UNITAT-11

LES PERSONES I EL PAISATGE

Els paisatges de plana.

Un paisatge s tot all que es veu des dun lloc.
1) Els elements naturals sn el relleu, els rius, la
vegetaci Els paisatges que noms tenen elements
naturals sanomenen paisatges naturals.
2) Els elements artificials sn els que han fet les persones.
Per exemple, les construccions, com cases o ponts; els
camps de cultiu; les pedreres Aquests elements
modifiquen el paisatge. Aquests paisatges sanomenen
paisatges transformats.

Les planes sn grans extensions de terreny pla i quasi

horizontal
1) Els altiplans sn planes que estan ms elevades que les
terres del voltant.
2) Les depresions sn planes situades a menys altitud que
les terres del voltant.
LA VIDA A LES PLANES.
La major part de les ciutats i els pobles es troben en planes. Per aix, els paisatges de
plana estan molt transformats per les persones.
-Camps de cultiu: s fcil cultivar, hi ha poca vegetaci.
A les planes podem trovar

-Construccions: fabriques, aeroports,

-Carreteres i vies dels ferrocarril que comuniquen les
localitats.

Els paisatges de muntanya

Com sn les muntanyes?

Les muntanyes sn terrenys elevats i en pendent.

Peu: s la part ms baixa duna muntanya.

Cim: s la part ms alta.
Vessant o falda: s el inclinat que va des del peu fins al
cim

Un grup de muntanyes alineades forma una serra. I diverses serres agrupades

formen una serralada. Entre una muntanya i altra hi ha terrenys plans, que sn valls.

La vida a la muntanya.
Els pobles sn ms menuts i solen estar situats a les valls.
A penes hi ha camps de cultiu i les persones es dediquen a criar el bestiar. Encara que
cada vegada treballen ms en el turisme. Per exemple en estacions desqu, cases rurals,
cmpings o residncies.
Les carreteres sn estretes i amb revolts. En alguns casos shan de fer tnels a travs de
la muntanya o ponts per unir terrenys amb desnivells

. Els

paisatges de costa

Cap: s una part de terra que sendinsa en el mar.

Badia: s una entrada de mar en la terra. Si s molt

gran rep el nom de golf.

Pennsula: s un terreny envoltat del mar per totes parts
menys per una, anomenada istme, que luneix a un

terreny ms extens.
Illa: s una porci de terra envoltada de mar per totes
parts. Si hi ha diverses illes prximes formen un
arxiplag.

La vida a la costa
A les costes viuen moltes persones en pobles i ciutats.
La vida ha canviat, ja que abans un gran nombre es dedicaven a la pesca i en lactualitat
molta gent treballa en el turismo.
Com que a la costa passen les vacances molts turistes, shi han fet moltes construccions:
hotels i apartaments; carreteres i vies de ferrocarril; ports pesquers i ports per a vaixells
de passatgers i de mercaderies; grans centres comercials i doci.
Totes aquestes construccions han modificat molt el paisatge de costa.

Els rius i els llacs

Un riu s un corrent continu daigua. Els rius naixen a

les muntanyes, passen per les planes i desemboquen al

mar o en un altre riu.

1) Curs: s el recorregut que fa el riu des del naixement
fins a la desembocadura.
2) Afluents: sn rius que desemboquen en altres rius.
3) Llit: s el terreny enfonsat per on corren les aiges dels
rius
4) Cabal: s la quantitat daigua que porta un riu.

1) El curs alt: el riu corre per la muntanya. El llit s ample i

porta ms aigua. Porta poca aigua i corre ms rpida.
Laigua arranca pedres i arena.
2) El curs mitj: el riu corre per la plana. El laigua corre a
poc a poc. Es formen meandres, que sn curvatures al llit
del riu.
3) El curs baix: el riu flueix prop de la costa. El llit s molt
ample i porta molta aigua. Laigua corre lentament fins a
desembocar al mar. En aquest curs, el riu va depositant
els materials arrancats al curs alt.

Els llacs
Els llacs sn masses daigua envoltades de terra. Si sn menudes reben el nom de
llacunes.

Els rius, els llacs i les persnones

A les vores dels rius i llacs viuen moltes persones ja que laigua s necessria per a la
vida. Per a acumular les aiges del rius salcen pantants. Es construeixen al curs dels
rius amb un mur o presa que ret o acumula laigua.