Adverbis

RECURSOS DE VALENCI
Blog d'enllaos
i descrregues
1.1. Lloc.
03
1.2. Temps.
06
1.3. Quantitat.
11
1.4. Manera.
14
1.5. Afirmaci, negaci i dubte.
17
2.1. Lloc.
19
2.2. Temps.
20
2.3. Quantitat.
23
2.4. Manera.
25
2.5. Afirmaci, negaci i dubte.
33
3. Remarques: expressions que cal corregir i preposici de.
35
4. 17 exercicis d'adverbis. Corregiu l'error, si escau.
38
5. 34 exercicis de locucions adverbials de manera.
72
1. Adverbis.
Categoria invariable que t la
funci de modificar el verb,
l'adjectiu o un altre adverbi.
2. Locucions adverbials.
Grup de paraules que fa
l'ofici d'un adverbi.
http://recursosvalencia.blogspot.com/
V.150508
1 / 139
Introducci: algunes definicions i observacions.
1/1
Adverbi
- Categoria invariable que t la funci de modificar el verb, l'adjectiu o un altre
adverbi.
Locuci adverbial
- Grup de paraules que fa l'ofici d'un adverbi.
Notes
- En aquesta presentaci, a ms d'adverbis i locucions adverbials hi ha altres
partcules i locucions que fan l'esmentada funci.
- Algunes definicions i exemples estan trets de la Gramtica de l'AVL i del
diccionaris DNV i de l'IEC.
Significat d'alguns signes
- Barra: els mots sn sinnims.
hui / avui
- Fletxa doble: els mots sn antnims.
davant darrere
- Fletxa: significat de la locuci.
Caminava desme. instintivament
2 / 139
1.1. Adverbis de lloc.
1/4
Ac, ah / aqu, all

- En aquest lloc, en eixe lloc, en aquell lloc.
Ac hi ha roselles a munt.
Aqu dalt fa molt d'aire.
Ah dalt fa molt d'aire.
Vam passar per all.
Avant arrere
- Indica moviment.
- En direcci a un lloc que s davant o darrere nostre.
L'exrcit anava avant.
Feia marxa arrere amb el cotxe.
Feia marxa darrere amb el cotxe.
Amunt avall
- Indica moviment.
- En direcci de baix a dalt de dalt a baix.
Has d'anar carretera amunt.
Has d'anar carretera avall.
3 / 139
2/4
Dalt baix / dalt de baix de

- Indica posici.
- En la part alta - baixa.
Volar baix.
Parlar baix.
El gat estava dalt de la taula.
El gat estava baix de la taula.
Damunt davall / damunt de davall de
- Indica posici.
- Ms alt o ms baix que una altra cosa.
Posa-ho damunt!
Caigu damunt d'ell.
El riu passa davall del pont.
- En un escrit davall vol dir ms avant.
Com davall explicarem.
Davant darrere / davant de darrere de
- Posici respecte a la cara o a la part a la qual s'avana.
Davant del mercat hi ha un jard.
Ella venia darrere de mi.
4 / 139
3/4
Dins fora / dins de fora de

- Situaci interior - exterior i de temps. Tamb dintre.
Ests dintre de casa.
Ests fora de casa.
Dins ledat mitjana.
- No s correcte com a sinnim de: d'ac a (temps comptant des d'ara).
D'ac a una setmana et convide.
Dins d'una setmana et convide
En enll.
- Cap ac, cap al temps present Cap all, cap al temps ms pretrit, futur.
- Sn adverbis de lloc i temporals.
Acosteu-vos en!
Acosteu-vos cap ac!
De dem enll no la vull tornar a veure.
De dem cap all no la vull tornar a veure.
Enlaire.
- A una distncia ms o menys gran de terra, pendent, sense resoldre.
Posa la gbia enlaire perqu no arribe el gat.
Tot est enlaire, pendent.
5 / 139
4/4
Enlloc.
- En cap banda.
No trobaren les claus enlloc.
- No s'ha de confondre amb en lloc.
Beur cervesa en lloc de vi.
Lluny prop.
- A una distncia considerable en el temps, l'espai o en sentit figurat.
- A una distncia reduda en l'espai o en el temps.
Tenia lluny el pensament.
Ja estem prop.
Tan a prop com vivim i mai ens ajuntem.
Ja estem prop de ma casa
- Prop tamb vol dir quantitat aproximada.
T prop de vint anys.
On.
- En quin lloc, a quin lloc. No s'ha d'abusar de l's de la preosici a.
On vas?
A on anares?
6 / 139
1.2. Adverbis de temps.
1/4
Abans desprs
- En lloc o temps anteriors Ms tard.
He arribat abans.
Ara sopem, desprs anirem al cine.
Ads
- En un temps passat o futur molt prxim al present.
Ads estava llegint.
Adesiara
- De tant en tant.
En l'obra del poeta trobem adesiara referncies explcites a la mort.
Ahir, hui / avui, dem, anit
- Dies anterior, actual i proper. Ahir o hui en la nit.
Van vindre ahir.
Aleshores / llavors
- En aquell moment. En eixe cas, en eixes condicions. En conseqncia.
Aleshores va arribar i estava tancat.
- No confongueu amb: a les hores.
A les hores que va arribar, estava tancat.
7 / 139
2/4
Alhora / ensems.
- Al mateix temps, a la vegada.
Arribrem tots alhora.
- No confongueu amb: a l'hora.
Arribrem a l'hora de sopar.
Ara.
- En aquest moment. En un moment, futur o passat, prxim al present.
D'ara en avant. Ara vinc.
Aviat / prompte.
- Al cap de poc de temps, d'ac a poc de temps.
Prompte vindr.
Al ms aviat possible.
Desps-ahir, desps-dem.
- El dia anterior al d'ahir. El dia que fa dos desprs de hui.
Desps-dem anirem al teatre.
Encara.
- Una cosa ha tingut lloc o, amb negaci, que una cosa no ha tingut lloc.
Encara est cansat.
A les set, la xiqueta encara no havia arribat a casa.
8 / 139
3/4
Enguany.
- L'any en curs.
Enguany torna a pujar el preu del transport pblic.
Enjorn, prompte, d'hora tard
- De bon mat, a una hora no avanada del dia.
Per a anar a caar, ens hem d'alar enjorn.
- Desprs d'haver passat el temps oport o considerat oport.
Els vaig telefonar, per ja era tard.
Ja
- En un moment anterior, immediatament, en un moment present referit...
Ja hem parlat.
Mai sempre.
- Cap vegada En tot temps, en qualsevol temps, en qualsevol ocasi.
No ve mai.
Sempre parla dels viatges.
Mentrestant.
- Durant el temps en qu passa alguna cosa.
acabar de vestir-me mentrestant acabar de vestir-me.
9 / 139
4/4
Mentre / mentres
- Cojunci temporal que indica simultanetat.
- Durant el temps en qu.
Mentres fas el dinar, arreglar la casa.
Mentre que / mentres que
- Locuci cojuntiva adversativa.
- Usada per a contraposar dos accions.
Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera.
Quan
- En quin moment, en quina poca.
Quan s el teu aniversari?
Sovint, (a)
- Moltes vegades, amb freqncia.
El teu germ i jo parlem molt a sovint.
10 / 139
1.3. Adverbis de quantitat.
1/3
Almenys
- Com a mnim, si altra cosa no, si ms no.
Almenys podries posar un poc d'inters.
Bastant
- En quantitat o grau ms que regular, no confongueu amb prou.
He estudiat bastant per no s si aprovar.
Gaire / fora / molt / d'all ms poc
- En grau considerable Escs, limitat o curt en quantitat.
- Fora en afirmatives.
M'ho he passat molt b.
M'ho he passat fora b.
M'ho he passat d'all ms b.
- Gaire en negatives, interrogatives i condicionals.
No m'ho he passat molt b.
No m'ho he passat gaire b.
Gaireb / quasi
- No ben b per faltant poc.
Ha acabat gaireb tot el document.
Quasi m'ha tirat a terra.
11 / 139
2/3
Gens (de)
- Quantitat inexistent. Adjectiu: quantitat o intensitat mnima.
No era gens espavilat.
No t gens de pacincia.
Massa
- Ms del que s necessari.
Va beure massa, per aix estava marejat.
Menys ms
- Terme de comparaci que denota inferioritat en quantitat o en qualitat.
Fa menys d'un mes que no l'he vista.
Fa ms d'un mes que no l'he vista.
Mig
- En una part igual, o aproximadament igual, a la mitat.
Un got mig buit.
Prou.
- En quantitat suficient. Certament.
Les pomes no eren prou madures.
Prou li ho han dit, per ell hi torna.
12 / 139
3/3
Quant
- En quina mesura. Com, en la mesura que (correlatiu a tant)
Quant major s l'honor, tant major s la crrega.
- No s adverbi de manera.
L'aigua com ms pura s, ms m'agrada.
L'aigua quant ms pura s, ms m'agrada.
Sols
- Solament.
Sols li agrada el xocolate.
Tan
- Igualment, en el mateix grau. Forma: tan + adjectiu.
s tan complicat com l'altre.
- Igualment, en el mateix grau. Forma: tan + adverbi.
No ho faces tan descaradament!
Tant
- En general s substituble per tal quantitat, tal grau.
- En tal quantitat, en tal grau. En el mateix grau, en la mateixa proporci.
No menges tant.
Nosaltres no llegim tant com ells.
13 / 139
1.4. Adverbis de manera.
1/3
Advervis en -ment
- Es forment afegint -ment als adjectius qualificatius femenins o invariables.
Ell viu pobrament.
Ell viu pobrement.
Somreia dolament.
Somreia dolment.
- En cas de combinar-se es por suprimir la segona sufixaci.
Ho van fer rpidament i correctament.
Ho van fer rpidament i correcta.
Ho van fer rpida i correctament.
dhuc / fins / fins i tot / incls
- Indica emfticament el carcter sorprenent o extraodinari d'un enunciat.
Hi eren tots, fins i tot els ms menuts.
Aix
- D'esta manera, de la mateixa manera, introdux un desig.
Ho has de fer aix.
- No confongueu amb l'adverbi de lloc ac, en aquest lloc.
Ho has de fer ac.
14 / 139
2/3
Arreu
- Per totes les bandes. Amb deixadesa...
Arreu hi ha protestes.
s una persona molt arreu.
B / ben mal / malament
- Satisfactriament. De bona manera D'acord.No gens b. Difcilment.
- Ben + adjectius, adverbis i formes verbals.
Est ben fet.
Est mal fet.
davant de la forma verbal
Mal + participi.
- B i Malament resta de casos.

Ho ha fet b.
Ho ha fet malament.
darrere de la forma verbal
Malament anem, si no ho solucionem!
a inici o fi de frase
s un mal home.
davant del nom que qualifica (adjectiu)
15 / 139
3/3
Com
- De quina manera.
S com ho farem.
Com has aconseguit aix?
Com plou!
Corrents a poc a poc / espai
- De pressa, a gran velocitat.
- No confongueu amb el gerundi del verb crrer: corrent.
Anem corrents, que es fa tard.
Anava a poc a poc.
Anava poc a poc.
Debades
- En va, intilment. Gratis, de franc.
Ho has fet debades.
Escreix, amb
- Locuci. Ms del que s necessari o suficient..
Li vaig pagar amb escreix tots els favors que em va fer.
16 / 139
1.5. Adverbis d'afirmaci, negaci i dubte.
1/2
Millor pitjor
- Ms bo Ms ron.
Es troba millor que ahir que estava pitjor.
Ni
- Conjunci.Terme negatiu que enllaa, concreta o emfatitza.
Ara ni em saluda.
No S
- Negaci i afirmaci.
He dit que s, per si no vnen els altres.
Pas
- Usat sempre en combinaci amb no.
- En comparatives per a reforar el segon terme de la comparaci.
Treballa ms de gust de bon mat que no pas a la nit.
Potser
- Denota la possibilitat d'all que es diu. Amb el verb en indicatiu.
Potser vindr dem.
- No confongueu amb la perfrasi poder + ser + que + verb en subjuntiu.
Pot ser que vinga dem.
17 / 139
1.5. Adverbis d'afirmaci, negaci i dubte.
2/2
Tamb.
- De la mateixa manera. A ms, encara. Per aix mateix. Naturalment.
Nosaltres tamb opinem aix.
Ha sigut un fracs: tamb vas tindre una idea desafortunada.
Tampoc.
- Una cosa s negada igual que una altra fou negada anteriorment.
Nosaltres tampoc no hi estem d'acord.
Tot.
- Completament (concorda generalment amb l'adjectiu que modifica).
Estava tota trencada.
- Mentres (invariable davant de gerundi).
El va cridar, tot esperant que li contestara.
18 / 139
2.1. Locucions adverbials de lloc.
1/1
Gires a la dreta i desprs a l'esquerra. a m dreta, a m esquerra

Ac i all trobareu bones persones. en este lloc i en aquell
Tota la casa t una balconada a l'entorn. rodejant alguna cosa
Tota la casa t una balconada al voltant.
Van arribar al capdamunt en quatre hores. a la part ms alta d'una cosa
Al capdavall del carrer. extrem ms baix
Al capdavall ens esperaven els amics.
No sap on anar; tot el dia va amunt i avall. en una direcci i en l'oposada
El combat era terrible, venien bales d'ac i d'all.
El combat era terrible, venien bales de totes bandes.
T'has esgarrat els pantalons de dalt a baix. d'un extrem a l'altre
T'has esgarrat els pantalons totalment.
He perdut el mat anant en i enll. a un costat i a un altre
Estes fulles sn verdes per lendret i blanquinoses pel revs.
Plovia pertot arreu. per totes bandes
Plovia a tot arreu.
Plovia per onsevol.
19 / 139
2.2. Locucions adverbials de temps.
1/3
Ho fa a cada moment. amb una gran freqncia

El meu fill sempre menja a deshora. a una hora intempestiva
El meu fill sempre menja fora d'hora.
Sempre ve a hora horada. en l'ltim moment
A hores d'ara no hem acabat el treball. en aquests moments
A la llarga, tots calbs. quan haja transcorregut molt de temps
Anrem a visitar la tia a poqueta nit. en comenar a fer-se de nit
Anrem a visitar la tia a boca de nit.
Anrem a visitar la tia a boqueta nit.
Anrem a visitar la tia a hora foscant.
Has vingut a punt: ajuda'ns a parar taula! en el moment oport
Se'n va anar a punta de dia. quan clareja el dia
A vegades no l'entenc quan parla.
De vegades no l'entenc quan parla.
A voltes no l'entenc quan parla.
Al present no en sabem res. en el moment en qu ens trobem
20 / 139
2/3
D'ara en avant no vull que jugueu al menjador. a comptar des d'ara

Tots els dies m'alce de bon mat. de mat
Tots els dies m'alce enjorn.
Tots els dies m'alce prompte.
De moment no necessite la teua ajuda. mentres no canvien les coses
Ara per ara no necessite la teua ajuda.
Ara com ara no necessite la teua ajuda.
Et portar el caf de seguida.
Et portar el caf a l'acte.
Et portar el caf en l'acte.
Et portar el caf tot seguit.
Ho fa a cada moment. amb una gran freqncia
Ho fa ara i ads.
Els llauradors treballen de sol a sol. fins que es pon
De tant en tant ens agrada eixir a la muntanya. a intervals
Adesiara ens agrada eixir a la muntanya.
Si fas bondat, en acabant anirem al cine. immediatament desprs
21 / 139
3/3
Tornarem a l'estiu, per en endemig ens escriurem. durant aquest temps

Heu vingut entre dues clarors. els moments del crepuscle
Hui dia la gent sempre va de pressa.
Hui en dia la gent sempre va de pressa.
Actualment la gent sempre va de pressa.
Tard o d'hora alg li ho dir. una cosa ocorre sense fallar
Prompte o tard alg li ho dir.
Parts del dia

Al mat, de mat.
A la vesprada, de vesprada.
Pel mat, per la vesprada.
Mesos i estacions
A l'agost, per l'agost.
A l'hivern, per la primavera.
Dates i festivitats
Per Pasqua.
poques i segles
En el renaixement.
22 / 139
2.3. Locucions adverbials de quantitat.
1/2
Queda beguda a bastament per a dem. en quantitat suficient

Va portar peres i, a ms a ms, codonys. encara, amb tot aix; a ms
Les sabates, a ms de ser velles, tenen forats. sobre
Les sabates, en addici a ser velles, tenen forats.
Les sabates, damunt de ser velles, tenen forats.
Les sabates, a ms de ser velles, tenen forats.
Les sabates, ultra ser velles, tenen forats.
Este mat ha plogut a manta. en abundncia
Este mat ha plogut a munt.
Este mat ha plogut a cabassos.
Este mat ha plogut a carretades.
En la festa hi havia menjar a doll. en abundncia
En la festa hi havia menjar a grapats.
En la festa hi havia menjar a bond.
En la festa hi havia menjar a garbellades.
Treballa bona cosa. molt
S'ho passrem d'all ms b.
Ahir vaig estudiar de valent.
23 / 139
2.3. Locucions adverbials de quantitat.
2/2
Hem comprat fruita de ms. massa

Hem comprat fruita en excs.
No m'agrada gens ni miqueta. absolutament no, no gens
No m'hi veig gota.
Aquest ocell fa ms o menys 35 cm d'alada. aproximadament
En la festa hi havia, si fa no fa, 15 persones.
Hem comprat ben poca cosa. quantitat xicoteta bona cosa
Estima la seua filla sobre manera. molt
Estima la seua filla amb gran intensitat.
24 / 139
2.4. Locucions adverbials de manera.
1/8
Quan es posa nervis, treballa a bacs. precipitadament

Quan es posa nervis, treballa a bacs i redolons.
Es va tallar i la sang li eixia a borbollons. en gran quantitat
Conta-li-ho a lorella. acostant-se a lorella i en veu baixa
Mho va dir a cau dorella.
Digues-li-ho a lorelleta, que no ho senta ning.
Encn el llum i no vages a cegues. sense veure-shi
Acceptrem el trasllat a contracor. sense tindren ganes
Han vingut de mal grat.
Tot ho fan de mala gana.
Li ha fet el favor a desgana.
Safaita a contrapl. en direcci contrria a la pell o la voluntat
Fer aix em ve molt a repl.
Cremava els diners a dojo. en abundncia
Cremava els diners a doll.
Han guanyat el partit a espentes i redolons. amb dificultats i entrebancs
Treballen a estall. a preu fet, de pressa, amb excs i enveja
Gramtica AVL, taula 27,2
25 / 139
2/8
Mhe alat a fosques per no despertar-vos. sense llum, sense informaci

He quedat a les fosques de tota lexplicaci.
s molt menuda i va encara a gatameu. amb els genolls doblegats...
s molt menuda i va encara a gatameus.
s molt menuda i va encara de grapes.
s molt menuda i va encara de quatre grapes.
Hem dinat molt a gust. amb satisfacci
Estos dies funciona tot aix aix. mitjanament
Noms mho han explicat en gros. en gran quantitat, sense detalls
La llet no es pot vendre a orri.
Han obert un magatzem de venda a lengrs de material elctric.
Hem obet a la fora. contrriament a la voluntat
Hem obet per fora.
Sempre parla a la babal i desprs sen penedix. irreflexivament
Vas per la vida a les palpes! ajudant-se de les mans en lloc dels ulls
Sens ha trencat la llanterna i hem eixit de la cova a la palpa.
Avanceu a palp procurant no entropessar.
A males penes pot caminar. a penes
26 / 139
3/8
Els familiars estan a mata-degolla. volent fer-se o fer mal

Shan dit moltes veritats a mitges. de manera incompleta
Sha menjat la poma a mos red. menjar a mossos grans
Lavi camina sempre a poc a poc. lentament
Fes-ho a espai si no vols equivocar-te.
El meu germ, xino-xano, ja sha llegit el Tirant.
La fama que t, se lha guanyada a pols. aguantant el pes, amb esfor
Nega-ho, si vols, per ho has fet a posta! deliberadament
Nega-ho, si vols, per ho has fet a propsit!
Hem caminat cinc minuts a recules. cap arrere
Hem caminat cinc minuts de recules.
Han caigut els balons a redolons per la costera. redolant
De futbol sen parla a tort i a dret. sense reflexi
Valora b loferta i no lacceptes a ulls clucs. sense valorar riscs
Si tho ha dit Ricard, tho pots creure amb els ulls tancats.
He posat larrs a ull. a simple vista
27 / 139
4/8
A Rosa, quan era menuda, li agradava molt anar al be. sobre els muscles
A Rosa, quan era menuda, li agradava molt anar a les galligotes.
Augmenten les vendes del comer al detall. en xicotetes quantitats
Augmenten les vendes a la menuda de productes congelats.
Sempre van vestits al sa i al pla. sense pretensions
No t remei, tot ho fa amb presses i corruixes. precipitadament
Va sempre a corre-cuita.
Hi caben ben b dos cotxes. molt b
Marc dorm cap per avall. en posici invertida i la contrria
Les millors posicions per a dormir sn cap per amunt i de costat.
Fuma damagat. amagant-se
Es veien a amagatons.
Ha fet els deures darrapafuig perqu lesperava Laia. precipitadament
Ha fet els deures de pressa i corrents perqu lesperava Laia.
Ha fet els deures de pressa i correnguda perqu lesperava Laia.
Caminava desme. instintivament, maquinalment
Feia les coses a lesme.
28 / 139
5/8
Li he obert el cor de bat a bat. del tot

Es vest i esmorz en un bell en sec. de sobte, molt de pressa
Es pos a cridar i de bell en sec desaparegueren tots.
De bell nou em vull oferir. una altra vegada
Em vull oferir de cap nou.
Em vull oferir de cap i de nou.
El pagament dels llibres es far a la bestreta. anticipadament
Els organitzadors sabien de bestreta que lassistncia seria mnima.
Va caure de bocadents. boca avall, de boca a terra
Ho fas tot de blit. actuar precipitadament sense saber qu cal fer
Ho fa tot de bona gana. amb molta voluntat
El va mirar de cap a peus. totalment, dun extrem a laltre
Toferisc la meua ajuda de cor. sense reserves
Adrea el quadro, que lhas posat de gaid! obliquament, de costat
Adrea el quadro, que lhas posat de gairell!
Adrea el quadro, que lhas posat a l'esquill!
Adrea el quadro, que lhas posat d'esquill!
29 / 139
6/8
El local estava ple de gom a gom. completament ple

No s saludable menjar de pressa. rpidament
No s saludable menjar a pressa.
Hem vist la Nria de raspall. lateralment i de forma fuga
La pedra el va ferir de retruc. desprs de topar; com a conseqncia
Ha relliscat i ha caigut de sobines. horitzontal de cara amunt
Estvem dormint quan de sobte va sonar el telfon. de colp
El vent ha arrancat alguns arbres de soca i arrel. del tot, ntegrament
s alcoi de soca-rel.
Ha perdut lequilibri i ha caigut de ts. cap arrere, desquena
Fes-me cas, tho dic de tot cor! amb sinceritat, voluntariosament
Si vols aprovar ha d'estudiar de valent! molt
Has destar en dej. sense haver menjat res, sense saber res
30 / 139
7/8
Els bombers van controlar el foc en un al. rpidament

Ha fet la faena en un arrap.
Vam fer aix en un instant.
En un punt arribar a ta casa. en un moment
Va alar en sopols el xiquet. aguantar un pes sense recolzar-se
Ha contestat totes les preguntes en un sopols. en un instant
Han ordenat lhabitaci en un tres i no res. en un moment, molt de pressa
Ens ha contat la pellcula fil per randa. detalladament
Ho han explicat tot fil per agulla.
Ha contestat totes les preguntes amb pls i senyals.
El gurdia ens va mirar fit a fit. fixament, amb la vista fixa
El gurdia ens va mirar de fit a fit.
Sentia ms ana llstima que por. amb preferncia a, ms que
Lorxata, magrada ms prompte granissada que lquida.
Eixa tonalitat s ms tost verda.
La carn, torra-la ms aviat poc.
31 / 139
8/8
Sen va anar a Eivissa pensat i fet. rpidament i sense reflexi

He llegit la notcia per damunt damunt. de manera superficial
Discutix sempre sense solta ni volta. sense sentit
s impossible prestar-li atenci, parla sempre sense trellat ni forrellat.
32 / 139
2.5. Locucions adverbials d'afirmaci, negaci i dubte.
1/2
En ma vida faria aix! mai

No puc acceptar aix de cap manera. refora una negaci
No puc acceptar aix en absolut.
Si t'ho ha dit, de segur que ho far. amb seguretat
Creu-t'ho; t'ho dic de veres. cert
Creu-t'ho; t'ho dic de deb.
Creu-t'ho; t'ho dic de veritat.
En certa manera, t ra. lleva valor absolut a all que s'afirma
En efecte, he llegit el prospecte. confirma
No cal dir-ho, he llegit el prospecte.
Fins i tot ballrem. es presenta com una cosa excepcional, sorprenent
I tant que anirem. mostra seguretat
Per descomptat que anirem.
Sens dubte que anirem.
Si no ho pots fer no gens per aix sers blasmat. absolutament no
Per ventura t'has pensat que sc ximplet? possibilitat per atzar
33 / 139
2.5. Locucions adverbials d'afirmaci, negaci i dubte.
2/2
Si de cas telefona, expliqueu-li-ho. possibilitat

Si per cas telefona, expliqueu-li-ho.
Si s cas que telefona, expliqueu-li-ho.
Ho fiu, per si molt conv ja no ho far. possibilitat d'un fet que contraria
Tal vegada vindr. possibilitat
Tal volta vindr.
Qui sap vindr.
A la millor vindr.
Potser vindr.
34 / 139
3. Remarques: expressions que cal corregir.
1/3
A final de setembre va comenar a fer fred.

A finals de setembre va comenar a fer fred.
A la primeria setembre va comenar a fer fred.
A primers de setembre va comenar a fer fred.
A mitjan de setembre va comenar a fer fred.
A mitjans de setembre va comenar a fer fred.
Amb prou penes aconsegurem alcanar el cim.
A dures penes aconsegurem alcanar el cim.
Ara per ara no s quin s el futur de l'empresa.
Hui per hui no s quin s el futur de l'empresa.
Anir a comprar i de passada tirar la carta al correu.
Anir a comprar i de paso tirar la carta al correu.
Encara com hem agafat els paraiges perqu plou molt.
Sort que hem agafat els paraiges perqu plou molt.
Menys mal que hem agafat els paraiges perqu plou molt.
Romandrem fins al 29 de desembre exclusivament.
Romandrem fins al 29 de desembre exclusive.
Romandrem fins al 28 de desembre inclusivament.
Romandrem fins al 28 de desembre inclusive.
35 / 139
3. Remarques: expressions que cal corregir.
2/3
Arribarem d'hora llevat que el tren es retarde.

Arribarem d'hora almenys que el tren es retarde.
Ni de bon tros! Em van dir els meus companys.
Ni molt menys! Em van dir els meus companys.
No ser tant! Em van dir els meus companys.
Ja ser menys! Em van dir els meus companys.
Aix no t importncia!
Aix s lo de menys!
Quan faltaven tres dies encara no tenem els diners.
A falta de tres dies encara no tenem els diners.
No m'ho puc creure, aix sembla mentida!
No m'ho puc creure, aix s massa!
Tot seguit van vindre els altres i mamprengurem el treball.
Acte seguit van vindre els altres i mamprengurem el treball.
Des que viu al estranger la trobe a faltar.
Des que viu al estranger la tire de menys.
36 / 139
3. Remarques: s de la preposici de.
3/3
s de la preposici de.
- Encara que no tots els quantificadors sn adverbis (tamb poden ser
adjectius o pronoms), recordem l's de la preposici de.
- Darrere de gens.
No t gens de pacincia.
- Excepte amb funci d'adverbi i significat de ni una mica.
No s gens espavilat.
- Acompanya el nom en mascul singular darrere dels quantitatius:
bastant, molt, poc, prou,quant i tant.
Feia bastant de soroll.
Tinc molt d'inters.
Tenim poc de pa.
Tenim prou de licor.
Quant de sucre vols?
No em poses tant de menjar.
Tenia bastants amics.

Tinc molta pacincia.
Hi havia poca gent.
Tinc prou fora.
Quanta farina vols?
No tinc tanta fam.
- Es colloca quan el pronom res porta adjectiu (res + de + adjectiu).

No han fet res de bo.
No l'espanta res.
37 / 139
4. Exercicis d'adverbis. Corregiu l'error, si escau.
Pregunta 01.
Jo visc tres carrers ms dalt, no visc en el
carrer del teu germ
Hic et nunc... *
Comencem!
* Ac i ara...
38 / 139
Pregunta 01.
Jo visc tres carrers ms dalt, no visc en el
carrer del teu germ.
Resposta.
amunt
Comentari.
Amunt i avall tenen sentit direccional.
Dalt i baix tenen una carcter situacional.
39 / 139
Pregunta 02.
Des que la seua empresa va fer fallida vist
pobrement.
40 / 139
Pregunta 02.
Des que la seua empresa va fer fallida vist
pobrement.
Resposta.
pobrament
Comentari.
Adverbis en ment: es formen afegint -ment als
adjectius qualificatius femenins o invariables.
41 / 139
Pregunta 03.
De quan en quan vaig a casa dels meus amics
a sopar.
42 / 139
Pregunta 03.
De quan en quan vaig a casa dels meus amics
a sopar.
Resposta.
De tant en tant
Comentari.
Una cosa que ocorre amb freqncia excassa.
Tamb: a vegades i de vegades.
43 / 139
Pregunta 04.
La nvia va acudir a l'hora prevista i acte
seguit va comenar la cerimnia.
44 / 139
Pregunta 04.
La nvia va acudir a l'hora prevista i acte
seguit va comenar la cerimnia.
Resposta.
tot seguit / de seguida
Comentari.
Cap.
45 / 139
Pregunta 05.
A dures penes acabrem el treball, menys mal
que ens ajudaren!
Carai! Veig que hi

ha dos errors!
46 / 139
Pregunta 05.
A dures penes acabrem el treball, menys mal
que ens ajudaren!
Resposta.
amb prou penes
sort que / encara com
Comentari.
Cap.
47 / 139
Pregunta 06.
- Hui per hui sc el millor!
- Home, ja ser menys!
Hi ha dos errors
una altra vegada!
48 / 139
Pregunta 06.
- Hui per hui sc el millor!
- Home, ja ser menys!
Resposta.
Ara per ara no ser tant
Comentari.
Ara per ara: en aquest moment si ms no.
Ara com ara: mentre no canvien les coses.
49 / 139
Pregunta 07.
Com que ell ha vingut d'hora no ha pogut fer
les activitats a l'hora prevista.
50 / 139
Pregunta 07.
Com que ell ha vingut d'hora no ha pogut fer
les activitats a l'hora prevista.
Resposta.
tard
Comentari.
D'hora: enjorn, prompte.
Tard: desprs d'haver passat el temps oport.
51 / 139
Pregunta 08.
Deixrem l'hotel abans de les dotze, tal com
es fa comunment.
52 / 139
Pregunta 08.
Deixrem l'hotel abans de les dotze, tal com
es fa comunment.
Resposta.
comunament
Comentari.
Adverbis acabats en ment: s'afegix -ment als
adjectius qualificatius femenins o invariables.
53 / 139
Pregunta 09.
Et recorde que tenim prou farina, per no
bastant per a fer la coca.
A s fcil, per
hi ha dos errors!
54 / 139
Pregunta 09.
Et recorde que tenim prou farina, per no
bastant per a fer la coca.
Resposta.
bastant prou
Comentari.
Bastant: en una certa quantitat, molt.
Prou: en quantitat suficient.
55 / 139
Pregunta 10.
El resultat va ser positiu, estava b fet encara
que ell ho havia fet mal.
Els dos errors es

veuen fcilment!
56 / 139
Pregunta 10.
El resultat va ser positiu, estava b fet encara
que ell ho havia fet mal.
Resposta.
ben malament
Comentari.
Davant del verb: ben i darrere: b.
Davant del verb: mal i darrere: malament.
57 / 139
Pregunta 11.
Pot ser li ho va dir suau i lentament perqu no
s'espantara.
Dos errors! Estic

aprenent massa!
58 / 139
Pregunta 11.
Pot ser li ho va dir suau i lentament perqu no
s'espantara.
Resposta.
Potser suaument i lenta / tot en -ment
Comentari.
Potser (adverbi): verb en indicatiu.
Pot ser (verb poder+ser): verb en subjuntiu.
59 / 139
Pregunta 12.
Les dos van arribar a l'hora per no alhora que
s'havia acordat.
s important saber
distingir els mots!
60 / 139
Pregunta 12.
Les dos van arribar a l'hora per no alhora que
s'havia acordat.
Resposta.
alhora a l'hora
Comentari.
Alhora: al mateix temps, a la vegada.
A l'hora: preposici + article + hora.
61 / 139
Pregunta 13.
Desprs de l'accident caminava mal, per poc
a poc arribava on volia.
Dos errors que

hem de corregir!
62 / 139
Pregunta 13.
Desprs de l'accident caminava mal, per poc
a poc arribava on volia.
Resposta.
malament a poc a poc
Comentari.
Davant del verb: ben i darrere: b.
Davant del verb: mal i darrere: malament.
63 / 139
Pregunta 14.
Ni molt menys el tirar de menys perqu
adems s una mala persona.
Tres expressions
incorrectes!
64 / 139
Pregunta 14.
Ni molt menys el tirar de menys perqu
adems s una mala persona.
Resposta.
Ni de bon tros
trobar a faltar
a ms
Comentari.
Cap.
65 / 139
Pregunta 15.
Per supost, has de confiar plenament en mi
perqu a lo millor em necessitars.
Dos ms que
tamb ho sn!
66 / 139
Pregunta 15.
Per supost, has de confiar plenament en mi
perqu a lo millor em necessitars.
Resposta.
Per descomptat
potser / tal vegada / tal volta
Comentari.
Cap.
67 / 139
Pregunta 16.
s una persona tant disposta que sempre est
apunt.
No parem amb els

dos errors!
68 / 139
Pregunta 16.
s una persona tant disposta que sempre est
apunt.
Resposta.
tan a punt
Comentari.
Tan: seguit d'adjectiu, adverbi o loc adverbial.
Tant: substituble per tal quantitat / tal grau.
69 / 139
Pregunta 17.
nim, que s l'ltima

pregunta de l'apartat 4!
Ara ve la part ms
divertida!
70 / 139
Pregunta 17.
Resposta.
com
Comentari.
Com: de quina manera.
Quant: en quina mesura.
71 / 139
5. Digues el significat o posa un exemple.
Locuci adverbial de manera 01.

A tort i a dret.
72 / 139

A tort i a dret.
Exemple.
La iaia ha passat el mat renegant a tort
i a dret. De futbol se'n parla a tort i a dret.
Significat.
Sense reflexi.
Sense mirar si s amb ra o sense.
73 / 139

A bacs.
74 / 139

A bacs.
Exemple.
Quan es posa nervis, treballa a bacs.
Significat.
Precipitadament.
75 / 139

A espentes i redolons.
76 / 139

A espentes i redolons.
Exemple.
Han guanyat el partit a espentes i redolons.
Significat.
Amb dificultats i entrebancs.
77 / 139

En gros, a orri, l'engrs.
78 / 139

En gros, a orri, l'engrs.
Exemple.
La llet no es pot vendre a orri. Han obert un
magatzem de venda a lengrs de material...
Significat.
En gran quantitat, sense envasar; deixant de
banda els detalls.
79 / 139

A la babal.
80 / 139

A la babal.
Exemple.
Sempre parla a la babal i desprs sen
penedix.
Significat.
Irreflexivament, sense posar latenci
necessria en all que es fa o es diu.
81 / 139

A la palpa, a les palpes, a palp.
82 / 139

A la palpa, a les palpes, a palp.
Exemple.
Hem eixit de la cova a la palpa.
Vas per la vida a les palpes!
Significat.
Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per
assegurar-se del cam, evitar topar, caure, etc.
83 / 139

A mata-degolla.
84 / 139

A mata-degolla.
Exemple.
Les dos famlies estan de fa anys
a mata-degolla.
Significat.
Matant, degollant, fent tot el mal possible.
En gran enemistat, volent-se fer mal.
85 / 139

A mos red.
86 / 139

A mos red.
Exemple.
Fa gust veure com es menja els entrepans a
mos red.
Significat.
Menjar sense fer s del ganivet ni cap altre
instrument; menjar a mossos grans.
87 / 139

A redolons.
88 / 139

A redolons.
Exemple.
Han caigut els balons a redolons per la
costera.
Significat.
Redolant.
89 / 139

A ulls clucs, amb els ulls tancats.
90 / 139

A ulls clucs, amb els ulls tancats.
Exemple.
Valora b loferta i no lacceptes a ulls clucs.
Significat.
Sense tindre en compte els riscs que es poden
crrer; amb plena confiana.
91 / 139

Al be.
92 / 139

Al be.
Exemple.
A Rosa, quan era menuda, li agradava molt
anar al be.
Significat.
Seient cama ac cama all sobre el coll i els
muscles dun altre o sobre els lloms.
93 / 139

Al detall, a la menuda.
94 / 139

Al detall, a la menuda.
Exemple.
Augmenten les vendes a la menuda de
productes congelats.
Significat.
En xicotetes quantitats.
95 / 139

Al sa i al pla.
96 / 139

Al sa i al pla.
Exemple.
Sempre van vestits al sa i al pla.
Significat.
Sense pretensions.
97 / 139

Amb presses i corruixes, a corre-cuita.
98 / 139

Amb presses i corruixes, a corre-cuita.
Exemple.
No t remei, tot ho fa amb presses i corruixes.
Va sempre a corre-cuita.
Significat.
Precipitadament, rpidament.
99 / 139

D'arrapafuig, d'arrapaifuig.
100 / 139

D'arrapafuig, d'arrapaifuig.
Exemple.
Ha fet els deures darrapafuig perqu
lesperava Laia.
Significat.
De pressa i corrents.
101 / 139

D'esme.
102 / 139

D'esme.
Exemple.
Caminava d'esme.
Significat.
Instintivament, maquinalment.
103 / 139

De bat a bat.
104 / 139

De bat a bat.
Exemple.
Obriu la finestra de bat a bat, per favor ! Em
dna confiana i li he obert el cor de bat a bat.
Significat.
Del tot.
105 / 139

En un bell en sec, de bell en sec.
106 / 139

En un bell en sec, de bell en sec.
Exemple.
Es vest i esmorz en un bell en sec. Es pos
a cridar i de bell en sec desaparegueren tots.
Significat.
De sobte, molt de pressa.
107 / 139

De bestreta, a la bestreta.
108 / 139

De bestreta, a la bestreta.
Exemple.
Els organitzadors sabien de bestreta que
lassistncia seria mnima.
Significat.
Anticipadament.
109 / 139

De gaid, de biaix.
110 / 139

De gaid, de biaix.
Exemple.
Adrea el quadro, que lhas posat de gaid!
Significat.
Obliquament, de costat.
111 / 139

De gom a gom.
112 / 139

De gom a gom.
Exemple.
El local estava ple de gom a gom. Desprs de
les pluges, el riu anava de gom a gom.
Significat.
Completament ple, cobrint, laigua, el llit dun
riu de banda a banda.
113 / 139

De raspall.
114 / 139

De raspall.
Exemple.
Quan eixem del cine hem vist la Nria de
raspall.
Significat.
Lateralment i de forma fuga.
115 / 139

De sobines.
116 / 139

De sobines.
Exemple.
Ha relliscat i ha caigut de sobines.
Significat.
Ajagut de cara amunt.
117 / 139

De soca i arrel, de soca-rel.
118 / 139

De soca i arrel, de soca-rel.
Exemple.
El vent ha arrancat alguns arbres de soca i
arrel. s alcoi de soca-rel.
Significat.
Del tot, ntegrament.
119 / 139

De valent.
120 / 139

De valent.
Exemple.
He treballat de valent.
Significat.
Molt.
121 / 139

En un al, en un arrap.
122 / 139

En un al, en un arrap.
Exemple.
Els bombers van controlar el foc en un al.
Ha fet la faena en un arrap.
Significat.
Rpidament.
123 / 139

En un sopols.
124 / 139

En un sopols.
Exemple.
Ha contestat totes les preguntes en un sopols.
Significat.
En un instant.
125 / 139

En un tres i no res.
126 / 139

En un tres i no res.
Exemple.
Han ordenat lhabitaci en un tres i no res.
Significat.
En un moment, molt de pressa.
127 / 139

Fil per randa, fil per agulla, amb pls i senyals.
128 / 139

Fil per randa, fil per agulla, amb pls i senyals.
Exemple.
Ens ha contat la pellcula fil per randa.
Ho han explicat tot fil per agulla.
Significat.
Detalladament.
129 / 139

(De) fit a fit.
130 / 139

(De) fit a fit.
Exemple.
El gurdia ens va mirar (de) fit a fit.
Significat.
Fixament, amb la vista fixa
131 / 139

Ms ana, ms prompte, ms tost, ms aviat.
132 / 139

Ms ana, ms prompte, ms tost, ms aviat.
Exemple.
Sentia ms ana llstima que por.
Eixa tonalitat s ms tost verda.
Significat.
Amb preferncia a, ms que.
133 / 139

Sense trellat ni forrellat, sense solta ni volta.
134 / 139

Sense trellat ni forrellat, sense solta ni volta.
Exemple.
s impossible prestar-li atenci, parla sempre
sense trellat ni forrellat.
Significat.
Sense cap motiu raonable.
Sense sentit.
135 / 139

A estall.
136 / 139

A estall.
Exemple.
Treballvem a estall.
Fer les coses a estall a voltes no s bo.
Significat.
Per preu o quantitat fixats amb antelaci.
De pressa, sense descans.
137 / 139

De retruc.
A la fi s'ha acabat!
Ho puc explicar tot fil
per randa perqu he
treballat de valent.
138 / 139

De retruc.
Exemple.
Aix va perjudicar Joan i, de retruc, tamb a
mi.
Significat.
Com a conseqncia desprs de topar.
139 / 139

Adverbis

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Adverbis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RECURSOS DE VALENCI

1.5. Afirmaci, negaci i dubte.

2.5. Afirmaci, negaci i dubte.

3. Remarques: expressions que cal corregir i preposici de.

4. 17 exercicis d'adverbis. Corregiu l'error, si escau.

5. 34 exercicis de locucions adverbials de manera.

Introducci: algunes definicions i observacions.

1.1. Adverbis de lloc.

Ac, ah / aqu, all

1.1. Adverbis de lloc.

Dalt baix / dalt de baix de

1.1. Adverbis de lloc.

Dins fora / dins de fora de

1.1. Adverbis de lloc.

1.2. Adverbis de temps.

1.2. Adverbis de temps.

1.2. Adverbis de temps.

1.2. Adverbis de temps.

1.3. Adverbis de quantitat.

1.3. Adverbis de quantitat.

1.3. Adverbis de quantitat.

1.4. Adverbis de manera.

1.4. Adverbis de manera.

- B i Malament resta de casos.

1.4. Adverbis de manera.

1.5. Adverbis d'afirmaci, negaci i dubte.

1.5. Adverbis d'afirmaci, negaci i dubte.

2.1. Locucions adverbials de lloc.

Gires a la dreta i desprs a l'esquerra. a m dreta, a m esquerra

2.2. Locucions adverbials de temps.

Ho fa a cada moment. amb una gran freqncia

2.2. Locucions adverbials de temps.

D'ara en avant no vull que jugueu al menjador. a comptar des d'ara

2.2. Locucions adverbials de temps.

Tornarem a l'estiu, per en endemig ens escriurem. durant aquest temps

Parts del dia

2.3. Locucions adverbials de quantitat.

Queda beguda a bastament per a dem. en quantitat suficient

2.3. Locucions adverbials de quantitat.

Hem comprat fruita de ms. massa

2.4. Locucions adverbials de manera.

Quan es posa nervis, treballa a bacs. precipitadament

2.4. Locucions adverbials de manera.

Mhe alat a fosques per no despertar-vos. sense llum, sense informaci

2.4. Locucions adverbials de manera.

Els familiars estan a mata-degolla. volent fer-se o fer mal

2.4. Locucions adverbials de manera.

2.4. Locucions adverbials de manera.

Li he obert el cor de bat a bat. del tot

2.4. Locucions adverbials de manera.

El local estava ple de gom a gom. completament ple

2.4. Locucions adverbials de manera.

Els bombers van controlar el foc en un al. rpidament

2.4. Locucions adverbials de manera.

Sen va anar a Eivissa pensat i fet. rpidament i sense reflexi

2.5. Locucions adverbials d'afirmaci, negaci i dubte.

En ma vida faria aix! mai

2.5. Locucions adverbials d'afirmaci, negaci i dubte.

Si de cas telefona, expliqueu-li-ho. possibilitat

3. Remarques: expressions que cal corregir.

A final de setembre va comenar a fer fred.

3. Remarques: expressions que cal corregir.

Arribarem d'hora llevat que el tren es retarde.

3. Remarques: s de la preposici de.