Marc normatiu per a latenci a la

diversitat:
definicions de conceptes
Material dampliaci

Autora: Cristina Pellis i Pascual

1. Posem-nos dacord en els conceptes

Existeix actualment entre els professionals de leducaci i tamb per part de les famlies
una certa confusi terminolgica, que possiblement repercuteix en la conceptualitzaci i
genera confusi en labordatge de les diferents problemtiques que pot presentar
lalumnat al llarg de la seva escolaritzaci.
Els professionals del mn educatiu utilitzen abastament termes com necessitats
educatives especfiques, necessitats educatives especials, trastorns especfics de
laprenentatge, atenci a la diversitat i escola inclusiva, per no tothom els interpreta en
el seu sentit original o al menys en el sentit que intentaven donar-li els seus promotors.
A efectes daquesta assignatura sutilitzaran aquests termes en el sentit que a continuaci
es descriuen, que per altra banda s el mateix que els dna la normativa vigent.

Necessitats educatives especfiques

Repassem que diuen al respecte la normativa daplicaci als centres docents, Ley Orgnica
2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (LOE) i Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (LEC).
Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin (LOE)
Ttol II, captol I : Alumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu, article 71.
Principis
...alumnes que requereixen una atenci educativa diferent a lordinria, per presentar
necessitats educatives especials, per dificultats especfiques daprenentatge, per les seves
altes capacitats intellectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu, o per
condicions personals o d histria escolar...

s important fer notar que la LOE a diferncia de normes anteriors utilitza el terme
Alumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu, en lloc del ms emprat a
Catalunya i a la LEC dalumnat amb necessitats educatives especfiques.
Amb tot, duna forma genrica quan es parla dalumnat amb necessitats educatives
especfiques, ens estem referint a tot lalumnat que t dificultats per seguir els
aprenentatges escolars o per adaptar-se a la vida escolar, sigui pels motius que sigui, solen
ser motius relacionats amb la seva situaci social o familiar, incorporaci tardana al
sistema educatiu, motius relacionats amb condicions personals, com, per posar un parell
dexemples, els trastorns especfics daprenentatge o absncies prolongades per malaltia,
motius relacionats amb condicions personals de discapacitats, encara que per referir-nos a
2

aquests ltims s habitual fer-ho com un subgrup anomenat alumnat amb necessitats
educatives especials.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci (LEC).

Article 81 punt 3 i article 82 punt 1 i punt 2.

Article 81. Criteris dorganitzaci pedaggica dels centres per a latenci dels alumnes amb
necessitats educatives especfiques
...
Sentn per alumnes amb necessitats educatives especfiques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que sn els afectats per
discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de
personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb necessitats educatives especfiques derivades de la incorporaci
tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconmiques especialment
desfavorides.
...
Article 82. Criteris dorganitzaci dels centres per a atendre als alumnes amb trastorns
daprenentatge o de comunicaci relacionats amb laprenentatge escolar
1 El projecte educatiu de cada centre ha dincloure els elements metodolgics i
organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns
daprenentatge o de comunicaci que puguin afectar laprenentatge i la capacitat de
relaci, de comunicaci o de comportament.
2 Ladministraci educativa ha destablir, per mitj dels serveis educatius, protocols per a
la identificaci dels trastorns daprenentatge o de comunicaci i latenci metodolgica
adequada.
la Llei catalana deducaci en canvi, no inclou entre les necessitats educatives especfiques
els trastorns de laprenentatge. Com es pot veure, en aquests articles de la LEC, donen
entitat prpia als trastorns de laprenentatge i la comunicaci, al fer-hi referncia en un
article apart del de les necessitats educatives especfiques, aix representa un
reconeixement per part dels legisladors de que aquests trastorns tenen entitat prpia.
Necessitats educatives especials (nee)
s un concepte mpliament recollit en la normativa i la literatura educatives i s un terme
prou conegut pels docents, del qual sha pervertit totalment el seu s. Quan s parla dun
alumne amb nee, es habitual sobreentendre que en realitat es fa referncia a un alumne
amb condicions personals de discapacitat, i a ms amb grans dificultats per aprendre i
participar en les diverses activitats escolars.
3

Repassem com ho defineix la LOE:

LOE. Article 73
Sentn per alumnat que presenta necessitats educatives especials, aquell que requerir,
per un perode de la seva escolaritzaci o al llarg de tota ella, determinats suports i
atencions educatives especfiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta
Repassem com ho defineix la LEC:
LEC. Article 81
c) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que sn els afectats per
discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de
personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

Actualment aquest s un terme molt qestionat, el moviment de leducaci per a tots que
s va crear el 1990 al voltant duna srie de poltiques internacionals bsicament
coordinades per la UNESCO, per millorar laccs i la participaci a leducaci arreu del mn,
qestiona la utilitat del terme necessitats educatives especials com a punt de partida del
treball escolar, ls daquest terme ens porta a assumir que hi ha aprenents normals i
aprenents menys que normals (Ballard 1999) i centra la nostra atenci ms en les
discapacitats o dificultats de lalumne que en les seves habilitats. .
Anteriorment, la mateixa Mery Warnock, autora del fams informe Warnoch que tothom
citem com a punt de partida de la modernitzaci de leducaci especial i on es va usar per
primera vegada el terme necessitats educatives especials, quatre anys desprs del fams
informe, al 1982, va ser la primera en reconixer la falta de precisi i utilitat del terme:
potser la ra principal de lactual pobresa evident de les necessitats especials est en la
definicio, ms ben dit , en la falta de definici El concepte de necessitats especials
inclou una falsa objectivitat. Perqu una de les dificultats principals, i sens dubte quasi
aclaparadora, consisteix a establir qui s el que t necessitats especials o a saber que
significa especial (Warnock 1982).
La qesti de fons no s la utilitzaci del terme sin quina perspectiva es pren respecte a
latenci a la diversitat de lalumnat, al parer de molts autors i tamb al meu, continuar
parlant dalumnat amb necessitats educatives especials refora una perspectiva esttica i
essencialista respecte als processos densenyament i aprenentatge, que citant a Echeita
(2006) ...tendeix a posar mfasi en unes dificultats de lalumne aparentment poc
modificables , cosa que contribueix a apartar del focus datenci dels processos educatius
de baixa qualitat, que tot interactuant negativament amb les caracterstiques i les
circumstncies individuals dalguns alumnes , generen els desavantatges i lexclusi que
molts dells pateixen.

Actualment i impulsat pel foro de vida independent, per a referir-se a aquestes persones
que anomenem amb necessitats educatives especials est prenen fora el terme diversitat
funcional.

Trastorns de laprenentatge:
En aquests moments hi ha fora consens entre els especialistes envers a que ens estem
referint quan parlem de trastorns especfics de laprenentatge, repassem-ho de totes
formes :
Font: Sociedad Espaola Espaola de Pediatra Extrahospitalaria y Atencin Primaria
(SEPEAP)
Els trastorns de laprenentatge sn un compendi de dificultats que resulten en un
rendiment acadmic fora del com. Quan un estudiant treu resultats inferiors als esperats
segons les seves capacitats intellectuals, es parla de "trastorns de laprenentatge".
Encara que intellectualment siguin competents, no queda reflectit a lhora dassimilar
conceptes.
Els factors influents en el desenvolupament daquests trastorns cal buscar-los tant en
lmbit familiar i social, com en la gentica. Malgrat tot, els factors biolgics saccepten
com a predominants. Encara que un entorn poc satisfactori ajuda, tals trastorns no poden
ser noms ambientals. El tractament, per la seva part, noms es pot comenar desprs
duna
anlisi
exhaustiva
i
professional
daquests
factors.
Els smptomes que donen lalerta es comencen a presentar des de ben petits i evolucionen
amb ledat. Seguint el tractament apropiat les dificultats es van reduint a mesura que
passen els anys. Un trastorn de la parla i el llenguatge que es presenti en edat preescolar,
per exemple, evoluciona en forma de retard de la lectura i, a ladolescncia, queda redut a
un trastorn de lortografia, que fins i tot pot mantenir-se en edat adulta. El fet que es
manifestin durant la infncia s condici necessria per diagnosticar-los com trastorns de
laprenentatge.
De tota manera, independentment del tipus que sigui, s vital de cara a aconseguir un
tractament apropiat que qualsevol trastorn sigui detectat com ms aviat millor. Una
intervenci primerenca s el ms efica en aquests casos.
Autor : Magaa, M., Ruiz-Lzaro, P. Trastornos especficos del aprendizaje. Sociedad
Espaola Espaola de Pediatra Extrahospitalaria y Atencin Primaria (SEPEAP). 2010
Actualment els especialistes distingeixen entre trastorns de laprenentatge, com sn la
dislxia i la discalculia i trastorns que condicionen laprenentatge com poden ser el
Trastorn per dficit datenci amb o sense hiperactivitat (TDAH) i els trastorns de conducta

Atenci a la diversitat
Atenci a la diversitat s un altre dels termes abastament utilitzats. Sovint quan es parla de
mesures per atendre la diversitat sest fent referncia al que es preveu i organitza per
atendre a lalumnat que presenta dificultats en els aprenentatges o en ladaptaci escolar.
Dalguna manera es sobreentn que hi ha una part de lalumnat normal pel qual es
programen les activitats normals i uns altres alumnes per als quals hem de fer coses
diferents perqu no poden seguir les activitats de la programaci, com si aquestes fossin
quelcom prefixat i amb una entitat inamovible.
Massa sovint encara, sentn que els centres educatius han de preveure a ms de la
programaci ordinria mesures per atendre la diversitat, es a dir per als que no segueixen
mesures per atendre lalumnat amb necessitats educatives especfiques, altres per lalumnat
amb necessitats educatives especials, pels que manifesten trastorns de laprenentatge i per
ltim mesures totalment individualitzades per part daquest alumnat. Aix no s fcil de
planificar ni de portar a terme dins de la mateixa aula.
Ben al contrari, latenci a la diversitat de lalumnat, parteix de la constataci social de que les
persones som diferents les unes de les altres, i lalumnat en quan persones tamb; arriben a
lescola amb la seva crrega dexperincies familiars i socials , herncia biolgica, interessos i
habilitats diferents..., i aix ens agradi o no, s una realitat que difcilment es pot modificar des
de lmbit escolar, per tant atenci a la diversitat vol dir que sha dorganitzar dentrada
lactivitat escolar a partir daquesta realitat de tal manera que tots els alumnes hi tinguin
cabuda i tots progressin en els seus aprenentatges, la qual cosa no vol dir que tots aprenguin
per igual en totes les rees o matries, ni de la mateixa manera.
Com ms present es tingui aquesta realitat en el moment dorganitzar les programacions
generals del centre i de laula menys programacions i activitats especials, especfiques o com
els hi vulguem dir caldr preveure i realitzar desprs.
No s pot obviar per que per als alumnes que tenen ms dificultats per aprendre, lequip
docent ha de preveure i implementar mesures complementaries (normatives, organitzatives,
ajudes tcniques per ex. ordinador adaptat al braille, emissores de freqncia modulada, taula
adaptada, i suport personals, per ex. logopdia, auxiliars deducaci especial, mestres de
suport) amb la finalitat que tot lalumnat pugui progressar a lescola, en laspecte de
creixement personal per tamb i molt important en els seus aprenentatges.
Latenci a la diversitat es inherent a qualsevol planificaci, per variar en funci del model
educatiu de referncia. De forma molt sinttica, en un marc descola inclusiva la previsi dels
suports necessaris sha de basar en la planificaci centrada en la persona, es a dir els suports
han destar on va lalumne i shan destablir sistemes de mesura per incrementar i disminuir o
retirar recursos en funci de levoluci del subjecte, cosa que no passava en el model
tradicional, els recursos subicaven en determinats emplaaments escolar i en funci don
estaven aquests sescolaritzava lalumne ( per posar un exemple molt fcil, aquest era el
plantejament que suportava la creaci dels centres deducaci especial) .

Encara que en un pla totalment teric el tema sembla molt clar, a la prctica no ho s tant, la
clau rau en que entenem per una nica escola, que volem dir quan diem que tots els nens
seduquin junts i quin lmits o ajustaments sn necessaris fixar quan es planifica loferta
educativa per ser possible de portar-la a terme amb xit.
A la prctica els sistemes educatius de tots els pasos mantenen de forma ms o menys oberta
emplaaments que no sn les escoles ordinries i serveis especialitzats per a un determinat
percentatge dalumnat. El paradigma potser ms cridaner s Itlia, que t una escola
totalment inclusiva, sols escoles ordinries, per a la vegada accepta que hi ha alumnat que
no s educable i per tant que no han danar a lescola. En resum, els seus centres deducaci
especial depenen del Departament de Salut.
Inclusi escolar
La inclusi s un concepte social aplicat a la pedagogia, va ms enll de lescola i t molt a
veure amb la idea daccessibilitat per tothom a tots els serveis de la societat.
Aquesta manera dentendre lescola, es fonamenta en el concepte de societat inclusiva, que
comporta eliminar tant com sigui possible les barreres socials, arquitectniques etc. que
dificulten laccs normalitzat a les persones amb diversitat funcional, a fi de que puguin portar
una vida ms autnoma i autosuficient. Com a paradigma de referncia aquest plantejament
s molt potent i dun abast tic irrenunciable.
Actualment est amplament acceptada la bondat duna escola inclusiva, encara que no a tots
els pasos sinterpreta igual el sentit daquest terme, per a alguns pasos del anomenat tercer
mn vol dir cap nen sense escola, en el nostre context on lobjectiu de lescolaritzaci com a
dret universal est consolidat significa educar junts a la diversitat de lalumnat, inclusiu els que
manifesten problemes de conducta o discapacitats, el nostre repte s aconseguir que tots
aprenguin i que tots progressin.
2. A qu ens referim quan parlem deducaci especial?
Els alumnes i les persones amb condicions personals de discapacitat, necessiten al llarg de la
seva vida molts suports ( mdics, datenci primerenca, al llarg de la seva escolaritat, durant la
seva vida adulta, per trobar feina i mantenir-la, per viure de forma el ms autnoma possible,
de tutoria i guarda legal quan falten els pares). Molts daquests serveis ja estan previstos al
nostre ordenament legal, altres els promouen associacions i entitats de familiars i persones
que pateixen una determinada discapacitat o problema de salut mental, sovint al menys en
part, els financia lestat, per avui dia encara els pares dels nens i nenes amb discapacitats es
queixen molt del difcil que s coneixer els serveis existents, els itineraris possibles , com
accedir-hi i de la disparitat de serveis dunes zones a altres.
Alguns paisos, entre ells Canad i EEUU per citar-ne alguns on el tema est ms avanat, han
millorat la discrecionalitat en la prestaci daquests serveis i possiblement el coneixement de
la seva existncia amb lleis contra la discriminaci por discapacidad (en angls Disability
Discrimination Act), aquestes lleis estableixen per a cada una de les discapacitats:

Com s determina qui la pateix, es a dir qui t dret a rebre deteminats ajuts (procs
de valoraci i qui lha de fer)
Quins sn els ajuts o suports ( logopedia, fisioterapia, formaci de transici a la vida
adulta) als que t dret una persona amb una determinada discapacitat al llarg de les
diferents etapes de la seva vida.
Sovint tamb com sha de procedir en cas de desacord entre famlies i administraci

Aquesta cartera de serveis es revisa i actualitza peridicament, en funci del nous avenos
mdica, educatius i socials o dels desajustament que es poden produir entre necessitats i
suports que t dret a rebre un determinat collectiu de persones amb discapacitat.
Actualment a Catalunya la regulaci i provisi dels suports especfcs que poden rebre les
persones amb discapacitat al llarg de la seva vida est repartida entre diferents Departaments
del govern de la Generalitat, en funci de ledat o dels suports que shan de proveir:

Departament de Benestar i Famlia: latenci primerenca, les prestacins derivades de

la coneguda com a llei de dependencia, etapa adulta en quan a residencia, treball
assistit i tutela.
Departament de Treball: inserci al mn del treball
Departament de Salut: atenci mdica i psiclogica/teraputica (aquesta ltima a
partir de 6 anys)
Departament dEnsenyament: escolaritzaci i suports materials i personals durant
lescolaritzaci

Val a dir que aquests Departaments estan treballant en la lnea de coordinar cada vegada ms
les seves actuacions i suports.

En lmbit educatiu, en general quan es parla de la denominada tradicionalment educaci

especial sentn que sest fent refernciat a leducaci/ensenyament adreat a lalumnat amb
nee vinculades a discapacitat o problemes de salut mental, que simparteix en els centres
deducaci especial o en entorns diferents als habituals en els centres ordinaris. Lutilitzaci
daquesta terminologa t el perill de portar al darrera una manca dexpectatives envers les
possibilitats daprenentatge i progres personal de determinats alumnes.
Abordarem ms a fons aquest tema en altres captols daquesta asignatura, sols apuntar que
les finalitats de leducaci sn les mateixes per a tots els alumnes, no hi ha alumnes que cursen
el currculum establert i altres que cursen educacin especial, el que varia s que s prioritza i
la intensitat de suports que necessiten.

3. Sn inclusius els centres docents?

Hem dafirmar categricament que al nostre pas tots els centres docents sn inclusius, aix ho
estableixen tant la LEC com la LOE, i el desplegament normatiu posterior, decrets, ordres etc. i

les lleis aprovades pels respectius parlaments sn vinculants i el que s ms important reflex
de la voluntat ciutadana.
Als materials daquesta assignatura, pg 30, estan referenciats protocols molt tils per mesurar
laven cap a lescola inclusiva, per seria tancar els ulls a la realitat de les aules no plantejar
les dificultats dels professors i claustres, en el seu dia a dia, per recrrer aquest cam cap a una
major inclusi.
De forma resumida podem convenir que la inclusi educativa s:

Un concepte tic i social

Una nica escola i un sol currculum per a tot lalumnat
No sha de confondre amb sempre tots junts fen el mateix
s la suma de accessibilitat ms suports addicionals, plans personalitzats

Tamb podem afirmar que en una societat competitiva com lactual als docents i als centres
docents sels exigeix conjugar la excelencia educativa, la equitat i la inclusi. Sn tots ells
principis molt importants i motiu de debat en els entorns educatius, en definitiva sn reflex de
la preocupaci existent per els principals problemas que t actualment leducaci i la cerca de
solucions a:

Bsqueda de l excelencia: Com podem millorar el nivel acadmic dels nostres

alumnes?

Bsqueda de lequitat: Els alumnes sn diferents, no podem tractar-los amb

uniformitat, ja que sabem que aix no funciona. Com hem denfocar leducaci a fi que
realment sigui una font doportunitats per a tot lalumnat?

Bsqueda de la inclusi: Actualmente est ampliamente aceptada la bondad de una

escuela inclusiva. Com ho podem fer per facilitar els suports necessaris a lalumnat
amb condicions de discapacitat?

El repte radical s aconseguir que en una mateixa aula aprenguin i progressin. s curis
observar que rarament es parla a la vegada daquests conceptes, sembla com si els experts
sols centressin la seva atenci en un dells, com a molt equitat i inclusi semblen tenir aspectes
complementaris, per la realitat a les aules s que el professorat ho ha de resoldre cada dia, la
pregunta s, com ho hem de fer per actuar en base aquests principis com si tots ells fossin la
meloda de fons de totes les nostres accions educatives?
Que leducaci sigui un dret universal i en els paisos avanats lescolaritzaci obligatria fins als
16 anys, s un xit social inquestionable, per planteja al sistema educatiu uns reptes no
existents en altres mbits, com per exemple el de salut on els pacients es donen dalta en quan
milloren o es varia el tipus datenci si es cronifiquen; en els centres docents siguin quines
siguin les circumstncies personals dels alumnes, aquests tenen dret a estar a les aules i els
mestres i professors han de fer tot el posible per que aprenguin i progressin personalment

El profesor ms preparat no t poders especials i com la majoria de nosaltres tampoc

coneixements suficients per atendre de forma integral les mltiples necessitats dalguns dels
alumnes ms vulnerables.
Les evidncies existents ens diuen que la millora qualitativa de lensenyament per a tots els
alumnes s la millor acci preventiva per als alumnes ms vulnerables que poden realizar els
centres docents, s evident per que sempre existirn determinats alumnes per als quals
shaur de planificar actuacuions educativespersonalitzades.

10