ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA MSICA

Bsicament sn 6: melodia, ritme, harmonia, timbre, textura i forma.

A ms, hi ha tres operadors que actuen o poden actuar sobre cada element constitutiu per separat o
en conjunt: el tempo, s a dir, la velocitat del flux sonor, la dinmica, s a dir, la intensitat del so, i lexpressi.
L'estil fa referncia a les maneres diferents com els compositors de diverses poques i diferents llocs
del mn combinen i presenten els elements esmentats. En alguns estils de msica aquests elements
constitutius resulten fcils d'identificar, mentre que en altres noms estan presents alguns, no tots. Per
exemple, la msica de comenaments de l'Edat Mitjana i gran part de la msica de les cultures orientals no
fan s de l'element harm nic, i algunes composicions del segle XX no contenen melodies de cap tipus.
La manera peculiar com es tracten, s'equilibren, es combinen, es manipulen i es presenten els
diferents elements constitutius s all que dna l'estil propi d'un perode hist ric, d'una procedncia geogrfica
determinada o d'un compositor en particular.
La historia de la msica "culta" occidental sol dividir-se en perodes hist rics que s'identifiquen, per
regla general, amb el seu estil caracterstic. Per l'estil no canvia duna manera drstica, sin que evoluciona
gradualment i, fins i tot, amb molta freqncia es superposen estils diferents en una mateixa poca. Una
primera classificaci ens mostra sis perodes hist rics:
Medieval (msica antiga) fins mitjans del s. XV
Renaixement 1450 -1600 (s. XVI)
Barroc 1600 -1750 (s. XVII)
Clssic 1750 -1810 (s. XVIII)
Romntic 1810 -1910 (s. XIX)
Segle XX 1910 en endavant

LA MELODIA
En essncia, s una successi de notes de diferents altures i durades, que s'organitzen de manera
que tinguin cert sentit per a qui les escolta. Per aquest sentit s una qualitat subjectiva i arbitraria, la reacci
que una melodia produeix en cada individu s molt personal.
Aquestes sn les caracterstiques que hem d'observar en una melodia:
1- Perfil o contorn: el disseny ascendent, descendent o ondulat que dibuixen les notes en l'espai-temps
musical; hem de veure si es mou primordialment per graus conjunts, per salts o per una barreja
d'ambds: rectilini, ondulat, c ncau, convex, simtric, harm nic, en terrassa o combinacions daquests.
2- mbit: la distancia entre la nota ms greu i la ms aguda; ens donar un mbit estret, mig o ample,
3- Escala: quina s la successi de tons i semitons que sustenta la melodia; pot ser major, menor o
basada en algun mode conegut o inventat. Sanomena srie si es tracta de msica Dodecat nica.

4- Intervlica.

5- Fraseig o estructura: la manera com est construda la melodia; amb repetici de cllules, si
constitueix un motiu, si apareix en forma de perode (antecedent -conseqent) o de frase nica,
6- Atenent al seu comenament: la melodia pot ser ttica si la primera nota coincideix amb el primer
temps del comps (ictus inicial), anacrsica si hi ha una nota o un grupet de notes abans del primer
temps del comps o acfala si la melodia s'inicia desprs de sentir-se el primer temps del comps.
7- Atenent al seu final, la melodia pot tindre final mascul si l'ltima nota coincideix amb el primer temps
del darrer comps (ictus final), i final femen si encara se sent alguna nota desprs del primer temps
del comps.
8- Si la melodia s vocal pot denominar-se sillbica si predomina l'articulaci de sllaba nota,
melismtica si s'emeten diverses notes sobre una sola sllaba o psalm dica si trobem diverses
sllabes per una sola nota repetida.

EL RITME

La paraula ritme s'utilitza per descriure la manera com s'organitzen els sons considerant principalment
la seva accentuaci respecte de la resta de sons, i considerant tamb la seva durada. Generalment s
possible percebre, explcitament o implcita, una pulsaci estable en forma de cops regulars anomenats
temps. Aquesta pulsaci o successi regular de temps s el que loda necessita per a mesurar el ritme
musical.

L'agrupament de les pulsacions en base a que unes sonen amb ms intensitat que altres constitueix el
sistema de medici de polsos que anomenem compassos. A la msica podem trobar:
1. Compassos regulars: simples o compostos
2. Compassos irregulars o damalgama: simples, compostos o combinats

3. Ritme lliure: sense comps (cant gregori)

4.

L'HARMONIA
A lanlisi harm nica cal tenir en compte:
1. El material ac rdic: acords trades, quatrades, acords alterats...
2. Els tipus denlla.
3. Les frmules cadencials.
4. Modulacions.

5. Notes estranyes.

EL TIMBRE
Tradicionalment es defineix com el color de la msica, i depn de quins sn els harm nics que
ressonen amb ms intensitat en eIs diferents instruments. A les peces orquestrals es tractar de constatar si
l'autor busca la fusi de timbres o, per contra, el contrast entre timbres i caldr especificar la plantilla
orquestral.
LA TEXTURA
s la manera com s'entrellacen els sons d'una composici musical. La textura musical fa referncia al
nombre d'instruments que hi intervenen per tamb a la quantitat de veus diferents i a com relacionen entre
elles. La textura pot ser:
Textura mon dica: s el tipus ms senzill; consta d'una sola lnia mel dica sense suport harm nic. La melodia
pot ser executada per un sol instrument o veu, o per diversos a l'unson o a l'octava, i pot estar acompanyada
per instruments de percussi o per un bord. El cant gregori, les canons i danses medievals i algunes
msiques tradicionals responen a aquest tipus de textura.
Textura polif nica o contrapuntstica: consisteix en dues o ms lnies mel diques de la mateixa importncia.
La msica composta al Renaixement i al Barroc s pr diga en aquest tipus de textura.
Textura homof nica o ac rdica: es tracta d'una melodia interpretada, per regla general, amb un
acompanyament d'acords que mantenen, bsicament, el mateix ritme. Quan predomina la melodia i els
acords es presenten desplegats (baix dAlberti o similars) es coneix com a textura de melodia acompanyada,
tot i que no hi ha unanimitat entre els te rics i sovint no es fa distinci entre aquestes dues textures.
Textura heterof nica: es caracteritza perqu tots els intrprets toquen o canten, al mateix temps, versions
diferents de la mateixa melodia. Per exemple, una veu o instrument toca una melodia simple me que un altre
presenta una versi ms elaborada i ornamentada de la mateixa, o b una versi simplificada, per tot de
forma simultnia i sense acompanyament harm nic, habitualment amb gran riquesa rtmica. Es troba
principalment en la tradici musical de certs pasos del centre d'Europa i del sud de la Mediterrnia, i a totes
les cultures orientals.