CRONOLOGIA BÀSICA

1947. Pla Marshall

1948. Bloqueig de Berlín
1949. Creació de l'OTAN. Revolució maoista a Xina
1950. Guerra de Corea
1954. Inici de la (segona) Guerra del Vietnam
1955. Creació del Pacte de Varsòvia
1956. Intervenció soviètica a Hongria i anglofrancesa a Egipte
1959. Revolució castrista a Cuba.
1961. Construcció del mur de Berlín
1962. Crisi dels míssils de Cuba
1965. Intervenció dels EUA en la Guerra del Vietnam
1979. Guerra d'Afganistan

LES CARACTERÍSTIQUES SISTÈMIQUES DELS DOS BLOCS

Fins fa poc, hi havia en el món contemporani dos sistemes econòmics i

polítics enfrontats: la democràcia liberal i l'economia capitalista de lliure mercat pròpia
dels països desenvolupats d'Occident (bloc o món occidental, també conegut com a
món lliure), i els règims comunistes (les democràcies populars) amb una economia
estatal planificada pròpia dels països del bloc o món comunista. Els dos blocs estaven
liderats i representats pels EUA i l'URSS, respectivament.

Característiques del bloc occidental:

1.- Supremacia política, militar i econòmica dels EUA
2.- La integració europea
3.- El miracle japonés
4.- Els fonaments de la democràcia liberal:
− Defensa dels drets i llibertats individuals
− Participació popular
− Pluralisme polític (pluripartidisme)
− Separació de poders
5.- Sistema econòmic capitalista:
− Propietat privada dels mig de producció
− Afany de benefici i lliure mercat
− Creixement econòmic espectacular entre 1945 i 1973
− Crisi de 1973

Característiques del bloc comunista:

1.- Supremacia política, militar i econòmica de l'URSS
2.- La “satel·lització” d'Europa oriental
3.- Els fonaments dels règims comunistes
− Democràcia popular: sistema polític propi dels països comunistes on la
representativitat de les classes populars (llauradors i obrers) queda assegurada no
pels partits polítics, sinó per òrgans de base ( soviets, assemblees municipals,
comunes...)
− Socialisme real: paraula amb què designem el model social i econòmic dels països de
l'òrbita soviètica, caracteritzat pel control social, el monopoli de la informació i un
poder estatal il·limitat
4.- Sistema econòmic socialista:
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció: formes:
1. Propietat de l'Estat ( indústries, transport i sovjosos)
2. Propietat col·lectiva ( koljoses)
3. Propietat social (sindicats i xicotetes parcel·les del sòl)
• La Planificació: plans prospectius(15 anys), quinquennal i anual.
 -CONTINGUTS CONCEPTUALS-

1. 1947-1956. Guerra freda i consolidació dels blocs

− Doctrina Truman i Doctrina Idanov
− A l'interior: EUA, Rec de bruixes; URSS, “porgues” de stalin
− A l'exterior: principals punts d'enfrontament: Alemanya i Corea.
− Colp de Praga i bloqueig de Berlín
− Fundació de l'OTAN (1949)
− Revolució xinesa i guerra de Corea

2. 1956-1979. Coexistència pacífica i distensió

− Principis de la coexistència pacífica
− Relleu de dirigents: a l'URSS Kruishev i “desestalinització”; als EUA, Eisenhower i
Kennedy
− Les crisis: Suez i Hongria; Guerra del Vietnam; Cuba
− Tractats de No proliferació nuclear i acords SALT

3. 1979- 1991. Segona Guerra Freda

− Crisi econòmica de 1973
− Afganistan
− Reagan
− Conflictes de baixa intensitat ( Guerra sandinista, Txad, Cambotja...)
− Gorbatxov i la fi de la guerra freda

BIOGRAFIES

KENNEDY, John Fitgerald (Boston, 1917; Dalles, 1963)

Trenta-cinqué president dels EUA (1961- 1963) i primer president catòlic. Durant
la Segona Guerra Mundial va servir en l'Exèrcit del seu país. Congressista de 1947
a 1953, i senador per Massachussets (1953 – 1960).
Candidat pel Partit Demòcrata, va començar en 1957 la seua campanya per a la
presidència dels EUA, a la que va accedir en 1961, després de derrotar Nixon. Va
portar avant una política reformista que tenia, entre altres directrius, la lluita
contra el racisme i la recuperació del prestigi USA als països menys
desenvolupats. Protagonista per part americana de la crisi dels míssils cubans, va
morir assassinat en 1963 a la ciutat de Dallas durant el transcurs d'una visita
preparatòria de la campanya electoral.

KRUSCHEV, Nikita Sergeyevich (Kursk, 1894; Moscou, 1971)

Polític rus. Granger i després soldador manyà, va ingressar en el Partit Comunista
en 1918, encarregat de les tasques organitzatives. Membre del Comité Central del
PCUS des de 1934; secretari del Comité del Partit pel districte de Moscou (1934 –
1938); en 1939 membre del Politburó i secretari general d'Ucraïna, república en
què va aconseguir una alta responsabilitat militar quan va ser ocupada pels
alemanys. Així mateix, president d'Ucraïna (1944 – 1947), i secretari general del
PCUS (1953 – 1964).
President de l'URSS de 1958 a 1964. Va dimitir en 1964.
BRÉJNEV, Leonid Illich (Dneprodzerhinsk, Ucraïna, 1906; Moscou, 1982)
Polític comunista rus. Va ocupar càrrecs de responsabilitat en l'exèrcit soviètic
durant 1933 i 1934; va pertànyer al Comité Central del PCUS en 1950, i més tard
(1957) va ser anomenat membre del Presídium Suprem del a URSS i del Comité
Central. En 1964 va ocupar la secretaria general del PCUS i en els anys següents
es va convertir en líder únic de l'URSS. Durant el seu mandat es van portar a cap
les intervencions militars a Txecoslovàquia i Afaganistán.

REAGAN, Ronald Wilson (Tampico, Illinois, 1911 – Washington, 2003)

Quaranté president dels EUA (1981-1989). A més de polític, va ser actor de
cinema. Així, de 1937 a 1964 va realitzar un total de 54 pel·lícules. De pensament
liberal en els seus orígens, pels anys cinquanta es va confessar conservador
convençut, participant com a delator en la «caçera de bruixes» contra els actors
americans. En 1976 va recolzar Gerald Ford en la seua nominació com a candidat
republicà a la presidència de la Casa Blanca. Reagan, per la seua banda, va
substituir com a president a Jimmy Carter en 1980 després d'una indiscutible
victòria electoral. Anticomunisme feroç, patriotisme, així com la defensa dels
valors americans van ser les consignes promogudes durant el seu mandat. Va
aconseguir restaurar la confiança en la presidència del país, però es va veure
implicat en la venda d'armes a Iran i posterior desviació dels diners a la «contra»
nicaragüenc (cas conegut com el «Irangate»). Li va succeir George Bush pare en
1989.

CASTRO, Fidel (Mayarí, 1927)

Polític cubà. Va estudiar en la Universitat de L'Havana. Opositor al règim
dictatorial de Batista. Condemnat a cinc anys de presó per un atac que va dirigir
contra el quarter de Moncada (1935), es va beneficiar d'una amnistia decretada
dos anys més tard, que li va facilitar exiliar-se a Mèxic i tornar a Cuba en 1956. Va
viure secretament en les províncies orientals, on va agrupar lleials seus i va
configurar una guerrilla amb què va acabar amb el règim de Batista (1959). La
seua aproximació a l'URSS fa que a Cuba se la considerara com una base
prosoviètica. La reordenació constitucional de 1976, a més de confirmar Castro en
els seus càrrecs de primer ministre i secretari general del Partit Comunista, li va
adjudicar el de president. Des d'eixa data, sense embargament, les dificultats per
les quals ha passat Cuba sotmesa a un ferri embargament comercial pels USA i
pràcticament sola en un món sense «socialismes reals», han posat a prova el
lideratge de l'advocat-guerriller de Sierra Mestra.

TITO, Josip Broz (Kumrovev, Croàcia 1892 ; Ljubljana, 1980)

Líder iugoslau. Fill de croat, va ser reclutat en l'exèrcit austrohongarès durant el
transcurs de la Primera Guerra Mundial, i finalment fet presoner i retingut a Rússia
per a servir a l'Exèrcit Roig durant la guerra civil soviètica. De volta a Iugoslàvia
va participar en la constitució del Partit Comunista. Després del seu
empresonament (1928-1934) va prendre part en les activitats que tenia el seu
partit a París i Centreuropa. També participà com a milicià en la guerra civil
espanyola. En 1939 va tornar a Iugoslàvia, i en 1941, després que els alemanys
ocuparen el territori, es va convertir en el líder de les forces que van lluitar contra
els alemanys. Simultàniament, va haver de combatre contra un altre líder
iugoslau que també dirigia la resistència: el general Mihailovich. Els aliats van
recolzar Tito i, després de la derrota alemanya, l'expulsió de Mihailovich i el rei
Pere, va establir l'Estat comunista. Va ser primer ministre de 1945-1953 i
president de 1953-80. Durant el seu mandat va mantindre una postura favorable
a l'obertura del comunisme cap a Occident, la qual cosa va motivar forts
enfrontaments amb Stalin. Per practicar un socialisme autogestionari, va ser
acusat de desviacionista per Stalin, que va provocar l'expulsió de Iugoslàvia del
Kominform. La seua política autònoma va convertir Tito en el líder dels Països No
Alineats.

BRANDT, Willy (Lubeck, 1913; Unkel am Rhein, 1992)

Polític alemany. Es va convertir molt prompte en propagandista de les idees
 socialistes. Durant el mandat de Hitler es va establir en Noruega, tornant a la
política alemanya després del a Segona Guerra Mundial. Membre del Bundestag
en 1949, alcalde de Berlín en 1957, en 1960 substituïx Erich Ollenhauer com a
líder del Partit Socialdemòcrata de l'Alemanya Occidental. Canceller en 1967,
ratificat en les eleccions de 1972, va haver de dimitir en 1974 al veure's acusat un
dels seus secretaris de col·laborar amb l'espionatge soviètic. Va ser president de
la Internacional Socialista. Va recolzar les relacions amb l'Europa De l'Est, i va
rebre el premi Nobel de la Paz en 1971.

CHURCHILL, Winston (Spencer Winston Leonard) (Blenheim Palace, Oxfordshire, 1874;

Londres, 1965)
Polític conservador, premi Nobel de Literatura en 1953. Descendent d'una antiga
família de llarga tradició política i militar. El seu intransigent lliurecanvisme li va
fer unir-se als liberals (1904) i abandonar el Partit Conservador pel que havia eixit
triat diputat. Amb els liberals va ocupar a més de la subsecretaria d'Estat per
a les Colònies, diverses carteres ministerials, i li van refermar al capdavant del
Almirallat (ministre de Marina) des d'on va aconseguir modernitzar l'armada. Va
ser també ministre de Armaments (1917-1918), de Guerra i Aire (1919-1920) i
Secretari de les Colònies (1921- 1922). En 1925 va tornar a ingressar en el Partit
Conservador. El triomf en les eleccions de 1940 li va convertir en primer ministre,
i encara que els laboristes es van fer amb el govern després de la Segona Guerra
Mundial, la influència de Churchill, no obstant això, no va decaure. Així, per
exemple, els seus discursos en Fulton i Zuric durant 1946, s'han considerat com a
antesala del que més tard serà l'OTAN i el Consell d'Europa, respectivament. Un
nou triomf en les urnes li va tornar a col·locar de primer ministre en 1953.

GUEVARA, “CHE” (Ernesto) (Rosario, 1928; Figueres, Bolívia, 1967)

Revolucionari argentí. Fill d'arquitecte, va cursar estudis de medicina. Es va
convertir en ferm opositor al règim de Perón. Va abandonar Argentina en 1952, i
va servir en el govern del Front Popular de Guatemala fins a que este va ser
derrocat al juny de 1954. En 1956 es va trobar a Mèxic amb Fidel Castro, li va
acompanyar a Sierra Maestra i va passar a ser més tard el seu més directe
col·laborador. Durant el govern de la Revolució Cubana va ser president del Banc
Nacional (1959) i ministre d'Indústria (1959-1965). Va abandonar el govern cubà
en 1965 i va desaparéixer del país. Després d'una visita al Congo i Vietnam del
Nord, va reaparéixer en 1967 al front d'una guerrilla en terres de Bolívia. A
l'octubre d'eixe mateix any va ser capturat i assassinat pel exèrcit bolivià. Els
seus diaris van ser publicats en 1968.

CONCEPTES

GUERRA FREDA
És el conflicte que enfronta els Estats Units i l'URSS a partir de 1947, en el que se
substituïx l'enfrontament directe per un intens rearmament i la intervenció en conflictes
locals.

COEXISTÈNCIA PACÍFICA
Etapa de distensió entre les dos superpotències , en la que s'aconseguix una cert
enteniment encara que les dos postures continuen sent irreconciliables.

DOCTRINA TRUMAN
O doctrina de la contenció del comunisme. Política difosa pels Estats Units després de
1945 pel President H.S. Truman amb l'objectiu de frenar l'avanç del comunisme en el
món.

DOCTRINA IDANOV
Política portada a acabe per l'URSS amb què s'incita els dirigents comunistes d'Europa
central a acabar amb els governs de coalició i sotmetre's a Moscou.

NO ALINEAMENT
Opció presa pels països del món contraris a pertànyer a cap dels dos blocs mundials.

CARRERA D'ARMAMENTS
Nom amb què es coneix la política de rearmament, en especial nuclear, que duen a
terme les dos potències en la Guerra Freda.

TELÓ D'ACER
Expressió encunyada per Churchill el 1946 per a denominar la línia imaginària que
separa Europa en dos blocs.

KOMINFORM
Organització creada el 1947 per coordinar els partits comunistes i sotmetre'ls a les
directrius úniques del comunisme internacional.

DESESTALINITZACIÓ
Nom que rep el procés d'allunyament de l'estalinisme que va iniciar Khrushev l'any 1956
arran del XX Congrés del PCUS.

CAÇERA DE BRUIXES
Nom que rep la persecució fanàtica contra tot sospitós de comunisme, que es du a terme
als Estats Units a principis dels 50 impulsada pel senador McCarthy.

VIETCONG
Braç armat dels comunistes del Vietnam del Sud, que ajuda als nordvietnamitas en la
guerra contra els Estats Units.

TITISMO
Nom que rep la política duta a terme pel mariscal Tito, president de Iugoslàvia. S'oposa a
sotmetre's a les directrius de Moscou i proclama la neutralitat iugoslava.

PACTE DE VARSÒVIA
Organització militar creada en 1955 pels països De l'Est com a resposta a la creació de
l'OTAN

OSTPOLITIK
Denominació amb què es coneix la política d'obertura cap A l'Est iniciada el 1970 pel
canceller d'Alemanya Federal Willy Brandt.