Discurs de Clara Campoamor a les Corts el 1 octubre 1931, en favor del dret de les dones a votar.

En
defensa per tant de la igualtat entre dones i homens en tots els mbits.
Senyors diputats: lluny jo de censurar ni d'atacar les manifestacions del meu col lega, senyoreta
Kent, comprenc, per contra, la tortura del seu esperit en haver vist avui en trnsit de negar la
capacitat inicial de la dona. Crec que pel seu pensament ha hagut de passar, en alguna forma,
l'amarga frase de Anatole France quan ens parla d'aquells socialistes que, forats per la necessitat,
anaven al Parlament a legislar contra els seus.
Respecte a la srie d'afirmacions que s'han fet aquesta tarda contra el vot de la dona, he de dir, amb
tota la consideraci necessria, que no estan recolzades en la realitat. Prenguem a l'atzar algunes.
Que quan les dones s'han aixecat per protestar de la guerra del Marroc? Primer: i per qu no els
homes? Segon: qui va protestar i es va aixecar a Saragossa quan la guerra de Cuba ms que les
dones? Qui va nodrir la manifestaci pro responsabilitats de l'Ateneu, amb motiu del desastre
d'Annual, ms que les dones, que anaven, ms nombrosos que els homes?
Les dones! Com es pot dir que quan les dones donin senyals de vida per la Repblica se'ls concedir
com a premi el dret a votar? s que no han lluitat les dones per la Repblica? s que en parlar amb
elogi de les dones obreres i de les dones universitries no est cantant la seva capacitat? A ms, en
parlar de les dones obreres i universitries, es va a ignorar totes les que no pertanyen a una classe ni
a l'altra? No pateixen aquestes les conseqncies de la legislaci? No paguen els impostos per
sostenir l'Estat de la mateixa manera que les altres i que els homes? No reflueix sobre elles tota la
conseqncia de la legislaci que s'elabora aqu per als dos sexes, per noms dirigida i matisada
per un? Com es pot dir que la dona no ha lluitat i que necessita una poca, llargs anys de Repblica,
per demostrar la seva capacitat? I per qu no els homes? Per qu l'home, l'adveniment de la
Repblica, ha de tenir els seus drets i han de posar-se en un llatzeret els de la dona?
Per, a ms, senyors diputats, els que vau votar per la Repblica, i als qui us van votar els
republicans, mediteu un moment i digueu si heu votat sols, si us van votar noms els homes. Ha
estat absent del vot la dona? Doncs llavors, si afirmeu que la dona no influeix per a res en la vida
poltica de l'home, esteu-fixeu-vos b-afirmant la seva personalitat, afirmant la resistncia a acatar. I
s en nom d'aquesta personalitat, que amb la vostra repulsa reconeixeu i declareu, de manera que
tanqueu les portes a la dona en matria electoral? s que teniu dret a fer aix? No, teniu el dret que
us ha donat la llei, la llei que vau fer vosaltres, per no teniu el dret natural fonamental, que es basa
en el respecte a tot sser hum, i el que feu s posseir un poder; deixeu que la dona es manifesti i
veureu com aquell poder no podeu seguir detentndolo.
No es tracta aqu aquesta qesti des del punt de vista del principi, que fart s clar, i en les vostres
conscincies repercuteix, que s un problema d'tica, de pura tica reconixer a la dona, sser hum,
tots els seus drets, perqu ja des Fitche, el 1796, s'ha acceptat, en principi tamb, el postulat que
noms aquell que no consideri a la dona un sser hum s capa d'afirmar que tots els drets de
l'home i del ciutad no han de ser els mateixos per a la dona que per a l'home. I al Parlament
francs, el 1848, Victor Considerant es va aixecar per dir que una Constituci que concedeix el vot
al captaire, el domstic i l'analfabet-que a Espanya existeix-no pot negar a la dona. No s des del
punt de vista del principi, s des del temor que aqu s'ha exposat, fora de l'mbit del principi-cosa
dolorosa per a un advocat-, com es pot venir a discutir el dret de la dona a que sigui reconegut en la
Constituci el de sufragi. I des del punt de vista prctic, utilitari, de qu acusis a la dona? s
d'ignorncia? Doncs jo no puc, per enutjoses que siguin les estadstiques, deixar de referir-me a un
estudi del senyor Luzuriaga sobre el analfabetisme a Espanya.

Fa ell un estudi cclic des de 1868 fins a l'any 1910, noms, perqu les estadstiques van molt
lentament i no hi ha a Espanya altres. I sabeu el que diu aquesta estadstica? Doncs diu que, prenent
els nmeros globals en el cicle de 1860 a 1910, s'observa que mentre el nombre total d'analfabets
homes, lluny de disminuir, ha augmentat en 73.082, el de la dona analfabeta ha disminut en 48.098,
i referint-se a la proporcionalitat de l'analfabetisme en la poblaci global, la disminuci en els
homes s noms de 12,7 per cent, mentre que en les femelles s del 20,2 per cent. Aix vol dir
simplement que la disminuci de l'analfabetisme s ms rpida en les dones que en els homes i que
si continua aquest procs de disminuci en els dos sexes, no noms arribaran a assolir les dones el
grau de cultura elemental dels homes, sin que el sobrepassaran. Aix el 1910. I des de 1910 ha
seguit la corba ascendent, i la dona, avui dia, s menys analfabeta que l'home. No s, doncs, des del
punt de vista de la ignorncia des del qual es pot negar a la dona l'entrada a l'obtenci d'aquest dret.
Una altra cosa, a ms, l'home que ha de votar. No oblideu que no sou fills d'home noms, sin que
es reuneix en vosaltres el producte dels dos sexes. En absncia meva i llegint el diari de sessions,
vaig poder veure en ell que un doctor parlava aqu que no havia equaci possible i, amb esperit
heretat de Moebius i Aristtil, declarava la incapacitat de la dona.
A aix, un sol argument: encara que no vulgueu i si per cas adms que la incapacitat femenina,
voteu amb la meitat del vostre ser incapa. Jo i totes les dones a qui represento volem votar amb la
nostra meitat masculina, perqu no hi ha degeneraci de sexes, perqu tots som fills d'home i dona i
rebem per igual les dues parts del nostre sser, argument que han desenvolupat els bilegs. Som
producte de dos ssers, no hi ha incapacitat possible de vosaltres a mi, ni de mi a vosaltres.
Desconixer aix s negar la realitat evident. Negadlo si voleu, sou lliures d'aix, per noms en
virtut d'un dret que heu (perdoneu la paraula, que dic noms per la seva claredat i no amb esperit
agressiu) detingut, perqu us vau donar a vosaltres mateixos les lleis, per no perqu tingueu un dret
natural per posar al marge a la dona.
Jo, senyors diputats, em sento ciutad abans que dona, i considero que seria un profund error poltic
deixar a la dona al marge d'aquest dret, a la dona que espera i confia en vosaltres, a la dona que,
com va ocrrer amb altres forces noves a la revoluci francesa, ser indiscutiblement una nova
fora que s'incorpora al dret i no hi ha sin d'empnyer a que segueixi el seu cam.
No deixeu a la dona que, si s regressiva, pensi que la seva esperana va estar a la dictadura, no
deixeu a la dona que pensi, si s avanada, que la seva esperana d'igualtat est en el comunisme.
No cometis, senyors diputats, aquest error poltic de gravssimes conseqncies. Salveu a la
Repblica, ajudeu a la Repblica atrayndoos i sumndoos aquesta fora que espera ansiosa el
moment de la seva redempci.
Cada un parla en virtut d'una experincia i jo us parlo en nom de la meva prpia. Jo sc diputat per
la provncia de Madrid, l'he recorregut, no noms en compliment del meu deure, sin per afecte, i
moltes vegades, sempre, he vist que als actes pblics acudia una concurrncia femenina molt
superior a la masculina, i he vist en els ulls d'aquestes dones l'esperana de redempci, he vist el
desig d'ajudar a la Repblica, he vist la passi i l'emoci que posen en els seus ideals. La dona
espanyola espera avui de la Repblica la redempci seva i la redempci del fill. No cometis un
error histric que no tindreu mai bastant temps per plorar, que no tindreu mai bastant temps per
plorar en deixar al marge de la Repblica a la dona, que representa una fora nova, una fora jove,
que ha estat simpatia i suport per els homes que estaven a les presons, que ha patit en molts casos
com vosaltres mateixos, i que est anhelant, aplicant-se a si mateixa la frase d'Humboldt que l'nica
manera de madurar per l'exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots s caminar dins d'ella.
Senyors diputats, he pronunciat les meves ltimes paraules en aquest debat. Perdoneu si us

molestar, considero que s la meva convicci la que parla, que davant d'un ideal el defensaria fins a
la mort, que posaria, com vaig dir ahir, el cap i el cor en el platet de la balana, de la mateixa
manera Breno va col locar la seva espasa , perqu s'inclins a favor del vot de la dona, i que a ms
segueixo pensant, i no per vanitat, sin per ntima convicci, que ning com jo serveix en aquests
moments a la Repblica espanyola