POSSIBLES PREGUNTES EXAMEN FINAL ESTRUCTURA BLOCS 3 I 4

1. Plan Concertado de Prestaciones Bsicas de Servicios Sociales: que s, quins sn els seus
objectius fonamentals i quines sn les prestacions bsiques que han de garantir les
Comunitats Autnomes.
s el sistema que va establir lEstat Espanyol lany 1998 per finanar els Serveis Socials Bsics de
totes les comunitats autnomes. Estableix un finanament anual a canvi de que les CCAA garanteixin
uns Serveis Bsics als ciutadans en situaci de necessitat. I t la finalitat de mantenir i desenvolupar
una Red de Serveis Socials datenci primria gestionada per les corporacions locals (CCAA) i les
administracions de lEstat i en cofinancien els projectes amb els objectius segents:
-

Garantir uns Serveis Socials Bsics a tota la poblaci

Proporcionar als ciutadans Servies Socials de qualitat, adequats a les seves necessitats
Construir una xarxa pblica dequipaments des de la que prestar aquests serveis socials
Cooperar amb les corporacions locals perqu puguin afrontar adequadament les seves
competncies de gesti en matria de Serveis Socials.

Les prestacions bsiques, de carcter pblic i universal , regulades i subjectes a dret de qualsevol
ciutad han de garantir:
1. Informaci i orientaci servei adreat a tota la poblaci que t una necessitat social
determinada i que sha dadrear a un servei determinat. Necessiten estar ben informats sobre
els drets que tenen , les prestacions a que poden accedir, etc.
2. Ajuda a Domicili i altres suports a la unitat de convivncia persones que requereixen un suport
al domicili (menjar, etc). Prestaci econmica que tenen els ciutadans perqu puguin continuar
vivint a la seva llar familiar o per a les dificultats de convivncia que puguin tenir.
3. Allotjament alternatiu si tu com a ciutad/ usuari no pots viure a casa teva per x motius, se
tha doferir poder viure en un altre lloc. Acolliment alternatiu al teu domicili. Ex. una persona que
no pot continuar vivint a casa seva se li ofereix un alberg o un centre residencial.
4. Prevenci e inserci social serveis preventius adreats a la poblaci, els que ajuden a que les
persones sinsereixin laboral i socialment a la societat . ex. servei preventiu: un centre on hi
poden anar menors en risc dexclusi, per prevenir que acabin amb problemes. Ex. programes
dinserci
5. Cooperaci social i foment de la Solidaritat contar amb les entitats privades, fomentar que les
entitats cooperin i collaborin a l'hora de prestar serveis.
2. Definici i finalitat del Sistema Pblic de Serveis Socials, Cartera de serveis socials, Prestaci
de dret subjectiu i Taula del Tercer Sector.
o SISTEMA PBLIC DE S.S Est integrat pels serveis socials de titularitat pblica i privada
acreditats i concertats per lAdministraci (Xarxa de Serveis Socials dAtenci Pblica. Sorganitza
en xarxa i sestructura en Serveis Socials Bsics i Especialitzats. (Es troba dins del Sistema catal
de SS).
Finalitat s garantir la cobertura de latenci de les necessitats socials i personals bsiques.
Les necessitats socials sn les que repercuteixen en lautonomia personal i el suport a la
dependncia, i pretenen millorar la qualitat de vida personal, familiar i de grup. Serien les
necessitats humanes ms generals, no noms fisiolgiques. En canvi les necessitats personals
bsiques serien les prpies de la subsistncia i la qualitat de vida de cada persona (= necessitats
fisiolgiques) .

CARTERA DE SERVEIS SOCIALS s linstrument que determina la llei de S.S. per definir les

prestacions del sistema pblic (XAP), inclou prestacions de serveis , econmiques i

tecnolgiques del SPSS.
Finalitat Definir les prestacions que ofereix la XAP i indicar el nivell dobjectius que ha de
complir.
PRESTACI DE DRET SUBJECTIU La prestaci del dret subjectiu es troba dins les

prestacions econmiques de la cartera de serveis socials, s una prestaci garantida, exigible i

justificable, i no est subjecta a crdit pressupostari. s una prestaci econmica. Ex. prestaci
per joves ex-tutelats, o renda mnima dinserci.
Finalitat
TAULA DEL TERCER SECTOR rgan de representacions dentitats que es va constituir des

de fa ms de 15 anys, per agrupar totes les entitats, associacions, grups de voluntariat.

En aquesta plataforma shan unit les entitats per poder tenir un poder dinfluncia major davant
ladministraci, a lhora de demanar places, diners, negociar amb ladministraci les condicions
per prestar serveis socials, com es faran, etc. El tercer sector est dins del consell general del
departament de benestar i famlia de serveis socials.
Finalitat defensar els drets de negociaci de les entitats diniciativa social per afavorir el seu
predomini i no el de les mercantils a lAdministraci.
3. Explica que s el RESES, i quins sn els passos que ha de seguir una Entitat diniciativa social
o mercantil per poder acreditar-se com a Entitat prestadora de serveis socials.
El RESES s el Registre dEntitats Serveis i Establiments Socials de la Generalitat, en aquest hi trobem
2 tipus de dades:
o

Entitats diniciativa social o mercantil (noms dassociacions, fundacions, grups de voluntaris,

ONGS... )
Socials son aquelles entitats que presten un servei social, tenen una finalitat social, sense

benefici lucratiu.
Mercantils son aquelles entitats que busquen un guany econmic, lucratiu.

Noms shan dinscriure al RESES, perqu ja estan adscrites com a empresa al departament de justcia
(no confondre amb la preg.18 que no sn entitats socials sin associacions i fundacions)
* Una mateixa entitat pot tenir varis serveis, per un servei no poden tenir varies entitats.
o

Serveis o Establiments: (6 serveis)

Perqu un servei pugui acreditar-se com a Entitat prestadora de serveis socials, primer sha de registrar
al departament de justcia, i desprs demanar una sollicitud dinscripci al Registre dEntitats Serveis i
Establiments de Serveis Socials RESES.
Els SS de titularitat privada per a poder prestar qualsevol servei social a Catalunya, dacord amb la
legislaci vigent, s obligatori i imprescindible estar en el RESES.
La inscripci al RESES atorga lautoritzaci administrativa necessria per desenvolupar les activitats de
les entitats titulars de serveis i/o establiments socials, independentment de la seva naturalesa.
Per poder prestar qualsevol SS.SS a Catalunya cal complir aquests requisits de qualitat i garantia, aix
com els que estableix la normativa reguladora dels SS a Cat.

Les associacions i fundacions shan dacreditar com a una entitat amb personalitat jurdica prpia, per
aix han danar al departament de justcia.
4. Marc de cooperaci de les entitats diniciativa social i entitats mercantils dins del Sistema
Pblic de Serveis Socials: nlisi de la situaci actual i perspectives de futur.
Punts forts i punts febles que les entitats diniciativa social i entitats mercantils dins del Sistema pblic de
serveis socials.
Entitats mercantils:
-Punts forts: tenen ms poder de persuasi a ladministraci per reduir costos i negociar el preu del
servei, es a dir, poden oferir un servei amb un cost menor. I acostumen a tenir ms professionals
treballant a lentitat. Aix passa perqu s ms barat contractar un servei a una entitat diniciativa
mercantil ja que al ser empresa t ms capacitat econmica i per tatn poden acordar un cost ms baix
del servei.
-Punts febles: entitats mercantils noms busquen una finalitat lucrativa, el benefici econmic.
Entitats iniciativa social:
-Punts forts: social tenen un valor afegit, ja que: coneixen els collectius i les necessitats socials
bsiques i personals que presenten, i per tant poden defensar millor les seves necessitats, es a dir
tenen un coneixement ms proper i acurat de les necessitats socials dels collectius, ja que treballen
dia a dia amb ells, amb gent sense sostre, famlies... I saben com atendrels. Ms proximitat a
collectius diana. Funci molt social, prioritzen la societat, no busquen benefici econmic sin millorar i
defensar els collectius = valor afegit. Altre del seus punt forts es la fora del voluntariat.

-Punts febles: tenen menys marge de negociaci econmica per negociar el cost econmic del servei
(van molt justes de diners com per rebaixar el preu) i no estan tant professionalitzades, tenen menys
professionals, ms voluntaris... van molt justes de diners.
5. Enumera i descriu els Serveis Bsics que composen el primer nivell de la Xarxa de Serveis
Socials dAtenci Pblica.
El primer nivell de la Xarxa de Serveis Socials dAtenci Pblica t 7 Serveis Bsics:
1. Servei Bsic dAtenci Social prestaci garantida a la poblaci general. Es el Conjunt organitzat
i coordinat daccions professionals, integrat per equips tcnics, amb lobjectiu de millorar el
benestar social i afavorir la integraci de les persones. T per objectiu promoure mecanismes per
conixer, intervenir i prevenir en famlies i grups socials en situaci de risc o dexclusi. La seva
principal funci es informar, orientar i assessorar. Detectar i prevenir situacions de risc i exclusi.
Tractar i donar suport a les famlies/grups. Analitzar les demandes del territori i gestionar els
serveis datenci domiciliaria i els altres que siguin determinats per via reglamentria. La rtio de
Professionals es de 3 treballadors socials i 2 educadors socials per cada 15.000 hab.
2. Servei dAtenci domiciliaria Es desdobla amb dos serveis:
o Servei dajuda a domicili prestaci garantida per a la poblaci general en risc social i/o
dependncia. Aquest servei es un conjunt organitzat i coordinat daccions que es realitzen
bsicament a la llar de la persona i/o famlia, dirigides a proporcionar atencions personals,
ajuda a la llar i suport social a aquelles persones i/o famlies amb dificultats de

desenvolupament o dintegraci social o manca dautonomia personal. Aquest servei es pot

o

complementar amb altres modalitats datenci.

Servei de tecnologies de suport i cura al igual que el SAD es un servei de prestaci
garantida a la poblaci general, constitueix una modalitat del servei datenci domiciliaria el
qual, amb la tecnologia adequada, permet detectar situacions demergncia, donar resposta
rapida a aquestes situacions i garantir la comunicaci permanent de la persona amb lexterior.
Aquest servei es presta mitjanant el suport sun equip de professionals i de les tecnologies

ms adequades, en concret, teleassistncia i telealarma.

Lobjectiu de totes dues es promoure una millor qualitat de vida de les persones usuries,
potenciant la seva autonomia personal i unes condicions adients de convivncia en el seu propi
entorn familiar i sociocomunitari a aquells usuaris en risc social i/o dependncia. Proporcionat un
conctacte permanent amb lexterior, donant resposta de forma immediata en cas demergncia,
donar seguretat u suport tant a la usuari com a la famlia.
Els professionals que actuen normalment son treballadors socials, treballadors familiars, assistent
datenci domiciliaria, auxiliar de la llar de la llar. no s una prestaci gratuta, t un pendent
desplegament normatiu i no es sap el cost de referncia que tindr. Ex. plaa de residncia de la
generalitat. 1800 cost de referncia (cost mxim del servei), 1200 mdul social (el que aporta la
generalitat) copagament 600 (el que aporta lusuari).
3. Servei dacolliment residencial durgncia prestaci garantida per a la poblaci en general en
greu risc social. Est desdoblada en 2:
o Servei dacolliment residencial que supleix temporalment la llar familiar en casos
puntuals i durgncia. El servei dacolliment durgncia pot prestar-se en un establiment
social o en qualsevol altre recurs que aconsegueixi la mateixa finalitat. Objecte: cobrir les
necessitats bsiques que han motivat la situaci durgncia. T les funcions d Allotjament,
acolliment i convivncia i suport social. s un servei bsic on en el cas de lestabliment hi
treballen: director responsable i 1 professional per torn. Lestada en un alberg no pot ser
o

superior a 2 mesos , si passa el perode es deriva al recurs de residncia de 6-8 mesos.

Servei de residencia temporal prestaci garantida que ofereix un acolliment temporal i de
suport a persones adultes per a la poblaci entre 18 a 65 anys amb greu risc social que no
disposen de condicions sociofamiliar i datenci per romandre al seu habitatge o que no en
disposen. T com objecte facilitar un entorn favorable, integrar a la persona, tot mantenint el
seu grau dautonomia. Funcions: acolliment i convivncia, allotjament i manutenci,
bugaderia, suport social, programes dactivitats adreats al manteniment de lautonomia, la
integraci social, atenci familiar.. Hi ha places limitades.

4. Servei de Menjador Social prestaci garantida per a la poblaci general en greu risc social. s
un servei bsic que proporciona de forma temporal, pats a famlies i persones amb greus necessitats
socials de subsistncia. El servei de menjador pot prestar-se en un establiment social, mitjanant un
servei dajuda a domicili o qualsevol altre recurs que aconsegueixi la mateixa finalitat. Lobjectiu
daquest servei es assegurar una alimentaci bsica i atenci social. Proporcionant pats, una dieta
adequada, collaborar en plans dintervenci, detectar i prevenir situacions de necessitat. Els
professionals que trobem a un menjador social son director responsable i personal adequat i suficient
dhostaleria.

5. Servei dAssessorament tcnic i datenci social prestaci garantida per tota la poblaci. Es un
servei bsic que proporciona suport i assessorament tcnic a les funcions dels diferents equips i
professionals dels serveis bsics datenci social per atendre a les persones i/o famlies derivades
pels professionals dels SBAS( serveis basics datenci social) . La funci daquest servei es donar
suport i assessorament tcnic, atenci en determinats casos. Hi treballen treballador/a social,
psicleg, pedagog, educador s, advocat i mediador intercultural.
6. Servei de Centre Obert prestaci garantida per a la poblaci de 3 a 18 anys. En establiment
dirn. s un servei bsic que fora de lhorari escolar dna suport, estimula i potencia lestructuraci i
el desenvolupament de la personalitat, la socialitzaci, ladquisici daprenentatges bsics i esbarjo,
compensa les deficincies socioeducatives , treballant amb les persones de forma individualitzada,
grupal, familiar, en xarxa i amb la comunitat. Les rtios de professionals es 1 director/a coordinador,
educador social, integrador social per cada 20 usuaris. Tamb poden tenir monitors de lleure per
activitats ldiques i de suport.
7. Servei de Suport als Serveis Socials Bsics servei no garantit a la cartera, subjecte a crdits
pressupostaris disponibles. Sn projectes que els serveis socials volen tirar endavant per no estan
previstos dins dels serveis bsics, per aix es nodreixen de prestacions. La poblaci destinatria la
especificar la forma de prestaci, els perfils i les rtios segons els estndards de qualitat i criteris
daccs..haur de ser validat pel departament de la Generalitat de serveis socials, haur de ser viable,
efica, de qualitat i sostenible. Ex. el servei bsic datenci social vol fer un projecte de prevenci de
labsentisme escolar de la poblaci de la Seu dUrgell,fent xerrades informatives a adolescents,
famlies.. aquest projecte lhan de presentar als SS Basics, ha de validar-se,etc.
6. Defineix que s lrea Bsica de Serveis Socials, quina s la seva organitzaci territorial,
descriu quines funcions t assignades i quins professionals la composen.
Lrea bsica de serveis socials ABSS, s el conjunt de serveis socials bsics SSB que es presten als
ciutadans. Com a serveis essencials han de prestar als ciutadans: lEBAS (equip bsic datenci social)
conjunt de professionals que estan en una rea bsica, com a mnim hi treballen un treballador i un
educador. El SAD (servei dajuda a domicili) segon servei bsic essencial a prestar als ciutadans; i el CO
(Centre Obert) servei datenci a la infncia, socioeducatiu.
Rtio de professional 3 treballadors socials i 2 educadors socials per cada 15.000hab.
Lrea bsica s la unitat mnima dels serveis socials bsics,

sorganitza territorialment per cada

20.000hab. Segons la Llei de SS 12/200 art.34.2. tots els municipis menors de 20.000hab a Catalunya
shauran dajuntar per acabar construint una rea bsica. Si en tenen ms de 20.000hab tindran ms
duna rea bsica de SS.SS. Si el territori supera els 50.000hab llavors disposar de Serveis Socials
Especialitzats (SSE)
*Els pobles tant petits, shan dajuntar per tenir serveis socials i aix els perjudica ja que noms tenen
lrea bsica del seu municipi un cop per setmana, i si ho necessiten shan de desplaar , ja que cada dia

el servei est en un municipi diferent. = les prestacions no sn homognies, ni iguals per tot Catalunya, hi
ha moltes zones allades amb poca accessibilitat.
Els Serveis Socials de lrea bsica estan dotats dun equip multidisciplinari, els serveis dajuda a domicili
donen teleassistncia, i els serveis dintervenci socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
disposen de centres obertsEls Serveis Socials Especialitzats:
-

El govern estableix lorganitzaci territorial de les seves prestacions que sha de basar en

demarcacions territorials supramunicipals.

La gesti de les prestacions econmiques s competncia de la generalitat.
Els municipis o comarques de ms de 50.000 hab. Poden construir una demarcaci territorial.

Funcions: informaci, orientaci i derivament lo ms important.

7. Enumera i descriu les principals caracterstiques del model de rgim de benestar conservadorcorporatiu segons Esping-Andersen, G.
El model de rgim de benestar conservador corporatiu segons Esping-Andersen, s el que actua en
relaci al mercat.
Es basa amb el corporativisme, s molt conservador = lEstat interv afavorint determinats grups socials,
collectius de professionals, etc, i els hi dna prestacions. , s a dir determinades organitzacions
professionals tenen +/- influncia en lEstat. Ex. els metges sn molt corporativistes ja que sn un
collectiu amb molta fora en lEstat. En canvi el collectiu de Treballadors Socials no ho sn , ja que no
tenen ni poder ni influncia en lEstat.
Pel que fa al familiarisme daquest model: lEstat dna prestacions socials per noms a lhome de cap
de famlia , perqu es considera que ell s qui ha de donar resposta als membres.
Es crea una segmentaci destatus: lestat es segmenta amb diferents grups de treballadors que tenen
accs o no a la millora de regulaci de les seves condicions laborals, per tant tenen una segmentaci.
Determinades.
8. Enumera i descriu les principals caracterstiques del model de rgim de benestar liberal
segons Esping-Andersen, G.
s un Estat residual, aplica el principi de subsidiarietat per aix li diem residual.
En el model de rgim de benestar Liberal lEstat interv molt poc en el mercat, el qual actua per si sol,
no est regulat.
Es basa en el principi de subsidiarietat, s a dir actua per noms uns collectius determinats, els que
estan en les pitjors condicions (pobresa i necessitat extrema
El grau de desmercantilitzaci en lestat liberal s baixssim. Els ciutadans depenen de lEstat, encara
que no collaborin en el mercat poden tenir cobertes les seves necessitats. / s el nivell pel qual una
persona pot mantenir el seu nivell de benestar independentment de la participaci en el mercat.
9. Definici i finalitat del Catleg de prestacions i serveis.

El catleg de prestacions i serveis, surt a la llei de SS, on es troben totes les prestacions i serveis que els
ciutadans han de tenir com a dret i conixer-los. s un catleg fix i inamovible i est aprovat per llei.
Finalitat publicitar als ciutadans el llistat de prestacions i serveis a que poden accedir, i que consten a
lannex de serveis socials.
*Algunes prestacions i serveis shan incorporat a la cartera de serveis, algunes per no, i fins i tot hi ha
prestacions noves que han aparegut a la cartera per que no estan al catleg ja que la cartera es pot
modificar segons les necessitats socials emergents i situacions de necessitat, per el catleg no.
10. Tria un dels Serveis Bsics de la Xarxa de Serveis Socials dAtenci Pblica, i relacional amb
altres Serveis Especialitzats i/o amb serveis o recursos dels altres Sistemes de Protecci
Social, de manera raonada.
El centre obert s un servei bsic que es defineix com un servei dirn preventiu, fora de servei escolar
que dna suport, estimula i potencia la estructuraci i el desenvolupament de la personalitat, la
socialitzaci, ladquisici dels aprenentatges bsics i el temps lliure, i compensa les deficincies
socioeducatives de les persones ateses mitjanant el treball individualitzat, el grupal, la famlia, el treball
en ret i amb la comunitat. s un servei amb prestaci garantida i prestaci de servei. El seu objectiu s
proporcionar atenci a tots els menors en situaci de risc afavorint el seu desenvolupament personal i
integraci social, ladquisici daprenentatges, prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de
risc i compensant els dficits socioeducatius.

En primer lloc, el centre que hem treballat tenim que s un el servei dintervenci socioeducativa no
residencial per a infants i adolescents, com a servei social basic. Aquest servei s el que deriva el infant,
depenent de la seva situaci, a un servei de protecci o a un altre. Tamb interv ledat del usuari i les
seves necessitats. Tots tres serveis que relacionarem a continuaci, treballen amb altres serveis socials i
sistemes de protecci, es realitza un treball en xarxa, per sempre es deriva des de un servei social
bsic als serveis especialitzats.

Seguidament, esta el servei de tutela per a infants i adolescents en situaci de desemparament, que s
un servei social especialitzat al qual deriven als nens amb situaci de desemparament. Aquest te com a
funci la de assegurar la protecci del menor tutelat en lmbit social, jurdic i econmic, i vetllant per a
que tingui la millor qualitat de vida. A diferncia del servei social bsic, aquest esta destinat als infants o
adolescents declarants en situaci de desemparament i abasteix des dels 0 al 18 anys, diferent del
centre obert, que comena a partir dels 3 anys. En aquest serveis, intervenen diferents tipus de
professionals, noms diferenciant-se en que en el centre obert no hi ha psicleg ni pedagog ni treballador
social per si hi ha integrador social i el treballador social no hi treballa al centre sin que s un treball en
xarxa. En la actualitat, no hem trobat un servei de tutela prop del centre de dia, al menys no hi ha cap
registrada en el RESES.

Desprs esta el CRAE, es a dir, el centre residencial dacci educativa, que s un servei dacolliment
residencial per els usuari, on resideixen temporalment. Aquest servei es coordina amb els serveis socials
bsics i amb altres serveis especialitzats. Treballa al igual que el servei de tutela per a infants i
adolescents, amb nens i adolescents entre els 0 i 18 anys per donar resposta a les situacions i
necessitats, tan educatives, com dinserci social, laboral i familiar. Tamb s un sistema especialitzat i
com a professionals nicament tenen educadors socials, els quals segueixen un PEC (Projecte educatiu
de Centre) al igual que el Centre Obert que hem treballat. A diferencia del servei tutela, aquest s
temporal. Aquest servei, a diferencia del centre obert, noms fan treball individualitzat amb els nens i
aquests tenen que estar separats de la seva famlia. Esta obert les 24 hores i tots els dies del anys. Els
CRAE depenen del Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya. Hi ha diversos
CRAE per tota Catalunya, per dels ms propers al centre obert dhorta esta la Comunitat Infantil Sant
Andreu i el collectiu infantil Petit Princep.
Tamb tenim el SEAIA, es a dir, el servei especialitzat datenci a la infncia desemparament i a
ladolescncia, el qual s presta des de els equips dels EAIA, i aquests tenen funcions molt semblats al
servei de tutela, ja que van destinats als infants i adolescents entre els 0 i 18 anys en situaci de
desemparament. Aquests equips estan formats per 4 tipus de professionals: psicleg, pedagog,
treballador social i educador social. Concretament trobem aquest servei el trobem en el mateix radi que
el centre obert que hem treballat, sanomena, Equip d'Atenci a la Infncia i Adolescncia HortaGuinard.
Per ltim, tenim el pis assistit, que s un servei especialitzat que es dedica a donar un habitatge de
carcter assistencial i educatiu per a joves entre 16 i 18 anys, amb mesures dinserci laboral, social,
educativa i familiar per els joves. Aquest servei es coordina amb els serveis socials bsics amb un treball
en xarxa, ja que tamb treballa amb altres professionals i sistemes de Protecci. En aquest servei, la
majoria de professionals que interv son educadors socials, els quals es situa un en cada pis dentre 4 i 6
usuaris junt amb un director. Daquest servei tampoc hem trobat cap a prop del centre obert, ni registrat
al RESES.
De manera general, hi ha que assenyalar que tots els serveis especialitzats amb els que hem tractat
anteriorment, son prestacions garantides per els usuaris.
11. Defineix els segents conceptes sociolgics que utilitza Esping-Andersen, G.. en la seva
obra: grau de desmercantilitzaci, principi de subsidiarietat, corporativisme i Estat residual.
o

Grau de desmercantilitzaci segons Esping-Andersen la desmercantilitzaci s prpia del

model social-demcrata i significa el grau en el qual una persona pot cobrir les seves
necessitats, el seu benestar i la seva famlia independentment de la seva intervenci en el
mercat. LEstat assegura que no hi ha una dependncia de mercat, es pot subsistir igualment.
Interv per aconseguir igualitarisme i universalitat.

Principi de subsidiarietat aquest principi segons el concepte sociolgic de Esping-Andersen,

es situa dins el model liberal, el qual lEstat noms ha dintervenir per noms uns collectius

determinats, els que estan en les pitjors condicions (extrema pobresa i necessitat), lEstat interv
per a que la persona pugui sobreviure.
o

Corporativisme el corporativisme s refereix a quan lEstat interv afavorint determinats grups

socials, collectius professionals.. i els hi dona prestacions. Determinades organitzacions
professionals tenen +/- influncia en lEstat. Ex. els metges sn molt corporativistes ja que sn
un collectiu amb molta fora en lEstat. En canvi el collectiu de Treballadors Socials no ho sn ,
ja que no tenen ni poder ni influncia en lEstat. Esping Andersen el situa dins dun model
conservador- corporatiu = estat actua en relaci al mercat.

Estat residual seria luniversalista,seguretat social. Dna intervenci pblica escassa i

circumscrita a subministrar prestacions quan el mercat, la famlia i les xarxes comunitries sn
insuficients per atendre els grups socials menys afortunats. Principi de subsidiarietat, lestat
noms actua en extrema pobresa i necessitat. Ex. Anglaterra, estats units, Irlanda,...

12. Enumera i descriu les principals caracterstiques del model de rgim de benestar
socialdemcrata segons Esping-Andersen, G.
El model socialdemcrata s aquell en el que lestat interv molt per aconseguir igualitarisme i
universalitat. I es basa en grau de desmercantilitzaci el qual el segons Esping-Andersen s el grau en el
qual una persona pot cobrir les seves necessitats, el seu benestar i la seva famlia independentment de
la seva intervenci en el mercat. LEstat assegura que no hi ha una dependncia de mercat, es pot
subsistir igualment. El mercat de treball en el model socialdemcrata est regulat amb convenis
collectius, normativa sindical, dhigiene... totes les normatives que lEstat regula perqu funcioni el
mercat.
13. Quines sn les caracterstiques del model de rgim de benestar rudimentari o de solidaritat
familiar i de parentiu i per qu es pot aplicar als pasos del Sud dEuropa segons Maldini.
s un rgim que es basa en donar-se benestar duna generaci a laltre, transmet aix el benestar, no
depn de lEstat encara que aquest doni prestacions i serveis. s pot aplicar als pasos del Sud dEuropa
perqu estan caracteritzats per ser pasos industrialitzats, que han tingut diferents perodes histrics amb
dictadures, per lo que el paper de la famlia s slid, t ms importncia, per lo que s pot aplicar un
tipus de model que es basi en subsistir i donar-se benestar entre els membres duna famlia. A ms,
actualment, degut a la crisis, cada vegada ms, els membres de les famlies es recolzen amb els altres i
sajuden mtuament.
14. Diferncies raonades entre el Catleg de prestacions i serveis i la Cartera de Serveis Socials.
Cartera de serveis socials s linstrument que determina la llei de S.S. per definir les prestacions del
sistema pblic (XAP), inclou prestacions de serveis , econmiques i tecnolgiques del SPSS.
Catleg de prestacions i serveis surt a la llei de SS, al final de tot trobem un annex amb el llistat de
totes les prestacions i serveis que els ciutadans han de tenir com a dret i conixer-los. s un catleg fix i
inamovible i est aprovat per llei. s necessari perqu s un dret subjectiu.

*algunes prestacions i serveis shan incorporat a la cartera de serveis, algunes per no, i fins i tot hi ha
prestacions noves que han aparegut a la cartera per que no estan al catleg ja que la cartera es pot
modificar segons les necessitats socials emergents i situacions de necessitat, per el catleg no.
Diferncia entre CARTERA I CATLEG
o

Catleg de prestacions i serveis s un llistat de serveis fixes que tenen els ciutadans. Per llei s
inamovible. Va ser aprovat per la llei 12/2007 i constitueix la guia perqu el govern elabori la primera
cartera de serveis i les segents, doncs , la cartera s linstrument que desenvolupa el catleg i
lactualitza.

Cartera de Serveis Socials es va modificant segons les necessitats socials dels ciutadans que
van apareixent i les prestacions socials que shan de renovar. Sn serveis dinmics, es modifiquen,
la cartera actualitza les prestacions del catleg. Saprova per decret. T com a destinataris les
persones que es troben en situaci amb necessitat datenci especial, dependncia o discapacitat,
malaltia mental, drogodependncia, delinqncia juvenil, vctimes de violncia domstica (masclista)
discriminaci o problema,etc.

15. Diferncies raonades entre el Sistema Catal de Serveis Socials i el Sistema Pblic de
Serveis Socials.
o

Sistema Catal de Serveis Socials sistema catal de serveis socials, s el conjunt de recursos,
equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pblica i privada. Destinat a la
cobertura de les necessitats personals bsiques i les necessitats socials de les persones (art.2.1)
Ho engloba tot. Ex. una residncia privada de gent gran est al SCS, les seves places sn totes
privades. Si la residncia tingus 10 places pbliques per ex, estaria ja al SPSS.
Est integrat per: El Sistema Pblic de Serveis Socials i la Xarxa dAtenci Pblica.

Sistema Pblic de Serveis Socials sistema pblic de serveis socials, es el conjunt de serveis
socials de titularitat pblica i privada que estan concertats i acreditats per ladministraci (RESEScontrol i registre de la generalitat), sorganitza i coordina amb xarxa,

la XAP (Xarxa datenci

pblica) , tots passen per un procs dinspecci i avaluaci previ. I sestructura en Serveis Socials
Bsics i SS.Especialitzats.
16. Qu s el Mapa de Serveis Socials i quina utilitat t per la lectura de les prestacions de la
Cartera de Serveis Socials.
El mapa de serveis socials s el document tcnic de planificaci que utilitza la generalitat per conixer
levoluci dels Serveis Socials a Catalunya. Est dins del Pla Estratgic de Catalunya (PESSC)
Qu s un estndard de qualitat? Un indicador de qualitat per aquell servei que reben els usuaris. Pot
tenir com un ndex estadstic que el compara amb altres pasos europeus.
El mapa intenta aportar levoluci i tendncia del desenvolupament dels serveis socials. La generalitat
lutilitza per aportar dades daquesta evoluci dels ss de Catalunya. La seva utilitat es comparar dades,
xifres.. si la realitat compleix el que diu la cartera...

10

17. Quins sn els aspectes que presenten certa ambigitat o contradicci en el Sistema Pblic
de Serveis Socials segons Vil, A. en larticle Una mirada a punts crtics de la nova Llei de
Serveis Socials .
Una ambigitat que presenta el Sistema Pblic de Serveis Socials, segons Vil,A. s que segons art.6.
de la llei 12/2007, els titulars del dret a accedir als serveis socials sn tota la poblaci = els SS sn
universals per a tothom, membre de la uni europea que estiguin empadronats en un municipi de
Catalunya. Ara b, seguidament daquesta definici hi ha una contradicci del dret universal daccedir als
Serveis Socials, ja que diu que les persones que no estiguin empadronades a Catalunya (estrangers) a
no ser que es trobin en necessitat personal bsica, no podran accedir al sistema Pblic de Serveis
Socials. principis daccs de dret pel sistema pblic, si es universal perqu es fiquen restriccions als
immigrants? Gran paradoxa de la llei.
-pg. 407 (405, art.Antoni vil.) . La complexitat i ambigitat esmentades de la distribuci competencial
dels serveis socials entre les administracions pbliques catalanes dificulten la coordinaci i articulaci
daccions, fet que es fa evident en el territori comarcal, especialment entre les rees bsiques municipals
(ajuntaments de ms de 20.000hab) i les comarcals, sobretot si pertanyen a partits poltiques diferents.
La legislaci vigent atribueix als consells comarcals funcions coordinadores dels SS datenci primria i
els especialitzats, tot respectant lautonomia local en la gesti de les competncies prpies. No
sestableix cap espai operatiu per a les relacions i el pacte, noms principis genrics i deures:
dinformaci mtua, de cooperaci , de collaboraci o de respecte als mbits competencials. Lluita de
competncies
-Qestiona si el sistema pblic s el mateix que la xarxa datenci pblica, el que diu s que la llei no
precisa realment si el sistema pblic s el mateix que la xap , ja que la llei noms parla de prestacions
per no parla de projectes ni programes que s el que diu la llei , si a la xap noms hi ha prestacions on
estan els programes i projectes que diuen que hi ha dhaver.
18. Quins sn els passos que ha de seguir una Associaci o una Fundaci com Entitat
diniciativa social per poder acreditar-se com a Entitat prestadora de serveis socials.
Perqu una entitat pugui acreditar-se com a Entitat prestadora de serveis socials, primer sha de registrar
al departament de justcia, i desprs demanar una sollicitud dinscripci al Registre dEntitats Serveis i
Establiments de Serveis Socials RESES. Si en 6 mesos no ha contestat el registre, vol dir que no lhan
acceptat. Quan sincriuen en el RESES, estar reconegut en principi per sempre, excepte si en les
revisions es troben anomalies, etc.
Els SS de titularitat privada per a poder prestar qualsevol servei social a Catalunya, dacord amb la
legislaci vigent, s obligatori i imprescindible estar en el RESES, ja que s on es desenvolupen les
normes dautoritzaci administratives de serveis i establiments socials i sobre el seu funcionament...
La inscripci al RESES atorga lautoritzaci administrativa necessria per desenvolupar les activitats de
les entitats titulars de serveis i/o establiments socials, independentment de la seva naturalesa.
Per poder prestar qualsevol SS a Catalunya cal complir aquests requisits de qualitat i garantia, aix com
els que estableix la normativa reguladora dels SS a Cat.

11

19. Explica els principis de prelaci i concurrncia en les prestacions econmiques de

concurrncia de la Cartera de Serveis Socials.
o

El principi de prelaci dins les prestacions econmiques de la Cartera de Serveis Socials, es

refereix a que si una persona presenta la sollicitud avui i laltra daqu un mes, la que rebr la
prestaci primer ser la que presenti la sollicitud abans.

La concurrncia que es genera es refereix al conflicte dinteressos. Aquest cas es dona quan
dos usuaris presenten una sollicitud al mateix temps i shaur de decidir quin dels dos ho
necessita ms. Per ex. dos ciutadans demanen la mateix prestaci en el mateix moment, a qui
li donen abans? Es crea un conflicte, un criteri discrecional, en el que shaur de valorar qui ho
necessita abans.

20. Relaci entre el Sistema Pblic de Serveis Socials i la Xarxa dAtenci Pblica.
El SPSS sistema pblic de serveis socials, es el conjunt de serveis socials de titularitat pblica i
privada que estan concertats i acreditats per ladministraci (RESES- control i registre de la generalitat),
sorganitza i coordina amb xarxa, aquesta s la XAP (Xarxa datenci pblica) ,tots passen per un procs
dinspecci i avaluaci previ. I sestructura en Serveis Socials Bsics i SS.Especialitzats.
Per aix est relacionat, ja que el sistema pblic sorganitza amb la XAP la qual engloba tots els Serveis
socials tant els bsics (famlies i usuaris) com els especialitzats.
*El RESES: Registre dEntitats, Serveis i Establiments socials de la generalitat de Catalunya (hi entren
tant entitats pbliques com privades que tenen un conveni de collaboraci, un concert).
21. Qu s una prestaci tecnolgica de la Cartera de Serveis Socials, quines caracterstiques
presenta i posa dos exemples de prestaci.
Prestaci tecnolgica dispositiu de carcter tecnolgic que permet mantenir o augmentar
lautonomia de la persona. Lusuari rep la prestaci a travs dun dispositiu tecnolgic.
Ex. telealarma de tele-assistncia. SAD. Ex. supressi de barreres arquitectniques dins de lhabitatge
= ficar un ascensor a casa a una persona que sha quedat en cadira de rodes. La prestaci tecnolgica
acostuma a anar acompanyada dun altra de servei.
22. Explica el principi de subsidiarietat com a principi rector del Sistema Pblic de Serveis
Socials segons la Llei 12/2007, de Serveis Socials.
Principi de subsidiarietat com a principi rector, segons lart.5. de la llei es refereix a que sha de donar
resposta integral a les necessitats personals, familiars, socials.. fent una intervenci propera a la
persona.Shan de prestar per lentitat ms propera i en lmbit ms prxim als usuaris.
El principi intenta que siguin propers, shan de prestar on hi ha la necessitat real, lusuari. I han de fer que
les administracions que fan la seva feina correctament, els recolzin.
23. Explica el principi de continutat dels serveis com a principi rector del Sistema Pblic de
Serveis Socials segons la Llei 12/2007, de Serveis Socials.
Principi de continutat dels serveis com a principi rector sestableix que: lusuari ha de tenir una certa
percepci de que se lest atenen des del sistema pblic, i que vegi que hi ha una relaci entre els

12

sistemes. Ex. que si va a que latenguin en un servei especialitzat, pugui continuar estar vinculat amb els
SS.bsics. = continutat.
24. Segons larticle 6 de la Llei 12/207, de Serveis Socials, qui sn els titulars del dret a accedir
als serveis socials.
1. Els S.S sn per tota la poblaci i tenen com a dest les persones que necessiten informaci,
valoraci , diagnstic, orientaci, suport, intervenci i assessorament individual, familiar o
comunitari, per fer front a situacions de necessitat personal bsica...
2. Sn titulars del dret a accedir al sistema pblic de SS els ciutadans dels estats membres de la
Uni Europea que estiguin empadronats en un municipi de Catalunya
3. Poden accedir al sistema pblic de S.S. les persones que no compleixen la condici que fixa
lapartat 2 si es troben en lestat de necessitat personal bsica, dacord amb el que estableix la
legislaci en matria destrangeria) els immigrants poden accedir al sistema pblic sempre i quan
demostrin que tenen una necessitat social bsica, sin no poden accedir al sistema.
4. Aquells que compleixin els requisits addicionals per laccs a determinades prestacions.
25. Explica que significa que una prestaci garantida de la Cartera de Serveis Socials t carcter
de dret subjectiu, i sapliquen els principis dexigibilitat i justiciabilitat.
Que una prestaci garantida de la Cartera de SS tingui carcter subjectiu significa que no est subjecta
a crdit pressupostari. s exigible com a dret ja que com a ciutad tens dret a rebre la prestaci, sempre
i quan consideris que reuneixes els requisits per rebre la prestaci i que a ms shagi fet una valoraci de
lestat de necessitat per rebre-la (han dincloure una valoraci professional prvia i una prova objectiva
que acrediti la necessitat). Ex. un document on afirmen que no tens ingressos econmics.
26. Qu s una prestaci de servei de la Cartera de Serveis Socials, quines caracterstiques
presenta i posa dos exemples de prestaci.
Una prestaci de servei s aquella que rep un usuari a travs dun equip tcnic, professional,
multidisciplinari i polivalent. Els equips tendeixen/ intenten aconseguir un treball interdisciplinari.
Ex, equip bsic datenci social, servei dassessorament tcnic, SAD.
Pot ser:
o

Garantida aquella que s de dret subjectiu= no est subjecta a crdit pressupostari i s exigible
com a dret) com a ciutad tens dret a rebre la prestaci, sempre i quan considerin que reuneixes els
requisits per rebre la prestaci i que a ms shagi fet una valoraci del meu estat de necessitat per

rebre-la. Ex. un document on afirmen que no tens ingressos econmics.

No garantida prestaci que no t dret subjectiu, depn duns ingressos ( dels crdits pressupostaris
assignats i els principis de prelaci i concurrncia assignats), dels diners dirigits a xpartida. Quan
sacaba el pressupost la prestaci desapareix, per aix no pot ser garantida, perqu est subjecta a
crdit pressupostari. Ex. una beca universitria.
27. Qu s una prestaci econmica de la Cartera de Serveis Socials, quines caracterstiques
presenta i posa dos exemples de prestaci.

Prestacions econmiques prestacions monetries que tenen com a finalitat atendre determinades
situacions de necessitat en qu es troben les persones que no disposen de recursos econmics

13

suficients per fer-hi front i no estan en condicions daconseguir-los o rebrels daltres fonts poden ser
peridiques o no peridiques. . ex. la PIRMI , La prestaci de suport a famlies acollidores de nens
catalans. Es poden atorgar amb:
o
o

Carcter de dret subjectiu garantides, exigibles i justificables.

Carcter de concurrncia conflicte dinteressos. Ex. dos ciutadans demanen la mateixa prestaci
en el mateix moment, a qui li donen abans? Criteri discrecional, es valora qui ho necessita abans.
Sin es fa el principi de prelaci : si una persona presenta la sollicitud abans que una altra, la rebr

abans la primera que ho ha demanat.

Carcter durgncia social a la cartera de SS.SS no estan garantides. Els municipis poden
gestionar les prestacions durgncia social. Ex. persones que no poden fer front al lloguer. No estan
garantides= estan subjectes de crdit pressupostari, si no hi ha diners no es poden fer.. tot i que
siguin una urgncia social..

14