REVISTA DE LINSTITUT DE TECNIFICACI.

AMPOSTA
DESEMBRE 2015. NM. 7

REDACCI
Oriol Baiges
Jlia Casanova
Ivette Garcia
Manu Ghionoiu
Tarik Halli
Jlia Krukonis
Aiida Martnez
Albert Martnez
Hajar Nouinou
Basma Ouadi
Jlia Pablo
Radu Plamadeala
Angelina Robledo
Che Jake Rodgers
Cludia Zamora

EDITA
Institut de Tecnificaci
C. Frana 19-21
43870 Amposta
Tel: 977 70 78 49

COLLABORA
PA Institut Tecnificaci
IMPRESSI
Impremta ampostina
Tel. 977 70 16 84
NOM REVISTA
Josep Igual
LOGOTIP
Domnec Noguera
Jos Lus Rodrguez

DINACI I MAQUETACI
Miquel ngel Lloren
CONSELL EDITORIAL
Anna Bel
Fredo Borrs
Carme Ferr
Maite Ferr
Miquel ngel Lloren
Carmina Sancho
Luca Toms

OS PORTADA I PG. 2-3

lex Albacar
Josep Conde
Maria Conde
Tamara Torrens
DIPSIT LEGAL
T: 1221-2012

EDICI DIGITAL
w.scribd.com/mlloren5
ISSN EDICI IMPRESA
2014-8054
ISSN EDICI DIGITAL
2014-8062

els docents, ens passa una mica el contrari: sn els altres els que sempre sn
jvens, els que sempre han daprendre.
Per aix ens hem de reinventar: no noms hem de ser mestres sin tamb
alumnes. Hem destar aprenent constantment de la nostra matria per tamb daltres, relacionades amb la docncia o no.
En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
enciende al corazn y lo refrena;
Em preguntava Meritxell Mart, alumna
de 2n de BAT del curs passat -que ha
comenat el Grau d Angls- que havia
de comentar un sonet que comenava
aix. Dona, el XXIII de Garcilaso, li vaig
dir. El sonet aborda el concepte filosfic de la brevetat de la vida. El poeta no
es lamenta del pas del temps, Tempus
fugit sin que aconsella de gaudir dels
plaers de la joventut abans que el
temps la destrusca, Carpe diem.
...marchitar la rosa el viento helado.
Todo lo mudar la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.
Cada setembre els docents ens emmirallem en el tpic: sempre tenim al davant alumnes de la mateixa edat; nosaltres per anem envellint inexorablement. I tenim el repte de reinventar-nos,
dillusionar-nos amb nous projectes,
amb noves maneres de fer. I ens amara
la sensaci del dej vu.
Tant el conte Reportatge del dia repetit
de Pere Calders com la pellcula Atrapat
en el temps (Groundhog Day) evoquen
aquesta sensaci del mite de Ssif. Ja
s que tots els oficis tenen una part
daix; en tots cada dia sha de tornar a
comenar. Al nostre, per, safegeix el
fet evident del fulgurant creixement que
sofreix lalumnat dinstitut. No treballem
amb paquets, cartes o llaurant sin
amb persones en trnsit, en una constant reivindicaci i sempre a lespera de
resultats. Per aix cada cop hem de fer
de psiclegs, de coaches per a intentar
treurels el mxim de cadascun i per a
evitar-los crisis.
En la pellcula The Age of Adaline, Adaline Bowman als 29 anys miraculosament deixa denvellir durant vuitanta
anys, i aix, paradoxalment li provoca
greus problemes perqu ha de fugir
cada cert temps per a evitar que ning
puga revelar el seu secret. A nosaltres,

Us deixe un extracte del meu comiat al

grup de 2n de BAT de 2015, que ara ja
campa per diferents universitats:
The final countdown is over.
que ja nhi ha alg content!

Au

La major part del temps he xalat

fent-vos classe encara que no sempre mheu respost com esperava.
Moltes voltes no heu fet els deures
a temps ni en condicions. A voltes,
alg mha fallat. s veritat que
lhorari no us ajudava; us recollia
rebentats. El curs passa volant,
slipping through my fingers all the
time. Molts haveu eixit de casa in
the early morning i la major part
del curs em tocava allionar-vos ja
de nit. Ara enteneu la meua actitud
indulgent quan us deixava dormir o
anar al lavabo... o convidava les
Science Girls a caramelets al departament cada dijous del mn a
les cinc de la vesprada. Tea time.
Reconec tamb que ara ja us reconec a tots i a totes perfectament.
Mha costat. Noms repetits, cares
repetides, actituds repetides... I no
men recorde at all de la primera
classe amb vosaltres. Jo venia duna baixa i aix em va fer entrar a
saco perqu veia que les dues hores were slipping through my fingers.
De vegades, reconec, que hauria
dhaver tingut encara una mica
ms de pacincia per a estalviarvos algun disgust per sempre admeteu-ho- heu eixit reforats
daquestes demostracions de fora
del docent.
I si parlveu... Ni davall laigua ni
darrere duna careta no callen alguns. Aix s, tots molt sentits.
Ja no s qu ms dir-vos. A vegades se mobliden les coses... Ah s,
que sempre em tindreu a la vostra
disposici per al que faa falta.
Un plaer. You are simply the best.

VDEO PROMOCIONAL
Enguany el centre ha decidit rodar un
altre vdeo de promoci de l'institut
per a actualitzar el que es va fer fa 3
anys. La directora es va posar en contacte amb Domnec Noguera per a
organitzar-ne la producci. El vdeo
tindr un contingut acadmic ens ha
dit Luca, qui ens ha afirmat que es
posar a la web oficial del centre i al
Youtube el dia de concert de Nadal.
Jlia Krukonis i Che Rodgers, 1r ESO-A

MATES EN ANGLS

TEATRE EN ANGLS

El curs passat es va decidir impartir

al nostre centre les mates en angls
en alguns cursos.

El passat dimarts 10 de novembre es

va organitzar una sortida per a tot el
centre (des de 1r ESO fins a 2n de
batxillerat) a lauditori de la Fila per a
veure una obra de teatre en angls:
The Final Answer.

Des de ladministraci sest impulsant aquesta mesura perqu creu

que daquesta manera safavoreix
laprenentatge de lidioma. Si fan
classes de matries no lingstiques
en angls aprenen molt ms de les
estructures prctiques i de vocabulari especfic, afirma Alfredo Borrs,
professor de matemtiques. De tota
manera, les explicacions en angls
no solen durar, ara al principi, ms
de mitja hora per a evitar que es
perden i per assegurar-me que ho
han ents tot.
Aiida Martinez, 2n ESO-B

El departament de llenges estrangeres organitza un seguit dactivitats

culturals amb la idea que lalumnat
entre en contacte directe amb langls
parlat per gent nativa.
A ms, el proper 15 de mar celebrarem St. Patrick amb un English
Day amb moltes actuacions i tallers.
Jlia Pablo, 3r-ESO-B

LABORATORI DIDIOMES
ECLIPSI DE LLUNA
Com tots ja sabreu, el 27-28 de setembre va haver un eclipsi total de
Lluna, tamb conegut com a Lluna de
sang. La duraci daquest va ser 1 h i
12 min. Aquest fenomen no tornar a
passar fins daqu uns quants anys.
Poca gent lha vist, per aquests afirmen que ha estat molt bonic, i basant curis.
Ivette Garcia, 2n ESO-A

TIMBRE MUSICAL
Una de les caracterstiques del nostre
centre que sobta ms el nou alumnat
s el timbre que, en comptes de vibrar amb sons aguts, ens ofereix diferents canons, que trien estudiants i
professorat i que es van canviant peridicament. La majoria dalumnat a
qui hem preguntat opina que els agrada molt canviar de classe amb msica.
Jlia Krukonis, 1r ESO-A

SIMULACRE DINCENDI
Al nostre institut, el coordinador de prevenci de riscos
laborals,
Domnec Noguera,
amb
collaboraci de la direcci, organitza un
simulacre dincendi. Ho fa de la segent
manera: durant el primer trimestre es
planifiquen sessions informatives a les
hores de tutoria. El dia del simulacre,
que es mant en secret, lalumnat ja
est preparat per a sortir de manera
adequada cadasc per la ruta indicada,
afirma Domnec. Evidentment, tot el
professorat que fa classe en aquell moment i tot el personal que est als despatxos han de sortir al pati per on indica
el Pla de prevenci, quan sona el caracterstic timbre.

Luis Emanuel Ghionoiu, 1r ESO-A

El nou laboratori didiomes est situat

al primer pis. Segons Carme Ferr,
professora dangls, aquest equipament ja feia temps que estava pensat, per mai tenem loportunitat de
comenar. No s ben b un laboratori sin una aula que permet que lalumnat tinga ms facilitat i spiga el
que sha de dir en angls amb laltra
gent. Volem que lalumnat es comunique amb gent de fora que parlen
angls en la seua vida quotidiana.
Van decidir utilitzar Ipads, ja que sn
ms prctics i es poden fer coses que
lordinador no permet, com ara videoconferncies amb la seua cmera.
Jlia Casanova, 2n ESO-B

CONCURS DE MATES

Dintre de la setmana del crdit de

sntesi linstitut va organitzar una sortida el passat dia 11 de juny a lEspluga de Francol. 28 alumnes de segon
dESO, acompanyats pels seus professors, van visitar les Coves de lEspluga, on van descobrir levoluci humana des del paleoltic fins lactualitat.
Daltra banda lalumnat de primer
dESO van estar al Camp d'aprenentatge de la Rpita.

Tradicionalment hi ha assignatures
que participen en concursos (literaris,
de cincia, dangls...) per normalment no solen haver-ne molts de matemtiques. A l'hora del pati, Fredo
Borrs, professor de mates i tamb
tutor de 1r ESO-B, va creure convenient organitzar-ne un. Aix els nens i
nenes que els agrada fer problemes
de lgica all s'ho passen b. Hi ha un
problema cada dia per a cada curs.
Una volta resolt, Fredo el corregeix i
cada dilluns i cada dimecres penja la
classificaci actualitzada. A quasi tothom els ha agradat molt la idea. Ms
informaci en la pgina 9.
Claudia Zamora, 1r ESO-B

Jubilacions
Com cada any a final de curs, una
comissi de professors organitza els
actes de comiat als professors que es
jubilaran. El juny passat es van jubilar
2 professores: Carme Grau
(professora de Geografia i histria) i
Tere Ortiga (professora de Llengua
catalana i literatura). Desprs de lacte institucional a lInstitut hi va haver
un dinar de celebraci a Sant Carles
de la Rpita.
Basma Ouadi, 1r-ESO-A

IMPRESSORA 3D
Una
maqueta
del teu cor en
noms 4 hores
amb les dades
duna ressonncia magntica s
una de les possibilitats que ens
ofereix aquesta
nova adquisici
del centre.
Oriol Baiges, 1r ESO-B

PRESENTACI DELS PROJECTES

D'EMPRENEDORIA
ments i habilitats diferents que posen al
servei del projecte, explica Ramon Rosales, el professor responsable de la matria.
El projecte s un treball de tot un curs i la
presentaci es fa a final del curs, al juny
al mateix centre i es convida a alumnes,
professorat i pares i mares.
Al centre simparteix la matria Emprenedoria, que explica com crear la nostra
prpia empresa prenent una atenci especial a la missi, la visi, i els valors que
la regiran.
Cada alumne del grup t una funci especfica dins lempresa, amb coneixe-

Lobjectiu del projecte s proporcionar

un primer contacte amb el mn de lemprenedoria, de les empreses i aprendre a
desenvolupar unes determinades habilitats que seran molt importants per al
futur professional, comenta Ramon.

Hajar Nouinou, 3r ESO-B

Selectivitat

"Ha estat molt fort treure ms

nota que al Batxillerat"
Irene Espuny, la tarragonina amb
la millor nota a la selectivitat
La jove ampostina ha tret un 9,7 de nota i est
decidida a estudiar Bioqumica a la Universitat
de Barcelona
Tarragona | 26/06/2015
ACN
T 17 anys i s d'Amposta i des d'aquest dijous s l'estudiant
de Tarragona i l'Ebre amb la millor nota a la selectivitat. Ms
que el ttol de millor estudiant de la demarcaci, la Irene Espuny va quedar "en xoc" quan li van dir que havia aconseguit un
9,7 a la prova d'accs a la universitat. "Em van dir ahir al mat
que era la millor de Tarragona per la nota la vaig saber a al
tarda. Quan vaig saber que era un 9,7 em vaig quedar molt
parada, esperava menys perqu del Batxillerat tinc un 9,67 i ha
sigut molt fort treure ms nota de la selectivitat que del Batxillerat", ha explicat la jove.
Quan va arrencar amb el Batxillerat tenia clara l'opci d'estudiar
cincies per no sabia quina carrera universitria podria acabar
cursant. Va ser a travs d'una estada de prctiques a l'IRTA,
l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries, de Sant Jaume d'Enveja l'estiu passat que va tenir clar que el seu futur laboral passava per la investigaci. Sense dilaci, aquest mateix
divendres far la preinscripci a la Universitat de Barcelona per
estudiar Bioqumica i poder dedicar-se a la recerca en l'mbit
sanitari i mdic.
Disciplina i esfor
La Irene Espuny no est entre els alumnes de l'Institut de Tecnificaci d'Amposta que compagina la prctica d'un esport d'elit
amb els estudis. Tot i aix, toca l'obo des de que era petita i
forma part de la banda Societat Musical La Uni Filharmnica
d'Amposta, la Fila, i s'ha dedicat al ball de competici, dos activitats que intentar mantenir ara que marxar a estudiar a Barcelona. La disciplina, com ha adms, que tamb s'inculca amb
aquest tipus d'aprenentatges musicals i esportius, s una d les
claus per treure tan bones notes en els estudis. Entre llibres, la
Irene assajava l'instrument a les nits i entrenava a la tarda al
gimns. Reconeix que arribava molt cansada per la nit per
assegura que tot esfor t la seva recompensa.

Treballs de recerca

Sergi Galve, Irene Espuny i Anna Estrada,

acompanyats per Lucia Toms

Distincions de les
Proves dAccs a la
Universitat
Tres dels nostres alumnes han estat
mereixedors de la Distinci de les
Proves dAccs a la Universitat, que
satorga a tots els estudiants de batxillerat de Catalunya que han obtingut, en la fase general, una nota superior o igual a 9 punts. Un resultat
dexcellncia com aquest, noms pot
ser conseqncia duna tasca formativa dequip desenvolupada amb
rigor, constncia i eficcia. Per aix,
la coordinadora de les Pau a Catalunya, Pilar Gmez, ens va fer arribar
la seua ms cordial felicitaci a tot
lequip docent del centre. Lacte de
lliurament de les Distincions de les
Proves dAccs a la Universitat va
tenir lloc el dilluns dia 27 de juliol a
les 18:30 hores al Palau de Congressos de Catalunya, i a la qual va ser
convidada la directora Luca Toms
en representaci del nostre centre.
Daltra banda cal dir que enguany el
100% dels alumnes del nostre centre presentats a la selectivitat han
aprovat .

El jurat del 12 Premi Arg 2015 que atorga la Universitat

Autnoma de Barcelona a treballs de recerca de batxillerat, presidit pel Dr. Jaume Moncasi, va decidir guardonar diversos treballs
(tres primers premis i quatre mencions honorfiques de cada categoria) entre els quals hi havia el dIrene Espuny Sanchs: Valoraci agronmica de les varietats d'arrs comercialitzades al Delta
de l'Ebre. El tutor va ser el professor de cincies Benjam Peris,
que posa darrere dIrene al centre de la fotografia. Enhorabona!!

Andreu Elias, tutoritzat pel professor

Domnec Noguera, ha aconseguit el
Premi de Treball de Recerca Ciutat d'
Amposta, en reconeixement del seu
treball La sal de la Banya.
L'alumne no va poder estar present a
lacte perqu estava a Banyoles entrenant. La directora Luca Toms, la
professora Carme Grau i el tutor Domnec Noguera, van recollir el diploma en el seu nom, de mans de la
regidora deducaci Ins Mart.

C/ Larache 8-10 977 702 967-681 357 650

c/ Gngora, 40 Amposta 650 539 324

boxidiomes@hotmail.es

Graduaci

2015

El dia 17 de juny, els alumnes de 4t

dESO i els de 2n de Batxillerat de
lInstitut de Tecnificaci es van graduar a la Lira. Es graduen perqu han
acabat un cicle. Desprs de lacte
cada graduat, sen va anar a celebrarho amb els seus amics, ens comenta una alumna de quart que ara fa 1r
de batxillerat.
A lacte sels va lliurar una orla amb
les fotos dels companys i dels professors. Quan acaben el batxillerat els
graduats poden anar a la Universitat
si aproven la Selectivitat i aconsegueixen la nota demanada per cada facultat; si no aproven, poden cursar cicles
formatius de grau superior.
Pel que fa als de quart, poden seguir
els seus estudis de batxillerat o de
cicles mitjans.
Radu Plamadeala, 2n ESO-A

Lectures
terrorfiques

La biblioteca del centre, juntament amb

PRIMERA SESSI DEL CONCURS DE MATEMTIQUES RECREATIVES

Selecci de les deu preguntes que t cada curs
1r dESO
1) Quina alada t un arbre que s dos metres ms curt que un pal que s el triple dalt que
larbre?
2) La Slvia pot posar 4 monedes dins un quadrat fet amb 4 llumins (vegeu la imatge). Quants
llumins necessita, com a mnim, per a construir un quadrat que contingui 16 monedes que no
se superposin?

les professores de lleges de 1r d'ESO, va

organitzar un relat de lectures terrorfiques
per al divendres 30 a les 12:30 h. Hi particip l'alumnat de 1r dESO llegint algun
fragment d'obres de terror.
Els alumnes de 1r dESO van preparar una
representaci en parelles i en grup de
distintes lectures de por, en castell, catal i angls, com ja va sent habitual. Els
lectors van ser: Hafsa Mbarki, presentadora de lacte, que ens va explicar lorigen de
la festa de la Castanyada i dalgunes tradicions com ara els panellets, les castanyesVctor Adell, Maria Forn, Kay Mller
i Eva Carrillo van fer les lectures en catal.
Carles Margalef, Tamara Balada, Aitana
Forcadell, Laura Baiges i Francisco Snchez, van llegir en castell.
Finalment Sergi Tafalla, Marina Ferr,
Manu Ghionoiu, Zarmina Noor Akram,
Rimsha Shehzad i Hamza Bibi van llegir en
angls.
Com sempre, tothom va xalar terrorficament de lactivitat, que no noms hem
dagrair a tots els alumnes abans esmentats, sin tamb a les seves professores
Maite Ferr (castell), Montse Rosales
(angls) i Mariola Torralbo (catal).

3) La mare i el pare cangur tenen 3 petits cangurets. Cada canguret t dos germans cangurets.
De quants membres consta la famlia cangur?
2n dESO
1) En Joan tecleja 50 cops cada 10 segons quan escriu amb lordinador, mentre que en Pere
noms tecleja 40 cops cada 10 segons. Quants segons necessitaran entre els dos per a teclejar
360 cops?
2) A Vilanotrs, les cases del costat dret del carrer tenen nombres senars. Per els habitants
daquest poble no utilitzen la xifra 3 per a numerar les cases. Si la primera casa del costat dret
dun carrer t el nmero 1, quin ser el nmero de la quinzena casa en el mateix costat del
carrer?
3) En aquest enunciat hi ha dos errors:
Dos ms dos s igual a quatre, quatre per tres s igual a deu i avui s dilluns.
Quins sn aquests dos errors?
3r dESO
1) Na Maria t un germ que se diu Joan. En Joan t el mateix nmero de germans que de germanes. En canvi na Maria t el doble de germans que de germanes. Calcula quants nois i quantes noies hi ha a la famlia?
2) Dos rectangles de 8 10 cm i 9 12 cm se superposen en part lun sobre laltre. Lrea de la
part grisa fosca s 37 cm2. Quina s lrea de la part grisa clara?

3) En Francesc comena a llegir un llibre de 290 pgines un diumenge. Cada diumenge llegeix
25 pgines i els altres dies, 4 pgines. Quants dies haur emprat per a llegir tot el llibre?

Ja hem sortejat
el primer llibre
del curs, premi
del nostre concurs
"L'escriptor/a
del mes...". Recordeu que l'autora era Care
Santos, i qui va
encertar tres
obres de la mateixa, Habitacions tancades, L'aire que
respires, i Demana'm la lluna va ser
la Laura Mauri, alumna de l'Aula Oberta.
Aqu tenim la foto del moment en qu se
li fa entrega del llibre.
nims i participeu en el concurs!
Anna Bel

4t dESO
1) Un camperol es queixava perqu deia que era molt i molt pobre: Donaria qualsevol cosa si
alg majuds a tenir ms diners. De sobte, se li apareix el diable i li diu:
- Veus aquell pont? Si el passes en qualsevol direcci aleshores, un cop lhagis creuat tindrs
exactament el doble de diners que tenies abans de creuar-lo. Per hi ha una condici. Desprs,
un cop tinguis el doble de diners, haurs dagafar 24 monedes i tirar-les pel pont.
El camperol va fer aquesta operaci tres cops seguits, per un cop va haver passat la tercera
vegada, i desprs de que li doblessin el nmero de monedes, sen va adonar que tenia 24 monedes. Per tant, com que les va haver de llenar pel pont, es va quedar sense cap moneda.
Quants diners tenia el camperol al principi?
2) Pintem de color vermell algunes caselles duna taula 44. Desprs indiquem, al final de cada
fila, el nombre de caselles vermelles que t, i fem el mateix a sota de cada columna. A continuaci esborrem el color vermell. De les cinc taules segents, quina pot ser la que hem pintat?
3) En una llista de cinc nombres, el primer s 2 i lltim s 12. El producte dels tres primers s
30, el producte dels tres del mig s 90 i el producte dels tres darrers s 360. Quin nombre hi ha
al centre de la llista?

10

Les noves tecnologies

ncara que no ens nadonem

estem envoltats de tecnologia digital. Per exemple els adolescents utilitzen sobretot aparells per a
jugar. Jo jugo amb la Xbox 360-One i
amb lordinador. Els meus jocs preferits sn GTA i Far Cry, afirma Radu
Plamadeala, de 2n dESO. Quan li hem
insistit sobre si li treia molt de temps
ens ha reconegut que hi dedica unes
dos hores a les tardes.

A les mares i als pares, en general, els

sembla un avan molt bo i til, ja que
els fa la vida ms fcil, encara que
tamb hi troben problemes, s positiu en certa manera i negatiu perqu
es perden les vies comunicatives del
cara a cara, opina Neli Krukonis.
Asseguren que el temps que les utilitzen s, com a mnim, unes 2 hores al
dia i ja una gran part de coses ja no
les fan manualment, com per exem-

Pol Sol, de 3r dESO juga a la Play 3 i

al mbil, que sel canvia cada dos
anys. Jugo moltes hores, reconeix.
Eduard Andrei Zahorneanu de 2n dESO tamb juga a la Xbox, la Play 3 i
tamb al rellotge tctil Getfit. Solc
jugar una o dos hores al dia.

ple, quan van a cuinar, els robots de

cuinar els ajuden bastant.
En canvi, els professors, shan adaptat
a les noves tecnologies i les han integrades a les seues classes. Tenen al
seu abast una gran quantitat de recursos com ara pgines de castell, de
catal etc. que sn molt tils per a
aprendre noves coses i fer exercicis a
lordinador. Una de les professores de
cincies socials, Anna Bel ens diu: s
una forma essencial i fcil de ensenyar. A ms, els alumnes entren en
pgines web que els diuen els professors com a deures i tamb per repassar alguna assignatura.
Jlia Krukonis, Cludia Zamora, Manu
Ghionoiu, Che Rodgers, Basma Ouadi
(1r dESO)

NOUS ALUMNES
Enguany, com tots els anys,
han entrat nous alumnes al
centre. Els de primer dESO,
alguns daltres cursos i els del
cicle mitj desports. Hem volgut fer un petit reportatge per
a copsar les primeres impressions dalguns dells.
xel Domnguez, de 1r dESO, antic
alumne del Soriano Montagut, va tenir
vergonya el primer dia de classe.
Vaig fer amics rpidament, per.
Afirma que tot el professorat li cau
molt b i pel que fa a les classes diu
que li estan agradant, tot i que reconeix que troba ms complicat linstitut
que el collegi.
Luca Toms, tamb de primer que ve
del colle Agust Barber, es va sentir
una mica cohibida per com que coneixia la meitat dels companys, ho va
superar rpidament. Quant al profes-

sorat diu que li agrada per critica el

fet que les parets siguen totes del
mateix color.
Bordho Buzheri, que ve dAlbnia i
que fa quatre mesos que ha arribat.
Est cursant 4t dESO. Diu que el
primer dia de classe va ser molt bonic perqu vaig fer amics nous. Ja
sha acomodat i ja coneix el professorat i el centre. Els mestres mes-

tan ajudant a aprendre molt rpidament. Lassignatura que ms li agrada s educaci fsica perqu diu que
s ms fcil en no tenir el problema
de lidioma. La ms difcil per ara s
Fsica i qumica perqu no entenc
moltes paraules.
Ivette Garcia, Radu Plamadeala, Jlia
Casanova, Tarik Halli, Aiida Martnez i
Jlia Pablo (2n dESO)

11

Vida Activa i Saludable

MENJARS DEL MN

De vida solament en tenim

una i aquesta lhem de
cuidar, tal i com va assenyalar Buddha Sense salut
la vida no es vida; s solament un estat de sofrimentuna imatge de la mort.

Al nostre centre hi ha alumnes que procedeixen de diferents llocs del mn. Hem volgut descobrir quins sn
els menjars que solen fer a casa i proposar-vos algunes receptes per tal que els pugueu tastar.

Tots ens hem donat compte

del que diu (Garca, 2015*)
i s que la innovaci i el
desenvolupament econmic han tingut com a
efecte negatiu un augment de lestil de vida
sedentari que est provocant un empitjorament
de la qualitat de vida de les persones i el que
ms preocupa, s que algunes de les mesures
adoptades per a revertir la situaci, han provocat desafecci ciutadana envers lactivitat fsica.
Una altra obvietat s que tots envellim des del
primer dia que naixem. Lenvelliment consisteix
en una srie de canvis que afecten les persones
i que inclouen aspectes fisiolgics, psicolgics i
socials. Per denvelliments nhi ha de diferents.
Per anar directe al gra en podem veure dos
doposats, el patolgic i el saludable. Vull anar
directe a donar-vos alguns consells per tal dassolir una vida activa i un envelliment saludable.

Jlia Pablo, Hajar Nouinou, Angelina Robledo (3r dESO)

Es recomana una activitat fsica

de 3 a 5 cops per setmana amb
intensitat moderada o intensa
durant 30-60, fraccionada
amb sessions dun mnim de 10
No s gens fcil amb un petit article com
aquest, dir quina s la dosi ms indicada dactivitat fsica per a cadasc. Per s que crec que
s important donar a conixer la quantitat mnima recomanada per la gran majoria destudis i
organitzacions. En aquest cas vull reflectir el
que ens diu (Jacomet, 2015**). En general es
recomana una activitat fsica de 3 a 5 cops per
setmana amb intensitat moderada o intensa durant 30-60,
fracc ionada
amb
sessions dun mnim
de 10 o tot seguit.
Tamb s important
conixer que el tipus
dexercici fsic ms
adequat per a combatre lenvelliment i
tindre una vida saludable s lequilibri de les
capacitats fsiques: fora, resistncia i flexibilitat. Per tant, caminar a un ritme lleuger, fer
exercicis de fora incorporant grans grups musculars, estiraments i equilibris sn algunes de
les activitats indicades per moltes de les investigacions.
Per acabar vull tornar a citar una altra frase, en
aquest cas de John F. Kennedy que ens diu
lactivitat fsica no s solament una de les
claus ms important per un cos saludable, sin
que s la base duna activitat intellectual dinmica i creativa.
*Garca, A. (2015). Body Life. Fundacin VAS.
**Jacomet, S. (2015). Ejercicio como
"antiaging". Fundacin VAS.

Joan Casanova Bertomeu

Llicenciat en Cincies de lActivitat Fsica i
lEsport

Mster en formaci del professorat de

secundria.

Radu Plamadeala, de Moldvia, ens ha explicat que a ell li agrada molt la

sopa Borsch i el menjar que menys li agrada sn els pebrots al forn. El menjar que ms magrada daqu s el marisc i el que menys, larrs de la paella. Hajar Nouinou, del Marroc ens explica que el seu plat preferit s el cuscs, El que menys magrada, per, s la pizza. Del menjar daqu el que
ms magrada s la paella.

Cuscs
Borsch
Ingredients
- 400 gr de carn amb o sense os
- 3 remolatxes
- 200 g de cols o col
- 4 patates
- 2 pastanagues
- 1 ceba
- 2 tomquets
- 1 cullerada de vinagre
- Sal i pebre
- Anet
- Julivert

Elaboraci
Prepareu el brou de carn de bou: En una olla
poseu la carn i 3 litres d'aigua i porteu-ho a
ebullici. Desprs baixeu el foc. Retireu amb
un cullerot el greix que estiga surant en el
brou. Al brou afegiu una ceba picada i manteniu-lo en el foc lent durant 1 o 2 hores.
Cuineu les remolatxes: En un altre cass poseu 1 cullerada de margarina i foneu-la. Talleu
les remolatxes a rodanxes fines i poseu-les
amb el tomquet ratllat al foc. Manteniu-ho a
foc lent una altra hora. Afegiu una mica de
brou i vinagre.
Amb les verdures: En una cassola poseu una
cullerada de margarina, afegiu una ceba tallada a rodanxes i pastanagues a rodanxes fines,
saltegeu-ho durant 15 minuts.
Feu bullir el brou de nou i afegiu les patates i
les cols tallades a trossos. Cuineu-ho durant 5
minuts ms. Afegiu el saltejat i cuineu-ho
durant 10 minuts. Afegiu les remolatxes i
cuineu-ho 5 minuts ms. Afegiu sal, pebre
negre i si ho desitgeu, un gra d'all ratllat. Se
serveix amb crema tallada.

Ingredients
-Carn de be, 350 grams
-Smola de cuscs, 300 gr
-Cigrons cuits, 150 gr
-Dues cebes mitjanes
-Dos tomquets
-Aigua, litre i mig
-Dos carbassons petits
-Carbassa, 80 grams
-Dues pastanagues
-Herbes i espcies

Elaboraci
En una olla ofegueu en oli d'oliva els trossos de
carn, el pollastre, una ceba, els alls, el julivert, el
tomquet, 2 culleradetes d'espcies al gust i
sal. Afegiu l'os, els cigrons, les verdures senceres, aigua calenta que ho cobreixi i deixeu-ho
coure. Quan les verdures estiguin tendres, es
treuen de l'olla; la resta es deixa coure afegint
ms aigua si cal perqu quedi prou brou. En un
perol gran amb una mica d'oli, es fregeixen les
cebes en juliana, lentament amb una mica de
sal. Quan estiguin blanes, afegiu 2 o 3 cullerades de sucre, un polsim de canyella mlta i
seguiu remenant fins que quedi reduda i molt
daurada; llavors afegiu les panses de Corint
remullades. El cuscs es posa en un bol amb el
brou de la carn (aproximadament la mateixa
mesura de cuscs i de brou) una mica d'oli, sal,
es remou i es deixa reposar una estona fins que
augmenti de volum. S'introdueix el bol al microones durant 2 o 3 minuts perqu s'escalfi. En
treure-ho afegiu mantega i remeneu b amb
una forquilla perqu quedi ben solt. Manteniuho tot ben calent i serviu-ho de la segent manera: En una font rodona i gran, poseu al centre
el cuscs, al voltant les verdures i la carn. En
una altra font poseu la ceba caramellitzada. En
una salsera es poden afegir ms espcies.

trossos de poma tallada amb sucre farina,

licor i la canyella i poseu-ho a un costat. Escampeu farina per una de les bases de pasta
agafeu el motlle i poseu la pasta dins amb la
Ingredients
part enfarinada tocant el motlle. A continuaci
-2 tasses de farina
poseu la barreja que heu fet amb la poma
-1/3 de tassa de sucre
damunt de la base. Poseu ho al forn -que est
- culleradeta de sal
-225 g (8 oz) de mantega sense sal, en trossos calent- 50 minuts fins que la massa quedi
- - 1/3 de tassa d'aigua freda
daurada i les pomes estiguin fetes. Deixeu-ho
15 minuts per refredar i xaleu.
Elaboraci
Poseu el forn a 185 graus. Agafeu les bases ATENCI: No oblideu que deixar el forn encs
de pasta i traieu-les de la nevera, peleu i talleu pot resultar perills.
les pomes com si fossin taronges. Mescleu els

Apple Pie

12

REUS

de batxillerat a
les portes del
teatre Bravium
per poder-hi entrar.

En arribar, ens vam

trobar amb la nostra
guia i ens va portar
fins a linstitut Pere
Mata de Reus.

l passat dijous 19 de novembre, alguns alumnes de

primer i segon de batxillerat vam
tenir loportunitat danar a veure
una adaptaci teatral de Bearn,
novella de Lloren Villalonga i de
visitar alguns edificis modernistes
de la ciutat de Reus.
Per aprofitar el dia, vam sortir a les
8 del mat dAmposta amb el bus i
ens van acompanyar Miquel ngel,
Carmina, Eva i Carme Grau.

All va ser on va parlar sobre el Modernisme i la histria del projecte de larquitecte Llus Domnech i Montaner i
tamb vam poder visitar linterior de
la seua construcci i les tcniques
que va fer servir.
En acabar, el bus ens va deixar al
centre de la ciutat i passejant, mentre esmorzvem, la guia ens parlava
sobre altres edificis Modernistes de
la ciutat com ara la Casa Gasull i la
Casa Rull.
A les 12 aproximadament, comenava lobra, i quan es van acabar les
explicacions del Modernisme, vam
esperar juntament amb altres grups

Lobra de 55 minuts, que consistia en un tipus de dileg on noms hi

havia dos personatges, va servir de
refor i ajuda per als alumnes de segon, ja que la novella surt a lexamen
de la selectivitat i va donar-nos una
idea als de primer.
Potser va costar una mica dentendre
al principi, per amb lajut del
colloqui del final on es podia preguntar all que no quedava clar de lobra,
la interpretaci de la novella va ser
ms entenedora.
Finalment, en acabar-se, van deixarnos una hora i quart lliure per poder
dinar i passejar pel centre de Reus i
ms tard el bus ens va recollir.
Abans de les 17 de la tarda vam arribar a Amposta.

Marina Castell, 1r BAT-A

13
Carme Ferr i Toms, professora dangls i dalemany al
nostre centre, s llicenciada en Filologia Anglogermnica.
Viu a Amposta i abans daqu ha treballat al collegi Sagrada Famlia de la Rpita i a lInstitut Montsi. Tinc dos fills,
un de cinc i un de dotze. Fa ja quasi 20 anys que exerceix
la docncia. Practica nataci, pilates i va a caminar sovint.
Magrada el tracte amb els joves. Xalo explicant. Magrada el cinema i viatjar amb la famlia.

QESTIONARI PROUST
Quina caracterstica destacaries de la teua
manera de ser? Tinc iniciativa, sempre he destar fent coses noves. La monotonia mavorreix.
Quina qualitat prefereixes en una persona? La
tolerncia. Si tots fssem ms tolerants, el mn
aniria millor.
Qu valores ms dels amics? Sembla tpic,
per la sinceritat s imprescindible.
Quin s el teu defecte principal? Sc massa
impulsiva.
En qu prefereixes passar el temps? Nadant. s
quan nado que penso, morganitzo i se macudeixen les millor idees.
Quina seria la teua pitjor desgrcia? Una malaltia incurable.
Qu voldries ser? El que sc, professora didiomes. No necessito ms.
Quins dons naturals tagradaria tenir? Memria.

On voldries viure? On visc. Per si em deixes

somiar, a Irlanda.
Quin color prefereixes? El verd. Mencanten els
camps darrs quan sn verds, igual que els
paisatges verds dIrlanda.
Quina flor prefereixes? No en tinc cap de preferida, per mencanta explicar a lalumnat que la
nvia de lnec Donald s Daisy, que s un nom
de flor en angls.
Quin ocell prefereixes? Mencanta veure els
bernats de la ribera.
Quin nom (de xic i de xica) prefereixes? Pregunta molt difcil quan cada dia tens tants noms al
davant. Em va costar molt decidir-me pels noms
del meus fills.
Quin s el teu autor preferit? No en tinc cap de
preferit, per magrada llegir Paul Auster.
Quin s el teu msic preferit? Tampoc en tinc
cap. Magraden molts tipus de msics i msiques. Aretha Franklin mencanta.

Quin s el teu artista (pintor...) preferit? Ni idea.

Trobo molt interessants els grafits de Banksy.
Quin s el teu heroi/herona de ficci preferit?
Aquest s que el tinc clar: Spiderman! De petita
em llegia i rellegia els cmics de Marvel.
Quin personatge histric valores ms? No mhe
parat mai a pensar aix. Hi ha molta gent que
ha fet/dit/pensat/descobert moltes coses vlides al llarg de la histria.
Qu detestes per sobre de tot? El maltractament/sofriment infantil.
Com tagradaria morir? Per molt que em pogus
decidir per un tipus de mort, no s una cosa que
pugue triar, i per tant, no cal perdre temps pensant-ho.
Quin s el teu lema? Cap, per Live and let
live em sembla dall ms interessant.
FOTO: Steffi Hengge

14

Alumnes tecnificats datletisme en un

entrenament a la muntanya on hi van
trobar les restes dun avi estavellat.

Adelina Daraban, de 1r de BAT, preparant

les properes competicions: 12 i 19 de
desembre i 16 i 31 de gener es disputaran
a Sabadell els controls jnior-juvenil en
pista coberta. El dia 9 de gener es far un
control de marxa per a les categories juvenil/jnior i el dia 23 de gener un control de
60 m juvenil. El dia 13 de febrer es far un
control cadet-juvenil amb proves a determinar. El dia 5 de mar es far un control
cadet-junior amb proves a determinar.

El Pavell Municipal dAmposta va acollir el 30 i

31 de maig, la Fase Final de la Primera Catalana cadet femenina, que compt amb la participaci del conjunt local, lHandbol Amposta, el
BM La Roca B, lH Sant Quirze B i lEH Sant
Vicen.
A aquesta Fase Final es van classificar els dos
primers dels dos grups de la segona fase daquesta Primera Catalana Cadet Femenina. El
grup A va estar molt disputat per finalment
lHandbol Sant Quirze B, va finalitzar primer
amb dos punts davantatge sobre el BM La
Roca B, segon classificat. Pel que fa al grup B,
lHandbol Amposta va ser el clar dominador,
desprs de guanyar tots els partits, per davant
de lEscola Handbol Sant Vicen, segon classificat a 10 punts de les de la capital del Montsi.
En la Fase Final, lAmposta va guanyar la primera semifinal davant de La Roca i la final davant
del Sant Vicen. Per la seua part, el Sant Vicen
va guanyar el Sant Quirze la segona semifinal i
a la Roca en la final de consolaci.

Yaiza Ferr de 3r
ESO-A, campiona
de Catalunya de
Taekwondo i classificada per a
representar Catalunya al Campionat dEspanya en
-59 jnior.

Michelle Lpez, de 1r de BAT,

Bronze en la Lliga catalana
absoluta

Kevin Forcadell i Yeray Gil

15

La nataci ampostina, al capdamunt

Diversos nadadors del CNA senduen la victria en diferents proves de la competici celebrada a Castell
En la competici celebrada dissabte, 14 i diumenge 15 de novembre a les installacions de la Piscina Municipal de Castell, els nadadors del Club Nataci Amposta van guanyar un gran nombre de les
proves en qu van competir. Lesfor i la dedicaci els van portar a
ser els ms rpids.
En el 2n control provincial de la temporada 2015/16, els nadadors
del Centre de Tecnificaci Esportiva (Pertanyents al Club Nataci
Amposta i Tortosa) van participar com a invitats.
Els xits aconseguits en aquesta
competici comencen amb els
200 m Estils Mascul, on el nadador de lany 2000, David
Bermejo Salvad, es va endur la
victria amb un temps de
2:13.68, pels 2:13.91 del segon
classificat. En la prova segent,
els 400 m Lliures, els nadadors
Marc Mart Arasa (1999) i Albert
Arasa Verge (1998), van ser els
primers classificats, amb uns
temps de 4:09.61 i 4:11.10,
respectivament. Ms tard, en els
200m Braa, Marc Mart finalitMarc Mart
zaria primer amb ms de deu
segons davantatge (2:25.70 per
2:36.43). Aquesta primera jornada va finalitzar amb el segon lloc
dAlbert Arasa en els 200m Esquena, amb un temps de 2:16.69.
El diumenge al mat es va reprendre la competici, i en la primera
prova el vencedor va ser Albert Arasa, qui amb uns 1:57.46 va treure tres segons de diferncia al segon en aquests 200 m Lliures. En
la prova nadada a continuaci, els 400 m Estils, Marc Mart es va
endur la segona posici, amb els seus 4:40.93, pels 4:34.59 del
vencedor. Poc desprs, en els 100 m Braa, David Bermejo va finalitzar primer, amb uns 1:06.67 (millor marca nacional de la temporada de lany 2000, provisional) i molt ajustat al segon classificat
(1:07.33). En els 200 m Papallona disputats seguidament, Marc
Mart va aconseguir una altra segona posici, amb un temps de
2:12.03. Finalment, en lltima prova de tota la competici, els
1500m Lliures, Albert Arasa es va endur una nova victria, en parar
el crono als 16:53.61.

Aleix Mart, de 2n dESO-A, Medalla dOr en el

Campionat de Lliga catalana desgrima sub 15

Albert Roglan, de 2n de BAT. ITF jnior

de Saint Cyprien (campi de dobles amb
el seu company Jan Pallars)

Albert Roglan, campi de Catalunya jnior per equips amb el Real Club Tenis
Barcelona). Albert va jugar el partit de
dobles amb qu van aconseguir el Campionat

Paula Vidal, de 2n ESO-A, Plata en Lliga catalana sub15

16

rem

El passat mes de juny Victria Cid i Iris Castell, actuals exalumnes del nostre centre, desprs de passar un any complicat, van guanyar la medalla d'or als campionats d'Espanya
celebrats a Sevilla. Grcies a aquesta merescuda i lluitada
victria van ser convocades per la selecci espanyola de rem.
Victria va participar en la copa de la Joventut a Hongria amb
la modalitat de 4 en qu va conquerir la medalla d'or. D'altra
banda Iris ha obtingut una beca per poder seguir la seva formaci com a remera a Banyoles a la Federaci Catalana de
Rem per a poder compaginar els seus estudis de psicologia.
Victria, per la seua part, al mes de gener marxar als Estats
Units per a iniciar els estudis universitaris de biomedicina.

Campionats d'Espanya 2015 (Banyoles). Alba Navarro, Laura

Mendoza, Dmaris Beltri i Nria Puig, de 1r de BAT

Yago Gabiln i Andreu Elas

Laura Mendoza, 1r de BAT. Descens Terres de l'Ebre

Andreu, Xavi Royo, Yago i Albert Barrera, de 2n

de BAT

Sergi Mariano i Andreu Ruz, de 1r de BAT

En els Campionats d'Espanya Andreu Elas i Yago Gaviln van guanyar

la modalitat de 4x i van obtenir la medalla de bronze en 2-, fet que
els va portar a competir amb la selecci espanyola: Andreu a la copa
de la Joventut amb 4- i Yago va viatjar a Brasil per participar al Mundial amb la mateixa modalitat que Andreu: 4-. Actualment els dos continuen formant-se com a remers a Banyoles i han comenat les respectives carreres a la Universitat de Girona: Andreu, Enginyeria elctrica i
Yago, Infermeria.

17

Setmana de la cincia
Amb motiu de la Setmana de la cincia,
es va organitzar una xerrada per a l'alumnat de 4t d'ESO i de 1r de batxillerat al Museu de les Terres de l'Ebre

d'Amposta anomenada "La cincia en

primera persona". Per la seua banda,
lalumnat de 3r d' ESO va fer una visita
a les installacions de l'IRTA el dilluns 30

de novembre i lalumnat de 1r d'ESO

van participar en un taller
de meteorologia a l'Observatori de l'Ebre el dimarts 17 de novembre.

La llibreria Gavina d'Amposta ens ha fet

una gran donaci de lectures graduades
en angls amb motiu de la seva jubilaci.
En total ens ha fet arribar 419 llibres
que cedirem en prstec a l'alumnat per
tal que pugui gaudir de la lectura en angls.
El professorat del departament de Llenges estrangeres estem molt agrats per
tal donaci.
Carme Ferr

l 27 de setembre va
ser un dia molt important per a Catalunya, ja
que les urnes van ser plantades i
tot un pas va poder fer front a
les desgrcies per les quals hem
estat tants danys lluitant. Tot
aix va acabar amb noms un S.
Des de ben entrada la matinada,
fins que ja comenava a pondres el sol, tots els centres daquest pas tenien en les seves
mans larma per a poder fer front
al Govern espanyol: una urna on
milers de persones van poder
ficar la seva vida en una msera
afirmaci que va anar a parar dins duna caixa.
Loportunitat que milions de catalans i catalanes van tenir per a poder
ser un pas lliure, noms sens ha presentat una vegada i puc dir grcies. Grcies a tots i a totes els que vau dipositar lesperana en un nou
pas, ja que aquesta oportunitat no es presentar mai ms a la vida.
Vau deixar de costat les pors i lengany, vau saber escampar la boira i
votar per lesperana. Aquest ha estat el vot de la nostra vida.
Tancat dins de les parets dun petit poble, fins i tot jo que visc en un
petit rac daquest pas, vaig poder veure els nims, els somriures i
tots aquells sobres que contenien una petita part de les nostres vides.
Vaig poder veure un poble que votava per la seva llibertat. Vaig poder
veure mil i un catalans que dipositaven part de la seva nima, que saferrava a poder tenir un nou pas. Un pas lliure.
Jaume Margalef, 3r ESO-A

Bricocentre Amposta. Av Rpita 23

Av. de la Rpita, 103
Tf 977 071 541

famaperruquers@hotmail.com
Tf: 977 70 00 19

977 08 75 69

A. Rpita, 44 Tf 977 70 38 00

18

Enguany, lInstitut de Tecnificaci tamb collaborar amb la marat de TV3 que

va destinada a recollir fons per poder ajudar la gent amb diabetis i obesitat. Per
poder fer-ho sha decidit organitzar esmorzars solidaris a lhora del pati. Cada
pat costa un euro. Hi ha entrepans, pizzes, pastissos, sucs etc. Cada setmana
sencarrega de lorganitzaci un curs diferent.
Jlia Krukonis, 1r ESO-A

Jordi Pardo de 2n dESO va quedar

guanyador el curs passat dels segons
Jocs Florals Escolars de les Terres de
lEbre en la modalitat de Primer Cicle
de lESO.
Per altra banda, Andrea Fernndez,
de 4t, va quedar guanyadora de la
modalitat de Segon Cicle de lESO.
Des de la Redacci de la revista Itec
els volem donar lenhorabona als dos
i encoratjar-los a continuar escrivint.

Miquel Granell, 8
Tf: 977 70 64 14
alballibreria@hotmail.com

Com cada any la nostra orquestra ja

est dissenyant el programa de concerts. Enguany tenim la novetat de la
incorporaci dun nou instrument: el
fagot, de la m dAaron Corcuera. Per
al concert de Nadal tenen preparades
les segents peces: Beauty and the
Best (Alan Menken), All for Love
(Bryan Adams), Mercy Mercy Mercy
(Josef Zawinul) i Have Yourself a
Merry Little Christmas (Hugh Martin i
Ralph Blanc). La previsi s fer cinc
concerts: el de Nadal, el concert de
Sant Jordi, el concert de graduaci, el
concert de famlies i el concert d
intercanvi a lestranger un concert
que faran fora del pas, explica Xavi
Forn, el director de lOrquestra Itec.
Hajar Nouinou, 3r ESO-B

Qu s el servei comunitari? s un
projecte que pretn ser una acci
educativa emmarcada dins del currculum acadmic de 4t dESO. Utilitzant la metodologia daprenentatgeservei treball i la competncia social
i ciutadana. Aprenen els valors que
sen deriven, de manera que a travs
del coneixement de lentorn i de les
seues necessitats, es pugui aconseguir la implicaci prctica de lalumnat, a fi darribar a ser bons ciutadans. Els/les nostres estudiants
collaboraran en les diverses entitats
associades, dacord amb els horaris i
activitats previstes prviament: suport a necessitats bsiques (Creu
Roja), Gran recapte daliments
(Critas), acompanyament i suport a
lescolaritzaci (Biblioteca), acompanyament i suport a laprenentatge de
catal a dones nouvingudes
(Cooperaci activa ONG). La distribuci horria s de deu hores lectives i
deu hores de prctiques.
Hajar Nouinou, 3r ESO-B

19

CARNISSERIA Pili i Mati Dolz

Telfon: 977 700 675

El passat diumenge dia 15 de novembre,

Amposta va rebre lesperit TED. Va ser una
jornada carregada de sorpreses, activitats
divertides, ponents de qualitat, i molta illusi
i iniciativa pel cavi. Tot i ser el TEDxYouth ms
petit dEuropa, va suposar sis mesos de feina
dun grup de joves de les nostres terres dentre 14 i 18 anys. Jo no vull posar-mhi, les
decisions les preneu vosaltres, jo noms us
ajudar amb els conflictes, ja que forma part
del procs daprenentatge per al dia de dem, comentava Joan Estell, qui t la llicncia real des de Nova York.
Lauditori va obrir les seues portes a les nou
del mat per no va ser fins a les deu del mat
quan es va poder veure el vdeo introductori
de Kris Andreson al mn TEDx, per a indicar
que ja ens trobvem en el seu format i, per
tant, que lespectacle ja havia comenat.
Lacte va constar de dues parts amb trenta
minuts per esmorzar al mig. La primera part,
va comenar molt fort amb la ponncia de
Maria Climent, que va parlar sobre la resilincia, s a dir, com sortir reforat duna situaci
adversa. En el seu cas, quan li van diagnosticar Esclerosi Mltiple i va considerar que era
el moment de canviar el rumb que portava la
seua vida. Tot seguit Pau Esquerr va explicar
que ell, amb un 84% de la discapacitat anomenada Espina Bfida, havia creat una associaci a travs de la qual havia aportat qualitat de vida a ms de 200 persones.
Desprs daquests dos oradors, va arribar la
primera sorpresa del mat: de sobte 17 noies
que estaven assegudes estratgicament
entre el pblic, es van alar i van comenar a
cantar una can, deixant als assistents
sense al. La coral Flumine de Tortosa va
pujar a lescenari i va fer una actuaci magnfica. Com a ltim ponent de la primera part,
va parlar ric Matamoros, estudiant de 1r de
batxillerat cientfic daqu dAmposta, qui va
fer una proposta molt ambiciosa: Sn les
terpies gentiques una possible cura contra
el VIH? Aquest noi, va explicar un tema de

Neus fruites i verdures

Carrer Amrica, nm 41

medicina, fent una metfora amb un pany,

una clau i un lladre. Seguidament es va posar
en pantalla un vdeo molt entretingut i reconegut anomenat Las matemticas son para
siempre de Eduardo Cabezn.
Cap a les onze i quart del mat es va donar
pas a lesmorzar, i es va poder gaudir de les
ulleres 3D que tenem en funcionament o
veure una impressora tamb 3D. Durant
aquesta pausa, hi va haver un flashmob de la
coral.
Cap a les dotze comenava la segona part de
lacte amb una activitat dinmica que feia fer
al pblic una avioneta de paper per a desprs
fer una fotografia collectiva llenant-les des
de dalt de lescenari. Durant aquesta darrera
part, Andreu Prados va conscienciar la gent
de la repercussi del menjar en la salut. Toni
Fernndez, tamb dAmposta, va fer emocionar tot lauditori en parlar sobre les dificultats
econmiques i lactitud envers aix; ens va
ensenyar una lli moral. Tamb va haver-hi
les darreres sorpreses, com el minut dor
on es va encoratjar el pblic a sortir a lescenari i a expressar la seua idea en tan sols un
minut; dues revolucionries van animar-se a
participar en aquesta atrevida proposta.
Entre totes aquestes activitats, els assistents
van gaudir duna actuaci de ball de sal de
dos ballarins. A la recta final de lesdeveniment, va parlar Sonali Mayani, que va fer una
gran reflexi sobre la perspectiva de les persones sobre alguns objectes i el valor que els
dna la societat depenent del lloc on es tro-

ben situades. A continuaci van veures per

pantalla alguns vdeos TED oficials mentre es
preparava lesperada connexi amb Madrid.
Des dAmposta es podia veure el seu acte
per en canvi Madrid no establia la connexi,
aix que al final es van enviar un gran aplaudiment i una abraada. Lacte va finalitzar amb
una darrera can de la coral Let me fly
molt adient per donar per finalitzada la jornada.
Ashley Rillo, 1r de Bat.

20

ontserrat
Genar Jornet, directora del CDIAP
Montsi, a Amposta, i psicloga infantil i juvenil treballa amb nens entre 3 o 4
anys fins a adolescents de
18 o 19 anys, per tant ha
portat el seguiment de
molts casos referents al
maltractament escolar. Per aquest motiu, lhe entrevistada
perqu em pogus resoldre uns quants dubtes sobre el
bullying escolar.
Has portat molts casos referents al bullying escolar?
S. Normalment per curs escolar un parell o tres de casos referents al
bullying acaben arribant a la consulta.
Han aconseguit superar lansietat provocada per lassetjament i viure un
dia a dia normal?
S. Com tu has dit, lansietat va associada a lassetjament escolar, igual
que la baixa autoestima, prdua de confiana en un mateix i un estat
dnim, no direm depressiu, per s trist. Perqu el pacient superi aix, hi
ha dhaver un treball conjunt de la famlia, de lescola i del tractament
psicolgic. Incls de vegades, si s necessari, cal introduir tractament
farmacolgic.
Quin ha estat el cas ms greu que has tractat?
No hi ha cap cas de bullying igual, ja que totes les persones sn diferents i
sutilitzen diferents mecanismes en cada cas, encara que nhi ha uns que
sn comuns en tots els casos, que s lexistncia duna vctima, un agressor i el grup classe, que dalguna manera, ja sigui activament o passiva,
recolzen aquest assetjament. Els casos ms greus sn aquells on hi ha
violncia fsica, ja que sn els que no shan detectat a temps.
De mitjana, quina s ledat que predomina entre els pacients que tens?
Sc psicloga infantil i juvenil, per tant treballo amb nens entre 3 o 4 anys
fins a adolescents de 18 o 19 anys i, a part de casos referents al bullying,
natenc daltres. ltimament men dono compte que arriben casos de nens
cada vegada ms petits referents a lassetjament escolar, s a dir que
cada vegada comencen des de ms petits, per a nivell de bibliografia el
que es descriu s que ledat daparici ms freqent s entre els 11 i els
13 anys.
Has mantingut el contacte amb un dells o lhas tornat a veure al cap dun
temps?
No recordo ning amb qui hagi mantingut el contacte desprs del tractament. El que s que mha passat s retrobar-me amb persones que de
petits o adolescents van patir bullying i no es va tractar.
Vas poder detectar alguna seqela de lassetjament escolar?
S. Les seqeles acostumen a ser inseguretat, falta dautoestima, poca
tendncia a confiar amb els altres, dificultats per a relacionar-se amb els
companys, etc.
Quines conseqncies psicolgiques pot tenir per a la vctima no actuar
davant de lassetjament?
Les conseqncies psicolgiques poden ser ansietat, depressi... Sobretot
el que ms predomina s la inseguretat i el fet dagafar un rol molt passiu
en la relaci amb els altres.
Sn totes immediates o tamb poden aparixer quan ets adult?
Est clar que nhi ha dimmediates, ja que quan una persona est patint

assetjaments hi ha uns smptomes que sn immediats, per si aix

no es tracta pot provocar un malestar futur. De totes maneres, sempre que alg pateix un trauma hi ha una modificaci dun mateix,
sigui per b o per mal. Quan es tracta un cas daquest tipus, sensenya al pacient unes habilitats per a poder superar altres casos conflictius, per si no es tracta, aquesta persona aprn que no pot superar aquestes situacions, que els altres sn millors que ell, etc.
Has tractat mai el que du a terme lassetjament escolar?
s interessant aquesta pregunta, perqu normalment en aquests
casos ens enfoquem ms en la vctima i lagressor el deixem ms de
banda. Jo tinc ms vctimes que agressors. El que mha passat s
tractar nens per altres motius, per exemple trastorns de conducta,
TDH, impulsivitat... i descobrir que tenen un perfil dagressor. s a dir,
ells texpliquen que sen riuen molt dalgun nen, linsulten...
Creus que lagressor tamb hauria danar a un psicleg?
Evidentment que s, ja que si est fent aix, s per alguna ra, no s
normal. Lagressor necessita que li ensenyin algunes habilitats socials, com lautocontrol de la rbia o lempatia i tamb millorar la dinmica familiar.
Generalment, quins sn els motius que porten lagressor a assetjar
alg?
Els motius sn mltiples. Principalment s una falta dhabilitats socials, ja que com que no saben com relacionar-se amb els altres, ho
fan des de la fora i agressivitat fsica i/o verbal. Tamb pot haver-hi
la necessitat, per part de lagressor, de destacar en alguna cosa i a
ms si t un grup que refora aquest comportament s ms fcil que
continu fent-ho, ja que si ning li fes cas, automticament pararia.
Un altre motiu poden ser algunes desestructuracions en lentorn
familiar, com la falta datenci per part dels pares, etc.
Lagressor s conscient del maltractament psicolgic que exerceix
sobre la vctima?
Depn del cas, per en general saben que all que estan fent no est
b, ja que quan estan agredint la vctima no ho fan ni davant dels
pares ni dels mestres. Si alg samaga per realitzar aquestes accions
s perqu t conscincia que all que est fent est malament. Hi ha
aquest nivell de conscincia entre el b i el mal, per els fa falta
lempatia, s a dir, posar-se al lloc de la persona que estan agredint.
Quina actitud solen tenir els pares de la vctima?
En general hi ha un sentiment de rbia i adopten una actitud reivindicativa en el sentit de protegir el seu fill, s a dir, anant a parlar amb
els professors per saber qu passa, adoptar mesures per frenar
aquesta situaci... per fins que no sarriba aqu, sn pares que tendeixen a educar els seus fills amb molta passivitat. Els solen dir: No
passa res, si et diuen alguna cosa, marxa...
I els de lagressor?
Aquests ho veuen des dun altre punt de vista. Quan un pare se nadona que el seu fill est sent o pot ser un agressor, al principi no sho
creu o responsabilitza la vctima de lactitud del seu fill. El primer pas
s justificar lactitud del seu fill, per desprs ja ve la preocupaci i
tendeixen a collaborar amb lescola.
Alguna vegada has empatitzat amb algun cas o algun pacient?
En realitat empatitzes amb tots, ja que en general sn famlies i nens
molt agradables i et sap greu que els passi aix i tintentes implicar al
mxim per a solucionar-ho.
Com valores la feina que feu els psiclegs?
s imprescindible. El tractament del bullying s com una taula que t
diferents potes i el tractament psicolgic ns una, juntament amb
lactuaci a lescola i lentorn familiar. La intervenci de lescola s
clau, s a dir, hi ha dhaver alg a lescola que els assessori sobre
com afrontar aquest problema, per el tractament individual de la
vctima i de lagressor tamb s important.
Creus que tots els que pateixen o han patit bullying haurien danarhi?
Evidentment. Considero que en tots els casos de bullying hi hauria
dhaver un psicleg al darrere per tal daconsellar lescola i la famlia
sobre com actuar i fer el tractament individual del nen.
Aquesta entrevista forma part de lannex del treball de recerca de
Laia Homedes sobre lassetjament escolar.

21

our GERMAN Language assistant

This year there is a new German language assistant,
her name is Steffi Hengge, and she is 27 years old. She
was born in a small village called Isny, but she lives in
Konstanz now. She speaks German, Spanish and English. She has got 2 sisters, Barbara and Martina.
She studied economy and Spanish and she arrived here
in Catalonia to practise the language.
Her hobbies are running, riding bicycle and all kind of
sports. In winter she likes doing snowboarding.
Her favourite book is El tiempo entre costuras, and her
favorite TV series is Cuntame cmo pas.
She wants to learn Catalan.
When she finished her Baccalaureate she travelled
around the world. She went to Australia, New Zealand,
the United States and Argentina.
Estel Pascua and Anglica Noboa, 4th of ESO

ERNEST I FIDEL, per Che Rodgers

Ernest,
quant fan
7x5?

La barca quedar
com nova.

I 5x7?

Trenta-cinc.

Psffff!

Cinc-trenta!

I ara, com
respirar?

Deixam
el nas!

Igual que si t'haguesses ofegat!

LLEGEIX-ME, per Jlia Krukonis

De deb que uses esta
maquineta?

Mira esta preciositat. T 187

fulles per a lafaitat ms apurat de
la histria.

Fixat!
Hmm...

Ostres! S que
apura!!!

Concurs cartells antitabac

22

Guanyadors concurs de cartells

Curs 2014-15
1- ALTEA LLOREN SERRANO. 3r ESO-E
2- ALBA TOMAS NAVARRO. 1r ESO-A
3- ROSER LAFONT COLOMINES. 3r ESO-E

Van assistir a lacte el Regidor dEnsenyament en

funcions Sr. Pep Nos i altres tcnics dEnsenyament i
Serveis Socials de lAjuntament dAmposta.

3r premi. Roser Lafont, 3r ESO

2n premi. Alba Toms, 1r ESO

Finalistes

Bon dia.
Regidor, regidora, professorat, companys,
moltes grcies a tots per acompanyar-nos.
Amb aquest breu acte simblic noms
volem reconixer la tasca activa que es fa
en la lluita contra el tabac i dir-vos: No
fumeu, fumar mata!!
Diu una jove de 22 anys:
Avui comeno a deixar de fumar. Ara vull
compartir amb vosaltres el que se sent
quan decideixes deixar de fumar. Avui, per
sisena o setena vegada, he tornar a intentar deixar el tabac enrere Ho he provat
tantes vegades que fins i tot he perdut el
compte total dintents fallits que he tingut Per aquesta vegada ser diferent i
espero aconseguir-ho!
O sigui que, avui, 29 de maig de 2015, s
el primer dia de la meva nova vida sense
tabac! Tan sols porto unes horetes i evidentment ja he tingut bastants moments
crtics, per els consells del meu metge i
els xiclets de nicotina mestan ajudant
bastant, em calmen lansietat del moment
en el que el meu cos i la meua ment em
demanen una cigarreta, s o s.
Per sort, en aquesta lluita no estic sola ja
que el meu amic, en Roger, tamb intenta
deixar de fumar, aix ens recolzem i ens
donem nims mtuament Realment tots
dos volem deixar el tabac des de fa molt
temps O sigui que serem positius i pensarem que aquesta vegada ho aconseguirem!!!
I us preguntareu per qu vull deixar de
fumar. Doncs, per aix:
Per la meua famlia, que mho ha demanat
moltes vegades.
Per la meva salut, el tabac s un ver!!!
Perqu tinc molta tos i noms em passa
quan deixo de fumar.
Perqu sc esclava del tabac ja que sempre necessito saber que en tinc.
Perqu vull practicar ms esport i aix s
completament incompatible amb el tabac.
Perqu jo sc ms forta que el tabac i puc
aconseguir el que em proposi en la vida
NO FUMEU, si us plau!!!!
Discurs realitzat pels alumnes de 1r d ESO,
llegit per Aida Martnez, de 1r ESO-B

Accsits

Concurs de
Christmas

23

Shan lliurat els premis del tercer concurs

de targetes de Nadal. La dotaci ha estat
de 25 al primer premi, de 20 al segon i
de 15 al tercer. Lenhorabona a totes!!

1R PREMI LUCA TOMS, 1R ESO-B

2N PREMI, MARIA FORN, 1R ESO-A

3R PREMI, ANNA ALEJOS, 3R ESO-A

24

Regidoria de Serveis Socials

I participaci ciutadana.
rea de prevenci comunitria.

Cartell guanyador del concurs escolar:

31 de maig, dia internacional sense tabac
Autora
Altea Lloren Serrano (3r ESO)
Institut de Tecnificaci