felip II el 1580.
Ara b, la monarquia hispnica no fou mai res de semblant a un estat centralitzat. Els rgans centrals de la monarquia, finalment installats a Castella i a
Madrid, eren, en realitat, un seguit de consellsulics la finalitat dels quals era
assessorar el rei en les matries i els territoris ms diversos:
1) Els consellsgenerals, com ara els d'Estat, Guerra i Inquisici.
2) Els consells d'Hisenda, Ordes Militars, Cruzada o Hermandad, eren d'mbit
solament castell.
3) Els de carcter territorial, com els consells de Castella, Arag, Itlia, Flandes,
ndies, Portugal, igualment prop del monarca, actuaven com a pont o filtre
entre la cort i els regnes de la monarquia.
En altres paraules, l'annexi o la inserci, per via dinstica o militar, dels diferents regnes en l'aglomerat dinstic dels ustria no signific, en general,
i si fem abstracci del peculiar estatut poltic de les possessions colonials,
l'abolici o supressi de les lleis i les institucions autctones vigents fins aleshores, tant si es tractava de les velles diputacions i corts catalanoaragoneses
com en el cas del Senat milans, de les llibertats de les ciutats llombardes o de
les constitucions i furs de la Corona d'Arag.
Carles de Borgonya
Carles de Borgonya va heretar
els territoris de la monarquia
hispnica desprs de les morts
del prncep hereu Joan l'any
1497, d'Isabel la Catlica el
1504, de Felip el Bell tres anys
desprs, de Ferran d'Arag el
1516 i el fosc afer de la "bogeria" de Joana, l'esposa supervivent de Felip el Bell.
FUOC P08/04527/00783
27
La intervenci del monarca, contrriament, va consistir, ms aviat, a bastir

o servar (all on ja existia) un aparell de governament parallel. Aquest aparell de governament estava encapalat per un virrei (alter nos del monarca) o
governador, i estava organitzat al voltant d'un cos de magistratsnadius de
designaci i beneplcit reial (audincies o consells d'altra mena).
No era poca cosa, certament. Per jutges i virreis, igual que altres oficials reials,
tenien arreu un marge de maniobra fora delimitat per les lleis o llibertats
locals. Aquesta era, si ms no, la lletra del contracte. Altrament, la possible
modificaci unilateral d'aquestes lleis o llibertats podia provocar la protesta i
l'oposici de les autoritats autctones, especialment all on regia la mxima
del "rei en corts".
Aquest dualisme institucional origin, per descomptat, fora friccions i, fins i
tot, vulneracions repetides o creixents de l'ordre constitucional local. Per no
es pot confondre encara amb la centralitzaci poltica. Malparades o no, les
llibertats existien, i els seus eventuals conculcadors havien de calcular les conseqncies dels seus actes. L'absolutisme sempre fou, al capdavall, l'art d'all
possible.
2.2. La Casa d'ustria i l'Europa Oriental
El panorama de la branca centreeuropea de la Casa dels Habsburg no era pas
gaire ms falaguer. Tothom sabia qu significava el ttol imperial: les terres de
l'Imperi romanogermnic eren un autntic i inveterat trencaclosques poltic,
amb uns quants centenars d'entitats poltiques "ms o menys independents".
Vegeu tamb
mdul "Renaixement i Reforma" d'aquesta assignatura.
Al seu torn, el regned'ustria, del qual els Habsburg eren reis per dret propi,
era un aglomerat de territoris, fora fragmentat per l'orografia alpina i farcit de
dietes o diputacions locals i provincials que regatejaven tot sovint amb la Corona. Altrament, algunes provncies, com ara la Carntia i la Carniola, incorporades a mitjan segle XIV, continuaven sent, dos-cents o tres-cents anys desprs, petits mons relativament a part, amb "lleis, govern i costums diferents"
(Evans, 1989, pg. 147). A Bohmia o a Hongria, dominis pactats o lliurats sota
condicions als Habsburg, les dificultats no eren menors.
El regnedeBohmia era, per si mateix, una autntica monarquia composta,
ja que sota aquest rtol, i a ms del regne prpiament bohemi, calia incloure
el marcgraviat de Morvia, els ducats de Silsia i encara altres ducats de menys
entitat, per no pas menys autnoms. El Parlament de Bohmia tenia certs
drets de sobirania arreu, per les institucions bessones de Morvia o de Silsia
gaudien de fora independncia.
Passava quelcom de semblant amb la meitat no otomana de l'antic regne
d'Hongria, i amb el seu Parlament bicameral. Perqu, a desgrat de les fronteres
dinstiques, Crocia gaudia d'un estatut propi; i pel que fa al principat carptic
Els parlaments de
Bohmia i d'Hongria
El ParlamentdeBohmia estava compost per dos braos
nobles i un d'urb.
El Parlamentd'Hongria tenia
una cambra alta de magnats i
prelats, i una de baixa, amb representants de la noblesa menor i algunes ciutats.
FUOC P08/04527/00783
28
de Transsilvnia (la ptria dels Drcula) es pot dir que romania independent
tant del Parlament hongars com de la mateixa Casa dels Habsburg, fins al
punt que el seu prncep no dubtava pactar pel seu compte amb els otomans.
Fins a mitjan segle XVII, a ms, els Habsburg senyorejaven tant Hongria com
Bohmia en qualitat de monarques electes, i no pas hereditaris. Tot plegat,
per, no era tan greu, al capdavall: aqu, com arreu, l'estabilitat poltica i
l'autoritat monrquica depenien de l'entesa entre la monarquia i les classes
dirigents locals.
A l'Europa Oriental, el gran regnedePolnia-Litunia, que comprenia Litunia, Ucrana i Prssia Oriental, era una altra illustraci vivent de les limitacions de l'absolutisme regi. Aqu, l'envigoriment d'un constitucionalisme de
forta empremta aristocrtica no solament ofeg polticament i materialment
la burgesia urbana i mercantil, sin que subordin, a ms, la mateixa instituci monrquica al vot de la Dieta i les dietines provincials, totes controlades
aclaparadorament per la noblesa.
Aix, la monarquia polonesa va constituir un cas ben singular de monarquia
electiva en l'Europa moderna. Perqu encara que la dinastia lituana dels Jagellons n'hagus regit els destins d'en del final del segle XIV, aix mai no invalid, a la prctica, el carcter o principi electiu de la Corona.
Arran de la crisi successorioelectiva del 1572, la monarquia polonesa esdevingu no solament la monarquia europea diguem-ne menys monrquica de
l'poca, sin, alhora, la ms cosmopolita, ja que el tron fou successivament
ofert a un Valois (1574), Esteve Bathory, un prncep hongars de Transsilvnia
que regn entre els anys 1575 i 1587 i un Vasa suec, que regn amb el nom de
Segimon III entre els anys 1587 i 1632.
A l'antic ducatdeMoscou, en fi, la centralitzaci poltica trontollava igualment. L'any 1547, IvanIVelTerrible havia pres el ttol de tsar i havia enfortit
l'estat a costa de la Duma o parlament i de l'aristocrcia dels boiars, per al comenament del segle XVII, i desprs de la mort del darrer fill d'Ivan, comen
l'anomenada era de les turbulncies o disturbis (1598-1613), que es pot qualificar
com de bancarrota de l'absolutisme tsarista.
2.3. La revoluci militar
A desgrat d'aquests i d'altres fiascos, per, l'estat modern no fou, al capdavall,
un "tigre de paper" ni tampoc un simple miratge de les fonts, tal com semblen suggerir alguns autors. La muni de revoltes i rebellions que esclataren
a l'Europa Occidental en el decurs del perode 1550-1650 n's ja un desmentiment. Certament, aquests aixecaments o conflictes foren de natura i magni-
Material complementari
Vegeu el mapa "El regne de
Polnia-Litunia".
FUOC P08/04527/00783
29
tud prou variades. Per la majoria, o els ms importants, es poden considerar

un resultat prou directe de la multiplicaci de les conteses blliques i de les
subsegents i creixents demandes fiscals o estatals.
Ben mirat, els monarques o governants dels segles XVI o XVII no feien pas res
que no haguessin fet ja, i prou regularment, els seus predecessors. La diferncia s que, a l'poca moderna, l'activitat bllica esdevenia cada vegada ms
onerosa o exigent en recursos.
La ra no era altra que la revoluci militar, com en diuen els historiadors

del fenomen, propiciada per la irrupciiladifusidelesarmesde
foc, tant porttils com pesants.
Ja hem assenyalat que aquest canvi en la tecnologia bllica va convertir
aviat en obsoleta l'antiga cavalleria feudal, que si continu figurant als
camps de batalla del perode fou, ms aviat, per la seva preeminncia
social i no pas, ben segur, per raons d'eficincia militar.
L'eficincia, d'en d'aleshores, fou cosa dels contingents de la infanteriaplebea, cada vegada ms nodrits i ms ensinistrats o disciplinats.
Va ser aleshores, si ms no, quan es comen a marcar el pas, quan es multiplicaren les acadmies militars (l'artilleria demana matemtics) i les llions
d'estra-tgia i quan despuntaren, en fi, les primeres casernes i hospitals militars. La Sucia dels Vasa, els rebels dels Pasos Baixos i els teros espanyols de
Flandes en foren els pioners.
Les conseqncies d'aquesta revoluci militar no s'acabaven aqu. La guerra a
Piquer i arcabusser. Dibuixos d'un tractat sobre

armament de Jacques de Gheyn (1670).
fora de canonades oblig a canviar radicalment els sistemesdefortificaci

i de defensa preexistents. Els castells i les ciutats medievals es guardaven de
l'assalt exterior mitjanant un seguit de torres i muralles elevades, inexpugnables; per ara les unes i les altres havien esdevingut un blanc idoni per al tir
parablic dels artillers assetjants.
Els castells tradicionals van perdre, doncs, la seva funci militar, i les ciutats,
al seu torn, van haver de refer les seves muralles: de menys alada, per ms
gruixudes, terraplenades i envoltades de baluards avanats. Tot plegat representava un dispendi fora elevat, per no hi havia cap altra alternativa. Ara b,
una ciutat o una plaa militar adientment emmurallada era senyal de guerra
llarga: la guerradesetge, tan caracterstica del perode i, alhora, tan dilapidadora de recursos.
Setge de Maastricht per les forces d'Alessandro

Farnese. Oli sobre tela del segle XVI. Monestir
d'El Escorial.
FUOC P08/04527/00783
30
Fortificacions, canons, soldades i campanyes dilatades, drassanes i armades navals significaven ja es comprn molts diners. I els monarques o governants no es cansaven de demanar-los. La necessitas del prncep esdevingu llavors el malson dels pagesos, abatuts per la sobretaxa o
pels allotjaments militars: una mena de fiscalitat ad hoc, perqu aquesta
Demandes fiscals
Per exemple, a Frana la crrega fiscal per unitat familiar es
quintuplic com a mnim entre
mitjan segle XVI i mitjan segle
XVII.
mena d'exrcits no tenien encara intendncia prpiament dita i vivien

sobre el terreny.
Posar un soldat al camp de batalla costava aleshores cinc vegades ms que no

pas cent anys abans, segons els clculs dels experts coetanis; per, a ms, el
nombre d'efectius mobilitzats tamb s'havia multiplicat, per dos o per tres, en
el mateix perode de temps.
La guerra, finalment, tampoc no era pas menys freqent ni ms circumscrita
que abans. Ben al contrari, l'anomenada guerradelsTrentaAnys (1618-1648),
polaritzada entre els Habsburg i els Borb, compendiava tots els estralls de la
revoluci militar.
Vegeu la sinopsi cronolgica
de la guerra dels Trenta Anys
(1618-1648).
En aquestes circumstncies res no sembla ms natural o explicable que el seguit d'aixecamentsrurals o croquants del sud-oest francs, i d'altres regions
europees, en els primers decennis del segle XVII.
Per les demandes creixents dels governants no exasperaven solament la ruralia. Tot sovint topaven, a ms, amb les llibertats o exempcions dels regnes
i de les provncies. En casos semblants, la protesta podia ultrapassar la mera
resistncia, arrossegar altres estaments i desembocar en la rebelli poltica i el
secessionisme. Vegem-ho tot seguit.
Sobre els aixecaments rurals
del sud-oest francs, vegeu:
Y.M.Berc (1986). Histoire
des croquants. Pars: ditions
du Seuil (L'Univers Historique).
FUOC P08/04527/00783
31
3. Les revoltes de la terra (segle XVII)
Sota el ttol de "revoltes de la terra" fem allusi als aixecaments que

la historiografia anomena indistintament provincials, del pas o country
(per oposici a la court, en el cas anglosax) i que foren particularment
reiterats i significatius cap a mitjan segle XVII.
Revoltes de la terra
Algunes de les revoltes foren:
Llenguadoc (1632), Esccia
(1638), Normandia (1639),
Catalunya (1640), Portugal
(1640), Anglaterra (1640), Irlanda (1641) i Npols (16471648).
De vegades, aquestes rebellions han estat considerades una simple reacci,

anacrnica i interessada, de la noblesa i les classes dirigents locals davant les
temptatives de modernitzaci poltica endegades per ministres monrquics
particularment decidits, com ara el comte-duc d'Olivares o el cardenal Richelieu. Fou la postergaci poltica, el qestionament d'alguns privilegis, el temor
d'una prdua d'estatus i influncia all que, segons alguns autors, va empnyer
les classes dirigents locals a plantar cara a la Corona (o al seu cap visible, els
validos o favorits reials) i, subsegentment, a aixecar la bandera de les llibertats
del pas o del regne.
Per ja hem vist que l'estat modern no era necessriament incompatible amb
l'aristocrcia ni tampoc amb la perpetuaci de la seva hegemonia. Aquesta,
doncs, no pot ser tota l'explicaci. Els estudis recents sobre la revolta napolitana dels anys 1647-48 han mostrat no solament el protagonisme (en aquest
cas, si ms no) dels grups socials intermedis un ceto civile, o "classe social",
fet de juristes, mercaders i eclesistics, sin, a ms, el veritable abast poltic
de la rebelli, que tampoc no es pot reduir a una mera protesta antifiscal o
aristocratitzant. Contrriament, a Npols i en altres llocs els rebels apellaren
una i altra vegada a un patriotismepolticoconstitucional, identificat amb
els privilegis o les llibertats locals, que trob un ampli ress social.
Pel que fa a la naturalesa i la interpretaci de les revoltes provincials al si de la monarquia
hispnica cap a mitjan segle XVII, podeu contrastar-ne alguns models explicatius en els
treballs de:
J.H.Elliott (1978). "Revueltas en la monarqua espaola". A: Diversos autors. Revoluciones
y rebeliones de la Europa moderna (3a ed., pg. 123-144). Madrid: Alianza.
R.Villari (1992). "Revoluciones perifricas y declive de la Monarqua espaola". A: Diversos autors (1640). La Monarqua Hispnica en crisis (pg. 168-182). Barcelona: Crtica.
Aquesta mena de rebellions patritiques i constitucionalistes havien comenat, per, cent anys abans, pel cap baix: amb la rebelli i secessi dels
Pasos Baixos septentrionals a la segona meitat del segle XVI.
Sobre els projectes de reforma o modernitzaci poltica
en les monarquies francesa i
hispnica, vegeu:
J.H.Elliott (1984). Richelieu y
Olivares. Barcelona: Crtica.
FUOC P08/04527/00783
32
3.1. La rebelli dels Pasos Baixos
La rebelli dels Pasos Baixos (1565-1648) i el triomf final de les provncies septentrionals, sancionat a les acaballes de la guerra dels Trenta
Anys, significaren la instauraci d'una nova entitat poltica, i fins i tot,
si es vol, d'una nova naci: les anomenades ProvnciesUnides o la futura Holanda.
Tanmateix, tot i el carcter patritic que prengueren ben aviat els esdeveniments dels Pasos Baixos, no es pot dir que la rebelli fos, en realitat, el resultat
espontani o fins i tot inevitable d'una naci holandesa prvia o en estat latent.
Contrriament, els Pasos Baixos, inicialment, no eren sin un agregat de disset provncies l'origen del qual es remuntava, de fet, a l'antic ducat de Borgonya: aquest principat feudal tard, que aglevava terres feudatries tant dels reis
de Frana com de l'Imperi, pass a la darreria del segle XV, per aliana matrimonial, a la Casa d'ustria.
Es tractava d'uns territoris rics, densament poblats i urbanitzats (sobretot les
provncies meridionals, inicialment), amb una aristocrcia feudal ms aviat
escassa i una economia vigorosa i innovadora.
L'homogenetat, per, no era pas la caracterstica ms sobresortint d'aquests
territoris:
a) Els contrastos econmics eren fora marcats, sobretot entre les regions de
gran activitat manufacturera i mercantil i les de base agropecuria, sobretot
al nord.
b) Per, a ms, les diverses provncies romanien lingsticament fragmentades
entre el francs o val i el neerlands o flamenc (i fins i tot algunes variants
de l'alemany).
c) La Reforma, al seu torn, referm les disparitats entre el sud, bsicament
catlic, i el nord, guanyat pel protestantisme, i ms exactament pel calvinisme,
a la vetlla de la rebelli.
d) Els lligams poltics entre les disset provncies tampoc no eren gaire estrets.
Inicialment, totes formaven part de l'Imperi romanogermnic i, per tant, romanien llunyanament supeditades a la Dieta imperial i a l'emperador.
Al comenament del segle XVI, per, el nou emperador CarlesVd'ustria
separ aquests territoris de l'mbit imperial i n'esdevingu el sobir com, encara que amb ttols distints i particulars a cada provncia.
Vegeu tamb
Vegeu el mdul "El feudalisme
europeu desprs de la crisi medieval" d'aquesta assignatura.
FUOC P08/04527/00783
33
Carles fix, a ms, una capitalitat poltica a Brusselles, on establ un governador o representant seu, i un seguit de consells especialitzats com ara els consells d'Estat o afers poltics, els d'Hisenda i de Cambra o els de justcia.
Tanmateix, aix no alter l'estatut poltic i fora independent de les provncies,
cadascuna de les quals conserv les seves lleis o privilegis, el seu rgim jurdic
(2)
Eren la suma de parlaments provincials.
o fiscal i els seus estats o parlaments particulars, formats pels braos eclesistic,
militar i urb, aquest darrer fora preeminent als Pasos Baixos, i amb facultats
com ara la supervisi dels edictes reials, el reclutament de tropes i la imposici
i la recaptaci de tributs. A desgrat de l'existncia d'uns estats generals2, els
Pasos Baixos constituen un aglomerat pactista particularment atomitzat.
Aix, res de semblant a una naci holandesa irredempta pot explicar l'origen
dels esdeveniments. Contrriament, aqu com arreu, la rebelli va esclatar
arran d'un seguit de pressionsdetipuscentralitzador, si no absolutista, i que
es poden considerar modliques o paradigmtiques tant de l'estat modern com
de les seves exigncies.
1) Les demandes fiscals de la Corona i, en particular, la introducci de
l'impost castell de l'alcabala foren, per descomptat, una de les causes del conflicte; i no solament per la crrega econmica que representaven, sin perqu
atemptaven contra els privilegis provincials i n'alteraven la tradicional constituci pactista.
2) Alhora, la poltica de provisi de crrecs i prebendes, als consells de
Brusselles, a les dicesis locals, augment el malcontentament de les elits provincials, que es veieren o es consideraren marginades per la Corona.
3) Aquestes tensions s'esdevingueren en plena Reforma i difusidelcalvinisme als Pasos Baixos; i la violenta repressidelsprotestants i les temptatives
d'implantaci dels tribunals de la Inquisici no feren sin incrementar la inestabilitat i les protestes.
Ben mirat, el resultat de tot plegat no va ser una rebelli homognia i articulada de bon comenament, sin ms aviat un seguit o agregat de revoltes, coincidents en el temps per de natura prou diversa, al capdavall: a la rebelli dels
magnats, com el comted'Egmont o GuillemdeNassau-Orange, o fins dels
Estats (Generals o Provincials) cal afegir la reacci dels calvinistes perseguits, i
fins i tot simples aldarulls del pa, que poden explicar, potser, la virulncia i la
iconoclstia dels aixecaments protestants i els atacs als monestirs catlics en
diversos indrets dels Pasos Baixos.
El curs dels esdeveniments, a ms, tampoc no fou ben b lineal, i rest supeditat a les oscillacions de l'escenari poltic europeu.
Retrat de Guillem I de Nassau, prncep
d'Orange, d'Adriaen Thomasz.
FUOC P08/04527/00783
34
Per si tot plegat va confluir a l'ltim, almenys a les provncies septentrionals,

en un sol i sincronitzat moviment, aix fou possible no solament pel carcter aglutinant dels antagonismes religiosos, sin, a ms, perqu la varietat de
greuges esgrimits es pogueren subsumir en la defensa, ms genrica, de les lli-
de la rebelli dels Pasos Baixos (1550-1650).
bertats locals. Tal com escriu G. Parker (1989), un dels principals estudiosos
de la rebelli:
"La defensa de los privilegios locales ante las intrusiones del nuevo poder central se convertir en el foco principal de la oposicin inicial a Felipe II. El factor aglutinador de las
distintas provincias y grupos sociales fue la amenaza que para sus libertades corporativas
suponan las novedades introducidas por el monarca y sus ministros."
G. Parker (1989, pg. 11).
La rebelli dels Pasos Baixos fou, doncs, una rebelli patritica, almenys en
el sentit que els dirigents i els propagandistes de la rebelli apellaren sovint a
la defensa de la ptria i contraposaren repetidament, a ms, la ptria o la terra
al rei. Ara b, aquest patriotisme no es pot confondre amb el nacionalisme
contemporani; ni es basava, de fet, en cap exaltaci de determinats trets tnics
o culturals presumptament exclusius. La ptria, a les provncies rebels, no era
(o no era encara) una llengua, una cultura o un territori, sin unes lleis o
llibertats la defensa de les quals obligava en conscincia qualsevol bon sbdit.
En altres paraules, aquest patriotisme era un patriotismeconstitucional, on les clssiques nocions de b pblic o contracte eren ms definidores que no pas cap eventual afinitat d'ndole cultural o tnica. Una
identitat holandesa fou el resultat, si de cas, de la rebelli i el seu triomf, per no pas la causa. L'estat resultant de la rebelli holandesa fou
tamb prou peculiar: una federaci de provncies en un marc republic.
Aix tampoc no estava previst ni era inevitable. Contrriament, els rebels holandesos basaren totes les seves esperances, inicialment, en la recerca d'un
rei de recanvi, d'un monarca constitucional, en suma. Van provar, successivament, amb el duc d'Anjou (1578-83), el rei de Frana, Enric III (1584) i amb
un dels favorits de la reina Isabel d'Anglaterra, el comte de Leicester (1584-88).
Per els tractes mai no prosperaren, sobretot perqu els holandesos buscaven
un monarca defensor de les llibertats dels Pasos Baixos, mentre que els interessats cercaven un ttol de sobirania menys sui generis o ms contundent.
A la fi, els estats generals de les provncies escindides optaren per autoproclamar-se sobirans (1588-90) i bastir, en conseqncia, una mnima infraestructura poltica, sobretot de cara a l'exterior: un comandament militar o stadhouder i un "gran pensionari" o landsadvocat, una mena de primer ministre.
A la prctica la sobirania d'aquests estats generals o d'aquestes autoritats centrals esdevingu fora limitada, perqu les ProvnciesUnides nom adoptat
pel nou estat continuaren sent un agregat de provncies distintes, regides pels
respectius estats provincials i governades, en realitat, pels poderosos regents
Detall de Sessi dels Estats Generals de les

Provncies Unides. Oli de Dirk van Deelen
(1651).
FUOC P08/04527/00783
35
urbans d'algunes capitals. L'homogenetat del nou estat fou garantida per la
preeminncia de facto assolida per la provncia de ms recursos: Holanda. Cal
advertir, per, que aquest model estatal, tan lax o descentralitzat, no esdevingu pas menys efica o modern ms aviat tot al contrari que el de les grans
monarquies ms o menys absolutistes.
3.2. Les revoltes al si de la monarquia hispnica
Al comenament del segle XVII el problema de la monarquia hispnica

era, sobretot, de recursos. La guerra consecutiva o simultnia, als Pasos
Baixos, i en altres camps de batalla, tal com succe en el decurs de la
guerra dels Trenta Anys (1618-1648), agreuj les necessitats financeres
de la Corona.
La situaci era doblement compromesa, perqu les principals fonts de
recursos els metalls americans, el regne de Castella semblaven aleshores talment exhaurides.
La pressi fiscal continuada i in crescendo va tenir com a conseqncia, prou

visible ja a la darreria del segle XVI, la "runa de l'aldea castellana" (per reprendre el ttol d'un treball clssic d'Antonio Domnguez Ortiz) i la despoblaci
de Castella.
Els arbitristes i els tractadistes coetanis prou que se n'adonaven i se'n lamentaven; i les corts castellanes, revitalitzades al final del segle XVI, semblaven
voler posar-hi aturador. El cabal dels metalls americans, al seu torn, no s pas
que s'hagus esgotat, per havia esdevingut, aix s, menys regular i abunds,
per raons conjunturals o pel corsarisme i el contraban en augment.
FUOC P08/04527/00783
36
La qesti, doncs, era com afrontar una despesa militar creixent en un perode d'ingressos decreixents. La UnindeArmas, el programa del comte-duc
d'Olivares, el valido o favorit de Felip IV, pretenia trobar-hi soluci mitjanant
una nova vertebraci poltica de la monarquia hispnica. A primer cop d'ull,
l'esmentat programa no anava gaire ms enll de la creaci d'un exrcit de
reserva de prop de 140.000 homes, segons la distribuci segent:
Catalunya
16.000 homes
Arag
10.000 homes
Valncia
6.000 homes
Castellaindies
44.000 homes
Portugal
16.000 homes
Flandes
12.000 homes
Mil
8.000 homes
Npols
16.000 homes
Siclia
6.000 homes
IllesmediterrniesidelMarOcano(Sardenya,Balears...)
6.000 homes
Retrat del comte-duc d'Olivares, de Velzquez.
La Unin de Armas, doncs, no representava inicialment cap temptativa de veritable centralitzaci poltica ni encara menys de castellanitzaci de les provncies de la monarquia. Tanmateix, la sola constituci d'una fora militar semblant ja era un problema:
a) D'una banda, perqu Olivares i la monarquia necessitaven uns efectius militars intercanviables o mbils, aptes per a ser traslladats d'una provncia a una
altra segons les necessitats del moment; per aix sol ja era prou complicat,
almenys en aquelles provncies, com ara Catalunya, els privilegis de les quals
eximien els naturals de l'obligaci d'anar a servir fora de la seva terra.
b) D'altra banda, hi havia la qesti del finanament o sosteniment d'una
fora semblant, que Olivares feia recaure en els eraris provincials. La quantia
podia espantar, tal com els pass als membres de les corts catalanes de l'any
1626, per el veritable problema no sembla haver estat ben b aquest; al capdavall, si la demanda era exagerada ho era perqu la Unin de Armas atribua
al Principat un nombre d'habitants fora superior al real.
En canvi, el comproms d'una contribuci fiscal per endavant, ni que fos inicialment noms per deu anys, es podia interpretar com una prdua de terreny
o de competncies de les corts en matria fiscal. I encara que el mateix Olivares no s'estava d'assegurar que "lo que se pide no es pecho, ni contribucin
FUOC P08/04527/00783
37
ni cosa contra fuero", tot sembla indicar que els braos catalans no eren de la
mateixa opini; ra per la qual rebutjaren la Unin de Armas en les conflictives i inacabades Corts de 1626.
Altrament, hi havia la filosofia del programa, que Olivares havia sabut exposar
amb tota claredat en un memorial adreat a Felip IV l'any 1624:
"Tenga V. Majd. por el negocio ms importante de su Monarqua el hacerse rey de Espaa;
quiero decir, seor, que no se contente V. Majd. con ser rey de Portugal, de Aragn, de
Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto por
reducir estos reinos de que se compone Espaa al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna
diferencia [...] que si V. Majd. lo alcanza ser el prncipe ms poderoso del mundo [...]
la divisin presente de leyes y fueros enflaquece su poder y le estorba el conseguir fin
tan justo y glorioso."
J.H. Elliott; J.F. de la Pea, Memoriales y cartas del Conde Duque de Olivares (vol. I, pg.
96-97).
El patr suggerit era castell simplement pel fet que era en aquest regne on
el monarca trobava menys entrebancs o impediments constitucionals; per
Olivares, abans que no pas en una identitat castellana o espanyola de la monarquia, pensava ms aviat en un aigualiment de les distintes identitats provincials o el que era el mateix en una potent identitat dinstica (austraca,
si es pot dir aix). Com es veu al text segent, Olivares es preguntava:
"Qu razn hay para que vasallos todos de un mismo rey, que es tanto o mayor vnculo,
no se junten y correspondan en la defensa propia [...] siendo cierto que la ofensa del
rey de Aragn y de aquel reino es injuria al rey de Castilla y la de Castilla lo es del de
Aragn [...].
Porque hoy el vulgo mira a cada uno de los nacionales con poca diferencia de los extraos
[...]. El da que Castilla sea feudataria de Aragn y Aragn de Castilla, Portugal de entrambas y entrambas de Portugal; y esto mismo respecto de los reinos de Espaa, los de Italia y
los de Flandes [...] es necesario precisamente que esta sequedad y separacin de corazones
que hasta ahora ha habido, se una con estrecho vnculo naturalmente por medio de la
correspondencia de las armas."
J.H. Elliott; J.F. de la Pea, Unin de Armas (vol. I, pg. 186-187).
El problema d'un rei d'Espanya, doncs, no era noms de diners, al capdavall,

sin, ms aviat, de la "sequedad y separacin de corazones" que caracteritzava
els seus sbdits. La Unin de Armas l'ajuda mtua militar era un primer pas
per tal de trencar el gla i enfortir els lligams dinstics a costa de les lleialtats
provincials. Les monarquies compostes, i el feix subsegent de privilegis locals
i sobiranies compartides, tenien aquests inconvenients, almenys quan els seus
titulars necessitaven recursos.
El programa suscit una reticncia generalitzada i, en alguns casos, com el de
Catalunya, el rebuig declarat de les institucions representatives del regne.
FUOC P08/04527/00783
3.2.1.
38
La revolta dels Segadors a Catalunya
A Catalunya, l'any 1640, els allotjaments militars subsegents provocaren un aixecament rural i popular de grans proporcions, que comen
per terres del Rossell i de la Selva, s'empar de diverses ciutats (Girona,
Vic) i, finalment, a Barcelona alliber el diputat i els consellers barcelonins empresonats per les autoritats reials (22 de maig) i feu esclatar el
CorpusdeSang (7 de juny), que acab amb el linxament del virrei comte de Santa Coloma, la persecuci dels magistrats de la Reial Audincia
i el desballestament de l'aparell reial de governament.
Pintura a l'oli que representa el Corpus de Sang.
El Corpus de Sang
El 7 de juny de 1640, dia de Corpus, va esclatar l'anomenat Corpus de Sang. En l'avalot,
protagonitzat per uns cinc-cents segadors (i alguns rebels) que havien entrat a la ciutat
per treballar a les tasques de sega del pla de Barcelona, es van cremar i saquejar cases
de funcionaris reials i es van produir linxaments. L'alament es va estendre per tot el
Principat i va iniciar la revolta dels Segadors.
Fou la revoltadelsSegadors o de la terra, que perdur encara aquell estiu de

l'any 1640 en altres localitats catalanes. La revolta popular contra els excessos
de la soldadesca havia estat secundada pels diputats i les institucions catalanes
com la Diputaci i el Consell de Cent barcelon, que convocaren una junta
extraordinria de braos el setembre de 1640 per tal d'aparellar la defensa de
la ptria i de les constitucions o privilegis locals (tot plegat, la mateixa cosa).
de la guerra de separaci catalana (1640-1659).
FUOC P08/04527/00783
39
Davant la invasi militar del Principat pels exrcits de Felip IV, Pau Claris i els
diputats catalans buscaren auxili prop del rei de Frana; i, al comenament de
l'any 1641, nomenaren Llus XIII comte de Barcelona o sobir del Principat.
Comen aix la guerra de Separaci, que es va prolongar entre dotze i vint
anys ms, segons els indrets del pas.
3.2.2.
La revolta de Portugal
La pressi fiscal fou tamb l'origen dels aixecaments populars portuguesos del final de la dcada de 1630, que van ser el preludi de la rebelli
i la secessi portuguesa.
Els conflictes comenaren a vora l'any 1637, per s'escamparen sense soluci de continutat per tot l'Alentejo i l'Algarve, i en viles com ara Setbal, Santarm, Abrantes, Porto i Viana do Castelo fins a l'any 1640. El Corpus de Sang
barcelon galvanitz, llavors, l'activitat conspirativa d'un grup de nobles i lletrats que perseguien la restauraci de la dinastia portuguesa de la CasadeBragana i la separaci de la monarquia hispnica.
A diferncia de la rebelli catalana, la portuguesa sembla haver estat ms aristocratitzant en tots els sentits: per l'escs protagonisme dels estaments populars, la poca significaci dels esdeveniments de carrer i fins i tot per la mena de
constitucionalisme que hi havia al darrere. Potser tot plegat perqu, a diferncia del cas catal, la rebelli portuguesa fou atiada i protagonitzada per una
aristocrcia fora ms consistent o hegemnica: una aristocrcia amb imperi
colonial al Brasil i a les ndies Orientals.
Heus aqu de quina manera un monarca podia perdre el favor i el fervor d'una
classe dirigent provincial. Les ndies Orientals estaven cada vegada ms controlades pels holandesos, i la monarquia de Felip IV no semblava en condicions de defensar prou b l'imperi colonial. El trfic portugus entre Lisboa i
l'ndia s'havia redut a menys de la tercera part d'en de l'any 1580, data de
la incorporaci a la monarquia hispnica.
Aix i tot, la rebelli i ulterior restauraci de la Casa de Bragana no es pot
interpretar simplement com un afer de mercaders. Aqu, com en altres indrets,
la rebelli del regne es present com una rebelli en defensa de la ptria i del
seu monarca natural: un Bragana en lloc d'un Habsburg.
de la rebelli i la restauraci
portuguesa (1637-1668).
FUOC P08/04527/00783
3.2.3.
40
La revolta antiespanyola de Npols
L'aristocrcia napolitana, a diferncia de la portuguesa, no tenia cap motiu

de queixa, certament. Al regne de Npols les demandes fiscals de la Corona
sempre tingueren la virtut de beneficiar la grannoblesa, que va poder adquirir
a baix preu un gran nombre de jurisdiccions reials.
R.Villari (1979). La revuelta
antiespaola de Npoles. Los
orgenes (1585-1647). Madrid:
Alianza.
Tal com sona: freturs de diners, el monarca lliur vassalls seus al millor
postor i malvengu una porci considerable del seu propi patrimoni en
terres napolitanes. El resultat fou una autntica refeudalitzaci del regne. En aquestes condicions, la revolta antifiscal no podia deixar de ser
una revolta eminentment popular i dirigida fins i tot contra la noblesa
autctona abans que no pas contra el rei.
Aix succe en la revolta encapalada per TommasoAniello, lies Masaniello,

un peixater amalfit que acabdill la rebelli de la plebs napolitana l'estiu de
l'any 1647.
de les revolucions napolitanes
(1647-1648).
Tanmateix, s'ha prestat potser massa atenci a l'efmera, per b que tumultuosa, revolta de Masaniello. I s'ha oblidat massa, en canvi, i almenys fins fa uns
pocs anys, l'"altra" revolta napolitana: aquella, ms duradora, que protagonitzaren els rengles mitjans de la ciutat. Perqu, a desgrat de l'espontanetat del
mot popular del 7 de juliol, Masaniello i els seus tingueren de bon comenament el suport d'alguns magistrats urbans, especialment el jurista i poltic reformista GiulioGenoino, protagonista i inspirador d'anteriors temptatives de
reforma poltica local. Fet i fet, la revolta de Masaniello, assassinat el 17 de juliol, va durar no pas ms de deu accidentats dies; per la fi del capitost popular
no va significar la fi de la revolta napolitana: aquesta, contrriament, es prolong durant prop de deu mesos i desemboc en la independncia del regne.
Plebs i popolani o classes mitjanes foren tothora el suport social de la revolta,
encara que els interessos d'uns i d'altres no sempre van ser exactament coincidents. Una barreja de juristes i burgesia mercantil (un ceto civile, com els agrada
dir als historiadors italians) n'era l'element rector o dirigent.
Aix, el 22 d'octubre de 1647 el ferrer GennaroAnnese, el nou cabdill popular, proclam la Repblicanapolitana; una repblica, de fet, sota protectorat
francs.
Al darrere d'Annese, igual que abans a l'ombra de Masaniello, hi havia, per,
un cercle de personalitats (juristes influents com Genoino, mercaders, eclesistics) malcontentes amb el govern hispnic i que s'emmirallaven en la via ho-
Popolani
Els popolani eren mercaders,
artesans, juristes i lletrats.
Enric de Lorena
Un duc de Guisa, Enric de Lorena, fou nomenat cap de la
Repblica napolitana.
FUOC P08/04527/00783
41
landesa: neutralitzaci de l'aristocrcia, potenciaci de les activitats productives, ascens poltic (al govern de la ciutat) dels estaments de popolani i federaci
entre ciutat i provncies.
La dictadura del duc de Guisa, que releg Annese i actu contra els elements
ms radicals, no ho fu possible. I la reconquesta espanyola, l'abril de 1648, hi
fu la resta. Per la repblica napolitana d'Annese i Genoino ha quedat com a
exemple de la iniciativa o capacitat poltica de les provncies de la monarquia
hispnica, la reforma de la qual tan necessria, en aix l'acord era absolut
no havia de venir inevitablement del centre ni es podia reduir a una mera
reciprocitat fiscal o militar, tal com suggeria la Unin de Armas.
3.3. La revoluci i la guerra civil anglesa
La revoluci anglesa comen igualment com una rebelli del pas (country)
contra la Corona (court). I tal com prescrivia la doctrina constitucionalista ms

de la revoluci i la guerra civil
anglesa (1625-1660).
ortodoxa, la protesta del pas fou encapalada pel Parlament.

Les friccions entre aquesta instituci i la Corona s'exacerbaren en temps de
Carles I, quan el monarca dissolgu repetidament el Parlament, govern una
colla d'anys (1629-1640) unilateralment, si no de manera absolutista, mit-
Carles I
Carles I va dissoldre el Parlament els anys 1625, 1626 i
1629.
janant el Consell Reial, dominat per les personalitats del bisbe Laud i el comte
de Strafford, i impos tributs fiscals sense la preceptiva o acostumada sanci
parlamentria.
La guerra amb Esccia i la necessitat subsegent de ms recursos van obligar
CarlesI a buscar novament, l'any 1640, el concurs parlamentari:
a) La primera temptativa, l'anomenat "Parlament Curt3", acab en no res, ja
que els parlamentaris refusaren votar cap subsidi si primerament no eren de-
(3)
S'inici el 13 d'abril i va finalitzar

el 5 de maig.
gudament satisfets els greuges del regne.

b) La segona convocatria, el novembre del mateix any, desemboc en la "gran
rebelli" o "Parlament Llarg", que comen amb el processament i ulterior
execuci dels consellers del monarca Strafford (1641) i Laud (1645) i acab
amb l'inici de la guerra oberta entre el rei i el Parlament.
Les hostilitats es prolongaren fins a l'any 1647, quan els escocesos, aliats dels
parlamentaris, els lliuraren la persona del rei. Carles I, tot seguit, fou acusat
de traci, processat i finalment executat al comenament de l'any 1649 per
obra d'un Parlament dominat per la Cambra dels Comuns i la personalitat
i l'exrcit d'Oliver Cromwell. Amb la decapitaci de Carles I s'abolien tant
la monarquia com la Cambra dels Lords: comenava la Commonwealth o
Repblica d'Anglaterra, Esccia i Irlanda.
Decapitaci de Carles I l'any 1649, segons un

gravat de l'poca.
FUOC P08/04527/00783
42
Els roundheads (caps rodons) o parlamentaris sempre foren majoria a Londres

i als comtats del sud-est, mentre que les terres del nord-oest d'Anglaterra romangueren tothora ms aviat cavaliers o reialistes. Per aquesta ra, alguns historiadors (sobretot R.H. Tawney i C. Hill) han interpretat la revoluci i la guerra civil angleses com la conseqncia o la culminaci de l'ascens material i
poltic de la burgesiamercantildelaCity i la gentry o nova noblesa rural dels
comtats sud-orientals, on les relacions mercantils (producci agrcola destinada al mercat, manufactura rural) eren fora ms difoses i influents.
Aquesta preco revoluci burgesa suscit, de bon comenament, un intens debat historiogrfic, especialment sobre l'autntic abast de la crisi de l'aristocrcia
anglesa i el veritable carcter de la gentry revolucionria: una nova classe
d'hisendats rurals, com deia Tawney, o ms aviat una petita noblesa empobrida, tal com sostenia H. Trevor-Roper?
En els darrers anys, a ms, la historiografia revisionista de la rebelli anglesa
ha descartat ms aviat una explicaci del conflicte en clau rgidament socioeconmica. L'mfasi, en alguns casos, es posa en el vessant religis del conflicte
i, sobretot, en el puritanisme.
La multiplicaci de monografies locals, al seu torn, ha obligat a remarcar, unes
vegades, la relativa indiferncia d'algunes comunitats o comtats davant els
esdeveniments i, altres vegades, el carcter merament faccional o localista dels
bndols en pugna, que sovint responien a simples i desideologitzades rivalitats
de famlies benestants. Totes dues conclusions abonen la idea d'una escassa
interrelaci entre provncies i Parlament, d'un regne menys unit que no pas
sembla. I fins i tot la brega parlamentria ha estat explicada per alguns autors
Trobareu un breu i encertat
resum del debat sobre la revoluci anglesa del 1640 a
l'obra segent:
J.Casey (1991). "La revolucin inglesa del siglo XVII".
Manuscrits (nm. 9 pg. 227245).
com una guerra de faccions ms que no pas com una disputa de classes o
d'idees poltiques alternatives.
Una cosa s segura, per: burgesos o aristcrates, innovadors o tradicionalistes,
constitucionalistes o puritans, els parlamentarisanglesos eren gent d'ordre;
prou radicals en l'mbit poltic o religis, per extremament cauts o conservadors en matria social. Aix explica l'aparici, i el fracs subsegent, de grups
i sectes religioses, com els levellers (anivelladors) o els diggers (cavadors), que
buscaven no solament una ampliaci de les llibertats poltiques, sin, a ms,
un repartiment igualitari dels bns i de la terra. Altrament, si la revoluci anglesa no fou, en origen, una revoluci burgesa, les seves conseqncies a llarg
termini afavoriren tant l'ascendent de la burgesia a la ciutat i al camp com el
desenvolupament de les relacions mercantils o capitalistes.
La Commonwealth o Repblica anglesa deriv prou rpidament, sota la frula
de Cromwell, cap al govern unipersonal, si no cap a l'absolutisme. El Parlament tingu tants problemes amb Cromwell com abans amb Carles I. Sn les
paradoxes o contradiccions de la "gran rebelli".
C.Hill (1983). El mundo trastornado. El ideario popular extremista en la revolucin inglesa del siglo XVII. Madrid: Siglo XXI.
FUOC P08/04527/00783
43
Per, en tot cas, aix no invalida les virtualitats o potencialitats de les doctrines constitucionalistes del perode. A l'Anglaterra del segle XVII, igual que a
Npols, Catalunya o Portugal, o igual que als Pasos Baixos cent anys abans, les
pressions materials (fiscals, militars, poltiques) de l'anomenat estat modern
tingueren fora a veure, s clar, amb el desencadenament de les rebellions
delregneodelaterra.
Aixecaments semblants, per, s'esdevingueren igualment pel fet que els revoltats volgueren portar fins a les darreres conseqncies certes i velles ideesde
tipuscontractualista o constitucionalista que eren, de fet, una determinada
manera de concebre les relacions entre la comunitat i l'autoritat poltica, entre
el rei i el regne.
Cromwell dissol el Parlament angls (1653).

Gravat holands satric contemporani.
44
FUOC P08/04527/00783
4. Els nous absolutismes: la Frana de Llus XIV
A la mort del cardenal Mazzarino, Llus XIV es va fer crrec del regne de Frana
i es va encetar un regnat de llarga durada (1661-1715). Aquest regnat es va
caracteritzar grosso modo per:
a) Un exercici ms gran de l'autoritat reial, amb la reorganitzaci administrativa de la monarquia, mitjanant la figura dels intendents i dels seus subdelegats.
b) Una disminuci tant de les revoltes pageses com de les contestacions nobiliries a l'estil de la Fronda, que es va neutralitzar concedint determinades
prerrogatives a la noblesa dins la cort.
Retrat de Llus XIV pintat per Jacint Rib. Museu
del Louvre, Pars.
c) Una poltica exterior de carcter expansionista que feia necessari, al seu

torn, l'increment de l'exrcit.
d) Una poltica fiscal i econmica de carcter mercantilista, aix com una decidida acci favorable a la unificaci i la uniformitzaci confessional, cultural
i lingstica del regne.
Tots aquests aspectes, com veurem tot seguit, van generar un munt considerable de lleis i decrets, tot i que la seva aplicaci no fou pas fcil; sobretot, per
dues raons:
1) En primer lloc, perqu no tota la globalitat del regne eren territoris de pays
d'lection, s a dir, territoris on els agents del monarca recaptaven la taille.
En efecte, tot i que el nombre de pays d'tat, de fet, va disminuir al llarg del
Estats provincials
segle XVII, durant el regnat de Llus XIV van persistir diversos estatsprovin-
Els estats provincials durant el

regnat de Llus xiv eren el Lleguadoc, la Bretanya, Borgonya, Artois, Flandes, Cambrsis
i les valls pirinenques de Bearn
i de Navarra.
cials. En tots aquests territoris hi havia recordem-ho assemblees representatives formades pels tres ordres, si b el baix clergat i el poble menut estaven
mancats de representaci directa, amb considerables responsabilitats, de grau
diferent segons els llocs, a l'hora de deliberar i consentir com a "lliure" donaci les taxes exigides pel rei i la recaptaci d'impostos i altres afers de poltica
interior.
2) I, en segon lloc, cal esmentar, tamb, les limitacions al poder absolut del
4
monarca derivades de la instituci dels parlaments . Malgrat els intents de

Llus XIV de limitar-los, aquests gaudien de prerrogatives administratives seculars com ara la de registrar les lleis del regne desprs d'un examen previ o la
de fer s de la possibilitat del dret de la remontrance.
(4)
Nom que a Frana rebien la dotzena de corts sobiranes que administraven justcia en darrera instncia.
FUOC P08/04527/00783
45
4.1. La reorganitzaci de l'administraci reial

Organitzar una administraci efica com a eina de centralitzaci va ser un
dels objectius prioritaris de Llus XIV. Aquests intents centralitzadors es van
dur a terme, en paraules de Mandrou (1995), "grcies a la institucionalitzaci
La remontrance
La remontrance atorgava als
parlaments el dret de presentaci d'esmenes, modificacions
i retrets a les decisions reials.
dels intendents". En efecte, una trentena d'intendents (un crrec, tanmateix,

que ja existia amb anterioritat) van ser els agents per excellncia del govern
a les gnralits (les circumscripcions de carcter financer, que se subdividien,
al seu torn, en lections) i els instruments ms actius en l'obra d'organitzaci
i de centralitzaci endegada per Llus XIV. A aix va contribuir, sens dubte,
el fet que el crrec d'intendent era revocable i no pas de carcter venal. A
R.Mandrou (1995). L'Europe
"absolutiste". Raison et raison
d'tat, 1649-1775 (pg. 43).
Pars: Fayard.
partir del ministre de Finances Colbert es van establir a poste fixe en les diverses
provncies, a excepci de la Bretanya, on no s'introduren fins al 1689.
La primera responsabilitat dels intendents va ser la de vetllar pel compliment de les ordres reials. Les seves atribucions eren prcticament
illimitades i abastaven, entre d'altres, afers relacionats amb les finances
(especialment, el repartiment dels impostos), l'agricultura, la indstria,
les obres pbliques, les arts i oficis, el comer, les mines, la policia, la
sanitat, l'ordre pblic, el reclutament de tropes i l'administraci de les
municipalitats.
De totes aquestes atribucions cal remarcar, sobretot, les relacionades amb la

justcia, en la mesura en qu, per dir-ho amb les paraules de Marcel Marion,
l'intendent:
"Representava la justcia reial, superior a tots els jutges, la voluntat sobirana encarregada
de complementar o de corregir la llei."
M. Marion (1989, pg. 295).
Aix doncs, els intendents intervenien en els casos en qu la justcia ordinria

s'inhibia o resultava, des de la perspectiva reial, negligent.
El reclutamentdelsintendents es feia, en general, entre membres de famlies
vinculades al mn de la magistratura i de les finances, la qual cosa va contribuir
al fet que fossin mal vistos per membres destacats de l'alta i mitjana noblesa,
els quals consideraven humiliant que els intendents estiguessin per damunt
seu.
Pagament d'impostos. Gravat de l'any 1709.

Biblioteca Nacional de Pars.
FUOC P08/04527/00783
46
Per tal de desenvolupar les seves responsabilitats en la seva circumscripci, els intendents nomenaven al seu torn uns subdelegats, que desenvolupaven el crrec, en un primer moment, a ttol honorfic i voluntari
i sense retribuci.
Els subdelegats es reclutaven, en general, entre els notables locals, que gaudien de l'avantatge de conixer amb un cert detall i profunditat les interioritats d'una contrada determinada: si b aix tericament podia fer ms fcil el
governament, a la prctica aquestes xarxes d'influncia local constituen ms
aviat una font d'entrebancs i obstacles al poder reial, tal com ho ha destacat,
per al cas del Llenguadoc, William Beik (1985).
W.Beik (1985). Absolutism
and society in seventeenth-century France. State power and
provincial aristocracy in Languedoc (cap. 13). Cambridge:
University Press.
A mesura que els intendents esdevingueren un instrumentdecentralitzaci

alserveidelamonarquia, es van anar desenvolupant, al seu torn, tota una
srie d'instruments que podrem qualificar de "preestadstics". En efecte, els
ministres van necessitar inventariar i quantificar, per exemple, quin era l'estat
de la poblaci i la producci de les seves terres; tasca ineludible recordem-ho
per tal de portar a terme una poltica fiscal mnimament efica, com veurem
ms endavant. s per aix que van demanar amb insistncia als intendents
que elaboressin tota mena d'informes sobre les gnralits que administraven.
Amb tot (i s per aix que hem parlat de "preestadstica"), la paperas--sa que
es va generar era lluny de respondre a un mtode uniforme i sistemtic, ja
que hi havia llacunes notables; entre altres raons, per la in-veterada (i estesa)
persuasi entre amplis sectors de la poblaci que tota recerca sobre el nombre
d'habitants, sobre el desenvolupament de la indstria i el comer o la producci de les terres portava implcita una finalitat fiscal, que calia intentar esquivar en la mesura del possible.
4.2. L'exrcit i la poltica expansionista de Llus XIV
Durant el regnat de Llus XIV es van ampliar considerablement els efectius permanents de l'exrcit i es van reforar, al seu torn, els mecanismes
de reclutament de la poblaci civil. Ambds aspectes van estar estretament relacionats, s clar, amb la poltica expansionista i bllica de
Llus XIV, aiguabarreig de conflictes dinstics i de rivalitats poltiques i
comercials, com fou el cas de la guerra amb Holanda.
Aix doncs, durant el regnat de Llus XIV (1661-1715) els perodes de pau escassejaven i es van protagonitzar diverses guerres: la de la Devoluci (16671668), la d'Holanda (1672-1678), la de la Lliga d'Augsburg (1688-1697) i la
guerra de Successi d'Espanya (1701-1713).
A l'annex "Les guerres expansionistes de Llus XIV" podeu consultar una cronologia
desenvolupada sobre aquests
fets militars.
47
FUOC P08/04527/00783
De manera parallela a aquests conflictes armats, l'exrcit permanent francs

va augmentar considerablement els seus efectius i va protagonitzar el que Geoffrey Parker (1990) ha conceptualitzat com a revoluci militar. En efecte,
desprs del 1670 les forces armades franceses van superar els 200.000 homes,
el 1696 van arribar a 395.000 i durant la guerra de Successi a Espanya (1701-
G.Parker (1990). La revolucin militar. Las innovaciones
militares y el apogeo de Occidente, 1500-1800 (pg. 72).
Barcelona: Crtica.
1713) s'hi van allistar 650.000 francesos.

Un exrcit d'aquestes dimensions va provocar, entre altres conseqncies, la
mxima despesa de la monarquia. Aix, per exemple, durant el perode de Colbert (1661-1683), les despeses de carcter militar van arribar a representar el
52% del conjunt de despeses de l'Estat (Goubert, 1979).
P.Goubert (1979). El Antiguo
Rgimen 2. Los poderes (pg.
161). Madrid: Siglo XXI.
Durant aquesta poca, doncs, l'exrcit francs va experimentar una srie de

transformacions que expliquen aquest increment considerable de les despeses:
a) Els alts crrecs es van professionalitzar amb l'ampliaci del nombre de crrecs militars no venals i la creaci d'escoles militars, i es va imposar, al seu
torn, una uniformitzaci de la vestimenta de tots els regiments, abandonant
el vell aire descurat i anarquitzant de les tropes.
b) L'enginyer Vauban, comissari general de fortificacions d'en del 1678, va
endegar la construcci d'una mena de cintur de ferro al llarg de totes les fron-
Basti de la fortalesa de Vilafranca de Conflent,

construda d'acord amb el sistema Vauban.
teres del regne, ja fos fent placesfortes flamants i geomtriques o b reforant

les que ja hi havia.
c) Es va comenar a endegar un pla de construcci de casernes seguint els
itineraris de les grans rutes, per tal d'evitar els greus inconvenients que provocaven a la poblaci civil els allotjaments de les tropes.
Pel que fa al reclutament dels soldats, es van mantenir les velles formes de
reclutamentvoluntari, en temps de pau, o forat, especialment en temps de
guerra, juntament amb la milcia reial, introduda el 1688.
La majoria dels soldats que s'allistaven voluntriament a l'exrcit de Llus XIV
5
a la recerca de la prima d'enrolament i d'un salari eren d'origen estranger

(sussos, alemanys, hongaresos, irlandesos...) i sovint, tant si eren del regne
de Frana com si no, procedien dels mateixos escenaris de la guerra o b de
regions d'alta muntanya, on durant l'hivern les activitats ramaderes i agrcoles
quedaven prcticament paralitzades.
En tot cas, com diu Parker (1990, pg. 73), la disponibilitat de reclutes depenia
en bona part tant "de la demanda estacional de m d'obra agrcola com de la
variaci anual dels preus dels aliments", de tal manera que en els moments
de preus elevats del pa, l'exrcit "oferia als pobres famolencs una de les seves
poques oportunitats de supervivncia".
(5)
El salari dels soldats es denominava soldada.
FUOC P08/04527/00783
48
L'enorme demanda d'homes per part de l'exrcit de Llus XIV va provocar,

per, que el 1688 s'encets una nova manera de reclutar soldats, que va coe-
(6)
A partir del 1726 la milcia reial

ja va ser permanent.
xistir amb les descrites abans: la creaci de la milciareial6, que en un primer

moment va esdevenir provisional.
Amb aquest nou sistema, organitzat pels intendents i els seus subdelegats, cada parrquia de dimensions mitjanes, per mitj d'un sorteig que
afectava els homes joves (preferentment solters) d'una edat compresa
La guerra de Successi
Durant la guerra de Successi
es van reclutar d'aquesta manera uns 200.000 homes.
entre els 16 i els 40 anys, enviava a la milcia un soldat que havia de

servir el rei durant un perode de 3 a 6 anys, especialment vigilant les
fortaleses i les comunicacions.
La milcia reial de Llus XIV, per, tal com va indicar ja fa temps Pierre Goubert
(1979), era lluny de donar a l'exrcit un veritable carcter "nacional"; observaci del tot pertinent i necessria si no es vol caure en l'anacronisme de veure
en la milcia de Llus XIV una mena de servei militar nacional avant la lettre
(o si ho voleu dir a la manera ms bonica i elegant prpia dels revolucionaris
del 1791, del "poble [o la naci] en armes").
Difcilment, doncs, la milcia de Llus XIV pot ser considerada veritablement
"nacional", com a mnim per dues raons:
1) En primer lloc, perqu d'aquesta milcia eren dispensats, cal no oblidar-ho,
provncies i territoris sencers, com ara el Rossell, aix com un nombre considerable de categories distintes d'homes, ja fossin privilegiats (nobles i eclesistics) o arrendataris d'impostos, funcionaris, burgesos, comerciants, pagesos
arrendataris amb una renda anual superior a les 300 lliures, i un llarg etctera.
2) En segon lloc, perqu era una de les institucions ms poc populars del regne,
a l'entorn de la qual es van desenvolupar, a ms de nombroses desercions, una
gran i variada picaresca per tal de restar-ne exempt; picaresca que abraava
des del fingiment de malalties fins a la simple acceleraci i multiplicaci de
naixements i matrimonis.
L'exrcit que es va anar constituint al llarg del regnat de Llus XIV necessitava, s clar, una quantitat considerable de recursosfinancers, que van provocar tant una major pressi fiscal i (com veurem a continuaci) el recurs
a l'endeutament i el crdit, com l'augment, al seu torn, de la demanda i la
compra de tota mena de productes: des d'armament fins a grans quantitats
d'aliments per als soldats i els cavalls, passant pels vestits d'uniforme, per
exemple.
La logstica militar
Per a fer front a aquestes diversificades demandes militars, van ser considerables, al seu
torn, els nuclis de civils que es van organitzar, sovint a tall de companyies o societats,
P.Goubert (1979). El Antiguo
Rgimen 2. Los poderes (pg.
132-133 i 136). Madrid: Siglo
XXI.
49
FUOC P08/04527/00783
per tal d'assegurar el provement de l'exrcit per un perode de temps determinat, signant
contractes de compravenda.
4.3. Fiscalitat i poltica econmica mercantilista

Durant la primera fase del regnat de Llus XIV, Jean-BaptisteColbert fou nomenat controlador general de finances (1665-1683). Des d'aquest crrec, Colbert va endegar tota una srie de reformes que els historiadors han definit amb
el nom genric de mercantilisme (o colbertisme), si b moltes de les seves
Vegeu tamb
Vegeu al glossari la veu cameralisme.
propostes eren ja prou conegudes des de feia temps i es van continuar practicant al llarg del segle XVIII, si b no eren exclusives, s clar, del regne de Frana.
Els objectius principals de Colbert se centraven a reduir el dficit creixent de la monarquia, millorant la producci manufacturera del regne
i protegint-la per a fer front al paper preponderant dels mercaders anglesos i holandesos, tot fomentant les exportacions i reduint les importacions. O, dit d'una altra manera, aconseguir una balana comercial
favorable a Frana.
Per a dur-ho a terme, Colbert va emprar diversos mitjans:

a) Va fomentar les anomenades manufacturesreials, amb la finalitat que es
fabriquessin a Frana productes, molts de carcter sumptuari, fins aleshores
Retrat de Jean-Baptiste Colbert, obra de Claude
Lefebvre.
importats.
Manufactures reials franceses de l'poca de Colbert
Lloc
Tull
Tipusdemanufactura
Armes
Abbeville
Draperia
Louiviers
Draperia
Reims
Draperia
Sedan
Draperia
Saint-Gobain
Miralls
Gobelin
Mobles
Agoulme
Paper
Alenon
Puntes
b) Va crear companyiescomercialsimartimes, moltes de vida efmera que

no van despertar, per, l'inters de la iniciativa privada, a l'estil de les angleses
i holandeses, dotant-les de tota mena d'ajuts i avantatges fiscals.
50
FUOC P08/04527/00783
Companyiescomercialsfranceses
Anys
Companyia de les ndies Occidentals
(1664-1672)
Companyia de les ndies Orientals
(1664-1674)
Companyia del Nord
(1669-1684)
Companyia de Llevant
(1670-1690)
Companyia del Senegal
(1681- ?)
Companyia de Guinea
(1685- ?)
c) Va endegar una decidida poltica aranzelria7 (tarifa proteccionista del

1667) dirigida a gravar els productes manufacturats transportats per les naus
holandeses i angleses, i a facilitar, al seu torn, l'exportaci de les franceses.
(7)
La poltica aranzelria, en bona mesura, va abocar Frana i Holanda a la guerra dels anys 16721678.
d) Va augmentar la capacitat fiscal de la monarquia, mitjanant els impostos

indirectes que gravaven la circulaci i el consum.
e) Va intervenir, a partir del 1683, cada vegada ms en les finances de les
municipalitats, obligant els intendents a presentar perspectives de despeses,
per tal que fossin autoritzades, i prohibint l'alienaci lliure i autnoma dels
bns comunals.
Tanmateix, les poltiques fiscals i econmiques de Colbert, a la llarga, no van
acabar de donar gaires bons resultats. Hi havia diverses raons:
a) Les duanes interiors que hi havia al regne, per exemple, van persistir i
van dificultar considerablement la circulaci de mercaderies, amb la qual cosa, doncs, les gransrutes o canalsdenavegaci construts a l'poca no van
resultar suficients.
b) Les companyies comercials tampoc no van obtenir els beneficis esperats i
no van captar prou capitals privats, com palesa, en molts casos, la seva durada
ms aviat curta.
Les urgncies financeres i militars creixents de la monarquia al final del segle
XVII van abocar, de nou, al creixement del dficit i, al seu torn, a recrrer,
una vegada ms, a la venda de crrecs, a la imposici d'impostos nous i a
incrementar el nombre d'ennoblits.
Canals de navegaci
En aquest perode es van construir canals de navegaci com
els del Migdia (1664-1681) i
Orleans (1679-1692).
FUOC P08/04527/00783
51
La poltica de guerra de Llus XIV tamb va implicar, com ja hem anunciat, la

introducci d'impostosnous:
a) El de la capitation, introdut durant el perode 1695-1698 i restablert de
nou a partir del 1701, gravava "tots els focs o famlies, amb l'nica excepci
dels pobres taxats a menys de 40 sous de taille", dividint els contribuents en
Els nous impostos

Aquest augment de la pressi fiscal va tenir lloc en uns
moments en qu en diversos
indrets del regne es donaven
crisis greus de subsistncia
(1693-94; 1709-10) i esclataven diverses revoltes.
vint-i-dues classes.
b) Les taxes (les aides) que gravaven algunes mercaderies es van incrementar
de manera considerable.
c) Es van introduir, aix mateix, impostos nous com els drets dels jocs de carta
(1701), els impostos sobre la venda del gel (1701), el guix (1704), les perruques
(1706), l'oli (1708), les ostres (1709), el dixime (1710).
4.4. Els afers religiosos: la revocaci de l'edicte de Nantes i el
jansenisme
Llus XIV considerava que la pluralitat confessional que hi havia al seu reialme
reconeguda en l'edicte de Nantes (1598) era un entrebanc no pas menor a
la seva poltica absolutista, no endebades el protestantisme havia esdevingut
recordem-ho una mena d'"estat dins l'estat".
En definitiva, volia que a Frana es ports a la prctica el principi poltic de "a
cada rei la seva religi" (cuius regio eius religio), i s'elimins, doncs, el pluralisme
religis que possibilitava l'existncia en el regne, a mitjan segle XVII, d'un
mili i mig d'hugonots.
Hugonots
Aquest s el nom que es donava a Frana als protestants calvinistes.
Comenaven a quedar lluny, doncs, les declaracions en pro de la tolerncia

religiosa (ms per raons de carcter poltic que no pas per sincera convicci,
tot s'ha de dir), com les que va fer el cardenal Richelieu l'any 1616:
"Aunque divididos en la fe, nos mantenemos bajo un prncipe, a cuyo servicio un catlico
no es tan ciego como para estimar a un espaol ms que a un francs hugonote."
Richelieu, citat per H. Kamen (1987, pg. 185).
L'actitud reial contrria als hugonots, no cal dir-ho, va plaure la major part de
l'episcopat francs, que sempre havia acceptat a contracor la dualitat o paritat
de religions existents al regne. Abans de la revocaci de l'edicte de Nantes,
mitjanant el decretdeFontainebleau, el 18 de setembre del 1685, per, ja
es donaren prou indicis que posaven en evidncia que l'actitud envers els protestants estava canviant: el 1679, per exemple, van ser sotmesos a unes certes
restriccions sobre la seva participaci en la vida pblica i, ms endavant, alguns intendents de Llus XIV, per exemple, els presentaven com a republicains,
mauvais franais i "assassins del rei" (recordant la decapitaci de Carles I a Anglaterra el 1640), que posaven en perill la unitat de l'estat.
Dissidents poltics
Els hugonots es presentaven
com a dissidents poltics i oblidaven que durant la Fronda
molts pastors van predicar
l'obedincia i la submissi al
rei.
FUOC P08/04527/00783
52
Aquestes sn algunes de les fites de la poltica contrria als hugonots francesos

abans de la revocaci de l'edicte de Nantes:
1629: es van abolir els principals privilegis politicomilitars concedits als

reformats.
1662: es van prohibir els enterraments protestants durant el dia.
1669: tots els cementiris van quedar en mans catliques.
1679: es van abolir els tribunals judicials mixtos. Els protestants van comenar a ser exclosos de molts crrecs pblics i del servei a la casa reial; es
comenaven a tancar algunes esglsies protestants.
1680: es van invalidar tots els matrimonis entre catlics i protestants.
La revocaci de l'edicte de Nantes, doncs, va representar per als hugonots, a excepci dels que residien a Estrasburg, ciutat imperial que
s'annexion al regne de Frana el 1681, l'adopci d'una de les dues resolucions drstiques que implicava la revocaci de l'esmentat edicte: o
convertir-se al catolicisme o emigrar del regne.
Les dragonades
La conversi al catolicisme sovint era forada mitjanant les
anomenades dragonades o
persecucions violentes fetes
per soldats.
De resultes de la revocaci es calcula que es van exiliar de 100.000 a 200.000

hugonots, que es dirigiren, entre altres llocs, a Sussa, Anglaterra, Holanda,
Brandenburg i altres estats alemanys; a Estrasburg, si b es va prohibir el 1686
que els practicants de la religi reformada poguessin exercir de funcionaris, es
va tolerar el culte protestant.
Els efectes de l'esmentada revocaci van ser ms aviat minsos i negatius:
a) D'una banda, la major part dels reformats que van continuar al regne no
es van fer catlics i van viure en rgim de semiclandestinitat, que, a voltes,
adopt formes de revoltes violentes, com fou el cas dels camisards de Cevenes
(1702-1709; 1713), durament reprimides.
b) D'altra banda, l'emigraci dels hugonots va anar en clar detriment de
l'economia i de les finances del regne, ja que alguns d'ells havien tingut un
destacat paper en el terreny de les finances i de la indstria txtil.
"Nous arguments per convertir-se al catolicisme

desprs de la revocaci de l'edicte de Nantes".
Caricatura protestant del 1688. Biblioteca
Nacional de Pars.
Protestants en terres
catliques
Colbert, coneixedor d'aquesta
realitat, va recomanar, fins a
la seva mort (1683), prudncia en les decisions que podien
afectar els protestants.
FUOC P08/04527/00783
53
El fet que la intolerncia religiosa, al capdavall, results negativa a Frana tant

des d'un punt de vista econmic com diplomtic en reforar les hostilitats
dels pasos protestants envers Frana, sobretot Holanda, d'on van partir no
pas pocs libels i pamflets contra Llus XIV no s una conseqncia que pugui
provocar gaire estranyesa. En el debat encetat el segle XVI sobre els pros i
els contres de la tolerncia religiosa ja es van utilitzar, a ms dels arguments
religiosos i teolgics, argumentacions tant de naturalesa pragmtica i poltica
com de carcter econmic, allegant que el respecte a les minories religioses
era necessari tant per raons d'estat com per a garantir la prosperitat del comer
Lectura recomanada
Per a ampliar aquestes qestions, vegeu:
H.R.Guggisberg (1996).
"L'tat lac a l'poque de la
Rforme et les dbuts du dbat sur la tolrance religieuse". A: J. Coleman (ed.).
L'individu dans le thorie politique et dans le pratique (pg.
113). Pars: Presses Universitaires de France.
(fruit de l'observaci del paper d'algunes minories religioses, com ara els jueus
i els anabaptistes).
En tot cas, per, tal com ja fa temps va indicar Henry Kamen, la revifalla de les
persecucions religioses a la Frana del final del segle XVII, a ms d'entrar en
contradicci amb la prpia tradici absolutista francesa, mostrava clarament
Jean Bodin
Un dels pensadors que va utilitzar argumentacions poltiques a favor de la tolerncia
religiosa fou Jean Bodin.
el segent:
"La prctica iba atrasada respecto a la teora, ya que los filsofos europeos principales
[Althusius, Spinoza, Pufendorf, Thomasius...] estaban de acuerdo en que una tolerancia
amplia no era nicamente aconsejable y justa, sino tambin un derecho."
H. Kamen (1987, pg. 209-210).
La poltica religiosa de Llus XIV no va afectar nicament els protestants, sin tamb minories religioses catliques, com ara els anomenats
jansenistes.
Amb tot, com els diversos estudiosos del tema han demostrat, el del
jansenisme no fou nicament un afer estrictament religis o de simples
disputes o bregues teolgiques, ja que aviat va esdevenir, a Frana, un
veritable afer d'oposici poltica a l'absolutisme de Llus XIV.
Tanmateix, cal ser conscients, com ha destacat recentment Jean-Pierre Chantin (1996), que la dificultat a l'hora d'estudiar el jansenisme rau bsicament en
el fet que sota aquesta etiqueta s'amaguen realitats diferents segons les poques i els llocs.
Els orgens del jansenisme es relacionen amb l'actitud crtica que el bisbe de
Ieper Cornelis Jansen (d'on deriva el nom de jansenisme) va mostrar en el
seu pamflet Mars gallicus (1635) envers els reis de Frana, els quals va acusar
d'hertics, criminals i aliats dels musulmans i dels protestants. Aviat les tesis
de Jansen van ser ben acollides, a travs de Jean Duvergier de Hauranne
(conegut amb el nom d'Abb de Saint-Cyran), per un grup minoritari de laics
que, sense adoptar la vida religiosa, el 1636-1638 es van retirar del mn entorn
de l'abadia, propera a la ciutat de Pars, de Port-Royal des Champs. Per aix
foren anomenats els solitaris de Port-Royal.
J.P.Chantin (1996). Le jansenisme. Entre hresie imaginaire et rsistance catholique (XVIIe- XIXe sicle) (pg. 7). Pars:
ditions du Cerf.
FUOC P08/04527/00783
54
Retrat de Cornelis Jansen, de L. Dutielt. Museu

de Versalles.
Aquest grup es va mostrar crtic amb la poltica religiosa dels monarques
El jansenisme
Els jansenistes van recuperar els plantejaments d'Agust
d'Hipona, un dels pares de
l'Esglsia, en la seva visi de la
religi cristiana.
francesos i, al seu torn, sedut per les tesis que el bisbe Jansen va defensar
en el seu llibre pstum Augustinus (1640); unes tesis que defensaven una
religiositatestricta,rigorista i d'un marcat topessimista, en la mesura
en qu es considerava que l'home, esclau de les passions, noms podia
ser salvat gratutament per la grcia i la predestinaci divina, i no pas
per l'autonomia o lliure albir de les seves obres, si b calia una actitud
constant i renovada de conversi i disciplina personal.
Les tesis de Jansen8, que tenien una certa similitud amb les que defensava el
calvinisme, a ms de rebre crtiques severes per part dels jesutes, partidaris
(8)
Les tesis de Jansen van ser condemnades per Roma amb la butlla
In eminenti l'any 1642.
del lliure albir, foren aviat condemnades per Roma, i les cinc proposicions de
Janseni (nom amb qu era conegut als Pasos Catalans) van ser declarades,
al seu torn, hertiques (1653). El 1661 el ConselldelRei va exigir a tots els
eclesistics del regne la signatura d'un formulari on condemnaven "la doctrina
de les cinc proposicions de Jansen".
El conflicte, per, es va allunyar gradualment de les qestions teolgiques en
actuar de catalitzador de l'oposici a l'absolutisme de Llus XIV. No endebades
en el moviment jansenista van participar destacats membres de la noblesa
de robe que es consideraven desplaats pels comissaris reials nous desprs del
fracs del moviment de la Fronda.
Molts d'ells eren reconeguts advocats i jutges membres dels parlaments i de les
corts sobiranes, com ara els advocats AntoineLemaistre i AntoineArnauld.
A ms de BlaisePascal a travs de les seves Provinciales (1656-1657), tamb
van mostrar simpatia pels jansenistes alguns elements de la burgesia comercial o alguns precursors de l'economia poltica com ara PierredeBois-Guillebret (1646-1714), que havia estat alumne de les Petites coles de Port-Royal
i que considerava que els interessos privats eren una mena de "mal necessari" o l'energia que dinamitzava la societat en un mn on Du s'havia retirat
(Cornette, 1993).
Antoine Arnauld
Aquest advocat estava vinculat a una famlia de la noblesa de toga parisenca, d'on havia sortit, tamb, sor Anglique Arnauld, la reformadora
de l'abadia cistercenca de PortRoyal.
FUOC P08/04527/00783
55
L'actitud contrria als jansenistes per part de Llus XIV va culminar amb l'ordre
d'enderrocament del convent de Port-Royal des Champs, la dispersi dels "solitaris" (1709-1711) i la publicaci a Roma d'una altra butlla condemnatria,
la Unigenitus (el 8 de setembre del 1713), que ms que no pas acabar amb la
polmica la va allargar i agreujar. I s que la resistncia a acceptar-la del Parla-
J.Cornette (1993). Histoire de
la France: Absolutisme et Lumires, 1652-1783 (pg. 45).
Pars: Hachette.
mentdePars, amarat tamb d'actituds gallicanes, va marcar l'inici de nous

conflictes que es van allargar ms enll de la mort de Llus XIV (l'1 de setembre
de 1715).
Vegeu tamb
Vegeu al glossari la veu
gallicanisme.
FUOC P08/04527/00783
56
5. Els contrastos poltics i institucionals a l'inici del

segle XVIII
5.1. L'Imperi austrac, l'Imperi otom i Rssia
El segle XVIII va comenar a Europa amb dues guerres, la de Successi

a la Corona espanyola (1705-1714) i la guerra del Nord contra les
ambicions territorials de Carles XII de Sucia (1700-1721). El resultat
d'aquestes dues guerres va implicar la fi de les aspiracions hegemniques
de Frana i de Sucia, respectivament.
Vegeu la cronologia detallada
dels esdeveniments militars als
annexos "La guerra de Successi d'Espanya (1701-1713)" i
"Cronologia de la guerra del
Nord (1699-1721)".
Aix doncs, d'aquests conflictes en van sortir especialment beneficiades, d'una

banda, la Gran Bretanya i l'Imperi austrac i, de l'altra, la Rssia de Pere el Gran.
a) L'ImperiaustracdelsHabsburg va veure ampliats els seus dominis amb
els antics Pasos Baixos espanyols (la futura Blgica) i les antigues possessions
hispniques a Itlia (Mil, Sardenya, Npols), territoris que conservaren les
seves institucions i maneres de governar-se i foren subjectats a l'imperi nicament pel principi, sempre aleatori, de la lleialtat dinstica.
Pany amb l'guila dels Habsburg. Museu

Comarcal del Maresme, Matar.
b) La RssiadePereelGran (1689-1725), que va experimentar un procs de

reformes notable, va veure definitivament satisfetes les seves aspiracions de
disposar de dominis a la ribera del Bltic, obtenint de Sucia les provncies de
Livnia, Estnia i ngria.
Si b l'Imperi austrac es va veure reforat desprs de la guerra de Successi,
no es pot oblidar que, a la darreria del segle XVII, els Habsburg es van haver
d'enfrontar amb el seu vell rival, l'Imperiotom, que va protagonitzar la seva
darrera ofensiva, tot i la seva situaci de crisi, planificant, el 1683, una marxa
sobre Viena; intent frustrat per que va obtenir el suport de bona part de la
noblesa hongaresa i dels protestants de Transsilvnia, que van passar a dependre dels otomans: amb quinze anys, els Habsburg van recuperar de nou Hongria i van ocupar Transsilvnia.
Aix doncs, les potncies europees del segle XVIII van continuar protagonitzant considerables conflictesmilitars i mostrant, al seu torn, els lmits de les
sempre canviants i estratgiques relacions diplomtiques.
Sant Petersburg
Durant el regnat de Pere el
Gran es va construir la flamant
capital de Sant Petersburg al
Bltic.
FUOC P08/04527/00783
57
Alguns d'aquests conflictes responien a la concepcipatrimonialista que te-
Vegeu tamb
nien els monarques dels estats (i dels afers matrimonials), com seria el cas de
Vegeu al glossari la veu monarquiaelectiva.
la guerra de Successi per a la monarquia electiva de Polnia (1733-38), sotmesa a les lluites intestines nobiliries i a les ambicions exteriors, o la guerra
de Successi austraca (1740-48). Durant aquesta darrera guerra de Successi,
ustria va comprovar que Prssia, que s'havia annexionat Silsia (1740), era
una potncia militar emergent.
Els intents per part d'ustria, Rssia, Sucia i Frana de plantar cara a Prssia
van ser infructuosos: efectivament, a la guerra dels Set Anys (1756-1763),
Vegeu l'annex "Cronologia

de les relacions internacionals
(1716-1763)".
Prssia, amb l'ajuda d'Anglaterra (i per la retirada de Rssia), va continuar mantenint les seves conquestes territorials.
A mitjan segle XVIII, Frana i Anglaterra van comenar a incrementar, al seu
torn, la rivalitat per les colnies i el control del comer mundial: els escenaris
principals d'aquestes lluites no eren, tanmateix, en el continent europeu, sin
a l'Amrica del Nord, l'ndia i al bell mig dels oceans.
5.2. Gran Bretanya
El cas de la Gran Bretanya s, sens dubte, el ms representatiu de la

limitaci del poder monrquic a l'Europa del final del segle XVII i del
segle XVIII.
Un cop Carles II fou restitut (1660), el Parlament, la instituci principal a

l'hora de limitar el poder del monarca, com veurem tot seguit, fou restablert
en la situaci en qu es trobava abans de la guerra civil.
El 1688, per, va tenir lloc l'anomenada RevoluciGloriosa, que va implicar
un canvi dinstic i la derrota dels sectors socialment ms radicals o comunitaristes, estudiats per Ch. Hill (1980). En efecte, el catlic JaumeII no es va
guanyar la confiana dels parlamentaris, que durant el perode 1682-1685 no
Ch.Hill (1980). Los orgenes
intelectuales de la Revolucin
Inglesa. Barcelona: Crtica.
foren convocats, en la mesura en qu el rei volia fer del Parlament un instrument al servei de la Corona i volia concedir drets civils als catlics.
Davant d'aquesta situaci, el Parlament va cridar per a governar GuillemIII
d'Orange i la seva dona, Maria, i va obligar el rei Jaume II a fugir. Els nous
reis van ser sotmesos, per, a una declaraci de drets9 abans que acceptessin
la Corona, declaraci que limitava considerablement les seves prerrogatives,
especialment les referents a la fiscalitat, ja que establia que qualsevol imposici
fiscal que no fos aprovada pel Parlament seria considerada illegal.
(9)
Aquesta declaraci de drets fou

posteriorment idealitzada i mitificada pels historiadors whigs.
FUOC P08/04527/00783
58
La Revoluci Gloriosa del 1688 s'ha considerat, aix doncs, com la

victria del Parlament i la confirmaci de tota una srie de drets civils,
com ara l'habeas corpus i la llibertat d'impremta, i d'una instituci representativa, el Parlament.
A partir de l'Acta d'Unificaci (1707), que va posar fi a la sobirania
separada d'Anglaterra i Esccia, el Parlament angls es va refondre, al
Parlament britnic al segle XVII. Oli de N.

Lancret.
seu torn, amb el Parlament d'Esccia, esdevenint, prpiament, el ParlamentdelaGranBretanya (o del Regne Unit). Amb el benents, per,
que la seva representativitat es limitava a la influent classe propietria
(masculina).
L'organitzaci del Parlament angls

Segons la Llei triennal del 1694, cada tres anys com a mnim calia convocar eleccions
lliures i generals al Parlament. Al marge dels membres de la cambra alta de nominaci
reial, el conjunt de l'electorat (un total de 4.000 electors) per a la CambradelsComuns el
podien formar els terratinents o titulars de propietat de domini absolut que disposessin
d'una renda anual mnima de 40 xlings, o b els gransarrendatarisdecarctervitalici.
A la Cambra dels Comuns hi havia 122 escons destinats als comtats i 436 als municipis
i ciutats, la qual cosa pot portar a pensar, equivocadament, que els representants de les
ciutats, sobretot els mercaders, eren en conjunt ms importants. En aquest sentit, s'ha
de considerar que ms de 480 escons eren designats per collegis electorals inferiors a
100 persones i una trentena d'aquests tenien, al seu torn, menys de 10 electors: el mapa
electoral, certament, resultava inadequat a la geografia del desenvolupament econmic
i del creixement demogrfic.
Als districtes electorals reduts era molt ms fcil que es dons la tendncia a votar en
bloc uns mateixos candidats i que sovintegessin les relacions de clientela i d'amiguisme;
als districtes ms grans aquestes prctiques, tot i ser presents, eren una mica ms difcils.
En tot cas, per, l'hegemonia parlamentria va estar, bsicament, en mans de la classe
propietria. No endebades a la Gran Bretanya, d'en de la revoluci del 1640 i de la
supressi de molts privilegis legals de l'aristocrcia, tal com ha dit George Rud:
"La clasificacin social estaba, de manera ms decidida que en otros lugares, determinada
de forma creciente slo por la riqueza y el poder y el prestigio que la riqueza comportaba."
G. Rud (1987, pg. 101).
Al Parlament, doncs, eren presents, en tant que propietaris, representants tant

de l'aristocrcia com de la petitanoblesa (la gentry o cavallers del comtat), o
els que no disposaven de cap mena de ttol (squires i gentlemen); un grup social
heterogeni que, en el cas de la gentry, a diferncia de la Frana de la mateixa
poca, va tendir a continuar residint en les seves possessions rurals, des d'on
va exercir la seva influncia no nicament sobre el conjunt de la poblaci i
l'administraci local, sin tamb sobre no pas pocs sectors mercaders i professionals de les ciutats, com ara el dels advocats, amb els quals va mantenir estretes relacions econmiques i familiars.
La petita noblesa
La gentry exercia la seva influncia de manera especial
sobre els seus arrendataris o
grangers i els jutges de pau.
FUOC P08/04527/00783
59
Aquest sistema parlamentari donava a la Gran Bretanya la possibilitat de gaudir, al llarg del segle XVIII, d'un sistema poltic ms fluid tot i el seu carcter
inequvocament oligrquic, que deixava al marge la major part de la poblaci
rural i urbana, la dels petits propietaris, els arrendataris, els jornalers, els criats
i adaptable a les noves circumstncies econmiques, socials i poltiques.
Al capdavall, el Parlament va resistir a l'enfrontament, en la mateixa cambra,
entre els tories i els whigs.
Els tories eren els sectors ms conservadors, representants de l'alt clergat i

de la noblesa anglicana, que defensaven les prerrogatives reials.
Els whigs eren els sectors ms liberals, vinculats a la noblesa terratinent,

als mercaders rics i als dissidents religiosos ms gelosos de les prerrogatives
parlamentries.
El Parlament tamb va haver de fer front als intents dels jacobites (1715-16;
1746-47) de provocar la caiguda de la dinastia dels Hannover, introduda per
JordiI (1714).
El sistemaparlamentaribritnic no va entrar en crisi, prcticament, fins al
final del segle XVIII, ja en un nou context poltic internacional, condicionat
per les revolucions nord-americana i francesa, i socioeconmic en el moment
en qu s'iniciava el procs d'industrialitzaci i urbanitzaci.
Per abans que aix s'esdevingus, el sistema parlamentari angls, tot i que
era prou diferent del sistema parlamentari emanat de la Revoluci Francesa,
havia esdevingut un punt de referncia per a molts illustrats:
"All pareca que los ideales propios de la poca se haban hecho realidad. No se haba
realizado la separacin de poderes, del ejecutivo, del legislativo, del judicial? Los espritus
ilustrados de toda Europa peregrinaban a la isla feliz e informaban a su vuelta de los
logros del ordenamiento constitucional ingls."
H. Schulze (1997, pg. 71).
Les virtuts de la Carta Magna anglesa, segons Johann Wilhelm von Archenholtz
(1785)
"A ms d'una multitud de prerrogatives i privilegis de tot tipus, que els anglesos han
obtingut en part mitjanant la seva Carta Magna i en part conquerint arran de diferents
revolucions i en circumstncies propcies, els privilegis principals d'aquest poble es poden
resumir en cinc punts: 1) la llibertat de premsa, 2) l'acta d'habeas corpus, 3) els tribunals
pblics, 4) les sentncies processals pels jurats, i 5) la representaci en el Parlament."
J. Wilhelm von Archenholtz (1785), England und Italien (citat per H. Schulze, 1997, pg.
71-72).
FUOC P08/04527/00783
60
5.3. Prssia
A l'alba del segle XVIII, es tractava d'un estat dins l'imperi fora vulnerable,
petit i no gaire ric al comenament, al nord d'Alemanya i de Polnia, en mans
dels prnceps electors de Brandenburg, de la Casa de Hohenzollern, que el 1701
van adquirir oportunament el ttol de reis de Prssia.
Vegeu el mapa de les annexions territorials de Prssia (1619-1815) a la web de
l'assignatura.
Els reis de Prssia aprofitaven qualsevol oportunitat per tal d'engrandir els
territoris. Per a portar a terme aquesta polticad'annexionsterritorials, els
esmentats electors necessitaven un exrcit fort i permanent, tot i les dificultats
que experimentaven a l'hora de mantenir-lo.
El Rei Sergent
Durant el seu regnat, Frederic Guillem I es va esforar per dotar Prssia d'un exrcit efica
i lluent, sotms a una rigorosa disciplina que, amb el seu fill Frederic II, es va convertir
en una perillosa mquina militar al teatre de guerra europeu.
Frederic Guillem, amb l'uniforme com a vestimenta ms habitual, fou conegut amb el
sobrenom de Rei Sergent.
Retrat de Frederic Guillem I. Oli d'Antoine

Pesne (1773). Archiv for Knst und Geschichte,
Berln
Per tal de possibilitar l'existncia d'un exrcit fort, els reis de Prssia van buscar
el suport de la noblesa, els junkers, i els van convertir en oficials i alts funcionaris de la monarquia; a canvi d'aquest suport, la monarquia va renunciar
a intervenir en els pobles i les possessions dels junkers, on aquests eren la mxima autoritat judicial i on gaudien d'extenses reserves senyorials treballades
Nota
D'en del 1722 els junkers
van rebre una "disciplinada" formaci a l'Acadmia de
Berln.
pels seus serfs.

La servitud
La polticadereformessocials que va planificar, d'en del 1722, el Directori General i Suprem de les Finances, la Guerra i els Territoris va quedar
en bona part hipotecada davant del preponderant paper dels junkers i, con-
La servitud s'havia reforat arran de l'anomenada "segona

servitud" a l'est de l'Elba.
segentment, limitada en els dominis territorials de la Corona. Durant el regnat de FredericII (1740-1786), prototipus de monarca que va intentar conciliar l'absolutisme o el despotisme amb la Illustraci, com veurem ms endavant,
es van endegar de manera sistemtica tot un reguitzell de mesures dirigides a
l'enfortiment de l'estat des d'un punt de vista militar, financer i demogrfic:
a) Es van incrementar considerablement els efectius de l'exrcit de manera
que es va possibilitar que els soldats reclutats temporalment es dediquessin als
treballs al camp o a les manufactures.
b) Es van fomentar les colonitzacions agrries i les manufactures estatals.
Increment de l'exrcit
L'exrcit de Llus XIV, amb
83.000 homes l'any 1740, va
augmentar a 200.000 el 1786.
FUOC P08/04527/00783
61
c) Es va instaurar, si ms no oficialment, l'ensenyament obligatori per als infants el 1763.

5.4. Les Provncies Unides
Desprs de la guerra de Successi espanyola, les provncies d'Holanda, Zelanda,
Utrecht, Frsia, Groningen, Gelderland i Overijssel es trobaven en una situaci
d'un cert esgotament a causa dels considerables esforos bllics que van fer,
tant per l'aportaci de recursos humans com per l'endeutament progressiu que
patiren.
Aix doncs, durant el segle XVIII i de manera progressiva van esdevenir una potncia de segon ordre, la qual cosa va provocar l'emigraci
d'obrers qualificats, la decadncia de la construcci naval i de la indstria urbana i una baixada del consum de luxe. El comer exterior tamb
va experimentar un retrocs, si b es van mantenir actives les relacions
comercials amb les ndies Orientals.
Pel que fa a la situaci poltica i institucional, el 1702 va comenar l'anomenat

perode dels regents (1702-1747), desprs que l'stadhouder Guillem III
d'Orange mors sense successi. Aquest va ser un perode caracteritzat per la
preponderncia de les ciutats i dels patricis que les governaven, els homes de
negocis, que escollien per cooptaci els regents.
Els stadhouder
En un principi, aquest crrec
designava un lloctinent del rei
d'Espanya, per amb la independncia de les Provncies
Unides va passar a designar el
magistrat suprem de la repblica holandesa.
Els estats provincials i, al seu torn, els estatsgenerals de l'Haia reflectien aquesta preponderncia de les oligarquies urbanes enfront de la noblesa: la ciutat
d'Amsterdam i la provncia d'Holanda continuaven gaudint d'una clara preponderncia dins el conjunt de les Provncies Unides.
Arran de la guerra de Successi austraca, el 1747 Frana va envair el sud de
les Provncies Unides. Fou en aquells moments quan van aflorar tota una srie de conflictes latents a Holanda que van conduir a les insurreccions. Aquestes revoltes eren conseqncia, d'una banda, de la incapacitat del patriciat
d'assegurar una bona defensa, per, de l'altra, tamb del refs d'amplis sectors
populars d'un sistema basat en les desigualtats fiscals que donaven als regents
i als arrendataris dels impostos no pas pocs avantatges.
Diversos sectors de la burgesia van participar activament en el moviment, que
va implicar el restabliment de l'stadhouderat el 1747, mentre els consells de les
viles i de les ciutats maldaven per recuperar el poder acumulat pel patriciat.
Gravat del segle XVII en qu es pot veure un

barri d'Amsterdam.
Y.Durand (1973). Les rpubliques au temps des monarchies (pg. 136). Pars: Presses
Universitaires de France.
FUOC P08/04527/00783
62
Resum
L'absolutisme ho hem vist ja no s el que era. La historiografia actual remarca ms aviat les continutats i les febleses que no pas la modernitat o la solidesa
de l'anomenat estat modern. Per aquesta ra les noves monarquies dels segles
XVI i XVII ja no sn vistes com una anticipaci de l'estat contemporani, sin,
ms aviat, com l'exponent d'una societat marcadament estamentalista encara
(si no ben b feudal), on el pes i la influncia d'una aristocrcia renovellada
continuaven sent prou determinants, al capdavall. I fins i tot les grans entitats
poltiques o dinstiques del perode no podien prescindir encara de la fidelitat
i la cooperaci tant de l'aristocrcia local com de les distintes i encara poderoses corporacions poltiques existents (corts, ciutats, magistratures judicials,
baronies).
Alguns tractadistes de l'poca defensaven, certament, un model diferent i eren
partidaris d'una autonomia o discrecionalitat ms grans dels governants. Per
la prctica poltica estava encara fora influda per les doctrines de tipus corporativista o constitucionalista, que pregonaven ms aviat el contrari i allegaven
la convenincia d'una mena o altra de fiscalitzaci poltica dels sbdits.
Aix i tot, aquest estat modern tampoc no esdevingu ben b indolor ni insignificant. Suscit, si ms no, mltiples i prou variades resistncies. No solament
de la pagesia aclaparada per la guerra i la fiscalitat, sin tamb dels estaments
privilegiats. La consigna, aleshores, fou la defensa (patritica) de les llibertats
o dels privilegis locals. Aix pass tant als Pasos Baixos al segle XVI com a
Catalunya o al regne de Npols cent anys desprs. A Anglaterra les llibertats
amenaades eren les del Parlament, i el resultat fou la sentncia a mort del
cap del reialme.
Les societats europees dels tres primers quarts del segle XVIII, tot i l'impacte en
determinats cercles de les idees illustrades contrries als privilegis i favorables
a la tolerncia religiosa, continuaven sent, en general, societats on es practicava l'absolutisme, amb ms o menys limitacions segons els casos. D'en de la
segona meitat del segle XVIII, aquest absolutisme va practicar en alguns estats
el despotismeillustrat (com fou el cas de Prssia o Espanya). Tindreu ocasi
d'estudiar-ho a l'assignatura Histria III.
En tot cas, per, les monarquies maldaven per assolir un augment dels seus
recursos financers per a mantenir els seus creixents exrcits, topant amb diversos grups privilegiats gelosos de les seves exempcions i prerrogatives.
FUOC P08/04527/00783
63
Dins d'aquest panorama general, la Gran Bretanya va constituir una situaci

diferent a causa del paper fiscalitzador que va tenir d'en de la Revoluci Gloriosa del 1688 el seu Parlament, instituci parlamentria que representava, en
general, els interessos de classes propietries del regne tant si eren nobiliries
com si no ho eren.
FUOC P08/04527/00783
65
Activitats
1. Llegiu i comenteu alguns captols o fragments de tractats poltics del perode com els que
us proposem a continuaci idealment en combinaci amb la lectura dels mduls corresponents d'altres matries o assignatures, com ara Histria del pensament, per tal de facilitar la
comprensi d'algunes nocions poltiques bsiques com "sobirania", "ra d'estat", "pactisme",
"contractualisme" o "constitucionalisme":
N.Maquiavel (1513). El Prncep. Barcelona: Laia, 1982 (Textos Filosfics, nm. 11).
N.Maquiavel (c. 1520). Discursos sobre la primera dcada de Tito Livio. Madrid: Alianza, 1987
(El Libro de Bolsillo, nm. 1291) (reimpr., 1996).
J.Bodin (1576). Los seis libros de la Repblica. Madrid: Tecnos, 1985 (Clsicos del Pensamiento, nm. 11).
Th.Hobbes (1651). Leviatn. Madrid: Editora Nacional, 1979 (Biblioteca de la Literatura y
el Pensamiento Universales, nm. 28).
2. Sobre les monarquies compostes del perode, consulteu les entrades corresponents a pasos
i estats, per exemple, Gran Bretanya, Anglaterra, Pas de Galles; Frana, Bretanya, Normandia, Borgonya; Navarra o Itlia, de la Gran Enciclopdia Catalana, on s'exposa, sumriament,
el procs d'unificaci o agregaci poltica i territorial de les grans entitats dinstiques del
perode: en resulta una geografia o geopoltica no gens convencional i fora illustrativa d'all
que eren, en realitat, les anomenades monarquies compostes.
3. Per a les "revoltes de la terra" podeu treballar alguns textos (i arguments) corresponents a
la revolta catalana de l'any 1640:
F.MartiViladamor (1995). "Noticia Universal de Catalua". A: X. Torres. Escrits poltics del
segle XVII (vol. I). Barcelona-Vic: Institut Universitari d'Histria Jaume Vicens Vives / Eumo.
E. Serra (1995). Escrits poltics del segle XVII (vol. II). Barcelona-Vic: Institut Universitari
d'Histria Jaume Vicens Vives / Eumo.
D'aquest llibre podeu consultar aquests tres treballs en particular:
G.Sala. "Secrets pblics. Pedra de toc, de les intencions de l'enemic, i llum de la veritat".
J.Sarroca. "Poltica del comte d'Olivares, contrapoltica de Catalunya i Barcelona...".
F. J. de Jess Maria. "Serm predicat en lo aniversari que... celebra... la Deputaci de
Catalunya...".
Exercicis d'autoavaluaci
Qestionsbreus
1. L'estat modern, signific la fi de l'aristocrcia feudal?
2. L'estat modern, era un estat centralitzat?
3. Quina era la funci i la representativitat de les corts a assemblees estamentals de l'Antic
Rgim?
4. Qu significa la frmula "rei en corts" (o "king in Parliament")?
5. Qu s una monarquia composta? Poseu-ne algun exemple.
6. Qu fou la revoluci militar?
7. Qu van ser, en sntesi, les revoltes de la terra o les rebellions provincials?
8. Doneu una definici breu aplicable a Frana d'estat provincial.
9. Quines eren les atribucions ms destacades dels intendents a la Frana de Llus XIV?
10. Qu s el jansenisme?
Desenvolupamentdeltema
1. Desenvolupeu el tema "El Parlament i la Corona a l'Anglaterra del segle XVIII".
FUOC P08/04527/00783
66
Solucionari
Exercicisd'autoavaluaci
Qestionsbreus
1. A desgrat de les tensions o aparences, l'aparici de l'estat modern o d'una nova mena
de prnceps i governants no signific pas la relegaci de l'aristocrcia feudal, almenys en
termes generals. I no solament perqu l'estat modern no arracon els tradicionals privilegis
aristocrtics, sin perqu, a ms, els prnceps nous necessitaven la vella aristocrcia per tal
de consolidar-se.
2. Tot i que hi hagu una tendncia cap a la centralitzaci (o almenys, un augment de
l'autoritat de la Corona), la historiografia recent remarca ms aviat les febleses de l'estat modern (fuites fiscals i d'altra mena) i la manca d'una veritable centralitzaci poltica. Tanmateix, el fet que no fos un estat centralitzat no vol dir que no fos, a la prctica, un estat fora
feixuc o oners, sobretot per a la pagesia i els grups subjectes a detracci fiscal.
3. Les corts eren la congregaci dels estaments polticament significatius d'un regne (Esglsia,
noblesa o aristocrcia, i tercer estat o bra de ciutats), que actuaven en nom d'aquest per
tal de cooperar amb el monarca (en matria fiscal, de governament i fins i tot legislativa,
en alguns casos). Les corts o estaments, per, tamb podien encarnar la protesta del regne
davant del rei o dels seus oficials.
4. s la frmula constitucional o pactista per excellncia a l'Europa moderna. Significava
que la sobirania, i els atributs o capacitats que s'hi associen, com ara fer lleis o imposar taxes
fiscals, no recolzava exclusivament en el monarca, sin en el rei i el regne, oportunament
congregat en corts i representat pels braos o estaments.
5. Permetre o aglomerat dinstic que englobava una multiplicitat d'entitats poltiques (estats) amb una sobirania compartida amb el monarca. L'articulaci d'aquests vastos agregats
dinstics s'aconseguia, sobretot, mitjanant l'entesa i la cooperaci de les classes dirigents
locals i la Corona. Podeu prendre com a exemple la monarquia hispnica.
6. Un seguit de canvis propiciats per la irrupci i la difusi de les armes de foc, tant porttils
com pesants, que relegaren la figura del vell guerrer feudal, atorgaren el pes de la guer-ra
a la infanteria plebea i encariren enormement l'activitat bllica: guerra de setge dilatada,
renovaci dels sistemes de fortificaci, augment i manteniment dels efectius militars...
7. La defensa de les llibertats o privilegis locals o provincials davant les demandes fiscals i
militars d'unes Corones tan guerrejadores com entrampades. Aquesta defensa prengu tot
sovint un aire patritic (que no vol dir nacionalista) i constitucional.
8. Els estats provincials sn la reuni dels tres ordres o estaments d'algunes provncies del
regne de Frana, com ara la Bretanya, Bearn o Artois, en assemblea constituda regularment.
Del segle XVI al XVIII van disminuir considerablement en nombre. El baix clergat, els camperols i el poble menut de les viles i ciutats no hi eren representats de manera directa. Tot
i els intents centralitzadors i uniformitzadors endegats per Llus XIV, en alguns casos van
subsistir fins a la revoluci del 1789. La seva funci principal era la de votar els subsidis i els
impostos de la provncia i, de vegades, recaptar-los i administrar-los.
9. A la Frana de Llus XIV, els intendents van esdevenir els mxims agents del govern i de
l'administraci reial a cadascuna de les provncies del regne, per un perode de temps limitat i
tothora revocable. Les seves funcions eren molt variades i afectaven aspectes militars, d'obres
pbliques, recaptaci d'impostos, ordre pblic, policia sanitria...
10. Moviment doctrinal i religis, difs el segle XVII i originari dels Pasos Baixos, que propugnava un rigorisme moral i tesis sobre la predestinaci i la salvaci una mica similars a
les del calvinisme. A la Frana de la segona meitat del segle XVII i del segle XVIII, tot i les
mltiples butlles pontifcies que el condemnaven, va rebre el suport de sectors importants
de la burgesia o de la noblesa de robe, que controlava els parlaments fent que el moviment
adopts, a voltes, un cert caire poltic de lluita contra l'absolutisme reial.
Desenvolupamentdeltema
1. El tema hauria de partir, necessriament, de les conseqncies de la Revoluci Gloriosa del
1688. S'hauria d'indicar quina mena de limitacions, a partir d'aleshores, va tenir la Corona,
a la llum de l'anomenada Carta Magna, posant especial mfasi en els aspectes financers.
FUOC P08/04527/00783
67
Glossari
acadmia f Societat literria, artstica o cientfica constituda per a l'avanament de les
lletres, de les arts o de les cincies.
arbitrisme (arbitrista) m Nom que rep un corrent de pensament politicoeconmic (i
seguidor d'aquest corrent) sorgit a Castella cap a la segona meitat del segle XVI, a les envistes
o en plena crisi tant de Castella com de la monarquia hispnica, i que, a ms de diagnstics,
buscava i proposava els possibles remeis.
cameralisme m Conjunt de doctrines econmiques, especialment difoses a Prssia, que
tenien com a caracterstica principal perseguir la millor administraci i l'augment del patrimoni o cambra del prncep o de l'estat.
carta Magna f En el segle XVII a Anglaterra es va convertir en el smbol de les llibertats
i les lleis fonamentals angleses.
Concordat m Tractat entre el papa i un sobir o un govern per a regular els afers eclesistics
que afecten totes dues parts.
constitucionalisme m Nom que reben (sobretot en la historiografia anglosaxona) les
teories o doctrines poltiques del perode que preconitzaven una mena o altra, i un grau o
altre, de fiscalitzaci o de limitacions dels governants i el seu poder o actuaci (sobretot en
matria fiscal i d'elaboraci de lleis).
empirisme m Doctrina filosfica que nega l'existncia d'altres principis de coneixement
que no siguin l'experincia.
fronda f Rebelli nobiliria de l'Antic Rgim que adopta el nom del moviment comenat
a Pars el 1648.
gallicanisme m Doctrina sostinguda pel clericat francs referent al poder eclesistic. En
l'aspecte poltic, defensa la dependncia de l'esglsia local a l'autoritat civil, especialment
reial; en l'aspecte religis, limita la jurisdicci papal, subordinant-la als concilis, als bisbes i als
costums de les esglsies locals. El gallicanisme es va anar desenvolupant de manera parallela
a l'enfortiment del poder reial i va trobar els seus avaladors principals, especialment, a la
Facultat de Teologia de la Sorbona i als parlaments.
jacobites m Seguidors de la causa legitimista dels Stuart desprs de l'abdicaci de Jaume
II d'Anglaterra el 1688. En un primer moment, fou el mateix Jaume qui va atiar el foc de la
rebelli a Esccia i a Irlanda; desprs, el seu fill Jaume Francesc Stuart es va enfrontar amb
els hannoverians. El 1715, el comte escocs de Mar va encapalar un aixecament jacobita
que va fracassar al comenament del 1716. El 1745 el jove pretendent Carles Eduard Stuart
va desembarcar a Esccia. Aviat, per, les seves tropes van ser derrotades.
josefinisme m Principis que informaren les reformes eclesistiques de l'emperador Josep
II a ustria i que constituen una varietat de regalisme.
mans mortes f Bns mobles i immobles que gaudien de la condici de vinculats (o amortitzats), aix s, que el seu possessor o usufructuari no els podia vendre lliurement. Durant
l'Antic Rgim, els bns eclesistics eren considerats bns de mans mortes que no podien entrar en el mercat lliure de terres o altres bns. Des de la segona meitat del segle XVIII es
van comenar a sentir algunes veus d'economistes i poltics que preconitzaven la necessitat
d'endegar la desamortitzaci d'aquests bns.
mercantilisme m Doctrina econmica segons la qual la riquesa d'un estat depn del seu
comer exterior i s directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos que
aconsegueix retenir. A la prctica, significava l'assoliment d'una balana de pagaments favorable mitjanant l'incentiu de les exportacions i la restricci o prohibici de les importacions.
monarquia composta f Permetre o aglomerat dinstic que englobava una multiplicitat
d'entitats poltiques (estats) amb una sobirania compartida amb el monarca. L'articulaci
d'aquests vastos agregats dinstics s'aconseguia, sobretot, mitjanant l'entesa i la cooperaci
de les classes dirigents locals i la Corona.
monarquia electiva f Monarquia el sistema successori de la qual no s hereditari. Polnia
n's un exemple durant el segle XVII i la primera meitat del xviii. Les famlies nobiliries
elegien un rei, que gaudia de molt pocs poders, la qual cosa donava a l'Estat polons un caire
de "repblica aristocrtica".
pactisme m Vegeu constitucionalisme.
FUOC P08/04527/00783
68
puritanisme (purit) m Moviment politicoreligis (i seguidor d'aquest moviment) nascut al si de les esglsies reformades d'Anglaterra i d'Esccia a la segona meitat del segle XVI.
Buscava, inicialment, una "purificaci" de l'Esglsia anglicana, en un sentit ms protestant
(calvinista, sobretot) o, si ms no, menys contemporitzador amb el catolicisme o la litrgia
catlica que no pas l'anglicanisme oficial.
ra d'estat f Noci i doctrina poltica, popularitzada per Giovanni Botero i altres tractadistes d'en del final del segle XVI, que es definia com el conjunt de regles i normes de conducta que capacitaven el governant per a conservar i ampliar els seus dominis. Es presentava
com un corrent antimaquiavllic (l'nica ra d'estat possible era aquella que observava els
principis de la moral cristiana). I incloa, a ms, una noci de "necessitat" que facultava el
governant per a ignorar pactes i compromisos contrets amb la comunitat o regne.
regalisme m Nom donat a la poltica religiosa dels sobirans europeus durant els segles XVII
i XVIII, que tenia per finalitat el control de l'acci de l'Esglsia. Especialment, fa referncia
a la poltica religiosa de la monarquia hispnica.
taille f Impost permanent de carcter directe del regne de Frana que es va aplicar a partir
del 1439.
tory m El 1680 els protestants anglesos van atribuir aquest nom (originriament reservat als
bandits irlandesos del segle XVII) a qui no desitjava excloure un hereu catlic de la successi
de Carles II. Ms endavant, es va convertir en el nom d'una de les grans faccions poltiques
d'Anglaterra.
vingtime f Impost francs que es va introduir el 1750; en teoria, havia de ser una vintena
part sobre totes les rendes, corresponguessin o no a privilegiats. Despert molta oposici.
whig m Nom assignat inicialment als rebels de les terres baixes d'Esccia que van continuar
les seves activitats desprs del fracs de les insurreccions del 1679, en contra dels intents
d'uniformitzaci eclesistica d'Esccia amb Anglaterra. El 1680 el terme es va aplicar als poltics que maldaven per excloure els catlics de la successi monrquica; des d'aleshores es
convert en el nom del partit oposat al Tory.
FUOC P08/04527/00783
69
Bibliografia
Bibliografia bsica
Anderson, P. (1979). El Estado absolutista. Madrid: Siglo XXI.
Diversos autors (1992). 1640: La Monarqua Hispnica en crisis. Barcelona: Centre d'Estudis
d'Histria Moderna Pierre Vilar / Crtica.
Mandrou, R. (1995). L'Europe "absolutiste". Raison et raison d'tat, 1649-1775. Pars: Fayard.
Parker, G. (1990). La revolucin militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente,
1500-1800. Barcelona: Crtica.
Prez Zagorin (1985-86). Revueltas y revoluciones en la Edad Moderna (2 vol.). Madrid: Ctedra. Recomanable, sobretot, per la presentaci i l'acumulaci d'informaci; la interpretaci,
tanmateix, no s incontrovertible.
Skinner, Q. (1985-86). Los fundamentos del pensamiento poltico moderno (2 vol.). Mxic: Fondo de Cultura Econmica.
Bibliografia complementria
Bonney, R. (1989). L'absolutisme. Pars: Presses Universitaires de France (Que Sais-je?, 2486).
Excellent sntesi dels darrers punts de vista sobre l'absolutisme.
Diversos autors (1978). Revoluciones y rebeliones de la Europa moderna. Madrid: Alianza.
Duchhardt, H. (1992). La poca del Absolutismo. Madrid: Alianza.
Elliott, J.H. (1966). La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadncia d'Espanya.
Barcelona: Vicens-Vives (Biografies Catalanes, Srie Assaigs, 3).
Elliott, J.H. (1992). "A Europe of Composite Monarchies". Past and Present (nm. 137, pg.
48-71).
Del mateix autor (1993) es pot consultar l'adaptaci "Catalunya dins d'una Europa de monarquies compostes". Pedralbes (nm. 13-I, pg. 11-23).
Evans, R.J.W. (1989). La Monarqua de los Habsburgos (1550-1700). Barcelona: Labor.
Excellent panormica de l'altra Casa d'ustria, centreeuropea i menys coneguda; amb fora
atenci a la recatolitzaci o Contrareforma i a l'humanisme.
Garca, E.; Serna, J. (1994). La crisis del Antiguo Rgimen y los absolutismos. Madrid: Sntesis.
Goubert, P. (1979). El Antiguo Rgimen 2. Los poderes. Madrid: Siglo XXI.
Greengrass, M. (ed., 1991). Conquest and Coalescence. The Shaping of the State in Early Modern
Europe. Londres: E. Arnold.
Hespanha, A.M. (1989). Vsperas de Leviatn. Instituciones y poder poltico (Portugal, s. XVII).
Madrid: Taurus.
Una densa crtica de les nocions tradicionals tant de centralitzaci poltica com d'estat modern d'acord amb l'exemple portugus.
Hill, C. (1983). El mundo trastornado. El ideario popular extremista en la revolucin inglesa del
siglo XVII. Madrid: Siglo XXI.
Parker, G. i altres (1988). La Guerra de los Treinta Aos. Barcelona: Crtica.
Parker, G. (1989). Espaa y la rebelin de Flandes. Madrid: Nerea.
Richardson, R.C. (1988). The Debate on the English Revolution Revisited. Londres i Nova York:
Routledge.
Russell, C. (1985). "Monarquas, guerras y parlamentos en Inglaterra, Francia y Espaa, c.
1580 - c. 1640". Revista de las Cortes Generales (nm. 6, pg. 231-254).
FUOC P08/04527/00783
70
Illustra la manera com la despesa militar arruna el constitucionalisme o pactisme gaireb

arreu.
Referncies bibliogrfiques
Beik, W. (1985). Absolutism and society in seventeenth-century France. State power and provincial
aristocracy in Languedoc (cap. 13). Cambridge: University Press.
Berc, Y.M. (1986). Histoire des croquants. Pars: ditions du Seuil (L'Univers Historique).
Bodin, J. (1985). Los seis libros de la Repblica. Madrid: Tecnos (Clsicos del Pensamiento,
nm. 11).
Casey, J. (1991). "La revolucin inglesa del siglo XVII". Manuscrits (nm. 9, pg. 227-245).
Chantin, J.P. (1996). Le jansenisme. Entre hresie imaginaire et rsistance catholique (XVIIe-XIXe
sicle) (pg. 7). Pars: ditions du Cerf.
Chartier, R. (1987). Lectures et lecteurs dans la France d'Ancien Rgime. Pars: ditions du Seuil.
Chaussinand Nogaret, G. (1976). La noblesse au XVIIIme sicle: de la fodalit aux Lumires.
Collins, J.B. (1988). Fiscal Limits of Absolutism. Direct Taxation in Early Seventeenth-Century
France. Berkeley: University of California Press.
Cornette, J. (1993). Histoire de la France: Absolutisme et Lumires, 1652-1783 (pg. 45). Pars:
Hachette.
Durand, Y. (1973). Les rpubliques au temps des monarchies (pg. 136). Pars: Presses Universitaires de France.
Elliott, J.H. (1978). "Revueltas en la monarqua espaola". A: Diversos autors. Revoluciones
y rebeliones de la Europa moderna (3a ed., pg. 123-144). Madrid: Alianza.
Elliott, J.H. (1984). Richelieu y Olivares. Barcelona: Crtica.
Elliott, J.H.; Pea, J.F. de la (ed., 1978). Memoriales y cartas del Conde Duque de Olivares
(vol. I, pg. 96-97). Madrid: Alfaguara.
Franois, E. (1991). "Alemania". A: A. Burguire. Diccionario de Ciencias Histricas. Madrid:
Akal.
Guene, B. (1985). Occidente durante los siglos XIV y XV. Los Estados. Barcelona: Labor (Nueva
Clo, nm. 22).
Guggisberg, H.R. (1996). "L'tat lac a l'poque de la Rforme et les dbuts du dbat sur la
tolrance religieuse". A: J. Coleman (ed.). L'individu dans le thorie politique et dans le pratique
(pg. 113). Pars: Presses Universitaires de France.
Guizot, F. (1990). Historia de la civilizacin europea (llions 10 i 11, pg. 248-249). Madrid:
Alianza.
Hill, Ch. (1980). Los orgenes intelectuales de la Revolucin Inglesa. Barcelona: Crtica.
Kamen, H. (1987). Nacimiento y desarrollo de la tolerancia en la Europa moderna. Madrid:
Alianza.
Kettering, Sh. (1986). Patrons, Brokers, and Clients in Seventeenth-Century France. Nova York:
Oxford University Press.
Koenigsberger, H.G. (1991). El mundo moderno, 1500-1789. Barcelona: Crtica.
Lapeyre, H. (1979). Las monarquas europeas del siglo XVI. Las relaciones internacionales. Barcelona: Labor (Nueva Clo, nm. 31).
Maquiavel, N. (1982). El Prncep. Barcelona: Laia (Textos Filosfics, nm. 11).
Mariana, J. de (1981). De rege et regis institutione. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
FUOC P08/04527/00783
71
Marion, M. (1989). Dictionnaire des institutions de la France aux XVIIe et XVIIIe sicles. Pars:
Picard.
Montesquieu, Ch. (1983). L'esperit de les lleis. Barcelona: Edicions 62 (Clssics del Pensament Modern, 5).
Parker, G. (1990). La revolucin militar. Las innovaciones militares y el apogeo de Occidente,
1500-1800. Barcelona: Crtica.
Rud, G. (1987). Europa en el siglo XVIII. La aristocracia y el desafo burgus. Madrid: Alianza.
Schulze, H. (1997). Estado y Nacin en Europa. Barcelona: Crtica.
Thompson, I.A.A. (1981). Guerra y decadencia. Gobierno y administracin en la Espaa de los
Austrias, 1560-1620. Barcelona: Crtica.
Tilly, Ch. i altres (1975). The Formation of National States in Western Europa. Princeton:
Villari, R. (1979). La revuelta antiespaola de Npoles. Los orgenes (1585-1647). Madrid: Alianza.
Villari, R. (1992). "Revoluciones perifricas y declive de la Monarqua espaola". A: Diversos
autors. 1640: La Monarqua Hispnica en crisis (pg. 168-182). Barcelona: Crtica.

Revolucions I Absolutisme

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Revolucions I Absolutisme

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Revolucions I Absolutisme

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L'evoluci

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

1. L'estat modern: absolutisme i constitucionalisme................

1.1. Feudalisme i estat modern ........................................................

1.2. L'estat modern i la centralitzaci poltica ................................

1.3. Absolutisme i constitucionalisme .............................................

1.4. Les corts i els cossos intermedis ...............................................

2. Una Europa de monarquies compostes....................................

2.1. La monarquia hispnica ...........................................................

2.2. La Casa d'ustria i l'Europa Oriental ........................................

2.3. La revoluci militar ...................................................................

3. Les revoltes de la terra (segle XVII)..........................................

3.1. La rebelli dels Pasos Baixos ...................................................

3.2. Les revoltes al si de la monarquia hispnica ............................

3.2.1. La revolta dels Segadors a Catalunya ............................

3.2.2. La revolta de Portugal ...................................................

3.2.3. La revolta antiespanyola de Npols ..............................

3.3. La revoluci i la guerra civil anglesa ........................................

4. Els nous absolutismes: la Frana de Llus XIV.......................

4.1. La reorganitzaci de l'administraci reial .................................

4.2. L'exrcit i la poltica expansionista de Llus XIV ......................

4.3. Fiscalitat i poltica econmica mercantilista ............................

4.4. Els afers religiosos: la revocaci de l'edicte de Nantes i el

5. Els contrastos poltics i institucionals a l'inici del segle

5.1. L'Imperi austrac, l'Imperi otom i Rssia ................................

5.2. Gran Bretanya ...........................................................................

5.3. Prssia ........................................................................................

5.4. Les Provncies Unides ...............................................................

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

Els canvis esdevinguts en la societat europea arran de la crisi de la baixa edat

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

La finalitat d'aquest mdul s oferir a l'estudiant una panormica sinttica

1. Familiaritzar l'estudiant amb algunes nocionshistoriogrfiques, com ara

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

1. L'estat modern: absolutisme i constitucionalisme

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

Als manuals clssics d'histria moderna europea no falta mai la descripci o

Maquiavel pintat per Santi di Tito. Palau Vell,

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

FranoisGuizot (1787-1874). Per Guizot, Europa enfil "instintivament"

ci del poder poltic.

Ara b, si el poder es concentra, hi ha alg que en perd. Aix, la consolidaci de

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

O b, i malgrat el tarann tan diferent dels autors, en la influent obra:

1) El veritable abast de la centralitzaci poltica assolida per les monarquies

L'estat modern era l'exponent o el resultat de l'ascens material i poltic de

Una disjuntiva semblant, per, no era necessriament el plantejament ms

si ms no, dels poders coercitius clssics de la senyoria o baronia, sobretot

Inicialment, doncs, l'estat modern no hauria estat, segons Anderson,

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

Coronaci del rei francs Llus IX, en una

La relacientrel'estatmodernielssenyorsfeudals fou ms aviat de

Jacob Fugger i el seu comptable, en una

Al seu torn, l'equipament dels exrcits monrquics, com el mercantilisme o

L'evoluci poltica europea: estats, revolucions i absolutisme

Ara b, fins a quin punt podem qualificar d'absolutista o de centralitzat un