la segona república

1931 - 1936
II REPÚBLICA: ALGUNES REFLEXIONS
Etapa entre dos dictadures
“Desemboca” en una cruenta guerra civil
6 anys: ve a representar menys del 5%
d’anys de la contemporaneïtat. A escal·la
d’un any equival a uns tretze dies.
Modernització i democràcia
Simbol d’aspiracions populars i reformes
Ètica republicana
 ETAPES

1. GOVERN PROVISIONAL
(1931)

abril - juny

Alcalá Zamora

Inici del programa

reformista

Eleccions de juny
 ETAPES
2. Bienni reformista (1931 -
1933)

Govern d’Azaña

Constitució de 1931

Programa reformista

Llei de Reforma
Agrària(IX/1932)

Estatut de Catalunya(IX/1932)

Eleccions de novembre 1933

 ETAPES

3. Bienni conservador (1933 -

1936)

Partit Radical + CEDA

Govern de Lerroux (Samper,

Chapaprieta, Portela
Valladares)

Paralització de les reformes

Revolució d’octubre 1934

Eleccions de febrer de 1936

 ETAPES

4. Front Popular (1936)

Azaña: president de la
República

Casares Quiroga: cap de

govern

Represa del programa

reformista

Les conspiracions en marxa

 DESCRIPCIÓ DE LES DADES (I)

‣ Pluripartidisme: molta pluralitat

‣ Esquerra: destadar PSOE i republicans (Esquerra R.)

‣ Centre: destacar Partit Radical, PNV, Lliga Regionalista

‣ Dreta: destacar CEDA i Agraris, Acció Popular

‣ Esquerra: reformes socials, laicisme, republicanisme

‣ Dreta: accidentalisme, interpretació conservadora de les reformes,

clericalisme

‣ Partit Radical: conservador en aspectes econòmics i reformista en aspectes

socials.
 DESCRIPCIÓ DE LES DADES (II)

‣ GENERAL:

‣ Entre l’esquerra, el PSOE és un dels partits més votats

‣ Irrupció de la CEDA en 1933 (partit més votat)

‣ 1931:

‣ Participació alta: 70%, amb sufragi universal masculí

‣ Victòria indiscutible de la conjunció republicano-socialista

‣ Política de reformes

‣ Conspiració de Sanjurjo i radicalització social

 DESCRIPCIÓ DE LES DADES (II)

‣ 1933:

‣ Crisi de la coalició republicanosocialista: Casas Viejas

‣ Triomf clar de la CEDA

‣ Govern del Partit Radical amb suport CEDA

‣ Paralització de les reformes

‣ Revolució d’octubre de 1934

‣ Escàndol de l’estraperlo
 DESCRIPCIÓ DE LES DADES (II)

‣ 1936:

‣ Triomf del Front Popular

‣ Represa de les iniciatives reformistes

‣ Conspiracions
LA REFORMA MILITAR
LA QÜESTIÓ RELIGIOSA

110.000 clero regular i secular

Control quasi absolut de

l’ensenyament primari i secundari

Contribució econòmica de l’Estat

Papa Pius XI “Dilectissima nobis”

(1933).
 LA QÜESTIÓ RELIGIOSA

ANTECEDENTS

Influència social de l’Església

Influència educativa

• “El proceso que trazaremos a lo largo de los próximos capítulos será el del
gradual desplazamiento de la lealtad de los campesinos y de los obreros a la
Iglesia, hasta desembocar en su entrega a ideologías revolucionarias,
precisamente hostiles a aquella” Brenan, G., El laberinto español
 LA QÜESTIÓ RELIGIOSA - Els objectius

1. Limitar la influència de l’Església

2. Secularització de la societat
3. Mandats contitucionals: Estat laïc:
Aconfesionalitat
Llibertat de cultes
Supressió del pressupost del clergat
LA QÜESTIÓ RELIGIOSA - La legislació
 ESPANYA 1930

- Habitants ................................... 23.667.095

- Densitat de població ................... 46,7 habs/km2

- Taxa natalitat ............................ 27,4

- Taxa mortalitat .......................... 16,3

- Esperança de vida ....................... 50

- Pob. activa s. primari .................. 3.836.510

- Pob. activa s. secundari .............. 2.229.343

- Pob. activa s. terciari ................... 2.352.522

- Taxa d’analfabetisme .................. 58,2%

LA REFORMA AGRÀRIA

Possiblement es tracta del projecte més

ambiciós i important:
1. Crear una ampla base social
“republicana”
2. Donar resposta a la secular “fam de
terres” del camperolat
3. Modernització de l’agricultura
LLEI DE BASES DE LA REFORMA AGRÀRIA (1932)

Els mecanismes (aplicació):

‣ S’establia una tipologia de terres
expropiables, amb indemnització o sense
indemnització.
‣ Es creava l’INSTITUT DE REFORMA
AGRÀRIA (IRA)
 LA REFORMA AGRÀRIA

la situació del camp:

1. Endarreriment: estructura de la propietat i escasa rendabilitat.

2. “Solucions”:

1. Col·lectivització (anarquisme i socialisme)

2. Repartiment de terres (republicanisme i socialisme)

3. Conreus: cereals (blat), vi i olivera. Hortofrutícola.

4. Estructura molt variada: a Andalusia 4.000 propietaris d’una superfície d’uns

2.500.000 hectàrees, i a Galícia 14.500.000 propietaris d’una superfície de
2.000.000 hectàrees.
LA REFORMA AGRÀRIA
Resultats bastant limitats:
desembre 1933: 24.000 hectàrees
expropiades i 4.300 camperols assentats
1. Tardana aprovació de la llei

2. Lentitud i burocratització

3. Escasa dotació pressupostària

4. Oposició

frustració, desencant i augment de la

conflictivitat: ARNEDO,
CASTILBLANCO, CASAS VIEJAS
 LA CRISI DE LA COALICIÓ REPUBLICANO-SOCIALISTA (1933)

1. Atur i crisi general

2. Falta d’un ampli consens al voltant del

programa de reformes

3. Actitud anarcosindicalisme (FAI - CNT)

4. Actitud de la dreta monàrquica

(Sanjurjo, 1932) i la CEDA

5. Allunyament del Partit Radical

(Lerroux)

6. Casas Viejas

7. PSOE (Prieto - Largo Caballero -

Besteiro)

8. Divisions al si coalició govern

LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934

ELS FACTORS:
1. Anul·lació o paralització de les
reformes

2. Context europeu: feixismes

3. Radicalització del PSOE (Largo

Caballero)

Comité Revolucionari:
(PSOE+UGT+JJSS) (PCE)
(CNT)

ASTÚRIES I Catalunya
 LA CRISI DEL GOVERN RADICAL - CEDISTA (1935)

ELS FACTORS:

1. Repressió 1934

2. Escàndals (estraperlo)

3. Inestabilitat governamental