Arqueologia de

Grcia i Roma:
Priene

Arnau Tarragona Serra

3r curs de Histria

Introducci:
Si volem entendre perque Priene era com era, hem de tenir primer clar el context en el
qual ens trobem. La Priene moderna, que va durar fins a poca bizantina, va nixer al
segle IV a.C, tot i que lemplaament original tenia probablement data duns tres o cinc
segles abans1. Les caracterstiques de la ciutat sn com es va gestionar la construcci,
mitjanant el mode hipodmic, en un relleu accidentat i irregular.
Ens trobem a les portes de larquitectura grega clssica, coexistint amb lorganitzaci
cada cop ms definida de les polis, seguint com a model Atenes i la seva influncia
poltica. Les innovacions en arquitectura havien creat un nou model, un model lligat al
pensament de lpoca, la ideologia poltica i els coneixements cientfics. Havia nascut
lurbanisme modern grec, present a totes les polis de lpoca i tenint com a gran
exponent a larquitecte Hipdam de Milet, qui es diu que va dissenyar tamb la segona
ciutat. Priene no destaca per la seva grandria, ja que mai va tenir ms duns deu mil
habitants, per s un bon exemple de com lestil hipodmic es va poder adaptar en un
lloc com el de Priene, construda al sud del mont Mykale damunt de quatre terraplens i
aprop del riu Meandre.
Al haver sigut annegats els seus ports al seu enclavament original 2, Priene, colnia
jnica, va haver de ser construda sobre un terreny irregular i difcil, i com ja veurem
aix va portar curioses conseqncies com, per exemple, que alguns dels carrers fssin
escales. No obstant, mai va perdre el seu pla octogonal, amb una srie de carrers que
separaven els grups dedificis organitzats en blocs que formaven angles rectes. Priene
va ser reconstruda com la majoria de colnies gregues, tot i que destaca la seva
organitzaci un pl diferent de les altres ciutats degut al seu terreny3.

1 www.priene.net
2 M. FINLEY, Aspectos de la Antigedad, Ariel Quincenal, Esplugues de Llobregat,
1975

3 http://www.artehistoria.com/v2/contextos/2968.htm

2. Organitzaci:

Plnol de Priene: es pot veure com es va encaixar el pla hipodmic tot i la irregularitat del terreny.
Tamb ens trobem que les portes de les muralles no es troben als dos extrems d'un
mateix carrer , sin que enllacen amb vies paralleles, per diferents i difcils
d'enllaar entre si: es tracta de mantenir la idea clssica grega segons la qual la
ciutat s centre del seu territori.

L'estructura de les polis que ens presenta el pla hipodmic consisteix en oferir una visi
simblica de l'ordre dins de la mateixa ciutat, ja que es tracta que cada edifici estigui
collocat en el seu lloc corresponent per alhora ha d'estar correctament interrelacionat
amb els edificis contigus. Una organitzaci matemtica precisa i til per a gestionar i
organitzar una ciutat. A ms, es pot observar una clara distribuci per zones on la divisi
era fcil de fer grcies a lorganitzaci territorial de Priene, s a dir, els edificis estan
distributs d'una manera especfica en funci de la seva finalitat, aix tenim la zona
comercial (al centre), les pbliques (temples, el gimns i el teatre) i la poltica (el
bouleterion, ledifici dassamblees). La prximitat amb el mont Mykale, que tenia bones
fonts hidruliques i la construcci daqeductes feien possible que la ciutat tingus
provement suficient daigua.
La ciutat estava protegida per una muralla que tenia 16 torres i quatre portes d'accs i va
ser estructurada de forma rectangular, amb blocs (tpics en lorganitzaci creada per
Hipdam de Milet) que mesuren ms o menys 35 metres per 47 metres. Aquests blocs
van ser dividits inicialment en 8 cases ms aviat llargues i estretes (se suposa que per

adaptar-se al terreny)4. Una de les tres portes de la ciutat va ser construda a l'oest , i les
altres dues estan a l'est. La porta de l'est era la porta principal de la ciutat. Sha
desmentar que la sortida cap al nord era difcil degut al terreny.
El pla es va adaptar totalment al paisatge, la qual cosa requereix mplies terrasses, que
eren 4 terrasses principals amb lgora al mig, amb alguns carrers que havien de ser
escales, ls dels quals era principalment connectar les terrasses entre elles, cosa que
dificultava el transport terrestre amb carros per dins de la ciutat. Les zones ms planes
de la ciutat estaven reservades per als edificis pblics: el Temple d'Atena, el gimns,
lestadi i el temple de Demter a la part ms alta i allada de la ciutat (prop de
lacrpolis), aix com al centre hi trobvem l'gora, necessria en qualsevol polis grega.
El teatre es va establir en el vessant del tur sobre l'gora. Els carrers variaven en
amplada en funci de la seva posici a la ciutat i el trnsit que havien de suportar. Les
muralles tamb van incloure l'acrpoli sobre la ciutat, que estava allunyada damunt dun
tur altssim a la part nord de ciutat.
3. Edificis importants:
Al centre de la ciutat i com a punt de trobada, destaca especialment lgora, centre
comercial de Priene, construda al segle III a.C i amb forma de ferradura de cavall, amb
numeroses columnes i figures de marbre i de bronze a dins seu, que li dotava de la
grandesa necessria dun edifici tan important5. Prop de lgora, hi havien tamb els
gimnassos.
El bouleterion, que era ledifici gubernamental destil jnic, tenia una capacitat
aproximada de sis-centes persones. L'edifici est envoltat de bancs de tres bndols. Els
seients estaven a l'est i l'oest assolit per les escales . L'altar de l'edifici s de marbre que
es troba al centre exacte i est decorat amb bustos. Estava tamb situat a prop de lgora
per motius geogrfics: el centre poltic de la ciutat havia destar al centre de Priene.
El teatre de Priene, bastant gran i important dins la ciutat, va ser construt al segle IV
a.C. La seva grandria mostra que tamb era utilitzat per aspectes poltics, com per
exemple la celebraci dassamblees. Sestima una capacitat per a uns cinc mil
espectadors, i la seva proximitat a lgora i al bouleterion fan evident que era una part
trascendent en lengranatge poltic de la democrcia de la polis.
4 www.priene.net
5 www.priene.net

Dels temples, nombrosos tot i les petites dimensions de la ciutat, s necessri esmentar
el dAtena, dissenyat pel fams Pitius (constructor del Mausoleu de Halicarnassos) i
encarregat pel mateix Alexandre el Gran (a qui tamb se li va dedicar un altar a la
ciutat). Tenia una esttua de la deessa Atena duns 7 metres i era de forma rectangular,
amb sis columnes a les vores ms curtes i onze als cantons ms llargs (37 metres per 20
metres). Desprs es van construir ms temples, com el de Zeus, de dimensions ms
petites (13 metres per 8 metres). Tamb hi trobem el temple de Demter, que va ser
construt amb la fundaci de la ciutat i est situat en una de les terrasses, just a sota
duna de les vessants de l'Acrpolis. Cobreix una rea de 45,5 metres de llarg i 17,75
metres d'ample i t una forma diferent a la dels altres temples. Destaquen les dues
esttues de sacerdotesses estaven davant de la porta d'entrada: la de bronze representa la
sacerdotessa Timonassa i l'altra, una esttua de marbre, a la sacerdotessa Nikesso, les
dues eren sacerdotesses de Demter.
Finalment, lacrpolis, que com ja he dit estava bastant allada de la ciutat, tenia una
funci tamb militar, al ser un punt tan estratgic com ho s un tur. Era suposadament
el lloc on tamb hi havien les guarnicions militars. Per accedir-hi, shavia de passar per
unes escales escavades directament a la pedra que la connectaven amb el centre urb.
4. Imatges:

Teatre de Priene

Vista del lloc on estava situada la ciutat de

Priene.

gora de Priene

Bibliografia:
EKREM AKURGAL, Ancient civilizations and ruins of Turkey, Mobil Oil Turk,
Ankara, 1973

EKREAM AKURGAL, Ancient Civilizations: Ruins of Turkey From Prehistoric Times

until the End of the Roman Empire, Istanbul, Estambul, 1973.
EMILY VERMEULE, Grecia en la edad del Bronce, Fondo de Cultura Econmico,
Mxico D.F, 1963
M. FINLEY, Aspectos de la Antigedad, Ariel Quincenal, Esplugues de Llobregat, 1975
OSWYN MURRAY, Grecia Arcaica, Taurus, Madrid, 1981.
JOAQUN MONTERO MUIZ, La tipologa urbanstica alejandrina en la ciudad
helenstica, article dins de la revista Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia
Antigua, t. 13, 2000, pgs. 195-218.
Webs:
http://www.priene.net/ (10/04/2015)
http://www.artehistoria.com/v2/contextos/2968.htm (10/04/2015)
http://es.123rf.com/photo_25279393_columnas-de-priene.html (10/04/2015)