AGORA

RUBN MOLS BREVA

1 BAT D

1. CONTEXT HISTRIC.
La pelcula transcorre en Alejandria, una ciutat dEgipte.
Era finals del segle IV d.C.
Egipte era una provincia romana i ho va continuant sent
fins larribada dels rabs al segleVII. Lany 312, el
emperador Constant shavia convertit al cristianisme. Lany
segent lEdicte de Milan va establir la pau religiosa i la
llibertad de culte. Al 330, Constant va trasladar la capital
de limperi a Bizanci, que pasara a anomenarse
Constantinoble. A finals del segle IV, Roma es va dividir en
dos parts: Imperi dOccident e Imperi dOrient. Egipte fou
incorporat al Imperi dOccident.
El cristianisme havia arribat a Egipte. En aquesta poca
van haver disputes entre les distintes faccions de cristians.
En Alenjandria viu i predica el bisbe Tefil, un home fantic,
intransigent i exaltat.
Lany 412 el bisbe Ciril dAlejandria va substituir Tefil.
Ell va ser encara mes exaltat i no consenta ninguna clase
de paganisme ni el coneiximent cientfic que per a ell era
perseguible ni all que ell anomenava herejies.
Es creu que va ser ell qui va alentar els fantics cristians
per que odiaren i finalment torturaren i mataren Hiptia.

2. CONTEXT CIENTFIC.
En aquest moment lestudi i la importancia de les
ciencias i del saber estaba quasi oblidat i encara perseguit
per la ignorancia i la intransigencia dalguns bisbes.
Els filsofs neoplatnics, com Hiptia, no eren ben
vistos i molts van ser cruelment perseguits, ja que les
autoritats confonien la ciencia i el paganisme amb
bruixeria.

A partir de la mort dHiptia es va acabar amb

lensenyament del pensament de Plat. Linters per les
cincies es va debilitar i es va entrar en lobscurantisme
mitjeval.

3. PERSONATGES PRINCIPALS.
Hiptia dAlejandria
Va naixer lany 370 d.c. ( algunes fonts diuen que el
355 d.c.). Son pare Ten era un clebre matemtic i
astrnom, que va transmetre els seus coneixements i
la seua passi per descubrir all desconegut a la seua
filla. Va aconseguir que fra un individu complet
segons l ideal greg: que cultivaba tant el cos com la
ment i reunia sabidura, bellesa i ra. Per a completar
la seua educaci va viatjar a Roma i Atenes on va
estudiar filosofia, astronoma, matemtiques, fsica i
lgica.
Va superar a son pare en coneixements: Va contribuir
a la invenci de aparells com lastrolabi i laermetre,
va defensar lheliocentrisme i va fer estudis sobre
geometra euclidiana. Com a filsofa va ser una
abanderada del pensament neoplatnic.
Va tindre molts alumnes i va ser molt respectada per
ells. Un daquests va ser Orestes que es va convertir
ms tard en el prefecte rom.
Hiptia es va negar a convertir-se al cristianisme i
renegar dels seus coneiximents i per aix va ser
acusada de conspiraci contra el lder cristi
dAlejandria, fet que va ser aprofitat per uns fantics
cristians que la van torturar i tallar a trossets i la van
passejar per tota la ciutat en senyal de victria.

 Ten.
Pare dHiptia. Persona molt preocupada per la
importancia del saber, cosa que va transmetre a la
seua filla. Va fer algo fra de lo normal en aquella
poca: educar la seua filla en la ciencia, al contrari de
la resta que es dedicaven a les tarees domstiques i
femenines.
Ciril.
Lany 412 va ser nomenat patriarca dAlejandria (ttol
eclesistic).
Es va caracteritzar per la seua persecusi als jueus i
pagans. No era capa de comprendre ni tampoc de
consentir que una dna es dediqus a la ciencia. Per
aix es considera que va ser linductor de lassassinat
dHiptia.
Orestes.
Va ser nomenat prefecte imperial dAlejandria. Va ser
alumne i amic dHiptia, a qui demanava consells
poltics.
Va tindre un enfrontament per qestions de poder amb
Ciril i possiblement per aix aquest va carregar contra
la seua consellera.
Desprs de la mort dHiptia va renunciar al
enfrontament amb Ciril i va abandonar Alejandria.

 Sinesio de Cirene.
Ric aristcrata, va ser deixeble dHiptia. Va estudiar
matemtiques, astronomia i neoplatonisme.
Posteriorment va escriure molt sobre Hiptia.

Davo.
Esclau cristi dHiptia que estava enamorat della.
Estava present a les clases com a ajudant. Prestava
molta atenci als ensenyaments de la seua ama.

4. OPINI PERSONAL.
s una pelcula basada en una poca en qu
comenaven a dominar els fanatismes religiosos enfront de
la ciencia i el coneiximent.
El personatge dHiptia s molt interesant, poc normal
a la seua poca i magrada perque s una persona que fa
sempre el que pensa i no es deixa convencer en els seus
ideals,el seu pensament crtic. El que no magrada s el
final que va patir,encara que a la pelcula canvien la forma
en qu va morir, perqu en la realitat va ser molt mes cruel.
Per daltra banda s una forma de vore tot el que han patit
alguns cientfics que han volgut defensar les seues idees i
els seus descobriments enfront daltres persones que
acceptaven les normes sense qestionar-se res ni ser crtic i
volien imposar-les als demes a costa de tot, fins i tot
causant la mort dels cientfics.
Encara que no ho parega, te una part de actualitat,
perqu ara tamb s una poca en qu els fanatismes
religiosos estan influint en la nostra societat (ara s
lintegrisme islmic). Tamb podriem comparar la situaci
de les dones de aquella poca en algunes cultures de la
actualitat.