Rossinyol 2008

Rossinyol
La revista
des de 1995 a Sant Andreu La Revista de l’Associació
de Mares i Pares
del Col·legi Jesús, Maria i Josep
Número 68-juny 2008
01 Editorial Pàg. 1:Maquetación 1 30/05/2008 12:14 Página 1
Editorial
Els pares, els primers responsables
en l’educació dels fills
EN UNA SOCIETAT PLURAL COM LA NOSTRA cada persona i col·lectiu es
defineix i ha de poder expressar clarament la seva manera de pensar. Les
institucions són les responsables de garantir aquesta llibertat. En la nostra
societat les diverses maneres d’entendre l’home, la vida, el món... provoca
inevitablement que hi hagi diverses propostes educatives que totes elles s’han de
respectar.
Som els pares els primers educadors dels fills, i som nosaltres els que hem de tenir
el dret a escollir quina educació volem per als nostres fills, i els poders públics han
de garantir-nos aquest dret, malgrat que no combreguin amb les idees del govern de
torn. Els models educatius no es poden canviar cada quatre anys i molt menys s’han
d’imposar com si d’un règim totalitari es tractés.
D’altra banda, d’acord amb les lleis que ens hem donat, les persones i els grups
tenen dret a crear i a dirigir escoles tot impartint un tipus determinat d’educació
d’acord amb el seu caràcter propi. Els poders públics d’una societat democràtica, per
la seva part, tenen l’obligació de fer possible l’exercici pràctic del dret de tothom a
l’educació bo i garantint la gratuïtat de les escoles i la llibertat d’ensenyament.
Sorprèn, si més no, que els poders públics de la nostra societat democràtica no
sempre respectin aquests drets de pares i de grups socials i és per això que demanem
als poders públics, en aquest cas al Departament d’Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya que, d’acord amb els principis democràtics respectin també els nostres
drets democràtics i respectin la llibertat d’ensenyament, el pluralisme, el dret dels
pares a escollir escola, la gratuïtat i la igualtat d’oportunitats.
Si nosaltres hem confiat l’educació dels nostres fills a un projecte amb més de 100
anys d’experiència i maduresa com es el manyanetià, és entre d’altres coses pel
caràcter propi de l’escola, els valors cristians... i entre tots hem d’assegurar-nos que
els que vinguin per darrere tinguin la mateixa oportunitat d’escollir lliurement
l’educació que volen per als seus fills.
Només així farem país, un país de tots i per a tots.
Antonio González Torner
Vicepresident de l’AMPA
En aquest número hi han col·laborat:

Toni González, les diferents seccions
d'esports, Emília Moltó, Toni Torres,
Sumari
Marta Ruíz, Joan Hugas, Laia Gispert,
Marta Guallarte, Carles Escorriola,
Editorial Els pares, els primers responsables en l’educació dels fills 1
Ramon Casals, Enric Violan, Resum del curs Balanç d’activitats 2007-2008 2
Juan Torres, Joan de Haro
i Agustí Estruga. Activitats esportives Mou-te 5 Futbol sala 6
Patinatge 6 Hoquei 7 Bàsquet 8
Foto coberta:
Manuela López Cultura Guanyadors nadales 2007 9
Taller de dibuix 9 Teatre de Pàrvuls 10 Teatre de Pastorets 10
Foto sumari:
Antonio López Teatre de Pares 11 Batuka 11
Converses Josep Ma Andrés 12 Juan Torres 14
Correcció:
Alba Galí Àlbum fotogràfic 2007-2008 16
Activitats escolars
Responsable de publicitat:
Jamelys Faneite Jocs Florals parvulari i cicles inicial, mitjà i superior 32
XXI Jocs Florals d’ESO i batxillerat 36 Viatge a Banyoles 45
Edita: Viatge a Madrid 46 2n de batxillerat: Viatge a Itàlia 48
Associació de Mares i Pares d'Alumnes del
Col·legi Jesús, Maria i Josep c. Sant Festa de batxillerat 50
Sebastià, 55 08030 Barcelona FEAC 52
Imprimeix Manyanet Solidari 2007-2008: Un curs més solidari que mai 53
Litogama
Conferència Ramon Casals 54
Polígon industrial del Besòs
c. Costa Brava, 12 08030 Barcelona Les coses pel seu nom... «Wisconsin» 55
Dipòsit legal: L’opinió de l’expert Coses de peus! 56

B-31.758-2006
02 Curs 2007-2008 Balanç d'activitats Pàgs. 2-3-4:Maquetación 1 30/05/2008 12:19 Página 2
RESUM DEL CURS
Curs 2007-2008
Balanç d’activitats
A LES ACABALLES D’UN NOU CURS i a través de les pàgines de la revista Rossinyol que ara teniu a
les vostres mans volem deixar testimoni de l’any escolar 2007-2008. Més enllà de realitzar un repàs
quantitatiu i rigurós del què han estat aquests nou mesos, volem que les pàgines de la revista Rossinyol
serveixin per recordar què ha donat de sí aquest curs escolar com si d’un àlbum de records es tractès. I
és que gairebé cada mes les famílies hem tingut alguna excusa per retrobar-nos al voltant d’algun es-
deveniment: la festa Major de Sant Andreu, les festes nadalenques, Carnestoltes, la Setmana Cultural,…
Des de la Junta de l’AMPA hem intentat mantenir i ampliar aquesta oferta d’activitats, sempre amb
l’objectiu de que aquestes fossin prou atractives i engrescadores. I n’hi ha hagut de tot tipus: culturals,
esportives, i d’altres més lúdiques i festives. En tot cas desitgem haver acomplert les expectatives i que les
activitats proposades hagin estat prou variades. Portar-les a terme han significat dedicar-hi temps, in-
tentant conciliar feina, família i escola, cosa que en ocasions això resulta força difícil. Per aquesta raó
des de l’Ampa no ens cansarem de demanar la vostra col·laboració recordant-vos la típica frase «l’AMPA
som tots». Només així podrem mantenir la vitalitat que transmeten les pàgines d’aquesta revista.
Cercavila prou matinera, i arribem a l’abril amb la Set-

Comencem el novembre i la cercavila potser és mana cultural, una de les setmanes més inten-
una de les activitats més multitudinàries de les que ses de l’any. L’AMPA, juntament amb FEAC,
s’organitzen aprofitant la Festa Major del barri. organitza una conferència, aquest any amb el
Com cada any, i ja en són una colla, els «Padres» títol «Com ensenyar els fills a ser responsables»,
és l’entitat andreuenca amb més representació. En impartida per Ramon Casals (vegeu pàg. 55). A
la darrera cercavila ens vàreu acompanyar al vol- part de ressaltar les idees interessants que es van
tant d’unes cinc-centes persones. plantejar durant la conferència, aquesta va con-
gregar un centenar d’assistents. D’altra banda l’es-
Festes de Nadal cola celebra els seus Jocs Florals que serveixen
Continuem el desembre: el concurs de nadales, per demostrar les genialitats dels alumnes. El tea-
els Pastorets i l’arribada dels patges reials tre de parvulari, el teatre de pares i la mag-
ajuden a crear un ambient nadalenc i avivar la nífica exposició del taller de dibuix acaben de
il·lusió dels més petits de l’escola i dels no tan pe- farcir la setmana cultural. De totes aquestes acti-
tits. vitats en trobareu el resum pertinent i una mostra
gràfica en les pàgines interiors de la revista.
Carnestoltes
Deixem enrere el gener, un mes que sempre costa Mou-te i Batuka
de remuntar. I arriba el febrer, en el que us convo- Aquest any hem organitzat dues activitats noves:
quem un dissabte al matí a l’escola per tal que els Mou-te, activitat extraescolar destinada als més
nens, i algun pare també, vinguin a lluir les seves menuts per iniciar-los en la pràctica de l’esport
disfresses. Aquest any ens vàrem divertir amb un (vegeu pàgina 5). També ens vàrem plantejar la
grup d’animació infantil. possibilitat de crear activitats dedicades als pares
per tal que puguem coneixèr-nos millor entre nos-
Setmana cultural altres i l’escola no només esdevingui el lloc on es-
Al març gaudim de la Setmana Santa, aquest curs tudien els nostres fills. Batuka ha estat una 
2  ROSSINYOL
RESUM DEL CURS
Aquí teniu un resum gràfic de les diferents

activitats realitzades durant el curs escolar
2007-2008. En les imatges superiors podem veure
moments de la cercavila. Aprofitant la Festa
Major ens vam disfressar de pirates i «vàrem
prendre» els carrers del barri.
Els guanyadors del concurs de nadales i la
desfilada dels més petits davant dels patges reials
conformen algunes de les estampes nadalenques
més tradicionals de la nostra escola.
En la següent pàgina podem veure també els més
petits disfressats durant el carnestoltes del mes de
febrer. Moments de les activitats esportives i de la
representació del musical Grease completen
aquest intent de resum gràfic del curs
2007-2008.
ROSSINYOL  3
RESUM DEL CURS
exitosa activitat conduïda per la Marta Ruíz i la converteixen el mes de maig en un mes replè d’in-
qual pràcticament ha doblat el nombre de par- tensa activitat. Però és el mes de juny on celebrem
ticipants al llarg del seu funcionament (vegeu la cloenda del curs. Inflables, discomòbil, jocs i un
pàg. 11). sopar compartit entre les famílies ens permeten fer
un comiat festiu de l’any escolar.
Festa de fi de curs
I arriba la fi del curs. Prèviament hi ha hagut els Moltes gràcies i fins l’any que ve.
diferents festivals, jornades i diades esporti-
ves que organitza cada secció d’esports (en teniu Junta de l’AMPA
un resum a partir de la pàgina 6 del Rossinyol), que
4  ROSSINYOL
03 Esports - Pàgs. 05-06-07-08:Maquetación 1 30/05/2008 12:26 Página 5
ACTIVITATS ESPORTIVES
Mou-te
Curs 2007-2008
HA ESTAT EL PRIMER ANY d’aquest projecte pensat sics de motricitat, coordinació, joc en grup... amb dos
per als més petits de l’escola. Volíem fer una activitat per objectius fonamentals: fer esport i divertir-se.
als nens i nenes de P3, P4 i P5, ja que els més petits no Gràcies a la magnífica feina de l’Eli, podem afirmar
tenien cap possibilitat de fer esport extraescolar a l’es- que ho hem aconseguit de ple.
cola. Des de la junta de l’AMPA volíem recuperar l’an- Per a l’any vinent tenim ganes de fer encara més coses
tiga escola poliesportiva com a secció d’esports. Era però per això necessitem la vostra col·laboració. De mo-
complicat perquè des de les altres seccions ja havien ment, ens hem guanyat unes vacances, però no dubteu
avançat l’edat d’inscripció. Així doncs, vam pensar de que al setembre vindrem amb les piles carregades i amb
fer una activitat esportiva pensada per als més petits, moltes ganes de treballar per als nostres nens.
però que no fos cap dels esports que es feien a l’escola. Us hi esperem!!!!!
Pensant, pensant, va sortir el MOU-TE!!! Toni González Torner
MOU-TE és una activitat on es treballen aspectes bà- Delegat de Mou-te
Futbol sala
«Crear sección»
ESTE AÑO HA SIDO MUY POSITIVO para la sección de pasado, este año hemos ampliado las actividades de la
futbol sala. El lema para esta temporada ha sido «crear tarde con diversas actuaciones de diferentes grupos de baile:
sección», enfocado a la integración entre los diferentes batuka, danza del vientre y country y con una discoteca
equipos, mediante la organización de diversas actividades hasta las 10 de la noche.
extradeportivas para el colectivo en conjunto y no para A petición de los padres de nuestros jugadores hemos cre-
equipos en particular. Para ello hemos incorporado una ado un espacio los miércoles por la noche para que ellos
serie de nuevas actividades a nuestra agenda todo ello ha también pueden jugar a futbol sala.
sido posible también gracias a la ampliación de la junta. Las actividades nuevas han tenido una gran acogida y
Empezamos el año con nuestra Jornada de Puertas Abier- nos planteamos como objetivos para el próximo curso el
tas en la que se realizó la presentación de todos nuestros poder consolidar las nuevas actividades y así reforzar nues-
equipos. En esa misma jornada también se disputó la pri- tra «familia» de futbol sala. Esperamos poder crear nuevos
mera edición de la Copa J.M.J., que esta temporada fue ga- equipos, especialmente entre los más jóvenes del ciclo de
nada por el equipo de los profesores del colegio. primaria. También entra dentro de nuestros planes la or-
A mediados del curso realizamos una visita al Palau ganización de un campamento de verano de nuestra sec-
Blaugrana con toda la sección, para asistir a un partido de ción.
futbol sala del Futbol Club Barcelona, donde acudimos Si quieres formar parte de nuestra familia y poder dis-
unas 100 personas. frutar de todas estas actividades puedes ponerte en con-
En febrero, aprovechando una jornada de descanso en tacto con nosotros a través del correo electrónico
nuestra liga, fuimos de calçotada a Gualba. Disfrutamos de futbolsala_jmj@hotmail.com y hacer tu preinscripción para
un día precioso y éramos unas 50 personas. el próximo curso.
Finalmente hemos puesto el broche a nuestra temporada
con la celebración de la Diada. Tras el gran éxito del año Secció de futbol sala
Patinatge
Curs 2007-2008
EN ARRIBAR AQUESTES DATES, és l’hora de fer el campionat de Barcelona. Totes les nenes ho van fer fa-
balanç del curs. No voldria, però, començar aquestes bulosament, però no podem estalviar elogis per a les
ratlles sense fer un especial agraïment per, en primer nenes que s’han classificat per al Campionat Territorial
lloc, a la Marta Mustieles, per la seva dedicació i aten- que tindrà lloc el proper 10 de maig.
ció a les nostres nenes. També vull agrair molt especial- En la categoria de prebenjamí C2 l’Ester Castel amb
ment la col·laboració i dedicació de totes les mares i els un magnífic 3r lloc.
pares que han ajudat a fer possible totes les activitats En l’Infantil B la Irene Montero amb un gran 2n lloc,
que per part de la secció s’han proposat. i la Meritxell Galofré i la Marta Corral amb uns merito-
Com cada d’any, hem participat al Campionat Inter- ris 4t i 5è lloc també ens representaran en el territorial.
escolar juntament amb el Catalonia, Mar Bella, Bon L’Ester Izquierdo serà la nostra representant en el
Pastor i Ramon Llull, on la nostra escola ha demostrat cadet juvenil B després de fer un esplèndid 2n lloc en el
que el seu nivell no te res a envejar a les altres. Prova campionat de Barcelona. (Al moment de tancar aquesta
d’això, són els bons resultats que hem obtingut en el edició del Rossinyol, encara no s’ha disputat la competi-
6  ROSSINYOL
ció territorial, però desitgem a les nostres participants

tota la sort del món, convençuts del gran paper que
faran).
També aquest any, participarem juntament amb l’es-
cola Pare Manyanet de les Corts en la seva festa de pa-
tinatge.
Per acabar, només dir-vos que des de la secció de pa-
tinatge estarem encantats de seguir treballant per a tots
vosaltres, que esperem comptar amb els vostres fills i fi-
lles per a l’any vinent, i us animen a participar en les ac-
tivitats proposades per l’escola, AMPA o qualsevol de les
seccions esportives. Desitjant-vos un molt bon estiu...
fins al curs vinent!
Toni González Torner

Delegat de patinatge
Hoquei
Un any molt positiu
UN ALTRE ANY EL BALANÇ de la nostra secció és provar-ho, no ho dubteu. Per facilitar-vos la incorpora-
molt positiu. Com podeu veure a les fotos, som una sec- ció us deixarem tot l’any uns patins d’iniciació, i el pri-
ció amb grans esportistes i grans entrenadors. mer mes no us cobrarem el rebut per si el nen no volguis
Els sis equips federats han jugat a tot arreu de Cata- continuar.
lunya lluint la samarreta de l’escola i lluitant de tu a tu Volem agrair públicament la col·laboració que hem
amb els clubs d’hoquei més forts. Han estat tres preben- rebut en tot moment de l’escola, personificada en el
jamins, un benjamí, un aleví i un infantil que amb una padre Eduardo i en el Sr. Antonio.
classificació menys o més alta han fet tots un bon paper. Per finalitzar també volem agrair a Lluís Galbas la
Els nens més petits han après a l’escola d’hoquei, el tasca que ha fet en els darrers anys com a delegat de la
grup on primer reben la iniciació al patinatge, després secció. Ens ha deixat el camí molt fàcil i el llistó molt
s’introdueixen amb l’estic i la pilota i posteriorment co- alt.
mencen a competir en la lliga del Consell Escolar.
Si el vostre nen o nena l’any que ve farà P4 o P5 i vol Secció hoquei JMJ
ROSSINYOL  7
Bàsquet
Els «papis» també hi participeu
«QUERIDOS PAPIS: a los abuelos, a los tíos, porque sino cuando yo llego y lo
Cuando me inscribí en este deporte, ustedes me apoyaron quiero contar, parece que me haga el “agrandado” y no me
y vos mami, me traías y me venías a buscar al cole. Con el creen.
tiempo crecí un poquito y me empecé a manejar solo por la También sería lindo que se organicen actividades o viajes,
ciudad; ahora vengo a la práctica de básquet en mi bici o pero las mamis de la comisión siempre dicen: “no hay plata”,
con los chicos cuando me pasan a buscar. o “nadie nos apoya”.
No estoy reclamándote que vuelvas a traerme mami, no, Dale papis, acérquense a sentarse en las tribunas, a aplau-
eso hoy me daría mucha vergüenza y mis compañeros me dir y alentarnos, a sumarse a los demás papis y hacer entre
“gastarían”. En realidad papis, les reclamo un poco de inte- todos nosotros LA FAMILIA DE BÁSQUET de este gran cole
rés por mi “carrera”. Sí, no se rían de mí, para mi venir aquí que tanto bien nos haría.
a prepararme cada hora de práctica me hace creer que estoy Tu hijo»
más cerca de ser un gran deportista. Y aparte de eso, también
me preparo para ser un buen compañero dentro y fuera de la Amb aquest escrit he volgut variar el típic resum
cancha, y dice el profe que eso nos va a ayudar en la vida. anual de la temporada i crec que reflecteix clarament
Yo sé lo ocupados que están siempre, lo difícil que es tra- la importància dels pares en l’educació esportiva del ju-
bajar para nosotros para darnos lo que necesitamos, pero… gador/a.
esos sábados o domingos, cuando juego un partido, se lo Si tenim en compte que en etapes de formació, la di-
digo de todo corazón, me gustaría verlos allí, sentados en la versió ha de ser permanent i els reforços positius cons-
tribuna. tants, queda palès que a part de l’entrenador, els pares
Me encantaría que pudieran verme con el conjunto del són una peça fonamental.
equipo (que en realidad me queda un poquito holgado), con Així com l’entrenador accepta la responsabilitat de ser
el número que llevo con orgullo en mis espaldas o cuando el el model a seguir pels jugadors i a donar exemple (una
profe me grita: “bien, bravo, así se hace”, o cuando también simple xocada de mans amb el nen/a transmet més sen-
me dice: “¡Qué hiciste! ¡No, así no!”, (pero éstas son las timents que qualsevol paraula), els pares també hi han
menos). d’intervenir. Tampoc s’ha de ser extremista, ni ser com-
También me hubiese gustado verles cuando me mandé ese pletament passiu i absent, ni ser pare-entrenador.
triple que hasta el mismo Jordan me hubiera aplaudido; o Amb una bona actitud dels pares, el treball de l’en-
cuando aquel chico de un club visitante me hizo caer y yo trenador es veu pronunciat encara més i aquest fet con-
lloré de dolor (si hubieseis estado vos no hubiera llorado tribueix notablement en l’educació en valors dels
como un nenito); o cuando con el club visitante vienen tan- esportistes.
tos padres que aplauden y hacen “hinchada” a sus hijos Finalment, vull concloure donant les gràcies a tota la
(nosotros solamente tenemos el aplauso de los compañeros gent que forma part del bàsquet JMJ i, en especial, als 25
en el banco y de las mamás de la cantina). entrenadors que entrenen els 14 equips de la secció i a
¿Sabes cuál sería mi sueño? Volver a “meter” ese triplazo l’afició que sempre ens ajuda a guanyar els partits.
y buscar la mirada de ustedes en la tribuna y dedicárselo y
que, después, se lo puedan contar a mis hermanos mayores, Bon bàsquet
8  ROSSINYOL
04 Cultura Pàgs. 09-10-11:Maquetación 1 30/05/2008 12:46 Página 9
CULTURA
Guanyadors nadales 2007

Parvulari 4t A Meritxell Domènech
P3 A Maria Bennàssar 4t B Raquel Callao
P3 B Sílvia Gibert 4t C Laura Conde
P3 C Mariona Viladomat
5è A Jordi Rodríguez
P4 A Martina Sánchez 5è B Mireia Buxaderas
P4 B Clara Benítez 5è C Abril Romero
P4 C Núria Alós
Cicle superior
P5 A Helena Lahora 6è A Ricard Gómez
P5 B Víctor Ibáñez 6è B Eulalia Carrascal
P5 C Laura González 6è C Neus Miravitlles
Cicle inicial ESO

1r A Claudia Izquierdo 1r B David González
1r B Anna Aragay 1r C Àlex Gómez
1r C Sara Fernández
2n A Xavier Martínez
2n A Aitor Roch 2n B Anna Viaplana
2n B Nerea Infante 2n C Alba Trepat
2n C Andrea Rodríguez
3r A Anna Zapata
Cicle mitjà 3r C Àgueda Pérez
3r A Rebeca Aldea
3r B Marcel Gil 4t B Sara Gómez
3r C Oscar Antequera 4t C Marta Cuerta
El taller de dibuix
AQUEST ANY, en el taller de dibuix, els
alumnes han après a treballar en dife-
rents situacions, per exemple: dibuixar de
memòria el que se’ls deia canviant d’ob-
jecte cada 5 segons, dibuixar dinosaures
del natural (ninots) sense aixecar el lla-
pis, s’han dibuixat els uns als altres, etc.
Per a l’exposició que fem durant la set-
mana cultural enguany hem treballat la
caricatura. L’expressió és un dels punts
forts del treball per poder arribar a donar-
li caràcter a la caricatura i per poder
aconseguir això els alumnes havien de
fer expressions exagerades i els seus com-
panys les havien de dibuixar. També
s’han fet retrats els uns als altres fixant-
se en les diferents formes que poden tenir
les cares: de ceba, de fava, ovalada, qua-
drada, etc. Després de practicar molt,
cada alumne va triar la foto d’un perso-
natge que li agradés i que tingués uns
trets molt definits. El resultat és el que
heu vist a l’exposició, esperem que us
hagi agradat. BON ESTIU!!!
CULTURA
Teatre de Pàrvuls Teatre Pastorets
«Grease» Els Pastorets de primària

«CAN PADRES» I EL TEATRE han estat presents a casa ENGUANY, PER NADAL, vam tornar a fer els Pasto-
meva durant molts anys de la meva vida. L’escola perquè rets, amb nens de primària com a actors, i vam com-
és on vaig estudiar jo i ara ho fan el meus fills, i el teatre pletar la representació de dissabte amb el «Conte de
perquè la meva mare va ser una component fixa durant Nadal», amb alumnes de sisè de primària i d’ESO, re-
molts anys del Grup de Teatre d’Adults que es va crear a forçats amb actors del grup de teatre «Deixa’ls que s’es-
principis del 70 al nostre col·legi. trellin». Els Pastorets es van fer per als nens i nenes
Trenta anys després he tingut la fortuna de recuperar les dels cicles inicial i mitjà de primària el divendres, i el
dues coses formant part del Grup de Teatre de Pàrvuls per dissabte per al públic en general.
primera vegada. Ha estat una experiència inoblidable! Com sempre, va ser un èxit rotund, l’aplicació dels ac-
Una vegada finalitzada l’obra de teatre de l’any passat i tors, conjuntada amb l’entusiasme del públic, fa que ens
coneixent la meva afició a escriure, alguns del pares que animi a no perdre el que ja és una tradició a la nostra
van portar el Grup de Teatre de Pàrvuls 2007 van animar- escola, que va acumulant una experiència teatral im-
me a fer el guió d’aquest any. Al cap d’algunes setmanes portant.
el vaig parlar de la idea de fer alguna cosa semblant al Així que l’any que ve tornarem, esperem que ajudats
Grease que es representava al Teatre Victòria de Barcelona per més pares i mares contaminats amb el virus de la
des de feia alguns mesos. comèdia, per mantenir aquesta activitat tan bonica i
Dit i fet: al mes de gener ens reuníem i acordàvem tirar que tan bons moments ens depara.
endavant aquesta opció. Un grup de mares i pares plens
d’il·lusió i creativitat van anar donant forma a un projecte Felicitats a tots!
que culminava amb dues representacions després de tres
mesos de feina força agradable.
La versió de la pel·lícula Grease que 62 nens i nenes de
P-3, P-4 i P-5 van representar a la setmana cultural del
col·legi els dies 25 i 26 d’abril va ser un espectacle musical
meravellós.
Els nostres «Travoltes» i «Olívies» particulars van con-
vertir l’escenari en un institut americà de finals dels anys
50 farcit de caçadores amb el coll aixecat, de pantalons «pi-
tillo» i brillantina als cabells.
Les cançons tan conegudes de la pel·lícula, les coreogra-
fies de ball ideades i treballades pels 39 pares col·labora-
dors, el vestuari juvenil dels seixanta i la naturalesa i
tendresa dels nostres petits artistes van donar lloc a una
funció que va fer gaudir molt a totes les famílies que om-
plien el nostre teatre.
Aquest any, per molts dels pares que hem participat amb
aquest esdeveniment, serà el darrer any que participarem
amb el Teatre de Pàrvuls perquè l’any que ve els nostres fills
ja no seran pàrvuls. Des d’aquestes línies vull animar-vos
a participar a les futures edicions d’aquesta fantàstica ac-
tivitat cultural infantil.
Puc assegurar-vos que és un autèntic plaer i com diuen
els d’aquest món de la faràndula: l’espectacle ha de conti-
nuar!
Toni Torres
GRUP DE TEATRE DE PÀRVULS 2008
10  ROSSINYOL
CULTURA
Teatre de pares Batuka
«La paperera» Nova activiat, molt saludable

EL 23 DE MAIG D’ENGUANY, vam estrenar «La pa- AQUEST ANY S’HA INICIAT a l’escola una nova mo-
perera», d’Albert Llorens i Bosch, una obra que ens pre- dalitat d’activitat extraescolar adreçada, aquest cop, a
senta un món absurd, on les coses no són com les pares i mares: Batuka. Per a tots aquells que encara us
coneixem habitualment, i on la burocràcia i la ineficà- pregunteu què és això de «la Batuka», us diré que es
cia del govern demostra com pot arribar a ser la relació tracta d’una activitat física que combina exercicis gim-
entre els polítics i la ciutadania, tot en un clima de molt nàstics senzills amb passos bàsics de ball o dansa, al
bon humor, amb rialles contínues i que, de ben segur, so dels ritmes musicals més animats: salsa, merengue,
va deixar un molt bon gust de boca. reaggeton, cúmbia, dance, rumba flamenca i ritmes
Es va fer una funció divendres a la tarda, per als alum- del Carib entre d’altres.
nes dels cicles mitjà i superior, als quals volem agrair la És una forma amena i divertida de tonificar el cos, ad-
seva participació i implicació en el desenvolupament de quirir flexibilitat i coordinació i augmentar la resistèn-
l’obra, i al vespre per al públic en general. cia, compartint una estona agradable i relaxant durant
Des d’aquí, el grup de teatre de l’escola «Deixa’ls que la setmana, amb el benefici de treure tensions i des-
s’estrellin» us volem donar les gràcies pel suport que connectar durant una hora i mitja aproximadament,
rebem en forma de públic entusiasta, i que només d’una manera simple i molt energètica.
sabem agrair muntant un nou espectacle cada any. I així ha estat l’experiència viscuda aquest any tots i
Fins l’any que ve! Que tornarem! cadascun dels dimecres i dijous a la nit al gimnàs del
JMJ. Hem trobat un espai on poder passar una estona
Deixa’ls que s’estrellin agradable i saludable. Aprofito aquestes línies per agrair
a tots els meus alumnes la seva actitud, la seva dedica-
ció, la seva constància i sobre tot el seu esforç. Hem
passat molt bones estones i hem crescut molt, tant físi-
cament com personalment, perquè compartir sempre
fa créixer i més en els temps que corren. Així que ja
sabeu una nova forma de passar-ho bé d’una manera
saludable. I si us hi animeu tan sols heu de venir a pro-
var una classe!
Marta Ruíz
M.ª Carmen Jurado

609 322 961
Sagrera, 94
Tel./Fax
93 352 2960
08027 Barcelona
morenojurado@auna.com
05.1 Entrevista Josep Ma Andrés Pàgs. 12-13:Maquetación 1 30/05/2008 12:55 Página 12
CONVERSES
Cos i ment. Encara que l’escola vetlla per la formació intel·lectual dels nostres fills, també influeix en
la formació física dels seus alumnes. És durant l’etapa escolar que els nens i nenes s’inicien en l’e-
ducació física i la pràctica de l’esport. Per aquesta raó, pensant en aquest important binomi cos i
ment, hem volgut conèixer com des de l’escola s’aborden aquests dos aspectes: el creixement emo-
cional dels nostres fills però també la seva formació física. Ens ho explica, per una banda, en Josep
Maria Andrés, mestre i responsable del departament psicopedagògic i, per l’altra, en Joan Torres, un
dels professors de l’àrea d’educació física del col·legi.
«Una família sense gaires conflictes emocionals és el

grup més adequat per facilitar l’educació dels fills»
Com se’t va desvetllar la vocació per mes de gener. Fent el mateix als alumnes de 4t d’ESO a
l’ensenyament en general i la psicologia en començaments de desembre per tal de col·laborar amb
particular? els tutors en la seva tasca d’orientació als nois i noies.
Els molts anys d’alumne en aquesta escola, el Atenent els alumnes que ho necessiten d’acord amb els
testimoni d’alguns dels professors que vaig tutors i pares. Acompanyant el professorat en el
tenir i l’interès per dedicar-me a seguiment dels alumnes amb dificultats tot ajudant a
l’educació i formació dels nois i joves trobar els camins a seguir. Escoltant els pares que
em van portar a estudiar magisteri i consulten, bé per pròpia iniciativa o aconsellats pels
a donar classes. Anys després, tutors, per parlar de llurs fills, etc.
interessat pel comportament humà i
desitjant entendre i comprendre Com planifiqueu des del departament de
millor les persones per així ajudar- psicologia l’organització del curs? Quines són
les en els seus problemes i dificultats les prioritats?
vaig cursar els estudis de psicologia. Com es veu amb el que he dit abans, hi ha un projecte
Un cop llicenciat, va sorgir la de treball inicial on es contempla com atendre els
possibilitat de treballar en el gabinet diferents estaments que componen el món escolar:
de l’escola, al temps que alumnes, professors i pares. Aquest projecte es va
començava a col·laborar en un adequant i modificant d’acord amb les necessitats de
centre mèdic psicològic. l’escola any rere any. Tot i que no es pot parlar de
prioritats el que és cert és que estem convençuts que és
Quines són les funcions molt important vetllar pels més petits de la casa ja que
principals del es el moment de posar unes bases prou sòlides
departament d’aprenentatge i d’equilibri personal i cal estar molt
psicopedagògic? atents a qualsevol signe d’alarma per poder dur a
Josep Ma Andrés
El departament terme les intervencions més convenients. També cal
Psicòleg
psicopedagògic té com a estar molt atents als nois i noies que s’apropen a
funció col·laborar amb l’equip l’adolescència o als que hi estan immersors per tot el
Lloc i data de naixement. docent i els pares en que aquesta etapa comporta de neguits, inquietuds,
Barcelona, desembre, 1945. l’educació i formació dels nois desorientació, recerca, etc.
Anys dedicats a la docència. i noies tot cercant un adequat
Fa 40 anys que treballo en el món desenvolupament de la seva Quines són les consultes més freqüents que
escolar primer com a docent i després personalitat. Aquestes ateneu?
com a psicòleg. funcions es porten a terme Les consultes més freqüents són les que fan referència
Situació civil i nombre de fills. fent un seguiment dels procés a les dificultats d’aprenentatge i els possibles fracassos
Casat amb dos fills, un de 26 anys i maduratiu dels nens i nenes escolars, els trastorns i retard de la parla, els problemes
l’altre de 23. des del seu ingrés a l’escola de conducta a casa i/o a l’escola, els possibles trastorns
Estudis realitzats. fins que la deixen, per així de personalitat, la preocupació dels pares per
Magisteri, llicenciat en Teologia, prevenir, detectar i tractar les l’educació de llurs fills i filles, etc.
llicenciat en Psicologia. possibles dificultats evolutives,
Aficions. d’aprenentatge i/o I quins són els problemes més habituals que
La lectura, el cinema, el teatre, emocionals. Tot això es detecteu entre els estudiants tenint en compte
el muntanyisme, el ciclisme, viatjar, concreta: fent l’observació les seves edats (parvulari, primària, etc.)?
el bricolatge... dels nens i nenes que entren A nivell d’educació infantil preocupa l’adaptació a
nous a l’escola per iniciar el P- l’escola, la relació amb els mestres i els companys, el
3. Fent un estudi de les nivell de llenguatge, la capacitat de comunicació, els
dificultats de la parla dels alumnes de P-5 d’acord amb hàbits... A primària, les dificultats d’aprenentatge,
les observacions de les tutores. Fent una valoració del l’actitud a classe, les relacions amb els companys... són
procés maduratiu dels nens i nenes de P-5 el mes motiu habitual de consulta. Arribats a la secundària,
d’octubre i maig. Passant unes proves segueixen presents les dificultats d’aprenentatge
psicopedagògiques als alumnes de 5è de primària el juntament a la por al fracàs escolar; els problemes de
12  ROSSINYOL
05.1 Entrevista Josep Ma Andrés Pàgs. 12-13:Maquetación 1 30/05/2008 12:55 Página 13
JOSEP Ma ANDRÉS
conducta, a vegades d’agressivitat; l’orientació filla qui us aconsellarà fer la consulta a causa del
acadèmica i professional... Els més grans quan comportament a classe, l’actitud davant de l’estudi,
consulten ho solen fer per temes personals i la majoria la manera de relacionar-se amb els companys, la
de vegades aconsellats pels tutors. falta d’amics, etc. En aquests casos serà bo seguir el
seu consell. D’altres vegades sereu els pares que
Si s’ha detectat algun problema, com realitzeu sentireu la necessitat de consultar, quan moguts per
el diagnòstic i com en feu després el seguiment? la vostra sensibilitat, per la vostra capacitat
Si la demanda ve dels pares, el primer que es fa és d’observació, veureu que el vostre fill/a no està
parlar amb ells per tal de conèixer el que els preocupa content, no és feliç, no juga com abans, diu que
i fer una breu història del desenvolupament del seu fill s’avorreix, que no té amics... D’alguna manera us
o filla. També es parla amb la tutora o tutor, que està dient que li passen coses i que necessita que algú
acostuma a fer un breu informe. Es veu l’alumne/a i l’ajudi. D’altres vegades us preocuparà la seva
després de diverses entrevistes i proves psicològiques es actitud, el seu comportament, la seva manera de fer
fa l’orientació diagnòstica. Tot seguit es parla amb els front als problemes, el seu tancament, els seus
pares, es fa el mateix amb el tutor o la tutora, i se’ls neguits i angoixes i veureu que cal consultar els
orienta sobre com poden ajudar el seu fill o filla. professionals de la salut per ajudar-lo.
Amb els anys que fa que ets al capdavant del Què podem fer els pares perquè els fill creixin
departament psicopedagògic, què ha canviat amb plena maduresa psicològica?
en els trastorns que detecteu? Creus que avui Perquè els fills vagin assolint una bona maduresa
dia es tendeix a trobar massa trastorns entre psicològica cal que creixin en un marc familiar amb
els adolescents? unes figures parentals prou madures per atendre’ls.
Una bona part dels trastorns segueixen sent els de Una família prou bona (sense massa conflictes
sempre: dificultats d’aprenentatge, trastorns i retards emocionals) és el grup més adequat per facilitar i
de la parla, inestabilitat emocional, problemes de potenciar la formació i educació dels fills. D. Meltzer i
conducta, conflictes relacionats amb l’arribada a M. Harris en el llibre «El paper educatiu de la família»
l’adolescència... i el que en aquests moments sembla ens parlen de les quatre funcions emocionals que han
molt emergent és el que de proporcionar els
es coneix com TDAH pares, la família, al
(trastorn de dèficit
d’atenció amb
«Perquè els fills vagin assolint una llarg dels anys que
dura el
hiperactivitat o sense), bona maduresa psicològica cal que desenvolupament
trastorn del que fa
alguns anys quasi no
creixin en un marc familiar amb unes mental dels infants i
que faciliten el seu
se’n parlava. Pel que fa figures parentals prou madures creixement. Aquestes
als adolescents, el que quatre funcions són:
hi ha és una major per atendre’ls» –Generar amor: sentir-se
preocupació dels estimat dóna confiança,
educadors, pares i dóna seguretat.
professionals de la salut per comprendre la –Promoure esperança: que promou el coratge, el desig
problemàtica pròpia de l’etapa, els comportaments d’avançar...
dels joves i els seus costums... i això sempre és bo. –Contenir el sofriment depressiu ajudant a fer-hi front amb
serenitat i intentar calmar-lo.
Sembla que hi ha unes disfuncions que avui es –Ajudar a pensar per entendre què passa i què es pot fer
diagnostiquen més que abans (tipus trastorns per tirar endavant.
d’atenció), quin és l’impacte real dins de Si com a pares procurem crear en la nostra família un
l’escola? clima on predominin aquestes quatre funcions,
És veritat, com deia abans, que avui es parla molt més anirem construint el marc on els nostres fills puguin
del TDAH, que d’altres trastorns. Sovint als tutors i créixer, amb l’esperança d’assolir una adequada
tutores se’ls demana des de centres de salut externs a maduresa psicològica.
l’escola que responguin a llargs qüestionaris sobre els
seus alumnes per tal de determinar si són alumnes Creus que disposeu de prou recursos perquè els
amb TDAH o no. D’altra banda, els diaris i revistes alumnes rebin el suport necessari?
també en parlen molt i això desvetlla inquietud en els En temes d’educació i d’atenció als alumnes, sobretot
pares i en els mestres per tot el que representa, amb el d’aquells que tenen més dificultats, crec que mai n’hi
perill que s’acabi posant tot en el mateix sac. Crec que ha prou, tot i que penso que des de l’escola s’està fent
és molt important diferenciar el que és un nen o nena un esforç perquè estiguin atesos el millor possible.
amb TDAH del que és un vailet molt mogut, inquiet, o
amb altres trastorns de la personalitat, que no tenen Dels teus anys de docència, quins són els
res a veure amb el trastorn abans esmentat. És un fet millors records que en guardes?
que demana a tots una reflexió i correspon als El treball que faig m’agrada i no em resulta fàcil
especialistes (psiquiatres i psicòlegs) fer un bon assenyalar un moment concret ja que tinc bons
diagnòstic diferencial. records dels meus anys com a docent i també del meu
treball com a psicòleg. Tot i així, trobo gratificant
Com podem saber els pares que un fill necessita trobar-me exalumnes o familiars seus que em paren,
el vostre assessorament? em saluden i parlen amb satisfacció dels anys passats
Unes vegades serà la tutora o tutor del vostre fill o a la nostra escola i que em recorden amb afecte.
ROSSINYOL  13
05.2 Entrevista Juan Torres Pàgs. 14-15:Maquetación 1 30/05/2008 12:57 Página 14
CONVERSES
«No hi ha cap matèria que et permeti un ventall tan gran

de possibilitats pedagògiques com l’educació física»
Com se’t va despertar la vocació per constitueixen un element essencial de l’educació permanent
l’educació en general i per l’educació dintre del sistema global d’educació». La importància que
física en particular? ha de tenir l’educació física és la mateixa que la resta de
Hi ha moltes persones que per arribar a matèries. El problema rau en el fet que, històricament,
escollir el seu camí triguen anys, jo et puc aquesta matèria ha trigat molt temps a trobar quin és el seu
assegurar que sabia quin era el meu des de veritable lloc, què és el que vol de si mateixa i què vol
ben petit. M’agradava tant l’esport, que els transmetre. Per a moltes persones l’educació física era córrer
caps de setmana, quan a la tele només sense saber el perquè, saltar un plint que era com un mur,
podies triar entre dibuixos animats i pujar una corda que per a molts era missió impossible i a
retransmissions esportives (encara vegades jugar amb alguna pilota si el professor tenia un
no hi havia tants canals televisius bon dia. La veritat és que l’educació física és molt més que
com ara), la meva opció sempre tot això, podem treballar aspectes relacionats amb la salut,
era l’esport, encara que es tractés la condició física, el coneixement dels esports, les activitats
de l’activitat més avorrida del al medi natural o l’expressió corporal; tot això emmarcat
món. dintre d’un context de desenvolupament integral i global de
Crec que el concepte esport i l’alumnat, és a dir, de manera física, cognitiva i afectivo-
educació van de la mà, que és social. L’educació física és l’única matèria que busca el
impossible separar-los. Així desenvolupament integral de l’alumne/a mitjançant el
doncs, aquesta unió fa que pugui moviment, que és un aspecte propi de l’ésser humà i això la
Juan Torres
convertir la meva passió en una fa imprescindible i insubstituïble. La meva opinió personal
Professor d’educació física
forma de vida i crec que no hi ha és que l’educació física no ha de tenir més importància de la
res millor que treballar en allò que es mereix, però potser sí que li hem de donar més
Lloc i data de naixement. que a un li agrada, cada dia. importància de la que li donem.
24 setembre 1976, Barcelona.
Anys dedicats a la docència. En l’organització del curs, Quina valors pot aportar l’educació física i la
Estic treballant a la docència des de amb quins objectius pràctica de l’esport en general en la formació
1999, com a professor; anteriorment planifiqueu l’àrea de integral dels alumnes?
m'havia dedicat a nivell extraescolar, l’educació física? Quines són Jo, al igual que moltes persones, crec que els valors més que
entrenador de les prioritats? ensenyar-se, s’han de transmetre. Els valors no s’han de
futbol sala, futbol i judo. Encara que sembli mentida per a treballar de manera independent, ni s’han d’aprendre amb
Situació civil i nombre de fills. moltes persones, tot el que fem a grans explicacions o amb llistes de quins són positius i
Solter amb compromís. la classe d’educació física respon quins no. Els valors es transmeten mitjançant la pràctica, la
Estudis realitzats. a una planificació anual que se quotidianitat, s’ha de fer front a les diferents situacions que
Llicenciat en Educació Física, situa dintre d’una planificació se’ns presenten en el dia a dia. D’aquesta manera i, tenint
UB (INEFC Barcelona). molt més àmplia, la planificació en compte que no hi ha cap àrea més eminentment
Aficions. d’etapa (primària o secundària). procedimental que l’Educació Física i l’esport, es pot
L'esport en general i el Avui dia, el departament assegurar que contribueix de manera capdal en el treball
R.C.E. Espanyol en particular. d’educació marca bastant quins dels valors, valors com la responsabilitat, sinceritat, respecte,
Llegir i el món de la política. són els objectius i continguts que ordre, tolerància, solidaritat, cooperació, humilitat, justícia,
s’han d’assolir i treballar a cada salut, pau, igualtat, esforç, etc.
curs. A partir d’això, i sempre
tenint en compte molts aspectes de planificació com espais Pressió, competitivitat, incidència en el rendiment
disponibles, material, climatologia i nivell dels alumnes, escolar, lesions... Quan pot ser perjudicial la
perioditzem els continguts que s’han de treballar, escollim pràctica de l’esport?
els estils d’ensenyament que farem servir durant el procés Hauríem de partir de la idea que l’esport, sobretot
d’aprenentatge i elaborem les sessions. Parlant dels estils l’extraescolar, mai hauria de ser perjudicial per als seus
d’ensenyament, m’agradaria dir que no hi ha cap matèria practicants, el problema és que moltes vegades ho és:
que et permeti un ventall tan gran de possibilitats ho és a nivell psicològic quan l’aspecte competitiu de moltes
pedagògiques com l’educació física. Podem fer servir pràctiques esportives supera la part lúdica de l’esport, o està
metodologies «directives», o «assignar tasques», o conduir per sobre de l’aspecte de millora personal. I això que es
l’aprenentatge mitjançant el «descobriment guiat» o la podria entendre a certs nivells i a certes edats, no pot succeir
«resolució de problemes». Tot això fa que calgui molta mai a l’escola, i menys encara a les competicions escolars;
coordinació entre els tres professors d’educació física que d’aquest fet en tenim molta culpa les persones que ens
treballem a l’escola. dediquem a l’esport (sobretot entrenadors i coordinadors
esportius). Hem d’educar els esportistes, però també hem
Quina importància ha de tenir l’educació física en d’educar els pares i mares perquè no permetin que els seus
l’educació global dels alumnes? fills tinguin la sensació que la pràctica de l’esport els suposa
El 21 de novembre de 1978, la UNESCO va presentar la una càrrega psicològica, hem de motivar la pràctica, no
«Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport», que en desmotivar-la, i sobretot no oblidar que no només parlem
el seu article segon diu: «L’educació física i l’esport dels nostres fills i filles, o dels companys d’equip, també
14  ROSSINYOL
05.2 Entrevista Juan Torres Pàgs. 14-15:Maquetación 1 30/05/2008 12:57 Página 15
JUAN TORRES
parlem dels esportistes rivals. Els responsables de l’esport sobretot s’han de divertir fent esport, així ens assegurem
escolar són els que han de marcar quin esport volem. Ho és una bona pràctica. Però tornant al començament, no s’ha
a nivell físic i motivacional. És tal la projecció social de d’oblidar mai que hi ha molts tipus d’esport que a vegades
l’esport que qualsevol persona pensa que pot entrenar un no es contemplen com a tals i, que a més, es poden
equip de nens o nenes. Hem d’intentar, en la mesura que practicar en família. Podem realitzar curses populars o anar
sigui possible, que l’esport estigui en mans de professionals a córrer, podem fer caminades per la muntanya o
o gent que ho serà en un futur. D’aquesta manera ens passejades en família, es pot anar en bici, anar a esquiar,
assegurem un treball planificat i ajustat a les edats dels excursionisme, anar al gimnàs etc. Moltes vegades la
esportistes, i evitem lesions innecessàries i aconseguim un relació que tenim les persones amb l’esport és d’amor i odi,
aprenentatge continuat i progressiu. Si aprenen, milloren i anem i tornem, ens apuntem a fer esport i no em fem. Al
si milloren estan motivats per seguir treballant. Finalment, cap i a la fi, del que es tracta és que hi hagi una bona
m’agradaria dir que mai l’esport ha de servir d’excusa per cultura esportiva de base i això només ho pot fer la família
justificar el rendiment escolar, i menys encara si parlem amb el «bon exemple».
d’una pràctica de sis o set hores setmanals. Hem d’intentar
adaptar les activitats i els horaris per afrontar els diferents L’escola es caracteritza per una àmplia oferta
compromisos que s’agafen amb els companys, l’entrenador, d’activitats extraescolars de caire esportiu. Quina
però sobretot amb un mateix quan s’apunta a fer un esport, valoració en fas? Com hem d’oritentar els pares
i revisar aquests deures i obligacions de manera anual, no quan els fills escullin aquestes activitats?
cada setmana, o quan hi ha males notes, o els pares tenen L’oferta que dóna l’escola en les activitats extraescolars és
altres compromisos, o quan els joves es porten malament. molt bona, a més, aquesta oferta és diversificada i s’adapta
prou bé al context situacional on es troba l’escola. Com deia
Avui dia es parla molt del sedentarisme, de abans, el barri ens dóna moltes possibilitats esportives i
l’obesitat, de la manca d’esforç… Quin és l’impacte nosaltres hem d’acabar d’omplir aquest ventall de
real d’aquests fenòmens entre els nanos de l’escola? possibilitats que tenen els pares. Això no sempre és fàcil,
La primera cosa que s’ha de dir és que aquests conceptes per les limitacions dels espais i dels horaris, però crec que és
van íntimament lligats. L’OMS (Organització Mundial de la molt interessant. Abans ja he parlat que l’orientació es
Salut) diu de l’obesitat és l’epidèmia del segle XXI. Es basa en dos pilars, un el «bon exemple» i un altre «que els
considera que hi ha prop de 1.000 milions de persones amb joves gaudeixin practicant esport». Però faltaria un tercer
problemes de sobrepès, i aproximadament 300 milions aspecte important, qui orienta els pares per saber quin
d’obesos. A Espanya aquest esport o activitat s’adapta
problema es situa en el 14%
dels joves (més del 30% si
«La importància que ha de tenir millor a les característiques
dels fills? Aquí és quan entra
reduïm la franja als nens de l’educació física és la mateixa en acció una «bona iniciació
7 a 11 anys). Tenint en
compte que de les deu que la resta de matèries» esportiva» en edats
primerenques, on els nens
malalties cròniques més practiquin activitats riques i
importants, cinc estan relacionades amb l’alimentació i diverses, tant a nivell coordinatiu, com condicional,
l’exercici físic, ens adonarem de la importància de tenir emocional, de relació etc. on els pares tinguin bons
cura d’aquests aspectes d’una manera predominant. És informes i sobretot realistes, del nivell dels practicants; què
evident que aquest impacte també apareix en certa manera fan bé?, quan ho fan bé?, què els agrada?, com es
en els alumnes de l’escola, no formem un oasi al mig del relacionen amb els companys? Tot això ens pot ajudar a
desert, però crec que ens trobem amb un context bastant orientar. Jo sempre dic el mateix, és possible que tinguem
positiu. Positiu perquè la nostra escola està situada en un un fill o filla potencialment bo en una activitat o modalitat
barri amb moltes possibilitats de pràctica esportiva, clubs de que mai ha practicat, o al contrari.
natació, futbol, futbol sala, bàsquet, tennis, etc. A més,
dintre de l’escola hi ha moltes opcions de pràctica esportiva, Dels teus anys de docència, quins són els millors
hoquei, dansa, bàsquet, futbol sala. Això fa que les famílies records que en guardes?
tinguin al seu abast les solucions o el punt de partida per Vaig començar a treballar a l’escola l’any 1999, substituint
poder solucionar aquests problemes i d’aquesta manera el meu admirat professor Lira, potser són molts anys, però
minimitzar l’impacte que pugui tenir sobre els nens i nenes. potser no. Són tantes les experiències agradables que et
Els alumnes que no practiquen esport en el barri no poden dóna aquesta feina que seria difícil escollir, el que sí que puc
dir que sigui per motius d’una baixa oferta. assegurar és que gairebé no hi ha records negatius. Ser
professor d’educació física és gratificant en el dia a dia i en
Com podem influir els pares per motivar-los en la els petits detalls i és la màxima expressió del que més
realització de l’exercici físic? m’agrada.
Hi ha esports de molts tipus, aquesta consideració tan
evident moltes vegades no es té en compte. Es pot fer esport Quines mancances té el sistema educatiu actual?
competitiu, recreatiu, pedagògic, etc. No ens hem de Jo, com molts professionals de la docència, crec que tot
quedar només en la pràctica competitiva i, menys encara, hauria de començar per consensuar una llei educativa entre
que els nens facin allò que no els agrada. No tots els joves tots els estaments educatius, professors, pares, polítics,
s’adapten a un tipus d’esport competitiu, però tothom està sindicats, alumnes, etc. No estic gaire convençut que
capacitat per poder fer una pràctica esportiva que doni sapiguem quina educació volem. Si mirem quins països
resposta als seus interessos personals, i sobretot a les seves estan al davant en educació, ens trobem amb aquells que
possibilitats. Crec que l’única influència que han d’exercir inverteixen en el professional docent, el material, recursos i
els pares és la del «bon exemple», no s’hauria de fer cap en la docència en general. Són llocs on es valora i es dóna
tipus d’influència que no intentés orientar els fills a partir prestigi a la feina educativa, i a més, s’educa amb una
dels seus gustos personals (realment sabem quins són els cultura de l’esforç que, avui dia, en el nostre sistema
seus gustos?). Els joves han de practicar esport, però educatiu, no hi és.
ROSSINYOL  15
07 Álbum fotogràfic Pàgs. 16 a 31 30/05/2008 13:53 Página 16
Àlbum fotogràfic
curs 2007-2008
16  ROSSINYOL
Tutora: Roser Serna P3-A
Alcázar Perdomo, Abril

Arànega Ruiz, Arlet
Bennàssar Badia, Maria
Bolaños Pérez, Aina
Castelló Lorenzo, Brenda
Durany Gràcia, Max
Enrich Ruiz, Aleix
Espín Gericó, Joaquim
García Molons, Paula
García Prieto, Leyre
Giménez Alderete, Matías Federico
Giralt Solanes, Quim
Jiménez Rodrigo, Carles Pau
Lara García, Mariona
Lombera Tolrà, Martina
Longa Muñoz, Judith
Margarit Fisas, Pol
Moliné Puntas, Biel
Pérez Lorente, Núria
Poza Cívico, Pol
Resina Alós, Marc
Saenz García, Joel
Tur Ruiz, Pol
Ventura Navarro, Alba
Zorita Fontanet, Natália
Tutora: Núria Rubio P3-B
Alba Moran, Borja

Albuixech García, Alba
Aleu Cristóbal, Laia
Antich Climent, Marc
Aymerich González, Joana
Bausa Solanes, Sergi
Bosch Fontán, Laia
Calvo Hernández, Alba
Campoy Vidal, Olaia
Carretero Galtés, Xavier
Díaz Velasco, Pedro
Gibert Aguilar, Sílvia
Lombera Tolrà, Sofia
Masdéu Serra, Arnau
Moliné Puntas, Clàudia
Novejarque Almela, Pol
Ortiz Cegarra, Anna
Pagès Payán, Albert
Peral Ruiz, Andrea
Pérez Noguera, Emma
Roig Masons, Jan
Sánchez Casas, Pol
Sánchez Rodríguez, Mahé
Solà Collell, Maria
Sotos Pérez, Paula
Trullols Aguilar, Carles
Tutora: Carme Pérez P3-C
Arcos Domínguez, Joan

Calviño Plumed, Mar
Díaz Fernández, Alba
Estruga Asensio, Nil
Garrido Pineda, Víctor
Gil Soriano, Irene
Girabal Oliva, Núria
Girón Lanau, Paula
Hernando Suso, Marta
Igualada Rodríguez, Celia
López Jiménez, Aimar
Masdéu Serra, Adrià
Mérida Pera, Marc
Molina Màdico, Martí
Olivares Vázquez, David
Reboll Nogueras, Mònica
Rodríguez Garrido, Àlex
Romero Bàguena, Adrià
Saludes Clemente, Maria
Spertino Cabeza, Dante
Tarragona Frutos, Guillem
Tolrà Ferrer, Júlia
Torres Lledó, Andrea
Vidal Fabo, Laia
Viladomat Villanueva, Mariona
Viñas Palau, Mireia
Tutor: Víctor Martínez P4-A
Arrazubi Sánchez, David

Calí Golanó, Alia
Coll Lizandra, Àlex
Fernández Palau, Bru
Galve Bou, Guillem
Gombau Pou, Marc
González Bouso, Iria
Jiménez Rodríguez, Estanislau
Labrador Sánchez, Júlia
Lloria Salas, Judith
López Balcell, Paula
Maduell Talayero, Núria
Martín Huguet, Anouk
Martínez Sarasa, Aina
Pérez Martín, Oriol
Pérez Rodríguez, Joel
Pujadas Hidalgo, Carlota
Purcalla Pérez, Queralt
Rey Hernández, Arnau
Romero Garrido, Pablo Ignacio
Romero Rodero, Raquel
Sánchez Lerma, Martina
Soler Huerta, Marc
Tarrida Torres, Arnau
Valiente Sanz, David
Vidal Fabo, David
Tutora: Marta Soler P4-B
Benítez Camacho, Clara

Berbel Miguel, Nerea
Blanc Angulo, Gisel·la
Buonadie Fernández, Luca
Carmona Segura, Ivan
Carnero Valverde, Laura
Casas Ballester, Ignasi
Cruz Urbaneja, Marc
Delgado Castell, Yasmin
Domènech Ante, Eloy
Dos Santos Valls, Andreu
Fuentes Méndez, Anna
Gallart Sánchez, Jordi
Garbí Dapena, Àlex
Grima Herrerias, Mar
Lafuente Romero, Judit
López Castaño, Rubén
López Moreno, Marc
Luque Codina, Ferran
Marcos Ibáñez, Marc
Mayor Araujo, Ainhoa
Miño Zacarías, Jordi
Plana Torrents, Pol
Rodríguez Mengual, Javier
Salcedo Valls, Marina
Vera Coll, Júlia
Tutora: Elisabet Muros P4-C
Alós Gaixet, Núria

Aquilina Rejas, Alexandre
Blanco Garrido, Juan
Borraz Labrador, Laura
Cañas Toimil, Paula
Canela Riba, Ariadna
Canudas Calderé, Enric
Fortes Morel, Marina
Gallart Sánchez, Rubén
García Espurz, Francisco
García Paredes, Max
Gómez Grau, Estel
González Guillén, Marta
Izquierdo Altimira, Ona
Jiménez López, Xènia
Llandres Gea, Laura
Llopis García, Adrià
Macía Moral, Eric
Pauné Llahí, Martí
Renom Plaja, Oriol
Rodríguez Gómez, Iker
Rodríguez Llombart, Èric
Sánchez Pérez, Ivan
Sapiña Sacristán, Marc
Subiràs Coll, Ariadna
Vicente del Cerro, Lluc
Vives Miró, Jordi
Tutora: Anna Devert P5-A
Batllori Baucells, Robert

Becerra Iglesias, Alicia
Capsir Orihuela, Gisela
Cárdenas Galindo, Catalina Yanzhu
Castaño Rubio, Sara
Escorriola Faneite, David
Escribà Pla, Marta
Estruga Asensio, Jan
Fernández Argüelles, Hugo
García Vidal, Maria
González García, Joel
Lahora Núñez, Helena
León Escribano, Héctor
Márquez Escolà, Sergi
Mulero Vilanova, Anna
Oller Corbella, Andreu
Pérez Gómez, Álex
Perpinyà Picazo, Biel
Salvatella Meléndez, Sandra
Solà Collell, Paula
Tallón Novas, Owen
Tomás Cebrián, Aina
Valdearenas Salvatierra, Clàudia
Ventura Navarro, Ramon
Vicente del Cerro, Jan
Tutora: Teresa Surroca P5-B
Almécija Sánchez, Paula

Antich Climent, Júlia
Bayo Castañé, Albert
Camacho Rivas, Diana Cristina
Campoy Ramírez, Héctor
De Haro Paulet, Òscar
García Gracia, Ayla
Garrigosa Montesinos, Edgard
Gasque Todolí, Enric
Gómez Hidalgo, Rubén
González Espinosa, Raquel
Gregorio Gutiérrez, Mario
Ibáñez Jiménez, Víctor
Maroto Amigó, Maria
Matas García, Silvia
Pallàs Álvarez, Josep Maria
Pérez Sanz, Adrián
Pich Carrió, Max
Roda Cruz, Jose
Rodríguez Gausachs, Víctor
Torres Moreno, Judith
Trias Velasco, Joan
Vallès Verdaguer, Anna
Vilaseca Baqueró, Judit
Tutora: Marta Valls P5-C
Alcazar Perdomo, Pau

Arrabal Aguilar, Óscar
Cabellos López, Núria
García Picazo, Anna
González Guillén, Laura
Hernández García, Abril
Izquierdo Calderero, Mario
Jordà Rovira, Pau
López Vilaginés, Carlos
Marín Camero, Aarón
Martí Hidalgo, Guillem
Monasterio Ramírez, Hugo
Moreno Castro, Anna
Novejarque Almela, Mireia
Ojeda De Castro, Cíntia
Pérez Moreno, Lara
Pich Carrió, Jana
Plaza Álvarez, Àlex
Puig Muñoz, Didac
Rodríguez Garrido, Marc
Romero Moreno, María
Sánchez Viñas, Joan
Segura Moral, Joel
Tejederas Gutiérrez, Saúl
Viñas Palau, Gerard
Vizcaíno López, Blanca
Tutora: Lluïsa Blasco 1r-A
Anglí Fuentes, Xènia

Benítez Riba, Elisabeth
Berná Calvo, Ainhoa
Bernal López, Isaac
Caballero García, Iker
Calí Golanó, Josep
Canadell Gómez, Júlia
Carmona Ferreras, Judith
Casals Moreno, Sergi
Conde Font, Cristina
Cubillo Guinchard, Sergi
Flores Nieto, Anna
Gómez Lorente, Xavier
Izquierdo Roselló, Clàudia
Jiménez Espinosa, Pere
Jordà Diz, Daniel
Omella Miralles, Jordi
Pérez Vega, Óscar
Poquet Gutiérrez, Júlia
Saludes Clemente, Ana
Silvente Muntal, Marc
Tauste Sánchez, Gerard
Tormo Salas, Pau
Tur Llorca, Carla
Tutora: Dolors Espinosa 1r-B
Antequera Arilla, Marcos

Aragay Fernández, Anna
Arqué Morell, Gerard
Bernabéu Casares, Héctor
Bernal Sánchez, Albert
Blanc Angulo, Alba
Braza Paricio, Joan
Cabrera Zazo, Adam
Camacho Mourelo, Alex
Castellote Viana, Isabel
Cervelló Sanjurjo, Maria
Daza Andrade, Carolina
Franquesa Milán, Anna
Jiménez Mena, Ivan
Jiménez Sotoca, Álvaro
Julian Salmeron, Maria
López Campos, Marc
Mangues Báguena, Júlia
Mondéjar Segovia, Maria
Moreno Sánchez, Arnau
Navarro Sinca, Juan José
Nualart Moltó, Alba
Pérez López, Alba
Pérez Peral, Abril
Simon Ribas, Marc
Tutora: Montserrat Minguella 1r-C
Artero Medina, Alba

Batet Caro, Paula
Bort Brusca, Júlia
Cabrerizo Ibáñez, Izan
Casas Ballester, Edith
Castelló Lorenzo, Thais
Fernández Guzmán, Jordi
Fernández Pérez, Sara
Gil Puig, Marina
Iranzo Vicente, Víctor
Luque Cabeza, Hugo
Macía Moral, Adrián
Malo Llapart, Gerard
Mas de Xaxars Jarque, Martí Antoni
Navarro Sinca, Alvaro
Odina Iribarren, Ferran
Polo Caravaca, Xavier
Reixach De Pablo, Gemma
Rincón Vila, David
Rodríguez Sierra, Anna
Romero Martín, Mario
Ruiz Barea, Albert
Sobrino Ara, Berta
Tomas Castillo, Maria
Ustrell Gericó, Martí
Tutora: Isabel Rodríguez 2n-A
Bayo Castañé, Guillem

Bayona Visiedo, Clara
Blanco Garrido, Emilio
Castel Higuera, Esther
Farré Rodríguez, Alan
Ferrer Aguilera, Laura
Fonollosa Miralles, Arnau
Gómez Madrid, Oriol
González Palacios, Álvaro
Hernando Suso, Irene
Jordà Rovira, Laura
Jou Vilaseca, Arnau
Juárez Molina, Pol
Jubany Juárez, Aina
Lahora Núñez, Berta
López Romero, Dídac
Malaguilla Espinar, Marc
Obradors Castillo, Anna Xiu
Palencia Martín, Adrià
Quintana Folgoso, Alejandro
Roch Palomo, Aitor
Sánchez Rocamora, Carlos
Sotos Pérez, Maria
Valles Verdaguer, Pol
Vilaseca Baqueró, Miquel
Tutora: Mª Pilar Cortiella 2n-B
Bayés Salinas, Isaac

Bayona Visiedo, Anna
Candela Mansilla, Gerard
Casanova Ramírez, Oriol
Delgado Castell, Sheila
García Estevan, Judith
García Muñoz, Cristina
Gómez Vilaseca, Marc
Ibáñez Jiménez, Ane
Infante Moreno, Nerea
Llopis Murciano, Alba
Marco López, Ferran
Masdéu Serra, Abel
Mayor Capdevila, Emma
Olivares Vázquez, Mario
Pérez González, Albert
Romero Rodero, Rebeca
Salvador Devert, Pol
San José Martínez, Marc
Sanahuja Tomás, María
Serén Burriel, Oriol
Tang Calleja, Clara
Tomsen Melero, Elia
Vidal Ruiz, Joan
Tutora: Rosa Mª Gabernet 2n-C
Alós Gaixet, Antoni

Arias Gento, Alejandro
Bagües Cascón, Joel
Batllori Baucells, Enric
Benítez Camacho, Juan José
Blanco Ciurana, Mireia
Canet Jerez, Alex
Capsir Orihuela, Vicenç
Díez Muñoz, Anna
Esteban Vinseiro, Carla
Llopis García, Mireia
Marcos Carrasco, Maria
Marginedas Sánchez, Alba
Martínez Aliaga, Ferran
Martínez de San Fulgencio, Ainoa
Navarro Rodríguez, Nadia
Pérez Noguera, Victor
Perpinyà Picazo, Pol
Rocamora Medina, Marc
Rodríguez Garrido, Andrea
Ruiz González, Rubén
Serra Tejeda, Mireia
Teixidó Fontfreda, Bernat
Tortosa Pérez, Jordi
Uriach López, Mireia
Viladomat Villanueva, Pol
Tutora: Dolors Pallí 3r-A
Abad Luna, Manel

Aldea Lagunas, Rebeca
Beltrán Escarré, Roger
Campoy Vidal, Georgina
Carrascal Corbera, Núria
Cerezo Trashorras, David
Daza Andrade, Pol Alejandro
Estoquera Guallar, Andrea
Fernández Palau, Marc
Flores Nieto, Jordi
Forner Casado, Gerard
García Paredes, Ariadna
Guinovart Plana, Adrià
Langarita Lisón, Ignacio
Llinares Pacia, Artur Jaume
Martí Hidalgo, Pere
Martín Jiménez, Jordi
Montorio Hurtado, Román
Olivera Maluenda, Emma
Peraire Casasín, Adrià
Piqué Montagut, Miquel
Piqueras Andrés, Guillem
Rodas Quiroga, Ricard
Rodríguez Hernández, Esther
Vera Coll, Adrià
Tutora: Mª Antònia Rodríguez 3r-B
Abad Rodríguez, Oriol

Aldea Lagunas, Víctor
Carnero Valverde, Marta
Daviu Esteve, Ricard
De Tomás Pascual, Alexander
Donate Martínez, Rubén
Fernández Guzmán, Patricia
Fortes Morel, Eric
Gil Martínez, Marcel
Girabal Oliva, Joan
Gutiérrez González, Laura
Igualada Rodríguez, María
Junyent Masuet, Alex
López Castaño, Guillermo
López González, Ferran
Maduell Talayero, Jordi
Maroto Amigó, Xavier
Mondéjar Segovia, Alejandro
Monteagudo López, Celia
Oller Corbella, Joan
Pujol Martín, Eric
Sánchez Lerma, Guillem
Torres Muñoz, Ainhoa
Ventós Moreno, Nerea
Tutora: Imma Estruch 3r-C
Antequera Arilla, Óscar

Arribas San José, Martí
Bennàssar Badia, Guillem
Español Gutiérrez, Ian
Estellers Moreno, Montserrat
Fernández Aranzana, Marc
Galán Morales, Arianna
Gasque Todolí, Rubén
Gómez Àvalos, Laura
Hernández García, María
Hernández Iglesias, Manel
Labrador Sánchez, Elias
Lafuente Romero, Ariadna
Legarre Lluch, Xavier
Llongueras Aparicio, Carles
Lluís Luengo, Gabriel
Martínez Torres, Sergi
Mas de Xaxars Jarque, Maria Queralt
Mascaró Olabarrieta, Alexandre
Megino Lara, Arnau
Odina Iribarren, Pau
Prieto Zaplana, Andrea
Rodríguez Gausachs, Óscar
Sanuy Vázquez, Pol
Trepat Sulé, Jordi
Trescals Masdeu, Gemma
Tutora: Elena Sunyer /

Núria Vallespí 4t-A
Alba Codina, Pol Sushan

Almécija Sánchez, David
Bada Fernández, Carles
Bernabéu Casares, Elena
Borrull Segura, Aida
Calleja Luque, Mònica
Caparrós Cuní, Daniel
Carrascull Sitjà, Ferran
Carrillo Balagueró, Arnau
Domènech Martínez, Meritxell
Estella Doménech, Òscar
Ferreiro Guillamet, Gerard
Ferrón Núñez, Laura
González García, Albert
Hernández Piquer, Naiara
López Guillén, Júlia
Martínez Fernández, Adrià
Oliva Prado, Mª del Mar
Ortiz Robles, Paula
Pérez Sanz, Daniel
Poza Cívico, Marina
Rietti Monfort, Sara
Rodas Quiroga, Narcís
Romero Moreno, Daniel
Zarza García, Andrea
Tutora: Adela González 4t-B
Arcos Domínguez, Albert

Caballero Oller, Marta
Callao Del Valle, Raquel
Cárdenas Galindo, Maria Ru
Cervelló Sanjurjo, Cèlia
Cots Vintró, Joan
Flor Méndez, Bryan Steven
García-Penche Moreno, Maria
Gibert Rey, Juan
Gil Sousa, Adrià
Gironés Bosch, Núria
Guinovart Plana, Marc
Izquierdo Roselló, Oriol
Jiménez Espinosa, Bernat
Jiménez Gómez, Alejandro
Maduell Talayero, Mireia
Monedero Pérez, Joel
Muñoz Ortiz, Laia
Nualart Moltó, Neus
Onofre Pinchevsky, Joel Moises
Reixach De Pablo, Adrià
Riera Belenguer, Ruth
Roca Moreno, Oriol
Sanz Moliner, Irene
Tutora: Anna Castells 4t-C
Arqué Morell, Aleix

Benítez Riba, David
Castaño Rubio, Nil
Conde Font, Laura
De Haro Nieto, Marc
Domingo De Haro, Sara
España León, Kevin Alexandre
Forner Sevilla, Ana
Fornieles Valenzuela, Paula
García Sánchez, Cristina
González Pérez, Ainhoa
Gutiérrez Molina, Samjhana
Hugas García, Adrià
Iranzo Vicente, Enric
Luque Codina, Andreu
Marcos Barcia, Cristina
Marsal Villalón, Anna
Matas García, Jorge
Merino Vintró, Arnau
Pascual Monroig, Alex
Rodríguez Hernández, Mariona
Saborido García, Nerea
Santacana Guerrero, Elena
Tortosa Pérez, Arnau
Tutora: MªÀngels Campanyà 5è-A
Abad Rodríguez, Ariadna

Aguilar Marín, Ana
Aguilar Pérez, Roger
Anglí Fuentes, Marc
Campos Gárate, Jordi
Carmona Ferreras, Andrea
Clapés Costa, Elsa
Domènech Ante, Paula
Espinosa Galán, Iván
Fernández Pérez, Judith
Ferreiro Alarcón, Nerea
Forner Gallardo, Judith
Gallardo Valverde, Dídac
Garbí Dapena, Sandra
García Sebastián, Guillem
Gil Sousa, Paula
Jubany Juárez, Albert
Julbe Moya, Pol
López Campos, Sergi
Mangues Báguena, Gerard
Martín Jiménez, Andrea
Méndez Heredero, Pol
Pagán Estarlich, Mireia
Rodríguez Romero, Jordi
Sirera Cabré, Nil
Soriano Rosa, Judit
Viñas Palau, Pol
Tutora: Mª Teresa Castells 5è-B
Bayona Visiedo, Maria

Benito Santamaría, Èric
Buxaderas Pérez, Mireia
Cabero Serralvo, Raül
Campo Bautista, Eloi
Caro Infante, Laura
De Alvarado García, Irene
Delgado Teruel, Daniel
Fernández Martín, Sara
Gimeno Pérez, Eugeni Jordi
Guillermo Montero, David
Jové Estruga, Ma. Queralt
Lluís Luengo, Gerard
Mayor Capdevila, Júlia
Mazariegos Riera, Roger
Moliné Carmona, Marc
Munné Rocamora, Elena
Nogués Martín, Laia
Pallàs Álvarez, Paula
Pérez Medina, Elisa
Poquet Gutiérrez, Roger
Redó Chiesa, Arnau
Salcedo Valls, Oriol
Sánchez Durá, Maria
Sánchez Martín, Alejandro
Sánchez Vicente, Àlex
Zarza García, Ariadna
Tutor: Àngel Pérez 5è-C
Abad Rodríguez, Roger

Barnils González, Pau
Bort Brusca, Marta
Bosch Fontán, Èric
Caballero García, Andrea
Cantero Costán, David
Cantero Del Castillo, Judith
Cardil Fàbrega, Oriol
Casares Villalba, Pau
Fàbrega Rodríguez, Sara
Guerrero Pérez, Noa
Jiménez Fernández, Marta
Lenko, Vladyslav
López Morales, Sara
Martínez Barquero, Ramsés
Moreno Castro, Pol
Pérez Peral, Laura
Prado Soriano, Paula
Ripoll Guillén, Laia
Romero Casanova, Abril
Romero Martínez, Lorena
Rusca Giménez, Jordi
Sales Vallejo, Èric
San José Martínez, Lluís
Sánchez Clemente, Guillermo
Vives Vilalta, Oleguer
Tutora: Judith Bàguena 6è-A
Arbiol Pla, Anna

Artero Medina, Mireia
Braza Paricio, Mireia
Cabezuelo Ciprián, Sara
Casas Ballester, Daniel
Del Caño García, Irene
Del Pino Bellet, Maria
Ferrer Fontanillas, Joan
Franquesa Milán, Alexandre
Gironès Bosch, Miquel
Gómez Vilaseca, Ricard
Heredia Soler, Gerard
Luján Selfa, Laia
Mármol Molina, Óscar
Mourelo Serrano, Miriam
Orquín Montilla, Carles
Pena Yáñez, Miquel
Pérez Valls, Anna
Pros Martín, Arnau
Rodríguez Ramírez, Daniel
Sánchez Durá, Sergi
Sánchez Ramírez, David
Tejón González, Paula
Teuthof Jiménez, Joan Antonius
Tutor: Xavier Oliveras 6è-B
Arribas San José, Albert

Bartra Solans, Jordi
Blanco Ciurana, Didac
Capdevila Hernández, Sergi
Carmona Segura, Sònia
Carrascal Corbera, Eulàlia
Centelles Sánchez, Adrián
Díaz García, Carlos
Espallargas Casellas, Lluís
Estellers Moreno, Jaume
Galofré Talayero, David
García Martínez, Francesc
García Rivera, Ramon
Godall Sanabre, Jaume
Gurrea Sánchez, Albert
Juanals García, Mireia
Marsal García, Laura
Mirabet Manjón, Cristina
Muñoz Ortiz, Marc
Pérez Losa, Cristina
Pérez Vega, Albert
Pinyol Albareda, Laia
Pleguezuelos Oller, Marina
Ros Peña, Patrícia
Vidal Ruiz, Sergi
Tutora: M. Àngels Cabeza 6è-C
Albareda Romera, Francesc Xavier

Aldea Lagunas, Paula
Balletbó Canals, Alba
Castañón Martínez, Andrea
De Alvarado García, Áureo
Escanciano González, Eric
García Espurz, Paula
García Román, Joan
Granado Gómez, Paula
Jordà Compaño, Xavier
Julià Calleja, Núria
López Balada, Martí
López Pau, Sergi
Mas Clavel, Eugeni
Miravitlles Cortina, Neus
Ortega Ruiz, David
Pascual Gutiérrez, Víctor
Pleguezuelos Oller, Jordi
Rech Alfaro, Roger
Rodríguez Navarro, Antonio
Royo Ciurana, Ariadna
Sánchez Farrando, Miquel
Sobrino Ara, Paula
Vázquez Monteagudo, Sergi
Tutora: Mònica Rovira 1r ESO-A

Agramunt Gutiérrez, Èric
Amat Serret, Judith
Añigas Rodríguez, Marc
Ariza Buitrago, Edgar
Benito Santamaría, Jennifer
Bernal López, Saül
Blasco Miralles, Judit
Corral Esteve, Marta
Esteve Cantero, Marc
Franquesa Eck, Gerard
García Sánchez, Abel
González Gonzálvez, Eva
Hidalgo Palma, Miriam
Jové De Jorge, Mireia
Liébana Díaz, Adrián
Martínez Torres, Jordi
Mirabet Manjón, David
Montero Castillo, Irene Alba
Oliva Prado, Mª Luisa
Pagan Bisbe, Maria Gracia
Pérez Coma, Mònica
Ruiz Barea, Joan
Sánchez Esteban, Juan José
Sellas Barnils, Lluc
Solé Tristante, Jaume
Tuset Queralt, Marc
Valencia Bassas, Víctor Manuel
Viñals Mañaricua, Núria
Viñé Rius, Lluís
Tutora: Maria Rubio 1r ESO-B

Bazzi Isequilla, Nabil
Coderch San José, Júlia
De Haro Alonso, Sílvia
Flor Méndez, Catalina Daniela
Galofré Talayero, Meritxell
García Masip, Angela
García Ramón, Bernat
García Rueda, Carlos
García Vicente, Sergio
González García, David
Juárez León, Jaime
Jumilla Garrido, Jessica
Klotz Novas, Yannique
Lozano Fernández, David
Lugosi Enes, Daniel
Manjón Plaza, Mireia
Marbà Llorente, Pol
Merino Vintró, Mª Teresa
Mir Fernández, Daniel
Molina Ventura, Ferran
Monedero Pérez, Iván
Montoro López, Adrian
Payán Vázquez, Andrea
Quiñonero Díaz, Juan Manuel
Quintero Medina, Marta
Sánchez Garrigós, Sergio
Selles Robles, Irina
Serra Tejeda, Víctor
Tuset Queralt, Laura
Tutor: Lluís Julià /

Daniel Navarro 1r ESO-C
Berná Calvo, Antonio
Calvo López-Roso, Francesc
Calvo Pera, Daniel
Castellano Velasco, Andreu
De Castro García, Xènia
Doral Marín, Cristina
Escribà Pla, Marc
Ferreiro Guillamet, Magali
Flores Figueiras, Carla
Flores Flores, Marc
Gómez González, Àlex
Gómez Martínez, Sòcrates
Gutiérrez Reyes, Carole
Huguet Soler, Maria
Jou Vilaseca, Eulàlia
Lluís Luengo, Guillem
Monsonís Centelles, Laura
Muñoz Pérez, Marina
Pérez Canela, Xavier
Pérez Corts, Miquel
Pica Martín, Albert
Porcel Fernández, Gabriel
Portomeñe Marqués, Ana
Reguera Parera, Óscar
Sapiña Sacristán, Pol
Teixidó Fontfreda, Gerard
Tejederas Gutiérrez, Bárbara
Tur Llorca, Georgina
Villodres Pérez, Marta
Tutor: Miquel Huguet 2n ESO-A

Abad Luna, Albert
Armario Ortiz, Roberto
Bravo Pérez, Daniel
Cabeza Carrió, Berta
Canals Galvan, Ricard
Castel Higuera, Marc
Cortés Gámiz, Pablo
Díaz García, Sandra
Espallargas Casellas, Cristina
Ferré Santamaria, Clàudia
Galán Morales, Sergio
Giménez Martínez, Yasmin
González Prieto, Javier
Jové De Jorge, Bernat
Juanals García, Ferran
López Seguí, Javier
Magrans Calatayud, Raquel
Martín Victoria, Marina
Martínez Abós, Xavier
Martínez Aliaga, Arnau
Nogués Martín, Joan
Parra Medina, Erik
Polo Caravaca, Rocío
Pons Cercós, Oriol
Redó Chiesa, Oriol
Rodríguez Sierra, Helena
Royo Ciurana, Xavier
Tolrà Campanyà, Mariona
Tomsen Melero, Judit
Valle Devert, Rosa
Vives Vilalta, Clàudia
Tutora: Conxi Màdico 2n ESO-B

Aguilar Pérez, Gerard
Calleja Luque, Samuel
Casares Villalba, Lucía
Díez Muñoz, Gerard
Ferrer Fontanillas, Anna
Gil Pérez, Pau
Gutiérrez Cabanillas, Daniel
Heredia Soler, Berta
Jordà Diz, Joaquim
Lallave López, Miriam
Lechuga Herrero, Clàudia
Liébana Díaz, Carlos
Marín Andrés, Sònia
Martínez Gay, Àlex
Martínez Mesa, Irene
Menino Albaladejo, Marc
Olivera Maluenda, Guillem
Orcera Azabal, Jennifer
Ortigosa Delgado, Alejandro
Paratje Ranz, Stephanie
Pérez Díaz, Jesús Adrián
Postigo Gasulla, Marcos
Puigdomènech Pascual, Guillem
Ros Gil, Helena
Rusca Giménez, Mireia
Soriano Rosa, Jordi
Teuthof Jiménez, Marc Johannes
Vallès Jaén, Pau
Viaplana Grau, Anna
Vidal Domènech, Arnau
Villodres Estall, Pol
Tutora: Penèlope Quiveu 2n ESO-C

Balsells Fernández, Arnau
Benet Llaó, Oriol
Cantero Del Castillo, Sergio
Casas Ballester, Marina
Cots Vintró, Mª Ariadna
Cucarella Contera, Maria
de Dios Sánchez, Judit
Fernández González, Daniel
Fernández Monell, Jessica
García Vicente, Alejandro
Gurrea Sánchez, Guillem
Hugas Mascaró, Joan
Jové Estruga, Aleix
Jover Bosque, Eric
Legarre Lluch, Marc
López Chuquimarca, Richard Geovann
Martín Torres, Gisela
Matejcek Marimon, Jordi
Pacheco Modesto, David
Peñarroya Cobos, Marc
Pérez Coma, Marina
Plana Villalba, Alberto
Ribas García, Núria
Roca Moreno, Mireia
Rodríguez Hernández, Xavier
Ropero Méndez, Marina
Sánchez Vaquero, Javier
Sellas Barnils, Mariona
Torres Moreno, Oriol
Trepat Sulé, Alba
Vidal Busquets, Gemma
Tutor: Ignasi Permanyer 3r ESO-A
Anguera Cardete, Ana

Bada Fernández, Sergi
Busto Muñoz, Marc
Cabeza Carrió, Adrià
Castro Centelles, Noemí
Centelles Martínez, Luis
Fibla Costa, Roger
García Muñoz, Tania
García Romero, Antonio
Giménez Rocamora, Adrià
González Salvador, Ferran
Guisado Alonso, Ana
Ibero Núñez, Paula
Mas Clavel, Maria
Mora Aragón, Sara
Murillo Ariza, Ana
Onofre Pinchevsky, Jorge James
Pena Yáñez, Núria
Pujadas Hidalgo, Ariadna
Rodríguez González, F. Xavier
Ropero Méndez, Isaac
Salas Laspalas, Anna Marta
Sánchez Farrando, Marc
Sánchez Viñas, Alba
Sanz Perera, Laura
Sendra Seren, Jordi
Zapata Marín, Anna
Tutora: Judit Massana /

Marta Rodríguez 3r ESO-B
Arbiol Pla, Sònia
Camacho Mourelo, Judit
Castillo Campos, Núria
Cejas Robles, Daniel
Enrich Ramos, Manel
Fernández Sanmiguel, Cristina
Font Puig, Sergi
Fonts Muñoz, Marc
Gabriel Mora, Eduard
García Calavia, Sheila
González De Miguel, Alberto
Heredia Rius, Joan
Jordà Compaño, Jordi
Macho Navarro, Irene
Martín Martí, Jaume
Martín Roselló, Virgínia
Matas García, Ana
Mercader Recasens, Oriol
Millán Pérez, Ester
Montesinos Ferrer, Martí
Ortega Ruiz, Óscar
Rodríguez Sanjurjo, Albert
Rodríguez Torres, Carolina
Ruiz Coll, Ana
Sapiña Sacristán, Oriol
Temprano García, Carla
Valencia Royo, Marta
Vallmitjana Fauro, Rafael
Tutor: Carles Barbeito 3r ESO-C

Batuecas Duelt, Irene Joana
Beltran Martí, Núria
Bertolín Lasierra, Joan Ramón
Bosque Homs, Àlex
Cantero Costán, Sara
Clapés Costa, Irene
Coderch San José, Lluís
Corral Velasco, Ana
Cruellas Martínez, Laura
Ferreiro Alarcón, Miriam
Jiménez Alfaro, Guillermo
Mármol Molina, Alejandro
Mateo García, Jordi
Montero Salvador, David
Moreno Sánchez, Berta
Moyano Asensio, Sergi
Munné Rocamora, Laura
Pagan Bisbe, Melania
Pagán Estarlich, Francesc
Pérez Díaz, Àgueda Sofia
Rico Caballero, Raquel
Román Quintanilla, Ariana
Sáez Méndez, Ricard
Sánchez Vicente, Héctor
Serrano Enrich, Valèria
Torres Cabrera, Cristina
Via Arambulo, Rahy Aldair
Vida Gómez, Sara
Zapata Marín, Lesmes
Tutor: Jesús Manzano 4t ESO-A
Balletbó Canals, Albert

Balsells Fernández, Ester
Barbany Fàbrega, Anna
Bayona Visiedo, Pau
Bonet Muñoz, Patrícia
Borràs Macedo, Guillem
Carrillo Balagueró, Roger
Centelles Sánchez, Alejandro
Díaz Rey, Natàlia
Díaz Villanueva, Jaime
Fernández Caras, Cristina
Gil Rodríguez, Núria
Izquierdo Morera, Ester
Lazaro Fasanella, José Oriol
Martínez Villalonga, Sergi
Miravitlles Cortina, Lluís
Monté Almendros, Xavier
Mora Comas, Gisela
Palmer Font, Víctor
Pascual Gutiérrez, Laura
Pérez Mateo, Laura
Portero Aylagas, Javier
Prieto Zaplana, Èric
Puch Ortonoves, Hèctor
Rodríguez Ramírez, Jennifer
Torres Grima, Lucía
Tutor: Joan Manel March 4t ESO-B
Blasco Dieguez, Lorena

Cabellos López, David
Cabezas Díez, Marta
Capdevila Hernández, Gerard
Cuesta Mayordomo, Albert
Durán Claramonte, Laia
Ferré Santamaria, Júlia
Franquesa Eck, Daniel
Gispert Roca, Laia
Gómez González, Sara
Guallarte Jurado, Marta
Hernández Iglesias, Carla
Jordà Compaño, Anna
Llastarri Vázquez, Francesc
López Blasco, Adrián
Lozano Apéstegui, Jackeline del Pilar
Nieto Ávalos, Cristina
Portero Sáiz, Judit
Querol Cortiella, Marçal
Recalde Barre, Víctor Hugo
Roca Labarga, Joaquim
Rodríguez Oriola, Irene
Salinas Martí, David
Sánchez Clemente, Juan Carlos
Solé Lasheras, Adrià
Vicencio Chanco, Christian Ernesto
Tutor: Francisco J. Ruiz 4t ESO-C
Baras Ferrer, Núria

Benedicte Illescas, Pedro
Céspedes López, Adrián
Coderch San José, Maria Angels
Cruz Llombart, Víctor
Cuesta Mayordomo, Marta
Fernández Aranzana, Alberto
Fernández Giadans, Maria
García Paños, Abraham
González De la Fuente, Esmeralda
Jover Bosque, Sandro
Monsonís Centelles, Sandra
Morales Lucas, Inmaculada
Moya Sanz, Alba
Moyano Asensio, Marta
Muñoz Pérez, Cristóbal
Olivé Farga, David
Porta Torra, Elisenda
Pros Martín, Pol
Rodríguez Guillaumet, Sílvia
Ros Peña, Andrea
Sánchez Hernández, Irene
Santacana Guerrero, Ramón
Sempere Sánchez, Carlos
Tolrà Campanyà, Joan Albert
Tutora: Paloma Llorente 1r BATX-A

Añigas Rodríguez, Marta
Arús Guardiola, Marta
Castro García, Ana
Centelles Martínez, Daniel
Corral Esteve, David
Espinosa González, Esther
Ferreiro Guillamet, Ernest
García Ramón, Mariona
García Ranz, Andrea
Giner Torrecillas, Gerard
González Rodríguez, Marc
Grau Roca, Miriam
Llongueras Aparicio, Anna
López Blasco, Bàrbara
Martínez De Diego, Patrícia
Mena Funcia, Laura
Oliver Cañada, Laura
Pacheco Guerrero, Anna
Pérez Abad, Ignacio
Pérez Andrés, Laura
Rodés Salanqueda, Sílvia
Romero López, Mónica
Rubio Ruiz, Estefania
Ruiz Carrasco, Sara
Sánchez Miranda, Elisa
Solanes Fontfreda, Roger
Torrents Suárez, Marcos
Torrents Suárez, Mireia
Velázquez Martínez, Glória
Vidal Valls, Jesús
Tutor: Joan Grau 1r BATX-B

Álvarez Carrera, Eduard
Álvarez Torrado, Andrea
Andrés Lozano, Marcos
Bazzi Isequilla, Mariam
Bellver Fructuoso, Sandra
Buxaderas Pérez, Laura
Castro Centelles, Daniel
Chen, Dong
Claramunt Romero, Marc
Coronas Micolau, Javier
Cruz Llombart, Oriol
Denia Berrocoso, Àngel
García De Gracia, Gemma
Guillermo Montero, Esther
Infante Moreno, Ariadna
Langarita Lisón, Mireia
Lozano Fernández, Andrés
Luengo Agulló, Cristina
Magdaleno Capdevila, Pablo
Marín Zamora, Aïda
Martínez Perpiñán, Ester
Morales Viñas, Montserrat
Navarro Juan, Sergi
Olivé Heras, Ana
Ortega-Villaizán Sánchez, Núria
Pérez Raduá, Míriam
Pica Martín, Daniel
Portomeñe Marqués, Manel
Puyoles Molina, Patrícia
Ramos Pérez, Jennifer
Rocamora Medina, Carles
Rodríguez Prado, Alba
Ruiz Valenzuela, Xavier
Salmerón Marigo, Silvana
Sánchez Martínez, Anna
Simone Hortelano, Lorena
Soriano González, Jesús
Vaccaro Calvo, Jan Carmelo
TALLERES J.R.B.
MECÁNICA-PLANCHA
PINTURA AL HORNO-ELECTRICIDAD
Roger de Flor, 272

Tel. 93 458 2976 08025 Barcelona
Fruita d’Or Sagrera, 137
Tutora: Rosa Mª Martínez 2n BATX-A
Amigo Mur, Alberto

Ardèvol Solanes, Mireia
Benedicte Illescas, Isabel
Cabezuelo Ciprián, Sònia
Castellano Egea, Einar
De Haro Alonso, Iván
Espinosa Galán, Sílvia
García Sánchez, Pol
Granado Gómez, Olaya
Juárez León, Raúl
Julià Calleja, Mireia
Macho Cánovas, Èric
Marín Andrés, Anna
Martín Torres, Ferran
Martínez Mira, Manel
Martínez Perpiñán, Marc
Mihi Marín, Miquel
Molina Rodríguez, Esther
Paratje Ranz, Jennifer
Plana Villalba, Marcos
Regàs Guillamón, Joan
Rodríguez Mumbrú, Salvador
Sales Vallejo, José Miguel
Sánchez Cózar, Esther
Tutor: Mario Carrascal 2n BATX-B
Alonso Ramos, Paula

Anguera Cardete, Jordi
Aragón Rodríguez, Laura
Armengod Borda, Leyre
Bellet Pont, Aïda
Bonet Puigvert, Virgínia
Coderch San José, Pere
Despuig Busquet, Albert
Durán Morell, Anna
Godoy Luna, Emmanuel
Gómez Facundo, Helena Carmen
González Mateo, Miguel Ángel
Martínez Barquero, Àxel
Mateo Farré, Jordi
Méndez Heredero, Adrià
Moyano Llandres, Joan
Pérez Medina, Laura
Pérez Valls, Carla
Reguera Parera, Omar
Rodríguez Torres, Alfredo
Rubio Infante, Ágata
Sardà Sánchez, Laia
Solé Canal, Mireia
Solé Tristante, Anna Mª
Temprano García, Joel
Valencia Royo, David
Vallmitjana Fauro, Francesc
Vidal Domènech, Oriol
Vílchez Blanco, Pedro
08.1 Jocs Florals Pàgs 32-33-34-35:Maquetación 1 30/05/2008 12:59 Página 32
ACTIVITATS ESCOLARS
Els Jocs Florals JMJ

Parvulari, cicles: inicial,
mitjà i superior
Ainhoa Bernà Pol Perpinyà
Cicle inicial, 1r A Cicle inicial, 2n C
Al carrer hi ha un gall EL PRIMER DIA DE CLASSE
que és de metall. L’Enric té set anys i és el primer dia que va a l’escola.
Quan entra, un nen l’espera. Es diu Juanjo i l’Enric no el
Júlia Mangues coneix.
Cicle inicial, 1r B –Hola, com et dius?– li diu l’Enric.
Jo veig un nen que és atrevit –Em diu Juanjo i tu?
i és molt divertit. –Enric.
–T’acompanyaré a la classe.
Ferran Odina –D’acord.
Cicle inicial, 1r C Quan arriben a la classe tots els nens li diuen: Hola,
Jo tinc un amic que es diu Xiu-Xiu, Enric! i li ensenyen tota la classe.
i viu en un petit niu. I l’Enric va passar-ho molt bé a classe amb els seus
amics.
Pol Vallés
Cicle inicial, 2n A Núria Carrascal
EL TAURÓ BLANC 1r premi, 3r A
Hi havia una vegada un tauró que vivia al mar, un dia El meu somni
va veure uns peixos i tenia tanta gana que se’ls va men- El meu somni és ser una flor
jar. que faci bona olor.
Un dia que el tauró estava dormint, el tauró martell
va venir i li va donar un cop tan fort que li va fer un Que tota la gent olori el meu perfum
forat a la panxa. i que totes les abelles que vinguin facin zum-zum.
Tots els peixos que el tauró s’havia menjat, van sortir
pel forat. I els peixos se’n van anar feliços i el tauró va Jo vull ser una rosa,
quedar ferit. tota de color rosa.
O potser una violeta....

Elia Tomsen sí! així seré més boniqueta.
Cicle inicial, 2n B
L’ESTRELLETA I també... voldré ser molt aventurera,
Hi havia una vegada una estrelleta molt bufoneta que voldria viure en una cantera.
sempre estava contenta. Era groga, tenia cinc puntes.
Vivia en el país de les estrelletes. Però el meu somni és ser una flor d’argent
Un dia va anar a la fira, va voler pujar al «Festreiso- però que faci olor perquè m’olori la gent.
lon»! però era per a més grans. Era per a més de cinc
anys i ella en tenia tres. Va veure els «telestrelles», hi va
poder pujar i s’ho va passar bé. Queralt Mas de Xaxars
Aleshores va veure més atraccions que eren per a tres 2n premi, 3r C
anys i va pujar a totes. La Carolina i la rosa màgica
Va ser un dia divertit i el va recordar per sempre més. Hi havia una vegada un camp de roses ben vermelles.
Un dia per allà va passar una noieta molt maca, amb la
seva gateta blanca d’ulls blaus; la Carolina portava un
cistell amb moltes flors diferents: margarides, roselles,
32  ROSSINYOL
JOCS FLORALS
lliris, etc. Va veure una rosa vermella, ben vermella, la Aida Borrull
va voler agafar però... no va poder. De sobte la rosa va 1r premi, 4t A Jocs
parlar i li va dir amb una veu molt dolça: La casa encantada
–«Carolina si m’arrenques jo moriré i les altres plantes Un dia en una casa encantada vam arribar
moriran també». La Carolina es va quedar com un es- però crec que els fantasmes no volien veure’ns anar.
taquirot.
Li va anar a dir a la seva família, van anar cap a la Els llits cruixien
rosa però no va parlar. Al cap d’un any hi va tornar a i ens pensàvem que ens perdríem.
anar i va veure que la rosa volia parlar amb ella una
altra vegada i li va dir: Quant més avançàvem
–«Noia arrenca’m, sóc molt vella per estar aquí, seràs més ens espantàvem.
tu la nena que cuidarà la natura, oi?».
La Carolina va fer que sí amb el cap i la va arrencar. Quant més endins, més emoció
Des de llavors es diu que els nens i nenes d’arreu del però jo sentia una gelor.
món cuiden la natura i vet aquí una rosa i una nena.
Se’ns va aparèixer un monstre i ens volia fer grans
jo em volia quedar petit
Ruben Donate però em va dir que m’arrencaria el dit.
3r premi, 3r B
L’ocell daurat Vaig començar a córrer
Hi havia una vegada un ocell que era daurat. però em va caure la gorra,
L’or que tenia no el deixava volar. Bé, així que nor- i em vaig quedar estirat
malment anava caminant. sobre el meu terrat.
Un dia uns caçadors el van veure i li van disparar,
però com que l’or del seu cos era molt dur, la bala es va
trencar. David Benítez
Aquells caçadors ho van dir a tothom. Tots van anar 2n premi, 4t C
al bosc i el van deixar destrossat. Els altres animals del Sant Jordi
bosc es van enfadar amb l’ocell daurat i el van fer fora Sant Jordi ha arribat,
d’aquell bosc. amb una rosa al cap.
L’ocell daurat va recórrer ciutats i ciutats fins que va Tots tenen una flor,
arribar a una ciutat que era de plata i va pensar que però la princesa la té d’or.
potser els animals eren d’or.
Va anar al bosc, però els animals no eren d’or. El drac està derrotat,
Aquells animals veien l’or quasi transparent i no el i el poble salvat.
veien i es va sentir sol; així que va tornar a recórrer ciu- La princesa enamorada,
tats i ciutats fins que es va perdre enmig d’un bosc. Ja no Sant Jordi de tornada.
tenia esperança per trobar algun animal com ell d’or.
Fins que enmig d’aquell bosc va veure una llum. La princesa el segueix,
Va córrer i córrer fins a la llum però es va adonar que perquè casar-se vol, en un tres i no res.
era una casa. Va entrar i hi havia un vell assegut en una I jugaran al parxís,
cadira. Va estar una bona estona parlant amb ell i el mentre mengen un pastís.
vell li va dir:
–No perdis l’esperança, potser encara et poden acollir.
I l’ocell daurat li va donar les gràcies i se’n va anar a Mireia Maduell
veure si l’acollien. 3r premi, 4t B
Els altres animals del bosc quan el van veure es van Primavera
posar molt contents i el van acollir. Per la primavera
I conte contat conte acabat. el primer raig de sol engega. 
JOCS FLORALS
La gent surt al carrer per divertir-se Marta Bort

i passar-ho bé. 3r premi, 5è C
La vida i les seves etapes
És Sant Joan Ara, asseguda en una cadira penso en totes les etapes
i encara surt la gent gran. de la vida.
El petard i el coet La infantesa, una etapa llarga, curta, com ho vulguis
fan espantar el nen petitet dir. Una etapa en què les coses ja estan fetes i no t’has
però tu i jo estem contents de preocupar de res. Bé, d’alguna cosa sí, però gairebé
esperant a la gent. res.
L’adolescència, una etapa difícil per part dels pares,
També surten les flors això és el que he sentit dir, però per l’altra part, potser
amb molts colors divertida per als adolescents.
en l’herba verda La joventut, etapa d’estudis, feines, cursos per uns, i
dels camps lluents. per altres disgustos per no entrar a la universitat, no tro-
bar feina, una etapa molt moguda, ho reconec.
La maduresa, fuà! Per molts una etapa sense arribar
Elena Munné a final de mes, nens, criatures, una etapa que alguns de-
1r premi, 5è B sitgen acabar, però amb bons resultats.
Unes persones impressionants La vellesa, una etapa en què ja tens uns coneixements
Tinc 11 anys i només em queden dos avis. Des de petita superiors, però no els pots posar en pràctica perquè t’has
els estimo amb bogeria. M’han explicat molts fets i en- jubilat. D’aquí a poc la mort, per alguns dolorosa, per
senyat moltes fotografies mig trencades a causa de la altres inesperada, però per alguns contents perquè viure
humitat del temps.
totes les etapes és una cosa inoblidable.
Quan se’m va morir la primera àvia no entenia què
passava. No sabia com seguiria, però jo em pensava que
tornaria. El segon, estava mig atemorida, perquè encara
Eulàlia Carrascal i Corbera
pensava en la meva àvia que no havia tornat. Cada nit
1r premi, 6è B
pensava en ella.
El parc
Ara ja sé què és perdre una persona estimada, ja sé
Un dia al parc vaig veure una nena,
què és tenir un petit foradet al cor, que no sé pas si es
maca, riallera, morena.
podrà tornar a omplir d’alguna petita felicitat. Jo quan
Ella estava saltant a corda amb unes amigues,
estic trista recordo la veu dolça de la meva àvia que em
i uns nens jugaven amb les formigues.
deia...
Vaig mirar al meu voltant,
«No ploris més princesa, no ploris més que inundaràs
un jove s’estava declarant,
la Terra».
i la noia enamorada
I a l’instant, paro de plorar.
li feia una abraçada.
Vaig veure, també, uns pares feliços
Marta Jiménez que miraven el seu fill
2n premi, 5è C com jo miro els pastissos.
La flor de la vida Se’m van acostar uns vellets
Cuando una flor se abre que em van explicar
un niño nace. que el més bonic de la vida és estimar.
En el tiempo de su infancia
transcurre su mejor etapa.
Paula Aldea i Lagunas
Primero, yogures de fruta, 2n. premi, 6è C
que tanto les gusta. Dels 11 als 12
Después a la guardería Què és un aniversari? Només són regals i paraules com
donde les crecen los dientes «felicitats»? Doncs aneu mal encaminats! Com ja sabeu,
en la encía. un aniversari es fa per celebrar que ja tens un any més,
és a dir, cada vegada més responsabilitats, però també
De niños pasamos a adolescentes més privilegis. En aquest cas (als dotze) anem a l’ESO,
nos toca estudiar más fuerte. un pas molt important per a nosaltres.
Tot això és el que penso el dia abans del meu aniver-
Al cabo de unos años sari, però ja són les vuit i ja és hora de llevar-se. Avui és
encuentran un buen trabajo una data molt important per a mi! Esmorzo, em canvio
de enfermera, peluquera o maestra. i ningú em diu res. Finalment acabo –són les cinc– tota
desanimada. Torno a casa després de l’entrenament. La
Más tarde se abre otra flor casa està massa silenciosa. Obro la porta cap al men-
el hijo o hija de quien te estoy hablando. jador i... SORPRESA!
Sus padres ya son mayores No m’havia adonat però en obrir-la, a la vegada
y se marchita una flor. havia obert la porta cap als dotze! Allà hi era tothom:
34  ROSSINYOL
els amics, la família, tots els qui estimava. Era merave- Podeu pensar que els pares són els que m’han en-
llós, em sentia més gran i amb més força en el meu in- senyat a aprendre, però això no és del tot cert. Ara, que
terior per començar de cop una nova etapa per a mi. he crescut, trobo a faltar aquells moments en què m’as-
seia a les seves cames i m’explicava historietes de quan
ella era petita i tenia la meva edat, o quan em donava
Maria Del Pino i Bellet caramels de menta per quan em feia mal el coll.
3r. premi 6è A Recordo que plegades sempre vèiem els dibuixos ani-
La meva àvia mats i després jo l’ajudava a fer coques. Suposo que en
Jo, avui, no us vull pas explicar una història fantàstica, algun moment de la vostra vida haureu sentit aquella
sinó la història d’una dona molt important a la meva sensació de felicitat amb la persona amb qui estàs.
vida: la meva àvia. La dona que ha fet possible que ara Doncs això és el que succeeix sempre amb ella.
us estigui llegint això. L’anhel de la família. Ella m’ha I ara penso, què faria jo sense ella?
ensenyat a conviure, a estimar i, la més important, a No vull acabar sense agrair-li de tot cor tot allò que
valorar. ha fet per mi i la meva família. Moltes gràcies!
Els més petits de l'escola també poden

participar en els Jocs Florals. Les imatges
superiors mostren alguns dels diferents treballs
realitzats a parvulari. En les següents imatges
podem veure alguns dels guanyadors dels
cicles inicial, mitjà i superior.
ROSSINYOL  35
08.2 Jocs Florals Pàgs 36-37-38-39-40-41-42-43-44:Maquetación 1 30/05/2008 13:03 Página 36
JOCS FLORALS
XXI Jocs Florals JMJ

ESO i batxillerat
AQUEST 2008 HEM CELEBRAT la XXI edició dels SEGON PREMI: Ariadna Pujadas, de 3r d’ESO-A,
Jocs Florals JMJ. Nois i noies d’ESO i batxillerat han amb «Un dia més»
pogut demostrar les seves habilitats narratives i poè- TERCER PREMI: Anna Matas, de 3r d’ESO-B, amb
tiques, primer a cada classe i després en l’acte final «Aprenent a fondre el gel»
de cloenda, al teatre, els dies 22 i 23 d’abril.
Aquest curs hem volgut dedicar els Jocs a la com-
memoració del centenari del naixement de Mercè Poesia:
Rodoreda, la nostra gran narradora, autora de La PRIMER PREMI: Anna Pacheco, de 1r BTX-A, amb
plaça del Diamant i de moltes altres obres de gran im- «Que comenci l’espectacle»
portància. A tal fi, s’han preparat diversos power SEGON PREMI: Núria Baras, de 4t d’ESO-C, amb
point que els alumnes han pogut visionar al teatre. «Llum de nit»
L’acte de celebració al teatre de l’escola correspo- TERCER PREMI: Laura Munné, de 3r d’ESO-C, amb
nent als alumnes del 1r i 2n d’ESO ha tingut lloc el «Somnis, desitjos, vida i mort»
dia 22 d’abril, i ha estat presentat per Clàudia Vives i QUART PREMI: Ignacio Pérez, de 1r BTX-A, amb
Oriol Torres, mentre que l’acte corresponent als alum- «Gernika»
nes de 3r i 4t d’ESO i batxillerat ha tingut lloc el dia CINQUÈ PREMI: Oriol Cruz, de 1r BTX-B, amb «Un
23, diada de Sant Jordi, presentat per Laura Mena, petó a l’esmorzar»
Laura Oliver i Ernest Ferreiro, de 1r de batxillerat. SISÈ PREMI: Marta Arús, de 1r BTX-A, amb «El món
Us convidem, a través de les composicions pre- segueix girant»
miades que publiquem, a comprovar els mèrits dels
guardonats.
Els jurats respectius, formats per un alumne de OBRES PREMIADES DEL
cada grup-classe, han decidit els guanyadors se- PRIMER CICLE D’ESO
güents:
Richard López
Primer premi de Poesia (2n ESO-C)
Primer cicle d’ESO: L’amor prohibit
Narració: L’amor comença amb una simple amistat
PRIMER PREMI: Carole Gutiérrez, de 1r d’ESO-C, i acaba en un dolor.
amb «Des de la foscor d’un armari» L’altra persona s’ha de sentir valorada
SEGON PREMI: Irene Montero, de 1r d’ESO-A, amb per unes quantes raons.
«Més que un llibre»
TERCER PREMI: Marc Añigas, de 1r d’ESO-A, amb No la pots deixar d’estimar,
«Les drogues» doncs t’ha ensenyat a estimar,
però no t’ha ensenyat a oblidar.
Poesia: I tu comences a rumiar.
PRIMER PREMI: Richard López, de 2n d’ESO-C, amb
«L’amor prohibit» T’adones que és la teva raó per a viure
SEGON PREMI: Ferran Joanals, de 2n d’ESO-A, amb encara que ella no t’estima,
«Rodamón» però és l’única que et fa somriure.
TERCER PREMI: Laura Monsonís, de 1r d’ESO-C, Així tot quedarà, no la podràs oblidar i tota la vida
amb «Metamorfosi» l’estimaràs.
Segon cicle d’ESO i batxillerat: I ella no s’ha adonat que l’estimaves de veritat.
Narració: Ella et comença a buscar
PRIMER PREMI: Sílvia Rodríguez, de 4t d’ESO-C, i tu tornes a pensar
amb «Ja s’acaba» perquè penses que et deixarà i sol et quedaràs.
36  ROSSINYOL
JOCS FLORALS
Ferran Juanals Vola, vola, papallona,

Segon premi de Poesia (2n ESO-A) vola, vola, sense por.
Rodamón Vola, vola, papallona,
Vagar pel món sencer fes del somni una il·lusió.
sense pressa ni diners:
és el que fa un rodamón I vola al compàs del vent,
al que li han carregat el mort. complint el cicle i natura,
qualsevol dia estiuenc,
Sembla una ànima en pena. pon els ous amb molta cura.
I és que ha de complir condemna
per trampes i errors; Pel cel vaig veure mil formes,
s’ha tornat un pecador. com un arc de Sant Martí,
però eren papallones.
No té remordiments ni pena Voltaven pel meu jardí.
però sí un orgull de mena;
prefereix robar carteres
a haver-se d’arrossegar per terra.
Carole Gutiérrez
No té amics ni li calen; Primer premi de Narrativa (1r ESO-C)
no vol gent que el compadeixi. Des de la foscor d’un armari
Ja en va tenir al seu dia, 22 de maig de 2006
i també se’n penedeix. Estimat diari, com sempre, estic amagada en
l’únic lloc on no escolto els meus pares barallar-se,
Què li va passar pel cap, l’armari de la meva habitació. És petit i fosc, però
que no fóra aquella bala? on puc escriure el que sento i desfogar-me dels meus
la que il·luminava la foscor, pensaments. El meu pare arriba cada dia del bar
amb el seu alè de mort.
molt tard i sovint sembla que s’hagi oblidat de ca-
minar i parlar. Quan ell arriba, la mare fa tot el que
Un desconegut ha disparat;
ell li mana sense queixar-se, perquè no s’enfadi el
practicava punteria.
pare.
A ningú li preocupà
aquell home sense vida.
25 de maig de 2006
Estimat diari, avui quan he arribat a casa, la mare
“Pobre diable” –van pensar
tenia l’ull blau. Pot ser que s’hagi entrebancat pel
però ningú no va trucar
carrer, però el pare fa com si no hagués passat res.
a l’esperada ambulància
Després de sopar, a la mare li ha caigut un got i el
que el podia salvar.
pare s’ha enfadat i he pogut sentir insults i cops.
Aleshores, he sortit de l’habitació i he vist a la mare
Així s’acaba la trista vida plorar, però el pare no hi era. Havia marxat al bar.
d’algun home de carrer
a qui ningú respecta, 26 de maig de 2006
de qui ningú no en vol saber. Estimat diari, aquest matí plovia però, de totes
maneres la mare m’ha acompanyat al col·legi amb
ulleres de sol per tapar-se l’ull blau. M’he trobat a la
Sònia amb els seus pares i he pensat que els meus
Laura Monsonís pares no m’han acompanyat junts al col·legi. Quan
Tercer premi de Poesia (1r ESO-C) hem arribat a classe, la Sònia m’ha preguntat per
Metamorfosi què la mare portava ulleres de sol si estava plovent,
Un cuquet jugant per l’herba, però no he sabut què respondre.
entremaliat i bonic,
s’arrossega sense pressa, 30 de maig de 2006
tot pensant trobar un amic. Estimat diari, torno a estar amagada a l’armari.
Aquest cop els crits i cops són més forts, fins i tot els
La crisàlide tot just puc sentir des del meu refugi. Tinc por de sortir d’a-
despertant del seu llarg son, quí, perquè no sé què està passant al menjador. De
papallona ha esdevingut, cop, sento la porta i algú com marxa. Decideixo sor-
emprèn el seu primer vol. tir i trobo la mare malferida. El pare no hi és, deu 
ROSSINYOL  37
JOCS FLORALS
estar al bar. La mare m’ordena que faci la maleta tenen un camí, la dependència i posteriorment, la
amb allò més important. Als pocs minuts sortim de mort.
casa i agafem un taxi. Les drogues, un joc per als joves, una calamitat
per als pares.
31 de maig de 2006 Els joves es prenen fumar-se un “porro” com una
Estimat diari, la meva nova habitació és petita, cosa que s’ha de provar alguna vegada a la vida,
però lluminosa. Aquí només hi ha dones, nenes i els problemes vénen quan la teva mare o el teu pare
nens com la mare i jo. Sembla un lloc més tranquil s’adonen que quan vas al carrer amb els teus amics,
que casa meva. A l’entrada hi ha un bonic pati amb en comptes de jugar a futbol, parlar amb els amics
un rètol que diu “Llar d’acollida de dones maltrac- o passar l’estona, s’estan endinsant en un món
tades”. S’ha acabat la nostra por. sense sortida.
Les drogues, sempre acabaràs perdent.
Em pregunto: Quan s’acabaran els maltractes? Són unes substàncies, com dir-ho? Simplement
són il·legals, i que no t’aporten res de bo a la teva
vida, que únicament t’aniran fent mal per dintre.
Les drogues, igual que l’alcohol?
Irene Montero Una pregunta que es fa tothom, jo crec que en
Segon premi de Narrativa (1r ESO-A) part sí i en part no.
Més que un llibre NO, perquè encara que siguin dues coses igual de
La meva tieta pel meu aniversari em va regalar un dolentes, no tenen els mateixos efectes.
llibre “El nen amb pijama de ratlles”, i dintre del lli- SÍ, perquè, encara que tinguin diferents efectes, els
bre com a dedicatòria em va posar: “Perquè no tor- dos són dolents per a la teva salut.
nem a cometre errors”. Em va intrigar la nota i me’l Les drogues, qui t’hi fa caure?
vaig acabar de pressa. Però continuava sense saber Qui t’hi fa caure solen ser els amics, però això no
què em volia dir amb les seves paraules. Us explicaré és una excusa perquè sempre tens el dret de dir que
de què anava perquè us en feu una idea… El llibre no, encara que et diguin covard, el que portarà una
anava d’un nen alemany que vivia al costat d’un vida sana sempre seràs tu, no ells.
camp de concentració jueu. Amb el temps es va fer En definitiva, les drogues no donen res de bo, les
amic d’un nen jueu, i un dia va passar a l’altre cos- drogues et donen tot el dolent d’elles.
tat de la tanca, ja que ell sentia una gran atracció És molt fàcil caure, i molt difícil sortir-ne, s’ha de
pel que passava a l’altre costat i va entrar pensant tenir en compte que una vida sana és més fàcil que
que podria sortir quan volgués. Al cap d’una estona no pas una vida depenent de les drogues.
va començar a ploure i, com que plovia va ser ar-
rossegat a un edifici. Ell pensava que era un lloc per
refugiar-se de la pluja, però en realitat, era una cà- OBRES PREMIADES DE SEGON CICLE
mera crematòria i va morir com un jueu. Jo, encara D’ESO I BATXILLERAT
continuava sense saber el missatge de la meva tieta.
Llavors li vaig preguntar al meu pare. Ell em va dir... Anna Pacheco
“-D’aquest llibre en podem treure moltes conclu- Primer premi de Poesia (1r BTX-A)
sions, però la que jo et vull reflectir és la següent: De Que comenci l’espectacle
vegades, per l’amistat, tu innocentment t’apropes a S’obre el teló
un amic i ell et pot dur a un camí que pot ser erroni, i vet aquí comença la funció.
com és el món de les drogues. Proves i experimentes És l’espectacle de la nostra existència,
pensant que en pots sortir quan vulguis, però de ve- moltes vegades amb una bona dosi d’incoherència.
gades, quan vols sortir, ja és massa tard.”
El vell de barbes fosques
i ulls verds demana almoina;
almoina de petons i abraçades,
Marc Añigas de converses i cafès.
Tercer premi de Narrativa (1r ESO-A)
Les drogues I ningú no parla amb ell,
Les drogues, un pou sense sortida. el món no s’atura ni un moment.
Diuen que et fan sentir bé amb tu mateix, però jo
els pregunto com és el dia de després, com és el mo- I aquell parell d’enamorats
ment en el qual obren els ulls i tots els pensaments es fan petons amb les mirades
són en blanc, com a dures penes se’n recorden de les i no tenen més de disset anys
vivències viscudes la nit anterior. Les drogues només i diuen que aviat es casaran.
38  ROSSINYOL
JOCS FLORALS
I els vellets de la placeta Núria Baras Ferrer

porten mig segle casats Segon premi de Poesia (4t ESO-C)
i mai no traeixen la colometa Llum de nit
que els espera a l’hora de dinar. En aigües tranquil·les,
surant sobre el riu,
Un comiat sentimental lluentor argentada,
pinta de negre el paisatge urbà, la lluna somriu.
el destí els separa sense pietat
i no hi caben tots dos en l’equipatge de mà. Les verdes planures
cobertes d’estels,
Però demà serà un altre dia, sa llum vespertina
més blau i més bonic que avui. de plata tenyeix.
I tu?
Somiant el seu somni,
Tu et calles i em mires jaient al terrat,
i jures que estic més maca quan ric la seva bellesa
i mai no imagines m’ha ben encantat.
el que et puc dir.
Il·lusions de fades,
És una sort veure’t cada dia; deesses i amor.
a cada cantonada. Vivint sols de somnis
em perdo al record
La màgica lluna,
temptadora nit,
com un vel de boira
em confon els sentits. 
JOCS FLORALS
Desitjo una espurna, Dèbil, corro i corro perseguint els desitjos que
un reflex platejat. [desapareixen,
Robar un raig de lluna allargo una mà, però m’he fet mal,
i guardar-lo amagat. els peus són plens de talls
fets pel mirall on un dia em vaig mirar,
El busco i el trobo i ara jeu a trossos sobre un fred terra de marbre.
al fons de l’estany.
Reculo espantada, Confosa, veig trossos de mi per tot arreu,
miro al meu voltant. quina és de veritat?
Alguna és mentida?
Ombres misterioses, Qui sóc?
destil·len maldat.
Un somni cruel, Perduda, veig per la finestra com un gran fènix
un bosc encantat. [emprèn el vol,
el somni més meravellós,
Foresta salvatge, el desig, més gran,
profunda foscor, s’ha resguardat al cel.
un fi raig de plata
és mon fil salvador. Espantada, em llanço a un agitat mar de
[pensaments,
Descloc les parpelles i navego a la deriva buscant alguna resposta,
i em trobo plorant acompanyada per la coïssor de les ferides.
sobre un camp de roses
que el vent va bressant. Desolada, sóc incapaç de saltar,
paisatges estranys surten al dibuixar,
L’alba salvadora i a diferència de molta gent,
ha fet fora la por. desitjo alliberar l’ànima.
També el meu somni,
també ma il·lusió. Embogida, dono cops a tort i a dret,
m’esgarrapo les mans i les cames,
els braços i els peus,
però no aconsegueixo sortir d’aquesta presó de glaç.
Laura Munné
Tercer premi de Poesia (3r ESO- C) Abatuda, observo el sol que es pon,
Somnis, desitjos, vida i mort però el malson no s’acaba,
Sobresaltada, em desperto d’un malson, i amb el cap damunt la taula,
miro al meu voltant il·luminat per la llum de la busco l’horitzó a través dels vidres.
[lluna,
ja s’ha acabat, és el que intento pensar, Ofuscada, veig que al voltant de la lluna hi
però la realitat no sempre és així. [ha llums,
petits fanalets que passen hores i hores al seu
Glaçada, camino descalça per camins sense fi, [costat,
observant la felicitat de la gent que m’envolta, mai es consumeixen,
banyada per la freda llum del sol. i mai la deixen sola.
Trista, començo a veure Calmada, respiro amb força l’aire de la vida,

com molts dels somnis s’esvaeixen, i demano al cel
i les ales se’m tornen de pedra. el valor per trobar, el tresor més important,
i que un dia vaig perdre.
Oblidada, m’adono de la meva feblesa,
per què tenir ales, Esperançada, sento com aquestes espelmes mai
si no puc volar? [m’abandonaran,
brillen amb la llum de l’amistat,
Innocent, una nena es va mirar al mirall, quan caic m’ajuden a aixecar-me,
hi volia veure algú de qui estar orgullosa, i m’animen a continuar,
algú dins d’un món meravellós, a caminar i caminar en un món difícil,
jugant a fet i amagar amb els somnis. i si la tristesa t’envaeix els somnis desapareixen.
40  ROSSINYOL
JOCS FLORALS
Encoratjada, m’adono que encara sóc aquí, vides i somnis morien amb elles.
i desplego les ales que ara són lleugeres i poden Ocells de foc i ferro esguerraven innocents
[tornar a volar, amb les seves urpes i les seves dents.
i miro el cel decidida a seguir lluitant pels desitjos,
a continuar amb pas ferm en el difícil camí de la Infants perduts ploraven desconsol
[vida, pels homes que a terra tocava la mort
i a vosaltres, gràcies per ser com les estrelles. crits de dona al cel imploraven pietat
la gent als carrers buscava sa sort.
La pluja d’acer regava els carrers de sang
sembrava de cossos sense vida la terra,
Ignacio Pérez Abad homes que corrien la mort els guanyava
Quart premi de Poesia (1r BATX-A) allò era ja un infern de fred i fang.
Gernika
Va ser a finals d’abril Ni por ni desesperació restaven al poble
la nit era freda i el camp estava humit que bomba rere bomba s’anava ensorrant
el vent pentinava les branques del roure aliè a tota culpa, sacrificat per l’odi
tothom dormia quan començà a ploure causa de molts màrtirs i de cap sant.
un plugim intens que enverdia l’herba, Homes superbs destruïren el poble
ningú no el sentia; al son tot s’oblida. sense culpables, sense còmplices,
El poble era fred i fosc, tots víctimes d’una guerra cruel
acaronat per la pluja trista sobre el bosc. que tants anys ha causat de fel.
De cop, la pluja lleu es féu pesada:

gotes d’aigua foren plom i metralla.
El somni es trencà en un crit,
ocells de mort enfosquien la nit.
Bombes de foc desfeien les cases;
JOCS FLORALS
Oriol Cruz etapa de la nostra vida sense saber-ho. Records in-

Cinquè premi de Poesia (1r BTX-B) oblidables, massa bonics per ser esborrats de la me-
Un petó a l’esmorzar mòria, massa recents per passar d’ells, massa
Un petó a l’esmorzar presents per deixar-los en el passat. S’acaba i no ens
és tot el que em va quedar, n’adonem.
que els altres mil que vas jurar La nostra mirada cap a l’estiu ja no és la mateixa
van consumir-se al marxar. que mesos abans. Abans miràvem l’estiu sabent que
era nostre, que ens el menjaríem i ens faríem posse-
Cada nit té el seu dia, ïdores de la felicitat, que espremeríem cada segon al
i cada cos una vida. màxim. Miràvem al nostre voltant i tot era fantàs-
Tot problema té sortida tic, els problemes es fonien amb els rajos de Sol, el
però jo no el que voldria. dia no volia acabar-se perquè mai es feia fosc i sem-
pre hi havia un raig que ens il·luminava. Si un dia
Érem i som dos desconeguts, plovia ens teníem l’una a l’altra per fer-nos costat i
dos bojos massa beguts distreure’ns fins que se n’anés la tempesta. La calor
per la joventut moguts de l’estiu mai era massa. Com més calor millor! Més
sota uns llençols, ara bruts. sensació de vacances sentíem, més segures estàvem
que allò era per sempre i que mai arribaria setem-
Ens va convèncer la manta d’estels bre. Que il·luses érem! Però sentíem que el Sol estava
I dues copes més de Kummel al nostre costat, notàvem l’abraçada dels seus rajos,
ben barrejades amb mel, la calor del seu alè en els nostres cors. L’estiu era viu.
amb tu i sota el cel. La nostra mirada ara és diferent. Els ocells se’n
van a buscar l’estiu a un altre lloc per sentir
La nostra suor, un únic mar; aquell confort per sempre, aquella llum, l’element
el nostre desig, el mateix pecat: indispensable en el nostre dia a dia, la sensació
l’èxtasi de tocar, provar; de benestar. Tot això se’n va i nosaltres dues ens
voler gaudir, volar. quedem mirant-ho sense poder-hi fer res. Les fu-
lles aviat començaran a caure perquè no poden su-
Vaig somniar en un nou inici, portar el dolor que senten quan el Sol les abandona
en una vida sense vici, i moren. Es fa fosc més aviat i no veiem el camí.
en el final de la meva crisi, Cada cop ens costa més trobar la direcció correcta i
a començar un camí amb tu. hem d’anar amb presses perquè no ens enxampi la
foscor i la por de la nit.
A tenir-te sempre amb mi; Sense adonar-nos-en tot passa molt de pressa. Ac-
que no marxessis amb la fi celerem el pas però jo perdo el món de vista per uns
de l’últim glop de cafè segons i quan m’incorporo em trobo sola en la fos-
d’aquell matí de gener. cor. He caigut dins d’un forat. Primer intento pen-
sar com sortir d’aquell lloc però els meus intents
I esperar una mirada, fracassen. No veig res i no puc pensar! Necessito es-
aquella que em reconegui, coltar el cant dels ocells per saber que tot continua
que no em vegi per primera vegada. igual i res ha canviat. Necessito la llum del Sol per
Que et faci recordar. veure-hi. Si no hi veig mai podré sortir d’aquell
forat. M’ofego. Tot està passant tan de pressa… L’es-
tiu s’acaba i arriba la fosca de les nits de l’hivern.
Ni la Mariona ni jo sabíem que passaria això!
Sívia Rodríguez Al cap d’una estona de soledat i plors va passar
Primer premi de Narrativa (4t ESO-C) una cosa. Sentia un soroll; no era el cant dels ocells
Ja s’acaba sinó unes passes. Veia una llum; no era la del Sol sinó
Sota un dia de finals d’estiu, la Mariona i jo anem una lot. Va caure alguna cosa; no era una fulla sinó
caminant per la carretera. una escala. Quan pensava que tot estava perdut, que
Mentrestant, parlem sobre l’estiu que acabem de l’estiu m’havia abandonat, l’hivern va arribar. El
viure. Contrastem els canvis de color que experi- meu cos ja s’ha adaptat a l’hivern però la meva ment
menta l’arribada de la tardor, les noves sensa- no. És el pas del temps, una nova etapa amb noves
cions, els sentiments que ens envaeixen de fred, sensacions que al principi semblen dolentes però
por i malenconia perquè s’acaba l’estiu. amb el temps hi trobaré l’encant. No tot ha de ser
Les dues sabem que s’acaba l’estiu però no som fred i foscor, en algun moment trobaré una llar de
conscients del que això significa. Deixem enrere una foc.
42  ROSSINYOL
JOCS FLORALS
La Mariona i jo pensàvem que era per sempre, mainada acudia a Torrebusqueta i li cantava la
però les estacions han canviat. seva cançó, els deixava les bosses de llaminadures
L’estiu se n’ha anat i ella també. per donar-los les gràcies per la seva visita i per
agrair-los que encara creguessin en ell i en la seva
màgia.
Només em queda dir que aquesta història la
Ariadna Pujadas vàrem viure jo i molts altres nens quan anàvem
Segon premi de Narrativa (3r ESO-A) amb les nostres bicicletes a Torrebusqueta i cantà-
El conte d’abans d’anar a dormir vem aquesta mateixa melodia. Encara és ara que la
De lluny s’endevinaven unes siluetes acostant-se a quitxalla va a visitar l’amable Follet de Bosc can-
un petit poble de no més de deu habitants situat a tant-li la seva cançó. A ell li hem d’agrair que hagi
l’Anoia. Era Torrebusqueta. dibuixat un somriure als llavis de tants i tants nens
Les seves formes cada cop es definien millor apro- que hem anat d’excursió a la petita aldea.
pant-se des del poble veí de la Llacuna per una car-
retera que rebia el nom de la vila a on anava a GRÀCIES!
parar: carretera de Torrebusqueta.
De cop va aparèixer una filera de nens muntant
en bicicleta; cansats per l’esforç del pedaleig però
constants i sense aturar-se. Ana Matas Garcia
Cada cop eren més a prop, i en arribar a una casa Tercer premi de Narrativa (3r ESO-B)
situada al costat del camí, els nens començaren a Aprenent a fondre gel
cantar una cançó. Em pregunto com puc redactar per escrit la por que
Les seves veus es propagaven a través del vent: intento amagar dia rere dia, aquesta por que molts
cops no em deixa ser tal com sóc realment.
Follet del bosc, amic meu, De fet, no és un treball que requereixi un gran es-
deixa’t veure el peu. forç. Qui no pot escriure sobre alguna cosa que li fa
Follet del bosc eixerit, por? Això és el que pensava jo abans d’agafar el bo-
deixa’t veure el dit. lígraf i posar-me a escriure, sempre és bo analitzar
No, no, no t’amaguis pel bosc. el mal per posar-hi remei, almenys això diuen.
No, no, no t’amaguis pel bosc... Començo a escriure, no tinc idees, així que em
connecto al «messenger» una estona. Personalment,
I quan la cantarella se sentí dins de la vila, un ma- és una activitat que em resulta distreta i m’ajuda a
toll es començà a moure, després el del seu costat, i desconnectar.
un i un més... Aleshores, tot parlant amb una persona el meu
Els infants van començar a cridar: que si havien sentiment envers la qual és molt fort, sorgeix la pri-
vist un barret vermell, que si un mitjó blau, que si mera idea del que seria el meu text definitiu, quan
una jaqueta groga...; i cada cop pedalejaven més de me n’adono que només sóc capaç de ser jo mateixa
pressa per arribar a la Plaça de la Font, centre de la a través d’una pantalla d’ordinador. Això és el que
petita aldea. més em molesta, no ser capaç de demostrar a aques-
Un cop allà les criatures van deixar les seves bici- tes persones que estimo, el que realment sento per
cletes i els cascs. Varen demanar als pares si podien elles, o haver d’amagar els meus sentiments pel sim-
fer una volta pels carrerons. Es van agafar de les ple fet de pensar què dirà la gent.
mans i van arrencar a córrer. Però, des de fora sembla molt més fàcil, potser és
Així que els nens s’allunyaren carrer amunt un perquè aquestes persones no han viscut tan des-
d’ells es va parar sobtadament i va xisclar: agradable experiència.
- N’he trobat una! Un dia, arriba a les meves orelles el millor consell
Els seus companys s’hi van apropar, i de sota un que havia sentit fins aleshores, deia que seguís el
arbust van treure una bossa de plàstic plena de lla- meu cor i que carpe diem, que aprofités el moment.
minadures. I buscant en altres llocs del poblet en No entenia ben bé això de segueix el teu cor, l’amor
van trobar d’altres. no està fet per mi, això és el que pensava, però ben
La quitxalla, tota contenta, se’n va anar a la mirat això de carpe diem m’atreia molt, ja que sóc
Plaça de la Font a ensenyar als seus pares el que ha- del tipus de persones que els agrada arribar al que
vien descobert. es proposen.
Després, els més grans van repartir els dolços entre Dit i fet, l’endemà quan vaig veure aquella per-
els més menuts perquè en poguessin gaudir. Aquests sona, les nostres mirades s’encreuaren i vaig poder
dolços els havia portat el Follet de Bosc, un follet que veure que no em giraria la cara, tota la vergonya
habitava a la petita població i que sempre que la quedà aïllada fora de mi, ara només faltava el mo- 
ROSSINYOL  43
JOCS FLORALS
ment adequat. Tenia molta por, potser no li agra- les cames no em tremolaven i havia pogut donar jo
dava i m’enviava a pastar fang, els homes són uns el primer pas, ja tot m’era igual, m’havia oblidat to-
insensibles, pensava. Però contràriament el cor em talment de la gent, ja no m’importava què podrien
deia que endavant, que no perdia res. pensar.
Em vaig aixecar i un ‘’t’estimo’’ va sortir de la Definitivament, havia vençut a la por. Aquesta
meva boca, acompanyat del meu enemic, el petó. continuava al meu interior, però ara romania inde-
No em creia el que estava passant, per primer cop fensa, ja que ja res s’interposaria en el meu camí.
Els Jocs Florals són tot un esdeveniment durant la

Setmana Cultural. Al concurs literari s’hi sumen
altres activitats sempre buscant la vessant més
cultural. En aquestes imatges podem veure diferents
moments durant l'entrega del premis dels Jocs
Florals entre els alumnes d'ESO i Batxillerat.
44  ROSSINYOL
09.01 Viatge a Banyoles - Pàgs. 45:Maquetación 1 30/05/2008 13:09 Página 45
CRÈDIT DE SÍNTESI
Viatge a Banyoles
ARA PODREU LLEGIR UN TEXT que parla sobre el dinar vam tenir temps lliure i vam visitar unes coves molt
crèdit de síntesi de 2n d’ESO a Banyoles. Així tots aquells fosques i tan estretes que tots vam haver de passar de cos-
que no han pogut anar d’excursió poden saber com ens tat. Va haver-hi algú que es va quedar encallat entre dues
ho vam passar de bé. roques per un moment. A la nit, després de sopar, ens van
Vam arribar a Banyoles i el dia estava una mica en- preparar un aperitiu amb música i llums. Llavors vam
nuvolat. El primer que vàrem fer va ser esmorzar. Des- poder gaudir de la nit ballant i xerrant fins tard.
prés vam anar a deixar les motxilles a l’alberg. Per cert, El tercer dia vam anar a fer piragüisme per l’estany i va
l’alberg era molt bonic i estava gairebé tocant a l’estany ser molt divertit (per a alguns, perquè d’altres van caure a
de Banyoles. Després vam agafar les bicicletes pels vol- l’aigua verda i freda). Vam fer molta gana per dinar. Des-
tants de l’estany observant totes les coses, tot i que no prés de dinar vam agafar l’autocar i... cap a Barcelona, que
vam tenir gaire temps per causa d’algun petit entrebanc ens hi esperen els pares i les mares.
com una roda rebentada. Després de dinar vam anar a Ja som a Barcelona, després d’un llarg recorregut en au-
fer una caminada mentre ens explicaven la vegetació i tocar. Podem dir que, en definitiva, els tres dies van ser fan-
els animals. tàstics. Aquesta sortida ha estat inoblidable i sempre
El segon dia vam fer un passeig en barca per l’estany recordarem el moments viscuts.
i vam agafar mostres d’aigua perquè després volíem ob-
servar amb el microscopi aquestes mostres per poder Joan Hugas
veure els microorganismes que hi viuen. Després de 2n ESO-C
09.02 Viatge a Madrid - Pàgs. 46-47:Maquetación 1 30/05/2008 13:11 Página 46
CRÈDIT DE SÍNTESI
Viatge a Madrid
DEL DIA 10 AL 14 D’ABRIL ‘08 els nostres alumnes Us adjunto dos escrits de dues alumnes amb les seves
de 4t d’ESO varen anar a Madrid per tal de realitzar el impressions del viatge.
seu crèdit de síntesi.
Es varen allotjar a l’escola del Pare Manyanet a Al- No havia tingut l’oportunitat de visitar Madrid i mai
cobendas, des d’on varen poder realitzar les diferents hauria pensat que això seria gràcies al crèdit de síntesi
visites per Madrid. de 4t d’ESO.
En grups, es va visitar Madrid, el centre (Palacio Real, Tot i que les vuit hores del trajecte amb autocar es
Pl. Mayor, Puerta del Sol…), el Madrid de los Austrias, van fer una mica pesades ho va recompensar la il·lusió
els museus del Prado i Reina Sofia, es va sortir a l’Esco- de poder ser allà durant quatre dies.
rial i a Segòvia, es va visitar Madrid de nit, es va fer Em van sorprendre les grans avingudes i els seus edi-
una gimcana per la part més nova de la ciutat... ficis com l’animació de la Gran Via pels teatres i les bo-
46  ROSSINYOL
09.02 Viatge a Madrid - Pàgs. 46-47:Maquetación 1 30/05/2008 13:11 Página 47
RESUM DEL CURS
tigues. I… que immens el Museu del Prado! Ens el vam comportar un nerviosisme afegit durant tots els mesos
recórrer de dalt a baix; alguns quadres de reis a cavall de preparació, però això va fer que sabéssim gaudir en-
semblaven que haguessin de sortir del quadre d’un mo- cara més de la sortida que inauguràvem.
ment a l’altre! I sobretot, la immensitat del Las Meninas I la nostra esperada aventura començà de bon matí,
i la lluminositat de La Família de Carles IV. D’un estil amb el cos pensant en el llit i el cor somiant en Ma-
més difícil d’interpretar eren els quadres del museu drid. Madrid era a tocar, bé, a unes vuit hores de camí
Reina Sofia, sens dubte el Guernika va ser el més im- en autocar, les quals serien dures a causa del nostre
pressionant. anhel d’arribar-hi. Al migdia ja érem al Palacio Real i
Quina tranquil·litat es respirava al Retiro, encara re- a la tarda, empesos per un fort i gèlid vent, vam fer la
cordo com El Palacio de Cristal es reflectia sobre el llac nostra primera passejada per Madrid. Esgotats, vam fer
a mitja tarda. nit a la residència d’Alcobendas, casa nostra durant
Coincidint amb l’11-M vam tenir l’oportunitat de vi- l’estada a la capital.
sitar Segòvia, es gaudia d’una magnífica vista des de la Les sortides foren interessants, però sens dubte la
part alta de la ciutat, i segur que no oblidaré el bon millor activitat fou la gimcana de dijous al matí. Dos
«cochinillo» del dinar. grups de noies voltàvem per Madrid amb l’objectiu de
Penso que ha sigut un viatge molt profitós, per mi trobar els llocs més significatius que ens havien estat
van ser uns dies genials i malgrat alguna que altra donats pels professors i entre cansament, calor i altres
«multa» pels retards tots en guardarem un bon record. dificultats madrilenyes, en vam perdre una. Quin em-
Tant de bo l’any vinent en puguem fer un altre, de bolic tot plegat!
viatge! I cada dia, visitant un lloc nou per a la majoria de
nosaltres, gaudíem de la convivència.
Laia Gispert Gaudir: que inclou riures i crits, consells i discussions,
4t ESO B i altre cop riures. I és que el viatge va ser una gran
oportunitat per fer pinya, apropar-te als teus i als no
tan propers.
Impressions sobre Madrid
Marta Guallarte
El viatge a Madrid ha estat tota una aventura en tots 4t ESO B
els aspectes. És el primer any que s’ha fet i tot plegat va
09.03 Viatge a Itàlia- Pàgs. 48-49:Maquetación 1 30/05/2008 13:15 Página 48
RESUM DEL CURS
Segon de batxillerat: Viatge a Itàlia

DEL 8 AL 14 DE MARÇ, 43 alumnes de segon de bat- Creiem que els objectius culturals han quedat ben co-
xillerat, acompanyats de tres professors, van fer l’espe- berts. Hem visitat ciutats que han marcat el món occi-
rat viatge a Itàlia. dental (Pisa, Florència, Siena, Ferrara, Pàdua, Verona,
Es tracta d’una sortida que té una finalitat cultural i Venècia) i també hem pogut contemplar obres mestres
de convivència entre companys i companyes que fa de la història de l’art: de ben segur que el colossal
anys que estan junts, una sortida que tots esperen amb David, la concorreguda Piazza de San Marco o la ve-
molta il·lusió. Ara, amb la perspectiva que donen els nerada Basílica de Sant Antoni no hauran deixat indi-
dies que ja han passat, és un bon moment per valorar ferent a ningú.
i les sensacions són molt positives. Pel que fa a la convivència, hi ha hagut temps de so-
48  ROSSINYOL
09.03 Viatge a Itàlia- Pàgs. 48-49:Maquetación 1 30/05/2008 13:15 Página 49
RESUM DEL CURS
bres per enfortir les velles amistats i potser també per amigues de sempre o descobrir aquell company, com-
descobrir-ne de noves. Aniversaris, discoteca, competi- panya o professor amb qui fins ara no havíem tingut
cions de sofà amb la Play, esmorzars, dinars o sopars, gaire tracte.
estones d’autocar amanides amb els acudits d’en Pepe, Cadascun de nosaltres haurà viscut aquesta aven-
el simpàtic conductor, fotos de grup i algunes corre- tura col·lectiva d’una manera diferent però segur que
disses nocturnes pels passadissos dels hotels, qualsevol en la memòria de tots han quedat uns records inesbor-
circumstància ens ha permès riure amb els amics i les rables.
10 Festa batxillerat - Publi. Chip - Pàgs. 50-51:Maquetación 1 30/05/2008 13:24 Página 50
RESUM DEL CURS
Festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat
Com cada any l'escola organitza una festa de comiat dels alumnes de 2n de batxillerat. Enguany es va celebrar el passat diumenge
25 de maig. La celebració de l'Eucaristia, un acte acadèmic al teatre i un aperitiu, com a cloenda, formen part d'aquesta celebració
tan emotiva i que serveix per acomiadar els alumnes que finalitzen la seva etapa escolar. Creiem que aquestes quatre imatges resu-
meixen perfectament diferents moments d'aquesta festa de comiat.
10 Festa batxillerat - Publi. Chip - Pàgs. 50-51:Maquetación 1 30/05/2008 13:25 Página 51
11 FEAC Pàg. 52:Maquetación 1 30/05/2008 13:29 Página 52
FEAC
UN ANY MÉS, LA TAMBÉ ANOMENADA escola de 6ª (1 abril 2008)
pares ha continuat funcionant a ple rendiment i fent 1 (Inf) La cogestió familiar del temps
compartir amb altres pares els temes que més ens inte- 2 (Pri) Petits canvis, grans ambients.
ressen. Canvis en els horaris
11 professors, 13 famílies de parvulari, 20 de primària 3 (Sec) La convivència necessària pares-fills
i 17 d’ESO i batxillerat són les que hem format part d’a-
quest projecte enguany.
Les sessions es van distribuir de la següent manera:
7ª (22 abril 2008)
Tots. Conferència:
«Com ajudar els fills a ser responsables?»
1ª (23 octubre 2007)
1 (Inf) Llegir i escriure, un procés 8ª (27 maig 2008)
2 (Pri) Estem molt «ocupats» Tots. Sopar germanor (avaluació i perspectives)
3 (Sec)Qui fa els deures?
Al desembre vàrem tenir la meravellosa conferència
2ª (27 novembre 2007) del Pare Ignasi Salvat, professor de la Facultat de Teolo-
1 (Inf) Acollir amb bon humor (La felicitat) gia de Catalunya Jesuïta, que ens va parlar del veritable
2 (Pri) Amb qui som feliços? (La felicitat) significat del matrimoni. Després vàrem poder gaudir
3 (Sec)Sentir-se bé, trobar el sentit (La felicitat) d’uns torrons i cava al menjador de l’escola.
Durant la setmana cultural vàrem gaudir de la con-
3ª (10 desembre 2007) ferència de Ramon Casals, professor, col·laborador de
Tots. Tema familiar: Catalunya Ràdio i RAC 1, i autor de llibres com «100
«Nous reptes per al matrimoni i la família avui. La preguntes que ens fem els pares». Ens va parlar entre
nostra resposta». (Torronada i cava) d’altres coses de com un valor necessari i vital com el
«compromís» sembla passat de moda a la societat ac-
tual per deixar pas al valor de la «llibertat».
4ª (20 gener 2008) Des d’aquí animem un any més a totes les mares i
1 (Inf) Els límits donen seguretat pares a participar d’aquesta escola de pares ja que
2 (Pri) Assumir responsabilitats tenim molt a aprendre i compartir tots plegats. Moltes
3 (Sec)Robatori a la botiga de «xuxes» gràcies als professors i col·laboradors i ens veiem l’any
que ve.
5ª (26 febrer 2008) Si voleu informació addicional sobre la FEAC podeu
1 (Inf) Petits problemes d’higiene/salut adreçar-vos a http://www.seccat.com/FEAC, a la secre-
2 (Pri) Estrès infantil? Juguem! taria de l’escola o a l’AMPA.
3 (Sec)Malalties i mals hàbits alimentaris
Les reunions de la FEAC, més coneguda com l'escola de pares, a part de la

seva vessant més instructiva, també es converteixen en sessions prou ame-
nes i divertides que ajuden els pares en la tasca diària d'educar els nostres
fills. Aquí podem veure un grup de pares en una sessió de l'escola de pares.
Al costat el pare Ignasi Salvat moments abans de començar a tastar els
torrons i el cava.
52  ROSSINYOL
12 Manyanet Solidari - Pàg. 53:Maquetación 1 30/05/2008 13:31 Página 53
2007-2008:
Un curs més solidari que mai
AQUEST ANY DES DE L’ESCOLA s’ha continuat tre- Des d’aquí volem un cop més agrair la col·laboració a
ballant amb l’objectiu de mantenir l’apadrinament dels TOTES les famílies del Col·legi que van aportar diners i
34 nens/es per part de les diferents classes de l’escola així a totes les que van assistir al Festival.
com per aconseguir acabar el taller de serigrafia que ofe- A l’agost del 2007, 12 cooperants i 6 professors van
rirà formació ocupacional i treball als joves del barri de viatjar a Veneçuela per realitzar els camps de treball a
Cotiza a Caracas (Veneçuela). L’objectiu s’ha aconseguit Cotiza (Caracas) i al barri El Socorro (València) on van
i en gran part a causa del gran èxit de l’esdeveniment de participar uns 200 nens. També es van poder visitar les
Manyanet Solidari d’aquest any: el festival «UNA famílies dels nens apadrinats i es van repartir els «com-
NOCHE POR VENEZUELA» celebrat el 30 de novembre a bos» o packs escolars (material escolar, roba per l’escola,
l’Auditori de Cornellà. Unes 600 persones van assistir a llibres...). Amb els diners de les samarretes venudes l’any
l’acte i van poder gaudir d’una nit plena de sorpreses i passat a l’escola van poder anar a un parc d’atraccions
d’històries commovedores, que artistes, periodistes, i celebrar el Dia del Nen.
alumnes i exalumnes van preparar desinteressadament. A més a més de tot això, que no és poc, s’ha continuat
Amb els diners de les entrades i aportacions desinteres- com cada any amb la recollida de diners amb l’entrega
sades es va aconseguir reunir els 16.000 euros que jun- de sobres a les famílies i la tradicional venda de pastis-
tament amb els diners de la Campanya 2007 i altres sos tant a parvulari com a primària i secundària.
nombrosos donatius, entrades venudes, sortejos, tóm- Gràcies un any més a tots els participants, cooperants,
boles, tornejos esportius solidaris... rebuts van sumar els col·laboradors, socis, padrins i simpatitzants que apos-
35.000 euros que val l’esmentat taller. ten per la solidaritat.
La construcció del taller de serigrafia que oferirà formació ocupacional en el barri de Cotiza a Caracas és un dels objectius més
ambiciosos de Manyanet Solidari. Aquí podeu veure dues imatges del taller en plena construcció. La celebració del festival «Una
noche por Venezuela» es va convertir en una nit prou emotiva però també prou esperançadora per tirar endavant aquest taller.
El festival es va celebrar el passat 30 de novembre a l'Auditori de Cornellà i va aplegar unes 600 persones. Un altre actes soli-
dari és la tradicional venda de pastissos que es fa a les acaballes del curs.
ROSSINYOL  53
13 Conferència Ramon Casals - Pàg. 54:Maquetación 1 30/05/2008 13:34 Página 54
Conferència de la Setmana Cultural –AMPA I FEAC–
«Com ajudar els fills a ser responsables?»

UN CURS MÉS, I APROFITANT la Setmana Cultural que s’organitza a l’escola, l’AMPA i l’Escola de Pares varen tornar a con-
vocar una conferència, enguany a càrrec de Ramon Casals i amb el títol «Com ajudar els fills a ser responsables?». Ramon
Casals és mestre llicenciat en Ciències Matemàtiques, pare de dos fills, i amb gairebé 30 anys d’experiència en l’àmbit de
la docència. També col·labora en mitjans de comunicació, i és autor de tres llibres: «L’aventura de ser pares», «Ser pares:
l’aventura diària» i «100 preguntes que ens fem els pares».
A tall d’exemple, publiquem un extracte del seu darrer llibre «100 preguntes que ens fem els pares»1. Aquest fragment
també ens permet captar l’essència de la interessant i amena conferència que va impartir a l’escola la vigília de Sant Jordi:
«Quins són els principis bàsics per ser bons pares? que han hagut de lluitar molt per tirar endavant, que s’han hagut
»Tots ens hem preguntat alguna vegada: seré una bona mare? Seré d’esforçar i que ho han passat malament, poden voler que els seus
un bon pare? Aquí cadascú segons el seu tarannà s’atribuirà el se- fills no passin el que ells han passat. Llavors, procuren que no els
gell de bondat d’acord amb criteris dife- falti res, però com que pel camí el país ha passat de ser un país
rents. Potser alguns amb poca cosa es amb rendes per càpita entre les vint més altes a nivell mundial, el
consideraran uns bons pares i d’altres canvi és notable. Volem donar més als fills, però com que tenim
amb molts més actius a favor dubtaran molts mitjans, potser els donem massa.
de ser-ho.(…) »Tampoc cal pensar que nosaltres (pare o mare) ens hem de sa-
»A l’hora de fer de mares i pares no crificar en excés per ell, hem de donar-li molt i no esperar res a
hi ha uns principis generals i absoluts. canvi. Cal plantejar la relació amb els fills des d’un equilibri. Jo li
La manera de pensar, els valors a con- donaré molt, sí, però, no li consentiré tot i és bo que vegi que no es
siderar, la cultura constantment can- pot tenir tot.
viant, fan difícil aproximar-nos al que »Conec mares que han de fer moltes hores netejant escales per-
per a tothom seria acceptat com una què els seus fills puguin tenir un calçat car i de marca. Pares i fills
bona mare o un bon pare. Tanmateix, som diferents i tenim un paper diferent, però tots ens mereixem
podem intentar establir uns mínims, unes consideració, respecte mutu, tots volem que l’altre pensi en nosal-
línies generals bàsiques amb les quals molts tres. En definitiva, hem de buscar l’equilibri que hi ha d’haver en
ens podríem posar d’acord. Cal insistir que els tota relació humana que volem que sigui satisfactòria per a les
sis principis que ara enumeraré valen dues parts.
aquí i ara, no pas en altres llocs del
món, en altres cultures i, segurament, »Implicació. Que ens importi què fa, què sent, què pensa. Cal
no haurien estat acceptats aquí fa diàleg, empatia, saber llegir en la cara, en els ulls, en les mitges pa-
una dècada i ben segur que en el raules i en els silencis.
futur hauran canviat. Serveixen, »Vivim en una època en què es valora molt la independència,
ara i aquí, tan sols per a una ma- volem que els fills siguin autònoms, que sàpiguen solucionar les
joria de persones; podríem dir coses, però no deixem que això sigui una excusa per a la indife-
que recullen un corrent d’opinió rència, per anar a la nostra i preocupar-nos de les necessitats ma-
generalitzat, però no pas absolut ni infal·lible, però, certament, no terials dels fills, però no de la persona. Saber què els preocupa, què
tothom hi estarà d’acord. Alguns hi trobaran a faltar alguns punts, els fa contents. Què els fa il·lusió i què els inquieta.
a d’altres els en sobraran. Amb totes les cauteles, doncs, els prin- »Aquesta implicació comporta saber dir que sí i saber dir que
cipis són: no. Saber donar un consell quan te’l demanen i saber posar un
límit que no demanen però que necessiten.
»Estimació. Poca gent la pot posar en dubte. Els fills es mereixen
ser estimats. L’estimació és un element important en la relació »Ser positius. Optimisme, bon humor, alegria i bon rotllo. No hem
pares-fills. Els pares també esperem que aquesta estimació sigui d’estar sempre queixant-nos, lamentant-nos de no poder sortir de
mútua i que l’afecte, els sentiments positius, circulin de forma nit perquè hi ha nens a casa o perquè no podem arribar a casa, as-
abundosa en les dues direccions. seure’ns al sofà i mirar una pel·lícula sense que ningú ens inter-
rompi o ens atabali. No hem de fer problemes de les coses que no
»Acceptació. Tan important com l’anterior, però molt més obli- són problemes: triar escola no és un problema, que li costi apren-
dada. Els fills són com són i no sempre com nosaltres hauríem vol- dre a llegir no és un problema. No hem de pensar que els nens fan
gut que fossin. El fill amb poca destresa física de pares esportistes nosa.
pot no sentir-se acceptat. El fill barroer de pares perfeccionistes o el »Hem de creure que tenim un paper com a pares i mares i ningú
fill sense esperit musical de pares músics, també. Potser al fill no li no ens pot suplir. Hem de pensar que ho fem bé o, com a mínim,
agradarà el mateix que a nosaltres però cal que el fill se senti ac- tan bé com sabem.
ceptat. Que no senti «ets un desastre» si trenca alguna cosa, o «jo
a la teva edat…» quan no fa el que n’havíem esperat. Que no senti »Compartir. Hem de voler viure la vida amb els fills. Gaudir del
que ens ha decebut, que no dóna la talla. Això no vol dir, en abso- temps que passem junts: jugant, mirant una pel·lícula, muntant
lut, que no l’hàgim de renyar, naturalment, que sí, però quan ho una construcció, fins i tot compartint el televisor o un videojoc o
fem parlarem del que ha fet malament i fugirem de la desqualifi- cantant junts. Hem de fer activitats plegats, coses de casa, la com-
cació general, de la llista de retrets. pra, endreçar, netejar. Fer-ho junts i en positiu, no com una càr-
rega, sinó com una cosa que s’ha de fer i fer-la amb alegria. Hem
»Equilibri en la relació. Cal donar als fills, però cal que ells donin de sentir que és un goig estar junts i no una càrrega.
també. Si pensem que venim d’unes èpoques en les quals l’autori-
tat dels pares no era discutida, on els fills havien d’obeir i callar, »Realment, comencem a ser mares i pares abans que el nostre
havien de respectar i acatar, és possible que en alguns aspectes fill neixi. La nostra manera de fer s’inicia, en realitat, en el nos-
s’hagi passat a l’extrem contrari: els fills són ara el centre del món tre plantejament, en les idees prèvies que cadascú té. És bo refle-
i alguns pares i mares consideren que els han de donar més, que xionar i avançar també en la concreció d’aquests plantejaments.
han de fer tot el que estigui a la seva mà perquè estiguin contents, Saber què volem i com ho volem fer. Espero que aquestes sis idees
però que el fill no ha de posar res de part seva. us siguin d’ajuda.»
»El que ens ha passat aquí, en part és el que passa quan una
societat ja ha experimentat un canvi molt important en el nivell
de riquesa i de benestar en una o dues generacions. Pares que han 1
Casals, Ramon. «100 preguntes que ens fem els pares». Editorial Proa, Barce-
patit privacions quan eren petits o que han viscut temps difícils, lona 2007.
54  ROSSINYOL
14 Opinió Juan Torres - Pàg. 55:Maquetación 1 30/05/2008 13:37 Página 55
Les coses pel seu nom...
«WISCONSIN»
QUAN COMENCEU A LLEGIR les primeres línies d’a- arribem a la conclusió que la gimnàstica només és una
quest article, us adonareu que el títol no té res a veure de les parts de l’educació física, per què es continua ano-
amb el seu contingut; és estrany, oi! Per que a tothom menant només una part per referir-se a un tot? La meva
ens han ensenyat que les coses es diuen pel seu nom, i resposta és ben clara, d’una banda, per desconeixement
no parlem de roda si és un cotxe, ni diem torre si és una i, de l’altra, per desconsideració.
catedral i menys encara parlem de Wisconsin quan del
que volem parlar és de l’educació física, o hauria de dir... Educació física, aquella desconeguda
GIMNÀSTICA. La primera reflexió que caldria fer després d’aquesta
Com a professor llicenciat en educació física, estic can- afirmació, és si veritablement coneixem què s’ensenya
sat, o millor dit, estem cansats, perquè crec que parlo en a la classe d’educació física, perquè si pensem que és el
nom d’un col·lectiu de professionals, de veure com ens mateix que fa vint anys estem ben equivocats. Possible-
etiqueten amb un nom que no és el nostre, nosaltres no ment no ens aturem a conèixer què es treballa, com,
som professors de gimnàstica. Ens ho diuen diariament, quan, de quina manera i sobretot què ens pot aportar.
apareix en els mitjans de comunicació, i sinó ho escol- Això em porta a fer més reflexions, per què es una des-
tem d’un alumne, o un pare o mare s’adreça a nosaltres coneguda? per què li donem un rang menor?, per què la
d’aquesta manera a l’agenda, o pitjor encara, en un considerem una matèria «Maria»? Potser la majoria de
company de claustre, molts han hagut de rectificar persones associem ensenyament a poder d’adaptació i
quan són davant nostre, però segurament quan no som d’utilitat futura; en canvi, l’educació física ens ofereix
davant... Aquesta «petita» errada es podria entendre te- una aplicació en el moment, en la nostra vida diària i
nint en compte que els canvis, a vegades, triguen temps a a més ho relacionem amb diversió; molts arriben a la
instaurar-se a la societat, però resulta que des de l’apro- conclusió que una matèria amb un component lúdic
vació de l’antiga llei d’educació, la LOGSE, cap al 1992, no pot ser útil, però estan equivocats.
el concepte «gimnàstica» va desaparèixer del context
educatiu, i va ser substituït per educació física. Educació física i una societat cínica
Anirem per parts: Què s’ha d’entendre per gimnàs- Els professionals de l’educació física tenim la sensació
tica? Si anem al diccionari de la llengua, trobem que és que només una minoria la reconeix com una matèria a
«l’art de desenvolupar, enfortir i donar flexibilitat al cos valorar dintre de l’escola, en canvi si mirem estadísti-
mitjançant exercicis». Dintre d’aquesta definició en tro- ques de practicants i ens quedarem bocabadat. El C.S.D.
baríem d’altres com quan parla de «gimnàstica artís- (Consell Superior d’Esports), en dades recollides el 2005,
tica», que són exercicis a terra amb aparells o sense; afirma que un 37% d’espanyols (43% si parlem de Ca-
«gimnàstica rítmica», que seria amb suport musical; i talunya) d’entre 15-74 anys practiquen esport, sorpre-
«gimnàstica sueca», que es fa sense aparells. Llavors, si nent, oi? Parlaven llavors de més de 12 milions
d’esportistes que segurament no han tingut en compte
l’escola com la millor eina per adquirir una bona cul-
tura esportiva de la qual després faran ús (qui no ha
parlat alguna vegada de com aprimar-se, dels mals d’es-
quena, d’apuntar-se a un gimnàs, de lesions, regla-
ments, futbol, àrbitres...). Però aquest cinisme s’accentua
quan parlem de les nostres institucions; en posaré un
petit exemple: cada dia ens parlen d’un problema crei-
xent i preocupant com pot ser l’obesitat i el sedenta-
risme, en canvi la millor solució que han trobat és reduir
una hora de pràctica esportiva a cada cicle dels nens i
nenes de primària. Només hi ha un lloc, l’escola, on ens
puguem assegurar que el 100% dels nostres fills agafin
l’hàbit esportiu, si traiem hores de l’horari escolar estem
perdent la paraula «hàbit», i potser demà perdrem la
paraula «esportiu».
L’única esperança que tinc a l’hora d’acabar aquest
article és que d’aquí a deu anys no torni a llegir un es-
crit que s’assembli a aquest. Que tot això no quedi en
paper mullat.
Juan Torres
Professor d’educació física
ROSSINYOL  55
15 Podòleg - Pàg. 56:Maquetación 1 30/05/2008 13:41 Página 56
L’opinió de l’expert
Coses de peus!
EL PEU ÉS MÉS COMPLEX del que pot semblar a pri- 3. No s’ha de triar el calçat amb números més grans
mer cop d’ull: està format per 28 ossos, 33 articulacions, del que correspon en aquell moment al nen o la nena.
nombrosos vasos sanguinis, nervis i més de 100 ten- Recordem que el calçat és el «neumàtic» del nostre cos i
dons, que són els elements que permeten que els peus ha d’anar just a la mida.
realitzin els diferents moviments.
Així doncs, en funció de la morfologia de l’arc plan- 4. Saber quin és el número correcte del nen o la nena
tar es parla de: peu normal: el peu és capaç de mante- pot semblar difícil, ja que cada fabricant ho fa a la seva
nir l’arc plantar, és a dir, assegura una distribució manera.
uniforme de les càrregues rebudes, hi ha una perfecta Per triar el número correcte es pot fer el següent:
relació entre les estructures òssies, lligamentoses, mus- – Si és possible, es treu la plantilla interior del calçat
culars, articulars i tendinoses. Peu pla: en aquest tipus i es posa el peu del nen o la nena sobre la plantilla.
de peu, l’arc plantar està disminuït, sovint, en els nens Només ha de sobrar un centímetre per davant (hi
està relacionat amb un peu i uns genolls valgs (turmells ha cases comercials que tenen previst aquest mè-
i genolls caiguts endins). Peu buit: en aquest cas es tode i marquen la plantilla interior).
troba l’arc plantar augmentat i pot donar contractures – Si no es pot treure la plantilla interior, agafarem la
musculars i cansament al caminar. sabata del peu esquerre i l’encararem al peu dret
Si comparem el cos humà amb un cotxe de ral·lis (ajuntarem sola esquerra amb planta del peu dret).
direm que el cor és el motor, els peus són les rodes i les Només ha de sobrar un centímetre per davant.
sabates o el calçat esportiu, els neumàtics.
Per a cada terreny el cotxe portarà uns neumàtics 5. A l’hora de triar el calçat s’ha de tenir en compte la
adequats a les seves característiques i necessitats: no és sola i la seva subjecció.
el mateix un terreny asfaltat, que un altre de nevat o – La sola de goma sempre fa suar més el peu ja que
un de molt pedregós. Així doncs, amb els nostres peus no transpira, encara que el calçat tingui forats o
passarà el mateix: necessitem un bon calçat per a cada membranes d’impermeabilitat. La sola de goma
terreny! sempre donarà més flexibilitat al peu i a vegades
En general s’abusa del calçat esportiu quan és una no és el més aconsellable.
eina per a la pràctica esportiva, no per a l’ús diari. A – La sola de cuir dóna més transpiració al peu i un
l’hora de practicar esport s’ha de tenir en compte el punt de rigidesa, això fa que el peu tingui una
tipus de calçat esportiu que farem servir, ja que d’aquest certa «guia» a l’hora de caminar.
en depèn, en gran part, evitar possibles lesions i obtenir – És aconsellable el calçat de cordons, ja que el peu
un major rendiment. Portar un calçat inadequat o fer- llavors estarà ben subjecte, tot i que els velcros són
ne un mal ús pot suposar realitzar incorrectament els més còmodes.
recolzaments dels peus i produir lesions a diferents ni-
vells: turmells, genolls, etc., així com a la pell (butllofes, És molt difícil trobar sabates de cuir, i a més a més
fongs, berrugues, etc.) i també sobrecàrregues muscu- que vagin lligades amb cordons, per a nens i nenes per
lars, entre d’altres. qüestions de comoditat i preu. Tanmateix, no vol dir
Per tal de poder triar el millor calçat esportiu cal que no siguin les més aconsellables.
valorar: les característiques de cada peu, les
característiques de cada calçat i l’espe- Enric Violan i Fors
cialitat esportiva. Podòleg esportiu
En el cas dels nens és important fer No col·legiat 520
una valoració podològica per dues enricviolan@terra.es
raons: d’una banda, per evitar
problemes quan sigui adult, ja
que certes desviacions només es
poden corregir de petit. I de l’al-
tra per tenir un bon consell alhora
de triar el calçat!
Cinc consells bàsics per triar el

calçat de nens i nenes
1. Quan s’ha de triar el calçat és molt
important que sigui adient per al peu.
Mai s’ha de comprar un calçat només perquè
agradi, ha de ser un binomi peu-calçat.
2. Mai s’aprofitarà el calçat d’un altre nen o nena ja

que, aquest, ha agafat la forma del primer peu i això
condicionarà el segon peu des del primer dia.
56  ROSSINYOL

Rossinyol 2008

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Rossinyol 2008

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Rossinyol

En aquest número hi han col·laborat:

Dipòsit legal: L’opinió de l’expert Coses de peus! 56

RESUM DEL CURS

Cercavila prou matinera, i arribem a l’abril amb la Set-

RESUM DEL CURS

Aquí teniu un resum gràfic de les diferents

RESUM DEL CURS

ció territorial, però desitgem a les nostres participants

Toni González Torner

Guanyadors nadales 2007

Cicle inicial ESO

Teatre de Pàrvuls Teatre Pastorets

«Grease» Els Pastorets de primària

Teatre de pares Batuka

«La paperera» Nova activiat, molt saludable

M.ª Carmen Jurado

«Una família sense gaires conflictes emocionals és el

«No hi ha cap matèria que et permeti un ventall tan gran

Tutora: Roser Serna P3-A

Alcázar Perdomo, Abril

Tutora: Núria Rubio P3-B

Alba Moran, Borja

Tutora: Carme Pérez P3-C

Arcos Domínguez, Joan

Tutor: Víctor Martínez P4-A

Arrazubi Sánchez, David

Tutora: Marta Soler P4-B

Benítez Camacho, Clara

Tutora: Elisabet Muros P4-C

Alós Gaixet, Núria

Tutora: Anna Devert P5-A

Batllori Baucells, Robert

Tutora: Teresa Surroca P5-B

Almécija Sánchez, Paula

Tutora: Marta Valls P5-C

Alcazar Perdomo, Pau

Tutora: Lluïsa Blasco 1r-A

Anglí Fuentes, Xènia

Tutora: Dolors Espinosa 1r-B

Antequera Arilla, Marcos

Tutora: Montserrat Minguella 1r-C

Artero Medina, Alba

Tutora: Isabel Rodríguez 2n-A

Bayo Castañé, Guillem

Tutora: Mª Pilar Cortiella 2n-B

Bayés Salinas, Isaac

Tutora: Rosa Mª Gabernet 2n-C

Alós Gaixet, Antoni

Tutora: Dolors Pallí 3r-A

Abad Luna, Manel

Tutora: Mª Antònia Rodríguez 3r-B

Abad Rodríguez, Oriol

Tutora: Imma Estruch 3r-C

Antequera Arilla, Óscar

Tutora: Elena Sunyer /

Alba Codina, Pol Sushan

Tutora: Adela González 4t-B

Arcos Domínguez, Albert

Tutora: Anna Castells 4t-C

Arqué Morell, Aleix

Tutora: MªÀngels Campanyà 5è-A

Abad Rodríguez, Ariadna