UNITAT-7

LAIGUA

Laigua i els seus estats.

Slid: laigua en estat solid s el gel i la neu.

Lquid: laigua en estat lquid s laigua que podem beure,
amb que ens dutxem, en qu nadem o amb que reguem els

cultius.
Gass: laigua en estat gass s el vapor daigua, que s un
gas que es troba en laire i que no podem vore.

Els canvis que experimenta laigua quan passa dun estat a un altre reben el nom de
canvis destat. Els canvis destat sn.

Fusi: t lloc quan el gel es calfa i es transforma en aigua

lquida.
Solidificaci: passa quan laigua lquida es refreda i es

transforma en gel.
Evaporaci: t lloc quan laigua lquida es calfa i es

transforma en vapor
Condensaci: T lloc quan el vapor daigua es refreda i es
transforma en aigua lquida

Laigua en la natura
Laigua en la natura es troba a laire, al mar, sobre els continents i davall la terra. Les
aiges que hi ha davall la terra reben el nom daiges subterrnies.
LAIGUA DEL MAR.
La major part de laigua que hi ha a la Terra es troba als mars i oceans, t molta sal i per
aix sanomena aigua salada.
Per a poder utilitzar-la cal eliminar-ne la sal. s un procs costs que saconsegueix en
plantes dessaladores.
LAIGUA DELS CONTINENTS.
T poca sal per aix sanomena aigua dola.
A la superficie laigua es troba en rius, rierols i llacs. Tamb hi ha aigua en forma de neu
i gel a les cimes de les muntanyes i als pols.
Els trossos de gel que es desprenen i floten sobre el mar sanomenen icebergs.
LAIGUA SUBTERRNIA
s aigua dola que va penentrant en el terreny
Baix de terra hi ha grans depsits daigua que sanomenen aqfers, aquesta aigua
sextrau amb pous i si en traem massa podem esgotar laqfer.

El cicle de laigua
Laigua en la natura segueix un cam circular que no para mai. Al llarg daquest cam
laigua va canviat destat i de lloc. Aquest recorregut s el cicle de laigua.
1. EVAPORACI
El Sol calfa laigua que hi ha al mar, als rius i als llacs. Una part daquesta aigua
lquida sevapora i es transforma en vapor daigua. Aquest vapor puja i entra a formar
part de laire que ens envolta.
2. CONDENSACI
Quan el vapor daigua es refreda, es condensa i es transforma en gotes xicotetes daigua
lquida que formen el nvols. Els nvols els porta el vent dun lloc a un altre.
3. PRECIPITACI
Les gotetes daigua que formen els nvols es van unint les unes a les altres i formen
gotes ms grans que finalment cauen en forma de pluja. Si laigua dels nvols es
congela, aleshores nevar o caur pedra.
Laigua procedent de la pluja forma rierols, que arriben primer als rius i desprs al mar.
Una altra part de laigua penetra a linterior del terreny i forma les aiges subterrnies.

Ls de laigua

Tots els ssers vius necessitem laigua per a viure.

Necessitem beure sino morim.

Les plantes tamb sassequen i moren sino tenen aigua.
A ms a ms, laigua s el medi on viuen molts ssers vius.

Les persones noms podem utilitzar laigua dola, que s

una part molt xicoteta de tota laigua que hi ha al planeta.

A ms de dola laigua ha destar neta o siga ha de ser

potable per a que no provoque malalties.

Laigua s escassa , per aix s molt important cuidarla:

1) Estalviar aigua: consumir solament la quantitat daigua
que necessitem.
2) No contaminar laigua: no llanar fem ni altres residus.

1. Laigua sacumula: els pantans sn presses o murs que

contenen laigua dun riu.

2. Laigua es potabilitza: en les plantes potabilitzadores

seliminen de laigua les substncies que ens perjudiquen.

3. Laigua es distribueix: des de les plantes potabilitzadores,
laigua es reparteix a travs de canonades que arriben a les

lacalitats.
4. Laigua es depura: en les plantes depuradores laigua es
neteja i es retorna als rius.