22/10/15

TEATRE
Visualtzaci
Elements que podem trobar :
Vestuari escenografia gestualitat veu
El que ens interessa s sobretot lescenografia que s fonamental
Ta sols en el prleg tenim unes indicacions,
s com si tingus una escenografia clarssima: aqu, all, el temple, es va referint als elements
amb els dctics. Es va referint a ells per tan aix vol dir que lescenografia es mou
s una comdia regular, s a dir que t 5 actes i 1 prleg, que segueix les unitats dacci temps i
espai. Es diu regular s per diferenciar-la daltres que no ho sn com Lope de Vega, Calder,
etc. La comdia regular a Itali era molt estricta amb aix.
Obra de teatre basada en el teatre llat.
La comdia regular estava pensada per la poada en escena (per poder posar-la correctament en
escena)
En litlia daquella poca el redescobriment de plaute, sneca. Comencen a posar-los en
escena, traduir-los imitar-los...
El nostre punt s:
El lligam entre el teatre escrit(dramatrgia) i lescna-representaci i veure com es desenvolupa
aix.
La representaci implica una escenografia, el que implica que darrera de lescenografia hi ha
arquitectes, pintors, msics, etc., els quals sn els elements ms importants per a lescenografia
Es descobreix:
Plaute i Ternci (comdia) personatges que representin a gent quotidiana
Sneca (tragdia) nobles (tamb hi entren dus), personatges nobles i que lescenografia tingui
un perfil important.
De architectura de Vitruvio
FESTA: hi ha una transformaci global de la ciutat, es feien rues, etc. Aquestes festes
implicaven tota la ciutat, tot canviava, hi havia una veritable transformaci fins i tot als carrers,
hi havia arcs de triomfs, tot aix passava en un espai extern- carrers decorats, arcs de triomf,
carros allegrics de tipus petrarquistes, msica... Tot aix era extern tot aix ho organitzava el
poder
Part interna
Activitats teatrals, banquets que son representacions, es desenvolupen entremesos, entre acte i
acte es posaven altres activitats de carcter celebratiu, para-teatral
Dins el palau hi ha teatre, com per exemple Maquiavel amb actors cortesans i entre acte i acte
posaven tamb altres petites obretes, de carcter musical o visual.
Tamb hi havia els banquets que eren concebuts com grans representacions, molt espectacular.
Aquest era el context en el qual se situava la representaci teatra

Contexts representacions teatrals:

Cort teatre cortes, era normalment regular com dins el vatic o les corts petites
que podem trobar a florncia, mntua, mil, etc.
La calndria (1513)
Aquest teatre regular va acompanyat dentremesos de carcter molt variat (mitolgic, musical,
etc)
El teatre regular i els entremesos tenen una forma escenogrfica molt diferent.
Tamb hi havia banquets on tamb hi trobvem entremesos.
Acadmies
Aqu no hi havien tants diners com a les corts per tant el carcter escenogrfic era ms
redut, no tant elaborat
Les acadmies i les corts era on trobvem majoritriament les representacions teatrals.

Arquitectura teatral, principalment escenografia i desprs ser arquitectura en general

1500 hi ha eclosi de totes les coses referents al teatre
Hi havia 43 companyies o incls ms
Sebastiano serlio (secundo libro di perspectiva 1555) proposa postes escenogrfiques, poden
ser volumtriques (amb volum) o no.
Vitruvio: recuperaci teatre clssic, en llat
Perspectiva: neix dels estudis sobre ptica, com funciona lull

Es va imposant cada cop ms el teatre semicircular o sin hi havia un teatre en forma de caixa,
quadrat i dins la forma semicircular del lloc on seien els espectadors.

Arquitectura teatral trgica: sempre t un arc de triomf

Arquitectura teatral pastoral: al camp
Arquitectura teatral comdia:

Teatre olmpic: una suma de coes impressionants finals segle 16. Edifici rom, arc e triomf amb
una perspectiva de 13 mestres 8representat tot un carrer, al principi s tot enorme i desprs tot
molt petit, ta sols poden actuar al principi i a lescenari perqu desprs els actors sn ms grans
que lescenografia

27/10/15

Fonts de lobra mandrgora:

Plaute i Terenci. Aqu sembla que funciona ms Terenci perqu Maquiavel tradueix una obra de
Terenci, per tamb hi trobem elements Plautians.
Bocaccio tamb s essencial sobretot amb els elements ertics, cosa que no hi havia en el teatre
de Plaute o no tant implcit com aqu.
La Calandria de Bibbiena
Aquestes seran ms o menys les fonts de totes les comdies. Per a la tragdia tenim Sneca
sobretot.
Elements que tenen relaci amb el prncep (una altre obra):
Ligurio: una mena de director de lescena.
Maquivel pensa que els homes sn essencialment dolents, la base s aquesta
Lucrecia: lnica representant de la virtut cristiana. Lnica NO corrupta. Portada a contradir la
seva virtut cristiana obligada pe seu marit. Es converteix en la representant de la virtut cristiana.
____
La calndria va ser la primera comdia regular (5 actes) en llengua vulgar, en itali i en escena
amb perspectiva. Influencia de Plaute, els bessons de Cameron i..??
Relaci art- teatre; art literatura
Pel que fa al lloc teatral:
el marc general en el qual trobem el teatre s la festa
els llocs del teatre on es representen aquests tipus dobra: a la Cort (coses restringides a una
certa audincia), acadmies, cases dels grans nobles i patricis.
A ms a ms aquests espais estan adequats, sn teatres efmers, provisionals, per aix gaireb no
ens queda cap, tan sols descripcions fins a larribada del teatre olmpic.
Comdia regular: 3 escenes: trgica, cmica i pastoral
Els entremesos tenien unes caracterstiques ms diferents: mitolgic, fantasis, etc., pel que
requerien una escenografia molt ms diferent. s all on realment es dona la major creativitat i
va anar evolucionant, evolucionant fins a donar lloc al teatre verbal.
A part dutilitzar els bastidors en forma de triangles que anaven girant tamb utilitzaven uns que
lliscaven, passaven una cortina i es movia duna banda a laltre, bastidors que sn senzillament
com cortines, encara no hi havia tal, per tant tot es canviava sobre lescena.
Els entremesos, a diferencia de la comdia regular requereixen ms escenes que canvin, s a
dir, ms elements.
Lents com a comdia regular seria: la posada en escena de la cassaria (la comdia de la casa)
de Ariosto (1508 Fenara), aquesta no era una escenografia amb perspectiva, tan sols eren uns
edificis collocats uns al costat daltres, ms endavant comena la perspectiva.
_______________
LA COMEDIA DEL ARTE
-

grup dactors

tipus fixes

teatre-professi

lloc especfic

hi ha dos elements molt importants de la comdia del arte.

El mite de la comdia del arte

-

Origen popular: un mite

Base i recursos carnavalescos

basada en la improvisaci
cada dia els autors inventaven teatre popular
Els actors sidentificaven amb un personatge
Mscares
teatre de carrer
teatre imaginari en contraposici amb teatre escrit i teatre interpretat
2. La realitat de la comdia del arte
La histria:
Ofici:
- teatre comercial
- En llocs tancats: sales en qu els espectadors pagaven sn llocs especfics on es pugui
controlar lentrada perqu la gent ha de pagar! Objectiu: fer teatre comercial.
- Actors especialitzats: excellents professionals capaos de representar qualsevol mena de
teatre. Podien muntar qualsevol tipus de teatre
- Producci rpida: trames, situacions escniques gags si no disposaven dun text que
shavien daprendre de memria doncs tenien trames (punts bsics a seguir) per
comenar a actuar, posar-ho en escena. Els gags sn les expressions individuals, el
cmic que feia cada actor.
- Cada actor tenia un o alguns papers propis sobre els quals improvitzava. Cada actor tenia
un o dos paper sobre el qual improvitzava o shi movia.

El seu nom Comedia del arte = el negoci del teatre

Un teatre que sallunya de la manera cortesana com passa amb la mandrgora, s un teatre
mbil que es mou, surt a buscar al pblic No espera al pblic.
Passa de la festa (mandrgora) a leconomia de mercat, sn verstils.
s una nova professionalitzaci, una actitud comercial. Hi havia una adaptaci al pblic,
sadaptaven al pblic. Va ser un teatre de sala no de carrer perqu havia de ser pagat!
En lloc de les festes es va passar a ofertes de teatre per temporades, com ms estaven en un lloc
millor (ms assequible)
1545 primer grup dactors. Maffeo dei Re

1564 segona companyia teatral creada per Lucrecia di Siena,

Signen devant de notari la creaci dempreses despectacle.
La creaci dempresa teatral de Lucrecia implica liniciaci/introducci teatral de les dones, fins
al moment tan sols interpretaven homes. Tot aix va ser molt bo per la comdia, per se les van
acusar de realitzar mals actes, les relacionaven amb prostbuls, etc.
Es actrius van ser claus dxit de les companyies, algunes dones s que eren prostitutes, va
deixar la professi pel teatre.
Vittoria Pissimi, fia molts papers (nimfa, herona, ballava...)
Entre daltres actrius.
Teatre escrit/teatre representat
Tenien 2 tipus de textos. No era un teatre sense text, era un text dominat pels actors.
Desmembraven els textos i cada un es quedava un trosset daquell text, els hi servia per tornarlo a muntar. Textos de la companyia adaptats pels propis actors. (Canovaccio - trames)
Laltre era una mena de llibre on hi havia textos, poemes canons dels propis actors que els hi
servien pels seus propis papers, un llibre de cada autor. Aix els hi servia per ser rpids.
Les mscares: no tots els actors shi identificaven.

03/11/15
Continuaci apunts futurisme llibreta
EXAMEN TEATRE:
Hi pot haver una pregunta sobre el prleg
Del text tan sols ens interessar el prleg: espai escnic estructura teatre, posada en escena etc.
Una cosa general sobre la vinculaci del teatre amb lart: diverses activitats. Aquesta part ens
permet anar ms enll
Perode, on es troben, possibilitats de contaminaci, relaci entre teatre i art.
_____
Giorgio de chirico: escriptor, pintor
Alberto savinnio : escriptor, pintor , music
Els dos so nascuts a Grcia. Sn persones amb molta cultura clssica i de
tota mena.
Es troben a ferrara un grup de pintors: Pablo carra, pablo de PDD i el seu
germ, creen el grup de pintura metafsica.
Cf. Ebdomero de chirico 1942: 1947 apareix amb les seves illistracions: s
una daquestes novelles que ni comena ni acaba, va per salts.
1 Les impressions com un element determinant. Ms aviat sn
percepcions
2 paisatge amb els pins. Un element que tornar una i altre
vegada a les seves pintures

 3
4 quotidianitat vs irruncia del mite
5 el somni dins el somni important per a tota la cultura post
freudiana
6
La relaci entre els objectes s el que evoca un pensament. Ell vol evocar
un pensament entre els objectes que presenta.
Perode 16/17 est completament evocat en la metafsica
Chirico a la seva pintura: pretn reduir la mitologia en general a la vida
quotidiana nostre: bases esttues deixen dexistir, sostres molt baixos. No
deixa aire entre els objectes representats, estan molt esclafats, consolidar
les coses desconegudes, els maniquins seran una constant en la seva obra.
Treballa sobre vida no Mort una cosa s ser viu i una altre es NO ser
mort. (cf. Copte Arnau: est mort, per est viu perqu torna de tant en
tant = no mort) vida No vida = els maniquins
Ell tamb pinta la natura morta
La pintura es nodreix de si mateixa i dels somnis, com si sans a buscar la
psyche, la ment. Ell diu que la pintura neix de les coses mateixes. El
descobriment de la psyche de les coses diu que s parallel al descobriment
de la psyche dels homes, doncs al igual que Freu va descobrir la part interna
dels homes, ell descobreix la part interna dels objectes.
Alberto savinio:
Hermaphrodito
tragedia dellinfanzia
Dico a te, Clio
Sol utilitzar lanimalitzaci
Pinta moltes ciutats: la cit des promeses
lesposa fidel: una senyora al costat duna finestra transformada e un
estru i per la finestra apareix un ngel i probablement un llamp: una
enunciaci a la dna per la bona nova
Tots dos havien llegit Nietzsche, tenien una cultura alemanya
Ells deien que no eren surrealistes, que les seves obres no venien de la
psyche humana sin d ela psyche de les coses, els anomenaven
surrealistes, per sempre reivindicaven no ser surrealistes

10.11.15
Realisme naturalisme
VERISMO veritat Giovanni verga
Verga
mile zola- majoria dobres son urbanes
verismo: aplicaci
el verisme se seara del naturalisme per la representaci de les obres, al
verisme no veiem representacions urbanes, industrials perqu la
industrialitzaci, lurbanisme encara estper nixer, no com a Paris. El que si
que veiem s la realitat dels camps, moltes de les teories del verisme
sapliquen doncs al camp.
1840 giovanni verga mxim representant daquest tipus de novella, neix a
Catnia i siclia ser un puntimportant a la seva novella i les seves obres.
Volia realitzar 5 novelles o plasmar com la realitat, les dificultats de la vida
a qualsevol nivell social acaben denfonsar lindividu, volia comenar des
dabaix de tot i acabar en laristocracia,per tan sols en va realitzar 2.