Set titulars alternatius de les Comunals 2015

Yvan Lara Snchez

El passat diumenge ens va deixar un KO per incompareixena (Canillo), dues

escombrades previsibles (La Massana i Escaldes), dues victries cmodes (Encamp i
Ordino), una victria ms slida de lesperat (Andorra la Vella), una sorpresa histrica
(Sant Juli) i, si ens mirem la imatge completa, un mapa dAndorra pintat de taronja.
Ms enll daquests titulars durgncia de la nit electoral, una lectura ms reposada del
13D com un gran sondeig dopini i com un moment crtic en levoluci del sistema de
partits, ens ofereix titulars ms amagats, menys incontrovertibles, per tamb, en alguns
casos, ms ineludibles. Amb la fiabilitat privilegiada que aporta el fet de treballar amb
universos i no amb mostres per amb les limitacions de pas que comporta treballar
amb dades electorals (brutes, no segmentades) i no demoscpiques, al llarg de les
segents lnies proposem una anlisi basada nicament en una observaci detinguda de
les diferents dades electorals (i del seu context) i que, per tant, tindr molt dinterpretativa;
les eines disponibles, hi insistim, no permeten res ms. En total, mirarem de desgranar set
titulars alternatius del passat 13D. Els primers es fixaran en les principals forces
poltiques; els segents, en una qesti molt ms rellevant: els dficits de la nostra
democrcia.
Primera part: els partits
DA mant regnes ficticis pispant-li pactes clau als liberals i discurs als socialdemcrates;
despullats, els primers aguanten, els segons senfonsen

1. DA no existeix (per guanya arreu)

Ras i curt: no existeix una tercera onada taronja. Com tampoc va existir-ne una segona. El
titular no t sentit simplement perqu si ens mirem la poltica amb ulleres que obvin els
simples formalismes, DA noms es presentava a les dues parrquies ms poblades, amb
un balan, tanmateix, impecable: una victria per KO (una ms) al seu feu i una victria
clau a Andorra la Vella. De fet, com apuntvem aqu mateix fa quatre anys, la principal
victria de DA a les comunals del 2011 va ser la seva derrota dola a la capital; la seva
consolidaci, en solitari, en una plaa tan complicada constitueix ara, sens dubte, el seu
principal actiu.
DA la marca DA, el projecte DA no ha aportat, en canvi, cap valor afegit a les victries
dUP a Encamp, ACO a Ordino o lagrupaci de candidats que a Canillo ha decidit
presentar-se amb les sigles de DA per que hauria assolit la mateixa victria per
incompareixena amb qualsevol altra sigla imaginable. Tots ells haurien guanyat amb DA
o sense DA i les seves victries sexpliquen clarament com fa quatre anys en clau local.
A Sant Juli, daltra banda, laportaci de DA per a la victria va ser una condici
necessria per mai suficient, com evidencia una mnima anlisi de lescrutini. A Sant
Juli, encara que DA guanys fa quatre anys amb UL i que hi torni a vncer ara en una
plataforma anti-UL, no deixa de ser un indicador inequvoc que a Laurdia, de fet, DA no
existeix.
El mrit del projecte demcrata consisteix, doncs, a haver convenut aquests grups
parroquials de sumar-se a DA a les generals i de deixar-se pintar de color taronja els
cartells electorals durant les comunals apostant, amb bon pronstic, al cavall guanyador
de cada parrquia per la relaci entre els uns i laltre continua sent ms parasitria que
simbitica: UP, ACO i companyia van ser claus en lonada taronja (aquella s) de labril del

2011 i ho van tornar a ser per apuntalar la majoria absoluta al Consell la primavera
passada (amb, per exemple, una victria in extremis malgrat DA a Ordino), mentre que DA
ha estat gaireb irrellevant en les dues onades centredretanes dels desembres 2011 i
2015, on la major part de les victries poden explicar-se, com diem, en clau local. La
valoraci dels resultats de la formaci taronja confirma, a ms, aquesta lectura. El
secretari general dels demcrates atribua dilluns la derrota a la Massana a problemes en
la poltica de pactes quatre anys enrere. s exactament aix el que diem: si DA hagus
apostat clarament per CC ara fa quatre anys, CC seria la mateixa, proposaria el mateix,
implementaria el mateix tipus de poltiques, per diumenge haurem pintat la Massana de
taronja. Sense sentit. Per pur vici formalista. Perqu DA, a la Massana, guanyaria; per
sense existir.
De moment, per tant, hi ha matrimoni (poligmic), s, per es tracta dun matrimoni de
convenincia, que aguantar mentre interessi a totes les parts implicades per que pot
esclatar en mil bocins en qualsevol moment, com ja va passar a la Massana o a Sant
Juli, com ha passat (a mitges i sense conseqncies) a Andorra la Vella i com pot tornar
a passar en un futur, especialment quan arribin les primeres derrotes o les primeres
desavinences substancials (personalistes, relacionades amb laccs al poder o com a
conseqncia de la futura dieta daprimament dels comuns), especialment si les forces
parroquials immortals ensumen algun dia que DA deixa de ser un soci nacional
interessant amb qui pactar.
2. Lesquerra s un desert
De la seixantena de membres del PS que van tocar poder durant el bienni
socialdemcrata ara noms en queden 8. 8 crrecs en el conjunt de les estructures
estatals: tres al Consell General i cinc ms a tres consells de com. Tots ells en clara
minoria absoluta all on exerceixen, sense cap crrec ni despecial rellevncia ni
despecial incidncia. Tots ells, sense excepci, clars perdedors en les circumscripcions
en qu han competit ltimament, en el conjunt de les quals han perdut, de mitjana, dun
22,71% de diferncia amb derrotes sempre superiors al 10% excepte a la capital, ara
(-8,13%) i a la territorial dEncamp, el mar (-7,01%) i on acostumen a ser ms sovint la
tercera fora que no pas la segona. Si a aquestes clapes hi sumem les dels Verds que
han implosionat i les dSDP minsculs i en retrocs excepte a Sant Juli, on farien
malament de sobredimensionar la seva aportaci a LC lestampa s de desert. I amb
rcord daridesa.
Si ens preguntem com sha arribat fins aqu, lelement principal que hem de tenir en
compte s, bviament, el de lespai electoral. En un pas sociolgicament ancorat a la
dreta i on loferta socialdemcrata sempre ha estat tan tbia, s plenament comprensible
que aquest socialisme descafenat se lhagi menjat DA. El principal mrit dels demcrates,
de fet, ha estat de fer una transici en qu a Andorra en comparaci a lentorn europeu
anvem, pel cap baix, vint anys tard: transformar en transversals els aspectes ms
incontrovertibles dels antics programes socialdemcrates. Imatge dordre, de gent
preparada i incorporant al discurs els elements mnims de justcia social com per no ser
associats a la caverna. Voil! Si el principal mrit de Marc Forn va ser el de ser el primer
a saber llegir a la perfecci el sistema electoral, el de Mart, ms enll de lolfacte pels
pactes, haur estat el de saber fer superposar a la perfecci com en aquell conte de
Borges el partit al psit ideolgic del pas. El problema per al PS, per, s que a la falta
despai se suma la deriva en el politiqueig, les batalles incomprensibles i incompreses a
les urnes per les engrunes. I el ms preocupant s que semblin entestats a repetir
lerrada ad eternum: les valoracions de la mateixa nit electoral (Som lnica fora
progressista als comuns!), a ms de ser ridcules, no els ajuden gens ni mica.

Expulsats, doncs, del seu espai natural, al PS noms li queden els puristes. I sn quatre.
Si activen el GPS i fan prospecci, veuran que lnic espai que els queda per crixer s el
de lesquerra clara i sense embuts i amb una aposta ms que decidida per laprofundiment
democrtic. Aix no els permetria guanyar mai, no ara. Per s incidir. I un creixement
sostingut. Caldr decidir-se. No dubto de les capacitats de molts dells per fer el canvi,
per no tinc gens clar que la marca PS aguanti una nova metamorfosi.
3. Els liberals hi sn quan volen
Venien del desert. Sense socis locals que perfectament podrien haver anat amb ells per
que fa quatre anys, a manca de liberals, van triar demcrates. Amb els socis equivocats a
Ordino i a la capital. Empassant-se dos gripaus locals a Sant Juli i a la capital que poc
tenien a veure amb ells. Eppur si muove. I no noms es mouen. No noms sn vius. Sn
la segona fora. De carrer. Per frustraci socialdemcrata. Dels liberals podrem fer
moltes lectures, per permeteu-me destacar aquesta: quan han volgut, hi han tornat a ser.
I, vistes totes les errades comeses, amb molt marge de millora. Aquest s, ara per ara, el
principal actiu liberal.
Segona part: les parrquies
4. Els blancs i els nuls (no LC) tomben UL
En poltica, 2 i 2 no sempre fan quatre. Aix, i tamb que sense enquestes postelectorals
(amb respostes segmentades) s impossible transformar les hiptesis en respostes
mnimament fiables. Un cop explicitades aquestes limitacions, podem aventurar-nos a
mirar de desxifrar el perqu dels resultats en algunes de les places ms interessants del
passat 13D, especialment a la laurediana que, en ser la ms sorprenent, s la que ms
demana a crits una interpretaci.
Si ens fixem en els fluxos entre eleccions, 324 vots que el mar havien anat a parar a
alguna de les quatre candidatures que es van presentar a la territorial laurediana ara han
acabat o a labstenci (+88), o al sac dels blancs (+210) o dels nuls (+26). Determinar de
quines candidatures prov aquest vot del descontent t la clau de la interpretaci dels
resultats. Ens endinsem, ara s, en el terreny de les hiptesis. s racional pensar que
aquells que el mar havien votat DA o SDP ara shauran decantat per Laurdia en Com.
Els seus incentius es mantenen intactes: propostes en lnia, fer fora UL, identificaci oficial
del partit propi amb la nova plataforma No podem dir el mateix dels que havien votat
PS, que mantenen alguns incentius (fer fora UL) per no daltres (PS deslligat dLC). Aix,
mirant els fluxos, podrem aventurar que aproximadament un ter del PS (els que
prioritzaven fer fora UL) van donar suport a LC i en canvi dos altres teros (els que no se
sentien representats per LC, els que no accepten anar amb DA) van optar pel blanc, pel
nul o per labstenci. I els que havien votat UL? Doncs aqu es troba la clau: amb un vot
molt fidel, aventurem que els trasvassaments dUL cap a LC van ser insignificants. UL va
perdre, per, 111 vots respecte el mar. Un 10% dels seus, doncs, amb una resistncia
molt elstica per que han decidit dir prou davant descndols com els sous, les targetes,
la gesti del poder o Naturlndia, per que han dit prou, aix s, sense voler destacar
massa (res dabstenci) i sense portar el seu descontent tant lluny com per votar els altres
(res dLC) i decantant-se, doncs, per flirtejar per primer cop amb el vot blanc o amb el nul.
Res, doncs, de 14 vots de diferncia; tenen molt ms inters els 111 vots del ja nhi ha
prou.

Taula 1: Fluxos de vots entre eleccions a Sant Juli de Lria

EG 2015 (CT)

Fluxos / hiptesis

EC 2015

Cens
Participaci
Blancs
Nuls

3588
2514
183
39

UL

1088

DA
SDP

683
180

100%

341

128 (38%) prioritza fer fora UL

213 (62,46% no accepta anar amb DA, no se sent representat)

PS

+73 (+2%)
+88 d'abstenci
+210 blancs
+26 nuls
977 (89,80%), vot fidel
-111 (-10,20%), no perdonen la mala gesti
per
no disposats a votar LC (ni, segurament, abstenci)

3661
2426
393
65
977
Cap a Abst./B/N
991

Cap a Abst./B/N
Efectes ignorats:
1/ Incorporaci dels nous votants (volum poc significatiu: 2%)
2/ Canvi d'elecci antics blancs, nuls o abstenci (que potser no votaven per manca de plataforma clara anti UL)
3/ Votants DA / SDP que no estan d'acord amb una plataforma a la contra
4/ Votants UL que es passen a LC

Diagrama 1: Fluxos de vots entre eleccions a Sant Juli de Lria

(EG2015, circ. territorial; EC2015)
2500
Nova abstenci
Nous nuls
Nous blancs
LC
PS
SDP
DA
UL / LdA

2000
1500
1000
500
0
EG2015 (CT)

EC 2015

Tercera part: La democrcia

Si continuem sumant capes de dficits democrtics, s'acabar qestionant inevitablement
un concepte: el de legitimitat
5. Legitimitat lmit: 3 de cada 4 no juguen
Amb les xifres assolides aquestes eleccions comunals, analitzar el vot (o no-vot) dels
descontents, els passius i els exclosos, ja no s una opci, s una obligaci. Posem,
primer, les dades sobre la taula: de les gaireb 63.000 persones majors d'edat que hi ha
actualment a Andorra, tan sols 25.109 (menys d'un 40%) tenien dret de sufragi el passat

13D. D'aquestes, noms 15.260 van anar a votar i, d'entre elles, no totes van votar alguna
candidatura, tan sols 13.380. En total, tan sols 6895 dels prop de 63.000 majors d'edat
d'Andorra van votar per les opcions que governaran a cada parrquia, un nfim 11%. Si
segmentem totes aquestes dades, considerem la srie histrica des de la Constituci i, a
ms, les sotmetem a una mnima comparaci internacional, podem extreure una srie
d'elements interessants a l'hora d'afrontar el debat a qu ens referem a la primera frase.
D'entrada, l'abstenci. Un 39,77% dels electors amb dret de vot no van anar a votar. La
xifra s alarmant en molts aspectes. D'entrada, per la tendncia: ens situem 4 punts per
sobre de les passades comunals per 18 punts per sobre de les comunals de tan sols fa
12 anys. Si aleshores parlvem de participacions anmales en comparaci a l'entorn ara
podem afirmar, en canvi, que en el nostre procs de normalitzaci fins i tot ens hem
passat de frenada: la nostra abstenci ja supera en poc ms de tres la dels francesos i en
gaireb cinc la dels espanyols quan sn cridats a eleccions locals.

Diagrama 2: Evoluci de la participaci electoral (1995 - 2015)

85

81,64

81,59

80,33

80
75
77,74

75,32
77,78

78,12

70

74,12

72,32

65,62

65
64,77

60

60,78

55
50

1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010 2011b 2014 2015b
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009 2011a 2013 2015a
Participaci Generals

Participaci Comunals

Qu explica aquesta tendncia? Sense bones enquestes, hem de ser especialment

cautelosos a l'hora de respondre; la cincia poltica, l'escrutini i la srie histrica ens
ofereixen, per, algunes pistes. Un clssic en les interpretacions de l'abstenci s la seva
vinculaci amb el el creixement del cens. De tant repetida, la relaci directa entre el
creixement del cens i l'augment de l'abstenci la donem per descomptada. Una anlisi de
la srie temporal des del 1993 ens indica, per, tot el contrari: una correlaci molt baixa
entre aquestes dues variables. Aquesta mateixa anlisi ens apunta en canvi un element
interessant: l'abstenci diferencial entre comicis generals i comunals, de mitjana un 4,5%
superior a les eleccions locals al llarg dels darrers 20 anys, un vot dual fcilment atribuble
al desincentiu que suposa per a l'elector l'efecte distorsionador del sistema electoral
comunal. Aquesta xifra, a ms, juntament amb el paper clau de l'abstenci (i els vots
blancs i nuls) en els cstigs electorals a UL a Sant Juli o a la llista de Minguilln a la
capital, juntament amb el fet que l'abstenci no mostrs una relaci molt clara amb l'oferta
electoral de cada parrquia (la ms elevada, de gaireb el 47%, es dna a Andorra la
Vella, on s'hi presentaven quatre llistes), ens permet posar sobre la llista una srie de
factors explicatius: la manca d'implicaci (per passivitat, per poca incorporaci),
evidentment, per tamb l's de l'abstenci com una via de participaci ms i, de fet, com
a una via privilegiada de protesta contra el sistema (contra els pactes purament

electoralistes, contra la manca d'inters generat i la pobresa del debat poltic, contra el
sistema electoral) o contra els propis (contra la mala gesti, contra el poc respecte pels
programes de fa quatre anys, etc.).

Diagrama 3: Evoluci comparada del cens electoral i de la participaci a Andorra

(1993 - 2015; 1993 = base 100)
300
250
200
150
100
50
0
1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011b 2014 2015b
1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011a 2013 2015a
Cens

Participaci

Si als abstencionistes hi sumem, a ms, aquells que van optar per votar blanc o nul,
trobem que un 46,71% dels que podien votar, no van donar el seu vot a cap candidatura.
Aqu, a ms, tant la srie histrica com la comparaci internacional coincideixen
plenament: ens trobem en xifres delirants, un 12,32% de vots blancs i nuls, ms que mai,
tres vegades ms que a Espanya, quatre vegades ms que a Frana. Aqu, a ms, la
interpretaci sembla ser molt ms clara: a ms dels orfes de la seva opci poltica,
destaquen aqu tamb els descontents amb el sistema i amb els propis.
Taula 2: Volum i proporci del vot excls, descontent i desmobilitzat
VOT DESCONTENT NO IMPLICAT
Blanc (% de la participaci)
Nul (% de la participaci)
Suma B-N (% de la participaci)
Total Abstenci B N (volum)
Total Abstenci B N (% del cens)
Total Exclosos-Abst-B-N (volum)
Total Exclosos-Abst-B-N
de la poblaci >18a)

C
39,72
2,64
42,36
587
64,15
3262

E
7,11
1,58
8,69
1511
43,46
7770

O
11,37
0,65
12,02
534
32,86
2492

LM
7,72
1,59
9,31
1028
37,48
6476

ALV
7,92
1,95
9,87
3931
52,15
15181

SJ
16,2
2,68
18,88
1693
46,24
5590

EE
7,72
1,48
9,2
2445
47,48
8741

Total
10,52
1,8
12,32
11729
46,71
49512

90,86

79,81

69,55

79,06

80,8

73,96

76,37

78,73

(%

I si, per ltim, hi afegim els exclosos pel sistema aquells a qui neguem el dret de vot
en les eleccions que haurien de ser ms inclusives, el mapa ja est complet. Entre els
exclosos pel sistema (37.783; un 60% del total!), els que han decidit no anar a votar
(9849) i els que han optat per votar blanc o nul (1880), entre desencantats, decebuts,
indignats, passotes i exclosos, prcticament tres de cada quatre persones majors d'edat
d'Andorra (49.512) no han jugat al joc de triar consellers aquestes eleccions.

Diagrama 4: Comportament electoral de la poblaci major d'edat

(Eleccions comunals 2015)
100%
90%
80%
Sense dret de vot
Abstenci
Vots blancs i nuls
Vots a altres candidatures
Vots als guanyadors

70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
C

LM

ALV

SJ

EE

Total

Manca d'un accs inclusiu a la condici de ciutad, una participaci cada cop ms minsa;
oposicions no possibles, pactes que dificulten la fiscalitzaci dels comuns sortints;
pobresa dels programes electorals; manca de democrcia directa entre comicis...
Comencen a ser massa capes de dficits democrtics. I si cada cop sumem ms capes,
un concepte apareixer inevitablement en el debat poltic per ser posat en dubte: el
concepte de legitimitat.
6. Dos sistemes electorals (no noms un) altament distorsionadors
Les candidatures guanyadores aquestes passades comunals aquelles que van ser
votades per tan sols un 11% de la poblaci major d'edat van rebre un premi de
governabilitat substancial: van fer-se amb gaireb un 30% ms d'escons que els que es
mereixien pels vots aconseguits. Una distorsi necessria i aplicada a molts llocs, per
molt exagerada a casa nostra. A la capital, per exemple, DA va obtenir un 35,74% dels
vots i es va endur, en canvi, un 66,67% dels escons. Aquest, per, no s l'nic efecte
distorsionador que introdueix el sistema electoral comunal (infrarepresenta l'oposici,
exclou forces minoritries, impedeix l'oposici efectiva) ni el comunal s l'nic sistema
electoral que distorsiona la democrcia local (bona part dels pactes estranyssims que es
fan per les comunals estan incentivats per poder optar a la victria a la circumscripci
parroquial de les segents generals). Els efectes, a ms, sn especialment perversos:
ms abstenci, menys representativitat, menys pluralitat, menor possibilitat de
fiscalitzaci, confusi entre l'arena local i la nacional, etc. Ms problemes per resoldre.

Diagrama 5: Distorsi del sistema electoral en les candidatures guanyadores

(Eleccions comunals 2015)
120
100

100 100

91,67
80

80

66,67

60

77,55
66,67

58,66

42,22

83,33

75
50,36

54,97

SJ

EE

80
51,53

35,74

40
20
0
C

Vots obtinguts (en %)

LM

ALV

Total

Escons obtinguts (en % del total)

7. Per qu votar? El dia de la marmota

Una part rellevant del debat d'aquestes eleccions generals ha girat a l'entorn de les
competncies i les transferncies comunals. Com fa quatre anys. En tornarem a parlar el
2019? Per qu serveix que una fora domini prcticament tot el territori si aquest consens
aparent (i ja vam veure que s noms aparent) no serveix per implementar les poltiques
que portava al programa? Per qu molestar-se en anar a votar si ni tan sols en unes
condicions ptimes (grans majories arreu d'una mateixa fora; segents comicis encara
llunyans, etc.) es porta a la prctica all ms rellevant del que es va prometre al
programa? Ms pistes, em temo, per a la interpretaci de l'abstenci, el vot blanc i el vot
nul...
Extres:
Comunicaci: l'elegncia i la persistncia en la petitesa
En l'mbit de la comunicaci poltica, ens sembla interessant destacar dos moments com
a exemples en positiu i en negatiu d'all que esperem dels nostres representants. En
positiu, el discurs de vencedor de David Bar a La Massana, emfasitzant des del minut
zero la collaboraci necessria amb una oposici a la qual acabava de vncer per ms
de 50 punts (vdeo disponible al web d'Andorra Difusi). I en negatiu, el missatge de
valoraci del PS, repetit per tots els canals possibles i que retrata els socialdemcrates en
la persistncia en una de les seves principals errades: la focalitzaci en la seva lluita per
les engrunes amb SDP, que els fa ms petits a tots dos.

Rotaci: Comuns molt (i diversament) renovats

Tot i que noms dos dels set comuns canviaran de mans a partir del gener, la renovaci
feta als consolats i als consells de Com ens ofereix tota la paleta possible de situacions
amb qu ens podrem trobar en un moment d'impasse com sn uns comicis: tres
parrquies on l'equip de Govern optava a la reelecci i se n'ha sortit (C, LM, EE); dues
ms en qu es repetir mandat, per amb cnsol major nou, ja sigui per limitaci de
mandats (O) o per voluntat prpia (E); encara una altra en qu el cnsol sortint optava a la
reelecci sense part del seu equip i no se n'ha sortit (ALV) i una ltima en qu la reelecci
no s'aconsegueix per a una llista que, a ms, havia decidit canviar el candidat a cnsol
(SJ). Tot plegat, un indicador de com de voltil i de salvatge s la poltica comunal,
qualitats que es reflexen en l'alta taxa de rotaci dels consells de Com (avs pels que ara
s'estrenaran): dels 80 consellers de la passada legislatura, tan sols 25 repetiran (un
31,25%). Una xifra, aquesta darrera, de doble fulla: garanteix l'entrada d'aire nou per
tamb pot comportar (a comuns com el d'Ordino, on noms repetir, de tot el consell, la
nova cnsol menor) una familiaritzaci amb els dossiers molt lenta, que condicioni els
primers mesos de vida dels nous governs locals.

Diagrama 6: Consellers electes per experincia prvia

(Eleccions comunals 2015)
Total

31,3%

EE

68,8%
50,0%

SJ

50,0%

16,7%

ALV

83,3%
33,3%

LM
O

66,7%

41,7%

58,3%

10,0%

90,0%

33,3%

C
0%

66,7%

30,0%
10%

20%

70,0%
30%

40%

50%

Repeteixen (%)

60%
Nous (%)

70%

80%

90%

100%

Paritat: el miratge del Consell General 2011-15

Diagrama 7: Consellers electes per gnere (Eleccions comunals 2015)

Total

38%

EE

63%

42%

SJ

58%

25%

75%

ALV

50%

50%

LM

50%

50%

50%

50%

25%

75%

20%
0

10

80%
20

30

40
Dones (%)

50

60

70

80

90

100

Homes (%)

A la sisena legislatura del Consell General constitucional es va assolir la paritat de gnere

en molts moments. Malauradament, per, la fita, destacable, va acabar sent un miratge.
Ara al Consell tan sols hi trobem un 35,7% de dones, una xifra prcticament idntica a la
que trobem a l'agregat de tots els Consells de Com (37,5%) on s'ha de destacar, per,
els consells d'Ordino, La Massana i la capital, perfectament paritaris. La proporci, a ms
empitjora si ens fixem en els cnsols en general (4 dones de 14; 28,6%) o en els majors
en particular (2 de 7; 28,6%). I s que al poder executiu la paritat no s'estila, com
demostra el Govern central, on tan sols tres dels seus onze membres (un trist 27,2%) sn
dones. I, a ms, una d'elles deixa el crrec el gener. Ho poso per escrit perqu aix,
encara, no ho havem destacat: em temo que aquest no era un titular massa alternatiu...
Nota: Totes les taules i els diagrames sn d'elaboraci pripia a partir de les dades brutes dels llocs web
www.eleccions.ad i www.estadistica.ad [consulta: setmana del 14/12/2015 al 20/12/2015].