PRIMER TRIMESTRE 4 LLENGUA VALENCIANA

VOCABULARIO.TEMA 1
Atabalats: Marejats, que no poden pensar clarament.
Palpant: Tocant amb les mans.
Fstic: Sentiment que ens provoquen les coses desagradables.
Barallant-nos: Renyint els uns amb els altres, disputant-nos les coses.
Sucre.- azcar
Farina.- harina
Llet.- leche
Cassola.- cazuela
Safata.- bandeja
Plat.- plato
Batre.-batir
Tallar.- cortar
Ratllar.- rayar
TEMA 2
Arracades.- Adorns que es posen a les orelles.
Fregues.- Moviments que es fan per netejar una cosa passant-lin una altra diverses
vegades per damunt.
Instintivament.- Sense pensar.
Recerca: acci de buscar alguna cosa.
Genoll.- rodilla
Colze.- codo
Turmell.- tobillo
Prim.- delgado
Alt.- alto
Fort.- fuerte
Dret.- derecho
Assegut.- sentado
Agenollat.- arrodillado
TEMA 3
Cregut.- Obedient.
Serradura.- Conjunt de parts menudssimes que es desprenen de la fusta quan se serra.
Moll.- Bla, tou (mullido), que cedeix fcilment a la pressi.
Fofa.- Blana, sense duresa.
Bec.- pico
Cua.- cola
Pota.- pata
gil.- gil
Ferotge.- feroz

Velo.- veloz
Nadar.- nadar
Volar.- volar
Arrossegar-se.- arrastrarse
TEMA 4
Mentrebancara.- topara amb alguna cosa que sem posara entre les cames, entropessara.
Desapercebut.- sense que es veja o es note.
Tastat.- menjat en poca quantitat, per apreciar-ne el gust.
Mrits.- reconeixement del que val una persona o una cosa.
Abella.- abeja
Cuc.- gusano
Papallona.- mariposa
Rusc.- colmena
Formiguer.- hormiguero
Galeria.- galera
Picar.- picar
Xuplar.- chupar
Voletejar.- revolotear
TEMA 5
Esculls.- Roques submarines que hi ha a poca distancia de la superficie.
Imprevisibles.- que no es pot saber per endavant qu passar.
Pastures.- herbes de qu salimenten alguns animals.
Plaga.- gran quantitat danimals o insectes que resulten perjudicials.
Erio de mar.- Erizo de mar
Peix.- pez
Polp.- pulpo
Banyista.- baista
Pescador.- pescador
Bus.- buzo
Vaixell.- barco
Far.- faro
Boia.- boya
GRAMTICA
Els substantius

Gnere dels
substantius

Paraules amb qu
anomenen les persones,
els animals i les coses.
(Comuns i propi)
Solen portar davant un
determinant.
Masculins i Femenins

El nombre dels

Singular y plural.

Afegir una -a a la forma del

mascul.
Canvir la -e final per una -a.
afegint -s o -ns al singular

substantius
Els possessius

Els demostratius

L'adjectiu

Els numerals

Els indefinits
El punt

canviar la -a per -es..

Sn les paraules que

indiquen a quina persona
o persones pertany un
sser o un objecte. Quant
van
davant
dels
substantius, els possessius
sn determinants i van en
el mateix gnere i nombre
que els substantius a qu
es refereixen.
Paraules que indiquen la
distncia que hi ha entre
la persona que parla i els
ssers o els objectes a qu
es refereix . . Quant van
davant dels substantius,
els demostratius sn
determinants i van en el
mateix gnere i nombre
que els substantius que
acompanyen.
Paraules que ens diuen
com sn o com estan les
persones, els animals o
les coses. Mateix gnere i
nombre que el substantiu
que acompaen.
Paraules que expressen
Poden ser:
quantitat o ordre de
Cardinals.- expressen quantitats
manera precisa.
exactes. (cinquanta)
Ordinarls. Expressen lordre que
ocupen els ssers o els objectes.
(primer)
Paraules que expressen
quantitat de manera
imprecisa (qualsevol)
Posem un punt al final de
cada oraci:
Tres tipus:
Punt i seguit
Separa dues oracions dun mateix
pargraf.
Punt i a part
Separa dos pargrafs.
Punt final
Sescriu per indicar que un text ha
acabat.

ELS POSSESIUS
Sn les paraules que indiquen a quina persona pertany un sser o un objecte.

SINGULAR
Mascul
Femen
meu, teu, seu, nostre,
meua, teua, seua,
vostre, seu.
nostra, vostra,
seua.

PLURAL
Mascul
meus, teus, seus,
nostres, vostres, seus.

Femen
meues, teues, seues,
nostres, vostres, seues.

ELS DEMOSTRATIUS
Sn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la persona que parla i els
ssers o els objectes a qu es refereix.
SINGULAR
PLURAL
Mascul
Femen
Mascul
Femen
Proximitat
aquest/este
aquesta/esta
aquests/estos
aquestes/estes
Distncia mitjana
aqueix/eixe
aqueixa/eixa
aqueixos/eixos aqueixes/eixes
Llunyania
aquell
aquella
aquells
aquelles

ORTOGRA
FIA
La sl.laba que zona ms forta en una paraula s la sl.laba tnica.
En algunes paraules, la sl.laba tnica es marca amb un signe que sanomena accent grfic. En
valenci laccent grfic pot ser agut (el normal) () o greu (`)
PARAULES AGUDES

Sl.laba tnica
Lltima

Accent grfic
acaben en vocal o en vocal seguida de s.
(Mart, vors)
Quan acaben en en o in. (Depn,
Mantn)

PARAULES PLANES

Penltima

PARAULES ESDRIXOLES

Lantepenltima

Acaben en consonant, excepte -as, -es,

-is, -os, us, -en, -in (Vctor)
Acaben en diftong (reu)
Totes (atmica)

Els verbs son paraules que expressen accions

La conjugaci dun verb s el conjunt de totes les formes que t

Linfinitiu s la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
Hi ha 3 conjugacions segons lacabament de linfinitiu.
Primera conjugaci
Verbs acabats en ar
(utilizar)

Segona conjugaci
Verbs acabats en er o en
re (tmer, batre (batir)

Tercera conjugaci
Verbs acabats en ir
(prohibir)

NO SALE EN CUARTO SE DIO EN TERCERO

Sonido

K
G
R suau

Se escribe
M
B
G
H
GU
K
QU
J
G
R
R

R Forta
S sorda

RR

C
S

S sorda
S sonora
Pronoms personals
?
!
El article

SS
S
Z

Dnde
Davant de b i p
Davant de r i l
Davant de a-o-u
Totes les formes del verb haver.
Davant de e-i
Davant de a-o-u
Davant de e-i
Davant de a-o-u
Davant de e-i
Sempre
A principi de paraula i darrere de
consonant
Entre vocals
Davant de a-o-u i a final de paraula.
Davant de e-i
A principi i final de paraula i al costat
de consonant
Entre vocals
Entre vocals
A principi de paraula i darrere de
consonant

Paraules que serveixen per a

anomenar les persones sense
dir el seu nom
Es posa al final d'una
pregunta
Es posa al final d'una
exclamaci
Serveixen per a concretar-los determinats i indeterminats
o determinar-los els
substantius.

EL ARTICULO

Els determinats acompanyen substantius que anomenen persones, animals o coses ja

coneguts. Les formes de l'article determinat sn el, la, els, les.
Els indeterminats acompanyen substantius que anomenen persones, animals o coses no
coneguts. Les formes de l'article indeterminat sn un, una, uns, unes.
SINGULAR
PLURAL
Mascul

Femen

Mascul

Femen

Art. determinats

el

la

els

les

Art. indeterminats

un

una

uns

unes

PRONOMS PERSONALS
Sn les paraules que serveixen per a anomenar les persones sense dir el seu nom.
Primera Persona
Segona Persona
Tercera Persona
Per a anomenar-nos a
Per a anomenar la persona o Per a anomenar la pesona o
nosaltres mateixos.
persones amb qui parlem.
persones de qui parlem.
JO
TU
ELL-ELLA
NOSALTRES
VOSALTRES
ELLS-ELLES