Exercici Prova Llarga

Cintica Qumica i Disseny de Reactors. CURS 2013-2014

Josep Brunet Sol

Pablo Bueno Prez
Joan Ferrer Fernndez
Jons Albert Munt Tarrag
Pere Nez Sanrom
13 de mar del 2014

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Sha descobert un catalitzador per a la sntesis del MeOH a travs

de la hidrogenaci del CO que presenta una bona activitat quan es
treballa entre 300K i 400K. Les reaccions que es donen sn
elementals i en fase gas:

2H2 + CO MeOH
CO + H2O CO2 + H2
MeOH CH2O + H2
El procs es porta a terme isotrmicament en un reactor tubular
de llit fluoritzat i es considera que la caiguda de pressi s
negligible. Lalimentaci es de 7/15 dH2, 1/5 CO, 1/5 CO2, 2/15 de
vapor daigua. El cabal molar total sn 300 mol/s. La pressi
dentrada pot variar entre 1 atm i 160 atm. I la temperatura
dentrada pot variar entre 300 K i 400 K. El volum del PFR pot anar
de 0.1 m3 fins a 2 m3.
a) Determina les condicions dentrada de pressi i temperatura
i el volum del reactor per a la produccin optimitzada de
metanol.
b) A les condicions ptimes dentrada trobades a lapartat a),
varia la relaci dels reactius dentrada (alimentaci) tot
fixant lalimentaci de CO2 en 1/5. Lobjectiu s maximitzar
la produccin de MeOH.
c) Varien els parmetres ptims de lapartat a) respecte el b)?.
Raona i descriu els teus resultats.

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Nota: Utilitza el POLYMATH per resoldre lexercici.

Dades addicionals:

)+

) (

)+

))+ (

)+ (

On R=1.987 cal/mol i T (en K)

))+

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

1. INTRODUCCI
Per tal de treballar millor, sutilitzen les lletres A,B,C,D,E,F, per a referir-se a les
especies presents en el sistema, la relaci de cada una s la segent:
A = monxid de carboni (CO)
B = hidrogen (H2)
C = metanol (MeOH)
D = aigua (H2O)
E = dixid de carboni (CO2)
F = formaldehid (CH2O)
Les tres reaccions per a la sntesis del metanol queda de la segent manera:
A + 2B C

(1)

A + D E + B

(2)

CF+B

(3)

La primera reacci (1) s la desitjada ja que s la que produeix el metanol, la

segona reacci (2) s una reacci no desitjada ja que en ella s consumeix els
reactius A i B que sn necessaris per a formar C, la tercera reacci (3) tamb s no
desitjada perqu consumeix el producte desitjat.
Com que les reaccions sn elementals, les velocitats de cada reacci sn les
segents:

Reacci 1:

(4)

Reacci 2:

(5)

Reacci 3:

(6)

En el annex A.1, es pot veure detalladament com sarriba a trobar les velocitats de
reacci per a cada reacci.
4

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

A continuaci es busca les velocitats de reacci netes o globals de cada espcie

present en el sistema, A.2:
A:

(7)

B:

(8)

C:

(9)

D:

(10)

E:

(11)

F:

(12)
Totes estan en funci de

(13)

(14)

(15)
La reacci es produeix en un reactor de flux en pist (PFR) on hi haur entrada i
sortida continua de productes, treballar en estat estacionari i la concentraci variar
en funci de la posici al llarg del reactor. El balan molar del PFR s el segent:

(16)

Com que treballa en estat estacionari i no hi ha acumulaci:

(17)

Tenint com a variable dependent el flux i com a variable independent el volum, el

balan molar per al PFR ens queda de la segent manera:

(18)
5

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Els balanos molars per a cada espcie sn els segents:

BM de A:

(19)

BM de B:

(20)

BM de C:

(21)

BM de D:

(22)

BM de E:

(23)

BM de F:

(24)

On el flux total s:

(25)
Si la reacci s en fase lquida i no hi ha canvi de volum amb la reacci,
sutilitzar les concentracions com a variables. Si la reacci s en fase gas i hi ha
canvi de volum, sutilitzar velocitats de flux molar com a variables.
Dins del reactor tubular de llit fluoritzat es duu a terme la reacci en fase gasosa,
per tant utilitzarem els fluxos molars com a variable.
En el cas de reaccions en fase gasosa, la concentraci de la espcie j s:

(26)

Com que el procs es porta a terme isotrmicament i es considera que la caiguda

de pressi s negligible, la concentraci queda directament relacionat amb el flux:

(27)

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Les velocitats de reacci shavien representat en funci de les concentracions en

les equacions (4), (5) i (6), tot seguit es representen en funci dels fluxos molars:

Reacci 1:

Reacci 2:

Reacci 3:

(28)

(29)

(30)

On
, s la concentraci total a la entrada del reactor, la qual segons la llei dels
gasos ideals, es relaciona amb la pressi i la temperatura de la segent manera:

(31)

On R=0.08205746 (atmL/molK), T=300-400 (K) i P=1-160 (atm).

2. APARTAT A)
En el primer apartat de lexercici , ens demana la pressi, la temperatura i el
volum per tal optimitzar la producci de metanol.
La alimentaci est fixada de la segent manera:

A:

(32)

B:

(33)

C:

(34)

D:

(35)

E:

(36)

F:

(37)
7

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Optimitzar la producci de metanol t relaci amb la selectivitat instantnia, ja que

el que es pretn s que la primera reacci es porti a terme per tal de formar producte
desitjat i que la segona i la tercera reacci no es portin a terme per tal devitar
productes no desitjats. La selectivitat instantnia s:

)
(38)

En lestudi de la selectivitat del reactor, veiem que la concentraci dentrada

depn de les dos variables a estudiar, P i T, i les constants de velocitat de reacci
,
i
i les constants dequilibri
i
depenen de la variables T. En
aquesta selectivitat es veu que com ms gran s la concentraci, ms gran ser la
selectivitat ja que en el numerador tenim
, la pressi nicament interv en
aquesta concentraci i tal com es veu en la equaci (31), com ms alta la pressi
ms gran la concentraci. A ms a ms pel principi de Le Chatelier en la primera
reacci (1), ja es veu que sha de treballar a la pressi ms elevada, ja que si
augmentem la pressi la reacci es desplaa cap a on hi ha menys mols, en aquest
cas el metanol.
Per tant ja podem fixar la primera variable, P=160 atm. Sha comprovat que com
ms alta la pressi ms producci de metanol ja que treballar a pressi elevada
afavorir la reacci desitjada (1).
Per saber com trobar la temperatura el que podrem fer s trobar les energies
dactivaci per a les constants de velocitat de cada reacci i si la energia dactivaci
del desitjat fos ms gran que la suma de les energies dactivaci de les dos no
desitjades (ED>EU), com ms alta la temperatura, ms gran seria
respecte a la
suma de
i
i per tant com ms alta la temperatura major selectivitat i major
producci de metanol. En cas de (ED<EU), es treballaria a una temperatura baixa
com s la de 300K, ja que si es baixa ms les reaccions seran massa lentes, per a
aconseguir una major producci de metanol. Per com que la primera reacci (1) i la
segona (2) estan en equilibri, aix fa que aquest mtode proposat no serveixi ja que
la temperatura optima no es trobar en els extrems de 300K o 400K, ja que les
constants dequilibri
i
faran que la temperatura es trobi entremig del rang
proposat.
La manera de trobar aquesta temperatura ptima s mesurar diferents valors de
temperatura per a la pressi ptima de 160 atm i veure com s comporta la
8

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

producci de metanol. Aqu s a on entra en joc el programa POLYMATH. La

programaci del POLYMATH es pot veure en el annex A.3.
En el annex A.4 es pot veure les diferents proves que es van fer amb el
POLYMATH per tal de veure com es comportava el flux de metanol amb la variaci
de la temperatura.
Desprs de fer varies proves de temperatura per a la pressi mxima de 160 atm,
sha obtingut una temperatura ptima la qual s de aproximadament 323 K.
Amb la temperatura de 323 K i la pressi de 160 atm, el programa POLYMATH
ens grfica el flux de metanol en funci del volum del reactor i a travs de la tabla
que proporciona el programa, trobem el volum el qual correspon a 100.8 dm3.
Com que la grfica que proporciona el POLYMATH no es pot observar els seus
detalls al copiar-la en aquest informe, es copia la taula del programa a un Excel i es
grfica el flux molar de metanol respecte el volum. En el annex A.5, es pot veure la
grfica del POLYMATH.
16

Flux de metanol (mol/s)

14
12
10
8
6
4
2
2000

1800

1600

1400

1200

1000

800

600

400

200

0
Volum (dm3)

El que passa en la producci de metanol quan treballem a 160 atm i 323 K s que
la primera reacci (1) es dona molt i rpidament es forma el metanol, per quan hi
ha molta quantitat de metanol el que passa es que la tercera reacci (3) comena a
activar-se i ja que a comparaci de la primera que s reversible, aquesta es
irreversible i el que fa s descompondre el metanol, per aix en la grfica sobserva
que el mxim puja molt rpid per que desprs cau en picat causat per la velocitat
de la tercera reacci (6).
9

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Finalment es conclou que les condicions dentrada de pressi, temperatura sn

160 atm, 323 K i que quan arribssim al volum de 100.8 dm3, es trauria els productes
del reactor i sobtindria uns 15 mol/s de metanol i la selectivitat seria 0.15.
Si el reactor pogus ser de 40 dm3, treballarem a 327 K i obtindrem 20.5 mol/s i
una selectivitat de 0.21 per com que el reactor que tenim treballa de 100 dm 3 a
2000 dm3 no podem i per aix hem hagut de trobar en quina temperatura ser ms
ptima i estar dins daquest rang de volum proposat.
3. APARTAT B)
Aquest apartat, ens diu que utilitzant les condicions ptimes dentrada trobades en
el apartat a), i fixant lalimentaci de CO2 en 1/5 del total que sn 300 mol/s, variem
els reactius per tal de maximitzar la producci de metanol.
El flux dentrada de dixid de carboni s intocable i queda fixat de la segent
manera:

E:

(39)

Alimentar metanol al reactor no tindria sentit, ja que s el producte que volem

obtenir, per tant:

C:

(40)

Alimentar formaldehid tampoc te sentit ja que s un producte no desitjat en la

tercera reacci que es forma ms quan hi ha metanol, per tant:

F:

(41)

El que haurem de trobar ara sn les alimentacions de monxid de carboni(A) , de

hidrogen(B) i de aigua(D), ens queden 240 mol/s a repartir entre aquets tres reactius
i la pregunta s com els repartirem.

10

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

El script de POLYMATH s el mateix la nica cosa que varien algunes

alimentacions i ja est, aix que podem anar variant aquets tres fluxos i veure a on
trobem el flux de sortida ms gran de metanol.
En el annex A.6, es troben els diferents fluxos de metanol que sobtenen variant
els tres fluxos dhidrogen, aigua i monxid de carboni i la primera conclusi que es
troba s que el flux dentrada daigua haur de ser 0:

C:

(42)

Per tant ja sol ens queda saber el flux dentrada de A i B, els quals reaccionant
entre ells dos formen el metanol, variant aquets fluxos sobt que el flux mxim de
metanol sobt quan entrem 84 mol/s de monxid de carboni i 156 mol/s dhidrogen,
on el flux de metanol de sortida s de 40 mol/s i la selectivitat s 0.56 i el producte el
traurem quan el volum al reactor s de 121.9 dm3.
La grfica per als fluxos dentrada ptims queda de la segent manera: (En el
annex A.7 Es troba la del POLYMATH)

Flux molar de metanol (mol/s)

45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Volum (dm3)

La conclusi s que sha dentrar el hidrogen i el monxid de carboni concordant

amb el seus coeficients estequiomtrics, s a dir entrar el doble dhidrogen que de
monxid de carboni, per tal que els dos treballin com a reactius limitant i per tant els
dos sesgotaran per a formar metanol i quan tinguem el mxim metanol pararem el
reactor per tal devitar la tercera reacci.

11

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Si no ens haguessin obligat a entrar dixid de carboni (E), haurem evitat la

segona reacci i encara hauria sigut millor la selectivitat, ja que la velocitat de
reacci (5), si no entrem ni aigua ni dixid de carboni no es portar a terme.
4. APARTAT C)
Aquest apartat ens pregunta si varien els parmetres ptims entre el apartat a) i el
apartat b).
s evident que varien, entre el apartat a) i el b) hem aconseguit gaireb triplicar la
producci de metanol i la selectivitat daquest producte respecte als altres ha
augmentat gaireb quatre vegades. Els resultats es mostren en la segent taula:
Apartat a)

Apartat b)

Pressi (atm)

160

160

Temperatura (K)

323

323

Alimentaci de A (mol/s)

60

84

Alimentaci de B (mol/s)

140

156

Alimentaci de C (mol/s)

Alimentaci de D (mol/s)

40

Alimentaci de E (mol/s)

60

60

Alimentaci de F (mol/s)

Volum (dm3)

100.8

121.9

Flux molar de C (mol/s)

15

40

Selectivitat de C

0.15

0.562

Conclusi: sha observat que per a la reacci dun procs qumic on a partir de
unes matries primes es vol aconseguir un producte, intervenen molts factors. En el
apartat a), es veu la importncia de entrar el producte a una pressi alta o baixa i el
mateix amb la temperatura. En el segon apartat sha vist que la relaci de fluxos
dentrada s al igual que la pressi i la temperatura un factor clau per a la millor
optimitzaci dels productes desitjats en una reacci. Aquest exercici ajuda a
desenvolupar els coneixements del enginyer qumic per quan es troba davant dun
procs on hi ha ms duna reacci hi ha de decidir que ser el millor per a lempresa.
12

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

ANNEXOS

13

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

A.1 Desenvolupament de les tres primeres velocitats de reacci

Estudi de la velocitat de la primera reacci.

A + 2B C

s una reacci reversible i la llei cintica s elemental.

La velocitat de desaparici de A (reacci cap endavant):

A + 2B C
La velocitat de formaci de A (reacci cap endarrere):
C A + 2B
La velocitat neta de la reacci global:

Estudi de la velocitat de la segona reacci.

A + D E + B

s una reacci reversible i la llei cintica s elemental.

La velocitat de desaparici de A (reacci cap endavant):

A+DE+B
La velocitat de formaci de A (reacci cap endarrere):
E+BA+D
La velocitat neta de la reacci global:

14

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Estudi de la velocitat de la tercera reacci.

C F + B s una reacci irreversible i la llei cintica s elemental.
La velocitat de desaparici de C s:

A.2 Desenvolupament de les velocitats de reacci netes.

En el POLYMATH introduirem

Per a la primera reacci:

A + 2B C

Relacionant els coeficients estequiomtrics i les velocitats de reacci:

Daquesta manera ens queda les segents relacions:

Per a la segona reacci:

A + D E + B
15

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Relacionant els coeficients estequiomtrics i les velocitats de reacci:

Daquesta manera ens queda les segents relacions:

Per a la tercera reacci:

CF+B

Relacionant els coeficients estequiomtrics i les velocitats de reacci:

Daquesta manera ens queda les segents relacions:

Per a cada espcie finalment es troben les velocitats globals:

A:
B:
C:
D:
E:
F:
Finalment hem aconseguit que totes estiguin en funci de
16

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

A.3 Programaci del POLYMATH.

El POLYMATH s un programa til i fcil dutilitzar, per aquest exercici, utilitzant la
versi 5.1, sha resolt amb el Ordinary Differential Equations Solver, on shan
introdut les equacions diferencials obtingudes amb el balan molar de cada especie,
equacions (19-24) i amb equacions explicites com sn les velocitats de reacci, la
pressi, la temperatura i les constants de velocitat i dequilibri que depenen de la
temperatura. Aquestes equacions es poden resoldre amb RKF45 o si no ho permet
amb un mtode STIFF que gaireb mai falla.
Quan totes les equacions estan correctes el semfor es posa en verd i ja podem
observar els resultats, per sha de vigilar amb la configuraci de lordinador que les
entrades del smbol decimal siguin punts perqu sino si posem per exemple
R1=0.082 si no est ben configurat ho entendr com a R1=82 i tindrem els resultats
malament quan tot aix esta solucionat li podem demanar al programa que ens
mostri la taula de resultats, la grfica i el report, les tres sn molt tils.
A continuaci es mostra el Script per a resoldre el apartat a):

17

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Per al segon apartat el Script s el mateix, la nica cosa que canvia sn els fluxos
dentrada:

En el annex A.8 es pot veure el Script del apartat a).

18

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

A.4 Estudi de la temperatura a P=160 atm

Amb el POLYMATH sestudia com afecta la variaci de temperatura al flux molar
de metanol:

Temperatura

Flux molar de C

Selectivitat global

Volum

T (K)

FC,mx (mol/s)

SC/EF,mx

V (dm3)

300

0.080

0.001

2000.000

310

3.608

0.036

2000.000

320

11.960

0.115

245.950

330

18.562

0.184

40.415

340

0.574

0.005

40.139

350

0.021

0.000

40.018

360

0.010

0.000

43.502

370

1.308

0.022

40.021

380

0.002

0.000

41.216

390

0.001

0.000

40.800

400

0.000

0.000

40.247

Flux de metanol (mol/s)

De la mateixa manera es pot observar en la segent grfica que entre 320K i

340K hi haur el valor que far mxim el flux molar de metanol.
20.000
18.000
16.000
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0.000
300

310

320

330

335

340 350 360

Temperatura (K)

19

370

380

390

400

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Per aix ara ens centrem a estudiar aquet rang de temperatures ms redut:

Temperatura

Flux molar de C

Selectivitat global

Volum

T (K)

FC,mx (mol/s)

SC/EF,mx

V (dm3)

322

13.863

0.135

121.884

323

14.996

0.146

100.769

325

17.978

0.184

40.657

326

19.642

0.200

41.159

327

20.506

0.209

40.297

328

20.358

0.206

40.943

330

18.562

0.184

40.415

332

14.804

0.143

40.495

335

7.487

0.068

40.718

340

0.574

0.005

40.139

A continuaci s mostra un grfic dels resultats on es pot veure que als 327 K hi
ha un mxim que correspon a 20.5 mol/s: a

Flux de metanol (mol/s)

25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0.000
305

310

315

320

325

330

Temperatura (K)

20

335

340

345

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Els quadrats de color vermell vol dir que el flux molar de metanol correspon a un
volum fora del rang de 100 dm3 a 2000 dm3.
Sha observat que la temperatura ms ptima s la de 327K, on el volum del
reactor s de 40.3 dm3, per aquest volum est fora del rang de volum del PFR, per
aquest motiu se nha de buscar un altre el qual fent proves sha trobat que la
temperatura s aproximadament 323 K on el flux de producci de metanol s de uns
15 mol/s i el volum ja entra dins del rang i s 100.8 dm3.
A.5 Resultats obtinguts amb POLYMATH per al apartat a)
La grfica que t com a variable independent el volum i com a variables
dependents els fluxos s la segent:

La grfica la qual representa la producci de metanol en funci del volum s la

segent:

Aqu es pot observar que rpidament obtenim molt de metanol perqu la primera
reacci es dna molt rpid i forma metanol, per aix fa que la tercera sactivi i la
producci de metanol cau en picat a partir dels 100.6 dm3 perqu la velocitat de la
tercera reacci s molt rpida aix que hi ha una enorme diferencia entre treure el
21

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

producte del reactor al volum ptim i treure-la passat aquet volum, si es tragues el
metanol passat els 400 dm3 a penes observarem quantitat de metanol.
A.6 Estudi dels fluxos dentrada
Amb la pressi de 160 atm i 323 K, es varien els fluxos dentrada de monxid de
carboni (A), dhidrogen (B) i daigua (D) i sobserva quina s la producci mxima de
metanol:

FA0 (mol/s)

FB0 (mol/s)

FD0 (mol/s)

FC,mx (mol/s)

SC/EF,mx

90

90

60

17.558

0.140

90

100

50

22.352

0.260

90

110

40

26.766

0.245

90

120

30

30.738

0.306

90

130

20

34.284

0.377

90

140

10

37.326

0.457

90

150

39.878

0.559

160

20

60

18.830

0.146

130

80

30

28.553

0.284

100

140

38.727

0.543

80

100

60

26.876

0.391

60

150

30

20.209

0.213

30

210

21.521

0.333

50

190

32.597

0.479

70

170

38.967

0.552

75

165

39.680

0.560

80

160

40.025

0.563

85

155

40.097

0.562

22

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

90

150

39.878

0.559

110

130

36.817

0.519

130

110

31.653

0.453

150

90

25.581

0.374

170

70

19.133

0.286

190

50

12.710

0.194

210

30

6.596

0.104

Observem que el flux ptim dentrada daigua ser 0 mol/s i que el mxim prop
dels 80 mol/s de A i 160 mol/s de B hi ha el mxim, amb el POLYMATH ens centrem
amb aquest mxim estudiant valors prxims:

FA0 (mol/s)

FB0 (mol/s)

FD0 (mol/s)

FC,mx (mol/s)

SC/EF,mx

75

165

39.680

0.560

76

164

39.756

0.561

77

163

39.803

0.561

78

162

39.880

0.562

79

161

39.979

0.562

80

160

40.025

0.563

81

159

40.071

0.563

82

158

40.099

0.563

83

157

40.115

0.563

84

156

40.120

0.562

85

155

40.097

0.562

86

154

40.089

0.562

87

153

40.065

0.561

23

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

El flux dentrada per a la producci ptima de metanol s 84 mol/s de monxid de

carboni i 156 mol/s de hidrogen, amb els quals aconseguirem tenir 40.12 mol/s que
correspondran a un volum de 121.9 dm3.
A.7 Resultats obtinguts amb POLYMATH per al apartat b)
La grfica que t com a variable independent el volum i com a variables
dependents els fluxos s la segent:

La grfica la qual representa la producci de metanol en funci del volum s la

segent:

24

--

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

A.8 Script del POLYMATH.

Calculated values of the DEQ variables
Variable
V
Fa
Fb
Fc
Fd
Fe
Ff
R2
Sglobal
Ft
T
R1
k3
P
Ct0
r3c
K1eq
K2eq
k1
r1a
k2
r2a
Sinst

initial value
0
60
140
0
40
60
0
1.987
0
300
323
0.0820575
0.1608875
160
6.0366972
0
990.88957
2.874E+04
0.0696796
-0.6676474
5.4610577
-5.306295
0.1258218

minimal value
0
0.0531442
140
0
1.4507584
60
0
1.987
0
265.40775
323
0.0820575
0.1608875
160
6.0366972
-0.0548893
990.88957
2.874E+04
0.0696796
-0.6676474
5.4610577
-5.306295
0.0538935

maximal value
2000
60
154.56893
15.053182
40
98.549242
22.868493
1.987
0.1488516
300
323
0.0820575
0.1608875
160
6.0366972
0
990.88957
2.874E+04
0.0696796
-9.052E-04
5.4610577
0.0010881
8.1866108

final value
2000
0.0531442
153.34672
0.2877151
3.2093524
96.790648
22.868493
1.987
0.0024045
276.55608
323
0.0820575
0.1608875
160
6.0366972
-0.0010104
990.88957
2.874E+04
0.0696796
-9.052E-04
5.4610577
8.998E-04
8.1866108

Les equacions a introduir al POLYMATH sn les segents:

ODE Report (RKF45)
Differential equations as entered by the user
[1] d(Fa)/d(V) = r1a+r2a
[2] d(Fb)/d(V) = 2*r1a-r2a-r3c
[3] d(Fc)/d(V) = -r1a+r3c
[4] d(Fd)/d(V) = r2a
[5] d(Fe)/d(V) = -r2a
[6] d(Ff)/d(V) = -r3c
Explicit equations as entered by the user
[1] R2 = 1.987
[2] Sglobal = Fc/(Fe+Ff)
[3] Ft = Fa+Fb+Fc+Fd+Fe+Ff
[4] T = 323
[5] R1 = 0.08205746
[6] k3 = 0.244*exp(1.5*28956/R2*(1/325-1/T))
[7] P = 160
[8] Ct0 = P/(R1*T)
[9] r3c = -k3*Ct0*Fc/Ft
25

--

[10]
[11]
[12]
[13]
[14]
[15]
[16]

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

K1eq = 131667*0.001987*0.001987*T*T/exp(-30620/R2*(1/T-1/298))
K2eq = 103943/exp(-9834/R2*(1/T-1/298))
k1 = 0.933*exp(2.5*31400/R2*(1/330-1/T))
r1a = -k1*Ct0*Ct0*Ct0*(Fa*Fb*Fb/(Ft*Ft*Ft)-Fc/(Ft*Ct0*Ct0*K1eq))
k2 = 0.636*exp(18000/R2*(1/300-1/T))
r2a = -k2*Ct0*Ct0/(Ft*Ft)*(Fa*Fd-Fe*Fb/K2eq)
Sinst = -r1a/(-r2a-r3c)

Independent variable
variable name : V
initial value : 0
final value : 2000
General
number of differential equations: 6
number of explicit equations: 16
Per a evitar confusions en les unitats i entendre que s cada cosa shan afegit
comentaris:
Comments
[1] d(Fa)/d(V) =
r1a+r2a
mol/s
[2] d(Fb)/d(V) =
2*r1a-r2a-r3c
mol/s
[3] d(Fc)/d(V) =
-r1a+r3c
mol/s
[4] d(Fd)/d(V) =
r2a
mol/s
[5] d(Fe)/d(V) =
-r2a
mol/s
[6] d(Ff)/d(V) =
-r3c
mol/s
[7] Sinst =
-r1a/(-r2a-r3c)
Selectivitat instantania
[8] Sglobal =
Fc/(Fe+Ff)
SelectivitatGlobal
[9] Ft =
Fa+Fb+Fc+Fd+Fe+Ff
Flujo total
[10] r1a =
-k1*Ct0*Ct0*Ct0*(Fa*Fb*Fb/(Ft*Ft*Ft)-Fc/(Ft*Ct0*Ct0*K1eq))
Velocitats de reacci
[11] r2a =
-k2*Ct0*Ct0/(Ft*Ft)*(Fa*Fd-Fe*Fb/K2eq)
Velocitats de reacci
[12] r3c =
-k3*Ct0*Fc/Ft
Velocitats de reacci
[13] Ct0 =
P/(R1*T)
26

--

[14]
[15]
[16]
[17]
[18]
[19]
[20]
[21]
[22]

Grau en Enginyeria Qumica, 2on

Cintica Qumica i Disseny de Reactors, 2013-14
Prova llarga

Concentraci inicial f(P)

K1eq =
131667*0.001987*0.001987*T*T/exp(-30620/R2*(1/T-1/298))
Constants d'equilibri f(T)
K2eq =
103943/exp(-9834/R2*(1/T-1/298))
Constants d'equlibri f(T)
k1 =
0.933*exp(2.5*31400/R2*(1/330-1/T))
Constants cintiques f(T)
k2 =
0.636*exp(18000/R2*(1/300-1/T))
Constants cintiques f(T)
k3 =
0.244*exp(1.5*28956/R2*(1/325-1/T))
Constants cintiques f(T)
R1 =
0.08205746
atmL/molK
R2 =
1.987
cal/mol
P = 160
atm
T = 323
K

27