TEMA 13.

DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN

DEFINICIÓ: Entenem per descolonització el procés pel qual els pobles subjectes al domini de les
potencies colonials, assoleixen la seva independència política, sobretot i fonamentalment a partir de la
Segona Guerra Mundial. Especialment és un fenomen que es desenrotlla entre els anys 1945 i 1965. A
mitjans de la dècada dels 50, els nous estats es reuniren a la Conferència de Bandung (1955) per
proclamar els seus drets (naixement del Tercer Món).

FACTORS DE LA DESCOLONITZACIÓ:
1. L’afebliment de les metròpolis
2. Context internacional: condemnes de l'ONU i recolzament dels EUA i URSS
3. Moviments nacionalistes
4. Activisme de minories indígenes

ETAPES I PROCESSOS:
1. Rapidesa, 1945 – 1965
2. Etapes:
2.1. Etapa asiàtica, 1945 – 1955. Índia, Pakistan (1947).
2.2. Etapa africana, 1955 – 1965. Zaire(1960), Kenya (1963)
3. Processos: les vies són múltiples, però podem distingir-ne dos:
3.1. Descolonitzacions consentides o model anglès
3.2. Descolonitzacions conquistades o model francès
3.3. Destacar els casos d’Argèlia, Índia, Xina i Cuba

CONSEQÜÈNCIES

 Neixen nous països. La independència política no tindrà res a veure a la independència total i hauran de
mantenir una forta dependència amb els països desenvolupats
 Els països descolonitzats presenten una enorme diversitat: llengües diferents, ètnies diferents,
sentiments nacionals diferents, religions diferents,...Aquesta diversitat pot generar i genera tensions
socials, sobretot quan es aprofitada per alguns sectors per situar-se al poder o obtenir alguns
interessos.
 Fort endeutament dels països descolonitzats amb la banca internacional, altres països o institucions
internacionals com el FMI.
 Persisteix la pobresa d’abans de la descolonització.
 La debilitat d’aquests països els fa caure en les mans de les dues grans superpotències o més endavant
en la subordinació a les grans multinacionals (neocolonialisme). Per tant continuen sent països
dominats i han de mantenir la dependència respecte dels països del nord
 Alguns països intentant mantenir la seva independència es van reunir a la Conferència de Bandung
(indonèsia 1955). Pretenien lluitar plegats per objectius comuns i mantenir-se com a països no alineats.
En aquest sentit destaquen països com l’Índia, Egipte o la Xina.
 En alguns casos el poder dels països va recaure en èlits o personatges corruptes que van buscar el seu
benestar personal per sobre del benestar social.
 Apareix definitivament el rostre del Tercer Món.